Unitat 1. Accentuació I Dièresi: 1.1 La Síl Laba. Separació Sil Làbica

Unitat 1.
Accentuaci i diresi
1.1 La sllaba. Separaci sillbica
La sllaba s el conjunt de sons produt en una emissi fnica. Podem afirmar que en cada
paraula hi ha tantes sllabes com vocals. No obstant aix, hi ha casos com ara reina, en qu
en una mateixa sllaba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: s el cas
dels diftongs.
Segons el nombre de sllabes, les paraules es poden classificar en:
1. monosllabes: solament tenen una sllaba (casc, bosc, la, got).
2. polisllabes: quan en tenen ms duna i poden ser:
bisllabes: si tenen dues sllabes (ca-sa, bes-coll, an-gle...)
trisllabes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...)
tetrasllabes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...)
La separaci sillbica de les paraules, necessria a efectes prosdics i ortogrfics, segueix les
normes segents:
rr: guer-ra, ter-ra tx: flet-xa, cot-xe
ss: ros-sa, pas-sar tl: vet-la, amet-la
sc: es-ce-na tll: rat-lla, rot-llo
Se separen els nexes
ix: coi-xa, bai-xa tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra
intervoclics
tj: plat-ja, jut-jat tn: cot-na
tg: fet-ge, for-mat-ge mm: im-mens
tz: dot-ze, set-ze nn: An-na, in-no-cent
ll: vil-la, il-lu-si-
qu: per-qu, pi-quet ny: pe-nya, se-nyal
No se separen els nexes
gu: an-ti-gui-tat ig: ba-teig
intervoclics
ll: se-ge-llet, cab-de-llar
- Els elements que formen un mot compost: ben-estar, mil-
Tamb se separen homes, bes-avi...
- Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-m...
RECORDEU
No heu de deixar cap lletra sola a final o a comenament de ratlla:
da-quest i no d-aquest
l-nec i no lnec
via i no -via, vi-a
1
2 Quadern de Valenci Mitj
1.1.1 Els diftongs

Hi ha dos tipus de diftongs:
a) decreixent: la vocal dbil, i i u, va darrere de la vocal sillbica; aquestes vocals
funcionen com a semivocals;
b) creixent: la vocal u va precedida de les consonants g o q ms la vocal; la u
funciona com a semiconsonant.
Hi ha casos en qu la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal

dbil va a principi de mot o entre vocals, i forma sllaba amb la vocal segent. Vegeu aquests
casos: iogurt, duia, uixer, meua...
Diftongs decreixents
AI mai, aire AU caur, pau
EI rei, reina, remei EU hereu, veure
IU viu, estiu
OI almoina, boira OU coure, remou
UI cuina, buit UU duu, lluu
Diftongs creixents
QUA quatre, Pasqua GUA aigua, paraigua
QE qesti GE ungent
QI obliqitat GI ping, lingstic
QUO quota, quocient GUO paraiguot
RECORDEU
Perqu hi haja diftong decreixent cal que les vocals dbils, i i u, vagen darrere de la
vocal sillbica, s a dir, que: IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen
diftong, perqu les vocals dbils van davant.
Separaci sillbica Separaci sillbica
Ex: Valncia Va-ln-ci-a Esttua es-t-tu-a

barbrie Bar-b ri-e Nuesa nu-e-sa
camioner Ca-mi-o-ner Duo du-o
RECORDEU
a) Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present dindicatiu
dels verbs de la 1a conjugaci acabats en consonat + -iar, com ara estudiar,
canviar... sn formes planes i, per tant, no porten accent grfic. Exemples:
estudie, copien, inicia...
b) Les paraules que acaben en vocal + -tat no acostumen a formar diftong i, per
aix, porten diresi. Exemples: espontanetat, homogenetat...
Unitat 1. Accentuaci i diresi 3
1.1.2 Exercicis
1. Separeu en sllabes les paraules segents:
progressiu, separaci, accionar, llanterner, illusi, escena, remolatxa, panxa, massa, mmia,
crrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setcincies, guitarra, aquell, motle, excellent,
papallona, orgue, reina, horitz, lle, missi, inexpert, caixa, bateig, guineu, comptagotes,
fusteria, ratol, accionar, lingstic, escriure, mai, caa, pallissa, illegal, peix, restriccions,
substantiu, vena, subhasta, coet, diccionari, senyora, assutzena, escorp, benaventurat,
sllaba, xarxa, retaule, veig.
2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus s:
Mot Diftong creixent Diftong decreixent Sense diftong I, Uconsonntica

esquadra
pueril
roure
aneu
acci
pou
llengua
moure
actuar
neu
pua
Alcoi
suor
llibreria
tia
espai
Gandia
remei
sensaci
bresquilla
cua
subjuntiu
Joan
quadre
cultiu
joia
ciutat
figuera
mai
Xavier
arcaic
itali
cuir
Cocentaina
peuet
1.2 Vocalisme tnic i vocalisme ton
El sistema voclic del valenci diferencia entre vocals tniques o fortes i vocals tones o
febles. Aquest sistema consta de set elements dacord amb la distribuci segent:
Vocals tniques Vocals tones
i u i u
e o e o
a
a
Exemples: [a]: pa; []: cel; [e]: ms; []: bo; [o]: mn; [u]: autobs.
Com heu pogut comprovar, de vegades, una mateixa grafia pot representar dos sons diferents
(concretament la e i la o). La lletra e representa de vegades el so de la e tancada [e]: (b, ser,
tres); en altres casos, per, representa el so de e oberta []: (verd, cel, terra...).
Parallelament, la lletra o representa en uns casos la o tancada [o]: (caix, tal, mn), i
daltres, la o oberta []: (col, porta, pont).
s important recordar que, en tots els casos, tant la [] com la [] es troben exclusivament en
posici tnica, s a dir, en la sllaba en qu recau la major intensitat de veu. Per aix, si fem
un derivat duna paraula que tinga [] o [] i canvia de vocal tnica, aleshores aquesta vocal
es tancar.
Ex: terra [] terreta [e]
porta [] porter [o]
En canvi, la [e] i la [o] poden aparixer indistintament tant en sllabes tniques com en
sllabes tones. En una paraula noms hi ha una vocal tnica1 i la resta sn vocals tones.
Les vocals tniques segons la posici que ocupen en la paraula poden ser:
Agudes: la sllaba tnica s lltima. Per exemple: anell, cos, nebot...
Planes: la sllaba tnica s la penltima. Per exemple: crvol, antiga, demana...
Esdrixoles: la sllaba tnica s lantepenltima. Per exemple: histria, frmula,
cincia...
1
Tret dels mots compostos que sn el resultat de la uni de dos o ms elements. Una paraula composta tindr per
regla general les mateixes sllabes o vocals tniques en els seus components. Aix, hi haur compostos amb dos
accents tnics (el primer, secundari; el segon, principal): rodamn, autopista, altaveu...
Quan les vocals sn obertes laccent s greu o obert i quan sn tancades, agut o tancat. Per
aix:
a sempre obert ()
segons el timbre pot ser obert

e
() o tancat ()
sempre tancat ()
i
segons el timbre pot ser obert

o
() o tancat ()
u sempre tancat ()
Aquesta regla s molt fcil aplicada a les vocals a, i, u ja que nicament tenen un timbre. La
dificultat la trobareu en les vocals e i o per la doble possibilitat de pronncia: com hem
exposat anteriorment, poden ser obertes o tancades. s important que feu la diferenciaci
fnica daquestes vocals, ja que s un tret propi del sistema lingstic del valenci i, a ms,
moltes paraules que sescriuen igual, homgrafes, distingeixen el significat per la pronncia
de la vocal. Vegeu-ne alguns exemples:
Dna (del verb donar amb [o]) i dona (sexe femen, amb [])
s (animal, amb [o]) i os (part anatmica, amb [])
Mra (fruit, amb [o]) i mora (dona rab, amb [])
Du (divinitat, amb [e]) i deu (numeral, amb [])
Recordeu els principals contextos en qu les vocals e i o sn obertes:
Excepcions: Dnia, esglsia,

1. En contacte amb les vocals i i u o de llmena...
sllaba amb aquestes vocals: misteri, peu...
2. Davant de l, ll, r, rr: guerra, terra, obert... Excepcions: crvol, herba...
3. Termes cientfics: alvol, hlix, srum, Excepcions: termes acabats

E vrtex... amb -ema: lexema, teorema...
4. En quasi totes les esdrixoles: cincia, Excepcions: esglsia, llmena,

conscincia... Dnia...
5. Els mots acabats en aquestes terminacions:

-ecte, -ecta, -epte, -epta
1. Davant i i u o de sllaba que cont i, u. Excepcions: pou, jou, tou

Exemples: bou, ou, boina...
2. Termes cientfics i erudits: esfag, trax,

Excepci: estmac
vul.
O
3. En les esdrixoles: geloga, histria... Excepcions: tmbola, frmula,
plvora, gndola, trtora...
4. En les terminacions segents: -oc, -oca,

-o, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta,
-ossa, -ost, -osta, -ot, -ota. Exemples: groc,
roig, tort, Mariola, grandot...
1.3 Regles daccentuaci
Laccent grfic s la ratlleta inclinada que posem sobre algunes vocals. Aix tenim, com hem
comentat ms amunt, dos tipus daccent: obert o greu (`) i tancat o agut (). Per laccent
grfic no es posa sobre totes les vocals tniques, ja que seria massa feixuc i intil. Solament
portaran accent grfic:
Classificaci dels mots a

partir de la sllaba tnica Terminacions que saccentuen
vocal
vocal + s
-en, -in
Agudes
tard, mat, passi, ning
cabs, cafs, canys, confs, confs,
Berln, entn
les que no acaben en cap de les terminacions anteriors

Planes
frgil, dinmic, mbit, cntim
totes
Esdrixoles
srie, cincia, mplia
Si teniu dubtes a lhora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o s important que
recordeu aquestes indicacions:
EXCEPTE: arrs, terrs, a,

Les agudes solen ser tancades: caf, desprs, anir,
aix, all, ress, reps, reb,
comprn, nov, avi, cami...
perqu...2
2
Recordeu que el catal oriental pronuncia i, per tant, accentua les ee obertes dalgunes paraules agudes: la
tercera persona dels verbs de la 2a conjugaci acabats en -NDRE (excepte els acabats en -TENDRE i el verb
encendre). Per exemple: depn, per entn; els participis acabats en -s: ofs, perms, oms, etc; els mots
segents: vost, vuit, inters, xers, esps, caf, comit, al, francs, angls, etc.; unes altres paraules que
podem accentuar obertes o tancades segons la varietat dialectal sn aquestes: conixer, vncer, i els imperfets
dindicatiu: diem, quiem, etc.
Les planes majoritriament sn obertes: dipsit, slid, EXCEPTE:

txtil, exrcit, dbil... - els verbs de la 2a conjugaci:
vncer, crixer, crrer...
Quant als verbs, la conjugaci sencera respecta laccent - les formes del verb ser: fra...
tancat, quan pertoca: diem, crrec, premreu (perfet - altres mots, com ara: estmac,
simple). crvol, prstec, ferstec, llpol,
furncol...
EXCEPTE: frmula, plvora,

Les esdrixoles majoritriament solen ser obertes: tmbola, gndola, trtora,
gnere, histria, cincia... esglsia, Dnia, llmena,
ferstega...
Formes esdrixoles dels verbs de
la 2a conjugaci: ocrrega...
1.3.1 Divergncies de tonicitat

Heu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa sllaba tnica en castell que
en valenci. Aneu amb molt de compte i fixeu-vos-hi:
Sn agudes
alfil elit humit per timp

avar fluor interval policrom tiquet
cautx futbol misantrop quilogram xandall
ciclop handbol obo radar xasss
criquet hoquei oce Raimon xiclet
Sn planes
acne cardac intrfon omplat txtil

adequa cstig leuccit parixer trcer
alvol conixer magnetfon policac torticoli
amonac crrer medulla rptil vncer
atmosfera crixer merixer tmer vertigen
austrac etop mssil termstat zodac
Sn esdrixoles
aurola czema Etipia olimpada pneumnia

diptria elctrode Himlaia perode rubola
1.3.2 Doble accentuaci

Recordeu que hi ha algunes paraules que admeten una doble possibilitat daccentuaci en:
Els compostos de -edre. Per exemple: pentaedre o pentedre.
Algunes paraules com: imbcil o imbecil, reprter o reporter, saxfon o
saxofon, dmino o domin, cstig o castic, prit o perit, xofer o xfer, etc.
s important tamb que recordeu que els adverbis acabats en -ment saccentuen solament si
ladjectiu femen, sobre el qual es forma ladverbi, saccentua. Vegeu els exemples segents:
gil + -ment > gilment
dcil + -ment > dcilment
feli + -ment > feliment
rpida + -ment > rpidament
contnua + -ment > contnuament
1.3.3 Laccent diacrtic

Hi ha determinades paraules que porten accent encara que no complesquen les regles
daccentuaci. Es tracta de mots que tenen un accent diacrtic (aquell que distingeix unes
paraules dunes altres que sescriuen igual i que tenen significats diferents). A continuaci en
teniu una llista dels ms importants, fixeu-vos-hi i b i memoritzeu-los:
ACCENT DIACRTIC
Amb accent Sense accent

b, bns (possessions, adv. i conj.) be, bens (corders)
du, dus (divinitat) deu, deus (numeral, del verb deure)
dna, dnes (del verb donar) dona, dones (sexe femen)
s (del verb ser) es (pronom reflexiu)
fu (del verb fer en passat) feu (del verb fer en present)
fra (del verb ser) fora (adverbi de lloc)
m (part del cos) ma (possessiu: meua)
ms (quantitatiu) mes (part de l'any)
mlt, mlta (verb moldre) molt, molta (quantitatiu)
mn (planeta terra) mon (possessiu: meu)
mra, mres (fruit) mora, mores (dona rab)
nt, nta, nts, ntes (d'una famlia) net, neta, nets, netes (adj. de neteja)
s, ssa, ssos, sses (animal) os, ossos (part anatmica)
pl, pls (cabell) pel, pels (contraccions de per+el, per+els)

qu (relatiu tnic, interrogatiu) que (relatiu sense preposici / exclamatiu)
s (del verb saber) se (pronom reflexiu)
s (afirmaci) si (conjunci)
sc (del verb ser) soc (calat, tros de fusta)
sl, sls (terra) sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler)
sn (del verb ser) son (acte de dormir)
t (del verb tenir) te (planta, infusi, lletra i pronom)
s (acci d'usar) us (pronom feble)
vns, vnen (verb venir) vens, venen (verb vendre)
vs (verb anar) ves (reducci de veges)
REMARQUES
Alguns dels mots formats a partir dalguna paraula amb accent diacrtic mantenen
tamb aquest accent: adu, rodamn, besnt, subsl
Recordeu que els monosllabs, llevat que siguen diacrtics, no saccentuen mai: fa,
pla, pa, ben...
1.3.4 Que / Qu
Accentuarem grficament aquests elements noms quan fan la funci de relatiu amb
preposici (es pot substituir pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals) o de
pronom interrogatiu (equival a quina cosa)3. Fixeu-vos en els exemples de la graella que
teniu a continuaci:
QU
Qu fas?
INTERROGATIU Qu passa?
(equival a quina cosa) No sabem qu estudia.
La casa en qu visc no s bonica.

RELATIU AMB PREPOSICI Les llibretes en qu prenc els apunts sn roges.
(equival al relatiu el qual, la qual, El cotxe amb qu he vingut s de mon pare.
els quals, les quals) Sn qestions per qu no es preocupa ning.
3
Trobareu una explicaci ms detallada en la unitat 9, 9.3 Els pronoms relatius (p.138) i 9.4 Pronoms
interrogatius i exclamatius (p.143).
1.3.5. Exercicis
1. Accentueu, si cal, els que segents:
a) Els meus pares diuen que he de treballar ms
b) Sempre fa bromes, que gracis!
c) Que vols prendre per a sopar?
d) No magrada la moto que thas comprat
e) El programa dordinador amb que treballes no s massa bo
f) Vull que em digues que penses fer
g) Que mhas dit que vols? El material de que et vaig parlar?
h) Saps a que es dedica?
i) El dia que vingues parlarem de laugment de sou
j) No s de que et queixes
k) Vols que parlem de que s el que est passant?
l) Testic preguntant que et passa!
2. Accentueu, si cal, les paraules segents:
1. examen 11. llapis 21. usuaria 31. ao 41. essencies

2. rodamon 12. bustia 22. misogin 32. Julia 42. Denia
3. barnus 13. oxigen 23. Angel 33. espinacs 43. cano
4. dilluns 14. virus 24. diposit 34. llio 44. tombola
5. esglesia 15. tennis 25. paper 35. Ramon 45. pingi
6. comprem 16. tragedia 26. correu 36. compren 46. arbitre
7. aigua 17. individu 27. Valencia 37. platan 47. menjavem
8. copia 18. concorrer 28. matalas 38. porus 48. temer
9. dia 19. aixo 29. formula 39. cataleg 49. fideu
10. rafega 20. anec 30. tabu 40. Sonia 50. solid
3. Accentueu les frases segents:

a) Nuria esta investigant lesperit avantguardista durant un periode de temps determinat
pel Departament dHistoria.
b) Ves al concert doboe que un music austriac fara despus-dema a Monover.
c) Latmosfera que es crea en un partit de futbol sadequa al vertigen collectiu que estem
vivint.
d) Han anat a Etiopia vint-i-cinc oftalmolegs perque volen investigar laugment de
dioptries en homes de mes de trenta-cinc anys.
e) Durant ladolescencia voliem prendre te perque ens deien que eliminava lacne
sistematicament.
f) Els britanics van llanar un missil que va aterrar a lHimalaia.
g) Es preferible correr ja que els omoplats es mouen rapidament i agilment.
h) Jo ja se que vau anar-vos-en a casa com a castig pel vostre comportament barroer.
4. Poseu accent en les paraules que ho necessiten del text que hi ha a continuaci:
La Silvia arriba. Que tha passat?, el rostre candoros, que has fet? En veure-la, la
Natalia sen va penedir. Mho promets, que no diras res a Lluis?, mho jures?, repeti la
Natalia. Tho jure. Si no, feu la Natalia, si li ho dius, es que no em vols ajudar. Es clar
que si, que et vull ajudar!, gairebe crida la Silvia. He avortat i no em trobe be.
Montserrat Roig, El temps de les cireres
5. Han desaparegut els accents daquest text. Poseu-los-hi:
Tantes vegades com havieu parlat de Fatima i en aquell moment no tapetia entrar a la
basilica. Cristina i tu us quedareu assegudes en un banc de pedra sota unes carrasques.
Al cap dun moment, va deixar de ploure. Despres, passejant sota els portics que
voregen lesglesia, vas fixar-te en la imatge de la Mare de Deu que hi havia a la faana
de ledifici, amb la corona apomadeta i el gran rosari penjant-li dels canells. Et van
cridar latencio els ulls de serenitat: tu no volies res mes que aixo.
Joaquim G. Caturla, La casa de les flors
6. Poseu accent en les paraules del text que ho necessiten:

En un dels meus viatges arreu del mon vaig patir un accident que, gracies a Deu, ara puc
contar. Em trobava als Estats Units, en la frontera amb el Canada, i un amic em va
acompanyar a una botiga daquestes en que venen escopetes a bon preu. Men vaig comprar
una i, despres de llegir-ne les instruccions dus, vam anar a fer un tomb per un bosc dels
voltants per veure si caavem qualsevol cosa. El fet es que, una vegada dins del bosc, ens vam
separar i, de sobte, mapareix al davant un os enorme amb poques ganes de fer amistat. Quina
fera! No us podeu imaginar com son els ossos de grans fins que no en teniu un al davant! Jo
em trobava molt aterrit. Vaig disparar un tret per veure si lespantava, pero lunica cosa que
vaig aconseguir va ser enfurir-lo mes encara. Rapidament em va llanar lurpa que va caure
de ple damunt lescopeta i la meua ma. A causa del colp, vaig caure redolant per un petit
barranc. Aixo em va salvar, perque va impedir que los em seguira. Em vaig salvar pels pels.
Pero, a conseqencia de la caiguda, em vaig trencar els ossos de la ma i un os de la cama.
Quan em va trobar el meu amic, estava totalment inconscient. Segons mha contat, em va
portar a una especie de bruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sabia molts
encanteris. Em va donar una pocio feta de diverses fruites silvestres (maduixes, gerds, mores,
etc.) que em va fer recuperar els sentits i va recuperar-me de totes les lesions.
Ara que ja em trobe be ho conte com una anecdota curiosa, com una historia que qualsevol
avi conta als seus nets, pero la veritat es que ho vaig passar malament, i si no fora per la
intervencio de la bruixa, tal vegada ara no em trobaria en el mon dels vius.
1.4 Diresi
s un signe grfic que colloquem exclusivament sobre la i i la u. La diresi t les funcions
segents:
1. Indicar la pronncia duna u darrere de les Recordeu que els aplecs gu i qu amb les
consonants g / q i davant de les vocals e / i. vocals a i o no porten diresi.
Exemples:llenges, lingstic, qestionari... Exemples: quadre, quota, quocient...
2. Trencar diftongs decreixents: No obstant aix, si podem accentuar les

vocals i / u, no hem de posar-hi diresi
2.1 Indicar grficament que una i o una u no sin accent.
formen diftong amb la vocal anterior o amb Llus > Llusa
la segent ja que sn vocals; s a dir, que es sus > sussa
pronuncien en emissions de veu diferents. pas > pasos
Exemples: ram, vena, pec, herona... beneem > benea
redueu > reduen
2.2 Indicar que la i / u collocada entre vocals
s tnica i forma sllaba per si sola en ser
una vocal plena.
Exemples: condua, produa, conduen
Conv tenir en compte alguns derivats de cultismes que porten diresi encara
que el mot primitiu tinga diftong.
Formen diftong No formen diftong

fluid fludesa
trapezoide trapezodal
arcaic arcatzant
europeu europetzant
heroi herocitat
A ms, hi ha altres derivats la pronncia dels quals no ens indica clarament si

una i o una u formen diftong o no. Per tant, cal recordar que porten diresi:
trador, continutat, espontanetat, heterogenetat, sucidi, dirtic,
Hi ha alguns casos en qu no cal posar diresi, vegeu-los:
Quan posem accent grfic. Exemples:

sus, Llus, ve...
Les formes verbals de linfinitiu, gerundi, Pel que fa a les formes verbals, recordeu que
futur i condicional dels verbs acabats en vocal no heu de posar diresi en els imperfets
+ -ir: dindicatiu en qu la i s semiconsonntica.
agrair, introduirem, produir, produiries, Exemples:
conduint... creia, queia, duia, deia, veia...
Els mots acabats en els sufixos: -isme, -ista Excepte els mots prosme i llusme que no
(precedits de vocal). Exemples: sn sufixats.
egoisme, heroisme, europeista...
En els mots compostos amb els prefixos anti-, Atenci: no es consideren compostos: rell i
co-, contra-, re-, semi-, auto-, pre-. les formes del verb reeixir: resc, rexes,
Exemples: rex...
contraindicaci, antiinflamatori,
reincidncia, preindustrial...
En les paraules que acaben en les

terminacions llatines -us, -um (precedides de
la vocal i). Exemples:
Mrius, Pius, harmnium, linleum...
1.4.1 Exercicis
1. Poseu accent o diresi en les paraules que en necessiten:

raim empudeint Biscaia fluidesa Marraqueix obeiria
linguistic taut arruinar aillament megalit aillar
roi traidor Raul Ucraina obeieu paisos
egoista suicidi ruina Himalaia creiem podium
proisme ensaimada obeix oboe proteina beneir
seua trait diurn fruita reinstaurar seduida
suissa agraiment elit dioptria homogeneitat enquesta
2. Poseu els accents i les diresis que calguen en el text segent:
El forat de la capa dozo sobre lAntartida ha augmentat amb regularitat els ultims deu anys, i
en lactualitat ha arribat a un dels nivells de maxima gravetat possible. La capa dozo ha
disminuit un 60% en relacio amb lespessor que tenia en els anys seixanta, segons explica en
ledicio dahir la revista britanica Nature.
Aquesta es la conclusio duna serie danalisis fetes al continent Antartic, segons assegura
Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa dozo, el 1985. Basicament no
hem vist cap retroces. Si hi ha alguna cosa nova, es lacceleracio de lengrandiment del forat
en el transcurs dels ultims trenta anys, afirma Shanklin.
3. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten:

a) El cirurgia li ha dit que te un greu problema dacne.
b) El consol suis va agrair la collaboracio als paisos del Tercer Mon.
c) Aquell austriac no era un home sa: primer una pneumonia, despres els eczemes en les
mans; tot seguit la medulla i ara laturada cardiaca.
d) Lluisa volia anar a la residencia perque li feren rapidament una analisi.
e) La neta de la mora venia te i cafe molt.
f) Raul deia que es un consumidor de cocaina genuina de Berlin.
g) Els empresaris venen la fabrica perque shan arruinat amb lincrement de la quota que
lassociacio els ha atribuit.
h) Heu de convencer aquella dona perque us done el reptil i lensaimada.
i) Marius ha traduit una poesia europeista.
j) Els veins deien que han produit denou textos arcaistes.
4. Poseu els accents i les diresis que falten en aquest text:

El menu no es caracteritza per la fluidesa. Linicia una llio magistral sobre la recerca
mes important en redaccio; sexposa la doctrina basica sobre la paraula, la frase, el
paragraf, la puntuacio, etc.; shi ensenyen les operacions basiques de pre-escriure,
escriure i reescriure. Tambe es repassa lequipament minim de lautor i es presenten
raons poderoses per aprofitar leina de lescriptura en benefici personal. A part de
mostrar la tecnica de la lletra, magradaria engrescar els meus lectors a escriure, a
divertir-se i a passar-sho be escrivint. Reivindicare lus actiu de lescriptura per a loci,
per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap
pretensio literaria. La composicio escrita es sinonima de fruir de la linguistica mes
genuina.
Daniel Cassany, La cuina de lescriptura (adaptat)
Unitat 2. Ortografia
2.1 Vocalisme
Hi ha mots que contenen vocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans
i la influncia daquesta llengua fa que shi produesquen interferncies. Per evitar-ho, fixeu-
vos en els mots segents:
Sescriuen amb A
afaitar avaria posa
ambaixada extraversi rancor
arravatar latrina sanefa
assass maragda Sardenya
avaluar picaporta
Sescriuen amb E
ametista esternudar rfega

assemblea ferm resplendor
ebenista gelea revenja
efeminat honestedat santedat
Empar / emparar javelina segent
Empord litre seguretat
enyorar meravella sergent
eruga metre verns
estendard monestir
Sescriuen amb I
ambigitat declivi mantenidor

antiguitat diabetis nucli
arri! eclipsi ordinador
ciment infermeria penis
contempornia lctia sobirania
contenidor lnia Tunis
17
Sescriuen amb O
aixovar conservadorisme estoig joventut rigors

assortir cnsol estora mony rob
atordir cobrir estrafolari nodrir Romania
avorrir-se corba expenedoria ordir rossinyol
bordell croada fonament pndol sofrir
Bordeus dol furncol ploma sorgir
Borriana durador governamental podrir sospir
botifarra embotit gropa polir tamboret
brixola Empord Hongria pols temors
calors escndol hongars polsar ttol
captol escodrinyar Joan polvoritzar tolit
cartolina escopir joglar rtol tomba
complir escrpol joguet retolador torbar
colobra esdrixol rostir torr
Sescriuen amb U
ateu frum srum
ateneu globus sufocar
bufetada muntanya suprbia
butxaca muntar suportar
cacau museu tipus
cautx Pireu turmell
escull / escullera Pirineus tramuntana
fetus porus trofeu
focus ritu turment
Tot i que, en general, els derivats daquestes paraules presenten la mateixa divergncia
voclica, hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del llat i que no presenten
diferncies amb el castell (pseudoderivats), com ara:
Mot primitiu Pseudoderivat
boca bucal
captol capitular
corb, corba curvatura, curvilini
doble duplicar
home hum, humanisme
jove, joventut juvenil
mn mund, mundial
nodrir nutrici
ttol titular
A ms, cal parar atenci a les paraules que comencen per les sllabes EN, EM, ES, ja que la
vocal inicial es neutralitza i sona aproximadament com una a, cosa que de vegades pot
produir vacillacions ortogrfiques.
Exemples: ensabonar, entendre, envejar, encantar, encendre (per ambaixador).
Unitat 2. Ortografia 19
2.1.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient:
1. Tinc la segur___tat que el s___rgent p___lsar alguna tecla perqu jo no haja de fer
unes gurdies tan av___rrides.
2. s un t___rment, aix de veure pertot arreu b___tifarres i emb___tit i estar a rgim.
3. Estic s___focat perqu no recorde el tt___l de la pellcula, per si hi pense veig el
tit___lar com si estigus escrit amb ret___ladors davant meu.
4. Deu s___frir molt, perqu s___spira molt davant la t___mba del seu marit.
5. Durant la seua j___ventut va tenir dos marits: lun era h___ngars i laltre r___mans.
6. Lam___tista que porta lanell de la sob___rana s m___rav___llosa.
7. Lass___mblea ha aprovat les propostes g___vernamentals malgrat la seua
ambig___tat.
8. Posat el davantal si no vols ___mbrutar-te.
9. Cal que sigu___m rig___rosos i que ___valuem amb honest___dat tots els aspirants,
sense deixar-nos s___bornar.
10. Com que no em va agradar el gust del vi, desprs de tastar-lo el vaig esc___pir.
11. Aquest jersei s molt j___venil.
12. Desprs de laccident em vaig quedar at___rdit, t___rbat, no podia enfocar les imatges
i suava per tots els por___s de la meua pell.
2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergncia voclica, del text segent:
Lembaixador de Rumania va descubrir en un contenidor de cement el rob -i lestuig que

el contenia- perdut per la princesa el dia de les seues noces. La melanconia i lanyorana
de la princesa per la prdua de tan estimada joia va provoca r que son pare, el rei Mahmet,
convocara una assemblea per discutir i evaluar les possibilitats de recuperar el rub. Ducs,
marquesos, embaixadors i cnsuls de diverses nacions, senyors de les terres del regne,
soberans daltres nacions, i fins i tot una companyia de juglars, discutiren, sota la mirada
atenta del rei, la manera de recoperar el rub arrevatat, sense escrpuls, de les mans de la
princesa, que ja no podia soportar la prdua i, aturdida i una mica enfollida, es dedicava a
escudrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei
va contractar una enfermera perqu latenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els
eclipses, les tempestes, i les depressions del seu carcter. Finalment, per, latent
embaixador li don en m a la princesa la tan preada joia.
2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g
Aquestes consonants sanomenen oclusives perqu, durant el procs darticulaci, primer es

produeix un tancament que obstaculitza el pas de laire i desprs hi ha una obertura que deixa
eixir laire bruscament. El tancament pot fer-se amb els llavis (p,b), les dents (t, d) o el vel del
paladar (g, c).
Quan es troben a final de paraula, les consonants oclusives neutralitzen el seu so, fenomen
que de vegades provoca vacillacions en lescriptura (ex. verd [vr]; sang [sa k]). Tingueu
en compte la regla segent.
En sllabes finals:
Si la vocal anterior s tnica PTC
Exemple: amic, advocat

Si no podem aplicar la regla anterior, cal observar els derivats:
Derivats amb P T C mot amb P T C
Derivats amb B D G mot amb B D G
Exemple: rab (Arbia), sord (sorda)
EXCEPCIONS!
Mots femenins acabats en ETUD, -ITUD: inquietud, solitud.
Altres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, nec, mnec, crrec, esprrec, fstic.
La 1a persona del singular del present dindicatiu dels verbs velaritzats: aprenc,
comprenc, entenc, tinc.
Fixeu-vos tamb en aquests mots:
baptisme acceptar accelerar accent

succs recepta conjectura submergir
addici suggerir augmentar escriptor
repte dubte dissabte sobte
captivar capal pneumtic pneumnia
2.2.1 Exercicis
1. Ompliu els buits amb loclusiva corresponent:

a) Lami___ dAlfre___ ha canviat dactitu___ i enguany s que vol anar al Cari___.

b) He fet una sollicitu___ per entrar en el clu___ descacs de Madri___.
c) En la pare___ del despatx de ladvoca___ hi ha un quadre amb un pra___ ver___ i un
sol gro___.
d) No compren___ la seua inquietu___. s massa poru____ per a ser bandi___.
e) Em fa fsti___ pensar en un ne___ guisa___: Donald era tan dol!
f) Tinc lestma___ rebolicat des que he vist lactuaci del ma___ fent mgia.
g) s molt violent: mha fet un pessi___ i un arra___.
h) Cre___ que Davi___ no sa___ que t molta sor___. En laccident quasi es queda ce___,
sor___ i mu___, per al final sha recuperat.
i) No vages tan rpi____! La rapidesa no s garantia de perfecci.
j) Est en la plenitu__ de la seua joventu__ per encara no sa__ com soltar la__elerador i
no a__epta cap consell.
2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora
Llegiu en veu alta aquestes paraules i fixeu-vos en la seua pronunciaci:
supressi bsic
Per tal de pronunciar-les correctament haureu daprendre a distingir entre les anomenades
ESSA SORDA (/s/) i ESSA SONORA (/z/). La primera es pronuncia igual que la essa del
castell i la segona produeix una vibraci en eixir laire de la cavitat bucal. Aquest ltim s un
so que haureu de practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a emetrel
imagineu el so que produeix un insecte quan vola: ZZZZZZ... i colloqueu darrere la vocal.
Practiqueu aquest nou so. Tots els sons marcats en les paraules de la llista segent
corresponen a /z/. Llegiu-les en veu alta i poseu-hi especial atenci a pronunciar-les
correctament.
abusar curiositat pesar

acidesa divisi pisos
amorosir esglsia presentar
camisa frase promesa
caserna gasolina resum
cervesa matisar vosaltres
cos nosaltres visitar
desembre pasos xinesa
De vegades, pronunciar una /s/ o una /z/ implica canvi de significat: casa [kaza]; caa [kasa];
rosa [rza]; rossa [rosa]; presa [preza]; pressa [presa]; bassa [basa]; basa [baza]. Per aix s
important aprendre a pronunciar-les correctament.
Si us hi fixeu comprovareu que cada so es representa ortogrficament per unes determinades

consonants:
1) ESSA SONORA /z/
Grafia S Grafia Z
- entre vocals: espaiosa, pisos... - a principi de mot: zona, zebra...
- els derivats o compostos de: fons: enfonsar - darrere de consonant: pinzell, colze...
dins: endinsar
trans: transistor - Altres mots (una gran quantitat dels quals
deriven del grec): amazona, esquizofrnic,
trapezi, zoolgic, Bizant, topazi, nazi...
2) ESSA SORDA /s/
S SS C
- A principi de mot: - Entre vocals: - Davant e i i: - Davant a, o, u:

seguretat, segona... passads, tassa... gratacel Frana, can,venut
opcional
- Desprs dels prefixos: - Femenins amb el - A fi de mot:
a (asimetria) sufix -essa: - Sufixos: feli, auda...
ante ( antesala) poetessa, comtessa, -ncia: constncia
anti (antisptic) abadessa... -ncia: conscincia - Sufixos:
bi (bisexual) - ana: esperana
contra (contrasentit) (per princesa, - ena: renaixena
entre (entresuat) burgesa, pagesa i
mono ( monosllab) marquesa)
uni (unisexual)
tri (trisdic) - Compostos de :
poli (polisllab) -gressi: agressi
-missi: emissi
- a fi de mot: -pressi: impressi
armaris, mes...
- Superlatius:
- entre consonant i vocal i - ssim: moltssim
entre vocal i consonant: - ssima: moltssima
sensual, aspecte...
Les grafies C i
Heu de posar especial atenci en la parella C/, que apareix per raons etimolgiques en
algunes paraules. Per tal de dominar-les haureu de fixar-vos molt en totes les lectures que feu.
No obstant aix, s cert que la seua utilitzaci coincideix moltes vegades amb la resta de
llenges romniques, com el francs o el castell. Per aix aquestes llenges poden ajudar-vos
en alguns casos.
A ms a ms, heu de tenir en compte que les paraules duna mateixa famlia alternen dins dels
membres de cada parella, mai alternen barrejades.
Per exemple: bra sescriu amb , per tant, el diminutiu bracet sescriu amb C (ja que
la no pot anar davant de E); tros sescriu amb S, per tant, el diminutiu trosset
sescriu amb SS (perqu va entre vocals).
El dgraf TZ
La grafia TZ sempre va entre vocals i la utilitzem em molts verbs acabats en itzar (i

derivats); en els nmeros dotze, tretze, setze; i en altres mots com magatzem, botzina, atzar,
atzavara, atzucac, metzina, atzabeja, Assutzena.
Haureu danar amb compte amb algunes paraules que presenten diferncies
respecte al castell:
Sescriuen amb S: sabata, safr, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarr,
sarsuela, tros, scol, sucre, sentinella, squia, simbomba, sofre, arrs, esbs, dansa,
estranyar, estranger, esprmer, esplanada, estendre, espoliar, desembre...
Sescriuen amb SS: arrissar, assutzena, carnisseria, Eivissa, gessam, massap,
mostassa, plissa, tassa, carrossa, disfressar, escassesa, hissar, masss, pissarra,
ross, tossut...
2.3.1 Exercicis
1. Escriviu C o :
___el ___ircular obedin___ia bra___
abundn___ia adre___ar ra___a pla___a
atro___ ignorn___ia apeda___ar peda___
Pu___ol ___endra balan___a can___
mar___ ___irera vn___er ofi___ina
___igr ___istella llen___ol fa___ana
2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules segents:

___ebra ___odac ___umar pen___ar
pol___eguera quin___ena can___ament bru___a
de___embre bi___ant topa___i ben___ina

bron___e col___ada ama___ona pol__e
Igna___i trn___it con___ell sen__ill
3. Ompliu els buits amb S o SS:

co___iol fa___e na___al dan___a
pe___ic fronti___a ga___os palla___o
do___i trave___a de___itjar pe___eta
co___os disfre___a ente___a pi___arra
pa___os intromi___i co___ina per___ona
metge___a duque___a marque___a en___enyar
4. Ompliu els buits amb S, SS, C, , Z, TZ:

a) El comi___ari va trobar els co___os de dues persones a___a___inades di___abte
pa___at.
b) Su___anna est conven___uda que vas pa___ar lexamen per ca___ualitat, perqu no et
vas esfor___ar gens i no sabies cap lli___.
c) Viu a lentre___l, al costat duns grans maga___ems.
d) El club est trave___ant un mal moment a cau___a de la le___i del davanter ___entre.
e) El fill de la prince___a de Mo___ambic i la duque___a de Vene___uela shan ca___at i
han fet un viatge de no___es impre___ionant: primer han anat a R___ia i desprs a les
regions xine___es del sud.
f) La cri___i ha estat cau___ada per ladhe___i duna nova empre___a en el sector.
g) Els escriptors pre___ocrtics foren capa___os dexplicar totes aquestes hipte___is.
h) El ___endrer est ple de ___igarrets oloro___os.
i) El govern ha confe___at que les despe___es dhi___enda sn abu___ives.
j) El tornado Mari ha a___otat la ___ona ms frondo___a de la selva ama___nica.
k) La jutge___a france___a esbatu___ava la go___a.
l) El pre___ident va demanar que ce___ara la discu___i.
m) El na___isme s una doctrina falla___ que ha sigut comdemnada a tot Europa.
n) Els palla___os del circ canten unes can___ons precio___es.
o) Lequip matala___er va lluitar fero___ment per arraba___ar el triomf als campions, per
va acabar apalli___at.
p) Lesqui___ofrnic di___imulava la seua mancan___a de seny.
q) Jo no a___epte la te___i que propo___a que aquesta s una malaltia psico___omtica.
r) Lemi___i exce___iva de ga___os com lo___ s una agre___i al medi ambient.
s) A_ s un contra___entit, a___ no hi ha res a fer.
t) La porta de lante___ala t les fronti___es rovellades.
u) Els intere___os de lA___o___iaci dAmics dAndalu___ia van ser anali___ats pels
congre___istes durant el mes de mar___.
v) La pi___arra de la meua cla___e s verdo___a.

w) La dona ro___a portava una ro___a a la m.
5. Feu el mateix amb el text segent:

El Rabo___a, a___ass eivi___enc, es trobava de___esperat. La balan___a de la justcia queia
sobre ell com una ma___a, sense compa___i. La jutge___a no a___eptava la seua
pre___umpci dinnocn___ia. Ell tenia lesperan___a que la do___ena danys que havia
pa___at a la pre__ haguera provocat una metamorfo___i en el seu carcter. Per la___ar no
sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judi___i, el jurat va
prendre la de___i___i de con___edir-li la llibertat condi___ional. Aix va ser com si li
oferiren un viatge a un oa___i. Per, en aquesta oca___i, no hi havia cap argument que
recol___ara la seua innocn___ia. El di___eny que prenia el procs labocava a un a___ucac.
2.4 Consonantisme: la b i la v
Les grafies B i V representen dos fonemes diferents, tot i que en alguns parlars es confonen en
un nic so. Es distingeixen en la seua articulaci perqu [b] s un fonema oclusiu, bilabial
sonor, mentre que [v] s un fonema fricatiu, labiodental sonor.
Encara que no sempre es poden establir unes regles per a solucionar els dubtes ortogrfics als
parlants que no distingeixen el seu so, podem dir que, en general:
ESCRIUREM B ESCRIUREM V
a. davant l, r a. darrere n
ex.: obra, pobre, moble, poble ex.: convertir, canvi
b. darrere m b. alternant amb u en paraules de la mateixa

ex.: ambici famlia
excepcions: tramvia, circumvallaci, ex.: blau, blava
triumvirat escriure, escrivint
beure, bevent
c. alternant amb p en mots de la mateixa
famlia c. en les desinncies de limperfet
ex.: llop, lloba dindicatiu de la 1a conjugaci
cap, cabut ex.: cantava, cantaves
rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben treballvem, treballveu
cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben
Encara que les llenges romniques solen coincidir, en general, en lortografia de la B i la V,

hi ha algunes paraules en catal que divergeixen de les altres llenges. A continuaci teniu les
ms importants:
Sescriuen amb B Sescriuen amb V
laba comboi advocat cavalcar gavardina

arribar corb alcova cavall govern
baf debanar almvar cavaller haver
bar corba arravatar cervell javelina
basc desimbolt avall Crdova llavi
bena mbil avet covard nvol
berruga oblidar avi endvia pavell
besllum rebentar avorrir envestir savi
biga riba avortar espavilar sivella
Biscaia saba bava escovill taverna
bolcar trobador canvi esvelt
calb trobar cascavell fava
Generalment, les paraules que pertanyen a una mateixa famlia sescriuen amb la mateixa
grafia. Haurem danar per, amb compte, amb els anomenats peudoderivats, mots presos
directament del llat que poden divergir ortogrficament de la resta de mots de la seua famlia.
Mot primitiu Pseudoderivat
avortar abortiu
calb calvcie
cervell cerebel
corba curvatura
escriure escriba
llavi labial, labiat
moure mbil
nvol nebulositat
provar probable,
probabilitat
2.4.1 Exercici
1. Completeu les paraules segents amb B o V segons corresponga:
a) No tro___e enlloc lesco___ill.
b) La circum___allaci per anar a Crdo___a est plena de re___olts i, amb tanta
cor___a, em marejar i ___omitar.
c) El partit que es juga___a al pa___ell co___ert era molt a___orrit.
d) El xiquet porta la ga___ardina bruta perqu sha re___olcat pel fang.
e) Thaurs despa___ilar si vols conquistar aquella xica tan es___elta.
f) No t ni un pl a la cal___a, per la seua cal___cie resulta arra___atadorament sexi.
g) Qui posar el casca___ell al gat?

h) Abans darri___ar a lhospital li van em___enar el bra i li van traure sang de la ___ena.
i) Encara que s que t una ___asta formaci i que s molt sa___uda, mhan dit que s
molt maleducada i molt ___asta, caracterstiques que em___oiren la seua sa___iesa.
j) Sem va re___entar la roda del cotxe quan feia un a___anament en lauto___ia i
gaire___ ___olque.
k) Aquest pintalla___is fa gust dalm___ar.
l) Lavi mirava la___et boca___adat, quasi li queia la ba___a perqu era un arbre precis.
2.5 Consonantisme. Fricatives i africades: g, j, tg, tj, x, tx, ig, ix
Abans descriure aquestes grafies, heu didentificar-ne el so per tal de saber quina delles el
representa.
Us recordem les regles dutilitzaci de cadascuna daquestes grafies:
1) G / J / TG / TJ4. So: germ, ginebre, metge (com langls John o litali giro)
G J
- davant E. I: germ, ginebra - davant A, O, U: jaqueta,

jonc, juliol
EXCEPCIONS
- els llatinismes i anglicismes: jeroglfic, jerarquia, majestat,
jersei, jeep (i derivats).
- els aplecs -JECT- , -JECC-: subjecte, injecci, adjectiu.
- el verb JAURE (o jeure): jec, jiem, jeia.
- noms dorigen hebreu: Jess, Jeremies, Jeric, Jerusalem.
TG TJ
els mots: platja, mitja, corretja,

botja, natja, lletja, llotja, pitjor.
Mots acabats en -ATGE: formatge
els verbs: desitjar, enutjar, estotjar,
-ETGE: fetge
jutjar, petjar, pitjar, rebutjar,
-OTGE: rellotge
trepitjar, viatjar.
-UTGE: jutge
(a lhora de conjugar aquests verbs es
produeixen canvis ortogrfics: jo viatge,
ell viatja)
4
En catal oriental la G i la J es fan fricatives i no africades, cosa que explica ls de les grafies G i J (fricatives)
i TG i TJ (africades). El valenci no fa aquesta distinci fontica, les fem totes africades.
Sempre van entre vocals.
Tingueu en compte que els derivats alternaran TG-TJ segons la vocal amb qu
es forme la sllaba: lletja, lletges.
Quan tingueu dubtes cal que useu el diccionari.
2) X / TX / IG. So: panxa, xulla (com el castell chaleco).
- a principi de paraula: xocolate, xulla. Excepcions: Txaikovski, Repblica Txeca

txec, txapela...
- darrere de consonant: perxa, planxa.
TX
- entre vocals: cotxe, fitxa, fletxa.
Posici final: X TX IG
- desprs de consonant posem X: Elx, Barx.
- desprs de vocal posem: TX si els derivats sescriuen amb TX: despatx (despatxar)
IG si els derivats sescriuen amb G, J, TG, TG: desig (desitjar),
bateig (batejar).
3) X / IX. So: Xixona, caixa (com langls she o el francs chteau, chri).
- a principi de paraula: Xtiva, xifra

- desprs de diftong: rauxa, disbauxa.
IX
- entre vocals: caixa.

