LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES CATALANES

● s.XIII- XIV, edat mitjana i es situa en la època de màxima esplendor de la

corona d’Aragó. Època on hi ha riquesa, benestar, victòries (conquesta de
Mallorca), comerç… És quan comença a sorgir el nacionalisme i es
comença a valorar la cultura, llengua, territori català.
● Apareixen les quatre cròniques:
● OBJECTIUS:
Narrar fets històrics de l’època de forma literària. Composicions literàries
ordenades cronològicament que expliquen fets històrics d’aquesta època de
plenitud de Catalunya. Van relacionats amb guerres, política, societat i
economia. Com que són escrits literaris, estan escrites amb l’objectiu d’envellir
aquests episodis, tot i que siguin reals. Com que està escrit per ser llegit
(oralment) s’escriuen diàlegs, records, descripcions, pensaments… Es parla de la
monarquia i el protagonista sempre és un rei. Es parla d’una forma subjectiva
(des del punt de vista del narrador, que acostuma a ser un rei). Té un objectiu
propagandístic de la monarquia (perquè el poble estigui orgullós del rei, per
altres persones etc, perquè creguin que era un figura molt important)
L’altre objectiu és didàctic → com ha de ser un bon rei. Va dirigit als reis
posteriors.
També té objectius justificadors, és a dir, per justificar les seves decisions
(pujada dels impostos etc)
Per deixar constància històrica de les gestes reials (accions heroiques)
Fer un seguiment del funcionament i desenvolupament de la societat d’aquella
època.
 ● CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA:
- Són contemporànies o coetànies, és a dir, narren fets de l’època.
- Es presenta al rei com un heroi i com si fos escollit per Déu → són obres
heroiques i providencialista (déu ha escollit)
- Estan escrits en llenguatge vulgar → català i llenguatge quotidià perquè
és per ser llegit oralment.

CRÒNICA DE JAUME PRIMER:

- És la més innovadora i original perquè és la primera.
- És del segle XIII.
- Està escrita pel propi rei (l’ha dictat).
- És autobiogràfica perquè parla de la seva vida. És personal i parla de la
seva vida, vivències i VICTÒRIES.
- Va ser qui va conquerir Mallorca. Als seus 63 anys decideix que com ha
sigut tan bon rei, escriu la seva crònica perquè tothom el conegui i el facin
servir com a referent.
- La obra comença explicant el seu naixement, el seu casament, les seves
conquestes (Mallorca i València), algunes de les seves amants… Barreja la
part íntima amb la part política/militar.
- L’objectiu és que la crònica sigui el més creïble (versemblant) possible,
aleshores s’escriu amb diàleg, amb vocabulari quotidià del poble, frases
inacabades…
- Presenta al rei com un heroi èpic amb tot de qualitats i cap defecte. Es
destaquen les seves victòries i les coses que fa bé, MAI, les coses que fa
malament. Justifica les seves decisions, mostrar fidelitat cap a la religió i
cap el territori català.
- Toti que s’idealitza, no altera gaire la realitat ni els fets que explica: és
bastant fidel, històricament parlant.
CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT:
- No era un rei, era un escrivà de la cort reial. Es diu així perquè vivia a Mas
des Clot. Treballava pels reis → Bernat Escrivà → Bernat Desclot →
Pseudònim.
- No parla d’ell mateix, sinó que parla de reis. Aquesta parla sobretot de
Pere II, que és el fill de Jaume I (que també en parla).
- Parla dels regants d’altres reis des del que ha viscut ell com a treballador
de la cort i del que ha llegit als documents de la canceria reial.
- Escrita en 3a persona.
- Els reis també estan presentats com un heroi èpic.
- És una obra molt patriòtica (la primera patriòtica amb el territori català i
la llengua). Comença a néixer l’estima per la nació.
- Crònica cruel perquè explica detalladament les batalles i les morts de la
gent.
- Té un estil cavalleresc (sembla una novel·la de cavalleries) i és bastant
objectiva.

CRÒNICA DE RAMON MUNTANER:

- No és autobiogràfica i és com un llibre de memòries i com que ell no és un
rei (és apassionat del reis i treballa per la cort reial), està escrita en tercera
persona.
- Escriu la crònica més llarga de totes: des del naixement de Jaume I fins a
al coronació d’Alfons III el Benigne.
- Explica la història des del seu punt de vista i treu molta informació de la
cancelleria, ja que és del 1208 fins al 1328.
- Llibre de testimonis del que ell ha viscut o ha llegit.
- Els reis, la corona, el territori català es presenten de forma glorificada. Els
reis són casi sobrenaturals, infalibles, aquesta és la manera amb la que els
descriu. Habilitats que altre gent no tindrà mai.
 - Sensació de providencialisme i també existeix molt la idea de
nacionalisme. Es parla molt de la estima al llenguatge.
- Està escrita per ser llegida oralment. L’autor es dirigeix als lectors/oients
com a “estimats senyors”.

CRÒNICA DEL PERE EL CERIMONIÓS:

- És autobiogràfica de Pere III i és el fill d’Alfons el Benigne.
- Parla en primera persona perquè és la seva pròpia biografia, però en el
primer capítol explica la vida del seu pare. El primer capítol és el pròleg i
els sis capítols restants parla d’ell mateix.
- Va ser el rei més cruel de tots i detalla les batalles d’una forma molt cruel i
justifica les seves decisions i accions.
- Quan parla d’ell mateix ho descriu dels seus records i quan parla del seu
pare també, però també buca documents.
- En aquesta crònica no hi ha heroísme: es presenta real dins de la
perfecció. Com que està presentat d’una forma no heroica també es parla
de la conspiració (tenia por de que la gent del seu voltant el maté → molta
repressió, molts càstigs…)
- No és una crònica tant per ser escoltada, sino llegida. El vocabulari és més
formal. Hi ha exaltació del territori.