● Pers

Tirant :Un gran cavaller, valent, fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions
més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. És un personatge molt
amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves
forces. Però en el terreny amorós es mostra bastant tímid i vulnerable, i sovint aquest
enamorament li porta conseqüències a la seva pròpia vida.

cavaller de l'ordre de Sant Jordi ,els seus acte principal eren l’alliberamente del Mestre de
Rodes , anava amb Diafebus el seu cosí i amb Ricard . Anaven molt bé vestits amb pedres
precioses . Tirant li va voler besar els peus a l’emperador pero aquest no va voler. Va ser
designat Capità Major . Li agrada Carmesina filla de l’emperador . Va comprar un espill i li va
dir. a Carmesina que estava enamorat de la dona de l’espill( ella) .
-(Diafebus) es qui va a palau a veure com s’ha pres Carmesina la declaracio amorosa.
Estava enamorat de Estefania. Es fa duc en casar-se amb Estefania.
Molt llest( el que fa amb les egues) i enginyós.
Tirant abans de partir li demana a la princesa la seua camisa .
Compleix el que diu i als que van capturar els espies moros els va donar el que mereixien.
El Duc de Pera era un comandant que ajudava a Tirant . Va matar al rei de Capadòcia .
Se’n va enfadar amb Diafebus perq a la batalla no li va fer cas .
Ferides prou graus a la batalla amb els mioros.
El emperador li va donar a Tirant el càrrec de el comtat de Sant Àngel( que li va donar a
Diafebus) i l’emperador també va donar a Diafebus l’ofici de Gran Conestable .
A vegades teia bajons sentimentals com p exemple quan veu que Carmesina s’ha d’anar es
queda molt trist i diu q inclòs libagradaria perdre la vida y tot.
Quan esta amb els presoners turcs hi ha un que comença a parlar mal de Tirant pero ell es
tan noble que no li diu res i fins i tot el posa en llibertat qui s’anomenava Galanço nascut a
Eslavònia i va ajudar molt a Tirant amb les tactiques perq coneixia be els turcs .
Mostra d’astucia: posa llums als vaixells de pescadors, els turcs pensen q son naus de
batalla i fugen.
En les batalles molt valent pero amb les dones no.
Cosí del Vescomte de Branches.
Son pare és el senyor de la marca de Tirània i sa mare la filla del duc de Bretanya (
personatge real)
El seu país era la Bretanya francesa
Al llibre la novel.la mostra el seu ascens ,primer a Anglaterra pren lliçons de Guillem de
Varoic,desprès va a Sicília i Rodes que tenien setge per part del rey del Cairo i termina amb
éxit,dessprès de Grècia va ser esclau a Àfrica però termina convertint al cristianisme a tot el
nord d’Àfrica amb un frare Valencià.Desprès torna a Grècia es casa amb Carmesina pero
mor poc desprès. Carmesina mor també de desesperació i l’emperador del dolor d’haver
perdut a la filla. Finalment, Hipòlit nou emperador.

-Carmesina

🏳️‍🌈
L’emperador l’estimava.
Mamelles menudetes ,dures i blanques.
Respon als cànons de la societat : pell blanca , cabella daurats , timidesa…
Cita ckàssics i textos bíblics. :” I com diu el salmista:manus autem”
Dona educada i culta , refinada i experta en el mon de la cort
14 anys
Es innocent provocat per la seua edat pero tambe enginyosa com per exemple quan amaga
a Tirant quan entra l’emperador i estan els dos a la cambra.
Psicológicament es una dona més, li agrada gustar a Tirant i no li agrada posar res de la
seua part per a trobar l’amor , es fa la dificil.
No li disgusta que palpen les seues mamelles però mai vok deixar k tirant baixe mes , vol
mantindre la seua virginitat intacta.
Com era comú a l’época era d’un rang social mes elevat, era princesa encara que no era la
filla major de l’emperador. El seu germa mort.
Un turc molt important va demanar terminar la guerra per a casar-se amb ella però per sort
no va ser així . És un dona que no confia molt en el seus pares ja que no els diu el que te
amb tirant pero si q confia en les seues sirvientes.
Entra dins del campament enemic i fa presoner a un negre per an mostrar valentia.
Es una dona dificl , quan li dona la camisa a Tirant li diu que se la anava a donar però q se
la portaria ella no ell.

SECUNDARISSS
is
ENEMICS
-Rei d’Egipte: el elegit per a matar a Tirant . Estimava la filla del Gran Turc i a la carta que li
va donar a Tirant va dir que la dona que ell estimava era millor q la q estimava Tirant .
A la batlla va portar una aljuba carmesí que era de la senyora de la qual era servidor i al cap
una àguila d’or, i sobre l’àguila un penó petit on anava a ser pintada la seua senyora .Va
ordenar al rei de Capadocia i d’Africa que a soles anaren a matar a Tirant en la batalla. El

🐸
rei d’Africa va matar al rei de Macedonia . El Marques va fer-lo presoner i va matar-lo.
Era un palomo porq va voler pelear-se amb Tirant 1vs1 però Tirant va adonar-se per
alguna gent de q el rei d’egipte havia dit que si Tirant li guanyava no el dejxaren amb vida.
-Gran Turc : era valent i quan ataquen el campament moro aconsegueix traure el Soldà fora
de la batalla.
El Soldà tenia un servidor que ers un antic cristià presoner que en realitat estava amb els
cristians i informa a Tirant de moltes coses.
.
-Duc((00 Macedonia : va dir a Tirant coses molt males com q era un vendut i q havia pactat
am kk “ b els moros . En la batalla no obeia les ordes del Capità. El senyor d’Agramunt va
matar-lo.

