LAPOSTROFACI

Totes les paraules que comencen per vocal o hac i que davant porten els articles el o la, o la preposici de sempre sapostrofen. Excepci... - Les paraules femenines singular que comencen per i/u/hi/hu tones no es poden apostrofar. - Casos que presenten confusi. La ira, la Haia, la asimetria... - Noms de lletra: la ema, la efa.... - Davant de la lletra h aspirada: el Harry Potter.

LA DIRESI
La diresi t dues funcions: 1. Fer sonar la u en els grups gu/qu quan els segueix una e/i. 2. Per indicar que dues vocals no poden formar diftong i que les normes de laccentuaci no ens permet marcar-ho amb un accent. 3. excepcions: a. paraules derivades amb sufixos isme, -ista: egoisme. b. Paraules derivades amb prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-. c. Terminacions llatines us, -um: Mrius. d. Infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs acabats en IR.

ELS DIFTONGS NORMATIUS

La primera norma a tenir en compte s que per formar un diftong, la vocal feble I/U mai no podr ser la vocal tnica de la paraula. Decreixents... A / E /I / O / U + I / U (en qualsevol context) Creixents...

1. 2. 3.

QU /GU + VOCAL (recorda que si aquesta vocal s una E o una I escriurem QE / QI / GE / GI). I + vocal (a principi de mot) vocal + I /U + vocal (entre dues vocals)

ORTOGRAFIA DE LA VOCAL NEUTRA

Regla 1. Els noms i adjectius acabats en vocal neutra: Si sn masculins: sescriuen amb E Si sn femenins: sescriuen amb A Regla 2. El plural dels noms i adjectius acabats en vocal neutra sescriu sempre amb ES. Recorda els canvis ortogrfics: Ca ques a ces Qua qes Ja ges Ga gues Gua ges Regla 3. Les terminacions verbals que acaben en: Vocal neutra : sescriuen amb A Vocal neutra + una altre so: sescriuen amb E Regla 4. La vocal tnica del mot primitiu ens indica com hem descriure la mateixa vocal (tona) en els derivats. Regla 5. En els verbs les formes en qu larrel s tnica ens indiquen com hem descriure la vocal en les formes en qu larrel s tona: Cal que tinguis present: 1.1 alguns masculins acaben en A: 1.1.1 arca 1.1.2 ista 1.1.3 cida 1.1.4 ta (indica ofici o maneres de ser) 1.1.5 ma 1.2 alguns femenins acaben en E: 1.2.1 mots usuals: base, catstrofe, classe, febre, llebre, frase, higiene, imatge... 1.2.2 mots propis: Carme, Irene, Matilde. 1.2.3 Mots cultes i cientfics: calvcie, cspide, sstole, distole, efgie, ellipse... 1.2.4 Hi ha 4 formes verbals acabades en vocal neutra que sescriuen amb E: corre, vine, obre, omple. 1.2.5 Els infinitius de la 2 conjugaci: -RE 1.2.6 Verbs de doble arrel (jeure/jaure; treure, traure / nixer, nixer) sescriuen A en les formes tones, i E en les formes tniques.

ORTOGRAFIA DE LA O/U EN POSICI TONA

Regla 1 Els substantius i els adjectius que fan el plural pronunciat [us] sescriuen amb la terminaci OS: pisos boscos pagesos (recorda que sn tots aquells que en singular presenten les terminacions s, -x, -, -sc, -xt-, st-, -ig) Ara b sescriuen US final els substantius invariables : tipus, cactus i els mots que fan el singular en u: europeu Regla 2 En els derivats escrivim la mateixa vocal que t el mot primitiu: pont,pontet/ fum, fumejar. Compte amb els pseudoderivats (boca>bucal) Regla 3 La primera persona singular del present dindicatiu sempre acaba en -O La tercera persona del singular del present dindicatiu ens indica com cal escriure les altres formes verbals: plora (plorem) juga (juguem) Excepcions Els verbs collir, cosir, escopir, tossir i sortir fan amb O les formes tones i amb U les formes tniques: cosia, cosim cuso. escrivim amb U el present de subjuntiu i limperatiu (pugui, puguis, puguem... vulgui, vulguis, vulguem), la primera persona present indicatiu (puc, vull), i amb O la resta de temps: volem, podem, voldreu, podreu En els verbs poder, voler

