Marta Castell

El Viol dAuschwitz:
Descripci dels personatges principals
Climent: El Climent s el narrador de la histria. s un violinista que, arran d'una
conferncia i un concert que ha de fer a Cracvia, coneix a una dona vella, tamb
violinista i que toca un viol de so perfecte. Quan li demana si se'l vendria, ella li diu
que no, que t ms valor del que ell es pensa, per li dna un feix de papers, a travs
d'una companya del concert, en els quals s'explica la histria del viol.
Regina: La Regina s la dona que coneix el Climent en el concert. s una dona gran i la
primera violinista de l'orquestra; toca amb extrema afinaci i veritable passi
continguda. T els cabells rossos, algunes arrugues al bell rostre i els seus ulls blaus
semblen entristir-se quan no toca. El seu cos s suau i probablement el seu cos fos
desitjable anys enrera. Ella s una gran professional, per no s fcil guanyar-se la vida
amb la msica i la vida a Polnia s molt dura. Tan sols li queda el seu fill que viu a
Israel, s tallista de diamants i la va a veure per pasqua; la resta de la seva famlia va
morir en mans dels nazis: la mare i l'via mortes al ghetto i el pare i el germ gran al
camp d'extermini d'Auschwitz, on el seu oncle constru el fams viol amb les mides
d'un Stradivarius. Ella es salv perqu un msic alemany casat amb una cosina llunyana
d'en Daniel l'havia adoptat i l'havia tret fora de Cracvia. La Regina era neboda d'en
Daniel, desprs filla. Li explica la histria al msic i toca el viol del seu oncle/pare.
Daniel: s un home jueu que vivia al guetto de Cracvia, per els nazis el porten al
camp de concentraci dAuschwitz. Ell s un violer alt i jove, una persona potimista i
molt forta: sempre sap trobar les coses bones de tot all dolent i aconsegueix el que vol.
La seva dona es diu Eva, de la qual sempre es preocupa molt i a qui van esterilitzar a
Auschwitz.
Bronislaw: s el violinista al qual Daniel li va salvar la vida i el que acaba sortint del
camp. Va ser company de Daniel a Auschwitz, on tamb treballava de cuiner. Bronislaw
era jove, duns 26 anys, a lpoca narrada dins el camp de concentraci.
Freund: Amic den Daniel, qui arriba al camp de concentraci temps desprs de que
aquest ja ho hagus fet. Amb sort pel lutier, s alleujant tenir-lo a prop ja que el
proporciona bons records del seu passat pel fet de ser una persona molt propera a ell.
Per una altra banda, tamb li porta noves notcies i informaci sobre la Regina, la seva
neboda, de la qual no nhavia sabut res des del moment en que es van separar. En
Freund li assegura que est en bones mans, a casa dun alemany que es va casar amb
una cosina seva, fora de Cracvia. Tamb li assegura que, afortunadament, a lEva
lhavien enviat juntament amb la seva mare a treballar a la indstria txtil, i que per sort
no havien hagut danar al camp de concentraci. Aquests fets, fan sentir a en Daniel una
mica ms viu.
Eva: s la noia de clids llavis i confortables abraades amb la que en Daniel festejava
abans darribar al camp de concentraci, amb qui, a hores dara, ja hauria destar casat
si no hagus esdevingut la guerra. Finalment, quan tot acaba es retroben de nou i formen
una famlia, adoptant a la seva neboda com a filla.

