Sessió 4

VALENCIÀ C1
 4. CE: X
ÍNDEX:
5. EO:
1. GRAMÀTICA:
determinants II Parlem del carrer, el poble i la
ciutat!
2. LÈXIC:
6. EE:
BLOC 3: el carrer
introducció a la redacció
3. CO:
7. DEURES:
correcció comprensió oral
exercicis de gramàtica,
vocabulari i comprensió oral
 GRAMÀTICA
determinants II
Els numerals
Expressen quantitat exacta (cardinals), ordre
(ordinals), fracció (partitius) o
multiplicació (multiplicatius).
Els multiplicatius també admeten, excepte
multiplicatius doble, variació de gènere quan tenen el valor
Els numerals multiplicatius expressen el de ‘tantes voltes una xifra’:
nombre de vegades que s'augmenta una entitat:
una quantitat quíntupla que una altra (5 vegades
més que l’altra).
2 voltes més doble

3 voltes més triple Però són invariables si designen el nombre

d'elements que compon una entitat:
4 voltes més quàdruple la triple aliança (formada per tres)
la quàdruple confrontació (formada per quatre)
5 voltes més quíntuple

6 voltes més sèxtuple

 Els quantificadors ★ Els quantitatius molt, poc, bastant,
prou, quant o tant s'usen normalment amb
Els quantitatius expressen una quantitat com a conjunt,
la preposició de si el substantiu que
sense precisar-la. Poden ser de diferents formes:
precedixen és masculí i singular:
★ Flexió completa de gènere i nombre
★ Amb només variació de nombre Fa molt de fred.
★ Invariables Ha begut poc de vi.
SINGULAR PLURAL Quant de pa has menjat.

masculí femení masculí femení ★ El quantitatiu gens sempre s’unirà al

substantiu que acompanye amb la
VARIABLES molt molta molts moltes
preposició de:
poc poca pocs poques
tant tanta tants tantes No menja gens d’arròs.
quant quanta quants quantes No té gens de ganes.

INVARIABLES bastant bastants

DE GÈNERE
gaire gaires La forma manco, que es documenta des de final de l’edat
mitjana, encara es manté amb una certa vitalitat en
algunes comarques valencianes, sobretot en les
INVARIABLES massa prou expressions més o manco i ni menys ni manco, i en
DE GÈNERE l’adverbi almanco.
I NOMBRE gens més
força menys (o manco)
 Els quantificadors Ara toca practicar un poc…
ATENCIÓ! Et recordem que…

★ Quant no és el mateix que quan.

★ Tant es redueix a tan davant d’adjectius,
adverbis o locucions adverbials.
★ massa = excessivament
★ prou = en quantitat suficient
★ bastant* = en quantitat més que regular

*En valencià, però, s'usa

amb un valor equivalent el
quantitatiu prou
 Recordeu que algú, ningú i cadascú
Indefinits
★
(o cada u) únicament funcionen com a
pronoms i,per tant, són invariables.
Sempre fan referència a persones. No
els confongueu amb els adjectius.
Els indefinits determinen el substantiu que
Exemples:
acompanyen amb el mínim de precisió. N’hi ha de
diferent tipus:
De segur que algú vindrà a la festa.
Ningú no et comprén.
Cadascú va a la seua.

★ Els adjectius propi, pròpia, propis

i pròpies no es poden usar per a
emfatitzar la identitat d’un
substantiu. Cal usar mateix:

El mateix cuiner va fer el sopar.

I no El propi cuiner va fer el sopar.

★ algo = a
lguna co
● altri ★ varis / s
vàries é
un adjec s
Li van a tiu:
plicar v
remeis. aris
> Li van
aplicar
varis. remeis
Instagram: @aucacauque
 GENS/CAP/RES/NINGÚ
RES Pronom. No acompanya a substantiu. Equival No tinc res a dir. Hui no
a “cap cosa”. Exclusiu per a coses. em ve res al cap.

NINGÚ Pronom. No acompanya a substantiu. Equival Ningú sabia res. Ho va fer

a “cap persona”. Exclusiu per a persones. sense consultar amb ningú.

GENS (de) Determinant. Acompanya a substantius no No beu gens d'aigua. No

comptables. tinc gens de ganes d'anar
a la boda.

CAP Determinant. Acompanya a substantius M'ha demanat un caramel,

comptables. però no me'n queda cap.

És el mateix dir…? RES i CAP → també en oracions interrogatives i

Josep no estudia res. condicionals amb un valor afirmatiu:

Josep no estudia gens. Has dit res? (‘alguna cosa’)

Si vols res més, dis-m'ho. (‘alguna cosa més’)
 Activitats GENS/CAP/RES/NINGÚ

2. Comptable o no comptable?:
BOTELLA D’AIGUA
ARRÒS
LLET
CAP
PA
AIGUA
GANES
GENS
SAMARRETA
PAQUET DE FARINA
AMIC
 LÈXIC
LÈXIC:
El carrer, la ciutat,
el poble.
 el n
tot essa
BLOC 3 LÈXIC: EL CARRER, LA CIUTAT, EL POBLE m
nte nte
Apu ri i
r
a
c abul
vo

Què veus en les imatges?

