You are on page 1of 18

TIRANT LO BLANC

1.- Antecedents narrativa medieval


2.- Novel.la cavalleresca/llibre de cavalleries
3.- Tirant lo Blanc
3a.- Parts
3b.- Estil
3c.- L'amor
3d.- Personatges
3e.- Novel.la total
ORÍGENS DE LA NOVEL.LA

Els precedents de la novel.la en llengua romànica són traduccions de
poemes èpics grecs i llatins com la Ilíada o l'Eneida.


La primera narrativa en llengua vulgar són les cançons de gesta. Eren
difoses oralment pels joglars. La més coneguda i antiga és la Cançó
de Roland.(en francès i del segle XII).


A finals del XII es conrea a França el ROMAN. El conjunt d'aquestes
narracions rebia el nom de MATÈRIA DE BRETANYA. Els temes
giraven entorn de llegendes cèltiques i bretones. Aviat va arribar a
Catalunya aquest gènere i és el precedent de la futura novel.la
cavalleresca.

Qui va divulgar la Matèria de Bretanya fou Chrétien de Troyes al
XIII.
LLIBRE DE CAVALLERIES

El segle XIV apareix un nou gènere, la novel.la de cavalleria o llibre
de cavalleries.

Les seves principals característiques són:
– Presència de personatges, animals fantàstics (bruixes, fades,
ogres, gegants, nans, dracs…) i elements meravellosos.
– L'acció transcorre en un passat llegendari, en un lloc
inexistent i desconegut o exòtic i llunyà.
– El cavaller té unes qualitats físiques extraordinàries,
sobrehumanes, utilitza la màgia, força desproporcionada...


El llibre de cavalleries més conegut és el Quixot.
NOVEL.LA CAVALLERESCA

És un gènere narratiu en prosa que apareix en el segle XV en què
s'expliquen les aventures d'un heroi que personifica els ideals
cavallerescos: la fidelitat, el menyspreu a la mort i la defensa del senyor, la
dama i els indefensos.


Deriva de la novel.la de cavalleries però s'allunya d'aquest model.


Les dues grans novel.les cavalleresques de la literatura catalanes són del
segle XV:


CURIAL E GÜELFA (autor anònim). Parla de l'ascens d'un jove de baixa
condició social a través de la cavalleria i l'amor.


TIRANT LO BLANC (escrita per Joanot Martorell).
Característiques de la novel.la
cavalleresca

Versemblança i realisme

L'època en què se situa l'acció és molt propera a l'autor

El marc geogràfic, l'espai és real, localitzable i conegut

Els herois són valents, forçuts, estrategs... dins d'uns límits
humans. Mostren febleses.

Els personatges il.lustres són reals i documentats

Prescindeix d'elements meravellosos (només apareixen en
somnis)

No interessa la fantasia, només el relat d'aventures reals de
personatges històrics
TIRANT LO BLANC

El cavaller era una figura emblemàtica de la societat feudal. Posseïa
un cavall i armes, servia un senyor i pertanyia a una elit militar que
seguia un codi de comportament regit pels ideals cavallerescos.
Defensa el seu senyor i els febles.


Fou escrita per Joanot Martorell el segle XV, concretament el 1490
com diu la dedicatòria del llibre. El començà a escriure el 1460.


Martorell, nascut a València entre 1405 i 1410, fou cavaller igual
que Tirant, així que coneixia molt bé el món que retratava.


Provenia d'una família de gran prestigi social i econòmic que es va
anar arruïnant

Va viatjar molt per capgirar aquesta situació.


Degut a aquests problemes econòmics, Martorell va perdre la seva
casa i Martí Joan de Galba li deixà diners i com a penyora li deixà el
manuscrit del Tirant.


Així, aquesta obra va ser editada, quan Martorell ja era mort, per
Martí Joan de Galba, amic seu i considerat durant molt de temps
coautor de l'obra.


Dedica l'obra al rei Ferran de Portugal.
PARTS DEL TIRANT

Es pot dividir en cinc parts que coincideixen amb les estades del
protagonista a ANGLATERRA, SICÍLIA I RODES, L'IMPERI
GREC, NORD D'ÀFRICA i, de nou, a L'IMPERI GREC.

1a part (capítols 2 a 97). Tirant coneix a Anglaterra Gillem de Varoic,


que li ensenya les característiques i virtuts de l'ordre de cavalleria.

És armat cavaller pel rei d'Anglaterra i té diferents combats que el


converteixen en un prestigiós cavaller.

2a part (capítols 98-114): Tirant posa fi al setge de Rodes i estada a la


cort del rei de Sicília.
3a part (capítols 115-296). Arribada de Tirant a Constantinoble per
alliberar-la dels turcs.


