Assignatura

16/11/2022
Al tirant trobem dos paratextos (elements que no forma part del text, (índex...)) una

2 paratextos: una dedicatòria i un pròleg

Després ens trobarem un text capitulat per l’editor

---

No hi ha una divisió en parts, però la divisió en escenaris ens pot donar una divisió per organitzar, una
divisió NO establerta per l’autor.

Com que la dedicatòria i el pròleg tenen ____ .

La dedicatòria va adreçada al príncep Ferran de Portugal. Pg històric real que l’autor dedica a aquest
senyor. Qui es fill de _____ i de Elionor d’Aragó (el destinatari de la dedic) està calificat com a rei
expectant, però ell no podia ser rei expectant a l’època de l’escriptura pq ja havia un altre hereu,
PODRIA haver segut rei expectant de la nostra corona com a successor del seu cosí Pere el Conestable,
que va ser proclam rei de la corona d’aragó pels adversaris de Joan II (durant un temps hagueren 2 reis).

Si bé Ferran, el dedicatori, està documentat a BCN en agost del 64 i març del 65, aquests anys ja està
acabat de redactar. Hi ha una última hipòtesi d’on seria rei expectant, de Jerusalem, és a dir, dels sants
llocs. Portugal havia tingut una presència a Àfrica durant el colonialisme. Siga com siga Ferran va ser
príncep, però encara no hem trobat una solució categòrica. Però la teoria d’Àfrica és la que més quadra,
ja que la conquesta del Magreb i l’Àfrica musulmana estan narrades al propi tirant (teoria de Vicenç
Beltran).

La dedicatòria té altra característica. Diu que la novel·la és una trad anglés>portugués> valencià (ordre
de les traduccions). No hi ha a dia de hui cap text anglés que es puga considerar com al Tirant original, ni
cap Tirant portugués. Hi ha una certa base que podria explicar el tema: el Tirant lo Blanch en última
instància deriva de un roman anglonormand (dialecte fr i no anglés) que es diu Guy de Warwick. Aquest
roman tracta d’un comte anglés, tot i estar en fr.

La historia de Guy de Warwick és un cavaller anglés real del qui circulen històries orals. És un cavaller
que fa moltes proeses, algunes semblants a les que fa el tirant a la novel·la.

Joanot Martorell no diu veritat pel que fa a la traducció, però si que està basant-se en una matèria
franco anglesa.

Al segle XIV es van fer versions en fr i eng, del Guy de Warwick.

Pel que fa al tema portugués, cal dir que no hi ha cap cosa que s’assemble fins la dècada dels 90. A la
biblioteca nac d’esp hi ha un fragment que porta el nom de Guillem de Varoic, que és el mateix pg que
l’anterior. Però la història substantiva d’aquest anònim i la dels primers cap del tirant son molt
semblants. Als anys 90, Aires Nascimento, un flare Portugués, troba un còdex amb diverses obretes
curtes troba un text en llatí, que coincideix amb el Guillem de Varoic català. Com que era exemplar, no
seria estrany que alguns monjos la traduiren al pt com a element moralitzador. La llegenda del noble
anglés es va difondre i va servir de base al Tirant.

El tòpic de la falsa traducció / tòpic de papers perduts trobats i transcrits pel descobridor. Açò és un
recurs de la falsa traducció, ja que vol dir que no és una història que dona credibilitat a la ficció literària.
Tirant s’escriu entre 1460-1464. L’autor fa una sublimació literària (alterar la història a la literatura), ja
que Constantinoble va ser perduda pocs anys abans.
Assignatura

*els paratextos donen detalls i claus de lectura diferents segons el seu receptor, una obra pot tindre
tantes interpretacions com lectors, cada temps donarà un punt de lectura completament diferent i
vàlida.

Tb ens diu que la novel·la va començar a ser escrita el 2 de gener del 60.

El pròleg ens presenta el Tirant com un cavaller històric de gran vàlua física i moral, que les seues
proeses van assolir un èxit notable que mereix que siguen perpetuades per escrit. Se’ns ven com un
model de conducta per a altres cavallers. La novel·la sens presenta com una crònica verídica que l’autor
trasllada, establint un tòpic ja sovintejat que trobem abans del tirant i posterior. La falsa crònica és un
gènere que dona molt de sí.

A LA PRIMERA PART, QUE ES POT CONSIDERAR, ABRAÇA ELS PRIMERS 97 CAPÍTOLS DE

L’OBRA.

El primer que es pot diferenciar són dos subnuclis temàtics:

1. Cap 1-39 conté la història de Guillem de Varoic.

a. 1-27 (historieta fins que apareix Tirant)
b. 28-39 El vell que inicia al jove per saviesa
2. Cap 40 – 97: boda del rei

Conté la història de Guillem de Varoic. Tota la primera part pot ser definida com el relat de la iniciació
del jove Tirant a l’interior de la cavalleria. Als primers 39 capítols se’ns parla del vell comte Varoic que
després de tota una vida dedicada a la milícia de Terra Santa, ja vellet, retorna a la seua terra,
Anglatarra, i es reclou a una hermita perquè ningú el reconega, molt prop de sa casa i on segueix vivint
la seua dona, i aquesta ermita es lliura a la vida contemplativa apartat de tot el món (home d’acció >
home contemplatiu). Mentre ell fa això, resulta que Anglaterra és invaida pels sarraïns, els moros. El rei
de l’illa, com a jove inexpert, troba dificultat per fer fora als invasors, però a un somni se li revela que
trobarà la sol·lució per fer fora als invasors si nomena capitàgeneral de l’exèrcit al primer home que li
demane almoines i el rei fa cas. El primer que li demana almoina és el propi Guillem de Varoic. Compleix
satisfactòriament la seua missió sense ser descobert, en acabar no vol medalles i torna a la ermita. Un
dia estant ell a la ermita, casualment arriba un jove francés de la Bretanya francesa, que és Tirant lo
Blanch de Roca Salada. Qui amb el seu seguici, es dirigeix a la boda del rei d’Anglaterra, el jovenet
inexpert, que justament és un rei que va a casar-se amb la filla del rei de França (fet verídic).

