l

ultura bre
Cita c s, 26 de setem gües
Dimec
re Llen
de les
u ropeu nt de
D ia E , va
da
d e les 11.30 l de la U
A
Des c a Genera
ot e Oyg
la Bibli /2D3G
ttp s :/ /bit.ly
h

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 1. Treball i conciliació familiar

A Comprensió escrita i expressió oral Exercici 3. Exposició individual.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:

Formes part de la unitat de recursos humans d’una gran empresa. A fi de millorar el

Exercici 1. rendiment laboral de tota la plantilla, heu decidit incorporar diverses mesures que
afavorisquen la conciliació familiar. Les presentes en una reunió formal. En la teua
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo, intervenció, pots seguir aquest guió:
comentar-lo o desenvolupar-lo:
• Salutació i presentació de la iniciativa
Fer-ho tot i fer-ho bé • Motius per a prendre eixes mesures
Es pot fer tot i, a més, fer-ho bé? Si fem cas dels diversos eslògans que apareixen en • Explicació de les mesures
els llibres d’autoajuda, caldrà convindre que sí, que, si volem, es pot fer tot i que tot
eixirà de categoria. Només hem de voler-ho de deveres! No obstant això, què ocorre • Objectius que preteneu aconseguir
quan traslladem eixa consigna tan naïf a la realitat? Es poden combinar les diferents • Agraïment i comiat
facetes d’una persona sense que cap se'n ressenta?
Si partim de l’àmbit laboral, de seguida detectarem factors que poden resultar
absorbents per a moltíssima gent: horaris extensos –sovint extensíssims–, una gran Consells:
exigència física o psicològica, precarietat econòmica o l’espasa de Dàmocles que
suposa lluitar per conservar el treball. Aquests factors obliguen moltes persones a • En la situació comunicativa, no interrompes l'altre interlocutor. Quan acabe
reduir la dedicació, tant quantitativa com qualitativa, a altres aspectes vitals, com ara un argument, intercala'n un dels teus. I així successivament.
la família, les amistats, l’esport, la cultura o l’oci.
• Per a practicar amb més eficàcia l'exposició individual, grava la teua
La família, com diem, és un dels àmbits que més acusa la sobrecàrrega laboral. Cada intervenció i després escolta-la atentament.
unitat familiar és un món amb unes regles pròpies, que depén del tipus de família
(heteroparental, homoparental o monoparental), de la cobertura que poden
proporcionar els avis o els oncles, o dels recursos econòmics de què disposa, entre
altres criteris. Però, fins i tot en les condicions més favorables, la realitat exposa amb
diafanitat que no és gens fàcil compaginar l’exigència laboral amb l’atenció que

requereix la família. I això és extrapolable a la resta de les facetes que componen la
vida d’una persona.
Comptat i debatut, malgrat les bones intencions que aparentment traspuen alguns
lemes, no és gens positiu per a cap de nosaltres creure’ns-els a ulls clucs. Perquè no,
no podem fer-ho tot, ni encara menys fer-ho tot bé. Conscienciem-nos-en, sobretot
perquè el pas consegüent a no poder pair un excés de responsabilitat és la frustració.
Saps que la construcció l’espasa de Dàmocles al·ludeix a un fet històric
narrat per Ciceró i que significa ‘amenaça constant d’un perill’? I que
diafanitat vol dir ‘qualitat de diàfan’?
B
Gramàtica
Els noms (I)
Els noms o substantius són una categoria gramatical que designa els éssers vius i els
objectes concrets o abstractes que componen la realitat: Josep, figuera, Vinalopó,
terrat, valentia... Atenent l’entitat designada, distingim entre noms propis i noms
comuns. Els primers fan referència a persones o llocs concrets, però no tenen cap
significat conceptual. Els segons al·ludeixen a conceptes genèrics (taula, arbre,
alegria...) i solen aparéixer en l'oració acompanyats de diversos modificadors
(aquella taula, un arbre del jardí, una alegria duradora...).
Des del punt de vista sintàctic, el nom sol anar acompanyat d’unes altres paraules
que el modifiquen i amb les quals constitueix un sintagma nominal: la figuera seca.
Aquestes construccions estan formades pel nom, que funciona com a nucli (figuera);
per l’especificador que el precedeix (la) i, de vegades, per un modificador, que pot
ser un adjectiu (seca), un sintagma preposicional (del camp) o una oració
subordinada (que vam plantar).
Des del punt de vista morfològic, els noms es caracteritzen per presentar
normalment flexió de nombre (singular i plural) i per tindre associat un gènere
gramatical (masculí o femení). El gènere gramatical és arbitrari en els noms que
designen éssers vius vegetals (la sàlvia, el fenoll), objectes concrets (el seient, la
roda) o abstractes (el trellat, la paciència). En canvi, quan fan referència a éssers vius
animals, el gènere gramatical coincideix amb el sexe orgànic de cada exemplar.

Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte.
a) Defenses que és possible desenvolupar tots els projectes vitals que et planteges si
t’organitzes bé, optimitzes el temps i evites les estones perdudes. Només has de
voler-ho!
b) Defenses que cal prioritzar alguns projectes vitals per damunt d’altres, definir
quins són els més importants i sacrificar-ne altres a fi de no haver de suportar un
excés de responsabilitat que puga desembocar en frustració.
1. La concordança
1.1 Concordança nominal
El nom, com a nucli del sintagma nominal, determina el gènere i el nombre de les
paraules que el modifiquen: uns seients vermells, les rodes punxades.
De vegades, apareixen dos noms coordinats seguits d’un modificador. Si aquest
afecta tots els noms coordinats, adopta el nombre plural i el gènere dels noms: Un
pati i un menjador xicotets. Tres habitacions i una cuina xicotetes. Quan coordinem
noms masculins i femenins, el modificador pren el nombre plural i el gènere masculí:
Un menjador i una cuina xicotets.
1.2 Concordança verbal
El nucli del sintagma nominal que fa de subjecte determina el nombre del verb de
l’oració: El llaurador rega els bancals. Els llauradors reguen els bancals. No obstant
això, hi ha un tipus de noms, anomenats col·lectius, que presenten un ús particular,
perquè tenen forma singular i significat plural: colla, equip, família, gent, grup,
 Fascicle 1. Treball i conciliació familiar
joventut, multitud, públic, ramat, veïnat, etc. Quan aquests mots funcionen com a
nucli del subjecte, l’opció preferible és que el verb hi concorde formalment en singular:
• El públic no sabia què fer.
Tot i això, en ocasions hi preval el valor col·lectiu del mot i es fa la concordança
pel sentit:
• Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Els col·lectius numerals (la majoria, una minoria, la mitat, la resta, un terç, etc.) solen
anar acompanyats d’un complement del nom referit a un conjunt: la majoria dels
votants, una minoria de veïns, la mitat de les alumnes, la resta de les preguntes, un
terç dels companys. Quan funcionen com a subjecte, és preferible aplicar la
concordança formal (en singular), encara que també és possible la concordança pel
sentit (en plural):
• La mitat de les alumnes se n’ha eixit de classe.
• La mitat de les alumnes se n’han eixit de classe.
Tot i això, quan l’oració és copulativa i presenta un atribut, o bé quan inclou un
complement predicatiu, el verb apareix en plural:
• La majoria dels assistents són jubilats.
• La resta dels ciclistes van arribar esgotats.
Tots aquests noms col·lectius poden demanar el verb en 4a o 5a persones en funció
de si inclouen l’emissor o el receptor dins del conjunt:
• La família volem fer-te un regal.
• Aleshores, el veïnat què en penseu?
• Ells dos s’han esforçat, però la resta no teniu vergonya.
2. El nombre
La majoria de noms del valencià presenten flexió en nombre: pont-ponts, cara-cares,
peix-peixos, tros-trossos, mà-mans, etc. A continuació, analitzarem alguns grups de
noms que presenten un funcionament particular.
2.1 Noms invariables en singular i en plural
Hi ha un grup de noms que presenten la mateixa forma en singular i en plural: alferes,
àlies, anus, atles, cactus, càries, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, fetus,
ficus, focus, fons, galimaties, globus, glotis, lapsus, llapis, mecenes, messies, pàncrees,
pelvis, piscolabis, plus, porus, sinus, temps, tipus, urbs, virus.
• Sempre li ha agradat consultar tots els atles de la biblioteca.
Els noms que contenen el lexema polis (‘ciutat’), com ara acròpolis, metròpolis,
neàpolis o necròpolis, admeten la forma singular sense s final (acròpoli, metròpoli...),
però és secundària respecte a la forma amb s.
2.2 Noms invariables que només s’usen en singular o en plural
D’altra banda, hi ha un grup de noms que, a causa del seu sentit, no presenten flexió
de nombre, de manera que o bé s’usen només en singular, o bé només en plural. Els
primers s’anomenen singularia tantum i es refereixen a conceptes incomptables, com
ara entitats abstractes, col·lectius, elements químics, malalties, metalls o productes
alimentaris: blat, caos, coratge, ferro, gentola, herpes, humus, malària, oxigen,
paciència, pallola, perifèria, pigota, plebs, pols, prole, pus, rodalia (o contornada),
sort, tètan, tifus, tos, etc.
• Quina tos més lletja té tota la prole!
Els segons s’anomenen pluralia tantum i designen conceptes formats necessàriament
per dos o més elements: acaballes, afores, alicates, angines, annals, antípodes, arres,
beceroles, bermudes, calçotets, cosquerelles (o cuscanelles o pessigolles), diners,
escacs, escombraries, exèquies, farinetes, golfes, noces, pantalons, paperes, postres,
prismàtics, queviures, setrilleres, sostenidors, tenalles (o estenalles), tisores (o
estisores), ulleres, etc.
• Arrima’m unes tenalles, que les alicates no són prou fortes.
2.3 Noms plans que poden recuperar la n etimològica en plural
Les paraules patrimonials acabades en vocal tònica recuperen la n etimològica en la
flexió nominal i en la derivació: mà-mans-maneta. Aquest mateix fenomen es pot
observar en alguns noms plans, que també admeten el plural en –s: hòmens-homes,
jóvens-joves, màrgens-marges, imàtgens-imatges, órdens-ordes, ràvens-raves,
vèrgens-verges, òrfens-orfes, térmens-termes.
2.4 El plural dels noms propis
La funció dels noms propis és designar una persona o un lloc concrets i, per tant, a
diferència dels noms comuns, no presenten cap significat conceptual. En canvi, de
vegades, un nom propi adquireix el valor encarnat per eixa persona i passa a
funcionar com a nom comú: adam, adonis, apol·lo, barrabàs, casanova, hèrcules,
judes, magdalena, messalina, neró, proteu, quixot, samsó, venus... En aquests casos,
la majoria flexiona en nombre com la resta de noms comuns: adams, apol·los,
barrabassos, magdalenes, nerons... En canvi, adonis, hèrcules, judes i venus són
invariables.
Pel que fa als noms de llinatges, és preferible mantindre la forma singular invariable
quan fan referència a més d’una persona: els Borja, els March, els Roig, els Amorós.
En contrast, quan el cognom designa una dinastia, és admissible tant l’ús en singular,
com en plural: els Àustries o els Àustria.
2.5 El plural dels noms compostos
Per regla general, les paraules compostes fan el plural d’acord amb les regles
generals: paraigua-paraigües, llevaneu-llevaneus, trencalòs-trencalossos,
tallaferro-tallaferros, etc. En canvi, es mantenen invariables els mots compostos que
presenten el segon formant en plural: comptagotes, trencaclosques, parallamps,
torcamans, arrancapins, milhòmens, portaavions, etc.
• On vam guardar els torcamans nous?
Quan el mot compost està format per dos substantius en aposició, només rep la
marca de plural el primer: mots clau, hores extra, davanters centre, carrils bici,
paraules tabú, cotxes grua, cançons protesta, idees força, etc. En canvi, quan el mot
compost està format per un substantiu i un adjectiu, els dos elements adopten la
marca de plural: òperes bufes, guàrdies urbans, davanters esquerres, caces
bombarders, baixos relleus, alts forns, males bèsties, etc.
2.6 El plural dels préstecs lingüístics
Els préstecs lingüístics són les paraules incorporades des d’un altre idioma al cabal
lèxic propi. Els que ja han experimentat una adaptació ortogràfica fan el plural
d’acord amb les regles flexives del valencià: currículum-currículums,
referèndum-referèndums, espàrring-espàrrings, lífting-líftings, ral·li-ral·lis, crep-creps,
peluix-peluixos, piano-pianos, gueto-guetos, etc.
En contrast, els préstecs que no s’han adaptat (i que, per tant, cal escriure en lletra
cursiva) poden fer el plural d’acord amb les regles del valencià, o bé d’acord amb les
regles de la llengua d’origen: gudari gudaris o gudariak, txapela txapeles o
txapelak, leitmotiv leitmotivs o leitmotive, hippy hippys o hippies, etc.
2.7 El nombre en la fraseologia
Algunes locucions s’han lexicalitzat de manera que algun dels noms que la
componen hi ha quedat fixat en singular o en plural. Així, per exemple, són en
singular: amb escreix, viure de renda, alta volada, tothora (o a tothora), d’amagat,
d’esquena, etc. En canvi, són en plural: perdre els sentits, fer tots els possibles, de
peus, etc. Unes altres expressions admeten l’ús del singular o del plural: a la clara o a
les clares, mà a l’obra o mans a l’obra, camp a través o camps a través, bollir la sang o
bollir les sangs, l’última voluntat o les últimes voluntats, etc.
Si vols repassar les regles bàsiques de la formació del plural en
valencià, pots consultar Punt per punt C1, unitat 2, apartat B
«Normativa i gramàtica», secció B1: «Gènere i nombre».
Exercici 4.
Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
la graella:
Els (a)____________ s’havien instal·lat en la casa d’enfront feia poques setmanes.
La majoria dels veïns (b)____________ que eren una família d’allò més particular.
L’avi sempre eixia amb (c)____________, ja podia fer un sol que badara les pedres.
Tots els (d)____________, caminava cap (e)____________, fins a arribar a algun dels
(f)____________ (g)____________. Normalment, s’asseia en terra, entre un pi i una
carrasca (h)____________ i es dedicava a contemplar el paisatge.
La mare era un dels principals (i)____________ d’una empresa de recerca
mediambiental. De jove, havia sigut cantant i havia compost diverses
(j)____________ molt conegudes, a hores d’ara prohibides per la censura. El pare
dirigia una companyia de transports, que comptava amb diversos (k)____________ i
amb (l)____________ que donava servei a tots els pobles de la comarca.
a) Espís Espins Espí
b) estava convençuda estaven convençuts estava convençuts
c) el paraigua els paraigua el paraigües
d) dijousos dijoussos dijous
e) a l’afora als afores a les afores
f) parcs natural parc naturals parcs naturals
g) de les rodalies de la rodalia de rodalia
h) ombrívols ombrívoles ombrívol
i) alt càrrecs alts càrrec alts càrrecs
j) cançó protestes cançons protesta cançons protestes
k) cotxes grua cotxes grues cotxe grues
l) unes llevaneu una llevaneu una llevaneus
Exercici 5.
Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
febles corresponents:
a) No és gens bo que t’absentes de classe tan freqüentment.
No és gens bo que t’absentes de classe tan ____________.
b) El van desposseir de tot, àdhuc de la por.
El van desposseir de tot, ____________ de la por.
c) Cada artista va rebre un merescut aplaudiment.
Tots els artistes van rebre ____________ merescuts aplaudiments.
d) Eixe cotxe deu valdre, pel cap alt, quinze mil euros.
Eixe cotxe deu valdre, ____________, quinze mil euros.
e) Diria que es van omplir dos terceres parts de l’aforament.
Diria que es van omplir ____________ de l’aforament.
f) Segons han dit en l’oratge, hui serà un dia molt calorós.
Segons han dit en l’oratge, hui farà ____________.
Exercici 6. c) Home molt forçut: ____________

Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona d) Dona d’una gran bellesa: ____________
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries. e) Home molt seductor: ____________
f) Persona traïdora: ____________
L’escaquista Anna Muzitxuk renuncia a defendre els seus títols
g) Home que canvia sovint d’opinions i d’amistats: ____________
Al desembre de 2017, l’escaquista ucraïnesa Anna Muzitxuk, tres voltes campiona del
món, va declinar participar-hi en el mundial celebrat en l’Aràbia Saudita pel h) Home jove de gran bellesa: ____________
tractament que rebren les dones en eixe país. La renúncia de Muzitxuk va significar
que perguera els seus títols i que no puguera obtindre una important recompensa i) Persona díscola, roïna: ____________
econòmica si els reeditava (més de 130.000 euros). j) Home que no cuida el seu aspecte, brut i mal arreglat: ____________
A canvi, Anna Muzitxuk va aconseguir donar a conéixer arreu del món la situació de
k) Dona penedida d’haver tingut una vida llicenciosa: ____________
discriminació de la dona a l’Aràbia i en altres països àrabs: «No vull sentir-me una
persona de segona classe, ni portar abaia, ni tindre que anar acompanyada per un l) Home cruel i despietat: ____________
home allà on hi vaja.» La decisió de l’escaquista ucraïnesa va servir per conscienciar a
moltes persones, fins el punt que vora el 40% dels jugadors del campionat masculí no
hi va participar com mostra de solidaritat.
Tanmateix, i malgrat l’incomoditat que ha generat en la Federació Internacional
d’Escacs la postura de Muzitxuk, vàries veus indiquen que, gràcies al poder econòmic
dels països del Pròxim Orient i, en concret, de l’Aràbia Saudita, probablement aquest
país organitze de nou el pròxim mundial.

Saps que l’abaia és la túnica de color negre que han de portar sobre el
vestit les dones en alguns països musulmans?

Exercici 9.
C Vocabulari Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent:

a) Anar aigua al coll. 1) Travessant llocs despoblats.

b) Quedar-se amb un pam de nas. 2) Fer el que cal per a assolir un objectiu.
Exercici 7. c) Nàixer de peus. 3) Ser capaç d’assumir faenes o càrregues.
Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que d) Fer tots els possibles. 4) Manifestament, clarament.
apareix entre parèntesis:
e) Perdre els sentits. 5) Tindre molta sort.
L’últim plenari de la legislatura es va convertir en un autèntic ____________ f) Bollir la sang (o les sangs). 6) Important, de talla considerable.
(‘CONFUSIÓ, BARREJA DESORDENADA’). La ____________ (‘CONJUNT DE CIRCUMSTÀNCIES O DE g) D’alta volada. 7) Estar molt afaenat.
FACTORS SOCIALS, POLÍTICS I ECONÒMICS D’UN MOMENT DETERMINAT’) municipal indicava que seria
h A la clara (o a les clares). 8) Sentir ira, passió o impetuositat.
una sessió de mer tràmit, en què tot just es debatria el contracte de la replega de les
i) Camp (o camps) a través. 9) Desmaiar-se, perdre el coneixement.
____________ (‘FEM, REBUIG, RESIDUS DEL MENJAR, BRUTÍCIA’), s’impulsaria una campanya per
a contindre la ____________ (‘RELACIÓ DEL NOMBRE DE SINISTRES EN UN PERÍODE’) laboral i j) Tindre bona esquena. 10) Quedar-se en una situació compromesa.
s’aprovaria una declaració per a felicitar la policia municipal per l’important
____________ (‘GÈNERES O BÉNS IL·LEGALS QUE SÓN CONFISCATS’) d’estupefaents que va fer ORAL
en una operació antidroga. Exercici 10.
No obstant això, a les ____________ (‘ACABAMENT D’UNA CELEBRACIÓ, D’UN ACTE’) de la Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
sessió, una greu notícia va produir un ____________ (‘PERTORBACIÓ PROFUNDA, SUCCÉS segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
CALAMITÓS QUE CANVIA COMPLETAMENT L’ORDE DE LES COSES, SOTRAC’) inesperat: l’alcalde era tres segons més per a respondre.
acusat d’____________ (‘ACCIÓ D’EVITAR UNA ACCIÓ PENOSA VALENT-SE D’UN ENGINY’) fiscal i de
cobrar diversos ____________ (‘RETRIBUCIÓ QUE S’AFIG AL SOU FIX’) en negre, segons a) A__________ d) C__________ g) H__________
informava un periòdic comarcal. Presumptament, eixos diners li’ls hauria
b) V__________ e) P__________ h) N__________
____________ (‘AVANÇAR ELS DINERS A ALGÚ, PAGAR PER ENDAVANT’) una empresa de
construcció, que, a canvi, hauria sigut afavorida pel govern local i, gràcies a això, c) B__________ f) D__________ i) R__________
hauria evitat la ____________ (‘BANCARROTA, SITUACIÓ D’UNA PERSONA O EMPRESA QUE NO POT
COMPLIR LES SEUES OBLIGACIONS ECONÒMIQUES’). La notícia, a més, incloïa un ____________
(‘COSA QUE S’AFIG A UNA ALTRA’) molt inquietant: l’empresari hauria contractat dos
familiars de l’alcalde amb un ____________ (‘CONTRACTE D’UNA FAENA PER UN PREU FIXAT https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
AMB ANTELACIÓ’) de tres mil euros mensuals, però aquests ni tan sols anaven a treballar.
c2-u01-a01.mp3
El rebombori fou majúscul. En acabar el plenari, les cares de tristor dels companys de
l’alcalde eren més pròpies d’unes ____________ (‘CERIMÒNIES FUNERALS FETES A UN DIFUNT’)
que no d’un acte polític.

Exercici 8.
Escriu al costat de cada definició la paraula adequada de les que t’oferim en el requadre:
adam, adonis, barrabàs, casanova, judes, magdalena, messalina,
neró, proteu, quixot, samsó, venus
a) Home que, per algun ideal, s’implica en empreses temeràries: ____________
b) Dona dissoluta: ____________
D Ortografia i fonètica
Vocalisme: vacil·lacions entre a/e
Els parlars valencians solen distingir amb claredat els sons vocàlics [a] i [e], a
diferència de la majoria dels catalans, on tots dos es realitzen com a e neutra ([ə]) en
posició àtona. Tot i aquesta tendència general, en valencià es produeix una certa
vacil·lació entre aquestes vocals quan apareixen en posició pretònica en els dos
contextos següents:
• En mots que comencen per en-, em- o es-: entendre, emparar, espolsar, etc. Exercici 13.
• En paraules com sencer, lleuger, llençol, terròs, lleganya, albergina, clevill, etc. Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter
Com veus, totes s’escriuen amb e, si bé és correcte pronunciar-les tant amb [e], com general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un
amb [a]: [emparár] o [amparár], [senséɾ] o [sanséɾ], [ʎewʤéɾ] o [ʎawʤéɾ], etc. vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Corregeix-les.

D’altra banda, en la taula següent et mostrem diverses paraules que, per proximitat
amb el castellà, presenten alguns dubtes a l’hora de pronunciar-les o d’escriure-les:
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
S’escriuen i sonen amb a S’escriuen i sonen amb e c2-u01-a03.mp3

afaitar, ambaixada, arravatar-se, assassí, ametista, assemblea, disfressa, eben,

avaluar, avaria, davantal, latrina, efeminat, enyorar, estendard, gelea, javelina,
maragda, picaporta, posa, rancor, meravella, monestir, orgue, ràfega,
sanefa, sarbatana, Sardenya resplendor, seguretat, sergent, tàlem, vernís

Fixa’t que les paraules derivades mantenen la mateixa vocal: avaluar avaluació,
E Expressió escrita
arravatar-se arravatament, eben ebenista, etc.

Exercici 14. Traducció.

Saps que arravatar-se vol dir ‘enfurir-se, irritar-se intensament’?
En canvi, arrabassar significa ‘prendre per la força alguna cosa a algú’.
Exercici 11.
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han
aparegut en la taula anterior.
a) Hem redecorat les parets del menjador de casa amb una ____________ de
motius florals.
b) El cotxe ha patit una ____________ greu, potser haurem de comprar-ne un de nou.
c) Alguns aborígens de l’Amazònia usen una ____________ per a caçar.
d) Eixa dona sempre presenta una ____________ circumspecta i malhumorada.
e) Cada matí prenc un sobre de ____________ reial per a començar el dia amb força!
f) L’____________ de marbre del santuari fa uns sons corprenedors.
g) Li he regalat per les bodes de plata un anell amb una maragda i una ____________.
h) En eixa fusteria fan uns mobles d’____________ molt resistents.
i) L’atleta hongaresa va llançar la ____________ més enllà dels 70 metres.
j) La porta del mas està molt deteriorada, caldrà passar-li una mà de ____________.
ORAL
Exercici 12.
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament.
Tradueix al valencià aquesta notícia breu
en castellà:
El permiso de maternidad en España es de dieciséis semanas y el de paternidad de
quince días. La ONG Save the Children denuncia que el permiso de maternidad se
encuentra muy alejado de la media en la Unión Europea (veintiocho semanas). Por
eso, piden ampliarlo a veinticuatro semanas, ya que «la protección durante el
embarazo y el periodo de lactancia está justificada por razones de salud, pero la
conciliación afecta tanto a mujeres como a hombres y debe tener en cuenta las
necesidades y los derechos de los niños». La ONG también destaca que, debido a la
falta de facilidades para conciliar la vida laboral con la familiar, disminuye el número
de hijos que las parejas desearían concebir y que muchas mujeres declinan tener más
al ver peligrar su puesto de trabajo.
Exercici 15.
Escolta dos voltes aquest àudio sobre qualitat laboral i productivitat. Anota totes les
idees que et semblen rellevants per a preparar un text d’unes 150 paraules, d’acord
amb les instruccions següents:
Treballes en una empresa preocupada per la qualitat laboral de tots els seus
membres. En els últims anys, l’empresa ha detectat un descens de la productivitat.
Assisteixes a una xarrada sobre qualitat laboral i productivitat a fi de preparar per al
Consell Executiu de l’empresa un informe que continga, almenys, els ítems següents:
• Conseqüències de l’excés de treball
• L’equilibri entre els àmbits laboral i personal
• Actituds individuals per a millorar la qualitat laboral
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u01-a04.mp3

La doctora Jekyll i la senyoreta Hyde

A mitges: incompleta dona de cos tossut.
De mig cos tossut, per ser més exactes.
Amb una banda esquerra, canviant i grinyolaire
(on no es detura mai el cor treballador).
I amb una part dretana resignada i
que va fent i desfent, amb modesta
un cocó vora el fetge per acomodar
(lleugereta i punyent com la dolça
d’un petit colomí).
El tros de mi però que més m’estime
és el que no es resigna, el que s’engul
l’altre mig cos adolorit, i s’endú renuent
la badoca meitat que va fugint la vida,
que seu al moll sofà dormint a colps trencats,
oblidant els oblits en un limbe distret,
furtant a les misèries uns pocs minuts de pau.
Serà la dualitat una condemna en vida?
Per fi em desfaré del pitjor que m’habita?
I restaré unívocament una?
I aleshores seré eternament correcta?
O restaré per sempre llibertina i dolenta?
O feliç simplement?
Gràcia Jiménez Tirado
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u01-a02.mp3
Solucions:
Exercici 4
tranquil·la, a) Espí, b) estaven convençuts, c) el paraigua, d) dijous,
presència, e) als afores, f) parcs naturals, g) de la rodalia, h) ombrívols,
l’ànima i) alts càrrecs, j) cançons protesta, k) cotxes grua, l) una
llevaneu
plomissa
Exercici 5
a) sovint, a sovint, usualment o habitualment, b) fins i tot,
inclús o fins, c) sengles, d) com a màxim, a tot estirar,
e) dos terços, f) molta calor
Exercici 6
L’escaquista Anna Muzitxuk renuncia a defendre els
seus títols
Al El desembre de 2017, l’escaquista ucraïnesa Anna
Muzitxuk, tres voltes campiona del món, va declinar
participar-hi Ø en el mundial celebrat en a l’Aràbia Saudita
pel tractament que rebren reben les dones en eixe país. La
renúncia de Muzitxuk va significar que perguera perdera
els seus títols i que no puguera poguera obtindre una
important recompensa econòmica si els reeditava (més de
130.000 euros).
A canvi, Anna Muzitxuk va aconseguir donar a conéixer
arreu del món la situació de discriminació de la dona a
l’Aràbia i en altres països àrabs: «No vull sentir-me una
persona de segona classe, ni portar abaia, ni tindre que
haver d’anar acompanyada per un home allà on hi Ø vaja.»
La decisió de l’escaquista ucraïnesa va servir per per a
conscienciar a Ø moltes persones, fins el al punt que vora
el 40% dels jugadors del campionat masculí no hi va
participar com com a mostra de solidaritat.
Tanmateix, i malgrat l’incomoditat la incomoditat que ha
generat en la Federació Internacional d’Escacs la postura
de Muzitxuk, vàries diverses veus indiquen que, gràcies al
poder econòmic dels països de l’Orient Pròxim i, en
concret, de l’Aràbia Saudita, probablement aquest país
organitze organitzarà de nou el pròxim mundial.
Exercici 7
cafarnaüm / conjuntura / escombraries / sinistralitat /
comís o decomís / acaballes / daltabaix / elusió o
evasió / sobresous / bestret o bestrets / fallida / afegitó
/ preufet / exèquies
Exercici 8
a) quixot, b) messalina, c) samsó, d) venus, e) casanova,
f) judes, g) proteu, h) adonis, i) barrabàs, j) adam,
k) magdalena, l) neró
Exercici 9
a7, b10, c5, d2, e9, f8, g6, h4, i1, j3
Exercici 10
a) aladre, b) vacil·lar, c) babord, d) cabal, e) pal·liar,
f) davantal, g) haca, h) narcisisme, i) rabassa
Exercici 11
a) sanefa, b) avaria, c) sarbatana, d) posa, e) gelea,
f) orgue, g) ametista, h) eben, i) javelina, j) vernís
Exercici 13
1) seguritat – seguretat, 2) havia – hi havia, 3) [zéro] –
[zɛɾo], 4) del que – del qual o de què, 5) tindre – tindre’n
Exercici 14. Solució orientativa
El permís de maternitat a Espanya és de setze setmanes i
el de paternitat de quinze dies. L’ONG Save the Children
denuncia que el permís de maternitat es troba molt
allunyat de la mitjana a la Unió Europea (vint-i-huit
setmanes). Per això, demanen ampliar-lo a vint-i-quatre
setmanes, ja que «la protecció durant l’embaràs i el període
de lactància està justificada per raons de salut, però la
conciliació afecta tant dones com hòmens i ha de tindre en
compte les necessitats i els drets dels xiquets». L’ONG
també destaca que, a causa de la falta de facilitats per a
conciliar la vida laboral amb la familiar, disminueix el
nombre de fills que les parelles desitjarien concebre i que
moltes dones declinen tindre’n més perquè veuen perillar
el seu lloc de treball.

Saps que un cocó o una cadolla és un clot natural que s’obri en la roca i Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
on l’aigua del mar, de la pluja o d’un riu forma un bassal? puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura
Cita c 0 de setembre engüe
s
in s a l3 tallers de ll
F ,
-te en
els ancés
Inscriu any, fr
: ru s, alem
A
de la U és...
a lià , japon LCDd
e
it .ly/2Q
:// b it
https

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 2. Del vehicle propi al transport públic

A Comprensió escrita i expressió oral
Exercici 1.
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo,
comentar-lo o desenvolupar-lo:
El cotxe com a metàfora
Fa pocs dies, em vaig trobar un gat escarransit rondant per la porta de casa. En
passar una veïna, li vaig demanar si sabia de qui era. En un dir amén, i amb una certa
sornegueria, em va respondre, lapidària: «És del veí d’enfront, el dels tres cotxes.» En
efecte, això va dir. I és que tinc –tenim– un veí famós perquè té tres cotxes. Tres per
a ell tot sol, que no té més família, ni amistançats, ni amistançades. La seua màxima
felicitat és tindre’ls, els tres, aparcats al més prop possible de casa. Val a dir que ho
aconsegueix amb escreix, atés que l’un –una tartana antediluviana que manté
impecable– no el mou mai de davant la porta i els altres dos els alterna amb summa
perícia i contumàcia, de manera que no arranca el més pròxim fins que no té el
substitut en ralentí esperant a ocupar el lloc vacant.
Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte.
a) Defenses que el cotxe és un dels principals béns que pot posseir una persona, ens
ofereix un servei imprescindible i, a més, pot ser un reflex de la nostra manera de ser.
b) Defenses que el cotxe és un objecte que està sobrevalorat i que, si en
prescindírem, podríem desplaçar-nos perfectament usant el transport públic,
la bicicleta o caminant.
Exercici 3. Exposició individual.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
T’encarregues de presentar una campanya a favor del transport públic que organitza
l’ajuntament del teu poble. Hui fas una xarrada davant dels alumnes de secundària de
diversos instituts del municipi. En la teua intervenció, pots seguir aquest guió:

El cas del meu veí és, sens dubte, hiperbòlic, però ve a subratllar una tendència social • Salutació i presentació de la campanya
realment cridanera. En alguns casos, la finalitat principal dels automòbils ja no és • Motius per a plantejar-la
merament funcional: desplaçar-se a distàncies considerables o emprendre grans
viatges; sinó que, per contra, han assolit un valor simbòlic: esdevenen així un • Transports públics i alternatius que
emblema que representa el seu posseïdor i que en reflecteix la personalitat amb es potenciaran
eloqüent transparència. Només amb una ullada al cotxe que condueix, sabrem, per • Objectius que preteneu assolir
exemple, si algú és petulant, agressiu, humil o un autèntic arreu.
• Agraïment i comiat
D’aquesta manera, el cotxe es converteix en una metàfora del caràcter de les
persones, fins i tot en una projecció íntima de cada u. No obstant això, aquest vincle
no sol ser precisament una font d’alegries, com reflecteixen paròdicament un bon Consells:
grapat de pel·lícules. Retre amor incondicional a una màquina, per molt sofisticada i
espectacular que siga, només sol implicar disgustos a la llarga, amb la primera • En la situació comunicativa, interactua amb naturalitat: presenta’t i exposa
arrapada, el primer bony o el primer vidre badat. Malgrat tot, cada u és ben lliure breument quina és la tesi que defensaràs. A continuació, introdueix els teus
d’elegir les seues devocions i a què destina temps, diners i amor. Per això, jo ara rep a arguments.
diari una agradable i amoixadora visita, que repela el plat de pinso abans d’ajocar-se
a dormitar en el jardí. • El guió és un aliat per a l’exposició individual. Pots ampliar-lo: per exemple,
el segon ítem es podria desplegar en tres motius: 1) embussos,
2) contaminació, 3) accidents.
Saps que arreu ací és un adjectiu que significa ‘deixat, negligent’? I que
amistançat o amigat vol dir ‘persona amb qui algú manté una relació
estable de parella sense contraure matrimoni’?

Saps que amoixador vol dir ‘que acaricia suaument com a mostra B Gramàtica
d’afecte’? I que sornegueria significa ‘actitud hostil o malintencionada
dissimulada amb ironia’?
Els noms (II)
3. El gènere
El gènere gramatical és una característica morfològica que han adquirit
arbitràriament tots els noms referits a éssers vius vegetals, objectes o entitats
abstractes. Per eixa raó, la mateixa paraula en llengües diferents pot presentar un
gènere gramatical distint: així, anàlisi és femení en valencià, en francés (analyse), en
gallec (análise) o en italià (analisi), però masculí en castellà (análisis); o llet és femení
en valencià i castellà (leche), però és masculí en gallec (leite), en francés (lait) i en
italià (latte). Pel que fa als mots referits a éssers vius animals, a oficis o parentius,
poden presentar flexió de gènere (gat-gata, mestre-mestra, nebot-neboda), o bé
tindre una base lèxica diferent (bou-vaca, pare-mare).

3.1 Noms masculins i femenins

Fixa’t en l’expressió superlativa [al més/menys + adverbi + possible], que ací
trobem en el gir al més prop possible. Es tracta d’una construcció molt
formal, equivalent a el més prop possible, com més prop millor o tan prop
com pot. Uns altres exemples d’aquesta construcció: Fes-ho al més prompte
possible. Ves-te’n al més lluny possible.
Les diferències de gènere gramatical entre llengües pròximes provoquen que, de
vegades, es produïsquen confusions a l’hora d’assignar a alguns mots el gènere que
els correspon pròpiament.
Així, en valencià, són de gènere gramatical masculí els noms següents: els afores,
un avantatge, un bacteri, un cataplasma, un compte, el corrent, el costum,
un desavantatge, un deute, el dot, un dubte, un escafandre, els espinacs,
un estratagema, un estruç, el front, els llegums, el lleixiu, un orde religiós o militar,
el pebre, un senyal, els tèrmits, un titella.
Mentre que són femenins els noms següents: les alicates, una allau, una anàlisi,
una au, la calor, la claror, una crep, una dita, una dent, una disfressa, una escalopa,
 Fascicle 2. Del vehicle propi al transport públic
l’esperma, una estrena, una flaire, una icona, una marató, una olor, les postres, • Les noves dependentes i els nous dependents han avisat els clients i les clientes que
una remor, una síncope, la síndrome, la suor. estem a punt de tancar.

3.2 Noms amb doble gènere 4.2 Noms col·lectius

L’arbitrarietat del gènere gramatical també es pot constatar en el fet que hi ha un
grup de noms que es poden usar tant en masculí, com en femení: un esplendor o
una esplendor, el mar o la mar, el llum o la llum (referit a un aparell que produeix
llum), el pendent o la pendent, el resplendor o la resplendor, el tremolor o la tremolor,
el vessant o la vessant, el vodka o la vodka, etc.
Un recurs que ens pot ajudar a evitar construccions tan carregades com les anteriors
són els noms col·lectius, que denoten neutralitat i, alhora, engloben els individus dels
dos sexes: alumnat, clientela, colla, col·lectiu, comunitat, electorat, equip, funcionariat,
gent, grup, personal, professorat, ramat, rècua, veïnat, voluntariat, xicalla, etc.
Fixem-nos com quedarien les dos últimes frases si hi apliquem aquest recurs:

En alguns casos, les formes masculina i femenina presenten alguna lleugera
diferència, com ara el merengue o la merenga, els tallarins o les tallarines, el xocolate
o la xocolata, etc.
3.3 El gènere com a marca semàntica
En valencià, trobem diversos duets de paraules homònimes en què només el gènere
gramatical determina la diferència de significat. La majoria pertany al lèxic comú, de
manera que només definirem les que tenen un valor més específic: el canal (‘via
navegable’) i la canal, el clau i la clau, el còlera (‘malaltia’) i la còlera, el coma i
la coma, el cremallera (‘ferrocarril de muntanya’) i la cremallera, el delta i la delta
(‘lletra grega’), un editorial i una editorial, el fi i la fi, un orde i una orde, un part i
una part, el planeta i la planeta (‘el destí’), el pols i la pols, el post (‘lloc ocupat per les
tropes’) i la post (‘peça de fusta’), el pudor i la pudor, el salut i la salut, el son i la son,
el terra i la terra, el vall (‘excavació, rasa’) i la vall.
Aquesta oposició mitjançant el gènere també es pot aplicar al duet la llum i el llum.
La forma femenina (la llum) significa ‘il·luminació, electricitat, claror’, mentre que la
masculina (el llum) només es refereix a l’aparell que fa llum. Tot i això, com hem vist
en el punt anterior, aquest últim sentit també es pot expressar en femení.
3.4 El gènere en els oficis
La majoria de noms que designen oficis presenten variació de gènere, fins i tot en els
casos en què la forma femenina coincideix amb el nom de la ciència: amo-ama (o
mestressa), bidell-bidella, capatàs-capatassa, coronel-coronela, foniatre-foniatra,
físic-física, general-generala, geriatre-geriatra, hoste-hostessa, jutge-jutgessa,
mecànic-mecànica, metge-metgessa, músic-música, oficial-oficiala, pediatre-pediatra,
psiquiatre-psiquiatra, químic-química, síndic-síndica, tècnic-tècnica, etc.
En canvi, n’hi ha uns quants que són invariables: auxiliar, bus, cap, edil, fiscal, grum,
intèrpret, model, pilot, xef, etc.
Pel que fa als oficis i altres noms que acaben en la desinència –nt, alguns presenten
flexió de gènere i uns altres són invariables. Així, flexionen:
acompanyant-acompanyanta, ajudant-ajudanta, aprenent-aprenenta,
assistent-assistenta, comandant-comandanta, comediant-comedianta,
comerciant-comercianta, dependent-dependenta, escrivent-escriventa,
intendent-intendenta, marxant-marxanta, president-presidenta, sergent-sergenta,
servent-serventa, tinent-tinenta.
Per contra, són invariables: agent, cantant, concursant, conferenciant, contribuent,
delineant, dibuixant, docent, estudiant, fabricant, figurant, gerent, passant, practicant,
regant, representant, resident, tractant, tripulant, vianant, viatjant, vident, vigilant. Per
al femení, també és possible la forma estudianta, però és secundària respecte a la
forma invariable.
3.5 Els epicens
• L’equip tècnic informàtic s’ha reunit amb el professorat.
• El nou personal de vendes ha avisat la clientela que estem a punt de tancar.
4.3 Plurals coincidents
Per les característiques flexives del valencià, els plurals de molts oficis o conjunts de
persones tenen la mateixa forma en masculí i en femení: alumnes, àrbitres, deixebles,
estudiants, mestres, ministres, pediatres, etc., de manera que podem referir-nos a
eixos conjunts sense cap marca de gènere:
• Mestres de tot el País Valencià han signat el manifest.
• La universitat ha editat una guia per a alumnes.
4.4 Epicens
De vegades, al·ludim a conjunts mitjançant adjectius habilitats com a substantius, que
usem en masculí plural com a gènere no marcat:
• Els elegits faran demà la prova definitiva.
• Enguany comencen l’educació primària els nascuts en 2012.
Al costat d’eixe ús, també podem recórrer a epicens com a opció més neutra:
• Les persones elegides faran demà la prova definitiva.
• Enguany comencen l’educació primària els infants nascuts en 2012.
4.5 Recursos poc adequats
La inclusió en un text escrit de signes no lingüístics (com ara l’arrova: *molt@s
funcionari@s) o l’abús de noms partits amb barres (*els/les escriptors/es
valencians/es) són opcions poc adequades, perquè en dificulten la comprensió i, a
més, poden fer impossible la reproducció del text en veu alta. Conseqüentment, és
preferible evitar-les.
Si vols repassar les regles bàsiques de la formació del plural en
valencià, pots consultar Punt per punt C1, unitat 2, apartat B
«Normativa i gramàtica», secció B1: «Gènere i nombre».
Exercici 4.
Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
la graella:

Els epicens són els noms que designen indistintament els mascles o les femelles Hui vos parlaré d’un dels millors aliments que podem consumir per a dur una dieta
d’una espècie animal, per exemple: la sargantana, la balena, el fardatxo, el soliguer,
sana i equilibrada: (a)____________. Hi ha molts plats la mar de bons que inclouen
etc. En textos de caràcter científic en què cal discernir el sexe dels individus,
afegim els termes mascle o femella al nom de l’espècie: el teuladí femella, aquest ingredient, però (b)____________ recomane un de deliciós: (c)____________
l’esquirol mascle. amb cigrons. Segons (d)____________ d’algun poble, (e)____________ poden afegir
bajoquetes. (f)____________ que no hi pot faltar és (g)____________, encara que
Igualment, hi ha alguns termes epicens que permeten referir-se a les persones sense
distingir-ne el sexe: el bebé, el nadó, l’infant, el membre, la criatura, la persona, la també admet l’orenga o la pebrella.
víctima, l’ésser humà, etc. Si vos poguéreu acostar a l’olla, veuríeu (h)____________ olor que fa! Si noteu que,
en (i)____________ el plat, vos acaloreu, no patiu, que això és normal! Es tracta d’un
menjar potent que, com a contrast, demana postres (j)____________, com ara
4. El llenguatge igualitari alguna peça de fruita autòctona, com la taronja, el meló o la poma.
Els noms d’oficis i de parentius solen presentar en valencià, com també en la resta de A pesar que aquest plat és molt representatiu de la nostra cuina comarcal, potser els
llengües romàniques, flexió de gènere i nombre. Tradicionalment, s’ha considerat –i paladars més delicats (k)____________ de buscar una alternativa: (l)____________ o
així ho expliciten les gramàtiques– que les formes del masculí són les no marcades pit de pollastre rostit, per exemple.
genèricament. Això implica que el sintagma els treballadors de l’oració següent
inclou totes les persones, tant les de sexe masculí, com les de sexe femení:
a) la llegum les llegums els llegums
• Les millores salarials afecten tots els treballadors.
b) vos en vos us hi
Per tant, des del punt de vista lingüístic, no es pot inferir, de cap manera, que les c) les espinacs els espinacs espinac
dones no estiguen incloses en les oracions següents: d) la costum les costums el costum
• Els xiquets mereixen una educació de qualitat. e) se’n se n’hi s’hi
• Quants estudiants s’han presentant a l’examen? f) Una espècie Una espècia Les espècies
g) la pebrera el pebrot el pebre
• Els supervivents han sigut traslladats als hospitals més pròxims.
h) quin quina què
No obstant això, és una certesa inqüestionable que, en els últims temps, la nostra i) emprovar provar tastar
societat ha experimentat un procés de sensibilització que aspira a fer visible i a posar
j) lleugeres i digestives lleugers i digestius lleuger i digestiu
en valor com correspon el paper que hi exerceixen les dones. Aquest procés també
es pot reflectir lingüísticament per mitjà de diversos recursos. k) hagen hauran deguen
l) una escalopa, un crep un escalop, una crep una escalopa, una crep
4.1 L’explicitació del femení
Un dels mecanismes més habituals de què disposem per a fer visible la dona és
duplicar els noms en masculí i femení:
• Les valencianes i els valencians hem iniciat una nova etapa política.
Exercici 5.
Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
• Els treballadors i les treballadores de l’empresa han secundat la vaga.
En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
Aquesta opció, però, és complexa quan abunden els termes a duplicar i encara ho és febles corresponents:
més quan presenten adjectivació:
a) El ciclista iberut avantatja el grup perseguidor en vint-i-cinc segons.
• Els tècnics informàtics i les tècniques informàtiques s’han reunit amb els professors i
les professores. El ciclista iberut té ____________ de vint-i-cinc segons respecte al grup perseguidor.
b) Va perdre la casa perquè devia al banc més de seixanta mil euros.
Va perdre la casa perquè tenia ____________ amb el banc de més de seixanta mil euros.
c) Ja has dit que no vols parlar amb mi, així doncs, a què has vingut?
Ja has dit que no vols parlar amb mi, ____________, a què has vingut?
d) Mon fill diu que no vol disfressar-se d’arbre en el festival de fi de curs.
Mon fill diu que no vol posar-se ____________ d’arbre per al festival de fi de curs.
e) Podem preparar-te un plat de fideus en cas que no vulgues menjar llentilles.
Podem preparar-te un plat de fideus ____________ vols menjar llentilles.
f) Esta setmana estrenaran tres pel·lícules en el cinema del barri.
Esta setmana faran tres ____________ cinematogràfiques en el cinema del barri.
Exercici 6.
Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries.
Almussafes estrena un pas de vianants en tres dimensions que provoca
la frenada instintiva
Dilluns 11 de juny, la localitat d'Almussafes (la Ribera Baixa) va esdevindre la primera
del País Valencià en col·locar un pas de vianants tridimensional. El pas, enlloc d'estar
pintat amb pintura convencional, s'instal·la amb calor: prèviament es calfa la
carretera, col·locant després unes peces de plàstic adaptat. El resultat és un sistema
de senyalització dotze vegades més durador que el convencional. Aquest producte
tant innovador ha sigut creat per l'empresa Tecnol, el director del qual, Bernat Bauzà,
ha assenyalat que «es tracta d'un mètode menys invasiu i més barat, doncs fins ara
s'utilitzava pintura convencional que hi havia que tornar a pintar cada dos dies».
La senyal genera un efecte visual en tres dimensions, fent que el conductor reduïsca
la velocitat de manera instintiva, el que comporta una major seguretat vial. Bauzà ha
explicat que l'objectiu és previndre l'atropellament de vianants, sobre tot en vies
sense semàfors i en zones pròximes a col·legis i parcs. Com que aquest pas de zebra
és impermeable, no n’hi ha risc de que rellisquen les motos, ni tan sols quan plou o
quan, accidentalment, s’hi ha vessat gasolina o oli. D’altra banda, com que no
presenta un canvi de rasant, no afecta a la circulació de camions o vehicles
d’emergència.
automobilístiques col·laboren per a cobrir les ____________ (‘ACCIÓ O EFECTE DE
DESPENDRE O DE GASTAR’) d’explotació i ____________ (‘ACCIÓ O EFECTE DE GUARDAR EN UN
MAGATZEM, ACUMULAR ENERGIA PER A USAR-LA POSTERIORMENT’) d’aquestes energies.
Saps que contaminació acústica és l’augment de soroll en un medi a
causa de fonts acústiques artificials, mentre que contaminació lluminosa
fa referència a la brillantor del cel nocturn produïda per la dispersió de la
llum artificial?
Exercici 8.
Escriu al costat de cada definició la paraula adequada de les que t’oferim en el requadre:
bus, cataplasma, escafandre, garbera, grum, passant, rècua,
ròssec, síncope, traginer, vessant, xicalla
a) Conjunt de persones o coses que van l’una darrere de l’altra: ____________
b) Pendent d’una lloma o d’una serra a costat i costat: ____________
c) Empleat jove d’un hotel o restaurant que fa encàrrecs i gestions: ____________
d) Home que es dedicava al transport de mercaderies amb bèsties de càrrega:
____________
e) Suma de les partides d’una columna que passa a figurar com a sumand en la
columna següent: ____________
f) Persona que treballa submergida en l’aigua: ____________
g) Conjunt de xiquets: ____________
h) Persona que assisteix a algú en l’exercici d’una professió per adquirir-ne pràctica:
____________
i) Equip format per un vestit impermeable i un casc hermètic amb vidre frontal:
____________
j) Conjunt de coses disposades formant un muntó, gran quantitat d’alguna cosa:
____________
k) Pèrdua sobtada de la consciència i la sensibilitat deguda a la suspensió
momentània de l’acció del cor: ____________
l) Composició mucilaginosa que s’aplica sobre la pell com a emol·lient, calmant i
antiinflamatori: ____________

Exercici 9.
Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent:

C Vocabulari a) Fer un compte com una maça.

b) Ser pitjor que un deute.
1) Totalment xopat, amerat d’aigua.
2) Desitjar-ho tot amb avidesa.
c) Amb les dents eixutes. 3) Abandonar-se a la malfaeneria.
Exercici 7. d) Posar oli en un llum. 4) Eixir alguna cosa molt cara.
Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que e) Voler la mar i les arenes. 5) Comportar-se molt discretament.
apareix entre parèntesis: f) Reblar el clau. 6) Ser vanitós, aparentar riqueses fictícies.
g) Fer-se el compte del perdut. 7) Refermar amb noves proves o raons.
Al País Valencià, el sector del transport és el primer emissor de ____________
(‘GAS INCOLOR, PRODUCTE DE LA COMBUSTIÓ DEL CARBÓ I DE LA MATÈRIA ORGÀNICA’), un dels h) No fer pols ni remolí. 8) Equivocar-se en un càlcul en perjuí propi.
agents contaminants responsables del ____________ (‘AUGMENT GRADUAL DE LA i) Tindre molta terra en l’Havana. 9) Aplicar un remei ràpid i molt eficaç.
TEMPERATURA’) global i del canvi climàtic. Per a frenar-ne l’impacte, algunes veus j) Costar el bo i la post. 10) Ser molt molest, molt inoportú.
proposen augmentar les ____________ (‘IMPOST, TRIBUT’) sobre els carburants, però
obvien que la major part dels desplaçaments la fem per necessitat. Així doncs, la ORAL
____________ (‘VERDADER, VERTADER’) solució cal buscar-la en el transport públic i en Exercici 10.
les energies alternatives. Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
Dins del segon àmbit, el vehicle elèctric és una opció ____________ (‘QUE ES POT TOCAR, segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
QUE ES POT CONSTATAR, PALPABLE’) per a substituir el de combustió a mitjà ____________ tres segons més per a respondre.
(‘TERME O TEMPS ASSENYALAT PER A ALGUNA COSA’). Aquests vehicles presenten dos grans
avantatges: no provoquen ____________ (‘ALTERACIÓ DE LES PROPIETATS D’UN MEDI PER a) H__________ d) D__________ g) D__________
CONTAMINACIÓ’) mediambiental i redueixen la contaminació acústica. En moltes ciutats,
b) C__________ e) B__________ h) L__________
ja s’han instal·lat punts de ____________ (‘ACCIÓ I EFECTE DE CARREGAR NOVAMENT’).
A més, alguns vehicles elèctrics es basen en energies renovables i ____________ c) M__________ f) I__________ i) A__________
(‘INESGOTABLE’), com ara l’energia solar. Al Japó o a Alemanya usen l’energia
____________ (‘DEL VENT O DE L’ACCIÓ DEL VENT’) per a convertir l’aigua en ____________
(‘ELEMENT QUÍMIC, DE SÍMBOL H I NOMBRE ATÒMIC 1, GASÓS, INCOLOR, INSÍPID, INODOR I INFLAMABLE,
CONSIDERAT LA SUBSTÀNCIA MÉS LLEUGERA CONEGUDA’), el gas que permet ____________ (‘FER
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u02-a01.mp3
QUE UNA COSA COMENCE A FUNCIONAR, ARRANCAR, ACTIVAR O POSAR EN MARXA’) la pila de
combustible amb què funcionen alguns cotxes. Conegudes empreses
 D Ortografia i fonètica
Vocalisme: La i
La lletra i pot funcionar en valencià de tres maneres: com a vocal plena (pi), com a
semivocal en un diftong (mai) o com a consonant (iot). En transcripció fonètica, usem
el símbol [i] per al primer cas i [j] per als altres dos. La lletra i només admet accent o
dièresi quan actua com a vocal plena. Si bé la grafia j sol sonar com a [ʤ], en les
paraules jo i ja la pronúncia adequada és amb i consonàntica: [jó] o [jɔ], [já].
Els substantius deverbals formats a partir de verbs de la 2a conjugació, com
naixement, creixement, coneixement, mereixement, etc., admeten pronunciar la vocal
temàtica com a e o com a i: [najʃemént] o [najʃimént]. Fins i tot en l’escriptura són
admissibles les formes amb i, encara que són secundàries.
La i del dígraf ix s’emmudeix en alguns parlars: caixa [káʃa], peix [péʃ]. Aquesta
realització és vàlida, però secundària respecte a [kájʃa] o [péjʃ].
En la taula següent t’oferim un grup de paraules que s’escriuen i sonen amb i, però
que, per interferències amb altres llengües, sovint presenten vacil·lacions d'ús:
S’escriuen i sonen amb i
ambigüitat, antiguitat, ciment, declivi, desimbolt, diabetis, eclipsi, galió, indicible,
infatuar, infermer, línia, ordinador, penis, quítxua, sobirà, Tunis, Tunísia, tuti
Saps que infatuar deriva de fatu, que significa ‘ple de presumpció, de
vanitat infundada’ i que genera uns altres mots com fatuïtat?
Exercici 11.
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han
aparegut en la taula anterior.
a) Tunis és la capital de ____________, país magribí situat entre Algèria i Líbia.
b) El __________ és una llengua ameríndia parlada hui dia a l’Equador, el Perú i Bolívia.
c) Encara es desconeix l’____________ d’eixes troballes arqueològiques.
d) La teua xiqueta és molt ____________, té molta gràcia a l’hora de parlar.
e) El moment culminant de la pel·lícula és la batalla entre els dos ____________.
f) No es coneix ningú que s’haja ____________ tant com eixe futbolista.
g) L’any passat hi va haver dos ____________ de Lluna.
h) Entre els jocs de cartes que més m’agraden, hi ha el ____________ i el pòquer.
i) La fallida econòmica fou l’inici del ____________ de l’imperi.
j) La insulina és un medicament que s’usa contra la ____________.
ORAL
Exercici 12.
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament.
Esdevindràs algun dia un home vell i covard...
Esdevindràs algun dia un home vell i covard,
ben socarrat per la teua pròpia solitud.
Tan sols el fulgor d’algun que altre vers
amagat dins la butxaca del teu posat més digne,
podrà incendiar de nou els ulls adolescents
dels qui no voldran contemplar la teua misèria:
enceses gavines d’ulls clucs, llençols
il·luminats: platja d’enveges. Teua.
Enviliràs sense voler la saviesa del teu món,
les selves oloroses per tanta experiència acumulada,
les flors dels til·lers que plantares a la vora
de tants llavis amb passions arravatades.
Ja no podràs quedar-te a l’expectativa
de cap somni més clar i redó.
I aleshores, sense cap equipatge,
hauràs de llançar, ben lluny i sol,
les últimes xàrcies a la mar.
Lluís Alpera
Saps que la construcció *algun que altre, que apareix en el poema com
a llicència poètica, no és normativa? Per a evitar-la, podem dir,
simplement, alguns, uns quants, etc.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u02-a02.mp3
Exercici 13.
Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter
general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un
vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com
les resoldries.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u02-a03.mp3
E
Expressió escrita
Exercici 14. Traducció.
Tradueix al valencià aquesta entrada
d’una enciclopèdia en anglés.
In the context of human society, a family is a group of people related by
consanguinity, affinity or residence. Members of the immediate family include
spouses, parents, brothers, sisters, sons and daughters. Members of the extended
family include grandparents, aunts, uncles, cousins, nephews and nieces. The family is
the principal institution for the socialization of children. A family is also a group of
people with common attitudes, interests or goals, and, frequently, live together. The
word family can be used metaphorically to create more inclusive categories such as
community, nationhood, global village and humanism.
Recorda les similituds entre l’anglés i el valencià en l’apartat «El
valencià com a pont» de les unitats 15, 16 i 17 de Punt per punt C1.
Exercici 15.
Escriu un text de més de 350 paraules a
partir de la proposta següent i d’acord
amb les dades recollides en la infografia:
Eres articulista en una revista
especialitzada en economia. Vols
escriure al voltant de l’evolució de l’atur
al País Valencià en el període comprés
entre març de 2017 i març de 2018.
Basa’t en la informació que apareix en la
infografia següent:
Solucions: Exercici 7
diòxid de carboni / calfament / taxes / veritable /
tangible / termini / pol·lució / recàrrega / inexhauribles
Exercici 4 / eòlica / hidrogen / engegar / despeses /
a) els llegums, b) vos en, c) els espinacs, d) el costum, emmagatzematge o emmagatzemament
e) s’hi, f) Una espècia, g) el pebre, h) quina, i) tastar, Exercici 8
j) lleugeres i digestives, k) hauran, l) una escalopa, una crep
a) rècua, b) vessant, c) grum, d) traginer, e) ròssec, f) bus,
Exercici 5
g) xicalla, h) passant, i) escafandre, j) garbera, k) síncope,
a) un avantatge, b) un deute, c) per tant o en
l) cataplasma
conseqüència, d) la disfressa, e) si no, f) estrenes Exercici 9
a8, b10, c1, d9, e2, f7, g3, h5, i6, j4
Exercici 6
Almussafes estrena un pas de vianants en tres dimensions Exercici 10
que provoca la frenada instintiva a) homònim o homònima, b) colon, c) manufactura,
Dilluns El dilluns 11 de juny, la localitat d'Almussafes (la d) drassana, e) bescanvi, f) il·licitud, g) desmesurat o
Ribera Baixa) va esdevindre la primera del País Valencià en desmesurada, h) lletania, i) arxiduc o arxiduquessa
a col·locar un pas de vianants tridimensional. El pas, enlloc Exercici 11
en lloc d'estar pintat amb pintura convencional, s'instal·la
amb calor: prèviament es calfa la carretera, col·locant i es
a) Tunísia, b) quítxua, c) antiguitat, d) desimbolta,
col·loquen després unes peces de plàstic adaptat. El
e) galions, f) infatuat, g) eclipsis, h) tuti, i) declivi, j) diabetis
resultat és un sistema de senyalització dotze vegades més Exercici 13
durador que el convencional. Aquest producte tant tan
innovador ha sigut creat per l'empresa Tecnol, el director
1) va a celebrar-se – se celebrarà, 2) numerosos –
del qual de la qual, Bernat Bauzà, ha assenyalat que «es
nombrosos, 3) espèrit – esperit, 4) estera – estora,
5) [eksersísis] – [egzeɾsísis]
tracta d'un mètode menys invasiu i més barat, doncs
perquè fins ara s'utilitzava pintura convencional que hi Exercici 14. Solució orientativa
havia que calia tornar a pintar cada dos dies». En el context de la societat humana, una família és un grup
La El senyal genera un efecte visual en tres dimensions, de persones relacionades per consanguinitat, afinitat o
fent que fa que el conductor reduïsca la velocitat de residència. Entre els membres de la família nuclear
manera instintiva, el que cosa que comporta una major s’inclouen esposos, pares i mares, germans, germanes, fills i
seguretat vial. Bauzà ha explicat que l'objectiu és previndre filles. Entre els membres de la família llunyana s’inclouen
l'atropellament de vianants, sobre tot sobretot en vies avis i àvies, ties, oncles, cosins i cosines, nebots i nebodes.
sense semàfors i en zones pròximes a col·legis i parcs. Com La família és la principal institució per a la socialització dels
que aquest pas de zebra és impermeable, no n’hi hi ha risc xiquets. Una família és també un grup de persones amb
de Ø que rellisquen les motos, ni tan sols quan plou o quan,
accidentalment, s’hi ha vessat gasolina o oli. D’altra banda,
actituds, interessos o objectius comuns, i freqüentment
viuen junts. La paraula família pot ser usada
com que no presenta un canvi de rasant, no afecta a Ø la metafòricament per a crear més categories inclusives, com
circulació de camions o vehicles d’emergència. ara comunitat, nacionalitat, aldea global o humanitat.
Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura i Frida
.
Cita c bre, 20.30 h Zoo
tu usicals
3 d'oc e ls g rups m
rt d
Conce
ra d a 12 €
Ent la UA
imf de doAd
N
Paran .l /2D
y
:// bit
https

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 3. Química entre nosaltres

A Comprensió escrita i expressió oral Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte:
Exercici 1.
a) Defenses que la inversió pressupostària en ciències i en I+D+i és insuficient i que
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo,
hauria de ser una prioritat al costat de la sanitat i l’educació, ja que aquests àmbits
comentar-lo o desenvolupar-lo:
són fonamentals per al progrés de la societat.