- a fi de mot: peix, guix.
2.5.1 Exercicis
1. Empleneu amb J, G, TJ, TG:
di____ous ob____ecci pi____or espon____a

diri____ir ____irar forma____e pla____a
en____inyer ____errquic ____erani plu____a
enve____a con____unt via____e a____ustar
____ess fero____e desi____s tar____eta
ra____ol gara____e ____irafa ____oc
rello____e mira____e ____ersei ba____oca
2. Empleneu amb X, TX, IG:
___oc co___e ar___iu empa___ escabe_

fle___a du___a gan___o sandvi___ solfe___
___ori per___a mo___illa ro___ ___avos
3. Empleneu els buits amb les grafies correctes (no han de ser necessriament les que
hem repassat en aquesta unitat):
a) Han rebu___at el pro___ecte del ___endre dEu___eni, encara que presentava molts
avanta___es.
b) El sub___ecte daquesta frase t un substantiu i un ad___ectiu.
c) ___ess i ___eremies seran massa___istes i a___udaran la ___ent que ___eur davant

seu en una ___itera a rela___ar-se.
d) No em puc ima___inar una ima___e ms lle___a ni pi___or que un me___e boti___s i

___eperut amb un fe___e a les mans.
e) He via___at per tot Europa, per mai he trepi___at sl e___ipci.
f) Li han posat una in___ecci en la na___a amb una ___eringa ___egant.
g) El mi___or que pots fer s desi___ar que Joan no senu___e.
h) Ets un capri___s i aquest capri___ no tel pense consentir perqu s que si pu___es a
la roda que ___ira et mare___ars.
i) Enmig de tot aquell desi___ va___ sentir un mare___ que em va fer ima___inar que
desapare___eria daquest mn sense que___ar-me.
j) Mhe fet una ta___a de lle___iu en el ___upet nou i crec que quan se___ugue quedar
ta___at.
2.6 Les nasals: m, n, ny
Els fonemes nasals /m/ i /n/, que corresponen a les grafies m, n no presenten problemes
ortogrfics a principi de mot o de sllaba. A fi de sllaba, per, poden haver-hi vacillacions.
Fixeu-vos en aquestes regles:
1. Escrivim m Excepte
- compostos com benparlat, benmereixent,
- Davant p, b: campi, ombra enmig, granment, tanmateix, etc.
- Davant m: immoral, immens
- Davant f: mfora, pamflet - fanfarr, fanfrria
- els prefixos: con-: confessar, conflicte
en-: enfilar, enfosquir
in-: infinit, infart
2. Escrivim n Excepte
- Davant de v: canvi, enveja - tramvia, triumvirat i circumvallaci
Cal recordar lortografia dalgunes paraules:
Anna, annals, bienni, trienni, decenni, perenne, annex, connectar,

ennegrir, ennuvolar, innocent, innecessari, innat, innocu, somriure,
somni, premsa, Sams, comte, empremta, femta, impremta, somnmbul,
amnistia
Sescriuen amb laplec mp (en qu la p s muda) els mots segents amb els seus compostos i
derivats:
assumpci, assumpte, comptar, exempt, peremptori, prompte, presumpte,

redemptor, smptoma, sumptus, temps, temptar
2.6.1 Exercici
1. Ompliu els buits amb la grafia corresponent:
a) El co___te vivia en un su___tus palau, que tenia un jard i___ens.

b) Si vols ador___ir-te, et co___tar el co___te del co___te Drcula, o tamb pot ajudar-te
comenar a co___tar ovelles.
c) He llegit en la pre___sa que lassu___te de lexe___ci fiscal a les grans superfcies
durant el trie___i passat, no est gens clar.
d) Deu estar a punt de ploure, perqu el cel est e___uvolat i el dia es va e__fosquint.
e) Co___fesse que aquests s___tomes sn preocupants.
f) El van e_presonar per repartir pa___flets revolucio___aris.
g) Estic convenut que Susa___a s i___ocent i que no va caure en la te___taci de robar
l___fora.
h) Cal e___agatze___ar tot aquest material al soterra___i de la___fiteatre.
i) La teua declaraci va ser tot un trio___f: I___a ha co___fessat que les teues paraules
damor li van semblar la millor de les si___fonies.
j) T una i___fecci al ventre perqu ha menjat massa co___fits.
k) Posa molt ___fasi en les seues paraules i per aix co___ecta tant amb el pblic.
l) Cal que afiges un a___ex a linforme on aparega la justificaci econmica de les obres
del tra___via que travessa la circu___vallaci.
m) La seua cara va dibuixar un lleu so___riure quan li vaig contar els meus so___is.
n) Sha e___fadat perqu li he dit que s un fa___farr.
2.7 Consonantisme: la h
En catal, la grafia h (hac) no representa cap so i lemprem noms amb un valor etimolgic,
com s el cas de les paraules histria o humanitat.
En alguns casos, principalment en mots manllevats daltres llenges que no han passat per una
adaptaci fontica al catal, la h es pronuncia de manera aspirada. Sn els casos dels mots:
hobby, Hawai, hippy, etc. Cal anar amb compte, per, amb algunes paraules que s que han
estat adaptades fonticament:
hoquei, handbol, handicap, haixix, Hlsinki

Laparici daquesta lletra sol coincidir amb la resta de llenges romniques. De tota manera
conv recordar algunes paraules que sescriuen amb h. Fixeu-vos sobretot les que presenten
discrepncies respecte al castell.
ahir ham hereu

Amb H herba harmonia hissar
hivern hivernacle hostessa
orfe orxata ou
os cacauet coet
Sense H
Rin tru ostatge
Ma Ester Osca
aprehensi adherir alcohol

conhort exhalar exhaurir
exhortar inhibir subhasta
H intercalada menhir filharmnica alhora
aleshores tothom tothora
anihilar anhelar substrahend
2.7.1 Exercici
1. Completeu, si cal, amb H els espais en blanc. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb
el smbol .
a) A___ir van discutir perqu ells volien anar a ___sca i elles, a Ori__ola.
b) L___ostatge va ex___aurir la pacincia dels segrestadors i el van ___alliberar alhora
que sospiraven alleugerits.
c) Mabelleix prendre una ___orxata ben fresca amb uns caca___uets ben salats, per
mal___auradament mhan pro___ibit prendre totes dues coses.
d) Han sub___astat tots els seus bns i pretenen que tot___om hi estiga dacord.
e) Aquell tru___ no va ser capa de perdonar una sola vida i va ani___ilar el poble
sencer.
f) Volia anar a pescar, per no tenia ___ams.
g) Hem de viure amb ___armonia i mirant amb esperana l___oritz.
h) Aquesta composici est feta usant noms ___endecasllabs.
i) L___ostessa va eixir corrent com un co___et quan es va assabentar de la notcia.
j) A___ir vaig escoltar aquesta simfonia interpretada per la fil___armnica de Londres.
k) ___em fet el que ___em pogut, per ___em sembla que no nhi ha prou.
l) ___om diu que l___ombra de l___om s allargada.
2.8 Consonantisme: les consonants geminades
2.8.1 La ela geminada (ll)
La geminaci s la duplicaci de consonants. En el cas de la ela geminada, les dues consonants

apareixen separades per un punt volat: ll. Aquesta geminaci, per, fonticament no es marca de
forma clara, per la qual cosa poden aparixer dubtes ortogrfics. Com que no hi ha regles
ortogrfiques estrictes que ens ajuden a resoldre els dubtes, ja que es tracta duna grafia que
noms es pot explicar per raons etimolgiques, el millor s consultar el diccionari. Tamb podem
recrrer al francs, litali o langls (en aquesta ltima llengua si es tracta dun llatinisme) per
identificar la ll del catal: si en aquestes llenges hi ha ll, en catal trobem ll (collge, collegi;
excellence, excellent; Dallas, Dallas; satellite, satllit; collection, collecci; allucinare,
allucinar; calligrafia, calligrafia). Tot seguit, per, teniu una llista dels casos ms habituals en
qu escrivim ll.
Mots comenats en:
all-: All, allegar, allegoria, allegro, alleluia, allrgia, allicient, alliteraci, allucinar,
alludir, alluvi, allocuci, allot.
coll-: collaborar, collapse, collaci, collateral, collecci, collecta, collectiu, collega,
collegi, colliri, collisi, collocar, colloqui, collagen, collineal.
gall-: Galla (fem. de gal), Galles, Gllies, gallicisme, Gallpoli.
ill-: illegal, illegible, illegtim, illcit, illimitat, illgic, illuminar, illusi, illustrar, illatiu.
mill-: millenari, millenni, millsim, milligram, millmetre.
sill-: sllaba, sillepsi, sillogisme.
Mots acabats en:
-ella: aquarella, caravella, cella, Compostella, damisella, fumarella, Marcella, mortadella,

novella, parcella, passarella, pastorella, salmonella.
-illa: Camilla, Cirilla, Clorofilla, Escilla, gorilla, papilla, Priscilla, pupilla, sibilla, tilla,
tranquilla, villa.
-illar: bacillar (adj.), cavillar, destillar, oscillar, vacillar (verb).
Altres mots que sescriuen amb ll:
alliaci flagellar bllic ellipse idilli medulla penicillina

ampulls malleable berilli estellar imbecillitat miscellni pollen
axilla metllic Brusselles excellen installar a rebellia
cancellar pellcula calligrafia t intelligent mollusc repellir
capillar sigillografi cllula expellir interpellar nulla satllit
cerebell a cellulosa falla libllula anullar sollicitar
s apellar circumvallaci fllic lilliputenc palliar velletat
corall Apollo filloxera maquiavlli pllid violoncellist
cristall Aquilles corolla hellnic c parallel a
fallible Avell
2.8.2 Altres geminacions

Encara que la consonant que ms habitualment gemina s la L, hi ha altres geminacions que
cal tenir en compte.
MM: Posem m davant de m (per aix els mots que en castell sescriuen amb nm,
habitualment en castell porten mm -excepte granment i tanmateix-). Exemples: immens,
immaculada, commemorar, immediatament, immadur, gamma, gemma.
NN: Anna, connexi, annex, biennal, connotaci, tarann, innecessari, ennegrir,
ennuvolar.
DD: addicte, additiu, adduir, addicional, addici.
GG: suggerir.
2.8.3 Exercicis
1. Completeu els buits de les frases segents amb l, ll, ll, tl o tll:
1. T l'apartament en una zona molt tranqui___a de la ciutat.
2. El menjar que serveixen en aquest restaurant s exce___ent.
3. El president va eixir i___s de l'atemptat.
4. S'ha comprat una parce___a per a fer-se un xalet.
5. T una co___ecci de segells molt important.
6. Pass el test d'inte___igncia amb un bon resultat.
7. Li concediren una beca de co___aboraci i escrigu una nove___a.
8. No han so___ucionat res, la proposta ha estat nu___a.
9. La ce___ebraci de l'acte es va declarar i___egal.
10. Va venir l'electricista i em va insta___ar el fil musical, per encara treu un so massa
met___ic.
11. So___icitrem l'assistncia al co___oqui sobre sat___its.
12. Ahir al co___egi va posar una pe___cula b___ica.

13. El van co___ocar dins una ce___a de cstig.
14. Ha presentat una proposta para___ela on fa a___usi als temes encara no solucionats.
15. La i___uminaci que han insta___at a la circumva___aci s p___ida.
16. Han a___egat desconeixement de la llei en lape___aci presentada.
17. Han e___aborat un projecte que consta dun mi___er de fulls.
18. He estat co___aborant en la so___uci dun si___ogisme duna complicaci i___imitada.
19. Cavi___ar massa pot provocar problemes capi___ars que desemboquen en a___opcia.
20. Mireia s una dona molt a____egre i treba____adora.
21. Els lletrats haurien d'estudiar ms ____iteratura he____nica.
22. El bi____et t una ra____a inte____igentment dissenyada.
23. Hem perdut el ____itigi contra els titu____ars del transa____ntic.
24. A causa de trencar ame____es em fa mal l'espa____a.
25. Cami____a t les pupi____es p____ides: cal buscar una so____uci.
26. s una dona molt __iberal: ha perms la rebe____i dels seus fi____s.
2. Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb la grafia
corresponent. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el smbol .
Un investigador privat no ha de tenir miramen___s a lhora dencarregar-se dun cas. Lany

pa___at em va arri___ar lencrre___ dinvestigar la misterio___a desaparici duna
prince___a dun petit co___tat dH___ngria. Els pares de la prince___a lhavien enviada a un
convent perqu seducara sota lestricta vi___ilncia de les mon___es. El cas s que un dia
labade___a es va adonar que no havia a___istit a loraci de mitjanit, i va ser llavors quan va
esclatar lescnd___l.
La meua arri___ada va ser com un raig desperan___a, tant per als pares com per a les
religioses. Rpidament vaig fer una enquesta per a saber qui va ser lltima persona que la va
veure. Una jove novcia va afirmar que la va observar mentre feia un passe___ solitari per una
pla___a propera al convent, i que una mica ms tar___ va sentir com sallunyava un
autom___il. Aquesta da___a va fer au___mentar les sospites dun rapte.
Per al dia segent tot es va aclar___r. Un ma___ordom de palau va trobar la xica
acompanyada dun xicot ben plantat a la casa per als convidats. Resulta que la xica
sa___orria al convent i va decidir fugir amb lajuda daquest jove que ha___ia conegut la
se___mana pa___ada en una visita a la ta___erna del poble. Desprs daquest desenlla
impre___ionant, la meua mi___i havia aca___at.
Unitat 3. Determinants I: larticle
3.1 Tipus darticle
Hi ha tres tipus darticle:
Definit: determina el substantiu que acompanya i ens indica que s conegut.

Vegeu les formes que t: el, la, els i les. Recordeu que haur de concordar amb
gnere i nombre amb el substantiu que determina. Exemple: Portam la
jaqueta que hi ha al costat de la butaca.
Indefinit: no determina amb precisi el substantiu i, a ms, indica que no s
conegut. T les formes segents: un, una, uns i unes. Tamb hauran de
concordar amb gnere i nombre amb el substantiu que acompanya. Exemple:
Joan, agafa un barret per a anar a la platja!
Personal: s el que apareix amb els noms de persona. Exemple: LAnna vol
comprar-se un cotxe.
3.2 Lapostrofaci
Sapostrofaran els articles el i la, la preposici de i els pronoms febles5 davant de vocal o h
muda per indicar lelisi duna vocal (a, e).
Aix:
SAPOSTROFA
EL / DE LA
Davant vocal o h muda
Lguila
Lalegria
Davant les xifres que comencen per vocal
L1 dagost
L11 de setembre
5
Els estudiarem en un altre tema duna manera ms detallada.
37
NO SAPOSTROFA
LA
- Davant de i o u tones: la universitat, la histria...
- En casos de confusi: la ira (diferent de lira); la Haia (diferent de Laia).
- Criteris de convenci: la una (hora del dia); la host.
- Davant de paraules que comencen pel prefix negatiu a-: la anormal, la asimetria...
EL / DE / LA
- Davant els noms de lletra: la ema, la ena, la efa...
- Davant de i o u consonntiques: el iogurt, la hiena...
- Davant de s lquida: el stop...
- Davant de h aspirada: el hall...
RECORDEU
1. Casos excepcionals dapostrofaci
a) No sapostrofen les sigles que es lletregen, per s, i seguint les regles generals,
aquelles que es lligen com qualsevol altra paraula. Per exemple: la EGB, lONU,
lOTAN, la UNESCO...
b) Els estrangerismes que comencen per h aspirada perden aquest so quan sadapten a
la nostra llengua; per tant, larticle i la preposici segueixen les regles generals
dapostrofaci. Per saber si estan adaptats heu de consultar el diccionari.
2. Usos de larticle
a) Davant de les xifres dels anys s recomanable fer servir larticle el i no la
preposici en o a. Tamb podem usar lexpressi lany seguida de la xifra.
Exemples: Lany 1999 vaig acabar la carrera o El 1973 va nixer el fill de Josep.
b) Els dies de la setmana portaran article excepte quan facen referncia a un dia de la
setmana immediatament anterior o posterior al dia en qu parlem i no va precedit
dun adjectiu com prxim o passat. Exemple: Dimarts tinc cita amb la mare de
Joana per El 27 de mar me nanir a Sussa.
c) Cal suprimir larticle davant dels infinitius amb valor verbal, no obstant aix el
mantindrem davant dinfinitius amb valor de substantiu. Exemple: Saber que
vindries no em va alegrar gaire, per El sopar s lpat del dia que ms
magrada.
d) Tamb cal elidir larticle davant la conjunci que. Exemple: Que compres tant s
un disbarat.
e) Hi ha expressions que eliminen larticle, a diferncia del castell, i que moltes
vegades introdum errniament per influncia daquesta llengua com ara:
No badar boca, parar taula, llevar taula, seure a taula, tots sants, a cura
de, etc.
No obstant aix, cal collocar larticle en expressions com:
Constar en lacta, amb lajuda, a les bones, a les palpentes, a les fosques,
alar el cap, segons lopini, anar tots a luna, anar pel bon cam, pasta
de les dents, lun i laltre, com lanell al dit, etc.
f) Les parts del dia poden anar encapalades de dues maneres diferents: preposici a
+ article: al migdia, a la nit... o amb la preposici
38 de: Ens veurem de mat.
Unitat 3. Determinants I: larticle 39
3.3 La contracci
La contracci t lloc quan larticle mascul singular i plural (el, els) entra en contacte amb les
preposicions a, de, per o la partcula ca (contracci de casa). Aix:
EL ELS EN/NA
A al als
DE del dels
PER pel pels
CA cal cals can
Cal tenir en compte que quan larticle va en singular i el substantiu segent comena per
vocal, cal apostrofar i, per tant, cal seguir les regles dapostrofaci; s a dir, si
podem apostrofar no fem contracci. Per exemple:
APOSTROFACI CONTRACCI
Vaig a lhort de Pere a collir pomes. Vaig al restaurant de Merc.
Vinc de lhospital. Vinc del Secretariat de Promoci del Valenci.
Men vaig per lantic cam de Santa Pola. Men vaig pel cam vell.
La cita ser a ca lEliseu. La cita ser a cal fuster.
3.3.1 Exercicis
1. Colloqueu larticle en les paraules que hi ha a continuaci. Recordeu que quan
pugueu, haureu dapostrofar:
1. ___ esternut 6. ___ institut 11. ___ illa 16. ___ host
2. ___ animal 7. ___ accent 12. ___ invitaci 17. ___ hall
3. ___ essa 8. ___ histria 13. ___ 11 18. ___ ndex
4. ___ humor 9. ___ ombra 14. ___ hipocresia 19. ___ uni
5. ___ ignorncia 10. ___ stalinisme 15. ___ assumpte 20. ___ iode
2. Poseu la forma de larticle que hi correspon.
1. ___ esquaix 6. ___ EGB 11. ___ intelligncia 16. ___ OMIC
2. ___ UNESCO 7. ___ hobby 12. ___ 1 17. ___ ira
3. ___ estand 8. ___ universitat 13. ___ UCI 18. ___ urna
4. ___ elit 9. ___ abreviaci 14. ___ hmster 19. ___ ESO
5. ___ hoquei 10. ___ stop 15. ___ anorxia 20. ___ erra
3. Ompliu els espais buits daquest text amb les formes de larticle en singular, la
preposici de o les contraccions corresponents:
Rellotges de sol: ombres del passat

Diu ___ especialista alemany que ___temps s la durada i la successi ___activitats
subjectes a mudana, i que es mesura per fenmens successius esdevinguts a intervals
irregulars, com el cicle solar, el lunar, etc. I, efectivament, des ___antiguitat, el decurs
del temps sha associat ___alteraci regular dels astres sobre el firmament. Aix, les
unitats de mesura temporals en ___actualitat sn bsicament les mateixes que ja usaven
les primitives civilitzacions: el segle, ___any, el mes, la setmana, ___hora, el dia, el
minut, etc.
Tot i admetent la capacitat exclusiva ___humanitat per a representar el decurs del

temps, s a travs dels rellotges que aquesta experincia pren forma fsica i esdev una
eina amb un pes definitiu en ___evoluci ___histria social, cultural i cientfica. Per
aix no sembla desgavellat afirmar que el rellotge s ___exemple ms representatiu
___home.
Joan Olivares (Mtode, nm. 26, 2000. Adaptaci)
4. Traduu les frases segents:
a) El cenar tan pronto no me permite ver la serie de TV que ms me gusta.
b) Los sbados me dedico a limpiar el comedor y la cocina.
c) En el 1998 la empresa de mi padre quebr, por lo cual los trabajadores se

manifestaron ante la Conselleria.
d) El que trabajes tanto no te ayudar a recuperarte econmicamente.
e) El lunes me voy a comprar el coche que anteayer te ense.
f) Nos veremos en la fiesta que maana por la noche organizan mis amigos de Ibiza.
g) Tu madre te ha dicho que pongas la mesa con ayuda de tu primo.
h) No me apetece nada el viajar durante todo el fin de semana por Francia.

3.4 L'article neutre lo
Larticle definit en la nostra llengua t les formes segents:
Mascul Femen
Singular el la
Plural els les
Per tant, podem observar que lestructura del nostre sistema lingstic no coincideix amb la
del castell ja que aquesta llengua t larticle neutre lo, que susa amb dues funcions
diferents: abstractiva o intensiva. Aix doncs, cal evitar ls daquest article perqu s un calc
del sistema castell.
a) Funci abstractiva
Aporta un valor abstracte o general a un adjectiu, participi, proposici adjectiva, etc. Les
estructures que cal fer servir sn les segents:
1) Els demostratius a, aix i all: All que veus s el cim dAitana.
2) Els substantius generalitzadors cosa, fet, etc.: El fet ms curis s que no hi va haver
retencions quan passvem per Alcoi.
3) Larticle el pot reforar-se amb tot i, daquesta manera, seviten ambigitats: El

sacerdot va explicar-nos (tot) el que ja sabem. No s gaire recomanable usar aquesta
forma davant de participi o de la preposici de: *Marina ens conta lafirmat pel
ministre en les conferncies de premsa, s millor utilitzar: Marina ens conta les
afirmacions del ministre en les conferncies de premsa.
4) Amb el femen es formen estructures ms genunes: El vertader del cas (millor: la

veritat del cas) s que el testimoni va mentir perqu era amic dels familiars de lacusat.
b) Funci intensiva
Les estructures amb funci intensiva es caracteritzen per la presncia de partcules

comparatives, quantitatives, etc., per exemple com, molt, tant, si... Cal assenyalar que en
aquesta funci s incorrecta la substituci de larticle lo per la forma el.
Arribar fins a Castell s dall ms fcil (*s el ms fcil).

Llus s dall ms estpid (*del ms estpid).
Diuen que se naniran a viure com ms lluny millor (*el ms lluny possible).
RECORDEU
Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant com a intensificador.

Exemple: Vosaltres no sabeu com vam patir durant la guerra (mai *quant vam patir durant
la guerra).
c) Modismes
A continuaci hi ha una srie de modismes i frases fetes que cal fer servir per evitar calcs
innecessaris.
Castell Catal
a lo grande a cor qu vols

a lo lejos a la llunyania
a lo loco a la babal
a lo mejor potser, probablement, tal volta, a la millor
a lo sumo a tot estirar, com a mxim
de lo contrario altrament, si no
en lo referente a pel que fa a, quant a
en lo sucesivo en avant, ms avant, dara endavant
es lo de menos (aix) no t importncia, (aix) rai
es lo mismo tant fa, s el mateix
lo dems la resta
por lo cual per aix, per la qual cosa
por lo general generalment, en general
por lo menos almenys, si ms no
por lo pronto primerament, dantuvi
por lo tanto per tant, doncs
por lo visto segons sembla, pel que es veu
todo lo ms a tot estirar, com a mxim
3.4.1 Exercicis
1. Corregiu larticle neutre que apareix en les frases segents:
Ja has mirat lo que et vaig portar?
Els vens de dalt sempre pensen en lo seu. Mai no canviaran.
A lo millor vaig al cinema amb Jordi. Thi apuntes?
Pere sempre diu lo mateix.
Lo neta que sempre anava i ara sembla una miserable!
Lo ms estrany de tot s que Teresa va venir sense cotxe.
Lo que tu vols no s possible.
Enguany es portar lo blanc i lo negre.
Lo divertit que s llegir i vosaltres sempre esteu mirant la televisi!

Lo cert s que els jutges sempre teniu ra.
Vine lo ms prompte possible perqu hem danar-nos-en a Elx!
Em dna lo mateix que no vingues! La decisi s teua.
No vull que digues als meus pares ni lo ms mnim sobre laccident de trnsit.
Sortosament, cada dia augmenta el consum de lo ecolgic.
2. Traduu les frases segents amb les solucions genunes:
Los amigos de su vecina han celebrado la boda a lo grande.
El fontanero dice que tiene que cambiar el grifo, de lo contrario el problema persistir.
El mdico ha llamado y ha dicho que vayas lo ms pronto posible a su consulta.
Ese cantante es lo ms del verano.
En lo sucesivo tienes que llevar una dieta baja en caloras y grasas animales.
El trabajo lo tendrs que hacer lo mejor que sepas ya que lo corregir el coordinador.
Lo que ms me gusta de Isabel es su simpata y amabilidad.
Nunca hago las cosas a lo loco porque as me lo ensearon mis padres.
Mi marido no me quiere ni lo ms mnimo.
Mira lo grande que se ha hecho el sobrino de tu hermana.
Por lo visto el examen se aplazar porque el presidente del tribunal ha cado enfermo.
Lo bello que es vivir junto a tu familia en un pueblo del interior!
Esta vez Cristina por lo menos salud cuando nos vio.
Aquella casa no es lo suficientemente grande para toda nuestra familia.
____________________________________________________________________________
3. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents:
1. No s de qu et queixes si sempre fas lo que vols.

____________________________________________________________________________
2. Lobra de teatre que vam veure desps-ahir no em va agradar lo ms mnim.
____________________________________________________________________________
3. No he vist aquesta pellcula de qu parles, per lo qual no puc opinar.
____________________________________________________________________________
4. s difcil explicar qu s lo que mha passat.
____________________________________________________________________________
5. Heu dacabar a rpidament. Tot lo dems no corre tanta pressa.
____________________________________________________________________________
6. Aquesta nit fan lo de sempre: futbol i ms futbol.
____________________________________________________________________________
7. Ja sou lo suficientment grans com per a fer aquestes bajanades.
____________________________________________________________________________
8. He danar-men de viatge, per lo qual no podr anar al sopar dantics alumnes del collegi.
____________________________________________________________________________
Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius,
numerals, quantitatius i indefinits
4.1 Demostratius
Els demostratius indiquen la situaci de la persona o cosa de qu es parla respecte de qui parla
o escriu. Situen el substantiu en lespai o en el temps en relaci amb les persones que
intervenen en la situaci comunicativa.
Mascul Femen Neutre

Proximitat
aquest aquests aquesta aquestes a
immediata
Proximitat
aqueix aqueixos aqueixa aqueixes aix
mediata
Llunyania aquell aquells aquella aquelles all
Recordeu que les formes este i eixe i les seues variants en gnere i nombre nicament sn
adequades per a un registre oral colloquial. Tingueu en compte que s totalment inadequat
barrejar les dues formes. Per exemple:
*De segur, que aquesta temporada no podrs trobar uns esclata-sangs com
estos que jo he trobat
SUGGERIMENT
En els nivells ms formals s recomanable adoptar el sistema binari de referncia,

amb les formes aquest i aquell. Reservarem ls daqueix als casos en qu hi haja una
necessitat estricta de diferenciar entre el primer grau i el segon.
45
4.2 Possessius
Indiquen possessi o propietat, pertinena, especificaci i relaci dalg o dalguna cosa

respecte del nom que determinen. Nhi ha de tnics i dtons segons es pronuncien units o no
a la paraula que precedeixen. Tenen variaci de gnere i de nombre.
Tnics
Singular Plural
Mascul Femen Mascul Femen
el meu la meua els meus les meues
Un possedor el teu la teua els teus les teues
el seu la seua els seus les seues
el nostre la nostra els nostres les nostres
Diversos possedors el vostre la vostra els vostres les vostres
el seu la seua els seus les seues
tons
Singular Plural
Mascul Femen Mascul Femen
mon ma mos mes
Un possedor ton ta tos tes
son sa sos ses
nostre nostra nostres nostres
Diversos possedors vostre vostra vostres vostres
son/llur sa/llur sos/llurs ses/llurs
REMARQUES
a) Recordeu que les formes tniques sempre han de portar larticle determinat quan van davant del
mot que determinen o quan tenen un valor pronominal: el meu oncle, la meua neboda, etc. No
obstant aix, quan van darrere del mot en prescindim (David s germ meu).
b) Les formes meva, teva, seva, etc. no sn les formes prpies de lestndard valenci, per sn
admissibles sempre que es mantinga coherncia en tot el text: aix implica que no shan de
barrejar les dues possibilitats!
c) Els possessius tons tenen un s ms restringit ja que solament els podem fer servir precedint
algunes relacions de parentiu (ma cosina, mon pare, mes nebodes), davant de les paraules vida i
casa (Aix no ho he vist en ma vida i Ma casa t molta illuminaci) o alguns tractaments (Du
Nostre Senyor).
d) Per a diversos possedors tenim la forma llur i variants. Es tracta dun possessiu que t una
vigncia escassa perqu ja fa segles que s estrany en la major part del domini lingstic. s ms
recomanable usar les altres formes que hi ha en el requadre.
e) Els possessius podem fer-los servir en lloc dels pronoms personals quan segueixen certs adverbis
usats amb carcter prepositiu. Exemple: Si vols arribar-hi, vs darrere meu.
f) Cal evitar labs dels possessius en casos en qu no corresponen (sobretot davant les parts del cos,
peces de roba, les relacions de parentiu, etc.). Exemples: *He oblidat a casa el meu mocador,
millor He oblidat a casa el mocador; *El vaig reconixer pel seu nas, millor El vaig reconixer
Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius, numerals... 47
4.3 Numerals
Expressen quantitat exacta (cardinals), ordre (ordinals), fracci (partitius) o multiplicaci

(multiplicatius).
4.3.1 Cardinals
0 zero 10 deu 20 vint

1 u, un, una 11 onze 30 trenta
2 dos, dues 12 dotze 40 quaranta
3 tres 13 tretze 50 cinquanta
4 quatre 14 catorze 60 seixanta
5 cinc 15 quinze 70 setanta
6 sis 16 setze 80 huitanta, vuitanta
7 set 17 dsset, disset 90 noranta
8 huit, vuit 18 dhuit, divuit 100 cent
9 nou 19 dnou, dinou 1.000 mil
REMARQUES
a) Escriurem guionet entre desenes i unitats (trenta-quatre, seixanta-sis...), i entre

unitats i centenes (tres-cents, quatre-centes). Per recordar millor aquesta regla, cal
que memoritzeu el nom D-U-C.
b) Els numerals que van del 21 al 29 porten dos guionets: vint-i-tres, vint-i-set, vint-i-
nou...
c) Recordeu que no es pot dir un *mill, ja que la forma correcta s: mili, bili, trili,
etc.
d) Recordeu que els numerals generalment sn invariables; no obstant aix, algunes

formes tenen femen i mascul: un/una, dos/dues i cents/centes.
e) Els cardinals quan susen com a ordinals no tenen forma femenina. Aix, direm u en
lloc de un. Exemples: Ens nanirem de vacances lu dagost; El professor ens ha
rems a la pgina vint-i-dos del dossier.
f) Els numerals cardinals tamb poden utilitzar-se com a qualificatius (sense adoptar
el plural). Exemples: La crisi va tenir lloc en la dcada dels noranta.
4.3.2 Ordinals
1r / 1a primer/a
2n / 2a segon/a
3r / 3a tercer/a
4t / 4a quart/a
A partir del nmero cinc per a formar lordinal heu dagafar el cardinal i heu dafegir-li la
terminaci - per al mascul i -ena per al femen: cinqu, nov, des, trenta-unena, vint-i-
tres...
REMARQUES
A) Tots els ordinals adopten la desinncia de femen i plural igual com els adjectius
qualificatius: segon, segona, segons, segones; sis, sisena, sisens, sisenes; etc.
B) Tamb existeixen els ordinals quint, sext, sptim, octau, dcim... usats normalment
com a substantius: una octava (intervals musicals); Jo sc de la quinta dAssumpta.
C) Les formes femenines dels ordinals sempren com a collectius: Vull que compres una
dotzena dous; El meu germ solament tindr vacances durant la primera quinzena
de juliol. Els altres numerals collectius sn: duo, duet, parell; tercet; quartet; sextet.
D) Els ordinals escrits en xifres romanes i superiors a deu es lligen usualment com a
cardinals: el segle XX (el segle vint), aneu al captol XII (al captol dotze).
4.3.3 Partitius
mig / mitja / meitat sis / sisena

segon / segona des / desena (dcim)
tercer / tercera vint / vintena (vintsim)
quart / quarta cent / centena (centsim)
cinqu / cinquena mil / milena (millsim)
REMARQUES
a) Sn quasi sempre substantivats: un mig; dos teros. Exemple: Ha perdut un cinqu
del seu pes. Per sovint sn substituts per uns altres girs: Solament ha vingut una
tercera (o tera) part de lalumnat (al costat dun ter).
b) Com heu pogut comprovar en el requadre que hi ha ms amunt, hi ha formes que
admeten dues possibilitats, encara que s ms recomanable ls de la primera:
dcim o des
centsim o cent
millsim o mil
4.3.4 Mltiples
doble sptuple
triple ctuple
qudruple nnuple
quntuple dcuple
sxtuple cntuple
REMARQUES
a) Tret de la forma doble que s invariable, la resta admet una forma femenina en -a quan
sapliquen a magnituds; s a dir, quan signifiquen que s com tres (o quatre, o cinc,
etc.) vegades un altre. Exemple: Latleta ha corregut una distncia tripla a la de la
setmana passada, s el millor de tots. En canvi, sn invariables quan signifiquen
format per tres (o quatre, cinc, etc.). Exemple: Portugal ha format part de la triple
aliana europea.
b) Sovint els mltiples sn substituts, sobretot a partir de qudruple, per perfrasis com
per exemple: El preu de la gasolina ha pujat quatre vegades ms enguany que lany
4.3.5 Exercicis
1. Escriviu amb lletra les expressions numriques segents:
a) Lany 1992 va ser el millor any de ma vida perqu vaig guanyar 22.616.417 pessetes en
un sorteig de loteria.
b) M. ngels prendr possessi de la plaa de jutgessa l1 de juny.
c) Joan XXIII va ser un papa molt valorat pel poble.
d) Beethoven s lautor de la 5a simfonia.
e) Agafa 2 jaquetes i 1 bufanda perqu al despatx fa molt de fred.
f) El rei Pere III el Cerimonis era el fill 2n dAlfons III i de Teresa dEntena.
g) Aneu a la pgina 22 del llibre de lectura!
h) Encara no us heu estudiat ni les 3/5 parts del temari. Aix, mai no aprovareu!
i) Ferran i Rosa han comprat una casa que els ha costat 23.567.222 pessetes.
j) Noms va assistir al concert de Llus Llach unes 2/4 parts del pblic.
4.4 Quantitatius
LOCUCIONS
VARIABLES INVARIABLES
ADVERBIALS
quant, quanta, quants, quantes una mica de gaireb

tant, tanta, tants, tantes un poc de quasi
molt, molta, molts, moltes (de) bona cosa de fora
poc, poca, pocs, poques ben b ms
un munt de prou
un grapat de menys
bastant, bastants una colla de noms
gaire, gaires gens (de) massa
gens ni mica de almenys
mica
REMARQUES
a) Solen anar seguits de la preposici de: els masculins singular (quant, molt, poc, tant),
bastant i gaire, per mai massa ni fora.
b) s molt important que no confongueu les formes prou i bastant ja que no signifiquen
el mateix. El primer significa en quantitat suficient i el segon, en quantitat regular.
Vegeu lexemple segent: Miracle mha posat bastant arrs per no en tinc prou.
c) Tampoc heu de confondre el quantitatiu quant amb ladverbi o conjunci quan. Vegeu
els exemples segents:
Magrada quan em portes bombons.
Quant than costat els bombons?
d) Recordeu que el quantitatiu tant es redueix a la forma tan davant dun adjectiu, un
adverbi o una locuci adverbial. Exemples:
Em fa por quan vas tan de pressa amb el cotxe nou.
Testime tant!
e) Molt i fora (contraris de poc) els emprem en frases afirmatives, ja que en frases
condicionals, interrogatives i de dubte utilitzarem, aix s, en registres molt formals,
gaire. s ms usual massa (excessivament), prou (en quantitat suficient, tal com
cal) o bastant (en quantitat o nombre regular). Exemples:
Maria t molta illusi de treballar amb nosaltres.
Marta no t gaires ganes destudiar.
4.4.1 Exercicis
1. Completeu els buits segents amb quant o quan, tant o tan:
a) _______ ten vages, tenyorar!
b) _______ arrs hi ha? Si no nhi ha, compran!
c) Fa _______ de fred que no mabelleix anar al cinema amb tu.
d) _______ arriben els pares, mavises!
e) s _______ amable que _______ alg t problemes sempre lajuda.
f) Us agrada _______ estar junts que _______ us veieu no escolteu ning.
2. Completeu els espais buits amb els adverbis de quantitat segents: gens, massa, prou,
quasi, menys, bastant, almenys
a) Segons Josep, hi havia __________ gent en el concert de Madonna.
b) El jupet que heu comprat per a lavi no magrada __________.
c) El metge diu que has de beure __________ dos litres daigua.
d) Si et vols aprimar, haurs de menjar ________.
e) __________ tots els teus amics estudien Magisteri.
f) Tinc _________ treball per encara no en tinc _________.
3. Completeu cada frase amb una de les formes que hi ha entre parntesis. Compte amb
la flexi de gnere i nombre:
(quan / quant) 1. ______ ens nanem a Saragossa?
2. No s ______ mha costat, per no era car.
3. Recordes __________ vivem a Ontinyent?
(prou / bastant) 4. Teniu beguda? No, no en tenim ________.

5. Calleu! Ja nhi ha __________.
6. Convncer la ministra ens ha costat ___________ esforos.
(tan / tant) 7. Cal que treballes _______ de pressa com els teus companys.
8. Guillem estava ________ enamorat que semblava babau.
9. Antoni, no menges _________ que et posars malalt.
(gaire / molt) 10. No tens _________ diners en el portamonedes.

11. Ladvocat treballa ________ en el nostre cas.
12. Jo tinc _________ amigues que viuen a Valncia.
4.5 Indefinits
Els adjectius o els pronoms indefinits determinen el nom amb el mnim de precisi. Nhi ha
que poden fer dadjectius i de pronoms, i daltres solament sn pronoms.
un, una, uns, unes

Formes variables algun, alguna, alguns, algunes
amb flexi completa mateix, mateixa, mateixos, mateixes
tot, tota, tots, totes
cert, certa, certs, certes
altre, altra, altres

Formes variables amb tal, tals
flexi incompleta qualsevol (singular), qualssevol (plural)
qualque, qualques
ambds, ambdues
cada
Formes invariables res
cap
sengles
REMARQUES
a) Recordeu que alg, ning i cadasc (o cada u) nicament funcionen com a pronoms i,
per tant, sn invariables. Sempre fan referncia a persones. No els confongueu amb els
adjectius. Exemples:
De segur que alg vindr a la festa.
Ning no et comprn.
Cadasc va a la seua.
b) Quelcom s una forma amb un s molt restringit, cal reservar-la per a registres molt
formals. s ms aconsellable emprar la forma equivalent alguna cosa.
c) Hom es fa servir en les construccions impersonals. En la llengua parlada sol ser substitut
pel pronom es. Exemples:
Hom diu (es diu que) que Cludia guanyar el concurs.
d) Lindefinit tot i mig es mantenen invariables (en mascul) davant de topnims.

Tot Alacant va participar en la manifestaci.
Mig Novelda no ha assistit al preg que va fer lalcalde.
e) Un error molt freqent s usar la forma el mateix per evitar la repetici dun substantiu
esmentat anteriorment. En aquest cas shan de fer servir els possessius i els demostratius
o un pronom feble. Exemples:
Abans daparixer la pellcula tothom en parlava (i no *parlava de la mateixa).
Vam conixer Esteve i la seua dona (i no *del mateix).
Recordeu que fa la concordana amb el substantiu que determina quan va davant i es mant
invariable quan va darrere (a excepci dels pronoms personals). Exemples:
La professora mateix et far la prova de nivell per Ella mateixa / La mateixa
professora et far la prova.
f) Algun sempra en frases afirmatives. Si la frase s interrogativa s recomanable utilitzar

cap o res. Vegeu els exemples segents:
Mhas portat res de la fira?
Teniu cap problema?
g) Varis, vries, com a sinnims de diversos, alguns, s un castellanisme. Podeu evitar-ho

amb formes com les que hi ha a continuaci:
Tenim algunes (o diverses) preguntes que volem que ens contestes (no *vries
preguntes...).
h) Aneu amb compte amb ls del barbarisme el / la / els / les dems. Heu dusar formes
com ara: els altres, els restants, etc. o, en un s genric, la resta. Per exemple:
Solament van aprovar lexamen tres persones, la resta (els altres) no el van aprovar.
i) Un altre calc del castell s utilitzar propi, prpia, propis i prpies per a emfasitzar la
identitat dun substantiu, cal usar mateix (i variants). Exemple:
La mateixa advocada portar a terme totes les diligncies escaients, i no *La
prpia advocada...
j) Heu de distingir les formes cadasc (cada u) i cadascun, cadascuna. La primera s un

pronom que fa referncia a tota persona, sense cap limitaci. Les segones fan referncia
a un element (persona o cosa) que pertany a un collectiu determinat.
Cal prendre fruita tots els dies, per cadasc que menge el que vulga.
Cadascun dels presents en aquesta sala haur dexposar el que pensa.
4.5.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases segents amb un dels indefinits que hi ha entre
parntesis:
(tot / tota / tots / totes) 1. Van participar en lacte __________ les persones.
2. ________ Alcoi va assistir a la presentaci del cartell.
3. ________ els dirigents es van reunir a Barcelona.
(alg / algun) 1. De segur que __________ amic vindr a buscar-me.

2. __________ de nosaltres haur de dir-los-ho.
3. __________ va telefonar-te, per ara no recorde qui.
(cadasc / cadascun / 1. _________ dels alumnes far una ressenya.

cadascuna) 2. _________ que porte el que tinga a casa.
3. _________ de les filles de Joan far una coca.
2. Traduu:
a) Varias personas han venido a la consulta para pedir cita.
b) El perro est algo delgado.
c) El propio director vino y nos dio la mala noticia.
d) Hemos sacado bastante dinero de la rifa pero no sabemos si tendremos suficiente para el
viaje.
e) La reunin entre los ministros ha durado varias horas.
f) Cualquiera de vosotros est preparado para pronunciar el pregn de fiestas.
g) Has ledo esta novela? Yo conozco al autor de la misma.
h) Toda Novelda ha apoyado la candidatura del presidente de la asociacin.

4.5.2 Gens / cap / res / ning
Recordeu que res i ning sn pronoms indefinits i, per tant, no poden anar acompanyats de
cap substantiu. Res significa cap cosa i va referit a coses, i ning significa cap persona i va
referit a persones.
Avui no ha vingut ning a classe.
He anat a comprat i no he vist res interessant.
Gens i cap sn determinants i van acompanyats dun substantiu. Gens portar substantius que
facen referncia a quantitats no comptables (pa, aigua, farina, llet, calor, fred...) i cap en
portar referits a quantitats comptables (cadires, taules, persones...).
Ahir no va fer gens de fred.
No tinc cap jersei blau.
Recordeu que aquestes formes apareixen en frases condicionals, interrogatives i dubitatives

en sentit positiu, i tamb en frases negatives amb valor negatiu.
Si tens cap problema no dubtes a fer-mel saber.
Aix mateix, heu danar amb compte i no confondre el pronom res i el quantitatiu gens.
Jlia no estudia gens (perqu s una mandrosa).
Jlia no estudia res (perqu no es dedica a lestudi).
4.5.3 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb cap, res, gens i ning:
a) ngel ho ha fet, per sense ________ de ganes.
b) En tot el dia no ha vingut __________.
c) Ja heu llegit les novelles? No, encara no nhem llegit ________.
d) En larmari no hi ha _________ camisa neta.
e) El seu riure no magrada __________.
f) Queda llet en la nevera? No, no en queda ___________, me lhe acabada jo.
g) Heu vist necs al llac? No, no nhem vist ________.
h) Hem anat al cinema i no hi havia ___________.
i) Qu tha portat Pep de Frana? No mha portat ___________; s un garrepa.
j) Durant tota la setmana els infermers no han treballat ____________.
k) Durant tota la setmana els infermers no han fet ___________.
l) Ha passat _________? No, no patesques que noms ha estat un ensurt.
m) No magrada _________ que et poses aquesta camisa amb els pantalons negres.
n) Vam quedar tots els amics a la plaa, per no hi va venir ____________.
o) Xavier, posam una mica ms darrs. Ho sent per no en queda ________.
p) Si vols ________, mho dius.
q) El gat no menja ________ del que li he posat, qu li passar?
r) Qui ha escrit aix en la pissarra? No ha estat __________.
2. Feu una mica de reps de quantitatius i indefinits, i corregiu les incorreccions que
trobeu en les frases segents:
a) Nosaltres dinem a les dos quant tenim temps.
b) He rebut bastantes visites que mhan portat forces regals.
c) Hi havia vries persones que el coneixien.
d) Si volen algo de mi, ja mavisaran.
e) Vull que vinguen tres voluntaris qualsevols.
f) Ara vindran els dems amics: Pere, Jordi i tots els dems.
g) Si hi ha algun vestit que tagrade, compra-tel.
h) A cadascun, li ser donat el que es mereix en el regne del cel.
i) De totes aquelles coses no hi ha ningn objecte que magrade.
j) Rodejarem la casa i tombarem la porta de la mateixa.
k) Escolteu-me tots: amics, familiars i dems assistents.
l) Conec vries persones que tindrien molts problemes si decidrem suspendre lacte.
m) Van eixir del local, per desprs van tornar al mateix.
n) No s acceptable cobejar els bns ajens.
o) No es pot passejar perqu mitja Alacant est en obres.

Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu
5.1 Gnere del substantiu
El gnere del substantiu s totalment arbitrari quan designa coses i idees abstractes. Quan
designa persones i animals que tenen dos gneres, el femen es forma de diverses maneres:
Regles Remarques
Pot modificar-se lltima grafia:
-p -ba (llop lloba)
-t -da (advocat advocada)
Generalment, safegeix una -a al mascul.
-c -ga (cec cega)
-f -va (serf serva)
Ex.: conill conilla
-s -ssa (s ssa)
-u -va (romeu romeva)
-l -lla (Marcel Marcella)
Els substantius acabats en -e, -o, -u tones canvien aquestes orfe rfena
per una -a. el / la conserge
pediatre pediatra, monjo monja, Andreu Andrea el / la noble
En alguns casos, safegeix al mascul les terminacions prncep princesa
-na, -ina, -essa (ocupacions i crrecs). marqus marquesa
cos cosina, heroi herona, metge metgessa pags pagesa
Alguns tenen terminacions prpies.

