Unitat didàctica 4

Llengua llatina

4.1. Conjuga el present d’indicatiu dels verbs següents:

debeo (2), impedio (4), cogo (3), regno (1).
Debeo, debes, debet, debemus, debetis, debent.
Impedio, impedis, impedit, impedimus, impeditis, impediunt.
Cogo, cogis, cogit, cogimus, cogitis, cogunt.
Regno, regnas, regnat, regnamus, regnatis, regnant.

4.2. Escriu en el teu quadern el paradigma de cada un d’aquests verbs.

Fixa’t en l’exemple: amo, amas, amare, amavi, amatum.
paro (1a conjugació)
habeo (2a conjugació)
scribo (3a conjugació)
dormio (4a conjugació)
Paro, paras, parare, paravi, paratum.
Habeo, habes, habere, habui, habitum.
Scribo, scribis, scribere, scripsi, scriptum.
Dormio, dormis, dormire, dormivi, dormitum.

4.3. Escriu el pronom personal que correspon a cadascuna de les formes

verbals següents:
canto, cantamus, spectas, amo, narrat, vexant, soletis, delent, habet.
Canto: ego; cantamus: nos; spectas: tu; amo: ego; narrat: ille; vexant: illi;
soletis: vos; delent: illi; habet: ille.

4.4. Canvia de nombre aquestes formes verbals i els seus pronoms:

nos cantamus: ego canto
tu doces: vos docetis
illi dicunt: ille dicit
nos narramus: ego narro
vos timetis: tu times
ille sperat: illi sperant
ego munio: nos munimus
vos estis: tu es
ego maneo: nos manemus
illi spectant: ille spectat
tu respondes: vos respondetis
ille legit: illi legunt
4.5. Conjuga la 3a persona del singular i la 3a persona del plural dels
verbs següents:
paro (1): parat, parant
sentio (4): sentit, sentiunt
video (2): videt, vident
timeo (2): timet, timent
intellego (3): intellegit, intellegunt
invenio (4): invenit, inveniunt
ignoro (1): ignorat, ignorant
neco (1): necat, necant
imploro (1): implorat, implorant

4.6. Llegeix el fragment següent de l’obra Metamorfosis, d’Ovidi, i fes les

activitats proposades a continuació:
a) Fes una llista amb els verbs que surten en el text.
Occupat, stat, gaudet, agit, inplent, pulsant.
b) Conjuga el present d’indicatiu d’occupo (1) i gaudeo (2).
Occupo, occupas, occupat, occupamus, occupatis, occupant.
Gaudeo, gaudes, gaudet, gaudemus, gaudetis, gaudent.
c) Quins substantius hi ha en el text que siguin de la primera declinació i
que estiguin en acusatiu plural?
Habenas, auras.
d) Fes l’enunciat de les formes verbals agit i stat.
Ago, agis, agere, egi, actum.
Sto, stas, stare, steti, statum.
e) En el text en llatí apareix el pronom personal ille. A qui fa referència i
amb quina finalitat es posa i no se sobreentén?
Fa referència a Faetont, el fill del Sol, que puja al carro del seu pare per
conduir-lo per tot el món. L’autor l’ha escrit per remarcar-lo, per dir que és ell en
persona i no un altre.
f) A partir del text traduït al català, digues quin és el significat dels mots
següents: occupat, iuvenali, corpore, currum, leves, gaudet, Solis.
Ocupar; juvenil; cos; carro; lleuger; gaudir; Sol.

4.7. Observa la formació del present d’indicatiu en els verbs en català i

compara-la amb la del llatí.
treballo: laboro
treballes: laboras
treballa: laborat
treballem: laboramus
treballeu: laboratis
treballen: laborant

a) Què en podem deduir?

Deduïm que les desinències de present d’aquests dos verbs s’assemblen molt;
per tant, les del català procedeixen, com és evident, del llatí.

b) Quines persones verbals són les que més s’assemblen?

Les persones que s’assemblen més són la primera persona del singular i la
segona persona del singular (en aquest cas, en totes dues la desinència és -s).
c) Què ha passat amb algunes desinències llatines?
Les terceres persones del singular i del plural en català han perdut la
desinència -us, però mantenen la -m. La que més ha canviat és la desinència
de 2a persona del plural.

4.8. Agrupa en columnes les formes verbals següents segons la

conjugació a la qual pertanyen:
Primera conjugació: lavat, parant, portas, laudatis.
Segona conjugació: placet, gaudemus, habent, deles.
Tercera conjugació: dicit, scribunt, rego, bibunt, extendimus.
Quarta conjugació: dormio, partiunt, aperio.

