ROMANTICISME

Context històric i social.

L’Europa del segle XVIII: Industrialització, naixement de les classes socials,
unificació d'alguns estats europeus (Alemanya, Itàlia).
El romanticisme és un moviment cultural i polític nascut a Alemanya. Pel que fa a
l’art, primerament es va presentar en la literatura, després en la resta d'arts com a
reacció en contra de la Il·lustració i del neoclassicisme (moviment que tendeix a
l'harmonia, la mesura, la norma clàssica, la racionalitat, l'utilitarisme i l'europeisme
il·lustrat).
La característica fonamental del romanticisme és la ruptura amb la tradició, l'ordre i
la jerarquia dels valors culturals i socials imperants, sempre a la recerca de la
llibertat, l’individualisme, la marginació social, la soledat, la unitat nacional i la
llengua pròpia.
Els processos d'unificació d'algunes potències europees (Alemanya, Itàlia) impulsà
el ressorgiment dels temes derivats de l'honor patriòtic medieval, així com de la
valentia, la mort o l'amor desmesurat, poc racional (gelosia, bogeria, suïcidi)

(Mostres del romanticisme en la pintura)

Théodore Géricault Eugène Delacroix

Le Radeau de la Méduse La mort de Sardanàpal

LA RENAIXENÇA

Context històric i social:

L’Espanya del segle XIX viu sota un règim absolutista que no afavoreix l’arribada
dels nous corrents de pensament Europeus. Mentrestant, Catalunya i País Basc
avancen en el procés d’industrialització, com a conseqüència del qual, sorgeix,
especialment a Barcelona, un moviment social i polític de caràcter regionalista de
caràcter burgés que reivindica, entre altres coses, la recuperació del català com a
llengua de cultura. La vessant literària situa el passat gloriós de nostra literatura i de
la Corona Catalanoaragonesa al centre de l’ideari cultural.

Context cultural i literari:

Des dels inicis del segle XVI la literatura culta en la nostra llengua s’ha vist en un
procés de retrocés conegut com a Decadència. La diglòssia, la visió centralista de
bona part de les institucions polítiques espanyoles i l’esplendor literari castellà
bloquegen la normalització lingüística i literària del català-valencià.
Davant d’aquest context, la burgesia catalana fa un intent per desmarcar-se
econòmicament de la resta de l’estat i veu en el regionalisme una ferramenta molt
útil per a avançar en els seus propòsits. Un dels elements de reivindicació va ser la
recuperació lingüística i literària del català-valencià. Aquests valors enllacen amb el
corrent europeu romàntic.
Tot i que es tracta d’una simplificació, la Renaixença és l’adaptació del romanticisme
europeu del segle XVIII a la Catalunya industrial del XIX.

Naixement i estabilització:
Datem el naixement d’aquest moviment amb la publicació del poema La Pàtria de
Bonaventura Carles Aribau, el 1833. Amb aquest poema el poeta expressa
l’enyorança i l’exaltació de la llengua, així com la frustració que naix del record del
passat esplendorós perdut.
Progressivament, l’interés burgés per la literatura va provocar l’augment del nombre
de publicacions poètiques en diaris i en revistes. Així, es va restituir el concurs del
Jocs Florals, originari de l’edat mitjana. Els temes amb què els poetes i poetesses
hi podien concursar eren: pàtria, fe i amor.

RENAIXENÇA VALENCIANA.
Mentre que la burgesia catalana era industrial, la valenciana tenia un caràcter agrari.
Un sector amb fortes dependències amb les polítiques de la resta de l’estat, per tant
el caràcter de la burgesia valenciana va ser més conservador i no associable
majoritàriament amb el regionalisme.

Grups d’autors:
-Poetes de guant: Teodor Llorente n’és el representant principal. Es tracta
d’un grup conservador que fuig del missatge polític. Feien servir un model de
llengua antic i sovint l’anomenaven llemosí per a evitar esmentar català com a
llengua comuna amb Catalunya i veure’s relacionats amb els moviments polítics
regionalistes catalans.

-Poetes d’espardenya: Grup format per poetes de classe social baixa i sense
formació literària. Feien ús d’un valencià molt castellanitzat i poc normatiu amb
temàtiques quotidianes i senzilles que tingueren èxit entre les classes més populars
de la societat valenciana. En destaquem Eduard Escalante.