TEMA: EL MODERNISME

1. LA LITERATURA EUROPEA DEL TOMBANT DE SEGLE (FINALS DEL S.

XIX I PRINCIPIS DEL XX)

1.1. CONTEXT HISTÒRIC

∙ Segona revolució industrial i desenvolupament del capitalisme

modern.

A finals del s. XIX la revolució industrial ja s’ha consolidat als països més
avançats d’Europa i té lloc la 2a revolució industrial, que es basarà en
una segona onada de canvis tecnològics, principalment a partir de
l’electricitat i el motor d’explosió (cotxe, bombeta, telègraf, avió,
cinema...)

A més el capitalisme anirà evolucionant i apareixeran les grans

corporacions: grans empreses propietat de nombrosos accionistes que
disposaran de grans quantitats de doblers per dur a terme inversions
molt costoses (línies de ferrocarril, centrals elèctriques...), grans bancs,
etc.

∙ El colonialisme.

Les principals potències europees, sobretot la Gran Bretanya i França,

consoliden els seus imperis colonials a Àfrica, Àsia i Oceania.

∙ Consolidació de les revolucions burgeses.

La majoria de països europeus ja disposen de democràcies

parlamentàries amb predomini de la burgesia, que ha esdevingut la
classe social dominant..

∙ Desenvolupament del moviment obrer.

Els obrers, sovint explotats pels burgesos, es van organitzant per lluitar
per a la millora de les seves condicions de vida. Es creen sindicats i partit
polítics obrers.

Apareixen les grans ideologies del moviment obrer: el marxisme i

l’anarquisme.
 ∙ Aparició de nous estats com a conseqüència dels moviments
nacionalistes d'arrel romàntica: Alemanya, Itàlia, Romania, Bulgària,
Sèrbia, Noruega, etc
1.2. PRINCIPALS CORRENTS LITERARIS I ARTÍSTICS

Cap a finals del s. XIX apareixen nous corrents culturals que rebutgen el
realisme que s’havia anat imposant al llarg de la segona meitat del segle i
que defensen un nou art més “espiritual” i no tant materialista.

∙ Simbolisme. Apareix a França a partir de 1880, impulsat per Verlaine i

Baudelaire. Reacció enfront del materialisme propi del realisme.
Defensen l’existència d’una realitat més enllà del món sensible, realitat
que no es pot descriure sinó tan sols suggerir mitjançant SÍMBOLS.
Importància de les emocions, de l’ambient, de l’esperit.

A partir del simbolisme sortirà la POESIA PURA, una poesia formalment

perfecta que cercar captar l’essència de les coses.

∙ Decadentisme. Corrent que vol reflectir la inadaptació i el fracàs enfront al

món modern, que consideren decadent. Els artistes són uns elegits, que
viuen a part de la societat i cerquen la bellesa, l’exotisme i els plaers.

∙ Impressionisme. Corrent artístic que creu que l’art ha de mostrar les

IMPRESSIONS produïdes per les coses més que no les coses tal com
són.

∙ Regeneracionisme. Corrent que creu que l’art i la literatura han de tenir

una funció social, han de servir per transformar i millorar la societat.

2. EL MODERNISME

2.1.CONTEXT HISTÒRIC: LA CATALUNYA DE FINALS DEL S. XIX

∙ Societat burgesa industrial: voluntat de modernització.

La Catalunya de finals del segle XIX ja és una Catalunya industrialitzada,

amb una economia desenvolupada i pròspera. Barcelona s’ha convertit
en una gran ciutat i cerca modernitzar-se prenent com a models París o
Londres.
 La burgesia catalana vol modernitzar el país, per fer-lo encara més ric i
desenvolupat, agafant com a referència els països més avançats
d’Europa.

∙ Dins una Espanya endarrerida. Desastre colonial 1898.

Mentrestant la resta d’Espanya no ha estat capaç de fer la revolució

industrial i continua essent una societat agrària i endarrerida.
L’endarreriment d’Espanya quedarà demostrat amb la pèrdua de les
darreres colònies que conservava (Cuba, Filipines i Puerto Rico) l’any
1898: mentre els països europeus estan creant grans imperis colonials a
Àfrica i Àsia, Espanya perd les darreres colònies que li quedaven.