Quan Tirant es troba en el Vellet, ell li pregunta que on va, Tirant ha arribat per l’atzar, ja que la seua
muntura va tota sola perquè ell s’ha adormit al sobre. Ell li pregunta el destí a tirant i com que Tirant no
sap, el vell li ensenya. Els vells ermitans a l’EM són els éssers més savis de tots. (tòpic del savi que
ensenya al jove inexpert). L’Ermità pren un llibre arbre de batalles per ensenyar a Tirant i és un llibre real
que va escriure Honoré Bouvet, però té a veure amb el llibre de l’ordre de Cavalleria de Ramon Llull. Llull
va ser considerat com una persona massa avançada amb les seues idees reformistes i perseguit per
determinat sector de la clerecia. La doctrina és la de Llull, però es transferit a un altre autor. Per tant el
model cavalleresc del jove Tirant és un model Lulià, un model on la cavalleria té com a finalitat la
defensa de la cristiandat i de l’església. L’ermità abans d’adoctrinar al jove, li ha contat mínimament qui
és i de que va. Ell diu que ell es guanya el títol de cavaller a Àfrica. El model és Llull i l’ermità que tb és
lul·lià. L’ermità no sols li fa una glosa de les idees lul·lianes, tb fa exemplum (exempla en pl(contes amb
tesi moral) per adoctrinar a Tirant.

El primer exemplum que fa és un que tracta d’un emperador i el cavaller Quinto lo Superior, semblant al
del rei d’Anglaterra que no pot fer front al rei invasor, qui va a demanar ajuda externa per fer front a
l’enemic de la cristiandat (sempre és el mateix esquema). Quinto lo Superior viatja a Constantinoble que
Assignatura

visita a l’emperador qui el posa en antecedents de la posició dels turcs, els quals han profanat l’església
de Santa Sofia (?). La reacció de Quinto lo Superior és preguntar a l’emperador que està fent, i aquest li
diu que està fent el possible per sobreviure i no ser assassinat. Mostra la dessidia dels reis cristians, que
mai van arribar a pensar que per culpa la seua desídia, es perdria la meitat de la cristiandat.
L’emperador l’autortiza a fer allò que el cavaller pense. Ell es presenta a l’església ultratjada, Quinto diu
que ell és enviat pel Papa i aquest repren al líder turc, el qual fa que totes les tropes abandonen
l’església. Després de la victòria, ell tornarà a roma sense acceptar “medalles”. El final del Tirant és el
mateix, Tirant aconsegueix la victòria, però Tirant accepta el premi del matrimoni amb Carmesina, i el
nebot gigoló serà el seu successor ja que ell mor abans de gaudir de la seua recompensa. TOTA
AQUESTA INTRODUCCIÓ CAVALLERESCA ÉS PURAMENT TEÒRICA, NO PRÀCTICA

Caps 40-97:

Ací es produeix un canvi d’escenari Bretanya > Anglaterra. Boda del rei. Tirant és nomenat cavaller i
participa exitosament en tots els afers de la boda. Ací és on es comporta segons Varoic l’ha instruït. Ací
hi troba moltes oportunitats per exhibir-se com a valent cavaller. Fins i tot pot veure una experiència
amorosa molt platònica, una dama que NO és Carmesina, qui ja té un cavaller, el cavaller de les Viles
Hermes. La bella Agnés li entra pels ulls i tots dos lluiten, mor l’altre cavaller i la dama desapareix de la
novel·la. Tirant és supercast i no consumarà un coit fins al final de la novel·la. Una vegada s’ha
acomiadat de VAroic, ell li demana que torne a veure’l per narrar-li com ha acabat la història. Tots
aquests fets narrats són reproduccions de Diafebus (= més resplendent. Diafebus és un dels pj de la
Guerra de Troia) a Varoic ja que tirant en el moment que Varoic pregunta pels detalls Tirant baixa els
ulls. Diafebus les narra d’una forma genial i és posat en pràctica la inclusió de documents en estil directe
(li va escriure açò:”...”) i ho escriu de forma transcrita de l’acta que el nomena com a millor cavaller. Hi
ha una gran quantitat d’elements que li donen versemblança i realisme. El narrador calla i apareixen
transcripcions de suposats documents. A aquest lloc lliuta contra reis i ducs importants.

Cal destacar un fet. Tirant té una lliuta amb els germans Kirieleison i Tomàs de Muntalvà. Kirieleison de
Muntalvà se li reventa la fel i mor abans del combat, un combat que no ocorre igual que a la vida real.

----

Arriba un moment en que perd tant les seues possessions que es veu obligat a vendre unes possessions
molt estimades al Marqués de Muntalbà. (Joanot Martorell). Al igual que Muntalbà no lliuta.