La Poesia Trobadoresca

*El seu concepte es la literatura medieval - són els primers textos escrits que apareixen en
la llengua romànica que son literaris

*El seu lloc es en tot el domini de la corona d´Aragò: Illes balears, Catalunya, València i
Aragò

*Es va situar en la alta i baixa edat mitjana (del segle XII -> XV)

*La seua societat va a ser fedal

*El genere es la poesía

*Al mapa Romànica ixen llengües parlats (eren les terres romanitzades)
-Llatì
-Llengües romans (son les llengües provinents del llatì)

*Les llengües romàniques van començar a desenvolupar a partir del segle V, al segle XIII
comença la 1 Llengua romànica pero aixo no ho sabíem fins als 1rs escrits al segle XII

-Llatì
Oral: es deia que era el llatì vulgar -> Va evolucionar a les llengües
romàniques

Escrit: es el llatì classic i era tan sol pels cultes

*Els dos primers textos escrits al català son:

-Llibres jutge (llibre jurídic)
-Homilies d'Organyà (llibre religiós)

*Es va desenvolupar en tots els països al voltant de espanya i també rumania

-A frança hi ha dos llengües
·Al sud el occidental que es el occità
·al nort el françes d'ara que es el provençal

*En un moment Catalunya va conquerir terres en aquell moment de l´actual frança. Peró en
el segle XIII van perdre les terres i va morir Pere el gran

*Va haber un llaç molt gran entre Catalunya y la part proveçal. Ahí va surgir la primera
poesía trovadoresca

*La lírica trovadoresca va a ser escrit per catalans o provençals peró van escriure en
provençal o occidental

*Es una poesia desenvolupada a occitània al segle XIII i el va escriure el trobador, el

trobador es un personatge propi dels feudals
*El trovador es el cantant que va anar pels pobles i festes. Normalment va a cantar poesía
amb temes d´amor. Peròes un amor propi a la societat feudal, aquest es anomena amor
cortes. Es puc dir codi o ideología amorosa que es la que apareix en la poesia
trobadoresca. Les poesies que tracten d'amor s'anomenen cançons. Aquestes
s´arreplegaven el cançoners.

*L´amor cortés es un amor propi de la societat que es l´estamental

Senyor → Dama
La poesía trovadoresca va imitar l´estructura de la
societat estamental.
Es va enamorar de alguien jurídicament superior
Vassall → Trovador

-El amor cortés va ser un amor prohibit

-L’identitatr de la dona va a ser oculta. El trovador va usar senyals que es com un

pseudònim de la dona que apareix al final

(nom) (senyal)
Trobador → Hom
Dama → Midons
Marit → Gilós
Envejosos → Lausengiers

*Gèneres i estils

Generes:
-Canço (amor)
-Alba (parla del trovador que pasa la nit amb la dona)
-Pastorel·la (amor pero amb u tó d'humor i la dona es la pastora)
-Sirventés (crítica social)
-Plany (elogi fúnebre, elogia a algú que ha mort)

*Trobar - fer poesia

Estils:
-lleu (ligero) es el mes sencill
-complexos
·ric (el llenguatge està molt treballat)
·clus (T’has de parar a pensar ho que ha dit)

*Diferencies entre trovador y joglar

-El trovador va a ser un cantautor (va compondre les seves cançons)

-El joglar tan sol va a cantar
La Prosa Historiografica

*Una crónica es un genere periodistic. Es canta en viu en el lloc dels fets.

*Está escrit en català o valencià

*Te un genere subjectiu

*Tipus de text argumentatiu

*Segle XIII i XIV en els dominis de la Corona de Catalunya Aragó

-Successos polítics, militars i socials

*Conten esdeveniments fonamentals

*Successos que volen mantenir en el record i que són contats e interpretats

SUCCESSOS S.XIII
Política

- Jaume I comença l’expansió territorial

·conquesta de Mallorca i València (1229-1254) Ocupades pels àrabs des del
S.VIII

-Repartiment entre la noblesa dels terres

-Repoblament dels terres amb cristians: Catalans (costa) i Aragonesos (interior)

-Pere II el Gran va conquerir Sicilia en 1282 i Menorca en 1287

Societat

-Es consolida el poder dels reis sobre el senyors feudals

-Es van posar els impostos en les ciutats

-Es va crear les corts

-Importància del comerç: augmenten les rutes comercials marítimes i terrestres

SUCCESSOS S.XIV
Política

-Es fixa la frontera del regne de València (tractar de torrelles)

