LITERATRURA MEDIAVAL I TIRANT LO

BLANC

Acte comunicatiu:

Generes literaris:
Llibre de cavalleries:
Te origen als romans, i les seves caracteristiques son les seguents:
- Escrtit en prosa
- Aventures d’un cavaller errant dotat d’un valor i una força exagerats
- Es estatic, amb virtudas i no te defectes.
- Precencia d’elements maravellosos.
- L’acció transcurreix en paisatges exotics.
- Hi ha magia bruixeria i coses sobrenaturals.
-Llengutage retòric i complex.
Novel·la cavalleresca:
- Els paisatges son coneguts.
- Epoca prpera a l’autor
- Homes normals, sense virtuds.
- Accions versemblants
- Llenguatge senzill i col·loquial.
Joanot Martorell:
• Vida:
– Neix pels volts de 1411 a València.
– Fou armat cavaller i la seva vida va transcórrer d’acord amb les pautes
cavalleresques.
– Va viatjar per diverses corts europees (Anglaterra i Nàpols, entre altres) i
participa en litigis.
– Molts d’aquests elements biogràfics van ser incorporats a Tirant lo
Blanc.
– Amb la mort de Francesc Martorell (pare) esdevé el cap de família i el
responsable de tirar-la endavant.
– Com a resultat de la situació econòmica arribà a empenyorar el
manuscrit del Tirant lo Blanc a Martí Joan de Galba.
– Finalment, mor a València l’any 1465.
Tirant lo Blanc:

Data escriptura: sembla que Martorell l’escriví entre 1460 i 1465.

Context històric: el 29 de maig de 1453 es produeix la caiguda de
Constantinoble en poder dels turcs.
Ficció històrica: Al Tirant lo Blanc apareix tant la lluita contra l’infidel
musulmà com la reconquesta de Constantinoble. Però el cavaller
protagonista conquereix tot el nord d’Àfrica, bateja immenses multituds
d’africans i deixa com a reis cristians amics i aliats seus.
Data publicació: va ser publicat l’any 1490, 25 anys després de la seva
mort.
Estructura:
Primera part: Anglaterra:
La novel·la inicia amb la història del Comte Guillem de Varoic, retirat de la
vida mundanal per ser encomanat a Déu i reclòs en una ermita. Tirant,
camí d'Anglaterra per assistir a les festes de noces del Rei, s'adorm
damunt del cavall, el qual s'allunya del seu grup i va a parar a l'ermita.
Aquí rep Consell de l'ermità i un tractat de cavalleria. En partir Tirant per
seguir el seu camí, promet a l'ermità passar per allà per explicar−li com
s'havien dut a terme les festes. Dit i fet. De retorn, Tirant i els seus
companys passen per l'ermita. Diafebus, cosí de Tirant, fa saber a l'ermità
els fets d'armes que s'hi ha esdevingut, proclamant a Tirant el millor
cavaller de les festes. També li explica com aquest va adquirir un gran
prestigi i l'ordre de cavalleria.
Segona part: Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes:
Tirant i el príncep Felip, en assabentar−se que els genovesos han posat
setge a l'illa de Rodes, es dirigeixen cap a l'illa per combatre'ls. Abans,
però, fan una estada a Sicília, on Felip s'enamora de Ricomana. Aquesta,
sospitant de la beneiteria del príncep, el posa a prova, però sempre està
pel mig Tirant, mirant d'esmenar les rucades de Felip. Tirant i Felip es
dirigeixen cap a l'illa de Rodes, on aconsegueixen amb èxit la fugida dels
enemics. De tornada, Ricomana segueix amb el joc i, gràcies a un equívoc,
finalment cedex a casar−se amb Felip.
Tercera Part: Tirant a l'Imperi Grec:
L'Emperador demana ajuda a Tirant per combatre els turcs. Quan arriba,
a
Constantinoble el nombren Capità. Aquí coneix a Carmesina, la filla de
l'Emperador, de la qual s'enamora bojament i la sedueix. La dida de la
Princesa, la Viuda Reposada, consumida per l'enveja, mou cel i terra
perquè aquest amor no sigui possible. Per altra banda, Plaerdemavida fa
el que pot perquè els enamorats es vegin secretament.
Tirant, com a bon cavaller, venç els turcs diverses vegades. En tornar de
les batalles, Diafebus i Estefania es casen en secret i, més endavant, es
celebren les bodes públicament. A més a més, a la cort neix un altre amor:
Hipòlit s'enamora de l'Emperadriu. Tirant, decidit i recuperat de les
ferides, s'embarca per tornar al camp de batalla, molt irat i decebut per
les maleses que la Viuda Reposada li havia explicat sobre la Princesa.
Plaerdemavida, parla amb Tirant i ho desmenteix. A causa d'una mala
marea, la galera naufraga, i Tirant i Plaerdemavida salven les seves vides
(per separat).
Quarta part: Tirant al Nord d'Àfrica:
El Cabdillo troba a Tirant després d'haver naufragat i el fa captiu, però
l'allibera a la vegada per la seva virtut de cavaller. Tirant, molt agraït,
l'ajuda entrant en combat contra els enemics. La Reina, atreta per Tirant, li
declara el seu amor, però Tirant segueix fidel a l'amor de Carmesina.
Estant en aquesta situació, la Reina vol seguir la fe de Tirant, el qual li
dóna el baptisme. Seguidament, molts altres sarraïns segueixen l'exemple
de la Reina i, d'aquesta manera, Tirant evangelitza gran quantitat
d'infidels. Més endavant, Tirant i Plaerdemavida es troben i retornen a
Constantinoble per defensar−los dels turcs. Abans, però, Plaerdemavida i
Diafebus es casen.
Cinquena Part: Tirant torna a l'Imperi Grec
 La Viuda Reposada, en saber que Tirant torna, es mata per temor. Tirant
aconsegueix propostes de pau per part dels turcs. L'Emperador, molt
agraït, li dona la mà de la seva filla Carmesina, però per desventura, Tirant
emmalalteix i mor. L'Emperador, en veure tantes lamentacions i, molt
afectat per la mort de Tirant, també passa a millor vida. Acte seguit,
Carmesina, sense poder aguantar tant de dolor causat per la pèrdua del
seu pare i del seu estimat, també mor. L'Emperadriu es casa amb Hipòlit i
aquest, convertit en Emperador, fa enterrar els cossos dels enamorats
dignament.