Laccentuaci

grfica
Qu s laccent grfic?
L'accent grfic s un signe diacrtic que es posa sobre
una vocal, ja siga majscula o minscula.

En valenci, hi ha dos tipus d'accents grfics: l'agut o
tancat (), i el greu o obert (`). Els dos accents es
distribueixen de la manera segent:
sempre obert:
sempre tancat: ,
obert o tancat: , , i

Exemples: esttic, pasts, tab, entn, cami, cincia, lgic
Tots els polisllabs i la majoria de monosllabs tenen
accent d'intensitat (s a dir, una sllaba tnica), per el
fet que porten o no accent grfic depn d'una srie de
normes.

Com a norma, els monosllabs no porten accent grfic,
encara que hi ha excepcions. En la prxima lli les
estudiarem detalladament.

Tot seguit, expliquem les normes generals d'accentuaci
de les paraules polisllabes en funci de si sn agudes,
planes o esdrixoles.

Regles generals daccentuaci
1. Les paraules agudes tenen l'accent d'intensitat en
l'ltima sllaba i s'accentuen quan acaben en:

vocal: germ, anir, dest, aix, bamb
vocal + s: reps, ests, encs, arrs, abs
-en, -in: entn, mantn,

Observacions. No s'accentuen les agudes acabades:
En -an, -on i -un: seran, segon, algun.
En diftong decreixent: mireu, comboi.
En vocal + ns: germ, per germans; dest, per destins.
Regles generals daccentuaci (2)
2. Les paraules planes tenen l'accent d'intensitat en la
penltima sllaba i s'accentuen quan no acaben en les
terminacions anteriors (s a dir, en vocal, vocal + s, -en, -
in):

mbit, vncer, telfon, mssil, crrer, lgic, nics,
rpid, dormem, crvol, depsit,...

Observaci. Tamb s'accentuen les planes acabades:
En -an, -on i -un: difan, cnon, autcton
En diftong decreixent: estveu, teneu, dieu
En vocal + ns: exmens, orgens (per examen, origen)
Regles generals daccentuaci (3)
3. Les paraules esdrixoles tenen l'accent d'intensitat en
l'antepenltima sllaba i s'accentuen sempre,
independentment de com acabe la paraula:

esttua, esglsies, tica, perode, frmules, ptica,
msica, lgica, esttica, glries, sries...

Observacions:
les combinacions -ia, -ie, -io, -ua, -ue i -uo normalment
formen hiat (dos sllabes); aix fa que moltes paraules es
consideren esdrixoles i, per tant, s'accentuen: r-bi-a, s-
qui-es, r-du-a, con-t-nu-es.
les terminacions cultes -ium i -ius tamb fan hiat: a-qu-ri-
um, M-ri-us.
Regles generals daccentuaci (4)
Recapitulem:
Tipus Norma
S'accentuen...
Exemples
Agudes (= la sllaba tnica
s l'ltima)
... quan acaben en:
vocal
vocal + s
en, in
germ, anir, dest, aix
reps, ests, arrs, abs,
entn, mantn, per no seran,
algun, anireu, comboi, germans
Planes (= la sllaba tnica
s la penltima)
... quan no acaben en:
vocal
vocal + s
en, in
mbit, vncer, telfons, mssil,
crrer, lgic, nics, rpid,
dormem, crvol, depsit, i tamb
cnon, estveu, exmens
Esdrixoles (= la sllaba
tnica s l'antepenltima)
... sempre. esttua, esglsies, tica, perode,
frmules, ptica, msica,
aqurium...
Regles generals daccentuaci (5)
Observacions
Els adverbis en -ment porten accent noms quan l'adjectiu
femen a partir del qual es formen s'accentua: rpida >
rpidament, per precisa > precisament. s a dir, cal
aplicar la regla com si l'afegit -ment no estiguera.

En els mots compostos, el primer element perd l'accent, ja
que cal considerar-los com una sola paraula: fisicoqumic,
socioeconmic.

Els mots compostos amb guionet, conserven l'accent grfic
del primer element (quan en t): pl-roig, desps-dem
Orientacions sobre vocals obertes i
tancades (1)
1) Les paraules agudes solen dur accent tancat [] (avi,
estigu), encara que hi ha excepcions amb la e (Novetl,
perqu) i unes quantes ms amb la o (Vinars, a, arrs,
incls, ress...).

2) La e i la o obertes sn freqents en els casos segents:
oQuan la sllaba segent cont i o u: victria, pacincia,
cmic, pstum, prdua, silenci, fmur, pmul...
Excepcions: squia, esglsia, snia, spia, frmula.
oQuasi totes les paraules esdrixoles: quilmetre, mtode,
xode... Excepcions: Btera, nguera, smola, tmpora,
plvora, tmbola, gndola, trtora.


Orientacions sobre vocals obertes i
tancades (2)
3) La e tamb sol ser oberta en els casos segents:
oDavant de l i r: mel, paralella, infern, terra. Excepcions:
crvol, ferm, serp, herba i pocs ms.
oEn les terminacions -ecte, -ecta, -epte, -epta i el grup -ndr-:
recte, recepta, tendre.

4) La o tamb sol ser oberta en una srie de terminacions: albercoc,
carxofa, caragol, gentola, brossa, clot, granota, roig, boja, fort,
horta, aposta, resoldre, respondre, revolta, etc.

Totes estes regles sn indicacions generals que ajuden a distingir la
e i o obertes i tancades, per no sn regles infallibles ja que el fet
que una vocal siga oberta o tancada depn de nombrosos factors,
tant fonolgics com etimolgics i d'altres tipus.

e amb dos possbilitats d'accentuaci
En els casos segents, la e es pot marcar amb accent tancat
(tal com es pronuncia en valenci) o obert (com es fa en
altres dialectes).

-, -s, -n: caf/caf, angls/angls, comprn/comprn.
infinitius en -ixer, -ncer i -nyer: conixer/conixer,
vncer/vncer, estrnyer/estrnyer.
formes verbals acabades en -iem, -ieu, -rem i -reu:
fiem/fiem, vieu/vieu, estigurem/estigurem,
temreu/temreu.

En valenci s preferible l'accentuaci tancada, per el ms
important s que apliquem l'opci que hgem triat de manera
coherent, sobretot quan redactem textos.