Modernisme

El Modernisme català va ser un moviment artístic, intel·lectual, polític i

reformador promogut principalment per joves afins a la revista de
l’Avenç i que buscaven trencar amb les temàtiques passades i seguir
l’estela moderna d’Europa. Els modernistes critiquen la societat i la cultura
catalanes que consideren antiquades i localistes. Es proposen promoure
una cultura i un art moderns i europeus. Inici del Modernisme al 1892 quan
la revista L'Avenç es convertirà en la plataforma d’aquest moviment i es
dona per finalitzat l’any 1911 amb la mort d’en Joan Maragall i la publicació
de la novel·la La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, d’en Josep Pous i Pagès.

Modernisme
El modernisme com a moviment es divideix en dues etapes. La primera es
coneix sota el nom de l’etapa combativa (1892-1900) i la segona com
a etapa establerta (1900-1912).

Primera etapa del modernisme. (1892-1900)

L’etapa combativa és aquella en què apareixen els primeres texts i

manifestos sobre el modernisme. És un modernisme molt teòric amb
moltes discussions internes entre els seus promotors.

Qui són els promotors del modernisme?

El Modernisme català es consolida entorn un grup de joves

que es dediquen al periodisme al principi de 1890. Alguns
d’aquests joves modernistes col·laboren amb diaris com La
Vanguardia i El diario de Barcelona però d’entre tots
destaca especialment L’avenç (1891-1893) perquè és
aquella on es veuran les primeres polèmiques.
Arrel de les polèmiques sobre la teoria del Modernisme
català i la seva tendència ideològica, sorgeixen dos actituds
diferents des de les quals es treballarà el Modernisme.

1
 Modernisme regeneracionista

El modernisme regeneracionista considera que l’art és un instrument que

pot assolir un canvi en els costums i els valors la societat. Utilitzen l’art com
una eina de denúncia social davant la misèria del món obrer.
És una tendència individualista que té en el seu si una gran força
transformadora i viuen el present com a protagonistes del canvi social i
polític.

Modernisme esteticista
El modernisme esteticista rebutja
tota idea de progrés que condueix a
l’ésser humà a generar dolor al món
i a enlletgir-lo. Tenen la missió de
crear una bellesa amb el seu art amb
la qual la societat s’evadeixi del món
per oblidar la misèria de la vida. És
un art anti-realista que es produeix
habitualment sota l’efecte
d’estupefaents.

Viure al passat

Jaume Brossa publica l’article Viure al Passat on critica la incapacitat de

mirar al futur de la societat española. També critica la orientació cultural
de la cultura catalana que mira les glòries passades medievals.
1892

2
Tanca l’Avenç

Repressió de l’estat contra els Modernistes més obrers i que treballaven a

l’Avenç a causa de l’atemptat al Liceu. L’Avenç es veu obligat a tancar.
1893

Tercera festa modernista

Se celebra a Sitges la tercera festa Modernista. El discurs inaugural el fa

Santiago Rusiñol i és de caràcter programàtic del grup esteticista.

1894

Teatre independent

Bomba a Canvis Nous

La Bomba anarquista contra la processó al carrer Canvis Nous provoca una

nova onada repressiva en què Coromines és injustament detingut i Brossa
s’exilia a França.
1896

Pèrdua de les colònies

La crisi espanyola provocada per la pèrdua de les colònies (Cuba, Filipines i

Puerto Rico) provoca que la burgesia catalana surti perjudicada pels
negocis i el catalanisme polític comença a ser vist com una alternativa real
per regenerar l’estat.

1898

Etapa establerta

El Modernisme s’ha imposat i és moda en la societat. En ser un moviment

atractiu per la societat s’obra la possibilitat de publicar en català i tenir
bona rebuda.

1900

3
Segona etapa del modernisme català. (1900-1912)

Aquesta segona etapa té la particularitat de promoure les obres teatrals

que aniran sorgint de manera molt diversa que alterna entre teatre
simbolista i del teatre d’idees, totes elles molt inspirades en els dramaturgs
francesos.

La combativitat que veiem a l’inici del modernisme, així com les seves
propostes rupturistes, comencen a perdre força en aquest moment i deixen
pas a l’adaptació de la vida moderna tal com és. Els
autors regeneracionistes veuran que si volen incidir didàcticament en la
societat hauran de rebaixar el to de veu i hauran de fer art comprensible i
acceptat per la societat, que ja havia fet un pas endavant.

LA POESIA MODERNISTA.