Viure d’esquena a la ciència b) Defenses que la inversió pressupostària en ciències i en I+D+i és adequada i que
no cal incrementar-la, ja que hi ha uns altres àmbits, com infraestructures o defensa,
Si ens demanaren que enumeràrem personatges de renom pertanyents a qualsevol en què la inversió és més necessària.
àmbit (des de la política, el periodisme o l’esport, fins a les arts o la literatura), se’ns
n’ocorrerien de segur a cabassos, tant d’històrics com de coetanis. En canvi, si se’ns
qüestionara per la ciència, és ben probable –i ho és per desgràcia– que tot just
sabérem esmentar dubitativament una escassa nòmina: Albert Einstein, Marie Curie, Exercici 3. Exposició individual.
Louis Pasteur, Isaac Newton, Charles Darwin, Thomas Edison o Alexander Fleming, Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
entre pocs més.
Per què ocorre això? És que ens hem avesat a viure d’esquena a la ciència? La Un col·lectiu ecologista ha convocat una jornada per a conscienciar la població de la
famosa sentència de Miguel de Unamuno («¡Que inventen ellos!») ha fet fortuna en necessitat d’optar per les energies netes i l’autosuficiència energètica. T’encarregues
l’imaginari col·lectiu, fins al punt d’esdevindre una mena de desgraciat estendard, de fer la xarrada introductòria:
aparentment consubstancial a la mentalitat espanyola. I tot això malgrat el molt • Salutació i presentació de la jornada
destacable paper que va realitzar en l’àmbit mediàtic el divulgador científic català,
Eduard Punset, amb l’històric programa Redes. Òbviament, les retallades constants • Estat de la qüestió: energies contaminants i perilloses
en I+D+i (investigació, desenvolupament i innovació) col·laboren a espantar la ciència • L’alternativa: les energies netes i l’autosuficiència energètica
de la nostra quotidianitat, com si molestara.
• Conferències que s’impartiran i documentals que es projectaran
Unamuno, per a sostindre la seua sentència, va gosar dir en un article de 1906: «La luz
eléctrica alumbra aquí tan bien como allí donde se inventó.» Un trist argument que es • Agraïment i comiat
fa vigent hui en dia quan, per exemple, es desdenya l’autosuficiència energètica,
s’aplica un inversemblant impost al Sol o alguns dels nostres científics es veuen
obligats a emigrar per a exercir dignament la seua professió. És el cas de la biòloga
valenciana Núria Martí: acomiadada en 2011 per un ERO al Centre d’Investigació Consells:
Príncep Felip de València, fou contractada immediatament per la Universitat • En la situació comunicativa, assumeix el teu rol encara que no coincidisca
d’Oregon, on va participar en el procés de clonació de cèl·lules mare humanes.
amb la teua opinió real. Per a fer-ho, pots usar els arguments que sempre has
Certament, el desinterés cap a la ciència en el nostre entorn és colpidor, en un clar i intentat desmuntar.
revelador contrast amb el que ocorre en altres bandes del món, on la investigació
científica rep l’impuls i la inversió necessaris. No obstant això i malgrat els • Crea un discurs que s’ajuste a l’encàrrec de l’exposició individual. Per a
entrebancs, també a casa nostra la ciència acaba obrint-se pas: el microbiòleg il·licità fer-ho, posa’t en situació i imagina’t el públic a qui t’has de dirigir.
Francis Mojica –considerat un candidat potencial al premi Nobel de medicina–, la
biòloga alacantina, Maria Blasco, l’oncòloga valenciana Anna Lluch o el recordat
botànic bellreguardí Joan Pellicer són, només, alguns dels noms que mereixen ser
coneguts per les seues valuoses aportacions a la ciència.

Saps que ERO és la sigla de expedient de regulació d’ocupació? I que

avesar és sinònim de acostumar, mentre que gosar significa ‘atrevir-se a
B Gramàtica
fer alguna cosa’?

Els verbs (I)

1. Flexió verbal
Els verbs componen una categoria gramatical caracteritzada per la flexió verbal.
Cada forma verbal flexionada (per exemple, bevem) presenta, mitjançant les
desinències, una informació gramatical relativa a la persona (1a), el nombre (plural),
el temps (present) i el mode (indicatiu). Si bé des del punt de vista gramatical
distingim en valencià tres conjugacions, des del punt de vista pedagògic és més
esclaridor establir-ne cinc: primera, segona, segona velaritzada, tercera pura i tercera
incoativa. Els resumim en el quadre següent:

Conjugació Model Grup Característiques

Primera pensar
Segona perdre, témer
Segona velaritzada prendre, oldre
beure bevem, bevia
beure creure creem/creiem, creia
plaure plaem, plaïa
conéixer conéixer conec, conega
créixer cresc, cresca
córrer
Tercera pura sentir
Tercera incoativa partir
 Fascicle 3. Química entre nosaltres
Com ja saps, en la primera conjugació només hi ha dos verbs irregulars, anar i estar,
i un de defectiu, dar. En la segona tenim un grapat de verbs, precisament els d’ús atényer atés cerndre cernut empényer empés estrényer estret
més habitual, que presenten irregularitats en algunes persones: ser, fer, voler, poder, fendre fes fényer fengut haure hagut lleure llegut
tindre, vindre, escriure, veure, dir, etc. En la tercera, hi ha un grup de verbs que noure nogut raure ragut romandre romàs tondre tos
admeten tant la conjugació pura, com la incoativa: llegir, fregir, afegir, rostir, vestir, pertànyer pertangut o pertanyut plànyer plangut o planyut
engolir, teixir, etc. A més, inclou tres verbs velaritzats: omplir, obrir i eixir. A
continuació, analitzarem alguns dels fenòmens més específics de la flexió verbal
del valencià. Si vols repassar la flexió verbal del valencià, pots consultar Punt
per punt C1, unitat 12, secció B1: «El present d’indicatiu»; unitat 13,
1.1 El verb defectiu dar secció B1: «El present de subjuntiu»; unitat 14, secció B1: «Els
El verb dar és sinònim de donar. En els presents d’indicatiu i subjuntiu només passats imperfets»; unitat 15, seccions B1: «Els passats simple i
presenta la 4a i la 5a persones: dem, deu. En imperatiu, la 2a persona és da: Da’m perifràstic» i B2: «L’imperatiu»; unitat 16, secció B1: «El futur, el
això, Da-li! En canvi, són complets els paradigmes dels passats imperfet (dava, condicional i els temps compostos» i unitat 17, secció B1:
daves...) i simple (di, dares, da, dàrem...), del futur (daré, daràs...) i del condicional «L’infinitiu, el gerundi i el participi».
(daria, daries...). El participi és dat –i apareix en les expressions estar dat i beneït i
anar mal dades–, mentre que el gerundi és dant.
1.2 La segona conjugació regular
En conjunt, la segona conjugació està formada per poc més de 350 verbs. D’aquests, Exercici 4.
quasi 250 segueixen la conjugació velaritzada: 116 el model prendre-oldre, 95 beure, Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
22 conéixer i 13 córrer. Per tant, poc més d’un centenar de verbs flexionen d’acord la graella:
amb la segona conjugació regular: una cinquantena presenta la desinència –re en
l’infinitiu (com ara batre, retre o rompre i els compostos de –metre o –cebre) i una
La taula periòdica és una representació en forma de (a)____________ dels elements
altra cinquantena hi presenta –er (com ara atényer, empényer, estrényer, prémer,
tòrcer o véncer). Els verbs pertànyer i plànyer admeten la flexió regular (pertany, químics, (b)____________ hi apareixen ordenats per nombre atòmic creixent i
plany) o la velaritzada (pertanc, planc). En canvi, el verb fényer segueix la velaritzada distribuïts en files (o períodes) i en columnes (o famílies). Els elements
(fenc). (c)____________ són semblants se situen en la (d)____________. Aquesta taula
permet que es (e)____________ de manera molt visual la llei periòdica formulada pel
1.3 El model prendre-oldre
científic rus Dmitri Mendeléiev.
La característica fonamental d’aquests verbs és que han generat una d epentètica La primera taula periòdica (f)____________ per Mendeléiev en 1869.
entre el lexema verbal i la desinència –re. Aquesta d només es manté en els temps
(g)____________ distribuí els elements químics de tal manera que (h)____________
que prenen com a base l’infinitiu, és a dir, el futur i el condicional simples. A més dels
verbs propis del llenguatge general, també segueixen aquest model uns altres verbs que (i)____________ uns altres que encara no havien sigut descoberts, com també
menys freqüents, com cerndre, fendre, romandre o tondre, entre altres. les propietats físiques i químiques que (j)____________ tindre. Pocs anys després, es
confirmaren algunes d’aquestes prediccions, (k)____________ consolidà la taula
1.4 El model beure
periòdica del químic rus.
La majoria de verbs acabats en –ure són molt usats en valencià: deure, moure, ploure, Més endavant, es van descobrir elements que no s’havien predit, com ara els gasos
creure, riure, caure, traure, veure, coure... Com ja sabem, podem establir tres grups nobles, o bé es van sintetitzar en laboratoris els que no existeixen en la natura, de
(beure, creure, plaure), que es diferencien en la flexió de la 4a i la 5a persones del
present i de tot l’imperfet d’indicatiu. Deixant de banda els verbs que ja coneixem manera que (l)____________ modificar la taula proposada per Mendeléiev.
perquè pertanyen al lèxic general, segueixen el model de beure els verbs lleure i
haure (hac, haus, hau, havem, haveu, hauen); mentre que segueixen el de plaure els a) grillera grella graella
verbs raure i noure (noc, nous, nou, noem, noeu, nouen). b) què els quals els que
c) les propietats de les quals quines propietats les propietats dels quals
1.5 El model conéixer
d) mateixa columna columna mateixa pròpia columna
A aquest model pertanyen sobretot els verbs conéixer, paréixer, créixer, meréixer,
e) reflexe reflectisca reflecte
nàixer i compostos. Els dos primers incorporen a la 1a persona del present d’indicatiu
la desinència –c (parec), que se sonoritza en el passat simple (pareguí) i en el present f) va concebre va ser concebida fou concebuda
i l’imperfet de subjuntiu (parega, pareguera). En canvi, els altres tres hi incorporen la g) Hi Els En
desinència –sc (nasc), que es manté sorda en tots eixos temps (nasquí, nasca, h) prediu prediguí predigué
nasquera). A més d’aquests, hi incloem també el verb amanéixer, que segueix el
i) hi existien existien n’existien
model de conéixer: amanec, amanega. I el verb péixer, que fa la 1a persona del
present d’indicatiu pesc, però només estén la velarització al participi (pascut). Manté j) calien devien de devien
la vocal e del lexema en totes les formes en què l’arrel és tònica (peixes, peix, peixen, k) la qual cosa el que el qual
peixa...), però la transforma en a quan la tonicitat recau en la desinència (paixem, l) s’hagué calgué haguí de
paixeu, paixia, paixerem...).
1.6 El model córrer
En valencià, tots els verbs compostos de córrer (recórrer, incórrer, transcórrer...)
pertanyen a la segona conjugació. Les formes acabades en *–currir, pròpies d’alguns
parlars i degudes a la interferència del castellà, no són normatives. Aquesta actuació
regular del valencià la trobem igualment amb els verbs compostos de batre, cloure,
fondre, metre o rompre.
1.7 La tercera conjugació pura i els canvis vocàlics
Els verbs llegir, fregir, afegir, vestir, teixir, eixir, rostir, collir, tossir, engolir, bollir, cosir,
etc. mantenen les vocals e, o del lexema en totes les formes en què la tonicitat recau
en la desinència: llegim, fregireu, afegira, vestiria, teixit, eixint, rostiu, colliré, tossia,
engolit, bollint. En canvi, les transformen en i, u quan la tonicitat recau en l’arrel: llig,
friges, afigen, visten, tixes, isca, rust, culls, tussa, engulen, bulles.
1.8 Els verbs velaritzats de la tercera pura
En la tercera conjugació pura només hi ha tres verbs que presenten una desinència
velar per a indicar la 1a persona del present d’indicatiu: omplir, obrir i eixir, que fan
òmplic, òbric i isc. El verb eixir funciona de manera similar a uns altres com viure o
créixer, és a dir, genera el paradigma tant del passat simple, com del present i
l’imperfet de subjuntiu, a partir d’eixa persona: isc isquí, isca, isquera. La s del grup
sc es pot realitzar com a alveolar [s] o com a palatal [∫]. D’altra banda, omplir i obrir
només mantenen la desinència velar en les persones 1a, 2a, 3a i 6a del paradigma del
present de subjuntiu: òmpliga, òmpligues, òmpliguen, òbriga, òbrigues, òbriguen. La
4a i la 5a coincideixen amb l’indicatiu (omplim, obriu), mentre que el passat simple i
l’imperfet de subjuntiu parteixen del lexema verbal: omplí, omplires, obrírem,
obríreu...
1.9 El verb oir Exercici 5.
El verb oir és propi del valencià, amb el valor de ‘percebre a través de l’oïda’. És a dir, Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
és sinònim de sentir, encara que té una extensió molt més reduïda. Tot i que també En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
es pot conjugar d’acord amb el model incoatiu, prioritàriament segueix la conjugació febles corresponents:
pura: oig, ous, ou, oïm, oïu, ouen (amb [ɔ] quan l’accent recau en l’arrel). El present
de subjuntiu parteix de la forma oig: oja, oges, oja, ogem, ogeu, ogen. Però el passat a) Actualment no hi ha cap prova selectiva convocada.
simple i l’imperfet de subjuntiu procedeixen de l’arrel verbal: oí, oïres, oírem... El A ____________ no hi ha cap prova selectiva convocada.
participi és oït i el gerundi oint.
b) Per favor, no digues res d’això als teus germans.
1.10 El participi d’alguns verbs poc usuals Per favor, no ____________ digues res.
Al llarg d’aquesta unitat hem esmentat un grapat de verbs d’ús més restringit. c) Em va agradar molt sentir missa en la boda de Maria i Joan Vicent.
Aquests verbs fan el participi de la manera següent: Em va agradar molt ____________ missa en les ____________ de Maria i Joan Vicent.
d) Li vam pregar que escollira millor les amistats i que no noguera més la seua Exercici 8.
reputació.
Associa els verbs que t’oferim en el requadre amb el sinònim o la definició corresponent:
Li vam pregar: «____________ millor les amistats i no ____________ més la teua
reputació.»
e) Manel es va plànyer perquè el van empényer fora del grup. amanéixer, atényer, cerndre, empényer, estrényer, fendre, fényer, haure, lleure,
Manel es ____________ perquè l’____________ fora del grup. noure, péixer, plànyer, raure, romandre, tondre
f) En atényer el vistiplau de la directora, enviarem la carta.
Quan ____________ el vistiplau de la directora, enviarem la carta. Estretir, apretar: ____________ Pastar: ____________ Garbellar: ____________
Consistir, radicar: ____________ Aconseguir: ____________ Quedar-se: ____________
Copsar, abastar: ____________ Badar, clivellar: ____________ Espentar: ____________
Exercici 6. Tallar arran: ____________ Fer mal, danyar: ____________ Aparéixer: ____________
Tindre temps: ____________ Compadir, doldre’s: ____________ Pasturar: ____________
Llig atentament el text següent. Com pots
comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i
variat. Tanmateix, conté quinze errades Exercici 9.
gramaticals. Detecta-les i indica com les D’acord amb la informació que apareix entre parèntesis, completa les oracions següents
resoldries. amb l’element químic adequat dels que t’oferim en el requadre:

Dmitri Mendeléiev
El químic i inventor rus Dmitri Mendeléiev
va nàixer en Tobolsk en 1834. Hom l’atorga
el mèrit de ser el principal creador de la
primera versió de la taula periòdica dels
elements químics. Va predir les propietats
dels elements que a les hores encara
estaven per a descobrir. Entre 1868 i 1871
va publicar en dos volums l’obra Principis de la química, en la que desenvolupa la
teoria de la taula periòdica dels elements i que va resultar molt influient en la societat
científica russa.
A partir de l’anàlisi espectral establit pels científics Bunsen i Kirchoff, es va ocupar de
problemes físics i químics relacionats amb l’espectre d’emissió dels elements. La seua
aportació principal va consistir en enunciar la llei periòdica dels elements, sistema que
permetia determinar amb precisió el pes atòmic i les propietats dels elements
coneguts fins a aleshores i, encara més, preveure altres que es conegueren després,
com el gal·li, l’escandi o el germani.
En altres àmbits, s’avançà al desenvolupament de l’indústria química i a la recerca en
el camp de l’agricultura desde la perspectiva química. Com inventor, va crear un tipus
d’explosiu que no produïa fum. Va estudiar l’origen del petroli i va arribar a la
conclusió de que es formava en les profunditats de la terra. Fou considerat un químic
genial i va rebre vàries distincions atorgades per organitzacions científiques de tota
Europa. Va morir en 1907 a Sant Petersburg. En memòria seua, l’element 101 de la
taula periòdica, sintetitzat en 1955, va ser batejat amb el nom de mendelevi.
calci, carboni, fòsfor, fluor, iode, magnesi, potassi, sodi, sofre, tel·luri, tungsté, zinc
a) El ____________ (SÍMBOL C, NOMBRE ATÒMIC 6) 14 s’utilitza per a datar amb precisió
els vestigis orgànics.
b) Amb el ____________ o wolframi (SÍMBOL W, NOMBRE ATÒMIC 74) es fabriquen
ferraments molt durs i materials que poden resistir grans temperatures.
c) El ____________ (SÍMBOL I, NOMBRE ATÒMIC 53) se sol utilitzar com a desinfectant en
medicina.
d) La pluja àcida conté òxid de ____________ (SÍMBOL S, NOMBRE ATÒMIC 16) dissolt amb
el vapor d’aigua atmosfèric.
e) El ____________ (SÍMBOL Te, NOMBRE ATÒMIC 52) se sol usar com a colorant en la
indústria de la ceràmica i del vidre.
f) La llet i els productes lactis són rics en ____________ (SÍMBOL Ca, NOMBRE ATÒMIC 20).
g) Els dentifricis solen contindre ____________ (SÍMBOL F, NOMBRE ATÒMIC 9) per a
millorar la higiene bucal.
h) La pols de carbonat de ____________ (SÍMBOL Mg, NOMBRE ATÒMIC 12) és usada per
gimnastes o saltadors de perxa per a eliminar la suor de les mans.
i) Les fruites, com l’albercoc, la cirera o el plàtan, són riques en ____________ (SÍMBOL
K, NOMBRE ATÒMIC 19).
j) El ____________ (SÍMBOL Zn, NOMBRE ATÒMIC 30) s’utilitza per a fabricar piles

C Vocabulari elèctriques o formar aliatges com el llautó.

k) El ____________ (SÍMBOL Na, NOMBRE ATÒMIC 11) és un metall molt abundant en la
natura, que es troba per exemple en la sal marina.
Exercici 7. l) La cabota dels mistos conté ____________ (SÍMBOL P, NOMBRE ATÒMIC 15), que
Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que reacciona en contacte amb l’oxigen i genera foc i llum.
apareix entre parèntesis:
Saps que misto també es pot dir llumí i que aquest últim mot és
La història de la química ____________ (‘SITUAR-SE EN UNA ÈPOCA REMOTA’) a la
originari del parlar de l’Alguer?
prehistòria amb el descobriment del foc i les primeres transformacions
controlades de la matèria: ____________ (‘ACCIÓ O EFECTE DE COURE’) d’aliments,
fabricació de vidre o ceràmica i els primers ____________ (‘PRODUCTE ELABORAT A
PARTIR DE DOS O MÉS METALLS’). Els antics egipcis són els pioners de la química en
Exercici 10.
solució ____________ (‘D’AIGUA, DE LA NATURALESA DE L’AIGUA, ABUNDANT EN AIGUA’) fa Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent:
més de 4.000 anys. Cap a l'any 1000 aC, les antigues civilitzacions aconsegueixen
a) Tocar ferro. 1) Esforçar-se inútilment.
extraure metalls a partir dels minerals, fabriquen ____________ (‘TERRA ARGILOSA
MESCLADA I PASTADA AMB AIGUA, TREBALLADA QUAN ÉS MOLLA I DESPRÉS CUITA’) i esmalts, b) Fer-se la barba d’or. 2) No estar quiet, moure’s contínuament.
fermenten cereals o fruites per a obtindre la cervesa i el vi, elaboren pigments per c) Anar amb peus de plom. 3) Ser dur, consistent.
a cosmètics, pintura o teixits, ____________ (‘SOTMETRE UNA PELL AL TRACTAMENT d) Ser un argent viu. 4) Molestar, destorbar.
ADEQUAT PER A CONSERVAR- LA I USAR- LA’) les pells o fan sabó a partir de ____________
e) Ser com un bronze. 5) Revelar-se la intenció certa d’algú.
(EN PLURAL, ‘PART DELS TEIXITS DEL COS D’UN ANIMAL QUE CONSTA PRINCIPALMENT DE CÈL·LULES
f) Treballar amb ferro vell. 6) Procedir cautament.
PLENES DE LÍPID’).
La ____________ (‘GENERACIÓ, ORIGEN’) de la química va ____________ (‘RADICAR, g) Veure-se-li el llautó. 7) Guanyar molts diners.
CONSISTIR, TINDRE UNA COSA L’ EXPLICACIÓ EN UNA ALTRA COSA’) en l'observació del fenomen h) Donar llanda. 8) Previndre’s contra la mala sort.
de la combustió, que va donar lloc a la ____________ (‘CONJUNT DE TÈCNIQUES I
PROCEDIMENTS D’ OBTENCIÓ, TRANSFORMACIÓ I ELABORACIÓ DE METALLS’). Si bé s’havia ORAL
constatat que era possible transformar la matèria, encara no se’n coneixien els Exercici 11.
mètodes, ni els processos ni els límits. Com a mostra, la ____________ (‘DESIG MOLT Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
INTENS O IMMODERAT DE POSSEIR ALGUNA COSA’) d’or va portar a descobrir-ne el procés de segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
purificació, malgrat no conéixer-ne els principis ____________ (‘QUE SUBJAU, QUE tres segons més per a respondre:
ESTÀ DARRERE O DAVALL D’ ALGUNA COSA’). Per això, es pensava que, mitjançant
l’____________ (‘A L’EDAT MITJANA, DOCTRINA I ESTUDI EXPERIMENTAL DELS FENÒMENS QUÍMICS a) V__________ d) G__________ g) S__________
QUE TENIA PER OBJECTE TROBAR LA PEDRA FILOSOFAL’), qualsevol metall barat es podia b) F__________ e) A__________ h) A__________
convertir en or.
c) P__________ f) I___________ i) E__________
El mètode científic modern naix amb els savis àrabs i perses de l'Edat Mitjana,
que van introduir l'observació precisa i l'experimentació controlada i van
descobrir nombroses substàncies químiques. Més tard, la influència de filòsofs
com Francis Bacon i René Descartes sobre les ciències va comportar un major
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
rigor en les matemàtiques i l'eliminació de ____________ (EN PLURAL, ‘INCLINACIÓ QUE c2-u03-a01.mp3
FA QUE EL RESULTAT D’ UNA MESURA S’ APARTE DE L’ ESPERAT SEGONS LES LLEIS DE LA FÍSICA O DE LA
PROBABILITAT’) de les observacions científiques.
 D Ortografia i fonètica
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
Vocalisme: vacil·lacions entre o/u c2-u03-a03.mp3

Els parlars valencians solen distingir amb claredat els sons vocàlics [o] i [u]. Tot i això, hi
ha algunes paraules que en l’escriptura presenten una o i que en l’oralitat sonen amb u:
• El pronom ho quan apareix davant del verb (ho dic [uðík]) o darrere quan el verb
acaba en vocal (vore-ho [vórew]). Només quan va per darrere i el verb acaba en
consonant sona com a o: dus-ho [dúzo].
• Els noms propis Josep i Joan es pronuncien [ʤuzɛp] i [ʤuán].
• També es considera acceptable la pronúncia amb u, pròpia d’alguns parlars, de
paraules com cobert [kubɛrt], obert [ubɛrt], Novelda [nuvɛlda] o Monòver [munɔver].
D’altra banda, en la taula següent et mostrem diverses paraules que, per proximitat
amb el castellà, poden presentar dubtes a l’hora de pronunciar-les o d’escriure-les:
S’escriuen i sonen amb o S’escriuen i sonen amb u
aixovar, assortir, atordir, atribolar, avorrir, bordell, Bordeus, bufetada, butlletí,
botifarra, brúixola, capítol, cobrir, complir, colobra, cònsol, cuirassa, escull,
croada, embotit, escodrinyar, escopir, escrúpol, estoig, muntanya, muntar,
furóncol, gropa, Hongria, joglar, joguet, joventut, monyó, ritu, suborn, sufocar,
nodrir, ordir, pèndol, ploma, podrir, polir, polsar, polvoritzar, supèrbia, suport,
rètol, robí, Romania, rossinyol, sofrir, sorgir, sospir, sostraure, turment
tamboret, títol, tolit, tomba, torbar, Torí, torró, triomf
A més, mantenen la o del terme primitiu mots com calorós, cartolina, governamental,
rigorós o temorós. Pel que fa a alguns cultismes que en castellà acaben en –o, en
valencià presenten la terminació llatina: fetus, focus, fòrum, globus, porus, sèrum, tipus.
Saps que l’alzhèimer és una malaltia degenerativa descoberta pel neuròleg
alemany Alois Alzheimer al principi del segle XX?
E Expressió escrita
Exercici 15. Traducció.
Tradueix al valencià aquesta notícia breu en gallec:
Entregan máis de 40.000 sinaturas no Parlamento
en apoio á ILP contra a expansión do eucalipto
Diversos colectivos e entidades que promoven a iniciativa lexislativa popular para un
novo modelo forestal en Galicia e defenden unha moratoria na plantación de
eucaliptos entregaron este venres no Parlamento galego máis de 40.000 sinaturas
para o seu debate na Cámara. En declaracións aos medios, o portavoz dos colectivos
destacou que se conseguiu o obxectivo de poñer na primeira liña do debate social a
problemática do medio rural e moi especialmente dos incendios e o eucalipto: «Os
nosos apoios non veñen soamente de organizacións ecoloxistas, senón tamén de
entidades sindicais, produtoras o culturais, porque a plantación descontrolada de
eucaliptos é un problema moi grave.»

Exercici 12. Recorda les similituds entre el gallec i el valencià en l’apartat «El
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han valencià com a pont» de les unitats 9, 10, 11 i 12 de Punt per punt C1.
aparegut en la taula anterior:

a) El vaixell va patir una via d’aigua en la quilla en xocar contra un ____________.

b) En quin ____________ has pogut llegir la informació sobre el campus d’estiu? Exercici 16.
c) Alguns estats han iniciat una ____________ ferotge contra les llibertats. Escolta dos voltes aquest àudio. Anota totes les idees que et semblen rellevants per a
preparar un text d’unes 150 paraules, d’acord amb les instruccions següents:
d) He perdut l’____________ on guardava els regles, l’escaire i el cartabó.
Treballes com a docent i vols preparar una lliçó breu que estimule el teu alumnat de
e) Aquell il·lustre polític ha sigut condemnat per diversos casos de ____________. 12 anys a interessar-se per la química. El teu text ha de contindre els ítems següents:
f) Tots els qui volen ingressar en eixa societat passen un ____________ d’iniciació. • Els canvis químics • La química i els aliments
g) El ____________ és una de les pedres precioses més valorades en joieria. • La química en la natura • La química i el cos humà

h) El ____________ és un ocell migratori, d’uns 16 cm, de cant molt harmònic.

La química en la vida diària
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
ORAL La presó
c2-u01-a04.mp3
Exercici 13. Que fàcil és per a vosaltres
tancar qui no és com vosaltres
Llig el poema següent al gran mur que tot ho engul,
mentalment i, després, una boca búnquer,
declama’l. En acabar, escolta el
nostre àudio per a comprovar
el gran monstre sinistre
que anirà dia a dia deformant-te, Solucions: adoben / greixos / gènesi / raure / metal·lúrgia /
cobejança o cobdícia / subjacents / alquímia / biaixos

fent-te oblidar Exercici 4 Exercici 8

si l’has pronunciat qui eres tu. a) graella, b) els quals, c) les propietats dels quals, d) la
adequadament: mateixa columna, e) reflectisca, f) fou concebuda, g) Hi,
És fàcil per a vosaltres, h) predigué, i) n’existien, j) devien, k) la qual cosa, l) calgué
que tot ho posseïu: Exercici 5
les lleis, les coses, les persones, a) A hores d’ara o A l’hora d’ara, b) els en, c) oir, noces,
vosaltres, que marqueu el joc i les cartes, d) Escull, nogues, e) planyé o plangué, empenyeren,
és fàcil condemnar al no-res f) atenyem
aquell que us fa un envit, Exercici 6
trampes als lladres de cul gros, Dmitri Mendeléiev
qui diu no, El químic i inventor rus Dmitri Mendeléiev va nàixer en a
qui deserta del vostre business podrit, Tobolsk en 1834. Hom l’atorga li atorga el mèrit de ser el
principal creador de la primera versió de la taula periòdica
qui marxa per altres camins dels elements químics. Va predir les propietats dels
on l’aire ol a aire no reclòs, elements que a les hores aleshores encara estaven per a
que fàcil és soterrar viu per descobrir. Entre 1868 i 1871 va publicar en dos volums
aquell que s’enfronta al gran drac poderós, l’obra Principis de la química, en la que en què / en la qual
emparedar l’aire, desenvolupa la teoria de la taula periòdica dels elements i
emparedar l’alé, que va resultar molt influient influent en la societat
científica russa.
emparedar un cos bategador. A partir de l’anàlisi espectral establit establida pels
Quin fàstic feu, senyors de les vides científics Bunsen i Kirchoff, es va ocupar de problemes
físics i químics relacionats amb l’espectre d’emissió dels
que no us pertanyen, elements. La seua aportació principal va consistir en a
vosaltres i les vostres presons, enunciar la llei periòdica dels elements, sistema que
d’on surt el fum de tants cadàvers permetia determinar amb precisió el pes atòmic i les
que desitjaven un altre món! propietats dels elements coneguts fins a Ø aleshores i,
encara més, preveure preveure’n altres que es conegueren
Maria Fullana després, com el gal·li, l’escandi o el germani.
En altres àmbits, s’avançà al desenvolupament de
l’indústria la indústria química i a la recerca en el camp de
l’agricultura desde des de la perspectiva química. Com
Com a inventor, va crear un tipus d’explosiu que no
produïa fum. Va estudiar l’origen del petroli i va arribar a la
conclusió de Ø que es formava en les profunditats de la
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ terra. Fou considerat un químic genial i va rebre vàries
c2-u03-a02.mp3 diverses distincions atorgades per organitzacions
científiques de tota Europa. Va morir en 1907 a Sant
Petersburg. En memòria seua, l’element 101 de la taula
periòdica, sintetitzat en 1955, va ser batejat amb el nom de
mendelevi.
Exercici 7
Exercici 14. es remunta / cocció / aliatges / aquosa / terrissa /
Estretir, apretar: estrényer / Pastar: fényer /
Garbellar: cerndre / Consistir, radicar: raure /
Aconseguir: atényer / Quedar-se: romandre / Copsar,
abastar: haure / Badar, clivellar: fendre /
Espentar: empényer / Tallar arran: tondre / Fer mal,
danyar: noure / Aparéixer: amanéixer / Tindre temps: lleure
/ Compadir, doldre’s: plànyer / Pasturar: péixer
Exercici 9
a) carboni, b) tungsté, c) iode, d) sofre, e) tel·luri,
f) calci, g) fluor, h) magnesi, i) potassi, j) zinc, k) sodi,
l) fòsfor
Exercici 10
a8, b7, c6, d2, e3, f1, g5, h4
Exercici 11
a) vertigen, b) frenètic o frenètica, c) preat o preada (o
preuat-preuada), d) gustar, e) abaixar, f) immanent,
g) solatge, h) aigualir, i) entregar-se
Exercici 12
a) escull, b) rètol o butlletí, c) croada, d) estoig, e) suborn,
f) ritu, g) robí, h) rossinyol
Exercici 14
1) psiquiatra – psiquiatre, 2) diagnóstic – diagnòstic,
3) enfermetat – malaltia, 4) a les que – a les quals,
5) remitir – remetre
Exercici 15. Solució orientativa
Lliuren més de 40.000 signatures en el Parlament en
suport a la ILP contra l’expansió de l’eucaliptus
Diversos col·lectius i entitats que promouen la iniciativa
legislativa popular per a un nou model forestal a Galícia i
defenen una moratòria en la plantació d’eucaliptus van
lliurar aquest divendres en el Parlament gallec més de
40.000 signatures per al seu debat en la Cambra. En
declaracions als mitjans, el portaveu dels col·lectius
destacà que s’havia aconseguit l’objectiu de posar en la
primera línia del debat social la problemàtica del medi rural
i molt especialment dels incendis i l’eucaliptus: «Els nostres
suports no venen solament d’organitzacions ecologistes,
sinó també d’entitats sindicals, productores o culturals,
perquè la implantació descontrolada d’eucaliptus és un
problema molt greu.»

Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter
general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un
vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com
les resoldries:
Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura
Cita c bre, 20 h
ctu ni.
17 d'o n som
eg uint u ó
Pe rs So ic
l P
a amb
Xarrad de la UA
imf AdN
Paran /2Ddo
ttp s://bit.ly
h

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 4. Aprendre valencià és moda

A Comprensió escrita i expressió oral Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte:
Exercici 1.
a) Defenses que les beques Erasmus són una manera excel·lent de conéixer món,
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo,
noves llengües i cultures, i adquirir una formació molt vàlida per al futur laboral dels
comentar-lo o desenvolupar-lo:
estudiants de tota Europa.

Cinquanta alumnes Erasmus aproven el nivell A1 de valencià en b) Defenses que l’orientació de les beques Erasmus no és la idònia, perquè se solen
la Universitat d’Alacant produir importants desajustos acadèmics entre universitats i es fomenten en excés
aspectes lúdics que no incideixen positivament en la formació dels estudiants.
Cinquanta alumnes Erasmus han aprovat enguany el nivell A1 de valencià en la
Universitat d’Alacant, després d’haver seguit els dos cursos, un per cada
quadrimestre, que els ha oferit el Servei de Llengües de la UA al llarg del curs
acadèmic 2017-2018. Les dades són especialment positives: és la primera vegada que
a Alacant se n’ofereixen dos edicions, les xifres d’abandonament dels cursos han Exercici 3. Exposició individual.
sigut ínfimes i el percentatge d’aprovats ha sigut del cent per cent.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
L’alumnat procedeix pràcticament de tots els continents i de països tan diferents Eres tècnic o tècnica de la regidoria de cultura de l’ajuntament del teu poble.
com la Xina, Corea del Sud, els Estats Units d’Amèrica, el Brasil, Polònia, Hongria, La corporació ha decidit impulsar l’ús i el coneixement del valencià entre la
Anglaterra, Escòcia, Irlanda, França o l’illa de la Reunió, entre altres. La majoria es població i ha dissenyat una campanya
caracteritza pel poliglotisme i l’estima cap a les llengües: «Alguns alumnes dominen ben ambiciosa. Et correspon presentar-la
perfectament fins a quatre o cinc idiomes, és un goig treballar amb persones tan en un acte públic. En la teua intervenció,
receptives a la diversitat lingüística», ens confessa Lídia Garrigós, la professora dels pots seguir aquest guió:
dos cursos. Si bé molts tenen com a idioma matern alguns dels més parlats al món,
com ara l’anglés, el xinés, el francés o el portugués, també n’hi ha que parlen llengües • Salutació i presentació de l’acte
minoritàries, com ara el gaèlic irlandés, el gaèlic escocés o l’occità.
• Motius i intenció de la campanya
Lídia Garrigós ens conta com ha sigut l’experiència: «Impartir un curs amb un
• Continguts: publicitat, cursos i edició
destinatari tan divers sempre és un repte. Però quan veus que els estudiants
de materials
comencen a entendre’t i a produir frases senzilles, sents que tot funciona i que la
comunicació flueix.» Per als joves estudiants, aprendre valencià és una gran • Increment en l’ús i el coneixement
oportunitat: «no solament perquè coneixem una nova cultura, sinó perquè també del valencià que voleu assolir
incrementem les nostres possibilitats laborals», ens explica Julia, una alumna
polonesa. A molts els sedueix la idea de passar part de les seues vides a Alacant, • Agraïment i comiat
València, Barcelona o Mallorca i, en aquest sentit, poder comunicar-se en valencià és
un reforç molt important.
Consells:
«L’impuls actual al valencià des de la Generalitat, cristal·litzat per exemple en la
posada en marxa d’À Punt, és fonamental perquè aquestes persones consoliden • No permetes que recaiga tot el pes de la situació comunicativa en l’altre
l’aprenentatge de la nostra llengua. Ara poden percebre el valencià amb normalitat i interlocutor. Demana cordialment l’ús de la paraula i exposa els teus
això els anima a seguir aprenent», comenta Lídia Garrigós. En sentir-la, Eibhlis, una arguments.
alumna irlandesa, amolla una de les expressions favorites de tot el grup: «Seguir
aprenent valencià? I tant que sí! Xino-xano!» • Cada ítem del guió de l’exposició individual és un ressort que t’ha
d’estimular per a generar un o diversos comentaris al voltant d’eixa idea.

Les construccions impersonals [n’hi ha que + verb] i [hi ha qui + verb]

són equivalents, però presenten diferències. En la primera, els pronoms
n’ i que remeten a un nom plural elidit (ací alumnes), que fa que el verb
següent aparega en plural (parlen). En la segona, en canvi, no hi ha cap
antecedent elidit (per això no hi posem n’) i el relatiu substantivat qui, com a B Gramàtica
subjecte, demana el verb en singular: Hi ha qui parla llengües minoritàries.

Els verbs (II)

2. Sintaxi verbal
El verb és l’element central del predicat, un dels dos components, juntament amb el
subjecte, que constitueixen l’oració. El significat de cada verb determina si necessita
o no uns complements que l’acompanyen. Per exemple, el verb dormir funciona
sense: Silenci, la xiqueta dorm. En canvi, el verb mirar pot requerir un complement
directe: No mireu la solució encara. O el verb pronominal dedicar-se o la locució
verbal estar d’acord demanen sengles complements de règim verbal, introduïts
respectivament per les preposicions a i amb: Pere es dedica a l’orfebreria. No estem
d’acord amb les noves condicions.
No obstant això, un mateix verb pot presentar diversos significats que impliquen,
conseqüentment, la presència o no de determinats complements. Per exemple, el
verb pensar és transitiu i requereix un complement directe (generalment una oració
completiva) quan significa ‘creure’ o ‘formar un juí sobre alguna cosa’: Pense que em
vaig precipitar. Per què no penses millor la resposta? En canvi, amb sentit absolut,
significa ‘concebre intel·lectualment’, és intransitiu i es construeix sense cap
complement: Eixe futbolista juga sense pensar. O bé, amb el significat de ‘tindre
present en la memòria’, és també intransitiu i exigeix un complement de règim verbal
(CRV) introduït per en: Pensava en les vacances tot l’any.
 Fascicle 4. Aprendre valencià és moda
2.1 Verbs transitius presència del CD dels infinitius (la lliçó i el treball) desplaça la funció sintàctica del
subjecte lògic dels infinitius respecte al verb principal. És a dir, la xiqueta i l’oncle
Els verbs transitius són els que demanen la presència d’un complement directe (CD).
passen a ser CI dels verbs principals i per això són introduïts per la preposició a. Si en
Aquest complement se sol construir sense la mediació de la preposició a, que només
férem la substitució pronominal, les oracions quedarien així: Li has fet estudiar la lliçó.
apareix quan és representat per un pronom personal fort, quan s’altera l’orde
No li hem deixat acabar el treball.
sintàctic habitual o, facultativament, quan és representat per un nom propi o pels
pronoms algú, ningú, tots, tothom, qui. El CD es pot transformar en el subjecte 2.6 El verb haver-hi
pacient de la veu passiva.
El verb haver-hi és impersonal: no té subjecte gramatical i el complement que
Són transitius la majoria de verbs que expressen l’efecte que causa algun fet sobre introdueix funciona com si fora un complement directe. Per això, la tendència més
l’ànim d’una persona: afectar, amoïnar, angoixar, anguniar, aterrir, concernir, estesa és usar-lo només en singular, també quan el complement és plural: Hi ha un
destorbar, empipar, emprenyar, encisar, enfadar, espantar, fascinar, horroritzar, gat en el terrat. Hi ha alguns gats en el terrat. No obstant això, en molts parlars es
impressionar, incomodar, meravellar, neguitejar, preocupar, terroritzar, sorprendre, percep aquest complement com si fora el subjecte del verb haver-hi i hi apliquen la
etc. Conseqüentment, regeixen CD: concordança: Hi han alguns gats en el terrat. Esta última opció és menys
recomanable per a registres formals.
• Les crítiques a l’obra van incomodar l’actriu principal.
El tret humà que generalment presenta el CD d’aquests verbs provoca que el
confonguem sovint amb un complement indirecte (CI) i l’introduïm incorrectament
amb la preposició a. No obstant això, la transformació a la veu passiva ens ajuda a
Exercici 4.
esvair el dubte: Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
la graella:
• L’actriu principal va ser incomodada per les crítiques a l’obra.
D’una altra banda, hi ha un grup de verbs transitius que, per proximitat a uns altres Sardenya: la nació de les cinc llengües
verbs, usem de vegades incorrectament com a intransitius, seguits d’alguna
preposició. Entre aquests, es troben els següents: carregar (una responsabilitat), Al llarg del segle XX, l’italià, la llengua de la república, es va estendre per l’illa de
continuar (un treball), debatre (una proposta), encertar (un enigma), estirar (un fil), Sardenya gràcies a la posició de privilegi institucional que ostenta. (a)____________,
obsequiar (un amic amb un detall), parlar (una llengua), quedar-se (una propina), el sard i les altres llengües de l’illa, (b)____________ el català, mantenen una
somiar (un gran èxit), etc. A més, els verbs d’alimentació desdejunar, esmorzar, dinar, presència important i van recuperant terreny a les institucions. El Consell de
berenar i sopar, per proximitat al verb menjar, han assolit el valor transitiu i es poden Sardenya, l’organisme d’autogovern, va aprovar (c)____________ juny de 2018 una
construir també seguits d’un CD: Hem sopat fruita.
llei de regulació integral de la llengua sarda i de les altres que li són pròpies.
2.2 Verbs intransitius De les quatre llengües que (d)____________ han parlat tradicionalment, el sard és la
Els verbs intransitius són els que es construeixen sense CD. No obstant això, hi ha uns més important: no solament és la més parlada i estesa, (e)____________ també és la
quants verbs intransitius que, de vegades, usem com a transitius incorrectament. Per que defineix la identitat pròpia de l’illa. Les altres tres llengües, el català, el cors i el
exemple aflorar o cessar no demanen cap complement: Han aflorat les discrepàncies. lígur, són (f)____________ del paper de Sardenya com a (g)____________ de
L’entrenador ha cessat en el càrrec. Si volem destacar la presència d’un agent, podem camins, un paper que (h)____________ la història a través dels segles. Així hi van
usar el verb fer: El president ha fet que l’entrenador cesse (però no *El president ha
arribar el català i el lígur i així es va expandir el cors al sud de l’estret de Bonifacio.
cessat l’entrenador). D’altra banda, col·laborar i contactar demanen un CRV introduït
per amb: Contacta amb nosaltres. La influència de l’anglés provoca que, de vegades, De totes les llengües romàniques, el sard és considerada la que més (i)____________
els usem incorrectament com a transitius: *Contacta’ns. Així mateix, recórrer és al llatí. Les enquestes sociolingüístiques afirmen que un 80% de la població l’entén i
també intransitiu i reclama un CRV introduït per la preposició contra quan significa que prop del 60% pot parlar (j)____________ i l’empra (k)____________ idioma
‘interposar un recurs’: Recorrerem contra la sentència. A més, el verb telefonar no habitual. El català de l’Alguer, o alguerès, és la llengua parlada en aquesta ciutat de la
demana un CD, sinó un CI introduït per la preposició a: Has telefonat al pare? costa, repoblada per gent del Penedès i del Tarragonès el 1354, en foragitar els
Igualment, cal remarcar el funcionament dels verbs interessar, encantar i molestar. genovesos que l’ocupaven. La majoria dels algueresos es (l)____________ de parla
Tots tres presenten valors com a transitius i com a intransitius. El valor bàsic de catalana, part d’una minoria cultural dins de la nació sarda.
interessar és intransitiu, però és transitiu quan significa ‘afectar l’interés d’algú’: La
nova normativa interessa tots els comerciants. Pel que fa a encantar i molestar, Font: Vilaweb
presenten un ús com a intransitius quan s’assimilen al funcionament del verb agradar.
Així, quan encantar significa ‘agradar molt’ i quan molestar equival a ‘no agradar
gens’, demanen un CI: Li encanta menjar. Li molesta el teu to de veu. En canvi, quan a) Malgrat Malgrat que Malgrat això
encantar vol dir ‘encisar’ i molestar ‘causar molèstia’, regeixen CD: La va encisar amb b) entre les quals entre quines entre les que
la mirada. El vent ha molestat els ciclistes. c) al en el
2.3 Verbs pronominals i no pronominals d) se n’ s’hi se’n
Els verbs pronominals es construeixen sempre acompanyats d’un pronom feble de e) si no sinó que sinó què
caràcter reflexiu: adir-se, ajocar-se, atrevir-se, desviure’s, esperesar-se... Uns altres f) testimonis testards testics
verbs són pronominals en alguns dels valors que presenten, en concret quan g) creïlla graella cruïlla
expressen una acció que recau sobre el mateix subjecte: adormir-se, alçar-se, h) l’ha marcat l’ha marcada n’ha marcat
despullar-se, gitar-se, llavar-se, pentinar-se, vestir-se... Així, també hem d’usar com a
i) sembla s’assembla pareguda
pronominals els verbs aprimar-se (‘fer-se més prim’), engreixar-se o engrossir-se
(‘fer-se més gros’) o entrenar-se (‘preparar-se per a una prova’). El verb desdejunar j) en sard sard en llengua sarda
també admet l’ús com a pronominal quan l’usem sense CD: T’has desdejunat ja? k) com en qualitat com a
Per contra, no són mai pronominals els verbs callar, caure, cobrar, prendre i témer: He l) considera sard considera sards consideren sards
pres una pastilla este matí. Temem que ha passat una desgràcia. Pel que fa al verb
passar, és en la majoria de sentits no pronominal, també quan significa ‘estar un cert Saps que foragitar significa ‘expulsar a algú del lloc on es creu que
temps fent alguna cosa’: Passa el dia mirant per la finestra. Passen la vida amb el no ha d’estar’?
mòbil en la mà. Només admet el valor pronominal quan significa ‘perdre la frescor un
aliment’, ‘canviar de bàndol’ o ‘excedir-se’. En aquests casos, l’usem acompanyat del
pronom en fossilitzat: Els albercocs se n’han passat. Pere se n’ha passat al Llevant.
Ens en vam passar d’optimistes.
Exercici 5.
2.4 El complement de règim verbal i el complement dels verbs de moviment Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
El CRV és exigit per la semàntica del verb i introduït per una preposició concreta: En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
S’oposen als canvis. Renuncien a continuar. Ens alegrem de la notícia. Estem d’acord febles corresponents:
amb la iniciativa. L’examen consisteix en tres blocs de preguntes. En àmbits formals,
les preposicions dels règim cauen davant de la conjunció que, mentre que en i amb a) Ens han venut les antigalles a molt bon preu.
són substituïdes per a o de davant d’infinitiu: S’oposen que hi haja canvis. Ens ____________ han venudes.
alegrem que vingues. Estem d’acord a treballar junts. L’examen consisteix a b) La mestra els ha donat dos dies més a fi que repassen el treball final.
respondre tres blocs de preguntes. Quan el CRV no és explicitat, l’hem de substituir La mestra els ha donat dos dies més ____________ repassen el treball final.
per pronoms febles: Hi renuncien. Ens n’alegrem. c) Han convocat la reunió demà a la vesprada.
Els verbs de moviment demanen un tipus de complement particular, perquè presenta Han convocat la reunió demà ____________.
l’aparença d’un complement circumstancial (CC), però és exigit per la semàntica del d) Estàvem treballant tan tranquils quan, de sobte, va
verb igual que un CRV: Anem a casa. Venim de la serra. Pugeu a l’autobús? Demà caure la prestatgeria.
tornarem a la piscina.
Estàvem treballant tan tranquils quan, ____________,
2.5 Els verbs fer i deixar + infinitiu va caure la prestatgeria.
Els verbs fer i deixar poden introduir clàusules d’infinitiu i assolir un significat pròxim e) Cada dia explique als alumnes dos temes sencers
a obligar i permetre, respectivament: Has fet riure la xiqueta. No hem deixat a classe.
descansar l’oncle. Si et fixes, els sintagmes la xiqueta i l’oncle són el subjecte lògic Cada dia ____________ explique ____________ sencers.
dels infinitius (riure i descansar) i, alhora, el CD dels verbs principals (has fet i hem f) La cafeteria a la qual solíem anar ha tancat.
deixat). Per tant, si els substituírem per un pronom feble, les frases quedarien així: La cafeteria ____________ solíem anar ha tancat.
L’has feta riure. No l’hem deixat descansar.
No obstant això, mira què ocorre si canviem les oracions i, en lloc que aparega Saps que antigalla significa ‘cosa molt
l’infinitiu d’un verb intransitiu (com riure o descansar), n’apareix un altre de transitiu:
Has fet estudiar la lliçó a la xiqueta. No hem deixat acabar el treball a l’oncle. La
antiga, costum propi de temps antics’?
Exercici 6.
Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:
Una aplicació interactiva per a aprendre valencià jugant
Aprendre valencià jugant. Aquest és el principal objectiu de l’aplicació interactiva
Enjogassa’t, llançada per la Diputació de València per a què els seus usuaris es
divertisquen mentre que aprenen. La vicepresidenta de la corporació, Maria Josep
Amigó, el diputat de Cultura, Xavier Rius, i la responsable de la Unitat de Normalitza-
ció Lingüística, Immaculada Cerdà, van presentar el dimarts passat la primera fase del
joc. Es tracta d’una aplicació en línia, pensada per utilitzar-la a través de dispositius
com pissarretes electròniques, ordinadors i telèfons mòbils.
Maria Josep Amigó ha incidit en què cal reivindicar la presència del valencià més enllà
de l’Administració: «Iniciatives com aquesta són molt positives, doncs fan els usuaris
aprendre valencià amb millors resultats.» En la mateixa línia s’ha pronunciat el diputat
de Cultura, Xavier Rius, qui ha recordat que un dels eixos de treball de la Diputació és
normalitzar l’ús del valencià com llengua de prestigi: «Enjogassa’t consisteix en
millorar el coneixement del valencià amb un enfocament molt didàctic.»
L’aplicació permet treballar tots els nivells lingüístics: ortografia, gramàtica i lèxic. A
més, també invita als usuaris a expressar-se oralment i per escrit, amb propostes de
situacions comunicatives obviant etiquetes gramaticals. En aquest sentit, Immaculada
Cerdà destaca que «entre els factors claus alhora d’aprendre hi ha divertir-se i
adquirir coneixements sense ser conscients.»
f) Afanyar-se molt, actuar amb ànsia: ____________
g) Encantar-se contemplant una cosa: ____________
h) Apartar-se del tracte de la gent, tancar-se en u mateix: ____________
i) Trobar-se ullerós, amb els ulls fatigats, per decaïment o fatiga del cos: __________
j) No poder alenar per excés de riure o plorar: ____________
k) Protegir-se del sol, especialment els animals: ____________
l) Comportar-se amb esperit gregari, perdre la iniciativa: ____________
Exercici 9.
Relaciona els verbs pronominals que apareixen en el requadre amb els sinònims
corresponents:
abacallanar-se, aponar-se, candir-se, desbrafar-se,
desempallegar-se, desgargamellar-se, eixancar-se, encaterinar-se, engallar-se,
sangglaçar-se, solsir-se, vantar-se
a) Acamallar-se, escamarrar-se, escarranxar-se: ____________
b) Encapritxar-se, enamoriscar-se: ____________
c) Jactar-se, vanar-se: ____________
d) Ensulsir-se, esboldregar-se, esllavissar-se: ____________
e) Desempelluncar-se, despellugar-se: ____________
f) Espantar-se, esbalair-se, esparverar-se: ____________

C Vocabulari g) Desganyir-se, escarcanyar-se, esganyar-se: ____________

h) Desbravar-se, esbravar-se, esbafar-se: ____________
i) Decandir-se, neulir-se: ____________
j) Acanyar-se, esllanguir-se, esprimatxar-se: ____________
Exercici 7.
k) Agimponar-se, apomponar-se, emponar-se: ____________
Ompli els buits del text següent amb la
paraula adequada, d’acord amb la definició l) Empollastrir-se, engallir-se: ____________
que apareix entre parèntesis:

La Plataforma per la Llengua ____________ (‘HA POSAT EN MARXA, HA FET QUE

Exercici 10.
FUNCIONE’) recentment una campanya per a reivindicar que es puguen veure amb Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent:
normalitat pel·lícules en valencià al cinema. I és que, a hores d’ara, la demanda és
molt superior a l'oferta. Les iniciatives que funcionen actualment així ho a) Anar entre llengües. 1) Xarrar molt i no fer res.
____________ (‘MOSTREN MANIFESTAMENT, CONSTATEN, VERIFIQUEN’): Escola Valenciana, b) De no dir. 2) Mostra desconfiança envers alguna cosa.
amb les campanyes «Cinema a l'escola» i «Cinema en valencià», va aconseguir c) Parlar a Déu de tu. 3) Ser una persona maldient.
que més de 70.000 espectadors ____________ (‘GAUDIREN, DISFRUTAREN’) en 2016 de d) Dir tant com una guitarra en un soterrar. 4) Ser una cosa inadequada a la situació.
productes cinematogràfics en valencià. Igualment, els cicles de cinema en
e) Tindre molta llengua i poques mans. 5) Molt gran, extraordinari.
valencià programats els últims anys per les universitats públiques valencianes han
f) Parlar foradat. 6) Ser massa franc en el tracte.
obtingut un gran èxit de públic i molt de ____________ (‘REPERCUSSIÓ, FET DE SER UNA
COSA MOLT MENCIONADA O DIVULGADA’) social. g) Tindre la llengua de destral. 7) Ser algú criticat.
Alexandre Ordaz és un dels responsables del projecte Ficció en Valencià, sorgit h) Ja veurem, que diuen els cegos. 8) Dir coses sense trellat.
com a resposta a la ____________ (‘DERROTA COMPLETA’) del sector audiovisual
valencià que va provocar el tancament de l’antiga RTVV. «El públic és ORAL
____________ (‘OBSTINAT EN UNA OPINIÓ O UN PROPÒSIT, TENAÇ’) a l’hora de demanar Exercici 11.
obres en valencià. Bona part de la societat vol tindre accés a productes fets en la Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
seua llengua, mentre que cada vegada més gent vol aprendre valencià d’una segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
manera lúdica». Ordaz posa ____________ (‘FORÇA EN L’EXPRESSIÓ O EN L’ENTONACIÓ PER tres segons més per a respondre:
A REALÇAR ALLÒ QUE ES DIU’) en un dels exemples més significatius: «la sèrie
d’animació Bola de Drac va ____________ (‘ACONSEGUIR QUE EL PÚBLIC O LA CLIENTELA a) F__________ d) E__________ g) R__________
ESDEVINGA FIDEL’) el públic infantil i juvenil, un sector ____________ (‘ PRIMORDIAL,
b) U__________ e) A__________ h) G__________
PRINCIPAL, FONAMENTAL, CAPITAL, BÀSIC, MOLT IMPORTANT’) per a la difusió de la llengua.»
L’actor, productor i director Carles Alberola afirma que «necessitem més espais c) 0__________ f) I___________ i) A__________
per a projectar els treballs que s'estan fent en la nostra llengua i que
____________ (‘DESGRACIADAMENT, MALAURADAMENT, DESAFORTUNADAMENT’) encara no
tenim. Hem d'aspirar que siga normal i senzill veure pel·lícules en valencià i no
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
percebre-ho com una ____________ (‘ALLÒ QUE ES DONA GRATUÏTAMENT PER A SOCÓRRER
c2-u04-a01.mp3
UNA NECESSITAT’): hem de trencar les ____________ (‘ FALTA DE CAPACITAT DE REACCIÓ
DAVANT D’ UN OBSTACLE, TENDÈNCIA A DEIXAR- SE MOURE PER UNA ACCIÓ EXTERNA’) que encara
perviuen». Alberola ja ha completat la seua primera pel·lícula, rodada íntegrament
en valencià: M'esperaràs? «És la culminació d'un somni que tenia des de menut»,
confessa. Abans que es produïsca l’____________ (‘ACCIÓ O EFECTE D’ESTRENAR’) al
País Valencià, prevista per a 2018, l’obra serà exhibida en diversos festivals
europeus i ____________ (‘DEL CONTINENT QUE S’ESTÉN A L’EST D’EUROPA’). D Ortografia i fonètica
Font: Diari La Veu Vocalisme: canvis entre mots patrimonials i cultes
Exercici 8.
En el bagatge lèxic de les llengües romàniques, conviuen els mots patrimonials (aquells
Escriu al costat de cada definició el verb pronominal adequat dels que t’oferim en que han anat evolucionant històricament des del llatí) i els cultismes o semicultismes (els
el requadre: amprats directament de les fonts grecollatines, que no experimenten els canvis fonètics
històrics). Així, el valencià presenta diversos duets, formats per una paraula patrimonial i
abaconar-se, abadocar-se, aborregar-se, acarrassar-se, adelerar-se, un cultisme, que procedeixen del mateix ètim llatí. Pertanyen a la mateixa categoria
antullar-se, balir-se, conxorxar-se, debellir-se, encanar-se, entotsolar-se, tresullar-se gramatical, però cada terme s’ha especialitzat normalment en un significat diferent:

patrimonial cultisme patrimonial cultisme patrimonial cultisme

a) Desitjar intensament i sobtadament alguna cosa poc raonable: ____________ aixella axil·la artell article cadira càtedra
b) Fer-se gros. Viure de manera deshonesta: ____________ dit dígit dret directe eixam examen
enyorar ignorar estret estricte llaurar laborar
c) Corcar-se o tornar-se pols la fusta: ____________ llec laic mig medi mirall miracle
d) Fer tracte o maquinació entre dos persones en perjuí d’una altra: ____________ muscle múscul obra òpera orgue òrgan
e) Enorgullir-se d’alguna cosa: ____________ paraula paràbola raig radi redó rotund
D'altra banda, els adjectius corresponents a alguns mots patrimonials s'han format a
partir de cultismes: segle secular, metge mèdic, món mundial, llengua lingüístic,
lletra literari, etc. En la taula següent t’oferim un conjunt de paraules patrimonials i els
E Expressió escrita
derivats corresponents, entre els quals es produeix un canvi vocàlic:
Exercici 15. Traducció.
patrimonial derivat culte patrimonial derivat culte patrimonial derivat culte
Tradueix al valencià aquest text publicitari en italià:
boca bucal capítol capitular cònsol consular
corba curvatura dolç dulcificar escàndol escandalós Corso di lingua italiana, livello avanzato
fèmur femoral fur foral furóncol furunculosi
jove juvenil línia lineal nodrir nutrició L’Italiano è oggi una delle lingue più studiate al mondo. Le ragioni di tale successo
oncle avuncular ortiga urticària pèndol pendular sono molteplici: l’Italiano è la lingua della letteratura, della musica, della cucina, della
plom plumbi ploma plumífer porga purgatiu moda, dell’arte, ecc. Nonostante l’importanza politica ed economica di altre lingue, il
títol titular volcà vulcanisme numero di persone che studia l’italiano cresce costantemente. La motivazione più
comune è l’arricchimento culturale, seguita da esigenze di studio, lavoro e turismo.
Tenendo conto delle nuove condizioni di mercato nel mondo globalizzato,
Exercici 12. proponiamo il nostro corso. Obiettivo principale è quello di accrescere le
competenze linguistiche, comunicative e culturali dello studente e fornirgli un
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han
bagaglio di conoscenze ampie ed approfondite, grazie all’uso continuo della lingua
aparegut en les taules anteriors:
nelle svariate situazioni di vita quotidiana e professionale.
a) El conferenciant ens va oferir un discurs ____________, avorridíssim i insofrible.
b) Compte! En l’eucaliptus del parc hi ha un ____________ d’abelles. Recorda les similituds entre l’italià i el valencià en l’apartat «El
valencià com a pont» de les unitats 5, 6, 7 i 8 de Punt per punt C1.
c) A Joan se li ha unflat l’____________ del dit anular i ara no es pot llevar l’anell.
d) Les persones ____________ en algun tema, és a dir, sense gens de formació,
haurien d’evitar opinar-ne.
e) Al xiquet li han eixit uns ____________ en les cuixes que pareixen d’origen Exercici 16.
bacterià. Escriu un text de més de 350 paraules a partir de la proposta següent i d’acord amb
les dades recollides en la infografia:
f) Amb els amics del pare mantinc una relació ____________, de molta confiança.
Eres professor o professora d’educació secundària. Fes un text explicatiu per al teu
g) És una novel·la ____________, sense salts temporals.
alumnat, en què indiques quines són les dades de coneixement del valencià per
h) La presència de plomes en els fòssils indica que molts dinosaures eren regions, relatives a les competències orals (entendre i parlar). Basa’t en la infografia
____________. següent, que pertany a l’enquesta de 2015 sobre el coneixement i l’ús social del
valencià elaborada per la Generalitat Valenciana:
i) Els drets ____________ valencians van ser abolits pel rei castellà Felip V de Borbó.
j) L’____________ és un instrument de vent que s’acciona mitjançant un teclat.