BLOC 3 LÈXIC: EL CARRER, LA CIUTAT, EL POBLE

Què veus en les imatges?

BLOC 3 LÈXIC: EL CARRER, LA CIUTAT, EL POBLE
BLOC 3 LÈXIC: EL CARRER, LA CIUTAT, EL POBLE
BLOC 3 LÈXIC: EL CARRER, LA CIUTAT, EL POBLE
BLOC 3 LÈXIC: EL CARRER, LA CIUTAT, EL POBLE
 EXPRESSIÓ ORAL
EL CARRER,
LA CIUTAT,
EL POBLE
 Expressió oral
PARLEM AMB EL NOSTRE COMPANY. Preparem en 3 minuts una xicoteta intervenció contestant
a aquestes preguntes.

★ Com és el teu barri? És una zona tranquil·la, sorollosa…?

★ Quin tipus de botigues hi podem trobar? Hi ha restaurants/bars? Hi ha altres

coses (parcs, supermercats…)?

★ Hi ha molt de trànsit?

★ Teniu bona connexió amb el centre del poble/ciutat? Transport

públic?

★ És fàcil trobar aparcament al teu carrer?

★ Has d’agafar el cotxe per a comprar el pa?

★ Hi ha alguna cosa que no t’agrade del teu barri? Per què?

★ Com milloraries el teu barri?

Fes ú
s
vocab del
que h u lar
em ap i
hui! rés
 COMPRENSIÓ
ORAL
Correcció
dels deures
de CO
Comprensió oral
 EXPRESSIÓ
ESCRITA
Introducció a
les redaccions
 Introducció a la redacció Aspectes a tenir en compte quan
volem escriure una redacció:
Tipologia textual? Què és això?
carta formal artic
le d’
opin ió
notícia
p r e s e ntació
e
carta d
r r e u e lectrònic decàleg
co
reclamació Anàlisi de la situació comunicativa:
recepta
crònica esportiv
a
blog assaig

urt
relat c
 Els connectors serveixen
Introducció a la redacció per a…
1. Pluja d’idees: anoteu tot el que se us vinga al cap
sobre un tema determinat, sense preocupar-vos per la ★ Introduir el tema del text: l'objectiu principal de, ens
forma. proposem exposar, aquest escrit tracta de, ens adrecem a
vostè per…
2. Feu-vos preguntes sobre el tema: Qui? Què? Quan? Com? ★ Encetar un tema nou: respecte a, pel que fa a, un altre punt
Per què? On? és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a,
etc.
3. Feu-vos altres preguntes rellevants i anoteu les ★ Marcar ordre: d'entrada, d'antuvi, per començar, en primer
respostes: lloc,primerament,tercerament, en últim terme, finalment, per
acabar…
− Què sabeu del tema? ★ Distingir arguments/idees: d'una banda, per un costat, de
− Com el podríeu definir?
l'altra, per l'altre, d'altra banda, per una altra part, al
− A què s’assembla? contrari, en canvi…
− Amb quins altres temes o assumptes el podeu
relacionar? ★ Continuar sobre el mateix punt: a més a més, endemés, a més,
− Quines opinions teniu a favor o en contra? després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d'altra banda,
per altra part…
4. Esbosseu l’organització del text:
★ Introducció ★ Fer èmfasi: és a dir, en altres paraules, dit d'una altra
★ Cos manera, tal com s'ha dit, cal insistir, el més important, la
★ Conclusió idea central és, convé destacar, s'ha de tenir en compte, o
sia, això és, en efecte…
★ Donar detalls: per exemple,en particular, en el cas de, com
a mostra, com és ara, així, etc.
 Els connectors serveixen
per a…
★ Resumir: en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs
mots, globalment, recollint el més important, en conjunt…
★ Acabar (introdueixen una conclusió): en conclusió, per
concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva,
fet i fet…
Més info en els apunts
★ Indicar temps: abans, suara, anteriorment poc abans, al
d’ampliació en Google Drive!
mateix temps, simultàniament, en el mateix moment, llavors,
després, més tard, més endavant, a continuació, tot seguit…
★ Indicar espai: a dalt i a baix, més amunt i més avall,
davant i darrera, sobre i sota, a la dreta / esquerra, al
mig / centre, a prop i lluny, de cara i d'esquena…
 Escriure a mà s’ha de posar de moda!
L’increment de l’ús de les noves tecnologies fa que anem perdent l’hàbit d’escriure a mà.
___________ els escrits a mà estan perdent valor i es consideren esborranys o anotacions. ____ en
l’àmbit educatiu, _______ en l’ensenyament de la lectoescriptura, aquesta pèrdua pot presentar-se
com una mena d’avantatge: pot arribar a semblar inútil esmerçar temps a cal·ligrafiar si una
màquina pot fer aquesta feina per a tu. Els estudis demostren que hi ha notables diferències entre
el desenvolupament cognitiu d’un nen que aprèn a escriure fent-ho a mà i un que ho fa amb un
teclat. Escriure a mà desenvolupa les capacitats motrius fines de l’infant i com que les lletres
són menys estereotipades, es força la concentració de qui escriu pel reconeixement visual. _______
ajuda a memoritzar els conceptes, ja que triguem més a escriure i el contingut es va gravant a poc
a poc al cervell. ______ s’eviten els estímuls externs, _____ un ordinador amb Internet és una
temptació permanent._________, es produeix un deteriorament de la visió exposada a llargs períodes
davant la pantalla, un manteniment d’una posició rígida davant d’un ordinador estàtic, un aïllament
de l’entorn per l’absorció de l’aparell i tot allò que potencialment ens ofereix, una exposició
innecessària a camps electromagnètics i wifi, una necessitat d’estar en espais tancats amb llum
artificial, per no esmentar el desgast ecològic i el cost econòmic que suposa.______, els beneficis
d’escriure a mà són indubtables. Cal fomentar l’escriptura a mà a les escoles, no només perquè és
una eina que s’acostuma a fer servir per expressar emocions i relaxa, _____ perquè és una
oportunitat per desenvolupar un art: l’estil tipogràfic.________, ara el debat es fa extensiu a la
lletra lligada o d’impremta, i sembla que la lletra lligada fomenta els vincles emocionals amb els
altres: compartir, expressar-se i donar._______, l’aprenentatge d’escriure a mà es consolida i es
tendeix a la lletra lligada.