EL SUBSTANTIU
EL GNERE DEL SUBSTANTIU a) Generalment safegeix una a al mascul:
al.lot al.lota assistent-assistenta gat-gata

b) Afegir a + modificaci de la consonant anterior:

nebot-neboda amic-amiga llop-lloba serf-serva administratiu-administrativa Marcel-Marcel.la gos-gossa

c) Canvi de les vocals e, o, u del mascul per una a:

pediatre-pediatra ministre-ministra arquitecte-arquitecta monjo-monja pallasso-pallassa ateu-atea europeu-europea

d) Afegint al mascul les terminacions na, -ina, -essa

orfe-rfena deg-degana capit-capitana heroi-herona ngel- Angelina tigre-tigressa jutge-jutgessa

e) Alguns tenen unes terminacions prpies ( -iu, -loga)

emperador-emperadriu institutor-institutriu ambaixador-ambaixadriu (ambaixadora) filleg-filloga psicleg-psicloga

f) El mascul es forma a partir del femen (nombre bastant redut de casos). Safegeix la
terminaci ot: abella-abellot bruixa-bruixot llebre-llebrot guatlla-guatllot guilla-guillot

g) Masculins i femenins amb una arrel diferent:

amo-mestressa ase-somera boc-cabra cavall-euga gendre-nora marr-ovella porc-truja pare-mare oncle-tia

h) La mateixa forma serveix per a tots dos gneres. s el cas dels substantius acabats en
: -aire, -ista, -cida el/la cantaire el/la modista el/la sucida Hi ha altres substantius duna sola terminaci, molts dels quals provenen dadjectius: rab, belga, conserge, jove, mrtir, persa, salvatge, vking

i)

Hi ha noms danimals que sn invariables. En aquest cas la indicaci del gnere es fa amb lafegit mascle o femella: la balena, la cadernera, el rossinyol, la sargantana

1.1 Substantius que canvien de significat segons el gnere

el canal (via daigua) el canalla (malvat) el casset (magnetfon) el clau (de clavar) el clmax (moment culminant) el coma (quadre clnic greu) el cremallera (ferrocarril) el delta (dun riu) un editorial (article) el fi (finalitat) el guia/ la gui (persona) el levita (persona) el llum (laparell) un ordre (contrari de desordre) el poder (modstia) un paleta (ofici) el planeta (astre) el salut (salutaci) el son Cdormida) el talent (moneda, aptitud intel.lectual, disposici dnim) el terra (sl, paviment) el vall (excavaci, fossat) el vocal/ la vocal (en una junta) la canal (conducte, canonada) la canalla(mainada) la cassette (cinta) la clau (obrir i tancar) la clmax (figura retrica, etapa final) la coma (signe puntuaci, accident geogrfic) la cremallera la delta (lletra de lalfabet grec) una editorial (empresa) la fi(el final, lacabament) la guia (document, llibre) la levita (pea de vestir) la llum (claror) una ordre (manament) la pudor (mala olor) una paleta (eina) la planeta (dest duna persona) la salut (estat de lorganisme) la son (ganes de dormir) la talent (gana, apetit)

la terra (planeta, camp, sorra) la vall (depressi entre muntanyes) la vocal (lletra)

1.2 Observacions sobre el gnere dalguns substantius

Sovint es confon el gnere dalguns substantius. Sn masculins: els afores un anell un aventatge el bacteri el batent el carrer el compte el corrent sn femenins: una gape la crep una amargor una anlisi una ncora una aroma la verdor la cercavila la claror la sida la dent la dracma una escalopa una esplendor la psiconlisi la gnesi la resta la grip la marat la nespra una olor les postres la frescor la remor una allau el calor la sncope la sndrome la suor la torpor una au la videocasset el desaventatge el deute el dot el dubte un edelweis un escafandre un espinac un estratagema el front el full un interviu el llegum el lleixiu els nrius on orde un orgue el el el el el el el pebre pendent rancor senyal senyal radiocasset trmit