-or -riu emperador emperadriu
-leg -loga psicleg psicloga
Uns pocs mots fan el mascul afegint ot al femen:

perdiu perdigot, bruixa bruixot, abella abellot
Sn invariables els acabats en -aire, -ista, -cida i -ta.

el / la boletaire, el / la pianista,
el / la parricida, el / la gimnasta
Noms danimals invariables afegeixen
mascle o femella:
el rossinyol mascle / el rossinyol femella
la sargantana mascle / la sargantana femella
Mots amb arrels diferents per al mascul i el femen.
amo mestressa cavall egua
57
5.1.1 Exercicis
1. Escriviu el femen de les paraules segents:
Ex.: Llus Llusa 14. merlot _______________
1. gos _______________ 15. cadernera _______________
2. cadell _______________ 16. taxista _______________
3. treballador _______________ 17. porc _______________
4. actor _______________ 18. sastre _______________
5. notari _______________ 19. sucida _______________
6. s _______________ 20. avi _______________
7. jueu _______________ 21. plebeu _______________
8. tocleg _______________ 22. heroi _______________
9. padr _______________ 23. comte _______________
10. prncep _______________ 24. llebrot _______________
11. marqus _______________ 25. ase _______________
12. astronauta _______________ 26. drapaire _______________
13. abat _______________ 27. sargantana _______________
2. Canvieu de gnere les paraules segents:
duc tia bruixa
captiu actor mandatari
cos cavall du
emperador europeu poeta
amo secretari pag
garr cabra perdiu
artista marroqu ve
germ serf abella
burro esclau robavellaire

5.1.2 Divergncies respecte al castell
Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu 59
De vegades, per influncia del castell, usem equivocadament el gnere dalguns substantius.
Per aix, cal recordar el gnere daquestes paraules:
Sn de gnere femen
acne destrossa estrada oda serena
alicates disfressa estrena olor sndrome
anlisi dita hematies orenga sucrera
andana empara icona postres suor
apoteosi empenya imperdible potinga teulada
aroma encesa letargia rtio tomaca
botija escalopa marat reguera xinxes
calor escaparata marjal remor magnlia (larbre)
cellofana esperma megatona resplendor Snia (el riu)
dent esplendor merenga resta serradora (lloc de treball)
desfilada espremedora mona sabata
Sn de gnere mascul
afores compte escafandre llegum regle
afront contrallum espinacs lleixiu senyal
allargador corrent estratagema malt solitari
avantatge costum estru marge sotsobre
bacteri deute front nvol trmits
crcer dot interrogant orde torticoli
cataplasma dubte interviu pebre

5.1.3 Exercici
1. Comproveu si recordeu el gnere daquestes paraules. Poseu larticle determinat o
indeterminat que els corresponga:
Ex.: No magraden els espinacs.
a) _____ calor daquell forn era insuportable.

b) _____ marat de ball ser diumenge.
c) Sentia _____ olor de colnia barata.
d) s fcil llevar les taques que deixa _____ suor.
e) Tinc _____ estru molt ben ensinistrat: canta.
f) _____ bacteris provoquen malalties.
g) La iaia cuina_____ llegums insuperablement.
h) El comte viu del conte i t _____ compte corrent molt gran.
i) Haureu de tenir _____costum de rentar-vos les mans abans de dinar.
j) Avui anirem a veure ____ afores de la ciutat.
k) Cambrer, ____ compte, per favor.
l) Hi ha hagut _____ avaria en _____ corrent elcric.
m) No he vist ____ senyal i he aparcat en un gual.
n) No estic dacord amb ____ anlisis que han fet els tcnics.
o) Aquesta carretera t____ pendent molt fort.
p) ____ deutes sempre sn un problema.
q) He fet _____ postres exquisides.
r) Si sen van ____ nvols lluir el sol amb fora.
s) He agafat un drap per netejar ____ pols.
t) _______ dot de la donzella era de perles precioses.
u) No li valgueren ______ estratagemes en aquell judici.
v) Posa ______ lleixiu a la roba.
w) El metge li diagnostic _______ torticoli en grau avanat.
x) Portam ___________ alicates i tallar el fil daram.
5.1.4 Paraules amb doble gnere i significat diferent
Mascul Femen
de clavar clau dobrir i tancar
No vull que claves un clau en la paret. La clau de la maleta s aquesta.
malaltia clera ira, rbia
Lepidmia del clera. La clera dels dus.
article dopini dun peridic editorial empresa editora
Aquest editorial davui no magrada. Una editorial publica el meu llibre.
disposici de les coses ordre manament
Tot ho fa seguint un ordre Esperava una ordre del seu cap..
vergonya pudor olor desagradable
No t ni el ms mnim pudor. No suporte la pudor de la llet agra.
salutaci salut estar sa
Mha fet un salut molt afectus, avui. La meua salut s perfecta.
batec pols petites partcules
T el pols accelerat: s un atac! La pols del ciment deixa el cotxe negre.
la dormida son les ganes de dormir
T un son molt lleuger. Tinc molta son durant tot el dia.
paviment terra tots els altres sentits
El terra del bany s de marbre. Aquesta terra s argila.
excavaci vall depressi entre muntanyes
Feia un vall per a canonades daigua. Aquesta vall s molt ampla.
propsit, intenci fi acabament, final
El fi era que tots ho passarem b. A s la fi per als teus somnis.
aparell per a fer llum llum claredat
Encn el llum. Treballe sempre amb la llum del sol.
bra de mar entre dos territoris canal conducte
El canal de la Mnega. Hem de reparar la canal de la teulada.
5.1.5 Exercici
1. Llegiu aquestes frases i amb lajuda del diccionari, si cal, esbrineu quina s la parella
de cada animal. Desprs escriviu dues columnes i relacioneu cada animal amb la seua
parella tal com fem en lexemple:
a) Livori dels elefants s molt cobejable. Ex.: elefant elefanta

b) En aquella granja feia falta un ase. ___________ ___________
c) La carn de perdigot sol cuinar-se macerada. ___________ ___________
d) Moby Dick s el nom duna balena llegendria. ___________ ___________
e) Enguany no han vingut les oronetes al campanar. ___________ ___________
f) Ls s un animal en perill dextinci. ___________ ___________
g) El pat doca s excellent. ___________ ___________
h) Les cuixes de granota sn molt apreciades. ___________ ___________
i) El meu cavall va coix. ___________ ___________
j) El canari s un animal domstic. ___________ ___________
5.2 Nombre del substantiu
Regles Remarques
Tamb poden afegir ns mots com:
Normalment safig -s al singular:
home homes o hmens
poll polls
jove joves o jvens
Alteracions ortogrfiques
cq rica riques
Acabats en -a tona, canvien a -es:
c auda audaces
ona ones
gug aigua aiges
ggu homloga homlogues
jg roja roges
Afegeixen noms -s
-sofs, cafs, bebs, consoms, bisturs,
Acabats en vocal tnica afegeixen -ns: xamps...
-noms de les lletres: les as
macarr macarrons
-notes musicals: els dos
ve vens -partcules gramaticals usades com a
substantius: els perqus
Acabats en: -st, -xt, -sc, -ig

fan el plural en -os o -s
text textos o texts
casc cascos o cascs
assaig assajos o assaigs
Acabats en: -, -x, -ix, -ex, -tx
Fan el plural en os
capa capaos sufix sufixos
reflex reflexos coix coixos
despatx despatxos
- algeps, fons, ens, socors, temps...
- dies de la setmana acabats en -s
Afegeixen -os els masculins aguts acabats en: els dilluns, els dimarts i els dijous
-consonant + s: curs cursos -dervats amb sufix -s: canyissos
-s : pis pisos -derivats amb el sufix -s: pallussos
-s: autobs autobusos -relacionats amb mots amb /s/: russos
-pius i plus
-aiguarrasos, asos, casos, gasos,

Afegeixen -sos els masculins acabats en gimnasos, masos, vasos
-s: capats capatassos -derivats amb sufix -s:
-s: congrs congressos francs>francesos, imprs>impresos
-mes mesos, dos dosos, tres tresos.
-derivats amb -s difosos
-s: arrs>arrossos -relacionats amb mots amb /z/: esposos
-dosos
Sn invariables
- femenins acabats en -s: la/les cries, pols
- masculins en -s: el/els llapis, cctus
Amb -s (plural grfic, no fontic):
apndixs, ndexs, faxs, esfinxs, hlixs, linxs
5.3 Gnere i nombre de l'adjectiu

En general, la flexi de ladjectiu segueix les mateixes regles que hem vist per a la formaci
del gnere i el nombre dels substantius. Recordeu que hi ha adjectius duna terminaci per als
dos gneres (cruel, cruels), i daltres amb dues, que de vegades no coincideixen amb les del
castell (trist, trista, tristos, tristes).
5.3.1 Gnere
Acabats en consonant fan el femen afegint una -a al mascul:

fosc fosca; net neta, dol dola.
Canvis ortogrfics:
td acusat acusada cg groc groga
uv blau blava cq ric riques
gug ambigua ambiges ggu homloga homlogues
jg roja roges sss ros rossa
c auda audaces -ig-j- boig boja
-l-ll- tranquil tranquilla
Els adjectius acabats en vocal tnica recuperen una -n en el femen:
ser serena, ple plena, mar marina.
Els masculins acabats en -i o -u tones precedides de consonant fan el femen afegint
una -a: aeri aria, auri uria, ferri frria.
En el cas dels masculins acabats en -o tona, la canvien per -a:
fondo fonda, flonjo flonja.
Els mots acabats en -au, -iu i -ou canvien aquesta terminaci per -ava, -iva i -ova en
femen: blau blava; nociu nociva, tou tova.
Els que acaben en -eu canvien aquesta terminaci per ea en el femen:
Europeu europea (excepte hereu hereva).
5.3.2 Nombre
Els adjectius formen el plural afegint una -s al singular:

blanc blancs, verd verds, tebi tebis.
Els adjectius acabats en -a tona fan el plural en -es:
amfbia amfbies, nmada nmades, dola dolces.
Els acabats en vocal tnica fan el plural amb la terminaci -ns:
ple plens, div divins.
Els adjectius acabats en -s fan el plural amb la terminaci -os
(de vegades dupliquen la essa): gris grisa, ras rasos, masss massissos.
Els que acaben en -x, -ix o -tx tamb fan el plural en -os:
baix baixos, fix fixos.
Els que acaben en - tenen una forma per al mascul i una altra per al femen:
auda audaos/audaces, fero feroos/feroces.
5.3.3 Exercicis
1. Completeu les sries segents segons lexemple:
Ex.: groc groga grocs grogues

a) ___________ ___________ ___________ vellutades
b) beix ___________ ___________ ___________
c) ___________ foniatra ___________ ___________
d) ___________ ___________ lents ___________
e) elegant ___________ ___________ ___________
f) com ___________ ___________ ___________
g) ___________ aliena ___________ ___________
h) ___________ ___________ ___________ perverses
i) ___________ vaga ___________ ___________
j) ample ___________ ___________ ___________
k) ___________ ___________ aptes ___________
l) ___________ ___________ tendres ___________
m) sinistre ___________ ___________ ___________
n) ___________ ___________ ___________ ineptes
o) estudiant ___________ ___________ ___________
p) ___________ ___________ ___________ atroces
q) ___________ autodidacta ___________ ___________
2. Canvieu el nombre de tot el que pugueu de les frases segents:

a) Les oques que es passegen per la plaa molesten el trnsit.
b) Els soterranis de les cases antigues sn ttrics.
c) Algun fenomen que ha ocorregut al costat mha fet por.
d) Les pluges dels ltims anys han acabat amb les anyades
e) Tinc la m grossa com la dun gorilla.
f) El reflex de lespillet que hi ha al fons del calaix em fa nosa.
g) El comer i les arts sn bones dedicacions.
h) No em dnes ms medicines, que tinc marejos.
i) El despatx que mha posat lempresa s el millor de ledifici.
j) El vaixell, lavi, el tren, el cotxe i caminar sn mitjans de transport.
3. Poseu en plural els substantius de les oracions segents i feu-hi les modificacions
pertinents:
a) La taronja valenciana s massa dola.
b) Tot nen t el mateix desig.
c) Amb la mquina de rentar la roba sha perdut el safareig del poble.
d) Quin dilluns i dimarts tenim classe de valenci?
e) Ha de ser recuperada la can tradicional de la regi.
f) Al prat hi ha una vaca que pastura.
g) Laigua de la font daquell poble t un gust molt diferent.
h) La barca de pesca no ix dissabte a la nit.
i) La professi ms habitual del sus s fcil dendevinar.

a) Las bacterias son asquerosas.
b) Tiene una costumbre muy fea: cuando tiene una deuda muy gruesa nunca la paga.
c) Este perfume tiene un aroma exquisito.
d) Cundo llegar el fin del mundo?
e) Tiene la frente muy ancha, los dientes pequeos y el resto de su aspecto es

impresentable.
f) En esta farmacia se hacen anlisis clnicos.
g) El SIDA era desconocido hace 50 aos y ahora es una enfermedad muy grave.
h) Has de hacer un anlisis amplio del problema antes de plantear todas las dudas.
i) Han cortado la corriente elctrica. Por eso no funciona el aire acondicionado y notamos
un calor tan pegajoso.
j) Tengo mucho sueo, pero despus me desvelo porque tengo el sueo muy ligero y sufro
muchas pesadillas.
k) Me has asustado y por eso tengo el pulso acelerado.
l) Coged una hoja de papel y dibujad un toro con los cuernos bien grandes.
m) Dale muchos besos y muchos abrazos.
n) Habia tanta gente que todos recibimos muchos empujones y algn pisotn.
5.4 Concordana entre substantiu i adjectiu

Si un adjectiu afecta dos o ms noms que tenen el mateix gnere, ladjectiu va, evidentment,
en plural i en el mateix gnere que els noms:
Una cassola i una paella brutes. Un home i un gos cansats.
Si ladjectiu afecta dos o ms noms de gnere diferent, ladjectiu va en mascul plural:

Un cotxe i una moto vells.
Una bicicleta i un cami rojos.
Homes i dones despullats.
Si ladjectiu va davant de dos o ms noms de gnere diferent, concorda noms amb el primer,
en gnere i nombre:
Fantstica visi i comentari Bon efecte i impressi
Tamb hi ha la possibilitat de repetir ladjectiu, tant si va davant com si va darrere:

Una escopeta vella i un sarr vell. Bon exercici i bona presentaci.
Si un nom s determinat per ms dun adjectiu i, per a no repetir-lo, selideix alguna vegada,
s recomanable que vaja en plural:
Els plantejaments immobilista, moderat i radical... (se sobreentn El plantejament
immobilista, el plantejament moderat i el plantejament radical; seria diferent si es
tractara de tres adjectius que afectaren un mateix nom: El plantejament immobilista,
retrgad i reaccionari...)
Els adjectius tot i mig esdevenen invariables i prenen el valor dadverbis quan van davant
dun nom de ciutat, de naci, etc., no precedit darticle:
Tot Barcelona ho sap.
Coneix tot Catalunya.
Exageren quan diuen que a mig Valncia hi fan obres.
5.4.1 Exercici
1. Milloreu, si s possible, les frases segents:
a) Tota Callosa est plantada de nespres.
b) He vist un llibre i una ressenya molt bona.
c) Freda sopa i caf era tot el que lesperava a casa.
d) De pedra era tota la Gandia medieval.
e) Lesperava a lestaci mig Santa Pola.
f) Lexamen inicial, parcial i final t parts orals i escrites.
g) Els anys i les estacions felices passaven rpidament.
h) Un gat, una balena i un ping grisos decoraven la paret de lhabitaci.

Unitat 6. Lxic. Composici i derivaci
En aquesta unitat treballarem els principals fenmens que afecten el lxic, perqu pugueu usar
els mots amb precisi i correcci. Els aspectes que veurem seran les dissemblances amb el
castell els doblets, els barbarismes i els neologismes i els fenmens que afecten la
creaci lxica: la composici, la derivaci i ls del guionet.
6.1 Doblets lxics
Hi ha mots que sassemblen molt, per que tenen significats diferents, els anomenem doblets.
A alguns els prefixos els han conferit un significat nou: semblar / assemblar. Daltres, es
confonen moltes vegades en la llengua colloquial, per tenen significats que cal mantenir.
6.1.1 Exercici
1. Empleneu les frases segents amb la paraula que considereu convenient:
1. ABONAMENT / ADOB
Si vols anar al teatre, primer has de recollir l _____________ en taquilla.
He posat_______________ als rosers perqu isquen flors ms boniques.
2. ACLARIR / CLARIFICAR
Finalment, els caps de govern de la Uni Europea ___________ el tema.
Cal que nosaltres __________ b loli abans de vendrel.
3. AFIRMAR / AFERMAR
Es va ______________ en la seua posici: va _________ que no pensava dimitir.
Hem d___________ els fonaments daquesta casa.
4. ANULAR / ANULLAR
He telefonat per ___________ la cita que tenia amb el metge.
Com que no savenien, van __________ el seu matrimoni: lanell que portaven al
dit___________ no tenia cap valor .
5. APARELL / APARAT
Van fer un sopar amb molt d____________ perqu venia lalcaldessa.
L___________ de televisi deix de funcionar en comenar aquella tempesta amb tant
d___________ elctric.
Com que menja tant t problemes en l_______________ digestiu.
69
6. ATERRAR / ATERRIR
A aquell avi encara no li han donat perms per ________________ i lespera ha
___________ els passatgers.
No sigues tan idealista. _____________, que ja tens 30 anys!
7. BAIXAR / ABAIXAR
El preu de la carn de vedella ha _________ molt.
Cal que ___________ el volum del televisor.
8. BAN / BNDOL
La poblaci es va assabentar del succs pel ____________ que va emetre
lajuntament.
El ____________ cristi ja est preparat per a desfilar.
9. BENA / VENA
Necessite posar-me una __________ per a subjectar millor lesparadrap.
Mhan tret sang de la __________ per fer-me una anlisi.
10. BOSSA / BORSA

Enguany shan incrementat els beneficis dels que inverteixen en __________.
La ____________ o la vida.
He tornat del supermercat carregat amb moltes ______________.
Llus ha regalat a la seua nvia una _________ de pell de cocodril.
11. COLA / CUA

Posa ms ____________ si no vols que es desenganxen els cromos.
Li han tallat la ____________ al gos.
He hagut de fer____________ per entrar al cinema.
En el viatge he hagut de seure a la ____________ de lavi.
Hem comprat un piano de___________ de segona m.
12. CONTE (CONTAR) / COMTE / COMPTE (COMPTAR) / COMPTES

El tresorer tenia dificultats per a aclarir els __________ de lassociaci.
La __________ va assistir al sopar benfic vestida de llarg.
Vs amb __________ i posat el casc, en _________ de fer el boig.
Si tens problemes saps que pots _____________ amb mi.
Si ja has acabat les postres, demanarem el _______________ al cambrer.
He obert un _______________ corrent en la caixa destalvis.
Com que no sap matemtiques, sempre ____________amb els dits.
13. COMPLIMENTAR / EMPLENAR

Sempre estem _________ els mateixos papers.
Es passa el dia _________ els seus superiors jerrquics.
14. COMPONDRE / COMPOSAR

Corelli va ___________ ms de cinquanta concerts per a viol.
Lhan ___________ per no fer els deutes.
70
Unitat 6. Lxic. Composici i derivaci 71
15. CONTEMPLAR / PREVEURE

Es passa la nit ________ la lluna plena.
Aquest apartat de la llei no __________ els casos ms dubtosos.
16. CUB / CUBELL

Ledifici on subicar el museu de les cincies t forma de _____________.
No trobe el _______________, no s on posar els bolgrafs.
Tres al _____________ s igual a nou.
17. DATA / DADA

No se sap encara la __________ de lexamen.
Cal omplir els buits de limprs amb les ____________ personals, i desprs les
collocaran en una base de ________________ general.
18. DIR / DIR-SE

Jo _______ Bond, James Bond.
Ell abans ___________ que no tenia llicncia per a matar.
19. DOBLAR / DOBLEGAR

Quan acabeu ___________ el full per la meitat.
Has de treballar ms, has de ____________ el temps que dediques a lestudi.
Saps si han ____________ aquesta pellcula al catal
Abans de guardar la roba has de ___________-la.
20. DORMIR / ADORMIR

Aquell xiquet no pot ___________ b.
Sensenyen canons de bressol per ______________ el seu fill.
21. ESBORRADOR / ESBORRANY / ESBORRALL

A laula 204 no netegen mai l____________.
Feu primer un ___________ i desprs redacteu la vostra composici.
Em va presentar el treball ple d________________.
22. FAMS / AFAMAT

Des que sha fet___________ ja no ens tracta igual. Ara s una persona molt
__________.
Estava _____________ . Feia molta estona que esperava el men.
23. FULL / FULLA

Si necessiteu ms ________ per a lexamen, men demaneu.
A la tardor cauen __________ dels arbres.
24. GREIX / GRAS (GRASSA)

Com que no vol estar tan __________ es nega a menjar aliments amb __________.
25. LLIURAR / ALLIBERAR

Heu de ___________ els treballs abans del 30 de maig.
Lluiten per ___________ el seu pas.
26. MEDI / MIG (MITJA) / MITJ / MITJAN / MITJANA.

A _____________ agost se celebra la festa de la Mare de Du.
___________ Noruega es va abstenir en les darreres eleccions.
En __________ judicials la sentncia ha causat una forta commoci.
Lavi s el ___________ de transport que menys magrada.
La ___________ dedat dels narcotraficants detinguts s molt baixa.
Ja he netejat ___________ casa.
No t els ___________ necessaris per a investigar.
Treballe en la conselleria de __________ ambient.
La televisi s un __________ de comunicaci molt influent.
27. MEDECINA / MEDICINA

Des que estudia ____________ ja no vol prendre tantes ____________.
28. MESA / TAULA

A les nou del mat sha constitut la ___________ electoral.
Per favor, ajudam a desparar _______________.
Desprs de la conferncia hi hagu una _____________ redona.
La ________ de govern ha dictat la llei que tant espervem.
29. MIDA / MESURA

Pren-li les ___________ per fer-li el vestit de festa.
El govern haur de prendre _____________ molt estrictes contra la corrupci.
Si vols que la recepta tisca b, has de posar-li la _________ exacta de cada
ingredient.
30. MSCUL / MUSCLE

El cos hum t molts ______________.
Em fa mal lesquena perqu vaig carregar una botella de but al ___________.
31. NOMBRE / NMERO

Quin ____________ ha eixit al sorteig de lONCE?
Hi havia un gran __________ dalumnes en la manifestaci.
32. NOMENAR / ANOMENAR

Lhan ____________ president de lassociaci de vens.
Han passat llista? Ja mhan ____________?
33. RGAN / ORGUE

Han restaurat l_______________ de la catedral. Ara sona millor que mai.
Cap__________ del govern central ha ems el comunicat.
Mhe fet donant d________________.
34. POSAR / PONDRE

La gallina va __________ tres ous dor.
__________-vos al costat de la finestra per veure com es __________ el sol.
35. PROVAR / EMPROVAR / TASTAR

Abans de comprar-te la brusa, ___________-te-la.
En el piscolabis vam __________ tota mena de mariscs.
Hem estat ___________ la resistncia del pont nou.

36. REAL / REIAL
La casa __________ ha ems un comunicat per fer pblic lembars de la infanta.
La pellcula est basada en fets ____________.
37. REVETLLA / BERBENA

Lorquestra Montecarlo vindr a la ________________ de divendres.
La ______________ s una planta verinosa.
38. SEGUR / ASSEGURANA / FIADOR

Ests __________que tot aix no s mentida?
Aquest anell estar ms __________en la caixa de cabals.
Aquest mes he de pagar l____________ del cotxe, la de la casa i la de vida.
Si no vols que hi haja un accident, posa el ___________ a la pistola.
39. SEURE / ASSEURE

No podem ____________, ja que la sala est plena.
Hem ________ el xiquet en la cadira menjadora.
40. SEMBLAR / ASSEMBLAR-SE

Es nota que sn germans, __________________ moltssim.
Amb aquella careta dngel, _____________ tan honrat i tan bona persona.
A mi em ______________ que plour aquest cap de setmana.
41. SENYALAR / ASSENYALAR

No dones a rentar la roba sense abans ______________-la.
Desprs de laccident se li va quedar la cara ________________.
Vosaltres, _______________ amb una creu lopci correcta.
El jutge em va demanar que ___________ el culpable.
42. TATXA / TACA

Em va caure el setrill i em vaig fer una __________molt gran en el vestit.
Necessite ms __________ per a penjar els psters.
43. TERME / TERMINI

Aix sha de fer dins del lmits del ____________ municipal i en un ____________
de set dies com a mxim.
44. VETLA / ESPELMA / VELA

He passat la nit en _________ perqu el xiquet no ha parat de plorar.
Fou tan romntic! Soprem a la llum de les ___________.
s molt ric, fins i tot t un vaixell de ___________.
2. Completeu els buits de les frases segents posant-hi les paraules o les locucions que
sajusten a la definici que hi ha entre parntesis.
1. El policia li va posar les ____________ (JOC DANELLES DE FERRO AMB QU SE

SUBJECTEN ELS PRESOS PELS PUNYS) a aquell ____________ (PERSONA QUE EN MATA UNA
ALTRA) tan perills.
2. El futbolista li va posar la ____________ (ACCI DE POSAR EL PEU ENTRE CAMES DALG

PER A FER-LO CAURE) i ell va caure un ____________ (COLP FORT DONAT EN UNA
CAIGUDA)
3. El ____________ (PERSONA ENCARREGADA DEXECUTAR LES PENES DE MORT) va complir

amb la seua missi sense cap mirament.
4. No has de creuar el carrer per la ____________ ( LLOC ON SENCREUEN DOS O MS

CARRERS), sin que ho has de fer pel pas de ____________ ( LLOC MARCAT PERQU HI
CREUEN LES PERSONES QUE VAN A PEU).
5. Com que fa tanta calor haurem d ____________ (POSAR EN MARXA) laire ____________
(SOTMS A CONDICIONS).
6. Francesc sempre ens conta uns ____________ (OCURRNCIES VIVES I SOBTADES)

bonssims.
7. El que ms magrada desprs de la dutxa s eixugar-me amb una bona ____________

(PEA RECTANGULAR DE ROBA PER A EIXUGAR-SE LES MANS I LA CARA) i tot seguit posar-
me un ____________ (PEA DABRIC AMB MNIGUES, ESPECIALMENT AQUELLA QUE ES
POSA DESPRS DEL BANY).
8. El jutge va concloure que lhomicidi es va produir amb premeditaci i ____________

(CAUTELA PER A ASSEGURAR-SE LA IMPUNITAT DUNA MALA ACCI).
9. Com que no puc acabar el mes, haur de demanar a lempresa una ____________
(PAGAMENT AVANAT).
10. Sembla que, finalment, el roser ha ____________ (SHA AGAFAT A LA TERRA AMB
ARRELS) b.
11. L____________ (DONA ENCARREGADA DATENDRE ELS CLIENTS DUNA COMPANYIA DE

VOLS, FIRES, ETC.) ens ha donat un got amb ____________ ( PART LQUIDA EXTRETA,
BSICAMENT, DE LES SUBSTNCIES VEGETALS) de taronja.
12. Tots els anys augmenta el preu de l____________ ( CONTRACTE AMB QU SN

ASSEGURATS ELS BNS) del cotxe.
13. Si busques una ____________ (TIRA LLARGA DE TEIXIT EMPRADA PER A SUBJECTAR
APSITS EN UNA FERIDA), cal que mires en primer lloc a la ____________ ( ARMARIET O
ESTOIG AMB MEDICAMENTS).
14. Fixat en el que fas que has estat a punt de ____________ (DEIXAR ESCAPAR EL LQUID
DUN RECIPIENT) tota laigua pel terra!
15. Tots els anys pel maig els ciutadans responsables han de fer la declaraci de la
____________ (ALL QUE SOBT COM A CONSEQNCIA DEL TREBALL, DUNA
PROPIETAT, ETC.).
3. Escriviu la paraula que corresponga a cada definici.

1. Donar a alg habitaci, posada.
_____________________________________
2. Lloc destinat a matar el bestiar.
_____________________________________
3. Establiment vora la mar on es fabriquen i es reparen embarcacions.
_____________________________________
4. Protuberncies frontals (dues) que tenen molts remugants i altres animals.
_____________________________________
5. Raure la barba i el bigot.
_____________________________________
6. Acci i efecte de cobrar.
_____________________________________
7. Que t molt de sabor.
_____________________________________
8. Torcedura duna articulaci, amb ruptura possible de lligament.
_____________________________________
9. Persona que en un judici dna fe dalgun fet perqu lha comprovat amb els seus
sentits.
_____________________________________
10. Que no est present.
_____________________________________
11. Mil vegades mil.
_____________________________________
12. Dic o mur de protecci contra les onades fet de pedres grosses.
_____________________________________
13. Causar un espant, un sobresalt.
_____________________________________
14. Escrit signat amb qu la gent justifica que ha cobrat alguna cosa.
_____________________________________
15. Lloc on viuen les abelles.
_____________________________________
6.2 Els barbarismes

Els barbarismes sn estrangerismes que es consideren innecessaris perqu la llengua
receptora ja t un mot especfic que acompleix perfectament la funci que intenta desplaar
lestrangerisme en qesti. Sn barbarismes, per exemple, lograr (aconseguir, assolir), donar-
se compte (adonar-se), grifo (aixeta), llavero (clauer), etc.. La majoria dels nostres
barbarismes sn dorigen castell, per alguns provenen de langls o del francs.
Els barbarismes no estan recollits en els diccionaris normatius, encara que poden aparixer en
reculls de dubtes i altres vocabularis bsics. Per a solucionar els dubtes pel que fa a la
traducci de paraules valencianes al castell, i al revs, recomanem el diccionari bilinge
Diccionari castell-catal, Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1994.
6.2.1 Exercici
1. Utilitzeu, si cal, un vocabulari per a identificar els barbarismes que contenen les frases
segents i corregiu-los:
a) Mhe comprat un xaleco de terciopl que vaig veure en lescaparat de la botiga del
xaflan.
b) El tren de cercanies saturar en landn n 2 daquest apeadero.
c) Desde luego que est loca la germana del meu ierno. Em trau de les meues caselles la
seua costum de xillar a tothom.
d) He vist al buss el ressibo de la llum i el del segur del cotxe; menos mal que he pogut
ahorrar un poc.
e) No s qu regalar-li: uns gemels, una pajarita o un brotxe dor.
f) Pep est molt gord perqu sempre est menjant bocadillos, golosines i coses amb
grasses. Adems li agraden molt els flans i els hojaldres.
g) Els candelabros que mhan regalat sn de metal. A mi, magraden ms de cobre o de

vidri.
h) He comprat un comodn que no s del agrado de mon tio.
i) Han retrassat la reuni, per no obstant aix es far un anlisis complet de lestat de
comtes: diran si hi ha ganncies o prdues.
j) No s saborejar el vi estranger. Aix que no s necessari que traguen el sacacorchos.

k) El concejal ha canviat els farols i els adoquins de la cera del meu carrer, per els
problemes de trfic encara continuen.
l) En aquella taula electoral shan perdut moltes papeletes i aix ha pogut favorixer la
prdua descanys.
m) Joan perteneix a un grup que apoia labort gratis.
n) Els nous arreglos de la can no van decepcionar el pblic, que va prorrompre en

aplausos.
o) Es va recluir en un monasteri per tal dapaciguar el seu estat dnim, despejar-se,

serenar-se i recuperar la seguritat de si mateix.
p) El ve va baixar fet una fiera a dir-nos que estvem fent massa jaleo, que ja estava b de
juerga i que rem uns sinvergenses.
q) Lassafata va portar-nos una bandeja amb almejes i mejillons, per nosaltres preferem
pulpo i llangosta.
r) Atestiguar davant la jutja tot el que averige sobre el robo de la bisuteria
s) He demanat financiaci per poder pagar els gastos del pis que mhe comprat en un
complejo de lujo.
t) Menos mal que hem alcanat els objectius; ho dic en srio.
6.2.2 Mots adaptats

De vegades, algunes paraules daltres llenges sincorporen plenament a la nostra, perqu
expressen realitats que no existeixen en la nostra llengua. En aquest cas, els barbarismes
deixen de ser-ho i sadapten ortogrficament (com les paraules en negreta de lexemple). Si
no estan adaptats, sescriuen normalment en cursiva, com els mots de la frase segent:
El jugador dhandbol s un hippy que menja brioixos de xocolate en el hall de lhotel.
Per saber quina s la situaci de cada paraula, haurem de consultar el diccionari normatiu
vigent: Diccionari de la llengua catalana, de lIEC o el Diccionari Valenci, de leditorial
Bromera.
6.3 La creaci lxica
La llengua no s un sistema limitat ni esttic. Ben al contrari, el corpus lingstic es

caracteritza per una constant mobilitat: contnuament apareixen noves paraules per la
necessitat dexpressar tots els conceptes que demana ls lingstic. Dins daquest apartat
distingirem dos procediments: la derivaci i la composici.
6.3.1 La derivaci
La derivaci s el procediment morfolgic de creaci lxica que ens permet lobtenci de
paraules noves a partir de les que ja tenem. Les paraules noves que ens proporciona la
derivaci sanomenen derivats, i els elements afegits als lexemes sn els afixos.
Com a elements lingstics que permeten derivar paraules, els afixos no existeixen tot sols,
han daparixer lligats a un lexema. Segons el lloc daparici respecte del lexema, els
classifiquem en:
prefixos, morfemes que van davant del lexema; ex.: des-cal

sufixos, morfemes que van darrere del lexema; ex.: cal-ar
infixos, morfemes que van collocats entre el lexema i el sufix; ex.: cal-ot-et
(el lexema dels exemples s sempre cal-)
Hi ha dos tipus de prefixos: els que imposen els seus trets semntics o sintctics al lexema
(prefixos verbalitzadors) i els que tan sols afigen un tret semntic sense introduir-hi cap
alteraci (prefixos aspectuals).
Prefixos verbalitzadors Prefixos aspectuals
a- (privatiu) anormal des- desfer mal- malparlat

a- aprofundir ben- benvingut dis- distraure re- reconstruir
en- enllustrar con- conviure entre- entreacte sobre- sobrehum
es- esbravar contra- contraatac in- intranquil trans- transportar
inter- intermedi
RECORDEU
El prefix en- es converteix en em- davant de consonant bilabial ( p, b, m)
El prefix a- (privatiu) significa sense, no...
6.3.1.1 Exercicis
1. Formeu verbs derivats daquestes paraules amb els prefixos a-, en- (i la seua variant
em-) i es-:
butxaca____________________ lla_________________ pols_________________
curiositat___________________ gran________________ vell__________________
gbia______________________ marc_______________ paper________________
magatzem__________________ caixa_______________ lleuger_______________
farina______________________ clar________________ rac_________________
verns______________________ barat_______________ branca_______________
2. Escriviu les paraules que corresponen a les definicions segents (pareu atenci en
lortografia dels mots amb prefixos):
a) Home sense ideologia poltica:
b) Escrit sense nom :
c) Es diu dall que no s simptomtic:
d) Que no s subornable:
e) Substncia que neutralitza lacci dun ver, antdot:
f) Donar raons o proves que descarreguen duna culpa:
g) Ordre amb qu es revoca una altra ordre:
h) Persona que parla b, correctament, amb una certa elegncia:
6.3.1.2 Diminutius, augmentatius i pejoratius
Si afegim una srie de terminacions als noms, podem expressar un judici de grandesa,
menudesa o menyspreu, de la persona, animal o cosa de la qual parlem. Aleshores, per
derivaci, hem format augmentatius, diminutius o pejoratius. A continuaci us donem un
quadre amb els sufixos principals amb qu es formen nous mots:
Sufix Tipus Exemples

-et eta diminutiu mocadoret (de mocador)
-im diminutiu polsim (de pols)

- ona diminutiu carrer (de carrer)
-s assa augmentatiu peus (de peu)
-arro arra augmentatiu familiar donarra (de dona)
-ot ota pejoratiu / augmentatiu llibrot (de llibre)
-astre -astra pejoratiu politicastre (de poltic)
6.3.1.3 Collectius
Amb uns sufixos determinats, podem obtenir noms que expressen un conjunt o altres idees
similars. Vegeu-ho en el quadre segent:
sufix exemples
-am brancam (conjunt de branques) OBSERVEU
-ar canyar (conjunt de canyes) -ada s un sufix molt

productiu que, a ms,
-ada teulada (conjunt de teules) pot indicar:
-alla menudalla (conjunt de menuts) colp (galtada),
-eda albereda (conjunt dlbers) acci (animalada) o
moviment
-atge plomatge (conjunt de plomes) (braada).
6.3.1.4 Exercicis
1. Completeu el quadre segent, tenint en compte el que acabeu de veure. Fixeu-vos en

lexemple:
derivat primitiu sufix tipus de sufix

xiqueta xica -eta diminutiu
fadrinot
cotxs
oliverar
bescollada
trosset
xicalla
brancatge
2. A continuaci, teniu diverses sries de paraules duna mateixa famlia. Fixeu-vos-hi

b, classifiqueu-les en la graella de la pgina segent i completeu-la. Si dubteu quin s el
primitiu, consulteu el diccionari:
aigeta, aigera, aqus, aqutic titular, titulaci, subttol

consolat, consular lluntic, llunari, lunar, lnula

llacuna, lacustre joventut, jovenvol, juvenil
faula, fabuls espais, espacial, espaiar
corbar, curvatura llengeta, llengut, lingual, lingista
nit, nocturn pitrera, pectoral
cervellet, cerebral ullera, ocular, ullet, oculista
Derivats Pseudoderivats (cultismes) Primitiu

aigeta, aigera aqus, aqutic aigua
6.3.1.5 Els gentilicis
Els gentilicis sn noms que designen els habitants o els naturals dun lloc determinat. El
procediment per a formar-los s ben senzill, ja que consisteix nicament a unir un sufix al
lexema nominal. Laplicaci daquest sufix no obeeix cap norma determinada; i justament
aquesta s lnica dificultat de formar-los.
Sufixos amb els quals formem gentilicis Exemples
- -ana valenci, valenciana

-nic -nica balcnic, balcnica
-tic -tica asitic, asitica
-au -ava eslau, eslava
-enc -enca parisenc, parisenca
-eu -eva europeu, europea
-s (o -s) -esa aragons (aragons), aragonesa
- -ina alacant, alacantina
-er -era brasiler, brasilera
-ota cairota
6.3.1.6 Exercici
1. Repassem ara una mica de geografia. Consulteu un mapa comarcal i completeu la

graella segent:
Gentilici Poblaci Comarca

alcoi-alcoiana
Alzira
denier-deniera
Xixona
Calp
Catarroja
guardamarenc/a
Oriola
Elx
Elda
banyer-banyerina
Castalla
6.3.2 La composici
La composici s la creaci dun nou terme a partir de mots que ja existeixen. Aix, paraules
com ara terratrmol, ferrocarril, aiguardent, politicosocial, migpartir, pellroja o gratacels
shan originat per composici. Mitjanant aquesta tcnica podem crear nous substantius, nous
adjectius i nous verbs. Segons la categoria gramatical de la paraula creada podem parlar de
composici nominal, composici adjectival o composici verbal.
1. Composici nominal (per a obtenir nous substantius):
a) Combinant un lexema nominal amb un altre lexema nominal. Ex.: paper moneda.
b) Combinant un lexema nominal amb un lexema adjectival. Ex.: pellroja.
c) Combinant un lexema nominal amb un lexema verbal. Ex.: paracaigudes, gratacel.
2. Composici adjectival (per a obtenir nous adjectius):
a) Combinant un lexema nominal amb un lexema adjectival. Ex.: panxacontent.

b) Combinant un lexema adjectival amb un altre lexema adjectival. Ex.: civicopoltic.
3. Composici verbal (per a obtenir nous verbs):
a) Combinant un lexema nominal amb un lexema verbal. Ex.: corprendre.

b) Combinant un lexema adjectival amb un lexema verbal. Ex.: primfilar.
6.3.2.1 Ls del guionet
Hi ha algunes paraules compostes que sescriuen amb guionet. No en sn moltes, per poden
ocasionar dubtes ortogrfics. Aquests dubtes es dilueixen si tenim en compte els criteris del
quadre segent, uns criteris que, tal com podeu comprovar, sn ben senzills.
b) Junts (sense guionet i c) Separats (amb

a) Amb guionet
sense espai) espai)
1. Derivats dun substantiu amb el 1. Derivats de qualsevol 1. Derivats amb el
prefix no-: no-belligerncia prefix (excepte no-): prefix no- quan
vicerector el segon element
2. Compostos en els quals: s un adjectiu:
- El segon element comena 2. Derivats de compostos i no belligerant
per s, r o x: penja-robes derivats de sintagmes:
blatdemorar
- Pot haver-hi problemes de lectura: 2. Sintagmes
cinc-en-rama 3. Compostos cultes amb lexicalitzats que
la forma prefixada sn compostos
- El primer element duu accent grfic: acabada en -o o -i:
pl-roig sinptics: m
politicosocial morta, concurs
- Es tracta dun numeral: vint-i-cinc 4. Compostos no inclosos oposici
- Figura un punt cardinal: nord-oest en el cas 2 de la
columna a) ni en el cas
- Es tracta duna expressi repetitiva: 2 de la columna c):
ziga-zaga terratinent, allioli
- Hi ha una construcci expressiva: a
corre-cuita
- Apareixeria una forma molt estranya
si no sescriguera el guionet: qui-sap-
lo
6.3.2.2 Exercicis
1. Les paraules que designen els conceptes segents poden presentar dubtes pel que fa a
lortografia del guionet. Deduu la paraula a qu fa referncia el concepte i transcriviu-
la dacord amb els criteris anteriors:
Ex.: Un vag que s tamb un restaurant: Vag restaurant
1. Filsofs anteriors a Scrates_______________________________________________
2. Persona milionria en grau superlatiu ________________________________________
3. Un cami que alhora s tamb una grua______________________________________
4. Decret amb fora de llei __________________________________________________
5. Anterior a la introducci de lart romnic _____________________________________
6. Crrec immediatament inferior al de rector ___________________________________
7. Relatiu a Grcia i a Roma _________________________________________________
8. Poltic i social __________________________________________________________
9. Persones que parlen castell _______________________________________________

10. Que t la barba roja ______________________________________________________
11. Tall vertical de la roca sobre la mar__________________________________________
12. Que no t traa _________________________________________________________
13. Circuit on no hi ha cap resistncia al pas del corrent elctric______________________
14. Persona que ni sent ni parla ________________________________________________
15. Aparell que serveix per a comptar gotes______________________________________
16. Agre i dol a la vegada ___________________________________________________
17. Espcie dombrella que serveix per a protegir-nos del sol _______________________
18. Instrument per a parar els llamps ___________________________________________
19. Lloc on es guarda la roba en un local pblic ___________________________________
20. Nombre natural que segueix el quaranta______________________________________
21. Estat del sud dfrica ____________________________________________________
22. Entre el sud i lest _______________________________________________________
23. Caminar deixant-se anar duna banda a una altra _______________________________
24. El dia anterior a ahir _____________________________________________________
25. Tennis de taula __________________________________________________________
26. El dia que fa 27 _________________________________________________________
27. Cinta elstica que evita que les calces caiguen cames avall_______________________
28. Cuc que sembla tenir cent cames ___________________________________________
29. Nombre que no saltera si sinverteix lordre de les seues xifres ___________________
30. Salsa feta amb alls picats i oli ______________________________________________
31. Varietat cultivada de la col, dinflorescncia molt desenvolupada__________________
32. Nom donat a diversos bolets _______________________________________________
33. El nombre anterior a 100 __________________________________________________
2. Formeu compostos relacionant les parelles segents i pareu atenci si les paraules
resultants porten guionet o no:
1. busca raons 11. figa flor
2. cap girar 12. fsic qumic
3. cara xuclat 13. mal vendre
4. clar obscur 14. nord americ
5. cor prendre 15. parar xocs
6. escalfar braguetes 16. pit roig
7. escurar butxaques 17. poca vergonya
8. escurar xemeneies 18. prim mirar
9. gllic romnic 19. rodar mn
10. girar sol 20. tastar olletes
Unitat 7. Morfologia verbal I
7.1 El verb. Introducci

El verb s la categoria gramatical o classe de paraula que fa la funci de nucli del predicat o
del sintagma verbal, i expressa o b l'acci que realitza o rep el subjecte, o b la seua
existncia o estat.
En el verb podem distingir dos components: el lexema verbal i la desinncia. El lexema s la
part fixa de cada verb i n'expressa el significat lxic (cant-). La desinncia, per contra,
expressa el temps, la persona, el nombre, el mode i l'aspecte. Tamb, atenent al fet que la
desinncia de l'infinitiu acabe en -ar, -er (o re-) o -ir, classifiquem els verbs en tres grups o
conjugacions: primera conjugaci (acabats en -ar), segona conjugaci (acabats en -er o re-) i
tercera conjugaci (acabats en -ir).
El temps verbal expressa el moment en qu t lloc l'acci expressada pel verb. Els temps
fonamentals sn:
present (expressa l'ara: jo passege)
passat o pretrit (expressa l'ahir o l'abans: jo passejava)
futur (expressa el dem o el desprs: passejar)
Hem de tenir en compte que de vegades utilitzem el present per a:
expressar fets passats com si tingueren lloc en el present (s l'anomenat present
histric): Ausis March mor (en comptes de va morir) l'any 1412.
expressar un futur prxim o immediat: Dem vaig (en comptes d'anir) al mercat.
expressar fets habituals: Tots els dies m'alce a les 8h.
El mode indica la manera com es realitza la idea expressada pel verb. Trobem bsicament tres
modes, encara que altres autors tamb inclouen el mode condicional:
Mode indicatiu, per a expressar un fet real, constatable: Sn les tres menys quart.
Mode subjuntiu, per a expressar un desig, temor; qualsevol idea marcada per l'actitud
subjectiva del parlant: M'agradaria que vingueres prompte.
Mode imperatiu, per a expressar un manament: Vine ac!
L'aspecte ens indica l'estat del desenvolupament de l'acci verbal, s a dir, si aquesta acci s
acabada o puntual (aspecte perfectiu) o inacabada (aspecte imperfectiu). Per aix en els temps
del passat distingim els pretrits perfets (que indiquen, per tant, una acci acabada) dels
pretrits imperfets (que indiquen una acci inacabada).
Aspecte perfectiu: Va anar al cinema.
Aspecte imperfectiu: Llegia contes.
86
Unitat 7. Morfologia verbal I 87
Us oferim un quadre amb la conjugaci regular abans d'estudiar la conjugaci irregular.
7.2 Models de conjugaci regular

TEMPS I MODES 1a AR 2a RE/-ER 3a incoatius/purs IR
Infinitiu Cant-ar Perd-re / Tm-er Serv-ir / Dorm-ir
Gerundi Cant-ant Perd-ent Serv-int
Participi Cant-at Perd-ut Serv-it
INDICATIU
Present dindicatiu (jo) cant-e Perd- serv-isc dorm-
(tu) -es -s -eixes -s
(ell) -a - -eix -
(nos.) -em -em -im -im
(vos.) -eu -eu -iu -iu
(ells) -en -en -eixen -en
Pretrit imperfet (jo) cant-ava perd-ia serv-ia
dindicatiu (tu) -aves -ies -ies
(ell) -ava -ia -ia
(nos.) -vem -em -em
(vos.) -veu -eu -eu
(ells) -aven -ien -ien
Pretrit perfet (jo) cant- perd- serv-
simple (tu) -ares -eres -ires
(indicatiu) (ell) - - -
(nos.) -rem -rem -rem
(vos.) -reu -reu -reu
(ells) -aren -eren -iren
Pretrit perfet (jo) vaig, (tu) vas, (ell) va, (nos.) vam, (vos.) vau, (ells) van
perifrstic
(=perf. simple) +INFINITIU (cantar / perdre / tmer / servir / dormir)
Futur simple (jo) cantar- Perdr- temer- servir-
(indicatiu) (tu) -s -s -s -s
(ell) - - - -
(nos.) -em -em -em -em
(vos.) -eu -eu -eu -eu
(ells) -an -an -an -an
Condicional simple (jo) cantar-ia Perdr-ia temer-ia servir-ia
(indicatiu) (tu) -ies -ies -ies -ies
(ell) -ia -ia -ia -ia
(nos.) -em -em -em -em
(vos.) -eu -eu -eu -eu
(ells) -ien -ien -ien -ien
SUBJUNTIU
Present de subjuntiu (jo) cant-e perd-a serv-isca dorm-a
(tu) -es -es -isques -es
(ell) -e -a -isca -a
(nos.) -em -em -im -im
(vos.) -eu -eu -iu -iu
(ells) -en -en -isquen -en
Pretrit imperfet (jo) cant-ara/-s perd-era/-s serv-ira/-s
de subjuntiu (tu) -ares/-esses -eres/-esses -ires/-isses
(ell) -ara/-s -era/-s -ira/-s
(nos.) -rem/-ssem -rem/-ssem -rem/-ssem
(vos.) -reu/-sseu -reu/-sseu -reu/-sseu
(ells) -aren/-essen -eren/-essen -iren/-issen
IMPERATIU
imperatiu (present) cant-a (tu) perd- serv-eix- dorm-
-e (ell/a, vost) -a -isc-a -a
-em (nosaltres) -em -im -im
-eu (vosaltres) -eu -iu -iu
-en (vosts) -en -isqu-en -en
TEMPS COMPOSTOS
pretrit indefinit (jo) he, (tu) has, (ell) ha, (nos.) hem, (vos.) heu, (ells) han
(indicatiu) + PARTICIPI (cantat / perdut / temut / servit / patit)
7.3 Concordana entre el subjecte i el verb
Com a norma general, el subjecte i el verb concorden en persona i nombre. Si una frase no t
el subjecte explcit, la persona i el nombre del verb ja indiquen la persona i el nombre del
subjecte.
Els meus amics mengen llepolies.

El xiquet juga al futbol.
Anem totes les setmanes de viatge.
Cal tenir en compte que quan el subjecte s un nom collectiu singular (equip, gent, etc.),
concorda amb el verb tamb en singular.
La gent s molt atrevida.

L'equip ha guanyat la copa.
Amb el verb haver-hi la concordana entre subjecte i verb sempre ha d'anar en singular, amb
independncia que el complement directe vaja en singular o en plural.
Hi ha mil persones que creuen en el dimoni.

Hi havia moltes mosques a la cafeteria.
7.4 Correlaci entre alguns temps verbals
7.4.1 Oracions condicionals

L'oraci subordinada introduda amb la conjunci si, quan expressa una condici no existent
en la realitat, es construeix preferentment amb pretrit imperfet de subjuntiu, seguida sempre
pel verb de l'oraci principal en un temps condicional, simple o compost.
Si estudiares ms cada dia, aprovaries amb facilitat.

Si hagurem arribat a temps, no haurem perdut el tren.
Aquesta mateixa correlaci entre temps verbals es dna tamb en frases com les segents, en
qu l'oraci subordinada no s introduda amb la conjunci condicional si.
M'agradaria que tots vosaltres llegreu els llibres recomanats.

[condicional simple- pretrit imperfet de subjuntiu]
RECORDEU LESTRUCTURA DE LES ORACIONS CONDICIONALS
Oraci condicional Oraci principal

Present Present
Si vns a casa jo faig el sopar
Present Futur
Si vns a casa jo far el sopar
Imperfet de subjuntiu Condicional simple
Si vingueres a casa jo faria el sopar
Plusquamperfet de subjuntiu Condicional compost
Si hagueres vingut a casa jo hauria fet el sopar
Recordeu que en les oracions condicionals construdes amb temps compost, el temps que cal
usar en loraci principal s el condicional compost i no el plusquamperfet de subjuntiu.
Si hagueres estudiat, hauries tret bona nota.

Si hagueres estudiat, *hagueres tret bona nota.
Vicent hauria pogut arribar a temps si hi haguera fet un esfor.

