Resum capítols Tirant lo Blanc.

CAPITOL I - Tirant arriba a Constantinoble. L’Emperador el presenta a

l’emperadriu que està de dol i s’havia tancat en una especie d’habitació fosca per
la mort del seu fill provocada pels turcs en un combat. Tirant en veure l’Emperadriu
trista per la mort del seu fill, i perquè té por de caure presonera dels turcs, li diu una
serie de paraules per consolar-la per la pèrdua del seu fill i l’hi aconsella deixar d’estar
trista i abandonar el seu dol per la mort del seu fill en el combat. Mentre l’emperador
diu unes paraules a Tirant, ell està observant a Carmesina la filla de l’emperador. Al
cap d’una estona l’emperador se l’emporta de la cambra on estan.
Diafebus cosí de Tirant, en veure tirant molt trist li pregunta quin mal té, Tirant li
contesta que no ho pot saber i es posa a plorar i sanglotar.Diafebus ho veu i s’adona
de que el mal que té era que estava enamorat i comença a burlar-se de tots els que
estimen i no demostren el seu amor.
CAPITOL II - Diafebus aconsella a Tirant que no manifesti el seu mal d’amor. Diafebus
conta a Carmesina l’amor del capità. El súbdit torna a ell , consola amb les paraules i
l’abraçada de Carmesina al seu cap. La infanta entra a la seva cambra i li explica el
cas de Tirant a una donzella de la seua confiança. Aquesta dona era la filla del duc de
Macedònia, Estefania. També apareix la dida de Carmesina, la Viuda Reposada.
Tirant es disculpa davant del emperador i li diu que la seva indisposició es deguda a
mals de mar i no al mal d’amor. El capítol amb el desconcert de Diafebus que no
compren la tristor de Tirant quan hauria d’estar content per haver vist a missa a la
infanta.
Tirant està molt trist perquè estima a una dona però aquesta a ell no. Ell mai a perdut
una batalla però l’amor per aquesta donzella l’ha fet perdre. Pensa que els que
estimen com es degut sempre tenen mala sort. Diafebus no deixa seguir a Tirant i li
aconsella que no aconseguirà res en un dia que per aconseguir l’amor de Carmesina
necessitarà enginy i esforç. Li diu que no pot dir el primer dia que està enamorat de
Carmesina perquè embrutarà el seu nom i la seva categoria, i ha de callar, no explicar-
ho a ningú i utilitzar el seny. Tirant mana a Diafebus que li portés un llibre d’oracions a
l’infanta, un dels millors llibres de l’època on explica històries especials.
Quan li van oferir el llibre, es queda sorprès, creu que un llibre tan bonic només pot ser
per a una donzella reial i li dona a Carmesina. Ella li proposa a l’emperador que
anessin a buscar a Tirant i als musics i fessin festa, que està cansada del dol i
l’aflicció.
Tirant va anar a la festa i li va demanar a l’emperador si podia ballar amb l’infanta. Van
ballar i Tirant va tornar molt content a la posada.
L’endemà va fer un convit per Tirant amb tota la cort. I després dels balls, el va
convidar a una visita a cavall per tot el poble.
L’emperador va fer que Tirant sopés al castell i Tirant li va dir que li semblava molt
injust que es tractés d’infanta a la seua filla quan seria la seua successora. Li va
proposar el canvi a princesa i ell va acceptar. La va convidar al consell, ella
normalment no hi anava, però ara volia veure a Tirant i això també podria ajudar-li per
aprendre a governar.
CAPITOL III - La princesa fa cridar a Tirant després de dinar per parlar i ballar. Quan
Tirant ho sap, es dirigeix al palau. Ballen molta estona davant l’emperador fins que
se’n va a la seva habitació i ells se’n van a parlar. Carmesina li diu que veu com ho
està passant malament i que s’ho expliqui, ell no vol explicar-ho, no vol que ho sàpiga.
La princesa li diu que pel que més estima en el món s’ho expliqui i ell li contesta que si
arriba aquest secret al seu pare el matarà. Ella jura que no ho dirà a ningú. Tirant
confesa que estima a una persona. La princesa va insistir en preguntar-li a Tirant qui
era la dona a la que ell estimava tant i ell en lloc de dir alguna cosa va treure de la
seva màniga un mirall, li va donar i li va dir que la imatge que hi veiés allà li podia
donar la vida o la mort.
La princesa va agafar ràpidament el mirall pensant que hi trobaria alguna dona
pintada, però al veure’s reflectida no es creia que algú pogués demanar l’amor d’una
dama sense dir cap paraula.
Van venir la Viuda Reposada i Estefania i al trobar-se a la princesa tant contenta li van
preguntar que d’on havia tret aquell mirall tan bonic i Carmesina els va explicar la
situació que acabava de passar al Tirant. Estefania s’ho va prendre bé però pel que fa
a la Viuda tot el contrari, aquesta s’ho va prendre tan malament que va dir-li a la
princesa que ella no en sabia res de la vida i que no podia anar-se’n amb Tirant
perquè no estaria bé, seria un deshonor per ella i la seva família i la gent en parlaria
molt malament.
Al acabar la princesa se’n va anar al seu compartiment molt esverada i plorant per les
paraules de la Viuda i Estefania la va seguir. Li va dir que no havia d’angoixar-se ni fer-
li cap cas a la Viuda dient-li la seva opinió i explicant-li que hi ha tres menes d’amor
que gairebé ningú sap: virtuós (basat en l’honor, el renom i la fama), viciós (interessat
en anar-se al llit amb l’altre) i profitós (interessat en el regals i el profit de la persona
estimada).
L’endemà Tirant li va dir a Diafebus que anés al palau i parlés amb la princesa per
veure la seva opinió sobre l’escena del mirall. Va anar i va poder comprovar que la
princesa estava molt contenta, després van fer una mica de broma i seguidament
Diafebus va anar a explicar-li a Tirant la conversa.
Per la nit Tirant i Diafebus van anar al palau per a veure les seves dames però Tirant
va sentir que Carmesina no estava de bon humor. Ell li va preguntar i ella li va
contestar: La meva conducta no és bona.
CAPITOL VI - Tirant entra a la cambra de la princesa, sense el seu permís. La
princesa li demana que se’n vagi però, sense adonar-se, comencen a flirtejar i a besar-
se quan, de sobte, arriben l’emperadriu i després l’emperador. La princesa ajuda a
amagar-se a Tirant, primer sota una pila de roba, després sota uns matalassos i,
finalment, a una cambra apartada. Tirant no és descobert.
L´emperador fa festes de vuit dies en les quals un cavaller desconegut, anava llançant
per terra qualsevol rival.
Davant de l’admiració de la concurrència Tirant es disposa a lluitar amb ell. Quan el
desconegut se n’adona vol retirar-se però l’obliguen a lluitar. Quan passa per davant
de Tirant, alça la llança, però Tirant, desesperat, llança la seva al terra i perd.
Tot seguit es descobreix que el cavaller misteriós es en Diafebus.
CAPITOL XI - Plaerdemavida va ficar a Tirant en una caixa amb un forat, al bany de
Carmesina. La princesa es banya amb Plaerdemavida i la Viuda Reposada. Després
Plaerdemavida despulla a Tirant e intenta que es fiqui al llit amb Carmesina però ell es
nega a fer-ho sense el consentiment de Carmesina i la donzella s’enfada amb el
cavaller.
CAPITOL XII - La donzella s’enfada amb Tirant i l’amenaça amb delatar-lo.
CAPITOL XIII - Al final Tirant es fica al llit de la princesa mentre ella dormia i comença
a tocar-la per tot arreu. Carmesina es desperta, s’espanta i crida. La Viuda Reposada
crida amb el crit de Carmesina, despertant a totes les donzelles i provocant gran remor
a palau. Quan arriben els seus pares a la cambra, ella disimula dient que s’ha espantat
amb una rata.
Mentrestant Tirant escapa amb l’ajuda de Plaerdemavida, saltant des d’una finestra.
CAPITOL XVI - Tirant i Carmesina és juren amor i confirmen el seu matrimoni amb un
petó, la princesa diu que l’estima i que no soportaria la seva absència, Tirant li dedica
unes paraules i l’emperador li fa una gran festa. Tirant demana ajuda a Plaerdemavida
per veure a Carmesina a la nit. Tirant diu que esta impacient per veure-la nua al llit.
Amb l’ajuda de Plaerdemavida aconsegueix anar a l’habitació de Carmesina i la besa
molt. Carmesina, que no vol perdre la virginitat, plora i es lamenta.
Després Carmesina es lamenta d’haver volgut perdre la virginitat i li demana a Tirant
que pari. Ella li diu que li estima però no està preparada i ell ho entén. Es passen la nit
sencera fent-se només carícies.
Finalment Plaerdemavida renya a Tirant perquè la princesa encara conserva la
virginitat.
La Viuda Reposada prepara una trampa a Tirant.

