Tipologies

textuals

teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

CORREU ELECTRÒNIC FORMAL

Emissor De: Aina Monferrer

(podeu incloure-
hi també Cco, Còpia a: Marta Molina
emissor ocult, si
voleu)

Receptor Per a: Jordi Martí, Susanna Peris, Marc Sànchez,

Maria Ribó,

Tema Assumpte: Convocatòria de reunió de departament

Salutació Benvolguts companys i companyes,

Cos Us escric perquè cal convocar la reunió de

(introducció, departament d'inici de curs. D’acord amb la vostra
desenvolupament disponibilitat, que heu anotat en el Doodle que us
i conclusió) vaig passar, us convoque el dimarts 17 d'octubre
a les 11h al despatx del departament.

Els punts que tractarem seran els següents:

- Horaris del curs

- Reclamacions dels exàmens de setembre
- Programa Erasmus+
- Precs i preguntes

Comiat Fins dimarts.

Ben cordialment,

Aina

Fitxers adjunts Acta de la reunió anterior:

actadelaconvocatòriaanterior.pdf

C1 VALENCIÀ 1
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

ARTICLE D’OPINIÓ

Títol
Subtítol (opcional)

Autor/a

Cos del text

- Introducció (10-30% del text)

- Desenvolupament (40-80% del text)

Exposició dels fets, arguments

Punt de vista sobre els fets/ opinió

- Tancament (10-30% del text)

Expressions d'obertura del correu formal: Benvolguts companys, Bon

dia, companyes i companys, distingits senyors...

Expressions de tancament del correu formal: Rebeu una salutació

cordial, Salutacions cordials, Ben cordialment, Atentament, Molt
atentament...
Remarques

• Els títols i els subtítols no porten punt final.

• El text ha d’anar distribuït per paràgrafs clarament diferenciats i de
mida semblant. Un paràgraf hauria de correspondre a una idea
només.
• Recordeu que els textos argumentatius es diuen així perquè la part
del text en què s’argumenta és especialment important. Però això
no vol dir que només s’hi argumente, sinó que també pot haver-hi
fragments explicatius, descriptius, narratius o fins i tot

C1 VALENCIÀ 2
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

instructius. A més a més, el dialogisme, és a dir, la presència

d’elements propis del discurs dialogat com ara les preguntes
retòriques, és típic en els articles d’opinió.
• L’objectiu d’un article d’opinió, i per extensió de qualsevol text
argumentatiu, és convéncer el receptor sobre una manera de veure
un tema de la realitat. Això es podria resumir en una afirmació, que
seria la tesi. Al voltant d’aquesta tesi o idea general sobre el tema, hi
haurà també subtesis o idees secundàries que acompanyen la tesi
principal i que perfilen el punt de vista que es pretén defensar.

C1 VALENCIÀ 3
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

ARTICLE DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

Títol
Subtítol (opcional)

Cos del text

- Introducció (10-30% del text)

- Desenvolupament (40-80% del text)

Exposició dels fets, arguments

Punt de vista sobre els fets/ opinió

- Tancament (10-30% del text)

Autor / signa + nom d’un càrrec d’expert inventat.

Remarques

Cal no confondre l’article de divulgació científica amb l’article d’opinió.

En el primer, se signa al final i s’acompanya el nom amb un càrrec
d’expert (en el nostre cas, inventat però versemblant). En el segon, se
signa just davall del títol amb el nom i cognoms, sense necessitat
d’apuntar cap càrrec institucional ni investigador. Tot i que si volem
legitimar-nos per tal de donar autoritat als nostres arguments, ho podem
fer afegint us asterisc al costat de l’autoria i descrivint al final de l’article
el càrrec que ens legitima en el tema que tractem (Si parlem de temes
acadèmics ens podem legitimar com a mestres, professors, catedràtics,
directors d’un centre educatiu...)

C1 VALENCIÀ 4
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

COLUMNA

Títol
Subtítol (opcional)

Autor/a

Cos del text

- Introducció (10-30% del text)

- Desenvolupament (40-80% del text)

Exposició dels fets, arguments

Punt de vista sobre els fets/ opinió

- Tancament (10-30% del text)

Remarques
• L’estructura és la mateixa que la de l’article d’opinió.
• És un espai fix i periòdic que acostuma a estar a càrrec d’un
periodista o d’una persona especialitzada en un tema, com un
metge, un científic o un esportista.
• Es tracta d’un text subjectiu, ja que expressa un punt de vista davant
d’un fet d’actualitat, i aquest no ha de coincidir necessàriament amb
la línia ideològica del diari o revista.