Vicent *haguera pogut arribar a temps si hi haguera fet un esfor.
La histria shauria pogut contar a linrevs

La histria *shaguera pogut contar a linrevs
7.4.2 Perfet d'indicatiu i imperfet de subjuntiu

Quan hi ha simultanetat entre l'acci que expressa el verb de l'oraci principal i la que
expressa el verb de l'oraci subordinada, es produeix una correlaci entre el pretrit perfet
d'indicatiu (en l'oraci principal) i el pretrit imperfet de subjuntiu (en l'oraci subordinada),
Els alumnes van demanar que els donaren la bibliografia a comenament de curs.
Cal anar amb compte de no construir la frase en l'oraci subordinada amb un present de
subjuntiu (*donen).
7.5 Verbs irregulars de la primera conjugaci
La primera conjugaci t dos verbs irregulars: anar i estar. El verb anar presenta
irregularitats en els presents dindicatiu i de subjuntiu, el futur, el condicional i limperatiu. El
verb estar s irregular en els presents dindicatiu i de subjuntiu, el pretrit perfet simple, el
pretrit imperfet de subjuntiu i limperatiu. Els altres temps daquests verbs es conjuguen
seguint el model regular.
ANAR ESTAR
INDICATIU SUBJUNTIU INDICATIU SUBJUNTIU
Present Present Present Present

vaig vaja estic estiga
vas vages ests estigues
va vaja est estiga
anem anem estem estiguem
aneu aneu esteu estigueu
van vagen estan estiguen
Futur Pret. perfet simple Pretrit imperfet

anir estigu estiguera /-s
anirs estigueres estigueres /-esses
anir estigu estiguera /-s
anirem estigurem estigurem /-ssem
anireu estigureu estigureu /-sseu
aniran estigueren estigueren /-essen
Condicional
aniria
aniries
aniria
anirem
anireu
anirien
IMPERATIU IMPERATIU*
vs estigues * Quan les formes

vaja estiga dimperatiu sn pronominals,
anem estiguem en la 2a persona del singular
aneu estigueu i del plural, es prefereix est i
vagen estiguen esteu respectivament:
est-te quiet
esteu-vos quiets
7.5.1 Exercicis
1. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb anar:
a) Ara, mentre tu __________ a comprar, jo __________________ al dentista.
b) Divendres nosaltres ______________ al teatre.
c) Vigila que el teu fill no sen _______________ a dormir sense sopar.
d) Abans, ells ______________ amb cotxe; ara ____________ a peu.
e) Quan tu ___________ a lhospital, avisam; hi __________ amb tu.
f) Els seus pares sempre ___________ al treball ben prompte.
g) A aquesta hora, el professor sempre ____________ al despatx.
h) Magrada que els seus fills _______________ ms sovint a veurels.
i) Si tu _______________ a les festes dAlcoi, jo ________________amb tu.
j) Si ells no sen ________, men ____________ jo sol.
2. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb estar:

a) Aquest estiu, si tot va b, els pares s__________________ a Calp tot lagost.
b) M____________ sense fer res des de dilluns.
c) Mateu __________ cansat de veure aquesta pellcula.
d) Vull que el meu fill ____________ orgulls de mi.
e) La seua germana ____________ malalta; ell ja ho havia ______________.
f) Si no ______________ b en aquesta habitaci, ho dieu a recepci.
g) Voldria que _____________ ben preparats, tots vosaltres.
h) Ells shi ______________ tot el temps que vulguen, en aquest pis.
i) Per favor, _____________-vos callats duna vegada!
j) Rosa, ____________-te tranquilla que ja est tot solucionat.
Alteracions ortogrfiques
Recordeu que hi ha un grup de verbs que, tot i conjugar-se seguint el model regular,
presenten unes variacions en lescriptura, dacord amb les regles ortogrfiques.
Exemples:
passeja passegem
toca toquem
juga juguem
caa cacem
adequa adeqem
Tot i que no sn verbs irregulars, conv recordar que en els verbs acabats en -iar com
canviar, estudiar, etc., cal pronunciar planes la 1a, 2a i 3a persona del singular i la 3a
del plural. Exemple: canvie, canvies, canvia, canvien.
3. Completeu aquestes frases amb la forma adequada del verb corresponent:

a) No sc dels que ___________________(ENVEJAR) ning, les coses canvien.
b) Ens _________________(COLLOCAR) ac o ms endavant?
c) Si tu__________________(TRAAR) dues rectes paralleles, no es creuaran mai.
d) Les dones de la neteja______________(FREGAR) el pis cada dos dies.
e) Jo no em _______________(FICAR) en aquell pis tan brut!
7.6 Verbs irregulars de la segona conjugaci
Els verbs irregulars de la segona conjugaci els dividirem en tres grups:
a. Verbs acabats en -crrer

b. Verbs acabats en ndre i en -ldre
1. Verbs velaritzats
c. Verbs acabats en -ixer

d. Verbs acabats en -ure
2. Verbs que substitueixen el darrer so del radical (-ix, u) per sc (-squ)
3. Verbs especialment irregulars
7.6.1 Verbs velaritzats

Recordeu que diem que un verb s velaritzat quan la primera persona del present dindicatiu
acaba en c. Aquesta c es transforma en g en totes les persones dels temps segents: present
de subjuntiu, pretrit imperfet de subjuntiu i pretrit perfet simple, i tamb en el participi,
sempre que siga regular. Tanmateix, aquest canvi no t lloc quan la primera persona del
present dindicatiu dun verb acaba en sc.
Ex. Crrer
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Perfet simple Present Pretrit imperfet

velaritzaci correc corregu crrega correguera / s
corres corregueres crregues corregueres / esses
corre corregu crrega correguera / s
correm corregurem correguem corregurem / ssem
correu corregureu corregueu corregureu / sseu
corren corregueren crreguen corregueren / essen
PARTICIPI
corregut, correguda, correguts, corregudes
C G
A. Verbs acabats en crrer: crrer, incrrer, recrrer, escrrer, ocrrer, transcrrer,

discrrer, etc.
Lnica irregularitat que presenten aquests verbs s la velaritzaci: jo crrec (pres.ind.),

jo crrega (pres. subj.), jo correguera (imp. subj.). No obstant aix, molts dells en
castell sn de la tercera conjugaci (transcrrer, escrrer, recrrer, ocrrer, etc.) no de la
segona, cosa que ens pot causar interferncies:
Ex.: No s qu fer. No se mocorre res.
No s qu fer. No se *mocurreix res.
Nosaltres sempre recorrem totes les sentncies.
Nosaltres sempre *recurrim totes les sentncies.
7.6.1.1 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:

a) Joan avui ha ___________ (CRRER) com un campi.
b) s un ignorant, __________ (DISCRRER) menys que una mosca.
c) Ja fa temps que aix no ___________ (OCRRER).
d) El temps____________ (TRANSCRRER) i tu no em deies res.
e) Si et _____________ (RECRRER) en una vesprada totes les falles acabaries rebentat.
f) Continues ___________ (INCRRER) en els mateixos errors de sempre.
g) Tingu un accident i no el ___________ (SOCRRER) ning.
h) No sabem quants escriptors _____________ (CONCRRER) lany que ve als Premis
Octubre.
i) No crec que aix t ____________(OCRRER) molt sovint. Avui tha __________
(OCRRER) perqu no estaves preparat.
j) Coneguda la sentncia, s possible que els advocats ____________ (RECRRER) al
Tribunal Suprem.
B. Verbs acabats en ndre i ldre: romandre, aprendre, vendre, comprendre, fondre, pondre,
respondre, compondre, valdre, oldre, resoldre, moldre, etc.
A banda de la irregularitat de la velaritzaci, que trobarem en tot aquest grup, els verbs
que acaben en ndre o en ldre es caracteritzen per la prdua de la d en els temps
segents:
Present dindicatiu Pret. imperfet dindicatiu Gerundi
velaritzaci aprenc aprenia

aprens aprenies
aprn aprenia aprenent
aprenem aprenem
apreneu apreneu
aprenen aprenien
prdua de la d
7.6.1.2 Exercicis
a) Ell abans sempre ____________ (RESOLDRE) tots els problemes, per ara no en
___________ (RESOLDRE) cap.
b) Escriu-li ladrea perqu no es ____________ (CONFONDRE).
c) Jo volia que ell em ______________ (COMPRENDRE) per no em ____________
(COMPRENDRE) mai.
d) Jo sempre ____________ (PRENDRE) llet, per ell sempre _________(PRENDRE)
caf, encara que el metge li ha dit que no en ____________ (PRENDRE).
e) Si ell _____________ (COMPRENDRE) lexplicaci del professor, ____________
(RESOLDRE) correctament els problemes i ______________ (RESPONDRE) b totes
les preguntes.
f) Quan era jove ______________ (COMPONDRE) una can cada setmana, per ning
______________ (COMPRENDRE) les lletres.
g) Magrada assistir a aquest curs perqu ____________ (APRENDRE) ms del que
______________ (APRENDRE) en el que vaig fer lany passat.
h) Jo no ____________ (ENTENDRE) per qu vosaltres sempre _____________
(RESOLDRE) els vostres assumptes de la mateixa manera.
i) Ma tia _____________ (VENDRE) el seu pis per 10 milions, i jo __________
(VENDRE) el meu per 12, per crec que el seu __________ (VALDRE) ms que el
meu.
j) Fa temps que jo no ___________ (MOLDRE) caf. Vols que en ___________
(MOLDRE) ara un poc?
k) Crec que jo no ___________ (VALDRE) per a estudiar llenges. Si __________
(VALDRE) ms, ______________ (APRENDRE) alemany o rus.
C. Verbs acabats en ixer (conixer, parixer, aparixer, nixer)
No tots els verbs que acaben en ixer presenten el canvi c g. En realitat noms el
presenten els verbs conixer i parixer (i derivats: reconixer, desconixer, aparixer,
comparixer...). Altres verbs que acaben en ixer, com ara merixer o crixer, no fan aquest
canvi, ja que la primera persona del present dindicatiu acaba en SC.
7.6.1.3 Exercicis
a) Lacusat ______________ (COMPARIXER) avui davant del jutge.

b) Laia _______________ (DESCONIXER) les intencions del seu company.
c) Jo encara no _______________ (CONIXER) la teua nvia.
d) Que aquella actriu _______________ (REAPARIXER) en aquell moment no va ser
estrany.
e) Jaume parla com si jo _____________ (CONIXER) el problema.
f) Anava tota maquillada. No ____________ (PARIXER) la teua germana.
D.Verbs acabats en ure (excepte veure i viure). Els verbs que acaben en ure es poden
dividir en dos grups:
d.1 Verbs que perden la U del radical davant de vocal: creure, caure, seure, jaure, traure, riure... Ex.:
CREURE
Present dindicatiu
crec
velaritzaci
creus
creu
creem / creiem prdua de la u
creeu / creieu
creuen
ATENCI. La 1a persona del present dindicatiu del verb caure s caic i no *cac com seria
desperar si segurem exactament el model de creure. Per tant, el subjuntiu ser caiga i
caiguera. La resta de la conjugaci s que segueix el model de creure.
Molta atenci tamb al pretrit imperfet daquests grups de verbs. Excepte cloure, coure i
derivats, no porten diresi, ja que la vocal tnica no s la i:
Pretrit imperfet dindicatiu

Creure Traure Caure Cloure Coure
creia treia queia cloa coa
creies treies queies cloes coes
creia treia queia cloa coa
criem triem quiem cloem coem
crieu trieu quieu cloeu coeu
creien treien queien cloen coen
sense diresi amb diresi
d.2. Verbs que canvien la u del radical per una v: el canvi es produeix en la 1a i 2a
persona del plural del present dindicatiu, i en totes les persones de limperfet dindicatiu i en
el gerundi. Sn verbs com: beure, deure, ploure, escriure... Ex.: BEURE
Present dindicatiu Pret. imperfet dindicatiu Gerundi

velaritzaci bec bevia
beus bevies
beu bevia bevent
canvi
U V
bevem bevem
beveu beveu
beuen bevien
canvi U V
7.6.1.4 Exercicis
a) Si vols que nosaltres t__________ (INCLOURE) en la llista electoral, n__________
(EXCLOURE) lltim i en pau.
b) Abans alguns reis, en fer-se vells, es __________ (RECLOURE) en un monestir.
c) Si analitzes b el problema ___________ (CONCLOURE) que t una soluci fcil.
d) Lacte s fcil que ____________ (CONCLOURE) abans de les deu de la nit.
e) Cada vegada que sospirava ___________ (CLOURE) els ulls democi.
f) Si tu ___________ (EXCLOURE) aquestes possibilitats no tenim res a fer.
g) Diu que than ___________ (INCLOURE) en la llista dadmesos?
h) Desprs de pelar a m un cabs dametles closes, he ___________________
(CONCLOURE) que cal comprar una mquina peladora.
2. Feu el mateix amb el verb TRAURE:

a) No tingues pressa que, quan arribe lestiu, ja ___________ (nosaltres) els banyadors de
larmari.
b) Qui no es ____________ el passi no podr entrar al futbol.
c) Si em _________ el carnet de conduir, em comprar un cotxe.
d) Ja han _________ les cadires al carrer?
e) Si poguera, el ___________dac.
f) Joan _________laigua del pou i Llus la tirava al dipsit
g) Si tu __________ el cotxe del garatge, podr agranar.
h) Per favor, __________-te les mans de la butxaca.
i) Ha _________ el cap per la finestra i sha fet mal.
j) El vaig veure __________ la roba de la llavadora.
k) Vosaltres ara __________ els gots? El que cal s que __________ les copes.
l) Magradaria que Pere ___________ algun dia el gos a passejar.
m) Vull que vosaltres _________ el fem cada dia.
3. Feu el mateix amb el verb CREURE:
a) Abans en aquest poble __________ en les bruixes, per ara ja no hi __________.
b) Jo no ho __________fins que no ho veja.
c) Sempre he __________que calia fer-ho millor.
d) Magradaria que vosaltres __________ el que us dic.
e) Tots nosaltres us _____________ si parlreu en un altre to.
f) Si no em _________ no et contar ms coses.
g) Quan ho __________convenient, ens comunicaran els resultats.
h) Nosaltres abans no els __________, per ara s que els __________.
i) Men vaig perqu tu no em _________; quan em _________, hi tornar.
j) Va morir __________ que tothom lapreciava.
k) Jo no __________ en miracles. No s com hi ha gent que s que hi _____________.
l) Si tu __________ ms en la seua capacitat, tot aniria millor.
m) Desprs del que heu vist, supose que ara us ___________ tot all que ahir no
_________.
n) Per ms que ens ho digueu, nosaltres no us _____________.
o) Pere ens ____________ si no li hagurem dit tantes mentides.
4. Feu el mateix amb el verb BEURE:

a) Jo abans __________ cervesa, i ara __________ vi.
b) Qu ests __________?
c) Ja has ___________ prou? No vols ___________ res ms?
d) Ui, Joan! Ara potser no _________ gaire, per quan el vaig conixer ____________
com una esponja.
e) Va, celebreu-ho! ___________ una mica a la meua salut!
f) Senyor, cregam: si no vol empitjorar, no _____________ tant.
g) El metge ja em deia que no ___________ tant, per no li vaig fer cas.
h) Maria i jo ara _________ poquet, per Rosa i Manel s que _________ molt.
i) Cambrer, per favor, ja pot retirar aquesta ampolla. Jo no en _______, de vi negre.
j) Jo els deia: _______! El rector els deia: No _______!, per ells ja estaven
__________.
5. Feu el mateix amb el verb RIURE:

a) Hem _________ tota la vesprada.
b) Es va enfadar perqu es pensava que ens _________ dell.
c) El primer que _________, rebr!
d) Si___________ de tant en tant, semblaries ms simptic.
e) Aneu a veure-la, que ________ una estona.
f) Us assegure que hui jo _________ per no plorar.
g) Abans tu sempre __________ per tot i ara no __________ mai.
h) Nosaltres ____________ si tingurem algun motiu per a fer-ho.
i) Magradaria que ells no es ___________ ms de tu.
j) Estava enfadat, per mho va dir tot __________.
k) Ser una festa molt divertida. Veniu-hi, que ________ molt.
l) No suporta que vosaltres __________ en les situacions ms serioses.
m) Ells _________ perqu estan contents.
n) Si __________ ms sovint, vosaltres, no tindreu aquestes manies.
o) Com ms _________ vosaltres, ms seris es posava Emili.
6. Feu el mateix amb el verb CAURE:
a) Tan jove com s i ja li __________els cabells.
b) Apuntala b lescala, no magradaria gens que___________.
c) Si no mires on poses els peus segur que __________.
d) Semblava que ell no ___________, per al final tamb _________, com tothom.
e) Feia temps que no __________ una nevada com la que ____________aquesta nit.
f) Agafem-nos fort, si __________ en aquest riu difcilment podrem eixir-ne.
g) Ahir de nit, en eixir del teatre, ___________ gotes.
h) ___________ una pluja tan fina que sembla que no ploga.
i) Espere que ells no _________ en els errors en qu abans nosaltres sempre
___________.
j) Com que ning no sho espera, em sembla que la notcia __________ com una bomba.
k) Em va estranyar que en la cursa del diumenge aquell atleta no __________ cap vegada.
l) Aquell edifici s tan vell que est __________ a trossos.
m) Com que sou tan xarradors sempre__________b a tothom.
n) Alerta, xiquets, no _________ en el mateix lloc dahir.
o) No s per qu rieu tant, que no__________ tamb vosaltres quan apreneu a esquiar.
7.6.1.5 Quadre resum dels verbs velaritzats
INFINITIU PRESENT PRESENT I PRETRIT IMPERFET PERFET GERUNDI I PARTICIPI

INDICATIU SUBJUNTIU SIMPLE
(1a persona) (totes les persones)
ATENDRE atenc atenga, atenguera atengu atenent, ats
PRENDRE prenc prenga, prenguera prengu prenent, pres
ENTENDRE entenc entenga, entenguera entengu entenent, ents
COMPRENDRE comprenc comprenga, comprenguera comprengu comprenent, comprs
TRAURE trac traga, traguera tragu traent, tret
CLOURE cloc cloga, cloguera clogu cloent, clos
RIURE ric riga, riguera rigu rient, rist / rigut
CAURE caic caiga, caiguera caigu caent, caigut
COURE coc coga, coguera cogu coent, cogut / cuit
CREURE crec crega, creguera cregu creent, cregut
BEURE bec bega, beguera begu bevent, begut
MOURE moc moga, moguera mogu movent, mogut
ESCRIURE escric escriga, escriguera escrigu escrivint, escrit
CRRER crrec crrega, correguera corregu corrent, corregut
PERTNYER pertanc pertanga, pertanguera pertangu pertanyent, pertangut /

pertanyut
CONIXER conec conega, coneguera conegu coneixent, conegut
PARIXER parec parega, pareguera paregu pareixent, paregut
PODER puc puga, poguera pogu podent, pogut
SER sc siga, siguera fon / fui sent, sigut
DUR duc duga, duguera dugu duent, dut
VENIR / VINDRE vinc vinga, vinguera vingu venint, vingut
TENIR / TINDRE* tinc tinga, tinguera tingu tenint, tingut
OBRIR bric briga, obrira obr obrint, obert
OMPLIR mplic mpliga, omplira ompl omplint, omplit
VOLER** vull vulga, volguera volgu volent, volgut
Tot i que linfinitiu que es recomana s TINDRE i VINDRE, els derivats daquests dos verbs es formen des de
TENIR i VENIR (ex: mantenir, contenir, convenir, prevenir...)
*
**
La primera persona daquest verb no presenta la velar c i s lnica forma del verb on apareix la ll.
7.6.2 Verbs que substitueixen el darrer so del radical (-ix u) per sc (-squ)
El segon grup de verbs irregulars de la segona conjugaci el formen un seguit de verbs que
substitueixen el darrer so del radical (-ix u) per -sc (-squ), com s el cas de merixer,
crixer, nixer, viure i els derivats corresponents. Aquests verbs tenen dos radicals:
a) el pur, creix-
b) el velar amb sc: cresc-
Sobre el radical amb -sc es formen els temps i les persones segents:
CRESC
PARTICIPI
crescut
INDICATIU SUBJUNTIU IMPERATIU

-----
Present Perfet simple PresentImperfet creix
cresc cresqu cresca cresquera/s cresca
creixes cresqueres cresquem
creix cresqu cresques cresqueres/esses creixeu
creixem cresqurem cresca cresquera/s cresquen
creixeu cresqureu cresquem cresqurem/ssem
creixencresqueren cresqueu cresqureu/sseu
cresquen cresqueren/essen
La resta de formes i persones sn regulars i segueixen el model de la 2a conjugaci.
7.6.2.1 Exercici
1. Completeu els espais buits amb la forma corresponent del verb que hi ha entre
parntesis:
a) La rebesvia de Margarida ______________ (VIURE) a Beniparrell molts anys.

b) No ____________ (MERIXER) el tracte que em donen.
c) Larbre _____________ (CRIXER) si el regues.
d) Ja ha ______________ (NIXER) el fill de Laura.
e) No crec que la directora _________________ (MERIXER) aquest tracte.
f) Si ________________ (VIURE) a Mil no li agradaria.
g) Si freu ms seriosos __________________ (MERIXER) la meua confiana.
h) Jo encara ______________ (REVIURE) aquell moment cada dia.
i) Si ton germ i tu no _______________ (CRIXER) ms, us haur de veure el metge.
j) Amb el que han ________________ (DECRIXER) les vendes, ja poden preocupar-se.
k) _____________ (VIURE) els nuvis!
l) Quan jo ____________ (VIURE) a Pars, lany 53, conegu Maurice Chevalier.
m) Magrada que la natura __________________ (RENIXER) per primavera.
n) Vull agrair a lAcadmia aquest premi que no he __________________ (MERIXER)
ms que la resta de candidats.
7.6.3 Verbs especialment irregulars de la segona conjugaci
Els verbs poder i voler tenen unes irregularitats molt semblants:
INDICATIU SUBJUNTIU IMPERATIU

puc vull puga vulga --- ---
pots vols pugues vulgues pugues vulgues
pot vol puga vulga puga vulga
podem volem puguem vulguem puguem vulguem
podeu voleu pugueu vulgueu pugueu vulgueu
poden volen puguen vulguen puguen vulguen
Els verbs veure i fer tamb presenten diverses formes irregulars:
INDICATIU SUBJUNTIU
present imperfet perfet futur condicional present imperfet imperatiu
simple6
veig veia viu veur veuria veja vera / veis ---
veus veies veres veurs veuries veges veres / veiesses veges
veu veia viu/vu veur veuria veja vera / veis veja
veem / veiem viem vrem veurem veurem vegem vrem / veissem vegem
veeu / veieu vieu vreu veureu veureu vegeu vreu / veisseu vegeu
veuen veien veren veuran veurien vegen veren / veiessen vegen
INDICATIU SUBJUNTIU
7
present imperfet perf. simp. futur condicional present imperfet imperatiu
faig feia fiu far faria faa fes / fera ---
fas feies feres fars faries faces fesses / feres fes
fa feia fu far faria faa fes / fera faa
fem fiem frem farem farem fem fssem / frem fem
feu fieu freu fareu fareu feu fsseu / freu feu
fan feien feren faran farien facen fessen / feren facen
6
Tamb sn admissibles les formes veieres, vei, veirem, veireu i veieren.
7
Recordeu que les formes *faja, *fages, *faja no sn admissibles.
7.6.3.1 Exercicis
a) Digues-li a Maria que ____________ (FER) el dinar.

b) Quant de temps ____________ (FER) que no ens ____________ ! (VEURE)
c) Quan ____________ (VOLER) anar al teatre mho dieu.
d) Deixa que elles ho ____________ (FER) de la millor manera que ____________
(PODER)
e) Si tu ____________ (VOLER) que ____________ (VEURE) aqueixa pellcula, ho
far.
f) Qu ____________ (VOLER 3a) que hi ____________ (FER) jo?
g) Com magradaria que ____________ (FER) tu i jo un creuer per la Mediterrnia.
h) Abans des daquesta finestra no es ____________ (VEURE) b el paisatge
Recordeu les irregularitats dels verbs segents:
SER: -present de subjuntiu: siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen

-imperatiu: sigues, siga, siguem, sigueu, siguen
-imperfet de subjuntiu: fra / fos; fores / fosses; fra / fos; frem /
fssem; freu / fsseu; foren / fossen
SABER: -present de subjuntiu: spia, spies, spia, sapiem, sapieu, spien

-imperatiu: spies, spia, sapiem, sapieu, spien
-imperfet de subjuntiu: sabera / sabs; saberes / sabesses; sabera /
sabs; sabrem /sabssem; sabreu / sabsseu; saberen / sabessen
HAVER: -present de subjuntiu: haja, hages, haja, hgem, hgeu, hagen

-imperatiu: hages, haja, hgem, hgeu, hagen
-imperfet de subjuntiu: haguera / hagus; hagueres / haguesses; haguera
/ hagus; hagurem / hagussem; hagureu / hagusseu; hagueren /
haguessen

a) Que ____________ (HAVER-HI) persones aix no vol dir que tots siguem iguals.
b) No ____________ (SER) aix i fes el favor de portar-te b!
c) A mi no mimportaria que els seus parents ____________ (SABER) qu va passar
realment.
d) Vull que els meus fills ____________ (SER) capaos de saber moures pel mn.
e) Que ____________ (HAVER) passat aix no vol dir que vosaltres ____________
(HAVER) de tornar a repetir el treball.
f) Ell vol que tu ____________ (SABER) cosir i brodar i que, a ms, ____________
(HAVER) de fer-li el dinar tots els dies.
g) Fills meus, ____________ (SER) sempre educats i no feu mal a ning!
7.7 Verbs irregulars de la tercera conjugaci
Constitueixen la tercera conjugaci tots aquells verbs linfinitiu dels quals acaba en IR.
Aquesta conjugaci, al seu torn, divideix els seus verbs en dos grups: purs i incoatius.
Recordeu que sn purs els verbs que segueixen la conjugaci del model SENTIR, i sn
incoatius els que es conjuguen com PARTIR.
La diferncia entre la conjugaci daquests dos tipus de verbs afecta tres temps verbals
nicament: PRESENT DINDICATIU, PRESENT DE SUBJUNTIU i IMPERATIU.
Us oferim el model daquests tres temps verbals perqu els recordeu.
Verbs purs (dormir, sentir8, munyir, cruixir...):
PRESENT IMPERATIU
INDICATIU SUBJUNTIU
-----------
sent senta
sent
sents sentes
senta
sent senta
sentim
sentim sentim
sentiu
sentiu sentiu
senten
senten senten
Verbs incoatius9:
PRESENT IMPERATIU
INDICATIU SUBJUNTIU
partisc o partesc partisca o partesca ------

partixes o parteixes partisques o partesques parteix o partix
partix o parteix partisca o partesca partesca o partisca
partim partim partim
partiu partiu partiu
partixen o parteixen partisquen o partesquen partesquen o partisquen
8
Els verbs derivats de sentir tamb segueixen el model pur de conjugaci amb lexcepci dels verbs assentir i
dissentir, que es conjuguen amb la forma incoativa.
9
Les formes marcades en negreta sn les que recomanem en un text formal.
Alguns verbs, com el verb LLEGIR, poden conjugar-se indistintament segons el model pur o
lincoatiu. Aquests verbs sn: afegir, engolir, escopir, fregir, mentir, renyir, teixir, tenyir i
vestir.
LLEGIR
jo llig o llegesc (o llegisc)

tu lliges o llegeixes (o llegixes)
ell/a llig o llegeix (o llegix)
nosaltres llegim
vosaltres llegiu
ell /elles lligen o llegeixen (o llegixen)
Haureu danar amb compte, per, amb les irregularitats que presenta aquesta conjugaci. Els
verbs irregulars de la tercera conjugaci es divideixen en tres grups:
A) Verbs que canvien la vocal del radical: sn verbs que presenten una alternana
O/U, E/I en determinats temps verbals. El canvi es produeix quan la vocal del radical
esdev tnica. Fixeu-vos en lexemple:
cosir cus per cosim

llegir llija per llegim
tossir tus per tossiu
Els principals verbs en qu es produeix aquest canvi sn: afegir, collir, cosir, engolir,
escopir, fregir, llegir, renyir, tenyir, tossir, sortir i vestir.
B) Verbs velaritzats de la 3a conjugaci: sn els verbs obrir, omplir. Aquests verbs

presenten en determinats temps una consonant velar (C o G) que no apareix en el
radical. Aquesta irregularitat afecta tres temps verbals: present dindicatiu, present de
subjuntiu i imperatiu. Els altres temps es conjuguen seguint el model regular.
PRESENT
IMPERATIU
INDICATIUSUBJUNTIU
bric -------
obris obri
obri briga
obrim obriguem*
obriu obriu
obrin briguen
mplic
------
omplis
ompli
ompli
mpliga
omplim
ompliguem**
ompliu
ompliu
omplin
mpliguen
briga
brigues
briga
obriguem
obrigueu
briguen
mpliga
mpligues
mpliga
ompliguem
ompligueu
mpliguen
* tamb sadmet la forma obrim

** tamb sadmet la forma omplim
C) Verbs especialment irregulars: eixir, tenir i venir.

Aquests tres verbs presenten diverses irregularitats difcilment classificables. Per
conixer la conjugaci d'aquests verbs, haureu de consultar-la.
7.7.1 Exercicis
1. Completeu els buits de les frases segents amb la forma conjugada dels verbs que hi
ha entre parntesis:
a) Els xiquets ______________ (TOSSIR) tant perqu estan refredats.
b) Si no tagrada, __________ (ESCOPIR) el que tens a la boca dins daquell got.
c) Si vols assistir al curs, demana-li que t______________ (AFEGIR) en la llista.
d) Ja est b, calla i __________ (LLEGIR).
e) No magrada que es _______ (TENYIR) els cabells de roig, per ell sels hi _______
(TENYIR).
f) Sempre ___________ (LLEGIR) novelles de terror, deu ser que li agraden molt.
g) ___________-te (ENGOLIR) la cpsula amb un poc daigua.
h) Demana-li que _________(SORTIR) i nosaltres tamb ___________ (SORTIR).
i) Vosaltres, ____________ (OBRIR) la finestra i tanqueu la porta!

j) Voleu que _____________ (OBRIR) la boca i us diga tot el que s?
k) Mhan dit que ___________ (OMPLIR) el got daigua.
l) Els has demanat que ______________ (OBRIR) el correu a primera hora del mat?
m) No _____________ (OMPLIR) tant la piscina que no hi cap ms aigua.
2. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma corresponent del verb EIXIR:
a) Jo __________ de casa cada dia a les vuit.
b) Si ____________ prompte del teatre, podreu passar per casa.
c) El gat ha __________ per aquell forat.
d) Fa tres hores que nest __________ aigua.
e) _____________ de seguida, que lautobs est esperant-vos.
f)s possible que nosaltres ___________ a passejar a poqueta nit.
g) Tu __________ dem prompte de la fbrica?
h) Vicent __________ a les cinc de Castell i arrib a Valncia a les cinc i mitja.
i)No sabia quan ___________ de la pres.
j)Em va preguntar si nosaltres encara ____________ junts lany passat.
k) Au, tu, _________, que es fa tard i ve plovent.
l)El sol __________ dem a les 7:13.
m) Ens va dir que dem ells ___________ de treballar a les 10 de la nit.
n) Leixida era a les nou, per nosaltres __________ amb un quart de retard.
3. Feu el mateix amb el verb TENIR:
a) Joan sempre guanya perqu __________ molta sort.
b) Si __________ una mica ms de pacincia, deixaries les coses millor acabades.
c) Aquest mat he estat tan enfaenat que no ____________ temps desmorzar.
d) ___________ diners com en __________, no s de qu es queixen.
e) Si ____________ alguna cosa a dir, digueu-la, no __________ vergonya.
f) El meu avi, quan va morir _________ 92 anys.
g) Vam decidir que quan __________ temps i ganes, hi anirem.
h) Pere, ____________ present que encara que nosaltres no ___________ possibilitats
danar-hi, en ___________ tantes ganes com tu.
i) Si no tafanyes una miqueta, no ___________ temps dagafar el primer tren.
j) Encara que __________ diners de sobres, no mels gastaria en una cosa aix.
k) Qui __________ pressa, ja pot acabar.
l) Recorde que quan eres ms menut __________ un tren elctric precis.
4. Feu el mateix amb el verb VENIR:

a) Merc, no vull que__________ ms.
b) Si no tingurem tant de fred _________ ms sovint.
c) __________ cap ac he vist un accident.
d) Ja heu __________? Em pensava que arribareu ms tard.
e) Pere sempre __________ tard, per avui ha _________ d'hora.
f) Avui no puc ___________. Ja __________ dem.
g) No magradava que vosaltres ____________ junts.
h) Corre, afanyat. Si no ____________ aviat, semportaran tots els mobles.
i) Si vosaltres no __________ amb mi, jo tampoc ___________ amb vosaltres.
j) Aix s un cas; el dia que __________ jo, tu no _________; el dia que ________ tu,
sc jo qui no pot _________; i el dia que tant tu com jo __________, resulta que el qui
no ___________ s el jutge.
7.8 Remarques sobre l'imperatiu
Limperatiu s el temps verbal que utilitzem per expressar les ordres i els mandats en frases
afirmatives.
Es forma a partir del paradigma del present de subjuntiu i del present dindicatiu, segons
lesquema segent (aplicat al verb vendre):
PRESENT IMPERATIU PRESENT DE
DINDICATIU SUBJUNTIU
venc ______ venga
vens ven vengues
ven venga venga
venem venguem venguem
veneu veneu vengueu
venen venguen venguen
Hi ha, per, uns pocs verbs que fan tot limperatiu sobre el present de subjuntiu i un (cabre)
que agafa tamb del subjuntiu la segona persona del plural.
CABRE ESTAR DIR SABER

______ ______ ______ ______
cap estigues* digues spies
cpia estiga diga spia
capiem estiguem diguem sapiem
capieu estigueu* digueu sapieu
cpien estiguen diguen sapien
*quan es pronominal es prefereixen les formes est (tu) i esteu (vosaltres) : est-te quiet; esteu-vos
callats.
SER TENIR PODER VEURE VOLER
______ ______ ______ ______ ______

sigues tingues* pugues veges vulgues
siga tinga puga veja vulga
siguem tinguem puguem vegem vulguem
sigueu tingueu** pugueu vegeu vulgueu
siguen tinguen puguen vegen vulguen
* sadmet tamb la forma tin

** sadmet tamb la forma teniu
Hi ha tamb uns quants verbs que presenten formes especials en la segona persona del
singular. Sn aquests:
Anar: vs (tu) Dur: dus (tu) Fer: fes (tu) Venir: vine (tu)
Hem danar amb compte amb alguns verbs irregulars que presenten vacillacions en ls de
les formes de la segona persona del plural, pel que fa sobretot a laparici duna consonant
velar. Per a evitar els possibles dubtes cal que ens fixem en la forma que pren la segona
persona del singular: si no velaritza la segona persona del singular no ho far tampoc la
segona del plural.
pren prenem (no prenguem): Aquest no s el cam correcte, prenem-ne un altre.
beu beveu (no begueu): Beveu aquest beuratge i us trobareu millor.
Aquesta regla prctica es resumeix en lesquema segent:
SINGULAR PLURAL
_____ 1a
2a 2a
3a 3a
Aix:
SINGULAR PLURAL
_____ siguem
velaritzat sigues sigueu velaritzat
siga siguen
per
SINGULAR PLURAL
______ beguem
no velaritzat beu beveu no velaritzat
bega beguen
7.8.1 Exercicis
1. Feu limperatiu dels verbs segents:
ENCENDRE ESCRIURE BEURE TRAURE SER
A lhora de donar ordres, per a fer-ho correctament, hem de tenir en compte que limperatiu
susa nicament per als mandats afirmatius, mentre que les ordres en forma negativa les fem
amb el present de subjuntiu:
menja fruita per no menges llepolies

vine prompte per no vingues amb presses
beveu aigua per no begueu massa
escriviu una carta per no escrigueu amb bolgraf
2. Transformeu aquestes ordres en prohibicions:
a) Encn el foc!
No encengues el foc.
b) Fes el que the dit!
____________________________________________
c) Digueu-ho duna vegada!
____________________________________________
d) Trau la m de la butxaca!
____________________________________________
e) Beu-te la llet!
____________________________________________
f) Traieu un deu en lexamen!
____________________________________________
g) Veniu cap ac!
____________________________________________
h) Escriviu!
____________________________________________
3. Completeu les frases segents amb la forma verbal que corresponga (imperatiu o
present de subjuntiu) dels verbs entre parntesis:
a) Vost bega (BEURE) sense por que no crema gens.

b) Vosaltres, ______________ (EIXIR) al carrer i busqueu el meu germ.
c) Demana-li que ______________ (FER) els deures i que ______________ (VINDRE)
prompte.
d) Per favor, ______________ (CONDUIR) amb precauci i ______________-vos
(POSAR) el cintur de seguretat. No magradaria que tingureu un accident.
e) (DUR) ______________-me un tren elctric, i us ho agrair moltssim.
f) Sempre ens deien: ______________ (ESCRIURE) cartes, per no les ______________
amb faltes dortografia.
g) ______________ (RESOLDRE) els vostres problemes i ______________ (FER) les
paus.
h) Tenim lobligaci de resoldre els dubtes dels nostres alumnes: ______________ -los!
(RESOLDRE).
i) Per favor, ______________ (SEURE) en aquestes cadires, tu______________
(SEURE) en aquella butaca i ells que ______________ (SEURE) on puguen.
j) Vosaltres, ______________ (EIXIR) del teatre quan sacabe la funci i
no______________ (FER) bestieses pel cam.
k) ______________ (vendre) la casa que tenim a la ciutat i ______________ (VINDRE) a
viure al poble.
l) ______________ (SABER) una cosa: no us vull veure mai ms.
m) Quan salteu la lnia ______________ (CAURE) damunt del punt que hi ha pintat al sl.
4. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents:
a) Tragueu el llibre i comenceu a treballar.

_____________________________________________________
b) Agafeu un bolgraf i escrigueu.
_____________________________________________________
c) Abans de fer el caf, molgueu-lo.
_____________________________________________________
d) Sabeu aix i podreu anar tranquils a lexamen.
_____________________________________________________
e) Beveu tot el vi que vulgueu.
_____________________________________________________
f) A s un atracament: tragueu la cartera.
_____________________________________________________
Unitat 8. Morfologia verbal II
8.1 Formes no personals
Les formes no personals del verb no tenen els morfemes de nombre, persona i temps, i sn
l'infinitiu, el gerundi i el participi.
8.1.1 Infinitiu
Linfinitiu s una forma no personal del verb, independentment de qualsevol mats temporal,
que pot tenir el valor dun substantiu. Morfolgicament no presenta problemes. No obstant
aix, s convenient tenir en compte que hi ha alguns verbs que en el parlar colloquial
presenten formes dinfinitiu no normatives, cosa que comporta, fins i tot, el risc dassociar-los
a una conjugaci errnia.
A tall dexemple, podem recordar que no tots els verbs que en castell acaben en ecer tenen
un equivalent valenci que acaba en ixer:
afavorir (i no *favorixer) fer-se de dia (i no *amanixer)

apetir (i no *apetixer) florir (i no *florixer)
compadir (i no *compadixer) prevaler (i no *prevalixer)
encarir (i no *encarixer) rejuvenir (i no rejuvenixer)
envellir (i no *envellixer) resplendir (i no resplendixer)
ennegrir (i no *ennegrixer) romandre (i no *permanixer)
enrogir (i no *enrogixer) perir (i no *perixer)
emblanquir (i no *emblanquixer) pertnyer (i no *pertenixer)
esdevenir ( i no *acontixer)
Noms acaben en -ixer: conixer, merixer, parixer, aparixer, crixer, pixer, nixer
(nixer).
Daltra banda, alguns verbs acabats en ir en castell, i que sn per tant de la tercera
conjugaci, en valenci acaben en er o re, i sn per tant de la segona , com ara alguns verbs
acabats en cloure (concloure, recloure, incloure...), en metre (remetre, permetre, ometre,
admetre...), els derivats de crrer (ocrrer, recrrer, escrrer, incrrer...), batre i derivats
(rebatre, combatre,...), els derivats de fondre (confondre, difondre, infondre,...), els derivats
de rompre (irrompre, interrompre, ...) i els acabats en ebre (concebre, rebre, percebre...).
Consegentment els conjugarem com a verbs de la segona conjugaci, no de la tercera, i aix
direm:
nosaltres batem (no *batim) se mocorre (i no *se mocorreix)
111
8.1.1.1 Exercicis
1.Subratlleu les incorreccions verbals que trobeu en les frases segents i esmeneu-les:
a) El viatge va transcurrir sense problemes. ___transcrrer_________________________
b) Dara endavant aquestes terres et perteneixen.
______________________________________________________________________
c) No vull que minterrumpesques quan parle.
______________________________________________________________________
d) Em va rebatir tots els arguments.
______________________________________________________________________
e) Sempre que emiteix aquest radioafeccionat, sinterrompeix la nostra emissi.
______________________________________________________________________
f) Nosaltres no batim lou tan fort.
______________________________________________________________________
g) El congrs encara est debatint la moci.
______________________________________________________________________
h) No admitiran cap reclamaci ms.
______________________________________________________________________
i) Espere que no se li ocurrisca venir a visitar-me.
______________________________________________________________________
j) Nosaltres hi inclum un full dinformaci.
______________________________________________________________________
k) No infundesques por als xiquets, per favor!
______________________________________________________________________
2. Escriviu linfinitiu derivat com indica lexemple:

1. Fer tornar roig: enrogir 8. Causar dolor:
2. Causar orgull: 9. Fer ms bell:
3. Fer ms lent: 10. Fer tornar negre:
4. Causar vergonya: 11. Fer ms lleuger:
5. Fer ms cara una cosa: _______________ 12. Fer ms dol: ____________
6. Fer ms barata una cosa 13. Fer-se vell:
7. Gaudir del sabor:____________________ 14. Causar resplendor:________
REMARQUES
1. Article davant l'infinitu. Recordeu (vegeu unitat 3) que normalment l'infinitiu
no admet l'article davant.
No haver-ho vist ha estat un problema (*El no haver-ho vist ha estat un
problema).
Fumar s dolent per a la salut (*El fumar s dolent per a la salut).
Cal tenir en compte, per, que de vegades l'infinitiu funciona com un autntic
substantiu (berenar, dinar, esmorzar, sopar, riure, somriure, viure, voler, etc.). En
aquests casos s que pot anar precedit d'un article o d'un altre determinant.
L'esmorzar s un dels meus pats preferits.
112
2. Recordeu que no podem fer servir l'infinitiu per donar ordres. Utilitzarem en
aquest cas l'imperatiu.
Tanqueu la porta (*Tancar la porta)
Unitat 8. Morfologia verbal II 113
8.1.2 El gerundi
El gerundi s la forma no personal del verb que pot tenir la funci d'un adverbi, d'un participi
o d'un adjectiu.
Heu d'anar alerta, pel que fa al gerundi, en els punts segents:
1. El gerundi expressa sempre un temps simultani o anterior al del verb principal. Per tant
ls del gerundi amb valor de posterioritat s incorrecte. En aquest cas sha de substituir
per una oraci coordinada. Ex.:
*Vaig tenir un accident, trencant-me la cama
(s incorrecta, perqu primer va tenir laccident i desprs, a conseqncia daquest, es va
trencar la cama). La forma correcta seria: Vaig tenir un accident i em vaig trencar la cama.
2. Els gerundis dels verbs velaritzats no porten -gu- ni -qu- en el radical. Per tant cal evitar en
el registre estndard alguns gerundis velaritzats que apareixen en la parla colloquial. Aix
direm bevent (no *beguent), coneixent (no *coneguent), plovent (no *ploguent), corrent
(no *correguent), etc.
3. Verbs que acaben en ure:

2.1. Verbs com beure, escriure, ploure o viure, canvien la U per una V. Ex. bevent,
escrivint, plovent, vivint.
2.2. Altres verbs simplement, perden la -U-: cloure: cloent, coure: coent, riure: rient.
2.3. Finalment hi ha alguns verbs en qu la -U- es transforma en una -I- consonntica
(encara que tamb sn admissibles en registres poc formals les formes sense -I-):
creure: creient o creent traure: traient o traent
caure: caient o caent veure: veient o veent
8.1.2.1 Exercicis
1. Subratlleu tots els gerundis que apareixen en el text segent i classifiqueu-los dacord
amb el quadre que hi ha a continuaci, segons siguen de la primera, la segona o la
tercera conjugaci:
Llegint i escrivint es poden experimentar noves emocions. Sn ja ho sabem, ai!
operacions que no estan de moda. Contnuament estan llanant-nos, des dels mitjans de
comunicaci social, responsables de crear aquesta moda, estmuls que inviten a formes de
vida fcils, submises i idiotitzants. Estan venent-nos ara i ads falses frmules de felicitat que
passen irremissiblement pels terrenys de la imbecillitat ms estricta. I aix, per qu? A qui
beneficia? Dentrada, a lengranatge capitalista: llegir i escriure sn vicis barats, massa barats
per al sistema de consum. I endems, llegint i escrivint els individus acaben reflexionant,
pensant, traient conclusions, entenent qui els mana i amb quines finalitats. Massa riscos per
als qui tenen la paella pel mnec... La llibertat, la vertadera llibertat la que es construeix
aprenent, adquirint coneixement, accedint a la informaci s perillosa. Sobretot per als qui
en volen tenir el monopoli i rendibilitzar-lo econmicament: els qui practiquen la forma ms
mesquina del poder.
1a conjugaci 2a conjugaci 3a conjugaci
Llegint,
Com podeu comprovar, tot i que hi ha alguna excepci, els gerundis es formen afegint les
desinncies ant, -ent, -int als radicals, segons siguen verbs de la primera, segona o tercera
conjugaci respectivament.
2. Escriviu al costat dels infinitius segents la forma de gerundi corresponent:

a) Aparixer: apareixent h) Dir: _______________ o) Prendre: ____________
b) Beure: ____________ i) Dur: _______________ p) Riure: ______________
c) Cabre: ____________ j) Merixer ____________ q) Saber: ______________
d) Caure: ____________ k) Haver: _____________ r) Ser: ______________
e) Coure: ____________ l) Moure: _____________ s) Tenir: ______________
f) Creure: ____________ m) Poder: ______________ t) Traure: _____________
g) Deure: _____________ n) Ploure:______________ u) Viure: ______________
3. Empleneu-ne els buits amb les formes de gerundi corresponents als verbs que hi ha
entre parntesis:
a) Em van explicar que la mdium estava __escrivint__ (ESCRIURE) automticament

induda per un esperit.
b) Segons la iridiologia, _____________(VEURE) liris duna persona es pot saber si t
alguna malaltia.
c) _____________ -te (CONIXER), no s estrany que cregues en aparicions.
d) Estava ___________ (PLOURE) quan comenrem la sessi despiritisme.
e) No ens ho podem creure: ladolescent estava ____________ (MOURE) objectes amb el
poder de la ment.
f) Vivia feli _____________ (CREURE) fermament que hi havia una altra vida ms enll
de la mort.
g) Els albiraments dovnis estan _____________ (SER) ms freqents cada vegada.
h) Lespectre estava ______________ (PRENDRE) forma humana davant dels nostres ulls
aterrits.
4. Esmeneu, si cal, les construccions de gerundi segents:

a) Eixirem havent acabat de veure la pellcula.
b) Li vam escriure, contestant-nos ell lendem mateix.
c) Mho deia tot plorant.
d) Sempre estudiava escoltant msica.
e) Va beure molt, havent-lo dacompanyar a casa.
f) Va tenir un accident, morint a les vint-i-quatre hores.
g) Caigu per lescala no fent-se res.
h) El metge lha visitat, canviant-li la medicaci.
i) Se li trenc la direcci, anant a topar contra un arbre.
j) Li entr un atac menjant-se un pasts.
8.1.3 El participi
El participi s una forma no personal del verb, variable nicament segons el gnere i el
nombre. Aquesta forma s especialment important en la flexi verbal per tal com forma part
de temps compostos: he menjat, havies volgut, haurs fet... En els verbs regulars, el participi
es forma amb les desinncies segents:
1a conjugaci 2a conjugaci 3a conjugaci
-at, -ada, -ats, -ades -ut, -uda, -uts, -udes -it, -ida, -its, -ides
OBSERVEU QUE...
Hi ha molts participis irregulars, sobretot en la segona conjugaci. Encara que s difcil

agrupar-los us donem algunes pautes per tractar de recordar-los millor.
Segona conjugaci
A. Els verbs que acaben en andre fan el participi acabat en s. Ex.: romandre roms.
Els verbs que acaben en endre fan el participi acabat en s. Ex.: aprendre aprs,
entendre ents... Excepci: vendre venut.
Els verbs que acaben en ondre fan el participi acabat en s. Ex.: confondre confs,
infondre infs...
Excepci: pondre i derivats: post, compost, respost...
B. Els verbs que acaben en metre fan el participi acabat en ms. Ex.: admetre adms.
C. Els verbs que acaben en oldre formen el participi en olt. Ex.: resoldre resolt.
Excepte doldre dolgut.
D. El verb cloure i derivats fan el participi acabat en cls: clos, incls, excls, recls...
E. Quan el veb coure significa 'sotmetre a lacci del foc' el participi s cuit. Tanmateix si
vol dir 'produir coentor', el participi s cogut.
F. Sn participis completament irregulars:
Veure: vist Estrnyer: estret

Fer: fet Empnyer: emps
Traure: tret Dur: dut
Tercera conjugaci
A. Els verbs cobrir i obrir (com tamb els verbs derivats descobrir, encobrir, recobrir,
reobrir, etc.) fan el participi acabat en ert. Ex.: cobert, obert, descobert, encobert,
recobert, reobert. Altres verbs, com sofrir, establir, complir, acomplir, omplir, etc., poden
fer el participi acabat en ert o en it: sofrit o sofert, establit o establert, complit o
complert, acomplit o acomplert, omplit o omplert.
B. Els verbs imprimir i morir sn dues excepcions particulars: imprs i mort en sn els
participis respectius.
8.1.3.1 Exercicis
1. Ompliu la graella segent amb les formes de participi corresponents:
Infinitius Participis
Masc. sing. Fem. sing. Masc. pl. Fem. pl.
aprendre
dur
sofrir
imprimir
beure
ploure
resoldre
respondre
extraure
2. Poseu el participi dels infinitius entre parntesis en les frases segents:

1. Ja han ______________ (APARIXER) aix, de cop i volta.
2. Ja han ______________ (VENDRE) la casa.
3. Sempre han ____________ (PERTNYER) a aquella associaci.
4. Mha ____________ (OFERIR) un treball molt bo.
5. Si ho haguera ____________ (SABER) abans no ho hauria _________ (FER).
6. Mhe _____________ (ESTRNYER) una mica la falda. Qu et sembla?
7. Hi ha _____________ (CABER) tot, a la maleta?
8. Ja has ____________ (MOLER) el caf?
9. Ha _____________ (SER) un sopar meravells.
10. Has ____________ (RESOLDRE) molt b el problema.
11. Mha _________ (OBRIR) la porta de seguida i mhan _______ (ATENDRE) molt
correctament.
12. s una llstima per el teu alumne no ha ____________ (RESPONDRE) totes les
preguntes.
13. Fa uns minuts que hem _______________ (REBRE) el teu paquet.
14. No li guanye mai als escacs, per avui lhe _____________ (VNCER).
15. Com ha ____________ (CRIXER) el teu fill!
16. Ha _____________ (COMETRE) un gran error i ara no sap qu fer.
17. Han ______________ (RETENIR) tots els ostatges.
18. Mhan ____________ (PROMETRE) que mho enviaran prompte?
19. No s per qu has _________________ (CRRER) tant.
20. Em pensava que ja li havies ____________ (ESCRIURE).
21. Ha _____________ (TRAURE) la millor nota de tota la classe.
22. No hi ha llum perqu sha ____________ (FONDRE) la bombeta.
23. Si has _____________ (VOLER) aclarir-nos els dubtes, no ho has ______________
(ACONSEGUIR).
24. Lacusada ha estat _____________ (ABSOLDRE).
25. No has _______________ (ENCENDRE) el foc encara?
26. Han _____________(ESTABLIR) uns criteris davaluaci nous.
27. Maria ha ______________ (COMPONDRE) una can preciosa per al festival.
28. Disculpe, crec que mha _____________ (CONFONDRE) amb una altra persona.
29. Encara no has ____________ (IMPRIMIR) el treball? Doncs ja ho hauries dhaver
_____________ (FER)!
30. Larrs encara no sha ________________ (COURE).
CONCORDANA DEL PARTICIPI
En els temps compostos del verb (formats pel verb auxiliar i el participi), quan el
complement directe s un pronom feble de tercera persona (la, les, els, en), s recomanable
que el participi faa la concordana en gnere i en nombre. Ex.:
Han donat el vistiplau a linforme lhan donat

Han donat ladrea a tothom lhan donada
Han fet els exercicis de rehabilitaci? els han fets?
Heu fet ja les classes les heu fetes ja?
Heu portat maduixes? nheu portades?
Hem comprat entrepans nhem comprats
3. A continuaci teniu unes frases que tenen fetes les substitucions dels complements
directes per pronoms febles. Per qui ho ha fet sha oblidat de la concordana. Esmeneu-
les, tot tenint en compte els antecendents que apareixen entre parntesis:
a) Quim, lhas tancat b? (la finestra).
b) Lhe cuit b? (la truita).
c) Lhan imprs a Castell (la revista).
d) Els han escrit a m (els llibres).
e) Si ja les han dut curtes (les faldilles), per qu ara no volen dur-les?
f) Lltim mes nhan retransms moltes (competicions).
g) Lhan incls en la llista despera (a ella).
h) Els han excls de loposici (els meus amics).
i) Les han rebut obertes (les cartes).
j) Lhan extret de la biblioteca (la informaci). _____________________________

4. Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb les formes
adequades dels verbs que hi ha entre parntesis10:
a) Lacusat afirma que ell no ha ________ (COMETRE) el robatori.

b) Loposici es passa el dia ____________ (REBATRE) les decisions del govern.
c) Aquesta millora no ____________ (ENCARIR) el preu final del producte.
d) Si vosaltres _________ (ESTAR) quiets, no us passarien tantes desgrcies.
e) Quan els meus amics anaven al collegi no ___________ (ENTENDRE) les equacions
de segon grau.
f) A causa de la mudana han estat __________ (MOURE) tots els mobles de la casa.
g) Ja fa molt de temps que no ha _________ (PLOURE) com ho ha fet avui.
h) Abans de construir el gratacel ell_________ (VEURE) la platja des del balc.
i) Mira que li ho hem deixat clar, per ell no ha__________ (PERCEBRE) la nostra
intenci.
j) Si ____________ (PODER), aniria al viatge per, sentint-ho molt ara no ____________
(PODER) anar-hi.
k) Que b ho passveu abans! _______ (RIURE) de tot el que us contaven.
l) Espere que tu__________ (DUR) totes les eines.
m)Has de ser ms independent. Ha arribat lhora que tu no ___________ (DEPENDRE)
dels teus pares.
n) No ___________ (CALDRE) que vingureu tan tard.
o) Si tu __________ (BEURE) ms aigua et trobaries millor.
p) El cantant estava molt simptic, ell ________ (AGRAIR) totes les mostres destima.
q) Jo, ara mateix, no _________ (VOLER) examinar-me.
r) Ells sempre fan el mateix, i encara no han.__________ (RESOLDRE) cap problema.
s) Ma mare no vol que jo ________ (EIXIR) a passejar perqu est __________
(PLOURE) amb molta fora.
10
Trobareu la soluci daquest exercici en la pgina segent.
SOLUCI
a) coms k) rieu
b) rebatent l) dugues
c) encareix / encarix m) depengues
d) estigureu n) calia
e) entenien o) begueres
f) movent p) agraa
g) plogut q) vull
h) veia r) resolt
i) percebut s) isca / plovent
j) poguera / puc
8.2. Perfrasis verbals
Una perfrasi s la uni de dos verbs que formen un nic nucli verbal. El primer dels verbs es
conjuga en el temps i la persona corresponents, i t carcter auxiliar. El segon verb, anomenat
en aquest cas principal, s el que aporta el significat bsic que es vol expressar i t forma no
personal (infinitiu, gerundi o participi).
Entre les perfrasis usuals que presenten ms interferncies en relaci al castell cal destacar
les d'obligaci, de probabilitat i d'imminncia:
8.2.1 Perfrasi d'obligaci

Quan es vol expressar lacci del verb com una obligaci personal, que un subjecte concret ha
de complir, usem la perfrasi haver de + infinitiu. s a dir, el temps que calga del verb haver
seguit de la preposici de i linfinitiu del verb que es conjuga. Tamb podem utilitzar la
perfrasi caldre + que + subjuntiu per expressar l'obligaci personal.Vegem:
Haver de + infinitiu
He de fer una telefonada dac a una hora.