Tamb sn femenins els noms dels rius i els afluents segents: la Bassa, la Canta-rana, la Castellana, la Garona, la Llavanera, la Muga, la Noguera, la Cards, la Noguera de Tor, la Noguera de Vallferrea, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorana, la Ribereta, la Riberola, la Snia, la Sosa de Peralta, la Sosa de Sanui, la Tet, la Tordera, la Valira (o la Gran Valira), la Valira dEncamp (o la Valira dOrient), la Valira dOrdino (o la Valira del Nord), la Valira de Castanesa, la Valira de Cornudella. Hi ha alguns substantius que admeten tant el mascul com el femen: aviram, agl (per la gla), art, boual, boval, bricbarca, crin, crisma, mfasi, fel, esnob, fred, mar, serpent, rentaplats, vodka Molts substantius acabats amb or tamb admeten tots dos gneres. El gnere femen susa sobretot en la llengua literria, i el mascul s el que susa en el llenguatge corrent: amor, ardor, candor, clamor, color, desamor, deshonor, dolor, error, estridor, estupor, fervor, fragor, fulgor, furor, honor, horror, humor, rigor, rubor, rumor, sabor, sopor, temor, terror, valor, vigor

EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU

2.1. La majoria es formen afegint S al singular. 2.2. Si el mot acaba en A se substituir per ES. Compte amb els canvis ortogrfics: ca ques a ces ja ges qua qes gua ges ga gues 2.3. Generalment si la darrere vocal del mot s tnica se sol afegir NS. 2.4. Els mots acabats en S, -,-X, -IX, -TX afegiran OS. 2.5. Els mots acabats en ST, -SC, -XT, -IG poden fer un doble plural afegint S,-OS. 2.6 Mots invariables: els 5 primers dies de la setmana. Llapis globus plus tipus focus Porus virus atles cactus pols Temps cries bis bceps urbs Fetus lapsus

ELS DETERMINANTS
ARTICLES (definits i indefinits): el, la, els, les, (l), en, na. DEMOSTRATIUS: aquest (...) aquell (...), aqueix (...) POSSESSIUS: 1. Forts: article + meu, teu, seu 2. tons: mon, ton, son (noms de parentiu) (plural) + LLUR /LLURS (equivalent a el seu els seus) 1. Cardinals ( un, dos, tres...) 2. Ordinals (amb forma prpia: primer, segon, tercer,quart. La resta a partir del cardinal afegirem / -ena) 3. Mltiples (doble, triple...) 4. partitius (mig, ter, una quarta part...)

NUMERALS:

QUANTITATIUS: 1. variables: quant, molt, tant, poc (4 terminacions) 2. semivariables: bastant, gaire (2 terminacions, no pas de gnere sin de nombre) 3. invariables: prou, massa, fora, gens, menys, ms En frases interrogatives, condicionals i negatives lequivalent de poc s gaire, i no pas molt o massa. INDEFINITS: 4 term.: un, algun, tot, cert, mateix, altre 2 term.: tal/s, qualsevol/qualsevulla, cada un/a (cadascun/una), ambds/dues, tots dos/totes dues Invariables: Cada, cap, sengles. *varies (diverses, diferents) *tots els dies (cada dia) *tots els anys (cada any) *els dems (els altres, la resta)

INTERROGATIUS: quin, quina, quins, quines.

LADJECTIU
Ladjectiu qualificatiu s una paraula variable (gnere i nombre) que modifica el nom tot indicant-ne qualitats. La majoria dadjectius tenen una forma per al mascul i una atra per al femen. Sn els adjectius de dues terminacions. En el plural tamb tenen formes diferents per a cada gnere. 1. presenten 4 formes els que afegeixen A (fem.) S (masc. plural) ES (fem. plural). 2. sovint es produeixen modificacions: a. c>qu inic, iniqua, inics, iniqes b. g>gu llarg, llarga, llargs, llargues c. l>ll nul, nulla, nuls, nulles d. t>d eixit, eixida, eixits, eixides e. c>g cec, cega, cecs, cegues f. u>v gasiu, gasiva, gasius, gasives g. leg>loga homleg, homloga, homlegs, homlogues h. e>a ample, ampla, amples, amples i. o>a fondo, fonda, fondos, fondes j. eu>ea ateu, atea, ateus, atees 3. Els adjectius acabats en s, -, -x, -ix, -tx fan el plural mascul os. I els acabats en sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural mascul (fosc, fosca, foscos/foscs, fosques) Hi ha adjectius qu tenen una mateixa forma per al mascul i per al femen. Sn els adjectius duna terminaci.