∙ Primeres reivindicacions d'autogovern.

Davant aquest panorama la burgesia catalana començarà a reclamar la

recuperació de l’autogovern (l’autonomia) que s’havia perdut el 1714: ja
que els governants de Madrid no són eficients i no són capaços de
modernitzar el país, volen tenir el seu propi govern a Catalunya que
pugui fer la seva pròpia política modernitzadora.

Per això la Renaixença passarà d’esser un moviment cultural de

recuperació de la llengua i la cultura, a esser un moviment polític de
recuperació de l’autogovern.

2.2.EL MODERNISME.

És un moviment cultural i artístic que es desenvolupa entre 1890 i 1911 i que

pretén crear un art nou, modern, propi del nou segle que comença, i una
cultura catalana moderna, europea, al nivell dels països més avançats
d’aquell moment. També pretén modernitzar la societat, per situar Catalunya
entre els països més avançats d’Europa.

La majoria dels seus impulsors seran fills de la burgesia, joves idealistes que
s’enfrontaran als seus pares, als quals consideraran massa materialistes.

Dins el modernisme destacaran grans arquitectes de fama mundial, com

Gaudí, Domènech i Muntaner o Puig i Cadafal, i grans pintors com Ramon
Cases o Santiago Rusiñol.

2.3.ELS VALORS DEL MODERNISME.

Els modernistes voldran implantar nous valors moderns que substituiran els
 antics de la Renaixença:

a) Joventut, progrés i innovació enfront de mirar cap a l’Edat Mitjana com

feien el autors romàntics de la Renaixença.

b) Defensen la sensibilitat i la impressió personals enfront de la visió

objectiva i científica dels autors realistes.

c) Defensen la llibertat creativa i l’espontaneïtat.

d) L’art ha de tenir una funció espiritual i transformadora.

2.4.CORRENTS DINS EL MODERNISME LITERARI.

Dins el modernisme literari hi trobarem dos corrents:

a) Corrent vitalista-regeneracionista: consideren que l’art i la cultura tenen

una funció social. L’intel·lectual i l’artista han d’estar compromesos amb
la transformació i millora de la societat, i han de fer servir les seves obres
per aquest objectiu.

b) Corrent simbolista-decadentista: es consideren una minoria elegida i

selecta enfront a una societat materialista que no els entén. No pretenen
millorar ni modernitzar la societat sinó que es refugien en el seu món
d’artistes i intel·lectuals, dedicats a l’art i a la cultura.

3. LA POESIA MODERNISTA: JOAN MARAGALL.

Joan Maragall és el poeta principal del modernisme, fins al punt que l’any de
la seva mort, l’any 1911, es considera la data que acaba el moviment. La
seva obra s’inscriurà dins el corrent vitalista-regeneracionista.

∙ Vida. Va néixer a Barcelona l’any 1860 en una família burgesa dedicada a

la indústria tèxtil. Com que era l’hereu son pare volia que es fes càrrec de
l’empresa però ell va fer una carrera universitària, va estudiar idiomes i
es va dedicar al periodisme i a la cultura. Varen destacar els seus articles
d’opinió sobre qüestions socials, polítiques i morals, molt llegits i que
exerciren una gran influència.

En el camp de la literatura va introduir i donar a conèixer dins la cultura

catalana alguns dels principals autors moderns europeus.

Va morir a Barcelona l’any 1911, any que s’ha agafat com a fita que
marca el final del Modernisme.

∙ Concepte de “paraula viva”. Maragall considera que el poeta és una

 persona que té un do especial per expressar-se a través de la paraula i
que la poesia ha d’esser el resultat espontani de la inspiració: quan el
poeta està inspirat ha de compondre els seus poemes de forma
espontània, plasmant en paraules allò que li surt fruit de la inspiració.
Que el resultat sigui perfecte no és important: l’important és que sigui
espontani i sincer (“paraula viva”).
∙ Obres més importants:

- Poesies, el seu primer llibre de poemes, on cobra importància la natura

com a font d’energia i de renovació espiritual. Hi destaca el poema “La
vaca cega”, un dels més coneguts de Maragall.