C1 VALENCIÀ 5
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

EDITORIAL

Títol
Subtítol (opcional)

Autor/a (no signeu amb el vostre nom, sinó amb el nom del periòdic)

Cos del text

- Introducció (10-30% del text)

- Desenvolupament (40-80% del text)

Exposició dels fets, arguments

Punt de vista sobre els fets/ opinió

- Tancament (10-30% del text)

Remarques

• L’estructura és la mateixa que la de l’article d’opinió.

• No signeu amb el vostre nom, sinó amb el nom del periòdic.

C1 VALENCIÀ 6
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

BLOG

Data 22-09-2015
Hora 11:32
Autor (nom real o Enric
pseudònim)

Cos Qui avisa no es traïdor i qui no vol escoltar és que és

Introducció
estúpid.

L’expulsió de Catalaunya per part d’Espanya de la UE

Desenvolupament tancarà la porta a totes les empreses que venen els
seus productes majoritàriament a Espanya i als socis
europeus i aquestes empreses és lògic que tractin
de cercar solucions.

La independència porta també greus conseqüències

Tancament i cal avaluar-les totes abans de decidir què és el que
més convé.

Remarques

• El comentari del blog, és molt semblant a altres tipus de textos de

rèplica per internet com són el comentari de notícia en periòdic
digital o el comentari en una xarxa social.
• Ha d’anar introduït per una marca temporal de data i hora, i amb una
identificació amb nom o pseudònim.
• Tot i que hi ha comentaris de blog, de notícia digital o d’entrades de
xarxa social brevíssims, quan ens en demanen un en una prova de
llengües com la de Certificació i ens indiquen un mínim de caràcters,

C1 VALENCIÀ 7
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

hem de produir un text distribuït per paràgrafs i que s’òbriga, es

desenvolupe argumentativament i es tanque.
• Caldrà fer servir connectors i produir un text amb correcció normativa
i estilística, mai massa col·loquial; que estiga relacionat amb les
informacions del text previ i que dialogue amb elles de manera
profunda.

C1 VALENCIÀ 8
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

RESSENYA
Títol de la ressenya Una pau com un oli brut

Autor de la ressenya (pot anar Joan Garí

aquí o al final del text)

Fitxa tècnica Títol: El mar

Autor: Blai Bonet
Club Editor
Barcelona, 2018

Cos El mar és un d’aquestes llibres que,

- Contextualització quan el llegeixes per primera
vegada....

Remarques

• Una ressenya és un text periodístic o acadèmic en qual es resumeix

i es valora una obra, siga un llibre, una pel·lícula, una exposició,
una obra de teatre, etc.
• Té dos blocs: la fitxa tècnica i el cos. En la fitxa tècnica trobarem
les informacions tècniques de l'obra, que variaran depenent del
tipus d'obra de què es tracte.
El cos de la ressenya estarà format bàsicament per tres parts: la
contextualització de l'autor i del text, el resum i el comentari crític.
- La contextualització té la funció de captar l'atenció del
lector envers l'obra ressenyada. Per la qual cosa, podrem
trobar-hi informacions com ara les circumstàncies de l'aparició de
l'obra, l'actualitat o oportunitat de la seua creació, la relació de
l'obra amb anteriors obres de l'autor o d'altri, etc.
- En el resum, se sintetitzarà el contingut de l'obra. Es tracta
d'un apartat de caràcter descriptiu i amb aparença
d'objectivitat.

