Tirant lo blanch

1. DADES BIBLIOGRAFIQUES
Dades bibliogràfiques de l'edició que hem llegit

AUTOR: Joan Martorell

ANY D'EDICIÓ: 2013

EDITORIAL: Educauala

COL·LECCIÓ: Les Eines

2. Els personatges. Explica qui són tots els que apareixen i quina funció
tenen a l’obra.

Tirant Lo blanc: És un cavaller fort i hàbil, que utilitza la seva gran destresa amb l'espasa per v èncer els seus enemics.
No obstant en l'àmbit amorós la situació canvia.

Carmesina: Princesa de bellesa immensa, que enamora completament al cavaller Tirant, al ser encara una noia
jove i crèdula, és enganyada fàcilment per altres personatges.

Diafebus: Cosí de Tirant, que acompanya a Tirant a les seves travessies, sempre que pot ajuda a Tirant amb els
seus problemes amorosos. Es casa amb Estefania i es torna duc de Macedònia.

Estefania: Assistenta de Carmesina i esposa de Diafebus

2. Els personatges. Explica qui són tots els que apareixen i quina funció
tenen a l’obra.

Emperador És l’amo de l’Imperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa
pels problemes de la cort, però no se’n adona del què passa al seu voltant i acaba
morint de pena per Tirant i Carmesina.

Emperadriu És una persona molt noble i honesta, molt respetuosa amb la gent i molt amable en uns
certs àmbits, ja que amaga al seu marit la seva relació amorosa amb Hip òlit.

Hipòlit És un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, però sense gaire experi ència

Plaerdemavida És amiga de la princesa Carmesina i també la seva donzella. És una persona molt
intel·ligent i sincera,

Viuda reposada La dida de Carmesina, és una persona odiosa, ja que intenta fer impossibles els amors
de Tirant amb Carmesina
3. Quina és la primera ordre que dona Tirant en arribar a la cort de
Constantinoble?

La primera ordre que dona Tirant en arribar a Constantinoble va ser: que li portessin una torxa i
que obrissin totes les finestres, ja que el palau estava submergit en la foscor per la mort del fill de
l'emperador.
4. (cap. 118) Carmesina ensenya “les dues pomes del paradís”. A quin
paradís es refereix? Explica què simbolitzen.

En el capítol 118, Tirant és hipnotitzat per les mamelles de Carmesina, anomenant-les com les dues
pomes del paradís, fent així una comparació amb la fruita prohibida de la bíblia, és a dir el pecat.
Així Joan Martorell simbolitza com l'enamorament en aquell moment era un pecat, és a dir menjar
la fruita prohibida.
5. Visió de l’amor medieval. I explica les històries dels amors que hi ha
pintats a les parets de la cambra on van els protagonistes. (cap.118 i 119)

1. Floris i Blancaflor:

Flores és fill d'un rei moro i Blancaflor d'una noble cautiva cristiana. Neixen el mateix dia i creixen junts,
però el pare de Flores desaprova el seu amor i el matrimoni de la parella i els separa. L'amor persisteix,
per la qual cosa el rei decideix vendre a Blancaflor com a esclava, llavors Flores surt en la seva
busqueda.

Flores i Blancaflor simbolitzen el desig i el dolor en l'experiència amorosa, a causa del seu distanciament
5. Visió de l’amor medieval. I explica les històries dels amors que hi ha
pintats a les parets de la cambra on van els protagonistes. (cap.118 i 119)

2. Tisbe i de Píram:
Píram i Tisbe vivien eren veïns en l'antiga Mesopotàmia. La seva gran amistat es va transformar en un gran amor
mutu, però els seus pares es van negar al seu matrimoni. A través d'una esquerda que hi havia en una paret que
compartien totes dues cases s'intercanviaven tendres paraules d'amor i petons.
5. Visió de l’amor medieval. I explica les històries dels amors que hi ha
pintats a les parets de la cambra on van els protagonistes. (cap.118 i 119)

3. D’Enees i de Dido:
Tracta sobre la història d'amor que viuen la reina de Cartago, Dido, i Enees, un fugitiu de Troia amb la missi ó de fundar
una nova ciutat. Les tropes d'Enees naufraguen a les costes de Cartago i quan Enees i Dido es coneixen, s'enamoren
bojament. Però les bruixes, que tenen enveja de Dido, s'uneixen per fer recordar a Enees el prop òsit que li va manar
Júpiter, crear una nova ciutat.
5. Visió de l’amor medieval. I explica les històries dels amors que hi ha
pintats a les parets de la cambra on van els protagonistes. (cap.118 i 119)

4. Tristany i Isolda:

Tristany i Isolda és una llegenda matèria de Bretanya, que explica la història d'amor entre un jove
anomenat Tristán i una princesa irlandesa anomenada Isolda.1​La principal característica de la història es
basa a mostrar un idil·li extraordinari, que escapa de totes les normes i dels sentits morals, centrant la
seva atenció en els sentiments dels protagonistes.
5. Visió de l’amor medieval. I explica les històries dels amors que hi ha
pintats a les parets de la cambra on van els protagonistes. (cap.118 i 119)

5. Ginebra i Lancelot:

Segons el mite, Ginebra seria la filla del rei Leodegrance de Cameliard. El rei Arturo envia a Lancelot al
fet que la porti a Camelot per a casar-se amb ella, i en el viatge tots dos s'enamoren. Quan arriben a
Camelot, Arturo i Ginebra es casen, i Ginebra es converteix en el centre de la cort. La llegenda
simbolitza la infidelitat de Ginebra amb Lancelot a la caiguda del regne de Camelot, d'aquí ve que sigui
considerada com un símbol de la fragilitat de la condició humana i de la perversió, fent així un critica al
adulteri.
6. Els amors diferents a l’obra, entre parelles, com es viuen?

