Milan Robbrecht Godino

TIRANT LO BLANC
ANÀLISIS DE L’OBRA

Tirant lo Blanc és una peça clàssica de la literatura catalana escrita per Joanot Martorell al
segle XV. Es considera una de les obres més impressionants i distintives de l'edat mitjana. La
història segueix les aventures d'un cavaller, Tirant lo Blanc, mentre lluita per l'amor, la guerra i
la cavalleria. El llibre ha estat elogiat per la seva èmfasi en els valors tradicionals catalans, així
com per la seva narrativa apassionant. L'autor, Joanot Martorell, va ser un advocat valencià que
va escriure la novel·la en el seu temps lliure. És una figura important de la literatura catalana i
va ser fonamental per difondre la cultura local per tot Europa.

El tractament de l'amor en la novel·la valenciana es considera innovador per a l'època per molts
factors, un dels més ressaltats és la importància de Carmesina en el comportament de Tirant,
però hi ha d'altres. Els experts posteriors van assenyalar que el seu realisme, humor i
dinamisme van ser els components clau i imprescindibles per entendre tota la continuïtat de
l'amor de Tirant, la subtil ironia i sobretot el joc i la sensualitat que es mostra al llarg de la
història. L'obra destaca per la seva originalitat amorosa i diversitat de perspectives.

A la novel·la, el sexe i l'amor tenen un paper essencial. Tots els episodis amorosos estan
tractats amb soltesa, deixadesa i humor. Un clar exemple podria ser l'escena on el protagonista
es troba a la cambra de la princesa quan de sobte la Viuda Reposada, sabent el que estava
passant, crida alertant a la resta del palau. Tirant va haver de sortir per la finestra i es va trencar
la cama.

Pel que fa al guió amorós, els personatges femenins tenen una importància inigualable i
decisiva, de manera que gran part de les accions i aventures succeeixen gràcies a elles. Per
altra banda, en alguns episodis trobem una visió de la sexualitat masculina una mica impetuosa
i agressiva.
Milan Robbrecht Godino

Amb relació a les accions bèl·liques, veiem que Tirant actua de vegades com un cavaller solitari
i enamorat i unes altres com un egoista i cregut. Com a mostra d'això, podem veure com ell
porta el cosset de Carmesina a les seves batalles a ultrança. Aquesta, és una situació comuna
entre els cavallers que volien expressar l'amor cap a la seva dama. Podem destacar, també, la
crueltat dels enemics davant la grandesa de Tirant i de l'emperador. Un exemple és el sacrifici
de la seva pròpia filla per part del Gran Caramany que, al seu tron, és empresonat juntament
amb el rei de la Sobirana Índia. El fet es contrasta amb la covardia dels enemics, que són
capaços de portar la mort a innocents, però temen la represalia de l'emperador.

La pau és relativament escassa tenint en compte que tirant ha de marxar nombroses vegades a
lluitar pel seu poble a països estrangers. Però sí que hi ha períodes de temps on pot descansar
de les seves obligacions com a cavaller.

Aquesta tranquil·litat és una meta que els personatges busquen assolir a través de la força,
l'honor i el coratge. No només és una pau física, sinó també una pau mental, que s'obté a
través de la reconciliació entre els diferents grups. Això passa al final de la novel·la, quan tots
els grups s'uneixen sota un mateix rei i un mateix govern, i es restaura la pau al regne.

L'obra és publicada el 1490 a València per Joan de Galva sent un èxit immediat. Gràcies a la
impremta, s'expandeix arreu d'Europa amb molta facilitat. La seva glòria la portarà set anys
després a les impressores de Barcelona. Part d'aquesta és deguda a l'originalitat de l'autor, ja
que no inclou cap element religiós com la resta d'escriptors de l'època.

Traduïda a múltiples idiomes començant pel castellà fins a l'italià, és considerada la millor obra
narrativa del segle d'Or de la literatura catalana així com una de les millors de la literatura
occidental.

L'adequació del llenguatge segons la situació que viu cada personatge i la versemblança a la
història fan d’aquesta una novel·la excepcional. Per una banda, hi trobem un estil culte amb el
qual els personatges fan llargs parlaments i lamentacions seguint els canons de la prosa
renaixentista. D'altra banda, utilitza un estil col·loquial i directe amb el qual s'estableixen els
diàlegs entre els personatges.
Milan Robbrecht Godino

Aquestes i d'altres són les raons per la qual diversos escriptors posteriors, elogiïn i plaguin
fragments de l'obra com ara Cervantes i Shakespeare.

Tirant lo Blanc és un clàssic romanç de cavalleria que ha resistit la prova del temps. Els seus
temes són atemporals i inclouen l'amor, l'honor, la lleialtat, la justícia, el coratge i la lluita entre
el bé i el mal. La seva història de cavalleria i romanç ambientada en un període medieval és un
recordatori del poder de l'esperit humà i del potencial del bé per triomfar sobre el mal. Tot i que
és una història romàntica, també conté elements de reflexió social, explorant temes de rols de
gènere, estructura de classe i dinàmiques de poder. En definitiva, la novel·la serveix com a
recordatori als lectors que, fins i tot davant de reptes difícils, és possible assolir la grandesa.