UNITAT 12

La literatura de la Decadència:
Renaixement,
14 cm Barroc i
Neoclassicisme (s.XVI-XVIII)
CURS 20222-2023
PROF. SARA GÓMEZ
CONTEXT HISTÒRIC

L’Edat Moderna a Europa

L’Edat Moderna abasta tres segles i comença amb la caiguda de
Constantinoble (1453) i acaba amb la presa de la Bastilla al
1789. Aquest període es caracteritza per la creació dels estats
moderns, l’Antic Règim i la cisma del cristianisme.

1453 1789
2
CONTEXT HISTÒRIC

Alguns conceptes generals...

• Absolutisme: la pèrdua de poder de la noblesa afavoreix la
figura del rei, que esdevé autoritària.
• Estats Moderns: els reis aprofiten la crisi del feudalisme per
posar en marxa transformacions polítiques i socials, amb el
suport de la burgesia. Els estats posseeixen identitat, una
estructura i el poder està centralitzat.
• Protestantisme: El 1517 Luter qüestiona l’autoritat del Papa de
Roma per les bules papals, creant una escissió. Hi ha una
reacció oposada, la Contrareforma cristiana romana.
• Burgesia: es consolida aquesta nova classe social, centrada en
el comerç, especialment amb el descobriment d’Amèrica.
• Àustries: dinastia de reis de Castella i Aragó del 1516 al 1700.
3
CONTEXT HISTÒRIC

L’Edat Moderna a Catalunya

La corona i la burgesia catalanes es veuen perjudicades
per la prohibició de comerciar amb Amèrica (vigent fins
el 1778) i la pèrdua d’importància de les rutes per la mar
mediterrània. Això genera un empobriment de la classe
burgesa, la qual havia destacat a final de l’Edat Mitjana.
A nivell social, l’expulsió dels moriscos (1609) causà una
descens demogràfic, el despoblament d’algunes regions i
la manca de mà d’obra al camp. Aquesta decisió té un alt
impacte econòmic i demogràfic al camp valencià, que era
el motor econòmic del Regne d’Aragó.
El bandolerisme fou un fenomen social que es va donar a
Catalunya al segles XVI i XVII, interpretat com a símbol
del descontentament de la noblesa i de les dificultats
econòmiques d’aquest període.
4
CONTEXT HISTÒRIC

L’Edat Moderna a Catalunya

La subordinació política progressiva a Castella durant el
regnat dels Àustries va implicar una pèrdua de poder de
decisió de les institucions catalanes.
La mort sense descendència de Carles II, últim rei de la
dinastia Hasburg, va donar inici a la Guerra de Successió
(1701-1714).Es van enfrontar Felip de Borbó, partidari
d’una política centralista, i l’arxiduc Carles d’Àustria,
procliu a les singularitats regionals. Per això, la societat
catalana va donar suport a aquest candidat. Acaba l’11
de setembre de 1714 amb la caiguda de Barcelona.
El Decret de Nova Planta posa fi a les institucions
polítiques i legislatives (Corts i Furs). Subordinació total
de les institucions catalanes. Català no és llengua oficial.
5
CONTEXT HISTÒRIC

L’època de la Decadència literària

Aquests segles van estar marcats per dues tendències lingüístiques,
en aparença, contradictòries:
● El manteniment del català com a llengua pròpia del país en
els usos privats i, fins el 1714, en els públics.
● Introducció progressiva del castellà en la societat a partir de
la castellanització de la cort, el prestigi dels models cultes de
castella i la seva imposició generalitzada als usos oficials.
Com a conseqüència hi ha una escassa producció de qualitat entre la
literatura culta en llengua catalana, a més, els pocs autors usen una
llengua plena de castellanismes. En canvi, a la literatura popular no
hi ha una influència del castellà per via política o de prestigi atès que
es basa en la tradició oral.
6
INTRODUCCIÓ

Quins moviments literaris cultes hi ha?