- Visions i cants. És una de les seves obres més importants. Està format
per dues parts:

a) VISIONS, on tracta diversos mites i llegendes tradicionals

catalans, que considera que reflecteixen l’ànima catalana (en un
concepte encara molt romàntic). En destaca “El comte Arnau”.

b) CANTS, un conjunt de poemes escrits per esser musicats, entre

els que destaca “El cant de la senyera”.

- Seqüències. Obra escrita poc abans de morir, on destaca la seva

actitud vitalista davant la vida i la mort, amb poemes com el “Cant
espiritual” o “Excelsior”.

∙ El moviment orfeonístic. Era un moviment musical desenvolupat a la

segona meitat del s. XIX, influït per la Renaixença, de creació de corals
populars que canten cançons en català d’origen tradicional i d’altres que
es componen posant música a poemes dels principals poetes de la
Renaixença. D’aquesta manera es contribuïa a difondre la llengua
catalana, els seus autors i la música tradicional del país.

Apareixeran nombroses corals als principals pobles i ciutats de

Catalunya i Balears. A Mallorca destacarà la “Capella mallorquina” i la
“Capella de Manacor” i a Catalunya l’”Orfeó català”.

Gràcies a aquest moviment i a les seves cançons els grans poetes

(Verdaguer, Marià Aguiló, Maragall...) passaran a esser molt coneguts i
populars.

Un poema de Maragall, el Cant de la senyera, es convertirà en l’himne

de l’Orfeó Català, el segon himne de Catalunya després de Els
 segadors.
4. EL TEATRE MODERNISTA.

Gènere important durant el Modernisme, que tendrà com a autor més

destacat el pintor, dramaturg, poeta, novel·lista i dinamitzador cultural
Santiago Rusiñol.

SANTIAGO RUSIÑOL

∙ Vida. Va néixer a Barcelona l’any 1861 en una família burgesa dedicada a

la industrial tèxtil. Els seus pares varen morir molt joves i se’n va fer
càrrec l’avi, que volia que es dedicàs al negoci familiar. Però ell volia ser
pintor, decisió que li va provocar un greu enfrontament l’avi.

L’any 1889 se’n va anar a viure a París, la capital europea de l’art, on va

conviure amb els artistes més importants i innovadors. Allà va conèixer
l’impressionisme, que adoptarà per a les seves obres.

A partir de 1892 va promoure les Festes Modernistes de Sitges, a una

casa d’estiueig que hi tenia la seva família. S’hi faran exposicions,
conferències i representacions teatrals per divulgar el modernisme.

Destacà com a autor de teatre i com a pintor. Va viure temporades a

Mallorca, on es va dedicar a pintar el paisatge mallorquí, especialment de
la Serra de Tramuntana.

∙ És l’impulsor més important del Modernisme:

- Organitza les festes modernistes de Sitges, on participen els

principals artistes i intel·lectuals modernistes.

- Impulsa les tertúlies al cafè Els Quatre Gats.

- Col·labora a L’Avenç, la revista dels modernistes.

∙ Està considerat un artista total, ja que va conrear la pintura, la literatura, els

col·leccionisme, etc. És l’exemple perfecte de l’artista modernista bohemi.

∙ Obra teatral:

a) Obres curtes, comèdies i sainets, que el feren molt popular. Presenten

els conflictes l’artista modernista i la societat materialista. Les més co
negudes són L’alegria que passa i Cigales i formigues.
 b) Drames. El més important és L’hèroe, basada en la història d’un jove
que ha anat de soldat a la guerra de Cuba.
c) L’auca del Sr. Esteve. La seva obra més coneguda.
Argument: En Ramonet és el fill únic i hereu d’una família de boti
guers que fa quatre generacions que tenen la botiga “La Puntual”, que
ha prosperat a força de molta feina i estalvi. Però ell no vol continuar
amb el negoci sinó que vol ser artista (escultor). Aquesta decisió pro
vocarà un gran conflicte familiar en el qual en Ramonet representa l’ar
tista modernista enfrontat amb la societat burgesa i materialista.
Al final de l’obra es produeix la reconciliació: en Ramonet reconeix que
es podrà dedicar a l’art gràcies al suport econòmic de la seva família i
son pare, abans de morir, li diu que han treballat i estalviat per poder
donar-li els doblers que necessita per complir el seu somni de ser es
cultor.