Al llarg de l’obra es troben tres amors principals entre Tirant i Carmesina, que és l’amor que
relata al llarg de l’obra, és un tipus d’amor pur, un festeig elegant i descarat alhora.

A continuació tenim l’amor de Diafebus i Estefania, un amor molt condicionat i és una de

les parelles que funciona millor de la novel·la.

Com a últim tenim a l’amor entre Hip òlit i l’emperadriu, un amor d’amagat ja que
l’emperadriu estava casada amb l’emperador, gr àcies a l’enginy d’aquesta acaba sortint b é.
7. A qui dona consells Plaerdemavida i què els diu?

Plaerdemavida, a part de ser donzella de Carmesina, també és la seva amiga, sempre la intenta
ajudar amb els seus problemes amorosos. Plaerdemavida sempre que pot intenta crear ocasions
amoroses, perquè tant Estefania com Carmesina puguin gaudir amb els seus estimats. Per exemple
quan aconsegueix ajuntar tant a Carmesina i Tirant com a Diafebus i Estefania en dues cambres
diferents.
8. El recurs del somni. cap.163 i 262. Explica’ls.

Cap.163:
Plaerdemavida en aquest capítol explica els suposats somnis que ha tingut(que clarament no s ón somnis),
mostrant tots els detalls, explicant com Tirant va intentar conv èncer a Carmesina de perdre la seva virginitat,
amb la promesa de celebrar una boda més endavant(una boda sorda). D'altra banda, detalla la boda sorda
d'Estefania amb Diafebus. En acabar l'acte es va penedir del seu casament sord, ja es que havia perdut tot
l'honor. En aquella època, perdre l'honor podria estar condemnat amb la mort, per aixo Estefania estava tant
preocupada.

Cap.262:
Plaerdemavida narra que quan es va despertar, va observar com les seves mamelles eren mullades, llavors
es va adonar que no era un somni. En saber això, el seu dolor va augmentar a llocs sense procedència.
Finalment, Plaerdemavida narra com l'única cura per aturar aquest mal és l'ajuda del seu desitjat Hipòlit.
9. A la sala hi ha “imatges de Boors i de Perceval i de Galeàs”. Explica qui
eren.

Boors, Perceval i de Galeas van ser els únics cavallers de la taula rodona, que van accedir al Greal
(la copa que va utilitzar Jesús al seu últim sopar). Els tres arriben al castell on es guarda el Greal,
però només va sobreviure el menys pecador entre els tres, Boors. Boors t é una revelaci ó divina i
torna cap a la seva ciutat per relatar tot l'ocorregut.
10. Explica dues situacions humoristiques que no són pròpies de la novel·la
cavalleresca.

El que podem destacar és com la novel·la se centra en la vida quotidiana i en les intrigues amoroses,
utilitzant tocs d'ironia. En aquests passatges, l'autor reflecteix l'ambient de la noblesa valenciana del
seu temps, una realitat que coneix prou bé i la narra d'una manera divertida.
11. Per què no va ser possible la boda “oficial” entre Tirant i Carmesina?

Malauradament, el casament de Tirant i la princesa no es va celebrar com estava previst, ja que

Tirant moriria uns dies abans de les "noces", encara aixi Tirant ja era el home més feliç del món ja
que havia aconseguit un lloc al cor de la seva estimada Carmesina.
 12. Per què Tirant es pensava que no podria obtenir l’amor de Carmesina?
cap. 122

Tirant no estava confiat de poder seduir a Carmesina, ja que sentia que un amor incondicionat cap
a ella. Tirant creia que un cavaller com ell no podia estar amb una princesa tan bella com ho era
Carmesina.
13. Com Tirant fa un regal a Carmesina? Què li regalà? cap.122

Després de ballar molta estona Tirant i Carmesina se'n va a la seva habitació i ells se'n van a parlar.
Carmesina li diu que veu com ho està passant malament i que s'ho expliqui, ell no vol explicar-ho.
Finalment Tirant confessa que estima a una persona. Carmesina li pregunta qui és la dona a la qual
ell estima tant. Llavors Tirant treu un mirall i li ensenya a Carmesina, ella es veu reflectida i es posa
vermella.
14. Recerca en quins espais passa l’obra completa de “Tirant”.

La història se situa a Constantinoble (actual Istanbul) al voltant del mar Mediterrani. De la història del
protagonista ara ens trobem en el moment que Tirant ja és un cavaller famós i l'emperador de
Constantinoble (que està a punt de ser envaïda pels turcs i està de dol a causa de la mort del fill hereu de
l'imperi) recorre a l'ajuda de Tirant en aquest moment tan crític.
15. Carmesina tenia germans? On eren? cap.122

En el capítol 121 l'emperador diu el següent a Carmesina: "Filla estimadíssima, ¿no sabeu v ós que
jo no tinc cap més consol en aquest món que vós i Isabel reina d'Hongria, que per culpa dels meus
pecats està fora de la meva mirada…". Després d'aquesta informació podem afirmar que Carmesina
només té germana (viva), la qual sembla que està enfadada amb l'emperador.
16. Explica els tres amors segons Estefania. cap.127

Els tres amors esmentats en el cap 127 per Estefania són:

Amor profitós: Aquest amor es dóna quan un home de diners s’enamora d’una noia de baixa posició
social i els pares d’aquesta l’obliguen a casar-se amb aquest home pels seus diners i el
seu poder.

Amor viciós L’últim tipus d’amor consisteix en que la dama estima al gentilhome ‘’per son delit’’, és
a dir per la seva pròpia voluntat, perquè ella vol. El principal objectiu és sexual.

