Les cròniques medievals

Histografia, conjunt d'obres i estudis sobre algun aspecte relacionat amb la historia.
Cròniques, registre escrit dels esdeveniments passats i presents amb una interpretació subjectiva.

Les quatre grans cròniques, van sorgir com una manera de diferent d'explicar la historia, a més de
les cròniques llatines erudites i de les cròniques populars orals, i estaven relacionats amb els nostres
reis dels segles XII i XIV. Aquestes eren les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon
Muntaner i Pere el Ceremonios (escrites per a justificar fets històrics amb voluntat narrativa per
també amb pretensions literàries, a través de la nova llengua romànica)

La temàtica comuna de totes quatre es la narració de les gestes dels reis de la Casa d'Aragó.
Historiaven l'època contemporània i se suposa que foren redactades en contacte directe amb el
monarca.
Es narren episodis molt personals de la personalitat, els sentiments, les reaccions d'amor i odi, i la
intimitat del pensament que només el rei podia conéixer

Les característiques de les cròniques:

-Uniformitat lingüística (per a impulsar una llengua literarea comuna)
-L'ús freqüent del diàleg i de l'estil directe
-Presentació de records, reflexions personals i detalls pintorescos
-L'elevat grau d'expressivitat

La crònica de Jaume I (Llibre dels fets)

És una narració autobiogràfica dictada segurament pel mateix rei. El monarca es basa en records
personals però també cançons de gesta sobre la seua vida i les seues gestes.
Es la primera de les quatre i té una doble finalitat:
-Pretén que les seues gestes queden en el record
-Que aquestes puguen servir d'exemple per a la posteritat.

L'estil és un llenguatge viu i popular marcat per l'ús de refranys, expressions col·loquials o del
plural majestàtic

Presenta característiques com:

-La presencia de trets de la personalitat del rei i altres personatges
-Sentiment religiós, segons els actes estaven inspirats per la Providència
-L'amor del rei pels seus regnes
-L'esperit militar i heroic

La crònica de Bernat Desclot (Llibre del rei En Pere)

Narra els fets històrics des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere II el Gran.
Presenta un estil acurat, amb llengua rica i ben redactada en què destaca l'objectivitat i la veracitat
de la informació.
Bernat Desclot es va valer de diferents fonts:
-Utilitza textos llegendaris i historiogràfics (per l'època més antiga)
-Per al regnat de Pere el Gran fa servir records personals, documents d'arxiu i també textos
prosificats

Contrasta la impersonalitat del cronista amb l'entusiasme per la figura del monarca.
La crònica de Ramon Muntaner

És la més llarga de les quatre

Escrita a Xirivella entre 1325 i 1328
Narra els fets des de l'engendrament de Jaume I fins la coronació d'Alfons III el Benigne.
L'objectiu es glorificar els reis de la Casa d'Aragó
La font es el seu testimoni; el que va veure i viure, és a dir la pròpia experiència
Va ser escrita per ser llegida en veu alta a oïdors, amb recursos joglarescos i un llenguatge viu i
col·loquial.

La crònica de Pere el Ceremonios

Es la quarta i la menys extensa

Escrita en forma de autobiografia per ordre de Pere el Ceremonios
Comprén el seu regnat i el del seu pare
Es caracteritza per la voluntat de justificar la política expansionista dels reis de la Corona i la seua
pròpia
El llenguatge utilitzat es més premeditat i no tan ric com en les cròniques anteriors.
Va escriure un pròleg
Se'n conserven dues versions, la segona retoca la primera

La Conselleria Reial i el model de llengua

Era un organisme burocràtic i de govern dels reis de la Corona d'Aragó´que s'encarregava de

redactar i publicar els escrits oficials. Va ser creada per Jaume I, perquè la documentació del Regne
de València fora redactada en llengua vulgar i no en llatí.
De primer continua predominant el llatí i els textos en català
Després, un model unitari de prosa més acurada, precisa i elegant que amb la influencia llatina,
aparegué un nou estil clàssic o humanista inspirada en els renaixentistes italians.

El segle XIV: una època de canvis

Factors del canvi:

-Crisi econòmica generalitzada a Europa per les males collites
-L'augment de les guerres entre senyors feudals
-Les malalties, com la pesta negra, reduint a la meitat a la població
-Despoblament dels camps i una paral·lela emigració cap a les ciutats.