Del segle XVI al XVIII es desenvolupen
diferents moviments artístics europeus,
amb la seva corrent literària. Aquests
són adoptats pels autors catalans:

• Renaixement
• Barroc
• Il·lustració (Neoclassicisme)

I llavors, d’on surt ‘la Decadència’?

Hem comentat que la literatura culta catalana, que segueix els corrents
estilístics europeus, pateix una davallada en la producció i en la qualitat
de les obres. Per això, els tres períodes s’engloben com ‘la Decadència’.
7
INTRODUCCIÓ

Els corrents culturals i estètics

Durant l’Edat Moderna se succeeixen a Europa tres grans períodes
estètics que engloben l’art, la cultura i la literatura:
● El Renaixement: Té les seves arrels al s.XV i assoleix la plenitud al s.XVI.
L’antropocentrisme, que converteix l’home en capaç d’examinar
críticament i jutjar lliurament, i la recuperació dels filòsofs clàssics són les
seves bases.
● El Barroc: s’origina al s.XVII i es manté fins el s.XVII. La crisi espiritual
provocada per les guerres de la religió s’estén per Europa: clarobscur,
confusió entre realitat i aparença, sobrecarregament... L’home és un
ésser mortal i contradictori.
● La Il·lustració: es desenvolupa durant el XVIII fins l’inici del XIX. Hi ha una
recuperació de la confiança en l’ésser humà i en el coneixement racional;
per això es fomenta l’educació individual i el pacte social. S’assenten les
bases de la Revolució Francesa, l’Estat Modern i la fi de l’Absolutisme. 8
EL RENAIXEMENT S.XVI

4
CONTEXT HISTÒRIC

Què era el Renaixement?

El Renaixement va ser un moviment de renovació cultural
iniciat a Itàlia que s’inspirà en la cultura clàssica grecoromana.
L’aparició de l’impremta va afavorir la difusió
d’idees humanistes pròpies del Renaixement,
oposades al pensament medieval teocèntric:
rigor, obertura intel·lectual, el sentit crític i la
tolerància. La valoració de la persona sobre el
tot (antropocentrisme) i el redescobriment
de la cultura clàssica són els dos pilars del
Renaixement.
L’italià Leonardo Da Vinci (1452-1519) és el
prototip d’home renaixentista ja que és
artista, científic i home curiós.
10
CONTEXT LITERARI A CATALUNYA

La literatura del Renaixement

El Renaixement va ser un moviment elitista d’escàs seguiment a
Catalunya, propi de cercles aristocràtics que van preferir l’ús del
castellà (fenomen de diglòssia literària) o fins i tot el llatí abans
del català per a les seves produccions. Això fou provocat per la
castellanització i trasllat de la cort catalana, a més del prestigi del
castellà enfront del català.
Tanmateix, es van incorporar tímidament els nous corrents i es va
preferir mantenir la tradició medieval, el qual tenia un fort
arrelament entre les lletres catalanes i peninsulars..
NOVETATS LITERÀRIES EUROPEES
• Renovació de la poesia
• Aparició del nou gènere de l’Assaig literari per expressar
idees en prosa. 11
GÈNERES LITERARIS

La renovació de la poesia
Es produeix més una imitació a Ausiàs March, qui introduí algunes
novetats de la lírica italiana, que no pas una adopció del poesia
renaixentista. Alhora, s’impregna d’un aire popular i tradicional.
Es manté l’amor com a temàtica principal, però amb alguns canvis
respecte al tractament medieval:

Introspecció Dona idealitzada Desamor Protagonisme Melangia

Musicalitat Sospir Clàssics Decasíl·lab Sonet 12

AUTORS

Els principals autors catalans

En poesia s’aprecia un alt grau de castellanització, per això, tenim
autors catalans com Joan Boscà que només escrivia en castellà o
Joan Ferrandis d’Herèdia i Joan Timoneda que alternaven entre les
dues llengües.

