LA PLAÇA DEL DIAMANT

1. Argument
La història, que es desenvolupa a Barcelona, comença quan Natàlia, una chiqueta tímida i
inocent, va a un ball, aci es on coneix en Quimet, del qual s'enamorà. Colometa, que era com li
deia Quimet, deixa el seu promès, que es deia Pere, i la feina a la pastisseria per a casar-se
amb Quimet. Amb ell va tenir dos fills: Antoni i Rita. Quimet tenia una fusteria, però no li va anar
bé, i Natalia va a començar a ser mestressa de casa
Quan va començar la Guerra Civil espanyola, Quimet va tenir que anar a la guerra, i Colometa
va perdre la feina i va haver de vendre tot el que tenia per a poder mantenir els fills. Natalia es
va quedar sense diners i no en tenia ni per a menjar, per això, i després de patir molt , va decidir
de posar fi a la seua vida i a la dels seus fills, va anar a comprar salfumant a una drogueria i va
ser allí on va conèixer l'Antoni, que li va oferir treball.
Passa el temps i l'Antoni li va demanar que es casara amb ell, dient-li que era per tenir alguna
companyia, ja que ell no podia tenir relacions sexuals a causa d'una ferida de guerra. Ella, vídua
i pobra, ho acceptà i es va convertir en la seua dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu
que Quimet i un bon pare per als seus fills.

2. Tema
El tema principal d’aquest llibre, la plaça del diamant, és la vida de la protagonista, Natàlia,
una dona del barri de Gràcia de Barcelona que ha de eixir endavant amb els seus fills i el
seu marit, Quimet, que posteriorment es mor en la Guerra Civil. Natàlia narra en primera
persona els seus sentiments i tot el que viu. Apareixen molts símbols, com els coloms.

3. Personatges principals

● NATÀLIA: Es la protagonista del la novel.la. Es una xica jove que en una festa,
coneix al que serà el seu futur marit: Quimet. Natàlia és la narradora també. les
característiques que podem veure és que no pot dir que no, per no fer mal als altres i
sempre pateix ella mateixa, sempre ha de dir que sí si algú li demana qualsevol cosa
ademes es molt innocent

● QUIMET: El primer marit de Natàlia i amb el que té dos fills. Ell no la tracta bé, és
molt gelós,impulsiu i també molt masclista.Com per exemple quan la Natàlia passa
per varis problemes o no s’hi troba bé aquest ni l’escolta i la majoria de vegades ell
es queixa del seu de que esta malalta

● ANTONI: El segon marit de la Natàlia amb el que es casa després de morir Quimet a
la Guerra, es un home molt més comprensiu i bo amb ella. Es invàlid a causa de la
 guerra i no pot tenir fills. L’Antoni es l'adroguer on la Natàlia compra normalment.
Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt de matar els
seus fills i suïcidar−se,aquest li ofereix un lloc de treball i més tard li proposa
casar−se amb ella,aquesta accepta i formen una família. És un home sensat, deixa
fer a la Natàlia tot el que ella vol fer, es preocupa pel seu benestar i en respecta la
seua opinió, és a dir, tot el contrari d’en Quimet.

● RITA: És la filla de la Natàlia i en Quimet, es porta un any i mig amb el seu germà
Toni.

● PERE: És el marit de la Rita, aquest es presenta un dia a casa de l’Antoni

demanant-li a aquest si podia casar-se amb ella, el descriuen com l'home més
atractiu de tot el poble, aquest també es conegut pel seu nou negoci.

4. Etapes de la vida de Natalia

Les etapes de la vida de Natalia estan clarament relacionades amb les etapes històriques
que viu ella mateixa.
La ingenuïtat del personatge correspon al temps abans de la República, la revolta interior i
el despertar de la consciència correspon a la República i a la Guerra Civil, i la recuperació i
l’assimilació de tot el que li ha passat correspon a la postguerra.

5. El temps

La plaça del diamant se situa en un context històric molt definit ja que es produeix poc
abans de la proclamació de la segona república, passant per la guerra civil i la postguerra.
La història transcorre a Barcelona, concretament al barri de Gràcia i narra les vivències i
pensaments de la Natàlia.

La producció literària de Mercè Rodoreda, està profundament vinculada a la seua biografia,

marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seua obra travessa un dels
eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de
l'experiència de la guerra i, molt en particular, de l'exili.
Les novel·les de Mercè Rodoreda són les grans novel·les de la literatura catalana moderna.
Com va succeir amb tots els autors de la seua generació, la seua obra està marcada per la
Guerra Civil espanyola -una guerra que va trencar un país i que va conduir a la infelicitat, la
destrucció i l'exili.
 6. Els símbols

El simbolisme és un recurs literari molt comú en les obres de Mercè Rodoreda,

especialment en la seva obra narrativa. En farà ús per a expressar els constants
pensaments interiors dels seus personatges.