Amor virtuós Aquest tipus d’amor es dóna quan un senyor ‘’molt favorit e cavaller molt virtu ós’’
estima una donzella per la qual fa danses, justes i batalles. És el tipus d’amor que
s’acosta més a l’amor cortès dels trobadors.
17. Recerca informació sobre la cavalleria (valors dels cavallers,
entrenaments, duels, parts de la vestimenta, vots i tractats de cavalleria (i
obres) on se’n feia referència.
Valors del cavallers:

Els cavallers que tenien una forta fe en Déu els permetia dur a terme tota una vida de
Fe sacrificis i sense caure en les temptacions dels pecats.

Els cavallers humils eren els primers a dir a les altres persones quan duien a terme fets de gran
Humilitat heroïcitat, donant-los l'honor que mereixen dels seus bons fets.

Justícia Per als cavallers era molt important buscar la veritat sobretot, els cavallers no buscaven el seu
benefici personal.

Generositat La generosidad era una característica de un caballero. Para contradecir la debilidad de la

avaricia, los caballeros eran tan abundantes como sus recursos permitir ían.

Lleialtat Los buenos caballeros juraban defender fervientemente sus ideales, a la Iglesia y a sus señores,
ellos siempre darían su vida por defenderlos.
17. Entrenaments d’un cavaller:

En l'època medieval, dins de l'educació dels cavallers hi havia diferents activitats físiques a realitzar
com a preparació. Desde la infància per a ser homes d'acció. Dins de la seva educació aquirien
predomini en tota mena d'exercicis corporals: córrer, amb armadura o sense, salts per sobre de
tanques i murs, maneig de llança, lluita, llançaments, tant de pedres com de javelina, nedar, grimpar.
Però un dels exercicis podem destacar més són les anomenades "Partides". Aquestes eren un tipus
batalles amb una finalitat per posar a prova tot l'après.
 17. Vestimenta/Armes

Vestimenta: Armes:

Elm o casc cilíndric de ferro, amb visor Llança llarga, de fins a 4 metres, tira de fusta
Elm rectangular estret. Llança amb una punta de ferro ben esmolat.

Cota de malla en forma de caputxa. Es Arma blanca, llarga i recta, acabada en una
Cota fabricava sobre cuir, on s'inserien anelles o Espasa punta aguda i generalment amb dos talls
plaques metàl·liques. Recobria el coll, les tallants
espatlles, el tors i l'esquena amb faldeta per a
protegir les cuixes.
Maça Maza de plom i bronze amb puntes tallants.

Calces Protegia les cames, estava fet amb anelles o

plaques metàl·liques.
Escut Escut, de forma el·líptica amb punta triangular.
Es construïa amb planxes de fusta recobertes de
ferro i s'acoblava al braç esquerre.
Cuirassa Protegeix la part del posterior i inferior del
tronc

Tunica Recobreix tota l'armadura per a alleujar la

calor. Sobre ella surava la capa blanca amb la
creu vermella al pit.
17. Tractats de cavalleria

Els tractats de cavalleria eran las normes que havien de ser sotmesos el cavallers, hi han molts tractats
diferents pero sense dubte el dos més importants s ón el seg üents:
● “La segunda Partida” de Alfons X
● “Tractat de Cavallería” de Pedro el Ceremonioso
● “Llibre de l'orde de cavalleria” de Ramon Llull

Ramon Llull

Alfons X Pedro el Ceremonioso

18. Escriu el nom de dos crítics literaris que opinin sobre l’obra i la idea
principal.

Dos crítics literaris que han escrit sobre Tirant lo Blanc s ón Joanot Martorell, l'autor de la novel·la, i Joanot
Colom, un escriptor català que va escriure una cr ítica del llibre al segle XV.

● L'objectiu de Martorell quan va escriure Tirant lo Blanc era crear una obra liter ària que fos comparable a
les grans novel·les cavalleresques escrites en llengua castellana. Per aix ò, Tirant lo Blanc narra moltes
aventures, amb personatges complexos i triangles amorosos, i es considera una de les obres m és
importants de la literatura medieval, fins i tot Cervantes, escriptor de Quixot comenta que Tirant Lo blanc
és la millor novella de cavalleria.

● Joanot Colom des va ser molt més crític amb el llibre, perquè Tirant lo Blanc és massa llarg i complex i
que no està escrit de forma entenedora. Colom també pensava que els personatges prenien decisions poc
lògiques i que això feia que la novel·la fos poc consistent.
19. Què volia donar Carmesina a Tirant? Per què? cap. 146

Carmesina, sent una gran angoixa, ja que no veu a Tirant per les seves travessies com cavaller.
Doncs Carmesina preten donar mitja càrrega d'or de forma secreta a Tirant, pel fet que ell en
Constantinoble no té cap bé. També ressalta que ella faria tot el que estigués a la seva mà per ajudar
a augmentar l'honor de Tirant.
20. Les bodes sordes. Què eren? Qui les va fer servir? cap. 163

En el passat, quan dos amants tenien relacions sexuals abans del matrimoni es prometien casar-se
en un futur pròxim, davant dels testimonis. Un clar exemple s ón Estefania i Diafebus, ja que ells van
tenir relacions sexuals abans de casar-se. En canvi, Carmesina i Tirant no van arribar a fer l'acte,
pel fet que Carmesina no volia.
21. Qui de l’obra planteja el tòpic de “carpe diem”? Per què? cap.189

"Carpe diem" tracta d'expressar que visquem el moment i gaudim dels plaers de la vida sense importar les
circumstàncies i consquencies. En l'obra “Tirant lo Blanch” podem observar, a Plaerdemavida com la clara
personificació d'aquest tòpic, per la seva actitud d'afrontar la vida. Un clar exemple, és quan intenta
convèncer a Carmesina perquè perdi la seva virginitat amb Tirant. Plaerdemavida sempre viu el moment
deixant a un costat el futur, per això li atribu ïm aquest t òpic.
22. Qui era Sibil·la? Quines dones l’acompanyaven? cap. 189. Busqueu-ne
informació.

La Sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana. És com s'anomenaven a les sacerdotesses

que donaven a conèixer els oracles d'Apol·lo. Elles acompanyaven a les deesses en l'espera de tots els
cavallers victoriosos per honrar-los i servir-los amb menjar i vi, ja que els cavallers d'aquella època
mereixien tota glòria del món.
23. Copia un parell d’hipèrboles i contextualitza-les.

En el capítol 121 l'emperador diu el següent a Carmesina: "Filla estimadíssima",

Podem observar com l'emperador utilitza aquesta hip èrbole, ja que ella és l' última filla que li queda, perqu è
vol fer èmfasis sobre el seu amor, el rei explica que Carmesina és antídot de la seva vellesa ara que el seu fill
no està.

En el capítol 261 Hipòlit explica l'agraïment que te cap a l'Emperadriu: "Si goses dir gl òria dels meus
sentiments d'ara per haver arribat a la gran perfecci ó que he conegut en la majestat vostra no crec que la
meva llengua fos suficient per explicar tanta gentilesa com es troba en excel·lent íssima persona."
Després que Hipòlit passes quasi tota la nit al terrat, i tornar a sentir els calorosos bra ços de l'emperadriu
expressa amb l'anterior hipèrbole el gran amor que sent per ella, fent èmfasis en la seva bellesa i gentilesa.

En el capítol 474 Carmesina diu el següent: "Em falten paraules per explicar quin dolor tan extremat em
turmenta i aquest és, entre tots els mals, el mal que em turmenta m és agudament".
Després de la trista mort de Tirant, Carmesina arriba a veure el seu cos, sense haver-se assabentat abans de
la seva mort. Fent que a la princesa li doni un xoc d'emocions molt repentinament.
24. Copia un parell de metàfores (bèl·liques o no) i contextualitza-les.

'Ensenyant les dues pomes del paradís' referint-se als seus pits
Tirant en arribar a Constantinoble veu per primera vegada a Carmesina, ell queda nuvolat per la
bellesa dels seus pits, comparant-les amb la fruita prohibida de la bíblia, ja que l'enamorament en
aquell moment era com un pecat

'Els ulls de Tirant mai havien rebut un aliment com aquest'

Quan tirant queda totalment enlluernat per la bellesa de Carmesina.
25. En quin capítol Tirant s’enamora? Com es torna?

Tirant comença a mostrar el seu interès per Carmesina al primer capítol, per ò queda enlluernat per
la seva bellesa en el segon, en el moment on Tirant s'enamora completament, podem veure una altra
cara de Tirant, podem veure un Tirant molt més dèbil el qual se sumi en la desesperació en només
pensar una vida sense la seva estimada Carmesina.
26. Quin era el joc de paraules al lema ·Enamorats, feu-li honor” cap.189?

El joc de paraules al lema :Enamorats, féu-li honor, és el següent: Enamorats, feu-li honor puix
de totes és la millor.
27. Com es diferencia el comportament de Tirant a la guerra i a l’amor?
cap.214 Com es diu aquesta figura?

En el capítol 214 Plaerdemavida renya a Tirant per la seva covardia quan està davant la seva
senyora (Carmesina), ja que ell no tem a la guerra, mentrestant li fa tremolar a una dona nua.
Podem afirmar que és una paradoxa, pel fet que un cavaller tan valent li tingui por a una dona, per ò
no a la crua guerra.
28. Què aconsella Plaerdemavida a Tirant quan parla del castell de Malveí?
A quin episodi fa referència?

En el llibre "Tirant lo Blanc", Plaerdemavida aconsella a Tirant que no sigui massa ambiciós i que no
intenti conquerir el castell de Malveí. Aquest episodi es troba a la segona part del llibre.
29. Compara la Viuda Reposada i Plaerdemavida. cap.215

Per una banda tenim a Plaerdemavida, és amiga de la princesa Carmesina i també la seva donzella.
És una persona molt intel·ligent i sincera, que fa tot el possible per ajudar a Tirant en les arts de
seducció, per atreure a Carmesina.
Per l’altra tenim a la Viuda Reposada a dida de Carmesina, és una persona odiosa, ja que intenta fer
impossibles els amors de Tirant amb Carmesina, perquè està enamorada d’ell, i intenta distanciar-
los amb enganys.
30. Com es comporta l’Emperador? Quina relació té amb l’Emperadriu?
cap.220 i 260

En el llibre Tirant lo Blanc, l'Emperador és descrit com a un home poder ós i autoritari que governa el seu
imperi amb mà ferma. La relació entre l'Emperador i l'Emperadriu és generalment mostrada com a cordial,
però no hi ha cap descripció detallada de la dinàmica entre ells en el llibre.
31. Apareix l’amor cortès a l’obra? Justifica la resposta.

L'amor cortes notablement present en Tirant Lo Blanch, l'exemple més clar que d'aquest el podem
trobar amb Hipòlit. Hipòlit és l'escuder de Tirant provinent d'una classe social baixa. Hipòlit
s'enamora de l'Emperadriu, la dona amb més poder de tota Constantinoble la qual és casada amb el
rei. Hipòlit declara el seu amor a la monarca, això fa que ella s'enamori completament, com a
conseqüència ells dos mantenen relacions amoroses de manera secreta sense que ningú ho s àpiga.
Després d'haver explicat el context podem veure com clarament els personatges representant un
triangle amorós. Podem adjudicar a Hipòlit com a cavaller, a l'Emperadriu com a dama i al rei com
el marit de la dama.
32. Quin és, segons
Albert Hauf, el personatge més subversiu? Per què?