Dins de la poesia modernista podem destacar dos corrents diferenciats:

- Proposta espontaneista. Joan Maragall
- Proposta formalista: Escola mallorquina

La poesia modernista presenta dues tendències ben diferenciades

- La proposta espontaneista que defensa l’expressió lliure, oberta i

espontània, sense sotmetre’s a regles. Els seus temes principals són: el
vitalisme (exaltació del valor de la vida) i el regeneracionisme (insatisfacció
per la situació social i desig per modernitzar la societat). Aquest tipus de
poesia creu, doncs que és més important allò que es diu que la forma com
es diu i està representada pel poeta Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina neix a Barcelona el 1860. Tercer fill i únic baró
d'una família d'empresaris del tèxtil, Maragall no vol continuar la tradició
familiar i vol estudiar, això causa gran disgust en el seu pare que volia que
comencés a regentar l'empresa després dels seus estudis bàsics.
Aconsegueix estudiar batxillerat i entrar a la Universitat de Barcelona on
cursarà la carrera de Dret, tot que ell hauria preferit Filosofia i Lletres. En
acabar la carrera pateix una greu crisi personal en no saber si incorporar-se
a la vida burgesa o bé deixar-se dur pel seu esperit romàntic i bohemi.
Comença a treballar al Diario de Barcelona i es casa amb Clara Noble amb
la qual tindrà 13 fills.

4
La feina de periodista i escriptor s'imposarà, doncs, a la d'advocat. Es
dedicarà també a la traducció, sobretot dels alemanys Goethe i Nietzsche.
Esdevindrà Mestre en Gai Saber, membre cofundador de la secció filològica
de l'IEC i President de l'Ateneu Barcelonès.
Mor amb només 51 anys sense arribar a conèixer el seu darrer fill.

Els temes principals de la poesia de Maragall són:

- La natura: Membre del centre excursionista de Catalunya, Maragall

s'inspirarà sovint en els paisatges per tel d'escriure els seus poemes. La
fageda d'en Jordà, La ginesta, L'ametller o Vistes al mar són els més
coneguts.

- La Pàtria: gran catalanista, Joan Maragall escriurà mols poemes patriòtics

entre els que destaca la lletra del Cant de la Senyera, himne de l'Orfeó
catala, La sardana, El Comte Arnau...

- El decadentisme: La actitud decadent es manifesta en l'ús de recursos

poètics com la tristesa, els colors foscos, les boires, el silenci. Per exemple
el poema La vaca cega

- El vitalisme: pretén que la poesia sigui una arma social de defensa la

vida, no la mort. Aquí trobem poemes com Excelsior, Oda infinita o El cant
espiritual.

La proposta formalista: insisteix en la forma dels poemes (llenguatge

utilitzat, estrofes, rima...) i considera el sonet el tipus de poema més
perfecte. Admira els clàssics grecs i llatins. Temes: el paisatge harmònic i
equilibrat (especialment el de l’illa de Mallorca i els seus arbres), el
dramatisme de la vida, i la història i l’art clàssics i bíblic. ·Els interessa més
la forma del poema que el contingut.
Els seus representants són els poetes de l'Escola mallorquina entre els quals
destacarem Joaquim Costa I Llobera i Joan Alcover.

5
LA VACA CEGA d’ en Joan Maragall

És un poema d’ en Joan Maragall, un

dels poetes més representatius del
Modernisme, i la seva obra reuneix
les dues actituds modernistes: la
regeneracionista i l’ esteticista.

El tema principal de la poesia d’ en

Maragall és la natura, ja que en viure
en la ciutat quan contempla la natura
queda impressionat. El poeta vol
transmetre l’ emoció i els sentiments
que li provoca la natura.

Interpretació poema.

Un dia en Maragall i la seva dona eren a la Font de les Abadesses, i una vaca
es va apropar amb un gest que no semblava normal. Llavors la dona preguntà
al pastor què li passava i aquest li respongué que era cega.

La imperfecció i la desgràcia de la vaca fan d’ aquesta un ésser solitari, que

simbolitza l’ individu aïllat i incomprès, reflex de com es sentien els poetes
modernistes.

Mètrica

Es tracta d’ un poema de vint-i-tres versos decasíl·labs d’ art major en rima

assonant.

6
EL MAL CAÇADOR, d’en Joan Maragall

Forma part de l’ obra Visions i Cants,

correspon al primer poema de la primera
part on es projecta cap al passat per mitjà d’
uns personatges llegendaris i històrics .

La llegenda d’ El mal caçador és d’ origen

germànic i fou molt difosa per Europa i
sobretot en els Pirineus. Donava l’ explicació
a certs fenòmens meteorològics nocturns,
causats per la boira i el vent, que s’
associaven a una cavalcada d’ un cavaller
que persegueix les feres amb els gossos. La
versió cristianitzada no es la més antiga
però si la més coneguda, i fa referència a un noble que assisteix a missa
mentre el sacerdot aixeca l’ hòstia, els gossos senten passar una llebre i es
posen a perseguir-la. El noble abandona la missa i els segueix. Com a càstig
diví, és arrabassat ell i els gossos, per un vendaval i obligat a vagar
eternament, caçant una peça impossible.

Mètrica

Està format per un total de trenta sis versos, distribuït en estrofes de tres
versos hexasíl·labs de rima consonant, i destacant la última estrofa de
quatre versos per acabar el poema amb desenllaç dels temps de l’eternitat.