Haur de fer els exercicis.
Haureu daprendre informtica.
Caldre + que + subjuntiu
Cal que lalumnat assolesca un mnim de coneixements.

Cal que visitem els nostres pares dem.
Lobligaci impersonal (sense un subjecte concret) sexpressa amb:
Haver-se de + infinitiu:
Sha de fer complir la llei.
Caldre + infinitiu:
Cal llegir els peridics per a estar informat.
CAL EVITAR
Les construccions castellanitzants:
*tenir que
*haver-hi que
*ser precs + infinitiu
*deure de
Aix, frases com aquestes:
Hay que hacerlo pronto
Es preciso que llegue
Haurem de traduir-les de la manera segent:
Cal fer-ho; Sha de fer (*Hi ha que fer-ho)
s necessari que arribe (*s precs que arribe)
8.2.1.1 Exercicis
1. Repetiu les frases imperatives segents tot canviant el verb i transformant-les en

perfrasis dobligaci. Observeu lexemple de la pgina segent:
a) Beveu aigua____________________________
b) Escriviu una carta________________________
c) Estigueu quiets__________________________
d) Vost, estudie molt_______________________
e) Tanquem la porta________________________
f) Faa la faena____________________________
g) Trau el llibre____________________________
h) Cus el forat del calcet____________________
i) Menja-t'ho tot___________________________
j) Ix d'ac!________________________________
FORMA PERSONAL FORMA IMPERSONAL

haver de + infinitiu cal que +subjuntiu s'ha de + infinitiu cal + infinitiu
Heu de beure aigua. Cal que begueu aigua. Sha de beure aigua. Cal beure aigua.
2. Ompliu els buits amb les perfrasis dobligaci en el temps que convinga:
a) Si voleu eixir __________ obrir la porta.

b) Els qui _____________ inscriure, que vinguen.
c) _______________ arribar ahir, per arribar avui.
d) Tota aquesta faena, l______________ de fer dem, perqu avui no podran.
e) Els qui _____________ declarar que no vinguen.
f) Sempre diu que ___________ estalviar, si volgureu comprar un cotxe.
g) Si _________ treballar no dirien tot aix.
h) Vosaltres ______________ entrar per la finestra perqu la porta estava tancada.
i) Tu ______________ llavar la roba, la setmana passada.
8.2.2 Perfrasi de probabilitat

Utilitzem aquest tipus de perfrasi quan no estem segurs que lopini que formulem respon a
la realitat. Aquesta idea es pot expressar amb deure + infinitiu (equivalent a un verb
acompanyat dun adverbi de dubte com probablement, potser, tal volta, tal vegada, etc.):
En present
Deuen ser ja les set. (Probablement ja sn les set).
Deuen trobar-se ara a Vinars. (Tal vegada ara es troben a Vinars).
En passat
Devies estar cansada. (Potser estaves cansada).
Degueren veure leclipsi a la frontera. (Tal volta eren a la frontera veient leclipsi).
En futur
Ja no deuran tardar, si fa una hora que han eixit. (Probablement estan a punt de
venir).
Eviteu
Ls del futur per a expressar la probabilitat en el present tal com es fa en castell: *Seran
ja les set (Deuen ser ja les set), *Hauran tingut problemes (Deuen haver tingut
problemes).
Ls del condicional per a expressar la perfrasi de probabilitat en el passat:
*No en serien ms de quinze en la reuni (No devien ser ms de quinze en la reuni).
Intercalar la preposici de entre el verb deure i linfinitiu:
Deuen ser les tres, i no *Deuen de ser les tres.
L's de la construcci *Igual...., com en el cas:
*Igual ve el meu amic d'excursi (Pot ser que vinga el meu amic d'excursi, o Potser
vindr el meu amic d'excursi).
8.2.2.1 Exercici
1. Ompliu els buits amb les formes adients de deure o haver de:
1. s una obligaci, tothom __________ arribar a lhora.
2. Amb la vaga de transports, Anna ___________arribar tard.
3. Tu ________ de callar quan el concert comena.
4. Vosaltres ________ tenir en compte que en aquests moments _____ ser difcil eixir.
5. La setmana passada, elles _______ dir que ens havem perdut i per aix ________ donar
tantes explicacions.
6. s tard i els xiquets _______ anar a gitar-se.
7. ___________ semblar estrangers, nosaltres, amb aquests pantalons curts.
8. Tinc mal de cap, _____________ estar malalta.
8.2.3 Perfrasi d'imminncia

La imminncia successi sense intervals entre dues accions sexpressa en el present amb
les perfrasis estar a punt de + infinitiu / estar per + infinitiu:
La llet est a punt de bullir.

El vaixell est per arribar.
Si ens referim al passat (i, aleshores, a ms dimminncia, sha de parlar de conat, dintent) es
pot emprar la perfrasi anar a + infinitiu:
Ho anava a dir, per em vaig repensar.

Quan hem entrat, li anava a telefonar.
Si ens referim al futur, es incorrecte ls de la perfrasi anar a + infinitiu, i es recomana posar

el verb en futur, precedit de ladverbi ara:
Ara us dir el que va passar.

Ara veurem el segon acte.
Ara b, quan el verb anar mant el sentit primigeni de desplaar-se dun lloc a un altre no
hi ha cap perfrasi i, per tant, el seu s s plenament correcte:
Men vaig a fer un encrrec. Tardar una hor.

Magrada ms anar a comprar a les botigues tradicionals.
Atenci amb la perfrasi castellana ir a + inf, que el catal rebutja per no provocar
confusions i malentesos:
*La comissi va a reunir-se podria intepretar-se en passat (La comissi va reunir-se) o en

futur (La comissi va a reunir-se). Per aix la nica soluci vlida s La comissi es
reunir.
8.2.3.1 Exercici
1. Corregiu les frases segents:
1. Anem a veure de qu tracta el tema _____________________________________________
2. La setmana que ve va a celebrar-se la cimera del G-8 _______________________________
3. D'ac a dues setmanes l'equip de futbol va a jugar la final a Pars ______________________
4. El mes d'abril va a tenir lloc la Fira del Moble _____________________________________
5. Els sindicats i la patronal van a reunir-se divendres vinent ___________________________
6. Els pasos europeus van a aturar les emissions de gasos contaminants __________________
7. Els llibreters van a proposar al govern una rebaixa dels llibres de text __________________
8.2.4 Remarques sobre les perfrasis d'infinitiu i de gerundi

1. La perfrasi *Estar al + infinitiu s un calc del castell i hem de substituir-la per una
construcci equivalent en catal amb el significat d''imminncia d'una acci'.
El profesor est al caer.
El professor *est al caure.
El professor est a punt d'arribar.
2. *Ser de + infinitiu s una altra perfrasi calcada del castell que indica 'necessitat de
realitzar una acci'. En catal podem substituir-la amb el verb caldre.
Es de esperar que este ao apruebe las oposiciones.
Cal esperar que enguany aprove les oposicions.
3. La perfrasi *Portar + gerundi s tamb incorrecta. Pretn expressar un sentit duratiu i

marcar-ne els lmits temporals. Cal substituir-la per fer + expressi temporal + que.
Llevo media hora esperndote.
*Porte mitja hora esperant-te.
Fa mitja hora que t'espere.
4. *Venir + gerundi. Aquesta perfrasi tamb est calcada del castell, i s incorrecta. T
valor de continutat, que en catal hem d'expressar d'altres maneres.
Os lo vengo diciendo desde hace treinta aos.
Us ho *vinc dient des de fa trenta anys.
Fa trenta anys que us ho estic dient.
8.2.4.1 Exercicis
1. Corregiu, si cal, les frases segents:
1. Tinc que sortir a comprar el diari perqu ja ha dhaver arribat.
________________________________________________________________
2. Avui tens de fer aix i no deus tardar a acabar-ho.
________________________________________________________________
3. Sha acabat la gasolina i devem empnyer el cotxe.
________________________________________________________________
4. Vaig a deixar-vos-ho tot preparat. Aix, no caldreu moure-vos.
________________________________________________________________
5. Ell, cal presentar els deures aquesta vesprada. Per aix no haur vingut.
________________________________________________________________
6. No trobe Pere enlloc. Se nhaur anat a sa casa.
________________________________________________________________
7. Hi ha que posar-se dacord.
________________________________________________________________
8. Els vassalls tingueren que inclinar-se davant del senyor.
________________________________________________________________
9. No va ser precs que els molestrem.
________________________________________________________________
10. La comissi va a reunir-se dem perqu t que prendre una decisi molt important.
________________________________________________________________
1. Tena que irme. Era preciso que me fuera.

___________________________________________________________________
2. No tendrs que preocuparte por nada.
___________________________________________________________________
3. Usted tendra que calmarse. Ustedes deberan calmarse.

___________________________________________________________________
4. Hubo que tenerlo muy en cuenta.
___________________________________________________________________
5. Usted debera llevar gafas.
___________________________________________________________________
6. Debe de ser muy tarde, no crees?
___________________________________________________________________
7. Tuvieron que ganar mucho dinero porque el negocio funcionaba muy bien.
___________________________________________________________________
8.3 Verbs transitius i verbs intransitius

Els verbs transitius sn aquells que exigeixen un complement directe per arrodonir el sentit de
l'oraci. Aix, per exemple, un verb com comprar noms adquireix el seu significat ple quan
especifiquem la cosa que comprem. Si diem Pere compra, la proposici est mancada de
sentit. Si, per contra, diem Pere compra cerveses, l'oraci adquireix un sentit ple. Els verbs
intransitius, per contra, es construeixen sense complement directe.
El problema rau en el fet que alguns verbs que en valenci sn transitius en castell no ho sn
(i a l'inrevs), cosa que ha provocat que en valenci utilitzem de vegades malament el rgim
verbal d'alguns verbs en calcar-los del castell.
Seguidament donem dues llistes, una de verbs que en valenci sn intransitius per en castell
transitius, i una altra de verbs que en valenci sn transitius per en castell intransitius.
Hem de tenir en compte tamb que, en alguns casos, un mateix verb pot funcionar com a
transitiu o com a intransitiu.
1. Sn verbs intransitius
Avortar
*L'exrcit avort el colp d'Estat.
L'exrcit va fer avortar el colp d'Estat.
Callar
*Les bombes no callaran el poble.
Les bombes no faran callar el poble.
Cessar
*El president ha cessat el ministre de l'Interior.
El president ha fet que el ministre de l'Interior cesse en el seu crrec.
Crrer
*Diumenge que ve correrem la marat.

Diumenge que ve correrem en la marat.
Dimitir
*El conseller ha dimitit el subsecretari.
El conseller ha fet dimitir el subsecretari.
Esmorzar, dinar, berenar i sopar

*Hem dinat olleta de carn.
Per a dinar hem menjat olleta de carn.
*He sopat una cuixa de pollatre al forn.

He sopat amb una cuixa de pollastre al forn.
Informar
Quan significa 'fer un informe' s intransitiu.
*El ministre ha informat tot el gabinet.

El ministre ha ems (ha fet, ha elaborat) un informe per a tot el gabinet.
Obsequiar
Cal tenir en compte que obsequiem persones, no els objectes que es regalen.
*L'he obsequiat un llibre antic.

L'he obsequiat amb un llibre antic.
Recrrer
Quan significa 'interposar un recurs' s intransitiu.
*Ha recorregut la sentncia.

Ha recorregut contra la sentncia.
2. Sn verbs transitius
Acabar
*Quan acabars amb aquella obra?
Quan acabars aquella obra?
Apropiar-se
*Es van apropiar de tot el patrimoni dels seus pares.
Es van apropiar tot el patrimoni dels seus pares.
Carregar
*Sempre carrega amb totes les conseqncies.
Sempre carrega totes les conseqncies.
Complir
*Cal complir amb els deures.
Cal complir els deures.
Continuar
*Hem de continuar amb el nostre treball.
Hem de continuar el nostre treball.
Crrer
*La notcia ha corregut per tot el poble com la plvora.
La notcia ha corregut tot el poble com la plvora.
Dimitir
*Ha dimitit del crrec de secretari.
Ha dimitit el crrec de secretari.
Donar
*Heu de donar de menjar al qui t fam.
Heu de donar menjar al qui t fam.
Encertar
*L'alumne va encertar amb la soluci.
L'alumne va encertar la soluci.
Entrenar
*Cruyff entrenava en el Bara.
Cruyff entrenava el Bara.
Faltar
*Falta per acabar el tema 69.
Falta acabar el tema 69.
Parlar
*Parla en angls molt fluidament.
Parla l'angls molt fluidament.
Quedar-se
* Quede's amb el canvi.
Quede's el canvi.
Somiar
*De petit somiava a ser model.
De petit somiava ser model.
Tirar i estirar
*El cavall tira del carro amb fora.
El cavall tira el carro amb fora.
8.4 Verbs pronominals i no pronominals

Els verbs pronominals sn aquells que es conjuguen necessriament amb el pronom reflexiu.
Com en l'apartat anterior, trobem verbs que en valenci pronominalitzem indegudament a
causa de la influncia de verbs castellans pronominalitzats i, tamb, el cas contrari; s a dir,
verbs que en valenci sn pronominals i no els pronominalitzem perqu en castell no ho sn.
A continuaci us oferim dues llistes. La primera de verbs pronominals i la segona de verbs

valencians no pronominals.
1. Sn verbs no pronominals
Albergar
*El representant s'alberg en un hotel luxs.
El representant alberg en un hotel luxs.
Anar
*S'ha anat de passeig.
Ha anat de passeig.
Callar
*Calla't!
Calla!
Caure
*Es caigu del cavall perqu estava marejat.
Caigu del cavall perqu estava marejat.
Conixer
*Es coneix el pas com si hi haguera nascut.
Coneix el pas com si hi haguera nascut.
Coure
*La paella s'ha cuit massa.
La paella ha cuit massa.
Demanar
*Si vols el disc, demana-te'l.
Si vols el disc, demana'l.
Estar
No es pronominalitza en el sentit de 'romandre en un estat determinat'.
*Has d'estar-te quiet!

Has d'estar quiet!
Fer
Quan significa 'simular' no admet el pronom reflexiu.
*No et faces el saberut, que ja et coneixem.

No faces el saberut, que ja et coneixem.
Fumar
*Es fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Marxar
*Es va marxar sense acomiadar-se.
Va marxar sense acomiadar-se.
Olorar
*Jo m'olore que ac alg amaga alguna cosa.
Jo olore que ac alg amaga alguna cosa.
Omplir
*Tothom s'omple les butxaques.
Tothom omple les butxaques.
Prendre
No pronominalitza en el sentit de 'consumir'.
*Els meus amics sempre es prenen vodka amb taronja.

Els meus amics sempre prenen vodka amb taronja.
Quedar
Quan significa 'tornar-se, esdevenir', no admet el pronom reflexiu.
*S'ha quedat geperut a causa de l'edat.

Ha quedat geperut a causa de l'edat.
Riure
*La meua cosina sempre est rient-se.
La meua cosina sempre est rient.
Saber
*El meu germ no se sap la llic d'histria.
El meu germ no sap la lli d'histria.
Tmer
*Em tem que enguany no podr estiuejar a la platja.
Tem que enguany no podr estiuejar a la platja.
2. Sn verbs pronominals
Aprimar-se, engreixar-se
*Enguany has aconseguit aprimar moltssim.
Enguany has aconseguit aprimar-te moltssim.
Desdejunar-se
*Avui no has desdejunat res.
Avui no t'has desdejunat res.
Entrenar-se
*Els futbolistes han d'entrenar tots els dies.
Els futbolistes han d'entrenar-se tots els dies.
Pensar-se
Exigeix el pronom reflexiu quan significa 'creure'.
*Qu penses que volia dir-nos el teu oncle?
Qu et penses que volia dir-nos el teu oncle?
8.4.1 Exercici
1. Esmeneu en les frases segents els errors que hi trobeu:
a) Enguany no vull crrer la marat_______________________________________________
b) No t'entenc, com si parlares en xins____________________________________________
c) Si ho desitges, pots quedar-te amb els mobles_____________________________________
d) S'ha caigut escales avall perqu ha relliscat_______________________________________
e) Sempre es riu de les coses que dius______________________________________________
f) Ho vaig passar molt b en la teua casa___________________________________________
g) Crec que aquest estiu m'albergar en una casa rural_________________________________
h) Tots els dies esmorze un entrep de truita_________________________________________
i) Maria es fuma tres cigarretes per minut!__________________________________________
j) Calleu-vos, per favor, que no oic res!____________________________________________
k) La Junta de Govern ha informat desfavorablement el cas_____________________________
l) He d'entrenar tots els dies per no perdre pes_______________________________________
Unitat 9. Pronoms
9.1 Pronoms febles
Els pronoms febles o tons sn uns elements que equivalen a un nom o a un sintagma nominal
i que es pronuncien formant una unitat prosdica amb el verb, s a dir, sempre van al costat
del verb. La funci principal que exerceixen s la de substituir complements que ja han
aparegut en el discurs (funci anafrica) per evitar repeticions innecessries.
Aix doncs, poden substituir: el complement indirecte (CI), el complement directe (CD),
latribut (Atr), el complement del nom (CN), els complements circumstancials (CC) i els
complements de rgim verbal (CRV).
9.1.1 Collocaci i formes dels pronoms febles

Els pronoms febles presenten diverses formes segons la seua collocaci davant o darrere del
verb i segons si aquest comena per vocal o consonant. Fixeu-vos en els aspectes ortogrfics
segents:
a) Davant o darrere del verb?

Normalment els pronoms van davant del verb.
Les niques formes verbals que els admeten darrere sn limperatiu, el gerundi i
linfinitiu
Ex.: Compram; estic comprant-me; has de comprar-me
s per aix que les formes perifrstiques dinfinitiu o de gerundi admeten els
pronoms davant o darrere del verb.
b) Davant del verb: formes reforades o elidides?
Quan el verb comence per consonant, utilitzem les formes reforades.
Ex.: em comprar
Quan el verb comena per vocal o hac muda, utilitzem les formes elidides. Sn
formes amb apstrof, ja que hi ha una vocal elidida per contacte amb una altra.
Ex.: magrada
c) Darrere del verb: formes plenes o formes redudes?
Quan el verb acabe en consonant o u semivocal utilitzem les formes plenes.
Ex.: estic comprant-me; compreu-me
Quan el verb acabe en vocal utilitzem les formes redudes.
Ex.: compram
Sempre se separa el pronom darrere del verb mitjanant apstrof o guionet.
133
Heu de tenir present que, amb verbs com queixar-se, penedir-se, anar-sen o equivocar-se, el
pronom feble no fa cap funci, sin que forma part del verb. Sn verbs que no poden
prescindir del pronom, per aix es diuen verbs pronominals.
Thas equivocat tu, aix que no et queixes
Recordeu que els verbs callar, caure, saber, aprendre, conixer i uns pocs ms no sn
pronominals; per tant, no direm *ens hem aprs els pronoms febles, sin hem aprs els
pronoms febles.
9.1.2 Esquema de pronoms febles
CI (a qui ?)
Singular LI -LI
plural ELS -LOS

LS
CD DETERMINAT (amb article determinat, demostratiu, nom propi)
EL L -LO L
LA L -LA -LA
ELS ELS -LOS LS
LES LES -LES -LES
CD
(qu...? CD NEUTRE (oraci subodinada ; a, aix, all; tot)
+
passiva)
HO HO -HO -HO
CD INDETERMINAT
EN N -NE N
COMPLEMENT AMB PREPOSICI (el cc de manera hi)
HI HI -HI -HI
EN N -NE N (si va introdout per la preposici
de)
ATRIBUT (ser, estar, parixer, semblar)
HO HO -HO -HO
134
Unitat 9. Pronoms 135
9.1.3 Funcions I: el complement indirecte

El complement indirecte (CI) s el destinatari de lacci que indica el verb i va unit al verb
per una preposici: normalment a o per a. Per aix, el podreu localitzar preguntant-vos a qui
o per a qui es fa lacci:
SUBSTITUCI PRONOMINAL DEL COMPLEMENT INDIRECTE
CI Davant de verb comenat en: Darrere de verb acabat en:

Consonant Vocal Vocal Consonant
(Per) a qui? (formareforada (forma elidida) (forma reduda) (forma plena)
)
1a persona singular EM M M -ME
(Per) a mi
2a persona singular ET T T -TE
(Per) a tu
3a persona reflexiu ES S S -SE
(Per) a ell mateix
1a persona plural ENS ENS NS -NOS
(Per) a nosaltres
2a persona plural US US -US -VOS
(Per) a vosaltres
3a persona reflexiu ES S S -SE
(Per) a ells mateixos
REMARQUES
a) El pronom ES davant de verbs comenats amb S + vocal o C + e/i pren la forma
plena SE:
Per lestiu se celebren les festes del meu poble
b) El pronom US darrere de verbs acabats en vocal no sapostrofa, perqu es

confondria amb el pronom ES:
Va treure la punxa del dit a vosaltres > Va treure-us la punxa del dit
(si lapostrofarem, Va treures la punxa del dit, seria una acci reflexiva)
Quan la resposta a qui fa lacci s a ell / a ella / a ells / a elles o, en general, una resposta
que es puga reduir a aquestes formes (ex.: al meu amic, a la secretria, als companys, a les
amigues...) els pronoms que substitueixen el complement indirecte sn: LI per al singular i
ELS per al plural, amb les formes corresponents:
Complement indirecte Davant de verb comenat en: Darrere de verb acabat en:
(Per) a qui? Consonant Vocal Vocal Consonant
(forma reforada) (forma elidida) (forma reduda) (forma plena)
3a persona singular
(Per) a ell/a LI LI -LI -LI
3a persona plural
(Per) a ells/elles ELS ELS LS -LOS
REMARQUES
a) Ls dun pronom, quan el complement no ha estat elidit, s innecessari, perqu
provoca un pleonasme; per aix cal evitar oracions com aquesta:
*Li vaig comprar a lAnna un llibre > Vaig comprar a lAnna un llibre o
Li vaig comprar un llibre
*Mhan regalat a mi un objecte > Mhan regalat un objecte
En cas que es vulga emfasitzar un complement, per tal devitar la redundncia,
shaur de collocar una coma entre el complement substitut i la resta de loraci:
A Jaume, li feia mal tot.
9.1.3.1 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb el pronom feble que convinga:
a) Vaig esforar______ molt en la carrera.

b) A tu, la gent no ha de preocupar_____ gaire.
c) _____ aconselle que treballeu ms.
d) Manteniu____ fidels als vostres principis.
e) Vau perdre____ perqu no sabeu el cam.
f) Ell va asseure_____ sobre un banc.
g) Eixirem a les tres. Vine a buscar _______ a les tres.
h) ____ voleu acompanyar, a nosaltres?
i) Nosaltres som tres. Compra____ tres entrades.
j) _____ demane que vingueu.
k) Nosaltres no hi pogurem anar. Vols contar_____ tu la pellcula?
l) Sabeu quin autobs hem dagafar? ____ ha dit alg quin autobs s?
m) Si vost t problemes, pose____ en contacte amb mi.
n) Per lestiu ____ celebren les festes del meu poble.
o) Vols acompanyar_____ tu? (a mi).
a) El xiquet ha preguntat per tu. Encara no ____ has donat el regal?

b) Si trobrem els teus amics, ____ explicarem la veritat.
c) Si saps que t mal de cap, per qu ____ parles cridant.
d) He vist els alumnes, per no ____ he dit res.
e) A la xiqueta, voldria comprar ____ una bicicleta.
f) La teua germana va contar _____ (a elles) la pellcula.
3. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent:
a) Cantarem canons als malalts.

_________________________
b) Va aturar un taxi per a lvia.

_________________________
c) Dna diners al xiquet!

_________________________
d) Dna diners als xiquets!

_________________________
e) Lavi ha donat els caramels al seu nt.

_________________________
f) Ha llegit el conte per als xiquets de la guarderia.

_________________________
9.1.4 Funcions II: el complement directe

Hi ha verbs que per si mateixos tenen un significat total que no necessita ser completat ni
arrodonit (verbs intransitius); per daltres tenen un significat insuficient i exigeixen una
complementaci (verbs transitius):
El xiquet dorm. El xiquet t... (Qu...?)
Aquest element necessari que completa el significat dels verbs transitius s el complement
directe. El podreu reconixer o preguntant qu...? o fent una transformaci en passiva, en qu
el complement directe passa a ser el subjecte de loraci:
El xiquet t son Qu t? Son.
La policia va detenir el violador El violador va ser detingut per la policia.
REMARQUES
Normalment el complement directe no suneix al verb amb cap preposici. Noms
sadmet la preposici a com a lligam entre el verb i el complement directe en els casos
segents:
a) Quan el CD s un pronom personal fort:
Us he vist a vosaltres.
b) En els casos en qu lexpressi siga poc precisa:
Testimava molt: potser ms que al seu fill.
c) Davant de: qui, el qual, tots, tothom, ning, alg:
La policia va controlar a tots els manifestants.
SUBSTITUCI PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DIRECTE

Els pronoms que poden substituir aquests complements directes sn els segents:
Complement directe: Davant de verb comenat en: Darrere de verb acabat en:
Qu? / subjecte passiu Consonant Vocal Vocal Consonant
Mascul singular EL L L -LO
Femen singular LA L/ LA -LA -LA
Definit
Mascul plural ELS ELS LS -LOS
Femen plural LES LES -LES -LES
Neutre HO HO -HO -HO
Indefinit EN N N -NE
REMARQUES
El pronom LA, com l'article definit, no s'apostrofa davant d'un verb que comence en
i/u/hi/hu tones:
Uses la mquina d'escriure (L'uses)
Utilitzes la mquina d'escriure (La utilitzes)
Una vegada localitzat el complement directe, cal identificar si s definit, neutre o indefinit:
Un CD s definit quan est determinat mitjanant un article (el/la/els/les) o un

demostratiu (aquest/a/s/es, aqueix/a/os/es, aquell/a/s/es) o s un nom propi:
a) Comprar el cotxe (la moto / els cotxes / les motos)
b) He comprat aquest cotxe (aquesta moto / aquests cotxes / aquestes motos)
c) Compra aqueix cotxe (aqueixa moto / aqueixos cotxes / aqueixes motos)
d) Compreu aquell cotxe (aquella moto / aquells cotxes / aquelles motos)
Substituci del complement directe definit:

a) Comprar el cotxe (la moto / els cotxes / les motos)
El (La / Els / Les) comprar
b) He comprat aquest cotxe (aquesta moto / aquests cotxes / aquestes motos)
Lhe comprat / Lhe comprada / Els he comprats / Les he comprades
c) Compra aqueix cotxe (aqueixa moto / aqueixos cotxes / aqueixes motos)
Compral / -la / ls / -les!
d) Compreu aquell cotxe (aquella moto / aquells cotxes / aquelles motos)
Compreu-lo / -la / -los / -les!
REMARQUES
Si el verb est format per un auxiliar + un participi (exemple b), el participi pot
concordar amb el pronom en gnere i nombre.
Un CD s neutre quan s un demostratiu neutre (a, aix, all) o tota una oraci
equivalent a un demostratiu neutre, o va amb la paraula tot:
e) Vull a.
f) Ha dit aix.
g) Mira all.
h) Expliqueu qu us ha passat! (aix)
Substituci del complement directe neutre:
e) Vull a.
Ho vull.
f) Ha dit aix.
Ho ha dit.
g) Mira all.
Mira-ho!
h) Expliqueu qu us ha passat! (aix)
Expliqueu-ho!
Un CD s indefinit quan no est determinat o ho est per un indefinit (un, algun,

cap...) o un quantificador (molt, poc, tant...).
i) Tens pa?
j) He comprat unes revistes?
k) Compra tres quilos de taronges!
l) Compreu moltes revistes.
Substituci del complement directe indefinit:

i) Tens pa?
En tens?
j) He comprat unes revistes?
Nhe comprades unes
k) Compra tres quilos de taronges.
Compran tres!
l) Compreu moltes revistes.
Compreu-ne moltes!
REMARQUES
Si el CD no definit est determinat per un indefinit (exemple j) o un quantificador
(exemples k i l), en substituir-lo cal repetir el determinant.
Si el verb est format per un auxiliar + un participi (exemple j), el participi pot concordar
amb el pronom.
9.1.4.1 Exercicis
1. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent.
1. Sempre compra el pa en la botiga del costat.

___________________________________
2. Va veure el teu amic tirant les pedres.

___________________________________
3. Necessite que el teu germ vinga dem a veurem.

___________________________________
4. Heu de llevar moltes herbes del jard.

___________________________________
5. Per acabar, va cantar la can que ms magrada.

___________________________________
6. Vull que dugues unes camises a la tintoreria.

___________________________________
7. He comprat a a la botiga de ta mare.

___________________________________
8. Compreu aquesta raqueta per al vostre nebot.

___________________________________
9. Han visitat lexposici aquest mat.

___________________________________
10. He de comprar entrades per a la inauguraci.

___________________________________
1. Alguna cosa obstrueix la porta i no puc obrir____.

2. Mai he vist un partit de bsquet en directe. Per, ____ he vist molts de futbol.
3. Heu reservat lhabitaci? ____ vaig reservar la setmana passada.
4. Agafa els tovallons i guarda ____ al calaix.
5. Diuen que hi ha un circ a la ciutat, per jo encara no ____ he vist.
6. Aix no queda b ac, canvieu ____ de lloc.
7. Pots deixar-me un bolgraf? ____ sent, no ____ tinc cap.
8. Qu fas amb les flors? Estic collint ____ perqu vull transplantar ____ algunes.
9.1.5 Funcions III: el complement atributiu

Els verbs ser, estar, semblar, parixer i aparentar sn verbs copulatius. Sn una mena de nexe
o element denlla entre el subjecte i un complement que els diferencia dels altres verbs:
latribut. La prova s que sovint sen prescindeix en escriptura telegrfica, en anuncis, en
enunciats grfics...:
Albert malalt STOP Mare desconsolada

SUBSTITUCI PRONOMINAL DEL COMPLEMENT ATRIBUTIU
La substituci per pronoms del complement atributiu s similar a la del complement directe:
Si latribut s definit (determinat per un article o demostratiu) s substitut pels

pronoms el, la, els, les (amb totes les seues formes):
El teu amic s el metge del poble (El teu amic ls).

Aparenta els noranta anys que t (Els aparenta).
Si es tracta dun atribut indefinit, un demostratiu neutre o una oraci s substitut

per ho:
El teu amic s metge (El teu amic ho s).

Aparenta tenir noranta anys (Ho aparenta).
9.1.5.1 Exercicis
1. Localitzeu el complement atributiu i substituu-lo pel pronom corresponent:
a) Aquells sn els jugadors de lequip de futbol.

____________________________________
b) Els nvols pareixen boles de cot.
____________________________________
c) Maria s la xica ms atractiva de la classe.
____________________________________
d) Ja deuen ser les nou del mat.
____________________________________
e) Aquestes xiques semblen xineses.
____________________________________
f) A hores dara, el resultat del partit sembla clar.
____________________________________
g) Pep s el millor advocat de la ciutat.
____________________________________
h) Pep s advocat.
____________________________________
a) Els xiquets no estaven quiets i ____ vaig llegir un conte per calmar____.
b) Aquella s la teua vena? S, segur que ____ s.
c) He de parlar amb Josep. Jo ____ veur avui. Vols que ____ diga alguna cosa?
d) Ahir em van regalar tres quadres. Tu ____ vols un?
e) Maradona va arribar a ser un mite, per ara ja no ____ s.

f) Anna em va donar les fotografies perqu ____ mirara i ____ diguera que ____
semblaven.
g) La vena em va demanar un saler i encara no ____ ha tornat.
h) No s coix, per per la manera de caminar ____ sembla.
i) He parlat amb els teus alumnes per no _____ he pogut dir la veritat.
j) Per dinar, hi havia estofat de vedella i vam menjar_____ tots.
k) A Antoni, no li agrada dir mentides, per ____ diu moltes.
l) Sort que els vens ens van ajudar. Haurem de donar____ les grcies.
m) Pere gaudeix bona cosa amb les pellcules de loest per ara no pot veure____.
n) A Jaume, li encanta la mistela, per ara no ____ pot beure.
9.1.6 Funcions IV: el complement circumstancial

Les circumstncies en qu es produeix lacci del verb sn indicades per una srie de
complements anomenats circumstancials. Aquestes circumstncies poden ser de temps, de
lloc, de manera, dinstrument, de finalitat...
Van vindre a les nou (CC de temps)

Van vindre enfadats (CC de manera)
Van vindre a ma casa (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC dinstrument)
SUBSTITUCI PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
El CC de manera s substitut sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos

com es fa lacci.
Pere treballava de valent Pere hi treballava

Marc, camina de pressa, per favor! Marc, camina-hi, per favor!
Els altres complements circumstancials tamb sn substituts pel pronom hi, llevat dun nic
cas: si el complement s introdut per la preposici DE, s substitut per en (n / n / -ne).
Aniran dem al poble Hi aniran dem

He dut el cotxe al garatge Hi he dut el cotxe
Torna al poble! Torna-hi!
Torneu al treball! Torneu-hi!
Vindran dem del poble En vindran
He tret el cotxe del garatge Nhe tret el cotxe
Torna del poble! Tornan!
Torneu del treball! Torneu-ne!
9.1.7 Funcions V: el complement preposicional i de rgim verbal

Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presncia de complements introduts per una
preposici. Per aix, aquests complements sanomenen preposicionals o de rgim verbal:
La tieta pensa en tots nosaltres

Estic dacord amb vosaltres
No accedir als teus desitjos
Ac teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se,

exposar-se, dedicar-se...: complement amb A.
Pensar, tardar, vacillar, afanyar-se, complaures, entossudir-se, exercitar-se,
delitar-se, interessar-se, confiar...: complement amb EN.
Aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riures, adonar-se, burlar-se,
abstenir-se, queixar-se...: complement amb DE.
Avenir-se, fer-se, estar dacord, amenaar...: complement amb AMB.
Tamb poden regir un complement preposicional alguns noms que formen una expressi
conjunta amb un verb: Estar content dalg / dalguna cosa; estar segur dalg / dalguna
cosa; trobar plaer (o satisfacci) en alg / en alguna cosa...
SUBSTITUCI PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RGIM VERBAL
Com els complements circumstancials, si el complement de rgim verbal s introdut per la

preposici DE s substitut per en (n / n / -ne), per si s introdut per qualsevol altra
preposici s substitut per hi (-hi):
Renunciar al crrec Hi renunciar

Pensa en aix que et vaig dir! Pensa-hi!
Parlava de tot un poc En parlava
Parla de les teues coses! Parlan!
Ha parlat de tot un poc Nha parlat
Parleu de les vostres coses! Parleu-ne!
9.1.7.1 Exercicis
1. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent:

a) Ahir no vaig anar al teatre perqu tenia molta faena.
__________________________________________
b) Jaume va ser amenaat amb lexpulsi de lequip.
__________________________________________
c) Per qu no poses els gots damunt la taula?
__________________________________________
d) Lavi va traure els caramels de la butxaca.
__________________________________________
e) Pensava en ella constantment.
__________________________________________
f) Pensava en ella constantment.
__________________________________________
g) Carme no renunciava a les seues pretensions.
__________________________________________
h) Quan vaig arribar a casa, ja haveu dinat.
__________________________________________
i) Sempre parla de coses que no coneix.
__________________________________________
j) Est plovent. No vages al jard.
__________________________________________
k) Si no hi ha policia no s convenient passejar pel port.
__________________________________________

1. Va agafar fulls en blanc per fer____ un esborrany de la redacci.
2. Veniu de veure la pellcula? Jo encara no ____ he anat perqu no s si ____ vull veure.
3. En un port tan xicotet com aquest, noms ____ caben tres vaixells.
4. Que Enric vaja a la platja i ____ agafe un bon lloc. Desprs ____ anirem nosaltres i ____
portarem un refresc.
5. Men vaig a Cuba i no s quan ____ tornar.
6. Voleu pujar a la muntanya russa? Val, ____ pujarem, per quan jo diga prou us ____
baixeu.
7. Quan van arribar a casa ja mhavia gitat perqu van arribar____ molt tard.
8. Si veus Jaumet plorant al pati, deixa____ . Sempre ____ fa quan el castiguen a anar____.
9.2 Combinaci de pronoms febles
La collocaci davant o darrere del verb segueix la norma segent:
Han danar sempre junts: o els dos davant o els dos darrere.
Sempre collocarem lapstrof tant a la dreta com puguem:
lil donar per li lhe donat
Ordre de collocaci:
3a persona 2a persona 1a persona 3a persona pronoms adverbials

el
Es et em li la en hi
us ens els els
les
ho
s a dir:
reflexiu + CI + CD + CC
- Les combinacions LA + HI, SE + US no sapostrofen:

Posa la llibreta damunt la taula: posa-la-hi
Se us ha dit que calleu
- Davant del verb: els pronoms EM, ET, ES quan entren en combinaci amb un altre
pronom prenen la forma ME, TE, SE:
Em dna per me la dna
Et dna per tel dna
Es mira per se la mira
- Darrere del verb:
a) si es combinen dos pronoms i el verb acaba en consonant (i per tant no es pot
apostrofar) el primer adopta la forma plena (-los, -nos, -vos, -me, -te, se):
vull donar-los-ho, dir-vos-ho, menjar-men, donar-ten
b) si es combinen dos pronoms i el primer acaba en S, sutilitza la forma reforada en el
segon:
portans-en, poseu-nos-en, doneu-los-els
c) Les combinacions: -ME-LA, -TE-LA, -SE-LA no sapostrofen encara que el verb
acabe en vocal:
Dna-me-la; emporta-te-la
- No sn possibles les combinacions: *HI +HI *HO + EN
*HO + HI *EN + EN
*HO + HO
QUADRE DE COMBINACIONS BINRIES
es em ens et us li els el la les en

sem tem us em
dav.
se m te m us m
em
-sem -vos-em
dar. -tem
-us-em
dav. sens tens us ens
ens - - -vos-ens
dar.
sens tens -us-ens
set
dav.
et se t
dar. -set
dav. se us
us
dar. -se-us
sel mel ens el tel us el lil els el
dav.
se l me l ens l te l us l li l els l
el
-nos-el -vos-el -los-el
dar. -sel -mel -tel -lil
ns-el -us-el ls-el
dav. sels mels ens els tels us els lils els els
els -nos-els -vos-els -los-els
dar. -sels -mels ns-els -tels -lils
-us-els ls-els
se la me la ens la te la us la li la els la
dav.
se l me l ens l te l us l li l els l
la
-nos-la -vos-la -los-la
dar. -se-la -me-la -te-la -li-la
ns-la -us-la ls-la
se les
dav. me les ens les te les us les li les els les
les
-nos-les -te- -vos-les -li- -los-les
dar. -se-les -me-les
ns-les les -us-les les ls-les
dav. se li me li ens li te li us li
li -nos-li -vos-li
dar. -se-li -me-li -te-li
ns-li -us-li
dav. sho mho ens ho tho us ho li ho els ho
ho -nos-ho -vos-ho -li- -los-ho
dar. -sho -mho -tho
ns-ho -us-ho ho ls-ho
sen men ens en ten us en lin els en len lan les en
dav.
se n me n ens n te n us n li n els n el n la n les n
en
-nos-en -vos-en -los-en -
dar. -sen -men -ten -lin -lan -les-en
ns-en -us-en ls-en len
dav. shi mhi ens hi thi us hi li hi els hi lhi la hi les hi nhi
hi -nos-hi -vos-hi -los-hi
dar. -shi -mhi -thi -li-hi -lhi -la-hi -les- hi -nhi
ns-hi -us-hi ls-hi
9.2.1 Exercicis
1. Torneu a escriure cada frase i feu la substituci de lobjecte directe per un pronom
feble adequat i combineu-lo amb el que ja teniu:
el cotxe mel deixar

els diners .............................deixar
Joan em deixar la casa .............................deixar
les claus .............................deixar
diners .............................deixar
tot el que voldr .............................deixar
el disc tel portar

els llibres .............................portar
Quan torne et portar la jaqueta .............................portar
les cintes .............................portar
cintes .............................portar
tot el que desitges .............................portar
el seu amic us lha presentat

Us ha presentat els seus pares .............................ha presentat
la seua vena .............................ha presentada
la bicicleta els la dur

el disc .............................dur
El seu amic els dur els sobres .............................dur
el que voldr .............................dur
gelats .............................dur
les notcies .............................dur
2. Ompliu els espais buits amb les formes LIL o SEL:
1. Li va caure un bot i com que no __________ sabia cosir, __________ vaig cosir jo.
2. Quan agafava un bolgraf dalg __________ ficava a la butxaca rpidament perqu no
__________ veren.
3. T el cabell tan llarg perqu fa deu anys que no __________ talla.
4. s estrany que no haja perdut el paraigua: sempre __________ descuida pertot arreu. Per
aix jo no ___________ deixe mai!
5. Tenia el plat brut, i __________ vaig canviar.
6. El cendrer s damunt la taula. Acosta__________, que no hi arriba.
7. Pose aquest llu ac: jo mateixa __________ pesar, __________ netejar i __________
cobrar, i aix __________ podr endur ara mateix.
3. Ompliu els espais buits amb EL, LI, LIL, SEL:

1. Portava un jersei molt esfilagarsat, per no vaig gosar dir________ que _________
canviara.
2. Si ________ telefones, digues ________ que vinga aviat, que _________ vull veure.
3. No _________ raspallar ms labric. Que _______ raspalle ell!
4. No _________ destorbes, que ara estudia; si vols, ja ________ dir que has vingut.
5. Diu que ________ ha tocat la loteria, per com que diu tantes mentides ara ja no ______
creu ning.
6. __________ van ensenyar el plnol duna ciutat imaginria, i ell ________ volgu copiar.
4. Ompliu els buits amb ELS, ELS LA, ELS EL, ELS ELS, ELS HO (i variants):
1. Per ms que tho demanen, no _______ faces, els dibuixos; que sels facen ells mateixos.
2. El que es va dir no anava per a elles, per no________ vaig poder fer entendre.
3. Entre tots han netejat la pissarra; no _______ tornes a embrutar.
4. Dissimulaven tots els fracassos que tenien, per un amic de la famlia _______ va
descobrir.
5. No poden obrir la porta, ________ vols obrir tu, per favor?
6. Eren tan menuts que no sabien retallar els papers; _______ havem de retallar nosaltres.
5. Substituu els complements subratllats per la combinaci de pronoms adequada:
1. Dem agafar les instncies per al meu company. _________________________________

2. Miquel ha recomanat el seu llibre a Merc. ______________________________________
3. No has donat la teua adrea al professor. ________________________________________
4. Ramon ha comprat pomes per a Tina i Rosa. _____________________________________
5. Pep recita poemes a Ldia. ___________________________________________________
6. Teresa deu el sopar a Pere i a Jaume. ___________________________________________
7. Vam haver de dur el meu germ a urgncies. _____________________________________
8. Haurem de donar la revista a la portera. _________________________________________
9. Emili pagar una ronda a Quico i Empar. ________________________________________
10. Han plantat un arbre nou al bosc. ______________________________________________
11. No sesfora a fer-ho b. _____________________________________________________
12. Xavier ha trencat les tasses sense voler. _________________________________________
13. Vam arribar de Pars amb avi. ________________________________________________
14. Marta ha comprat al seu nebot una carpeta nova. __________________________________
15. No veig el teu germ des de lany passat. ________________________________________
16. Jlia, pensa b les coses. _____________________________________________________
17. Joan ha llegit un llibre daventures. ____________________________________________
18. Lavi ha donat una bufetada al seu nt. __________________________________________
19. Els ciclistes baixaven rpidament del port de muntanya. ____________________________
20. La teua germana no ha comprat beguda per als xiquets. _____________________________
6. Completeu els buits de les oracions segents amb el pronom o la combinaci que
calga:
1. Li hem dit que ens deixe el cotxe i no ____________ ha volgut deixar.

2. Jlia li ha fet un regal, per tu no __________ has fet cap.
3. Si no has donat la notcia als teus pares, dna __________, per favor.
4. Nosaltres ja hem visitat les exposicions del museu. I vosaltres, __________ heu visitades?
5. Compreu ms beguda o no __________ tindrem prou.
6. Li hem dit que ens conte la pellcula i no __________ ha volguda contar.
7. Quan era jove vivia a Mallorca, per fa temps que no _________ viu.
8. El problema que tenen, no saben qui ___________ resoldr.
9. Creia que trobaria Isabel a sa casa, per no __________ he trobada.
10. El rellotge que et va regalar el teu cos, no __________ has posat mai.
11. Voleu portar-nos aix? ________ portem de seguida.
12. Sha comprat una pilota per, al seu germ, no _________ deixa.
13. Qui ha furtat les claus de damunt la taula? Qui haja sigut que _________ torne.
14. Aix que mha dit, no __________ perdonar en la vida.
15. Si Jaume i Joan ens porten les entrades, __________ pagarem al comptat.
16. Passam una miqueta de pa. Ho sent, per no _________ queda gens.
17. Si no has repartit els equipatges als jugadors, reparteix _________ ara mateix.
18. Aix que mhas fet, no __________ perdonar mai.
19. Quan treballvem a la mateixa fbrica, _________ anvem amb el seu cotxe.
20. Si et compres un televisor nou, _________ has de dir. (a nosaltres)
21. Vaig comprar uns dolos i, quan vaig arribar a casa, els xiquets estaven menjant________.
22. Saps qu ha dit Joana? Que qui vulga veure______ que vaja a sa casa.
23. Si vosaltres us embruteu la roba, renteu ________ rpidament.
24. Vs a lhabitaci que ara ________ puge jo i ________ llegir un conte.
25. No puc portar les meues germanes al cine. Pots portar__________tu?
26. A Jaume, li agradava molt el caf, per ara no pot beure ________.
27. Has escoltat lltima can de Serrat? Jo ________ he escoltada i no ________ ha agradat
gens.
28. Laltre dia vaig collir cireres i, ara mateix, estic menjant _________ totes.
29. A loctubre comena un curs de redacci. Vols que tu i jo __________ apuntem?
30. Vaig ser jo qui us va agafar les pellcules, per dem pensava tornar__________.
31. No vages al club, que jo ______ vinc i no ______ he trobat ning.
32. Per qu no vas venir a la reuni? Volia anar ______, per _______ trobava malament.
33. Quan donarem la felicitaci als oncles? Quan ________ visitem, ________ donarem.
34. Encara no tha arribat aix? Ara mateix, ________ envie.
35. Don aconseguiu Enric i tu el tabac? __________regalen?
7. Substituu els complements subratllats pel pronom o combinaci de pronoms febles

que corresponga:
1. Noms podem demanar a les teues amigues la seua collaboraci.

