La Renaixença

segle XIX
Índex
1. Context històric
a) Conseqüències de la rev.Francesa
b) Conseqüències de la rev. Industrial.
2. Context cultural
3. El Romanticisme
a) El romanticisme a diferents àmbits
b) Autors del romanticisme
c) El Romanticisme a Catalunya
4. El Realisme i el Naturalisme
5. La Renaixença
a) Límits temporals del moviment
b) Causes de la Renaixença
c) Els Jocs Florals
d) Els autors
 1. CONTEXT HISTÒRIC
Dos fets marquen l’evolució a l’Europa del segle XIX:

| La revolució francesa (1789) que representa l’aboliment de

l’Antic Règim i suposa la conquesta del poder de la burgesia i el
desplaçament de l’aristocràcia i el clergat.

| La revolució industrial ( 2ª meitat del segle XVIII) que

designa canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i
tecnològics (maquinisme) i que fomentarà l’aparició de noves
ideologies liberals i socialistes.
a. Conseqüències de la revolució francesa (1789)
per Europa

| Expansió arreu d’Europa de les idees liberals

(constitucionalisme, divisió de poders, potenciació de les
llibertats i dels drets dels ciutadans).
| Ascens de la burgesia com a classe hegemònica en detriment
de l’aristocràcia.
| La classe obrera comença a agafar consciència de classe i a
organitzar-se a com a col·lectiu per defensar els seus
interessos.

En definitiva substitució de l’Antic Règim (caracteritzat per

l’organització estamental i la monarquia absoluta), per un
nou ordre polític i social (caracteritzat per la democràcia i
unes noves classes socials).
b. Conseqüències de la revolució industrial per
Europa

Iniciada al segle XVIII a Anglaterra transformarà la vida

econòmica i social de l’Europa del segle XIX. A Espanya
afectarà bàsicament Catalunya i el País Basc.

| Confirmació de la burgesia com a classe social dominant

| Confirmació del proletariat com a classe explotada (excessiu
horari laboral, sous baixos, males condicions de treball,
indefensió davant l’empresari…).
| Aparició de dos grans corrents ideològics: SOCIALISME (Karl
Marx) i ANARQUISME (Bakunin).
2. CONTEXT CULTURAL

| Hi ha dos corrents
artístics que dominen el
context cultural de
l’Europa del segle XIX:

| el ROMANTICISME, a la
primera meitat del segle “Viatger sobre un mar de boira”
De Caspar David Friedrich

XIX,

| el REALISME a la segona
meitat del segle XIX
3. EL ROMANTICISME

El Romanticisme és un moviment hereu dels ideals de la rev.

Francesa i de la rev. Industrial. És un conjunt de moviments
intel·lectuals que van fer predominar el sentiment i la
imaginació per sobre de la raó i l’anàlisi crítica.
Va aparèixer a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i
ràpidament es va escampar per Europa.
| Defensava:
- la llibertat personal i creativa
- l’originalitat i l’expressió lliure de les emocions
subjectives (la imaginació, el misteri, la irracionalitat, el
sentiment, la passió, l’individualisme…)
| Rebutjava:
- l’ordre i l’equilibri propis del segle de la Il·lustració.
a. El Romanticisme a diferents àmbits

| A nivell social, el Romanticisme rebutja les regles socials i defensa els

drets de l’individu i l’igualitarisme.

| A nivell polític, defensa el nacionalisme imposant, però, un nou

concepte de nació: una nació no la defineixen unes fronteres sinó un
grup humà amb sentiment de pertànyer a una col·lectivitat i a una
mateixa terra.

| A nivell literari, els romàntics ambientaven sovint les seves obres a

l’Edat Mitjana ja que la consideraven una època màgica i misteriosa en
què l’individualisme, la imaginació i el misteri, aspectes que ells
defensaven, tenien un important protagonisme.
 b. Autors del Romanticisme

Autors coneguts: Hölderling, Víctor Hugo , Bécquer, Lord Byron, Novalis…

Hölderling Víctor Hugo Lord Byron

Bécquer Novalis
c. El Romanticisme a Catalunya

| A Catalunya les idees romàntiques van entrar a través d’una

revista que es publicava a Barcelona anomenada El Europeo a
la dècada del 1820.

| Aquesta revista va introduir, sobretot, les idees del

romanticisme conservador que somiava retornar al passat, a
l’edat mitjana. I aquestes idees van encaixar a la perfecció
amb la voluntat d’aquells intel·lectuals catalans que es
proposaven de recuperar una llengua i una cultura que
tenia les seves arrels a l’Edat Mitjana.
 4. EL REALISME i EL NATURALISME

EL REALISME
| corrent artístic de mitjan segle XIX, oposat al Romanticisme, que es caracteritza per la voluntat de
representar la realitat contemporània d’una manera objectiva, sense embellir-la o idealitzar-la.

| es rebutja tot el que és fantàstic i meravellós, per acostar-se a la realitat immediata.

| s’inclouen el lleig, el vulgar i, fins i tot, el repugnant entre els temes que tracten.

| es rebutgen les èpoques passades i els països exòtics i s’interessen per la vida diària de l’època present
i del mateix lloc on viu l’autor.