5. LA NOVEL.LA MODERNISTA.
Cerca transmetre la impressió subjectiva que provoca la realitat i no la
realitat objectiva com els autors realistes.

5.1. CARACTERÍSTIQUES:
a) Ruralisme. Sovint les novel·les estan ambientades en llocs rurals, amb
una natura salvatge i agressiva i poblada per éssers primitius.

b) Vol reflectir les tensions interiors dels personatges, els seus conflictes
psicològics.

c) Presenten l’enfrontament entre l’intel·lectual modernista i la societat.

d) Sovint presenta la cara més fosca dels personatges.

e) Tant els personatges com els elements de la natura sovint tenen un

caràcter simbòlic.

5.2. VÍCTOR CATALÀ (pseudònim de CATERINA ALBERT).

∙ Vida. Va néixer l’any 1869 a l’Escala, un poble del nord de Catalunya, en

una família de propietaris rurals. Tot i que va anar poc a escola, es va
formar en l’àmbit literari escoltant rondalles de la seva àvia i llegint
novel·les pel seu compte.

L’any 1898 va presentar un monòleg titulat La infanticida als Jocs Florals

d’Olot. El contingut d’aquesta obra (la confessió d’una mare d’haver mort
 la seva filla) va causar un escàndol considerable, principalment quan es
va saber que l’havia escrita una dona. Per això va decidir que a partir
d’aquell moment signaria les seves obres amb un pseudònim masculí.
D’aquesta manera va mantenir la seva identitat en secret durant molts
d’anys.

Va morir el 1966 amb una certa fama de persona enigmàtica a causa del
seu comportament retret i la seva escassa vida social.

∙ Obra. Les seves obres més importants són:

- Drames rurals, un conjunt de narracions breus de gran força narrativa

ambientades en el món rural.

- Solitud, la seva novel.la més coneguda.

ARGUMENT: En Maties i na Mila es casen i se’n van a viure a una ermita
de la muntanya, lluny del poble. En Maties, un home sense inquietuds i
gandul, ha acceptat la feina d’encarregat de l’ermita. Na Mila, una dona
emotiva i sociable, es veu obligada a seguir la voluntat del seu marit.

Durant el dia en Maties desapareix i se’n va a jugar al bar del poble,

deixant na Mila tota sola a l’ermita. Per això ella es troba molt tota sola i
agafa por. Amb el temps coneixerà dos personatges que volen per aquell
indret: en Gaietà, un pastor bo i amable (símbol de la bondat i la saviesa
natural), i l’Ànima, un caçador furtiu (símbol del mal, la traïdoria i la
violència).

El pastor passarà llargues estones amb na Mila i li ensenyarà els noms

de les muntanyes i del rius, així com les històries i llegendes d’aquelles
terres. El caçador, en canvi, només apareixerà de tant en tant, sempre
per sorpresa mig amagat entre les mates del bosc. Na Mila li tendrà
pànic.

Un dia en Gaietà apareix mort daltabaix d’un precipici. I poc després na

Mila és violada per l’Ànima. En la depressió més profunda, na Mila pren
la decisió d’abandonar el marit i anar-se’n d’aquell indret feréstec i
solitari. Finalment la dona abraça la solitud per trobar la llibertat i assolir
la maduresa. En un gest heroic, se’n torna a la terra baixa. La seva
voluntat s’imposa a la fatalitat del destí.

5.3. SALVADOR GALMÉS.

Nascut a Sant Llorenç des Cardassar va ser capellà i autor de narracions

que es caracteritzen per:
 - Estar ambientades en el món rural (ruralisme)
- Els personatges sovint estan abocats a un destí tràgic a causa
de les seves passions primitives

- Ús d’un llenguatge ric i expressiu

Obra. És autor de la novel·la Flor de card, i de narracions curtes de gran

qualitat com La dida o El garriguer d’Infern