1.

ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

Com ja hem vist, ocupen el lloc d’un substantiu, de manera que podran fer les
mateixes funcions sintàctiques que qualsevol sintagma nominal. Hi ha quatre tipus:

1. ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES COMPLETIVES:

Van introduïdes per la conjunció QUE. Les característiques d’aquesta conjunció
són:
• No pot anar mai precedida per l’article EL, però sí per l’expressió EL FET:
INCORRECTA: El que li ho comentes tu no és convenient.
CORRECTA: Que li ho comentes tu no és convenient.
CORRECTA: El fet que li ho comentes tu no és convenient.
• No es pot elidir quan introdueix una proposició que funciona de CD:
INCORRECTA: Preguem no trepitgeu la gespa.
CORRECTA: Preguem que no trepitgeu la gespa.
•No admet cap preposició davant:
INCORRECTA: La possibilitat de que es casen és nul·la.
CORRECTA: La possibilitat que es casen és nul·la.
INCORRECTA: No estic d’acord amb que tornes tan tard a casa.
CORRECTA: No estic d’acord que tornes tan tard a casa.
** CONSULTEU CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS.

FUNCIONS DE LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

COMPLETIVES :
a) SUBJECTE:

M’AGRADA EL TREBALL
N SUBJ. (S.N.)

M’AGRADA QUE TREBALLES

N N
_______________
O.S.SUBS. SUBJ.

b) COMPLEMENT DIRECTE:

MARIA DIU UNA BARBARITAT

N CD (S.N.)

MARIA DIU QUE NO DINARÀ

N N
_______________
O.S.SUBST. CD
c) ATRIBUT: Porta un verb copulatiu.

ELL PAREIX EL MEU METGE

N ATRIBUT (S.N.)

 ELL PAREIX QUE ÉS EL MEU METGE

N N
______________________
O.S.SUBS. ATRIBUT

d) COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL:

EL XIQUET S’HA ACOSTUMAT A L’AJUDA

N SN
__________
CRV (S.PREP.)

EL XIQUET S’HA ACOSTUMAT QUE L’AJUDEN

N N
____________
O.S.SUBS. CRV

e) COMPLEMENT D’UN NOM DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

No l’heu de confondre amb la funció de CN que fa l’adjectiu i que
veurem en les Subordinades Adjectives.
Aquest C.N. forma part d‘una estructura (NOM + QUE + ORACIÓ).

TINC LA IMPRESSIÓ QUE ELLS ARRIBARAN TARD

N N
_________________________
O.S.SUBS. C.N.
______________________________________
CD (S.N.)

f) COMPLEMENT D’UN ADJECTIU DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

Aquest C.ADJ. forma part d‘una estructura (ADJ + QUE + ORACIÓ).

ESTIC SEGURA QUE APROVARÉ L’EXAMEN

N N
________________________
O.S.SUBS. C.ADJ.
________________________________

 ATRIBUT (S.ADJ.)

g) COMPLEMENT D’UN ADVERBI DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

Aquest C.ADV. forma part d‘una estructura (ADV + QUE + ORACIÓ).

EL MAL JA ESTÀ FET INDEPENDENTMENT QUE HAGEN DEMANAT PERDÓ

N N
___________________________
O.S.SUBS. C.ADV.
_________________________________________
CCMODE (S.ADV.)

2. ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES D’INFINITIU

No van introduïdes per cap nexe. L'INFINITIU és el nucli del predicat de l’oració
subordinada.

FUNCIONS DE LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

D’INFINITIU :
a) SUBJECTE:
NO M’AGRADA EL TREBALL
N SUBJ. (S.N.)

NO M’AGRADA TREBALLAR EL CAP DE SETMANA

N N
______________________________
O.S.SUBS. SUBJ.

b) COMPLEMENT DIRECTE:

MARIA DESITJA UNA PAELLA

N CD (S.N.)

MARIA DESITJA DINAR UNA PAELLA

N N
___________________
O.S.SUBST. CD

c) ATRIBUT: Porta un verb copulatiu.

 EL SEU OBJECTIU ERA AQUELL TREBALL

N ATRIBUT (S.N.)

EL SEU OBJECTIU ERA TREBALLAR EN AQUELLA EMPRESA

N N
________________________________
O.S.SUBS. ATRIBUT

d) COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL:

EL XIQUET S’HA ACOSTUMAT A L’AJUDA

N SN
__________
CRV (S.PREP.)

EL XIQUET S’HA ACOSTUMAT A REBRE AJUDA

N N
____________
O.S.SUBS. CRV

e) COMPLEMENT D’UN NOM DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

Aquest C.N. forma part d‘una estructura (NOM + PREP + ORACIÓ).

TINC POR D’ ARRIBAR TARD

N N
_________________
O.S.SUBS. C.N.
_____________________
CD (S.N.)

f) COMPLEMENT D’UN ADJECTIU DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

Aquest C.ADJ. forma part d‘una estructura (ADJ + PREP + ORACIÓ).