CRISTÒFOR DESPUIG (1510-1580)

Autor en prosa de Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), sis

diàlegs imitant els clàssics per fer una apologia del català davant la política
centralista del castellà.
Amb una intenció més erudita que no pas narrativa, dos cavallers i un
ciutadà mantenen sis diàlegs consecutius sobre aspectes contemporanis.
Tot i que els temes tenen un caràcter local, atès que parteixen d’un elogi a
Tortosa, l’enfocament és universal i hi apareixen reflexions sobre la política
i la religió a la Catalunya i Europa de l’època.
5
AUTORS

Els principals autors catalans

L’AUTOR DE POESIA PRINCIPAL: PERE SERAFÍ (1505-1567)

El poeta Pere Serafí Lo Grec és l’autor

més destacat de les lletres catalanes. La
seva obra consta de 170 poemes sobre
temàtica profana i espiritual amb
influències d’Ausiàs March, Petrarca i la
poesia popular. La seva obra es recull a
Dos volums, el primer profà i el segon de
tema espiritual.
Va conrear una poesia de metre curt i de
formes típicament renaixentistes, com el
sonet, amb formes tradicionals.
5
AUTORS
Els principals autors catalans
JOAN TIMONEDA (1518?-1583)
Escriptor i editor d’un extens nombre
de romanços, obres de teatre, contes
i cançoners populars majoritàriament
en llengua castellana.
Introductor dels gèneres del conte i la
novel·la curta italians en la literatura
castellana.
La seva obra de literatura en llengua
catalana amb més rellevància és Flor
d’enamorats (1556). Es tracta d’un
recull poètic de tema amorós.
JOAN PUJOL (?-1603?)
Va assumir plenament, des d’una
actitud conservadora, la tradició
d’Ausiàs March. La seva obra mostra
plena sintonia amb els ideals de la
Contrareforma (moviment per retornar
l’Església l’autoritat moral perduda
durant la reforma protestant).
JOAN FERRANDÍS D’HERÈDIA (1480-1549)
Autor de poesia de caire popular i de
peces teatrals bilingües a favor del
castellà (els homes i figures
importants parlen en un castellà
artificiós)
5
EL BARROC S.XVII

16
CONTEXT HISTÒRIC

Una època obscura i rupturista

Des de mitjans del segle XVI, els conflictes i les guerres per la
religió que van desencadenar la Reforma Luterana i l’oposada
Contrareforma van trencar amb les idees humanistes, vitals i més
progressistes del Renaixement.

La política de l’època accentua les reformes centralitzadores en l’

àmbit social i administratiu. Tanmateix, és un període
caracteritzat per idees imperialistes que utilitzen la religió com a
justificació de guerres.
A nivell social i econòmic, els episodis bèl·lics desencadenen crisis
que causen un sentiment de frustració i escepticisme en la
societat, però també en les expressions artístiques.
17
CONTEXT LITERARI

Una època obscura i rupturista

El Barroc (XVIII-part XVIII) és un moviment cultural i artístic que es
caracteritza per l’exageració, l’artifici, el contrast i l’oposició.
A més, aconsegueix connectar amb la societat de la seva època
perquè manté elements de la tradició medieval com: la mort, la
burla o el tòpic carpe diem.

18
CARACTERÍSTIQUES

Què és el Barroc literari?

El moviment literari es caracteritza pel recarregament lèxic i
sintàctic, l’obscuritat conceptual i la sàtira mordaç. Els
autors sotmeten la llengua a una reelaboració acord a l’estil
artístic del Barroc.
Les principals característiques són:
• Contrast: contraposició d’idees com la vida-mort,
llum-obra, bellesa-lletjor; a més de l’ús de figures
retòriques com antítesis, paradoxes i oxímorons.
• Deformació: caricatura des del realisme, bellesa des de
la idealització
• Exageració: ús extrem de la hipèrbole
• Dinamisme: variació de l’ordre sintàctic (hipèrbaton)
• Temes: la mort, la fugacitat del plaer i el desengany.
19
 CARACTERÍSTIQUES

Quines característiques generals té?