Acabats en

Singular
Amable Feble Igual Fidel Difcil Escolar Superior Amargant Prudent Persa Agrcola Alegre Jove Tnue

Plural
Amables Febles Iguals Fidels Difcils Escolars Superiors Amargants Prudents Perses Agrcoles Alegres Joves tnues

Excepcions

-ble -al -el -il -ar -or -ant -ent -a -e (tona)

Mal, anmal, parallel, tranquil... Avar, rar, incolor... Sant, atent, content, valent, lent...

Negre, apte, culte, agre, cmode...

Els adjectius acabats en a, -i, -o tenen una sola terminaci en singular per dues en plural: capa (capaos, capaces), feli (felios, felices), preco (precoos, precoces).

PREPOSICIONS
En loraci, cada element t assignada la seva funci. Complementa el verb i lliga o posa en relaci els elements de loraci (com la conjunci). La preposici s un mot invariable que serveix per a enllaar dos mots o dos sintagmes i que indica la relaci de dependncia que hi ha entre ells.

Classificaci
Preposicions fortes: contra, entre, segons sobre, sense, sota, vora, ultra, durant, mitjanant, envers, vers, malgrat, fins, des i cap. Preposicions febles: a, amb, de, en, per i per a. Locucions prepositives: es formen amb dues o ms paraules que funcionaran com una sola preposici. Generalment aquestes paraules sn adverbis, que a causa de la seva funci purament de nexe, han esdevingut preposicions. (damunt, davant, darrere, sobre, sota...) i preposicions:abans de, desprs de, enmig de, entorn de, fora de... PER-PER A Per indica motiu, causa (ho fa per gelosia), temps (Per nadal matarem el gall), lloc (sortir pel darrere) o mitj i normalment va davant dinfinitiu: per+inf. Per a expressa la finalitat o la destinaci (la pellcula s per a totes les edats) i normalment va davant de subtantiu (SN): per a + SN. A/EN/AMB A cal usar obligatriament A davant els noms de lloc, davant dun article determinat, o interrogatius. Les parts del dia exigeixen A, i tamb les estacions de lany. Entre alguns indefinits com RES o QUELCOM i un infinitiu cal posar A i, doncs, evitar ls de QUE. Introdueix un CI. En davant demostratius i indefinits UN, ALGUN. Introdueix un CC de lloc (he viscut en ciutats diferents), quan no va davant dun infinitiu introdueix un CR (Penso en tu), va davant duna oraci dinfinitiu que expressi temps (en comprovar que no hi era). Amb el seu s no presenta problemes, per cal parar atenci a les incorreccions motivades pel fet que es pronuncin de manera molt semblant. Denota: companyia (vindr amb vosaltres), mitj (vaig a classe amb bicicleta) manera (vs-hi amb compte) DE en certes expressions que exigeixen la preposici DE, se sol usar incorrectament la proposici A. Les formes correctes sn amb DE. Semblantment, complements de noms com OLOR, PUDOR, GUST necessiten la preposici DE. SOTA no cal confondre la preposici SOTA (oposada a SOBRE) amb BAIX (adverbi o adjectiu). SOTA indica posici inferior dalg o alguna cosa respecte dalg altre o dalguna altra cosa.

CAP A normalment selideix la segona preposici davant de demostratius i dadverbis comenats per A-. FINS A Es redueix a FINS davant dadverbis, de demostratius i de la conjunci QUE. En les determinacions de lloc i de temps, la A de la preposici composta es mant si suprimida FINS, lexpressi continua portant A. Notem que FINS (sense A) pot ser tamb un adverbi que indica inclusi, equivalent a DHUC, FINS I TOT.

Canvi i caiguda de preposicions Les preposicions A, DE, EN AMB dacord amb la normativa, shan delidir davant de la conjunci QUE. (A i DE sempre segons la normativa) Aquesta caiguda de preposicions es produeix tamb en les preposicions compostes i locucions prepositives que contenen en darrer lloc una de les anteriors. Davant dun infinitiu, les preposicions EN, AMB shan de canviar per A, DE ( o de vegades tamb PER), substituci que cada parlant far segons el seu sentit estilstic. Davant de SN es mantenen.

