LA POESIA TROBADORESCA I L’AMOR CORTÉS

La poesia trobadoresca va nàixer a Occitània (segle XII - XIII). Aquesta, tenia una visió de la societat
feudal, on el trobador (hom) era vasall de la dama (midons), anomenat l’amor cortés, aquest era
idealitzat, adúlter i prohibit, s’habia d’amagar del marit (el gilós) i dels envejosos (lausengiers),
ocultant el nom de la dona mitjançant un senyal. La cançó fou el gènere més característic, però hi
trobem també l’alba, la pastorel·la, el sirventès i el plany. Finalment, hi ha tres tipus de trobar: leu,
clus o ric.

88 paraules

LES 4 CRÒNIQUES MEDIEVALS

D’entrada, les cròniques (narració dels fets històrics de manera cronológica) medievals presenten
característiques comunes com: l’incorporació d’elements de ficció procedents de la literatura
cavalleresca, el patriotisme, la fe en la providència divina, l’intenció moralitzadora i didàctica i la
interpretació subjectiva dels fets històrics. A aquest context hi destaquen: la Crònica de Jaume I, la de
Bernat Desclot, Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós. Quant al primer i últim, empren el nos
majestàtic a un relat autobiogràfic. No obstant, mentre Jaume I presenta un estil senzill en que narra
les seues conquestes territorias, Pere el Cerimoniós presenta un caràcter violent.

94 paraules

PRIMERS TESTIMONIS ESCRIT EN LA NOSTRA LLENGUA

A partir del segle IX, les llengües diferents al llatí són considerades vulgars i destinades a la
predicació pel adoctrinament del poble; que no comprén el llatí. Aquest canvi influència a l’ambit
religiós i administratiu. En conseqüència es creen: el Llibre del Jutge (codi legistau dels visigods), per
regular la vida social i administrativa, i les Homilies d’Oganyà (conjunt de sermons) amb la finalitat
de respondre a les necessitats de l’església. Cal destacar que, fins al segle XII, s’escriu en llatí i
provençal al nord de la península, i àrab al sud.

90 paraules

Els nostres primers textos estàn vincultats a l’àmbit jurídic i religiòs. Al principi del segle XII es va
traduir un llibre jutge, un codi de lleis visigodes anomenat Fòrum Ludicum, amb l'objectiu i necessitat
de regular la vida social i administrativa. Al final del serle XII es va escriure un document religiòs
anomenat Homilies d’Organyà, per la necessitat de l’esglèsia de predicar en la llengua del poble.
D’altra banda, convé destacar altres textos com són: Els Furs de València, primer document valencià
escrit en llengua romànica i El Cant de la Sibil-la.

92 paraules
 2ª EVALUACIÓN

L’HUMANISME I BERNAT METGE

L’humanisme (darreria segle XIV-primera meitat segle XV), influenciat pel contacte amb Itàlia i
Grècia afavoreix la presencia de característiques com: l’antropocentrisme i la influencia de autors
clàsics que introdueixen noves idees, destacant Bernat Metge. Aquest és notari de la Cancelleria
Reial; òrgan administratiu de la Corona d’Aragó. Quant a les seues obres, s’identifiquen temàtiques
medievals amb un discurs crític i emprant la ironia. Les seues obres mes importants són él Llibre de
Fortuna i Prudència (vers) i Lo Somni (prosa). Siguent en l'última ell mateix protagonista, narrant les
seues vivències.

90 paraules

LA CANCELLERIA REIAL

La cancelleria reial, fundada per Jaume I en l’any 1276, és l'òrgan administratiu de la Corona d’Aragó
que s'ocupa de la redacció de documents administratius en llengua vulgar. Aquesta, és important
perquè permet millorar i fixar la llengua literària emprada en los obres més notables dels humanistes.
Seguidament, trobem dos etapes. En la primera (1336-1387) iniciada amb el regnat de Pere III, es
produeix una prosa molt rígida caracteritzada per l’aparició de calcs i l’incorporació de llatinismes. I
quant a la segona (1381), presenta un nou estil, anomenat humanisme, on la literatura s’inspira en els
clàssics llatins.

97 paraules

AUSIÀS MARC

Pel que fa a Ausiàs March, és un dels més importants poetes dels Segles d’Or. Fill de Pere March,
prové d’una família noble. A més, col·labora amb Alfons el Magnànim, siguent així nomenat falconer
major del rei a 1425. Quant a la seua obra, aquesta trenca amb la tradició trobadoresca i abandona la
llengua occitana, empra un llenguatge culte , intens, expressiu i ple de metàfores, afavorit per la
influència de la tradició trobadoresca, escolàstica i per l’humanisme italià. Aquesta es troba dividida
en: cants d’amor, mort, i espirituals i presenta característiques pròpies de la poesia trobadoresca, com
és la actitud moralista, però humanitza a la dona. En darrer terme, els seus versos són durs i intensons
presentant, també, una sintaxi complexa.