ORAL
Covava l’ou de la mort blanca
Exercici 13.
Covava l’ou de la mort blanca
Llig el poema següent sota l’aixella, arran de pit
mentalment i, després, i cegament alletava
declama’l. En acabar, escolta el l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
nostre àudio per a comprovar No ploris per mi mare, plora amb mi.
si l’has pronunciat
Esclatava la rosa monstruosa
adequadament: botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
de l’ombra.
Solucions: desfeta / pertinaç / èmfasi / fidelitzar / cabdal /
dissortadament / almoina / inèrcies / estrena / asiàtics
Exercici 4
Exercici 8
Com la veu del castrat a) Malgrat això, b) entre les quals, c) el, d) s’hi, e) sinó que,
f) testimonis, g) cruïlla, h) n’ha marcat, i) s’assembla, j) sard, a) antullar-se, b) abaconar-se, c) balir-se, d) conxorxar-se,
que s’eleva fins a l’excés de la k) com a, l) consideren sards e) debellir-se, f) adelerar-se, g) abadocar-se,
mancança. h) entotsolar-se, i) tresullar-se, j) encanar-se,
k) acarrassar-se, l) aborregar-se
Exercici 5
Des de la pèrdua que sagna a) Ens les hi, b) a què, on o a on, c) de vesprada, d) de Exercici 9
en el cant cristal·lí com una deu. colp, de colp i volta o de colp i repent, e) els n’hi explique a) eixancar-se, b) encaterinar-se, c) vantar-se,
La deu primera, mare. dos de, f) a què d) solsir-se, e) desempallegar-se, f) sangglaçar-se,
g) desgargamellar-se, h) desbrafar-se, i) candir-se,
Maria Mercè Marçal Exercici 6 j) abacallanar-se, k) aponar-se, l) engallar-se
Una aplicació interactiva per a aprendre valencià jugant
Aprendre valencià jugant. Aquest és el principal objectiu Exercici 10
de l’aplicació interactiva Enjogassa’t, llançada per la a7, b5, c6, d4, e1, f8, g3, h2
Diputació de València per a què perquè els seus usuaris es
divertisquen mentre que mentre aprenen. La Exercici 11
vicepresidenta de la corporació, Maria Josep Amigó, el a) forjar, b) univocitat, c) omniscient, d) empetitir,
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ diputat de Cultura, Xavier Rius, i la responsable de la Unitat e) apaivagar, f) injúria, g) reveixí, h) garapinyar, i) aniquilar
o anihilar
c2-u04-a02.mp3 de Normalització Lingüística, Immaculada Cerdà, van
presentar el Ø dimarts passat la primera fase del joc. Es Exercici 12
tracta d’una aplicació en línia, pensada per per a utilitzar-la
a) plumbi, b) eixam, c) artell, d) llegues, e) furóncols,
a través de dispositius com pissarretes electròniques,
f) avuncular, g) lineal, h) plumífers, i) forals, j) orgue
ordinadors i telèfons mòbils.
Maria Josep Amigó ha incidit en què que cal reivindicar la Exercici 14
presència del valencià més enllà de l’administració: 1) en Rafelguaraf – a Rafelguaraf, 2) des d’abril – d’abril,
Saps que deu ací significa ‘naixement d’aigua, origen d’una font, d’un «Iniciatives com aquesta són molt positives, doncs perquè
fan els als usuaris aprendre valencià amb millors resultats.»
3) [visíble] – [vizíble], 4) congregar a més gent –
congregar més gent, 5) garantitza – garanteix o garantix
corrent d’aigua’? En la mateixa línia s’ha pronunciat el diputat de Cultura,
Xavier Rius, qui que ha recordat que un dels eixos de Exercici 15. Solució orientativa
treball de la Diputació és normalitzar l’ús del valencià com Curs de llengua italiana, nivell avançat
com a llengua de prestigi: «Enjogassa’t consisteix en a L’italià és hui una de les llengües més estudiades al món.
millorar el coneixement del valencià amb un enfocament Les raons d’això són múltiples: l’italià és la llengua de la
molt didàctic.»
Exercici 14. L’aplicació permet treballar tots els nivells lingüístics:
ortografia, gramàtica i lèxic. A més, també invita als els
literatura, de la música, de la cuina, de la moda, de l’art, etc.
No obstant la importància política i econòmica d’altres
llengües, el nombre de persones que estudia italià creix
Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter usuaris a expressar-se oralment i per escrit, amb propostes constantment. La motivació més comuna és l’enriquiment
de situacions comunicatives obviant que obvien etiquetes cultural, seguida per exigències d’estudi, treball i turisme.
general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un gramaticals. En aquest sentit, Immaculada Cerdà destaca Tenint en compte les noves condicions del mercat en el
vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com les que «entre els factors claus clau alhora a l’hora d’aprendre món globalitzat, proposem el nostre curs. L’objectiu
hi ha divertir-se i adquirir coneixements sense ser ser-ne principal és el d’acréixer les competències lingüístiques,
resoldries: conscients.» comunicatives i culturals de l’estudiant i fornir-li un
bagatge de coneixements amplis i aprofundits, gràcies a
Exercici 7 l’ús continu de la llengua en les diverses situacions de la
ha engegat / testimonien / fruïren o gojaren / ressò / vida quotidiana i professional.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u04-a03.mp3 Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura
Cita c ubre, 20 h a Vice
nt
d'o ct om e natge
24 ons. H i músic
a
stres s Poesia
Els no e llés . UA
s Est de la
André cació
ult a t d'Edu 0 iz
Fac 2yCH
p s :// bit.ly/
htt

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 5. Infraestructures al País Valencià

A Comprensió escrita i expressió oral
Exercici 1.
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo,
comentar-lo o desenvolupar-lo:
La Generalitat demana a Europa que connecte el Port de València amb els
corredors atlàntic i cantàbric
La Generalitat Valenciana i el Ministeri de Foment han demanat que el País Valencià
estiga connectat a través del corredor mediterrani amb els corredors atlàntic i
cantàbric. La petició arriba després que la Comissió Europea haja fet pública la
proposta per al nou reglament de connexions europees per al període 2021-2027. En
aquesta proposta no apareixen reflectides les connexions Sagunt-Saragossa i
València-Madrid, ja que el govern de Mariano Rajoy va oblidar incloure-les en la
proposta espanyola a la Comissió Europea.
El nou reglament de connexions europees determina les condicions per a
proporcionar ajuda financera de la Unió Europea per al desenvolupament de les
xarxes transeuropees, entre les quals s’inclou l'ampliació dels corredors europeus de
la xarxa bàsica de transport, com ara els corredors mediterrani i atlàntic.
Incomprensiblement, l’anterior govern no hi va incloure els trams Sagunt-Saragossa i
València-Madrid, que permetrien connectar el Port de València –el cinqué a Europa i
el primer a la conca mediterrània en tràfic de mercaderies– amb Bilbao i Lisboa. El
president de l’Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez, ha afirmat que deixar
isolat el port mediterrani més important «és un insult a la intel·ligència».
Per a resoldre aquest greu oblit, el secretari autonòmic d'Habitatge, Obres Públiques
i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira, ha
presentat davant de la Comissió Europea un informe que recull la informació tècnica i
econòmica necessària per a justificar la pertinència d'incloure els sectors
Sagunt-Saragossa i Madrid-València en els corredors de les xarxes transeuropees de
transport. Segons Boira, «es tracta d’unes dades tècniques i objectives, davant les
quals la Comissió Europea s'ha mostrat molt receptiva, per la qual cosa confiem que
durant la tramitació de la configuració de les noves xarxes bàsiques de transport
s'incloguen els dos brancs reivindicats».
Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte:
a) Defenses que les grans inversions financeres en matèria d’infraestructures s’han de
fer en els grans corredors supraestatals que connecten els principals nuclis
productius, que són els que generen a posteriori un major impacte econòmic.
b) Defenses que les grans inversions financeres en matèria d’infraestructures han de
recaure en les xarxes de transport de rodalia, que són les que permeten als
treballadors acudir diàriament al seu lloc de treball.
Exercici 3. Exposició individual.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
Treballes en una empresa que gestiona l’arribada de visitants a una fira comercial
que té lloc anualment en un poble valencià. Com que en els anys previs s’han
registrat grans col·lapses circulatoris per a arribar-hi i aparcar els vehicles, heu
preparat un sistema per a evitar que es repetisquen eixos problemes. El presenteu en
una roda de premsa, d’acord amb aquest guió:
• Salutació
• Presentació de la fira: poble en què té lloc i productes que s’hi comercialitzen
• El problema del trànsit i l’aparcament en edicions anteriors
• Alternatives per a enguany:
• Servei d’autobusos urbans i interurbans
• Habilitació de noves zones d’aparcament
• Altres mesures
• Agraïment i comiat

Consells:
• En la situació comunicativa pots interpel·lar educadament l’altre interlocutor
mitjançant preguntes directes: I tu, què en penses? Hi estàs d’acord? Això fa que
millore la fluïdesa del debat.
• En l’exposició individual pots aprofundir en algun aspecte concret i
desenvolupar-lo en detall, però recorda que després has de tornar al fil principal.

B Gramàtica

Els verbs (III)

Saps que branc és sinònim de ramal i significa ‘camí, carretera, séquia
que naix d’un altre de més gran o important’? I que pertinència vol dir
‘qualitat de pertinent’, mentre que pertinença significa ‘fet de pertànyer a
algun grup, propietat’?
Els termes tràfic, tràfec i trànsit tenen sentits diferents. Així, tràfic vol dir
‘comerç, transport i desplaçament de mercaderies entre països, poblacions
o individus’; a més, també al·ludeix al comerç il·legal: tràfic d’armes. D’altra
banda, tràfec significa ‘treball molt actiu, faena intensa’: Hui hem tingut molt
de tràfec a l’escola; també fa referència a un assumpte que genera trasbals o
maldecap. Finalment, trànsit remet a la circulació de persones, vehicles o
altres mitjans de transport: La ciutat està col·lapsada pel trànsit.
3. Els verbs ser i estar
Els verbs ser i estar acompleixen dos funcions bàsiques: com a nucli del predicat
nominal, constitueixen oracions copulatives i introdueixen un atribut: El problema és
senzill. Les redaccions ja estan corregides. Com a nucli del predicat verbal, vinculen
el subjecte amb un complement locatiu: Tos pares són al rebedor. La metgessa està a
la consulta des de fa hores.
3.1 Ser i estar en oracions copulatives
Com sabem, el verb ser ens permet expressar les qualitats essencials, la classe o la
identitat del subjecte: L’herba és verda. Eixes xiquetes són alumnes teues. El nou
delegat és Marc. Mentre que amb estar indiquem les qualitats transitòries: El teu amic
està exultant. Ahir Maria estava més tranquil·la. Este xiquet mai està quiet!
No obstant això, hi ha alguns contextos en què l’ús més genuí i tradicional ha perdut
vigència, però que convé que conservem almenys en els registres més formals:
 Fascicle 5. Infraestructures al País Valencià
3.1.1 L’estat civil • [Quedar / restar + participi]: Queda suspesa la llei. Joan ha restat convençut.
En l’expressió de l’estat civil, és preferent l’ús de ser: Encara no sóc casat. La iaia és • [Deixar + participi]: La seua resposta em va deixar al·lucinada. La pel·lícula et
viuda des de fa més de vint anys. La teua germana és fadrina o divorciada? deixarà corglaçada.
3.1.2 Estats transitoris aplicats a un subjecte inanimat 4.6 Perífrasis incorrectes
Per a indicar estats transitoris aplicats a un subjecte inanimat, podem usar ser (que Finalment, recorda que són incorrectes les estructures *[tindre que + infinitiu] i *[hi
és la solució més tradicional) o estar (la solució més habitual actualment) quan ha que + infinitiu] per a expressar l’obligació; *[deure de + infinitiu] per a expressar la
l’atribut és expressat per un adjectiu: La carn és (o està) crua. L’aigua era (o estava) probabilitat; i *[portar/dur + gerundi] i *[vindre + gerundi] per a expressar accions
freda. En canvi, quan l’atribut és un participi, usem preferentment estar: Les portes duradores.
estan obertes. La carn ja està torrada.
No obstant això, l’ús de ser en algunes oracions per a expressar un estat transitori Si vols aprofundir en aquestes lliçons, pots consultar Punt per punt
pot confondre’s amb una qualitat essencial i, en eixe cas, l’ús de estar és més C1, unitat 10, secció B2: «Els verbs ser i estar»; i unitat 17, secció B2:
aclaridor. Comparem, per exemple, El seu cotxe està nou (‘el seu cotxe està en molt «Perífrasis verbals i [en/al + infinitiu]
bones condicions de manteniment’) i El seu cotxe és nou (‘el seu cotxe està acabat
de comprar’).
3.2 Ser i estar en oracions locatives Exercici 4.
Pel que fa a aquests valors, la diferència entre els verbs ser i estar rau en el caràcter Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
puntual o duratiu de l’acció expressada per l’oració. Així, el verb ser ens permet la graella:
expressar accions puntuals en què les referències temporals són secundàries o
absents: Els papers són a la taula. L’àvia era a l’horta. Els coberts són en eixe calaix. El tren de la costa Gandia-Dénia-Alacant
Aquest mateix valor es pot expressar amb el verb haver-hi. En aquestes La demanda per la restitució del conegut (a)____________ tren de la costa, el tren
construccions, el complement locatiu passa a ser el tema de l’oració i s’esmenta en de rodalia Gandia-Dénia-Alacant, és un clam (b)____________ es va clausurar, en
primer lloc: A la taula hi ha els papers. En eixe calaix hi ha els coberts.
1974, la línia de ferrocarril prèvia. Partits polítics, associacions (c)____________,
Per altre costat, el verb estar ens permet al·ludir a accions que s’estenen en el temps i sindicats i particulars de les comarques de la Safor, la Marina Alta, la Marina Baixa i
en les quals el subjecte roman en un lloc durant un interval temporal que solem l’Alacantí han mantingut i mantenen una reivindicació justa i necessària. La
explicitar: Estaré tota la vesprada al gimnàs. Vam estar una setmana als Pirineus. Hui
desconnexió entre les dos principals (d)____________ valencianes, València i
no estaré a casa.
Alacant, és un mal endèmic de la nostra societat, que es veu agreujat en la franja
3.3 Ser i estar amb valor absolut (e)____________ per la falta d’un tren que, (f)____________ en els mesos d’estiu,
Al costat dels dos sentits principals, també podem usar els verbs ser i estar amb enllace poblacions tan populoses com Gandia, Oliva, Dénia, Altea, Benidorm o el
valor absolut. Així, ser significa ‘existir, tindre lloc com a fet’: –Has sigut tu! –No és! Campello, (g)____________ l’enorme atractiu turístic de la zona.
Mentre que estar equival a ‘acabar de preparar o de fer’: Espera’m, que encara no (h)____________ la Unió Europea considera que els trens de rodalia són un servei
estic! Ja està, ja he acabat l’examen. A més, en alguns parlars, estar també s’usa amb públic essencial, l’estat espanyol encara no s’ha interessat (i)____________ reactivar
valor absolut amb el sentit de ‘cessar una acció, parar quiet’: No xarreu més i
el tren Gandia-Dénia-Alacant. Això provoca, lògicament, la necessitat d’usar
estigueu!
massivament vehicles individuals, la qual cosa, al remat, (j)____________ contra la
3.4 Locucions verbals amb ser i estar seguretat de les persones i afecta (k)____________ sostenibilitat mediambiental del
Els verbs ser i estar són el nucli de diverses locucions verbals, amb les quals podem nostre entorn. Per això, el tren de la costa és una infraestructura fonamental,
expressar uns valors molt concrets: (l)____________ s’haurien de beneficiar tant els veïns d’aquestes comarques, com
• [Ser a + preu] ‘costar, valdre’: –A quant són els alficossos? –Són a dos euros els turistes.
el quilo.
a) com com a de
• [Ser de + infinitiu] ‘ser digne de’: Són de destacar les seues novel·les de viatges.
b) des que des de que des d’
• [Ser per a + infinitiu] ‘aprofitar, servir’: Les vacances són per a gojar-les. c) veïnats veïnatges veïnals
• [Estar de + professió] ‘tindre la faena en un lloc’: Estem de becaris en la universitat. d) urbanitzacions conurbacions reurbanitzacions
e) costanera costerenca costeruda
• [Estar-se de + infinitiu] ‘abstindre’s, privar-se’: M’he estat de respondre-li com es
mereixia. f) sobre tot sobretot per damunt
g) vista atés tenint en conte
• [Estar en + sintagma nominal] ‘sostindre’s en, basar-se en’: La raó de la seua
ruptura està en la gelosia. h) Malgrat A desgrat de Si bé
i) a amb en
• [Estar per + infinitiu] ‘quedar pendent, sense fer’: La roba encara està per llavar.
j) atenta tempta atempta
4. Perífrasis verbals k) a la per a la
Al costat de les perífrasis verbals d’obligació, probabilitat, imminència, possibilitat, l) de la què de la qual de la que
voluntat, etc., que vam estudiar amb detall en els nivells anteriors, disposem en
valencià d’unes altres construccions perifràstiques, d’ús més específic, que veurem
Saps que rodalia és sinònim de contornada? Aquests dos termes s’han
tot seguit.
d’usar preferentment en singular: tren de rodalia, servei de rodalia.
4.1 [Arribar a + infinitiu]
Aquesta construcció ens permet expressar la culminació d’una acció anhelada: Vam
arribar a remuntar el partit quan pareixia que era impossible. O també ponderar la
intensitat d’un fet no desitjat: El jutge va arribar a empresonar durant molts anys uns Exercici 5.
jóvens innocents. Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
4.2 [Gosar + infinitiu] En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
febles corresponents:
El verb gosar només apareix formant part d’aquesta perífrasi verbal, que significa
‘atrevir-se a fer una cosa, tindre el coratge per a fer una cosa’: No va gosar obrir la a) Ens hem comprat un cotxe amb la capota plegable.
boca en tota la reunió. Goses replicar-me? Ens hem comprat un cotxe la capota ____________ plegable.
4.3 [Tindre de + infinitiu] b) El nostre grup d’estudi impartirà quatre ponències en el pròxim congrés científic.
El nostre grup d’estudi ________________________.
Es tracta d’una perífrasi d’obligació, habitual en la llengua antiga però molt poc
c) Si incorreu en algun error, sereu penalitzats per això.
usada actualment: Tenien de llevar-se enjorn. Per aquesta raó, no és recomanable
usar-la en els registres formals, en els quals són preferibles unes altres construccions En cas que ____________ en algun error, ____________ seríeu penalitzats.
per a expressar l’obligació, com ara [haver de + infinitiu], [caldre que + subjuntiu] o d) Demà al matí baixarem a Alacant i, a la vesprada, anirem a la platja.
[deure + infinitiu]. Demà ____________ baixarem a Alacant i, ____________, anirem a la platja.
e) T’assegure que no conec el text del qual em parles.
4.4 [Vindre a + infinitiu]
T’assegure que no conec el text ____________ em parles.
Aquesta construcció pot representar fins a tres valors diferents: f) Segons les últimes informacions, és possible que l’hagen detingut.
• Aproximació: Si et fixes bé, els dos productes venen a ser idèntics. Segons les últimes informacions, possiblement ____________.
• Justificació (amb el verb dir): Vinc a dir que totes les opinions són respectables.
• Culminació: Per la seua vàlua, aquest llibre ve a substituir totes les obres
precedents.
4.5 Perífrasis de participi
Les perífrasis de participi aporten un valor resultatiu, és a dir, indiquen l’estat
resultant d’una acció prèvia. Les principals són:
• [Tindre + participi]: Ja tinc preparada la resposta. Teníem assenyalades totes
les errades.
Exercici 6.
Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:
L’Altet serà l’únic aeroport valencià connectat per tren
El Ministeri de Foment apostarà per l’aeroport de l’Altet, que és el qui més vols
registra i reb més passatgers al País Valencià, per a convertir-ho en l’únic del nostre
territori amb connexió directa amb la seua metròpolis de referència: Alacant. La
societat alacantina ve reivindicant des de fa anys aquesta infraestructura imprescindi-
ble, iniciant-se ara els tràmits ambientals per a construir un ramal ferroviari que una
Alacant amb l’Altet.
L’aeroport de l’Altet és un dels quals té major tràfic de viatgers de tota Espanya, raó
per la que aquest accés ferroviari és tant important. A hores d’ara, la línia ferroviària
Alacant-Múrcia transcurreix pels voltants de l’aeroport, però la parada més pròxima
és en Torrellano, a més de dos quilòmetres de l’aeròdrom.
El Pla de Rodalia en el què s’inclueix la connexió preveu l’execució d’un tram de set
quilòmetres i la nova estació en l’aeroport. El pressupost benvolgut és d’uns 85
milions d’euros. Per a materialitzar la primera fase, és necessària la tramitació
ambiental remetuda al Ministeri de Medi Ambient.
Font: Levante-EMV
Exercici 8.
Escriu al costat de cada definició la paraula adequada de les que t’oferim en el requadre:
aeròstat, andana, balast, carenat, empenatge, enganxall, gàlib, llast,
locòdrom, peralt, trabucador, travessa
a) Circuit ferroviari per a la prova de locomotores i d’automotors: ____________
b) Dispositiu situat en l’extrem dels vehicles ferroviaris que els manté units:
____________
c) Capa de grava que s’utilitza com a assentament de les peces que suporten els
raïls: ____________
d) Peça posada de través sobre la grava, sobre la qual s’afermen els carrils d’una via
fèrria: ____________
e) Franja de terreny que voreja una via a una alçada superior, des d’on els viatgers
accedeixen al tren: ____________
f) Perfil exterior màxim que pot tindre un vehicle, càrrega inclosa, perquè puga
passar túnels o passos inferiors: ____________
g) Estructura de plàstic o altres materials amb què es revesteix una aeronau o un
vehicle per a millorar-ne les característiques aerodinàmiques o per ornament:
____________

C
h) Aeronau que se sosté en l’aire gràcies a diversos depòsits plens d’un gas més
Vocabulari lleuger que l’aire atmosfèric: ____________
i) Dispositiu mecànic que permet la descàrrega d’un vagó o d’una vagoneta d’una
sola volta: ____________
Exercici 7. j) Sacs d’arena que portaven els globus aerostàtics i que es deixaven caure per a
guanyar altura: ____________
Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que k) Inclinació transversal en una revolta per a evitar que la força centrífuga impel·lisca
apareix entre parèntesis:
cap a fora els vehicles: ____________
l) Conjunt de les superfícies planes situades darrere de les ales o en la part posterior
El futur de l’AP-7
del fusellatge de l’avió, que serveix per a donar-li estabilitat: ____________
L’autopista de peatge AP-7 ha significat un ____________ (‘PERJUÍ CONTRA ELS
INTERESSOS O ELS DRETS D’ UNA PERSONA’) comparatiu per als valencians i els catalans
respecte a la resta de l’estat, perquè, durant molts anys, ha sigut l’única en què
Saps que trabucador deriva del verb trabucar, que significa ‘capgirar o
calia pagar per a transitar-hi. Les raons per les quals ens hem hagut de
tombar un vehicle o un recipient, de manera que quede cap per avall i
____________ ('POSAR A ALGÚ SOTA L’AUTORITAT D’UN ALTRE, ENTREGAR-LO A LA DECISIÓ O EL
se’n buide el contingut’?
JUÍ D’ UN ALTRE’) a aquest càstig cal buscar-les en 1962. Aquell any, el Banc Mundial
va recomanar construir una autopista al llarg de la costa mediterrània, entre
França i Múrcia. El règim franquista en va encarregar la construcció a una
empresa privada, a canvi de cedir-li la ____________ (‘ACCIÓ O EFECTE DE CONCEDIR’)
durant un llarg període de temps: de la Jonquera a Tarragona, fins a 1990; i de
Exercici 9.
Tarragona a Alacant, fins a 1986. Doncs bé, acabats aquells períodes, Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent:
____________ (APLICAT A UNA COSA, ‘QUE EN SUCCEEIX UNA ALTRA’) negociacions de
l’empresa amb els diversos governs espanyols van permetre allargar el període a) No ser el millor gra de la taleca. 1) Entretindre’s parlant amb uns i altres.
d’explotació dels dos trams, fins a 2021 i 2019, respectivament. Un negoci redó: b) Estar fet un filadís. 2) Ser molt bondadós.
per exemple, només en 2017, el tram Alacant-Tarragona va generar 135 milions c) Estar de barcella. 3) Ser xarrador, no saber guardar un secret.
d’euros de benefici. d) Ser de pasta d’agnus. 4) Un negoci o un assumpte, estar falsejat.
I, després de l’explotació privada, quin futur espera a aquestes autovies? Els
e) Estar al cas. 5) Estar a disposició de tots, sense amo.
partits més conservadors es mantenen en l’____________ (‘QUALITAT D’AMBIGU’), tot i
f) Ser garba lligada. 6) Estar soterrat.
reconéixer que són vies que ja s’han ____________ (APLICAT A UN DEUTE, ‘EXTINGIT
GRADUALMENT PELS PAGAMENTS CORRESPONENTS’) completament. El model de gestió futur g) Ser campaneta de combregar. 7) Persistir amb obstinació en un assumpte.
pot ____________ (‘MOURE’S, UN COS, CAP A UN COSTAT I CAP A L’ALTRE, DE MANERA h) Estar en l’èfeta. 8) Estar molt irritat.
ALTERNATIVA I REGULAR’) entre la ____________ (‘ QUALITAT D’ ALLÒ QUE IX GRATIS’) i i) Ser roba de genovesos. 9) No valdre gran cosa, no ser bona persona.
diverses opcions ____________ (‘ACCEPTABLE, POSSIBLE, VERSEMBLANT. DIGNE DE LLOANÇA’): j) Estar guardant la llàntia. 10) Atendre, parar atenció.
convocar un nou concurs d’explotació o crear un peatge públic. Aquesta última
alternativa seria un ____________ (METAFÒRICAMENT, ‘LLOC QUE SERVEIX PER A POSAR-SE A
COBERT DE LA PLUJA’) que serviria per a ____________ (‘ REPARAR O COMPENSAR UNA
PÈRDUA ECONÒMICA’) les pèrdues de les autopistes radials construïdes a Madrid.
Saps que taleca és una
No obstant això, la Generalitat Valenciana és ____________ (‘CONTRARI, QUE NO SE bossa ampla i curta, de tela
SOTMET A UNA REGLA, QUE ES RESISTEIX A ACCEPTAR UN FET’) a qualsevol ampliació del
basta, on es posen cereals,
llegums o altres coses? I que
peatge, públic o privat, i temen que es vullga aplicar algun tipus de peatge
agnus és una medalla de cera
____________ (‘BLA, ESPONJÓS’), com les vinyetes, sistema utilitzat per exemple a
que porta en efígie un anyell
Suïssa. Els partits progressistes valencians consideren que aquesta opció és
com a emblema de Crist?
inacceptable, perquè l’AP-7 ja ha generat uns ____________ (‘BENEFICI, RÈDIT,
RENDIMENT’) enormes a l’empresa i mantindre qualsevol tipus de pagament seria
una injustícia cap al poble valencià.

Font: El Temps ORAL

Exercici 10.
Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
tres segons més per a respondre:

a) R__________ d) D__________ g) O__________

b) A__________ e) H__________ h) B__________
c) I__________ f) I___________ i) C__________

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u05-a01.mp3
 D Ortografia i fonètica Exercici 13.
Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter
general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un
Consonantisme: canvis entre mots patrimonials i cultes vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com les
resoldries:
En la unitat anterior vam estudiar que el conjunt lèxic de les llengües romàniques
està format, d’una banda, per paraules patrimonials i, de l’altra, per cultismes i
semicultismes. Així mateix, vam contrastar les dissemblances que es produeixen https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
entre alguns mots patrimonials i els derivats d’origen culte. Aquests últims, com que c2-u05-a03.mp3
han sigut amprats directament de les fonts grecollatines, no han experimentat
l’evolució fonètica pròpia del valencià. Si en la unitat anterior vam analitzar els canvis
vocàlics, ara ens centrarem en els consonàntics. En la taula següent t’oferim unes
quantes paraules patrimonials i els derivats d'origen culte, entre els quals es produeix
un canvi consonàntic:

patrimonial
aigua
derivat culte
aqüífer
patrimonial
anyell
derivat culte
agnus
patrimonial
avortar
derivat culte
abortiu
E Expressió escrita
berbena verbenàcia calb calvície cervell cerebral
corb còrvid corba curvatura egua eqüestre Exercici 14. Traducció.
fava fabàcia hivern hibernar llàgrima lacrimogen Tradueix al valencià aquest text explicatiu en francés:
llavi labial llengua lingual llet lacti
lletra literal lliri liliaci núvol nebulosa Le Tour de France
peix pisciforme provar probable roda rotació
seu sebaci Le Tour de France, souvent appelé «Le Tour», est une compétition cycliste par
étapes qui a lieu principalement en France chaque année, tout en traversant
occasionnellement les pays voisins. La course est organisée pour la première fois en
1903. Le Tour gagne en popularité au fil des éditions, sa durée est allongée et sa
Exercici 11. importance s’étend dans le monde entier. Le Tour est le plus ancient des trois grands
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han tours et est généralement considéré comme le plus prestigieux. Traditionnellement,
aparegut en les taules anteriors: la course se déroule au mois de juillet. Le format reste le même avec au moins deux
contre-la-montre, le passage à travers les chaînes de montagnes des Pyrénées et des
a) La ____________ d’Orió és una condensació de matèria interestel·lar descoberta Alpes et l’arrivée sur les Champs-Élysées à Paris.
pels astrònoms en el segle XVI.
b) En la taigà, els ossos bruns ____________ durant els mesos més freds.
c) Les últimes pluges han fet augmentar el nivell freàtic dels ____________. Recorda les similituds entre el francés i el valencià en l’apartat «El
d) Més que com a pel·lícules dramàtiques, les qualificaria com a fulletons __________. valencià com a pont» de les unitats 1, 2, 3 i 4 de Punt per punt C1.
e) Alguns hòmens pateixen alopècia o ____________ precoç.
f) El corb o la gralla són alguns dels ____________ més estesos pel nostre territori.
g) La píndola ____________ interromp l’embaràs en la fase inicial.
h) Des que la iaia plantava lliris al jardí, sent predilecció per totes les plantes _______.
Exercici 15.
i) Si no li agrada beure llet, almenys hauria de prendre derivats ____________, com Escolta dos voltes aquest àudio sobre el Corredor Mediterrani. Anota totes les idees
el formatge. que et semblen rellevants per a preparar un text d’unes 150 paraules, d’acord amb les
instruccions següents:
j) Hui faran una exhibició d’esports ____________ en l’hipòdrom.
Treballes com a periodista i assisteixes a una conferència de l’Associació Valenciana
ORAL d’Empresaris sobre el Corredor Mediterrani. Has de preparar una notícia per a un
Exercici 12. diari comarcal en línia. El teu text ha de contindre, almenys, els ítems següents:

Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre • Què és el Corredor Mediterrani
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament: • La xarxa ferroviària actual
• Beneficis que generaria el Corredor Mediterrani

El riu
Per la porta de casa passa un riu.
No té el cos transparent ni té aigües tranquil·les. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
Es belluga feixuc com un gran embalum de ferralla. c2-u05-a04.mp3
Per la porta,
per la porta de casa passa un riu.
És aquest l'únic riu que empeny a la deriva
un seguici de llunes de cristall
on s'encallen ocells, papallones o pètals,
Solucions:
esperances marcides.
Per la porta,
per la porta de casa passa un riu.
No hi ha silenci. Dia i nit remor Exercici 4
de riu. I si un instant a penes calla, a) com a, b) des que, c) veïnals, d) conurbacions,
des d'algun lloc d'impossibles sorgeixen e) costanera, f) sobretot, g) atés, h) Si bé, i) a, j) atempta,
inconsolables sanglots de sirena. k) la, l) de la qual
Gemeguen i gemeguen les sirenes, Exercici 5
però no hi ha encanteri per a oïdes sordes. a) del qual és, b) n’hi impartirà quatre, c) incorreguéreu o
Per la porta, incorreguésseu, en, d) de matí, de vesprada, e) de què,
per la porta de casa passa un riu. f) l’han detingut
De bon matí, Exercici 6
amb les cames a frec del corrent, L’Altet serà l’únic aeroport valencià connectat per tren
un pidolaire rosega amb delit El Ministeri de Foment apostarà per l’aeroport de l’Altet,
una pell masegada de plàtan que és el qui que més vols registra i reb rep més
i pensa el pobre riu ja no duu peixos, passatgers al País Valencià, per a convertir-ho convertir-lo
en l’únic del nostre territori amb connexió directa amb la
mentre amb un fil de veu que el bram s'enduu seua metròpolis de referència: Alacant. La societat
taral·leja: alacantina ve reivindicant reivindica des de fa anys aquesta
Per la porta, infraestructura imprescindible, iniciant-se i s’inicien ara els
per la porta de casa passa un riu. tràmits ambientals per a construir un ramal ferroviari que
I ni quan plou és riu una unisca Alacant amb l’Altet.
ni és ma casa. L’aeroport de l’Altet és un dels quals dels que té major
tràfic de viatgers de tota Espanya, raó per la que qual
Maria Josep Escrivà aquest accés ferroviari és tant tan important. A hores d’ara,
la línia ferroviària Alacant-Múrcia transcurreix transcorre
pels voltants de l’aeroport, però la parada més pròxima és
en a Torrellano, a més de dos quilòmetres de l’aeròdrom.
El Pla de Rodalia en el què en què s’inclueix s’inclou la
connexió preveu l’execució d’un tram de set quilòmetres i
la nova estació en l’aeroport. El pressupost benvolgut
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ estimat és d’uns 85 milions d’euros. Per a materialitzar la
primera fase, és necessària la tramitació ambiental
c2-u05-a02.mp3 remetuda remesa al Ministeri de Medi Ambient.
Exercici 7
greuge / sotmetre / concessió / successives /
ambigüitat / amortitzat / oscil·lar / gratuïtat / plausibles
/ aixopluc / rescabalar / refractària o reticent / tou /
guanys
Exercici 8
a) locòdrom, b) enganxall, c) balast, d) travessa, e) andana,
f) gàlib, g) carenat, h) aeròstat, i) trabucador, j) llast,
k) peralt, l) empenatge
Exercici 9
a9, b8, c1, d2, e10, f4, g3, h7, i5, j6
Exercici 10
a) revelar, b) antropització, c) immens o incommensurable,
d) desvetlar, e) humilitat, f) intricat o intricada, g) orografia,
h) bucòlic o bucòlica, i) congost
Exercici 11
a) nebulosa, b) hibernen, c) aqüífers, d) lacrimògens,
e) calvície, f) còrvids, g) abortiva, h) liliàcies, i) lactis,
j) eqüestres
Exercici 13
1) del que seran – del qual seran, 2) Ø té 50 – en té 50,
3) [iŋgɾézos] - [iŋgɾésos], 4) permitirà – permetrà, 5) per
les principals – per a les principals
Exercici 14. Solució orientativa
El Tour de França
El Tour de França, sovint anomenat «El Tour», és una
competició ciclista per etapes que té lloc principalment a
França cada any, encara que travessa ocasionalment els
països veïns. La carrera és organitzada per primera vegada
en 1903. El Tour guanya en popularitat al llarg de les
edicions, s’allarga la durada i la seua importància s’estén al
món sencer. El Tour és la més antiga de les tres grans
voltes i és considerada generalment com a la més
prestigiosa. Tradicionalment, la carrera es desenvolupa al
mes de juliol. Es manté el mateix format, amb almenys dos
contra-rellotges, el pas a través de les cadenes
muntanyenques dels Pirineus i dels Alps i l’arribada pels
Camps Elisis a París.

Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez

Saps que masegar significa ‘sotmetre a pressions, friccions o sacsades’?
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
I que embalum vol dir ‘cosa o muntó de coses de gran volum’? puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura
Cita c ubre, 20.15 h científi
ca
6 d'oct llibre Poesia
2 el i
tació d z Bernabeu
Presen d r íg ue
iR o
d'Emil ína
A . Buil A lacant
Jo sé
e rs itària d'A
n iv TK
Seu U D0TW
s:/ / bit.ly/2
http

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 6. El vi
A Comprensió escrita i expressió oral
Exercici 1.
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo,
comentar-lo o desenvolupar-lo:
La cultura del vi
El vi és una beguda alcohòlica procedent de la fermentació del most del raïm. Des
del naixement del fruit a la vinya, fins al consum a taula, el procés d’elaboració del vi,
molt acurat, segueix tècniques ancestrals que han assolit hui dia un alt grau de
sofisticació. L’origen del vi es remunta al Neolític, en terres del Pròxim Orient.
Posteriorment, es va estendre a Occident i va esdevindre un element consubstancial
de l’Edat Antiga, fins al punt que la cultura grecoromana va consagrar un déu del vi,
anomenat Dionís segons la mitologia grega i Bacus segons la romana. Més tard, el
cristianisme l’acull en la litúrgia com a símbol de la sang de Crist.
El vi ens ha acompanyat des d’aleshores en tot tipus de celebracions, com també en
la nostra vida quotidiana. Actualment, diverses professions dels tres sectors
productius (agricultura, indústria i serveis) giren al voltant de la viticultura, gràcies a
la seua puixança econòmica. Així, llauradors, agrònoms o recol·lectors s’ocupen del
conreu de la vinya i de la verema; enòlegs o boters apliquen als cellers les millors
tècniques per a l’elaboració del vi, i tastavins o sommeliers ofereixen els seus consells
a l’hora de comercialitzar-los.
Les diverses tècniques vitivinícoles permeten elaborar una gran varietat de vins: així,
per exemple, el vi negre prové de la fermentació del most amb la pellorfa i les llavors,
mentre que el vi blanc s’elabora amb el most filtrat i el vi rosat amb raïm macerat
prèviament. Entre els vins negres, es distingeix entre els jóvens (els que s’han
conservat durant menys de sis mesos en bota), els de criança (més de mig any) i els
de reserva o gran reserva (més d’un any en bota). Els vins espumosos han
experimentat una segona fermentació alcohòlica, que fa que continguen diòxid de
carboni –les famoses bambolletes–.
El gust del vi depén molt sovint de la varietat de raïm de què prové: el monestrell, el
cabernet, l’ull de llebre, el merlot, la garnatxa... Algunes varietats s’usen especialment
per a elaborar vins dolços o licors, de més graduació, com ara el moscatell o la
malvasia. Unes altres varietats, com el xarel·lo, el macabeu o la parellada, s’utilitzen
fonamentalment en l’elaboració del cava. Tanmateix, al cap i a la fi, quan parlem de
vins, la gran distinció que cal establir és ben senzilla: n’hi ha de bons i de roïns. I la
resta són romanços. O vinagre.
Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte:
a) Defenses que el vi és un producte fonamental de la cultura mediterrània que ha
d’estar present en qualsevol celebració o gran esdeveniment.
b) Defenses que el vi és un producte sobrevalorat, que presenta preus desorbitats
fins i tot quan és de poca qualitat, i que per això és preferible prescindir-ne.
Exercici 3. Exposició individual.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
Treballes com a publicista en una associació comarcal de comerciants que participa
en una fira internacional per a presentar els productes alimentaris típics dels pobles
de la comarca. En el teu torn dones a conéixer alguns dels vostres productes més
representatius, d’acord amb aquest guió.
• Salutació
• Presentació de l’associació comarcal i els pobles que engloba
• Objectiu que vos plantegeu en la fira
• Productes representatius: menjars, begudes i plats típics
• Invitació a una degustació
• Agraïment i comiat
Consells:
• En la situació comunicativa has de fer evolucionar el teu discurs i presentar
diverses idees. Per tant, evita incidir en el mateix argument constantment.
• No resolgues un ítem de l’exposició individual amb una única frase. Per
exemple, quan convides a la degustació, pots detallar tot el que hi trobaran,
amb quina beguda poden combinar cada aliment, on poden adquirir els
productes...

B Gramàtica

Saps que celler fa referència al lloc on s’elabora i es conserva el vi i
també a la botiga on se’n ven? El terme bodega també permet al·ludir-hi,
per molt que el significat prioritari és ‘espai interior d’una nau destinat al
transport de la càrrega’.
Saps que la varietat de raïm ull de llebre és coneguda en castellà com a
tempranillo? I que llavor també es pot dir vinça?
Els adjectius
Els adjectius constitueixen una categoria gramatical molt vinculada a la dels noms,
amb els quals concorden en gènere i nombre. Això significa que els adjectius no
tenen un gènere inherent, sinó que prenen el del substantiu que acompanyen i
modifiquen.
Des del punt de vista sintàctic, els adjectius actuen com a nucli del sintagma adjectiu
i, a banda de complementar un substantiu, poden desenvolupar les funcions
sintàctiques d’atribut (El bosc era ombrívol) i de complement predicatiu (Les
xiquetes juguen felices).
1. La flexió de gènere d’alguns adjectius
1.1 Adjectius que acaben en la semivocal –u [w]
Els adjectius que en masculí acaben en –au, –iu o –ou solen transformar la u
semivocàlica en una v en la forma del femení: blau-blava, brau-brava,
còncau-còncava, eslau-eslava, actiu-activa, captiu-captiva, viu-viva, nou-nova,
tou-tova, etc. En canvi, es manté la u semivocàlica en els adjectius babau-babaua,
geliu-geliua, joliu-joliua, nadiu-nadiua i soliu-soliua.
Els adjectius que en masculí acaben en –eu presenten normalment la terminació –ea
per al femení: ateu-atea, egeu-egea, europeu-europea, fariseu-farisea, galileu-galilea,
hebreu-hebrea, maniqueu-maniquea, plebeu-plebea, etc. En canvi, jueu i sueu
admeten per al femení les formes jueua-jueva i sueua-sueva, igual que ocorre amb els
substantius hereu i romeu. En totes aquestes paraules, les formes del masculí sonen
amb [ɛ] i les del femení amb [é].
 Fascicle 6. El vi
1.2 Adjectius dels tipus inic-iniqua i vacu-vàcua I que seríem els valencians els únics a percebre el color negre (h)____________
Les formes femenines dels adjectius inic, oblic i propinc transformen la –c final del tonalitat cromàtica dominant d’aquest vi? Doncs no! Per exemple, en èuscar
masculí en el grup qu: iniqua, obliqua, propinqua. Els substantius derivats d’aquests (i)____________ refereixen com a ardo beltz i, en canvi, el que veuen vermell és el vi
adjectius són iniquitat (on el grup qu funciona com a dígraf i la u no sona), obliqüitat i rosat: ardo gorri.
propinqüitat. Aleshores, qui té raó? Els qui el (j)____________ negre o els qui el veuen roig? O en
D’altra banda, els adjectius conspicu, innocu, perspicu, promiscu i vacu fan el femení tenim tots una mica? (k)____________, els bons vins negres presenten sovint
afegint-hi simplement la terminació –a, de tal manera que esdevenen paraules atractius reflexos rogencs i això potser (l)____________ eixes diferents percepcions.
esdrúixoles i s’accentuen: conspícua, innòcua, perspícua, promíscua, vàcua.
1.3 Altres remarques de la flexió de gènere a) diversos diverses variades
b) en a ø
En valencià, flexionen en gènere molts adjectius que són invariables en unes altres
llengües, com ara agrest-agresta, covard-covarda, ert-erta, inert-inerta, lluent-lluenta, c) que què quin
pudent-pudenta, etc. d) gens res cap
Els últims treballs lexicogràfics consagren la flexió en gènere de l’adjectiu e) reb reba rep
viking-vikinga, amb l’accent sobre la segona síl·laba. La forma antiga víking està hui f) ho en l'hi
dia en desús. g) alemanyes i angleses alemany i anglés alemanya i anglesa
Pel que fa a l’adjectiu rude, es pot usar com a adjectiu invariable (una dona rude) o h) com la com com a la
bé pot flexionar en gènere (un home rude, una dona ruda). i) se’n s’hi es
j) veem vejam vegem
2. Tipus d’adjectius
k) Nogensmenys Ausades Jatsia
2.1 Els adjectius qualificatius l) explica explique expliqui
Els adjectius qualificatius són els que atribueixen als noms unes propietats o
qualitats: situació difícil, pantalons bruts, carrer estret. Aquests adjectius poden ser
complementats per un especificador que indica gradació: situació massa difícil, Exercici 5.
pantalons molt bruts, carrer gens estret.
Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
Quan els adjectius qualificatius acompanyen i modifiquen un nom per darrere, En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
presenten una funció restrictiva, és a dir, seleccionen alguns dels elements del febles corresponents:
conjunt, com podem veure en la frase Els alumnes atents van entendre la lliçó. Quan
s’anteposen al nom, els adjectius qualificatius passen a exercir una funció valorativa: a) No has d’ofendre’t per coses com eixes, Pere.
Els atents alumnes van homenatjar el professor. A més, quan van per davant del nom No ____________ ofendre’t per coses com eixes, Pere.
també poden funcionar com a epítet i emfatitzar el nom que acompanyen: el cabalós
b) Els policies van fer moltes preguntes al detingut en la comissaria.
riu, la seca planura, l’imponent edifici.
Els policies ____________ van fer moltes.
2.2 Els adjectius de relació c) Mireia, que interessant que m’ha paregut la teua novel·la!
Els adjectius de relació classifiquen el nom que acompanyen d’acord amb uns Mireia, ____________ interessant m’ha paregut la teua novel·la!
paràmetres concrets. Per exemple, el sintagma competició femenina s’oposa a d) És possible que venguem la casa abans d’acabar l’any.
competició masculina o competició mixta; mentre que curs anual contrasta amb curs Potser ____________ la casa ____________ acabe l’any.
quadrimestral. Com pots comprovar, aquests adjectius no admeten la presència de e) El barri en què totes les tendes han tancat congrega molta delinqüència.
cap especificador, ja que no poden presentar gradació: *curs molt anual. A més,
El barri totes ____________ han tancat congrega molta delinqüència.
tampoc no poden anteposar-se al substantiu: *anual curs.
f) Demà m’alçaré de bon matí per anar a la serra quan encara faça frescor.
2.3 Els adjectius adverbials Demà m’alçaré ____________ per anar a la serra quan encara faça frescor.
Un tercer tipus d’adjectius són els anomenats adverbials. Per exemple, freqüent,
habitual, inusual, necessari, possible, probable, pròxim, següent... Reben aquest nom
perquè aporten uns valors semàntics similars als que solen expressar els adverbis
(possibilitat, necessitat o freqüència, entre altres):
• Eixa parella té discussions freqüents. = Eixa parella discuteix freqüentment.
• Afrontarem la necessària reforma. = Afrontarem necessàriament la reforma.
3. Remarques a la concordança amb el substantiu
Quan un adjectiu acompanya més d’un substantiu, adopta la forma del plural i
concorda amb el gènere dels substantius: un ametler i un albercoquer molt
productius, una pomera i una perera molt productives. Si cada substantiu és d’un
gènere, usem l’adjectiu en masculí plural: un taronger i una figuera molt productius.
De vegades, diversos adjectius complementen un substantiu en plural. En aquests
casos, cada adjectiu pot referir-se a tots els elements del conjunt (i aleshores van en
plural) o bé només a un (i aleshores van en singular). Fixa’t en els exemples:
• Van prendre unes decisions arriscades, valentes i encertades.
• Les llengües asturiana i aragonesa encara no són oficials als seus territoris.
4. Escriptura dels adjectius compostos d’origen culte
Els adjectius compostos d’origen culte, que resulten de l’agregació dels significats de
dos adjectius previs, s’escriuen aglutinats, sense guionet i generalment amb l’afegit
d’una –o epentètica al final del primer formant: experiment fisicoquímic, crisi
economicofinancera, conjuntura sociolaboral, persona clarivident, jornada
ludicofestiva, etc.
Exercici 6.
Si vols aprofundir en aquesta lliçó, pots consultar Punt per punt C1, Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
unitat 4, secció B2: «Els adjectius».
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:

Per què els faraons no volien beure vi?

Exercici 4.
Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
la graella:
El vi i el relativisme cultural
És innegable que la passió pel vi s’escampa per territoris i cultures ben
(a)____________. Paradoxalment, aquesta coincidència (b)____________ saber
valorar com toca les excel·lències dels bons vins ens permet assistir amb claredat a
un fenomen de relativisme cultural: de (c)____________ color és el vi negre?
La pregunta podria semblar retòrica, però no ho és (d)____________. Vegem-ho: en
castellà, el vi negre (e)____________ l’apel·latiu de tinto, que significa ‘vermell fosc’.
A França (f)____________ diuen vin rouge i a Itàlia vino rosso, mentre que en les
llengües (g)____________ l’anomenen rot Wein i red wine respectivament. Podríem
col·legir-ne, per tant, que totes les altres llengües veuen el vi negre de color vermell?
L’elaboració del vi té una història mil·lenària, que es remunta a les més antigues
civilitzacions conegudes en torn de la Mediterrània. No obstant això, encara n’hi ha
dades curioses sobre aquesta beguda que sorprenen als historiadors. Per exemple, la
següent: els reis egipcis es mostraven reticents a consumir vi.
S’estima que ja es cultiven vinyes en el antic Egipte al voltant de l’any 3000 aC. El vi,
a les hores, tenia un important paper en la vida cerimonial, creant-se una florent
indústria vinícola al delta del Nil i un pròsper intercanvi comercial amb la regió de
Canaan. Les pintures murals en són testimoni. S’han trobat moltes amb infinitat de
representacions del procés d’elaboració del vi. A més, era una de les provisions que
solien acompanyar als difunts en el seu viatge al més enllà.
El vi que es produïa era sobre tot negre, d’un color vermellós que va suscitar vàries
supersticions en la cultura egípcia. Així, els faraons es negaven a beure’l perquè
consideraven que era la sang dels qui antany havien lluitat contra els déus. Igualment,
també estaven convençuts de que el vi feia als hòmens cometre accions inícues
doncs procedia de la sang dels seus avantpassats.
Font: El bloc d’Uvinum
 C Vocabulari Exercici 9.
Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent:

a) La carn fa carn i el vi fa sang. 1) Anar molt borratxo.

Exercici 7.
b) Estar mig figa mig raïm. 2) A la tardor.
Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que
apareix entre parèntesis: c) A la caiguda del pàmpol. 3) Destruir alguna cosa.
d) Qui s’encanta no les tasta. 4) Estar indecís.
L’art de tastar el vi e) Posar ram a on no hi ha vi. 5) Escoltant amb molta atenció.
Tastar el vi significa passar-lo pel ____________ (AMB SENTIT METAFÒRIC, ‘UTENSILI f) No et quedaràs per a llavor. 6) És molt bo menjar carn i beure vi.
CONSISTENT EN UNA TELA CLARA MUNTADA EN UN CÉRCOL, QUE SERVEIX PER A SEPARAR LES PARTS g) Fer verema alguna cosa. 7) De baixa qualitat, de poc valor.
MÉS GROSSES DE LES MÉS FINES D’ UNA MATÈRIA PULVERULENTA O GRANULAR’) dels nostres h) De pa i raïm. 8) No viuràs per sempre.
sentits, sobretot el gust i l’olfacte, però també la vista, el tacte i fins i tot l’oïda,
i) Anar com un cep. 9) Si no t’espaviles et quedaràs sense res.
per a determinar-ne la qualitat. Per a tastar bé un vi, hem d’analitzar-ne el color,
j) Amb unes orelles com a pàmpols. 10) Fer imputacions o suposicions infundades.
els aromes i el gust.
L’anàlisi visual comença en ____________ (‘COMENÇAR A USAR O A CONSUMIR’) la
botella. D’entrada, cal fixar-se en el tap de ____________ (‘PART EXTERIOR DE LA
CORFA D’ ALGUNS ARBRES, LLEUGERA I POROSA, QUE PROTEGEIX EL TRONC’), que sempre ha
d’estar ____________ (‘BANYAT LLEUGERAMENT, HUMIT’) pel contacte amb el vi i no ha
de presentar olors fortes. Després, servim el vi en una copa, agitem suaument el
líquid i el mirem sobre un fons blanc, per exemple, les ____________ (‘PEÇA DE LLI,
COTÓ O ALTRES MATERIALS, QUE COBREIX LA TAULA PARADA PER A SERVIR EL MENJAR’). Això ens
permetrà comprovar si el vi està net de sediments i quin color domina. En els vins
blancs, els tons verds o ____________ (‘DEL COLOR DE L’OR’) indiquen que són
jóvens, mentre que els tons ____________ (‘DEL COLOR DE LA RESINA FÒSSIL’) indiquen
que han sigut criats en fusta. En els vins negres, els tons violacis corresponen als
vins jóvens, mentre que adquireixen tons ____________ (‘ELEMENT QUÍMIC METÀL·LIC,
DE SÍMBOL CU, DE COLOR ROGENC, AMB QUÈ ES FABRIQUEN CABLES ELÈCTRICS’) en envellir.
L’anàlisi dels aromes és la fase més important. En arrimar el nas a la copa, hem de
descartar olors avinagrades o que remeten al sofre, el ____________ (‘SUBSTÀNCIA
ELÀSTICA I IMPERMEABLE QUE S’ OBTÉ A PARTIR DEL LÀTEX QUE PRODUEIXEN CERTES PLANTES
TROPICALS I QUE TÉ MOLTES APLICACIONS INDUSTRIALS’) o l’all. A continuació, movem la copa
a fi d’anar traent tots els aromes del vi. Una de les primeres sensacions que
n’extraurem és la intensitat aromàtica. Després, podrem identificar-ne tots els
matisos: ____________ (‘FRUIT DE LA GERDERA, DE COLOR ROIG O GROC I SABOR AGREDOLÇ
MOLT AGRADABLE’), vainilla, ____________ (‘ FRUIT DE LA NABINERA O AVAJONERA, ARREDONIT I
MOLT MENUT, DE COLOR NEGRE BLAVÓS I CORONAT PER UNA MENA DE RIVET’), mel, café,
____________ (‘FRUITA ESFÈRICA O EN FORMA DE PERA, DE COLOR GROC I MOLT FRAGANT, QUE SE
SOL USAR PER A FER CONFITURA’), cítrics...
Finalment, ve l’anàlisi de les sensacions en la boca. Cal fer ____________ (‘PORCIÓ
D’ UN LÍQUID QUE ES BEU D’ UNA VEGADA’) xicotets i assaborir bé el vi entre la llengua, els
llavis i el paladar. Aquest exercici ens permetrà detectar els sabors àcids i amargs
del vi, deguts als ____________ (‘SUBSTÀNCIA ASTRINGENT PRESENT EN MOLTS TEIXITS
VEGETALS I TAMBÉ EN EL VI’). En engolir el líquid, ens adonarem que tots els aromes i ORAL
les sensacions persisteixen en la boca. Exercici 10.
Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
tres segons més per a respondre:

a) B__________ d) T__________ g) C__________

b) F__________ e) R__________ h) S__________
c) C__________ f) M___________ i) B__________

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u06-a01.mp3

Exercici 8.
Escriu al costat de cada definició la paraula adequada de les que t’oferim en el requadre.
Indica també en cada cas la forma corresponent al femení:
D Ortografia i fonètica
Consonantisme: els sons de la x
babau, conspicu, fariseu, geliu, inic, joliu, maniqueu, nadiu,
oblic, perspicu, propinc, soliu
La lletra x pot representar quatre sons diferents en valencià:

a) Hipòcrita, que fingeix una santedat o perfecció moral que no té: ____________
b) Solitari: ____________
c) Que no són perpendiculars ni paral·lels entre si: ____________
d) Curt d’enteniment, innocent, badoc: ____________
e) Pròxim en l’espai o en el temps. Pròxim en parentesc: ____________
f) Nascut en un lloc determinat, natiu: ____________
g) Que no té sentit de l’equitat ni de la justícia. Malvat, odiós: ____________
h) Que jutja les coses segons els principis absoluts del bé i el mal, sense matisos:
____________
i) Que es comprén clarament, que no és obscur ni ambigu. Que s’explica amb
claredat: ____________
j) Fred com el gel, gèlid: ____________
k) Agradable de veure o de sentir per la seua bellesa: ____________
l) Que atrau l’atenció per la seua excel·lència: ____________
[∫] Aquest so el representa el dígraf ix (coix, reixa, faixa) o la lletra x a principi d’alguns
mots (xarop, xenòfob, Xúquer).
[ʧ] El representa el dígraf tx (cotxe, metxa, despatx) o bé la lletra x quan està en contacte
amb una altra consonant (perxa, marxa) o normalment a principi de mot (xoc, xica).
[ks] Aquest so apareix en paraules d’origen culte i el representa la lletra x en posició
intervocàlica o a final de mot (luxe, taxa, lax, tòrax).
[gz] Trobem aquest so en paraules que comencen pel grup ex (o hex) seguit de so vocàlic
(exigu, exòtic, exhumar, hexaedre).
Remarques:
• Algunes paraules que comencen per la lletra x admeten tant la pronúncia amb el so [ʧ],
com amb el so [∫], com ara xarxa, xaloc, xeic, xeringa, xifra, etc.
• És incorrecte pronunciar com a [ks] o com a [ʤ] la lletra x de les paraules que
comencen pel grup ex (o hex). Com hem vist més amunt, la pronúncia adequada és [gz].
Exercici 11. Exercici 13.
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que t’oferim en Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter
el requadre següent. Compte!, n’hi ha dos que no corresponen a cap buit. En acabar, general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un
classifica-les en la taula que trobaràs més avall segons quin so representa la lletra x: vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com
les resoldries:
axioma, càrritx, coxa, exodi, rauxa, xacra, xàfec, xambó, xaruc, xauxa,
xiscle, xivarri, xucrut, xumet
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u06-a03.mp3
a) Ahir va caure un ____________ molt intens que va deixar més de 20 l/m en a 2

penes un quart d’hora.

b) Pobre home, té tantes ____________ que quasi no pot ni caminar.
c) Se senten tants ____________ perquè en eixa sala estan projectant una pel·lícula
de terror.
d) La tragèdia grega que van representar en el teatre va acabar amb un
____________ aborronador.
e) Maria té una lesió crònica en la ____________ de l’anca esquerra.
f) El ____________ és un tipus d’herba perenne, robusta i de fulles molt llargues,
característica del Mediterrani meridional.
g) M’agrada molt completar alguns plats amb una mica de ____________, col blanca
tallada i fermentada.
h) No té ni idea de jugar a la brisca, però és un ____________: sempre guanya
per casualitat.
i) Un ____________ és una proposició acceptada com a vàlida encara que no puga
demostrar-se.
j) De colp, li va vindre la ____________ de fer-se un tatuatge d’una àncora en
el muscle.
k) Durant les festes, se sent normalment molt de ____________ pels carrers.
l) El teu fill es pensa que açò és ____________ i que li donarem debades tot
el que demana!
[ʧ] [∫]
E Expressió escrita
Exercici 14. Traducció.
Tradueix al valencià aquest text publicitari en castellà extret de l’etiqueta d’una
botella de vi:
Vino Bona Hora
El vino que tienen en sus manos está elaborado a partir de uva de la variedad
tempranillo procedente de nuestros viñedos, fermentando en pequeños
contenedores abiertos. La edad de las cepas cultivadas en secano, sobre suelo
arenoso y sin tratamientos químicos de síntesis, es de 45 años.
La vendimia, realizada de manera manual, nos permite seleccionar las uvas de grano
pequeño y de expresión equilibrada, cuyo mosto desarrolla todo su potencial
después de 12 meses en barrica francesa.
Una maceración corta e intensa redondea un vino amplio y goloso, pero no
excesivamente concentrado, hecho a base de tempranillo puro, limpio y maduro, con
sutil personalidad. En la cata, podrán detectar en nariz y boca notas especiadas y
fragantes frutos rojos, desde la frambuesa hasta el arándano, y una suave
composición aromática floral.

