1. Els connectors d’aquestes frases estan mal utilitzats.

Detecteu-los i proposeu altres

solucions
a) El Pere no pot anar d’excursió i, en conseqüència, plou. perque

b) El secretari de l’associació ha convocat una reunió d’urgència tanmateix per parlar amb els
treballadors. Sense res

c) Maria Mercè Roca ha escrit diverses novel·les atès que Temporada baixa, Cames de seda o
Greuges in nits. Per exemple

d) El van dur a comissaria perquè era innocent. Encara que

e) Hi ha més de cent morts malgrat el foc. A causa del

2. Reescriviu aquests tres textos tot incorporant-hi connectors. Es possible realitzar alguns
canvis gramaticals en el text:

a) La implantació de radars redueix el nombre d’accidents. L’ajuntament instal·larà radars a les

principals vies d’entrada i sortida de la ciutat. El total d’accidents de trànsit a Barcelona va
augmentar l’any passat.

• La implantació de radars redueix el nombre d’accidents. Per això l’ajuntament instal·larà radars
a les principals vies d’entrada i sortida de la ciutat. A causa d’això el total d’accidents de trànsit
a BCN va augmentar l’any passat.

b) La ciutat de Barcelona supera per primera vegada la barrera del milió de llocs de treball. El
sector serveis és el més dinàmic i el que genera el percentatge d’ocupació més alt. Les indústries
manufactureres tradicionals amb prou feines representen el 16% del total. Els canvis poden ser
dolorosos per a alguns col·lectius professionals.

• El sector serveis és el més dinàmic, i en conseqüència, el que gener el percentatge d’ocupació

més alt. Per tant les indústries manufactureres tradicionals amb preu feines representen el 16%
del total. Els canvis poden ser dolorós per contra a alguns col·lectius professionals.

c) Algunes companyies aèries ofereixen viatges a preus baixos. Estalvien costos gràcies a emetre
bitllets electrònics o suprimir el càtering de l’avió. L’ estalvi de despeses afecta a la seguretat del
vol. Les revisions rutinàries que es fan a l’avió quan aterra en un aeroport són menys de les que
haurien de ser. La tripulació auxiliar que va a cada vol és la meitat de l’habitual. La companyia
irlandesa de vols de baix cost ha suspès els vols a Londres.

• L’estalvi de despeses, malgrat això, afecta a la seguretat del vol. Per tant les revisions rutinàries
que es fan a l’avió quan aterra són menys de les que haurien de ser. Per això la tripulació
auxiliar que va a cada vol és la meitat de l’habitual. Com a conseqüència la companyia ha
suspès els vols a Londres.

En els enunciats següents manca un connector que expressi quina és la relació semàntica
que s'estableix entre les diferents oracions. Per a cada enunciat, es proposen quatre
marcadors textuals possibles. Escull quin és el marcador que més convé en cada cas.

Tots els enunciats provenen del llibre de Daniel Cassany, La cuina de l'escriptura, tot i que alguns
han estat lleugerament manipulats.

1. ............................. les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els

criteris de llegibilitat esmentats. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé).

2. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització, ........................... sigui
més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).

3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al nal
de tot. ........................, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d'inici de
la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).

4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. ......................,
la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que
cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).

fi
fi
5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l'ordre o, ........................, si l'estructura
s'expliqués al principi. (encara que, per tant, considerant que, per exemple).

6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes
curts i lleugers són més digeribles. .................. també hi ha dies de festa, com els diumenges o
Nadal, i és costum i tradició afartar-se ns al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això)

7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. ....................., hi ha noms, verbs i adjectius
de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant això,
amb tot, així mateix, d'altra banda).

8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar
fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. .................., els abstractes
designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions.
(pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).

9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar
amb llibertat. No és estrany, ........, que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest
aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra
banda).

10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les
frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.

......................., segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau
de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda).

2. Entre els connectors que teniu a continuació, trieu els més adequats i escriviu-los als
espais buts d'aquest text:

malgrat, sinó, pel que fa a, malgrat que, tanmateix

El túnel del TGV a la Jonquera suposarà l'obertura del primer eix transpirinenc en 30

anvs

El tränsit entre una banda i l'altra dels Pirineus creix un 5% cada any malgrat que bàsica
d'infraestructures gairebé no ha canviat.

El túnel del TGV que es perfora entre la Jonquera i el Pertús serà el primer pas

transpirinenc de gran capacitat que s'obrirà en 30 anys Pel que fa les repetides reclamacions de
les poblacions de muntanya i els compromisos de les administracions de permeabilitzar els
Pirincus, la xarxa viària i ferroviària que comunica una banda l'altra de la serralada fa dècades
que està estancada. A banda dels eixos transversals, la resta de comunicacions virinenques han
vist alguns avanços en carreteres, arrosseguen un rosari de projectes anunciats i abandonats i
obres que acumulen anys de retard. Hi ha una altra gran infrastructura prevista per als pròxims
anys que no és viària ni ferroviaria sino energètica: la interconnexió elèctrica, que ha generat un
fortrebuig al territori.

El tränsit transpirinenc no ha parat de créixer (ho fa a una mitjana del 5% anual), però

els esquemes de comunicació amb prou feines han canviat i estan al límit de la seva

capacitat. A Catalunya, els passos de I'N-Il i l'autopista AP-7 concentren més del 80 per

cent dels viatges entre una banda i l'altra dels Pirineus. Aquests passos, tots dos per la

Jonquera, els travessen uns 10.000 camions al dia i les previsions, malgrat els esforcos

per potenciar el transport de mercaderies en tren, indiquen que la quantitates doblarà en menys
de vint anys.

«Les línies de tren transpirinenques utilitzades actualment són les mateixes que les de fa

125 anys», a rma un document de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), una

institució en què participen els governs amb representació al territori. Tanmateix a les carreteres,
destaca que « malgrat el gran augment del trànsit transpirinenc, la xarxa d'alta capacitat no ha
canviat». I l'estancament no només afecta les autopistes, perquè en la xarxa bâsica «només s'ha
obert un altre pas viari en l'últim quart de segle». continua exposant la CTP

http://www.vilaweb.com/www/elpunt/

Dilluns, 6 de febrer de 2006

fi
fi