4.9. Copia els mots de la primera columna i relaciona’ls amb el sinònim

corresponent d’entre els mots de la segona columna:
timeo: metuo
voco: appello
prohibeo: veto
pereo: occido
video: specto
taceo: sileo

4.10. Analitza morfosintàticament les frases següents i tradueix-les:

k) Poetarum vita beata est.
Gen.pl nom.sg nom.sg V
CN S Atr

La vida dels poetes és feliç

l) Romana matrona in lectica sedet.

Nom. sg. p. Ab. Sg V
S CC

La matrona romana seu a la llitera.

4.11. A partir del vocabulari que et proposem al marge, tradueix al llatí les
frases següents:
a) El treball del camperol salva la terra.
Agricolae opera terram servat.
b) Ells valoren el treball dels camperols.
Illi agricolarum operam laudant.
c) El camperol cultiva la terra dels boscos.
Agricola silvarum terram fecundat.
d) Ell mira la lluna i els estels.
Ille lunam et stellas spectat.

4.12. Copia aquestes frases conjugant els verbs que et proposem:

a) Amicae in via … . (sum)
Amicae in via sunt.
b) Servae multo … . (laboro)
Servae multo laborant.
c) Tu in silva puellam … . (video)
Tu in silva puellam vides.
d) Nos epistulas … . (scribo)
Nos epistulas scribimus.
e) Tu et amicae agricolae epistulam … . (do)
Tu et amicae agricolae epistulam datis.
f) Ille nautas … . (moneo)
Ille nautas monet.
g) Nautae insulam … . (video)
Nautae insulam vident.

4.13. Escriu les frases completant-les de forma adient:

a) Naut… stell… spectant.
Nautae stellas spectant.
b) Vesta flamm… de… est.
Vesta flammarum dea est.
c) Serv… dominarum oper… faciunt.
Servae dominarum operam faciunt.
d) Agricolae fili… terr… laborat.
Agricolae filia terram laborat.
e) Naut… in insul… contendunt.
Nautae in insulas contendunt.
f) Discipul… in schol… est.
Discipulus in schola est.

4.14. Analitza i tradueix el text següent sobre una de les moltes deesses
que s’adoraven a Roma: Diana, la deessa identificada amb la Lluna.

Història i cultura

4.15. Relaciona cada un dels textos següents de les Vides dels dotze
cèsars, de Suetoni, amb un dels emperadors de la dinastia julioclàudia.
a) Neró; b) August; c) Calígula; d) Tiberi; e) Claudi.

4.16. Identifica el personatge al qual es refereix cada frase:

a) Emperador que va conquerir Jerusalem. Tit.
b) Primer emperador d’origen hispà. Trajà.
c) Durant el seu regnat, es produí una gran crisi a causa del perill dels
pobles germànics. Marc Aureli.
d) Emperador de la dinastia antonina, amant de les arts. Adrià.
e) Va concedir la ciutadania a tots els habitants de l’Imperi. Caracal·la.
f) Cap visible de la tetrarquia. Dioclecià.
g) Primer emperador cristià. Constantí.
h) Últim emperador de tot l’Imperi. Teodosi.
4.17. En quin moment la ciutat de Roma va deixar de ser la capital de
l’Imperi? Com es deia la ciutat on es traslladà la capitalitat de l’Imperi? (El
seu nom actual és Istambul.)
Durant el regnat de Constantí, Roma deixa de ser la capital, la qual passa a ser
Bizanci, anomenada després Constantinoble, el nom actual de la qual és
Istambul.

4.18. Relaciona cada mot de la columna de l’esquerra amb la definició de

la dreta que li correspon:
Tetrarquia: Sistema de govern amb quatre membres.
Anarquia: Desordre per manca d’un cap polític.
Dominat: Monarquia absolutista de caràcter oriental.
Mecenatge: Fet pel qual una persona rica patrocina generosament les arts i la
cultura.
Princeps: El que ocupa el primer lloc, emperador.