El personatge més subversiu segons Albert Hauf és Tirant. Pel fet que ell és un personatge que sovint es pren
molta llibertat, està constantment dins de conflictes per diverses normes que se li imposen i segueix el seu
instint de tot el que ell creu i pensa.
33. Quin és el personatge més ridiculitzat en aquest capítol? cap. 231

En aquest capítol que és el 231 el personatge més ridiculitzat és sense cap mena de dubte Tirant, el context
del capítol és el següent: Plaerdemavida va posar Tirant en una caixa que tenia un forat, en el bany de la
princesa. Quan Carmesina se'n va anar a dormir nua, tirant es va posar a tremolar davant del llit. És aqu í
quan el pobre cavaller és insultat per Plaerdemavida que el deixa com un covard i com un poc home.
34. Qui és el personatge més fidel a Tirant?

El personatge que destaca més per la seva fidelitat és Diafebus, cosí de Tirant, que sempre intenta
ajudar-lo amb la seva relació amorosa. Un exemple molt clar és al principi del llibre, quan Diafebus
parla a Carmesina de les extraordinàries virtuts de Tirant: valent, generós, humil, gran cavaller i
sobre els seus meravellosos dots amorosos.
35.Per què Hipòlit sent vergonya de l’amor de l’Emperadriu?

Hipòlit sent vergonya del seu amor amb l'emperadriu, ja que tenen una notable difer ència d'edat.
Però sense cap mena de dubte, la principal raó és pel delicte que ells dos estan cometent, l'adulteri.
En l'edat mitjana l'adulteri, és a dir enganyar la teva parella, era castigat amb la mort. Aquesta és la
raó per la qual Hipòlit és cautelós al principi amb la seva relació amb l'Emperadriu.
36. Copia un fragment en que la dama estigui idealitzada, divinitzada.

Va tornar a entrar a la cambra de Tirant, va

fer-li treure la roba que tenia a sobre, i ell va
fer un gran salt i va agafar la princesa pels
braços, i la duia ballant per la cambra, i la
besava moltes vegades, i li deia:-oh, quanta
bellesa! Tanta perfecció mai no l’havia vist en
cap donzella al món! La vostra majestat supera
les més sàvies i enteniemntades; de veritat, ara
no em sembla estrany que el moro Soldà us
vulgui tenir als seus braços
37. Què passaria si es descobrís la relació de l’Emperadriu i d’Hipòlit?
(cap.126 i 262)

Segons el mateix llibre de Tirant lo blanc si es descobr ís la relaci ó d'amor entre Hip òlit i
l'emperadriu seria desastrós, l'emperadriu seria condemnada a mort per adulteri tal com mana
la religió catòlica i Hipòlit seria condemnat a mort per tra ïci ó a l'emperador.
38. Qui era Eliseu? (cap.262) Quina funció té?

Eliseu és la donzella de l'emperadriu (mare de carmesina). La funció que té a l'obra és que es

compromet a no dir res sobre la infidelitat de l'emperadriu amb Hipòlit.
39. Interpreta la història de la vinya. (cap.263)

En el capítol 263 del llibre Tirant lo Blanc, es relata la història de la vinya. Aquesta història és una
paràbola que il·lustra les dificultats i les recompenses de la vida humana.

La vinya és plantada per un home anomenat Lauseta i cura de forma constant, per ò els fruits que
produeix són amarg i poc profitosos. En un moment donat, l'home decideix tallar la vinya i
replantar-la amb una nova varietat de raïm. Els fruits d'aquesta nova vinya són dolços i ben
madurs, i proporcionen gran quantitat de vi.

La interpretació d'aquesta història pot ser que ens il·lustra les dificultats de la vida humana i la
importància de la perseverança i el treball constant. La vinya original representa les dificultats que
ens enfrontem i els esforços que fem per superar-les, com ara la por, la incertesa i els fracassos. A
més a més, la història pot ser interpretada com una metàfora de la importància de la innovaci ó i el
canvi per a superar les dificultats i aconseguir els nostres objectius.
40.Com es va fer Tirant el mal a la cama?(cap.264)

En Tirant es fa mal a la cama en el capítol 264 a l'hora de fugir de la cambra de Carmesina per no
ser descobert per l'emperador, es cau pel balcó i es trenca l'os d'aquesta extremitat i és descobert
l'endemà per Hipòlit.
Plaerdemavida, va engrescar a Tirant perquè restés a veure el bany de la princes. Tirant va arribar a
l'hora de sopar i va entrar per la porta de l'hort, i Plaerdemavida el va portar al bany, i quan la
princesa es banyava, ell li enfocava el seu cos amb un llum. Una vegada tots dormien,
Plaerdemavida, va agafar a Tirant i el va portar a l'habitació de Carmesina, i posant el cap entre
Tirant i Carmesina, Tirant li tocava les mamelles i el lloc vedat o el secret, i la princesa es pensava
que era Plaerdemavida. I Tirant volent aconseguir el seu desig, va despertar la Princesa que va cridar
molt fort. I Tirant es va veure obligat a la fugida. Plaerdemavida, el va dur a retret i li va donar una
corda, i ell va baixar des del terrat, però la corda no arribava a terra, i va haver de saltar, i es va
trencar una cama.
41. Explica el significat del barril de cartes respecte la relació entre Tirant i
la Viuda. (cap.265)

En el capítol 265 del llibre Tirant lo Blanc, es descriu una escena en la qual Tirant, un cavaller, i la
Viuda, una dama casada amb un altre cavaller mort, estan jugant a les cartes. Tirant guanya un
barril de cartes en el joc, i li demana a la Viuda que li doni un barril d'or com a pagament. La
Viuda, però, li ofereix un barril de llàgrimes, que simbolitza la tristesa i el dolor que sent per la
pèrdua del seu marit.

