COMENTARI LITERARI Tirant lo Blanc

El fragment a comentar pertany al capítol CLXIV “Lo consell que los mariners
donaren a Tirant” del llibre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
 Tirant lo Blanc és una novella cavalleresca escrita pel (autor) cavaller valencià
Joanot Martorell entre 1460 i 1465, quan va morir. Segons s’ha cregut durant molt
de temps la novel·la estava inacabada i Joan de Galba la va acabar però va quedar
inèdita fins al 1490, quan es va editar a València, i al 1497, quan va aparèixer a
Barcelona. Va tenir molt èxit gràcies a la seva originalitat. (gènere)L’obra és una
novel·la de ficció, plena de matisos. Amb un to versemblant, creïble. La novel·la no
pretén crear un personatge medieval sinó que introdueix elements propis de la
burgesia: el plaer, la raó i l’humor. Per això és una novel·la contemporània.
(personatges)El personatge principal, Tirant, va ser un model de cavaller quan
aquests ja estaven desapareixent, ja que Tirant no era el típic heroi invencible que
es batia amb éssers sobrenaturals i gran exèrcits, sinó que utilitzava la intel·ligència
i la raó, i tenia sentiments i caràcter, era un heroi humà, amb condició humana.
(tema)La temàtica de Tirant lo Blanc és molt variada, així se la considera una
novel·la total. Tot i això, l’obra es basa en dos eixos temàtics, l’amor i la guerra.
La novel·la es centra en la biografia d’un cavaller, i es detallen tant les seves
batalles com la seva vida quotidiana. Tirant lo Blanc és alhora un novel·la de
cavalleria, perquè explica les aventures d’un cavaller, novel·la històrica, perquè
molts personatges, llocs i fets són reals, novel·la militar, perquè es detallen les
lluites i batalles, novel·la social, perquè es parla de la societat de l’època medieval
detalladament, novel·la eròtica, perquè el sexe té un paper molt important, i
novel·la psicològica, perquè els personatges tenen una psicologia interna, que
evoluciona al llarg de l’obra.

(Contextualització del fragment i resum de l’argument general)

El fragment escollit va des de “No passà molt espai…” fins a “…tornar-se’n devers la
Turquia” i consta de 41 línies. El fragment  es situa quan Tirant és a l’imperi grec, ja
que l’emperador de Constantinoble li va demanar ajuda per defensar-se dels turcs,
que assetgen l’imperi. Tirant va acceptar la petició i va anar a Constantinoble a
lluitar contra els turcs. Tirant lluita amb els turcs i el venç, demostrant la seva
vàlua com a militar i estrateg. A més, s’enamora de Carmesina la filla del
emperador. Més tard els turcs es reforcen i ataquen per mar. Un gran estol
comandat pel Gran Caramany i el rei de la sobirana Índia, ajudats pels genovesos,
s’acosta. Llavors comença la gran batalla naval contra el turcs, Tirant només té
dotze naus i tres galeres i els turcs tenen més de vint-i-tres naus. Aquest fragment
aporta a la novel·la un clar exemple de com Tirant utilitza la seva intel·ligència per
vèncer l’enemic.
(tema i resum de l’argument més concret)
El tema del fragment és l’estratègia militar, la utilització de la intel·ligència i la raó
per fer fugir l’enemic. Enfront de la utilització de la força a bruta per guanyar
l’enemic pròpia de l’heroi greco-romà medieval. Tirant fa que les seves 11 naus
semblin setanta quatre (línies 31-34) fent sortir totes les barques de pesca i de
comerç que hi havia al port i fent posar una llum a cada una, com era de nit els
turcs pensen que cada llum és una galera de guerra. Llavors, el trucs fugen. Aquí
veien com realment Tirant ha utilitzat la seva intel·ligència per vèncer tot i la
inferioritat de vaixells. Els turcs tenien vint-i-tres naus i Tirant només 11.

(Estructura del fragment)

El fragment es pot dividir en 3 parts:
La primera, arriba fins a “…vista del porta” (lín. 5), correspon a la introducció: els
vaixells es preparen per a la batalla.

La segona, va des de “Llavors la nau…” (lín.5) fins a “quasi la nit escura” (lín.22),
correspon al desenvolupament: les naus d’en Tirant comencen a sortir del port i
els turcs veuen que ells són molt superiors.