Tot això va submergir el país en una gran crisi.

Es produïen tensions entre els diferents regnes de la Corona d'Aragó
Els homes busquen refugi en l'Església, que està en crisi també com la coexistència de dos papes, el
de Roma i el de d'Avinyó.
La literatura era feta per clergues i cavallers, i a poc a poc apareixent autors burgeses o del poble
menut.

La literatura d'idees de caràcter moralitzant

Francesc Eiximenis

Frare franciscà grani d'origen burges, mestre de Teologia que retornà a Barcelona i comença la seua
obra més ambiciosa, Lo crestià.
L'obra d'Eiximenis es pot dividir en dos grups:
-Llibres en llatí pel públic universitari i eclesiàstic
-Llibres que s'adrecen a un públic urbà amb poca formació, amb el objectiu de adoctrinar al
cristianisme.

Lo crestià

Predicà al llarg de la seua vida, per escrit, en un discurs doctrinal basat en el retrat de la societat.
És una enciclopèdia de totes les activitats de la vida de l'home com a cristià
De tretze llibres, va escriure quatre: Primer, Segon, Terce i Dotzé.

Regiment de la cosa pública

Està dedicat als jurats de la ciutat.

Destaquen els problemes de convivència que plantejaven les races diverses i el caràcter del
habitants.

San Vicent Ferrer

Es el pol oposat d'Eiximenis Nascut a València, era un orador amb formació intel·lectual a
Barcelona, Lleida i Tolosa.
També amb el títol de mestre en Teologia, va predicar pels territoris de la Corona d'Aragó, Castella i
Múrcia, aconseguint una corrua de seguidors sense precedents.

-Obra-

280 sermons, moltes transcrits pels reportadors Copiaven el sermó mentre estava predicant.
53 sermons de la Quaresma

Empra la llengua comuna i no la literària, llenguatge directe i clar amb exclamacions i

onomatopeies; gesticulació, diàlegs intercalats en la narració; acceptació generosa de vulgarismes i
fins i tot de paraules tabús.

L'Humanisme

Alguns erudits adoptaren una postura crítica sobre la mentalitat feudal, pel redescobriments dels
clàssics.
Dels models grecs i llatins s'avia conformat el perfil cultural de l'humanisme que desembocà en
l'inici de l'edat moderna amb el Reinaximent.
A Florència tres figures van sentar les bases del moviment: Dante, Petrarca i Boccaccio.

A la Corona d'Aragó, s'entén el terme humanisme en referència a la literatura de tendència

classicista, producte d'aquell context històric i social en que l'Església perd el seu paper central en el
pensament filosòfic i ocupa el protagonisme l'home.

En la Conselleria Reial si tingué influència l'humanisme i s'acceptaren els cànons d'estil clàssic
llatinitzant presents en els documents. Bernat Metge, funcionari cancelleresc va assimilar
l'humanisme i està present en la seua obra Lo Somni

Antoni Canals

Frare dominic nascut a València, deixeble de Sant Vicent Ferrer i vinculat a la cort reial, adoptà
alguns elements de l'humanisme, si bé son els més superficials:
-Manté la mentalitat medieval, perquè volia adoctrinar la gent culta, però les seues traduccions dels
clàssics llatins si tenen elements de l'humanisme.

Traduccions a destacar:

-De Providentia (Séneca)

-Escipró e Anníbal (Petrarca)

L' obra de Canals té com objectiu portar “raó natural” al terreny del cristianisme.

Bernat Metge

Vida

Representa la figura principal de l´humanisme en la nostra literatura. Gestionava negocis de la cort,

fou embaixador a la cort papal d'Anyó i era funcionari a la Conselleria

Obra

Buscava obtenir algun benefici personal, com mostren el Llibre de Fortuna i Prudència, Lo Somni i
Sermó (sàtira versificada dels sermons dels predicadors)

Lo Somni

Va entrar a la presó acusat de delictes per la cúria cortesana quan ja havia eixit va escriure aquesta
obra.
Pretén mostrar-se innocent de les acusacions rebudes en el procés de la mort de Joan I. Consta de
quatre tractats.