Enamorament de la princesa Carmesina; Batalles contra el gran turc i
el soldà; Episodis amorosos de diferents personatges

4a part (capítols 297-407) Naufragi de Tirant al nord d'Àfrica.


Maragdina s'enamora de Tirant.

5a part (capítols 408-478). Carmesina i Tirant consumen l'amor; El


soldà i el Gran Turc demanen la pau. Allibera Constantinoble dels turcs i
esdevé emperador. Mort de Tirant, Carmesina i l'emperador.

Després de la mort de Tirant (capítols 479-487): Enterrament de Tirant


i Carmesina; casament d'Hipòlit i l'Emperadriu.
ESTIL

Hi ha dos estils ben diferenciats:

– Culte, retòric i barroc, utilitzat en els parlaments i


lamentacions.
– Col.loquial, reflex de la parla viva de la ciutat de València,
que apareix en els diàlegs breus i directes, en els refranys o
en els jocs de paraules.
L'AMOR
A la literatura medieval hi havia diferents graus de l'amor:

Visus (visió): amant tímid (fenhedor)

Alloquium (declaració): amant suplicant (pregador)

Tactus (contacte): amant tolerat (entenedor)

Oscula (petons): amant tolerat (entenedor)

Factum (acte consumat): amant (drutz)

Se segueix l'esquema de la poesia trobadoresca que seguia el cànon


de l'amor cortès.

És innovador el tractament del tema amorós.

Apareixeran tant amors correspostos com de no correspostos.
PERSONATGES

TIRANT

CARMESINA

DIAFEBUS

ESTEFANIA

HIPÒLIT

EMPERADOR

EMPERADRIU

VIUDA REPOSADA

PLAERDEMAVIDA

DONZELLES
PER QUÈ ÉS UNA NOVEL.LA TOTAL?
És una novel.la que tracta temes molt diversos:

Cavalleresca: presenta la biografia d'un cavaller i descriu els
combats detalladament.

Històrica i realista: Parla de fets històrics reals. Es reflecteix
l'actualitat política que va viure Martorell: mostra la commoció
causada per la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs i
censura la passivitat de les monarquies de l'Europa Occidental.
S'identifica la geografia i documenta alguns personatges.

Militar: Fa referència als valors de la vida militar (força, valor,
habilitat, astúcia, anhel de fama, heroisme). I també mostra interès
pel món de la guerra.

Social: Representa els diferents estaments de la societat (reis, nobles,
servents, esclaus...). Retrata els costums de l'Edat Mitjana.
Mostra;
– la brillantor, el dia a dia i la misèria del món de la cort.
– La fascinació del poder i de les cerimònies
– Les pautes de comportament dels callers
– El món dels diners i dels burgesos
– El patiment del poble i dels soldats.


Eròtica: dona gran importància a l'amor, al sexe, a la passió amorosa,
a l'erotisme i a la sensualitat. És el contrapunt a la guerra.
Martorell mostra simpatia per les dones, mostra el desig sexual de les
dones, fet inèdit fins llavors.

Psicològica: aprofundeix en l'anàlisi dels personatges. Aquests
evolucionen, són personatges rodons, canvien al llarg de l’obra
(Carmesina, per exemple). Tirant és valent i decidit en el camp de
batalla; en el camp de l’amor és poruc i tímid.


Irònica i humorística. Tracta els temes amorosos amb ironia i
humor.

Es considera la primera novel·la moderna.


CITES D'AUTORS

Cervantes en fa un gran elogi en el seu Quijote. A l'escena on el
capellà i el barber cremen els llibres que han provocat la bogeria
de don Alonso Quijano i, en canvi, indulten el Tirant perquè
“aquí comen los caballeros y duermen y mueren en sus camas, y
hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que
todos los demás libros deste género carecen...”

Mario Vargas Llosa la qualifica com a novel.la total.
Temes de l'exposició oral
● Tòpics amorosos en el Tirant (ús d'exemples extrets del llibre)

● Tipus d'amor presents en el Tirant (ús d'exemples extrets del llibre)


● L'amor des d'un punt de vista femení (ús d'exemples extrets del llibre)
● Paral.lelisme àmbit amorós i militar (ús d'exemples extrets del llibre)
● Procés d'enamorament dels protagonistes (ús d'exemples extrets del
llibre)
● Anàlisi psicològica i física dels personatges (ús d'exemples extrets del
llibre)
● L'erotisme i el voyeurisme en el Tirant (ús d'exemples extrets del
llibre)
● Tirant, una novel.la cavalleresca (ús d'exemples extrets del llibre)
TEMES DE L'EXPOSICIÓ ORAL

You might also like