Exercici 15.
[ks] [gz] Escolta dos voltes aquest àudio sobre el vi i els sentits. Anota totes les idees que et
semblen rellevants per a preparar un text d’unes 150 paraules, d’acord amb les
instruccions següents:

Treballes en un restaurant i t’encarregues de dissenyar una carta de vins atractiva i

seductora. Per a fer-ho, has decidit afegir-hi un text introductori que explique com és
ORAL l’experiència sensorial de beure vi i que incloga, almenys, els ítems següents:
Exercici 12.
• El vi a través de l’oïda
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre • El vi a través del tacte i la vista
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament:
• El vi a través del gust i l’olfacte

Ciutat bombardejada
Es trencava la pau blanca dels núvols. Beure vi, una experiència per als cinc sentits
L’alta mort ens plovia vers la vida, https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
i la infantesa es feia un crit de pedra, c2-u06-a04.mp3
una negror petita.
Sols era cert que el cel, dalt del miracle
d'altre jorn ben rebut, d’altra esperança
anava fent-se foc pel món on érem
Solucions:
la novella niuada.
Sols era cert que no arriba l’àngel Exercici 4
que ens pogués dur les lletres de la joia. a) diversos, b) a, c) quin, d) gens, e) rep, f) en, g) alemanya
(Pensàvem àngels morts, sota la flama i anglesa, h) com a la, i) s’hi, j) veem, k) Ausades, l) explica
la socarrada ploma). Exercici 5
La ciutat a l’entorn. I el cel a la terra, a) deus, b) li n’hi, c) com d’, d) vendrem, abans que, e) les
a trons inconeguts tot ell desfent-se. tendes del qual, f) matí, molt matí, enjorn o ben enjorn
(On les coques amb mel? On la tendresa? Exercici 6
On el Déu del pessebre?) Per què els faraons no volien beure vi?
L’elaboració del vi té una història mil·lenària, que es
Cridàvem sota els llamps amb veu d’espurna. remunta a les més antigues civilitzacions conegudes en
Trencat el sostre, Déu potser guaitava: torn entorn de la Mediterrània. No obstant això, encara n’hi
sols va respondre a enderrocs, silencis, ha hi ha dades curioses sobre aquesta beguda que
sorprenen als els historiadors. Per exemple, la següent: els
per l’absència més blava. reis egipcis es mostraven reticents a consumir vi.
Era el clam infinit. La nostra terra S’estima que ja es cultiven vinyes en el antic en l'antic
Egipte al voltant de l’any 3000 aC. El vi, a les hores
ferida al cor, ens deia sens paraules, aleshores, tenia un important paper en la vida cerimonial,
petits noms de la sang que s’enfugia. creant-se i es va crear una florent indústria vinícola al delta
La terra, dessagnant-se. del Nil i un pròsper intercanvi comercial amb la regió de
Canaan. Les pintures murals en són testimoni. S’han Se
Ai, la infantesa closa a la tenebra, n’han trobat moltes amb infinitat de representacions del
com va deixar amb foc les seues fites! procés d’elaboració del vi. A més, era una de les provisions
Des d’un ressò de flama, sots la cendra, que solien acompanyar als els difunts en el seu viatge al
els pànics ofegats encara criden. més enllà.
El vi que es s’hi produïa era sobre tot sobretot negre, d’un
Maria Beneyto color vermellós que va suscitar vàries diverses
supersticions en la cultura egípcia. Així, els faraons es
negaven a beure’l beure’n perquè consideraven que era la
sang dels qui antany havien lluitat contra els déus.
Igualment, també estaven convençuts de que que el vi feia
als hòmens cometre accions inícues iniqües doncs perquè
procedia de la sang dels seus avantpassats.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
Exercici 7
c2-u06-a02.mp3 sedàs / encetar / suro / humitejat / estovalles o tovalles
/ daurats / ambre / coure / cautxú / gerd / nabiu /
codony / glops / tanins
Exercici 8
a) fariseu-farisea, b) soliu-soliua, c) oblic-obliqua,
d) babau-babaua, e) propinc-propinqua, f) nadiu-nadiua,
g) inic-iniqua, h) maniqueu-maniquea,
i) perspicu-perspícua, j) geliu-geliua, k) joliu-joliua,
l) conspicu-conspícua
Exercici 9
a6, b4, c2, d9, e10, f8, g3, h7, i1, j5
Exercici 10
a) bota, b) fondellol, c) cellerer o cellerera, d) trull, e) rapa,
f) mançanilla, g) cofí, h) somta, i) buquet
Exercici 11
a) xàfec, b) xacres, c) xiscles, d) exodi, e) coxa, f) càrritx,
g) xucrut, h) xambó, i) axioma, j) rauxa, k) xivarri, l) xauxa.
No corresponen a cap buit: xaruc (‘decrèpit, caduc’) i
xumet (‘xupló dels bebés’).
[ʧ]: càrritx, xacra, xàfec, xambó, xaruc, xiscle, xivarri, xucrut,
xumet. [∫]: rauxa, xauxa. [ks]: axioma, coxa. [gz]: exodi
Exercici 13
1) cantitat – quantitat, 2) en el que – en el qual o en què,
3) dates – dades, 4) [séɾtes] - [sɛɾtes], 5) [servésa] –
[servéza]
Exercici 14. Solució orientativa
Vi Bona Hora
El vi que teniu a les mans està elaborat a partir de raïm de
la varietat ull de llebre procedent de les nostres vinyes, que
ha fermentat en xicotets contenidors oberts. L’edat dels
ceps cultivats en secà, sobre sòl arenós i sense tractaments
químics de síntesi, és de 45 anys.
La verema, feta de manera manual, ens permet seleccionar
el raïm de gra menut i d’expressió equilibrada, el most del
qual desenvolupa tot el seu potencial després de 12 mesos
en bota francesa.
Una maceració curta i intensa arredoneix un vi ampli i
apetible, però no excessivament concentrat, fet a base d’ull
de llebre pur, net i madur, amb subtil personalitat. En
tastar-lo, podreu detectar al nas i la boca notes especiades
i fragants fruits rojos, des del gerd fins al nabiu, i una suau
composició aromàtica floral.

Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez

Saps que guaitar o aguaitar significa ‘vigilar des d’un lloc ocult’? I que Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
una espurna és una partícula incandescent que es desprén d’una foguera? puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura
Cita c embre, 18.00
h
ov
3 de n alencià
em a en v
Cin ndera
a la ba d'Alac
ant
Atrap r itària S0f
s
n ive
Seu U /2AqM
/bit.ly
https:/

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 7. Sona la dolçaina

A Comprensió escrita i expressió oral
Exercici 1.
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo,
comentar-lo o desenvolupar-lo:
La dolçaina
La dolçaina és un dels instruments més representatius de la música valenciana. Tant
en les manifestacions d’arrel més tradicional, com en les composicions musicals de
grups i artistes actuals, la dolçaina apareix com a un element idiosincràtic i cohesiu.
Dit amb unes altres paraules: quan sona la dolçaina, sona música valenciana.
També coneguda com a xirimita o xaramita, la dolçaina és un instrument de vent,
fabricat generalment amb fusta, de forma cònica –a diferència de la flauta, que és
cilíndrica– i llengüeta doble. La dolçaina pertany a la família de l’oboé i està
composta per la canya o embocadura (on s’apliquen els llavis per a fer-la sonar), el
tudell (canó xicotet que uneix la canya i l’instrument), el cap, el cos (d’uns 18
centímetres, amb set orificis davanters i un de posterior) i la campana (la part final,
on s’amplifica el so). L’origen de la dolçaina és remot, amb precedents en els
instruments de vent propis de les diverses cultures mediterrànies de l’Antiguitat. Cap
al final de l’Edat Mitjana, en els segles XIII i XIV, és present a la península Ibèrica
sobretot en l’àmbit cortesà, des del qual s’estén a les celebracions populars.
Actualment, el so de la dolçaina és indestriable de moltíssimes festivitats populars de
tot el País Valencià. Acompanyada del seu inseparable company, el tabalet, les colles
de dolçainers i tabaleters protagonitzen tot tipus d’actes festius i solemnes:
cercaviles, correfocs, castells humans, processons, concerts... Especialment
aborronadora resulta la interpretació amb dolçaina i tabalet de La muixeranga
d’Algemesí.
Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte:
a) Defenses que, per a celebrar les festes de qualsevol municipi, són preferibles els
actes que entronquen amb la tradició pròpia, com ara cercaviles amb dolçainers,
desfilades de bandes de música o concerts de grups musicals autòctons.
b) Defenses que, per a celebrar les festes de qualsevol municipi, són preferibles els
actes que beuen de distintes influències, com ara actuacions de grups de batucada,
espectacles de danses orientals o concerts de grups musicals de projecció
internacional.
Exercici 3. Exposició individual.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
Formes part de l’equip de la Regidoria de Festes del teu poble. Heu convocat una
roda de premsa per a explicar alguns dels actes més rellevants que heu organitzat
per a l’edició d’enguany de les festes patronals. Per a fer-ho, pots seguir el guió
següent:
• Salutació
• Presentació de les festes
• Actes principals de caràcter religiós
• Actes principals de caràcter ludicofestiu
• Altra informació interessant
• Agraïment i comiat

La Muixeranga d'Algemesí
https://bit.ly/2z0Fbfn
Així mateix, alguns dels grups valencians de pop-rock més emblemàtics, com ara
Obrint Pas o La Gossa Sorda, van fer de la dolçaina un dels seus elements més
característics i recognoscibles. La presència d’aquest instrument en moltes de les
seues cançons representa la fusió entre la tradició pròpia d’arrels més fondes i la
innovació constant de l’escena musical valenciana de les últimes dècades.
Consells:
• Per a fer prevaldre el teu punt de vista en la situació comunicativa, no
solament cal que defengues els teus arguments, sinó que també has d’intentar
debilitar o desmuntar els del teu interlocutor.
• Per a fer una exposició individual completament adequada a l’encàrrec, no has
de donar per sabuda cap informació. Per exemple, quan presentes les festes,
esmenta el nom del poble, les dates, el patró, etc.

Saps que cercavila és l’acte de recórrer una població amb música per a
anunciar una festa popular? I que també es pot dir passacarrer?
B Gramàtica

Els determinants (I)

Els determinants són una categoria gramatical que engloba totes les paraules que
ens serveixen per a presentar els substantius. Hi ha diversos tipus de determinants
segons quina informació aporten respecte al nom que introdueixen. Així, per
exemple, els articles definits ens permeten actualitzar un concepte (el piano), els
indefinits l’especifiquen de manera difusa (alguna guitarra), els quantificadors el
comptabilitzen (dos tubes), els possessius n’indiquen la propietat (el teu xilòfon) o
els demostratius el situen en l’espai (eixe clarinet).
Igual que els adjectius, els determinants concorden en gènere i nombre amb el
substantiu que acompanyen. La posició habitual dels determinants és prèvia al
substantiu, encara que en alguns casos poden aparéixer també per darrere (el
tambor aquell, el teclat meu).
1. Els articles definit, indefinit i personal
L’article definit (el, la, l’, els, les) actualitza una entitat que és coneguda per emissor i
receptor: He perdut la flauta. En canvi, l’article indefinit (un, una, uns, unes) introdueix
un element nou que encara no era conegut per l’interlocutor: M’he trobat una flauta.
L’article personal (en, na, n’) permet introduir noms propis. Si bé és vigent en bona
part del domini lingüístic, té un ús molt reduït en valencià, on sobretot es conserva
en alguns topònims, com ara la Font d’en Carròs, Canet d’en Berenguer, Callosa d’en
Sarrià, etc.
 Fascicle 7. Sona la dolçaina
1.1 Escriptura de l’article definit en noms de publicacions, obres artístiques
i empreses
L’article que precedeix el nom d’algunes publicacions o obres artístiques forma part
del nom propi. Per eixa raó, s’escriu amb majúscula: El Temps, La Veu, El quadern gris. I
no pot contraure’s: una ressenya d’Els Miserables. Recorda que aquests noms
s’escriuen sempre en cursiva.
Igualment, l’article que precedeix el nom d’algunes empreses també forma part
del nom propi, de manera que s’escriu amb majúscula i tampoc es contrau:
El Corte Inglés, torró d’El Lobo, etc. Els noms propis de les empreses s’escriuen
en redona.
1.2 Apostrofació de l’article amb noms connotats o usos metalingüístics
Podem connotar el sentit d’un mot escrivint-lo entre cometes o en cursiva. Aquests
mots segueixen les regles generals de l’apostrofació:
• L’«aroma» que exhalava era més propi d’un repel·lent d’insectes.
• L’èxit de la seua gestió ha sigut absolut.
Per contra, els mots usats amb valor metalingüístic –que també s’escriuen sempre en
cursiva– no s’han d’apostrofar:
l’estructura [de + pronom]:
• Maria trobà les seues amigues i totes anaren a dormir a la casa d’elles.
3. Els demostratius
Els demostratius ens permeten vincular les entitats amb l’espai. El valencià el secciona
en tres graus: pròxim (aquest o este), intermedi (eixe) i llunyà (aquell). El català
oriental, com l’anglés, diferencia només dos graus: pròxim (aquest) i llunyà (aquell).
3.1 El demostratiu reforçat de segon grau (aqueix)
La forma aqueix (i flexió) és molt secundària en els parlars que mantenen la distinció
locativa de tres graus, en els quals és preponderant el demostratiu simple eixe (i
flexió). En els parlars en què la distinció locativa s’ha reduït a dos graus, el demostratiu
aqueix es reserva generalment a usos anafòrics:
• Va perdre la feina: aqueix fet el va marcar per sempre.
3.2 Variants formals dels demostratius
La forma del masculí plural del demostratiu reforçat de primer grau (aquest) admet
dos variants: aquests i la menys habitual aquestos. La forma est, com a variant de este,
només és pròpia del llenguatge poètic.

• El alvocat i el advocat són dos paraules que sempre confonc. 3.3 Els pronoms demostratius

1.3 L’article en els topònims Els pronoms demostratius en els parlars que distingeixen tres graus són açò, això i allò.
En català oriental ha caigut en desús el pronom de primer grau, de manera que
Alguns topònims demanen sempre la presència de l’article. Aquesta partícula, però, expressen l’oposició entre proximitat i llunyania amb les formes això i allò.
s'ha d'escriure en minúscula i es pot contraure: l’Olleria, el Campello, l’Eliana, marbre
del Pinós, l’Alcalatén, els pobles del Baix Segura, etc. La forma astò, equivalent a açò en alguns parlars valencians, és pròpia del registre
col·loquial i, per tant, no és vàlida per a usos formals.
També s’escriu en minúscula l’article que apareix amb topònims externs: el Canadà, la
Xina, el Caire. Tanmateix, quan l’article es manté sense traduir en la llengua d’origen,
l’escrivim en majúscula i no pot fer la contracció: Las Vegas, Le Mans, A Toxa, el Si vols aprofundir en aquesta lliçó, pots consultar Punt per punt C1,
monestir d'El Escorial, etc. unitat 3, seccions B1: «Els articles» i B2: «Els demostratius», i unitat
1.4 Apostrofació de l’article definit davant de s líquida i de sigles 7, secció B1: «Els possessius».
Com ja saps, l’article definit singular (el, la) s’apostrofa quan introdueix un nom que
comença per so vocàlic, excepte si és un mot femení que comença per i, u àtones. Al
marge de la regla general, volem remarcar dos casos més: Exercici 4.
• L’article masculí el es pot apostrofar davant de préstecs lingüístics començats per s Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
líquida: l’ska o el ska, l’scherzo o el scherzo, etc. En canvi, no apostrofem mai la: la la graella:
strengita.
La classificació dels instruments musicals
• L’article s’apostrofa davant de les sigles que comencen per so vocàlic d’acord amb
les regles generals: l’ONU, la UNESCO, l’AVL, la BBC, l’E15, l’A2. La classificació dels diferents instruments musicals no segueix uns criteris
1.5 Presència i absència de l’article definit en la fraseologia (a)____________, ja que poden ser agrupats per la manera de ser manipulats, pel
material (b)____________ estan formats, per la mida, etc. Tot i això, la classificació
Es construeixen amb l’article definit les locucions següents: alçar el cap, anar a l’una, més (c)____________ és la que es basa en el (d)____________ a través del qual es
anar com l’anell al dit, constar en l’acta, donar l’abast, reparar en les despeses, etc.
produeix el so.
Per contra, van sense article les locucions anar per bon (o mal) camí, caure en oblit, Les diferents cultures han emprat (e)____________ esquemes per a classificar els
fer i desfer camí, no badar boca, parar i desparar taula, posada a punt, sembrar instruments musicals. L'esquema més antic prové de (f)____________ i data del
zitzània, etc.
segle IV aC. Agrupa els instruments segons de quina matèria (g)____________ estan
En algunes altres expressions, l’article és facultatiu: a mercé de / a la mercé de, de fets: metall, pedra, seda, bambú, terra, fusta, carabassa i pell.
tots colors / de tots els colors, etc. En les cultures occidentals, la classificació més (h)____________ es basa en la
1.6 L’article en la correlació entre els pronoms un i altre manera com produeixen el so i es distingeix entre instruments de corda, de vent i de
percussió. Aquest sistema ja era emprat en la Grècia clàssica i es va mantindre durant
Els pronoms indefinits un i altre solen actuar sovint en correlació. En eixos casos, usem
l'Edat Mitjana. Amb tot, (i)____________ problemes per a classificar certs
l’article definit davant de cada pronom:
instruments: per exemple, el serpentó és un instrument de vent i de metall
• No crec les excuses ni de l’un, ni de l’altre. (j)____________; o el piano té cordes, però són colpejades per martells,
• De tots els meus amics, els uns han emigrat a Alemanya i els altres a França. (k)____________ podria ser (l)____________ en els instruments de corda o en els
de percussió.
• L’una i l’altra han trobat molt bones faenes.
1.7 L’article clàssic lo-los a) unànims unànimes unànimens
En alguns parlars encara es conserva en l’oralitat la forma clàssica de l’article definit b) de què del que del què
per al masculí singular i plural: lo, los. Aquestes formes apareixen lexicalitzades en c) comú comun comuna
algunes expressions, com ara tot lo món o tot lo dia, i en alguns topònims: Canet lo d) mitjà medi mig
Roig, parc lo Torrent, partida lo Morant, etc.
e) varis diverses diversos
2. Els possessius f) la Xina La Xina Xina
Els possessius indiquen una relació de pertinença (el meu poble), possessió (ta casa) o g) prima primària primera
vincle (els seus companys). Poden ser tònics (els meus, les teues, la seua), que és la h) estenguda estessa estesa
forma més habitual; o bé àtons (mon, ta, sos), que s’usen amb els parentius, els mots i) hi ha n’hi ha n’hi han
vida i casa i en fórmules de tractament (sa senyoria, sa excel·lència). j) aleshores a l’hora alhora
2.1 Possessius innecessaris k) malgrat ergo tanmateix
La relació de pertinença, possessió o vincle que s’estableix en el discurs entre dos l) inclòs inclós incluït
entitats és de vegades ben evident, de manera que els possessius són innecessaris i
hem d’evitar-los: Saps que percussió és un substantiu procedent del verb percudir? Nota
• Ja he acabat la *meua redacció. Ja he acabat la redacció. la diferència entre aquest i el derivat repercutir.
• Du el *seu entrepà a la motxilla. Du l’entrepà a la motxilla.
2.2 El possessiu amb valor adjectiu Exercici 5.
Amb alguns substantius, els possessius es comporten tal com els adjectius Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
classificadors, de manera que han d’aparéixer posposats al nom: culpa teua, mèrit seu, En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
responsabilitat nostra, iniciativa meua, cosa seua, etc. febles corresponents:
• No et fiques en això, que és cosa meua.
a) Per a què has escampat tots els joguets? Explica-m’ho, per favor.
2.3 El possessiu de 3a persona Per favor, explica’m ____________ has escampat tots els joguets.
El possessiu de 3a persona (el seu, la seua, els seus, les seues / son, sa, sos, ses) pot fer b) El pescater que ve al mercat del poble és campeller.
referència tant a un únic posseïdor, com a més d’un. La forma antiga llur-llurs, que El pescater que ve al mercat del poble és ____________ Campello.
indicava la 3a persona de més d’un posseïdor, a hores d’ara és exclusiva de registres c) Rep El Temps setmanalment a casa perquè hi estic subscrit.
solemnes o molt especialitzats. Si volem evitar una frase ambigua, podem usar Com que estic subscrit ____________, el rep setmanalment a casa.
d) La mestra ens va dir que responguérem en un full a part. Exercici 8.
La mestra ens va dir: «____________ en un full a part».
Relaciona cada paraula de l’àmbit musical amb la imatge adequada:
e) Hem venut els últims exemplars del llibre a eixos clients hui de matí.
____________ hem venut.
f) No ho vau entendre bé: havíeu de traduir el text en una hora. bemoll, carilló, celleta, claviller, faristol, platerets,
plectre, simbomba, sonall, xerric-xerrac
No ho vau entendre bé: ____________ el text en una hora.
a) b) c) d) e)
Exercici 6.
Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:
f) g) h) i) j)
El so del temps. Taller de lutieria
«El so dels temps. Taller de lutieria» és el títol de la exposició que s’exhibirà des del
29 d'octubre al 18 de novembre a la Universitat d'Alacant. La mostra està composada
per reproduccions pictòriques d'instruments antius de corda dels segles XIII i XIV, com
ara violes d'arc, violes de mà, violins barrocs, violes de gamba, mandolines i cítoles
medievals, i també per instruments originals de corda dels segles XVII i XVIII. Saps que xerric-xerrac també es pot dir carranc, carrau, cigala
Segons explica u dels organitzadors, «l'estrela de la mostra és la viola d'arc, una
o matraca?
reproducció feta a partir dels frescos recent descoberts a la seu de València. És un
instrument, el qual s'utilitza en poques ocasions, per exemple en els concerts del grup
Capella de Ministrers». En la inauguració, es projectarà una introducció a la mostra, en
la que s’explicarà com ha segut el procés de construcció de la viola d'arc des de que
es van descobrir els frescos. Exercici 9.
Per a completar l’exposició, els propis organitzadors també oferiran els assistents un
Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent:
taller de lutieria, per a què veguen com restauren els instruments musicals danyats i
fabriquen de nous de manera totalment artesanal, sense usar maquinària industrial.
a) Música pagada fa mal so. 1) Acomodar-se a les circumstàncies.
b) Traure a algú a so de tabal. 2) Atordir a algú, atabalar-lo.
Saps que la cítola és un instrument de la família del llaüt, molt semblant c) Donar alguna cosa barata cançons. 3) Ser el menys important.
a la mandolina?
d) Estar en el ball i haver de ballar. 4) Qui cobra de bestreta fa pitjor la faena.
e) Fer a algú el cap com un tabal. 5) Estar molt content.
f) Anar l’orgue mal parat. 6) Patir molta fam.

C Vocabulari g) Ballar amb un peu.

h) Ballar al so que toquen.
i) Traure la fam a ballar a algú.
Exercici 7. j) Ser l’últim pet de l’orgue.
Ompli els buits del text següent amb la k) Perdre bous i esquelles.
paraula adequada, d’acord amb la l) Portar la batuta.
definició que apareix entre parèntesis:
7) Expulsar a algú d’un lloc a crits.
8) Haver-se de doblegar a les circumstàncies.
9) Anar les coses malament.
10) Donar una cosa debades.
11) Governar, dirigir, manar.
12) Perdre-ho tot.

Les bandes de música valencianes ORAL

Tot i que les bandes musicals poden ser de molt diversa ____________ (‘QUALITAT
Exercici 10.
PRÒPIA, INTRÍNSECA’), a les comarques valencianes la paraula banda s’associa als Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
grups d’instruments de vent i percussió vinculats a les societats musicals presents segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
tres segons més per a respondre:
en quasi cada un dels nostres pobles. Estes agrupacions, a més de ser un element
central de les festes valencianes, destaquen també per la seua fonamental
____________ (‘TREBALL O OCUPACIÓ PROLONGAT, RESULTAT POSITIU D’EIXE TREBALL’) en la a) A__________ d) M__________ g) A__________
formació de músics des de fa moltes dècades. b) B__________ e) S__________ h) B__________
Les bandes que coneixem a hores d’ara tenen el seu origen en les bandes militars
c) E__________ f) O___________ i) T__________
de principis del segle XIX, que, amb la solemnitat de les seues interpretacions,
servien per a impressionar la població en les desfilades, ____________ (‘CAUSAR UN
SENTIMENT, PRODUIR UN ESTAT D’ ÀNIM’) moral a la tropa o senzillament ____________
(‘LLOAR EL MÈRIT D’ALGÚ O D’ALGUNA COSA FENT-LO MÉS ALT’) els diversos actes militars. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
Esta influència és encara patent hui dia en el repertori (en què abunden els c2-u07-a01.mp3
____________ (‘PEÇA MUSICAL, DE RITME BINARI, QUE ES TOCA EN FESTES POPULARS’), les
marxes i els himnes), els uniformes amb gorra de plat, guerrera i galons, els
____________ (‘PERSONA QUE PORTA LA BANDERA EN UNA DESFILADA O ACTE PÚBLIC,
ABANDERAT’) i la forma amb què desfilen els músics en els actes de carrer.

D
A imitació d’estes bandes, se n’anaren fundant altres de semblants per a
acompanyar els actes cívics i religiosos de la festa i la vida social valenciana. A
mitjan segle XIX les bandes, ____________ (‘QUE REUNEIX TOTES LES CONDICIONS
Ortografia i fonètica
NECESSÀRIES O RESULTA ADEQUAT PER A ALGUNA COSA’) per a la interpretació a l’aire lliure,
ja participaven en les celebracions populars de barris i pobles amb peces Consonantisme: els sons [v] i [b]
____________ (‘QUE ES POT BALLAR’) com la polca, el vals, la ____________ (‘BALL
D’ ORIGEN POLONÉS, DE MOVIMENT LENT I RITME TERNARI’) i l’____________ (‘ CANÇÓ I BALL D’ AIRE
El valencià, igual que moltes llengües pròximes, com ara l’anglés, el francés o
l’alemany, distingeix els sons [v] i [b]: mentre que el primer és un so fricatiu
CRIOLL ANTILLÀ, DE RITME CADENCIÓS I COMPÀS BINARI’), o amb la freqüent inclusió en els
labiodental –el correlat sonor de [f]–, el segon és un so oclusiu bilabial –el correlat
concerts de fragments de les òperes més populars de l’època. Al segle XX seran sonor de [p]–.
les protagonistes de les ____________ (‘FESTA POPULAR AMB BALL QUE SE CELEBRA DE NIT, Tot i que en alguns parlars hi ha la tendència a neutralitzar aquests dos sons en el so
A L’ AIRE LLIURE, EN ALGUNES CELEBRACIONS ASSENYALADES’), sobretot durant els anys 20 i intermedi [β] (una mena de b fricativa), és preferible que en mantinguem la distinció,
30, quan el seu repertori assimila tots els estils de la moda de l’època, com el a fi d’assolir una pronúncia ben acurada i evitar dubtes ortogràfics. De fet, moltes
foxtrot, el ____________ (‘BALL DE PARELLA D’ORIGEN CENTREEUROPEU, D’UN RITME DE DOS paraules es diferencien exclusivament per l’oposició entre [v] i [b]: vena-bena,
vall-ball, vull-bull, vellesa-bellesa, etc.
TEMPS I MOVIMENT MODERAT, EN QUÈ LA DONA EVOLUCIONA AL VOLTANT DE L’ HOME, EL QUAL GIRA
En la taula següent t’oferim una sèrie de paraules que contenen v o b i que, per
SOBRE EL SEU EIX’) o la rumba. proximitat amb altres llengües romàniques, poden plantejar-te algun dubte a l’hora
Hui dia les bandes, a més de ser les principals intèrprets de la música festera, han de pronunciar-les o escriure-les:
incorporat en els seus concerts tota mena d’obres ____________ (‘PROPI D’UN
CONJUNT DE MÚSICS QUE EXECUTEN COMPOSICIONS MUSICALS AMB DIFERENTS INSTRUMENTS DE CORDA, S’escriuen i sonen amb v S’escriuen i sonen amb b
FUSTA, METALL I PERCUSSIÓ’) adaptades i gaudeixen d’una creixent aportació de alcova, almadrava, almívar, Anvers, arravatar-se, arrova, Àlaba, arribar, baf, baina,
composicions modernes, tant d’autors valencians com de ____________ (‘DE FORA, avet, avorrir, avortar, bava, caravel·la, cascavell, cavalcar, baró, basc, bena, berbena,
EXTERN’), que els proporcionen una projecció inclús internacional a través dels cavall, cavalla, civada, Còrdova, crivellar, endívia, envestir, berruga, besllum, biga,
certàmens i concursos. espavilar, esvelt, gavardina, javelina, pavelló, raval, rave, Biscaia, bivac, bolcar,
savina, Savoia, sivella, tave, taverna, trava, trévol o trèvol, corba, debanar, desimbolt,
vernís, Vesuvi Nerbion, rebentar, saba
Font: Diputació de València
Exercici 11.
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han
aparegut en la taula anterior:
E Expressió escrita
a) Farem una excursió nocturna a la serra i dormirem fent ____________, amb l’únic
Exercici 14. Traducció.
sostre de les estreles.
b) Un grup de sicaris va ____________ el capo de la màfia. Tradueix al valencià aquesta breu sinopsi
c) Al meu fill li cau la ____________ amb eixe programa d’À Punt! És molt divertit! en anglés.
d) Com que no hi havia petúnies, he comprat ____________ per als cossiols de The Sound of Music is a 1965 American
la finestra. musical drama film produced and
e) Un ____________ de quatre fulles és símbol de bona sort. directed by Robert Wise, and starring
f) Els obrers van ____________ els allargadors quan van acabar de treballar. Julie Andrews and Christopher Plummer.
g) Si mires de ____________ el seu diari, veuràs algunes traces misterioses. The film is about a young Austrian
h) Una ____________ és una unitat de pes que equival aproximadament a 12,800 kg. woman studying to become a nun in
i) Per desgràcia, l’ajuntament ha posat moltes ____________ a l’obertura del negoci. Salzburg, Austria in 1938, who loves
j) Els pescadors no van tindre gens de sort: van traure l’____________ plena de music and the mountains. The woman,
bosses de plàstic. called Maria, is sent to the villa of a
retired naval officer and widower to
educate his five daughters and two sons.
After bringing love and music into the
lives of the family through joy and
patience, she marries the officer.

Recorda les similituds entre l’anglés i el valencià en l’apartat

«El valencià com a pont» de les unitats 15, 16 i 17 de Punt per punt C1.

Exercici 15.
Escriu un text de més de 350 paraules a partir de la proposta següent i d’acord amb
les dades recollides en la infografia:
Escrius en una revista musical un reportatge per a analitzar com ha evolucionat el
mercat musical a escala mundial en els primers 15 anys del segle XXI. Per a fer-ho, et
bases en la infografia següent, que inclou les vendes de discos durant aquest
període, tant en suport físic, com en suport digital.

ORAL
Exercici 12.
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament:

Aire glaçat
Immòbil sota les branques adormides,
respirant fins la darrera gota
l’olor de la tristesa
que em recorre cada racó de la pell,
mentre passen els núvols
entre el blanc i el malva.
Tinc pensament de salobre,
i em sent crit mut i esgarrat,
soca d’arbre que s’aferra a la pluja,
terra que acull el préssec que cau. Font: Promusicae, a través d’El Periódico
Em cremen els temors
amb lluentor de capvespres,
amb el cisell del temps, en cada alba.
Brunzits d’oliva fosca tinc als ulls Solucions: Exercici 7
índole o condició / labor / infondre o insuflar / enaltir /
pasdobles / banderers / idònies / ballables / masurca /
que pinten l’ombra com si tot fos ombra. havanera / revetles / xotis / orquestrals / forans o
Exercici 4 forasters
a) unànimes, b) de què, c) comuna, d) mitjà, e) diversos,
f) la Xina, g) primera, h) estesa, i) hi ha, j) alhora, k) ergo, Exercici 8
Maria Carme Arnau i Orts l) inclòs a) xerric-xerrac, b) faristol, c) celleta, d) plectre, e) sonall,
f) carilló, g) simbomba, h) bemoll, i) platerets, j) claviller
Exercici 5
a) per a què, b) del, c) a El Temps, d) Responeu, Exercici 9
e) Els els hi, f) calia que traduíreu o devíeu traduir a4, b7, c10, d8, e2, f9, g5, h1, i6, j3, k12, l11
Exercici 6 Exercici 10
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ El so del temps. Taller de lutieria a) acordió, b) batall, c) esquella o esquellot, d) melisma,
c2-u07-a02.mp3 «El so dels temps. Taller de lutieria» és el títol de la e) salteri o saltiri, f) olifant, g) arranjament, h) balalaica,
l’exposició que s’exhibirà des del 29 d'octubre al fins al 18 i) tedèum
de novembre a la Universitat d'Alacant. La mostra està
composada composta per reproduccions pictòriques Exercici 11
d'instruments antius antics de corda dels segles XIII i XIV, a) bivac, b) crivellar, c) bava, d) berbenes, e) trévol o
com ara violes d'arc, violes de mà, violins barrocs, violes de trèvol, f) debanar, g) besllum, h) arrova, i) traves,
Saps que brunzit significa en sentit recte ‘soroll que produeix un cos gamba, mandolines i cítoles medievals, i també per
instruments originals de corda dels segles XVII i XVIII.
j) almadrava

que es mou per l’aire’?
Exercici 13.
Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter
general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un
vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com
les resoldries:
Segons explica u un dels organitzadors, «l'estrela de la
mostra és la viola d'arc, una reproducció feta a partir dels
frescos recent descoberts descoberts recentment a la seu
de València. És un instrument, el qual instrument que
s'utilitza en poques ocasions, per exemple en els concerts
del grup Capella de Ministrers». En la inauguració, es
projectarà una introducció a la mostra, en la que en la qual
s’explicarà com ha segut sigut el procés de construcció de
la viola d'arc des de que des que es van descobrir els
frescos.
Per a completar l’exposició, els propis mateixos
organitzadors també oferiran els als assistents un taller de
lutieria, per a què perquè veguen vegen com restauren els
instruments musicals danyats i fabriquen i en fabriquen de
nous de manera totalment artesanal, sense usar maquinària
industrial.
Exercici 13
1) l’Orquesta – l’Orquestra, 2) lis – els, 3) n’hi ha – hi ha,
4) el companyerisme – la companyonia,
5) [músika] – [múzika]
Exercici 14. Solució orientativa
The Sound of Music és un drama musical estatunidenc de
1965, produït i dirigit per Robert Wise, i protagonitzat per
Julie Andrews i Christopher Plummer. La pel·lícula tracta
d’una jove dona austríaca que estudia per a convertir-se en
monja a Salzburg, Àustria, en 1938, i que està enamorada
de la música i les muntanyes. La dona, anomenada Maria,
és enviada a la vil·la d’un oficial naval retirat i viudo per a
educar les seues cinc filles i dos fills. Després de portar
l’amor i la música a les vides de la família amb joia i
paciència, es casa amb l’oficial.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u07-a03.mp3 Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura
Cita c vembre, 18.00
h
no
17 de alencià
e m a en v
Cin
ant
Baller
ina d'Alac
nive rsitària S0f
Seu U /2AqM
/bit.ly
https:/

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 9. El mar
A Comprensió escrita i expressió oral
Exercici 1.
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo,
comentar-lo o desenvolupar-lo:
El mar
El mar. A poqueta nit, camines platja endins fins que, palplantat, et quedes mirant-lo
quietament, abstret, mentre l’entorn es difumina, i també la gent, i les siluetes
urbanitzades, i els sorolls que no són el mar. El mar t’atrapa, et segresta, t’absorbeix i
tu ja eres, només, part del mar, una criatura innocent i diminuta davant del moviment
harmònic de les ones, empetitida per la constant bravor de l’aigua que romp en
blanca bromera abans d’esbraveir-se, mansa, en la riba.
El mar és tot. L’evasió, per a qui vol –o necessita– dibuixar nous contorns, nous
horitzons. La catarsi, per a qui anhela una carícia perllongada que l’erice, un recer
inabastable. La música, per a qui vol deslliurar les oïdes de sons metàl·lics i sentir, en
canvi, la remor que bressola i apaivaga. La frescor, per a qui en aquesta terra seca,
erma de pluja beneïda, de corrents cristal·lins, de brolladors enfurits, desitja sufocar
la calor, arremullar la pell perquè no coguen tant cremades ni ferides.
El mar, el nostre mar, ho és tot. També és una oportunitat i una barrera –la penúltima
barrera– per a tanta gent, tanta pobra gent, que fuig, enganyada, de la misèria certa
per a arribar a un paradís imaginat –i que no és més que deformada fal·làcia–. I és el
mar, ho sabem, també una tomba, el seu sepulcre insepult, que els converteix en vida
que expira i alimenta vida, el símbol de la inhumanitat.
És, per tot això, el mar, matèria literària, amb tants exemples com gotes d’aigua el
componen. Des de la descripció metòdica, científica, admirativa dels fons marins amb
què ens obsequia Jules Verne mentre narra la ficció del capità Nemo en Vint mil
llegües de viatge submarí. Fins a la poesia insondable i evocadora d’Oceà, la
bellíssima novel·la d’Alessandro Baricco, l’escriptor que també ens regalà Seda i que
crea al voltant del mar una història feta d’històries i de personatges inoblidables, com
aquell doctor Bartleboom que pretenia trobar, dia sí dia també, el punt exacte on la
platja no és platja i comença el mar.
No et cal res més. Només el mar, comence on comence, a poqueta nit, els peus
enfonsats en l’arena freda, les pessigolles, la lluna com una estampa que dibuixa un
camí de plata sobre el mar, i tu, mentre ols el mar, i la sal, i la brisa de llevant.
Saps que arremullar vol dir ‘posar una cosa en contacte amb aigua
perquè se n’amere’? I que esbraveir-se és sinònim de desbravar-se i
significa ‘fer que un animal perda la bravesa’? Ací apareix en sentit figurat.
Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte:
a) Defenses que el mar és un element molt atractiu des del punt de vista turístic, per
això proposes que al llarg de tota la costa s’establisquen diversos tipus d’activitats
econòmiques (terrasses, comerços, esports aquàtics, etc.) per tal d’aprofitar tot el
que ens ofereix.
b) Defenses que el mar és un ecosistema que s’ha de protegir a fi de respectar les
diverses espècies que hi viuen. I que, per tant, cal preservar amples franges
costaneres de les activitats humanes més agressives envers el medi ambient.
Exercici 3. Exposició individual.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
Eres mestre o mestra en una escola de primària. Heu organitzat una excursió a una
població amb platja per a l’alumnat de sisé. T’encarregues d’explicar-los en què
consistirà l’excursió i quines activitats hi dureu a terme. Per a fer-ho, pots seguir el
guió següent:
• Salutació
• Informació general sobre l’excursió
• Què cal que hi duguen?
• Programació d’activitats
• Pautes de comportament
• Agraïment i comiat
Consells:
• Escolta amb atenció els arguments del teu interlocutor en la situació
comunicativa i anota els que et semblen més rellevants. Així, tindràs més
opcions de rebatre’ls després.
• Si dones instruccions en l’exposició individual, recorda que has d’usar
l’imperatiu o les perífrasis d’obligació, i no l’infinitiu.
B Gramàtica
Els pronoms (I)
Els pronoms constitueixen una categoria gramatical tancada, composta per una sèrie
de paraules que es caracteritzen per substituir un nom, un sintagma nominal o un
sintagma preposicional i exercir les seues funcions sintàctiques. Hi ha diversos tipus
de pronoms, que analitzarem al llarg de dos unitats.
1. Pronoms demostratius i indefinits
1.1 Els pronoms demostratius
Els determinants demostratius (aquest/este, eixe, aquell i flexió) es poden habilitar
com a pronoms: Qui són eixes? De tots els plats, el que més m’agrada és este. D’altra
banda, els demostratius neutres açò, això i allò permeten situar en l’espai i designar,
amb un mínim d’especificitat, conceptes que són coneguts o perceptibles per
emissor i receptor: Açò és magnífic. Què és això? On has deixat allò?
1.2 Els pronoms indefinits
La majoria de determinants indefinits tenen un correlat pronominal d’ús molt general:
u, algú, cada u, ningú, altre, tots, qualsevol, etc. Tot i això, convé que hi fem algunes
remarques:
a) La majoria de pronoms indefinits fa referència a persones, excepte res, tot i
quelcom, que al·ludeixen a coses. Quan modifiquem el pronom res amb un adjectiu,
hi afegim la preposició de: res d’interessant, res de nou. El pronom tot contrasta amb
tots, que remet a persones: Tots s’ho han menjat tot. La forma culta quelcom,
equivalent a alguna cosa, és d’ús molt restringit i poc habitual en els parlars
valencians.
b) Els pronoms tothom i tots són equivalents, però el primer demana el verb en
singular i el segon en plural: Tothom no pensa igual. Tots no pensen igual.
c) El pronom culte hom funciona com a subjecte d’oracions impersonals amb un alt grau
de formalitat: Hom deia que s’avançarien les eleccions. Normalment, expressem aquest
sentit amb uns altres recursos: Es deia / Hi ha qui deia que s’avançarien les eleccions.
d) Al costat del pronom altre, tenim també altri, que apareix només en determinades
expressions i precedit de les preposicions de i per a: a compte d’altri, treballar per a altri.
2. Els pronoms personals forts
Els pronoms personals forts són: jo, mi, tu, ell, ella, vosté, nosaltres, vosaltres, ells,
elles, vostés, si. Excepte jo, mi i si, que presenten un ús diferent, tots aquests
 Fascicle 9. El mar
pronoms poden actuar com a subjecte de l’oració o bé ocupar unes altres funcions
sintàctiques precedits de preposició: Nosaltres som valencians. Tinc un regal per a Si vols repassar aquesta lliçó, pots consultar Punt per punt C1,
ella. Et diuen a tu. Confiem en vosté. unitat 5, secció B2: «Els pronoms febles» i unitat 10, secció B1:
2.1 Els pronoms jo i mi «Combinació de pronoms».
Els pronoms jo i mi fan tots dos referència a la primera persona del discurs. Mentre que
jo exerceix la funció de subjecte (jo no estic d’acord amb això), mi apareix sempre
precedit de preposició: Em dius a mi? Este gelat és per a mi. Només la preposició entre Exercici 4.
demana l’ús de jo coordinat amb un altre pronom: Ho hem fet entre tu i jo.
Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
2.2 El pronom reflexiu si la graella:
El pronom si es refereix a la tercera persona, singular o plural, de caràcter reflexiu. Sol
anar acompanyat de l’adjectiu mateix, que concorda en gènere i nombre amb el L’Atlàntida
substantiu substituït: La teua amiga sempre es fotografia a si mateixa. Els jutges es van Va existir realment l’Atlàntida? I, (a)____________ així, on es trobava? Són unes
declarar inviolables a si mateixos. Com veus, en aquestes oracions podríem canviar el
pronom si per ell, ella, ells, elles: La teua amiga sempre es fotografia a ella mateixa. qüestions que han sigut motiu de (b)____________ quasi des del moment
(c)____________ Plató, al voltant del 360 aC, va relatar la fabulosa història d’eixa
A més a més, el pronom si dona lloc a diverses locucions verbals en què ja no apareix civilització. Tanmateix, hui dia poc cal discutir (d)____________. La postura més
seguit de mateix: donar de si (‘fer-se una cosa més ampla’), estar fora de si (‘estar
acceptada és que es tracta d’una llegenda inventada per Plató (e)____________
molt alterat’), tornar en si (‘recuperar-se, refer-se’).
vehicle per a il·lustrar alguns dels seus pensaments filosòfics: la societat ideal, la
2.3 Els pronoms ell, ella, ells, elles i la referència a coses moral de les persones i la corruptibilitat. No debades, l’Atlàntida és destruïda per
Els pronoms ell, ella, ells, elles es refereixen per regla general a persones. Per a (f)____________ després de comprovar la (g)____________ dels seus habitants.
recuperar pronominalment un objecte inanimat usem uns altres recursos, com ara Plató (h)____________ la desaparició cap a l’any 9000 aC (i)____________ que
pronoms febles o pronoms relatius: aquella història havia passat, de generació en generació, fins a arribar a ell. Després,
• Quina notícia més bona, no saps com m’alegre *d’ella! = no saps com me n’alegre! totes les fonts prenen com a referència (j)____________. La descripció de Plató
podria haver estat inspirada en un lloc real, (k)____________ genera encara moltes
• El llibre és excel·lent: l’autor mostra *en ell la seua ideologia = l’autor hi mostra
hipòtesis. La més plausible és que l’illa es trobava enfront dels pilars d’Hèracles –és a
• Has comés alguns errors. *Per ells has suspés. = alguns errors pels quals has suspés dir, l’estret de Gibraltar– i que un tsunami la (l)____________ sepultar en algun
Tot i això, hi ha alguns contextos en què és possible usar els pronoms forts de moment entre els anys 800 i 500 aC.
tercera persona per a substituir objectes inanimats:
Font: Quo
• Si són modificats per mateix, sol o a soles: La bicicleta continuà rodant ella sola.
• Si són modificats per un quantificador: Hem rebut moltes propostes. Algunes d’elles a) de ser si va ser a ser
semblen ben interessants.
b) discució discussió discusió
• Si tenen caràcter reflexiu i van precedits de preposició: Aquests dos colors c) en el què en que en què
combinen entre ells perfectament.
d) al respecte respecte a això en torn
3. Els pronoms febles e) com a com com ara un
El valencià té 14 pronoms febles: em, et, ens, vos, es, el, la, els, les, ho, li, els, en, hi. f) la ira dels déus l’ira dels deus l’ira dels déus
Els pronoms em, et, ens, vos, es fan referència a les persones del discurs i poden g) mesquindat mesquintat mesquinesa
funcionar com a complement directe (em veus?) o indirecte (es llava les mans). Els h) li va datar en va datar hi va datar
pronoms el, la, els, les substitueixen el complement directe determinat (les claus les i) i va afirmar afirmant a l’afirmar
tinc jo), el pronom ho el neutre (ho has dit tu) i el pronom en l’indeterminat (ell té
j) el filòsof grec al filòsof grec a ell
trenta anys i jo en tinc vint). Els pronoms li, els substitueixen el complement indirecte
(li he dit la resposta, els duc el menjar). Mentre que els adverbials en, hi poden k) l’ubicació del qual la ubicació del qual la ubicació de la qual
substituir altres complements, com el de règim verbal, alguns circumstancials o els l) degué degué de va deure
predicatius (demà en parlem, hi renuncià).
En els nivells anteriors n’hem estudiat en detall les funcions i les combinacions
possibles, de manera que ara només ens centrarem en alguns aspectes molt concrets. Saps que Hèracles és un heroi de la mitologia grega, fill d’Alcmena i de
Zeus, que correspon a Hèrcules en la mitologia romana?
3.1 Complements emfatitzats i ús de pronoms
L’orde sintàctic habitual en valencià és [subjecte + verb + complements]: Quan
volem emfatitzar o focalitzar una informació, canviem la posició del complement i el
posem o bé al principi de l’oració, o bé al final. En aquests casos, reprenem el Exercici 5.
complement emfatitzat amb un pronom feble: Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
• Jo mai mire la televisió. La televisió, jo mai la mire. / Jo mai la mire, la televisió. En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
febles corresponents:
En aquest tipus d’oracions emfàtiques es produeix una pausa entre el constituent
emfatitzat i la resta de l’oració, que marquem en l’escriptura amb una coma. Tot i a) Estic disgustat amb tu perquè no has fet cap cosa profitosa en tota la vesprada.
això, quan l’element emfatitzat és poc complex i apareix al principi de l’oració, l’ús Estic disgustat amb tu perquè no has fet ____________ profitós en tota la vesprada.
de la coma és opcional, ja que la pausa és molt tènue:
b) Tots es van assabentar de la notícia a l’oficina.
• A Núria li agrada el dolç. Tots ____________ van assabentar.
Quan l’element emfatitzat és un complement directe indeterminat, el presentem c) Joan s’ha trobat la cartera a la porta de casa.
sempre precedit per la preposició de: Joan ____________ ha trobada.
d) He vist unes quantes errades en la teua redacció.
• Encara no tinc fam. De fam, encara no en tinc. / Encara no en tinc, de fam.
____________, n’he vistes unes quantes en la teua redacció.
3.2 Combinacions amb el pronom ho e) És una teoria interessant, de la qual m’agrada parlar, però en la qual no crec.
El pronom ho pot combinar amb els pronoms de complement indirecte (li ho vens, És una teoria interessant, m’agrada ____________, però no ____________ crec.
ens ho diu), però no amb els pronoms adverbials en, hi. En eixos casos, el recurs més f) Aquell polític va fugir disfressat de la comissaria.
habitual consisteix a substituir només un dels dos complements o bé silenciar el Aquell polític ____________ va fugir.
complement locatiu:
• Trau això del calaix. = Trau-ho del calaix. / Trau-ne això. / Trau-ho.
• He deixat allò a l’armari. = Ho he deixat a l’armari. / Hi he deixat allò. / Ho he deixat.
Exercici 6.
Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
Quan hi concorren el pronom neutre ho i el locatiu hi, també hi ha la possibilitat de ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
substituir el primer pel pronom el: He deixat allò a l’armari. = L’hi he deixat. gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:
3.3 Combinacions ternàries Corrents d’aigua
Les combinacions de tres pronoms febles no són molt habituals en l’oralitat, encara Les corrents oceàniques es produeixen per vàries raons, sobre tot per l’acció del
que sí que en trobem un grapat d’exemples: vent, les marees i les diferències de densitat entre dos masses d’aigua. En principi, les
• De totes les monedes que em vas donar, se me n’han perdut dos. masses d’aigua més càlides circulen per la superfície, i les més fredes per el fons marí.
Això provoca uns moviments de l’aigua a nivell superficial i, per a compensar, es
• El pastís està massa dolç, se te’n va anar la mà amb el sucre. generen uns altres de profunds que van en sentit contrari, formant després uns
En registres més formals, especialment de caràcter acadèmic, podem trobar sistemes de corrents circulars. D’aquesta manera, els oceans actuen com a una cinta
combinacions de tres pronoms com les següents: transportadora que circula al llarg de tot el planeta i que tarda uns mil anys en
completar tot el circuit.
• Vam deixar en el laboratori les mostres per als investigadors. = Els les hi vam deixar. D’una manera similar, en determinades zones del planeta, l’aigua superficial s’enfonsa
cap a les profunditats marines, mentre, en altres zones, l’aigua del fons puja a la
• Els lladres es van endur del museu les peces més valuoses. = Els lladres se les en
superfície, el que provoca un fenomen anomenat aflorament. Aquest fenomen fa que
van endur.
n’hi haja major presència de plàncton i de recursos pesquers. A nivell global, el
procés s’inicia amb l’aigua salada i freda la qual s’enfonsa a l’Atlàntic nord, es dirigeix Exercici 8.
cap el sud per les profunditats marines, voreja l’Antàrtida i, a l’alçada del sud d’Àfrica,
es bifurca en dos ramals que van cap a l’Índic i el Pacífic. Al nord d’aquests dos Relaciona cada paraula de l’àmbit nàutic amb la imatge adequada:
oceans, puja a la superfície i es barreja amb aigua més càlida. Finalment, aquest flux
càlid recorre el camí invers cap a l’Atlàntic. amarrador, arboradura, balisa, bauprés, boia, cofa,
mascaró, orsa, pastera, ull de bou

a) b) c) d) e)

f) g) h) i) j)

Exercici 9.
Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent:

a) Dir-ne més que la mar trau a les vores.
b) No trobar aigua en la mar.
c) Voler la mar i les arenes.
d) El peix, en el mar creix.
e) Estar més perdut que un garrofí en
la mar.
f) Haver-hi mar de fons.
g) Per la mar va qui paga.
1) Eixe o eixa balafia els seus diners.
2) Desitjar-ho tot amb avidesa.
3) Haver-hi un disgust latent.
4) Començar una navegació.
5) Dir a algú totes les coses roïnes
que té.
6) Ser inútil, incapaç de resoldre res.
7) Un negoci o un assumpte va bé.

C Vocabulari h) Fer-se a la mar. 8) Estar molt desorientat.

ORAL
Exercici 10.
Exercici 7.
Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
apareix entre parèntesis: tres segons més per a respondre.