Sauckel: s el comandant del camp de concentraci dAuschwitz. Pels presoners s un

home molt dur i fred, considerat un monstre amb vestit impecable, per alhora massa
refinat: repentinat, amb uns grans coneixements i cultura. Per sort, o depn de com no
massa, no segueix el reglament de forma estricta. Tant ell com tots els kapos que
intervingueren dins daquests maltractes van ser i sn considerats assassins. Estima la
bona msica i als seus gossos, posseeix una famlia. El fet de ser una persona culta no
sempre garanteix ser una bona persona, en Sauckel, ns un exemple, qui resulta ser un
personatge que representa als individus ms cruels que van exercir tals barbaritats
durant la Segona Guerra Mundial i lholocaust. Tot i aix, s ell qui mana a en Daniel
reconstruir el viol, cosa que li podria haver costat la vida, per que, finalment, s el que
arriba a salvar-lo. El fa oblidar-se de la tragdia que viu dia dia, durant el procs de
muntatge de linstrument, recordant el seu passat grcies a la proximitat que el fa sentir
el tornar a fer el seu ofici.
Dr. Rascher: El doctor Rascher s el metge del camp dextermini, qui no t cap mena
de compassi a lhora de signar els cstigs corporals que shan dimpartir als presos. s
un home metdic al qual sembla que li agrada veure patir als presoners i utilitzar-los per
a fer estranys experiments, tamb molt fred i cruel.
Captol 1
La histria comena situant lespai del relat a Crackvia, en els temps que vivim
actualment, on tres joves que formen un trio musical (dos nois i una noia) ofereixen un
dels seus concerts. s aix com en Climent, integrant del grup, es fixa en el viol i
lincreblement bo so daquest duna dona que el toca al carrer, motiu de conversa que
els porta a iniciar una conversaci entorn a lobjecte, la qual arriba fins al punt destablir
una certa amistat entre els dos. La dona, Regina, explica la importncia que t per a ella
el viol de marca Stradivarius. Posteriorment, s presentada als altres membre del grup,
de forma que aquesta t la oportunitat de parlar amb Gerda, la nica noia del grup
musical, a qui dona uns documents en els quals sexpliquen la histria i valuoses
ancdotes de lorigen del seu viol, que havia estat propietat de Daniel, el seu oncle, un
home jueu que no va sobreviure a les terribles injustcies portades a terme per part dels
nazis durant la segona guerra mundial.
Captol 2
Aquesta vegada lespai es situa a un camp de concentraci de Cracvia en els temps de
la segona guerra mundial, on aquest s castigat pel fet de no haver-se aixecat a temps a
lhora de la revisi. Aquest sest quatre dies dempeus dins la cella, sense poder seure
ni jaure i rebent un cstig fsic que, en principi es troba reglamentat amb unes
indicacions les quals no sn seguides al peu de la lletra. Grcies a ser ebenista, (en
realitat lutier, per modificant la veritat sobre el seu ofici podria donar serveis i en part
beneficiar-se ms) treballa dins la casa del comandant i daquesta forma porta unes
millors condicions de vida que les de la resta. Amb molta sort, arriba al camp un antic
ve, tamb jueu, qui havia estat anteriorment dins un altre camp amb la seva cosina i la
seva nvia. Lhome assegura que les dues estan b i que poden menjar un tros de pa,
mentre que tamb treballen la indstria del teixit, fent servir la mquina de cosir.
Captol 3
Quan ja shavia acabat lhivernacle, un vigilant crid en Daniel dient-li que havia danar
a la casa del comandant per arreglar una porta feta malb. Mentre feia la seva feina, un
viol de lorquestra es va espatllar i desafinar totalment. Daniel es va encarregar de la

reparaci del viol, tornant a fer el seu anterior ofici molt satisfactriament durant tota
una nit. Finalment, el va aconseguit arreglar i al dia segent va entregar el viol al
comandant, per va oblidar mencionar-li que el treball no era ben b segur ja que no
havia pogut realitzar la reparaci amb els estris adequats. Desprs daix, dijous, en
Freund portava bones notcies, per en Daniel no les volia saber perqu sabia que eren
dolentes. Lendem, finalment, va assabentar-sen: quatre presos havien estat segrestats
per a fer un experiment. Aquests estarien dins duna banyera amb aigua a quatre graus
de temperatura fins a perdre el coneixement. Els qui no morissin, serien exposats entre
dues dones despullades fins a escalfar-se. Tot aquest experiment es va fer per a
comprovar si era viable pels aviadors que queien al mar Bltic. En Daniel, va anar a
veure al seu company, qui havia estat segrestat per a lexperiment.
Captol 4
El comandant va manar a en Daniel que fes un viol de tipus Stradivarius pel lager,
comptant amb una disposici de diverses eines especialitzades per a fer-ho. Havia estat
advertit tamb de que no podia fer preguntes sobre el viol. Quan aquest fos acabat,
seria destinat a la nau duna sucursal de la I.G Farbem, on explotaven la m esclava dels
jueus. En Sauckel feia visites al taller de tant en tant. Mentre seguia amb la construcci,
aconsegu sortir fora del camp de concentraci, immers en els seus records i
pensaments, adonant-se aix que la primavera arribava, que havia passat massa temps
tancat. El treball era bastant frgil i shavia de fer amb pacincia. Mentre treballava amb
els ribots, van entrar al taller Sauckel i Rascher. El primer, encuriosit, va preguntar
sobre el viol, i en Daniel va respondre sense deixar de treballar ni treure la mirada de
linstrument. Els dos homes van restar una bona estona observant-lo mentre feia la seva
feina, cosa que no va agradar gaire a en Daniel, i per fi van marxar. Per mala sort, va
poder observar com dos presos eren introduts dins una cella fosca.
Captol 5
El nou kapo don una pomada que va ser mol til per les mans den Daniel. Ja feia dues
setmanes que havia succet la visita del comandant i el metge i per tant tocava revisi,
tenint la sort dhaver-la passat satisfactriament i, juntament amb tots els qui ho havien
fet, van tornar al barracot. Se sentia molt dbil desprs de les flexions del dia dabans,
sort del remei que li havien proporcionat. Creia que el deixarien acabar per fi el viol, ja
que el comandant feia collecci dinstruments, per tot i aix, shavia dafanyar per
poder enllestir-lo. El gurdia que es feia crrec de vigilar en Daniel, feia tres dies que no
havia de recrrer a recursos violents ja que el lutier feia la feina de forma excellent, no
es queixava ni donava problemes. Com sempre feia, la construcci daquell objecte el
portava a recordar records del passat. Aquesta vegada, recordava a la Regina i a la Eva
per poder aconseguir forces i continuar dins daquesta dura vida a la que havia estat
destinat.
Captol 6
En Daniel es sentia terroritzat pel que havia sentit dir a Bronislaw: si no acabava el viol
en el termini demanat i en les condicions adequades seria utilitzat pel metge en un dels
seus descabellats experiments, que segurament el portarien a la mort. Pel contrari, el
comandant rebria una caixa de vi per part del metge si el lutier aconsegus fer un treball
impecable. Mentre sen feia crrec del viol, un kapo que mai havia vist el va fer baixar
al taller de roba, on es trobava la roba dels presos que havien mort i dos companys ms.
Un sastre els va prendre les mides per a confeccionar-los un vestit, per cap dels tres
comprenia aquella situaci. A lendem es van vestir amb les noves peces de roba, quan,