-Els coloms: tots els canvis que es produeixen en la historia giren al voltant de l'evolució de
les aus. Representen clarament la vida de Natalia ja que son una metáfora de la seua vida,
ademés per a fer més clar aquesta metàfora el seu mot es colometa
A més hi ha una relació dels coloms amb els marits de Natalia:
el seu primer marit, Quimet, trobem una clara relació, ja que en el moment en què la Natàlia
es casa amb Quimet comencen a aparèixer els coloms a la seva vida, i sembla que mentre
ell segueix, dient-lo d'una forma, amargant la vida a la Natàlia, els coloms també ho faran. A
més en el moment en què Quimet mor, Natàlia comença a ser lliure, també desapareixen
els coloms. Per tant, sembla que animals estan d'alguna manera relacionats amb el seu
marit
D'altra banda, amb l'Antoni, el seu segon marit, també podem trobar alguns símbols.
Aquest, era a qui li compraven els menjars pels coloms, és a dir, d'alguna forma, ell era qui
alimentava els coloms, però fora de la metàfora es qui alimenta a colometa ya que es el qui
li dona treball quan està desesperada

-L'embut: Aquest té un paper molt important, ja que representa el que és la vida de la

Colometa durant la pitjor etapa, a més, aquest entra a casa de la Natàlia amb el primer
colom, i a partir d'aquest moment comença la seua desgracia. La forma de l'embut
representa l'angoixa de la Natàlia que cada moment va a més. Tant que en un moment
arriba a plantejar-se el suïcidi.

-Les balances: En forma d'equilibri. Natàlia cada vegada que passa per davant de les
balances gravades a la paret es para a tocar-les, com a símbol d'enyorament a tenir una
estabilitat en la seva vida.

-El ganivet: El ganivet té un símbol de venjança, ja que l'agafa en el moment en què planta
cara al seu passat tan dur. D'una forma, Natàlia es queda segura d'haver pogut superar les
seves penúries, per tant, va a la seva anterior casa a gravar el nom de ''Colometa'',
deixant-lo allà, amb la seva anterior vida.

-Cargol de mar: Simbolitza la pau i l’harmonia. Cada vegada que Natàlia neteja es para a
escoltar-lo com a símbol de necessitar aquesta pau i tranquil·litat.

-Llaços: Poden representar la victòria de Natàlia en donar a llum, i poder suportar el seu dia
a dia.
-Quadre de les llagostes: Representa la diferenciació de sexes, cosa molt important en
aquesta novel·la, ja que al llarg d’aquesta es presenten varies situacions masclistes en
quant a la relació d’en Quimet i la Colometa.

-Flors i nines: Representen la seva infantesa perduda, i la felicitat i il·lusió d'un xiquet, ja que
ella no va poder aprofitar aquella etapa de la seva vida.

-Elements fàl·lics: A l’obra hi ha molts elements fàl·lics, com el quadre de les llagostes i el
gest d’introduir el dit al melic de l’Antoni que fa la Natàlia al final de l’obra . Aquest últim
demostra l’afecte que acaba sentit la Natàlia pel seu segon marit.

-Llaços: El llaços apareixen a l’obra principalment a la casa de la mare d’en Quimet. Tenen
una funció decorativa i es podria relacionar amb el caràcter decoratiu de les dones.

7. Relacions amoroses

les relacions en aquesta obra estan abocades al fracàs ja que amb el seu primer
marit la relació és molt toxica degut a que el seu marit, Quimet es un home masclista que la
maltrata a ella y als seus fills provocant en Natalia una perdua de la moral i una sensació de
estar como en una gavia com es representa en l ametafora de les palomes que discorreix a
lo llarg del llibre. Quan quimet mor ella es sentix alliberada ja que quimet era el que la
estaba reprimint aço es una clara referencia de que aquesta relación era tóxica
i que no anava be.
La seua segona relació té també els seus problemes i esta predestinada a problemes. No
directament relacionats amb el seu marit pero si amb Quimet perquè ella es creu que pot
tornar de la guerra i durant 3 anys està pensant constantment que pot tornar.

8. La soletat

Des del principi de la novela es mostra el tema de la soletat, tòpic de la narrativa

rodorediana. Natàlia se sent completament desemparada, sense la seva mare que li done
consells. De la mateixa manera que a la mare de Natàlia la hi associa amb unió creant una
imatge positiva, al pare se li associa amb ruptura, creant l'efecte contrari, una imatge
negativa.
La mort de la mare li produeix un dolor etern a Natàlia i que al principi de la novel·la queda
reflectit en el ball. Al ballar amb Quimet se li clava la cinta de goma a la cintura
inmediatamente se crea una escena de dolor i angoixa quan Natàlia es lamenta que la seva
mare no la pugui aconsellar. "La cinta de goma clavada a la cintura i la meva mare morta i
sense poder aconsellar" A mesura que prossegueix el ball se segueix acordant de la seva
mare morta: "La meva mare al cementiri de Sant Gervasi i jo a la plaça del Diamant .. ..”
 9. La maduresa
Natalia quan comença a trencar els ous dels coloms ens monstra un acte de
maduresa, cap a la seva capacitat d'enfrontar-se al que li disgusta. Allibera part dels
coloms com a mostra de rebel·lia o inconformitat cap a la imposició del marit, ja que
els coloms signifiquen molt per Quimet i no té respecte cap a ella.

10. La pèrdua de la realitat

Durant tota l'obra la protagonista, Natalia, veu coses o pensa coses que no son reals. Aci
podem veure alguns exemples.

A casa, li visiten fantasmes que es concreten en l’angoixa de pensar que Quimet, el primer
marit, pugui ser viu i que la realment no siga veritat que estiga mort. És llavors que té
necessitat de sortir de casa, de tranquil·litzar-se progressivament i anar construint, a mida,
un món personal que, a poc a poc, es converteix en un mon mític. Embelleix el propi passat
i recupera amb els somnis els topants més significatius de la seva vida anterior: els coloms i
el colomar, per exemple. Viu un estat que no diferencia la realitat del somni on tot es igual
però més bonic com quan mitifica els coloms pero en la realitat ella els odia
També quan Natàlia conta una història idealitzada que no te res que vore amb la realitat a
unes dones que estaben al parc