| els protagonistes són gent corrent i solen pertànyer a la mateixa classe social de l’autor. L’anàlisi
psicològica dels personatges passa a ser un element central de la novel·la.

| la novel·la s’identifica amb “un mirall que hom passeja al llarg d’un camí” i reflecteix la lletgesa dels que
passen pel seu davant. (Stendhal)

| Autors importants: Balzac, Flaubert, Stendhal, Dostoievski, Tolstoi i, a la literatura castellana, Benito
Pérez Galdós, i a la literatura catalana Narcís Oller, entre d’altres.
 4. EL REALISME i EL NATURALISME

EL NATURALISME

| NO és un corrent oposat al Realisme, sinó més aviat n’és una continuació en la qual els principis del
Realisme es sistematitzen i es porten fins a les últimes conseqüències.

| terme filosòfic que designa la doctrina que no admet l’existència d’altra realitat que la natura i s’oposa a tot
el que sigui sobrenatural. Tots els fenòmens són deguts a causes naturals.

| el 1868, el novel·lista francès Émile Zola es va apoderar del terme per a donar nom a la seva doctrina
literària.

| Zola pretén convertir la literatura en un estudi científic de la naturalesa humana, fet amb el mateix
mètode de les ciències naturals i a partir dels mateixos principis científics.

| l’escriptor naturalista no es pot limitar a observar la realitat (realistes), sinó que haurà d’aplicar, a més, el
mètode experimental (recollida de dades, formulació d’hipòtesis, comprovació d’hipòtesis, anotació dels
resultats, etc).
 5. LA RENAIXENÇA

| Definició: entenem per Renaixença el

moviment cultural i nacionalista que va sorgir en
el si de la burgesia catalana a principis del segle
XIX i que es va proposar de recuperar la llengua
i la literatura catalanes després de tres segles
de poca activitat literària en el camp de la
literatura culta. La llengua i la literatura van ser
considerades per aquesta burgesia els símbols
de la identitat del país.
| Objectius:
-recuperació del català com a llengua de
cultura.
-recuperació nacional en l’àmbit de la cultura i la
política.
- reivindicació dels models literaris catalans de
l’edat mitjana.
-fomentar l’aparició de nous escriptors que
permetessin recuperar tots els gèneres literaris.
 a. Límits temporals del moviment

| 1a etapa: 1833-1870 PRIMERA GENERACIÓ

1833: publicació de “La pàtria” de B.C. Aribau a “El Vapor”
-recuperació lingüística i nacional.
-recuperació dels gèneres literaris.
1) Poesia
2) Teatre i novel·la
1859: Creació dels Jocs Florals: consolidació del moviment.

| 2a etapa: 1871-f.s. XIX (1890/92) SEGONA GENERACIÓ

1871: aparició del periòdic La Renaixença.
-gran qualitat literària: Verdaguer, Guimerà i Oller.
-consolidació en la recuperació dels gèneres.
-professionalització de l’escriptor.
-assumpció d’un nivell de maduresa suficient en la
literatura i l’ús del català com a llengua culta.
-introducció de les teories del Realisme i del
Naturalisme (teatre i novel·la)
 b. Causes de la Renaixença

|Agitació social viscuda entre els s.XVIII i XIX com a conseqüència dels
canvis polítics i dels problemes econòmics.

|Penetració i assumpció dels ideals romàntics:

- la mitificació de l’edat mitjana,
- el sentiment nacionalista,
-revalorització de les llegendes, tradicions i particularitats pròpies de cada
cultura.

|Potenciació que d’aquesta cultura farà la burgesia catalana.

|Interès en l’estudi i l’ús de la llengua catalana.

 c. Els Jocs Florals (1859)

| QUÈ SÓN?
Un concurs literari de poesia. Durant la
Renaixença es recupera una festa literària
molt antiga que s’havia començat a
celebrar al segle XIV amb els trobadors.
| TEMES
- Pàtria
- Fe
- Amor
| Es donava un premi a la millor poesia
patriòtica, un altre a la millor poesia
religiosa i un tercer al millor poema d’amor.
Si algun poeta guanyava tots tres premis
en el mateix certamen o en certàmens
diferents era proclamat Mestre en gai
saber.
| El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals del segle XIX, i
tot i el seu caràcter anacrònic, passat de moda, va ser molt
importants perquè van aconseguir que:

- la llengua i la literatura catalana assolissin prestigi social,

- sortissin nous escriptors (Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i
Narcís Oller van començar les seves carreres com a escriptors
amb els Jocs Florals),
- les editorials comencessin a publicar regularment llibres en
llengua catalana.

| Per insignificant que pugui semblar avui en dia un simple

concurs literari, a la Catalunya d’aleshores en què la literatura
en català no tenia cap mena de sortida, la restauració dels Jocs
Florals va ser decisiva; va permetre arrencar el vol a la poesia
catalana després de tant de temps d’inactivitat.
d. Els autors

| Tot i que durant el segle XIX

molts escriptors van contribuir
amb les seves obres a la
recuperació de la literatura
catalana, tres dels grans autors
d’aquests anys són:

| JACINT VERDAGUER en
poesia
| ÀNGEL GUIMERÀ en teatre
| NARCÍS OLLER en novel·la