de sobte, va arribar al taller un dels Unterstsumfrers acompanyat duna noia SS, molt
maca de veure. Els maquillaren a tots i a continuaci els varen fer treure un somriure
per a unes fotografies. El propsit de tot all era aconseguir material per a una
campanya en la qual es manifestaria la felicitat en la qual es trobaven els presos als
camps de concentraci, en definitiva, donar una bona imatge sobre uns fets terrible i
exageradament injustos. Els varen fer tornar a vestir-se amb les robes usuals. A lhora de
dinar, va intentar assaborir la sopa de naps, de tal forma que aquesta tingus ms sabor
que de costum. Els companys den Daniel en feien broma, sobre el seu maquillatge. De
sobte, va sentir un cop a lesquena: era el professor, forner al camp de concentraci, qui
li havia portat damagat una llesca de pa per a tots els seus companys, encara que fos un
acte que li podria costar la vida.
Captol 7
Bronislaw comen a tocar el viol, juntament ms tard amb daltres instruments, la
pea anomenada la Follia, dArcangello Corelli. En acabar, es van sentir alguns
aplaudiments i el comandant felicit al violinista i a en Daniel, amb sorpresa daquests.
Seguidament, els va anunciar que no seria necessari anar a la pedrera grcies a la bona
tasca que havien realitzat i, com a premi, pos una moneda a la funda del viol. Amb un
gest brut, el comandant arrenc el viol de les mans de Bronislaw, qui observ que un
dels homes que no havia posat diners sacostava per deixar caure un bitllet. Quan els
dems msics marxaren, sajup a observar el present que li havia atorgat: aquell bitllet
contenia dins una nota en la que shi havi escrit un et trar daqu. Bronislaw va
decidir empassar-se el paper, perqu mai fos descobert.
Finalment, desprs de tants anys daquella catstrofe, es trobava tocant davant dun
escenari molt expectat, la pea que li havia salvat la vida. El va fer retornar en aquell
just moment del passat, el que no el deixava dormir dormir per les nits des daleshores.
Langoixa sapoderava dell pel fet de no saber-ne res dels seus companys, potser ell fos
el culpable del que hagus pogut passar per no haver-sel emportat amb ell en el seu
moment, per era massa arriscat.
Va encendre la llar de foc i es va quedar llegint una estona per por a adormir-se i tornar
aquell malson. Tamb va pensar que mai sortiria del pas on es trobava, all es trobava
segur, lluny del seu passat. Per moments, va recordar el moment en el que Sauckel els hi
va oferir una paga extra que al final va resultar ser un estofat, encara aix agrat. El dia
segent, ell i en Daniel van ser cridats per traslladar caixes que hi havien a la camioneta
del comandant, entre les quals hi havia un Vi de Borgonya, cosa que els va fer entendre
que havia guanyat laposta i que el seu company shavia salvat.
Captol 8
Desprs del banquet, Bronislaw es va acomiadar de la gent del seu voltant, msics
importants dentre els quals es trobaven la Gerda, en Virgili, en Climent i la directora
del conservatori. La Gerda sabia que la Regina possea el viol fet per en Daniel, ja que
havia llegit els documents que ella mateixa li va mostrar. Va observar la dona tocant
linstrument, adonant-se de que finalment s que era el mateix viol, el recordava
perfectament. Es va acostar i comenaren a parlar sobre aquell instrument tan apreciat.
Aquell dia Bronislaw va descobrir moltes coses sobre el seu company, podent deixar
aix langoixa que sentia enrere. La Regina era la neboda den Daniel, per desprs de
sortir del camp de concentraci la van adoptar juntament amb la seva dona, lEva. Per
mala sort, ell va morir poc desprs de sortir del camp de concentraci, per encara aix

va tenir temps dexplicar-li la histria del viol que li havia salvat la vida a la Regina,
qui posteriorment havia aconseguit comprar-lo en una subhasta organitzada pe vendre
les possessions del comandant.