Aquesta escena pot ser interpretada com una reflexió sobre les diferents formes en què les persones
poden processar i expressar el dolor. Tirant està preocupat per l'aspecte material del barril d'or,
mentre que la Viuda està preocupada per les emocions i les sentiments que ha experimentat des de la
pèrdua del seu marit.

Així mateix, aquest escena mostra com Tirant i la Viuda tenen una visió diferent de la vida, mentre
Tirant es mostra més pràctic i focus en els béns materials, la Viuda esta focalitzada en les emocions i
els sentiments, com ara la tristor i el dolor. La escena ens mostra com la parella té una visió diferent
de la vida i com els seus interessos i les seves necessitats són diferents, això s'aprecia en aquesta
escena del barril de cartes.
42. Per què la gent de palau tracta tan bé Tirant? (cap. 266)

En el capítol 266 del llibre Tirant lo Blanc, es descriu com la gent de palau, incloent l'Emperador i
altres membres de la cort, tracten molt bé a Tirant. Això es deu a diversos factors.

Un factor és el seu estatus com a cavaller i guerrer valent. Tirant és conegut com a un cavaller valent
i ha mostrat les seves habilitats en moltes batalles, guanyant la respecte i admiració dels membres de
la cort imperial.

Un altre factor és la seva posició com a conseller de l'Emperador. Tirant és un conseller molt
apreciat i respectat per l'Emperador i altres membres de la cort imperial, i ells valoren la seva opinió
i la seva capacitat per fer decisions astutes.

Finalment, Tirant també té una relació cercana amb la familia imperial i és un amic proper de la
família de l'Emperador. Això també contribueix a la seva bona relació amb la gent de palau i al seu
tractament favorable.
43. Quins raonaments dons Tirant a Viuda Reposada perquè renunciï al
seu amor? (cap. 267)

Primer de tot, tirant diu a la viuda que el seu amor per carmesina és massa fort i encara que vulgui no la
podria deixar d'amar, seguidament insisteix en el fet que es fixi en un altre cavaller m és fort i jove, ja que ell
no és digne del seu amor.
44. Fixeu-vos en les paraules de Carmesina:(cap.268). Qui és “el
desgraciat”?Què n’ha fet d’ell? Per què ho ha fet?

En aquest capítol el desgraciat és el marit de Carmesina, que ha estat assessinat per la seva amant, ella
tractava d’amagar el cos per amagar les proves i ho fa tirant el cad àver al riu, Ho fa per protegir-se a s í
mateixa i evitar el càstig d’infidelitat.
45. Tirant fa repetir el jurament a Carmesina sobre la relíquia de la Vera
Creu (cap.272). Informeu-vos sobre què és aquesta relíquia.

La Vera Creu (“Veritable” Creu) o Santa Creu és aquella en la qual, segons la tradici ó cristiana, va ser
crucificat Jesús de Natzaret. En el catolicisme i a l'Església Ortodoxa se la considera una rel íquia de primer
ordre.
46. De què fa dependre Carmesina la cessió de la seva virginitat a Tirant?
(cap.273)

En la discussió que mantenen tirant i carmesina en el capítol 273 Carmesina li deixa molt clar al cavaller que
li atorgarà la seva virginitat com a un premi quan torni de la seva propera batalla victori ós.
47. Resumeix la lamentació de Carmesina en què no vol perdre la
virginitat. (cap.278)

En el moment en que Tirant va acabar de despullar-la, la va agafar en bra ços i la va posar al llit. Quan la
princesa es va trobar en una situaci ó tan delicada, perqu è Tirant estava nu al seu costat, entrant al castell
amb el canó, veient que amb les armes no el podia defensar, va pensar sal- var-lo amb les armes de les
dones i, va començar a lamentar.
48. Quin argument fa servir Tirant per convèncer Carmesina? (cap.280)

Amb l'ajuda de Plaerdemavida, Tirant aconsegueix anar a l'habitaci ó de Carmesina a la nit . Tirant besant-la
i despullant-la la deixa al llit.
A tot això tirant per convèncer: Senyora, se'm fa llarga l'espera per veure-us en camisa o tota nua al llit. Jo
no vull la vostra corona o ser senyor d'ella. Doneu-me tots els drets que em pertoquen segons la Santa Mare
Església que diu aquestes paraules "Si les donzelles amb esfor ç arriben al matrimoni, qui pot hi no ho fa,
peca mortalment si del matrimoni no se'n segueix la c òpula".
Carmesina quan veu a Tirant al seu costat despullat i que vol arravatar-li la seva virginitat, plora i es
lamenta del que estava fent.
49. Informeu-vos sobre qui era Llucifer. Per què s’enfada Plaerdemavida?
(cap.283)

En la tradició cristiana, Llucifer representa a l' àngel caigut, exemple de bellesa i intel·lig ència a qui la
supèrbia li va fer perdre la seva posició en el cel, transformant-se en Satanàs

En aquest capítol la viuda reposada enganya a tirant amb la disfressa de Lauseta que fa posar a
Plaerdemavida, és per això que després de que la donzella se'n adones de tota l'enganyifa de la vella se'n fada
moltíssim i intenta avisar a tirant d'aquesta tan terrible situació.
50. De quina manera Tirant pot veure què passa a l’hort? (cap.283)

Tirant pot veure el que passa a l'hort gr àcies a dos miralls un posat a dalt de la finestra que era molt alta i
l'altre a sota de cara a Tirant perquè ell o pugui observar.

Aquests miralls estaven col·locats estratègicament per la viuda reposada; ella havia ideat tot aix ò perqu è
tirant penses que carmesina l'estava enganyant amb el cuidador de l'hort o hortol à Lauseta el negre.

