ACCENTUACIÓ

ACCENT TANCAT O AGUT ( ´ )

ACCENT OBERT O GREU ( ` )

( à ), ( ), ( é ), ( ), ( ó ), ( í ), ( ú )

Col·loquem accent obert en les vocals /e/, /o/ en els casos següents:

- davant de síl·laba que continga les vocals /i/, /u/: tècnic, rèptil, tèxtil, pòrtic,
mòdul, pòstum, dipòsit, propòsit...

- en totes aquelles paraules que fan referència a la ciència, a la natura, parts del
cos, paraules tècniques: terratrèmol, pètals, esòfag, tòrax, omòplat, telèfon...
Excepció: estómac.

- en quasi totes les paraules esdrúixoles: anècdota, gènesi, València, còmode,

còpia...
Excepcions: església, Dénia, Bétera, llépola, llémena, fórmula, pólvora,
tómbola, escórpora, tórtora, góndola.

- davant de: l, l·l, r, rr (aquesta regla únicament per a la /e/, no per a la /o/):
intèrpret, vèrtex... Però: córrer. Excepció: cérvol.

Paraules monosíl.labes: una sola síl.laba. Generalment no s´accentuen: peu, riu, pa...

Paraules polisíl.labes: més d´una síl.laba. Es classifiquen en:

- agudes: la síl.laba tònica és l´última: camió.

- planes: la síl.laba tònica és la penúltima: plàtan.
- esdrúixoles: la síl.laba tònica és l´antepenúltima: història.

AGUDES: s´accentuen totes les paraules acabades en:

- vocal
- vocal + s
- en / in

PLANES: s´accentuen totes les paraules que no acaben com les agudes.

ESDRÚIXOLES: s´accentuen totes.

Remarques:

* Recordeu que no s´accentuen les paraules agudes acabades en diftong: palau, estiu
avui, canteu, escolteu... Però, sí s´accentuen aquestes paraules quan són planes:
cantàveu, escoltàveu...

* Les paraules agudes terminades en –e, -es, -en, -o, -os, porten accent tancat,
excepte: això, açò, allò, però, ressò, de debò, arròs, espòs, repòs, i tots els participis
derivats de –cloure: inclòs, exclòs, conclòs, reclòs.
* Hi ha paraules que admeten una doble accentuació:

- verbs acabats en – éixer: créixer, paréixer, conéixer...

- sépia, sénia, séquia, pésol.

- jove, home (joves, homes; jóvens, hómens).

- castic – càstig, dòmino – dominó, reporter – repòrter, saxofon – saxòfon, xòfer –

xofer, oboe – oboé, tuareg – tuàreg. (aquestes últimes amb diferent posició de la
síl·laba tònica).

* L´accent en les paraules compostes:

- si van unides per un guionet, cada element conserva l´accent que portava quan
anava sol: despús-demà, pèl-roig, sud-americà...

- si van unides sense guionet ni separació, només s´accentua el segon element:

muntacàrregues, fisicoquímic...

- els adverbis acabats en –ment s´accentuen, si quan eliminem la terminació –

ment , l´adverbi s´ha d´accentuar: gràficament, inútilment, ràpidament...

- si les paraules porten accent diacrític, aquest es conserva en el compost

resultant: besnét, rodamón, repèl, contrapèl, subsòl, semidéu.

* Diferències d´accentuació respecte del castellà:

- paraules que en valencià són sempre agudes: futbol, oceà, cautxú, elit, esperit,
fluor, timpà, tiquet, xiclet...

- paraules que en valencià són sempre planes: acne, atmosfera, austríac,

medul·la, míssil, omòplat, rèptil, termòstat, torticoli, tèxtil, letargia, paràgraf,
tèrmits, tulipa, vertigen, víking...

- paraules que en valencià són sempre esdrúixoles: elèctrode, olimpíada, període,

diòptria, pneumònia, rubèola...
 DIÈRESI

FUNCIONS:

- Per a indicar la pronúncia de la u dels diftongs creixents: següent, pingüí,

qüestió...
- Quan la i/u no formen diftong: raïm, transeünt, reüll...

ESTALVI

- Quan es posa un accent: país, roí, veí, suís.

- Infinitius, gerundis, futurs i condicionals dels verbs de la 3a C. (-IR): traduir,

traduint, traduiré, traduiria.

- Paraules amb les terminacions: -isme (egoisme), -ista (egoista).

Atenció!!!!: proïsme.

SISTEMÀTICA

- Paraules amb les terminacions: -itat (continuïtat), -iment (agraïment), -ible

(increïble).

- Participis de la 3a C. (-IR): traduït...

- Passat dels verbs de la 3a C. (-IR): conduïa, agraïa, traduïa...

- Passat dels verbs de la 2a C. (-RE): coure, cloure, plaure i compostos: coïen,

cloïes, complaïa...

ACTIVITATS

Poseu accent o dièresi en les paraules de les frases següents que ho

necessiten. Tingueu en compte les diferències amb el castellà:

1. Tota l´elit de poliglots que llegi l´entrevista que feu aquell reporter austriac a
l´ultim premi Nobel en va lloar l´esperit.

2. Aquells interprets d´oboe i saxofon son uns somnambuls empedreits que

nomes trenquen pentagrames i timpans.

3. Si no canvie el cautxu dels pneumatics, els diodes dels electrodes i el xassis

del meu automobil, em quedare sense xofer.

4. Cal dir que llançar missils contra megalits i monolits es cosa d´herois d
´olimpiada i no es propi de filantrops, sino d´imbecils.
5. Els ultims paragrafs son un castig: recreen l´afrodisiaca atmosfera dels
periodes dels ibers, dels tuaregs i del vikings.