117 paraules

IMP: poeta més important segle d'or, família noble, ruptura amb la literatura trobadoresca,
abandona llengua occitana. Obres influenciades per la literatura trobadoresca, l’escolàstica,
humanisme y literatura italiana. Combina a la perfecció registre literari amb el col·loquial
 JAUME ROIG I ISABEL DE VILLENA

Al segle XV destaquen Jaume Roig amb Espill i Isabel de Villena amb Vita Christi. Quant a la
primera, aquesta presenta un caràcter misogin acusant les dones de <<pecats de la carn>> exceptuant
la Mare de Déu i la seua dona, fent també una crítica a la societat. En resposta, Isabel de Villena, rebat
a aquest, donant protagonisme a les dones reivindicant els seus valors. Pel que fa a les
característiques dels dos, presenten un estil senzill i popular amb una intenció moralitzadora.

84 paraules

CURIAL E GÜELFA VS TIRANT LO BLANC

Curial e Güelfa segueix les característiques de les novel·les caballeresques del segle XV. Amb la
intervenció de personatges històrics, es narra la història de Curial, un jove cavaller d’origen humil que
manté una relació d’interés mutu amb Güelfa. D’altra banda, Tirant lo Blanc narra la vida d’un
cavaller que aconsegueix el tron i la princesa. Mentres que en la primera novel·la predomina les
temàtiques cavalleresca i amorosa, en la segona trobem el pla històric, cavalleresc i el realista. Les
dues presenten un estil elaborat, ric i popular.

87 paraules

LLIBRES DE CAVALLERIES I NOVEL·LES CAVALLERESQUES

Pel que fa als llibres de cavalleries, aquestos nàixen a mitjan del segle XII. Impulsats pels nobles amb
l’intenció de defensar la institució de la cavalleria, són protagonitzats per cavallers. Els primers
s’inspiren en la història: llegendes grecollatines, mites cèltics. Quant al temps i a l'espai, presenten
elements fantàtics, es situen en èpoques i llocs llunyans. D’altra banda, els canvis produïts al segle
XV transformàren en l'àmbit literari els llibres avans mencionats, en novel·les cavalleresques. La
fantasia evoluciona a realisme.

80 paraules

ASSAJOS DE LA POSTGUERRA

- Característiques dels assajos de la postguerra: segon enllaç

Des de l’any 1939, el triomf franquista elimina la nostra llengua de l’activitat pública. Els assajos de
la postguerra reflecteixen les dificultats de l’época, com l'exili de la majoria d’assagistes. Durant els
anys 40 el gènere no existeix pràcticament; als anys 50, comença a aparèixer, però és als anys 60 quan
la situació canvia per la suavització de la censura i la recuperació económica .

recuperació económica
el temes es diversifiquen

- Característiques dels assajos en l’actualitat

A partir del segle XX, amb l'arribada de la democràcia i la constitució espanyola, esdevé una
normalització literaria que destaca la narrativa, recuperant així la consideració social i legal. La
entrada a la docència va influir en l’actualització del nostre model cultural, provocant un panorama ric
i variat amb gran diversitat d’autors i tendències. En l’àmbit de l’assaig, els que tenen repercussió
social reflexionen sobre la problemàtica nacional. Ara bé, falten de temàtica universal.

- 2 autors de la postguerra: segon enllaç

Pel que fa als autors de la postguerra, destaquem a Josep Pla i Jaume Vicens Vives.

referent escriptor catala

reflexiona país situación colectiva del seu poble

un obr

- 2 autors de l’actualitat
Joan Francesc Mirá, Vicent Marqués
En referència a dos autors de la actualitat cal destacar Vicent Marqués i Joan Francesc Mirá. Quant al
primer és un escriptor i sociòleg valencià, en 1973 escriu País Perplex, assaig que guanya el Premi
Joan Fuster. Així mateix, analitza la societat valenciana i les actituds de la població que amaguen un
conflicte nacional Pel que fa a Joan Francesc Mira és un sociòleg, escriptor i antropòleg valencià. Cal
diferenciar quatre obres importants: Crítica de la Nació Pura (concepte de nació), Sobre la Nació dels
valencians, Crítica de la nació pura: sobre els símbols, les fronteres i altres assaigs impetuosos (nació
política i nació cultural, referència a l’àmbit acadèmic) i Sovre la Nació dels valencians (evolució
nacionalisme valencià). (SOLO NOMBRAR 1)