____________________________________________________________________
2. Si pogurem mostrar el nostres punts de vista als nostres amics, seria magnfic.
____________________________________________________________________
3. Voldria dir a les meues germanes que arribarem dem.
____________________________________________________________________
4. Procura traure molts refrescos de la nevera.
____________________________________________________________________
5. Fes el favor, posa ms refrescos dins la nevera.
____________________________________________________________________
6. Sempre conta (a nosaltres) la mateixa histria.
____________________________________________________________________
7. He vist la senyora Carme a cal metge.
____________________________________________________________________
8. He estat a Marsella, per no conec el port (de Marsella).
____________________________________________________________________
9. Si portes els xiquets a la platja no eixiran de laigua.
____________________________________________________________________
10. Quan vages a lhort, porta uns quants quilos de peres als teus germans.
____________________________________________________________________
8. Completeu els buits segents amb el pronom o la combinaci binria de pronoms

febles que corresponga:
1. De la dotzena de pastissos que em van regalar, _______ va sobrar un. Agafa_____ .

2. La taca que shan fet, qui __________ llevar?
3. El vestit que porta avui em sembla que ___________ he vist posat altres vegades.
4. Puc donar el llibre al Pere? S, dna __________, que ________ mereix.
5. Si no heu posat les flassades al llit, poseu _________.
6. Com que no hi ha cap llibre damunt la prestatgeria, __________ posar un.
7. Si encara no has comunicat la novetat als amics, comunica ___________, per favor.
8. He dit cent vegades al Joan que no puge a larbre i no _________ pense tornar a repetir.
9. Maria sembla molt agradable. En canvi, Anna no _________ sembla gens.
10. S que tagrada fer les coses a poc a poc. Tamb _________ pintars?
1. Te he llamado la atencin ms de una vez y ya estoy harta.

_______________________________________________________________________
2. Fue una prueba difcil, pero salimos satisfechos de ella.
_______________________________________________________________________
3. Lee el prrafo y hazme un resumen del mismo.
_______________________________________________________________________
4. Si ha dicho que lo llames por telfono, hazlo.
_______________________________________________________________________
5. Visit Barcelona y recorri todas sus calles.
_______________________________________________________________________
6. Si le hacis caso, os arrepentiris.
_______________________________________________________________________
7. Muy pronto dirn los ganadores y, por fin, podremos conocer los nombres de los mismos.
_______________________________________________________________________
8. Tengo un buen coche y estoy orgulloso de ello.
_______________________________________________________________________
9. Voy a Pego, quieres venir?
_______________________________________________________________________
10. Si te gusta esta comida, te puedo dar la receta de la misma.
_______________________________________________________________________
9.3 Els pronoms relatius
Els pronoms relatius introdueixen oracions subordinades adjectives i substantives, i tenen

dues funcions:
a) servir de nexe, s a dir, enllaar oracions tot subordinant una oraci a una altra:
Ha passat lpoca en qu lxit saconseguia amb treball frentic.
b) substituir un dels elements de loraci principal, anomenat antecedent: poca s

lantecedent del pronom relatiu en qu en la frase anterior.
Tots els pronoms relatius (QUE, QU, QUI, ON, EL QUAL i variants) fan alguna funci
sintctica dins la subordinada: les prpies dun pronom, dun determinant o dun adverbi.
No totes les oracions que porten QUE han de ser oracions de relatiu. Fixeu-vos en aquest
parell doracions:
Crec que tinc ra.

Han fet un pasts que estava molt bo.
En el primer cas, el que s una conjunci i el seu paper s unir oracions.
En el segon cas, el que s un pronom relatiu que, a ms denllaar les dues oracions, es
relaciona amb un element de la primera oraci (antecedent), al qual representa en la segona:
ells han fet un pasts + el pasts estava molt bo.
9.3.1 Formes i usos dels relatius
FORMES USOS EXEMPLES

s el ms usat (mai amb preposici), i es s fcil copsar la realitat que ens envolta.
que
refereix a persones i coses
Va precedit de preposici (a, amb, de, en, per, Sn models en qu semmirallen els joves.
qu
per a) i es refereix a coses
Pot anar precedit de preposici (=qu) i es Els menys culpables sn els qui la pateixen.
qui
refereix a persones
Utilitzades en registres formals i sempre s un equip contra el qual s difcil guanyar.
darrere de preposicions tniques, locucions He perdut un document sense el qual no puc
preposicionals, gerundis o infinitius. Poden fer res.
substituir:
Lhind i la seua filla, que eixien per la porta,
el qual a) que en oracions adjectives explicatives ho van veure tot. Lhind i la seua filla, els
quals eixien per la porta, ho van veure tot.
la qual
Deixam els llibres de qu parles.
els quals b) qu sempre
Deixam els llibres dels quals parles.
les quals La xica de qui parla no est.
c) qui precedit de preposici
La xica de la qual parla no est.
Precedits de la preposici de
equivalen al relatiu possessiu Es un nio cuyo ingenio sorprende s un
castell cuyo, al francs dont o a xiquet, lenginy del qual sorprn.
langls whose.
El lloc on treballe s gran.
s un relatiu adverbial amb la funci de
on El lloc en qu treballe s gran,
complement circumstancial de lloc que
El lloc en el qual treballe s gran.
equival a en qu, a qu, en el qual...
la qual cosa Equivalen al castell lo que, lo cual. Es Va fallar el penal en lltim moment, per la
cosa que refereixen a tota una oraci o antecedent qual cosa van perdre el partit.
fet que global. La frmula la qual cosa pot anar amb
i anlegs preposici.
Noms sn correctes quan es poden substituir
per aquell que i variants sense cap Pots fer aquell treball o el que vulgues
el que, modificaci del sentit. (=aquell que vulgues).
la que,
els que, La construcci prep. + art. + que s Mira el que fas (=all que fas).
les que i a incorrecta, excepte quan puguem substituir s el senyor* del que et parle. (incorrecte,
que, aix que, larticles per aquell que i variants sense cap *daquell que et parle?, cal usar-hi del qual o
all que modificaci del sentit. de qui)
EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS

Susen sobretot en registres formals. Darrere de les preposicions tniques i de les tones (a,
amb, de, en, per i per a), les locucions preposicionals, els gerundis o els infinitius sutilitzen
sempre. Poden substituir:
a) Que en oracions adjectives explicatives.

Ex.: La pellcula, la qual vaig veure ahir, era molt bona.
La pellcula, que vaig veure ahir, era molt bona.
b) Qu sempre.
Ex.: La pellcula de la qual parleu s molt bona.
La pellcula de qu parleu s molt bona.
c) Qui precedit de preposici.
Ex.: Lhome amb el qual venia era el seu germ.
Lhome amb qui venia era el seu germ.
d) Precedits de la preposici de fan la funci del relatiu possessiu (com el francs
dont, el castell cuyo o langls whose)
Ex.: El bar, lamo del qual s amic meu, estava tancat.
RECORDEU
Tots els pronoms relatius fan alguna funci sintctica dins la subordinada, per
aquesta ra hem danar amb compte de no combinar-los amb pronoms febles
que facen la mateixa funci, ja que provocarem un pleonasme.
Per tant, haurem devitar construccions com les segents:
*Vam visitar el poble on hi anvem cada estiu.
*Conegurem lactriu de la qual ens nhavien parlat tant.
- Vam visitar el poble on anvem cada estiu.
- Conegurem lactriu de la qual ens havien parlat tant.
9.3.2 Exercicis
1. Ompliu els buits amb els pronoms relatius que calga. Penseu que moltes frases
admeten ms duna forma genuna:
a) Els vens dara i els ________ tenem lany passat sn bastant pesats.
b) _______ molt parla, molt erra.
c) Un assumpte de ________ ja hem parlat molt.
d) ______ no puga crrer, que camine.
e) La xica amb _______ va Toms s molt bonica.
f) Els treballs de Francesc sn realment meravellosos. s un home, els treballs
__________ sn realment meravellosos.
g) Hem discutit molt, __________ em lleva les ganes de parlar amb ell.
h) El cotxe amb _________ vns s molt bonic.
2. Ompliu els buits de cada frase amb el pronom relatiu que convinga acompanyat, si
cal, de preposici:
a) El tren amb el qual viatjava va patir un accident en arribar a la ciutat _______ es dirigia.
b) Les actrius de les quals parlaven en aquell programa viuen en ledifici ________ van
trobar les pintures perdudes de Dal.
c) Lavinguda en la qual es troba el Teatre Principal s la mateixa avinguda ________
viuen els meus cosins.
d) La can amb la qual el cantant es va fer fams no era seua, __________ s molt
freqent en el mn de la can.
e) Merc, de la qual fa temps que no s res, acaba denviar un correu electrnic a lEnric al
lloc _________ treballa.
3. Ompliu els buits de les frases segents amb els pronoms relatius que, qu, el qui (i
variants), el que (i variants) o qui segons convinga. (Recordeu que les combinacions el
que o el qui no commuten mai per el qual):
a) Les pellcules de terror sn _________ menys magraden.

b) Els apunts amb ___________ vam preparar lexamen no eren els ms adequats.
c) _________ ha guanyat el torneig ha estat el millor jugador de tota la histria.
d) Ladvocat de __________ et vaig parlar s dels ms cars de Miami.
e) Els arguments amb ___________ es defensava el ministre corrupte em semblaven
deficients.
4. Ompliu els buits amb les formes qu, el que, la que, els que, les que ( i la preposici,
quan calga). Teniu en compte que el grup el que noms s correcte quan commuta per
all que, aquell que, etc.:
a) No accepta la meua disculpa, per s ____________ li ha donat Enric.

b) No vull joguines daquesta marca sin ______________ anuncien a la televisi.
c) No parle daquests quadres sin ______________ vam comprar el mes passat.
d) Porta les copes de cristall. Trau ___________ vam comprar a Bohmia.
e) Ens ha plantejat uns problemes amb ____________ no comptvem
5. Escriviu en els buits els relatius (i les preposicions) que convinguen:
a) He discutit amb Ferran, ra per _____________ no el visitar ms.

b) Les jaquetes _________et parlava les tenen rebaixades a la botiga ________ hi ha al teu
carrer.
c) La moto _________ anava Frederic era molt antiga.
d) No s _______ ha aparcat Patrcia la furgoneta amb _________ ve cada dia al gimns.

e) He oblidat les lleis ___________ es basa el recurs, ___________ estan molt
qestionades per la jurisprudncia actual.
f) Volem que ens dnes tota la informaci del viatge de _________ tant ens han parlat.
g) Ernest t unes idees ______ et sorprendran.
h) Les pellcules dara sn ms avorrides que les _____ feien abans.
i) Aquest mes no he cobrat, ra per _______ no puc anar-men de vacances.
6. Ompliu els buits de les frases segents amb un pronom relatiu, acompanyat, si cal,
daltres elements:
a) s un tema ______ hem de parlar.

b) Vaig tornar a veure el pescater _________ havem comprat el llobarro.
c) Aquestes sn les coses _______ la gent no pot suportar-te.
d) Deixam veure el treball _______ vas aprovar lassignatura.
e) Els ciclistes ________ arriben mitja hora ms tard estaran desqualificats.
f) Un gran nombre de ciutadans no confia en els partits parlamentaris ni tampoc en

_______ sn extraparlamentaris.
g) A lestat de Califrnia s __________ vam veure ssos salvatges.
h) Volia recuperar la part de lherncia _________ havia renunciat.
i) s un home _________ es preocupa molta gent.
j) Desconec les raons _________ ha dimitit.
k) _________ ha dit aix s un pocavergonya.
l) El moment ________ es va decidir el partit va ser la primera part.
m) La botiga ________ mhe comprat la gavardina s nova.
n) Aquest jersei i _________ portava el meu germ sn herncia del meu avi.
o) El pas _______ hem visitat enguany s totalment diferent ________ vam visitar lany
passat.
p) Aquells xics __________ anaves, no els conec.

7. Traduu aquestes frases:
a) Es un barrio cuyas avenidas son muy vistosas.

____________________________________________________________________________
b) Crearon una comisin, cuya funcin era redactar las nuevas normas generales.
____________________________________________________________________________
c) Comimos en un hotel cuyo cocinero tena fama mundial.
____________________________________________________________________________
d) Me han vendido dos perritos cuyo padre es de pura raza.
____________________________________________________________________________
e) Parece que va a llover, lo cual nos fastidiar.
___________________________________________________________________________________________
8. Uniu les dues frases de cada lnia mitjanant un pronom relatiu i feu-hi els canvis que
calga:
a) Us heu trobat unes ulleres. Les ulleres sn de Jaume.

_________________________________________________________________
b) La xica s molt eficient. Me nhan donat referncies.
_________________________________________________________________
c) Hi ha una casa de camp. Nix molt de fum.
_________________________________________________________________
d) Joan recull les llibretes. Neus havia fet caure les llibretes.
_________________________________________________________________
e) Rosa continuava cridant. Rosa no es feia crrec de la situaci.
_________________________________________________________________
f) Llus era a baix. Li vaig donar la carta.

_________________________________________________________________
g) Els carboners maldaven del mat al vespre. Els carboners treballaven amb sol, pluja o
neu.
_________________________________________________________________
h) Vaig patir moltes dificultats econmiques. Jo mai no havia patit dificultats
econmiques.
_________________________________________________________________
9. Torneu a escriure les oracions segents utilitzant els pronoms relatius adequats:
a) Hi ha uns pins gegants que les arrels arriben fins ms enll de la tanca.
_______________________________________________________________
b) s una gent que no els llueix tot el que guanyen.
_______________________________________________________________
c) s un riu que shi ha ofegat molta gent.
_______________________________________________________________
d) Ha vingut la jove que laltre dia li vaig curar la cama.
_______________________________________________________________
e) s una fusta que shi fan mobles.
_______________________________________________________________
f) s una novella que lautora tracta de problemes generacionals.
_______________________________________________________________
g) El llibre del que mhas parlat est exhaurit.
_______________________________________________________________
h) En Manel sha comprat una motocicleta que amb ella pot anar a 200 km/h.
_______________________________________________________________
i) Van fer la reuni a la sala que les finestres sn redones.
_______________________________________________________________
j) s una persona que no li molesta admetre que sequivoca.
_______________________________________________________________
k) Ha vingut lhome a que li vam vendre el gos.
_______________________________________________________________
l) Van dir-nos que haurem de fer hores extres, el que em sembla molt malament.
_______________________________________________________________
m) La meua versi, en la qual hi podeu trobar canvis que no us agraden, s aquesta.
_______________________________________________________________
9.4 Pronoms interrogatius i exclamatius
Les oracions interrogatives poden ser introdudes per pronoms interrogatius per preguntar
sobre les persones i les coses, tant de manera directa amb el smbol ?, que noms apareix al
final de la frase com de manera indirecta, sense smbol dinterrogaci per amb accent
obert quan el pronom interrogatiu siga qu. Presenten una entonaci caracterstica.
Les oracions exclamatives porten al final el smbol ! i presenten una entonaci intensa.
9.4.1 Formes i usos
FORMES USOS EXEMPLES

qui Pregunta sobre persones. Equival a Qui ha vingut?
quina persona. s No s qui dius.
invariable Qui far la presentaci de lacte?
qu Pregunta sobre coses. Equival a Qu vols?

quina cosa. s invariable Qu than regalat?
Volia entendrel, per no s qu
em deia
quin, Pregunten sobre persones o coses. Quin cotxe et comprars?

quina, Acompanyen el substantiu al qual No s quins alumnes han
quins, fan referncia i hi concorden en aprovat.
quines gnere i nombre. Vull saber quines has vist.
Tamb indiquen admiraci o Quin vestit ms bonic!
censura. Quina barbaritat ms gran!
quant, Pregunten la quantitat. Concorden Quant tha costat el cotxe?

quanta, en gnere i nombre amb el Quanta gent hi havia?
quants, substantiu que acompayen. Quants llibres vols?
quantes Quantes vegades has vist
aquesta pellcula?
on Pregunta el lloc. Equival a en quin On vols anar a lestiu?

lloc Don thas comprat el refresc?
No s per on para.
quan Pregunta el moment. Quan arriba lavi?

Quan vindrs a ma casa?
com Pregunta la manera. Com has vingut fins ac?

Com fas la paella?
REMARQUES
a) No s correcte utilitzar qu o que en comptes de quin, quina... en les oracions

interrogatives o exclamatives:
*Que fred fa! (incorrecta) > Quin fred fa! (correcta)
*Que dia s lexamen (incorrecta) > Quin dia s lexamen (correcta)
Com a regla prctica, podeu recordar que:
Que + adverbi o adjectiu: Que blau est el cel!
Quin, quina... + nom: Quin llibre ests llegint?
Heu de tenir present que el nom pot estar elidit:
Quin llibre vols? Quin prefereixes?
b) Heu danar amb compte de no confondre quan i quant. Quan s un temporal, i

quant s un quantitatiu
c) No heu de confondre el relatiu qu amb linterrogatiu qu.

El relatiu qu pot commutar-se per el qual, la qual, els quals les quals.
Exemple: Treballa en un despatx en qu fa molt de fred (qu = el qual)
Linterrogatiu qu pot commutar-se per quina cosa.
Exemple: No sabia qu havem dit (que = quina cosa)
d) Linterrogatiu qu sempre porta accent obert.

Lexclamatiu que no porta mai accent grfic.
Exemple: Que gelat est a!
e) Heu de fixar-vos en la correcta utilitzaci de per qu i per a qu

Per qu s la combinaci de la preposici per i linterrogatiu qu.
Equival a per quin motiu.
Exemple: Per qu has fet aix?
Per a qu susa noms en oracions interrogatives. Equival a per a quina
cosa. Normalment, apareix amb verbs com servir, usar, utilitzar...
Exemple: Per a qu vols el martell?
f) Recordeu que nicament linterrogatiu qu porta accent grfic.

Quin? Qui? Quan? On? Com? No porten mai accent grfic
9.4.2 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb linterrogatiu que calga:
a) Heu de trobar __________ sn les set diferncies entre els dos dibuixos.
b) Per a __________ has fet aquest pasts? Per a mi o per a ella?
c) __________ de totes s la teua germana?
d) __________ vols fer aquesta nit?
e) __________ exercicis us han semblat ms fcils?
f) No s en __________ lloc hem quedat.
g) No vaig comprendre __________ va voler dir.
h) __________ daquestes respostes sn les vertaderes?
i) __________ testimes ms, el jersei blau o el negre?
j) __________ no ha pagat encara la matrcula?
2. Ompliu els espais buits amb els interrogatius que calga i precedits de la preposici
adequada:
a) Per __________ ve? Ve pel cam de dalt.

b) __________ viu? Viu amb una amiga dEster.
c) __________ parlen? Sempre parlen de loratge.
d) __________ temps es quedaran? Es quedaran dues setmanes.
e) __________ porten el pa? El porten del forn del poble.
f) __________ viviu en aquesta ciutat? Des que vam aprovar loposici.
g) __________ depn? Depn de tu.
h) __________ llaves la roba? Amb el mateix sab que tu.
i) __________ jersei vindrs? Amb el verd.
j) __________ es veur millor leclipsi? Des de la platja de Ponent.
Unitat 10. Preposicions
Les preposicions sn elements que ens permeten enllaar mots o sintagmes dins duna oraci,
de manera que lltim mot o sintagma esdev un complement del primer:
La biblioteca del meu poble s al carrer de la Font.
He llegit el seu treball per poder avaluar-lo, per malgrat aix no arriba a laprovat.
Haur dutilitzar el diccionari si vull entendre tot el que dius en larticle que has
escrit en la revista daquest mes.
Podem classificar les preposicions en:
1) TONES: a, en, amb, de, per i per a
2) TNIQUES: cap a, des de, fins a, contra, entre, malgrat, segons, sense, ultra, vers,
envers...
10.1 Les preposicions a i en
EN COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS DE LLOC:

- Norma general: en indica situaci: Deixa aix en una de les aules.
a indica direcci: Entra a una de les aules.
- Casos concrets que no segueixen la norma general:
a) Davant de topnims no precedits darticle posem a:
Visc a Gandia per treballe a Dnia.
b) Quan parlem de perodes histrics posem en:
En la Gandia dels Borja hi havia molta tirania.
c) Davant llocs reals precedits darticle determinat posem a:
Ens trobarem a la plaa del poble.
Si davant dels llocs reals hi ha un article indeterminat (un, una,
uns, unes) escriurem en:
Ens vam trobar en una plaa del poble.
d) En les designacions de llocs figurats posem en:
Aquest terme ja es trobava en la poesia dHoraci.
e) Davant linterrogatiu quin posem tamb a:
A quin pis vius?
f) Davant els substantius casa, classe, missa, palau i taula posem a:
Ens veurem a missa.
163
A-EN
EN COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS DE TEMPS:
a) Davant del nom dels mesos posem per o a + article ( no en):
Lexamen ser al juny o al juliol.
Vam quedar que ens veurem pel maig.
*Jo vaig nixer en octubre.
b) Davant les parts del dia posem de o a (no per):
No ens veurem fins dem de mat (o al mat).
Sempre ix els dissabtes a la nit.
*Lexamen s dissabte per la vesprada.
c) Davant de les estacions de lany posem a seguida darticle:
A lestiu, tota cuca viu.
A lhivern ja no neva al meu poble.
d) Davant dels anys posem larticle determinat el, o lexpressi
lany:
Mon pare va nixer el 1932.
Mon pare va nixer lany 1932.
*Mon pare va nixer en el 1932.
10.1.1 Exercicis
1. Poseu a o en en aquestes designacions de lloc (feu-ne, si cal, les contraccions):
a) Aquest s un cotxe fabricat ____ Alemanya. _____ quina zona dAlemanya?
_____ una zona molt industrial.
b) Els he trobats _____ el carrer, ____ aquest mateix carrer.
c) Lany passat vivem _____ aquesta plaa, per ara vivim _____ la plaa de lEsglsia.
d) Faran un garatge ____ el soterrani daquell edifici, per no s ____ quina part del carrer.
e) Cal estudiar els problemes que hi ha _____ la nostra societat.
f) No estic dacord amb les mesures aprovades _____ les ltimes reunions.
g) Abans del concili susava el llat _____ la litrgia.
h) El meu germ viu _____ un xalet _____ la muntanya.
EN AMB
Hi ha vegades que aquestes dues preposicions es confonen a causa de la semblana
fontica. Cal parar atenci i recordar que utilitzem en quan equival a la mateixa
preposici en castell. De la mateixa manera, utilitzem amb quan equival a la preposici
castellana con.
Per referir-se als mitjans de locomoci, s preferible utilitzar la preposici AMB:
He vingut amb cotxe.
Mai no he viatjat amb avi.
Unitat 10. Preposicions 165
10.1.2 La preposici a davant del complement directe

Fixeu-vos en la frase segent:
Du va torturar sdicament Abraham quan li orden matar el seu fill

CD CD
Com a norma general podem dir que el complement directe (CD) no va precedit de la
preposici a, com podem observar en lexemple. Per tant, la frase segent s incorrecta: *Va
traure als seus fill del collegi. No obstant aix hem de dir que algunes vegades el CD porta, o
pot portar, la preposici a:
1. Posarem la preposici a davant quan el CD siga un pronom personal fort

ex.: Sempre us acompanya a vosaltres, no a nosaltres.
2. Conv posar la preposici a quan sense ella la informaci resulte ambigua

ex.: Sestimaven un a laltre
3. Es pot posar la preposici a davant les partcules tothom, tots, el qual, qui
ex.: Hem vist a tothom en la manifestaci.
10.1.2.1 Exercici
1. Ompliu els buits de les frases segents amb la resposta correcta. Fixeu-vos si el
complement que va a continuaci s un complement directe o un altre tipus de
complement:
a) La mare va poder veure, per fi, ________ seua filla fora de lhospital.
b) Porta aquest got _____ xic de la taula nmero 4.
c) Emili, per favor, telefona _____ Merc.
d) Vam conixer ________ xic a Itlia.
e) Mai no es va descobrir qui va assassinar ________ president dels EUA.
f) Quin msic us agrada ms, Mozart o Bach? Nosaltres preferim ________.
g) Anna, calla i escolta ______ conferenciant.
h) Dna el regal _______ teua germana.
i) Aconsella b _______ teu germ.
j) He comprat aquest llibre ______ al teu nebot.
k) Els romans van turmentar ______ cristians per motius de religi.
l) Ja ha arribat el carter. Avisa ______ Montserrat que est esperant una carta.
10.2 Les preposicions per i per a
La distribuci de PER i PER A coincideix amb la distribuci de les preposicions POR i PARA
en castell. No obstant aix:
Davant dinfinitiu posarem PER quan depenga dun verb dacci

voluntria:
Treballa per guanyar-se la vida.
Estudia per traure una carrera.
En la combinaci per sempre:

Amics per sempre
Conjunci perqu (castell para que):

Tho dic perqu ho spies.
10.2.1 Exercici
1. Poseu PER o PER A en els buits de les frases segents (feu les contraccions que calga):
a) A est ple de faltes, deu estar fet ________ alg que no sap ortografia.
b) Hi haur prou beguda ________ tots?
c) Aix no serveix ___________ els meus objectius.
d) Vinc __________ veuret.
e) No tinc temps __________ fer el treball de geografia.
f) Tot el que no vulgues ________ tu, no ho desitges _________ els altres.
g) He comprat un llibre _________ xiquets.
h) Ho necessita ___________ guanyar-se la vida, per aix treballa tant, ___________
guanyar-se-la b.
i) Tinc tres fills ________ casar.
10.3 Remarques a les preposicions (simples i compostes)
CAP CAP A
La preposici composta CAP A perd la A davant:
1. Els adverbis comenats per a: Has danar cap amunt.
2. Els demostratius: Hem de continuar viatjant cap aquell poble.

10.3.1 Exercici
1. Completeu les frases segents amb cap o cap a:
a) Aix degu passar ___________ les onze.

b) Primer aneu ___________ avall i desprs ___________ la dreta.
c) Hem danar primer ___________casa i desprs ___________ Alacant.
d) Heu de portar totes les vostres coses ___________ ac.
e) Ens dirigem _____________ Penscola quan vam veure un avi que volava ________
Andorra.
f) Els crancs caminen ________ arrere o __________ el costat?
FINS FINS A
La preposici composta FINS A perd la A davant:

alguns adverbis:
Fins desprs de Nadal no sabrem els resultats.
demostratius:
No ens veurem fins aquesta vesprada.
conjunci que:
No vindr fins que mho digues.
davant els dies de la setmana no precedits darticle:
Adu, fins dilluns.
Adu, fins al dilluns 1 de desembre.
10.3.2 Exercici
1. Completeu amb fins o fins a les frases segents:
1. Hem danar ________ algun daquells turons per poder veure ________ on arriba el
nostre poble.
2. No pararan ________ trencar tot el material escolar. Per ________ que no ho facen no
els expulsaran.
3. Adu, ________divendres o ________ la vesprada si pots venir a la reuni.
4. Hem darribar ________ Almussafes o ________ aquell altre poble de ms al nord.
COM COM A
La preposici COM sutilitza per fer comparacions i equival a
igual que:
s tan alt com un pi
La preposici composta COM A equival a en qualitat de:
Va parlar com a president del partit
Com a es redueix a COM davant larticle i davant dels demostratius,
pronoms o adjectius indefinits, possessius, gerundis, preposicions, etc.
Noms conservarem COM A davant substantius, adjectius, participis i
infinitius.
El Tirant s considerada com la millor novella medieval catalana
10.3.3 Exercicis
1. Completeu amb com o com a les frases segents:
a) Estava _________ mort, perqu no respirava.
b) Tu, ___________ gran amic meu, tindrs la preferncia.
c) No ens convidaren a cap de nosaltres, noms a Vicent _________ representant dels
treballadors.
d) Estava blanca __________ la neu.
e) Vull que ho acceptes______________ mostra del meu agrament.
Heu de posar atenci tamb en ls de les preposicions segents:
En compte de, en lloc de:

Mhe comprat un cotxe en compte de comprar-me una moto.
Tocant a, pel que fa a, quant a:

Pel que fa a la teua proposta, la votarem dem.
Tocant a les qestions principals de la reuni, votarem dem.
Quant a tot aix, no hi tinc res a dir (*en quant a).
Arran de: indica causa.

Arran de les manifestacions, el govern ha dimitit.
s a dir: Aix no s cert, s a dir, s mentida (*s dir)
En catal cal introduir linfinitiu de certes expressions amb la preposici

A i no amb la conjunci QUE:
No tinc res a dir (*res que dir).
No hi ha res a fer.
Tens cap objecci a fer?
s incorrecte ls de les preposicions A i DE per expressar valor

condicional:
*A jutjar pel que es diu, tothom s un mentider.

Si es jutja pel que es diu, tothom s un mentider.
*De haver-ho sabut, no hauria vingut.

Si ho haguera sabut no hauria vingut.
a) Viuen en Tarragona des de lany passat, i sempre vnen en tren.
_________________________________________________________________________
b) A les conclusions de la reuni no sexplica res daix.
_________________________________________________________________________
c) No tinc res ms que dir.
_________________________________________________________________________
d) Hi ha construccions que apareixen ms a la llengua parlada que a la llengua escrita.
_________________________________________________________________________
e) De els darrers mesos en hi ha hagut molts canvis en lempresa.
_________________________________________________________________________
f) Aquest mot ja el trobem a Llull.
_________________________________________________________________________
g) Ara no ens dna temps. Ho farem dem per la nit abans que vinga ella.
_________________________________________________________________________
h) En Europa encara no som conscients que la xenofbia s un greu problema, i en
lAlemanya nazi tampoc no ho eren.
_________________________________________________________________________
10.4 Canvi i caiguda de preposicions
Hi ha una srie de verbs intransitius que exigeixen una preposici determinada a lhora de
construir complements. Per exemple, el verb dedicar-se demana la preposici a: es dedica a
la poltica; pensar en: pensa en mi.
Canvi de preposicions
Ara b, els verbs que exigeixen les preposicions en i amb canvien la preposici per a o de
quan el complement s un infinitiu.
Construcci bsica Construcci davant dinfinitiu
He pensat en aix que em vas dir. He pensat a canviar.

Estic dacord amb Helena. Estic dacord a canviar dactitud.
Cal tenir en compte que utilitzarem la preposici en davant infinitiu en oracions que
expressen circumstncies temporals, que en castell es formen en al + infinitiu:
Al salir de clase / En eixir de classe
Caiguda de preposicions
Les preposicions a, de, en i amb desapareixen quan el complement t lestructura que

(conjunci) + oraci. Observeu les omissions marcades amb el smbol .
He pensat en aix. He pensat que canviaria.

Estic dacord amb lHelena. Estic dacord que vinga lHelena.
Vam accedir a la negociaci. Vam accedir que negociarem.
Noms parlvem de futbol. Noms parlvem que volem jugar.
10.4.1 Exercicis
1. Colloqueu les preposicions a, en, de, amb o un , segons convinga, davant dels
complements de rgim verbal segents:
a) Noms pensa _________ tu.

b) Noms pensa _________ divertir-se.
c) Noms pensa _________ que es vol divertir.
d) Vam accedir _________ les seues peticions.
e) Vam accedir __________ collaborar en el seu projecte.
f) Vam accedir __________ que collaborarem.
g) Hem contribut __________ les despeses.
h) Hem contribut _________ sustentar el centre.
i) Hem contribut __________ que funcionara el centre.
j) Et vas entossudir _________ aquesta qesti.

k) Et vas entossudir __________ parlar de la qesti.
l) Et vas entossudir __________ que es parlara de la qesti.
m) Es complau ________ la teua vinguda.
n) Es complau ________ convidar-te a venir.
o) Es complau ________ que vingues.
p) Lamena __________ lexpulsi.
q) Lamena __________ expulsar-lo.
r) Lamena __________ que lexpulsaria.
2. Esmeneu, si cal, les incorreccions de les frases segents:
a) Tinc molt dinters en que escrigues larticle.

________________________________________________
b) Soposa a que lexaminen
________________________________________________
c) No s de qu parles.
________________________________________________
d) Grcies a qu lhan ajudat, ha pogut fer-ho.
________________________________________________
e) No he tornat a veurel des de que sen va anar
________________________________________________
f) Abans de que ten vages, passa a parlar amb mi.
________________________________________________
g) Sarrisca a que el multen.
________________________________________________
h) Est en contra de que es cace.
________________________________________________
i) Aquest s larticle a qu et refereixes.
________________________________________________
j) Digues-me en qu penses!
________________________________________________
3. Transformeu les frases segents introduint-hi la conjunci QUE, segons indica

lexemple:
1. Aquest jugador es nega a lajornament del partit.
Aquest jugador es nega que sajorne el partit.
2. Els metges sadonaren de la persistncia de la malaltia.
3. Els treballadors confien en la renovaci del seu contracte.
4. Els estudiants es van oposar a lajornament de lexamen.
5. Els tcnics han alertat de la feblesa de les estructures.
6. Paga la pena que tassegures del bon estat de les carreteres.
7. Tenia por de ser enviat a lexili.
8. Els ministres soblidaren doferir les ajudes al Tercer Mn.
9. No shavia adonat del canvi de temps.
10. La secretria del meu despatx est molt interessada en la meua presncia al congrs.
ATENCI
La caiguda de la preposici davant de la conjunci que afecta tamb a les locucions
prepositives i a les preposicions compostes. Tingueu en compte, per tant, els exemples
segents:
CONSTRUCCIONS CORRECTES CONSTRUCCIONS INCORRECTES
Des que: Des de que:
Des que sha operat, es troba molt millor. Des de que sha operat, es troba molt millor.
Fins que: Fins a que:
Tesperar fins que tornes. Tesperar fins a que tornes.
Abans que: Abans de que:
Abans que ten vages, farem una festa. Abans de que ten vages, farem una festa.
4. Traduu al valenci les oracions segents:
a) Desde que te has canviado de casa, ya no vienes a vernos.

________________________________________________
b) A partir de que se aprobara aquella ley, todo empez a funcionar mejor.
________________________________________________
c) Por favor, vuelve a casa antes de que se haga de noche.
________________________________________________
d) Hasta que no acabe la pelcula no nos moveremos de aqu.
________________________________________________
5. Corregiu, si cal, les frases segents tenint en compte totes les observacions que hem fet
sobre les preposicions en aquesta unitat i en lanterior:
a) Vivim en Pars des de que van traslladar-hi a la meua dona.

______________________________________________________________________
b) Desprs de que vegeu una roca molt grossa no pugeu ms cap a amunt.
______________________________________________________________________
c) Hem actuat aix, abans de que es queixaren, per a no excloure a ning.
______________________________________________________________________
d) No es va despertar fins les deu, desprs de que lavisrem tres vegades.
______________________________________________________________________
e) Aconsella b als teus amics perqu puguen trobar fcilment el cam cap a ac.
______________________________________________________________________
f) Tinc molt inters en anar a visitar al meu germ. Segurament hi anir en tren.
______________________________________________________________________
g) Confiava en triomfar grcies a aquella obra.
______________________________________________________________________
h) A leixir de classe vam anar a la secretaria per a agafar un imprs de sollicitud.
______________________________________________________________________
i) Dem per la vesprada ens veurem en la plaa de lajuntament.
______________________________________________________________________
j) He trobat a llbum una foto de quan vam estiuejar en Dnia.
_____________________________________________________________________
Unitat 11. Conjuncions i adverbis
11.1 Conjuncions
Les conjuncions sn elements invariables que relacionen paraules o oracions que tenen el
mateix valor sintctic (coordinades) o que depenen luna de laltra (subordinades). A
continuaci us oferim una taula amb les conjuncions principals:
CONJUNCIONS PRINCIPALS
COORDINADES Exemples
Soparem truita i carn.
Copulatives: i , ni
No ha plogut ni plour.
Disjuntives: o (o b) Estudies o treballes?
Ara plou, ara fa sol.
Distributives: o...o, ara...ara, ads...ads
Ads riu, ads plora.
Crrer cansa, per magrada.
Adversatives: per, sin, tanmateix, amb tot,
No lhe vist a la platja sin al parc.
altrament
No estudi gens; tanmateix ha aprovat.
Illatives: doncs, per tant, en conseqncia Fa fred? Doncs posat labric.
consegentment, aleshores Ha estudiat molt; per tant, aprovar loposici.
Explicatives: s a dir, aix s Ha de presentar-se ja, s a dir, avui mateix.
SUBORDINADES Exemples
Completives: que Espere que em donen prompte dalta.
Mentre feu el dinar, parar taula.
Temporals: mentre (que), des que, fins que, ara que,
Des que he arribat no ha parat de ploure.
aix que, den que
Den que aprov loposici, viu a Elx.
Comparatives: s tan alt com son pare.
Igualtat: tan...com, tant...com, igual com (que) Treballa tant com sa mare.
Superioritat: ms... que s ms alt que jo.
Proporcionalitat: com ms... ms, com menys... s menys gracis que el seu germ.
menys Com ms treballa, ms cobra.
Consecutives: tan...que, tant...que, fins a tal punt s tan simptica que tothom lestima.
que Fins a tal punt s simptic que les enamora a totes.
He vingut perqu tenia ganes de veuret.
Causals: perqu, ja que, com que, ats que, a causa
Ja que no fas res, podries ajudar-me.
de, grcies a, per culpa de
Com que tinc diners, me'l puc comprar.
Finals: perqu, a fi que, per tal que, amb la intenci He vingut perqu em deixes els apunts.
que Heu dentrenar ms per tal que no us guanye ning.
Encara que ploga, eixir a passejar.
Concessives: encara que, malgrat que
Malgrat que mha mentit, mantic lamistat.
Si hi arribes abans que jo, compra les entrades.
Condicionals: si, en cas que, a condici que
En cas que et canses, tatures de seguida.
175
REMARQUES A LS DE
DIVERSES CONJUNCIONS
11.1.1 La copulativa I ,i la disjuntiva O. Diferncia entre sin i si no.
I/O
La conjunci i no es transforma mai en e, ni quan la paraula segent
comence per i. Ex.: Geografia i Histria. Tampoc no es transforma
mai la o en u. Ex.: error o omissi.
SIN / SI NO
No sha de confondre la forma sin, conjunci adversativa, amb si
no, que s la combinaci de la conjunci condicional si amb
ladverbi de negaci no.
Ex.: No s Pep qui ha vingut, sin Vicent.
Si no vols menjar, no menges.
11.1.1.1 Exercici
1. Completeu les frases segents amb sin o si no, segons corresponga:
a) Si no t fets els trenta anys, laspirant haur de venir-hi acompanyat.

b) No hi arribar a les onze __________ a les dotze.
c) ________ et trobes b no cal que vingues.
d) No podr comprar-ho _________ costa menys de trenta mil pessetes.
e) Finalment no the comprat una bicicleta _________ una moto. _________ tagrada es
pot canviar.
11.1.2 Doncs
DONCS
La conjunci doncs sempre ha de tenir un valor illatiu o consecutiu, mai causal. Aix,
la frase segent s incorrecta: *La terra est molt seca doncs no ha plogut, ja que
doncs t aqu un valor causal. Correctament sha de dir: La terra est molt seca perqu
(o ja que) no ha plogut.
Unitat 11. Conjucions i adverbis 177
11.1.2.1 Exercici
1. Corregiu, si cal, les oracions segents:
a) No tens ganes de treballar? Doncs vs-ten a casa.
b) No va aprovar molta gent doncs lexamen era molt complicat.
c) Doncs se suspengu el concert, ens van tornar els diners de les entrades.
d) Ja ha vingut el primer pacient? Doncs que passe.
11.1.3 Com / com que
COM / COM QUE

La conjunci com s comparativa tot i que pot tenir valor causal. En
aquest cas, s recomanable ls de com que.
Ex.: Com que no mhas telefonat, pensava que no vindries
(recomanable)
Com no mhas telefonat, pensava que no vindries
11.1.3.1 Exercici
1. Fixeu-vos si els com de les frases segents tenen un valor comparatiu o causal.
Si sn causals milloreu les frases substituint-los per com que:
a) Fes el treball com tu vulgues. A mi, em fa igual.
b) Com hem arribat tard, ens hem quedat sense cadira.
c) El sistema davaluaci continua com lany passat.
d) Magrada fer aquest dinar com tu el fas.
e) Com no tinc ganes de sopar, em beur un got de llet calenta.

f) Com no tenen prou diners, els alumnes han susps el viatge.
11.1.4 Degut a
DEGUT A
Teniu en compte que la forma degut a s incorrecta per a expressar la causa. Depenent
del sentit de la frase, podrem utilitzar les expressions a causa de, grcies a, o per culpa
de. Per tant, la forma degut noms s correcta com a participi del verb deure.
11.1.4.1 Exercici
a) Degut a la neu, han tallat la carretera. _________________________________________
b) No ha viscut mai tranquil, sempre ha degut diners a alg. _________________________
c) El president dimitir degut a les prdues econmiques. ___________________________
d) Sha pogut apagar el foc degut a la rpida intervenci dels bombers._________________
11.1.5 Perqu / per qu / per a qu

PERQU / PER QU / PER A QU
PERQU
Conjunci causal. Darrere heu de posar el verb en indicatiu (equival a ja
que):
Ex.: He obert la finestra perqu fa calor.
Conjunci final. Darrere heu de posar el verb en subjuntiu (equival a a fi
que, amb lobjectiu que):
Ex.: He obert la finestra perqu faa menys calor.
Substantiu. Equival a motiu:
Ex.: Vull saber el perqu de la teua protesta.
PER QU
Preposici + relatiu (equival a pel qual, per la qual, pels quals, per
les quals):
Ex.: Aquestes sn qestions per qu no es preocupa ning.
Preposici + interrogatiu (equival a per quina cosa). La interrogaci pot
ser directa o indirecta:
Ex.: Per qu thas enfadat?
Vull saber per qu no vas venir a la festa.
PER A QU
Noms apareix en frases interrogatives (directes o indirectes) i amb verbs
com: servir, usar, utilitzar...
Ex.: Per a qu serveix aquest aparell?
Magradaria saber per a qu utilitza lordinador.
11.1.5.1 Exercici
a) Me voy porque ya no tengo nada ms que decir.

________________________________________________________________________
b) Te amo porque eres la ms bonita.
________________________________________________________________________
c) Para qu te has comprado ese piano de cola? Para que mi hijo pueda practicar.
________________________________________________________________________
d) No s por qu me preguntas si sabes que no lo s.
________________________________________________________________________
e) An no s las razones por las que se enfad con sus amigos.
________________________________________________________________________
f) Hija! Pues no s para qu lo quieres.
________________________________________________________________________
g) Aquel es el abrigo por el que pagu una fortuna.
________________________________________________________________________
h) Vengo para que me digas la verdad.
________________________________________________________________________
i) Te buscaba porque te tengo que dar una buena noticia.
________________________________________________________________________
j) No entiendo el porqu de esta situacin.
________________________________________________________________________
k) He venido para invitarte al concierto y para que me digas las razones por las que Elena
no quiere venir.
________________________________________________________________________
11.1.6 Lexpressi de la condici
EXPRESSI DE LA CONDICI
La condici no s pot expressar mitjanant les expressions de + infinitiu ni a +
infinitiu (*De no venir a lhora que havem quedat, anirem a buscar-la; *A jutjar pel
que es diu tothom s un mentider). Heu de recrrer a conjuncions ms genunes, com
ara si o en cas que:
Si no ve a lhora que havem quedat, anirem a buscar-la.
En cas que no vinga a lhora que hem quedat, anirem a buscar-la.
Si es jutja pel que es diu, tothom s un mentider.
11.1.6.1 Exercicis
1. Corregiu, si cal, les frases segents

a) Per favor, endrea la teua habitaci! De no fer-ho, et castigar.
b) Lhan acusat de no voler dir la veritat.
c) A no ser per tu, no ho haurem aconseguit.
d) De no arribar al nivell exigit, no els contractaran.
e) Han estat parlant de suspendre el viatge que havien programat. Quina llstima!
2. Completeu les frases segents amb les conjuncions i locucions conjuntives que hi
falten:
a) Han vingut no sols ells, ____________ els seus amics.

b) La paraula adequada no s negligncia, ____________ mala fe.
c) ____________ tinteressa, no cal que et quedes.
d) Hi hem danar abans de les nou, ____________ farem tard.
e) Sort que Hegel s tan pesat de llegir! _______, avui tothom seria hegeli.
f) Seguirem el programa al peu de la lletra; ____________ desprs tindrem problemes.
g) No acabar a temps ____________ lajudeu.
h) No lescoltes ms ____________ tagrada.
i) No s lAnna qui ho ha fet ____________ en Llus.
j) Vivien a les muntanyes de linterior, ____________ la zona central del pas era un
aiguamoll.
k) No ens ha arribat cap notcia de lexpedici, ________ hem davisar el responsable.
l) Ja han arribat els xiquets? ____________ poseu-los a dormir.
m) Magrada molt, ____________ s molt discret.
n) T el peu masegat; ____________ fem-li fregues.
o) T el peu masegat; ____________ li lhan aixafat sense voler.
3. Com a recapitulaci de totes les remarques al tema de les conjuncions, corregiu, si cal,
les frases segents:
a) Degut a les condicions meteorolgiques, es feia necessari un aterratge demergncia.

________________________________________________________________________
b) Entre tots els jugadors ressalta Llus pel seu joc fort e intelligent alhora.
______________________________________________________________________________________
c) Com no has dit res abans, pensava que hi estaves dacord.
______________________________________________________________________________________
d) De no assistir a totes les sessions del curs, no us donaran el certificat.
______________________________________________________________________________________
e) Va fer una conferncia preciosa com portaveu daquesta ONG.
______________________________________________________________________________________
f) Tho dic per a que la tingues en compte quan faces la llista de convidats.
______________________________________________________________________________________
g) Si tens algun dubte de gramtica u ortografia, jo mateix puc ajudar-te.
______________________________________________________________________________________
h) Sin fas la reserva, et quedars sense plaa.
______________________________________________________________________________________
i) Han hagut dajornar la boda degut a un imprevist.
______________________________________________________________________________________
j) No vull que vingues tu si no el teu germ.
______________________________________________________________________________________
k) Haurs de demanar-li perd, doncs li has fet molt de mal.

______________________________________________________________________________________
l) El vaixell va naufragar degut a la tempesta.

______________________________________________________________________________________
11.2 Adverbis
Fixeu-vos en aquestes frases:
Hi ha empreses que aboquen habitualment els seus residus al Mediterrani.

Lexpansi de les terres de conreu ha destar molt ben planificada.
La situaci dels boscs humits tropicals s molt greu, pitjor cada any que passa.
Les paraules marcades en negreta sn adverbis. Ladverbi s una paraula invariable que
complementa el verb ( aboquen habitualment), ladjectiu ( molt greu) o un altre adverbi
( molt ben planificada).
Els adverbis es classifiquen segons la idea que expressen en adverbis de lloc (lluny, prop, ac,
davant, etc.), de temps (ara, sovint, sempre, etc.), de manera (b, pitjor, malament, etc.), de
quantitat (quasi, almenys, ms, un poc, etc.), dordre (primer, desprs, etc.), de dubte (potser,
etc.), dafirmaci (s, tamb, etc.), de negaci (no, tampoc, etc.).
11.2.1 Remarques a l's d'alguns adverbis
1. Els adverbis de manera acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina de

ladjectiu corresponent, a la qual safig aquesta terminaci:
adjectiu mascul adjectiu femen adverbi de manera
lent lenta lentament

ser serena serenament
tranquil tranquilla tranquillament
Recordeu que aquests adverbis saccentuen o no dacord amb laccentuaci de ladjectiu

femen primitiu: dcilment (dcil), fcilment (fcil), perfectament (perfecta).
En la coordinaci de dos o ms adverbis acabats en ment podem optar entre mantenir el sufix
de cada adverbi i suprimir aquest sufix en el segon terme i els segents, per hem de recordar
que sempre resulta incorrecte suprimir-lo en el primer dels adverbis, tal com es fa en castell.
Caminava pausadament i tranquillament.

Caminava pausadament i tranquilla.
2. Ladverbi mal sutilitza davant del verb.

Ladverbi malament sutilitza darrere del verb.
Aix est mal fet. Ho ha fet malament.
3. Ben sutilitza davant del verb.

B sutilitza darrere del verb.
Aix est ben fet. Ho ha fet b.
4. Mentre t valor conjuntiu.

Mentrestant t valor adverbial.
Mentre tu et dutxes, jo far el sopar.
Tu dutxat i jo mentrestant far el sopar.
5. Sobretot s un adverbi que equival a per damunt de tot

Sobre tot s la combinaci de la preposici sobre i ladjectiu tot.
Sobretot, no oblideu telefonar-me quan arribeu.
Meditar sobre tot aix que mhan contat.
6. Noms s un adverbi que equival a solament, nicament.

No ms s la combinaci de la negaci no i ladverbi ms.
Noms tinc tres dies per a preparar-me lexamen dEstadstica.
Calcule que aquest llibre val no ms de tres mil pessetes.
7. Enlloc sutilitza per a expressar la idea en cap lloc.

En lloc significa en comptes de .
Lhe buscat per no lhe trobat enlloc.
Si estudiares en lloc de perdre el temps aprovaries ms assignatures.
8. Potser s un adverbi de temps que equival a tal vegada.

Pot ser s la combinaci del verb poder i el verb ser (va seguit normalment de la
conjunci que + subjuntiu).
Potser vinga dem, perqu mai passen ms de tres dies sense que vinga.
Joan pot ser el prxim president de lassociaci de vens.
9. Aleshores s un adverbi de temps sinnim de llavors.

A les hores s la combinaci de preposici + article + substantiu hora.
Quan aix va passar no ho entenia, perqu aleshores era massa jove.
Sempre li telefonen a les hores de menjar.
10. Alhora s un adverbi que significa al mateix temps.

A lhora combina la preposici amb larticle i el substantiu hora.
Si parleu tots alhora, no puc entendre-us.
Vine a lhora que pugues perqu jo estar esperant-te tot el dia.
11. Gaireb s un adverbi sinnim de quasi.
Gaire b combina gaire +b (susa en oracions no afirmatives).
Aix ho sap gaireb tothom.
Aquest exercici no lhas fet gaire b, haurs de tornar-lo a fer.
Recordeu que s incorrecte ls de *quasib, ja que s una uni incorrecta.