El Barroc literari té les següents característiques conceptuals
o de forma que podem a partir del contingut

EXAGERACIÓ ARTIFICI CONTRAST OPOSICIÓ SÀTIRA

RECARREGAMENT RECARREGAMENT OBSCURITAT DEFORMACIÓ

SINTÀCTIC LÈXIC CONCEPTUAL REALITAT
20
CARACTERÍSTIQUES

Quines figures retòriques té?

Algunes de les característiques generals del Barroc que hem vist
porten associades figures retòriques. És a dir, si ens cal justificar
una característica del Barroc en un text ho hem de fer sempre
que sigui possible a partir de les figures retòriques:

ANTÍTESIS PARADOXES OXÍMORONS HIPÈRBOLES HIPÈRBATONS

CONTRAST EXAGERACIÓ ARTIFICI

OBSCURITAT CONCEPTUAL SÀTIRA RECARREGAMENT
LÈXIC
OPOSICIÓ DEFORMACIÓ
RECARREGAMENT
REALITAT
SINTÀCTIC 21
DEFINICIÓ I TIPUS

Una literatura social

La literatura connecta amb la realitat social de l’època i en mostra
dues vessants: o bé intenta dissimular la realitat o bé n’accentua
els aspectes més negatius. Així doncs, les contradiccions i les crisis
són el referent literari.

TO S DESENGANY CULTERANISME
RA S
T
CON PARAD Cerca la bellesa formal mitjançant un estil
OP OXES recarregat, amb abundància de figures
LA MORT OS (metàfores i hipèrbatons), referències
ICI
ON mitològiques...
RO N S S
OXÍMO
ANTÍTES CONCEPTISME
FUGACITA IS
T DEL PLA Utilitza i tendeix als jocs d’enginy o de
ER conceptes. 22
AUTORS PRINCIPALS CASTELLANS

El dream team de les lletres

Ens troben en el segle d’or de la literatura castellana, quelcom
que incentiva encara més la producció en llengua castellana per
part d’autors catalans.

QUEVEDO LOPE DE VEGA GÓNGORA CALDERÓN DE LA

BARCA 23
GÈNERES LITERARIS

La poesia barroca catalana

L’estètica barroca va predominar en la poesia culta del segle XVII i
bona part del XVIII. La imitació dels models poètics castellans, de
gran prestigi a l’època, marquen la poesia barroca catalana en:

La mètrica: es consoliden el sonet i el decasíl·lab italià,

i la incorporació de formes castellanes com quintes,
dècimes o romanços.
La retòrica: ús recurrent d’hipèrboles, antítesis,
paradoxes, hipèrbatons o metàfores.
La lingüística: hi ha abundants castellanismes lèxics i
calcs sintàctics, entesos com un recurs que millorava la
llengua catalana, considerada massa senzilla.
7
GÈNERES LITERARIS I AUTORS

El Barroc català, afeblit pel castellà

La narrativa i el teatre queden reduïts a manifestacions populars,
si bé hi ha una producció poètica prou important:
FRANCESC VICENT GARCIA FRANCESC DE FONTANELLA
(1579-1623) (1610?-1685?)

• Sobrenom: El rector de Vallfogona • Poesia amorosa bucòlica (pastors,

• Poesia artificiosa i galant inspirat en
Góngora.
• Poemes lírics i satírics de temes
com l’amor, el desengany, el pas del
temps o la mort que recorden a
l’estil de Quevedo.
• Popularitat amb poemes satírics de
caire escatològic, vulgars i festius
que van perdurar fins al s.XIX.
nimfes, locus amoenus...) i de tema
religiós.
• Influència de Garcilaso de la Vega.
• Ús de metàfores, hipèrboles i
al·lusions mitològiques.
• Amor, fermesa i porfia
• Lo desengany
• La tragicomèdia pastoral d’Amor,
firmesa i porfia.
7
EL RECTOR DE VALLFOGONA

A una mossa gravada de verola

Mala pasqua us do Déu, monja corcada,

Bresca sens mel, trepada celosia,
Formatge ullat, cruel fisonomia,
Ab més puntes i grops que té la arada;

De alguna fossa us han desenterrada

Per no sofrir los morts tal companyia,
Quan eixa mala cara se us podria,
I estava ja de cucs mig rosegada;

Però, si sou de vermes escapada,

Perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta),

Mantinga-us Déu la negra burullada

I adéu-siau, que em par que em naixen ales
I em torno corb després que pic carn morta!