Joana Escrivà Vila

ja que, i en conseqüència, per tant, però, en concret, a més a més,
així doncs, alhora, actualment, també, sinó.
 Escriure a mà s’ha de posar de moda!
L’increment de l’ús de les noves tecnologies fa que anem perdent l’hàbit d’escriure a mà. Actualment
els escrits a mà estan perdent valor i es consideren esborranys o anotacions. Però en l’àmbit
educatiu, en concret en l’ensenyament de la lectoescriptura, aquesta pèrdua pot presentar-se com una
mena d’avantatge: pot arribar a semblar inútil esmerçar temps a cal·ligrafiar si una màquina pot fer
aquesta feina per a tu. Els estudis demostren que hi ha notables diferències entre el desenvolupament
cognitiu d’un nen que aprèn a escriure fent-ho a mà i un que ho fa amb un teclat. Escriure a mà
desenvolupa les capacitats motrius fines de l’infant i com que les lletres són menys estereotipades,
es força la concentració de qui escriu pel reconeixement visual. Alhora ajuda a memoritzar els
conceptes, ja que triguem més a escriure i el contingut es va gravant a poc a poc al cervell. També
s’eviten els estímuls externs, ja que un ordinador amb Internet és una temptació permanent. I en
conseqüència, es produeix un deteriorament de la visió exposada a llargs períodes davant la pantalla,
un manteniment d’una posició rígida davant d’un ordinador estàtic, un aïllament de l’entorn per
l’absorció de l’aparell i tot allò que potencialment ens ofereix, una exposició innecessària a camps
electromagnètics i wifi, una necessitat d’estar en espais tancats amb llum artificial, per no
esmentar el desgast ecològic i el cost econòmic que suposa. Per tant, els beneficis d’escriure a mà
són indubtables. Cal fomentar l’escriptura a mà a les escoles, no només perquè és una eina que
s’acostuma a fer servir per expressar emocions i relaxa, sinó perquè és una oportunitat per
desenvolupar un art: l’estil tipogràfic. A més a més, ara el debat es fa extensiu a la lletra lligada
o d’impremta, i sembla que la lletra lligada fomenta els vincles emocionals amb els altres:
compartir, expressar-se i donar. Així doncs, l’aprenentatge d’escriure a mà es consolida i es tendeix
a la lletra lligada. Joana Escrivà Vila

ja que, i en conseqüència, per tant, però, en concret, a més a més,

així doncs, alhora, actualment, també, sinó.
 DEURES
Ara toca
practicar!
deures:
1. Gramàtica
deures:
2. Vocabulari 3. Comprensió oral
deures:
3. Comprensió oral
4. Expressió escrita
4. Expressió escrita
4. Expressió escrita
Gràcies!
Si teniu dubtes o qualsevol
pregunta a fer, escriviu-nos a:
@...
 FONTS:
★ AVL - DNV
★ Quadern Joan fuster
★ Materials UPV mitjà
★ Llibre De dalt a baix, Bromera
★ Imatges gratuïtes: Pixabay i
Pexels
★ Curs de valencià B1-B2-C1 de la
Universitat d'Alacant i
Información PUNT PER PUNT