11.2.1.1 Exercici
1. Completeu aquestes frases amb les paraules entre parntesis que siguen correctes:
a) A les hores (ALESHORES / A LES HORES) que va arribar no podia demanar que
latengueren correctament.
b) Joan i Miquel estan molt compenetrats: han acabat lexercici _____________________
(ALHORA / A LHORA).
c) _____________________ (SOBRETOT / SOBRE TOT) fes cas del que et diga el
mestre.
d) Tenia _____________________ (NOMS / NO MS) trenta-tres anys, per els seus
cabells eren blancs com la neu.
e) _____________________ (POTSER / POT SER) tu no ho saps, per Llusa no t
treball.
f) Aquest _____________________ (POTSER / POT SER) el problema ms greu que
hem tingut mai.
g) _____________________ (ENLLOC / EN LLOC) de memoritzar-ho hauries dintentar
comprendre-ho.
h) Li ho he preguntat tres vegades i mha contestat molt_____________________
(MALAMENT / MAL) les tres.
i) Jo far els exercicis _____________________ (MENTRE / MENTRESTANT) tu
corregeixes els exmens.
j) Jo no vull que tu ho faces tot, _____________________ (NOMS / NO MS) la part
del treball que et correspon.
k) Crec que no anirem _____________________ (ENLLOC / EN LLOC) i ens quedarem
a casa.
l) Damics de veritat, en tinc _____________________ (NOMS / NO MS) de dos.
m) _____________________ (POTSER / POT SER) que siga un poc nervis, perqu li
tremolen les mans quan parla en pblic.
n) El cam est molt _____________________ (B / BEN) indicat.
o) _____________________ (GAIREB / GAIRE B) he acabat, encara que crec que no
ho he fet _____________________ (GAIREB / GAIRE B).
ADVERBIS MS USUALS
Afirmaci,
Temps Lloc Manera negaci Quantitat
i dubte
abans ac / aqu aix no almenys
ads all / all arreu potser bastant
ahir amunt b / ben s gaire
aleshores arrere corrents tamb gens
alhora avall debades tampoc massa
anit avant malament / mal menys
ara baix millor ms
avui / hui dalt pitjor mig
dem damunt sobretot molt
desprs darrere noms
encara davall poc
enguany davant prou
ja dins / dintre quant
mai en quasi
mentre endins tan
mentrestant enfora tant
prompte enlaire
quan enll
sempre enlloc
sovint fora
tard lluny
on
onsevulga
pertot
prop
sota
Com hem vist abans, els adverbis de manera es poden formar afegint la terminaci -ment a la
forma femenina de ladjectiu corresponent. Ara b, no tots els adverbis acabats en -ment sn
de manera. Tamb poden ser:
de temps: immediatament, actualment...

de lloc: localment, externament...
de quantitat: totalment, aproximadament...
dafirmaci: evidentment, certament...
de dubte: possiblement, segurament...
11.2.1.2 Exercici
1.Feu ladverbi en ment dels adjectius segents:
fcil gil
corts elegant
savi auda
tranquil dol
alegre clar
boig fosc
lent obvi
tebi rar
11.3 Locucions adverbials
De vegades, podem trobar els adverbis acompanyats duna o ms paraules i s, aleshores,
quan parlem de locucions adverbials, perqu no s una sola paraula, sin tota una expressi (o
locuci) la que fa la funci de ladverbi.
Locucions adverbials ms usuals
Afirmaci, negaci
Temps Quantitat
Lloc i dubte
A deshora A lentorn De cap manera A ms a ms

A hores dara Al capdamunt De segur A ms de
A la llarga Al capdavall De veres A munt
A poqueta nit A la vora En certa manera Bona cosa
A punt Al voltant En efecte De ms
Ara i ads Amunt i avall Per descomptat Gens ni mica
Ara mateix A prop Sens dubte Gens ni miqueta
A trenc dalba Dac i dall Si de cas Ms o menys
A vegades De dalt a baix Si molt conv Poca cosa
Dara endavant Per tot arreu Sobre manera
De bon mat
De moment
De seguida
De sol a sol
De tant en tant
De vegades
En ma vida
Mai de la vida
Tard o dhora
Manera
A cau dorella A males penes De bat a bat De sobte

A contracor A mans besades De bocaterrosa De sotam
A contrapl A manta De bon cor De valent
A corre-cuita A penes De cap a peus Del tot
A estall A peu De cap manera En definitiva
A genollons A poc a poc De cop i volta En dej
Al cap i a la fi A posta De fit a fit Fil per randa
Al detall A redolons De gaid Per endavant
A lengrs A simple vista De gom a gom Sense cap ni peus
A la babal A tort i a dret De passada Sense mesura
A la fora A ull nu De pressa Sense solta ni volta
A la valenta Comptat i debatut De retruc Si fa no fa
A les fosques Damagat De rell Si ms no
187
Si no coneixeu el significat dalguna daquestes locucions adverbials podeu consultar la

llista segent:
a) Significat de les locucions adverbials ms usuals:
1. a bastament: prou, suficient 32. amb un no res: sense el ms mnim

2. a simple vista: sense comptar o mesurar esfor
3. a cau dorella: a lorella i en veu baixa 33. comptat i debatut: en conclusi
4. a contracor: sense tenir-ne ganes 34. costa amunt: (amb el verb venir)
5. a corre-cuita precipitadament sense ganes
6. a doll: en abundncia 35. damagat: ocultament
7. a dreta llei: en justcia 36. de bat a bat: obrir del tot
8. a frec: molt a la vora 37. de bell antuvi: abans de tota altra cosa
9. a la babal: sense posar atenci 38. de biaix: obliquament
10. a la deriva: sense govern 39. de bocaterrosa: boca per avall
11. a la menuda: al detall 40. del bracet: agafant-se del bra
12. a la valenta: amb passi, amb coratge 41. de cap a cap: duna punta a laltra
13. a lengrs: en gran quantitat 42. de cap a peus: de dalt a baix
14. a les fosques: sense llum, sense veure- 43. de colp i volta: dimprovs
shi clar 44. de cor: de memria
15. a les palpentes: ajudant-se de les 45. de cua dull: fent veure que no es
mans per no ensopegar mira
16. amb prou feines: quasi no 46. de deb: de veritat, de veres
17. a mans besades: de gust, amb 47. de fit a fit: mirar fixament
satisfacci 48. de franc: gratutament
18. a males penes: amb molt desfor 49. de gairell: de manera obliqua
19. a pler: amb tota la bona disposici 50. de gom a gom: sense que hi cpia res
20. a pleret: a poc a poc, sense pressa ms
21. a posta: expressament 51. de grat: amb gust
22. a repl: sense tenir-ne ganes 52. de passada: sense deturar-se gaire
23. a redolons: redolant 53. de sobte: inesperadament
24. a tort: sense ra 54. de sotam: damagat
25. a tort i a dret: amb ra o sense 55. de tot cor: amb tota la voluntat
26. a totes passades: amb els mitjans que 56. de valent: fermament, amb dedicaci
calga intensa
27. a ull nu: mesurar sense lajut de cap 57. en conill: sense roba
aparell 58. en dej: sense haver menjat res
28. a ulls clucs: amb els ulls tancats 59. fil per randa: detalladament
29. a ultrana: fins a lltim extrem 60. sense solta ni volta: sense grcia ni
possible inters
30. al cap i a la fi: en definitiva 61. si fa no fa: aproximadament
31. al capdavall: en definitiva 62. xino-xano: caminar a poc a poc
11.3.1 Exercicis
1. Comproveu que sou capaos de recordar cada significat i completeu les frases
segents amb les locucions adverbials que us proposem:
a bastament, a cau d'orella, a contracor, a doll, a frec, a mans besades, a redolons, a

tort, a tort i a dret, a ull nu, a ultrana, al cap i a la fi.
a) He anat a veurel sense ganes, perqu no puc suportar-lo.

________________________________________________________________________
b) Laigua raja abundantment de la font de la plaa Major.
________________________________________________________________________
c) No el va matar, per la bala li deix una marca perqu li pass molt a prop.
________________________________________________________________________
d) No mimporta fer-li aquest favor, lil far amb molt de gust.
________________________________________________________________________
e) Van llanar les acusacions sense ra o amb ella, sense pensar els perjudicis.
________________________________________________________________________
f) No tinc cap bscula, per sense cap aparell calcule que deus pesar 57 quilos.
________________________________________________________________________
g) Els estudiants tenien material en quantitat suficient per a poder fer el treball.
________________________________________________________________________
h) He llegit la novella Lhome que xiuxiuejava als cavalls fluix i a lorella, de la qual ara
han fet la pellcula, protagonitzada per Robert Redford.
________________________________________________________________________
i) Va caure per les escales fent voltes i voltes.
________________________________________________________________________
j) Mhan susps injustament i he anat a queixar-men.
________________________________________________________________________
k) Sempre defensa les seues posicions fins a les ltimes conseqncies.
________________________________________________________________________
l) No s perqu senfada desprs de tot va ser culpa seua.
________________________________________________________________________
2. Feu el mateix amb les segents locucions adverbials, comproveu-ne el significat i

completeu-hi les frases segents:
comptat i debatut, de bell nou, de bell antuvi, de gaid, de cop i volta, de cap a peus,
de franc, de sotam, de valent, fil per randa, si fa no fa, de deb.
a) He perdut el treball dHistria i he hagut de fer-lo una altra vegada.
b) Em mirava de gairell, s a dir, de cua dull.
c) En resum, aquesta discussi no confirma les nostres expectatives.
d) No calia que mho digueres, jo ja ho sabia des del comenament.
e) Quan vaig entrar em van mirar de dalt a baix i, de repent comenaren a insultar-me.
f) El concert s gratut, de veres, perqu rep una subvenci de lAjuntament.
g) Oficialment no li van pagar, per el recompensaren damagat.
h) Si vols aprovar, has de treballar insistentment.
i) Mho va explicar tot sense deixar-se cap detall.
j) Hi devia haver aproximadament 300 persones.

3. Ompliu els buits de les frases segents amb les locucions adverbials que us proposem:
a simple vista, a contracor, a lengrs, a les palpentes, amb un no res, del bracet, de cap a
peus, de gom a gom, fil per randa, xino-xano.
a) El concert va tenir un xit sense precedents. Les grades estaven _______________.
b) Estava molt nervis perqu no sabia quin problema tenia lordinador, per va venir el
tcnic informtic i el va apanyar _______________.
c) El conferenciant va tenir molt dxit. Ho va explicar tot _______________ i va rebre un

gran aplaudiment.
d) Com que no tenia res a fer i encara era massa prompte, he decidit anar
_______________ cap al lloc de la reuni.
e) s un mecnic amb molta experincia. _______________ pot dir-te qu et costar la

reparaci de lautombil.
f) Si necessites comprar molts barrets de pallasso, conec una fbrica que en ven
_______________.
g) La teua amiga s bastant antiptica. Sempre que li presentes alg, el mira

_______________ per treure-li el mnim defecte.
h) No mapetia gens anar a visitar els meus sogres, per com que celebraven les noces dor
hi vaig anar _______________.
i) Pere i Marta semblen els amants de Terol. Sempre estan junts i passegen
_______________ per tots els carrers de la ciutat.
j) Lapagada general em va agafar a la cuina mentre preparava el sopar. Vaig haver danar
fins al menjador _______________. Ho vaig passar ben malament.
11.4 Refranys i frases fetes
Els refranys sn actes de parla sentenciosos, ds com, que relacionen generalment dues
idees. Lzaro Carreter, en el seu diccionari, defineix refrany de la manera segent: Refrany.
Frase completa i independent, la qual, en sentit directe i allegric i, generalment, en forma
sentenciosa i ellptica, expressa un pensament fet dexperincia, ensenyana, admonici,
etc. a tall de judici, en el qual es relacionen dues idees si ms no. No es distingeix del
proverbi.
La frase feta s una combinaci estable de dos o ms termes. T carcter de citaci, de

recordatori, dalguna cosa que relaciona la situaci actual amb la que va donar origen a la
dita.
Recull de refranys i frases fetes
Per Nadal un pas de pardal

Qui no vulga pols que no vaja a lera
Qui paga mana
Qui no guarda quan en t, no menja quan vol
Per sant Joan bacores, verdes o madures, per segures
A la taula i al llit al primer crit
Pel maig, festes a raig
A cavall regalat, no li mires el dentat
De moliner mudars, per de lladre no canviars
No deixes les sendes velles per les novelles
Si el pare s msic, el fill s ballador
Qui molt parla, molt erra
Si un no vol, dos no es barallen
Si aixeques massa el porr, anirs de cant
Gos que lladra, no mossega
El gat escaldat, mal senyal
Home refranyer, gos i malfaener
Una flor no fa maig ni una gota raig
De mica en mica, sompli la pica
Tants caps, tants barrets
Qui es burla, el dimoni li furga
Qui no t la vespra, no t la festa
El mel i el casament sn coses dencertament

Quan mar fa abril, abril fa mar
Passar ms fam que un mestre descola
Jutge que no t conscincia, mai far bona sentncia
Al gos flac, tot sn puces
Msic pagat fa mal so
El dinar reposat, el sopar passejat
Tal fars, tal trobars
Forasters vindran que de casa ens trauran
Fins al deu de juny no et descordes el puny
Frases fetes
En sentir all es va quedar blanc com la paret.

El carcter del germ s com de la nit al dia.
Els seus fills no es duien b. Eren el gat i el gos.
Se les va engolir com el puny.
Aquest menjar s bo com la bresca.
Aquesta gent va venir i va posar arrels.
Ara s que estem venuts al pans.
Mhe quedat amb la mel a la boca.
Sempre fa orelles sordes, no cal dir-li res.
T els ulls al tos i s incapa de veure-hi clar.
Deixam tranquil! No sigues pua.
No ten refies, de vegades et dona garsa per perdiu.
El teu germ no est b del cap, est com una cabra.
Jaume mai no fa res, sempre est fent el gos.
No lenganyars mai, s gat vell.
La meua via sempre est a lesglsia. s una rata de sagristia.
No et faces illusions! Sempre tens pardalets al cap.
Unitat 12. Exercicis de reps
A continuaci us oferim una srie dexercicis perqu repasseu el que heu aprs al llarg del
curs. Hi podreu trobar exercicis daccentuaci, grafies, pronoms febles, flexi verbal i
correcci de frases.
12.1 Accentuaci i diresi

1. Poseu accent o diresi a les paraules del text segent que ho necessiten:
En leleccio del color, el tipus i la tecnica de pintura es troba una gran part de lexit o del
fracas de la decoracio duna casa. Per aixo es important seguir els passos que recomanen els
professionals. Els dos tipus basics de pintura son les que podriem anomenar tradicionals i les
plastiques. En les primeres, una gran part dels ingredients son pigments naturals, i tenen una
gran varietat de textures, dacabats que van des del mat dels frescos fins a la lluentor dels
vernissos, les resines o les laques. Son perfectes per a aconseguir acabats artesanals o rustics.
Les pintures plastiques abracen totes aquelles pintures elaborades quimicament. Son aillants,
impermeables, es poden llavar i seixuguen molt rapidament.
2. Poseu accent o diresi a les paraules del text segent que ho necessiten:
No se si molts de vosaltres us haureu parat a pensar quin us tenia per als grecs la mitologia.
La veritat es que era una manera dexplicar els fenomens que aleshores passaven en el mon.
Ara be, van ser molt originals. Van inventar-se una serie de deus, i cada deu era protagonista
dun fum dhistories amb enganys amorosos, traicions, guerres, fills i, fins i tot, nets
illegitims, etc. Podriem dir que van crear aquestes histories per portar-les a la televisio si no
fora perque aleshores no nhi havia.
Unitat 12. Exercicis de reps 195
12.2 Ortografia
1. Ompliu els espais buits del text segent amb les grafies que hi falten. Si no cal posar-hi
res, marqueu-ho amb el smbol :
Una de les coses que ms mimpre___onen de les persones majors s la seua capacitat per a
recordar su___essos ocorreguts durant la seua j___ventut. Quan arri___a lestiu i men vaig
de vacances al poble dels meus avantpa___ats no hi ha res que magrade ms que la tertlia
que cada vesprada sorgani___a, gaireb instintivament, als bars que hi ha___ a la pla___a.
Cada dia hi tro___em noves histries, noves ancdotes, noves ___nyorances. Al voltan___
duna taula, amb una cerve___a be___ fresca a les mans, les paraules flueixen duna manera
espontn___a. Ens parlen dels seus somnis, dels re___tes que els ha plante___at la vida, de
larri___ada de lautom___il o de les primeres onades de turistes a la comarca. Aquestes
tertlies vespertines sn cla___es dhistria en viu i en directe, un aprenenta___e que cap
universitat pot oferir, perqu conixer el nostre pa___at s entendre el futur.
2. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient:
1. Tinc la tesi acabada, per encara nhaur de p___lir alguns aspectes.

2. Aquest s___friment, no el desitge ni al pitjor dels meus enemics.
3. s m___ndialment fams per la rig___rositat amb qu analitza els tit___lars de premsa.
4. He tingut una av___ria en el cotxe i sha parat cam del mon___stir.
5. Aquella ___nfermera mha dit que la diabet___s s una malaltia gr___u, per que no afecta
el creix___ment dels xiquets.
6. Aquella dona era molt atractiva, tenia una bellesa arr___vatadora que encara remarcava
ms amb una pos___ suggeridora.
7. Jordi es capa de m___ntar un escnd___l per qualsevol cosa.
8. Joan, tem___rs davant la dificultat de lexamen, va decidir estudiar molt.
9. El meu company no s___portava les classes de msica perqu les considerava molt
av___rrides.
10. La sob___rania de les regions del nord dH___ngria sempre ha sigut una qesti molt
debatuda.
12.3 Pronoms febles
1. Completeu els buits de les frases segents amb el pronom o amb la combinaci de
pronoms que hi corresponga:
1. Porta la maleta al cotxe i deixa ________ .

2. Li puc ensenyar el quadre, o no puc ensenyar________?
3. Tenia un cotxe per a ella, per el seu marit ________ agafava sovint.
4. Us vaig trobar a casa quan estveu a punt danar________.
5. All que ens vas prometre, ________ durs dem?
6. Ho va fer sense pensar, quasi sense adonar________.
7. Dissimulaven els regals que havien comprat, per jo ________ vaig descobrir.
8. Quan els parleu daix, conteu________ amb tots els detalls.
9. Si no pots portar la moto al mecnic, jo ________ portar per tu.
10. Sempre necessitava diners, i jo ________ havia de deixar ben sovint.
2. Ompliu els espais buits del text segent amb els pronoms escaients:
Era una forta trucada al timbre seguida immediatament dun soroll de passes pesades que
pujaven lescala. Uns instants desprs el nostre vell amic Lestrade apareixia al marc de la
porta. Per dalt del seu muscle vaig entreveure un o dos policies uniformats a la part de fora.
Sr. John Gector McFarlane? va preguntar Lestrade.
El nostre desventurat client .................va incorporar amb un semblant fantasmagric.
................ arreste per lassassinat premeditat del Sr. Jonas Oldacre, de Lower Norwood.
McFarlane ................ va girar cap a nosaltres amb un gest de desesperaci i ............. va tornar
a deixar caure en la cadira com si ................. hagueren esclafat.
Un moment, Lestrade va dir Holmes. Mitja hora ms o menys no fa res i aquest cavaller
anava a donar .............. la seua versi daquest interessant afer, cosa que ens podria ajudar a
aclarir els fets.
Crec que no hi ha cap dificultat a aclarir, va explicar Lestrade severament.
Aix i tot, amb el seu perms, ............ agradaria molt sentir aquest relat.
B, Sr. Holmes, ........... resulta difcil negar ............. res, ja que ha ajudat la policia una o
dues vegades en el passat, i Scotland Yard ............ troba en deute amb vost va dir
Lestrade. Al mateix temps he de quedar ........... amb el meu pres i he dadvertir ............. que
qualsevol cosa que diga pot ser aprofitada en contra seua.
No desitge cap altra cosa ms va contestar el nostre client. El que demane s que escolten
i reconeguen tota la veritat.
Lestrade va mirar el seu rellotge i va dir:
.............. donar mitja hora.
He dexplicar primer va dir McFarlane que jo no sabia res del Sr. Jonas Oldacre. El seu
nom ............... era familiar perqu fa molts anys els meus pares van mantenir relacions amb
ell, per les van trencar. Per aix ............... va sorprendre moltssim que ahir, al voltant de les
tres de la vesprada, .................. presentara al meu despatx de la City. Per encara .....................
sorprengu ms quan ell .............. va dir el motiu de la seua visita. Tenia a la m alguns fulls
dun bloc de notes plens de lletres escrites de pressa ac ............. t i ................ va collocar
damunt de la meua taula.
Ac est el meu testament va dir. Vull que vost, Sr. McFarlane, ......... done una forma
legal adient. Seur ac mentre .................. enllesteix.
.............. vaig posar a copiar ..............., i vosts .............. poden imaginar la meua sorpresa
quan vaig descobrir que, llevat dalgunes excepcions, ............ deixava tots els seus bns a mi.
Era un home estrany, menut, paregut a un fur, amb les pestanyes blanques, i quan vaig alar
la vista per mirar ..........., .............. vaig trobar amb els seus ulls grisos, de mirada aguda,
clavats en mi amb una expressi divertida. Amb grans esforos podia creure el que veia en
llegir les clusules del testament; per ell ............. va explicar que era fadr i quasi no tenia
parents en vida, que havia conegut els meus pares en la seua joventut, que sempre havia sentit
dir que jo era un jove molt digne i estava segur que els seus diners estarien en bones mans.
Com s natural, jo noms vaig poder donar .............. les grcies. El testament va ser
degudament acabat, signat i el meu secretari ................ va donar testimoni. Aquest paper de
color blau i aquests altres fulls .............. sn, com he explicat, els esborranys. Aleshores el Sr.
Jonas Oldacre ............... va comunicar que hi havia un nombre de documents contractes de
lloguer dedificis, ttols de propietat, hipoteques, accions i daltres similars que calia que jo
revisara i entenguera. Va dir que no estaria tranquil fins que lafer estiguera finalitzat
i .............. va demanar que anara a la seua casa de Norwood aquella nit, i que portara el
testament, per deixar ............... tot en ordre.
Recorde, jove: ni una paraula sobre lafer als seus pares fins que no estiga tot resolt
digu. Els donarem una petita sorpresa.
Va insistir molt sobre aquest punt, i ...........va fer prometre que ............... compliria.
Pot imaginar........., Sr. Holmes, que no estava dhumor per a negar ............. res del que em
demanava. Era el meu benefactor i jo noms volia satisfer tots els seus desitjos. Per tant, vaig
enviar un telegrama a casa dient que tenia un assumpte important entre mans i que ............ era
impossible dir a quina hora acabaria. El Sr. Oldacre ........... havia dit que ............. agradaria
sopar amb mi a les nou perqu no podia estar a casa abans daquella hora. Vaig tenir
dificultats a trobar la casa i eren quasi les nou i mitja quan vaig arribar ................ El vaig
trobar.
Un moment! digu Holmes. Qui va obrir la porta?
Una dona de mitjana edat, que devia ser, supose, la seua majordoma.
I va ser ella, ...............imagine, qui va donar a conixer el seu nom.
Exactament va contestar McFarlane.
Per favor, continue.
ARTHUR CONAN DOYLE, Sherlock Holmes i el constructor de Norwood
12.4 Flexi verbal
1. Completeu les frases segents amb les formes adequades dels verbs que hi ha entre
parntesis.
1. Les persones que han sollicitat ladmissi als cursos _____________ (REBRE) la
resposta per correu la setmana que ve.
2. Sempre que ha de parlar en pblic _____________ (PATIR) forts atacs de vergonya.
3. Des que era un xiquet ha _____________ (PERTNYER) al mateix club.
4. Si, en el futur, contes tot a, _____________ (TRAIR) la meua confiana.
5. Ens han recomanat que _____________ (DUR) calat cmode a lexcursi.
6. Que vosaltres sempre _____________ (DIR) la veritat no vol dir que tothom
_____________ (FER) el mateix.
7. El professor de gimnstica est boig! Vol que tots _____________ (RECRRER) tot el
trajecte en tres minuts!
8. En aquest moment em _____________ (COMPROMETRE) a donar el premi a qui sel
_____________ (MERIXER).
9. Si jo _____________ (SER) president del govern tot aniria millor.
10. Quan rem xicotets sempre _____________ (CAURE) en els mateixos errors.
11. Si vosaltres no _____________ (ESTAR) tan ocupats, us convidaria a un caf.
12. Qui no _____________ (VOLER) anar al teatre que ho _____________ (DIR) ara.
13. Que ells no _____________ (VOLER) casar-se no significa que no _____________
(VIURE) b junts.
14. No us _____________ (CONFONDRE) de carrer, que us podeu perdre.
15. Possiblement dem elles _____________ (ACONSEGUIR) la majoria daccions abans
que es _____________ (CONSTITUIR) el nou consell dadministraci.
16. Els meus vens shan passat tot el mat _____________ (MOURE) els mobles del
menjador.
17. Ta mare no vol que tu _____________ (OMPLIR) la piscina fins que no _____________
(FER) ms bon temps.
18. Han fet unes baranes de protecci acstica perqu els vens de lautovia no
_____________ (SENTIR) el soroll dels cotxes.
19. Lequip no ha _____________ (MERIXER) perdre el partit. Si _____________
(JUGAR) sempre aix, guanyarien ms partits.
20. Li van llevar el carnet de conduir perqu _____________ (CONDUIR) com un boig.
12.5 Correcci de frases

1. Encercleu els errors que trobeu en les frases segents i escriviu la forma correcta. En
aquest exercici trobareu tres errors per frase.
Exemple: He olvidat a lhabitaci de lhotel labanico i el xaleco.

oblidat el ventall larmilla (el jupet)
1. El testic de lasassinat va dir al jutge que ell es trobaba all casualment.
____________________________________________________________________
2. Dna lo mateix que no vingues, no crec que ell sentisca la teua ausncia.
____________________________________________________________________
3. Va tenir un accident dautomvil degut al mal estat de la cal.
____________________________________________________________________
4. El meu companyer i jo tenim que fer un anlisi econmic de lempresa.
____________________________________________________________________
5. Cal que estdies molt ms, de no fer-ho no podrs aprobar.
____________________________________________________________________
6. La casa de la que et parle t uns grans ventanals de madera.
____________________________________________________________________
7. No crec que el Partit Comuniste obtinga ningun escany en les prximes eleccions.
____________________________________________________________________
8. La despedida de la visita del Papa ser dins de sis setmanes i tota Girona hi assistir.
____________________________________________________________________
9. Els traballadors de les empreses del metal confien en que se solucionen tots els
problemes amb la patronal.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
10. Vam probar una plat de carn molt extrany al restaurant que hi ha junt a lestany de
Banyoles.
____________________________________________________________________
11. Que can tant bonica! Mai mhavia agradat aquest cantant i ara estic pensant en
comprar-me el disc.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
12. Els llibres dels que mhas parlat estn agotats.
____________________________________________________________________
13. El mege em va manar que caminara, i el caminar tots els dies pel mat ha fet que
millore la meua salut.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
14. Vam anar a Barcelona per a veure el partit de ftbol i per a que la meua germana es
comprara roba de marca.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
15. Dec fer-me un certificat metge si vullc presentar-me a loposici.
____________________________________________________________________
2. Encercleu els errors que trobeu en les frases segents i escriviu la forma correcta. En
aquest exercici no hi ha nombre mxim ni mnim derrors.
Exemple: He olvidat a lhabitaci de lhotel labanico i el xaleco.

oblidat el ventall larmilla (el jupet)
1. Si vols sollucionar aquest embolic s precs que parles amb un abogat de gurdia del
jusgat.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
2. Va ser un escritor de molt dxit escrivint obres molt famosses.
____________________________________________________________________
3. La rdio ha emitit un programa especial sobre latentat a les Torres Bessones doncs
avui fa un any que va ocurrir.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
4. Deus de fer cas als teus pares si vols que et regalen moltes coses en el teu cumpleanys.
Fes-lis cas i recibirs molts regals.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
5. La dona de qu parle tenia de fer una conferncia sobre leconomia dels passos
subdesarrotllats.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
6. Vols venir en mi al concert que van a fer la setmana que ve?
____________________________________________________________________
7. En lassamblea en serem ms de tres-cents cincuanta.
____________________________________________________________________
8. No s perqu li han ensenyat una tarjeta groga. Pot ser siga perqu haja dit algo al
rbit.
____________________________________________________________________
9. Lo que menys magradat del viatge que hem fet a Alemnia ha segut la plutja que caia
totes les dies.En lassamblea en serem ms de tres-cents cincuanta.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
10. No sigau massa estrictes. Aquest problema necessita una solluci que satisfaga a tots.
____________________________________________________________________
11. El meu amic sha gastat molt diner amoblant el pis nou perqu ha comprat molts
objectes innecessaris com cuadros, perxes de disseny, ceniceros, etc.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
12. El pilot ha dit que no ha percibit les senyals lluminoses que li han fet desde la torre
perqu el cel estava molt nublat.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
13. He comprat un xalet que el jard s inmens.
____________________________________________________________________
14. Encara que no tenia res de fam, tenia que menjar tot lo que li donaven.
____________________________________________________________________
15. No pots fer les coses tan mal. Hi haur que buscar una frmula per a que les fasses
millor.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
Unitat 13. Sociolingstica
13.1 Els conceptes de llengua, dialecte i estndard
La definici que trobem de llengua en els diccionaris ens la presenta com a 'sistema de signes
orals, reflectits sovint en un codi escrit, que serveix bsicament per a la comunicaci'. Per
quan parlem de la llengua d'un pas estem fent, en realitat, una abstracci, ja que una llengua
no s ms que un conjunt de dialectes, s a dir, un conjunt de varietats d'aquesta mateixa
llengua distribudes per un o diversos territoris. Aix, per exemple, quan parlem de l'angls
(com a llengua), estem referint-nos a un conjunt de dialectes distributs per diversos pasos
que comparteixen, aix s, el mateix sistema fontic, morfolgic, sintctic i lxic, malgrat les
diferncies que s'hi poden observar.
Hem de tenir en compte, per tant, que quan parlem de la llengua d'un pas estem referint-nos a
la varietat o modalitat d'aquesta que s'utilitza en l'escola, els mitjans de comunicaci,
l'administraci, etc., s a dir, al que s'anomena l'estndard d'una llengua. Quan parlem de la
llengua espanyola o castellana a l'estat espanyol, difcilment pensarem en les varietats
d'aquesta llengua que trobem a Extremadura o Andalusia, ms b pensarem en la fontica,
morfologia, lxic i sintaxi que ens proposa la Real Academia Espaola, que s la que aprenem
a l'escola i la que funciona com a estndard o varietat supradialectal.
13.2 La divisi dialectal
La llengua catalana, com qualsevol altra llengua que t una important extensi territorial i un
gran nombre de parlants, presenta o, millor dit, est constituda tamb per una srie de
varietats dialectals o geogrfiques. Aquests dialectes tenen una srie de caracterstiques
(fontiques, morfolgiques i lexicals) que contrasten amb altres dialectes del mateix idioma.
De tota manera, la identitat d'estructures dels dialectes valencians amb els catalans i balears
sn suficients perqu tots els lingistes afirmen la unitat de la llengua, reconeguda
acadmicament i internacionalment com a llengua catalana.
La divisi dialectal del catal presenta dos grans blocs:

1r. El bloc oriental, que agrupa els territoris de la Catalunya Vella (des del riu
Llobregat al Rossell), Tarragona, les Illes Balears i l'Alguer.
2n. El bloc occidental, que s'estn per les terres de Lleida, Fraga, Tortosa i per tot el
Pas Valenci i Mrcia.
Unitat 13. Sociolingstica 203
Ms endavant veureu resumit en uns quadres les caracterstiques principals de tres dialectes:
del catal central (que s un dels dialectes que formen part del catal oriental), del valenci
(que s un dels dialectes que formen part del catal occidental) i del balear, que tamb
s'agrupa, com hem vist, dins del bloc oriental.
13.3 L'origen de la llengua catalana
La llengua catalana, com la resta de les llenges que anomenem romniques, deriva del llat
vulgar parlat (no del llat literari dels escrits de Cicer, per exemple) al nord-est de la
provncia romana Tarraconense, s a dir, d'aproximadament de les actuals provncies de
Barcelona i de Girona. Penseu que aquest territori no va ser conquerit pels musulmans, per la
qual cosa s'hi va poder desenvolupar aquesta llengua romnica directament a partir del llat
que hi parlaven els seus habitants.
Hem de tenir en compte que el catal s una llengua diferenciada de l'occit, malgrat les
intenses relacions entre el sud de l'antiga Gllia i els comtats catalans, i la vinculaci
d'aquests amb la monarquia franca durant els segles VIII i IX. L'occit constitueix una
llengua romnica ben diferenciada de les seues venes: francs, francoprovenal, itali, catal
i castellanoaragons.
Sovint se l'ha confs, per la importncia que assol la Provena, amb el provenal, que s, de
fet, noms una de les variants dialectals de l'occit, com ho sn el llemos i, amb ms
peculiaritats, el gasc.
A partir del segle XII s'inicia un poders procs de reconquesta, que expand la Corona
Catalanoaragonesa pels territoris que restaven sota l'hegemonia de l'Islam. Aix, Tortosa,
Lleida i Fraga sn conquerides per Ramon Berenguer IV entre 1148 i 1149. Jaume I s'apoder
el 1229 de Mallorca i del Regne de Valncia entre 1233 i 1245. Parallelament a les
conquestes militar i al repoblament d'aquests territoris manllevats als musulmans, s'expand la
llengua catalana.
13.4 Grups dialectals del catal
Rossellons
Barcelon
Tarragon
Salat
Central Xipella
Catal oriental Septentrional de transici
Mallorqu
Balear Menorqu
Eivissenc
Alguers
Pallars
Nord-occidental Ribagor
Tortos
Catal occidental
Septentrional
Castellonenc
Valenci Apitxat
Meridional
Alacant
13.4.1 El catal central
FONTICA
Tendncia a la neutralitzaci de a i e tones en Prdua de la -r final. La majoria dels

//: mots monosllabs (i altres que no ho sn)
conserven aquesta -r: (mar, car, or, pur,
casa [kze]; terra [tre]; cresta [crste]; amor, etc.).
mare [mre]; producte [prodkte]; pare [pre] estimar [estim] fuster [fust]
Tendncia a la neutralitzaci de o i u tones en dolor [dul] madur [mad]

/u/:
anar [an] tornar [turn]
posar [puz]; vosaltres [buzltres]; sortir
[surt]
Pronunciaci fricativa (sh) de la x inicial
Neutralitzaci de v i b en b: o postconsonntica:
Valncia [balncia]; veure [bwre]; panxa, xiquet, arxiu, anxova
beure [bwre]
MORFOLOGIA VERBAL
Desinncia -o ([-u]) a la primera persona del present d'indicatiu:
canto [kntu] miro [mru] parlo [prlu]
Desinncia -s, -s, -s en el pretrit imperfet de subjuntiu:
cants aprengus llegs
Desinncia -i en el subjuntiu:
(que jo) parli aprengui trobi
s del pretrit perfet perifrstic en detriment del pretrit perfet simple:
vaig anar vaig tornar

13.4.2 El valenci general

FONTICA
Distinci clara entre a i e tones: Distinci clara en la pronncia de v i b:

casa [kza]; terra [tra]; cresta [crsta]; Valncia [valncia] veure [vwre]
mare [mre]; producte [prodkte]; pare [pre] beure [bwre]
Distinci clara entre o i u tones:

Pronunciaci africada (tx) de la x inicial
posar [pozr] vosaltres [vozltres] o postconsonntica (per no sempre):
sortir [sortr]
panxa, xiquet, arxiu, anxova
Manteniment general de la -r final:
estimar [estimr] fuster [fustr]
dolor [dolr]
madur[madr] anar [anr]
tornar [tornr]
MORFOLOGIA
Desinncia -e en la primera persona del present d'indicatiu:

cante [knte]; mire [mre]
Desinncia -ara, -era, -ira en el pretrit imperfet de subjuntiu:

cantara ; aprenguera; llegira
Desinncia -e/a en el subjuntiu:

(que jo) parle aprenga trobe
s simultani, del pretrit perfet perifrstic i del pretrit perfet simple:

vaig anar (an) vas anar (anares)
va anar (an) vam (vrem) anar (anrem)
El valenci mant la triple gradaci locativa dels demostratius (aquest, aqueix, aquell),
i dels pronoms neutres (a, aix, all), enfront del catal oriental, que ha redut
aquesta triple gradaci a doble: demostratius (aquest, aquell), pronoms neutres (aix i
all).
No consonantitza les formes femenines dels possessius: meua, teua, seua i plurals
respectius. El catal oriental fa meva, teva, seva amb els plurals respectius.
LXIC
catal oriental catal occidental

sortida eixida
mirall espill
escombra granera
vas got
xai corder
cofoi desvanit
eixerit despavilat
mongeta fesol
13.4.3 El baleric
FONTICA
Neutralitzaci de a i e tones en //: Distinci entre v i b:

casa, terra, cresta vi /vi; vedella /vedeia
Realitzaci de la e tnica com // neutra: Supressi de la -r final:

rebre /rbre; ceba /cba; pl /pl or /o; cor /co; car /ca; acer /ce
Confusi de o i u tones (excepte a Ciutat, Es pronuncia en verbs + pronom:

Manacor, Inca, etc.): fer-te
sonar /sun; cos /cus; colom /culom
Ioditzaci de la ll: Prdua de la t en el grup -nt i -lt:

palla /paia; cella /ceia; fulla /fuia font /fon; pont /pon; alt /al
Reducci de l'acabament -ia > i: Prdua de la g en el grup -ng (-nc):
gbia /gabi; rbia /rabi; histria /histori fang /fan; jonc /jon
Reducci dels diftongs qua / gua > co / go: Prdua de la -s- inervoclica:
quan /con; aigua /aigo; quatre /cotre camisa /camia; acusar /acuar;
rosegar /roegar
MORFOLOGIA
Desinncia en la 1a persona del ARTICLE

present:
Predomina l'article salat:
cant, trob, sent, sembr, cobr, parl
M. sing. M. pl. F. sing F. pl.
Desinncia -am, -au en la 4a i la 5a
persona del present: + cons es es sa ses
+ vocal s' es (ets) s' ses
cantam, cantau amb + so sos sa ses
Desinncia -eim, -eis en la 4a i la 5a per: les hores, el mn, la Mare de Du, el
persona del present d'alguns verbs bisbe, el dimoni, l'amo, el cel, la mar, etc.
velaritzats:
deim, deis, creim, creis, veim, veis Article personal medieval: en, na (n')
Incoatius com en valenci PRONOM

cresc, patesc s de la forma plena: me, te, se, mos,
vos, se:
Desinncia -s, -asses en l'imperfet de Mos n'anam
subjuntiu: Vos he enganat
cants, cantasses
SINTAXI LXIC
Ordre de pronoms medieval Aparici de lxic del catal occidental,

directe+indirecte: arabismes i anglicismes:
el te don besada granera
la te dur capell ver
la vos explicar ca calons (pantalons)
allot gord
En la combinaci verb + pronom, el
pronom s tnic:
bonder (bow windows)
Seu-t /seut/, anar-s'n /anarsn/ xoc (chalk) guix
pinxa (pilchard) arengada
s del pronom jo com a cas oblic flor (terra)
Per jo amb jo contra jo
13.4.4 Exercici
1. Identifica en quin dialecte dels que hem vist estan escrites aquestes frases:
a) Jo parle tots els dies per telfon amb la meua mare.__________________________
b) Vull que el Jordi vingui aviat. Ha de pint la porta.__________________________
c) S'allot pensa que s mill comprar-se una moto, per jo pens que s mill un
cotxo.________________________________________________________________
d) Este xiquet va trencar ahir l'espill. Ja n'ha trencat huit en un any._______________
e) Si la meva mara cants, trencaria el mirall._________________________________
f) Mos n'anam de casa. No suportam ni sa famili ni s'escola._____________________
13.5 Conceptes de sociolingstica
Si durant tot el quadern hem estat estudiant diferents aspectes propis de la llengua (la fontica,
la morfologia i la sintaxi), hi ha altra disciplina que no s'ocupa d'aquests aspectes interns, sin
d'altres externs al llenguatge: la sociolingstica.
La sociolingstica, per tant, s una disciplina que sencarrega destudiar les condicions
dexistncia duna llengua. Analitza ls lingstic tot relacionant-lo amb la realitat objectiva
on es realitza, en el seu context social. Es tracta, en definitiva, de tenir clars els mbits ds
duna llengua, el territori on susa, les varietats lingstiques ms usades, la categoria dels
seus parlants (social, ideolgica, edat, professi, sexe, etc), els temes que es tracten, el context
en qu es realitzen les comunicacions, les intencions dels qui practiquen la comunicaci; en
suma, totes les variables sociolingstiques que intervenen en el procs comunicatiu.
13.5.1 La variabilitat de l's lingstic. Els registres

El primer concepte que cal definir per estudiar la variaci social duna llengua s el dmbits
ds. Consisteixen en els diversos marcs socioculturals diferenciats en qu una llengua (o
varietat lingstica) s usada: familiar, educatiu, mitjans de comunicaci... s difcil delimitar-
los exhaustivament, per s que podem exposar una srie de coordenades que ens ajudaran a
definir-ne la tipologia: les categories dindividus (sexe, edat, ocupaci, coneixena prvia...),
el tema, la situaci (formal o informal), la intenci...
Lligat als mbits d's o a les situacions comunicatives en qu utilitzem una llengua trobem el
concepte de registre, que podem definir com la varietat de la llengua que utilitza un parlant
en una situaci comunicativa concreta, i que dna compte de la seua capacitat d'adaptaci a
aquesta situaci comunicativa. Podem trobar-nos diverses classificacions del registres. La ms
usual diferencia entre:
1. Registre colloquial 4. Registre estndard 7. Registre literari

2. Registre vulgar 5. Registre cientificotcnis 8. Registre periodstic
3. Argots 6. Registre jurdic i administratiu 9. Registre publicitari
Aquesta classificaci t en compte la temtica de qu es parla, la intencionalitat del parlant, el

canal de comunicaci (oral, escrit) i el nivell o grau de formalitat, s a dir, l's ms o menys
acurat (pel que fa a la correcci gramatical i elaboraci) de la llengua. Aix, per exemple, el
registre colloquial s molt poc elaborat gramaticalment i les estructures de la llengua sn
senzilles, el contrari del que fa el registre literari, que s molt elevat. El registre estndard
seria relativament intermedi entre el colloquial i el literari, tot fent servint, bviament, la
llengua amb absoluta correcci. De fet, totes les llenges normalitzades s'expressen amb dues
modalitats, la parlada i l'escrita, que el registre estndard aproxima recprocament. Ja hem
comentat que el registre estndard s el que s'utilitza com a model en l'escola, els mitjans de
comunicaci, etc.
13.5.2 Llenges minoritries i llenges minoritzades

Si tenim en compte la realitat lingstica del mn on vivim, podrem veure que hi ha un grup
redut de llenges (angls, francs, castell, portugus, rab, xins i rus) que han aconseguit a
nivell quantitatiu un s molt important. Al mateix temps, hi ha altres llenges amb un s
quantitatiu molt ms redut, per la qual cosa han rebut el qualificatiu de llenges minoritries
(occit, uscar, bret, sard, catal...).
Ara b, hi ha llenges minoritries, com el suec o el dans, per exemple, que en el seu territori
tenen un estatus ben normal. s a dir, que sn llenges oficials en tots els mbits ds dels
seus territoris especfics. Per aix, s necessari fer servir un altre concepte ms aclaridor, el de
llengua minoritzada que apliquem a situacions en qu les llenges, en un determinat context,
pateixen un procs de retracci dels seus usos pblics i privats que namenacen lexistncia.
Tots els seus parlants es veuen obligats a exercir un bilingisme unilateral, ja que la seua
llengua s insuficient per viure en la prpia comunitat.
El concepte de llengua minoritzada es pot aplicar fins i tot al cas de les llenges majoritries,
en certs llocs. Podem pensar en el cas del francs al Canad, del castell a Puerto Rico, o del
galaico-portugus a Galcia.
Evidentment, tamb podem trobar casos de llenges minoritries, que alhora estan relegades a
la condici de minoritzades: el cas del catal, de luskar, del bret, del sard, etc.
13.5.3 Llenges en contacte: bilingisme, diglssia. Conflicte lingstic

Tots sabem que les diferents comunitats lingstiques no viuen mai completament allades,
sin que per unes raons o per altres (a causa dels estudis, de les relacions amb altres
comunitats lingstiques, per imposicions poltiques o culturals, etc.), els sistemes lingstics
de cada comunitat entren en contacte amb el de les altres. Aquest contacte provocar casos
dinterferncies a tots els nivells, sobretot quan es tracta de dues comunitats prximes en qu
una, amb ms mitjans i poder, intenta imposar la seua llengua a laltra. Deriven daquest
contacte de llenges una srie de situacions que conv aclarir: bilingisme, diglssia,
conflicte lingstic, substituci lingstica i normalitzaci.
Bilingisme
s el cas ms simple de pluriligisme, en qu un individu parla dues llenges a un mateix
nivell. Sinclouen ac situacions extremadament variades dacord amb els nombrosos factors
que es tinguen presents. Apareixen aix conceptes com bilingisme passiu o actiu, simtric o
asimtric, instrumental o integratiu, individual, territorial, social, etc. Cal tenir en compte,
per, que sota l'etiqueta de bilingisme s'amaga moltes vegades una situaci social que, de fet,
s totalment inestable, ja que quan una de les llenges parlades al si d'una comunitat esdev
suprflua per a la comunicaci, resulta difcil mantenir-ne la seua supervivncia a llarg
termini.
Diglssia
El primer que introdu el concepte de diglssia fou Charles A. Ferguson, lany 1959. El
concepte de Ferguson es referia a situacions en qu dues varietats dun mateix idioma,
coexistents, tenen assignades funcions diferents dins de la comunitat parlant. Ara b, el terme
sha generalitzat i sutilitza per explicar la duplicitat de funcions de dues llenges diferents
(en contacte i en conflicte), basada en la desigualtat social de condicions. Aix, existeix una
llengua A que s la que sutilitza com a vehicle en els mbits ds formals i escrits i en
lmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicaci, de ladministraci, etc.), i una
llengua B, considerada per la majoria de parlants com inferior o baixa i que noms susa en
els nivells familiars o colloquials. Es tracta, tericament, duna situaci estable,
despecialitzaci funcional.
Conflicte lingstic
Al llarg de tota la histria del catal, el contacte amb altres llenges ha estat una constant i a
partir dels segles XVI i XVII sha convertit en un veritable conflicte lingstic. Aquesta s, a
diferncia de la diglssia, una situaci dinmica. Sorgeix en el mateix moment en qu una
llengua (minoritzadora) comena a ocupar els mbits ds o funcions lingstiques duna altra
prpia dun territori (llengua minoritzada). El replegament dels usos de la llengua recessiva
porta aquella societat a una disjuntiva: la substituci lingstica o la normalitzaci.
Substituci lingstica: lextinci de la llengua ms dbil en el conflicte.