7
EL NEOCLASSICISME S.XVIII

8
CONTEXT HISTÒRIC S.XVIII

La Il·lustració, un nou pensament

El Neoclassicisme és un corrent artístic que va sorgir a França
sota el braç de la Il·lustració, una corrent de pensament polític i
social protagonitzat per la burgesia, que aspirava a aconseguir
el poder polític i transformar la societat.

La Il·lustració advocava per la divulgació i l’aplicació de la

ciència, la política, l’economia, la legislació i la moral a tota la
societat. La raó i l’experiència prenen protagonisme en el camp
de la filosofia. Basada en la racionalitat, es contraposa a la
tradició i el privilegi, tot cercant la igualtat, la tolerància, la
llibertat, la dignitat de l’home i la seva instrucció.
9
CONTEXT ARTÍSTIC S.XVIII

El retorn cap als clàssics

El moviment artístic de la Il·lustració fou el Neoclassicisme, un
corrent artístic que suposa un retorn als clàssics grecollatins i als
ideals de l’harmonia i l’equilibri que s’havien trencat durant el
Barroc.
L’afany investigador i científic gan que la
narració i l’assaig siguin els gèneres més
conreat pels autors de l’epoca (Els viatges
de Gullivert, Robinson Crusoe).
En teatre, predominen les tragèdies i
comèdies que respecten les antigues
normes aristotèliques (Molière). En canvi,
la poesia està en recés creatiu i la que es fa
és de caire instructiu (faules).
9
GÈNERES LITERARIS I AUTORS

El Neoclassicisme a Catalunya
El Neoclassicisme català se centra principalment en el retorn als
clàssics com a principal leitmotiv. La poesia és el gènere preferit,
si bé el teatre guanya força. Tanmateix, destaca una producció
en narrativa no basada en la ficció amb els següents noms:
BALDIRI REIXAC I CARBÓ EL BARÓ DE MALDÀ
(1703-1781) (1746-1819)
• Instruccions per a l’ensenyament • Nom: Rafael Amat i de Cortada
de minyons (1749) és una obra on • Calaix de sastre: 60 volums dietaris
defensa la necessitat d’ensenyar en manuscrits amb llengua molt
la llengua materna i la incorporació castellanitzada. Valor com a crònica
dels avenços científics. de la vida a Barcelona dels segles
• Influït per la tendència racionalista XVIII-XIX, el retrat de costums, la
dins del corrent educatiu. riquesa lèxica i l’humor.
9
GÈNERES LITERARIS I AUTORS

El Neoclassicisme a Catalunya
El teatre culte en català es va desenvolupar en els territoris fora
del domini espanyol: el Rosselló i l’Illa de Mallorca.
L’AUTOR PRINCIPAL: JOAN RAMIS RAMIS (1746-1819)

Ramis Ramis s’insereix plenament en els patrons literaris del s.XVIII i

va entrar en contacte amb el neoclassicisme francès. Escriví estudis
històrics sobre l’Illa de Mallorca, on mostra el rigor dels il·lustrats.
Pel que fa a la seva obra literària, va cultivar la poesia de temàtica
idíl·lica i l’amor, publicà les poesies burlesques, el drama Arminda
(1775), Ègloga de Tirisis i Filis i la tragicomèdia Rosaura o l’amor
constant (1783).
La seva obra més destacada és Lucrècia (1769). La tragèdia manté la
unitat clàssica i destaca la caracterització racional dels personatges.
Alhora, defensa valors ètics i democràtics. 9
INTRODUCCIÓ