Arts de pesca tradicionals

a) S__________ d) T__________ g) C__________
La pesca artesanal és una pesca ____________ (‘DEL LITORAL O QUE HI TÉ RELACIÓ, COSTER,
b) A__________ e) C__________ h) S__________
DE LA COSTA’), a xicoteta escala, que és du a terme amb embarcacions petites. Utilitza
____________ (‘CONJUNT D’ELEMENTS QUE FORMEN UN UTENSILI, ESTRI O FERRAMENTA DE PESCA, ART c) P__________ f) G___________ i) T__________
DE PESCA’) tradicionals de dimensions ____________ (‘MÉS PROMPTE, MÉS AVIAT, TIRANT A’)
reduïdes i més selectius que els de la pesca industrial. Alguns dels arts més utilitzats
actualment a la Mediterrània són els següents:
• El tresmall, que està format per tres ____________ (‘UTENSILI DE PESCA CONSTITUÏT PER UN https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u09-a01.mp3
TEIXIT DE FILS NUGATS FORMANT UNA RETÍCULA QUADRADA O ROMBAL, XARXA’) superposades, una
xicoteta al mig i altres dos de malla més ampla, unides per les ____________ (‘PART
EXTREMA D’UNA EXTENSIÓ SUPERFICIAL, QUE TOCA UNA DE LES LÍNIES QUE LA LIMITEN’), que es calen
en ____________ (‘LÍNIA TRENCADA DE MANERA QUE RECORDA LA Z’).
• La solta, que és un estri similar a l’____________ (‘UTENSILI DE PESCA DE GRANS
DIMENSIONS, QUE ES CALA PROP DE LA COSTA, DESTINAT A CAPTURAR TONYINES I ALTRES PEIXOS
MIGRADORS’), però no tan llarg, que es cala verticalment amb ploms.
D Ortografia i fonètica
• El palangre, que consisteix en una corda llarga, ____________ (EN PARTICIPI, ‘POSAR UNA
COSA DAVALL DE L’AIGUA, COBRIR D’AIGUA’), que se sosté de forma horitzontal al sòl unida Consonantisme: els grups mm, nm, mpt i mpc
pels extrems a dos cabestreres lligades als respectius ____________ (‘PEDRA DE GRANS
DIMENSIONS, LLIGADA A L’EXTREM D’UNA CORDA, QUE SERVEIX PER A FIXAR AL FONS MARÍ ALGUNS El valencià es caracteritza per l’assimilació del so [n] al so [m] sempre que estan en
UTENSILIS DE PESCA’), d'on pengen les cametes amb els ____________ (‘GANXO XICOTET DE
contacte. Aquest fenomen es pot constatar en tots els mots formats pels prefixos
con-, en-, in- seguits d’un lexema començat per m: commoure, commemorar,
FERRO QUE, PENJAT D’UN FIL, SERVEIX PER A PESCAR’) nugats i proveïts d’____________
emmarcar, emmelar, immòbil, immune, etc. Al costat d’aquestes, en la taula següent
(‘MENJAR O ARTIFICI QUE S’USA PER A ATRAURE ANIMALS, ESPECIALMENT AUS I PEIXOS’). podem veure unes altres paraules –tant del lèxic comú, com de l’especialitzat– que
• La nansa, que està feta de malla de ____________ (‘PLANTA HERBÀCIA, AMB TIGES D’ENTRE també contenen el grup mm:
60 O 80 CENTÍMETRES, CILÍNDRIQUES, RECTES I FLEXIBLES, DE COLOR VERD FOSC, QUE CREIX EN L’AIGUA
O EN ZONES HUMIDES’), ____________ (‘BRANCA PRIMA, LLARGA I FLEXIBLE PROCEDENT DE DIVERSES Altres paraules que contenen el grup mm
ESPÈCIES DE SALZE, QUE S’USA EN LA FABRICACIÓ DE CISTELLES, CADIRES DE JARDÍ, ETC.’) o un altre ammina, ammonita, dammar, flammulina, gamma, gemma, hummus, lèmming, nummular,
material, i consisteix en una peça en forma de cúpula unida per la base a una altra primmirat, psammita, summa, summe, súmmum
peça en forma d'embut. El peix hi entra per la boca ampla i ja no en pot eixir.
La pesca artesanal genera més llocs de treball que la industrial i és respectuosa amb El grup nm només el trobem en unes quantes paraules compostes en què el primer
el medi ambient, perquè no fa captures tan grans, no rebutja tants peixos, ni formant acaba en n i el segon comença per m: benmereixent, enmig, granment,
____________ (LOCUCIÓ VERBAL AMB EL VERB FER QUE SIGNIFICA ‘DESTRUIR, DETERIORAR’) els sanmarinés, tanmateix. A pesar que en l’escriptura aparega el grup nm, fonèticament
el pronunciem com a [mm].
fons marins. D’altra banda, els aplecs consonàntics mpt i mpc reflecteixen gràficament l’origen
etimològic, però els pronunciem respectivament com a [mt] i [ms]. En la taula
següent t’oferim alguns dels mots que contenen aquests aplecs. Tingues en compte
Saps que una cabestrera és que tots els derivats mantenen la mateixa ortografia:
una ansa de cordell que serveix
per a agafar la nansa de pescar? I Contenen el grup mpt Contenen el grup mpc
que cameta en l’àmbit de la pesca
acompte, apromptar, asímptota, assumpte, atemptar, assumpció, consumpció,
vol dir ‘conjunt que, en la canya
bescomptar-se, compte, consumptiu, descompte, exempt, exempció, presumpció,
de pescar, formen la boia o suro, impromptu, irredempt, peremptori, presumpte, prompte, redempció, subsumpció
el fil de niló i l’ham’? redemptor, símptoma, sumptuós, temptar, temptativa, tempteig
Exercici 11.
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han
aparegut en les taules anteriors, o bé amb una de derivada:
a) És ____________ que isquem ja cap a l’aeroport, o perdrem l’avió!
b) L’____________ de taxes depén de criteris econòmics i acadèmics.
c) El príncep va comparéixer en un saló del palau molt ____________, ple de
canelobres, objectes de joieria i obres d’art.
d) L’electricista s’ha ____________ en la factura, la suma final és incorrecta.
e) He tingut la ___________ de menjar-me un altre pastís, però finalment no ho he fet.
f) Esta botiga ofereix una amplíssima ____________ de productes d’importació.
g) Els ____________ són uns rosegadors pareguts als ratolins que viuen en la tundra.
h) El jutge no va respectar en cap moment la ____________ d’innocència dels acusats.
i) Els esternuts, el baldament i la coentor d’ulls són ____________ que t’has refredat.
j) Joan és molt ____________: ho observa tot amb molta meticulositat.
Saps que un canelobre és un candeler format per un peu i per diversos
braços on s’insereixen els ciris?
ORAL
Exercici 12.
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament:
Metamorfosi
No tinc altra memòria d’infantesa
sobre el voltant inexplorat de la ciutat
que aquell bell cercle blau de les muntanyes.
D’aquell bell cercle màgic de muntanyes,
un món, o laberint, d’ombries i de cingles,
d’humits indrets irrevocables
–amb l’amenaça alternativa de sequeres–,
Aitana n’és la reina,
amb les neus remotíssimes d’hiverns que imaginàvem
al redós del tendur.
Un món que colombràvem
agrest, puixant, reblert de meravella,
desconegut, profund a l’hora baixa,
sempre observat de lluny,
interior, verge, somiat.
Emili Rodríguez Bernabeu
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u09-a02.mp3
Saps que el tendur és la taula redona, tapada amb una tela, on solíem
posar un braser? I que redós (o redòs) significa ‘recer’? A més, colombrar
vol dir ‘veure confusament per la distància o per falta de claror’, però no
és normatiu.
Exercici 13.
Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter
general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un
vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com les
resoldries:
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u09-a03.mp3
E Expressió escrita
Exercici 14. Traducció.
Tradueix al valencià aquest fragment en italià d’una ressenya d’Oceà de Baricco.
Oceano mare è certamente uno dei romanzi più conosciuti e apprezzati di
Alessandro Baricco, forse il più poetico e sognante. È suddiviso in tre libri: Locanda
Almayer, Il ventre del mare e I canti del ritorno. La particolarità di questo romanzo,
visibile anche in altri scritti di Baricco, è lo stile: Oceano mare è, infatti, un mix di
emozioni e sensazioni, pieno di dialoghi, scenari e immagini che quasi si proiettano
nella mente di chi si immerge nella lettura. Nel testo, come in una sorta di quadro
surrealista, si possono scrutare tutti gli aspetti di una realtà immaginaria che sta alla
base della storia, grazie alle dettagliate descrizioni di luoghi e personaggi.
Recorda les similituds entre l’italià i el valencià en l’apartat «El
valencià com a pont» de les unitats 5, 6, 7 i 8 de Punt per punt C1.
Exercici 15.
Escolta dos voltes aquest àudio sobre la
contaminació del mar. Anota totes les
idees que et semblen rellevants per a
preparar un text d’unes 150 paraules,
d’acord amb les instruccions següents:
Eres docent d’ensenyament secundari i
assisteixes a una xarrada organitzada
per un col·lectiu ecologista. Vols
preparar una pàgina web perquè el teu
alumnat conega com és l’estat del mar
hui dia. En el teu text, has d’incloure
almenys els ítems següents:
• Principals abocaments al mar
• Efectes de la contaminació sobre la
vida marina
• Perills de la pesca massiva
La contaminació del mar
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u09-a04.mp3
Solucions: Exercici 7
costanera / ormejos o ormeigs / més aïna / xàrcies /
Exercici 4 vores / zig-zag o ziga-zaga / almadrava / submergida /
pedrals / hams / esquer o esca / junc o jonc / vimen o
a) si va ser, b) discussió, c) en què, d) respecte a això,
vímet / fa malbé
e) com a, f) la ira dels déus, g) mesquinesa, h) en va datar,
i) i va afirmar, j) el filòsof grec, k) la ubicació del qual, Exercici 8
l) degué
a) mascaró, b) boia, c) ull de bou, d) orsa, e) pastera,
Exercici 5 f) arboradura, g) cofa, h) bauprés, i) balisa, j) amarrador
a) res de, b) se n’hi, c) se la hi, d) D’errades, e) parlar-ne /
Exercici 9
hi crec, f) n’hi
a5, b6, c2, d7, e8, f3, g1, h4
Exercici 6
Corrents d’aigua Exercici 10
Les corrents oceàniques Els corrents oceànics es a) sirga, b) allipebre, c) parany, d) trirrem, e) catamarà,
produeixen per vàries diverses raons, sobre tot sobretot f) gavarra, g) cuirassat, h) sonar, i) torpede
per l’acció del vent, les marees i les diferències de densitat
entre dos masses d’aigua. En principi, les masses d’aigua Exercici 11
més càlides circulen per la superfície, i les més fredes per el a) peremptori, b) exempció, c) sumptuós, d) bescomptat o
pel fons marí. Això provoca uns moviments de l’aigua a descomptat, e) temptació, f) gamma, g) lèmmings,
nivell superficial i, per a compensar, es se’n generen uns h) presumpció, i) símptomes, j) primmirat
altres de profunds que van en sentit contrari, formant que
formen després uns sistemes de corrents circulars. Exercici 13
D’aquesta manera, els oceans actuen com a com una cinta 1) [meðúsa] – [meðúza], 2) contacten la pell – contacten
transportadora que circula al llarg de tot el planeta i que amb la pell, 3) picadura – picada, 4) si veem alguna – si en
tarda uns mil anys en a completar tot el circuit. veem alguna, 5) tenim que eixir – hem d’eixir
D’una manera similar, en determinades zones del planeta,
l’aigua superficial s’enfonsa cap a les profunditats marines, Exercici 14. Solució orientativa
mentre mentre que, en altres zones, l’aigua del fons puja a Oceà és, certament, una de les novel·les més conegudes i
la superfície, el que cosa que / la qual cosa provoca un preades d’Alessandro Baricco, tal volta la més poètica i
fenomen anomenat aflorament. Aquest fenomen fa que somiadora. Està subdividida en tres llibres: Pensió Almayer,
n’hi hi haja major presència de plàncton i de recursos El ventre del mar i Els cants del retorn. La particularitat
pesquers. A nivell escala global, el procés s’inicia amb d’aquesta novel·la, visible també en altres escrits de
l’aigua salada i freda la qual que s’enfonsa a l’Atlàntic nord, Baricco, és l’estil: Oceà és, de fet, una mescla d’emocions i
sensacions, plena de diàlegs, escenaris i imatges que quasi
es dirigeix cap el cap al sud per les profunditats marines,
voreja l’Antàrtida i, a l’alçada a l’altura del sud d’Àfrica, es es projecten en la ment de qui s’immergeix en la lectura. En
bifurca en dos ramals que van cap a l’Índic i el Pacífic. Al el text, com en una mena de quadre surrealista, es poden
nord d’aquests dos oceans, puja a la superfície i es barreja escrutar tots els aspectes d'una realitat imaginària que està
amb aigua més càlida. Finalment, aquest flux càlid recorre en la base de la història, gràcies a les detallades
el camí invers cap a l’Atlàntic. descripcions de llocs i personatges.
Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura h
Cita c vembre, 18.00
no
24 de alencià
em a en v
Cin
tes ant
Masco d'Alac
nive rsitària S0f
Seu U /2AqM
/bit.ly
https:/

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 10. Animalets

A Comprensió escrita i expressió oral Exercici 3. Exposició individual.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
Exercici 1. Assisteixes a una reunió de l’AMPA de l’escola dels teus fills. El motiu de la reunió és
decidir quines excursions plantejarà enguany el centre a partir de les propostes que
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo, els hi exposeu. Tu voldries que una de les excursions consistira a visitar una granja
comentar-lo o desenvolupar-lo: escola. Per a exposar la teua proposta, pots seguir el guió següent:

Els animals que ens acompanyen • Salutació i presentació personal

Estimar els animals o no fer-ho, heus ací la qüestió. Els animals ens acompanyen al • Proposta d’excursió: lloc, data, horari,
llarg de les nostres vides. Són, tantes vegades, una presència que recorre la casa i, de mitjà de transport
tant en tant, ve a dir-nos l’amor que ens professa mentre es frega contra nosaltres. • Animals que podran veure en la granja escola
Ens corprenen, sempre, amb eixa cara de tristor sincera i insondable que posen cada
volta que ens n’anem a treballar, només comparable a la joia que manifesten quan • Activitats complementàries que hi podrien fer
per fi tornem a casa. • Benefici educatiu que en poden extraure
Els animals que ens acompanyen ens amaren els records de tota la vida. Els gats que • Agraïment
habitaven la casa de la iaia i que es menjaven les sobres de l’arròs. Les gallines que
cloquejaven al corral, amb els ous calents encara al joquer, acabats de pondre. La
constant xiuladissa de teuladins i caderneres als arbres, quina manera més dolça de Consells:
despertar-se. La gosseta asseguda al rebedor, estàtica, contemplant la porta de casa,
anhelant veure entrar el pare o la mare. • En la situació comunicativa, no pretengues exposar de colp tots els arguments
en una única intervenció. Seran més efectius si els expliques calmadament en
En la infantesa, els animals són, a més a més, la substància de la fantasia. Xiquets i diversos torns.
xiquetes creixen amb contes tradicionals protagonitzats per raboses, conills o gats;
amb llibres plens de lleons, girafes o elefants; amb dibuixos animats que representen • No deixes cap ítem de l’exposició individual sense desenvolupar i aprofundeix
porquets, ossos o ovelles; o amb pel·lícules infantils que recreen des de cervos, en els que consideres més importants per al teu propòsit.
panteres o llops, fins a peresosos, mamuts o tigres dents de sabre.
No obstant tanta tendresa, eixa arcàdia feliç s’esvaeix en alguns casos a partir d’una
certa edat. És aleshores quan, mentre alguns cometen la crueltat més espantosa,

molts altres la banalitzen i la normalitzen. Com es pot deixar d’estimar els animals
que ens acompanyen? Què provoca que, de colp i volta, algú trobe un goig insà per
burxar-los, maltractar-los o, fins i tot, ferir-los fins a la mort? No se sap o no s’ha
buscat prou, però potser caldria començar a preocupar-se’n. Perquè, certament, en
les lleis de la natura –que tan cruels ens semblen a voltes– no hi ha cap altre
comportament equiparable.
Saps que burxar significa ‘punxar amb un instrument o arma acabat en
punxa’? En sentit figurat, també vol dir ‘incitar a algú a revelar un secret’.
Saps que el terme mascota, que ara se sol usar com a sinònim de animal de
companyia, significa en origen ‘persona, animal o cosa que es creu que
porta sort’?
Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte:
a) Defenses que els animals mereixen un respecte absolut envers la seua integritat i,
per això, argumentes que no se n’han d’usar ni en espectacles de circ, ni en cap
festivitat, ni en qualsevol altre acte en què puguen resultar ferits.
b) Defenses que els animals mereixen que es respecte el seu dret a la vida, però que
poden ser usats en alguns actes lúdics i festius tradicionals, en els quals la seua
supervivència està garantida.
B
Gramàtica
Els pronoms (II)
4. Els pronoms relatius
Els pronoms relatius estableixen un vincle entre l’antecedent (que pot ser un
substantiu o una oració) i l’oració subordinada relativa que introdueixen (que fa una
funció similar a la d’un adjectiu). Els pronoms relatius són que, qui, què, el qual (i
flexió) i on.
4.1 Substantivació de l’oració relativa
Igual que passa amb els adjectius, les oracions relatives poden substantivar-se,
encara que aquest fenomen només pot ocórrer quan són introduïdes pel
pronom que:
• Substantivació de l’adjectiu: –Per quin camí va? –Pel camí vell. = Pel vell.
• Substantivació de l’oració relativa: –Per quin camí va? –Pel camí que li vas indicar
tu. = Pel que li vas indicar tu.
Com veem, quan se substantiven aquestes oracions relatives podem trobar
l’estructura [preposició + article + que]:
• –Vols algun llibre més? –Amb els que m’ha deixat l’oncle en tinc prou.
• –En quina reunió ho vau decidir? –En la que vam fer la setmana passada.
4.2 L’antecedent és una oració
De vegades, l’antecedent de l’oració relativa no el representa un substantiu, sinó tota
una oració prèvia. En eixos casos, per a reprendre l’antecedent, els pronoms relatius
es recolzen en mots semànticament buits i formen estructures com la qual cosa, cosa
que o fet que:
• L’entrenador va rebre una gran ovació, la qual cosa el va emocionar.
Aquestes estructures també poden anar precedides de preposició, d’acord amb la
funció sintàctica que ocupen en l’oració relativa:
• L’entrenador va rebre una gran ovació, de la qual cosa m’alegre moltíssim.
Per contra, l’estructura formada per l’article neutre el i la conjunció que (el que) ens
permet introduir oracions abstractives, però no reprendre un antecedent oracional:
• T’he dit mil voltes que el que vull és que sigues bon xic.
• Però tu no em fas cas, *el que em fa estar trist. = la qual cosa em fa estar trist.
 Fascicle 10. Animalets
4.3 El pronom relatiu ocupa la funció de complement del nom Tindre cura dels animals de companyia
En ocasions, el pronom relatiu ocupa la funció de complement del nom en l’oració Els teus animals saben fer bé moltes coses, però una de les que no fan gens bé és
relativa. Fixa’t en aquestes dos oracions simples: M’agrada el cotxe. El color del cotxe evitar els paràsits. Necessiten que els ajudes. Els mesos d’estiu poden esdevindre per
és blanc. Si les unim en una única oració composta, el resultat és el següent:
a ells un autèntic camp de batalla (a)____________ la proliferació de paràsits, com
• M’agrada el cotxe el color del qual és blanc. ara mosquits, puces o (b)____________, i per les malalties que provoquen.
Com veus, evitem la repetició de l’antecedent (el cotxe) gràcies al pronom el qual (i Amb una picada, alguns mosquits poden transmetre la (c)____________, malaltia
flexió), que concorda en gènere i nombre amb el nom substituït. Ací en tens més que (d)____________ òrgans i pot causar lesions epidèrmiques, oculars o renals,
exemples: entre altres. El moment del dia (e)____________ hi ha més mosquits és a poqueta
• He vist la pel·lícula. El protagonista de la pel·lícula és Tom Hanks. = He vist la nit, per (f)____________ convé evitar llargs passejos a eixes hores. Per a diagnosticar
pel·lícula el protagonista de la qual és Tom Hanks. aquesta malaltia, cal un examen clínic. Si bé no es pot (g)____________
completament, amb un control regular i el tractament adequat, l’animal pot
• Han trasplantat els arbres. Les arrels dels arbres alçaven el terra. = Han trasplantant
els arbres les arrels dels quals alçaven el terra. mantindre una bona qualitat de vida. Les puces transmeten paràsits intestinals i
poden causar al·lèrgies i anèmies. Com que l’animal es (h)____________
Aquestes construccions també poden anar precedides de preposició, d’acord amb la instintivament on l’han picat, pot provocar-se una dermatitis o, fins i tot,
funció sintàctica que ocupe el nom complementat pel relatiu:
(i)____________ i ennegriment de la pell. Els àcars són transmissors de malalties
• Viu en un lloc llunyà. No vull oblidar-me del nom d’eixe lloc. = Viu en un lloc llunyà greus, com la babesiosi, que alteren la sang i provoquen als animals un
del nom del qual no vull oblidar-me. (j)____________ general, febra i un menor flux de la sang.
4.4 Les oracions explicatives Per a evitar tots aquests problemes, la clau és acudir al veterinari amb el primer
símptoma i protegir els animals de companyia amb tots els recursos
Les oracions subordinades relatives explicatives són les que afigen una segona
(k)____________ disposes, com ara collars o pipetes que (l)____________ tots
informació relacionada amb l’antecedent, però, a diferència de les especificatives, no
en restringeixen l’abast. Nota la diferència entre aquests dos exemples. El primer aquests paràsits.
correspon a una oració especificativa i el segon a una d’explicativa:
• Els periòdics que ja no informen amb rigor estan perdent molts lectors. Saps que una pipeta és una dosi de medicament antiparasitari que
• Els periòdics, que ja no informen amb rigor, estan perdent molts lectors. s’aplica als animals domèstics? I que el terme menescal (en femení,
menescala) és sinònim de veterinari?
Com pots comprovar, les oracions explicatives presenten una lleugera pausa en la
dicció, que reflectim en l’escriptura amb comes. També les podem construir amb el
pronom el qual (i flexió), que aporta un matís més formal: a) a causa de a base de gràcies a
• Els periòdics, els quals ja no informen amb rigor, estan perdent molts lectors. b) garrepes caparres tàperes
També utilitzem els pronoms que i el qual (i flexió) quan l’antecedent de l’oració c) leixmaniosis leishmaniosis leishmaniosi
subordinada relativa és una persona: d) afecta a diversos afecta diversos afecta a alguns
e) en el que en el què en què
• El treball l’ha conclòs el company nou, que ha fet un gran esforç.
f) cosa que el que la qual cosa
• El treball l’ha conclòs el company nou, el qual ha fet un gran esforç. g) guarir guarnir guaitar
Tot i això, potser has llegit o sentit en alguna ocasió el pronom qui per a aquesta funció: h) grata i es llampa rasca i es llega grata i es llepa
• El treball l’ha conclòs el company nou, qui ha fet un gran esforç. i) pèrdua de pel pèrdua de pèl perduda de pel
j) abastament abatiment abastiment
Aquesta última opció, replegada en el DIEC, però no en el DNV, és menys
recomanable que les que hem vist més amunt. k) dels que de què dels què
l) repel·lisquen repelen repel·len
5. Els pronoms interrogatius
Les partícules interrogatives són els pronoms què, qui, on, quan i com, i els adjectius
quin i quant, que flexionen en gènere i nombre. En ocasions poden anar precedits de Exercici 5.
preposicions: per què, des de quan, contra qui, etc.
Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
5.1 El pronom qui en funció de complement directe En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
febles corresponents:
El pronom interrogatiu qui en funció de complement directe pot anar precedit o no
de la preposició a: a) No he vingut pel camí que em vas indicar, sinó pel camí que jo recordava.
• Qui has vist en la festa? = A qui has vist en la festa? No he vingut pel camí que em vas indicar, sinó ____________ jo recordava.
Tot i això, algunes oracions sonen molt més naturals amb la preposició a: b) Les atletes, que van rebre una subvenció, han arribat a la final.
Les atletes, ____________ van rebre una subvenció, han arribat a la final.
• A qui preocupa la guerra del Iemen? c) Anirem a les botigues que tenen els millors productes.
5.2 Interrogatives directes i indirectes Anirem a les botigues els productes ____________ són els millors.
d) El company amb el qual comparteixes taula abans estudiava amb mi.
Els pronoms interrogatius presenten la mateixa forma en les oracions interrogatives
directes i en les indirectes: El company ____________ comparteixes taula abans estudiava amb mi.
e) Em sent orgullosa d’haver fet una donació a la protectora d’animals.
• Per què m’has molestat? = Explica’m per què m’has molestat. He fet una donació a la protectora d’animals, ____________ em sent orgullosa.
• Cap a quina direcció hem d’anar ara? = Indica’m cap a quina direcció hem d’anar ara. f) Increïblement ningú va veure cap cosa aquella nit.
És increïble que ningú ____________ aquella nit.
5.3 L’adjectiu quin habilitat com a pronom
L’adjectiu interrogatiu quin es pot habilitar com a pronom quan el nom que modifica
és conegut i l’elidim: Exercici 6.
• –Saps ja quina novel·la triaràs? –No, encara no sé quina triaré. Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
• Encara estic pensant quin plat demanaré. Quan em decidisca, et diré quin. gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:
5.4 Quin i quant amb valor exclamatiu L’apicultura
Els adjectius quin i quant també poden assolir valor exclamatiu i intensificar el L’apicultura és una tradició mil·lenària que consisteix en cuidar un eixam d’abelles
substantiu que acompanyen: dintre de ruscos, obtenint-ne la mel i uns altres productes, com la gelea reial.
• Quina vergonya! Quant de rebombori! L’apicultura és una professió molt lligada a la sostenibilitat, asseguda al llarg de la
història i pròpia del món rural. Es tracta d’una labor manual i metòdica, que, com
Per a ponderar un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial, usem l’adverbi que: altres tasques agrícoles, se’n preocupa constantment de l’oratge, perquè d’ell depén
• Que interessant! Que lluny que viu! Que de pressa que escrius! la salut de les abelles i la producció de mel.

Si vols repassar aquesta lliçó, pots consultar Punt per punt C1,
unitat 8, secció B2: «Els pronoms relatius» i secció D: «L’oració
composta. Subordinades adjectives», i unitat 7, secció B2: «Els
interrogatius i els exclamatius».

Exercici 4.
Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
la graella:
L’abella de l’espècie Apis mellifica és la més estenguda per tot el món. En un rusc, Exercici 8.
l’individu sempre se supedita al conjunt de la colònia a la que pertany. Les abelles
desenvolupen una activitat fonamental per a l’alimentació de l’ésser humà: la En el requadre següent apareixen diversos verbs que al·ludeixen al crit propi que
pol·linització. Sinó la dugueren a terme, es reduiria en un 75% el rendiment de les emeten alguns animals. Relaciona’ls amb la imatge corresponent:
collites. A més dels cultius, vora un 90% de les flors silvestres poden floréixer gràcies
a les abelles i altres insectes. belar, bramar, bramular, clacar, esbramegar, escatainar,
Els patrons de convivència de les abelles són tant complexes que constitueixen el esgaripar, esgüellar, grallar, grunyir, lladrar, maular, parrupar, piular,
major grau d’organització social del món animal, amb tres castes ben diferenciades: raucar, renillar, rugir, trompetejar, udolar, xericar
l’abella reina, que és la única que es reprodueix; les obreres, sense capacitat
reproductora, que es dediquen a recol·lectar el pol·len i cuidar de les cries, i els
abellots, l’única funció vital de les quals és fertilitzar a l’abella reina. a) b) c) d) e)

Saps que el rusc fa referència a l’habitacle, natural o artificial, on viuen

les abelles i altres himenòpters? Són termes sinònims el buc, l’arna o
l’arnera. D’altra banda, una bresca és cada una de les estructures de cera,
compostes de cel·les hexagonals, on depositen el pol·len i crien les larves.
f) g) h) i) j)

C Vocabulari
Exercici 7.
k) l) m) n) o)
Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que
apareix entre parèntesis:

Les races de gossos

Cada raça canina engloba un grup de gossos que comparteixen unes característiques
similars, tant d’aparença, com de comportament, perquè provenen d’uns
avantpassats comuns que van ser criats selectivament durant milers d’anys per a
p) q) r) s) t)
aconseguir unes qualitats específiques. L’objectiu d’aquest procés era domesticar els
gossos i traure’n rendiment en diverses tasques, com ara la caça, la protecció de la
llar, la cura del ____________ (‘CONJUNT D’ANIMALS DE LA MATEIXA ESPÈCIE, COM ARA OVELLES O
CABRES, QUE ES CRIEN I PASTUREN JUNTS’) o la companyia.
El resultat ha sigut la constitució d’una gran diversitat de races, les quals, d’acord
amb els estudis genètics, s’han classificat en quatre grups. El primer correspon als
____________ (‘ESTIRP, GRUP D’INDIVIDUS EMPARENTATS, CLASSE O CONDICIÓ’) més antics, entre
els quals es compten races com el husky siberià, el ____________ (‘RAÇA DE GOS DE
CAÇA DE COS LLARG I ESVELT, DE VENTRE RETRET, CRANI MENUT I POTES LLARGUES I PRIMES’), el
Exercici 9.
pequinés o el shihtzu, d’origen ____________ (‘NATURAL DEL NEPAL’), entre altres. El Relaciona els termes del requadre de l'esquerra amb els sinònims corresponents del
segon són els tipus mastí, que reuneix races com el ____________ (‘RAÇA DE GOS QUE ES requadre de la dreta:
CARACTERITZA PER SER PASTOR DE BOUS’), el bòxer, el ____________ (‘RAÇA DE GOS CORPULENT I
BRAU, DE MORRO MOLT APLANAT, I DE CUA I PÈL CURTS’, ADAPTACIÓ DEL TERME ANGLÉS BULLDOG,), el arpa, banya, bordar, fibló, gropa, anca, boç, cadellada, clau, corn,
pastor alemany o el gos ____________ (‘RAÇA DE GOS ENSINISTRAT PER A LOCALITZAR LA PEÇA morrió, musell, peüngla, ullal, ventrada fiçó, lladrar, morro, peülla, urpa
ABATUDA I PORTAR-LA AL CAÇADOR’, CORRESPONENT A LA VEU FRANCESA RETRIEVER) del Labrador. El
tercer inclou els gossos ____________ (‘GOS QUE ÉS USAT PER A GUIAR I TANCAR ELS ANIMALS
DE PASTURA’), amb races com el pastor belga, el pastor ____________ (‘NATURAL DE ORAL
CROÀCIA) o el carlí. Mentre que el quart grup és el més nombrós i està format pels Exercici 10.
gossos més moderns, com el caniche, el cocker, el gran danés, el setter o el terrier, Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
entre altres. Aquesta proposta de ____________ (‘PART DE LA BIOLOGIA QUE CLASSIFICA ELS segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
ÉSSERS VIUS EN GRUPS DE DIFERENT CATEGORIA’), però, deixa encara fora moltes races, tres segons més per a respondre.
algunes de ben conegudes, com el gos ____________ (‘RAÇA DE GOS AUTÒCTON, DE TALLA
MENUDA, CARA ESTRETA I ORELLES ALÇADES, USAT PER A CAÇAR CONILLS, TALPS I RATES D’AIGUA’) a) C__________ d) C__________ g) C__________
valencià o el ____________ (‘RAÇA DE GOS DE TALLA MITJANA, DE PELATGE CURT I BLANC AMB b) E__________ e) L__________ h) V__________
TAQUES CIRCULARS NEGRES’).
c) T__________ f) E___________ i) X__________
Es considera que un gos pertany a una raça pura quan els seus dos progenitors
també hi pertanyen. Quan els progenitors són de races distintes, els descendents són
de raça ____________ (‘QUE PROVÉ DE L’ENCREUAMENT DE DOS RACES O VARIETATS DISTINTES’).
Alguns cans, finalment, no corresponen a cap raça definida i reben el nom genèric de
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
____________ (‘GOS DE CASTA MENUDA’). c2-u10-a01.mp3

Saps que la desclosa, en l’àmbit de la zoologia, fa referència al moment en

què les cries d’un animal ovípar trenquen la closca i ixen de l’ou o del capoll?
I que el terme enze (o enza) genera la locució fer l’enze, que significa
‘provocar, molestar’?

D Ortografia i fonètica
Consonantisme: els grups mn i nn

El grup mn apareix amb bastant freqüència en valencià: alumne, calúmnia, columna,

Saps que els noms de les races que no han experimentat una adaptació
gràfica al valencià s’escriuen en cursiva? I que, en canvi, escrivim amb
redona els noms que sí que s’hi han adaptat?
damnificar, somni... La pronúncia dels dos sons sol ser clara i diferenciada, ja que
cada un se situa en una síl·laba diferent: a-lum-ne, co-lum-na. Tot i això, cal fer un
parell de remarques:
• En les paraules d’origen grec que comencen amb el prefix mnemo- (‘record’), com
ara mnemotècnia o mnemotècnic, el grup mn sona simplement com a [n].
• Les paraules formades a partir del prefix somni- (‘son’) mantenen majoritàriament
el grup mn: somnàmbul, somnambulisme, somnífer, somnolència, insomne... En canvi,
en alguns mots, el grup es redueix només a una m. Així, al costat de somni, somniar i Exercici 13.
ensomniar, també són possibles somi, somiar i ensomiar. Mentre que, en altres casos,
la forma normativa consolidada és amb m: somiador, somiatruites. Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter
En la taula següent t’oferim unes altres paraules que també contenen el grup mn: general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un
vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com les
Paraules que contenen el grup mn resoldries:
amnèsia, amniòtic, amnistia, anamnesi, autumnal, condemna, damnar, domna, gimnàs,
gimnosperm, indemne, límnic, òmnibus, omnímode, omniscient, omnívor, paramnèsia
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u10-a03.mp3
El grup nn és també molt freqüent: bienni, connotar, ennegrir, innat... Per a
pronunciar-lo correctament, hem de geminar la n, de manera que cada so se situa en
una síl·laba diferent: con-no-tar, in-nat. Tingues en compte, però, les remarques
següents:
• Les paraules tennis, tennista o frontennis poden mantindre el grup nn del terme
anglés de què provenen (tennis), o bé poden reduir-lo a una única n: tenis, tenista,
Recorda les similituds

E
frontenis.
• Si bé el castellà ha reduït el grup nn a una sola n en alguns mots, el valencià no ha
experimentat aquest fenomen: connectar, connexió, innocent, innocència, innocu,
Expressió escrita entre el francés i el
valencià en l’apartat «El valencià
innocuïtat... com a pont» de les unitats 1, 2, 3 i
En la taula següent t’oferim unes altres paraules que també contenen el grup nn: 4 de Punt per punt C1.
Exercici 14. Traducció.
Paraules que contenen el grup nn Tradueix al valencià aquesta sinopsi en francés d’un documental sobre balenes.
annals, annex, biennal, bienni (i tots els compostos de –ennal o –enni), cànnabis, connivència,
Documentaire: Les Îles Féroé et les baleines (2013)
connubi, estànnic, fennec, hosanna, innervar, innúmer, mannà, panna, penna, perenne, sunna,
sunnisme, tarannà, tennessi, xenna Dans cet archipel danois situé entre l’Islande et l’Ecosse a lieu chaque année une
tradition culturelle qui consiste à chasser des centaines de cétacés (baleines, orques,
dauphins…) pour après les manger. Non seulement les conditions dans lesquelles est
effectuée cette chasse causent d’attroces souffrances aux animaux, mais des
Exercici 11. recherches scientifiques ont prouvé que la consommation de cette viande est
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han responsable de nombreux problèmes de santé. Malgré tout, certains habitants de l’île
aparegut en les taules i les explicacions anteriors, o bé amb una de derivada: défendent avec ferveur cette coutume très ancrée dans leur patrimoine historique et
n’ont pas l’intention d’arrêter. Ce documentaire réunit le point de vue des Féroïens
a) Mon pare pateix ____________: algunes nits, s’alça attachés à leur tradition, celui du médecin décourageant cette pratique pour des
del llit i es posa a caminar adormit per la casa. raisons de santé et montre le combat de l’ONG Sea Shepherd.
b) El ____________ és un mamífer carnívor, semblant
a la rabosa, que viu al desert.
c) He aplicat diversos recursos ________________ Exercici 15. Mamífers de la Terra representats per pes
per a aprendre millor els temes de l’examen.
Escriu un text de més = un milió de tones
d) El líquid ____________ és fonamental per al de 350 paraules a partir humans animals de companyia i ramat animals salvatges
desenvolupament de l’embrió i, després, del fetus. de la proposta següent i porcs
e) Al voltant de l’oceà Àrtic, les ____________ de gel anaven a la deriva. d’acord amb les dades ramat
f) Diversos col·lectius socials demanen la legalització del ____________ amb finalitats recollides en la cabres
terapèutiques. infografia:
g) Alguns fets que estem vivint hui dia passaran a formar part, sens dubte, dels Fes un reportatge per a
____________ de la història. una revista de biologia
h) El teu amic té un ____________ molt agradable i dialogant. de caràcter divulgatiu,
i) Segons la Bíblia, el ____________ és l’aliment que envià Déu al poble hebreu en què analitzes la
durant la travessia del desert. distribució de mamífers ovelles
j) La ____________ és un trastorn greu de la memòria, que fa que s’obliden els al món i assages sobre
TOTAL
sentits de les paraules. la influència que poden humanS 30,4% elefants cavalls
tindre els humans sobre animals de companyia i ramat 66,7%
aquestes dades. animals salvatges 2,9%
ORAL
Exercici 12.
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament: Solucions: buldog / cobrador o portador / d’atura / croat /
taxonomia / rater / dàlmata / mestissa / petaners
Exercici 8
Exercici 4
a) trompetejar, b) bramar, c) bramular, d) renillar, e) grallar,
a) a causa de, b) caparres, c) leishmaniosi, d) afecta
f) escatainar, g) maular, h) raucar, i) rugir, j) clacar,
diversos, e) en què, f) la qual cosa, g) guarir, h) grata i es
Podries llepa, i) pèrdua de pèl, j) abatiment, k) de què,
k) esgaripar, l) esbramegar, m) belar, n) xericar, o) grunyir,
duries vestits l) repel·lisquen
p) piular, q) lladrar, r) esgüellar, s) udolar, t) parrupar
Si haguessis nascut de sac o de seda, Exercici 9
Exercici 5
en una altra terra, sabates de pell arpa-urpa, banya-corn, bordar-lladrar, fibló-fiçó,
a) pel que o per aquell que, b) les quals, c) de les quals,
podries ser blanc, o tosca espardenya, d) amb qui, e) de la qual cosa, f) vera res o veiés res gropa-anca, morrió-boç, musell-morro, peüngla-peülla,
podries ser negre... o aniries nu ullal-clau, ventrada-cadellada
Exercici 6
perdut per la selva. Exercici 10
Un altre país L’apicultura
a) cerra, b) enze o enza, c) tòtil, d) cullerot, cullereta, cabut
fora casa teva, Podries llegir L’apicultura és una tradició mil·lenària que consisteix en a
o capgròs, e) llimac, f) ermità, g) carinar,
i diries «sí» contes i poemes, cuidar un eixam d’abelles dintre de ruscos, obtenint-ne i
h) vermívor-vermívora, i) xitxarra
en una altra llengua. o no tenir llibres les mans ben obertes obtindre’n la mel i uns altres productes, com la gelea reial.

T’hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
Podries
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u10-a02.mp3
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries... podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
i ajudar qui ve L’apicultura és una professió molt lligada a la sostenibilitat,
asseguda assentada al llarg de la història i pròpia del món
fugint de la guerra, rural. Es tracta d’una labor manual i metòdica, que, com
fugint del dolor altres tasques agrícoles, se’n es preocupa constantment de
i de la pobresa. l’oratge, perquè d’ell en depén la salut de les abelles i la
producció de mel.
Si tu fossis nat L’abella de l’espècie Apis mellifica és la més estenguda
a la seva terra, estesa per tot el món. En un rusc, l’individu sempre se
la tristesa d’ell supedita al conjunt de la colònia a la que a què / a la qual
pertany. Les abelles desenvolupen una activitat fonamental
podria ser teva.
per a l’alimentació de l’ésser humà: la pol·linització. Sinó Si
no la dugueren a terme, es reduiria en un 75% el rendiment
Joana Raspall de les collites. A més dels cultius, vora un 90% de les flors
silvestres poden floréixer florir gràcies a les abelles i altres
insectes.
Els patrons de convivència de les abelles són tant tan
complexes complexos que constitueixen el major grau
d’organització social del món animal, amb tres castes ben
diferenciades: l’abella reina, que és la única l’única que es
reprodueix; les obreres, sense capacitat reproductora, que
es dediquen a recol·lectar el pol·len i cuidar de Ø les cries, i
els abellots, l’única funció vital de les quals dels quals és
fertilitzar a Ø l’abella reina.
Exercici 7
ramat / llinatges / llebrer / nepalés / bover o bouer /
Exercici 11
a) somnambulisme, b) fennec, c) mnemotècnics,
d) amniòtic, e) pannes, f) cànnabis, g) annals, h) tarannà,
i) mannà, j) paramnèsia
Exercici 13
1) amb l’objectiu de que – amb l’objectiu que, 2) mitjà –
medi, 3) [projeksións] – [pɾoʤeksións], 4) albergue –
alberg, 5) del calor – de la calor
Exercici 14. Solució orientativa
Documental: Les illes Fèroe i les balenes (2013)
En aquest arxipèlag danés situat entre Islàndia i Escòcia té
lloc cada any una tradició cultural que consisteix a caçar
centenars de cetacis (balenes, orques, dofins...) per a
menjar-se’ls després. No solament les condicions en les
quals és efectuada aquesta caça causen atroços sofriments
als animals, sinó que recerques científiques han provat que
el consum d’aquesta carn és responsable de nombrosos
problemes de salut. Malgrat tot, certs habitants de l’illa
defenen amb fervor aquest costum molt ancorat en el seu
patrimoni històric i no tenen pas la intenció d’interrompre’l.
Aquest documental reuneix el punt de vista dels feroesos
lligats a la seua tradició, el del metge que desaconsella
aquesta pràctica per raons de salut i mostra el combat de
l’ONG Sea Shepherd.

Saps que un crostó és un tros de pa o de formatge en què abunda la

crosta? També pot fer referència als daus de pa fregit que se serveixen Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
amb algunes sopes, ensalades o cremes. puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura de 20
18
Cita c de desembre d'acreditació
Fins a
l5 roves lacant
-te en les p ersitat d'A
Inscriu iv
e la Un
ncià d Tg4
de vale 2BqD
p s:/ /bit.ly/
htt

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 11. Educació física

A Comprensió escrita i expressió oral
Exercici 1.
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo,
comentar-lo o desenvolupar-lo:
Mantindre’t en bones condicions físiques
Mantindre’t en una bona condició física és un propòsit que no hauries d’abandonar en
cap moment de la vida. Per a comprovar en quin estat físic et trobes i si has adquirit
uns bons hàbits vitals, et plantejarem cinc preguntes, a les quals voldríem que
respongueres amb sinceritat i, simplement, amb un sí o un no:
• En general, mantens una alimentació sana i equilibrada?
• Sols respectar les hores de son i descansar cada nit set hores o més?
• Et procures un entorn agradable per a desenvolupar les teues aficions?
• Fas els teus desplaçaments quotidians a peu o en bicicleta?
• Practiques algun esport almenys una volta per setmana?
Si has respost afirmativament a aquestes cinc qüestions, ben probablement podrem
col·legir que les teues condicions físiques són prou bones. Però, per contra, si
predomina el no, potser convé que comences a posar fil a l’agulla. És cert que
consolidar uns bons hàbits no depén només de la voluntat individual, sinó també
d’uns altres factors, principalment del temps lliure de què disposes, de l’horari laboral
o de l’entorn immediat en el qual et mous, entre altres. Però, fins i tot en els contextos
més negatius, convé no acostumar-se a posar excuses de mal pagador: de vegades,
la diferència entre cuidar-te una mica o no fer-ho gens és la mateixa que hi ha entre
fer un passeig de trenta minuts per un parc mentre et menges una poma; i asseure’t
eixa mitja hora en un banc d’un carrer infestat de trànsit mentre t’enguls un dònut.
Practicar esport amb una certa freqüència és una de les millors activitats que pots
dur a terme per a mantindre’t en forma. Però cal que tingues en compte alguns
consells. Per exemple, a partir d’una certa edat, són preferibles els esports aeròbics
(com ara, el senderisme, el cicloturisme, la natació o el ioga), per davant d’uns altres
de més intensos, com el futbol, el bàsquet o l’alpinisme. Tampoc no has de fer
esforços excessius en una única sessió, perquè això sol provocar cruiximent i
aleshores necessitaràs uns quants dies per a recuperar-te completament. D’altra
banda, recorda que, per a eixir a córrer o a fer camí, no necessites fer grans
inversions. Ni cal lluir roba fluorescent impecable, ni tampoc aparells tecnològics
capaços de mesurar-ho tot: quilòmetres, velocitat, temps, pulsacions, desnivells
acumulats... Simplement, ix i mou-te!
Saps que posar fil a l’agulla és una frase feta que significa ‘començar a
actuar’? I que cruiximent i baldament són dos mots sinònims que fan
referència a l’esgotament provocat per un esforç físic excessiu?
Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte:
a) Defenses que, per a millorar el benestar físic d’infants i jóvens, cal augmentar les
hores dedicades a l’assignatura d’educació física a l’escola i l’institut, i
conscienciar-los de la necessitat de mantindre’s en forma.
b) Defenses que, per a millorar el benestar físic d’infants i jóvens, cal animar-los a
practicar diverses modalitats esportives en horari extraescolar, de manera que una part
de les hores de l’assignatura d’educació física es puga destinar a unes altres matèries.
Exercici 3. Exposició individual.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
Eres infermera o infermer en un centre de salut públic. Hui fas una xarrada en una llar
de persones jubilades per a explicar la campanya «Moure’s és benestar», que pretén
conscienciar la gent major dels beneficis d’una vida activa. Pots seguir el guió següent:
• Salutació i presentació personal
• Motivació i objectius de la campanya
• Activitats recomanades per a estimular
la capacitat sensorial
• Exercicis físics recomanats per a
mantindre la motricitat
• Consells i precaucions
• Comiat i agraïment
Consells:
• A voltes, les postures que es plantegen en una situació comunicativa
poden enriquir-se mútuament, de manera que el debat pot desembocar en
una proposta de consens.
• Per a desenvolupar alguns ítems de l’exposició individual, pots preveure
les preguntes que et podria formular el públic i incloure les respostes en el
teu discurs.
B Gramàtica
Les preposicions (I)
Les preposicions són un tipus de paraules la funció de les quals és connectar
sintàcticament els diversos components de l’oració i establir relacions de significat
entre aquests. Les preposicions formen una categoria gramatical tancada i es
classifiquen, a grans trets, en àtones (a, amb, de, en, per, per a), tòniques (contra,
durant, entre, segons, sense...), compostes (cap a, com a, des de, fins a) i adverbials
(davant de, darrere de, dins de...). A més, com veurem, també disposem de diverses
locucions prepositives.
1. Les preposicions àtones
Les preposicions àtones són a, amb, de, en, per i per a. Tenen un valor semàntic molt
atenuat, raó per la qual són vàlides per a expressar una gran quantitat de relacions
sintàctiques diferents.
1.1 La preposició a i el complement directe
La preposició a pot introduir, entre altres, les funcions sintàctiques de complement
indirecte (Hem lliurat els treballs a la professora), complement de règim verbal (No
m’acostume al nou horari), complement circumstancial locatiu de direcció (Anirem a
la serra) o de presència (Vivim a Alacant. Hem passat una setmana al camp).
Si bé el complement directe (CD) sol construir-se sense el concurs de cap preposició,
en alguns casos és necessari o possible introduir-lo amb la preposició a, com veurem
a continuació:
• Sempre que el CD és representat per un pronom fort i représ per un pronom feble,
el construïm amb la preposició a: T’han mencionat a tu. La miren a ella.
• Quan el CD està compost per una estructura paral·lela en què el primer element és
un pronom fort, però no el segon, la preposició a sol mantindre’s davant d’aquest
últim: L’han detingut a ell i al seu germà.
• Quan un CD referit a una persona apareix focalitzat, l’introduïm normalment amb
a preposició a: A la teua amiga la vaig atendre jo.
• Quan un CD referit a una persona és presentat per un interrogatiu o representat per
un pronom relatiu, anteposem la preposició a si cal desfer l’ambigüitat entre el CD i el
subjecte. Notem la diferència entre aquests dos parells d’oracions:
° A quin jugador ha agredit un espectador? / Quin jugador ha agredit un
espectador?
 Fascicle 11. Educació física
° He conegut l’home a qui tant lloava ton pare. / He conegut l’home que tant lloava
ton pare. Si vols repassar aquesta lliçó, pots consultar Punt per punt C1,
• També usem la preposició a per a introduir el CD quan s’ha produït una alteració de unitat 5, secció B1: «Les preposicions», i unitat 13, secció B2: «Canvi
l’orde sintàctic habitual, com es pot veure en els exemples següents: i caiguda de preposicions».
° Cada matí la mare pentinava la filla. / Cada matí pentinava la mare a la filla.
° He acostumat el meu fill a gitar-se enjorn. / He acostumat a gitar-se enjorn al Exercici 4.
meu fill.
Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
• Quan el CD és representat pels pronoms tothom, tots, algú, ningú, qualsevol, cada
la graella:
u, etc. la preposició a és opcional: Ací no conec (a) ningú!
La dansa
• Quan el CD és representat pels quantificadors molts, uns quants, alguns, pocs, etc.
amb valor pronominal, la preposició a és necessària: El teu treball és tan bo que La dansa és un art que consisteix (a)____________ comunicar-se per mitjà de
defraudarà a pocs. La teua actitud ha disgustat a molts. diversos moviments del cos. (b)____________ , forma part de la història de la
• Si el CD és representat per un nom propi, l’ús de la preposició a és opcional quan humanitat. De fet, (c)____________ que l’ésser humà (d)____________ a parlar, ja
aquest nom no és introduït per l’article personal, com fan la majoria de parlars s’expressava mitjançant la dansa.
valencians. En canvi, en els parlars en què el nom propi és introduït per l’article Les danses populars no han nascut espontàniament, (e)____________ són
personal, s’evita la preposició: conseqüència d’una cultura i estan imbricades amb (f)____________ dels pobles.
L’evolució d’algunes danses ha provocat que (g)____________ perdut el sentit
° En el ball vaig saludar (a) Maria, però no vaig veure (a) Pere.
primigeni, com ocorre amb els balls europeus. Per contra, l’expressivitat i el
° En el ball vaig saludar la Maria, però no vaig veure en Pere. simbolisme de les danses asiàtiques o africanes, per mitjà (h)____________ es
1.2 La preposició amb (i)____________ idees, emocions o històries, encara és ben perceptible.
La preposició amb sol presentar complements circumstancials de companyia (Estic La dansa es basa en la gestualitat i no (j)____________ la paraula. És, per tant, un
amb l’oncle), instrument (He netejat la pols amb el drap) o manera (Sempre ens moviment que s’allarga en el temps i en un espai determinat (k)____________
observa amb interés) i el complement de règim d’alguns verbs o locucions verbals comunicar un missatge artístic. Alguns dels elements fonamentals que el
(No et compares amb ella), entre altres valors. En la llengua antiga presentava la (l)____________ són el ritme (el flux, la velocitat o la reiteració dels moviments) i
forma ab, hui dia en desús. l’expressió corporal (que es percep en els gestos, les postures o les mirades).
L'atonicitat d’aquesta preposició ha provocat que en la majoria de parlars valencians
es realitze fònicament igual que la preposició en: He clavat el clau *[en] el martell.
Aquesta pronúncia no és adequada per a usos formals, en què cal preservar les a) al a en
realitzacions [am] davant de consonant (Eixiré [am] tres amics) i [amb] davant de b) Com a ritu Com rite Com a rite
vocal (He clavat el clau [amb] el martell). c) abans de abans des
Les preposicions amb i en poden alternar, sense que en canvie el significat, en les d) aprenguera aprenguí aprenia
locucions següents: amb/en ocasió de, amb/en referència a i amb/en relació a. e) si no que per què sinó que
A més, les dos preposicions poden introduir indistintament el complement f) les arrels els arrels els raïls
circumstancial que designa un mitjà de transport: Vam recórrer Europa amb/en g) se li haja se’ls haja se n’haja
cotxe. Per Salzburg ens movíem amb/en bicicleta. h) de les quals de què de les que
1.3 La preposició de i) trameten transmeten transmiteixen
La preposició de presenta els valors semàntics de possessió (el cotxe de Pere), j) en cap li cap hi cap
relació (la mare de Jaume) o pertinença (l’equip de Núria). A més, també expressa el k) amb tal de per tal de a tall de
complement circumstancial de lloc de procedència (Vinc de casa), el complement de l) composen componguen componen
règim d’alguns verbs (M’he adonat del problema) i diversos complements temporals
(Ara treballe de vesprada). A més, forma part d’algunes locucions adverbials (M’han
pagat de bestreta) o preposicionals (Ens han atés a força d’insistir).
Exercici 5.
Quan emfatitzem un CD indeterminat desplaçant-lo a l’esquerra o a la dreta de
l’oració, el presentem amb la preposició de: De pomes, ja no ens en queden. Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
La preposició de també introdueix els adjectius que modifiquen un sintagma nominal febles corresponents:
indeterminat quan n’elidim el nucli o el substituïm pel pronom en:
• Ha renunciat a una oportunitat molt bona. = Ha renunciat a una de molt bona. a) El meu veí ajudava aquella velleta tots els dies.
Tots els dies, ajudava el meu veí ____________.
• No fan cap pel·lícula interessant. = No en fan cap d’interessant. b) He anat a l’exposició del pintor que era admirat per la mare.
Igualment, també l’usem posposat al pronom quantitatiu res quan aquest és He anat a l’exposició del pintor ____________ admirava la mare.
modificat per un adjectiu: No ha ocorregut res d’important en tot el dia. Eixa oferta c) Conec uns quants alumnes que parlen anglés prou bé.
no té res de positiu. ________________________________, ____ conec uns quants.
1.4 La preposició en d) T’alçaré el castic quan em contes tota la veritat.
T’alçaré el castic ____________ tota la veritat.
Usem la preposició en per a introduir els complements locatius de presència (Estem
en una reunió), alguns complements temporals (Vaig nàixer en 1980) o el complement e) Per a mi, la novel·la guanyadora no planteja cap cosa innovadora.
de règim d’alguns verbs (Hem insistit en la proposta), entre altres funcions. Per a mi, la novel·la guanyadora no planteja ____________.
f) Van atendre els ferits en l’hospital de campanya.
La preposició en seguida d’un infinitiu genera una estructura temporal, de caràcter
Van ____________.
puntual, que ens permet al·ludir a accions immediatament anteriors a l’expressada
pel verb principal: En acabar la classe anirem a esmorzar. Em vaig marejar en entrar a
l’ascensor.
1.5 Les preposicions per i per a
Exercici 6.
Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
La preposició per pot presentar, entre altres, les funcions sintàctiques de
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
complement circumstancial de causa (Fes-ho almenys per vergonya), de lloc
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:
(Passejarem per la platja) i de temps (Anirem al poble per l’estiu), complement de
règim d’alguns verbs (Gandhi lluità per la dignitat humana. Opte per la pastilla blava) L’educació física en el sistema educatiu
o complement agent (La candidatura fou rebutjada per la militància). Forma part de
diverses locucions prepositives, com ara per compte de, per culpa de, per mitjà de, L’educació física és una de les matèries bàsiques de l’educació dels infants, doncs
per mor de, per part de, per tal de, etc. contribueix al desenvolupament personal, dona pautes per a millorar la qualitat de
vida, estimula la pràctica d’activitats esportives i permet l’alumnat conéixer el seu
Per contra, la preposició per a pot expressar el complement indirecte (Hem comprat mateix cos.
una jaqueta per al pare), el complement de règim d’alguns verbs (Es prepara per a la
marató), el complement d’alguns noms (mobles per al jardí, pastilles per a dormir) o
la destinació quan complementa un mitjà de transport (el tren per a Brussel·les). En
aquest últim cas és molt més habitual usar cap a.
1.6 Canvi i caiguda de preposicions
En registres formals, les preposicions àtones a, amb, de i en cauen davant de la
conjunció que: M’opose (a) que el castigueu. S’han alegrat (de) que t’hagen elegit a tu.
Estava d’acord (amb) que calia afrontar la realitat. Tinc la impressió (de) que tens raó.
Gràcies (a) que m’has ajudat he acabat a temps. Han insistit (en) que cal revisar el text.
Igualment, és preferible canviar les preposicions en i amb per a o de quan
introdueixen un règim verbal representat per un infinitiu: La prova consisteix (en) a
resoldre tres exercicis. Maria confiava (en) a guanyar el premi. L’àrbitre el va
amenaçar (amb) a expulsar-lo (o d’expulsar-lo) si no deixava de protestar.
En primària, l’educació física se centra en fomentar les habilitats motrius i inculcar Exercici 8.
l’activitat esportiva com pilar bàsic per una vida saludable. A més, ajuda als xiquets a
conéixer el seu potencial físic i a expressar emocions i idees amb el cos. El Escriu al costat de la definició de cada múscul el terme adequat dels que t’oferim en
component lúdic d’aquestes activitats reforcen l’interés per l’aprenentatge, facilitant el requadre.
relacions de cooperació amb els demés companys.
En secundària, els objectius de l’educació física són aprofundir en les costums bessons, deltoide, diafragma, esternoclidomastoidal, glutis,
saludables, refermar els valors aprenguts en l’etapa anterior i fomentar uns altres, psoes, quàdriceps, romboide, soli, trapezi
com ara el treball en equip, l’esportivitat i el respecte cap el medi ambient. Al remat,
cada jove deu d’adquirir uns bons hàbits físics que repercutisquen en una bona
qualitat de vida. a) Múscul ample i gros que va des de la tíbia i el peroné fins al tendó d’Aquil·les:
____________
b) Múscul situat entre l’estern, la clavícula i l’apòfisi mastoide del temporal:
____________

C Vocabulari c) Múscul situat en la cara anterior de la cuixa i constituït per quatre feixos musculars:
____________
d) Múscul parió situat en part en l’abdomen i en part en la cuixa: ____________
e) Músculs de les natges: ____________
Exercici 7. f) Múscul de forma triangular que uneix el braç amb el muscle: ____________
Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que g) Múscul doble del tou de la cama que permet elevar-la i estendre el peu:
apareix entre parèntesis: ____________
h) Múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdominal: ____________
La gimnàstica
i) Múscul ample, de forma triangular, situat en la part superior de l’esquena, que uneix
En el vocabulari general, la gimnàstica fa referència al conjunt d’activitats físiques l’omòplat amb la columna vertebral: ____________
que es practiquen en un gimnàs amb l’objectiu de desenvolupar la motricitat i j) Múscul aplanat de la regió dorsal en forma de rombe: ____________
millorar l’agilitat del cos. Alguns dels aparells més habituals per a la pràctica
gimnàstica són les ____________ (‘APARELL CONSTITUÏT PER UNA SÈRIE DE BARRES DE FUSTA
UNIDES EN FORMA D’ESCALA EN LA PARET, PER A FER EXERCICIS GIMNÀSTICS’), els trampolins, els Exercici 9.
____________ (‘LONA FIXADA AMB MOLLS SOBRE LA QUAL S’EXECUTEN SALTS I VOLANTINS’) o els Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent:
____________ (‘SAC RECTANGULAR I PRIM DE TELA, FARCIT D’ESCUMA, QUE S’USA EN DIVERSES
ACTIVITATS GIMNÀSTIQUES’), que serveixen per a fer exercicis i estiraments o per a a) Córrer la brama. 1) Desistir d’una pretensió.
____________ (‘FER MENYS VIU, MENYS VIOLENT, MENYS INTENS’) les possibles caigudes. b) Camí i via ampla. 2) Passejar, caminar.
En el vocabulari específic, gimnàstica al·ludeix a diverses modalitats esportives, c) Pegar el bot. 3) Passar el temps sense fer res de profit.
basades en l’execució exacta i ____________ (‘QUE PRESENTA CONCORDANÇA ENTRE LES d) Estirar les cames. 4) Estendre’s una notícia.
PARTS, DE MANERA QUE GENERA UN EFECTE AGRADABLE’) d’una sèrie de moviments corporals. e) Girar cap en cua. 5) Au, ja pots arrear.
Les dos disciplines més conegudes són la gimnàstica artística o esportiva, i la f) Girar vela (o veles). 6) Fer mitja volta i anar-se’n.
gimnàstica rítmica. g) Pegar voltes al nano. 7) Millorar algú en la seua situació.
La gimnàstica artística es practica sobre diferents aparells. La barra d’equilibri i les h) Passejar la capa. 8) Capficar-se en una preocupació.
barres ____________ (‘NO SIMÈTRIC’) són exclusives de la gimnàstica femenina, mentre
que la barra fixa, les barres ____________ (‘QUE ES MANTENEN EQUIDISTANTS ENTRE SI, DE ORAL
MANERA QUE NO PODEN TROBAR-SE’), el cavall de salts i les anelles són pròpies de la Exercici 10.
masculina. Els exercicis de terra i el salt de ____________ (EN SENTIT FIGURAT, ‘CAVALL
Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
JOVE’) o de cavall són compartits per les dos modalitats.
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
La gimnàstica rítmica és un esport eminentment femení, en què les gimnastes tres segons més per a respondre.
interpreten una coreografia acompanyades d’una ____________ (‘SUCCESSIÓ DE SONS
MUSICALS QUE FORMEN UN CONJUNT I TENEN SENTIT MUSICAL’). Està composta per cinc aparells:
a) E__________ d) P__________ g) T__________
la corda, amb una mida que s’aproxima a l’estatura de la gimnasta; la cinta, feta de
____________ (‘TEIXIT DE SEDA, COTÓ O LLI, AMB ORDIT MOLT DENS I DE MATERIAL LLUENT, QUE b) C__________ e) H__________ h) E__________
PRESENTA UN ASPECTE LLIS’), amb una ____________ (‘DIMENSIÓ EN SENTIT LONGITUDINAL, c) D__________ f) F___________ i) E__________
LONGITUD’) de fins a 6 m i una vareta; la pilota, de goma o de plàstic, amb un diàmetre
d’uns 20 cm; les ____________ (‘OBJECTE PAREGUT A UNA BIRLA DE FUSTA QUE S’USA EN
DIVERSOS EXERCICIS GIMNÀSTICS’), fetes de ____________ (‘SUBSTÀNCIA ELÀSTICA I IMPERMEABLE,
QUE S’OBTÉ A PARTIR DEL LÀTEX, AMB MOLTES APLICACIONS INDUSTRIALS’) i amb una mida de vora https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
50 cm; i el ____________ (‘APARELL GIMNÀSTIC QUE CONSISTEIX EN UNA ANELLA DE FUSTA O DE c2-u11-a01.mp3
PLÀSTIC’), de material rígid i un diàmetre d’entre 80 i 90 cm.