Aquest pla va sortir perfecte, ja que tirant s'ho va creure completament i va acabar matant a Lauseta.
51. Resumeix la situació patètica de la Viuda Reposada. (cap.284)

La situació patètica que pateix la Viuda reposada, és que est à gelosa de l'amor que Tirant t é per carmesina i
vol trencar aquesta relació, per això es mostra nua davant del cavaller intentant seduir-lo aix ò no funciona,
ja que l'amor que sent tirant per la princesa és massa fort, és per aix ò que la viuda únicament obt é
carabasses.
52. Quantes vegades Plaerdemavida ha dut ja Tirant al llit a Carmesina?
(cap.435)

Sabem que Plaer de ma vida ha dut a Tirant M ínim 3 vegades al llit amb Carmesina.
La primera molt al principi de l'obra on Plaerdemavida aconsegueix enganyar a carmesina perqu è tirant li
pugui tocar els pits.
La segona vegada succeeix quan tirant es fa mal a la cama, minuts abans Plaerdemavida ajuda a tirant a
entrar a la cambra de la princesa.
L'última vegada ja Plaerdemavida és la reina de fer i porta a tirant a la cambra de carmesina perqu è pugui
prendre-li la virginitat.
53.Escriu quatre comparacions i metàfores del món del combat que
apareixen en aquest capítol(436).

Comparacións i Metàfores:
1. No voleu vèncer la que ja és vençuda per la vostra benevolència.
2. Els combats d’amor no s’han de fer gaire fort.
3. Tirant va haver vençut la batalla deleitosa.
4. La princesa va deixar les armes i es va abandonar, esmorte ïda.
5. Calmeu-vos senyor, i no vulgueu fer servir la seva for ça bel·licosa que les forces d’una delicada
doncella no podrien resistir les d’un cavaller.
6. No es guanyen amb força sinó amb afalacs enginyosos i dolços enganys.
54. Què li retreu Carmesina a Tirant? Quina és la reacció de
Plaerdemavida? (cap.437)

En aquest capítol la princesa Carmesina no esta contenta amb el que ha fet el Tirant i li diu que no
ha sigut un “cavaller”(parlant de l’acte sexual)
La reina (Plaerdemavida) li diu a la princesa Carmesina que no sigui beneita que les armes d’un
cavaller no fan mal a una donzella perquè la princesa no vol entrar en baralles i es calla.

La reina se’n va i Tirant i Carmesina dormen junts.

55.Escriu el fragment en què Tirant s’adreça a Carmesina com a un ésser
divinal. (cap.470 i 471). Per què?

"Ja que la mort m'és tan veïna que més no puc restar en aquest m ón, no em queda altra cosa a fer abans
d'emprendre el meu viatge que donar a vós, senyora de virtut preclara, el meu darrer, trist i dolor ós comiat.
Perquè la fortuna no vol ni ha permès que jo, indigne i no mereixedor, hagi pogut tenir la vostra persona,
que era el premi dels meus treballs i la mort no em doldria tant si als vostres bra ços hagu és acabat la meva
vida trista i dolorosa. Però suplico a la vostra exelsa senyoria que no deixeu de viure, perqu è, en premi del
gran amor que us he tingut, recordeu i tingueu present la meva ànima pecadora, que amb molt de dolor
torna al seu creador, que me l'havia encomanada.
I com que la fortuna no em permet ni poder-vos parlar ni veure, em sembla que haur íeu estat remei i
salvació de la meva vida, he decidit escriure-us breument, perquè la mort no em vol deixar m és temps. Que
almenys estigueu certa de la meva extrema passi ó, i que he arribat al final de la meva vida. No us puc dir
més, que el molt dolor que tinc no m'ho permet. Només us suplico i us demano la gr àcia que tingueu
presents els meus parents i servidors.
El vostre Tirant, que besant-vos peus i mans us encomana la seva ànima."

El tirant tracta a la Carmesina com una deïtat en aquest fragment per expressar l'extrem amor i apressi que
li té, veneren-la com si fos una deessa.
56. Descriu la mort de Tirant. (cap.471)

Una vegada recobrades totes les terres de l’imperi, les tropes cristianes es disposaren a tornar a
Constantinoble. A un dia de distància, en una ciutat coneguda com Andrinòpol es va aturar l’exèrcit
cristià per voluntat de l’emperador. Passejant per un riu li va agafar mal de costat i va emmalaltir de
forma que cap metge li va poder donar remei. Van avisar a l’emperador de que Tirant s’estava
morint. Un religiós de l’orde de Sant Francesc el va confessar i el capità es va amelar al cos de Crist
fent oracions.
Tirant transmet una breu carta a la princesa en la qual li demana que visca i que el recordi. Així
mateix li demana que pregui per la seva ànima pecadora perquè pugui ser ben rebuda pel Creador.
57. A qui culpa l’Emperador de la mort de Tirant? Feu una llista dels
personatges que esmenta en el seu plany i expliqueu qui són. (cap.472)

L'emperador es culpa a si mateix per la mort de tirant en la frase de “Has mort tirant per matar a
l'emperador de constantinoble, jo sóc el mort” deixant clar que ha mort per la dura guerra que ha
tingut contra els musulmans i l’emperador ha obligat a lliurar.