Normalitzaci: que la llengua de la comunitat recupere tots els mbits ds. Lxit de la
normalitzaci depn en gran part de factors extralingstics.
Lnica alternativa que hi ha per a no perdre la nostra llengua s la normalitzaci lingstica,

que sols es podr dur a terme mitjantant accions conscients.
13.5.4 Normalitzaci i normativitzaci

La normativitzaci constitueix laspecte exclusivament lingstic del problema. Implica la
fixaci (elaborada per fillegs i tcnics) dun codi lingstic concret, ra per la qual tamb s
coneguda sota el nom de codificaci lingstica. Lexistncia duna norma codificada
comunament acceptada, actua com a fre en el procs de fragmentaci dialectal que, com
sabem, constitueix una de les possibles estratgies encaminades a aconseguir la substituci
lingstica.
La normalitzaci abasta la vessant social. Que una llengua esdevinga normal significa que
sen faa s en tots els mbits socials i resulte vlida per a qualsevol funci, tant per aquelles
ms prestigiades socialment com en els mbits de relacions quotidianes. Com es pot deduir, la
normalitzaci comporta una extensi social de la llengua en qesti i pressuposa, s clar, el
concepte de normativitzaci: sols una llengua fixada normativament pot esdevenir
normalitzada.
13.5.5 Exercici
1. Comenteu les afirmacions segents:
a) Les persones cultes no parlen dialecte.
b) En una llengua normal, els dialectes sn cada dia ms divergents entre ells.
c) El registres depenen dels usos.
d) Lescola i els mitjans de comunicaci de masses sn instruments necessaris per al
coneixement i la difusi de la varietat estndard.
e) Una persona s bilinge si sap parlar dues llenges.
f) Per a saber si una llengua s important o no, noms cal mirar el nombre de persones que
la parlen.
g) Una llengua normalitzada s aquella que parla molta gent.
h) Una llengua minoritria sempre s una llengua minoritzada.
i) Una llengua majoritria sempre acaba sent minoritzada.
j) Una situaci de conflicte lingstic sempre acaba en una substituci lingstica.
k) La substituci lingstica pot evitar-se amb un bilingisme legal.
l) La substituci lingstica es produeix en una sola generaci?
m) Seria millor si tot el mn parlara la mateixa llengua?
n) Nosaltres formen part d'una societat bilinge?
o) Lestndard s la varietat utilitzada en la creaci literria.
p) El professorat s el responsable del procs de normalitzaci.
13.6 Taula cronolgica dels fets histrics i culturals ms importants
SEGLE FETS POLTICS ASPECTES CULTURALS TESTIMONIS LINGSTICS

713-720. Ocupaci
sarrana
VIII 785 - Els francs
conquesten Girona
801- Llus el Piads

conquesta Barcelona.
Carlemany estableix els
lmits de la Catalunya 842 - Juraments d'Estrasburg, primera
Vella. manifestaci escrita d'una llengua
IX roman (el francs).
878- Guifr el Pels,
comte de Cerdanya i
Urgell, s nomenat comte
de Barcelona. Naix el
casal de Barcelona,
dinastia que no
s'extingir fins al 1410.
Cultura clunianenca: monestir

X 986- El comte Borrell II de Vic i Ripoll Inici a Catalunya de la literatura
s'independitza dels trobadoresca
francs.
Primera manifestaci escrita en catal:
Plenitud del romnic. Fundaci Fragments d'una traducci del Forum
XII 1148-49- Ramon del monestir de Poblet (1150) Iudicum.
Berenguer IV
conquestaTortosa, Lleida Finals XII: Homilies d'Organy, primer
i Fraga. text literari en catal.
1264- Jaume I ordena que a Valncia

Jaume I el Conqueridor tota la documentaci s'escriga en vulgar
XIII (1213-1276) catal. La Cancelleria Reial, factor
Inici de l'art gtic (catedrals de d'unitat idiomtica
1228-9. Conquesta de Barcelona, Tarragona i
Mallorca Valncia) Ramon Lull (1232-1315)
1232-45. Conquesta del
Regne de Valncia Arnau de Vilanova (1238-1311)
1265- Els catalans
participen en la Crnica de Jaume I
conquesta i repoblament
de Mrcia Crnica de Desclot
Pere II el Gran
(1276-1285)
1282- Conquesta de
Siclia.
Alfons II el Franc
(1285-1291)
1287- Conquesta de
Menorca.
Jaume II el Just Bernat Metge (1340/6-1413)

(1291-1327) 1300- Creaci de l'Estudi
General de Lleida, que ser el Anselm Turmeda (1350-1420)
1303 -4- Inici de centre universitari de la
XIV l'expedici catalana a monarquia. Sant Vicent Ferrer (1350-1419)
Orient, sota el
comandament de Roger de Francesc Eiximenis (1327-1409)
Flor.
Crnica de Ramon Muntaner (1325)
1323-27.- Conquesta de
Sardenya Crnica de Pere el Cerimonis
Alfons III el Benigne

(1327-1336)
Pere III el Cerimonis

(1336-1387)
1350- Fundaci de la
1354- Ocupaci i Universitat de Perpiny 1380- Introducci de l'Humanisme a la
poblament de l'Alguer Cancelleria Reial
1378- Inici del Cisma
Joan I el Caador d'Occident
(1387-1396) 1393- Inici dels Jocs Florals a
Barcelona
Mart I l'Hum 1410- Mor el rei Mart l'Hum
(1396-1410) sense descendncia i s'extingeix
la casa dinstica de Barcelona. Jordi de Sant Jordi (s. XIV-1423)
XV Interregne
1410-1412 1412- Comproms de Casp, on Jaume Roig (1400?-1478)
s elegit rei Ferran d'Antequera,
Dinastia dels Trastmara de la dinastia catellana dels Joanot Martorell (1413-1468)
(Ferran I d'Antequera Trastmara.
(1412-1416), Joan Ros de Corella (1433-1497)
Alfons IV el Magnnim poca dels grans monuments
(1416-1458) del gtic civil catal: llotges de Isabel de Villena (1430-1490)
Joan II sense Fe (1458- Valncia i Palma, Torres de
1479) Serrans a Valncia, etc. Ausis March (1397-1444)
1479- Uni dinstica

d'Arag i Castella
1494- Fundaci de la
Ferran II el Catlic Universitat de Valncia Bernat Fenollar
(1479-1516) (1445-1516)
1492-1503- Pontificat del

papa valenci Alexandre Art renaixentista
XVI VI
1521- Primera documentaci del terme
Creixement demogrfic a llemos aplicat al catal antic
1519- Inici del conflicte de Valncia entre 1563 i 1600
les Germanies a Valncia
Dinastia dels ustria

Carles I (1519-1556) 1551- En el Concili de Trento es
Felip II (1556-1598) prohibeixen les traduccions de la Bblia
en llengua vulgar i es crea un ndex de
1545-1563- Concili de llibres prohibits.
Trento
Felip III (1556-1621) 1568- Es prohibeix que els moriscos
utilitzen la seua llengua (l'algaravia) i
1609- Expulsi dels Repoblament del Pas Valenci se'ls obliga a conixer el roman
moriscos, amb el trasbals desprs de l'expulsi dels
subsegents de tot el moriscos en condicions molt
XVII sistema econmic i social. dures i sota el fur d'Arag. 1576- S'inicien les pragmtiques reials
en castell
Felip IV (1621-1665)
Bandolerisme al Principat i al
1618-48: Guerra dels Pas Valenci afavorit per les 1591- Acadmia de Los Nocturnos a
Trenta Anys: Espanya i dures condicions senyorials, la Valncia, on es desenvolupa una
ustria contra Frana i crisi econmica i el clima de notable escola dramtica en castell.
altres potncies europees. violncia poltica entre bndols.
El 1635 el Duc d'Olivares
introdueix a Catalunya un 1640- Primer llibre en castell a
exrcit de mercenaris. Mallorca
Art barroc
1640- Revolta catalana.
Corpus de sang (7 de juny) 1645- Darreres Corts
Valencianes
1659- Pau dels Pirineus:
sense l'aprovaci de les
Corts Catalanes, Felip IV
cedeix a Frana el
Rossell, el Vallespir, el
Capcir i la meitat de la
Cerdanya.
Carles II (1665-1700)
Accentuaci del rgim senyorial
1693- Segona germania a a Valncia
Valncia.
Dinastia borbnica 1700- Al Rossell s'imposa l's del

Felip V (1700-1746) francs en els actes pblics
1706- ltimes Corts Catalanes

XVIII 1700-1714- Guerra de
Successi entre ustria i
Frana pel tron d'Espanya Fi del rgim jurdic propi i de
en morir sense les institucios d'autogovern. 1738- Al Rossell, el Conseil Souverain
descendncia Carles II. El Consell d'Arag s'afegeix al prohibeix als eclesistics que facen els
Consell de Castella. llibres de registre en catal.
1707- 25 d'abril, batalla Supressi de les Universitats
d'Almansa. Triomf dels del Principat, que sn
partidaris de Felip V substitudes per la de Cervera.
(botiflers) sobre els El dret privat propi s'aboleix al
austracistes (maulets). 29 Regne de Valncia, per es
de juny, decret d'abolici conserva al Principat.
dels Furs de Valncia i
annexi del Regne de
Valncia al de Castella.
1714- 11 de setembre.
Capitulaci de Barcelona
1715-16. Decrets de Nova

Planta amb l'abolici de Al segle XVIII es registra un
les lleis, constitucions i extraordinari creixement 177?- S'imposa el castell en els llibres
institucions prpies de demogrfic i un de comptabilitat
Catalunya i les Illes. desenvolupament de les forces
productives, prembul de la 1768- "Real Cdula para que en todo el
Ferran VI (1746-1759) revoluci industrial del XIX. Reyno se actue y ensee en lengua
Carles III (1759-1788) castellana"
1789- Revoluci Francesa 1778- Prohibici de predicar en catal a

la seu de Mallorca
1794- La Convenci Nacional Francesa

decreta l'ensenyament generalitzat del
francs.
1808-14- Guerres
napoleniques 1799- Real Cdula que prohibeix
"representar, cantar i bailar piezas que
XIX Ferran VII (1808-1833) no fuesen en idioma castellano".
1822- Abolici del Codi Penal
Isabel II (1838-1868) catal
Amadeu I (1869-1873) 1829- Derogaci del Codi de 1820- A partir d'aquest any, el
Comer de Catalunya procediment criminal davant els
I Repblica (1873-74) tribunals noms se segueix en castell.
Alfons XII (1874-1885) 1833- Divisi provincial
1825- Primer intent d'instituir
1834- Llibertat d'indstria i l'ensenyament oficial uniforme en
Alfons XIII (1886-1931) supressi definitiva del sistema castell: es prohibeix l's del catal a
gremial i dels tribunals catalans. les escoles.
1891- Fundaci al
Principat de la Uni 1837- Desapareix la moneda 1832- Primera versi moderna al catal
Catalanista, que el 1892 catalana de la Bblia
elabora les Bases de
Manresa, projecte 1868- Primer sindicat obrer de 1833- es publica l'oda "La Ptria",
d'autonomia per a caracterstiques modernes d'Aribau.
Catalunya amb una
ideologia conservadora. 1890- Estroncament de 1837- A Valncia, apareix la revista
l'expansi econmica per la politicosatrica El Mole, ntegrament en
1898- Espanya perd les crisi de la indstria i el comer catal.
darreres colnies: Cuba, internacional.
Puerto Rico i Filipines. 1857- Llei Moyano d'Instrucci
1898- Final de la collaboraci Pblica: l'nica gramtica que pot
entre la burgesia catalana i ensenyar-se en les escoles s la
l'Estat castellana, de coneixement obligatori.
1859- Restauraci dels Jocs Florals a

Barcelona.
1862- Llei notarial que obliga a redactar

les escriptures en castell i prohibeix els
contractes en catal.
1867- Prohibici que les peces teatrals

s'escriguen exclusivament "en los
dialectos de las provincias de Espaa".
1870- El registre civil comena a fer-se

exclusivament en castell
1877- L'Atlntida, de Jacint Verdaguer.
1878- Aglutinats per Constant

Llombart, un grup de renaixentistes
valencians, entre els quals Teodor
Llorente, creen Lo Rat Penat.
1881- Llei d'enjudiciament civil: els

processos noms se segueixen en
castell.
1881- Missatge a la Reina Regent, en

qu se li demanava l'oficialitat del
catal.
1882- Es publica la primera gran obra

del naturalista Narcs Oller, La
papallona.
1890- Inici del Modernisme
XX literari i esttic 1896- Es prohibeix parlar en catal per
telfon.
1901- Creaci de la Lliga
Regionalista, burgesa i 1906- Es publica La 1902- Decret del liberal Romanones
conservadora. Triomf Nacionalitat Catalana, de Prat que obliga a l'ensenyament del
electoral catalanista al de la Riba. catecisme en castell
Principat.
1907- I Assemblea Regionalista 1906- Per iniciativa d'Antoni M.
1914- Constituci de la Valenciana Alcover se celebra a Barcelona i el I
Mancomunitat de Congrs Internacional de la Llengua
Catalunya 1908- Es funda Joventut Catalana.
Valencianista
1914-18: i Guerra Mundial 1907- Creaci de l'Institut d'Estudis
1909- Exposici regional de Catalans (IEC)
1918- Creaci de la Uni Valncia
Valencianista, semblant a 1912- Pompeu Fabra publica la seua
la Lliga. 1920- Fundaci de la Societat Gramtica de la llengua catalana.
Castellonenca de Cultura
1923- Colp d'estat del 1913- Publicaci de les Normes
general Primo de Rivera. 1929- Exposici Universal a Ortogrfiques de l'IEC
Instauraci de la dictadura Barcelona
(1923-1930). 1916- La Real Academia Espaola insta
1929- Gran crisi econmica al govern perqu s'ensenye el castell
1925- Supressi de la internacional (la "Gran pertot arreu, mentre que la Lliga
Mancomunitat Depressi"). demana l'oficialitat del catal.
1930- Dimissi de Primo 1917- Diccionari ortogrfic de l'IEC.

de Rivera
1918- Gramtica catalana, de Fabra,
1930- Fundaci de sota els auspicis de l'IEC.
l'Agrupaci Valencianista
Republicana 1924- Ordre prohibint ensenyar en
catal. Es prohibeixen els Jocs Florals.
II Repblica Espanyola 1932- Publicaci del Diccionar

XX (1931-1939) General de la Llengua Catalana, de P.
Fabra.
1932- Aprovaci de
l'Estatut de Catalunya 1932- La majoria de les institucions
culturals i dels intellectuals valencians
1936- 18 de juliol. Colp accepten els criteris gramaticals de
d'estat contra la Repblica Fabra i signen les Normes de Castell.
i inici de la guerra civil.
1932- Apareix el primer volum del
Diccionari catal-valenci-balear
Dictadura del general
Franco (1939-1975)
1939- Inici de la ms dura
repressi poltica contra el
1939-45: II Guerra catal 1948-62: Es publiquen els vuit darrers
Mundial volums del Diccionari catal-valenci-
1940- Circular per la qual es balear.
1945- L'ONU condemna el prohibeix l's pblic del catal
rgim de Franco 1950- M. Sanchis Guarner publica la
1945- La Nueva ley de seua Gramtica valenciana.
1953- Els acords amb els Educacin Primaria noms
Estats Units i el Vatic permet el castell a l'escola 1959- Comena a publicar-se la revista
desbloquegen l'allament Serra d'Or
del rgim franquista.
1960- M. Sanchis Guarner publica
1956- L'oposici revisada i augmentada La llengua dels
antifranquista a l'interior valencians.
comena a agrupar-se i a
incidir sobre mplies capes 1962- Joan Fuster publica Nosaltres els
socials. valencians
1973- Assassinat de 1969- R. Ninyoles publica Conflicte

Carrero Blanco, cap de lingstic valenci
govern, per ETA.
1969- Comena a publicar-se la Gran
Enciclopdia Catalana
Joan Carles I
(1975) 1976- Apareix el diari Avui
1976-77- Celebraci del
Congrs de Cultura Catalana 1979-1982- Campanyes de
1977- Primeres eleccions desestabilitzaci lingstica al Pas
democrtiques 1983- Lleis de Normalitzaci Valenci.
Lingstica de Catalunya i del
1978- S'aprova la Pas Valenci 1983- Comena a emetre TV3,
Constituci Televisi de Catalunya
1986- Llei de Normalitzaci
1979- Estatut d'Autonomia Lingstica de les Illes Balears 1984- Aparici del setmanari El Temps
de Catalunya
1986- II Congrs Internacional de la
1982- Estatut d'Autonomia Llengua Catalana
del Pas Valenci.
1987- Les emissions de TV3 arriben al
1983- Estatut d'Autonomia Pas Valenci i les Illes Balears
de les Illes Balears
1989- Comena a emetre Televisi
Valenciana
2001- Creaci de l'Acadmia

XXI Valenciana de la Llengua
Unitat 14. Consells de redacci
Quan ens decidim a escriure un text hem de ser plenament conscients de quin s el nostre
objectiu bsic: aconseguir que la comunicaci escrita siga el ms efica possible. Per a aix,
hem dentendre que lescriptura implica un procs. Podem considerar que les etapes que shan
de seguir per a aconseguir un text ben escrit sn les segents:
1. Planificaci
2. Redacci
3. Revisi
14.1 Planificaci
Planificar s reflexionar. s establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a
terme una estratgia determinada per a recollir, seleccionar i ordenar la informaci que volem
transmetre.
Cal saber primer, per, quines sn les caracterstiques que defineixen un text ben escrit i quins
sn els aspectes que les determinen.
ADEQUACI COHERNCIA
Registre i dialecte Quantitat dinformaci
Propsit comunicatiu Qualitat de la informaci
Tractament personal Presentaci de la informaci
COHESI CORRECCI
Anfora Ortografia
Sinnims Morfologia
Puntuaci Sintaxi
Connectors Lxic
ADEQUACI
Ladequaci s la propietat dun text que determina quines caracterstiques quant a la varietat
dialectal i el registre hem dusar. s important que, abans descriure penseu quin tipus de text
necessiteu segons la situaci comunicativa.
Unitat 14. Consells de redacci 221
COHERNCIA
Un text s coherent quan est ben estructurat, amb una ordenaci lgica de les idees en els
diferents pargrafs. No ha de tenir defecte ni excs dinformaci, repeticions o buits, i ha de
contenir totes les dades rellevants i imprescindibles.
COHESI
Un text est cohesionat quan shi utilitzen b les conjuncions, els pronoms i totes les altres
partcules de connexi. Est ben puntuat i en linterior de les frases les paraules segueixen un
ordre lgic.
CORRECCI
Conixer b la normativa lingstica, les qestions purament mecniques de la gramtica, ens
permetr concentrar-nos en el contingut dels textos. Tot i aix, cal revisar els escrits abans de
considerar-los definitius. Actualment els programes informtics incorporen correctors que ens
sn de gran ajuda.
VARIACI
Finalment, hi ha una srie de qestions a tenir en compte en la valoraci global dun text. Es
tracta del risc que la persona assumeix a lhora descriurel. En aquest punt hem de tenir en
compte coses com la variaci, la riquesa i la precisi lxiques, els recursos sintctics en
general, lexpressivitat, etc.
El segent pas en la planificaci s lanlisi de la situaci comunicativa, s a dir, respondre

les preguntes segents:
A qui volem escriure? (adequaci)
La resposta condiciona factors com el grau de formalitat, les frmules de tractament, el

gnere, la varietat dialectal, etc.
Sobre qu volem escriure? (adequaci i coherncia)
El tema sol comportar una terminologia distintiva per a cada tipus de text
Per qu volem escriure? (coherncia)
Conixer el propsit de la comunicaci s bsic a l'hora d'escriure. Segons l'objectiu que

vulguem aconseguir, el tipus de text que podem escriure sol presentar elements formals
caracterstics.
Com ho volem escriure? (coherncia i cohesi)
Un missatge ens pot arribar en diverses formes de comunicaci escrita (rtol, carta, targeta
postal, telegrama, article de diari, etc.) i aix condiciona diversos factors del text final, com
l'extensi o l'estructura, entre daltres.
A qui volem escriure? Sobre qu volem escriure?
Grau de formalitat Tema
Frmules de tractament Tria lxica
Gnere
Per qu volem escriure? Com ho volem escriure?

Propsit Tipus de text: carta, article
dopini, etc.
Estructura
Extensi
Una vegada que hem fet a, hem daprendre les tcniques de recollida de la informaci.
Entre daltres:
1. Pluja didees: anoteu tot el que se us vinga al cap sobre un tema determinat, sense
preocupar-vos per la forma.
2. Feu-vos preguntes sobre el tema: Qui? Qu? Quan? Com? Per qu? On?
3. Feu-vos altres preguntes rellevants i anoteu les respostes:
Qu sabeu del tema?

Com el podreu definir?
A qu sassembla?
Amb quins altres temes o assumptes el podeu relacionar?
Quines opinions teniu a favor o en contra?
4. Esbosseu lorganitzaci del text: feu un esquema amb divisions que es correspondran
a les distintes unitats del text final.
Una vegada que ja disposem de la informaci que volem incloure en el text, cal seleccionar-
la; s a dir, cal establir quines idees no podem relacionar de cap manera amb les altres i
quines tenen lligams obvis. Es tracta, per tant, de rebutjar aquella informaci que no ens
interessa, i quedar-nos sols amb aquella que s adequada depenent del tipus de receptor, del
tema, de la finalitat, del tipus de text i del canal.
La selecci de la informaci ens ajuda moltes vegades a ordenar la informaci; endrear-la

segons els criteris que demane el text (criteris cronolgics, causals, espacials, d'ordre
d'importncia de la informaci, etc.).
Hi ha dos procediments bsics per a ordenar la informaci: l'agrupaci (grups i mapa

conceptual) i la jerarquitzaci (lesquema).
14.1.1 Exercici
1. Completeu els apartats que us proposem sobre complexos dels joves ordenant les
idees segents:
El fsic produeix complexos
Exposa la teua opini
No tens el pes ideal
Moltes coses de tu no tagraden
No tatreveixes a opinar en contra dalg
La timidesa acomplexa
La causa s ladolescncia
Deixa passar el temps, desapareixeran
Estigues satisfet amb el teu cos
a) Causes dels complexos
El fsic produeix complexos

b) Exemples de complexos
No tens el pes ideal

c) Recomanacions per superar els complexos
Exposa la teua opini

14.2 Redacci
A lhora de redactar un text, hem de tenir en compte les eines principals de qu disposem per
estructurar la informaci i donar cohesi i unitat al text: els pargrafs, que distribueixen les
idees al llarg de lescrit; la puntuaci, sense la qual el text seria illegible, els connectors,
que interrelacionen frases i pargrafs; i les frases.
14.2.1 El pargraf
Els pargrafs fan la mateixa funci en el text que les columnes duna casa: constitueixen
lestructura de la construcci del text. Sn un conjunt de frases relacionades que
desenvolupen un nic tema, subtema o aspecte particular diferenciat de la resta de lescrit.
Una vegada que hem confeccionat lesquema, nhem de desenvolupar tots els punts per a
crear el text. Cada idea o cada bloc didees de lesquema ha de ser utilitzat per a un pargraf.
Definim el pargraf com el fragment de text que hi ha entre dos punts i a part. Tamb es
coneix com la seqncia que es troba entre la frase i el text. Imaginem que el text ha destar
format per tants pargrafs com idees hem incls en lesquema.
Lelement ms important s la primera frase, que ocupa la posici ms rellevant: s el primer
que es llig i, per tant, ha dintroduir el tema o la idea central. Aix mateix, la darrera frase pot
tancar la unitat amb algun comentari global o una recapitulaci que recupere alguna dada
rellevant.
A continuaci us presentem cinc de les errades ms corrents que se solen trobar en els escrits
pel que fa a la composici de pargrafs:
- Desequilibris. Barreja anrquica de pargrafs llargs i curts sense ra aparent. No hi ha cap

ordre estructurat: lautor/a els ha marcats de forma atzarosa.
- Repeticions i desordres. Es trenca la unitat significativa per causes diverses: idees que
haurien danar juntes apareixen en pargrafs diferents, es repeteix la mateixa idea en dos
o ms pargrafs, etc.
- Pargrafs-frase. Lescrit no t punts i seguit; cada pargraf consta duna sola frase, ms o
menys llarga. El significat es descompon en una llista inconnexa didees. El lector ha de
fer lesfor de relacionar-les i construir unitats superiors.
- Pargrafs-totxo. Pargrafs excessivament llargs que ocupen gaireb tota una pgina. El
lector ha de capbussar-shi per separar-ne totes les parts.
- Pargrafs amagats. Lescrit est ben ordenat en un nivell profund, per resulta poc evident
al lector, que ha de fixar-shi molt per descobrir-ne lestructura.
14.2.2 La puntuaci
La funci principal de la puntuaci consisteix a subdividir el text de manera que en facilite la
comprensi i la interpretaci. Depn en gran manera de lentonaci i de la sintaxi, per tamb
del gust personal. Ls adequat dels signes de puntuaci s propi de textos ben cohesionats.
El punt
El punt i seguit marca lacabament duna oraci, que no est enllaada
sintcticament a cap altra i que expressa un pensament complet; la paraula que el
segueix porta la inicial en majscula.
El punt i apart marca el final dun pargraf i indica que la relaci entre les
dues oracions s ms llunyana.
No sha de posar punt al final dels ttols o subttols separats dels textos.
La coma
Usos ms freqents de la coma per a separar elements:
Desprs del nom de la poblaci, en les datacions.

Separa els elements de les adreces.
Desprs de les frmules de salutaci i acomiadament de les cartes i daltres escrits.
Separa els elements de les enumeracions i tamb les successions de fets (llevat dels
dos ltims si van enllaats amb una conjunci i no hi ha ambigitat).
Reemplaa verbs sobreentesos, sobretot en titulars de notcies.
s de la coma per a introduir elements:

Davant i darrere dexplicacions en linterior de loraci principal.
Darrere dinterjeccions i vocatius collocats en linici de la frase.
Davant de les conjuncions adversatives per i sin generalment.
Delimitant complements duna certa llargada que encapalen una oraci o hi van
intercalats.
Delimitant frases extenses coordinades que expressen idees completes.
s incorrecte posar coma entre el verb i els seus complements o entre el subjecte i
el verb. Ara b, podem posar-ne si el subjecte o el complement sn llargs o
complexos.
s inadequat posar coma entre els dos ltims elements duna srie si van units
amb i, o o ni. Per la hi podem posar si els elements units sn llargs o complexos.
El punt i coma
Separa expressions que inclouen elements separats ja amb comes: Es van repartir
el premi aix: a Joan, 6 milions; a Pere, 4; a Marc 10, i a Pau 12.
Sol usar-se si hi ha relaci estreta entre dues frases; i la segona s una observaci o
comentari a la primera: El comit comarcal va acordar lelecci directa del
president; si es fa aix, shaur acomplit el manament del comit.
Els dos punts

Podem usar dos punts:
Davant de les enumeracions encara que no sn sempre necessaris.
Darrere dexpressions com per exemple, on s intercanviable per una coma.
Davant dun fragment que introdueix una explicaci, un aclariment, una
conseqncia.
Cal usar dos punts:

Davant de les paraules daltres persones.
Darrere de paraules com expose, demane, sollicite en documents administratius.
Darrere de les expressions que encapalen cartes, on es poden intercanviar per
comes.
14.2.3 Exercicis
1. Completeu el text amb els signes de puntuaci convenients. Escriviu les majscules.
Lart per lart

La vitalitat de lart i de la cultura en general s__ des del meu punt de vista__ inversament
proporcional a la institucionalitzaci que pateixen__ en aquest sentit__ per tant__ sn
moments difcils per a lart__ i s que amb la massificaci de la nostra societat__ durant
aquest segle XX__ lart tamb sha fet de masses__ contravenint aix lesperit originari de tot
art__ que s la interpretaci personal de la realitat__ dic aix perqu crec que s del tot
imprescindible de retornar a lart amateur__ a lart per lart__ lluny dels circuits comercials i
fins i tot del cenacles intellectuals que fagociten la producci amb un inters quasi sempre
crematstic__ la professionalitzaci no s__ al meu entendre__ una bona notcia per a lart
perqu interfereix decisivament en el resultat final del procs creatiu__ qui paga mana i qui
cobra fa all que li diuen o all que podr rendibilitzar millor__ aix vol dir que els artistes no
shi puguen guanyar la vida? En absolut__ per em sembla que el mats queda clar__
escultura experimental__ s__ monumentalitat__ no__ teatre al carrer__ s__ centres
dramtics__ no... Art__ s__ negoci__ no__
M.C. EL TEMPS
2. Completeu el text amb els signes de puntuaci convenients.
Tpics__ tpics__ prejudicis

Ens movem habitualment a base de tpics__ conceptes que dalguna manera existeixen __
que shan anat transmetent i que fem servir sense detenir-nos a reflexionar-hi__ si fem
lesfor danalitzar una mica qu diem i qu pensem__ en trobarem de tota mena i en totes les
rees de coneixement__ en poltica__ medicina__ arts i en la vida general (...)
EL TEMPS, 2-X-95
14.2.4 Connectors
Els connectors sn elements lingstics que uneixen les diferents parts dun escrit. Poden ser
conjuncions, preposicions, adverbis o locucions. Funcionen com a senyals visuals per al
lector, ja que marquen explcitament les interrelacions entre els pargrafs i les frases.
Els connectors que relacionen idees dins loraci sn les conjuncions i poden marcar:
Causa: perqu (+ indicatiu), ja que, vist que, com que, a causa de, grcies a, per
culpa de...
Conseqncia: en conseqncia, per tant, de manera que, per aix...
Condici: a condici de, noms que, en cas de...
Finalitat: perqu (+ subjuntiu), per tal de, a fi de...
Oposici: en canvi, ara b, amb tot, no obstant, en contra, al contrari, tanmateix...
Objecci: encara que, malgrat que, per b que, tot i que, mal que...
Els connectors que relacionen pargrafs o oracions completes es diuen tamb organitzadors
textuals. Susen per:
Introduir el tema: lobjectiu principal de, aquest escrit tracta de, ens proposem exposar...
Encetar un tema nou: respecte a, quant a, en relaci a, pel que fa a...
Marcar ordre: 1r, en primer lloc, primerament, per comenar, 2n, en segon lloc...
Distingir: duna banda, de laltra, per un costat, per una altra part, al contrari...
Continuar sobre el mateix punt: a ms a ms, desprs, tot seguit, aix mateix, a ms, aix
doncs...
Posar mfasi: s a dir, cal insistir, o siga, en altres paraules, el ms important...
Donar detalls: per exemple, en particular, en el cas de, com s ara...
Resumir: en resum, breument, resumint, en poques paraules, en conjunt...
Acabar: en conclusi, per acabar, aix doncs, per concloure, finalment...
Indicar temps: abans, al mateix temps, desprs, simultniament, ms tard, anteriorment,
ms endavant, a continuaci...
Indicar espai: a dalt i a baix, a la dreta/esquerra, al centre/costat...
14.2.5 Frases
Tots els manuals de redacci hi estan dacord: les frases llargues costen ms de llegir que
les curtes. s per aix que tots recomanen brevetat. A continuaci us donem alguns
suggeriments per tal devitar les frases massa llargues i poc entenedores:
Limitar els incisos. Els incisos tallen el discurs natural de la frase. Per aix conv fer-ne
un s moderat. No han de tenir ms de 15 mots, ja que aquesta s la capacitat mitjana de la
memria a curt termini. Si no podem prescindir dun incs llarg, conv refrescar la
memria lectora repetint lltim mot que havem escrit abans de lincs.
Esporgar el que siga irrellevant. Sovint algunes subordinades i alguns complements del
nom sn crosses o clixs de poc o cap significat. La frase guanya claredat si ens quedem
noms amb les paraules clau.
Ajuntar els mots relacionats. Lincs sha dinserir en el lloc que cause menys molsties.
Els mots que cal vigilar de no separar sense motius justificats sn les combinacions de
subjecte i verb i verb i complements.
Ordre racional. Lestructura ms bsica i comprensible s la de subjecte, verb i
complements. Per tots els extrems sn dolents. Un escrit en qu totes les oracions
respecten escrupolosament aquest ordre bsic seria avorridssim. El que sembla ms lgic
s que la informaci important del text, ocupe sempre un lloc preeminent. Les oracions
subordinades van millor al final, ordenades de ms curtes a ms llargues.
Selecci sintctica. Les informacions resulten ms concretes si hi explicitem els actors
reals dels fets. Si coincideixen amb el subjecte i lobjecte gramatical, la frase guanya
transparncia. En canvi, si la prosa amaga els protagonistes en construccions impersonals
o passives, la prosa t menys fora.
Equilibri entre noms i verbs. El llenguatge periodstic i administratiu moderns palesa una
tendncia creixent cap a lestil nominal. Daquesta manera la prosa guanya impersonalitat
i objectivitat, per tamb agafa un regust abstracte i perd claredat.
Evitar les negacions. Les frases negatives sn difcils dentendre, perqu requereixen ms
atenci i temps que les afirmatives. Molt sovint podem substituir-les per formulacions
positives.
Buscar un estil actiu. La passiva morfolgica, que funcionava tan b en llat i que susa
moltssim en angls o en alemany, no ha quallat mai en les llenges romniques. El catal
oral la fa servir molt rarament, i per escrit, la prosa es carrega de mots i s molt lenta i
feixuga.
Utilitzaci de mots comuns. Sn ms adequats en les explicacions i en les informacions.
Conv evitar, per tant, paraules cultes, massa tcniques o arcaiques que en dificulten la
lectura.
14.2.6 Errors ms habituals d'adequaci, de coherncia, de cohesi, d'estil i

de disposici del text
1. Registre mal utilitzat

2. Barreja de registres
3. Confusi jo/tu en l'emissor
ADEQUACI 4. Confusi tu/vost en el receptor
5. Confusi entre informar/opinar, etc.
6. Marques d'oralitat en el text
1. Idees desordenades
2. Molta o poca informaci
COHERNCIA 3. Repeticions excessives
4. Contradiccions
5. Digressions
1. Concordana gramatical errnia

2. Connectors mal usats
3. Usar sempre un mateix connector
COHESI 4. Absncia de connectors metatextuals
(en primer lloc, en segon lloc, per ltim)
5. Puntuaci inadequada
6. s erroni de cursives, cometes, etc.
1. Pobresa d'idees
2. s i abs de tpics
ESTIL 3. Introduccions anodines
4. Conclusions sobtades
1. Textos atapets, sense marges

DISPOSICI 2. Alternar pargrafs sagnats i no sagnats
DEL TEXT 3. No respectar les convencions formals
14.2.6.1 Exercicis
1. Indiqueu quin dels dos textos s el ms adequat en la situaci comunicativa segent:

avui teniu molta feina i heu de deixar una nota al vostre company de pis per advertir-
li que no us espere a l'hora de sopar.
a) Benvolgut amic: m'adrece a vs per comunicar-vos que avui em ser impossible venir a
sopar a causa de la quantitat de faena que tinc acumulada al despatx. Us pregue que em
disculpeu. Cordialment,...
b) Joan, aquesta nit arribar tard. No m'esperes a sopar. Fins dem.
1.2 Marqueu els errors d'adequaci ms greus del text segent i redacteu-ne un altre.
El format del text ha de ser una carta adreada al rector de la universitat.
Hola, em diuen Albert i sc estudiant de tercer d'enginyeria. T'escric per dir-te que no estic
d'acord amb l'augment de les taxes de matrcula. Tots els anys el mateix. s una vergonya, i
crec que hauries de fer alguna cosa, collons! No s si a s competncia de vost, per en tot
cas hauries de solucionar-ho, ja que per aix li paguen. B, no m'enrotlle ms. Espere la teua
resposta. Albert.
2. Reescriviu el text segent per tal que siga coherent.

No estic d'acord amb la legalitzaci de les drogues, ja que les persones que patixen alguna
malaltia no han de prendre-les, perqu no es curaran, sin prendre medecines. I les persones
que estan sanes de vegades es fan malaltes perqu prenen drogues, encara que aquestes moltes
vegades les blanes ajuden la gent a curar-se o a alleujar el dolor.
3. Corregiu els elements tipogrfics que calga (cursives, cometes, etc.) del text segent.
En primer lloc, parlarem de l'efecte que l'emissi de gasos contaminants est tenint sobre
l'augment de les temperatures, ja que aquests dos processos estan ntimament relacionats,
segons els ltims informes que s'han publicat en la revista "Investigaci i Cincia". En segon
lloc tractarem s l'estudi del desgla dels casquets polars, seguint aix el llibre del Dr. Thomas
Parker, "Biomassa dels pols en els darrers trenta anys". Per ltim, farem un breu comentari a
la bibliografia publicada recentment sobre el canvi climtic.
4. Assenyaleu els errors d'estil que cont el text segent.
La novella Amors de tardor que acabe de llegir s un llibre molt interessant i molt bonic, ja
que tracta de l'amor entre una xica jove i un vell de vuitanta anys molt ric. L'acci passa en un
balneari de Florncia (Itlia), i fa unes descripcions meravelloses dels jardins i de la
psicologia dels personatges. A mi la novella m'ha agradat molt, sobretot quan parla de Teresa,
la xica.
14.3 Revisi
La revisi s un dels procediments ms importants en el procs d'escriptura, moltes vegades la

qualitat del resultat depn d'aquest ltim pas. Revisar s avaluar el que hem escrit, decidir si
s'adiu amb les nostres expectatives i, si conv, modificar el que calga per tal de millorar el
text.
14.3.1 Revisi de continguts

Adequaci: Comproveu si el text compleix els vostres objectius, si la varietat lingstica
triada s la ms adequada, fiqueu-vos en la pell del lector i assegureu-vos que entendr tot el
que hi ha en el text, mireu que el grau de formalitat de l'escrit s'adiga amb el tipus de relaci
que teniu amb el receptor i comproveu que no heu barrejat sense coherncia registres diferents
dins d'un mateix text.
Informaci: Mireu si heu acabat dient tot el que en un principi voleu dir, suprimiu la
repetici innecessria, comproveu si heu sabut combinar amb encert l'explicaci amb
l'exemplificaci. Si heu fet alguna citaci textual, assegureu-vos que queda clara la font d'on
l'heu treta.
Ordre i cohesi: Pregunteu-vos si l'estructura general s prou clara, mireu si l'ordre que heu
seguit s el ms convenient. Comproveu que heu donat a tots els pargrafs del text una
mateixa forma (amb sagnat o sense). Llegiu independentment cada pargraf i pregunteu-vos si
est ben format. Assegureu-vos que totes les idees secundries estan clarament lligades amb
les idees principals de les quals depenen. Pregunteu-vos si heu triat els connectors ms
adequats. Comproveu si heu utilitzat correctament els signes de puntuaci.
Claredat i precisi: Assegureu-vos que totes les expressions s'adeqen a la situaci

comunicativa. Substituu les perfrasis innecessries. Elimineu les repeticions injustificables.
Comproveu que no heu escrit cap expressi que puga representar una discriminaci per raons
de sexe, raa, costums, etc.
14.3.2 Revisi gramatical

s ara, una vegada que ja hem redactat l'escrit i n'hem revisat el contingut, que cal analitzar-lo
des del punt de vista gramatical. Hi hem de tenir en compte tots els aspectes gramaticals:
accentuaci, apostrofaci, concordana, indefinits, pronoms relatius, pronoms febles,
preposicions, verbs, conjuncions, etc.
14.3.3 Recomanacions per a la revisi

No tingueu mandra a l'hora de revisar, res s intocable. No us limiteu a revisar la forma
(lxic, ortografia, majscules, etc.): reviseu a fons el contingut (adequaci, idees,
estructura i estil).
Considereu la revisi com un pas important en el procs descriptura; no com un

complement optatiu a la redacci.
Reviseu els aspectes de lescrit per separat: el propsit, les informacions, lestructura, les
frases, lortografia, etc.
Eviteu frases massa llargues, amb sintaxi complicada, amb abs dincisos, etc. Redacteu
frases ms curtes, amb lordre normal, afirmatives, actives, personals, etc.
Intenteu millorar lescrit emprant mots ds com, curts, concrets, amb significat
especfic, etc.; en comptes de paraules cultes, llargues, abstractes, buides de significat, etc.
Unitat 15. Consells per a la intervenci oral
Un dels objectius generals daquest curs s que lalumnat siga capa dadquirir un grau
avanat de compentncia a lhora de produir textos, tant orals com escrits. Pel que fa a la
producci de textos orals, en aquesta unitat podreu trobar una descripci del funcionament de
la prova oral, com tamb una srie de consells per poder-la superar.
15.1 Lectura
La primera part de la prova oral consisteix en la lectura dun text en veu alta. Lexaminador
haur lliurat prviament a lexaminand aquest text perqu shi familiaritze i siga capa de
llegir-lo amb la fludesa i la correcci adequades al nivell.
A continuaci us oferim una srie de remarques per a la lectura correcta de lalfabet valenci,
perqu us siga ms fcil recordar els errors ms habituals i daquesta manera pugueu evitar-
los i fer una lectura perfecta.
15.1.1 Lletres
Lletra c (ce): es llig com la s castellana davant de e i i. Ex: ceba, decisi, incident
Lletra g (ge): es llig com la g del francs o de langls davant de e i i. Ex: general, gimns,
gener
Lletra j (jota): es llig com la j del francs o de langls davant a, o, u. Ex: jaqueta, joc, jutge
Lletra x (ics):
1. Es llig com la ch castellana en posici inicial de paraula i desprs de consonant.

Ex: xic, panxa.
2. La x inicial d'alguns topnims s fa fricativa, com la sh de langls (sherry, ship); El
mateix ocorre amb els antropnims.
Ex: Xbia, Xtiva, Xixona Xavier, Xenofont, Xerxes, Ximena
3. Pot tenir el valor de /ks/ en els segents casos:
3.1. Sempre que va en posici intervoclica: fixar, lxic, taxi.
Excepcions: pixar, enguixar (valor fontic de fricativa)
3.2. En final absolut de mot, darrere de vocal: complex, fix, ortodox.
Excepcions: guix, haixix, ix, en qu es pronuncia fricativa
3.3. Tamb es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en qu la x est en
final absolut precedida de n:
Exemples: esfinx, larinx, linx.
4. La x t una realitzaci sonora, com a /gz/, quan es presenta en mots comenats amb
ex- seguida de vocal, h o consonant sonora:
Exemples: exacte, xode, examen, exhibir, exdiputat
5. Cal parar atenci a no traslladar les referncies grfiques castellanes a paraules com
esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany o estranger, i, doncs, evitar de
fer-ne una lectura incorrecta amb */ks/
15.1.2 Dgrafs
Recordeu que els dgrafs sn el conjunt de dues lletres que representen un nic so.
1 ny: es llig com la castellana o la gn francesa.

Ex: Espanya, any
2 ch: noms el trobarem a final de mot en alguns antropnims. Cal llegir-lo amb el
so /k/.
Ex: Domnech, Coderch
3 g, q: la diresi indica que la u del dgraf s'ha de llegir.
Ex: qesti, lingstica
4 ll: la realitzaci de la ela geminada s equivalent al contacte d'una /l/ en posici de
final absolut amb una altra a comenament de mot : el local.
Ex: novella
5 tz: equival al so [dz] o com una essa sonora.
Ex: organitzar, setze
6 tx: equival al so ch del castell.
Ex: fletxa, dutxa
15.1.3 Aplecs consonntics
1. La p de l'aplec mp s sempre muda.

Exemples: assumpte, comptar, prompte
2. Els aplecs -tl-, -tll-,-tm- i -tn- no s'han de llegir literalment, reproduint-ne fidelment la
grafia. La t que precedeix aquestes consonants s'assimila a la consonant posterior,
produint un efecte geminador. De manera que aquests grups s'han de llegir
/ll/, //, /mm/ i /nn/, respectivament.
Exemples: ratlla /rra/ , setmana /semmna/.
En alguns cultismes, per, no se sol produir aquesta assimilaci consonntica, de
manera que cadascula de les consonants mant el seu propi valor fnic.
Exemples: Atlntic, atles, atleta, ritme, tnia, etnografia.
Unitat 15. Consells per a la intervenci oral 235
15.1.4 Divergncies de tonicitat
En els presents dels verbs de la primera conjugaci que acaben en consonant + -iar (ex:
estudiar, canviar, apreciar, etc.), la tonicitat recau sobre la i.
Exemples: jo estudie, ell aprecia, tu canvies.11
15.2 Intervenci oral

Una vegada acabada la lectura lexaminand ha de donar la seua opini sobre el text que acaba
de llegir per a comprovar si lha ents i si s capa dexpressar idees completes sobre el tema
en qesti.
La intervenci oral sha dadequar a la situaci comunicativa, i mostrar la fludesa i la

correcci que exigeix el nivell.
15.2.1 Adequaci
Una resposta s adequada quan compleix el propsit comunicatiu, s a dir, quan el contingut
del missatge correspon a la pregunta i el to i la formulaci sadiuen amb el context.
Els principals errors dadequaci sn:

a) el discurs massa breu.
b) la resposta no sadequa a la pregunta.
c) el missatge s inintelligible, desordenat.
d) no sutilitza el registre adequat, per exemple: abs del registre colloquial.
e) es barregen diversos dialectes. Per exemple, utilitzaci de la flexi verbal del catal
oriental amb formes genunes del catal occidental.
f) repetici didees.
15.2.2 Fludesa
Es considera que una resposta s fluda quan lexaminand sexpressa sense limitacions, la
intervenci t un ordre lgic i els recursos de la llengua que utilitza sn variats i adequats. La
intenci i el contingut del text han de ser clars.
Quant a la fludesa, els principlas errors que podem observar sn els segents:
a) la intenci i el contingut del discurs sn bastants clars, per les intervencions sn
curtes o desordenades.
b) no es completen algunes de les idees iniciades.
c) les intervencions sn molt curtes.
d) es respon, bsicament, amb monosllabs.
11
Vegeu la Unitat 1. Accentuaci i diresi, pgina 2
15.2.3 Correcci
La part de correcci t en compte diversos parmetres. Els ms importants sn el lxic, la

morfosintaxi i la fontica.
Les principals errades sn:

a) Quant a la fontica:
No fer cap distinci entre vocals obertes i tancades.
No pronunciar de la /z/ (s sonora).
Pronunciar totes les s de forma sonora, fins i tots les sordes /s/.
Pronunciar els fonemes amb fontica castellana, per exemple: la j, la c davant de e
i i...
Pronunciar emfticament les consonants mudes, com per exemple la p de laplec
consonntic mp.
Ponunciar les vocals elidides, per exemple *el home en compte de lhome.
b) Quant a la morfosintaxi:
Canviar la conjugaci dun verb. Per exemple: fer una forma de la 3a conjugaci
quan el verb s de la 2a: *he recibit per he rebut; *tu percibeixes per tu perceps.
Utilitzar la perfrasi dobligaci castellana tenir que, per exemple:
*no tens que pensar per no has de pensar
*no tenies que dir-mho per no havies de dir-mho
Fer la 2a persona del singular acabada en as i la 3a del plural en an. Per
exemple:
*tu jugas per tu jugues
*ells jugan per ells juguen
Cometre errades generals de flexi verbal, com per exemple:
*jo sap per jo s
*que jo est per que jo estiga
*jo viu per jo veig
*ells ten per ells tenen
Canviar el gnere de les paraules, com per exemple:
*visc a les afores per visc als afores
*he fet un anlisi per he fet una anlisi
*tinc una dubte per tinc un dubte
*fa bon olor per fa bona olor
*mhe trencat un dent per mhe trencat una dent
*no he vist la senyal per no he vist el senyal
*home de bones costums per home de bons costums
Unitat 15. Consells per a la intervenci oral 237
Emprar incorrectament els pronoms o no posar-ne quan calga, com per exemple:
*tot aix vull comprar-lo per tot aix vull comprar-ho
*sho dic per li ho dic
*mos han donat per ens han donat
*lis he comprat per els he comprat
*volem anar-sen per volem anar-nos-en
*jo em vaig per jo men vaig
*de dies lliures, no tinc per de dies lliures, no en tinc
*no anir a la reunio, tu anirs per no anir a la reuni, tu hi anirs
Fer el plural dels substantius femenins en as, com per exemple:
*las donas per les dones
*las cosas per les coses
*las rosas per les roses
No fer b la concordana, com per exemple:
article femen nom mascul
*les dies per els dies
*les comptes per els comptes
plural del verb impersonal haver-hi
*hi han moltes persones per hi ha moltes persones
*hi havien molts hmens per hi havia molts hmens
c) Quant al lxic:
Utilitzar barbarismes, com per exemple:
*puesto per lloc
*donar-se compte per adonar-se
*pues per doncs
*entonces per aleshores, llavors
*el ressibo per el rebut
*bueno per bo
*per supost per per descomptat, i tant!
*grifo per aixeta
*lograr per aconseguir

Unitat 1. Accentuació I Dièresi: 1.1 La Síl Laba. Separació Sil Làbica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Unitat 1. Accentuació I Dièresi: 1.1 La Síl Laba. Separació Sil Làbica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Unitat 1.

1.1.1 Els diftongs

Hi ha casos en qu la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal

Separaci sillbica Separaci sillbica

Ex: Valncia Va-ln-ci-a Esttua es-t-tu-a

Mot Diftong creixent Diftong decreixent Sense diftong I, Uconsonntica

1.2 Vocalisme tnic i vocalisme ton

Vocals tniques Vocals tones

segons el timbre pot ser obert

segons el timbre pot ser obert

Recordeu els principals contextos en qu les vocals e i o sn obertes:

Excepcions: Dnia, esglsia,

2. Davant de l, ll, r, rr: guerra, terra, obert... Excepcions: crvol, herba...

3. Termes cientfics: alvol, hlix, srum, Excepcions: termes acabats

4. En quasi totes les esdrixoles: cincia, Excepcions: esglsia, llmena,

5. Els mots acabats en aquestes terminacions:

1. Davant i i u o de sllaba que cont i, u. Excepcions: pou, jou, tou

2. Termes cientfics i erudits: esfag, trax,

4. En les terminacions segents: -oc, -oca,

1.3 Regles daccentuaci

Classificaci dels mots a

les que no acaben en cap de les terminacions anteriors

EXCEPTE: arrs, terrs, a,

Les planes majoritriament sn obertes: dipsit, slid, EXCEPTE:

EXCEPTE: frmula, plvora,

1.3.1 Divergncies de tonicitat

alfil elit humit per timp

acne cardac intrfon omplat txtil

aurola czema Etipia olimpada pneumnia

1.3.2 Doble accentuaci

1.3.3 Laccent diacrtic

Amb accent Sense accent

pl, pls (cabell) pel, pels (contraccions de per+el, per+els)

La casa en qu visc no s bonica.

2. Accentueu, si cal, les paraules segents:

1. examen 11. llapis 21. usuaria 31. ao 41. essencies

3. Accentueu les frases segents:

Montserrat Roig, El temps de les cireres

5. Han desaparegut els accents daquest text. Poseu-los-hi:

Joaquim G. Caturla, La casa de les flors

6. Poseu accent en les paraules del text que ho necessiten:

2. Trencar diftongs decreixents: No obstant aix, si podem accentuar les

Formen diftong No formen diftong

A ms, hi ha altres derivats la pronncia dels quals no ens indica clarament si

Hi ha alguns casos en qu no cal posar diresi, vegeu-los:

Quan posem accent grfic. Exemples:

En les paraules que acaben en les

1. Poseu accent o diresi en les paraules que en necessiten:

2. Poseu els accents i les diresis que calguen en el text segent:

3. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten:

4. Poseu els accents i les diresis que falten en aquest text:

ametista esternudar rfega

ambigitat declivi mantenidor

aixovar conservadorisme estoig joventut rigors

1. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient:

2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergncia voclica, del text segent:

Lembaixador de Rumania va descubrir en un contenidor de cement el rob -i lestuig que

2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g

Aquestes consonants sanomenen oclusives perqu, durant el procs darticulaci, primer es

Si la vocal anterior s tnica PTC

Exemple: amic, advocat

Exemple: rab (Arbia), sord (sorda)

Mots femenins acabats en ETUD, -ITUD: inquietud, solitud.

a) Lami_ dAlfre_ ha canviat dactitu_ i enguany s que vol anar al Cari_.

de_embre bi_ant topa_i ben_ina

v) La pi_arra de la meua cla_e s verdo___a.

dious obecci pior espona

_oc co_e ar_iu empa_ escabe_

b) El sub_ecte daquesta frase t un substantiu i un ad_ectiu.

c) _ess i _eremies seran massa_istes i a_udaran la _ent que _eur davant

d) No em puc ima_inar una ima_e ms lle_a ni pi_or que un me_e boti_s i

e) He via_at per tot Europa, per mai he trepi_at sl e___ipci.

f) Li han posat una in_ecci en la na_a amb una _eringa _egant.

g) El mi_or que pots fer s desi_ar que Joan no senu___e.

a) El co_te vivia en un su_tus palau, que tenia un jard i___ens.

12. Ahir al co_egi va posar una pe_cula b___ica.