D Ortografia i fonètica
Consonantisme: els grups dd i gg

El grup dd apareix en valencià en les paraules que procedeixen de la fusió en llatí del
prefix ad- i d’un lexema començat per d (addició), a les quals cal afegir un grapat
més de termes científics o provinents d’uns altres idiomes (liddita, vèddid). Si bé el
grup dd reflecteix l’etimologia d’aquestes paraules, té un efecte merament
ortogràfic, ja que fonèticament sona com a una única d que es realitza fricativa per
estar en posició intervocàlica: [aðisió], [liðíta], [vɛðid].
En la taula següent t’oferim alguns mots més que contenen el grup dd:

Paraules que contenen el grup dd

addax, addenda, addicció, additiu, adducció, adduir, baddeleyita, drogoaddicció,
drogoaddicte, hiddenita, luddisme, padda

El grup gg sol presentar realització

africada [ʤ] i el trobem, d’una banda, en
el verb suggerir i tots els derivats; i, de
l’altra, en uns quants termes científics i
estrangerismes (braggita, caravaggisme):
[suʤeɾíɾ], [bɾaʤíta], [kaɾavaʤízme]. No
obstant això, presenta una realització
oclusiva [g] en els mots ringgit i
Saps que un volantí és la volta que es fa amb el cos, especialment sangglaçar-se: [riŋgít], [saŋglasáɾse]. I
recolzant el cap o les mans en terra? Es pot dir de moltes maneres: bela, una realització fricativa [ɣ] en burggravi,
cabriola, corumbela, giratomb, giravolt o tombarella, entre altres. ziggurat i el germanisme heideggerià:
[buɾɣɾávi], [ziɣuɾát], [hajðeɣeɾiá].
Exercici 11.
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han
E Expressió escrita
aparegut en l’explicació i la taula anteriors:

a) El teu germà va ____________ en sentir la terrible notícia.

b) L’advocat defensor va ____________ que l’acusat havia patit alienació mental.
c) L’____________ és un antílop molt rar, de color blanc, amb certa semblança a
l’òrix, que viu al Sàhara.
d) No m’agrada menjar productes precuinats perquè solen portar molts
____________.
e) La ____________ és un problema social molt greu en molts barris deprimits
econòmicament.
f) Els sumeris erigien ____________, temples en forma de piràmide truncada, en
honor als déus.
g) Hui hem estudiat en la classe de filosofia el pensament ____________.
h) La raça ____________ és pròpia del centre i el sud de l’Índia i de l’est de l’illa de
Sri Lanka.
i) El metge li va ____________ que es cuidara més i que perdera una mica de pes.
j) El ____________ és un corrent pictòric que va sorgir al segle XVII influït per Caravaggio.
Exercici 14. Traducció.
Tradueix al valencià aquest fragment d’una entrevista en castellà a un professor
d’educació física:
¿Cuáles son los hábitos de actividad física que deberían tener
los niños en edad escolar?
Si tenemos en cuenta las recomendaciones de la Organización Mundial de la Salud,
los escolares de edades comprendidas entre los 5 y los 17 años deberían realizar al
menos 60 minutos al día de actividad moderada (pasear, montar en bicicleta o ir
andando al colegio) o vigorosa (practicar cualquier modalidad deportiva).
¿Qué relación hay entre el sedentarismo y el elevado índice
de obesidad de la población escolar?
Hay que especificar que tener un determinado peso corporal no está directamente
relacionado con el nivel de actividad física. Se puede tener sobrepeso, ser activo y,
por ende, estar saludable. En cambio, es mucho más peligroso estar delgado, ser
sedentario y no practicar ningún deporte. La obesidad se relaciona tanto con la falta
de actividad física, como con una mala alimentación basada en la bollería industrial y
las grasas saturadas.

Exercici 15.
Escolta dos voltes aquest àudio sobre el
llenguatge corporal. Anota totes les
idees que et semblen rellevants per a
preparar un text d’unes 150 paraules,
d’acord amb les instruccions següents:

Eres professor o professora d’educació

secundària i vols explicar al teu alumnat
la importància de la comunicació no
verbal. Per a fer-ho, prepares un text
explicatiu que continga, almenys, els
ítems següents:

ORAL • El significat dels gestos facials

Exercici 12. • La manera com ens toquem la cara i
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre la posició del cap
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament:
• La comunicació amb les mans, els
braços i les cames
I ja som tant!
La vella bagassa que fila i desfila
les vides de tots, m’obliga i em mana. El llenguatge corporal
La bagassa vella amb la sang d’argila
i les mans glaçades, esmola sa dalla. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u11-a04.mp3
Ai, que el temps siga boirós, que els degotims
relliscosos de la pluja ho renten tot!
El cor de la paraula, el pas dels teuladins,
l’empenta vigorosa d’aquest amor
–aquest amor tendríssim que m’ablama–.
Però, som carn d’exili, el llot, la sageta
que cau com un ocell, desorientada...
Solucions: Exercici 8
a) soli, b) esternoclidomastoidal, c) quàdriceps, d) psoes,
Som dos noms esbandits lletra per lletra; Exercici 4 e) glutis, f) deltoide, g) bessons, h) diafragma, i) trapezi,
com els palets i els punts amb què omplíem a) a, b) Com a ritu, c) abans, d) aprenguera, e) sinó que, j) romboide
aquells quaderns d’infants reblits de taques. f) les arrels, g) se n’haja, h) de les quals, i) transmeten, j) hi
Exercici 9
cap, k) per tal de, l) componen
I ja som tant que no som res, ni voldríem a4, b5, c7, d2, e6, f1, g8, h3
Exercici 5
romandre diferents... Juguem a llargues!
a) a aquella velleta, b) a qui o al qual, c) D’alumnes que Exercici 10
Carmelina Sánchez-Cutillas parlen anglés prou bé, en, d) en contar-me, e) res
d’innovador, f) atendre’ls-hi
a) eugenèsia, b) cofoisme, c) druida, d) proveïdor o
proveïdora, e) heretgia, f) fetilleria, g) torticoli o torcecoll,
h) escapçar, i) escarafalls
Exercici 6
L’educació física en el sistema educatiu Exercici 11
L’educació física és una de les matèries bàsiques de a) sangglaçar-se, b) adduir, c) addax, d) additius,
I ja som tant! l’educació dels infants, doncs perquè / ja que contribueix e) drogoaddicció, f) ziggurats, g) heideggerià, h) vèddida,
al desenvolupament personal, dona pautes per a millorar la i) suggerir, j) caravaggisme
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ qualitat de vida, estimula la pràctica d’activitats esportives
i permet l’alumnat permet a l’alumnat conéixer el seu
c2-u11-a02.mp3 mateix propi cos.
Exercici 13
1) alemà – alemany, 2) tenen com finalitat – tenen com a
En primària, l’educació física se centra en a fomentar les
finalitat, 3) se solen practicar – se’n solen practicar,
habilitats motrius i inculcar l’activitat esportiva com com a
4) fortaléixer – enfortir o reforçar, 5) [kós] – [kɔs]
pilar bàsic per per a una vida saludable. A més, ajuda als
els xiquets a conéixer el seu potencial físic i a expressar
Saps que ablamar significa ‘inflamar, cremar fent flama’? I que bagassa emocions i idees amb el cos. El component lúdic Exercici 14. Solució orientativa
d’aquestes activitats reforcen reforça l’interés per Quins són els hàbits d’activitat física que haurien de tindre
és sinònim de prostituta i en el poema fa referència a la personificació l’aprenentatge, facilitant i facilita relacions de cooperació els xiquets en edat escolar?
amb els demés altres companys. Si tenim en compte les recomanacions de l’Organització
de la mort? En secundària, els objectius de l’educació física són Mundial de la Salut, els escolars d’edats compreses entre
aprofundir en les els costums saludables, refermar els els 5 i els 17 anys haurien de fer almenys 60 minuts al dia
valors aprenguts apresos en l’etapa anterior i fomentar d’activitat moderada (passejar, muntar en bicicleta o anar a
fomentar-ne uns altres, com ara el treball en equip, peu al col·legi) o vigorosa (practicar qualsevol modalitat

Exercici 13. l’esportivitat i el respecte cap el cap al medi ambient. Al

Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter
general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un
vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com
les resoldries:
remat, cada jove deu d’adquirir ha d’adquirir / deu adquirir
uns bons hàbits físics que repercutisquen en una bona
qualitat de vida.
Exercici 7
espatleres o espatlleres / llits elàstics / matalafs,
matalaps o matalassos / esmortir o esmorteir /
harmònica o harmoniosa / asimètriques / paral·leles /
poltre / melodia / setí / llargària / maces / cautxú /
cércol o cèrcol
esportiva).
Quina relació hi ha entre el sedentarisme i l’elevat índex
d’obesitat de la població escolar?
Cal especificar que tindre un determinat pes corporal no
està relacionat directament amb el nivell d’activitat física.
Es pot tindre sobrepés, ser actiu i, en conseqüència, estar
saludable. En canvi, és molt més perillós estar prim, ser
sedentari i no practicar cap esport. L’obesitat es relaciona
tant amb la falta d’activitat física, com amb una mala
alimentació basada en la brioixeria industrial i els greixos
saturats.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u11-a03.mp3 Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura im dia
Cita c desembre, últ d'acreditació
de roves lacant
Hui, 5 en les p itat d'A
-te ivers
Inscriu e la Un
ncià d Tg4
de vale 2BqD
p s:/ /bit.ly/
htt

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 12. Tràmits administratius

A Comprensió escrita i expressió oral La carta formal
• Estructura i disposició: destinatari, salutació, cos, comiat, signatura i
datació, tot justificat a l’esquerra i sense sagnia.
Exercici 1. • En funció del vincle entre l’emissor i el destinatari, la salutació pot ser
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo, formal (Distingida senyora), neutra (Senyora) o pròxima (Benvolguda amiga).
comentar-lo o desenvolupar-lo:
• Preferentment, per a apel·lar al destinatari usem la segona persona del
La carta formal plural (vos escric). L'ús de vosté és poc recomanable.
• Les fórmules de comiat més usuals són (ben) cordialment, una salutació
cordial o atentament. Fixa’t, a més, que no escrivim punt i final en la datació.

Parlamolt Companyia Telefònica SA

Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
Distingides senyores,
Distingits senyors, més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte:
S’han complit enguany deu anys des del dia que vam decidir unir-nos
contractualment. Una dècada en què hem compartit moltes a) Defenses que els clients de les
experiències i hem crescut junts. Recordar el principi, amb aquells companyies de telecomunicacions
aparells telefònics rudimentaris, tals com llambordes, genera una fonda haurien de tindre moltes més facilitats a
tendresa que ens evoca el passat remot, així com feia la magdalena de
Proust. Però el temps passa, s’esmuny i tot ho rovella. I per això vos l’hora d’establir i rescindir contractes i no
escric aquesta carta. haurien d’afrontar un maremàgnum de
tràmits administratius cada volta que
No sabria dir-vos-en ben bé les raons. Potser és pels nostres problemes decideixen donar-se de baixa d’un
de comunicació. Quan soc jo qui vos busca, mai m’ateneu en persona i servei.
em feu passar una odissea de contestadors automàtics, eleccions
numèriques, músiques de cortesia i repeticions exasperants del meu b) Defenses que les companyies de
DNI. Per contra, quan sou vosaltres qui em busqueu, telefoneu amb telecomunicacions haurien d’estar més
impertinent contumàcia i no enteneu les meues subtils maniobres protegides davant de les vel·leïtats
dissuasives. Vos té igual que vos ignore o que vos penge sense
contestar. Insistiu i insistiu fins que, per fi, capitule i responc, per molt d’alguns clients, ja que ofereixen un
ocupada que estiga. servei molt valuós que necessita
estabilitat i que no pot dependre de
Tal volta és perquè hem perdut la màgia. Abans, al principi, m’enviàveu l’última oferta del mercat.
sovint cartes boniques, amb imatges plenes de coloraines i detalls. Què
sé jo: descomptes per a concerts, melodies gratuïtes, una funda per al
telèfon... Ara tot això ha canviat, s’ha esvaït. Ja no m’escriviu ni em
concediu un mínim afalac. La nostra relació s’ha gelat, reduïda a un fred
càrrec bancari a l’inici de cada mes. Exercici 3. Exposició individual.
O qui sap si és que ja no compartim les mateixes inquietuds. Perquè, Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
mireu, a mi el telèfon fix gratuït no em fa paper, només fa que arreplegar
pols. Els 259 canals televisius impressionen, és cert, però vos confesse Treballes com a comercial d’una empresa de telecomunicacions. Heu plantejat una
que no he tingut temps ni de passar-los tots fent zàping. I sí, la connexió campanya al carrer per a captar clients per a la vostra companyia. Et dirigeixes a dos
a Internet és ràpida i potent, però què voleu que vos diga? Jo, de persones que passen per davant de tu a fi d’explicar-los les virtuts de les vostres ofertes:
matinada, que és quan tindria temps lliure, encara m’estime més dormir
una mica. • Salutació i identificació personal • Ofertes i paquets de productes
Al remat, tant fa si són eixes les raons reals o si en són unes altres. Potser • Presentació de l’empresa • Condicions contractuals
és tot més senzill i, simplement, soc jo, que he canviat. Però, siga com
siga, ara sent que ha arribat el moment de prendre la decisió: vull • Explicació dels principals serveis de • Comiat i agraïment
rescindir el nostre contracte. No sé si m’he explicat amb prou claredat. telecomunicacions que oferiu
Vull acabar-lo. Liquidar-lo. Anul·lar-lo. Extingir-lo. Deixar-lo sense
validesa, al cap i a la fi. Passeu-me, per tant, una última factura, amb el
recàrrec que considereu convenient en virtut de totes les
indemnitzacions que corresponguen. Però que siga l’última, d’acord? I
quedem en paus. Per tot el temps que hem compartit.

Cordialment,
B Gramàtica

Núria Gomis Adell

Alcoi, 8 de febrer de 2019
Saps que coloraina significa
‘reunió de colors vius i cridaners,
especialment quan no lliguen
entre ells’? I que afalac vol dir
‘lloança, demostració d’afecte’?
Les preposicions (II)
2. La presència en un lloc
En alguns contextos les preposicions a i en són equivalents i igualment vàlides per a
expressar la presència en un lloc: Hi ha un acte públic a la plaça. = Hi ha un acte
públic en la plaça. No obstant això, cal tindre en compte les remarques següents.
2.1 Davant de topònim
Els noms propis de lloc són introduïts per la preposició a: Vivíem a Morella. Ara
treballem a Énguera. Han posat una nova tenda al Pinós.
En canvi, quan els topònims són usats amb valor històric, equivalen a un complement
circumstancial de temps i els podem introduir amb les preposició en o a seguides de
l’article: En / A la València medieval el comerç de la seda era molt important.
 Fascicle 12. Tràmits administratius
2.2 Davant d’article definit
En expressions de lloc introduïdes per l’article definit (el, la) o per l’interrogatiu (quin,
quina) podem usar tant a com en. Preferentment, usem a quan el lloc fa referència a ACTA DE LA REUNIÓ ORDINÀRIA DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE
una part del cos o a un lloc físic determinat: S’ha fet un tatuatge al muscle. Els LA UNIVERSITAT JAUME I
xiquets juguen al pati. A quin pis viu? I usem en quan el lloc és de caràcter figurat:
Ens veurem en la reunió. He vist una errada en la pàgina 26 del llibre. Tot i això, com (a)____________ de la sessió: 17
hem dit adés, són correctes les dos preposicions en aquests contextos. Data: 24 de maig de 2018
Horari: de 16 a 18 hores
2.3 Davant d’indefinits, demostratius, quantitatius i relatius
Lloc: aula magna de l’aulari II
En designacions de lloc introduïdes per indefinits, demostratius, quantitatius i
relatius, com també en les que apareixen sense cap determinant, usem Assistents Absents
prioritàriament la preposició en: Vius en un poble preciós! L’avi s’ha assegut en aquell Josep López Ivorra, president Maria Valor Mira
banc. He trobat l’explicació en quatre llibres diferents. L’aula en què fem les classes Anna Peris Utiel, secretària Sílvia Vidal Major
està ocupada. Posa el pa en bosses de paper. David Segura Jover
Lluna Soler Díez
No obstant això, davant d’alguns quantitatius i indefinits també hi pot aparéixer la
preposició a com a opció secundària: Al llarg de l’any he viscut a tres pobles Orde del dia
diferents. En canvi, davant de la col·locació tot arreu és més habitual usar la 1. Lectura i aprovació, si (b)____________, de l’acta de la sessió
preposició a: Hi havia bolets a tot arreu. anterior.
D’altra banda, és preferent l’ús de a davant de designacions de lloc que no són 2. Presentació i debat de la proposta d’activitats lúdiques per a l’inici
introduïdes per cap determinant i que fan referència a llocs ben coneguts pels del curs 2018-2019.
interlocutors, com ara a casa, a taula, a missa, a classe, a escola: Ja som a casa! A 3. (c)____________ paraules.
escola aprendràs moltes coses.
Desenvolupament de la sessió
3. L’expressió del temps 1. El president obri la sessió i la secretària llig l’(d)____________ de
Per a indicar el temps en què ocorre una acció podem usar adverbis temporals (ara, l’acta de la sessió anterior.
ahir, prompte), oracions subordinades adverbials temporals (Ho farem quan ens ho 2. El president demana (e)____________ que expose les diverses
diguen) o bé sintagmes preposicionals amb funció de complement circumstancial de propostes lúdiques que el Consell d’Estudiants s’ha plantejat organitzar
temps. Aquests sintagmes poden ser introduïts, generalment, per les preposicions a, per a l’inici del curs acadèmic 2018-2019. Lluna Soler (f)____________
en i de. A continuació veurem com en distribuïm l’ús. un total de cinc: un concert amb grups valencians, una fira de
benvinguda, un mercat de llibres de (g)____________, una excursió a
3.1 Les hores Penyagolosa i una exposició artística d’obres d’antics alumnes. Després
de valorar (h)____________ contres de (i)____________ dels actes i
Solem presentar l’hora en què ocorre una acció amb la preposició a: He quedat amb de (j)____________ la viabilitat econòmica, es fa una votació per a
les amigues a les set. Sempre ix de treballar a les tres. Tanmateix, usem en quan decidir si s’organitzen les cinc activitats proposades.
l’expressió temporal indica la durada i no un moment temporal: He escrit la redacció 3. No hi ha intervencions.
en una hora i mitja. Aquest ús de la preposició en s’estén a uns altres àmbits
temporals: En una setmana hem reformat tota la casa. Acords
3.2 Les parts del dia 1. L’acta de la sessió anterior és aprovada per unanimitat.
2. La votació per a decidir si s’organitzen les activitats proposades
Les parts del dia són presentades amb la preposició a seguida de l’article (al matí, a ofereix un resultat unànime a favor d’organitzar-les.
la vesprada, a la nit, a la matinada), o bé amb la preposició de sense article (de matí,
de vesprada, de nit, de matinada): M’agrada passejar al matí / de matí. El president alça la sessió, (k)____________, com a secretària,
Si bé les dos opcions són pràcticament equivalents, es pot detectar una lleugera (l)____________ aquesta acta.
diferència: mentre que [a + article] remet a moments puntuals que tenen lloc en eixa
part del dia (En parlarem a la vesprada = en un moment de la vesprada), les
expressions amb de remarquen la durada de l’acció (Sempre estudia de matinada = La secretària Vist i plau
al llarg de la matinada). Per això, quan la part del dia fa referència a moments El president
exactes, com és el cas de migdia i mitjanit, només hi podem usar [a + article]: al
migdia, a la mitjanit.
En aquestes expressions no és adequat usar la preposició per seguida de l’article.
3.3 Els dies de la setmana
a) Nombre Número Nº
Els dies de la setmana es presenten generalment sense cap preposició: Dimecres b) escau escaig escateix
anirem a la biblioteca. Quan els usem per a expressar accions habituals o quan els Saps que vist i plau
restringim amb la data exacta, els presentem amb l’article: El fascicle de valencià ix el c) Precs i Resos i Torn obert de va separat quan
dimecres = cada dimecres. Jugarem el partit decisiu el dimecres 14 de gener. d) esborrador esborrany esborrall l’escrivim com a fórmula
e) la Lluna Soler a Lluna Soler Lluna Soler en un document
També presentem sense preposició i amb l’article els termes cap de setmana,
setmana o quinzena quan apareixen restringits per un adjectiu: Anirem a Villena el f) n’exposa les exposa exposa administratiu? I que
pròxim cap de setmana. Ens ho van explicar tot la setmana passada. Tancarem la g) segon ma segona ma segona mà s’escriu junt en la resta
tenda la primera quinzena d’agost. h) els pros i les les pros i les els pros i els de casos? Necessitem el
i) cada un cadascú cada u
vistiplau del president.
3.4 Els mesos, les estacions i altres períodes
j) comprovar-la comprovar-ne comprovar-li
Per a fer referència als mesos i les estacions de l’any, usem amb un sentit equivalent
les preposicions a o per seguides de l’article i el nom del mes o l’estació: Enguany k) de la què de la que de la qual
agafarem les vacances al juliol / pel juliol. Espere que ploga a la tardor / per la tardor. l) estén estenc extenc

L’ús de la preposició en seguida del nom del mes o de l’estació no és recomanable

per a registres formals.
Els períodes i els dies festius, com Nadal, Setmana Santa, Cap d’Any o Sant Josep,
són introduïts per la preposició per sense article: Ens agrada visitar tota la família per
Nadal, però per Setmana Santa preferim anar a la nostra. Tots els anys anem a
Alacant per Sant Joan.
Quan el mes, l’estació o el període estan restringits per un any o una referència
concrets, apareixen prioritàriament sense preposició i precedits per l’article: L’estiu
de 2003 vam passar molta calor. Maria i Joan es casaren l’abril de 2018. L’hivern
passat va nevar a Torrevella. Ma germana va nàixer el Nadal de 1989. Tot i això,
també és possible presentar aquestes expressions amb a o per, però és una solució
molt menys habitual.
3.5 Els anys i altres períodes superiors
Els anys es poden presentar sense preposició i precedits d’article (el 1975, l’any 1975)
o amb la preposició en (en 1975, en el 1975).
Les dècades, els segles i altres períodes temporals superiors es poden presentar amb
les preposicions a o en seguides de l’article: La Revolució Industrial va tindre lloc a
Anglaterra al segle XVIII / en el segle XVIII. L’eclosió del pop es va produir a la dècada
dels seixanta / en la dècada dels seixanta. A l’Edat Mitjana / En l’Edat Mitjana les
epidèmies de pesta eren mortíferes.
Exercici 4.
Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
la graella:
L'acta
• Es compon de les parts següents: títol, identificació, assistents i absents,
orde del dia, desenvolupament, acords, fórmula final, signatures i vistiplau.
• El títol apareix en lletres majúscules i en negreta.
• En la identificació s’indica el número de la sessió, la data, l’horari i el lloc.
• El desenvolupament i els acords es poden fondre en un únic apartat.
• La fórmula final sol ser sempre la mateixa.
Exercici 5.
Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
febles corresponents:
a) Els expulsaren de classe perquè no feien més que parlar.
____________ no feien més que parlar, els expulsaren de classe.
b) Probablement es va confondre llegint les instruccions, per això es va equivocar.
____________ confondre’s llegint les instruccions, per això es va equivocar.
c) La metgessa va recomanar a les ties un passeig matutí cada dia.
La metgessa va ________________________ matutí cada dia.
d) La professora ens va trobar moltes errades en les redaccions.
La professora ____________ va trobar moltes.
e) Havíeu de vindre abans de les set i vos vau oblidar de fer-ho.
____________ que ____________ abans de les set i ____________ vau oblidar.
f) Per molt que els ho diga, ells sempre arriben en l’últim moment.
Per molt que els ho diga, ells sempre arriben a ____________.
Exercici 6.
Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:
Llúcia Grau Serra, amb document d’identitat núm. 87.889.965 X, amb
domicili en Vinaròs, codi postal 12500, avinguda del País Valencià, núm.
17, com aspirant a ingressar en el cos de professorat de secundària,
especialitat en Llengua Anglesa, mitjan les oposicions, les quals ha
convocat la Conselleria d’Educació per al maig d’enguany,
EXPOSE: Que, d’acord amb la informació publicada per la dita
Conselleria, no he sigut admetuda en la llista provisional
d’aspirants, el que m’impediria presentar-me a les
proves.
Que la raó arguïda per a excloure’m es basa en què no
vaig adjuntar a la convocatòria tots els certificats
requerits. En concret, em falten dos: la capacitació
pedagògica en valencià i el títol de C2 d’anglés.
Que sí estic en possessió dels certificats requerits i, per
a què n’hi haja constància, n’aporte una còpia
compulsada, que hi trobareu en l’annex 1.
SOL·LICITE: Que accepteu la documentació aportada a aquesta
sol·licitud i, per tan, que siga incluïda en la llista
definitiva d’aspirants a l’especialitat en Llengua Anglesa.
Vinaròs, 2 de març de 2019
CONSELLERIA D’EDUCACIÓ. DIRECCIÓ TERRITORIAL DE CASTELLÓ
La sol·licitud
• Està composta per les parts següents: identificació de la persona
sol·licitant, exposició dels fets, petició, signatura, datació i destinatari.
• En la identificació posem les dades personals de qui fa la sol·licitud.
• Els apartats d’exposició i petició comencen amb les paraules expose i
sol·licite en negreta i majúscules. El cos textual apareix sagnat.
• Cada argument de l’exposició i cada una de les peticions van encapçalades
per la conjunció Que, o bé apareixen numerades amb ordinals (1r, 2n...).
• El destinatari és sempre la unitat administrativa interpel·lada i ha
d’aparéixer al capdavall de la pàgina, escrit en negreta i en majúscules.
C
Vocabulari Si vols més
informació
sobre textos
administratius,
Exercici 7. pots consultar:
Ompli els buits del text següent amb la
paraula adequada, d’acord amb la
definició que apareix entre parèntesis:
L'informe
• Els informes expressen una opinió autoritzada, de caràcter tècnic, que
actua com a base per a una posterior resolució.
• Hi ha dos tipus d'informes. Un de més senzill, en què el títol, de caràcter
descriptiu, s’escriu en negreta i majúscules al principi del document i els
arguments del cos apareixen numerats. I un altre de més complex, que té les
parts següents: identificació (entitat que demana l’informe, òrgan que l’emet,
assumpte), cos (exposició de fets i fonaments), proposta, signatura i datació.
• Els apartats s'escriuen en negreta i majúscules, justificats a l’esquerra.
• Els fonaments en què es basa l’informe solen aparéixer numerats.
Entitat que sol·licita l’informe: Conselleria d’Educació de la Generalitat
Valenciana
____________ (EN PLURAL, ‘INSTRUMENT O MITJÀ QUE SERVEIX PER A ACOMPLIR UNA
ACCIÓ, UNITAT ADMINISTRATIVA AMB ATRIBUCIONS I COMPETÈNCIES’) que l’emeten:
Dept. Filologia Catalana i Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant
Assumpte: declarar Bé d’Interés Cultural Les Normes de Castelló
INFORME
EXPOSICIÓ DE FETS
El 15 de desembre de 2015, la Conselleria d’Educació de la Generalitat
Valenciana va resoldre ____________ (‘INICIAR O COMENÇAR UNA COSA,
ESPECIALMENT EN EL CAMP DE LA JUSTÍCIA I L’ADMINISTRACIÓ’) el procediment per a
declarar Bé d’Interés Cultural ____________ (‘QUE NO ÉS MATERIAL’) l’obra
Les Normes de Castelló. D’acord amb aquesta resolució, va demanar a la
Universitat d’Alacant, com a entitat ____________ (‘QUE ACONSELLA, QUE
DONA EL SEU PARER, PERÒ NO DECIDEIX’), que avalara la declaració, tasca que va
ser ____________ (‘CONFIADA, ENCARREGADA, DELEGADA’) al Departament de
Filologia Catalana i al Servei de Llengües de la UA.
FONAMENTS NORMATIUS I ____________ (‘HISTÒRICS I LINGÜÍSTICS ALHORA’)
1. La Llei 4/98, d’11 de juny, de Patrimoni Cultural Valencià, estableix que
«seran declarats béns d’interés cultural les manifestacions més
representatives i ____________ (‘QUE TÉ MOLTA VÀLUA, MOLT DE VALOR’) de la
cultura i les formes de vida tradicionals dels valencians».
2. L’Estatut d’Autonomia indica en l’article 12 que «correspon a la
Generalitat ____________ (‘ENCARREGAR-SE DE LA SEGURETAT O LA CONSERVACIÓ
D’ALGUNA COSA’) pels interessos del poble valencià».
3. Les Normes de Castelló (1932) són el referent fonamental per a
l’____________ (‘IMPLANTACIÓ, ACCIÓ DE FIXAR PROFUNDAMENT UNA IDEA O UN
COSTUM’) de l’ortografia fixada per l’Institut d’Estudis Catalans el 1913. Les
Normes representen la realització oral pròpia del valencià i estableixen
una ____________ (‘QUALITAT DE CONTINU’) amb la resta de territoris amb
què compartim llengua.
4. Les Normes representen l’____________ (‘ACCIÓ O EFECTE D’ASSUMIR’) d’un
gran consens que esdevé, a hores d’ara, un important ____________
(‘ALLÒ QUE UNA GENERACIÓ DEIXA O TRANSMET A UNA ALTRA’) i un emblema per al
poble valencià.
5. El model de llengua escrita que, malgrat les ____________ (‘SUCCESSIÓ
D’ESDEVENIMENTS QUE ALTEREN L’EXISTÈNCIA HUMANA’) polítiques i militars, es va
consagrar al llarg del segle XX ____________ (‘TINDRE, UNA COSA, UN PUNT DE
COINCIDÈNCIA, L’ORIGEN O LA CONTINUACIÓ EN UNA ALTRA’) amb les bases
establides per Les Normes de Castelló.
PROPOSTA
El Departament de Filologia Catalana i el Servei de Llengües de la UA
decideixen informar a favor de la dita declaració.
Departament de Filologia Catalana Servei de Llengües
El professor El tècnic lingüístic
Joan Marí Vinyes Jaume Amorós Rius
Alacant, 8 de març de 2016
Exercici 8.
Escriu al costat de la definició de cada tipus de document
administratiu el terme correcte dels que t’oferim en el requadre.
certificat, citació, conveni, convocatòria,
declaració jurada, notificació,
recurs, resolució
a) Document de requeriment perquè una persona es presente
en un lloc, un dia i una hora determinats per a un tràmit administratiu: ____________
b) Document amb què es demana a unes persones que assistisquen a una reunió i se
n’indica l’orde del dia: ____________
c) Document emés per voluntat pròpia o per requeriment en què es manifesta un fet
sota jurament o promesa: ____________
d) Document amb què una persona demana a una autoritat que anul·le o modifique
una resolució: ____________
e) Document amb què un òrgan expressa la decisió sobre un assumpte: ___________
f) Document per mitjà del qual es comunica una resolució de manera oficial a la
persona interessada: ____________
g) Document expedit per un funcionari públic competent que dona fe d’un fet o de
les dades que consten en arxius o registres: ____________
h) Document mitjançant el qual dos parts estableixen un acord en benefici mutu:
____________
Exercici 9.
Relaciona les fórmules fraseològiques pròpies del llenguatge administratiu castellà amb
l’equivalent del valencià:
a) A la sazón. 1) Remarcar, recalcar.
b) A mayor abundamiento. 2) En parador ignorat o desconegut.
Per què llig?
c) Allanamiento de morada. 3) De pròpia mà.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
d) Búsqueda y captura. 4) Si escau, si pertoca. c2-u12-a02.mp3
e) De su puño y letra. 5) Aleshores, llavors, en aquell moment.
f) En paradero desconocido. 6) Crida i cerca.
g) En su defecto. 7) Si no n’hi ha, si això no ocorre.
h) Hacer hincapié en. 8) Violació de domicili. Exercici 13.
i) Quebranto de moneda. 9) Encara més. Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter
j) Si procede. 10) Menyscapte de diners. general, una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un
vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com
ORAL
les resoldries:
Exercici 10.
Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
tres segons més per a respondre. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u12-a03.mp3

a) D__________ d) M__________ g) N__________

b) P__________ e) C__________ h) A__________
c) C__________ f) F___________ i) L__________ Saps que els rostolls o restolls
E Expressió escrita són les tiges dels cereals que
queden al camp després de la
sega? I que limítrof és un adjectiu
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ que flexiona en gènere? Terreny
c2-u12-a01.mp3
Exercici 14. Traducció. limítrof, parcel·la limítrofa.
Tradueix al valencià aquest text en anglés.
The colours
Learning the colours is an essential step in children's development. Colours have an

D
influence in moods, opinions and they might even affect people's perception. For
Ortografia i fonètica example, blue is associated with trust and stability, yellow with happiness and energy and
green with peace and calmness. Colours and shapes are the first characteristics that help
children to organize and categorize the world. It may seem like a simple process, but it's
Consonantisme: l’escriptura de la h the foundation for more complex operations like recognizing letters and numbers.

En valencià, més de 2.000 paraules s’escriuen amb h inicial i quasi 3.000 contenen
una h intercalada. Aquesta lletra, testimoni de l’origen etimològic, té una funció Recorda les similituds entre l’anglés i el valencià en l’apartat «El
merament ortogràfica, atés que no representa cap so. A més, la h també és muda en valencià com a pont» de les unitats 15, 16 i 17 de Punt per punt C1.
els préstecs lingüístics adaptats procedents sobretot de l’anglés (llengua en què la h
representa un so aspirat): haixix, hàmster, handbol, handicap, hoquei. Només es manté
la pronúncia aspirada en termes no adaptats, com ara heavy, hippy, hobby o hooligan, Exercici 15.
i en un grapat de mots més, com ehem, saharià, Sàhara, hawaià, halar o haima.
Escriu un text de més de 350 paraules a partir de la proposta següent i d’acord amb
En la taula següent t’oferim unes remarques sobre l'escriptura de la h: les dades recollides en la infografia:

S’escriuen amb h S’escriuen sense h T’encarregues de la tresoreria

d’una associació esportiva
harmonia, harpia, hissar, hivern, hivernacle, abillat, braman, cacauet, coet, Munic, orfe, local sense ànim de lucre.
hològraf, subhasta, subtrahend orxata, Osca, ostatge, truà, Zuric A partir de la infografia,
prepares un informe
sobre els ingressos i les
Exercici 11. despeses que heu tingut
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han al llarg de l’any 2017,
aparegut en la taula anterior: a fi de presentar-lo
en l’assemblea anual
a) El testament era __________, l’havia escrit el mateix testador poc abans de morir. de l’associació.
b) Els pirates prenien com a ____________ persones adinerades.
c) En una subtracció, el ____________ és la quantitat que se sostrau del minuend.
d) L’ajuntament va ____________ les banderes a mitja asta com a senyal de dol. Solucions: / historicolingüístics / valuoses / vetlar o vetllar /
arrelament / continuïtat / assumpció / llegat /
e) El ____________ és un membre de la casta sacerdotal de l’Índia. Exercici 4 vicissituds / entronca
a) Número, b) escau, c) Torn obert de, d) esborrany,
f) Les ____________ eren animals mitològics, amb cap de dona i cos d’au. e) a Lluna Soler, f) n’exposa, g) segona mà, h) els pros i els, Exercici 8
i) cada un, j) valorar-ne, k) de la qual, l) estenc a) citació, b) convocatòria, c) declaració jurada, d) recurs,
g) La sala on té lloc la cerimònia nupcial està ____________ amb grans ornaments. e) resolució, f) notificació, g) certificat, h) conveni
Exercici 5
h) Les plantes que hem conreat en l’____________ han resistit millor les gelades. a) Com que, Atés que, Com o Vist que, b) Degué, Exercici 9
c) recomanar-los-en un de, d) ens n’hi, e) Calia que
i) Les cases d’apostes són mogudes per ____________ sense escrúpols. vinguéreu / vos en, f) última hora o hora horada
a5, b9, c8, d6, e3, f2, g7, h1, i10, j4

j) Es va cancel·lar la ____________ de les pintures de l’exposició per falta de postors. Exercici 6
Llúcia Grau Serra, amb document d’identitat núm.
87.889.965 X, amb domicili en a Vinaròs, codi postal 12500,
avinguda del País Valencià, núm. 17, com com a aspirant a
ORAL ingressar en el cos de professorat de secundària,
Exercici 12. especialitat en Llengua Anglesa, mitjan mitjançant les
oposicions, les quals oposicions que ha convocat la
Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana per al
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre maig d’enguany,
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament: EXPOSE: Que, d’acord amb la informació publicada per la
dita Conselleria, no he sigut admetuda admesa en la llista
provisional d’aspirants, el que la qual cosa / cosa que
m’impediria presentar-me a les proves.
Per què llig? Que la raó arguïda per a excloure’m excloure-me’n es basa
en què en el fet que no vaig adjuntar a la convocatòria tots
Llig per oblidar que no m’esperes, els certificats requerits. En concret, em me’n falten dos: la
per recordar el temps que triga el metro capacitació pedagògica en valencià i el títol de C2 d’anglés.
i que tampoc hui no seràs a l’eixida, Que sí sí que estic en possessió dels certificats requerits i,
per a què perquè n’hi haja constància, n’aporte una còpia
ni demà a l’aeroport, ni despús-demà a la porta del cinema. compulsada, que hi Ø trobareu en l’annex 1.
Llig per imaginar mil vides diferents, SOL·LICITE: Que accepteu la documentació aportada a en
per celebrar les vegades que t’he perdut, aquesta sol·licitud i, per tan tant, que siga incluïda inclosa
per saber que ets ja meu per sempre com el cos que m’habita en la llista definitiva d’aspirants a l’especialitat en Llengua
i s’esfilagarsa imperfecte sobre la vorera lenta on escric sense detenir-me. Anglesa.
Llig perquè així oblide també la meua lletra, que és com la meua vida, Exercici 7
amb flors sempre blanques que esperen cada nit vora un llit. Òrgans / incoar / immaterial / consultiva / encomanada
Llig perquè tu ets totes les paraules sobre les quals voldria posar el meu dit.
I la meua boca.
Llig, sobretot, perquè no puc escriure’t. Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
Begonya Pozo puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
Exercici 10
a) deler, b) postil·la, c) constrenyiment, d) marmessor o
marmessora, e) conxorxa, f) fideïcomís, g) noliejar,
h) alfarrassar, i) lluïsme
Exercici 11
a) hològraf, b) ostatges, c) subtrahend, d) hissar,
e) braman, f) harpies, g) abillada, h) hivernacle, i) truans,
j) subhasta
Exercici 13
1) [arós] – [arɔs], 2) en les que – en què o en les quals,
3) sempre i quan – sempre que o amb la condició que,
4) mengüen – minven, 5) [sóna] – [zóna]
Exercici 14. Solució orientativa
Els colors
Aprendre els colors és un pas essencial en el
desenvolupament dels xiquets. Els colors tenen una
influència en l’humor, les opinions i poden fins i tot afectar
la percepció de la gent. Per exemple, el blau és associat
amb la veritat i l’estabilitat, el groc amb la felicitat i
l’energia, i el verd amb la pau i la calma. Els colors i les
formes són les primeres característiques que ajuden els
xiquets a organitzar i categoritzar el món. Això pot
semblar un procés simple, però és el fonament per a
operacions més complexes, com reconéixer les lletres i els
números.
 l
ultura de 20
18
Cita c 1 de desembre de conversa
l2 sses
Fins a les cla
articipa en
P
U H
del CA PiLD7
s://bit.ly/2
http

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 13. Matemàtiques

A Comprensió escrita i expressió oral Saps que anar a pams és una locució que significa ‘procedir amb
prevenció, examinant bé alguna cosa’?

Exercici 1.
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo,
comentar-lo o desenvolupar-lo:
Obtindre l’arrel quadrada
L’arrel quadrada és la quantitat que, multiplicada per si mateixa, dona com a resultat
una altra quantitat determinada. Així, per exemple, l’arrel quadrada de 49 és 7, la de
144 és 12 o la de 225 és 15. Òbviament, no totes les xifres tenen una arrel quadrada
exacta. Tot seguit explicarem l’operació que hem de fer per a extraure l’arrel
quadrada d’un nombre qualsevol. En el nostre supòsit, partirem del radicand 85.986 i
el nostre objectiu serà saber quin és el nombre que, multiplicat per si mateix, més
s’aproxima a eixa quantitat.
Per a fer-ho, anirem a pams. El primer pas (imatge 1) és dividir el radicand en parelles
(que subratllem amb color vermell), sempre partint de la unitat cap a l’esquerra. A
continuació, ens fixem en la xifra o el grup que ens ha quedat més a l’esquerra. En
aquest cas, el 8. I busquem el nombre que, multiplicat per si mateix, més s’hi acoste
sense passar-se’n: el 2 (que escrivim amb color taronja en l’arrel). El segon pas
(imatge 2) consisteix a restar al 8 el quadrat de 2 (és a dir, 4). N’obtenim 4 i abaixem
el segon grup de xifres (59), de manera que ens queda 459. Totes aquestes
operacions les reflectim amb color verd.
Per a continuar fent l’operació, fixem-nos en el tercer pas (imatge 3): multipliquem
per 2 la xifra que estem obtenint en l’arrel (per ara, 2), de manera que obtenim 4.
L’escrivim en els renglons auxiliars, davall de l’arrel, també amb color verd. A
continuació, hem d’afegir un altre nombre a la dreta del 4 i multiplicar la xifra
resultant per eixe mateix nombre, de manera que ens acostem al màxim a 459 sense
passar-nos-en. Ací cal anar provant. Per exemple, si fem 45×5, obtenim 225, massa
lluny de 459. Provem unes altres opcions: 46×6=276; 47×7=329; 48×8=384;
49×9=441. Per tant, la xifra adequada és 9, que és la que apugem a l’arrel, a la dreta
del 2 (amb color taronja). En el residu obtenim 18 després de restar 441 a 459 i
abaixem l’últim grup de xifres (86).
Ja ho tenim quasi fet. En el quart pas (imatge 4) repetim el procediment que hem
vist en el tercer. Multipliquem per 2 la xifra que tenim provisionalment en l’arrel:
29×2=58. Després, afegim a la dreta un nombre determinat, de manera que, en
multiplicar la xifra resultant per eixe mateix nombre, ens acostem a 1.886 sense
passar-nos-en. Si provem amb el 4, obtenim: 584×4= 2.336. Ens en passem. Provem
amb el 3: 583×3=1.749. En conseqüència, la xifra adequada és 3, que apugem a l’arrel
(de color taronja). Mentrestant, en el residu obtenim 137 després de fer la resta
corresponent. L’operació podria acabar ací: 293 és el nombre enter que, multiplicat
per si mateix, més s’acosta al radicand: 293×293=85.849. Tanmateix, podem
acostar-nos-hi més trobant decimals. Per a fer-ho, abaixem a la dreta del residu el
grup 00 (que subratllem amb vermell), de manera que obtenim el nombre 13.700.
En el pas 5 repetim les operacions que hem fet en els passos 3 i 4. Multipliquem per 2
el nombre provisional de l’arrel: 293×2=586. Aleshores, afegim a la dreta d’aquesta
xifra un nombre determinat i multipliquem la xifra resultant per eixe mateix nombre.
Provem amb el 3: 5863×3=17.589. Ens en passem. Intentem-ho amb el 2:
5862×2=11.724. És correcte. Restem aquesta xifra a 13.700 i obtenim 1.976, que és el
residu final de la nostra operació (amb color morat). Per a acabar, apugem el 2 a
l’arrel (amb color taronja), el situem després de la coma i obtenim que el nombre
293,2 és l’arrel quadrada aproximada de 85.986, com podem comprovar:
293,2×293,2=85.966,24.
Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte:
a) Defenses que les matemàtiques tenen una gran quantitat d’aplicacions quotidianes
i estimulen l’activitat cerebral de les persones, de manera que se n’hauria de fomentar
l’aprenentatge teoricopràctic i l’adquisició de les operacions bàsiques.
b) Defenses que les matemàtiques tenen una utilitat real, però molt puntual, i que les
operacions més necessàries es poden realitzar mitjançant una calculadora, de manera
que no caldria incidir en l’adquisició de les operacions bàsiques.
Exercici 3. Exposició individual.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
Treballes en un comerç que ha decidit aplicar uns importants descomptes als seus
productes per a fidelitzar la clientela. Tu t’encarregues d’explicar a totes les persones
que hi entren en què consisteixen eixos descomptes. T’adreces a una parella que acaba
d’arribar.
• Salutació i presentació personal
• Explicació de la campanya de descomptes
• Productes a què s’apliquen i quantia de
la rebaixa
• Exemples pràctics, estalvi i bonificacions
futures
• Comiat i agraïment
B Gramàtica
Les preposicions (III)
4. Les preposicions tòniques i les preposicions compostes
4.1 Les preposicions tòniques
Les preposicions tòniques són, per orde alfabètic, les següents: barata, contra,
durant, entre, envers, excepte, malgrat, mitjançant, pro, salvat (o salvant), segons,
sense, sobre, sota, ultra, vers (o devers), via i vora. Si bé la majoria són d’ús molt
freqüent, volem remarcar el valor d’algunes d’aquestes preposicions:
• Barata significa ‘a canvi de’: M’han ajudat a collir els llimons barata 20 euros per a
cada un.
• Envers pot significar ‘en direcció a’ o també ‘en relació amb’: La seua actitud envers
els companys és encomiable.
• Pro té un ús molt restringit i significa ‘a favor de’: Hi ha hagut una manifestació pro
amnistia.
• Salvat o salvant equivalen a excepte, llevat de o tret de: Han de pagar tots l’entrada
salvant els xiquets de bolquers.
• Ultra s’usa només en registres formals i vol dir ‘a més de’: Ultra les mesures ja
preses, caldrà despatxar alguns treballadors per a mantindre la viabilitat de
l’empresa.
• Vers i devers equivalen a cap a: Anem devers el poble, te’n vens? Mentre que vers
és més pròpia del llenguatge literari, devers és viva en el valencià meridional i en
alguns parlars baleàrics.
• Via és una preposició d’origen modern, que penetra a través de l’anglés. Fa
referència a un lloc de pas previ a la destinació final: Farem un viatge a Galícia via
 Fascicle 13. Matemàtiques
Euskadi. O bé al mitjà de transmissió d’un missatge: Cal enviar una còpia del
contracte via fax.
• Vora té un valor d’aproximació en l’espai o en la quantitat, equivalent a prop de: La
senda s’estén vora el rierol. En l’acte hi havia vora dos mil persones.
4.2 Les preposicions compostes
Les preposicions compostes són cap a, com a, des de i fins a. Aquestes preposicions
es redueixen en alguns contextos:
• Cap a esdevé cap davant dels adverbis demostratius (ací, aquí, ahí, allí, allà) i dels
adverbis de direcció que comencen per a o en (és a dir, els que tenen les
preposicions a o en aglutinades): avant, arrere, amunt, avall, endins...
• Des de es redueix a des quan precedeix la conjunció que: Les coses em van millor
des que et conec.
• Fins a adopta la forma fins davant dels adverbis demostratius (fins ací, fins allà),
dels adverbis de temps (fins demà, fins divendres), de la conjunció que (No me
n’aniré fins que acabe) i de la forma verbal fa (Fins fa una setmana tenia clar què
faria).
Pel que fa a la preposició com a, n’analitzarem el funcionament en el punt 5.
4.3 Les preposicions de situació
Les preposicions davant de, darrere de, damunt de, davall de, dins o dintre de, fora
de, enfront de, enmig de, dalt de, baix de, prop de i lluny de indiquen la situació dels
elements de la realitat respecte a un altre element: Tens els papers damunt de la
taula. El comandament deu estar davall del coixí. D’aquestes, les preposicions davant,
darrere, damunt, davall, dalt i dins poden aparéixer també sense la preposició de:
Estem davant la porta del centre comercial.
Quan substituïm pronominalment un complement locatiu introduït per aquestes
preposicions, es pot elidir completament o bé es pot mantindre la preposició de
situació. Per als dos casos, usem el pronom hi:
• Tens els papers damunt de la taula. Hi tens els papers. / Hi tens els papers damunt.
Aquestes preposicions poden funcionar també com a adverbis quan no introdueixen
cap sintagma nominal, de manera similar als adverbis de direcció amunt, avall, arrere,
avant: Ja estem dintre. Les coses es veuen diferents des de baix. En l’autobús
preferisc seure darrere.
4.4 Les locucions preposicionals
comparatiu és introduït per un article:
• Els jugadors estan lluitant com els lleons.
• No puc sofrir els teus amics, sempre es comporten com uns xiquets!
• La directora del banc el va tractar com una rata.
6. La distinció entre per i per a davant d’infinitiu
Els valors de les preposicions per i per a són ben distints, com vam veure en l’apartat
1.5 de la unitat 11. No obstant això, la normativa estableix que l’oposició entre
aquestes dos preposicions es neutralitza davant de la conjunció que, context en què
s’usa la conjunció perquè tant amb valor causal, com amb valor final:
• He obert la finestra perquè tinc calor.
• He obert la finestra perquè entre l’aire a l’habitació.
Per a expressar aquest últim valor, en l’oralitat se sol usar la locució conjuntiva per a
que, reconeguda amb la marca de col·loquial per l’AVL.
En canvi, davant d’un infinitiu verbal sí que es manté generalment la distinció
semàntica entre per i per a:
• Per a expressar la causa, usem per. En aquest cas, l’acció expressada per l’infinitiu
és anterior a l’expressada pel verb principal: Van detindre l’expresident per haver
robat tot el que va poder i més. L’han premiat per ser bon xic. La van multar per
sobrepassar el límit de velocitat.
• Per a indicar l’expectativa, usem per. Amb l’infinitiu declarem una acció que encara
no s’ha produït, però que esperem que es produïsca en breu: Tinc la casa per netejar.
El solucionari encara està per revisar.
• Per a expressar la finalitat d’accions voluntàries, podem usar tant per, com per a,
tot i que tradicionalment s’ha considerat prioritari en àmbits formals l’ús de per: Hem
vingut per (o per a) saludar-te. Ens hem esforçat de valent per (o per a) acabar el
treball a temps. Com pots comprovar, en aquests casos també podríem introduir
l’infinitiu amb les locucions amb l’objectiu de o amb la intenció de: Hem vingut amb la
intenció de saludar-te.
• Per a indicar la finalitat mancada d’intencionalitat o la destinació d’un nom o d’un
adjectiu, usem per a: Ja tinc prou diners per a anar-me’n de viatge. No queda temps
per a lliurar l’examen. El diccionari és una bona eina per a resoldre els dubtes. Sempre
pren pastilles per a dormir. M’agrada la música per a ballar. Ja estic preparat per a
començar. Estàs massa cansat per a anar al gimnàs.

Les locucions preposicionals són estructures fixes amb un valor equivalent al d’una
preposició. En valencià en comptem més d’un centenar. A continuació en tens un
bon grapat: a base de, a càrrec de, a causa de, a conseqüència de, a còpia de, a costa Exercici 4.
de, a desgrat de, a diferència de, a falta de, a fi de, a flor de, a força de, a l’altura de, a Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
l’atenció de, a l’efecte de, a l’igual de, a les envistes de, a (la) mercé de, a mitjan, a la graella:
partir de, a pesar de, a propòsit de, a raó de, a resultes de, a tall de, a través de, abans Les equacions de primer grau amb una incògnita
de, al bo de, al cap de, al llarg de, al revés de, al voltant de, amb caràcter de, amb
vista a, arran de, arreu de, d’ací a, d’acord amb, de cara a, de part de, degut a, Entenem per equació la igualtat entre dos expressions (a)____________. L’expressió
després de, en absència de, en bé de, en comparació amb, en defecte de, en esguard de l’esquerra és el primer membre i la de la dreta el segon. La incògnita és la variable
de, en funció de, en lloc de, en mans de, en nom de, en ocasió de, en pro de, en representada per lletra que ix en l’equació, (b)____________ la solució és
qualitat de, en referència a, en senyal de, en virtut de, en vista de, entorn de, gràcies
a, no obstant, pel que fa a, per compte de, per culpa de, per mitjà de, per mor de, per (c)____________ dels valors que pot adquirir la incògnita de manera que
obra de, per por de, per tal de, quant a, respecte a, sense perjuí de, tocant a. (d)____________ la igualtat entre els dos membres.
Per a resoldre una equació (e)____________ d’anar transformant-la progressivament
Volem destacar unes quantes remarques:
en equacions equivalents (f)____________ arribar a la solució. Alguns
• La locució preposicional amb valor causal degut a ha adquirit el rang de normativa (g)____________ previs que cal seguir són llevar les expressions entre parèntesis, en
arran de les últimes revisions gramaticals. cas que (h)____________, i eliminar els denominadors calculant el mínim comú
• La locució a l’efecte de també admet la forma plural als efectes de, encara que múltiple.
aquesta última opció és secundària. Una equació de primer grau amb una incògnita és (i)____________ presenta la forma
• A partir del nom mà es generen dos locucions preposicionals: en mans de i per mà a·x=b, on x és la incògnita i a i b són nombres. Per a desxifrar la incògnita, el
de. Tanmateix, no és reconeguda com a normativa la locució *de la mà de, que cal procediment és el següent: en primer lloc, reunim en un membre tots els termes que
substituir per uns altres girs com amb el guiatge de o amb l’ajuda de: Vam aclarir els contenen la incògnita i en l’altre tots els numèrics. (j)____________ un terme a l’altre
comptes amb l’ajuda d’un economista. membre, hem de (k)____________ l’operador matemàtic: si sumava, restarà; si
• La locució preposicional no obstant introdueix un sintagma nominal: No obstant les multiplicava, dividirà. En segon lloc, fem les operacions que pertoquen. Després,
reticències, assumirem el projecte. Com a locució adverbial, presenta les estructures (l)____________ la incògnita, de manera que quede en un membre la x sola i en
no obstant això i això no obstant. L’estructura escarida no obstant és secundària l’altre tots els termes numèrics. Finalment, resolem l’operació final.
respecte a les anteriors.
• Alguns préstecs, com ara el gal·licisme *en base a o l’anglicisme *en orde a, han fet a) algebraïques algebraiques algebràiques
una certa fortuna en els últims anys, però no són correctes ni necessaris. Per a b) mentre mentres mentre que
evitar-los, podem usar, respectivament, les locucions a partir de i a fi de, entre altres. c) cada u cada un cadascú
5. Els valors de com a i la reducció a com d) s’acomplisca se complisca s’acompleixca
e) tenim devem hem
La preposició com a presenta dos valors diferents: el predicatiu i el comparatiu. Amb
f) fins a fins vers
el primer valor, la preposició com a equival a uns altres girs com en qualitat de, pel
fet de ser, amb caràcter de, en funció de o amb el nom de: g) dels pasos de les passes dels passos
h) n’hi haja hi hagen hi haja
• Com a metge et recomane que perdes pes.
i) la qual aquella qui la que
• Cal analitzar el canvi climàtic com a un problema gravíssim. j) En passar Al passar Mentre passem
• Hem de considerar aquest empat com a un gran èxit. k) canviar-ho canviar-li canviar-ne
• La pluja m’ha sorprés i he hagut d’usar la carpeta com a paraigua improvisat. l) aillem aïllem aïslem

• El valencià central també es coneix com a apitxat.