CAPITOL XVIII - Tirant torna per parlar amb l’emperador, i aprofita per acudir en
secret a una trobada en el llit amb la princesa preparada per la reina, Plaerdemavida.
Tirant li dona les gràcies a la reina i ella només contesta que es despulli, l’agafa de la
mà i l’emporta al llit de la princesa. Ella se’n va i Tirant es fica al llit amb la princesa. La
princesa i Tirant tenen sexe. Ella es lamenta i li demana que no faci tanta força, quan
acaben, Carmesina sembla morta. Tirant demana ajuda a la reina i la princesa
recupera el coneixement. La princesa s’enfada amb Tirant i li diu que no ha estat
cavaller.
La reina li diu a la princesa que no sigui beneita i que les armes d’un cavaller no fan
mal a una donzella. Tirant i la princesa dormen junts.

CAPITOL XIX - Tirant agafa una pleuresia o mal de costat a una jornada a
Constantinoble. Cap metge pot curar-lo esta a punt de morir. Es confessa, fa les
últimes oracions, el testament i un comiat a Carmesina. Tirant li demana a la princesa
que continuï amb la seva vida però que no l’ovlidi. També li demana que pregui per la
seva ànima per ser ben rebut per Déu. Tirant demana veure a Carmesina una última
vegada però mor de camí a Constantinoble.
CAPITOL XX - L’emperador es lamenta per Tirant. Enterren a Tirant i la princesa
s’assabenta del que ha passat. Ella demana que la vesteixin amb el vestit de novia.

La princesa Carmesina es lamenta per la mort de Tirant pronunciant unes paraules de

dolor i seguidament llançant-se sobre el seu cos i besant la seva freda boca.
Carmesina continua lamentant-se i plorant. El seu pare, afligit, diu als guàrdies que la
portin a la seva habitació.
CAPITOL XXI - Es mor la princesa i l’emperador. L’Emperadriu perd la consciència,
quan es desperta, demana a l’Hipòlit que s’encarregui dels funerals. Hipòlit fa que
s’encarreguin dels cossos morts i una crida per la ciutat. Es van a una cambra l’Hipòlit,
el rei de Sicília, el rei de Fes, el duc de Macedònia, el marquès de Liçana, el
vescompte de Branches i alguns altres parents. Van parlar sobre qui seria el nou
emperador, doncs Tirant havia mort. Després de llegir els testaments de Tirant i
Carmesina, elegeixen a Hipòlit com hereu de la corona i marit de l’Emperadriu.