Emperador: El personatge polític més important i responsable de Constantinoble. És el personatge

que fa cridar a Tirant perquè vagi a la seva cort i ésser el capità dels seus exèrcits.
58. Redacta amb les teves paraules l’últim paràgraf del capítol.(cap.473)

Mentres que la gent es preparava per els funerals, l’Hipòlit va fer reunir en una cambra, el rei de
Sicília i el rei de Fes, el duc de Macedònia, el marquès de Liçana i el vescompte de Branches i alguns
altres. Entre tots van parlar sobre qui seria el nou emperador ja que Tirant havia mort. Van
demanar els testaments de Tirant i deixaven d’hereu a l’Hipòlit, i ningú es va oposar a ell i li van
demanar que després dels funerals es casés amb l’emperadriu.
59. Explica quina mena de noces viu Carmesina. (cap.478)

Ea.

E
60. Qui és el beneficiat de la mort de Tirant? (cap.479)

Hipòlit és el beneficiat de la mort del nostre protagonista já que aconsegueix fer-se amb el tro
després de que el rei de Sicília i el rei de Fes, el duc de Macedònia, el marqu ès de Liçana i el
vescomte de Branches i alguns altres. parléssin sobre qui seria el nou emperador ja que Tirant havia
mort. Van demanar els testaments de Tirant i deixaven d’hereu a l’Hipòlit, i ningú es va oposar a ell
i li van demanar que després dels funerals es casés amb l’emperadriu.
61. Creieu que Hipòlit és desaprensiu i oportunista? Justifica la resposta.

És normal que es pugui pensar que Hipòlit és una persona oportunista i desaprensiva per culpa de
totes les situacions en les quals s'ha involucrat, com per exemple la relació amb l'emperadriu o per
ser hereu de tirant i carmesina.
Sincerament, no compartim aquestes opinions sobre Hipòlit, ja que des del principi de l'obra ha
sigut un personatge lleial a tirant òbviament trist per la mort del cavaller no aprofita per declarar-se
hereu simplement es limita a mirar els testaments on ell és escollit com a successor.
62. Narra com s’elegeix el nou emperador. (cap.480)

Mentres que la gent es

preparava per els funerals,
l’Hipòlit va fer reunir en una
cambra, el rei de Sicília i el rei
de Fes, el duc de Macedònia, el
marquès de Liçana i el
vescomte de Branches i alguns
altres. Entre tots van parlar
sobre qui seria el nou
emperador ja que Tirant havia
mort. Van demanar els
testaments de Tirant i deixaven
d’hereu a l’Hipòlit, i ningú es
va oposar a ell i li van demanar
que després dels funerals es
casés amb l’emperadriu.
63. Explica quin era el model de cavaller segons “L’ordre de cavalleria” de
Ramon Llull. Quin defecte era difícil de perdonar?

Segons Ramon Llull el model de cavaller era el seg üent:

FE: Un cavaller no tindrà bons costums, perqu è veu a Déu en le seves obres, creient en les coses indivisibles (futur).
Una persona que té fé, té esperança, actua amb conseq üència.

ESPERANÇA: És virtut. Si no tenim esperan ça no ens esforcem

CARITAT: Solidaritat. S'ha de pensar amb els altres i posar-se en el seu lloc (empatia: fa que vegem les persones
com a persones). Caritat és amor, ja que qui estima no fa mal.

JUSTÍCIA. Ha de ser just tal i com el llibre sagrat diu

PRUDÈNCIA: És virtut de la que tenim coneixement del b é i del mal, i per tal de poder trobar el cam í m és
equilibrat. Ni un extrem ni l'altre.

FORTALESA: Permet lluitar contra el problemes i el pecats (set pecats capitals: glotoneria, engendra debilitat;
avaricia; accidia; vessa i supèrbia; vici desigualtat. L'home orgull ós vol ser únic: Enveja, ira.

TEMPERANÇA: Terme mitjà entre poc i massa.

63. De quina orde era el lema “Puni soit qui mal y pense”? Quines eren les
seves armes i l’escut? A qui està dedicada?

"Puni soit qui mal y pense" és el lema de l'Orde de la Garrotera,

anglesa. La seva traducció literal del franc ès antic és "que la
vergonya caigui sobre aquell que hi pensi malament”.

Segons la tradició aquesta frase va ser pronunciada pel rei Eduard

III d'Anglaterra quan estava ballant amb la Comtessa de Salisbury.
La lligacama de la comtessa va lliscar fins al turmell, fet que va
causar que els que estaven al seu voltant somriguessin davant la
humiliació de la comtessa. En un acte de cavallerositat Eduard es
va col·locar la lligacama al voltant de la cama, dient "Puni soit qui
mal y pense", i posteriorment la frase es va convertir en el lema de
l'Orde, la qual estava inspirada en els cavallers de la taula rodona.
 Vestimenta/Armes l'Orde de la Garrotera

El mantell: una peça de roba que els membres Llança llarga, de fins a 4 metres, tira de fusta
Mantell porten des del segle xv. Actualment els mantells són Llança amb una punta de ferro ben esmolat.
en blau fosc amb el folre de tafetà blanc.

Arma blanca, llarga i recta, acabada en una

És un bonet Tudor de vellut negre amb una ploma Espasa punta aguda i generalment amb dos talls
Barret d'estruç blanc i plomes d'agró negres. tallants

Maça Maza de plom i bronze amb puntes tallants.

Collar Portat al voltant del coll, sobre el mantell i lligat

amb vetes blanques lligades a les espatlles. Igual Escut Escut, de forma el·líptica amb punta
que el mantell, va ser introduït vers els segles XV i triangular. Es construïa amb planxes de fusta
XVI. Fet d'or pur, pesa 30 unces (0,933kg). recobertes de ferro i s'acoblava al braç
esquerre.

El Sant Una imatge de Sant Jordi a cavall matant el drac,

feta 3 dimensions en esmalts de colors (a vegades
Jordi enjoiat), i que penja del collar.

Lligacama La Lligacama és una corretja de sivella de vellut

blau fosc (originalment de color blau clar), i porta
el lema escrit en lletres daurades.