C1 VALENCIÀ 9
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

- El comentari crític és de tipus valoratiu. Aquí sí que hem

d'introduir judicis de valor sobre l'obra, però sempre de
manera raonada i sense grans exageracions que se
situarien fora del registre formal.
• El text s’ha de dividir en paràgrafs

Exemple de ressenya

Títol de la Una pau com un oli brut

ressenya

Autor de la Joan Garí

ressenya (pot
anar aquí o
al final del text)

Fitxa tècnica Títol: El mar

Autor: Blai Bonet
Club Editor
Barcelona, 2018

Cos El mar és un d’aquestes llibres que, quan el llegeixes per

primera vegada, deixa en el teu ànim una marca
inesborrable. La publicació, ara, d’una nova edició d’aquest
clàssic modern de Blai Bonet, propicia una relectura
Contextualització pausada i saborosa. En aquesta operació de relectura,
les pàgines que ens havien commogut quan érem més
joves tornen a imprimir-se en algun plec de la nostra ànima,
però la figura resultant ja no és la mateixa. El lirisme
metafísic, la sensualitat malaltissa que m’havien sorprès fa
tants anys retornen de nou i Manuel Tur torna a matar
Andreu Ramallo i després se suïcida a la banyera, davant el
mirall (tot sempre davant un mirall), mentre recorda la
primera vegada que va fumar, a la vora del mar.

La nova edició de El Club Editor inclou nou capítols inèdits

procedents del mecanoscrit enviat a la censura i un
Resum esclaridor epíleg de Xavier Pla on aquest estudiós
infatigable precisa com El mar és un precursor
del textualisme i també és la menys obscura –i la més
bella, afegiria jo- de les novel·les de Blai Bonet. Pasolini,

C1 VALENCIÀ 10
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

Antonioni, Camus: el més brillant de la cultura europea de

l’època conflueixen en una història que transcorre en un
sanatori de tuberculosos. Thomas Mann, Salvat-Papasseit,
Màrius Torres: la tuberculosi ens resulta literària perquè
els seus pacients se’n van a dalt d’una muntanya i allí, amb
el món als seus peus, la vida passa amb un ritme tràgic
que no pot deixar de ser poètic.

El text de Bonet conjumina, en tot cas, les misèries de la

postguerra (els afusellaments a la llum de la lluna) amb les
misèries pròpies d’unes existències al límit, engabiades en
una mena d’adolescència tràgica. Una col·lecció de frases
superbes va jalonant la narració, per recordar
nos que Blai Bonet era un conceptualista líricament
formidable: “Em mirava amb una mirada lluent i bruta com
la mirada dels animals a la tarda”; “El regne de Déu ha
tornat agre dins mi com, de vegades, torna agra la llet, a
l’estiu”; “No em sentiu a mi quan el tedi vos devora.
Comentari Sentiu la vostra netedat. Experimentau el centre pur de la
vostra innocència submergida dins una pau com un oli
brut”; “Quan un està sol estima les coses. Perquè les coses
tenen una claror que no depén del sol i que és com la
claredat dels camins que menen a un poble, a un alzinar,
anc que cap viatger no vagi al poble ni a l’alzinar”.

Agustí Villaronga, aquest colossal gestor d’ombres, va

realitzar una versió cinematogràfica de la novel·la
exactament com s’havia de fer: redefinint, redibuixant i
redimensionant els personatges per convertir una obra
mestra verbal en una explosió visual de primera categoria.
I això –tot això– és El mar. La mar...

C1 VALENCIÀ 11
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

SOL·LICITUD
És recomana l’ús d’un títol
Títol de la sol·licitud identificatiu: Sol·licitud per a
participar en un concurs públic
Nom i cognoms
Número del DNI
Domicili
Nucli del text S’inicia amb el títol Exposició dels
- Exposició dels fets fets que originen la sol·licitud.
Paràgrafs numerats i
independents els uns dels altres.

- Sol·licitud S’introdueix amb la paraula

Sol·licitud i s’ha de redactar amb
la màxima concreció.
SOL·LICITE: Que se’m retorne
l’import de la matrícula [...]
DEMANE: Ser admès en el curs
[...]
Signatura
Datació
Destinació

Remarques
• No és un document nominal i, per tant, mai no s’ha d’adreçar a una
persona particular, sinó a la institució, la unitat o l’òrgan als quals
correspon d’atendre-la o tramitar-la.
• Cal evitar les formes verbals de 3a persona —exposa, sol·licita— i
substituir-les per les de 1a persona: expose, sol·licite.
• En les sol·licituds no s’han d’usar tractaments de protocol, ni
tampoc formes servils com suplico, prego o imploro. No s’hi
inclouen ni salutació ni comiat

C1 VALENCIÀ 12
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

Exemple

Nom i cognoms Teresa Pomés i Febrer DNI 36 408 437

Centre Facultat de Ciències Departament de
Bioquímica i de Biologia Molecular

Estudis doctorat de Bioquímica i Biologia Molecular

Carrer [avinguda, plaça, etc.] c. del Segle XX
Núm. 18 Pis i porta 5è 3a Telèfon 93 330 46 21
Codi postal i població 28026 Badalona Comarca Barcelonès

EXPOSE: Que he obtingut 18 crèdits del programa de doctorat de Química de

la Universitat de Barcelona, cursats durant el període 1999-2000, cosa
que acredito amb el certificat adjunt.