LADVERBI: FUNCIONS I CLASSIFICACI.

En les oracions de vegades apareixen unes paraules que complementen el significat del verb o tamb el dun adjectiu o el dun adverbi. Es classifiquen tradicionalment segons el significat que tenen: Temps: ara, aleshores, sempre, mai, dem, aviat, tard, ja, avui, dem. Lloc: aqu, all, enlloc, dalt, baix, endins, enfora, amunt, avall... Manera: aix, b, millor, pitjor, gaireb, malament (-ment formats a partir de la forma femenina dun adjectiu). Quantitat: molt, ms, menys, tant, tan, prou, massa, fora, gaire. Afirmaci: s, tamb, certament, efectivament... Negaci: no, tampoc... Dubte: potser, possiblement, probablement...

Nota: amunt / avall indiquen direcci mentre que dalt /baix indiquen ubicaci.-aix fa costa amunt, trigarem a arribar a dalt del tur. Locucions adverbials. De manera: de pressa, a poc a poc, a tort i a dret, de sobte, si ms no. De lloc: a dins, a fora, a sobre , a sota, cap aqu, cap all, pertot arreu. De temps: dem passat, abans-dahir, una vegada, dhora. De quantitat: una mica, a ms a ms, ben b si fa no fa.

ELS QUANTITATIUS
Si sn usats com a determinants/ Quantitatius la seva naturalesa morfolgica ser la dun adjectiu quantitatiu. Si sn utlitzats com a circumstancials de quantitat parlem dadverbis. Molt de compte a lhora de diferenciar-los, car el problema apareix en el moment en qu en castell no hi ha diferncies entre uns i altres. Aix suposa que , sovint, en catal barregem significats i termes. Per ex:

En la nevera no queda NADA A la nevera no queda RES/ A la nevera no queda GENS* No tiene NADA de paciencia No t GENS de pacincia / No t RES de pacincia* No ha llovido DEMASIADO No ha plogut GAIRE / No ha plogut MASSA* Trabajas DEMASIADO Treballes MASSA/ Treballes GAIRE*
GENS (adv) GENS DE (adj) Oracions NEGATIVES, INTERROGATIVES I CONDICIONALS 1. Una mica. Intensitat mnima que hi manca. Quantitat o intensitat mnima, no existent realment, sin imaginada per a fer-la objecte duna negaci, exclusi, interrogaci o suposici.

Queda GENS de vi a la nevera? Si fes GENS daire ens refrescarem Si fa GENS de vent, aquests papers volaran Si fos GENS intel.ligent, ho hauria comprs
2. No res/ Cap

No hi queda GENS DE vi Aquesta pellcula no magrada GENS (en absolut, De cap manera) NO t GENS de pacincia No s GENS intel.legent
RES (pron) Oracions NEGATIVES i INTERROGATIVES 1. Cap cosa (NEG.) Necessita de la partcula negativa NO.

El rebost s buit. No queda RES. Les pel.lcules dhumor negre no magraden RES (de cap manera)
2. Alguna cosa (INT. i COND.)

Si saps RES DE nou, escriu-mho Tens RES per a mi? Que queda RES a la nevera?
3. Cap cosa ( en frases negatives el.lptiques)

Qu tha dit? No res.

4. Interjecci/ exclamaci per a declarar-se disposat a no pensar ms sobre un assumpte

Res. Deixem-ho crrer!

GAIRE (S) (adj) GAIRE (adv) En oracions NEGATIVES, INTERROGATIVES i CONDICIONALS 1. Usat amb valor negatiu s sinnim de NO MOLT

No tinc GAIRE fred No ha plogut GAIRE ( ha plogut poc)

2.- Com a valor positiu en oracions INTERROGATIVES i CONDICIONALS. Sinnim de BASTANT, SUFICIENTS

Que tens GAIRE fred? Si en tinguessis GAIRE, mho dius

-Si en volem remarcar especialment el sentit dabundncia, fem servir MOLT

Que t MOLTES ganes de tornar-lo a veure? Si en t tantes li puc ajudar!