Com veus, quan la preposició com a presenta el valor predicatiu, mai no es redueix a com. Exercici 5.
El segon valor de la preposició com a és el comparatiu. En aquest cas, equival a Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
locucions com a la manera de, a l’igual de o com si fora: En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
• Els jugadors estan lluitant com a lleons. febles corresponents:

• No puc sofrir els teus amics, sempre es comporten com a xiquets!
• La directora del banc els va tractar com a rates.
Només amb aquest valor, la preposició com a es redueix a com quan el terme
a) Els telèfons mòbils antics només servien perquè férem telefonades.
Els telèfons mòbils antics només servien ____________ fer telefonades.
b) Els advocats es van comportar com a serps. Els ho van furtar tot.
Els advocats es van comportar ____________ unes serps. Els ho van furtar tot.
c) Ens ha deixat les claus davall de l’estoreta.
Les claus, ____________ ha deixades davall.
d) Segons han dit en la ràdio, els corredors ja venen cap al poble.
Segons han dit en la ràdio, els corredors ja venen ____________ el poble.
e) Li han detectat una gotera enmig de la terrassa.
____________ han detectada una enmig.
f) Sa majestat, en qualitat de conseller àulic, vos pregue que atureu la guerra.
Sa majestat, ____________ conseller àulic, vos pregue que atureu la guerra.
Saps que àulic-àulica és un adjectiu que significa ‘que pertany a la cort
o al palau’
Exercici 6.
Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:
Els logaritmes
En l’àmbit de les matemàtiques, una potència és el producte de multiplicar una
quantitat per ella mateix un determinat nombre de vegades. Per exemple, la potència
23 (dos elevat al cub) representa la multiplicació de la base (2) per si mateixa tantes
voltes com indica l’exponent (3): 2×2×2=8. Així, donat un nombre determinat, el
logaritme és l’exponent al què cal elevar una certa quantitat per a què resulte eixe
nombre determinat. En base a aquesta explicació, podem deduir que el logaritme de
64 en base 4 és 3 (4×4×4=64).
Els logaritmes que més aplicacions presenten en les diverses branques científiques
són el logaritme decimal o comú, la base de la qual és 10; el logaritme natural o
neperià, que té com base el nombre irracional e (≈2,7182818284...), de valor fixe i
expressió decimal il·limitada; i el logaritme binari, qui usa la base 2 sent habitual en
informàtica i teoria de la informació, doncs està molt relacionat amb el sistema binari
de numeració.
Les escales logarítmiques sobrepassen l’àmbit exclusiu de les matemàtiques arribant
a ser molt útils en altres ciències. Per exemple, el decibel és una unitat logarítmica
que permiteix mesurar, entre altres, el nivell de tensió de senyals elèctriques o el
nivell de potència dels sons. O l’escala de Richter, que serveix per mesurar la força
d’un moviment sísmic, es basa en el logaritme decimal de l’energia emitida pel
terratrémol.
C Vocabulari
Exercici 7.
Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que
apareix entre parèntesis:
La geometria
La geometria és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats, les
relacions i les mesures dels objectes en un pla o en l’espai. Les figures geomètriques
bàsiques són el punt i la recta. El punt és una figura adimensional, és a dir, sense cap
dimensió, mentre que la recta o la ____________ (‘LÍNIA DESVIADA DE LA RECTA SENSE
FORMAR ANGLES’) són unidimensionals.
El pla representa una superfície de dos dimensions, en què podem situar figures com
la ____________ (‘CERCLE, LÍNIA TANCADA, ELS PUNTS DE LA QUAL EQUIDISTEN TOTS DEL CENTRE’),
l’____________ (‘LÍNIA TANCADA I APLATADA, SIMÈTRICA RESPECTE A DOS EIXOS QUE SÓN
PERPENDICULARS ENTRE ELLS, D’ASPECTE OVAL’) o els polígons, com ara el triangle, el
quadrilàter, el pentàgon, l’hexàgon, l’____________ (‘POLÍGON DE SET ANGLES I SET
COSTATS’), l’octàgon, l’____________ (‘POLÍGON DE NOU ANGLES I NOU COSTATS’) o el decàgon,
entre altres. Els segments que els componen són els costats i el punt en què
s’uneixen dos costats és un ____________ (‘PUNT EN QUÈ CONCORREN ELS DOS COSTATS D’UN
ANGLE’). Si ens centrem en els triangles, es classifiquen en ____________ (‘QUE TOTS ELS
COSTATS TENEN LA MATEIXA MIDA’), ____________ (‘QUE TÉ DOS COSTATS IGUALS’) i
____________ (‘QUE TOTS ELS COSTATS SÓN DESIGUALS’). Entre els quadrilàters, distingim
figures com el quadrat, el rectangle, el ____________ (‘PARAL·LELOGRAM QUE TÉ ELS
COSTATS IGUALS I ANGLES QUE NO SÓN RECTES’) o el ____________ (‘QUADRILÀTER QUE TÉ DOS
COSTATS OPOSATS PARAL·LELS I ELS ALTRES DOS NO PARAL·LELS’).
L’espai ens permet representar en tres dimensions figures com cilindres, esferes o
poliedres. Aquests últims estan formats per diversos polígons, que constitueixen les
cares del poliedre i que convergeixen en les ____________ (‘LÍNIA RECTA FORMADA PER LA
INTERSECCIÓ DE DOS CARES CONTIGÜES D’UN POLIEDRE’). Algunes de les figures polièdriques
més conegudes són el cub, el ____________ (‘POLIEDRE DE QUATRE CARES’), la piràmide o
el dodecaedre. Les piràmides egípcies o ____________ (‘PROPI D’UN POBLE QUE HABITAVA
L’ALTIPLÀ CENTRAL DE MÈXIC I QUE VA DOMINAR LA REGIÓ DURANT EL SEGLE XV I EL PRIMER QUART DEL
XVI’) són generalment pentaedres, formats per un quadrilàter com a base i quatre
triangles.
Exercici 8.
Escriu al costat de cada definició el terme matemàtic adequat dels que t’oferim en
el requadre.
àbac, abscissa, asímptota, catet, con, googol, hipotenusa,
mediana, mitjana, node, ordenada, pi
a) Número gegant igual a 10100: ____________
b) Punt d’una corba en què aquesta s’interseca a si mateixa i per on, per tant, pot
traçar-se a la corba més d’una tangent: ____________
c) Costat dels dos que formen l’angle recte d’un triangle rectangle: ____________
d) Quantitat obtinguda sumant diverses quantitats i dividint el total pel seu nombre:
____________
e) Lletra grega adoptada per a representar la raó constant que existeix entre la
longitud d’una circumferència i el seu diàmetre, 3,141592...: ____________
f) Dada situada en el centre d’un conjunt de dades ordenades de major a menor, que
té el mateix nombre de dades per dalt i per baix: ____________
g) Costat d’un triangle rectangle oposat a l’angle recte: ____________
h) Coordenada horitzontal: ____________
i) Recta que és tangent a una corba en un punt de l’infinit: ____________
j) Instrument per a fer càlculs aritmètics bàsics consistent en un marc amb varetes
paral·leles per on es fan córrer unes boles perforades: ____________
k) Coordenada vertical: ____________
l) Cos limitat per una base circular i per una superfície generada per la rotació d’una
recta que manté fix un extrem en el vèrtex i amb l’altre descriu la circumferència de
la base: ____________
Exercici 9.
Substitueix la locució preposicional que apareix en negreta en cada oració per una altra
locució equivalent de les que t’oferim en el requadre:
a còpia de, a desgrat de, a flor de, a resultes de, a tall de, de cara a,
en bé de, en esguard de, en pro de, en senyal de, entorn de, per compte de
a) Finalment va suspendre l’assignatura a conseqüència d’aquell error.
b) Entre les fruites autòctones, podem mencionar, a manera d’exemple, les següents.
c) En aquesta associació treballen en benefici dels més pobres.
d) En relació amb la seua resposta, només puc expressar la meua incredulitat.
e) Disculpa, t’he penjat sense voler, en lloc de tocar el botó verd, he tocat el vermell.
f) Hem iniciat una campanya de conscienciació a favor dels drets humans.
g) Al remat, a força d’insistir, se n’ha eixit amb la seua.
h) Hem decidit introduir diversos canvis en l’escola amb vista a l’any que ve.
i) Et duem un obsequi com a mostra de la nostra admiració.
j) A pesar de tindre un caràcter tan agre, és una bona persona.
k) Al paratge del Clot han trobat restes arqueològiques en la superfície de terra.
l) Tots els infants corrien i saltaven al voltant de la foguera.
ORAL
Exercici 10.
Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
tres segons més per a respondre.
a) D__________ d) L__________ g) S__________
b) E__________ e) F__________ h) T__________
c) M__________ f) V___________ i) B__________
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u13-a01.mp3
Saps que glabre-glabra és un adjectiu de l’àmbit de la botànica i la zoologia
que significa ‘que no té pèls’? I que un ament és una inflorescència en forma
d’espiga de flors menudes?
D Ortografia i fonètica
Consonantisme: la l·l
La ele geminada (l·l) és un dígraf que sempre apareix en posició intervocàlica i que
escrivim per raons etimològiques. Representa el mateix so que la ele simple: [l]. En la
majoria de paraules, reflecteix un contacte consonàntic produït en les formes
històriques dels mots. Per això, per exemple, escrivim amb l·l tots els mots formats
per les preposicions llatines ad i cum seguides d’un lexema començat per l (al·legar,
al·ludir, al·licient, col·laborar, col·lisió, col·legi) o pel prefix negatiu in seguit d’un
adjectiu començat per l (il·legal, il·lús, il·lògic).
Quasi 1.600 paraules contenen l·l en valencià, la majoria pròpies dels llenguatges
científics (al·logen, al·luvió, argil·lita, bacil·loscòpia, cel·luloide, dialifil·le...). Si bé no hi
ha regles fixes que ens permeten saber amb exactitud quan escrivim l·l, sí que podem
establir uns certs patrons:
Exercici 13.
Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter general,
• Si un terme s’escriu amb l·l, també ho faran els derivats: apel·lar, apel·lació,
una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un vocabulari precís i
apel·latiu; fibril·la, fibril·lar, desfibril·lador; metàl·lic, metal·litzat, metal·lúrgia; novel·la,
variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com les resoldries:
novel·lar, novel·lesc; papil·la, papil·loma, papil·loretinitis, etc.
• Algunes llengües pròximes, com ara l’anglés, solen presentar el grup ll allà on el
valencià escriu l·l: al·lèrgia allergy, aquarel·la aquarelle, cèl·lula cell, col·lega
colleague, goril·la gorilla, instal·lar install, intel·ligència intelligence, medul·la https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
medulla, etc. c2-u13-a03.mp3

A més dels termes que ja hem vist, en la taula següent te n’oferim un grapat més
–distribuïts en verbs, substantius i adjectius– que contenen l·l i que pertanyen al
vocabulari general:

verbs
S’escriuen amb l·l
substantius adjectius
E Expressió escrita
acaramel·lar, al·lucinar,
cancel·lar, cavil·lar,
aiatol·là, al·legoria, al·leluia, al·lergen,
al·locució, axil·la, bagatel·la, bèl·lua,
al·liaci, al·lòcton,
ampul·lós, apol·lini, bèl·lic,
Exercici 14. Traducció.
circumval·lar, col·locar, bol·lard, buguenvíl·lea, cal·ligrafia, capil·lar, ciríl·lic, Tradueix al valencià aquesta informació en gallec sobre un concurs matemàtic:
destil·lar, excel·lir, camamil·la, caravel·la, cel·la, cel·lofan, col·lateral, coral·lí,
expel·lir, flagel·lar, clorofil·la, col·lació, col·lapse, col·lecció, cristal·lí, estel·lar, fal·laç, Explícoche Matemáticas 2.0
il·luminar, il·lustrar, col·liri, col·loqui, constel·lació, corol·la, fal·lible, fàl·lic, gal·lés,
impel·lir, oscil·lar, damisel·la, el·lipsi, fil·loxera, fol·licle, gàl·lic, gibel·lí, hel·lé,
Dende o ano 2011 organízase o concurso Explícoche Matemáticas 2.0, un certame
pal·liar, pol·luir, franel·la, gel·laba, idil·li, imbecil·litat, il·latiu, impol·lut, lul·lià, dirixido ao alumnado do sistema universitario galego, de bacharelato, e de 3º e 4º da
pul·lular, refocil·lar, legionel·la, libèl·lula, maxil·lar, mil·lenni, mal·leable, maquiavèl·lic, ESO co obxectivo de promover a utilización do galego como medio de transmisión das
repel·lir, sol·licitar, mol·lusc, mul·là, nul·litat, ombrel·la, pal·li, mel·lífer, mel·liflu, matemáticas, así como a creatividade do alumnado. Está organizado pola Facultade de
taral·lejar, vacil·lar parcel·la, pel·lícula, penicil·lina, pol·len, mil·lèsim, miscel·lani,
postil·la, pupil·la, putxinel·li, ral·li, rebel·lia, paral·lel, procel·lós,
Matemáticas da Universidade de Santiago de Compostela e consiste na gravación de
rul·lo, salmonel·la, satèl·lit, sibil·la, síl·laba, protocol·lari, pusil·lànime, curtametraxes de ao redor de dous minutos de duración nas que se explique en galego
sil·logisme, til·la, tranquil·litat, vel·leïtat, sibil·lí, sigil·lós, tel·lúric un concepto matemático. Os puntos de inflexión, as progresións xeométricas, o cálculo
vexil·lologia, vil·la do volume dun polígono ou a relación entre números e xeometría foron algúns dos
conceptos que protagonizaron os vídeos gañadores nos últimos anos.

Exercici 11. Recorda les similituds entre el gallec i el valencià en l’apartat «El
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han valencià com a pont» de les unitats 9, 10, 11 i 12 de Punt per punt C1.
aparegut en l’explicació i la taula anteriors:

a) Els grans resultats obtinguts ens van ____________ a continuar treballant fort. Exercici 15.
b) Pots ____________ la cançó que tant m’agrada? N’he oblidat la melodia!
c) Els incalculables beneficis econòmics van ____________ l’empresari molts anys. Escolta dos voltes aquest àudio sobre càlculs matemàtics quotidians. Anota totes les
idees que et semblen rellevants per a preparar un text d’unes 150 paraules, d’acord
d) Milers de persones van ____________ per Cocentaina durant la Fira de Tots Sants. amb les instruccions següents:
e) La ____________ és la disciplina que s’encarrega d’estudiar les banderes, els
La teua professora de matemàtiques fa una xarrada per a explicar les aplicacions
penons i els estendards.
d’aquesta ciència a diverses activitats quotidianes. Tu n’escrius en el teu blog
f) Si els felins són mamífers i el gat és un felí, el ____________ és evident: el gat és
personal un resum que incloga, almenys, els ítems següents:
un mamífer.
g) En la mitologia antiga, la ____________ era una dona amb capacitat profètica. • Activar la ment amb el càlcul mental • La velocitat, la distància i el temps
h) En la Glorieta faran una funció de ____________ per als xiquets del poble. • Les rebaixes i les regles de tres • Els percentatges
i) Durant els dies de festes, hi ha festers que van vestits tothora amb la ___________.
j) Fa uns quants anys, es van detectar a Alcoi diversos casos d’una malaltia causada
pel bacil de la ____________. Matemàtiques quotidianes
k) En l’últim terç del segle XIX, una plaga de ____________ va exterminar quasi tots https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
els ceps de vinya autòctons. c2-u13-a04.mp3
l) Han posat ____________ al centre per a evitar que hi accedisquen els vehicles.
m) És un home molt ___________, dèbil de caràcter i incapaç de prendre cap decisió.
n) Eixe polític sempre ha lluït una actitud ____________, no coneix els escrúpols.
o) En la recepció dels ambaixadors es va produir un error ____________. Solucions: / vèrtex / equilàters / isòsceles / escalens / rombe /
trapezi / arestes / tetraedre / asteques
Exercici 8
p) L’olor ____________ prové del magatzem en què van guardar la collita d’alls. Exercici 4
a) googol, b) node, c) catet, d) mitjana, e) pi, f) mediana,
a) algebraiques, b) mentre que, c) cada un, d)
s’acomplisca, e) hem, f) fins a, g) dels passos, h) n’hi haja, g) hipotenusa, h) abscissa, i) asímptota, j) àbac,
i) la que, j) En passar, k) canviar-ne, l) aïllem k) ordenada, l) con
ORAL Exercici 9
Exercici 5
Exercici 12. a) per a, b) com o com si foren, c) ens les hi, d) devers, a) a resultes d’, b) a tall d’, c) en bé de, d) En esguard
de, e) per compte de, f) en pro de, g) a còpia d’, h) de
envers o vers, e) Li n’hi, f) com a
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre cara a, i) en senyal de, j) A desgrat de, k) a flor de,
Exercici 6 l) entorn de
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament: Els logaritmes
En l’àmbit de les matemàtiques, una potència és el Exercici 10
producte de multiplicar una quantitat per ella mateix a) desllorigador, b) entorpir, c) morca, d) lligacama o lliga,
mateixa un determinat nombre de vegades. Per exemple, e) faramalla, f) vinclar, g) soscaire, h) trespol, i) bedoll
De major vull ser ànima impol·luta la potència 23 (dos elevat al cub) representa la
somriure fàcil multiplicació de la base (2) per si mateixa tantes voltes Exercici 11
De major vull ser llàgrima sincera com indica l’exponent (3): 2×2×2 = 8. Així, donat un a) impel·lir, b) taral·lejar, c) refocil·lar, d) pul·lular,
aquella xiqueta trapella escurant sense saber-ho nombre determinat, el logaritme és l’exponent al què a què e) vexil·lologia, f) sil·logisme, g) sibil·la, h) putxinel·lis,
que jugava al carrer a la tella l’efímera infantesa.
/ al qual cal elevar una certa quantitat per a què perquè i) gel·laba, j) legionel·la, k) fil·loxera, l) bol·lards, m) pusil·lànime,
a l’apit amagar resulte eixe nombre determinat. En base a A partir
d’aquesta explicació, podem deduir que el logaritme de 64
n) maquiavèl·lica, o) protocol·lari, p) al·liàcia
berenar a les mans De major vull ser en base 4 és 3 (4×4×4 = 64). Exercici 13
per sostre el cel aquella xiqueta Els logaritmes que més aplicacions presenten en les 1) [resóldre] – [rezɔldɾe], 2) a partir dels quals – a partir de
trepitjant bassals de qui tant vaig aprendre diverses branques científiques són el logaritme decimal o les quals, 3) Les dades de les que – Les dades de què / de
genolls pelats i encara m’espera. comú, la base de la qual del qual és 10; el logaritme natural les quals, 4) quants necessitarem? – quants en
necessitarem?, 5) dividint – i dividim
roig mercromina o neperià, que té com com a base el nombre irracional e
pel terme amb bicicleta Xelo Llopis (≈ 2,7182818284...), de valor fixe fix i expressió decimal
Exercici 14. Solució orientativa
il·limitada; i el logaritme binari, qui que usa la base 2 sent i
imaginació inabastable és habitual en informàtica i teoria de la informació, doncs Explícoche Matemáticas 2.0
perquè està molt relacionat amb el sistema binari de Des de l’any 2011 s’organitza el concurs Explícoche
numeració. Matemáticas 2.0, un certamen dirigit a l’alumnat del
Les escales logarítmiques sobrepassen l’àmbit exclusiu de sistema universitari gallec, de batxillerat, i de 3r i 4t de
les matemàtiques arribant i arriben a ser molt útils en altres l’ESO amb l’objectiu de promoure la utilització del gallec
com a mitjà de transmissió de les matemàtiques, així com
De major vull ser ciències. Per exemple, el decibel és una unitat logarítmica
que permiteix permet mesurar, entre altres, el nivell de la creativitat de l’alumnat. Està organitzat per la Facultat
de Matemàtiques de la Universitat de Santiago de
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ tensió de senyals elèctriques elèctrics o el nivell de
Compostel·la i consisteix en la gravació de curtmetratges
potència dels sons. O l’escala de Richter, que serveix per
c2-u13-a02.mp3 per a mesurar la força d’un moviment sísmic, es basa en el de vora dos minuts de durada en què s’explique en gallec
logaritme decimal de l’energia emitida emesa pel un concepte matemàtic. Els punts d’inflexió, les
terratrémol. progressions geomètriques, el càlcul del volum d’un
polígon o la relació entre nombres i geometria foren alguns
Exercici 7 dels conceptes que protagonitzaren els vídeos guanyadors
corba / circumferència / el·lipse / heptàgon / enneàgon en els últims anys.
Saps que trapella fa referència a les persones que procuren enganyar o
enredar els altres? Ací està usat amb valor afectiu. I que l’apit amagar és
Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
com s’anomena en alguns pobles de la Safor el joc infantil de conillets a
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
amagar? També rep el nom de jugar a la piu o jugar a la quit. puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura de 20
18
Cita c 1 de desembre de conversa
l2 sses
Fins a les cla
articipa en
P
U H
del CA PiLD7
s://bit.ly/2
http

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 14. Llocs del món

A Comprensió escrita i expressió oral
Exercici 1.
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo,
comentar-lo o desenvolupar-lo:
Creuers fluvials
Els creuers fluvials són el mitjà més còmode per a conéixer paisatges i gent, una
manera de viatjar relaxada i que proporciona una experiència plena: naturalesa,
història, llengües, cultura, gastronomia... La companyia Fluminum t’ofereix un gran
ventall d’opcions per a recórrer Europa i mirar-la com mai abans ho havies fet. Vols
conéixer-les?
El creuer «Les capitals del Danubi» és una de les nostres propostes estrela. El riu
Danubi recorre Europa central, des de la Selva Negra a Baden-Württemberg,
Alemanya, on naix, fins a desembocar en el mar Negre a través del delta del Danubi,
entre Romania i Ucraïna. El creuer, amb una durada de cinc dies, parteix del port de
Viena (Àustria) i recorre unes altres grans ciutats europees, com Linz (també a
Àustria), Bratislava (Eslovàquia), Budapest (Hongria) o Belgrad (Sèrbia). Pots
conéixer la majestuositat del Danubi per menys de 700 euros per persona.
Per poc més de 1.100 euros per persona i durant huit dies, el gran creuer «Els Països
Baixos i Bèlgica» ens durà a través de diversos rius i canals per l’aquós nord-oest del
continent europeu. Algunes de les bellíssimes ciutats que podràs visitar cada dia són
Amsterdam, Rotterdam, Middelburg o l’Haia, als Països Baixos; o, ja en territori belga,
Bruges, Gant, Anvers i Brussel·les, a la regió de Flandes; o Lieja i Namur, a la regió de
Valònia.
El riu Rin naix als Alps suïssos, on dona lloc a l’espectacular llac de Constança. Flueix
cap a l’oest fins a Basilea, des d’on gira cap al nord i fa de frontera entre França i
Alemanya. Després, travessa aquest últim país fins a desembocar en el mar del Nord
a través dels Països Baixos, convertit en un gran delta. El creuer «El Rin romàntic»,
amb una durada de huit dies, et permetrà, per menys de 1.500 euros per persona,
embarcar-te a Estrasburg (França) i conéixer diverses ciutats alemanyes, com ara
Espira, Worms, Magúncia o Coblença, a l’estat federal de Renània-Palatinat; o Bonn,
Colònia o Düsseldorf, a l’estat de Rin del Nord-Westfàlia.
El gran creuer «La llum del Sena» és una immillorable manera de conéixer París, la
ciutat de la llum, la capital de la regió de l’Illa de França i de la República Francesa.
Durant huit dies, i per vora 2.000 euros per persona, recorrerem a través del Sena la
regió de Normandia, fins a la desembocadura en el canal de la Mànega. Visitarem les
poblacions de Vernon, Rouen i, finalment, Le Havre, ciutat situada a la dreta de
l’estuari del Sena.
Al voltant de 2.500 euros per persona costa l’última proposta que et presentem:
Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
és el correcte:
a) Defenses que la millor manera de conéixer món és mitjançant viatges organitzats
de prop d’una setmana, ja que et duen als llocs més interessants, te n’expliquen la
història i et presenten les millors opcions culturals, mediambientals o
gastronòmiques.
b) Defenses que la millor manera de conéixer món és fent-ho pel teu compte, amb
viatges de més d’un mes que et permeten immergir-te en el lloc que visites,
aprendre’n l’idioma propi i familiaritzar-te amb els costums, la cultura i la
gastronomia típics.
Exercici 3. Exposició individual.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
Treballes en una agència de viatges. S’acosta Nadal i heu contractat un estand públic en
una fira per a presentar les millors ofertes que teniu per a aquest període. T’adreces a un
grup format aproximadament per una dotzena de persones.
• Salutació
• Presentació de l’agència
• Principals ofertes de viatges: destinació,
durada, dates, preus
• Mètodes de pagament: al comptat,
finançament a mida, etc.
• Comiat i agraïment
Alguns exotopònims presenten una forma nostrada, que s’adequa a les
regles fonètiques i ortogràfiques del valencià. Això ocorre sobretot en la
toponímia major (estats, regions, grans ciutats i grans accidents geogràfics) i
en els topònims que, pel vincle històric, van quedar fixats en la tradició
documental: Alemanya, França, Flandes, Brussel·les, Avinyó, Danubi, Alps...
En canvi, quan un topònim no ha quedat consolidat en la tradició
documental, el mantenim en la llengua originària: Le Havre, Bonn,
Amsterdam, Düsseldorf...

l’excel·lent creuer «El Roine: dels Alps al Mediterrani». El riu Roine naix als Alps
suïssos, es desplaça cap a l’oest fins a la populosa ciutat de Lió, des d’on gira cap al
sud fins a desembocar al Mediterrani. Amb el nostre creuer de huit dies, embarcarem
a Lió i travessarem les regions d’Alvèrnia-Roine-Alps i d’Occitània, amb visites a les
històriques ciutats de Valença, Montelaimar, Nimes i Avinyó.
Saps que apostrofem l’Haia d’acord amb la normativa de l’AVL, però
que també podem escriure la Haia segons els criteris de l’IEC? Aquesta
última opció permet distingir la capital neerlandesa de l’antropònim Laia.
Saps que un estuari és la desembocadura d’un riu cabalós al mar,
caracteritzada per tindre forma d’embut i per la unió de les aigües fluvials
i marítimes?
B
Gramàtica
Els adverbis (I)
Els adverbis componen una categoria gramatical heterogènia, formada per diversos
tipus de paraules:
a) Adverbis que especifiquen el temps i el lloc de l’acció verbal: ara, després, demà,
encara, ja, ací, lluny, arran, etc.
b) Adverbis que quantifiquen, valoren o modifiquen l’acció verbal: no, molt, poc,
gens, prou, quasi, bé, mal, etc.
c) Adverbis acabats en –ment procedents d’adjectius: ràpidament, breument,
clarament, lògicament, comunament, nítidament, etc.
d) Adverbis curts procedents d’adjectius i fixats en masculí singular: alt, baix, curt,
llarg, fort, fluix, prim, etc.
e) Locucions adverbials: de pressa, amb escreix, al cap i a la fi, sense solta ni volta, etc.
Els adverbis són generalment paraules invariables, si bé uns quants poden ser usats
en diminutiu com a recurs hipocorístic: La xiqueta ha fet la faena ella a soletes. No
vingues tardet! Quan acabes, torna-te’n rapidet. Uns altres poden aparéixer precedits
o no de la preposició a: tothora – a tothora, sovint – a sovint.
Sintàcticament, els adverbis solen constituir el nucli d’un sintagma adverbial, que en
l’oració exerceix la funció de complement circumstancial de lloc, de temps, de manera
o de quantitat: Els teus amics estan dins. Això no ho havia vist mai. No vingues
corrents! Els dolços m’agraden molt. També poden modificar un adjectiu o un altre
 Fascicle 14. Llocs del món
adverbi: La proposta no era gens interessant. T’has alçat massa enjorn. A més, els
adverbis poden modificar el sentit complet d’una oració: Pere no és a casa.
Probablement encara no ha tornat de treballar. I connectar la informació d’un text: Ens
han dit que tenim poques opcions de guanyar. No obstant això, farem la reclamació.
1. Els adverbis de lloc
1.1 Els adverbis demostratius
Els adverbis demostratius en valencià són ací (o aquí), ahí, allí, allà. Prenent com a
referència el parlant, permeten seccionar l’espai en tres graus: pròxim, intermedi i
llunyà. La forma aquí, que històricament representava el grau intermedi, designa a hores
d’ara el grau pròxim en els parlars valencians més meridionals i més septentrionals. La
forma ahí, procedent del castellà i documentada des del segle XIX, designa actualment el
grau intermedi en la majoria de parlars valencians. En català oriental, l’oposició locativa
es redueix a dos graus: proximitat i posició intermèdia (aquí) i llunyania (allí, allà).
1.2 Els adverbis de situació
Els adverbis de situació són davant, darrere, damunt, davall, dalt, baix, dins (o dintre),
fora, prop, lluny, enmig, arreu: Afanya’t, no et quedes fora! Aquests adverbis funcionen
com a preposicions si s’anteposen a un sintagma nominal: El menjar és dins de la cistella.
1.3 Els adverbis de direcció
Els adverbis de direcció són avant (o endavant), arrere (o enrere), amunt, avall, ençà,
enllà, endins, enfora i enlaire. Poden modificar directament el verb o aparéixer
precedits de la preposició cap a, que perd la a: Aneu endins. Aneu cap endins. A més,
posposats a un substantiu, també poden modificar-lo: El terreny es complica riu
amunt. Anava corrent carrer avall. Quiet i mans enlaire!
1.4 Locucions adverbials de lloc
Diverses locucions adverbials també ens ajuden a situar les accions en l’espai o a
explicar com s’hi situen: a la quinta forca, a la vora, a mà dreta, a mà esquerra, al
capdamunt, al capdavall, al capdavant, al capdedins, al mig, al voltant, amunt i avall,
d’ací i d’allà, de biaix, de costat, de dalt a baix, de gaidó, de través, ençà i enllà, fora
mà, pel dret, pel mig, pel recte, per l’endret, pel revés, pertot arreu, etc.
2. Els adverbis de temps
2.1 Anterioritat, simultaneïtat i posterioritat
Alguns adverbis ens permeten indicar en quin moment, respecte a l’acte de parla, té
lloc l’acció verbal. Així, indiquen anterioritat abans, ans, ahir, despús-ahir, anit,
enguany passat, antany. Simultaneïtat ara, hui (o avui), hui dia, a hores d’ara,
enguany. I posterioritat després, demà, despús-demà. Aquesta funció no
l’acompleixen només els adverbis, atés que els temps verbals també ofereixen
informació sobre el temps de l’acció i funcionen en correlació amb els adverbis: Ahir
deia una cosa, però hui en diu una altra. Què dirà demà?
2.2 Els adverbis amb valor anafòric
Uns altres adverbis o locucions, com aleshores (o llavors), adés, abans, després, al
sendemà (o l’endemà), mentrestant, sempre o mai, tenen valor anafòric, ja que
al·ludeixen a moments concrets, que són presos com a referència explícita o implícita:
Va fugir del poble. Aleshores / Després / Al sendemà, va començar una nova vida.
2.3 Els adverbis aspectuals
Un altre grup d’adverbis temporals, com ja, encara, quasi, sovint (o a sovint),
prompte o tard, informen sobre l’evolució de l’acció verbal: No he acabat encara,
lliuraré tard el treball. Sovint et desesperes massa prompte.
2.4 Locucions adverbials de temps
Algunes de les locucions adverbials de temps més usuals en valencià són: a
corre-cuita (o a correcuita), a deshora, a destemps, a dies, a espai (o a espau), a hora,
a hora horada, a la curta, a la llarga, a l’instant, a mitjan, a poc a poc, a poqueta nit, a
temps, a trenc d’alba, a voltes (o a vegades o de vegades), adés adés, anys i panys,
ara com ara, ara i adés, d’antuvi, d’ara en avant, de bon matí, de colp, de colp i
repent, de continu, de hui a demà, de llarg en llarg, de moment, de pressa i corrents,
de seguida, de sobte, de tant en tant, de tard en tard, en acabant, en un bufit, per
sempre, per últim, tot seguit, tothora (o a tothora), etc.
La locució a mitjan no té forma plural i precedeix directament un substantiu, sense el
concurs de la preposició de: Ens veurem a mitjan setmana. Estaré al despatx fins a
mitjan matí. No sabrem les notes fins a mitjan febrer. En canvi, les locucions a principi
i a final són correctes també en plural i sempre van seguides de de: A principi de
maig / A principis de maig. A final d’any / A finals d’any.
3. Els adverbis de manera
3.1 Els adverbis en –ment
La majoria d’adverbis de manera són els formats a partir de la forma del femení
singular d’un adjectiu: lentament, tranquil·lament, fugaçment, pàl·lidament, etc.
Aquests adverbis mantenen l’ortografia de l’adjectiu de què provenen. Quan els
usem en correlació, o bé repetim el formant –ment en els dos adverbis, o bé en
prescindim en el segon: Va assumir el castic dignament i estoica (o estoicament).
3.2 Els adverbis curts
Un altre grup d’adverbis també procedeix dels adjectius, en concret de la forma del
masculí singular. Aquests adverbis, anomenats curts, solen aparéixer fixats en
diverses col·locacions: bufar fluix, estirar fort, saber cert, filar prim, jugar brut, llançar
alt, parlar clar, pixar alt, tocar baix, treballar net, volar alt, etc.
A més d’aquests casos, uns altres adjectius s’han habilitat com a adverbis curts en els
últims temps, com ara ràpid, fatal o car. En canvi, la normativa no reconeix el valor
adverbial que trobem en col·locacions com *treballar dur, *comprar barat o *vestir
casual, que podem evitar, respectivament, amb les expressions treballar de valent,
comprar a bon preu i vestir amb roba casual.
3.3 Altres adverbis de manera
L’adverbi així significa ‘d’aquesta manera’. Presenta en l’àmbit col·loquial la variant
equivalent aixina, inadequada per a registres formals.
Els adverbis bé i malament modifiquen directament l’acció verbal com a nuclis del
sintagma adverbial: Ho has explicat bé. Va resoldre malament l’exercici. En canvi,
quan bé precedeix un participi, un adjectiu o un altre adverbi, pren la variant ben:
Està ben explicat. És ben fàcil. Descansem, que és ben tard. Igualment, malament
adopta la forma mal quan precedeix un participi: L’exercici estava mal resolt. O
també en les locucions verbals jutjar mal a algú, parlar mal d’algú, saber mal i voler
mal a algú.
L’adverbi arreu significa ‘de qualsevol manera’: Este xiquet no té remei, ho fa tot
arreu! L’adverbi corrents prové del gerundi de córrer (corrent) i significa ‘de pressa, a
molta velocitat’: Sempre aneu corrents a tots els llocs! Hem d’evitar usar aquest
adverbi per comptes del gerundi en oracions com Pere està corrent. Finalment,
l’adverbi debades significa ‘en va, inútilment’ i ‘gratis’: Es va esforçar debades. No és
gens bo treballar debades.
3.4 Locucions adverbials de manera
Entre l’enorme quantitat de locucions adverbials de manera, algunes de les més
usuals són: a cau d’orella, a cegues, a contracor, a desgrat, a espentes i redolons, a
estall, a gatameu, a gust, a orri, a la força, a la babalà, a les palpentes, a mata-degolla
(o a matadegolla), a mos redó, a pols, a tort i a dret, a ulls clucs, a ull, amb escreix,
amb pèls i senyals, amb prou faenes, al be, d’amagat, d’esme, de bat a bat, de
bestreta, de bona gana, de cap a peus, de cap a cap, de cor, de fit a fit, de gom a
gom, de retruc, de soca-rel, de valent, en dejú, en detall, en redó, en un tres i no res,
fil per randa, més aïna, punt per punt, sense falta, sense solta ni volta, sense trellat ni
forrellat, etc.
Si vols repassar aquesta lliçó, pots consultar Punt per punt C1,
unitat 9, secció B1: «Els adverbis».
Exercici 4.
Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
la graella:
Itàlia
La República Italiana és un estat europeu de més de 60 milions d’habitants.
Geogràficament, (a)____________ el sud de la (b)____________ dels Alps, la
península Itàlica i les illes mediterrànies de Sicília i (c)____________. La part
continental, que fita amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia, presenta un relleu molt
escarpat, amb els Alps i els Dolomites, que donen lloc a una gran (d)____________
al·luvial, regada pel riu Po i els seus afluents. La península Itàlica és (e)____________
pels Apenins i està envoltada pel mar Tirré a l’oest, per l’Adriàtic al (f)____________ i
pel Jònic al sud. A Itàlia (g)____________ volcans actius encara hui dia, com ara
l’Etna, a Sicília, i el (h)____________, prop de Nàpols.
Administrativament, Itàlia es divideix en vint regions, que s’agrupen per raons
(i)____________ en tres grans blocs: el nord, el centre i el sud. Al nord trobem
regions com el Piemont (capital Torí), la Ligúria (Gènova), la Llombardia (Milà), el
Vèneto (Venècia) o l’Emília-Romanya (j) (____________). A la Itàlia central trobem,
entre altres, les regions de la Toscana (Florència), Úmbria (Perusa) o el Laci,
(k)____________ situa Roma, la ciutat eterna, la capital de la República. El sud, de
caràcter més agrícola i molt menys industrialitzat, inclou, per exemple, les regions de
la Campània (Nàpols), la Pulla o l’Apúlia (Bari) o Calàbria (Catanzaro). Pel que fa a les
illes, Palerm és la capital siciliana i (l)____________ la sarda.
a) abarca abasta abasteix
b) serralada cordellada serradella
c) Cerdenya Serdenya Sardenya
d) explanada esplanada aplanada
e) travessada atravessada crusada
f) nordest nord-est nord est
g) hi ha varis n’hi ha alguns hi ha diversos
h) Vesuvi Vesubi Besuvi
i) històric-culturals historicoculturals historico-culturals
j) Bologna Bolònia Bolonya
k) on s’hi on se’n on se
l) Càller Càgliari Cagliari
Saps que al·luvial és un adjectiu que significa ‘procedent d’una avinguda
d’aigua, d’una inundació, format pels sediments transportats per l’aigua’?
Exercici 5.
Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
febles corresponents:
a) M’agrada afrontar els diumenges d’una manera plàcida i tranquil·la.
M’agrada afrontar els diumenges ________________________.
b) Pere, les operacions les has fetes bé, però el problema està mal plantejat.
Pere, les operacions estan ____________, però el problema l’has ____________.
c) Va dimitir el càrrec el dia després de ser nomenat.
Va dimitir el càrrec ____________ de ser nomenat.
d) Aniré a prendre un café cap a la mitat de la vesprada. Te’n vens?
Aniré a prendre un café ____________ vesprada. Te’n vens?
e) El botiguer ens va atendre amb un to seré i cortés.
El botiguer ens va atendre ________________________.
f) Parlaré amb claredat: o estirem amb força la corda, o no podrem obrir la porta.
Parlaré ____________: o estirem ____________ la corda, o no podrem obrir la porta.
85 km al nord-est ____________ (‘PREPOSICIÓ DE SEGUIDA DEL NOM DE LA CAPITAL D’EGIPTE’), a
fi de combatre els matrimonis entre menors i estrangers –fonamentalment milionaris
____________ (‘NATURAL O HABITANT DE L’ARÀBIA SAUDÍ’)– a canvi de diners.
Font: Institut Europeu de la Mediterrània

Exercici 6.
Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:
Estades d’estudis al Regne Unit
El nostre institut, junt a l’empresa Study & Live, amb qui treballem desde fa uns anys,
vos presenta l’oferta d’estades al Regne Unit amb fins acadèmiques que hem
preparat per a tots vosaltres. Les poblacions a les que podeu sol·licitar anar-hi són
Londres, Birmingham, Manchester, Liverpool i Leeds, en Anglaterra; Glasgow,
Edimburg i Aberdeen, a Escòcia; Cardiff i Swansea, a Gal·les, i Belfast, a Irlanda del
Nord. El major nombre de places es troba a Londres, la capital del Regne Unit,
situada a la riba del riu Tàmesi. Els vols d’anada i volta es fan en companyies de baix
cost. L’empresa organitzadora vos acompanyarà durant el viatge i vetlarà per a què
tot funcione correctament.
El programa d’estudis es desenvoluparà al llarg de dos setmanes, amb classes i tallers
en les què aprendreu anglés amb estudiants d’unes altres nacionalitats. Vos allotjareu
en cases de famílies britàniques seleccionades per l’empresa Study & Live i que
acolleixen a jóvens estudiants durant tot l’any. Tindreu classes pel matí i, després de
dinar, participareu en activitats culturals i lúdiques. A l’acabar de sopar, conversareu
durant prop d’una hora amb la família amfitriona.

Exercici 8.
A continuació t’oferim unes estampes prototípiques de diverses ciutats del món. Indica
de quina ciutat és cada una:

a) b) c) d) e)

f) g) h) i) j)

Per a completar tota la informació sobre exotopònims, et suggerim que

consultes el llibre de Josep Lacreu, Manual d’ús de l’estàndard oral. I, si vols
resoldre qualsevol dubte concret, ves a la web www.enciclopedia.cat.

C Vocabulari
Exercici 9.
Relaciona les següents locucions adverbials amb el significat corresponent:
Exercici 7.
Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que a) A mata-degolla. 1) En gran abundància. De qualsevol manera.
apareix entre parèntesis: b) A trenc d’alba. 2) Sense desviar-se gens.
c) Adés adés. 3) Per tots els costats. Sense reflexionar.
Ser dona a l’altra riba del Mediterrani d) A orri. 4) Fixament, amb la vista fixa.
e) Amb prou faenes. 5) En fer-se de dia.
«Els espais públics no són meus, soc una dèbil ____________ (‘PERSONA QUE CAMINA PER
f) Fora mà. 6) D’un extrem a l’altre, totalment.
LA VIA PÚBLICA, VIANANT’) que necessita un guardià masculí. Ho vaig aprendre quan tenia
g) De fit a fit. 7) Fent tot el mal possible. En gran enemistat.
8 anys.» Així escriu la periodista ____________ (‘NATURAL O HABITANT DE SÍRIA’) Zaina
h) Pel dret. 8) Lluny dels camins més freqüentats per la gent.
Erhaim, un ____________ (‘DECLARACIÓ D’ALGÚ PER A CERTIFICAR QUE HA VIST O HA SENTIT
i) A tort i a dret. 9) Difícilment, a penes.
ALGUNA COSA’) més de la lluita que mantenen les dones per la llibertat i la igualtat a
j) De cap a cap. 10) Constantment, moltes vegades.
l’altra riba del Mediterrani, la que s’estén entre el Marroc, a l’oest, i l’estret del Bòsfor
o d’____________ (‘CIUTAT MÉS POPULOSA DE TURQUIA, CONEGUDA ANTIGAMENT AMB ELS NOMS DE
ORAL
BIZANCI I, DESPRÉS, DE CONSTANTINOBLE’), a l’est, que connecta el mar de Màrmara i el mar Exercici 10.
Negre i separa els continents europeu i asiàtic.
En els últims anys, s’hi han produït alguns tímids avanços legislatius. Per exemple, a Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
____________ (‘ESTAT DEL NORD D’ÀFRICA LA CAPITAL DEL QUAL ÉS TUNIS’) el parlament va tres segons més per a respondre.
aprovar una llei que incloïa el delicte d’____________ (‘ACCIÓ DE PERSEGUIR O EMPAITAR
SEXUALMENT A ALGÚ DE MANERA INSISTENT I MOLESTA’) sexual. Al Marroc també se’n va aprovar
a) M__________ d) V__________ g) N__________
una altra contra la violència de gènere, per molt que no replega una de les demandes
b) L__________ e) A__________ h) R__________
de les associacions de dones ____________ (‘NATURAL O HABITANT DEL MARROC’), com és
castigar la violació dins del matrimoni. O a Jordània s’ha eliminat del codi penal c) M__________ f) R___________ i) A__________
l’article que permetia als violadors ____________ (‘EVITAR UNA DIFICULTAT O UNA ACCIÓ
PENOSA VALENT-SE D’UN ARTIFICI’) la presó si es casaven amb la víctima.
Malgrat això, la igualtat encara és lluny als països àrabs del Mediterrani, com el
Marroc, ____________ (‘ESTAT DEL NORD D’ÀFRICA LA CAPITAL DEL QUAL ÉS ALGER’), Líbia, https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u14-a01.mp3
Jordània o el ____________ (‘ESTAT DE PRÒXIM ORIENT LA CAPITAL DEL QUAL ÉS BEIRUT’):
l’índex d’ocupació de les dones voreja el 25% i molt poques han ____________
(‘TINGUT ÈXIT, EXCEL·LIT, SOBREEIXIT, DESTACAT, RESSALTAT’) en l’àmbit polític. Un exemple
positiu és Lara Yusef, alcaldessa d’Al Qosh, un xicotet poble al nord de Saps que el gentilici referit al Sàhara Occidental és sahrauí, plural sahrauís?
l’____________ (‘ESTAT DE PRÒXIM ORIENT LA CAPITAL DEL QUAL ÉS BAGDAD’), però encara és I que saharià-sahariana, pronunciat amb [h] aspirada, és el gentilici per a tot
un cas excepcional. Per eixa raó, s’han promogut diverses campanyes de el desert del Sàhara?
conscienciació, com la que va tindre lloc a Egipte, a la governació de Sharqia, a uns
 D Ortografia i fonètica
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
Consonantisme: els grups tl, tll, tm, tn c2-u14-a03.mp3
El grup tl pot representar la geminació del so [l], com ara en ametla, motle o titlar; o
bé pot sonar com a [dl], com ocorre en atlàntic, atles o atletisme. En la taula següent
t’oferim algunes de les paraules que contenen aquest grup. Tingues en compte que
tots els derivats mantenen la mateixa grafia:

El grup tl sona [ll] El grup tl sona [dl] E Expressió escrita

ametla, batle, betlem, bitla, butla, espatla,
espatlar, guatla, motle, motlura, novetlerí,
respatler, revetla, rotle, rutlar, titla, titlar,
vetla, vetlada, vetlatori
atlant, atlàntic, atles, atleta, atlètic, biatló,
decatló, genetlíaca, heptatló, hitlerià,
pentatló, triatló
Exercici 14. Traducció.
Tradueix al valencià aquest fragment d’un fullet turístic en italià.

Els termes de la columna de l’esquerra també poden escriure’s amb el grup tll Firenze: un museo a cielo aperto
(ametlla, motlle, titllar), que reflecteix la pronúncia geminada del so [λ], pròpia dels Firenze è una città d’arte o un’opera d’arte? Il centro storico fiorentino contiene una tale
parlars catalans. D’altra banda, el grup tll representa el so [λ] simple en unes altres ricchezza di opere maestre che è difficile separare la città dalle sue opere. È stato
paraules, que t’oferim en la taula següent: inserito dall’UNESCO fra i patrimoni dell’umanità. Chiese di straordinaria bellezza, musei
e collezioni d’arte, giardini storici, piazze, strade, palazzi antichi: Firenze può essere
El grup tll sona [λ]
definita «museo difusso», non un semplice contenitore di opere d’arte ma un’opera
bitllet, bitlleter, butlleta, butlletí, butllofa, d’esquitllentes, esquitllar-se, ratlla, ratllar, rotllet, rotllo d’arte essa stessa. La città di Firenze è unica e preziosa, non soltanto agli occhi del
visitatore curioso ma anche a quelli dello studioso. Dal «quadrilatero romano» nella zona
Pel que fa al grup tn, representa els sons [dn] en les paraules ètnia (i derivats), di piazza della Repubblica, fino agli splendori della città medievale, è possibile
etnarca, pitnegre i l’anglicisme fitness; mentre que representa una geminació del so ripercorrere tutta la storia fiorentina.
[n] en els mots cotna, reguitnar i derivats.
Finalment, el grup tm sona generalment com a [dm]: atmosfera, etmoide, eurítmia, Recorda les similituds entre l’italià i el valencià en l’apartat «El
huitmesó (o huitmesí), mahatma, ritme, setmesó (o setmesí)... En canvi, representa el valencià com a pont» de les unitats 5, 6, 7 i 8 de Punt per punt C1.
so simple [m] en les paraules setmana, sotmetre i derivats, com també en els mots en
què el grup tm apareix precedit de la lletra s, com ara istme, postmadur o postmodern.
Exercici 15.
Exercici 11. Escriu un text de més de 350 paraules a partir de la proposta següent i d’acord amb
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han les dades recollides en la infografia:
aparegut en les taules i les explicacions anteriors, o bé amb una de derivada: Eres periodista i vols redactar una notícia sobre l’estat i l’evolució del turisme a la
ciutat de València entre els anys 2015 i 2016. Per a ajudar-te, l’Ajuntament del Cap i
a) Des d’aquella nit en què no en vaig tombar ni una, no he tornat a jugar mai a les Casal et proporciona una infografia, en castellà, que inclou les dades més
____________. significatives.
b) En eixe forn fan uns ____________ d’anís deliciosos, per a xuplar-se els dits!
c) L’electrocardiograma indica que les meues pulsacions en repòs són ____________,
és a dir, totalment regulars.
d) El ____________ Gandhi continua sent una persona venerada a l’Índia.
e) Núria és ____________, va nàixer a les 29 setmanes de gestació.
f) Després de l’episodi de vents, ha quedat el cel blau i l’____________ neta.
g) Alguns nobles tenien ____________ papal per a ingerir carn en Quaresma.
h) La ____________ és una doctrina ocultista que pronostica el destí de les persones
segons el dia del naixement.
i) El van ____________ injustament d’oportunista: ningú més volia assumir eixa
responsabilitat.
j) Hui hem vist unes ____________ per la serra, camuflades entre l’herba.
k) Quan s’angoixa en un lloc ple de gent, sempre intenta ____________ sense que
ningú se n’adone.
l) Si vols tallar bé el pernil, lleva-li abans un bon tros de ____________.
Solucions:
Exercici 7
transeünt / síria o siriana / testimoni o testimoniatge /
Istanbul / Tunísia / assetjament / marroquines / eludir /
ORAL Algèria / Líban / reeixit / Iraq / del Caire / saudís o
Exercici 12. Exercici 4
a) abasta, b) serralada, c) Sardenya, d) esplanada,
saudites

e) travessada, f) nord-est, g) hi ha diversos, h) Vesuvi, Exercici 8

Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre i) historicoculturals, j) on se, k) Bolonya, l) Càller
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament:
Exercici 5
a) plàcidament i tranquil·la, plàcidament i tranquil·lament o
d’una forma plàcida i tranquil·la, b) ben fetes / plantejat
malament o mal plantejat, c) al sendemà o l’endemà, d) a
a) Pequín, b) Timbuctú, c) Moscou, d) Tòquio, e) Hèlsinki,
f) Jerusalem, g) Nova York, h) Munic, i) Marràqueix,
j) l’Havana
Exercici 9
a7, b5, c10, d1, e9, f8, g4, h2, i3, j6

A la mesura de les teues coses mitjan, e) serenament i cortesa, serenament i cortesament

A la mesura de les teues coses
he disposat la casa, les parets,
el color de taronja de la cuina,
el pilar cara vista del saló.
He obert les finestres i la mar
ha matisat les línies de l’aigua
sense saber la sal que commovia
i abatia les ones en l’arena–
tota la sal fixada a la mesura,
a la teua mesura de les coses,
al silenci de sal, al vent de sal,
a la sal de la pell de les paraules...
A la mesura de les teues coses
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u14-a02.mp3
He disposat la casa, les parets,
cada verd dels xiprers i tots els pins,
tots els dolors dels dies sense llum,
cada pam de l’espai que tu no ocupes
on la teua mesura es desdibuixa.
Teresa Pascual
o amb una actitud serena i cortesa, f) clar o clarament /
fort o fortament
Exercici 6
Estades d’estudis al Regne Unit
El nostre institut, junt a amb l’empresa Study & Live, amb
qui què / la qual treballem desde des de fa uns uns quants
anys, vos presenta l’oferta d’estades al Regne Unit amb
fins acadèmiques acadèmics que hem preparat per a tots
vosaltres. Les poblacions a les que a què / a les quals
podeu sol·licitar anar-hi anar són Londres, Birmingham,
Manchester, Liverpool i Leeds, en a Anglaterra; Glasgow,
Edimburg i Aberdeen, a Escòcia; Cardiff i Swansea, a
Gal·les, i Belfast, a Irlanda del Nord. El major nombre de
places es troba a Londres, la capital del Regne Unit, situada
a la riba del riu Tàmesi. Els vols d’anada i volta tornada es
fan en companyies de baix cost. L’empresa organitzadora
vos acompanyarà durant el viatge i vetlarà per a què
perquè tot funcione correctament.
El programa d’estudis es desenvoluparà al llarg de dos
setmanes, amb classes i tallers en les què en què / en els
quals aprendreu anglés amb estudiants d’unes altres
nacionalitats. Vos allotjareu en cases de famílies
britàniques seleccionades per l’empresa Study & Live i que
acolleixen acullen a Ø jóvens estudiants durant tot l’any.
Tindreu classes pel al / de matí i, després de dinar,
participareu en activitats culturals i lúdiques. A l’acabar En
acabar de sopar, conversareu durant prop d’una hora amb
la família amfitriona.
Exercici 10
a) Moçambic, b) Llemotges, c) Mississipí, d) Veneçuela,
e) Açores, f) Ramal·lah, g) Niça, h) Rocalloses, i) Al-Aaiun
Exercici 11
a) bitles, bitlles o birles, b) rotllets, c) eurítmiques, d) mahatma,
e) setmesona o setmesina, f) atmosfera, g) butla o butlla,
h) genetlíaca, i) titlar o titllar, j) guatles o guatlles, k)
esquitllar-se, l) cotna
Exercici 13
1) [ʤél] - [ʤɛl], 2) el que el situa – fet que el situa,
3) remonten – remunten, 4) ràdar – radar, 5) va afectar al
clima – va afectar el clima
Exercici 14. Solució orientativa
Florència: un museu a cel obert
Florència és una ciutat d’art o una obra d’art? El centre
històric florentí conté una tal riquesa d’obres mestres que
és difícil separar la ciutat de les seues obres. Ha estat
reconegut per la UNESCO entre el patrimoni de la
humanitat. Esglésies d’extraordinària bellesa, museus i
col·leccions d’art, jardins històrics, places, carrers, palaus
antics: Florència pot ser definida com a «museu difús», no
un simple contenidor d’obres d’art, sinó una obra d’art ella
mateixa. La ciutat de Florència és única i preciosa, no tan
sols als ulls del visitant curiós, sinó també als de l’estudiós.
Del «quadrilàter romà» en la zona de la plaça de la
República, fins als esplendors de la ciutat medieval, és
possible recórrer tota la història florentina.

Exercici 13.
Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter general,
una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un vocabulari precís i
variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com les resoldries:
Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura
Cita c del 14 de gene
r de
alencià
A part
ir
ditac ió de v
re
s d'ac lacant
Prove itat d'A
ers g4
la Univ BqDT
s :// bit.ly/2
http

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 15. Història de la filosofia

A Comprensió escrita i expressió oral Saps que l’abreviatura ca. o c. correspon a la preposició circa, que
significa ‘al voltant de’ i que s’usa per a indicar dates aproximades?

Exercici 1. Saps que el demiürg és en la filosofia grega una entitat inferior a Déu,
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo, autora del món material? I que la polis fa referència a les ciutats estat
comentar-lo o desenvolupar-lo: de la Grècia clàssica?

Plató
El filòsof grec Plató (Atenes, ca. 427 – 347 aC) és un dels pensadors més influents de
la història de la filosofia. Fill d’una família aristòcrata, fou deixeble de Sòcrates durant Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
la seua joventut. L’execució del mestre l’any 399 aC, condemnat a mort pel govern
democràtic atenés, el va esperonar per a la confecció tant de les seues teories Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
filosòfiques, com de la seua obra literària, fonamentals en la història universal del més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
pensament. és el correcte:

La filosofia clàssica perseguia l’objectiu d’aprehendre la realitat i copsar-ne la veritat a) Defenses que la història de la filosofia és una matèria fonamental per a entendre la
última, és a dir, l’essència. L’ontologia platònica es va bastir sobre la teoria de les civilització occidental i que hauria de formar part del sistema educatiu no solament
idees i de la realitat. Aquesta teoria es basava en la distinció de dos nivells de realitat: com a assignatura, sinó també com a tema transversal.
el món sensorial, perceptible pels sentits, i l’ideal, al qual s’accedia mitjançant
b) Defenses que la història de la filosofia és important, però no ho és tant com unes
l’intel·lecte. Plató el va explicar magistralment mitjançant el «mite de la caverna», que
altres matèries que tenen més aplicacions hui dia, com ara les noves tecnologies, i
va reflectir en el diàleg La república: el món sensorial està fet d’objectes imperfectes i
que, per eixa raó, no cal que siga inclosa en el sistema educatiu.
d’ombres incapaces de reflectir fefaentment la realitat –com les que veuríem des de
dins d’una cova–. En canvi, el món ideal està fet de llum, de les idees immaterials i
perfectes –com les que veuríem en eixir de la cova–. Els objectes, creats pel demiürg,
no serien més que una imitació incompleta i defectuosa de les idees.
Consegüentment, per a la filosofia platònica l’adquisició del coneixement equival a Exercici 3. Exposició individual.
comprendre el món de les idees. Per a aconseguir-ho, Plató assenyala tres vies: la
dialèctica (és a dir, l’intercanvi de preguntes i respostes entre els deixebles i el Fes una intervenció oral de més de 4 minuts
mestre), l’anamnesi o reminiscència (la recuperació d’un record innat que romania d’acord amb les instruccions següents:
ignot perquè encara no s’havia estimulat) i l’amor (l’afany per assolir la bellesa última, Eres professor o professora d’una assignatura
que rau en el món de les idees). La via de l’anamnesi permet a Plató reflexionar sobre de l’àmbit de les humanitats en l’ensenyament
la reencarnació mitjançant una paradoxa: en el diàleg Menó, el personatge de secundari. Participes en una xarrada per a
Sòcrates afirma estar buscant la virtut; aleshores, Menó li respon que, si no sap què l’alumnat de l’institut en què tractes de
és la virtut, no cal que la busque perquè no la reconeixerà quan la trobe, i si ja sap convéncer-los dels beneficis que trobaran si es
què és, és que ja la té i no li cal buscar-la. Arran d’això, Plató defén que les ànimes de decanten per l’itinerari de lletres i humanitats.
les persones han conegut les idees en una altra vida, però les han oblidades en la
vida terrenal. • Salutació i presentació personal
Plató vincula aquesta visió amb la seua teoria antropològica. Segons ell, l’ésser humà • Explicació del motiu de la xarrada
està compost pel cos i l’ànima –que remeten als dos nivells de la realitat: els objectes
• Informació de les assignatures que
i les idees– i és un reflex a xicoteta escala del cosmos. L’ànima representa l’autèntica
componen l’itinerari humanístic
essència humana, la qual, amb la mort del cos, torna al món ideal fins a una pròxima
encarnació. Plató resumeix aquesta teoria mitjançant el «mite de l’auriga», que • Graus universitaris a què podran accedir
apareix en el diàleg Fedre, segons el qual l’ànima consta de tres parts: la
concupiscible, la irascible i la racional. La part racional, de la qual emana la prudència, • L’accés al mercat laboral
és representada per l’auriga, que guia un carro amb dos cavalls: un de blanc, que • Comiat i agraïment
simbolitza la part irascible, de la qual sorgeix la fortalesa, i un de negre, que
representa la part concupiscible i s’associa a la temperància, virtut basada en la
moderació del desig.