4.19. Llegeix aquest text, que es refereix a l’emperador Domicià i que

pertany a l’obra de Suetoni Vides dels dotze cèsars, i contesta les
preguntes que hi ha a continuació.
a) Eren freqüents les morts per assassinat durant l’Imperi?
Durant l’Imperi són força freqüents les morts d’emperadors per assassinat. La
raó seria la mala gestió d’aquests i el seu intent de governar despòticament,
més el poder que va anar acumulant l’exèrcit.
b) Qui solia ser l’instigador d’aquestes morts?
L’instigador solia ser l’exèrcit i més concretament la guàrdia pretoriana i el seu
cap, el prefecte del pretori.
c) En el text veiem clarament les diferències entre l’exèrcit i el Senat;
quina de les dues institucions tenia més poders durant l’Imperi?
Durant l’Imperi el Senat va perdre tot el seu paper decisori i l’exèrcit era el que
tenia més poder.
d) Quin era el paper del Senat?
El Senat era una institució sense cap valor, només figurativa, ja que va perdre
tot el seu valor polític.
e) Quina dinastia tanca l’emperador Domicià?
La dinastia flàvia.
f) A quin emperador va succeir Domicià?
A l’emperador Tit.
g) Quants anys va governar Domicià?
15 anys.
h) Per què creus que va ser assassinat Domicià?
Perquè pretenia acumular tots els poders romans i governar prescindint del
Senat.

4.20. Amb quin nom es coneix el període literari en què van escriure
autors tan importants com ara Ovidi i Virgili? En quina altra època hi va
haver un renaixement literari?
Aquest període és conegut per «segle d’August». Durant la dinastia dels
Antonins, època coneguda amb el nom de «segle d’or».
4.21. Relaciona cada un dels personatges de la columna de l’esquerra
amb la frase de la dreta que li correspon:
Còmmode: Últim emperador de la dinastia antonina, conegut com un
emperador sanguinari.
Vespasià: Emperador que sorgí de la crisi dels anys 68-69 dC i inicià la dinastia
flàvia.
August: Emperador que es va dedicar a embellir la ciutat després d’un llarg
període de guerres civils.
Trajà: Emperador hispà conegut com el princeps perfecte.
Calígula: Successor de Tiberi.

4.22. Escull l’opció correcta en cada sèrie:

a) Els emperadors que formen part de la dinastia julioclàudia són…

1. August, Tit, Calígula, Claudi i Neró.
2. August, Tiberi, Dioclecià, Claudi i Neró.
3. August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
4. August, Tiberi, Calígula, Domicià i Neró.

b) L’emperador Constantí…
1. …va establir la tetrarquia, un sistema de govern amb quatre membres.
2. …va traslladar la capital de l’Imperi a Constantinoble.
3. …va deslligar l’Imperi del cristianisme.
4. …va dividir l’Imperi entre els seus dos fills.

c) A Roma podem admirar una columna commemorativa dedicada a…

1. …Trajà.
2. …Vespasià.
3. …August.
4. …Domicià.

d) Quina d’aquestes afirmacions sobre August no és correcta?

1. Va protegir les arts i les lletres per mitjà del seu conseller, Mecenes.
2. Va concedir la ciutadania a tots els habitants de l’Imperi.
3. Va promoure la pau tant a Roma com a les províncies.
4. Va portar la pau tant a Roma com a les províncies.

e) Emperador hispà, gran amant de les arts que va potenciar la diversitat

de les províncies i que va ser el protagonista d’un llibre de Marguerite
Yourcenar:
1. Adrià.
2. Trajà.
3. Nerva.
4. Marc Aureli.

a.3
b.2
c.1
d.2
e.1
4.23. Per parelles, escolliu un personatge de la història de Roma (de
qualsevol de les tres etapes), busqueu-ne informació i presenteu-lo de
forma oral als vostres companys de classe.
Activitat oberta.

El perquè de les paraules

4.24. Relaciona cada un dels topònims de la columna de l’esquerra amb la

paraula d’origen llatí que li correspon.
Puig-reig: podium (puig)
Fontalba: fons (font)
Portlligat: portus (port)
Igualada: aqua (aigua)
Vilamalla: villa (mas, granja)
Vallespir: vallis (vall)
Ribagorça: ripa (riba)
Montgrí: mons (muntanya)

4.25. La romanització arribà també a gran part de l’actual Europa. Hi ha

gentilicis europeus que provenen del nom de les províncies romanes
d’aquella època. Digues un sinònim de cada gentilici: germànics, gals,
lusitans, helvètics, britànics.
Germànics: alemanys; gals: francesos; lusitans: portuguesos; helvètics:
suïssos; britànics: anglesos.

4.26. Relaciona cada topònim amb el nom llatí que li correspon, i aquest
amb el seu significat.
Palamós: Palus humoris (aiguamolls)
Caldes de Montbui: Aquae calidae (aigües calentes).
Font-rubí: Fontem rubeum (font roja)
Jonquera: Iuncaria (joncar)
Prada: Prata (prats)
Vallfogona: Vallis fecunda (vall fèrtil).