Que, per motius acadèmics, he continuat els meus estudis dins del
programa de doctorat de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB.

SOL·LICITE: Que se’m convalidin els 18 crèdits del programa de Química de la

Universitat de Barcelona com a crèdits del programa de Bioquímica i
Biologia Molecular de la UAB. (Adjunto l’informe favorable del
Departament.)

[Signatura]

Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), 8 de setembre de 2000

COMISSIÓ DE DOCTORAT
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

C1 VALENCIÀ 13
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

CARTA AL DIRECTOR
Títol

Autoria (pots posar un autor, però el responsable és el mitjà de

comunicació)

Cos del text

- Introducció: Plantejament del tema

- Argumentació: Fets i argument

- Conclusió: Cloenda

Datació: lloc i data

Dades de l’emissor: nom i cognoms

Altres dades com document d’identitat, professió, adreça electrònica són
OPCIONALS.

Remarques

• Tipus de text: argumentatiu (com l’article d’opinió, l’editorial, els

discursos parlamentaris, la crítica...) en què algú exposa una
opinió, idea o reflexió pròpia, i també inquietuds, queixes,
desacords, felicitacions, agraïments, etc.
• Text breu escrit a partir d’una notícia, un tema d’actualitat o bé un
esdeveniment (general o particular). El motiu que provoca la
redacció del text sol ser una informació o una opinió que s’ha
publicat en el mateix mitjà de comunicació en què es publicarà la
carta.
• És fan servir recursos lingüístics com la ironia, la metàfora, les
segones intencions, les interrogacions retòriques, els missatges
encoberts...

C1 VALENCIÀ 14
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

• Pel que fa al tractament, l’emissor sol expressar-se gramaticalment

en primera persona del singular (jo), i per al receptor es poden
emprar diverses opcions: tercera persona del singular (vostè),
segona persona del plural (vós) o receptor no manifest.
• La carta al director no és una comunicació individual entre un
emissor i un receptor coneguts: el receptor és un lector
desconegut i massiu (l’audiència pública formada pels lectors
potencials del mitjà en què es publica).
• Semblant, quant a registre, estructura, finalitat i recursos
lingüístics, a un article d’opinió.

Exemple

Les bicicletes
M'he estat fixant en les bicicletes i he vist que els «ciclistes del carrer»
d’avui no respecten cap tipus de senyal. Perdó, sí que en respecten
algun: el que a cadascun li sembla. M’explique: si els va bé actuar com a
cotxes en aquell moment, actuen com a tals. Però si els convé canviar de
direcció i el mètode que hi ha no els ho permet, per a ells no hi ha
problema, ja que simplement pugen a la vorera, se salten un semàfor o
giren passant pel pas de vianants, i es converteixen així en caminants.

És el conductor qui ha de llegir el pensament d’un ciclista, ara? Pot ser

que sembli una bajanada escriure sobre aquest tema, però penso que si
entre tots volem canviar la societat i construir-ne una de millor, hem de
començar modificant conductes essencials.

Guadalupe

9/3/2022 Castelló

C1 VALENCIÀ 15
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

EL MISSATGE DE WHATSAPP
Introducció

Cos de
l’argumentació

Tancament

Hora d’enviament
del text

Remarques
• Els missatges de les xarxes socials com WhatsApp o Telegram es
caracteritzen per marcar l'hora d'enviament de cada missatge.
• Podeu posar a la part superior un nom fictici o un pseudònim, ja
que en els grups apareix sempre, però en les converses individuals
no apareix.
• Es tracta d'una prova formal.
• No podeu escriure amb abreviatures, amb paraules i expressions
vulgars o amb castellanismes, recordeu que és una prova oficial.
• Ha d’estar estructurat en paràgrafs, marcant introducció, cos i
conclusió.