ESTIC SEGURA D’APROVAR L’EXAMEN

N N
____________________
O.S.SUBS. C.ADJ.
____________________________
ATRIBUT (S.ADJ.)

g) COMPLEMENT D’UN ADVERBI DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

Aquest C.ADV. forma part d‘una estructura (ADV + PREP + ORACIÓ).

EL MAL JA ESTÀ FET INDEPENDENTMENT D’HAVER DEMANAT PERDÓ

N N
________________________

 O.S.SUBS. C.ADV.
_______________________________________
CCMODE (S.ADV.)

3. ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES INTERROGATIVES

INDIRECTES
Es divideixen en:
1) TOTALS (la resposta és Sí o NO): van introduïdes per la conjunció SI, que
només actua com a nexe.

FUNCIONS DE LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

INTERROGATIVES INDIRECTES TOTALS :
a) COMPLEMENT DIRECTE:

EM PREGUNTE MOLTES COSES

N CD (S.N.)

EM PREGUNTE SI ALGUNA VEGADA EM FAREU CAS

N N
_______________________________
O.S.SUBS. CD

2) PARCIALS (la resposta es correspon a una part de l’oració): van introduïdes per
un pronom interrogatiu (QUI, QUÈ, COM, QUI, QUAN, ON, QUANT), que fa de
nexe.

FUNCIONS DE LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

INTERROGATIVES INDIRECTES PARCIALS:
a) COMPLEMENT DIRECTE:

NO SABIA L’ADREÇA DE L’HOTEL

N CD (S.N.)

NO SABIA ON ESTAVA L’HOTEL

N N
__________________
O.S.SUBS. CD

b) ATRIBUT: Porta un verb copulatiu.

EL SEU OBJECTIU ERA AQUELL TREBALL

N ATRIBUT (S.N.)

 EL SEU OBJECTIU ERA COM ACONSEGUIRIA EL TREBALL

N N
________________________________
O.S.SUBS. ATRIBUT

c) COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL:

EM PREOCUPE DE LA MEUA FAMÍLIA

N SN
___________________
CRV (S.PREP.)

EM PREOCUPE DE QUI ESTÀ MALALT

N N
___________________
O.S.SUBS. CRV

d) COMPLEMENT D’UN NOM DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

Aquest C.N. forma part d‘una estructura (NOM + PREP + P.INTERR. +
ORACIÓ).

L’INTERÉS PER COM ANIRIA LA FESTA EL PREOCUPAVA

N N
_______________________
O.S.SUBS. C.N.
_________________________________
SUBJ (S.N.)

e) COMPLEMENT D’UN ADJECTIU DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

Aquest C.ADJ. forma part d‘una estructura (ADJ + PREP + P.INTERRR. +
ORACIÓ.

NO ÉS CONSCIENT DE QUANTS DINERS ES VA GASTAR

N N
______________________________
O.S.SUBS. C.ADJ.
_________________________________________
ATRIBUT (S.ADJ.)

f) COMPLEMENT D’UN ADVERBI DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

 Aquest C.ADV. forma part d‘una estructura (ADV + PREP + P. INTERR. +

ORACIÓ).

EL MAL JA ESTÀ FET INDEPENDENTMENT DE COM HA OCORREGUT

N N
________________________
O.S.SUBS. C.ADV.
_______________________________________
CCMODE (S.ADV.)

4. ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES DE RELATIU

Les oracions subordinades substantives de relatiu van introduïdes per un
PRONOM RELATIU (QUI / QUE), però aquest pronom no té un antecedent
explícit, a diferència del que passa amb les oracions subordinades adjectives.
Les oracions subordinades substantives de relatiu tenen les formes següents:
• Referit a persones:
> (Prep)+QUI: La proposta serà aprovada per qui vinga a la reunió.
> (Det)+QUI: El govern ajudarà els qui òbriguen un negoci.
> (Prep)+(tot/tothom)+(Det)+QUI: Donarem un regal a aquell qui guanye.
Pots venir amb tothom qui vulgues.

• Referit a coses:
> (Prep)+això/allò/el+QUE: Això que dius és mentida.
> (Prep)+(tot)+això/allò/el+QUE: Prescindiré de tot allò que no necessite.

FUNCIONS DE LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

DE RELATIU :
a) SUBJECTE:

EL XIQUET LLIG UN LLIBRE

SUBJ (S.N.) N

QUI HA VINGUT LLIG UN LLIBRE

N N
______________
O.S.SUBS. SUBJ

b) COMPLEMENT DIRECTE:

EL XIQUET LLIG UN LLIBRE

N CD (S.N.)

EL XIQUET LLIG EL QUE VOL

 N N
_____________
O.S.SUBST. CD

c) ATRIBUT: Porta un verb copulatiu.

MARIA ÉS LA GUANYADORA
N ATRIBUT (S.N.)