4.27. Uneix el nom llatí amb el nom actual i amb el gentilici derivat del
nom llatí:
Ausa, Vic, ausetà
Iluro, Mataró, ilurenc
Illici, Elx, il·licità
Tarraco, Tarragona, tarraconense
Dertosa, Tortosa, dertusense
Activitats d’avaluació

1. Copia en el teu quadern el quadre de sota i completa el present del verb

sum amb els pronoms personals corresponents:
ego sum
tu es
ille est
nos sumus
vos estis
illi sunt

2. Fes l’enunciat d’aquests verbs tenint en compte la conjugació a la qual

pertanyen:
habeo (2): habeo, habes, habere, habui, habitum
pugno (1): pugno, pugnas, pugnare, pugnavi, pugnatum
munio (4): munio, munis, munire, munivi, munitum
probo (1): probo, probas, probare, probavi, probatum

3. Conjuga el present de cada verb en la persona que t’indiquem:

punio (4) → 3a persona plural: puniunt
solvo (3) → 3a persona singular: solvit
duro (1) → 2a persona singular: duras
gero (3) → 2a persona plural: geritis
sum → 1a persona plural: sumus
floreo (2) → 3a persona singular: floret
navigo (1) → 2a persona singular: navigas
sentio (4) → 1a persona plural: sentimus

4. Completa cada frase amb la forma verbal corresponent:

a) Nautae in insula multas feras … . (video 2) (Els mariners veuen moltes
feres a l’illa.)
Nautae in insula multas feras vident.

b) Regina pulchram filiam … . (habeo 2) (La reina té una bonica filla.)

Regina pulchram filiam habet.

c) Poeta reginam … . (amo 1) (El poeta estima la reina.)

Poeta reginam amat.

d) Illi pecuniam filiae … . (do 1) (Ells donen diners a la noia.)

Illi pecuniam filiae dant.

e) Rosae pulchrae … . (sum) (Les roses són boniques.)

Rosae pulchrae sunt.
5. Analitza aquestes frases i tradueix-les.

6. Defineix aquests conceptes apareguts durant l’Imperi: dominat,

tetrarquia, anarquia, principat.
Dominat: sistema de govern en què l’emperador tenia un poder absolut, talment
com una monarquia absoluta, d’origen diví.
Tetrarquia: sistema de govern amb quatre membres que es repartien les
tasques administratives de l’extens territori romà.
Anarquia: període en què hi ha una absència de poder, de govern o d’autoritat.
Principat: sistema de govern en què el poder el té el princeps, que acapara tots
els poders.
7. Contesta breument aquestes preguntes:
a) Quines foren les dates d’inici i d’acabament de l’etapa de l’Imperi?
Del 27 aC al 476 dC.
b) Quina va ser la primera dinastia de l’Imperi?
La dinastia julioclàudia.
c) Quin va ser l’últim emperador romà d’Occident?
Ròmul Augústul.
d) En quina època i per què es divideix l’imperi?
El 395 dC, quan Teodosi deixa l’imperi als seus dos fills.

e) Amb quin nom es coneix l’etapa de la dinastia antonina i per què?

Es coneix com el segle d’or de l’Imperi romà, ja que els emperadors d’aquesta
dinastia van governar pensant en els romans i tots els seus territoris, van
ampliar les fronteres i les van refermar, van millorar diverses ciutats, etc.

8. Relaciona cada emperador amb la dinastia a la qual pertany i la data

corresponent:
Caracal·la / dinastia severiana / 211-217
Calígula / dinastia julioclàudia / 37-41
Adrià / dinastia antonina / 117-138
Tit / dinastia flàvia / 79-81
Marc Aureli / dinastia antonina / 161-180

9. A quin emperador correspon cada frase?

a) Sota el seu regnat, Roma patí un devastador incendi.
Neró.
b) Emperador hispà que posà fi a les conquestes romanes i estabilitzà les
fronteres.
Trajà.
c) Emperador que va iniciar un nou sistema de govern anomenat dominat.
Dioclesià.
d) Va traslladar la capital de l’Imperi a l’actual Istanbul.
Constantí.
e) Va protegir les arts i les lletres per mitjà de Mecenes i donà a Roma la
pau que feia temps que havia perdut.
August.

10. A partir de la informació que et proporcionem, dedueix quin és el

topònim en cada cas:
a) Rubricatus, de rubeus (roig). Riu d’aigües roges pel fet d’arrossegar
sediments terrosos.
El riu Llobregat.
b) Baniolas, de balneus (bany). Ciutat amb un estany del qual es feia un
ús balneari.
Banyoles.