Hola Carme. No saps quina vergonya estic passant

ara mateix.
Introducció T'escric per a explicar-te que açò que has llegit no
significa res, que de vegades la confiança fa fàstic i
que en realitat no pense res del que he dit.
Resulta que hui he tingut un mal dia; a l'acadèmia
Cos de m'han fet exposar un tema i no he sabut per on
l’argumentació pegar. I damunt m'estic quedant sense diners per a
pagar el lloguer i no trobe feina.

C1 VALENCIÀ 16
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

Li estava dient això de tu a Lídia perquè justet

aquesta vesprada no has parat de posar coses sobre
tios i sobre robeta i ara mateix no puc pensar en
eixes coses.
Bé, en realitat he de confessar que em posa gelosa
que tingues tan bona feina i que dediques el temps
a coses d'aquestes mentre jo em tanque a estudiar
oposicions i damunt no sé ben bé què serà de la
meua vida, si aprovaré o què.
Només afegiré una cosa: perdó. Ho sent. Tots tenim
mals moments i comentaris desafortunats com
Tancament aquest meu. Però espere que pese més l'amistat que
ens uneix des que érem criatures de tres anys que
un comentari de whatsapp en un dia roín.
Hora
d’enviament del 5:32
text

C1 VALENCIÀ 17
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

LLISTA DE CONNECTORS FORMALS

obertura respecte a, quant a, pel que fa a, en
relació a, un altre punt és, sobre, quant a,
per començar...
continuïtat i, a més a més, endemés, a més,
llavors/aleshores, tot seguit, després, així
mateix, així, així les coses, d’aquesta
forma, bé, doncs bé...
ordenació per començar, en primer lloc, en segon
lloc, per últim, per acabar, per fi, a la fi,
finalment…
distribució d’una banda, d’altra banda/de l’altra, per
un costat, per l’altre costat, al contrari, al
seu torn, per contra, a banda d’això, per
Adicció
una altra part, cal no abusar de l’expressió
en un altre ordre de coses...
intensificació i, encara, encara més, més encara, a més,
a més a més, de més a més, endemés...
generalització en general, generalment
especificació en concret, concretament, en particular,
especialment, en especial,
específicament, de fet, fet i fet...
ampliació en efecte, efectivament, per descomptat,
certament...
equiparació de manera semblant, de la mateixa
manera, de la mateixa forma, igualment,
així mateix, paral·lelament...
explicació és a dir, o siga/o sigui, o sia, això és, (dit)
en unes altres paraules, dit d’una altra
manera/forma, vull dir, vaja, total...
rectificació més ben dit, millor dit, vull dir, (o) millor,
(o) encara millor, (o) si voleu, (o) si
preferiu, vaja, més aviat...
Disjunció
exemplificació com ara, en particular, com a mostra, així,
(reformulació)
a saber, en cas de, posem per cas, a tal
d’exemple…
recapitulació en suma, per acabar, per concloure,
finalment, així doncs, en definitiva, total,
en fi, ras i curt, fet i fet, per concloure,
comptat i debatut..

C1 VALENCIÀ 18
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

Oposició tanmateix, no obstant, nogensmenys, no

obstant això, això no obstant, si no, en
canvi, per contra, ara, ara bé, amb tot, al
contrari, en cas contrari, altrament,
malgrat...
concessió no obstant això, (amb) tot i amb això, tot i
així, tot i això, tot amb tot, malgrat tot, de
Contrast tota manera/de totes maneres, en tot cas,
en qualsevol cas, siga com siga, però, per
això, al capdavall, comptat i debatut, fet i
fet, total...
Restricció si més no, almenys...

Refutació al contrari, ans al contrari, ben al contrari,

per contra...

Causa perquè, i és que, ja que, atès que, puig

que, a causa de, com que, gràcies a...
Conseqüència per tant, així, així doncs, consegüentment,
en conseqüència, com a conseqüència,
Conseqüència
per consegüent, llavors/aleshores...
conclusió al capdavall, al cap i a la fi, a fi de
comptes, en conclusió, en definitiva, en fi,
per tot plegat, total, tot plegat...