-Soldà: un dela moros que volia conquerir Constantinoble.

--Gran Camarany: la seua needed es-A ell i al rei d’Ídia va fer-los presoners.
AMICS
-Frederic : emperador imperi grec . Soldà, moro renegat , havia envaït el seu imperi amb un
gran exercit . Ell estava vell i no podia fer res , i havien matat el seu fill major, li havia matat
el duc de Macedonia . Li demanava al rei que manara al seu cavaller Tirant . Va regalar 83
caballs a tirant .
La seua dona la emperadora estava en realitat enamorada de Hipòlit. Ell enamorat de
Plaerdemavida.
-Diafebus : cosí Tirant. Ajuda relació amb Carmesina .
Relació amb Estefania.
Tirant li diu q no ataque y ataca.
-Hipòlit:fill del senyor del castell de Malveí. Fa gran amistat amb Tirant.
-Duc de Pera i Duc de Sinòpoli : aliata de Tirant en la defensa de Constantinoble.
-Viuda Reposada :
metemierda,
Volien portar-la a Hongria per a anar-se de la guerra.
El seu cos era bonic pero quan es va banyar amb Carmesina pero les calces roges i un
capell de lli l cap no li quedaven molt be .
Va agafar una cambra i quan Tirant era dins va a anar a per la princesa y le va dir q
s’anaren a dar una volta a hort. I plaerdemavida disfresaada del negre hortolà va fer com si
besara les mans de la princesa i la manoseara , cosa q Tirant va jjbehre amb l’espill.
Acaba suïcidant-se.
-Estefania : donzela cortesana cosina de Carmesina .
estimava a Diafebus .
A Carmesina li explica ensenyaments d'Amor (que hi ha 3 tipus d'amor virtuós, profitos i
viciós o que totes les dones per naturalesa tenen tres defectes són cobdicioses, llépoles i
luxurioses.
-Plaerdemavida: donzella de Carmesina.
Imp. paper en la relació Tirant-Carmesina.
El seu amor per Hipòlit no es correspost
va contar el seu somni a Estefania i Carmesina que en realitat era el q havia passat la nit
anterior porq havia vist a Estefania i a la Princesa anar amb Tirant u Diafebus a mitjanit .).
Va imcitar a Tirant a actuar amb valentia amb Carmesina .
Puja ak vaixell amb Tirant. g

-Felip : fill del rei de França . Relació amb Ricomana.Ajudat per Tirant i els seus cavallers va
fer q tenia millor pinta de la q te i enamora a Ricomana .
-Guillem de Varoic: (l’ermita) cavaller anglès retirat que fa vida ermitana. Torna a combatre
per dirigir les tropes i defensar Anglaterra. Aquest cavaller l’explica a Tirant les regles i el
sentit de l’ordre de cavalleria.
.
.

Narrador
3 pers omniscient, a Tirant a Anglaterra una part: Diafebus
Parts interesants :
Somni plaerdemavida 1 persona
Estil: moltes cartes escrites peks personatges i dialegs, destaquen les descripcions
detallades d’escenes sexuals i de batalla.
Les batalles descrites amb massa profunetat.
La diversitat i abundancia de titols noviliaris també aporten versemblança a l’obra.
¿Q cojons ganem amb aixo? Aixo el que ens permet es un grau més alt de realisme perq
les paraukes dels personatges son les seus propies literals, sense cap interpetació.?
 fa una tecnica interesaant perque a vegades l’autor per a canviar el punt narratiu diu:
En la batalla diu :
- Pero ara deixem-los combatre i veiem que fan els altres varons i cavallers.
- Pero tornem ara a Tirant i veiem que fa .
- Pero ara dejxem Tirant tot gitat en terra i sense poder-se moure
- Aquestes afirmacions ens mostren com el narrador va narrant en cada part de l’obra
la part que l’interessa de cada fet.
Apelacions a vegades com si estiguera parlant amb el receptor.
- Si veieu cap dona amb aquestà indumentària us semblarà molt lletja encara que no
ho siga.
.
Part d’Humor quan diu que Tirant es fa pasar per un esperit per a no ser descobert i quan La
Viuda fa creure Tirant que Carmesina manté relacions amb Lauseta. Sobrenoms. Guillem de
Varoi explixa a Tirant regles i sentit de la ordre de cavalleria.
-parcialitat total.
Llenguatge elaborat, culte : adjectiu davant de nom,perífrasis verbals llargues o hipèrbatons.
La variació de registres es molt gran i dona realisme a la obra,
Col-loquial : frases fetes i refranys.
Formal: frases llargues amb estructura sintàctica treballada.