Literatura popular a la Decadència

Durant aquests tres segles hi ha nombrosos testimonis de literatura
popular en llengua catalana, basada en una tradició oral que té les
seves arrels en l’Edat Mitjana i que ha perdurat fins avui dia.
Els textos de literatura popular són anònims i s’han tramès oralment
de generació en generació. A partir del s.XIX es recopilen per escrit
per la seva pervivència.
CARACTERÍSTIQUES DE LA LITERATURA POPULAR DE LA DECADÈNCIA

HI HA DIFERENTS VERSIONS ÚS IMPORTANT DE DIMINUTIUS

MOTIUS I PERSONATGES ESTEREOTIPATS FÓRMULES FIXES D’INICI I FINAL

ESTRUCTURES REPETITIVES I SENZILLES NOMBRES AMB VALOR SIMBÒLIC

32
LITERATURA POPULAR DE LA DECADÈNCIA
Quins gèneres literaris hi havia?
POESIA LÍRICA
• Goigs: pregàries cantades a la Mare
de Déu o a un sant, de gran difusió.
• Nadales: recreacions líriques de
tema nadalenc, algunes d’humor.
• Cançons de pandero: cantades amb
un pandero -instrument percussió-
en festes diverses.
• Corrandes: composicions curtes i
encadenades de tema amorós,
festiu, satíric o d’actualitat.
• Cançons religioses de tema pasqual
• Cançons de bandolers i de lladres
de camí ral.
POESIA NARRATIVA
Conjunt de composicions antigues que
van ser recollides en romancers cap al
segle XIX pels escriptors i filòlegs del
Romanticisme.
Pertanyen a tres tradicions diferents:
• Tradició provençal i francesa: La
presó de Lleida).
• Tradició castellana (s.XVI): Santa
Caterina.
• Tradició autòctona (s.XVI-XVIII) de
temes històrics (els segadors),
llegendaris (Els estudiants de
Tolosa) i lírics (La dama d’Aragó).
33
LITERATURA POPULAR DE LA DECADÈNCIA
Quins gèneres literaris hi havia?
NARRATIVA EN PROSA
• Rondalles: contes breus destinats
als infants, que solen contenir un
ensenyament moral o pràctic. Van
ser recollides al s.XIX i XX.
• Llegendes: narracions que tenen
una aparença històrica, però amb
elements mítics com dracs.
DANSES DE LA MORT
Representacions com la de Francesc
d’Olesa (s.XVI) o la de Verges.
TEATRE DE TEMA RELIGIÓS
Lligat a la litúrgia de Nadal, Pascua, de
l'Assumpció de Maria i la vida dels
sants cristians. Avui dia encara es fan
representacions com la Passió d’Olesa
o de Esparraguera.
TEATRE DE TEMA PROFÀ
Amb farses i entremesos, com ara La
farsa de Cornei (s.XVI). Es tracta de
peces teatrals breus, d’un sol acte, en
prosa o en vers. Generalment tracten
un tema humorístic.
34
UNITAT 11 - Decadència
Què hauries14 cm de saber?

CURS 20222-2023
PROF. SARA GÓMEZ
CONEIXEMENTS MÍNIMS DEL TEMA

Quins coneixements he de tenir…

… sobre el context històric i la Decadència en general?
● Què és la ‘Decadència’ i per què es caracteritza?
● A quin període històric i segles se situa la Decadència?
● Quines són les causes del declivi de la literatura en català?
● Quins moviments literaris engloba la ‘Decadència’?

… sobre el Renaixement?
● Quin és l’autor més important del Renaixement?
● Quines característiques inequívoques hi ha per identificar
un poema del Renaixement?

36
CONEIXEMENTS MÍNIMS DEL TEMA

Quins coneixements he de tenir…

… sobre el Barroc?
● Qui és l’autor més important del Barroc?
● Quines són les característiques inequívoques per identificar un
poema del Barroc?
… sobre el Neoclassicisme?
● Qui és l’autor de teatre més important?
● En què consisteix l’obra Lucrècia i de qui és?
● Qui és l’autor de narrativa de no ficció més important?
● En què consisteix la seva obra?
… sobre la literatura popular de la Decadència?
● Quines característiques té la literatura popular?
● Quines són les 6 principals composicions de lite. popular? 37