Aspectes importants
Usos de perquè, per què i per a què
• Perquè pot tenir tres funcions:
- Causa-conseqüència: equivalent a ja que, atès que, com
que, per tal com...
- Finalitat: equivalent a a fi que, per tal que...
- Substantiu: ha d’anar precedit d’article, El perquè de tot
plegat
• En enunciats afirmatius de finalitat, perquè ha d’anar tot junt. En
enunciats interrogatius directes o indirectes de finalitat, es fa servir
separat: per a què.
Vull saber per què et comportes així de distant.

C1 VALENCIÀ 19
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

Em comporte així perquè no prenguem mal.

*Em comporte d’aquesta manera per a què no ens fem més
mal.
• La forma per què pot ser el resultat de dues construccions:
- Preposició per + pronom interrogatiu què: equivalent
a per quina cosa, per quina raó.
- Preposició per + pronom relatiu tònic què: equivalent
a pel qual, per la qual, pels quals o per les quals
Mai no reconeixeràs la vertadera raó per la qual el vares
assassinar.
Mai no reconeixeràs la vertadera raó per què el vares
assassinar.
Els perquès més profunds dels teus actes només els saps
tu.
A poc a poc
No és correcte dir poc a poc.

Quant a
No és correcte dir en quant a.

Al cap i a la fi
La forma *al fi i al cap és incorrecta. La paraula cap, quan forma part d’una
expressió amb un altre substantiu, sempre va davant: al cap i a la fi, de
cap a peus, sense cap ni peus, de cap a punta.
La forma a la fi no és equivalent a al cap i a la fi, sinó a finalment.

C1 VALENCIÀ 20
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

LOCUCIONS ADVERBIALS

A hora horada Tard De tots colors De tot tipus, diversitat

A la babalà De manera caòtica De traca i mocador excepcional

A la clara Sense embuts De valent Amb esforç

A la regalada Abundantment De verdes i de De tot tipus

madures
A les palpentes Sense veure el que fas Des que el món és Des de sempre
món
A l’engròs En gran quantitat d’amagatotis Dissimuladament

A mans plenes Abundantment d’antuvi Abans de cap altra

cosa
A mansalva Abundantment D’una hora lluny Immediatament

A manta Abundantment En rodó Plegat a terra,

categòricament
A poqueta nit Al capvespre En un tres i no res De seguida

A rajaploma Tal com ve, sense Fins al moll de l’os De manera profunda
pensar-s’ho
A tort i a dret Per totes bandes Fosc com la gola Molt fosc
d’un llop
A tot estirar Com a màxim I ara! Interjecció de
descrèdit o sorpresa

A trenc d’alba Quan s’està fent dedia Ni de bon tros De cap manera

Al cap i a la fi En definitiva Ni gota ni gens De cap manera

Amb els braços Sense fer res Nou de trinca Nou

plegats
Amb l’ai al cor Amb preocupació Pal de paller Nucli vertebrador

C1 VALENCIÀ 21
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

A cau d’orella Fer una escolteta De debò Vertaderament

A contracor Sense ganes de fer una De fit a fit Completament

cosa
A contrapèl En direcció contrària al De gaidó De costat, de biaix
naixement del pèl

A còpia de A força de, De gairell De costat, de biaix

insistentment
A cor què vols Amb satisfacció i De gorra Gratuïtament
comoditat
A corre-cuita Amb presses De gran volada Important

A desgrat de Malgrat De quatre grapes Caminar com els

gossos
A deshora Fora de temps De recules Anar enrere

A dojo En gran quantitat De retop De rebot

A doll En gran quantitat De retruc De rebot

A foc i flama De manera violenta De soca-rel Des de l’origen, de

manera profunda
A genollons Arrossegant els De sotamà Dissimuladament
genolls
A grapats En abundància De tard en tard Poques vegades