MASSA (adv) MASSA (adj) En oracions AFIRMATIVES 1. Ms que no cal o que no conv. En grau excessiu.

Treballes MASSA / No treballes MASSA* ( treballes poc) / No treballes MASSA ( no treballes en excs, no et queixis!) Hi ha MASSA pa/ Hi ha GAIRE pa *
2. En oracions NEGATIVES, excepcionalment, quan volem dir que no en excs, o si s sinnim de no molt.

No ha plogut MASSA, per sort! ( per sort no ha plogut excessivament) No ha plogut GAIRE ( ha plogut poc)

ELS PRONOMS
Pronoms Pronoms Pronoms Pronoms Pronoms Pronoms demostratius possessius numerals quantitatius i indefinits interrogatius relatius SINGULAR Masc. Fem. PLURAL Masc. Fem.

Pronoms personals forts o tnics: designen persones gramaticals 1a persona 2a persona

JO

MI

NOSALTRES VOSALTRES VOSTS

TU VS VOST ELL ELLA ELLS

3a persona

ELLES

PRONOMS FEBLES
CD. DETERMINAT EL, LA, ELS, LES CD INDEFINIT (quan es indefinit o va introduit per un numeral, indefinit o quantitatiu) EN CD. NEUTRE (quan equival a un pronom neutre o una oraci) HO

CI SINGULAR CI PLURAL

LI ELS

CC. INTRODUIT PREPOSICI DE (exepte CCMode) CC.ALTRES

EN HI

ATRIBUT (fa referencia al verb i al subjecte de loraci i depn dels verbs copulatius ser estar semblar) Latribut sol concordar amb el subjecte. ATRIBUT DETERMINAT ATRIBUT INDETERMINAT EL, LA, ELS, LES HO

C.PREDICATIU (complementa a lhora el verb i el sugjecte o b el complement directe. Apareix lligat a verbs de significaci ms mplia com tornar-se, esdevenir, quedar-se, considerar, mantenir-se,

conservar-se, caminar, dur...

C.PREDICATIU HI (alguns verbs com fer-se o dir-se : EN)

C.PREPOSICIONAL (O DE REGIM VERBAL) verb introduit per una preposici tona: A (accedir, acostumar-se, contribuir, dedicar-se, renunciar), DE (adonar-se, cansar-se, oblidar-se, parlar, recordar-se), EN(confiar, entossudir-se, pensar, tardar), AMB(avenir-se, estar dacord, fer-se, relacionar-se), PER(amonar-se, interessar-se, lluitar, optar). A, EN, AMB, PER DE HI EN

NORMES D'ESCRIPTURA DELS PRONOMS FEBLES Abans de tot cal tenir en compte que els pronoms febles en catal s'escriuen sempre separats del verb. Quan hem de substituir dos o ms complements per dos o ms pronoms febles, els posem o b tots plegats davant del verb o b tots plegats darrera del verb. En agrupar-los, l'ordre en qu els col,loquem s el segent: - darrera del verb: s'intercala un guionet entre aquest i el pronom, llevat del cas en qu la pronncia exigeix l's de la forma apostrofada del pronom: Banyeu-vos Mira'ns - davant del verb: S'escriuen totalment separats, per amb apstrof quan la pronncia demana l's d'una forma elidida: Ho paguen M'escoltaven

COMBINACIONS DE MS D'UN PRONOM FEBLE Darrera del verb:

El primer pronom s'escriu sempre precedit de gui i sencer:

Dona'm el llibre Dna-me'l

Els segons i successius s'escriuen entre guions o apostrofats fontiques : , segons les necessitats

Deixa-me-la

Vol beure-se'l

Hi escriurem o b dos pronoms separats per dos guionets (en el cas de dues formes plenes), o b primer un guionet i desprs un apstrof ( si es tracta d'una forma plena seguida d'una de reduda) Recordem que de cada parella de pronoms pronunciats amb una sola sl.laba s'aprostrofa sempre el segon i es respecta la integritat del primer, llevat de quan el segon s hi o ho, o quan davant la forma en vagi la forma ho:

Porta-la-hi

Dna-li-ho

Excepte si el primer pronom del grup s ens o els i el verb acaba en vocal, que prendr les formes ns o ls, seguides de gui:

Deixa'ns-la
Cal recordar, per, que exigeixen formes encltiques (darrere del verb) l'infinitiu, el gerundi i l'imperatiu: portar-lo, donant-li, renta'l

PARADIGMA GENERAL DE LA CONJUGACI CATALANA Indicatiu Present Cant- o Cant- es Cant- a Cant- em Cant- eu Cant- en Tem- o Tem- s Tem Tem- em Tem- eu Tem- en perd- o perd- s perd perd- em perd- eu perd- en Dorm- o Dorm- s Dorm Dorm- im Dorm- iu Dorm- en Pretrit indefinit. Perfet part- eix- o He part- eix- es Has part- eix Ha + participi part- im Hem part- iu Heu part- eix- en Han

CantCantCantCantCantCant-

ava aves ava vem veu aven

Tem- ia Tem- ies Tem- ia Tem- em Tem- eu Tem- ien

Pretrit imperfet perd- ia Dorm- ia perd- ies Dorm- ies perd- ia Dorm- ia perd- em Dorm- em perd- eu Dorm- eu perd- ien Dorm- en

part- ia part- ies part- ia part- em part- eu part- ien

Pret.plusquamperfet Havia Havies Havia + participi Havem Haveu Havien

Vaig cantar Vas cantar Va cantar Vam cantar Vau cantar Van cantar

Pretrit perfet (perifrstic) Passat perifrstic tmer perdre Dormir tmer perdre Dormir tmer perdre Dormir tmer perdre Dormir tmer perdre Dormir tmer perdre Dormir Futur simple perdr- perdr- s perdr- perdr- em perdr- eu perdr- an

partir partir partir partir partir partir

Pretrit anterior Passat anterior Vaig haver Vas haver Va haver + participi Vam haver Vau haver Van haver Futur compost Haur Haurs Haur + participi Haurem Haureu hauran Condicional compost Hauria Hauries Hauria + participi Haurem Haureu haurien

Cantar- Cantar- s Cantar- Cantar- em Cantar- eu Cantar- an

Temer- Temer- s Temer- Temer- em Temer- eu Temer- an

Dormir- Dormir- s Dormir- Dormir- em Dormir- eu Dormir- an

partir- partir- s partir- partir- em partir- eu partir- an

Cantar- ia Cantar- ies Cantar- ia Cantar- em Cantar- eu Cantar- ien

Condicional simple Temer- ia perdr- ia Dormir- ia Temer- ies perdr- ies Dormir- ies Temer- ia perdr- ia Dormir- ia Temer- em perdr- em Dormir- em Temer- eu perdr- eu Dormir- eu Temer- ien perdr- ien Dormir- ien

partir- ia partir- ies partir- ia partir- em partir- eu partir- ien

Subjuntiu

CantCantCantCantCantCant-

i is i em eu in

Tem- i Tem- is Tem- i Tem- em Tem- eu Tem- in

Present perd- i perd- is perd- i perd- em perd- eu perd- in

Dorm- i Dorm- is Dorm- i Dorm- im Dorm- iu Dorm- in

part- eix-i part- eix-is part- eix-i part- im part- iu part- eix- in

Pretrit perfet Hagi Hagis Hagi + participi Haguem Hagueu Hagin Pret.plusquamperfet Hagus Haguessis Hagus + participi Hagussim Hagussiu hagussin

CantCantCantCantCantCant-

s essis s ssim ssiu essin

Pretrit imperfet Dorm- s Tem- s perd- s Tem- essis perd- essis Dorm- issis Dorm- s Tem- s perd- s Tem- ssim perd- ssim Dorm- ssim Tem- ssiu perd- ssiu Dorm- ssiu Tem- essin perd- essin Dorm- issin

part- s part- issis part- s part- sssim part- ssiu part- issin

Canta Canti Cantem Canteu Cantin

Tem Temi Temem Temeu Temin

imperatiu perd perdi perdem perdeu perdin

Dorm pateix Dormi pateixi Dormim patim Dormiu patiu Dormin pateixin

EL SINTAGMA VERBAL Pot estar format per: Verb + complements verbals Verb copulatiu + atribut 1. El verb LEXEMA Contingut Semntic

AUXILIARITAT nombre (singular /plural) persona (primera / segona / tercera) Temps (present / passat / futur) Aspecte (perfet acci acabada /imperfet acci no acabada) Mode (indicatiu / subjuntiu / imperatiu) En les formes dels temps compostos, lauxiliaritat es troba expressada precisament en el verb anomenat auxiliar, anteposat al verb que es conjuga: vas acabar, havem acabat...