I la tercera, fins al final del fragment, correspon al desenllaç: totes les barques de
pescadors i mercaders surten també del port i llavors Tirant mana encendre els
llums, el turcs veuen moltes llums i es pensen que hi ha setanta-quatre naus i
llavors fugen.
(personatges)
Els personatges principals del fragment són en Tirant (lo Capità) i el Gran
Caramany. Aquests són, respectivament, protagonista i antagonista.

Tirant és el capità de les tropes cristianes. Va néixer a Bretanya i és un gran

cavaller que ha demostrar la seva força i intel·ligència a les festes d’armes a
Anglaterra (caps. 1-97) i durant les batalles per defensar Rodes (caps 98-104). Així,
Tirant s’ha convertit en un cabdill militar ardit i victoriós en batalles diverses. Però
Tirant, a més és un heroi humà. Es caracteritza per tenir sentiments propis dels
humans, com la timidesa, l’amor, l’odi, etc. Per exemple quan s’enamora de
Carmesina es posa a plorar com un nen perquè no pot reconèixer que s’ha
enamorat. Aquí veiem la seva dimensió humana, és una persona com qualsevol
altra. A més, no es invencible a les batalles, no guanya sempre i lluita juntament
amb molts altres soldats. Té les seves victòries i les seves derrotes tant internes
(quan veu pensa que Carmesina està amb l’hortelà el seu ànim cau completament)
com externes (Tirant és ferit de mort diverses vegades ja que no guanya totes les
batalles, no és invencible). Tirant personifica l’estrateg per excel·lència, per
guanyar utilitza l’estratègia militar, i així, veiem que tot i ser inferiors, els cristians,
guanyen el turcs, gràcies a l’estratègia d’en Tirant.

Pel que fa al Gran Caramany, és un sobirà turc que comanda els vaixells turcs.
Aquest personatge té una filla que apareix al fragment i a la qual li vol donar un
vaixell cristià, el seu pare. El Gran Caramany també té una tipologia humana, com
en Tirant, com poder veure en l’acte d’oferir un regal a la seva filla. Però hi ha un
gran diferència entre els dos personatges principals, Tirant simbolitza la utilització
de la intel·ligència i la raó com a forces superiors, en canvi Caramany tria la força
per vèncer la batalla. Al final, l’estratègia intel·ligent guanya la força bruta.

Altres personatges que apareixen al fragment són el senyor d’Agramunt, Hipòlit,

el senyor de Pantanalea i el duc de Messina, que són personatges que només
s’esmenten i que comanden els vaixells d’en Tirant. La filla del Gran Caramany
també apareix al fragment, el seu pare la fa sortir a la coberta perquè vegi com
guanyen als cristians. També apareixen esmentats el gran Mestre de Rodes i el rei
de Sicília (línies 35 i 36). Els turcs pensen que aquests amb vingut a ajudar a Tirant
ja que degut a l’estratègia d’en Tirant, es pensen que hi ha 74 vaixells contra ells.

(Temps intern)
La història que explica el fragment es desenvolupa durant el vespre-nit, com
s’indica en les línies 4 i 5 “com fon quasi hora de vespres, les naus eren en visa del
port”. L’hora de vespres és l’hora en què se solien cantar les vespres, una de les
hores canòniques, indica l’hora en què es ponia el sol, entre les quatre i les cinc de
la tarda, així doncs, l’acció transcorre la vesprada i la nit, com es veu a la línia 22,
quan totes els vaixells es disposen a sortir del port ja és de nit.
Pel que fa al temps extern, ens trobem al final de l’època medieval, cap al 1460,
quan l’autor va escriure la novel·la. Així, totes les idees i coses pròpies d’aquesta
època són ben presents al fragment, com, per exemple, la lluita naval amb naus i
galeres.
El lloc on transcorre tot el fragment és en el port de Constantinoble i en les
proximitats marítimes d’aquest. Quan els cristians veuen que els moros s’acosten,
surten del port i s’endinsen una mica en el mar. Tot passa al mar, quan el Gran
Caramany parla a la seva filla, estan a sobre d’una gran nau.

Els conceptes que es tracten al fragment són bàsicament militars i estratègics.