Hi ha llenguatje formal i solemne quan Carmesina fa un plany sobre el cos mort de Tirant.

Tiempo
Época
Segle XV , ataca turcs de constantinobke

Explicar context epoca : constants canvis de fronteres, peleas, misoginia , casaments entre
nobles , donzelles per a les dones de la cort , esclaus,)
Usan ducats, racisme , religiositat, ceremonies salutacio, vestimenta amb pedres precioses,
armes.
DURADA
El llibre en total dura molt , desde que Tirant comença al mon de la cavalleria fins a la seua
mort pero no sabem el temps concret . Per exemple , a Àfrica l’autor si que ens diu
textuament q està 10 anys .
A Grècia ( nostrep llibre) està des que arriba a salvar Constantinopla fina que aconsegueix
el seu objectiu i se’n va a Àfrica.
El pas del temps mai es mostrat en dades concretes ni en dies , amb expresions co. n :
Al cal de quinze dies de la vinguda de Tirant …

Si que hi han determinades dades comcretes com que la Batalla rei egipte cap al 20 agst.

Batalla desde eixida de sol fins a 3 h despres de migdia .

Trama
Continua, solo flashback Pdmavida de la nit anterior el ‘somni’.
-Rsum: una de les batalles diu q va durar desde eixida del sol fins a tres horas desprès de
migdua següent , es a dir 1 dia i mig però l’autor fa un resum i conta kes coses principals.
-Elipse: quan Tirant es trenca la cama diu, 15 dies despres amb Tirant recuperant-se.
-Simultaneitat : Tirant en l’hort desprès de trencada de cama i palau. L’autor intenta
centrar-se en Tirant de qualsevol manera.
-Extensio: Tirant al veurr Carmesina o quan
.
Llenguatje o datos interseantes
li donàs
Aquest colp mortal ( al duc de macedonia) li pagava les seues maltats.

Espais

Majoria reals , ambientacio real de la història .

El llibre es desenvolupa a Anglaterra, Bretanya francesa, Sicília i Rodes, Àfrica i Grècia.
Al nostre llibre Grècia .

LLOCS DE BATALLA 🗡🔪🔪

-Campament de Malvei, Platja oriental,Port: no hi grans descripcions.

-Constantinoble: tot el poble es va alegrar moltíssim amb l’arribada de Tirant .

Quan tirant va guanyar la batalla al mar i va tornar amb l’emperador aquest va manar
construir un gran pont de fusta , i cobrir-lo amb pomposos draps de ras. Tambe mana
construir enmug del gran mercat un cadalf tot cobert de peces de brocat i de seda , on
s’anaven a quedar ell , la emperadriu la princesa i totes les donzelles.Des del cadalf fins al
pont per on arribava Tirant ho recobri tot amb una catifa de vellut carmesi perque el Capità
no posara els peus en la terra.
-Muntanya : una part dels turcs que fuig del campament va a la muntanya . Tirant decideix
posar un setge. Els turcs no tingueren mes remei que pactar i van entregar-se com a
presoners.
-Campamente de Tirant : el duc de Macedonia va saquejar-lo quan estaven quasi tots fora.
Va agafar moltísiimes pedres precioses i coses aixi en poquisim temps.
-Un gran zona plana anomenada Vallbona , plena de bestiars que havien dut per a fer por
als enemics.Tirant feu agafer totes les egues i va fer la jugada del campament.
.
-Mar Mediterrani : naufraga, batalla.
-Miralpeix : es trobava a una llegua vora del riu , estava molt be proveida. Va posar un
campament de Tirant . Sempre homes a cavall i peu protegint el campament no com els
moros.
Tirant va penjar tres homes un acusat de voler forcar una dona altre per furtar i altre no
havia volgut pagar allo que havia agafat. Per aixo es va fer temut i apreciat .
-Enmig d’una vall anomenada Espinosa , dues llegües mes amunt del campament turc es
on Tirant va posar el campament quan va a anar a fer la batalla amb els moros.
A la batalla el duc de Sinòpoli i el duc de Pera comandaven les ales .
-Posada de Tirant.
-Palau : baile de parelles, va Tirant prou vegades.
- Cambra de palau :Tirant va escapar amb una corda i se’n va anar a un terrat , un petit
hort. Privada , hi havia una gran caixa amb un forat per respirar, enfront de la caixa estava el
bany per a la princesa .
-Cambra amb una petita finestra prop de l’hort q va agafar la Viuda. La finestra era molt alta
a soles funcionava amb una escala . Va decorar molt bé la casa.
Va posar dos espills un en la finestra i altre baix en frotn de Tirant. u

Tirant veu a princesa con negro hortolaà, en realitat es Plaerdemavida disfresaada.

-Pelidas: ciutat on entren Tirant i l’exercit per a defendre-la. Els moros espiaven als
cavallers i Tirant va dir que volia capturar als espies . Aleshores van anar 7 homes de
infanteria a fer la feina . Van quedar-se amagats a una font on els moros anaven a beure
aigua i despres van agafar-los