MARIA ÉS QUI HA GUANYAT EL CONCURS

N N
____________________________
O.S.SUBS. ATRIBUT
d) COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL:

ELLA NO SE CENTRA EN ELS ESTUDIS

N SN
_______________
CRV (S.PREP.)

ELLA NO SE CENTRA EN ALLÒ QUE LI CONVÉ

N N
_____________________
O.S.SUBS. CRV

e) COMPLEMENT INDIRECTE:

EL XIQUET LLIG UN LLIBRE A LA SEUA GERMANA

N S.N.
____________________
CI (S.PREP.)

EL XIQUET LLIG UN LLIBRE A QUI HO NECESSITA

N N
___________________
O.S.SUBS. CI

f) COMPLEMENT AGENT:

LA FINESTRA HA SIGUT TRENCADA PER ELLA

N SN
_________
C.AG. (S.PREP.)

 LA FINESTRA HA SIGUT TRENCADA PER QUI HA PASSAT

N N
__________________
O.S.SUBS. C.AG.

g) COMPLEMENT D’UN NOM DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

Aquest C.N. forma part d‘una estructura (NOM + PREP + RELAT + ORACIÓ)
amb un significat marcat.

TINC POR DEL QUE DIRAN

N N
_______________
O.S.SUBS. C.N.
___________________
CD (S.N.)

h) COMPLEMENT D’UN ADJECTIU DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

Aquest C.ADJ. forma part d‘una estructura (ADJ + PREP + RELAT + ORACIÓ)
amb un significat marcat.

ESTIC SEGURA DEL QUE HE PERDUT

N N
____________________
O.S.SUBS. C.ADJ.
____________________________
ATRIBUT (S.ADJ.)

i) COMPLEMENT D’UN ADVERBI DE L’ORACIÓ PRINCIPAL:

Aquest C.ADV. forma part d‘una estructura (ADV + PREP + RELAT + ORACIÓ)
amb un significat marcat.

EL MAL JA ESTÀ FET INDEPENDENTMENT DEL QUE HAJA PASSAT

N N
_____________________
O.S.SUBS. C.ADV.
________________________________________
CCMODE (S.ADV.)

 CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

Hi ha una sèrie de verbs que regeixen un complement obligatori encapçalat per una
preposició àtona (habitualment A, DE, EN o AMB). Aquests verbs s’anomenen verbs
preposicionals i el complement introduït per la preposició és el Complement de Règim
Verbal.

Exemples de verbs preposicionals:

A DE EN AMB
accedir a adonar-se de consistir en adir-se amb
atrevir-se a alegrar-se de creure en amenaçar amb
contribuir a oblidar-se de entossudir-se en avenir-se amb
dedicar-se a parlar de pensar en comptar amb
exposar-se a penedir-se de tenir interés en... conformar-se amb
negar-se a prescindir de fer-se amb...
obligar a... queixar-se de
recordar-se de
riure’s de...

També podem trobar estructures amb sintagmes preposicionals en els complements d’un
nom, d’un adjectiu o d’un adverbi, com hem vist abans: Tinc por de tu, Estic segura del teu
recolzament, Som lluny del poble.

> CANVI: Les preposicions febles EN i AMB es canvien per A o DE quan el complement
preposicional té com a nucli un verb en infinitiu.

> CAIGUDA: Si el complement preposicional és encapçalat per la conjunció QUE, llavors la

preposició s’omet.

CANVI DE PREPOSICIÓ + CAIGUDA DE

INFINITIU PREPOSICIÓ +
CONJUNCIÓ QUE
El menú del dia consisteix El menú del dia consisteix A El menú del dia consisteix Ø
EN dos plats, postres i café. MENJAR dos plats, postres QUE us mengeu dos plats,
i café. postres i café.
Pensa EN el teu germà. Pensa A / DE TRUCAR el Pensa Ø QUE has de trucar
teu germà. el teu germà.
M ’ h a a m e n a ç a t A M B M’ha amenaçat M’ha amenaçat Ø QUE
l’expulsió. D’ EXPULSAR-me. m’expulsarà.

 V é s a m b c o m p t e A M B Vés amb compte A/DE no Vés amb compte Ø QUE

l’escaló. CAURE. no caigues.
Estic d’acord AMB això. Estic d’acord A DEMANAR E s t i c d ’ a c o r d Ø Q U E
la subvenció. demanem la subvenció
Recorda’t DE mi. Recorda't DE Recorda’t Ø QUE m’has de
TELEFONAR-me. telefonar.

Aquesta és la norma clàssica. Actualment, s’accepten algunes constuccions amb les

preposicions originàries davant de construccions amb infinitius. Per tenir més informació,
podeu consultar la Gramàtica Normativa Valenciana de l’AVL, en el següent enllaç:: https://
www.avl.gva.es/web/documents-normatius, en les pàgines 205, 206 i 207.