Se’ns mostra una estratègia per fer fugir l’enemic que supera en número al
protagonista. L’estratègia militar està basada en la intel·ligència i la bona utilització
de la raó del protagonista, Tirant. Així veien en ell un heroi racional i perspicaç, un
personatge model. Les estratagemes d’aquest personatge triomfen sobre la força de
l’enemic, s’exalça la utilització de la raó per sobre de la força primitiva. A l’època
medieval on transcorre l’episodi la força estava per sobre de la raó, aquí es van
contra la idea de l’època i s’elogia la utilització del seny que arriba a ser tan poderós
que pot fer que un exèrcit inferior guanyi a un molt superior, com passa al fragment
comentat.
MpgjÑ;jve fcx-lxu
El narrador del fragment no està implicat en l’acció, sinó que és omnipresent,
com Déu, ho veu tot. Un exemple d’això, és que ens explica el que el Gran Caramany
diu a la seva filla, a la seva nau, alhora que explica que fan els cristians al port. Per
tant , el narrador és en 3ra persona, està a tots els llocs. Aquest narrador utilitza la
narració per explicar l’acció del fragment, una acció dóna a una altra, quasi no hi
ha adjectivació. Per altra banda, entre tota la narració s’entreveu un tímid diàleg,
(lín. 14 i 15) el Gran Caramany pregunta a la seva filla quin vaixell vol, ja que veu
que es faran amb els pocs que hi han.
Pel que fa al to del fragment és un to explicatiu, però hi ha un ressò d’ironia
quan  el Gran Caramany va veient progressivament els vaixells, primer veu un i
s’alegra molt, després veu 2 més i s’alegra encara més, quan veu que venen dotze
més ja no s’alegra tant i quan pensa que hi ha setanta-quatre s’acovardeix
completament. Aquest pas de l’alegria a la por és com una burla que provoca certa
gràcia.

(El llenguatge)
El fragment i tota l’obra de Tirant lo Blanc al qual pertany, estan escrits en el català
vulgar propi de l’època medieval. En aquest català hi destaca el lèxic valencià, ja
que l’autor és valencià. Les característiques pròpies d’aquest català són: la
utilització de “e” en comptes de “i” per unir (línies 2,4,8,12…); l’article determinat
“lo” i “los” en comptes de “el” i “els” (línies 3,4,6…); l’alteració en l’ordre lògic de la
frase, com en “…que mester havien” (lín.4); la utilització de formes verbals ja
extingides com “fon” (lín.4); el verb ixqué i derivats (línies 6,11,…), que prové del
dialecte valencià; possessius propis, també del dialecte valencià, com “sua”, “sa”
(línies 8 i 14); la utilització d’arcaismes, com “aprés” (lín.11), tantost (lín.10) i
“peixcadors” (lín.26); castellanismes com “quala” (lín.15) i “escura” (lín.22) i la
utilització de la desinència verbal –e i –en, en present d’indicatiu, com “foren”
“ixqueren” (línies 19 i 32).

Les fonts del fragment són principalment les lluites reals de l’època medieval. La
realitat és la principal font però també hi ha altres com els llibres de cavalleries
que detallaven grans batalles tant per terra com per mar. I també els llibres en que
es va fixar l’autor per crear aquesta novel·la cavalleresca: Guy de Warwick, que
narra les aventures d’un cavaller, Flor de Cavalleria i El llibre de l’orde de
cavalleria que exposen els ideals i les normes dels cavallers. Tot i aixó la principal
font que fa de Tirant un cavaller intel·ligent i que utilitzi la lògica és el propi autor,
Joanot Martorell es va caracteritzar en Tirant, ell utilitzava la raó com Tirant. A
més, Joanot era cavaller i va utilitzar la seva experiència en tota mena de batalles
per fer versemblant les lluites que apareixen a la novel·la. Pel que fa a l’estratègia
utilitzada per en Tirant per fer fugir el turcs en que 11 naus semblen 74, ja es
esmentada per Eiximenis al seu llibre “Dotzè del Crestià”, al capítol 230.
L’aportació d’aquest fragment al gènere de cavalleries es molt important.
S’enalteix la utilització de l’estratègia basada en la lògica i la intel·ligència
per sobre de la força bàsica. Es demostra que l’astúcia guanya la força. Que el
més dèbil té possibilitats contra el més fort si utilitza l’enginy i la
intel·ligència.