2. Verbs irregulars Primera Conjugaci 1. Verbs acabans en ar, -jar, -car, -gar, -guar, -quar presenten un canvi ortogrfic: > C (caar, caces) J > G (pujar, puges) C > QU (picar, piques) G > QU (regar, regues) QU > Q (adequar, adeqes) GU > G (aiguar, aiges) 2. Verbs ANAR, ESTAR. 3. posem diresi en 1 2 3 singular, 3 plural present subjuntiu dels verbs acabats en vocal+AR 4. Donar s un verb regular per tant sn incorrectes les formes *donc, *dongui, *donguessin... 5. compte amb els accents diacrtics. Segona Conjugaci 1. Jeure, Treure, Nixer fan tnica E / tona A. 2. Haver, Fer, Caure, Saber presenten alternana A/E en radical, per quan no hi ha accent sescriu sempre A. 3. Poder, Voler presenten una U en present subjuntiu/imperatiu i 1a persona singular present indicatiu 4. Participis: cabre, despendre (sinnim de gastar /separar) emetre, empnyer, estrnyer, incloure, interrompre, percebre, romandre, saber. 5. Velaritzaci (presncia de C/G en el lexema en 1a persona singular present indicatiu, present subjuntiu, pretrit perfet indicatiu, imperfet subjuntiu, imperatiu) a. Verbs acabats en LDRE, -NDRE, -LER, alguns IXER (conixer o aparixer) b. Verbs acabats en diftong + RE c. Aquests darrers tamb canvien la U del diftong per una V, I o res en el gerundi (movent, creient, rient...) d. Verbs Saber, Caber en present subjuntiu presenten a ms la forma a,-es, en en comptes de i, -is, -in. e. Imperatiu en verbs velaritzats funciona de la segent forma: Singular 2a viu 3a visqui Plural 1a visquem 2a viviu 3a visquin

Tercera Conjugaci 1. collir, escopir, tossir, sortir, cosir, realitzen la tnica U i ltona O. 2. Els verbs acabats en vocal +IR posen la diresi en alguns morfemes. 3. Velaritzaci: a. Verbs TENIR / VENIR. 4. Incoatius a. Mentir, acudir, consumir, resumir, brunzir...accepten les dues formes b. Sentir i derivats (consentir) es conjugar pur excepte assentir, dissentir.

3. Usos dels verbs SER i ESTAR 1. Per expressar lexistncia dun subjecte (animat o inanimat) o lesdeveniment dun fet. a. Ser: el castell de focs ser a les cinc en punt.

2. Per expressar la localitzaci o situaci en lespai a. Ser de vegades tamb es pot usar haver-hi (mai *ser-hi) i. Damunt larmari s el correu. ii. Damunt larmari hi ha el correu iii. *damunt larmari hi s el correu b. si la localitzaci en lespai inclou la idea de romandre durant un cert temps es pot fer servir estar. i. A les sis serem a casa i hi estarem fins a lhora de sopar ii. Estem a lestiu (com a perode de temps transitori) iii. Som a lestiu (temps puntual sense tenir en compte la seva durada). c. estar en el sentit de: 1. residir, viure, fer estada. 2. treballar en una empresa 3. formar part duna entitat, rgan a. En Alcoi estar a la pensi Aitana. 3. Per expressar qualitats o estats. a. Ser per expressar qualitats definidores i. Tots som socis del club. b. estar per expressar qualitats transitries i. els nens estan alegres c. en alguns casos es considera definidor i no pas transitori (s casat o s solter?), i en ocasions busquem el sentit figurat transitori dun adjectiu que podria ser definidor en altres contextos (esta mort de por). d. Estar sovint si a continuaci hi ha un grup de paraules introdudes per una preposici. i. Estic a punt danar-men ii. Estar de braos plegats

4. Com a verb auxiliar en la formaci de la passiva.