Amb tots els ets i En detall Per mor de Per causa de

uts

C1 VALENCIÀ 22
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

FRASES FETES

A fer punyetes Pejorativament Estar a Portar-se malament

,rebutjar algú mata-
degolla
Acabar com Camot Acabar malament Estar com gat Renyar
i gos
Afegir llenya al foc Atiar el conflicte Estar com Estar boig
un llum
Xafar la guitarra Desbaratar-li Estar dat i Una cosa
elsplans a algú beneït finalitzada
Alçar la camisa Estafar, Estar lligat No poder actuar
enganyar algú de peus i davant d’un
mans problema
Amagar el cap No voler veure Estar si cau Quan una cosa està
sota l’ala larealitat nocau a punt de tindre lloc
Anar a pams Explicar Estirar la corda Tensar les relacions
algunacosa
per parts
Anar a pastar Rebutjar algú Estirar més Estar per damunt de
fang el braç que la les teues
màniga possibilitats
Anar el carro pel Que alguna Fer bullir l’olla Guanyar prou per
pedregar cosava alimentar-se
malament
Anar en dansa Estar actiu Fer campana No anar a classe

Anar fent Viure o fer Fer cap Arribar a

algunacosa amb
certa normalitat
Anar peix No haver Fer cua Esperar un torn
estudiat per a un
examen
Anar venut No tindre el Fer dentetes Despertar l’enveja
control d’una en una altra
situació persona
Anar-li a algú la Que pateix però Fer el salt Arriscar-se a
processó per no ho mostra alguna cosa
dins

C1 VALENCIÀ 23
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

Anar-se’n en Fracassar Fer els ulls Deixar fer, sense

orris grossos vigilar
Arribar a misses Arribar tard Fer escarafalls Manifestar refús a
dites alguna cosa
exageradament
Arribar i moldre Arribar en el Fer festes Afalagar algú o
moment just tractar-lo amb
afecte
Arrufar les Enfadar-se Fer goig Ser bonic
celles
Això són figues Farina d’altre Això són faves Això està clar, això
d’altre parer paner comptades està fet o és el que hi
ha.
Beure a galet Beure a l’aire Fer la creu Deixar de tractar
(a algú) amb algú
Beure’s Fer les coses Fer l’agost Guanyar molts
l’enteniment sense seny diners
Bufar en caldo Fer ostentació Fer-la petar Raonar de coses
gelat sense importància
Caure l’ànima Disgustar-se molt Passar-la magra Patir
als peus
Caure-li la cara Quan algú fa Prendre mal Sofrir un dany
de vergonya alguna cosa molt
malament i li ho
retreuen
Cercar tres peus Complicar Saber-la llarga Ser un espavilat
al gat innecessàriament
les coses
Combregar amb Creure coses Saber-ne un niu Saber-ne molt
rodes de molí impossibles d’alguna cosa
Deixar-hi la pell Esforçar-s’hi molt Somiar truites Ser fantasiós

Descobrir la Creure’s Tenir el cul pelat Haver fet una cosa

sopa d’all descobridor moltes vegades i
d’alguna cosa dominar-la
òbvia
Donar carabassa Rebutjar algú Tenir la cua Donar-se per
de palla al·ludit en una
acusació

C1 VALENCIÀ 24
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

Donar carta Deixa algú tot Tenir la mà Saber molt de fer

blanca alllibertat trencada una cosa
Donar peixet Quan sembla que Tocar el dos anar-se’n
afavoreixes el
contrari
Donar sabó Adular algú Tocar ferro Tenir sort

Escampar-se Un problema o Treure (algú) de Posar-lo nerviós

com una taca cosa negativa mare / de
d’oli fora de control polleguera
Esser bufar i fer Molt fàcil Treure foc Estar molt enfadat
ampolles pels queixals
Esser de bona De qualitat Vendre duros a Fer un negoci on
fusta quatre pessetes surts perdent
Esser flors i Fàcil Vessar-la Espifiar-la
violes
Esser tot u Ser tot la Voler fer Entossudir-se amb
mateixa cosa entrar el clau una veritat
per la cabota
Estar a l’aguait Vigilar Xerrar per les Xerrar molt
butxaques
Quedar-se de Quedar-se a No fer un brot No donar palo al
pasta de moniato/ quadros. aigua
bocabadat

Un exemple de bona conclusió d’un text seria el següent:

“Fet i fet, és palés que solucionar aquest problema no serà bufar i fer
ampolles, però és d’una importància cabdal que prenguem mesures
efectives de debò…”

C1 VALENCIÀ 25
Teresagj.valencia@gmail.com
 TIPOLOGIES TEXTUALS

C1 VALENCIÀ 26
Teresagj.valencia@gmail.com