-Període d’expansió econòmica per la Mediterrània

-Comerça marítim

-Va començar el contacte amb l’humanisme

Societat

-Aparició d’una classe burguesa amb poder econòmic:

·creixement d’un públic alfabetitzat que demana una literatura nova

-Fragmentació del poder feudal en favor del rei

La Llengua

-La cancelleria reial: institució de la Coronoa d’Aragó (es fonamental en la

consolidació del català com a llengua escrita) Institució administratiu encarregada a
la documentació oficial del estat

*Furs-fueros

-La conselleria genetalitza una llengua, tots els documents ixen d’ahí

-S’utilitza llenguatge administratiu (del mon judicial de la administració) la

canselleria es convertix en un peper cultural, Pere el cerimoniós va transcriure llibres
(literatura grega, francesa, llatina i italiana)

-Pere el cerimoniós deia que la conselleria tradujera les obres italianes del
humanisme y els textos classics del llatí. Ya no es llenguatge administratiu, sino
literari.
Croniques Medievals

Parlem de l'expansió territorial de la corona de Catalunya Aragó que comença a la

conquesta de Mallorca de Jaume I

-Obres escrites de temes históriques

-Narren els gestos del rei

-Caràcter heroic amb motivació política (fomentar la identitat nacional)

·Nosaltres som cristians y vosaltres musulmans
·Son catalans-aragonesos y membres de la corona o me Mayorca i València
·Quan hi ha una agresió

-El objectiu es justificar la política del rei, està expandit per la corona, els seus actes
son positius. El gobernant va ser el rei

Cantar de Gesta

-El rei gasta versos i el cambia i a vegades apareix algún carácter llegendari.

Caractéristiques

-Elements de ficció (fets llegendaris de la literatura cavalleresca)

-Patriotisme

-Exaltació de la nació, justificació política

-Sentiments religiosos

-Providencialisme (deu recolza les pretencions politiques)

-Intenció moralitzadora (model de conducta política i militar) els reis es posen

de model

-Interpretació subjectiva dels fets historics. Jaume I i Pere el cerimoniós.

Justifica la política reial
Reis

-Pere I el catòlic (pare de Jaume)

-Jaume I el conqueridor (1208)

-Bernat Desclot (funcionari) (parla sobre)

-Pere II el Gran (conquesta de el mediterrani)

-Ramón Muntaner (caballer) (parla sobre)

-Alfons el Franc
-Jaume II el just
-Alfons el Benigne

-Pere III el Cerimoniós (parla de ell)

*Parlen sobre l’expansió perque volen deixar constança del origen de la nació i com
es forma

Croniques

Autor: Jaume I (rei) (nos)

Epoca: desde el naixement fins a la mort del rei
Conquestes: Mallorca, València i Murcia

-Providencialisme i justificació
-Fets íntims i personals

Estil: senzill, llenguatge popular i improvisat, propi de qui dicta perquè un altre
escriga
·Esperit militar i heroic: descripció de batalls i estratègies amb tota cruesa
·”nos” majestatic

Autor:Bernat Desclot (funcionari de la cort)

Época: Es centra en l’epoca de Pere II el gran
Conquestes: Sicilia
-Exalta la figura de Pere II
Estil: Narrador en 3a persona, llenguatge senzill
Utilitza fonts diverses:
·Cançons de gesta
·Documents administratiu
·Reproducció de converses i testimonis quan explica el regnat de Pere II el …
Autor: Ramon Muntaner
-Escrits sobre fets que va participar, especialment Jaume II i Alfons III
Objectiu: Lloar les proeses dels reis (desde Jaume I fins Alfons el Benigne)
Temes:
-Amor a la terra
-Amor al llenguatge
-Detallisime cru i violent quan descriu les batalles
-Insistència en la veracitat del que explica
Estil:
-Llenguatge senzill i directe amb refranys i dites populars
-Llenguatge oral joglaresa, “que us dire”,”i no cregueu que”
-3a persona i 1a persona

Autor: Pere III el Cerimoniós (S. XIV - XV)

-El rei dirigeix la redacció i la revisa. Escriu el pròleg
-Forma autobiogràfica “nos”
-Regnats: Alfons el Benigne (son pare, 1r capítol i ell mateix)

Llenguatge:
-Es un llenguatge mes cuidat
-No utilitza cançons de gesta prosificades ni recrea l’heroisme de les batalles
perquè feu un rei polític
-Exalta el poder absolut del rei enfront de la noblesa. Justifica la seua política.
Duresa i crueltat

Estil:
-Llenguatge acurat propi de la cancelleria reial
-Sintaxis acurada, amb frases llargues que s’acosten a la prosa humanista