Així, segons Plató, l’ànima de cada persona està composta d’aquestes tres parts i la
seua personalitat dependrà de quina predomine. A partir d’això, desenvolupa la seua
teoria política amb el propòsit d’instaurar un estat ideal: les persones en qui domine
la temperància, com els artesans o els agricultors, han de satisfer els desitjos de la
polis. Aquells en qui domine la fortalesa, com els soldats, s’han d’encarregar de
defensar-la. I aquells en qui domine la prudència, com els filòsofs, són els qui han de
governar-la.
B
Gramàtica
Els adverbis (II)
4. Els adverbis de quantitat
4.1 Principals adverbis de quantitat
Els quantificadors molt, massa, força, bastant, prou, més, menys, tant, quant, poc i gens
poden funcionar com a determinants i acompanyar un nom, com vam veure en la unitat
8. O bé poden funcionar com a adverbis i esdevindre el nucli d’un sintagma adverbial:
Hui ha plogut bastant. No xarres tant! Vos vullc molt, filles. O modificar un adjectiu o un
altre adverbi: Pere viu prou lluny. Estic massa cansat. Quant llarga és esta carretera?
4.2 Adverbis de quantitat acabats en –ment
Alguns adverbis acabats en –ment poden ser usats amb valor intensiu o ponderatiu, en
un sentit pròxim a ‘molt’ o ‘moltíssim’, com ara tremendament, terriblement, realment,
excessivament, brutalment o desmesuradament: Està terriblement dolguda. Es va
enfadar excessivament.
No és gens habitual usar aquests adverbis per a modificar l’adverbi malament, ja que es
produeix una repetició que pot resultar cacofònica: Hui em trobe *realment malament.
 Fascicle 15. Història de la filosofia
4.3 Locucions adverbials de quantitat
Algunes de les locucions adverbials de quantitat més usuals són a bastament, a bondó,
a cabassos, a grapats, a manta, a més (o a més a més), a muntó, bona cosa, cap de
mica, com a màxim (o com a molt), com a mínim, gens ni mica (o gens ni miqueta),
massa i tot, més o menys, ni de bon tros, ni menys ni manco, ni poc ni molt, per poc (o
de poc), poc o molt, prou i massa, si més no, un poc, etc.
5. Modificadors oracionals
5.1 Adverbis d’afirmació
L’adverbi d’afirmació per antonomàsia és sí, que pot aparéixer com a resposta
independent (–Has vist això? –Sí!), o bé pot refermar l’oració de resposta (–Has vist
això? –Sí que ho he vist.). En aquest últim cas, pot aparéixer seguit de la conjunció que
o bé d’una pausa que, en l’escriptura, reflectim amb una coma: Sí, ho he vist.
D’altra banda, l’adverbi escurçat clar significa ‘d’una manera clara’ i apareix en algunes
col·locacions: Quan beu molt no parla clar. A més, participa en les locucions adverbials a
la clara (o a les clares), clar i net o clar i ras: Explica-m’ho tot a les clares. Li vaig dir, clar i
ras, que era insuportable. Com a resposta afirmativa, apareix en la locució és clar
(–Vindràs? –És clar!), que és equivalent a per descomptat, i tant o evidentment.
5.2 Adverbis de negació
L’adverbi de negació és no, que pot actuar com a resposta independent (–Has vist això?
–No.), o bé apareix davant del verb i dels pronoms (–Has vist això? –No ho he vist.). De
vegades podem reforçar la negació repetint l’adverbi no amb una pausa entremig: No,
no ho he vist. O, també, amb la partícula pas, que ens permet respondre a una suposició
prèvia: –T’agraden els espinacs, veritat? –No, no m’agraden pas.
L’adverbi no pot anar acompanyat en algunes oracions per unes altres paraules o
locucions de caràcter negatiu, com ara ningú, res, gens, cap, mai, en la vida, en cap lloc
(o enlloc) o tampoc. Aquest fenomen s’anomena doble negació, que és necessària quan
les paraules de caràcter negatiu apareixen en l’oració després del verb i és opcional
quan apareixen davant del verb:
• No va eixir del poble en la vida. = En la vida (no) va eixir del poble.
• No l’han avisat hui tampoc. = Tampoc (no) l’han avisat hui.
• No sap la resposta ningú. = Ningú (no) sap la resposta.
Contràriament, la concurrència de tres partícules amb valor negatiu en la mateixa frase
no és adequada: *Se’n va anar sense que ningú no el vera. *Hui tampoc no ha fet res. En
aquests casos hem d’evitar l’adverbi no.
En unes altres ocasions, l’adverbi no perd el valor negatiu i l’usem opcionalment per a
millorar l’expressivitat de l’oració. Aquest ús, anomenat expletiu, es dona en tres
contextos:
• En oracions de temor en què l’oració subordinada apareix en subjuntiu: Tenia por que
(no) suspenguera l’examen. Tem que (no) haja tingut un problema. Si l’oració
subordinada té el verb en indicatiu, el no expletiu no és possible: Tenia por que
suspendria l’examen.
• En oracions temporals introduïdes per abans que i fins que: He decidit replegar
l’habitació abans que (no) t’enfades. No va parar quiet fins que (no) va caure.
• En oracions comparatives de superioritat: Jo tinc més diners que (no) vosaltres.
Estarem enguany més dies de vacances que (no) l’any passat. En aquest cas, també
podem afegir l’adverbi pas: Pere és més alt que no pas tu.
5.3 Adverbis de probabilitat
La probabilitat que s’acomplisca l’enunciat d’una oració l’expressem mitjançant
adverbis o locucions adverbials com potser, probablement, possiblement, segurament,
tal volta, tal vegada, a la millor o per ventura. En aquestes oracions el verb ha
d’aparéixer en mode indicatiu:
• Atesa l’hora que és, probablement estan ja dormint. (i no *estiguen)
• Tal volta plourà esta vesprada. (i no *ploga)
• Segurament teníeu raó. (i no *tinguéreu)
Recorda que també expressem la probabilitat amb la perífrasi [deure + infinitiu].
6. Connectors textuals
Els adverbis i les locucions adverbials també serveixen per a enllaçar els paràgrafs o les
oracions d’un text. És a dir, actuen com a connectors que poden realitzar diverses
funcions:
• Ordenar el text: en primer lloc, d’entrada, en segon lloc, finalment, per últim, etc.
• Insistir en una idea: així mateix, igualment, especialment, en general, també, etc.
• Establir una oposició: no obstant això, tanmateix, nogensmenys, en canvi, per contra,
al contrari, etc.
• Exposar una conseqüència: així, per tant, per consegüent, en conseqüència,
consegüentment, etc.
Si vols repassar aquesta lliçó, pots consultar Punt per punt C1,
unitat 11, secció B1: «La negació i la doble negació».
Exercici 4.
Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
la graella:
Aristòtil i la visió de la naturalesa
Aristòtil (Estagira, 384 aC – Eubea, 322 aC) és, juntament amb Plató, el filòsof de
major importància de la història. Pertanyia a una família vinculada amb la casa
(a)____________ macedònia, raó per la qual fou (b)____________ preceptor
d’Alexandre Magne. Amb 17 anys ingressa en l’Acadèmia de Plató, (c)____________
va seguir inicialment (d)____________ posteriorment.
De fet, la filosofia aristotèlica va ser un intent de superar l’idealisme platònic
mitjançant el sentit comú i l’experiència. Així, va determinar tres tipus de sabers: el
productiu, el pràctic i el teòric, entre els quals es distribuïen les diverses ciències.
(e)____________ l’observació de la naturalesa, Aristòtil va copsar la idea de canvi: les
coses canvien en alguns aspectes, però en altres continuen sent idèntiques a
(f)____________. Aristòtil crea, doncs, una terminologia de la qual (g)____________
els (h)____________: la matèria i la forma o, dit d’una altra manera, la potència i
l’acte. El substrat que (i)____________ en el canvi és la matèria, mentre que l’aspecte
que assoleix amb cada canvi és la forma, que esdevé l’essència d’eixe objecte.
Des d’un punt de vista dinàmic, el canvi és el pas de la potència a l’acte. Aquest últim,
l’acte, constitueix una realitat determinada; en contrast, la potència és la possibilitat
d’esdevindre tota una altra cosa. (j)____________ es produïsca el canvi, Aristòtil va
distingir quatre causes: la material, la formal, l’eficient i la final. Les dos primeres
formen part del ser i les altres dos expliquen el canvi. Per exemple, la causa material
és la pròpia matèria de què sorgeix alguna cosa. La formal és l’essència de l’objecte,
(k)____________ fa ser eixe objecte. L’eficient és el principi del canvi, l’agent que el
provoca. I la final és (l)____________ amb el canvi.
a) reial real roial
b) anomenat nominat nomenat
c) quines idees les idees de qui les idees del qual
d) revisant-les al revisar-les per a revisar-les
e) En base a Arran de De la mà de
f) si mateixes si mateix si mateixa
g) careixien menaven mancaven
h) presocràtics pressocràtics pre-socràtics
i) permaneix prevaleix roman
j) Perquè Per a què Per què
k) allò que el el qual l’hi la cosa què la
l) el fi plantejat la fi plantejada el final plantejat
Exercici 5.
Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
febles corresponents:
a) T’assegure que no et perdonaré en la vida.
____________ et perdonaré, ____________ assegure.
b) Ja sou ací! Teníem por que arribaríeu tard!
Ja sou ací! Teníem por que ____________ tard!
c) Al meu parer, és possible que vos meresquéreu el premi més vosaltres que no ells.
Al meu parer, potser ____________ el premi més vosaltres que no ells.
d) Pel que ens han dit, pot ser que vinguen els teus amics a sopar amb nosaltres.
Pel que ens han dit, a ____________ els teus amics a sopar amb nosaltres.
e) –Queden entrades per al concert? –Sí, en queden encara.
–Queden entrades per al concert? –____________ encara.
f) El teu treball no és, amb una gran diferència, tan bo com el seu.
El teu treball no és, ni ____________, tan bo com el seu.
Exercici 6.
Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:
René Descartes i el racionalisme
El filòsof francés René Descartes (1596-1650) és considerat el
pare de la filosofia moderna i l’iniciador del racionalisme.
Rebutjà la interpretació escolàstica de la filosofia aristotèlica i
intentà crear un sistema que comprenguera els fets coneguts i
que permitira descobrir-ne nous. Va descriure la seua
percepció de la filosofia, entesa com el conjunt de
coneixements que pot assolir l’individu, en obres com El discurs
del mètode (1637) o Els principis de la filosofia (1644).
La filosofia cartesiana es basa en exagerar el dubte fins
l’extrem, de manera que només acceptem les evidències
indubtables. Així, la condició per a què un coneixement siga
inapel·lable és que puga ser deduït d’unes causes primeres, que cal que compleixen
dos màximes: han de ser bastant clares per a ser concebides per la ment humana i
tots els altres coneixements han de dependre. A partir d’aquestes premisses,
determina tres principis vertaders: l’existència del jo (formulada mitjançant la cèlebre
frase cogito ergo sum, ‘pense, ergo existisc’), l’existència de Déu (si existeix l’individu,
deu de tindre un origen, que és Déu) i l’existència del món (la certesa del qual no és
sensorial, si no racional).
Descartes distingeix en l’individu tres tipus d’idees. Les adventícies són les que
extraem de la nostra experiència externa (la percepció del món) e interna (les
sensacions físiques del cos), però no són completament fiables, doncs només és
indubtable el pensament. Les factícies provenen de la combinació de les adventícies.
Mentrestant les innates són els tres principis vertaders: el jo, Déu i el món.
Saps que l’escolàstica és el mètode filosòfic medieval que pretenia
fondre la doctrina cristiana amb la filosofia grega, especialment la
d’origen aristotèlic?
 i) Escola filosòfica grecoromana, que tenia com a ideal l’exercici de la virtut, que

C Vocabulari s’aconsegueix acceptant el destí i lluitant contra les passions: ____________

j) Part de la metafísica que tracta de l’ésser en general i de les seues propietats
essencials: ____________
k) Conjunt de doctrines i mètodes dels sofistes, moviment cultural atenés del segle
Exercici 7. V aC: ____________

Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que l) Concepció segons la qual el jo, amb les seues sensacions i sentiments, constitueix
apareix entre parèntesis: l’única realitat que existeix i de la qual es pot estar segur: ____________

David Hume i l’experiència

El filòsof escocés David Hume (Edimburg,
Exercici 9.
1711-1776) és considerat un dels Substitueix les paraules en negreta de les oracions següents per la locució adverbial
personatges més rellevants de la quantitativa de sentit més pròxim de les que t’oferim en el requadre:
____________ (‘MOVIMENT FILOSÒFIC I
INTEL·LECTUAL DEL SEGLE XVIII QUE ACCENTUA EL a bastament, a manta, com a màxim, ni menys ni manco,
PREDOMINI DE LA RAÓ HUMANA’). Autor d’obres
ni poc ni molt, poc o molt, prou i massa, si més no
com Tractat sobre la naturalesa humana
(1739) o Discursos polítics (1752), va a) Segons les últimes dades, ja hem venut exactament mil exemplars del llibre.
impulsar un corrent filosòfic contrari al b) Para, para, no me’n poses més, amb eixa quantitat ja en tinc de sobra!
racionalisme cartesià. Després de viure c) Amb els que tenim emmagatzemats, tenim queviures suficients per a afrontar
uns quants anys a França, va tornar a l’hivern.
Edimburg, on, malalt, va mostrar una d) L’acte fou poc concorregut: a tot estirar, hi van assistir unes vint persones.
actitud ____________ (‘QUE SEGUEIX LA e) Quina pel·lícula més avorrida, no m’ha agradat gens ni miqueta!
DOCTRINA D’EPICUR, CONSISTENT EN L’ASSOLIMENT f) Farà un bon paper en el debat, perquè més o menys sap parlar en públic.
DEL PLAER A TRAVÉS DE L’AUTODOMINI I LA g) Ja que ara estàs tan ocupat, indica’m almenys quan podràs atendre’m.
IMPERTORBABILITAT DAVANT DEL BÉ I DEL MAL’) fins h) El carrer ja du un pam d’aigua, plou a bots i barrals!
a la seua mort.
La visió filosòfica de Hume es basa en el
____________ (‘PRINCIPI, IDEA, PROPOSICIÓ QUE
SERVEIX DE BASE PER A RAONAMENTS ULTERIORS’) que tots els nostres continguts mentals són
sempre percepcions ____________ (‘QUE PROVÉ, PROCEDENT’) de l’experiència i no pas
representacions prèvies. Segons com siguen de ____________ (‘QUE TÉ GRAN VITALITAT’),
les classifica en impressions i idees. Les primeres són sensacions ____________ (‘QUE
NO QUEDA DISTANT O SEPARAT EN EL TEMPS O L’ESPAI, QUE RES HI MEDIA’), passions, emocions. Les
segones són records, còpies difuses de les impressions. També classifica les
percepcions segons si provenen d’una sensació –com ara, la frescor de la
____________ (‘HUMITAT EN FORMA DE GOTES LÍQUIDES QUE ES FORMEN A LA NIT PER CONDENSACIÓ
DEL VAPOR DE L’AIRE SOBRE EL SÒL O LA VEGETACIÓ’) o l’olor d’una rosa– o d’una reflexió –com
l’avorriment o el ____________ (‘INQUIETUD O MOLÈSTIA QUE SUSCITA UNA GRAN IMPACIÈNCIA O
EXCITACIÓ’)–.
Per a Hume, el pensament humà consisteix a transformar les impressions en idees,
que es relacionen entre si per semblança, ____________ (‘QUALITAT D’ESTAR EN CONTACTE
DOS COSES, UNA TOCANT L’ALTRA’) en l’espai o en el temps, o relació causa-efecte. Així, les
relacions causals prenen com a fonament el costum (per exemple, l’aigua bull als ORAL
cent graus), però no constitueixen cap principi racional, sinó que són una Exercici 10.
____________ (‘ALLÒ QUE ES CREU, ESPECIALMENT EN L’ÀMBIT RELIGIÓS’) basada en una Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
____________ (‘FET D’OCÓRRER UNA COSA DARRERE D’UNA ALTRA’) temporal que s’ha produït segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
en el passat. tres segons més per a respondre.
Hume porta l’____________ (‘MÈTODE FILOSÒFIC BASAT EN LA PRÀCTICA I L’EXPERIÈNCIA’) fins a
l’extrem, de manera que nega els conceptes en què es basava la ____________ (‘PART a) E__________ d) I__________ g) T__________
DE LA FILOSOFIA QUE TRACTA DE REALITATS SITUADES MÉS ENLLÀ DEL MÓN SENSIBLE’) i la filosofia b) H__________ e) D__________ h) P__________
cartesiana: l’ànima, Déu i el món. Respecte a l’ànima, afirma que no és més que un
c) A__________ f) P___________ i) E__________
concepte ____________ (‘MERAMENT IMAGINARI, QUE PROVÉ D’UNA FALSA APARENÇA O D’UN
ENGANY DELS SENTITS’) i que només existeixen les impressions que acumulem. Respecte a
Déu, argumenta que no el podem experimentar i no pot ser la causa de res, com
defenien les concepcions ____________ (‘PARTIDARI DE CREURE EN UNA O MÉS DEÏTATS’). I, https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
respecte al món, que no el podem inferir mitjançant la raó, sinó només a partir de les c2-u15-a01.mp3
impressions de cada individu.

Exercici 8.
Escriu al costat de cada definició el terme filosòfic adequat dels que t’oferim en
el requadre:
agnosticisme, ataràxia, epistemologia, estoïcisme, fideisme, maièutica,
nihilisme, ontologia, peripatetisme, sofística, solipsisme, tomisme
Saps que indi-índia és un gentilici que fa referència tant als habitants de
l’Índia, com als indígenes d’Amèrica del Nord? I que hindú (plural hindús)
s’aplica als qui professen l’hinduisme? Per extensió, hindú també pot actuar
com a gentilici dels habitants de l’Índia.

a) Mètode socràtic que consisteix a fer que l’interlocutor descobrisca, per mitjà de
preguntes, la veritat que hi ha implícita en el seu pensament: ____________
b) Disciplina científica que tracta dels mètodes, fonaments i valors del coneixement:
____________
c) Doctrina que declara la impossibilitat de conéixer científicament o històrica la
naturalesa i l’existència de Déu: ____________
d) Conjunt doctrinal de l’escola aristotèlica: ____________
e) Dins de l’escolàstica, conjunt de doctrines filosòfiques i teològiques que es basa en
el pensament de sant Tomàs d’Aquino i els seus deixebles: ____________
f) Doctrina que considera que la fe i la revelació divina són el fonament per a
conéixer les veritats metafísiques, ètiques i religioses, inaccessibles a la raó:
____________
g) Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement i rebutja tota
organització social: ____________
h) Absència de torbament o d’alteració de l’ànim, que produïx un estat de completa
tranquil·litat: ____________
D Ortografia i fonètica
Accentuació: paraules agudes
Les interferències lingüístiques procedents de llengües pròximes provoquen que, de
vegades, vacil·lem a l’hora d’identificar la síl·laba tònica d’algunes paraules. Així, són
agudes en valencià les paraules següents:
Són agudes en valencià
alfil, cautxú, celtiber, ciclop, criquet, elit, eriçó, esperit, flascó, fluor, futbol, hoquei, humit,
iber, oboé, pivot, poliglot, radar, taigà, timpà, tiquet, xandall, xassís, xiclet, zenit
Alguns termes admeten dos opcions d’accentuació: xòfer-xofer, pèrit-perit,
sòviet-soviet, filantrop-filàntrop, misantrop-misàntrop. A més, la veu anglesa
sandwich s’ha adaptat al valencià com a sandvitx (amb accentuació aguda), o com a
sàndwitx (plana).
Pel que fa als noms propis, tant de persona com de lloc, són aguts els següents:

Noms aguts de persona i de lloc E Expressió escrita

Biarritz, Borís, els Carpats, Everest, Munic, Nobel, el Tibet, Zuric
Exercici 11.
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han
aparegut en les taules i les explicacions anteriors, o bé amb una de derivada:
a) En aquella pel·lícula antiga de tema mitològic, apareixia un ____________ gegantí
amb un únic ull.
b) Ma germana és una ____________, té amics arreu del món! En canvi, mon germà
és un ____________, si per ell fora no es relacionaria amb ningú.
c) Em van fer baixar del tren perquè no trobava el ____________ entre les butxaques
del ____________.
d) Hui de matí he vist un ____________ amagat entre l’herba ____________,
acabada de regar.
e) Lídia és ____________, per això ha fet un viatge a ____________ (Suïssa) i a
____________ (Alemanya) per a practicar l’alemany.
f) Mai m’ha agradat practicar el ____________, preferia el bàsquet i jugar de
____________.
g) El ____________ de l’autobús de l’equip ha denunciat que alguns exaltats han
propinat diversos colps en el ____________ del vehicle.
h) Haver obtingut el premi ____________ representa haver arribat al ____________
de la meua carrera com a científica.
i) No he anat al concert d’____________ perquè he patit una infecció al
____________ i no hi sentia bé.
j) Hui no eixiré a sopar, em menjaré un ____________ vegetal a casa i miraré el partit
d’____________ que fan per televisió.
ORAL
Exercici 12.
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament:
Exercici 14. Traducció.
Tradueix al valencià aquest fragment
d’un text biogràfic en francés.
Sigmund Freud
Sigmund Freud (1856-1939) est un neurologue autrichien, fondateur de la psychanalyse.
Médecin viennois, Freud connaît plusieurs personnalités importantes pour le
développement de la psychanalyse, dont il est le principal théoricien. Son amitié avec
Wilhelm Fliess, sa collaboration avec Josef Breuer, l’influence de Jean-Martin Charcot et
des théories sur l’hypnose vont le conduire à repenser les processus psychiques. Ses
deux grandes découvertes sont la sexualité infantile et l’inconscient. Freud regroupe une
génération de psycothérapeutes qui, peu à peu, élaborent la psychanalyse. En dépit des
scissions interns et des critiques, la pshychanalyse s’installe comme une nouvelle
discipline des sciences humaines dès 1920. En 1938, Freud, menacé par le régime nazi,
quitte Vienne pour s’exiler à Londres, où il meurt en 1939.
Recorda les similituds entre el francés i el valencià en l’apartat «El
valencià com a pont» de les unitats 1, 2, 3 i 4 de Punt per punt C1.
Exercici 15.
Escolta dos voltes aquest àudio sobre
Immanuel Kant. Anota totes les idees
que et semblen rellevants per a preparar
un text d’unes 150 paraules, d’acord amb
les instruccions següents:
Participes en un debat universitari sobre història de la filosofia. Un dels autors sobre
els quals versa el debat és Immanuel Kant. Per a parlar-ne, escoltes abans la lliçó que
apareix en l’àudio següent, a fi de sintetitzar la informació més significativa d’acord
amb l’esquema següent:
• Vida i pensament filosòfic
• Crítica de la raó pura: el fenomen i el noümen
• Crítica de la raó pràctica: l’imperatiu categòric
• Crítica del judici: judicis estètics i teleològics
Immanuel Kant
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u15-a04.mp3

L’home del sac

Un dia, vaig passar per allí.
L’home tenia un sac,
Solucions:
Exercici 7
i me l’ensenyà. Il·lustració (amb majúscula) / epicúria / postulat /
provinents / vivaces o vívides / immediates / rosada /
Al sac vell ho trobí to: neguit / contigüitat / creença / successió / empirisme /
el salnitre i els crancs de la mar, Exercici 4
metafísica / il·lusori / teistes
els curatalls dels muntanyassos, a) reial, b) nomenat, c) les idees del qual, d) per a Exercici 8
l’aigua clara del desembre, revisar-les, e) Arran de, f) si mateixes, g) mancaven, a) maièutica, b) epistemologia, c) agnosticisme,
les camallongues de l’estiu, h) presocràtics, i) roman, j) Perquè, k) allò que el, d) peripatetisme, e) tomisme, f) fideisme, g) nihilisme,
el llepó –càlid i llefiscós– l) el fi plantejat h) ataràxia, i) estoïcisme, j) ontologia, k) sofística,
de la séquia, l) solipsisme
la ferma i tova escalfor de la terra d’arròs Exercici 5
Exercici 9
a l’estiu, a) En la vida (no) o Mai (no) / t’ho, b) (no) arribàreu, c) vos
mereixíeu o us mereixíeu, d) la millor venen o la millor a) ni menys ni manco, b) prou i massa, c) a bastament,
els parotets de foc i vindran, e) Sí que en queden, f) de bon tros d) com a màxim, e) ni poc ni molt, f) poc o molt, g) si més
les randelles d’herba... no, h) a manta
Saps que els Exercici 6 Exercici 10
Jo me’n volia anar d’aquell no-res. curatalls són plantes René Descartes a) eclèctic o eclèctica, b) hedonisme, c) asceta,
Vaig mirar dins del sac, El filòsof francés René Descartes (1596-1650) és considerat d) immanent, e) deontologia, f) panteisme, g) tantra,
em quedí. de flors grogues i pètals el pare de la filosofia moderna i l’iniciador del racionalisme. h) probitat, i) entelèquia

Ara, i per sempre, en forma d’estrela, molt Rebutjà la interpretació escolàstica de la filosofia
aristotèlica i intentà crear un sistema que comprenguera
el suc palpitant de la taronja collida de l’arbre, vistoses? I que la els fets coneguts i que permitira permetera descobrir-ne Ø
em fa feliç. randella (o rantella) és
de nous. Va descriure la seua percepció de la filosofia,
entesa com el com al conjunt de coneixements que pot
Rosa Roig Celda un tipus de mosquit? assolir l’individu, en obres com El discurs del mètode (1637)
o Els principis de la filosofia (1644).
La filosofia cartesiana es basa en a exagerar el dubte fins
fins a l’extrem, de manera que només acceptem les
evidències indubtables. Així, la condició per a què perquè
un coneixement siga inapel·lable és que puga ser deduït
L’home del sac d’unes causes primeres, que cal que compleixen
complisquen dos màximes: han de ser bastant prou clares
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ per a ser concebides concebudes per la ment humana i
c2-u15-a02.mp3 tots els altres coneixements Ø n’han de dependre. A partir
d’aquestes premisses, determina tres principis vertaders:
l’existència del jo (formulada mitjançant la cèlebre frase
cogito ergo sum, ‘pense, ergo existisc’), l’existència de Déu
(si existeix l’individu, deu de Ø tindre un origen, que és
Déu) i l’existència del món (la certesa del qual no és
Exercici 13. sensorial, si no sinó racional).
Descartes distingeix en l’individu tres tipus d’idees. Les
adventícies són les que extraem de la nostra experiència
Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter general, externa (la percepció del món) e i interna (les sensacions
una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un vocabulari precís i físiques del cos), però no són completament fiables, doncs
perquè només és indubtable el pensament. Les factícies
variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com les resoldries: provenen de la combinació de les adventícies. Mentrestant
Mentre que les innates són els tres principis vertaders: el jo,
Déu i el món.
Exercici 11
a) ciclop, b) filantropa o filàntropa, misantrop o misàntrop,
c) tiquet, xandall, d) eriçó, humida, e) poliglota, Zuric,
Munic, f) futbol o criquet, pivot, g) xòfer o xofer, xassís,
h) Nobel, zenit, i) oboé o oboè, timpà, j) sandvitx o
sàndwitx, hoquei
Exercici 13
1) [eksawstíva] – [egzawstíva], 2) [tɛsis] – [tɛzis],
3) [konsépte] – [konsɛpte], 4) [pɾopósta] – [pɾopɔsta],
5) com negació – com a negació
Exercici 14. Solució orientativa
Sigmund Freud
Sigmund Freud (1856-1939) és un neuròleg austríac,
fundador de la psicoanàlisi. Metge vienés, Freud coneix
diverses personalitats importants per al desenvolupament
de la psicoanàlisi, de les quals és el principal teòric. La seua
amistat amb Wilhelm Fliess, la col·laboració amb Josef
Breuer, la influència de Jean-Martin Charcot i les teories
sobre la hipnosi el van conduir a repensar els processos
psíquics. Les seues dos grans descobertes són la sexualitat
infantil i l’inconscient. Freud agrupa una generació de
psicoterapeutes que, a poc a poc, elaboren la psicoanàlisi.
A pesar de les escissions internes i de les crítiques, la
psicoanàlisi s’instal·la com a una nova disciplina de les
ciències humanes des de 1920. En 1938, Freud, amenaçat
pel règim nazi, deixa Viena per a exiliar-se a Londres, on
mor en 1939.

Friedrich Wilhelm Nietzsche

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
c2-u15-a03.mp3 Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l
ultura
Cita c del 14 de gene
r de
alencià
A part
ir
ditac ió de v
re
s d'ac lacant
Prove itat d'A
ers g4
la Univ BqDT
s :// bit.ly/2
http

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 16. Elogi de la lentitud

A Comprensió escrita i expressió oral Exercici 2. Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal. Adopta un dels rols que proposem
més avall i intenta convéncer la persona amb qui interactues que el teu punt de vista
Exercici 1. és el correcte:
Llig el text següent i anota totes les idees que et podrien servir per a resumir-lo,
comentar-lo o desenvolupar-lo: a) Defenses que un estil de vida basat en la lentitud pot ser molt idíl·lic, però és
completament irreal, perquè vivim en un món dominat per la pressa, per les
obligacions i pels horaris, al qual ens hem d’adaptar.
L’slow life
b) Defenses que un estil de vida basat en la lentitud sí que és possible, només cal
Et trobes en un cèntric carrer d’una ciutat gran o mitjana de qualsevol lloc del món. saber valorar les moltes opcions que ens apareixen diàriament per a posar-lo en
Els vehicles circulen ràpids mentre tu et mous per voreres no prou amples per a tanta pràctica i rebel·lar-nos contra la inèrcia de la pressa.
gent. Fum, clàxons, sirenes i remor, molta remor. És prop de migdia, hora de dinar. Hi
ha diversos establiments per a triar. Amb una ullada copses que tots estan plens de
gom a gom. I que en tots cal fer cua. Uns vint minuts de peus a canvi d’un tros de
carn reelaborada, creïlles fregides, quètxup i una beguda gasosa i ensucrada. Pagues,
no és barat. Hui no t’asseus, no cal, tens pressa i les cadires són massa incòmodes.
T’ho menges tot en menys de deu minuts. L’últim glop de la beguda l’enguls mentre
ixes de l’establiment.
El fast food o menjar ràpid és el reflex gastronòmic d’un estil de vida perniciós, que
ens mena a enaltir la rapidesa com al criteri rector dels nostres actes. Mentre correm i
ens afanyem per arribar ací o allà, la ment és presonera de la pressa, refractària a
qualsevol estímul de la bellesa i incapaç d’endinsar-se en cap reflexió mínimament
profunda. I així passa un dia, i en passa un altre, i un altre més, fins que, per fi, potser
de manera casual, se’ns encén al cap una llumeta en forma de pregunta: «I tota
aquesta pressa, per a què?» Sí, una pregunta així de senzilla. Has provat mai a
plantejar-te-la?
Exercici 3. Exposició individual.
A final dels anys huitanta, va sorgir a Roma un moviment de resposta a aquest estil
de vida i al seu reflex alimentari. El fast food era un símbol i un resum perfectes de la Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
destrucció de la concepció mediterrània de la vida: productes de proximitat,
coccions lentes i hores de gaudi i de conversa al voltant de la taula parada. Aquell Eres especialista en salut laboral i una empresa t’ha contractat per a oferir una xarrada
moviment, batejat com a slow food o menjar lent, ben prompte es va estendre a unes que ajude el seu personal a previndre i combatre l’estrés derivat del treball. Per a fer-ho,
altres facetes vitals i va esdevindre un autèntic elogi de la lentitud. et bases en el guió següent:

Potser és així, elogi de la lentitud, com hauríem de denominar aquest nou estil de • Salutació i presentació personal
vida que hui dia també etiquetem en anglés: slow life. En realitat, aquest moviment • Objectius de la xarrada
es basa en la senzillesa: és una oda a la tranquil·litat, a la bona alimentació, a la
simbiosi amb la natura i als petits plaers de la vida. Tots aquests són valors que, per • Què és l’estrés? Origen, símptomes i
desgràcia, ens hem avesat massa sovint a deixar de banda, com si molestaren. En conseqüències
contrast, som absorbits per la voràgine d’una vida frenètica, en què correm i correm, • Activitats que ajuden a previndre o
com a galls escapçats, sense rumb clar ni cap motiu real per a fer-ho. Tal volta, ens combatre l’estrés
convé fer-nos una nova pregunta: «Per què triem la rapidesa si podem triar la
lentitud?» Abans de respondre, però, masteguem-la a espai, amb calma, sense • De la salut laboral a la salut integral
pressa, com si fora una bresquilla acabada de collir i que gustem amb deler. • Comiat i agraïment

Saps que voràgine significa ‘aglomeració confusa d’esdeveniments,

de gent o de coses en moviment, situació imparable’? I que gustar és
sinònim de assaborir?
B Gramàtica
Les conjuncions
Les conjuncions i les locucions conjuntives componen una categoria gramatical
tancada. La funció d’aquestes paraules és relacionar sintàcticament i semànticament els
enunciats que s’insereixen en una oració composta, que anomenem clàusules. Segons
com siguen aquestes oracions, distingim entre conjuncions de coordinació (i, o, però,
sinó...) i de subordinació (que, si, perquè, mentre...). Les conjuncions no exerceixen cap
funció sintàctica al si de l’oració.
Alguns adverbis, com ara tanmateix, no obstant això, a més, així i tot, altrament, etc.,
també poden actuar com a connectors i realitzar una funció semblant a la de les
conjuncions.
1. Les conjuncions de coordinació
Les oracions compostes coordinades són aquelles en què no s’estableix una relació de
dependència entre les dos clàusules, de manera que aquestes podrien funcionar
independentment: Maria canta i Pere balla. Les conjuncions de coordinació serveixen
d’enllaç entre aquestes clàusules. Distingim els tipus següents:
• Copulatives: i, ni. Ni menja, ni deixa menjar.
• Distributives: ara... ara, no solament... sinó també. Ara va, ara no va.
• Disjuntives: o, o bé. Ens canviaran el producte o ens tornaran els diners.
 Fascicle 16. Elogi de la lentitud
• Adversatives: però, mentre que, sinó. Vull ajudar-te, però no tinc temps.
• Explicatives: és a dir, o siga. El tren ix ara, és a dir, arribaré tard a casa.
• Il·latives: així que, doncs, per tant. No t’agrada, doncs no en menges.
2. Les conjuncions de subordinació
En unes altres oracions compostes s’estableix una relació de dependència o d’interde-
pendència entre les dos clàusules, que enllacem mitjançant les conjuncions de subordi-
nació: Me n’he eixit perquè estava cansat. Aquestes conjuncions es classifiquen en els
tipus següents:
• Completives: que, com. Joan afirma que l’han enganyat.
• Temporals: abans que, quan, mentre, després que, etc. Jo faré el sopar mentre tu
et dutxes.
• Locatives: on. Hem quedat on quedem sempre.
• Modals: com, així com, tal com, etc. Fes el dibuix tal com t’he indicat.
• Condicionals: si, sempre que, en cas que, etc. Vine si vols.
• Concessives: encara que, malgrat que, tot i que, etc. Encara que crides, no tens raó.
• Causals: perquè, ja que, atés que, etc. Anna no se’n ve perquè està malalta.
• Finals: perquè, a fi que, per tal que, etc. Refés el text perquè s’entenga millor.
• Consecutives: de tal manera que, tan... que, etc. Està tan cansat que no pot més.
• Comparatives: tan... que, tant... com, etc. Ha plogut tant com va ploure l’any passat.
3. Remarques sobre algunes conjuncions
3.1 Mentre, mentre que i mentrestant
La conjunció mentre (o mentres) expressa la simultaneïtat entre dos accions: Mentre tu
fas les fotocòpies jo trac el llibre de la biblioteca. En canvi, la locució conjuntiva mentre
que (o mentres que) estableix una oposició, un contrast entre les dos accions: Jo
estudiava cada dia mentre que vosaltres eixíeu de festa. Finalment, mentrestant és un
adverbi que significa ‘durant eixe temps’: Vosaltres mireu la pel·lícula. Mentrestant, jo
prepararé el sopar.
3.2 Sinó i si no
La conjunció sinó té caràcter adversatiu. La usem quan neguem un enunciat anterior,
que corregim: No venien hui, sinó demà. En canvi, el grup si no està format per la
conjunció condicional si i l’adverbi de negació no: Si no m’ajudeu, no acabaré a temps.
De vegades, podem elidir un enunciat i, aleshores, unim dos adverbis no consecutius,
separats per una coma: Ajudeu-me. Si no, no acabaré a temps.
3.3 Doncs
La conjunció doncs té caràcter il·latiu, és a dir, uneix dos enunciats el segon dels quals
indica una conseqüència o una conclusió que es desprén del primer: –L’autobús ix ara
més enjorn. –Doncs hauràs de matinar més. Sol combinar-se amb l’adverbi així, que pot
aparéixer seguit o no de coma: Així, doncs, què faràs? = Així doncs, què faràs?
Per contra, doncs no és vàlid per a establir relacions de caràcter causal: No vaig acabar
l’examen *doncs no vaig tindre prou temps.
3.4 Les conjuncions completives que i com
La conjunció completiva per excel·lència és que, que solem usar per a introduir les
oracions subordinades substantives: Crec que encara no ha acabat l’exercici. Em fa
l’efecte que té problemes. Aquesta conjunció no s’elideix en cap context, ni tan sols
quan depén d’un verb de voluntat o de desig: Demanem als assistents que isquen de la
sala ordenadament.
Al costat d’aquesta conjunció, també podem utilitzar com amb aquest valor quan
depén d’un verb de percepció sensorial (veure, sentir, mirar) o intel·lectual (comprovar,
confirmar): Hem sentit com posava la televisió. Per favor, comprova com el diccionari
inclou aquesta accepció.
3.5 L’expressió de la immediatesa
Per a expressar que una acció ocorre immediatament després que una altra, disposem
de la construcció [en + infinitiu] o de les conjuncions i locucions conjuntives quan, tan
bon punt, així que o de seguida que, entre altres: Els vaig veure en entrar al parc. Els
vaig veure tan bon punt vaig entrar al parc. Els vaig veure així que vaig entrar al parc.
Recentment, l’adverbi només, precedint un infinitiu, ha adquirit aquest valor, com indica
el DNV: Els vaig veure només entrar al parc. No obstant això, aquesta opció és menys
genuïna que les que hem vist més amunt.
3.6 L’expressió de la condició
Per a expressar la pròtasi d’una oració condicional, podem usar les conjuncions i
locucions conjuntives si, sempre que, amb que, posat que o en cas que: Amb que no
protestes, ja estarem contents. Posat que obtinga la plaça, et convidaré a dinar.
Tanmateix, són calcs del castellà i, per tant, incorrectes, la conjunció com, la locució
conjuntiva *sempre i quan i les estructures *[de + infinitiu] i *[a + infinitiu] amb valor
condicional:
• *Com no calles, t’expulsaré de classe. Si no calles...
• Obtindràs el premi *sempre i quan encertes la resposta. sempre que encertes...
• *De produir-se una derrota, l’entrenador dimitirà. En cas de produir-se...
• *A no ser que m’ho ordenes, no ho faré. Si no m’ho ordenes...
• *A ser possible, sigues puntual. Si és possible...
3.7 Les locucions donat que i degut a
Recentment, la locució conjuntiva donat que i la locució preposicional degut a han
sigut admeses per la normativa per a expressar relacions causals: Donat que m’han
exclòs del procés, presentaré una reclamació. Van suspendre el projecte degut a uns
errors tècnics.
La locució donat que, equivalent a atés que, prové del participi de donar, que és usat
freqüentment com a participi absolut: Donada la situació, vam haver de prendre una
decisió immediata.
La locució preposicional degut a, equivalent a arran de o a causa de, prové del participi
de deure, que regeix la preposició a: riuades degudes a les pluges. Aquesta locució,
però, no pot assolir valor conjuntiu precedint la conjunció que: M’abrigue *degut que /
*degut a que tinc fred. En aquests casos, usem perquè, ja que o altres conjuncions
causals.
3.8 Els valors causal i final de la conjunció perquè i altres conjuncions causals
La conjunció perquè pot representar un valor causal (T’ho dic perquè així ho pense), o
bé un de final (T’ho dic perquè canvies). En l’àmbit col·loquial, aquest últim ús sol ser
assumit per la locució conjuntiva per a que (T’ho dic per a que canvies), que resulta poc
adequada per a àmbits formals.
També estableixen relacions causals les locucions conjuntives vist que, puix, puix que,
com que, com o car. Aquesta última ha caigut hui dia en desús, tot i que era molt
freqüent en la llengua antiga i encara és habitual en la llengua literària.
Si vols repassar aquesta lliçó, pots consultar Punt per punt C1,
unitat 6, secció B1: «Les conjuncions» i secció D: «Sintaxi: oració
composta. Coordinades»; unitat 7, secció D: «Sintaxi: oració
composta. Subordinades substantives» i unitat 9, secció D: «Sintaxi:
oració composta. Subordinades adverbials».
Exercici 4.
Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en
la graella:
Prendre la vida amb calma
Vivim de forma ràpida i (a)____________. L'excés d'informació i la tecnificació de la
societat (b)____________ empenyen. Alguns, però, (c)____________ han renunciat.
S'han llançat a la conquesta del temps. Prefereixen una vida tranquil·la, serena i
simple. Formen part (d)____________ es coneix com a moviment slow life. Són
persones que (e)____________ el ritme de la faena diària i dediquen més temps a
gaudir dels plaers de la vida, com ara el menjar i el sexe, i rebutgen la mentalitat
individualista, mercantilista i consumista que predomina en la societat.
La filosofia de (f)____________ és ritme, serenitat i simplicitat. La vida
contemporània i urbana fa que ritmes tan bàsics com el biològic i el social es
(g)____________. El moviment slow vol recuperar-los. Argüeixen que és tan fàcil
com dormir i menjar quan toca o tindre unes rutines laborals i socials. No es tracta de
fer les coses amb lentitud, (h)____________ de fer-les amb una actitud serena. La
vida intensa de les persones adultes, (i)____________ traslladem ara a la vida dels
nostres fills, (j)____________ simplificar. Es tracta de trobar l'equilibri. Córrer quan
les circumstàncies ho demanen i, (k)____________, aturar-se a gaudir de la vida. En
definitiva, el moviment slow life és una invitació a (l)____________ contra la tirania
del temps.
Font: Vilaweb
a) atapeïda atapeida atapeída
b) ens n’ ens hi ens l’
c) ø n’ hi
d) de qui del que del qual
e) abaixen baixen davallen
f) fons fondo fond
g) perguen perden perdren
h) si no sinó sino
i) quines tensions les tensions de què les tensions de la qual
j) cal es deu de s’ha de
k) a ser possible a poder ser sempre que es puga
l) rebel·lar-nos revelar-nos revetlar-nos
Exercici 5.
Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
febles corresponents:
a) Mentre vosaltres entreneu el bot, nosaltres practicarem els tirs lliures.
Vosaltres entreneu el bot. ____________, nosaltres practicarem els tirs lliures.
b) Si no lliures hui el treball, no podràs aprovar el curs.
Has de lliurar hui el treball, ____________ podràs aprovar el curs.
c) Hui t’han dit que has obtingut la beca. Per tant, què faràs ara?
Hui t’han dit que has obtingut la beca. ____________, què faràs ara?
d) Fills meus, vos desitgem molta sort i molt de trellat.
Fills meus, desitgem ____________ molta sort i molt de trellat.
e) Tan bon punt em donen el vistiplau, executaré la missió.
____________ que em donen el vistiplau, executaré la missió.
f) Hem posat uns senyals pel camí a fi que arribeu al mas sense problemes.
Hem posat uns senyals pel camí ____________ arribeu al mas sense problemes.
Exercici 6.
Llig atentament el text següent. Com pots comprovar, el text presenta una bona
ortografia i utilitza un vocabulari precís i variat. Tanmateix, conté quinze errades
gramaticals. Detecta-les i indica com les resoldries:
 Com aplicar l’slow life al teu dia a dia?
L’slow life és un estil de vida que està de moda, però vol ser més que una tendència
passatgera. Potser puguem pensar que només qui viu una vida molt acomodada pot
alliberar-se de les cadenes del temps i viure a càmera lenta. Però no és així. Aquest
estil de vida és factible i pots posar-lo en pràctica hui mateixa. Si vols alguns consells
per a aplicar-lo al teu dia a dia, ací tens un grapat:
Sigues conscient de tot el que t’envolta. N’hi ha moments en la vida en els que no
podem parar, per exemple en la faena. No obstant això, n’hi ha altres més relaxats,
que ens permeten no anar tant accelerats. Assaboreix-los i, a ser possible, oblida’t del
temps.
Gaudeix del menjar. L’esmorzar, el dinar o el sopar són moments claus que hem
d’evitar prendre com una simple transició a la tasca següent. Encara que només
tingues mitja hora per a dinar, aprofita-la, ix de l’oficina i que et toque l’aire i el sol.
Viu més profundament. Pensa que qualsevol moment amb la teua parella potser
especial. Abraça als teus fills i pregunta’ls com els ha anat el dia. Dedica un gest
amable a tot el món. I aprén a conéixer-te i a enriquir el teu món interior cada volta
que passes una estona en solitud.
Font: Brins Edicions
e) Sort que m’heu convidat a l’excursió, perquè si no hauria estat a casa avorrit!
f) Ha millorat molt en qualitat de vida des que ha canviat de faena.
g) No tindrem èxit llevat que col·labores amb nosaltres.
h) No et qüestionem res, sinó que t’estem molt agraïdes.
Saps que estufarrar-se, estarrufar-se o estufar-se vol dir tant ‘enfadar-se
visiblement’, com ‘envanir-se, sentir-se molt satisfet’?
Exercici 9.
En el requadre de l’esquerra hem escrit diverses conjuncions i locucions conjuntives que
eren pròpies de la llengua antiga. Relaciona-les amb els paral·lels actuals que trobaràs en
el requadre de la dreta.
car, dementre, jatsia, mes, o sia, com que, de seguida que, encara que,
puix que, tantost, tro que és a dir, fins que, mentre, però, perquè

Els llenguatges periodístic i publicitari han naturalitzat un tipus de

ORAL
construcció no normativa: les oracions interrogatives o relatives amb el Exercici 10.
verb en infinitiu. Per exemple: *Quan anar? *Com fer-ho? *Conec un lloc on
dinar, etc. Per a esdevindre correctes, aquestes construccions necessiten Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
presentar un verb en forma personal: Quan podrem anar? Com hem de segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
tres segons més per a respondre.
fer-ho? Conec un lloc on podem dinar.
a) M__________ d) B__________ g) A__________
b) O__________ e) C__________ h) M__________

C Vocabulari
c) C__________ f) B___________ i) S__________

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
Exercici 7. c2-u16-a01.mp3
Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que
apareix entre parèntesis:

Entrevista a Carl Honoré

El periodista ____________ (‘NATURAL O HABITANT DEL CANADÀ’) Carl Honoré és autor de
l’obra Elogi de la lentitud, un referent de l’estil de vida conegut com a slow life.
Honoré és considerat hui dia un ____________ (‘MESTRE ESPIRITUAL HINDÚ, GUIA ESPIRITUAL,
AUTORITAT INTEL·LECTUAL D’UN ÀMBIT DETERMINAT’) d’aquest moviment cultural.
Senyor Honoré, vosté promou la lentitud. Per què ho fa?
No soc extremista ni fonamentalista, estic acostumat a la velocitat, visc a Londres,
que és una ciutat volcànica, practique l’____________ (‘ESPORT DE RAQUETA, QUE ES
PRACTICA EN UNA PISTA RECTANGULAR TANCADA PER QUATRE PARETS’) i l’hoquei sobre gel, esports
que exigeixen rapidesa i et generen adrenalina, m'agraden els terminis curts per a
lliurar coses. I entenc que si un amic s'____________ (‘OFEGAR, TINDRE DIFICULTATS PER A
RESPIRAR A CAUSA D’UN OBJECTE ENTRAVESSAT EN LA GOLA, DEL FUM O DE L’EMOCIÓ’) t’has
d’____________ (‘ACTUAR AMB RAPIDESA I DILIGÈNCIA’) per salvar-li la vida. El problema és
que sempre tenim mentalitat d'emergència i volem resoldre-ho tot en l'acte.
Per què ho fem tot ____________ (‘DE PRESSA, CORRENTS, PRECIPITADAMENT, SENSE DEDICAR EL
TEMPS NECESSARI’)?

Des que mesurem el temps amb rellotges ens obsessionem molt més per la
productivitat. I per això s’ha ____________ (‘INFAMAR, CENSURAR FORTAMENT, MARCAR
NEGATIVAMENT’) la lentitud, que ha passat a ser una paraula amb connotacions
negatives. Aquest és el motiu que ____________ (‘FER MÉS LENT, FRENAR, DESACCELERAR’)
el ritme ens provoque tanta ____________ (‘POR INTENSA, HORROR, PÀNIC’).
La pressa està justificada?
La pressa és una ____________ (‘DEPENDÈNCIA PSICOLÒGICA I FISIOLÒGICA D’UNA SUBSTÀNCIA O
D’UNA PRÀCTICA’) des del punt de vista químic i biològic. De fet, la lentitud causa en
algunes persones ____________ (‘INDICI, SENYAL, MANIFESTACIÓ D’UNA MALALTIA’) semblants
a la síndrome d’abstinència que pateixen els ____________ (‘ADDICTE A L’HEROÏNA’) en
llevar-los la droga.
La lentitud ja estava inventada.
Sí, és cert. Les idees més poderoses són antigues, com les grans virtuts. La paciència
i la ____________ (‘QUALITAT D’HUMIL’) són imprescindibles per a implementar la cultura
lenta. Ho havíem oblidat pel virus de la pressa.
El seu repte és introduir el seu discurs en un món ràpid i amb mètodes ràpids.
Reme contra corrent i ____________ (‘ENTROPESSAR’) amb paradoxes tot el dia. He
d’explicar el missatge de la lentitud amb rapidesa, em demanen talls de veu de trenta
segons, articles de 500 paraules com a màxim o que explique la lentitud en una
____________ (‘TUIT, MISSATGE CURT QUE ES PUBLICA EN LA PLATAFORMA TWITTER’).
Font: Ara
D
Ortografia i fonètica
Accentuació: paraules planes
En la unitat anterior vam repassar les paraules que en valencià eren agudes a
diferència d’unes altres llengües pròximes. En aquesta unitat seguirem el mateix
procediment i ens centrarem en les paraules planes. Així, són planes en valencià les
paraules següents:
Són planes en valencià
acne, aeròlit, aeròstat, alvèol, bantu, biòtop, conclave, dòlman, exegesi, exegeta,
fagòcit, guru, karate, medul·la, megàlit, míssil, omòplat, paraplegia, prènsil, rèptil, rupia,
sinergia, tèrmit, tetraplegia, tèxtil, torticoli, tulipa, vertigen, zulu
El terme monòlit pot accentuar-se com a plana (la forma prioritària), o com a aguda
(monolit).
Pel que fa als noms propis, tant de persona com de lloc, són plans els següents:
Noms plans de persona i de lloc
Agamèmnon, Arquimedes, Èdip, Èol, Espàrtac, Èsquil, Eufrates, Heròdot, Honolulu,
Ígor, Jàson, Kíev, Mali, Marràqueix, Tàrent, Txékhov, Vladímir

Exercici 8.
Substitueix les paraules en negreta de les oracions següents per la conjunció o la locució
conjuntiva de sentit més pròxim entre les que t’oferim en el requadre:
a mida que, adés... adés, ans, ço és, d’ençà que, per bé que, si doncs no, valga que
a) Malgrat que vam estudiar molt, vam suspendre l’examen.
b) Les set nit d’hotel ens costen 560 € per cap, o siga, 80 € cada nit.
c) Els teus amics ara es posen contents, ara s’estufarren.
d) A mesura que el temps passa, estic més orgullós de la decisió que vam prendre.
Exercici 11.
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han
aparegut en les taules i les explicacions anteriors, o bé amb una de derivada:
a) Uns guerrillers van abatre l’____________ amb un ____________ terra-aire.
b) La societat científica ha alçat un ____________ en honor al matemàtic grec
____________.
c) Una empresa ____________ comercialitza ____________, unes jaquetes
d’inspiració turca.
d) En el documental de hui analitzaven el ____________ ideal per a la vida dels
fardatxos, les serps i altres ____________.
e) El ____________ és un grup de llengües africanes que inclou, entre altres, el
suahili, el ruandés i el ____________.
f) Segons la vicepresidenta, estem en una ____________ favorable per a consolidar
les polítiques socials.
g) Els cardenals del Vaticà s’han reunit en ____________ per a elegir el nou papa.
h) La moneda pròpia de l’Índia és la ____________.
i) Es mareja perquè pateix ____________ a causa d’un ____________ molt dolorós.
j) La civilització mesopotàmica va sorgir entre els rius Tigris i ____________.
k) Heu fet una ____________ excel·lent del text que explicava el complex
d’____________.
l) Al jardí hem plantat moltes ____________ i l’efecte és preciós!
ONU la ha declarado la ciudad más cómoda para vivir en Europa y ha recibido el
Premio Internacional de Dubái por desarrollar las prácticas adecuadas para mejorar
las condiciones de vida de sus habitantes. Gran parte del éxito de estas medidas se
debe también a que es una ciudad pequeña, en la que viven unas 83.000 personas.
Hoy, en Pontevedra, siete de cada diez desplazamientos se hacen a pie y se ha
conseguido disminuir un 70% la contaminación. Esta es hoy una ciudad tranquila, en
la que el paseo por su casco histórico peatonalizado se ha convertido en la actividad
más placentera.
Exercici 15.
Escriu un text de més de 350 paraules a partir de la proposta següent i d’acord amb
les dades recollides en la infografia:
Escrius per a una revista de divulgació mèdica uns consells per a combatre l’estrés i
millorar la salut de les persones amb accions senzilles. Parteix dels 10 punts que apareixen
en la infografia per a explicar-los, comentar-los o exemplificar-los amb detall.

ORAL
Exercici 12.
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament:

València sota la lluna

La lluna és més llum aquesta nit.
Rellisca façanes emmudides,
finestres cegues,
carrers cansats.
Els teus carrers.
Solitaris i humits com la pell ferida del record.
On la rosa i la veu cridant campanes?
Ara no pots amagar-te darrere de cap torre
ni cercar llavis de fusta on mentir la lloança.
Amb les mans tallades i el cap entre els genolls
beus amb avidesa la sang dels fills que et puden
i t’han fet el ventre ample de traïcions i taronges
podrides entre els dits del ponent i la derrota.
Blanca entre el fem t’alces ben segura
sobre el cos d’un mar adormit, taüt de les estrelles.
Verds enllà, no sents?, sonen petjades.
Has tancat prou fort totes les portes?
Solucions:
Marc Granell Exercici 4 Exercici 8
a) atapeïda, b) ens hi, c) hi, d) del que, e) abaixen, f) fons, a) Per bé que, b) ço és, c) adés... adés, d) A mida que,
g) perden, h) sinó, i) les tensions de la qual, j) s’ha de, e) Valga que, f) d’ençà que, g) si doncs no, h) ans
k) sempre que es puga, l) rebel·lar-nos

Exercici 9
València sota la lluna Exercici 5
car – perquè / dementre – mentre / jatsia – encara que /
a) Mentrestant, b) si no, no, c) Així doncs o Així, doncs, mes – però / o sia – és a dir / puix que – com que / tantost
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ d) que tingueu, e) Així o De seguida, f) perquè o per – de seguida que / tro que – fins que
c2-u16-a02.mp3 tal que

Exercici 6
Com Com pots aplicar l’slow life al teu dia a dia?
L’slow life és un estil de vida que està de és moda, però vol
ser més que una tendència passatgera. Potser puguem
Exercici 13. podem pensar que només qui viu una vida molt
acomodada pot alliberar-se de les cadenes del temps i
viure a càmera lenta. Però no és així. Aquest estil de vida és
Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter general, factible i pots posar-lo en pràctica hui mateixa mateix. Si
una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un vocabulari precís i vols alguns consells per a aplicar-lo al teu dia a dia, ací tens
en tens un grapat:
variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com les resoldries: Sigues conscient de tot el que t’envolta. N’hi Hi ha
moments en la vida en els que en què / en els quals no
podem parar, per exemple en la faena. No obstant això,
n’hi ha altres més de més relaxats, que ens permeten no
El ioga anar tant tan accelerats. Assaboreix-los i, a ser possible si
pot ser, alenteix el temps.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ Gaudeix del menjar. L’esmorzar, el dinar o el sopar són
c2-u16-a03.mp3 moments claus clau que hem d’evitar prendre com com a
una simple transició a la tasca següent. Encara que només
tingues mitja hora per a dinar, aprofita-la, ix de l’oficina i
que et toque toquen l’aire i el sol.
Viu més profundament. Pensa que qualsevol moment amb
la teua parella potser pot ser especial. Abraça als els teus
fills i pregunta’ls com els ha anat el dia. Dedica un gest
Exercici 10
a) multidisciplinària, b) observança, c) cimal, d) blasó,
e) canceller o cancellera, f) bocí, g) atxa, h) morrut o
morrut roig, i) soca
Exercici 11
a) aeròstat, míssil, b) monòlit o monolit, Arquimedes,
c) tèxtil, dòlmans, d) biòtop, rèptils, e) bantu, zulu,
f) sinergia, g) conclave, h) rupia, i) vertigen, torticoli,
j) Eufrates, k) exegesi, Èdip, l) tulipes
Exercici 13
1) la Índia – l’Índia, 2) [físiks] – [fíziks], 3) un parèntesis – un
parèntesi, 4) cotidiana – quotidiana, 5) cada un – cada u
Exercici 14. Solució orientativa
Pontevedra, ciutat slow life
Fa ja quasi vint anys que Pontevedra va tancar el centre
al trànsit i, des d’aleshores, el model no ha fet més que
rebre elogis i reconeixements. Entre altres, l’ONU l’ha
declarada la ciutat més còmoda per a viure a Europa i
ha rebut el Premi Internacional de Dubai per

E
amable a tot el món. I aprén a conéixer-te i a enriquir el teu desenvolupar les pràctiques adequades per a millorar

Expressió escrita món interior cada volta que passes una estona en solitud.
Exercici 7
canadenc / guru / esquaix / ennuega / afanyar / a
corre-cuita o a correcuita / estigmatitzat / alentir o
Exercici 14. Traducció. ralentitzar / basarda o paüra / addicció / símptomes /
heroïnòmans / humilitat / ensopegue / piulada
les condicions de vida dels seus habitants. Gran part de
l’èxit d’aquestes mesures és deguda també al fet que és
una ciutat xicoteta, en què viuen unes 83.000 persones.
Hui, a Pontevedra, set de cada deu desplaçaments es
fan a peu i s’ha aconseguit disminuir un 70% la
contaminació. Aquesta és hui una ciutat tranquil·la, en la
qual passejar pel nucli històric, exclusiu per als vianants,
s’ha convertit en l’activitat més plaent.

Tradueix al valencià aquest fragment d’un reportatge en castellà:

Pontevedra, ciudad slow life Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
Hace ya casi veinte años que Pontevedra cerró el centro al tráfico y desde entonces Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
el modelo no ha hecho más que recibir elogios y reconocimientos. Entre otros, la

Curs de valencià C2 de la Universitat d'Alacant i Información
Fascicle 17. Veus valencianes
A Comprensió escrita i expressió oral
Exercici 1.
Llig el text següent i anota totes les idees
que et podrien servir per a resumir-lo,
comentar-lo o desenvolupar-lo:
Entrevista a Vicent Baydal
Vicent Baydal (València, l’Horta, 1979) és
historiador, professor a la Universitat Jaume
I de Castelló i autor de diverses obres
d’estudi i de divulgació històrics, entre les
quals destaquen Fer Harca (2014), Els
valencians, des de quan són valencians?
(2016), Fer Harca 2 (2017) o València no
s’acaba mai (2017).
Gràcies, Vicent, per atendre la petició de
Punt per punt. Un poble que desconeix la
seua història està condemnat a repetir-la.
Els valencians coneixem la nostra història?
En general, coneixem molt poc la nostra
història, més enllà d’algunes nocions superficials sobre alguns fets i personatges de
referència, com ara Jaume I, sant Vicent Ferrer o Joan Baptista Basset –tots hòmens,
a més a més–. Caldria, d’una banda, que els historiadors acadèmics férem un esforç
per dedicar-nos a divulgar la nostra història i, d’una altra banda, que el sistema
mediàtic valencià es bolcara també en eixa tasca. En este sentit, pense que hi ha un
interés creixent per part de la ciutadania per conéixer la història valenciana, però
manca una oferta abundant i de qualitat relativa a la qüestió.
En determinades èpoques, reapareixen propostes que parlen de centralitzar els
currículums acadèmics d’història. És això possible?
Els historiadors sabem que tot és possible. I tant que podria passar. De fet, el mal és
que, tot i que les competències sobre els currículums acadèmics d’història estan
descentralitzades, l’ensenyament de la història valenciana és de tota manera escàs, ja
que es redueix com a molt a una o dos assignatures amb certa substància al llarg de
l’aprenentatge dels escolars. Fins i tot en les facultats d’història valencianes
l’ensenyament de la història pròpia és molt reduït en comparació amb les universitats
de les Illes Balears, Catalunya, Galícia o Aragó. El que caldria és, ben contràriament,
aprofundir en eixa descentralització: aprendre història universal, europea, hispànica i
valenciana a partir de l’experiència pròpia.
Tradicionalment, la història s’ha ensenyat a través dels reis. Cada rei era, per tant, una
metonímia, un símbol o un resum d’una època. Quin problema té eixe enfocament?
És un mètode que no té per què ser roín. L’estudi de la història a través de
personatges té la seua utilitat i pot ser molt eficaç. Ara bé, el principal problema
d’eixe enfocament és el de tractar de conéixer el nostre passat exclusivament a
través de les elits. La història ens ensenya, per contra, que les elits sempre han sigut
molt importants, però que també ho han sigut la resta de sectors socials i la
interacció entre tots ells. En conseqüència, si volem estudiar la història a través de
personatges, és millor fer-ho no només a través dels monarques, sinó, més aïna,
mitjançant grups molt diversos de gent de totes les procedències socials i
professionals.
Per què hi ha tants documentals divulgatius sobre el nazisme i n’hi ha tan pocs
sobre el franquisme?
Perquè el nazisme va ser definitivament aixafat per les armes per part de
l’antifeixisme internacional en l’any 1945, mentres que el franquisme va morir
plàcidament de vell en el llit en 1975. Consegüentment, l’antinazisme i l’antifeixisme
van passar a ser una part intrínseca de les democràcies liberals i les
socialdemocràcies que es van desenvolupar a Europa occidental després de la
Segona Guerra Mundial, mentres que a Espanya el franquisme es va normalitzar i
durant la transició cap a la democràcia dels anys 70 i 80 no hi hagué la necessària
revisió i crítica global del període. És un dels peatges que es va haver de pagar per a
arribar a uns mínims paràmetres democràtics i això continua influint la cultura
política i sociològica dels espanyols.
Vivim en una època en què sovintegen les notícies falses, algunes de les quals
assoleixen fins i tot més bona fortuna que no les certes. Hem assumit com a
verídiques algunes falsedats històriques?
Sí, moltes. Per al cas de l’Edat Mitjana, per exemple, el concepte de reconquista, que
ningú va emprar en el seu moment i que és una invenció del segle XIX, amb una
l
ultura
Cita c del 14 de gene
r de
alencià
A part
ir
ditac ió de v
re
s d'ac lacant
Prove itat d'A
ers g4
la Univ BqDT
s :// bit.ly/2
http
intenció clarament nacionalitzadora en el context de desenvolupament de l’estat
nació espanyol. L’ús d’aquest terme implica que Espanya existia com a estat i com a
unitat política identitària abans de l’arribada dels musulmans en l’any 711 i que
després es va «reconquerir» dels musulmans aquell territori unitari. Però això és una
gran falsedat: el llarg procés de conquesta cristiana contra els musulmans el van dur
a terme una important varietat de territoris que es van formar precisament llavors,
com Portugal, Castella, Navarra, Aragó, Catalunya o València. La unitat hispànica
vindria molt després, a partir del segle XVI i, per tant, no és immemorial ni mil·lenària,
com pretén assumir el concepte de reconquista.
La història hauria de ser una ciència que tendira a l’exactitud, però, per desgràcia,
tendeix cada volta més a l’opinió. Correm el perill de banalitzar la història, de
buidar-la de contingut?
Passa amb quasi totes les ciències humanes, com també la filologia o la sociologia,
que qualsevol persona pot opinar revestint la seua opinió d’una aparent lògica i
coneixement. Però el que no es té en compte és que darrere d’un historiador, un
filòleg o un sociòleg hi ha molts anys de formació i d’estudi, sobre la base de dècades
i dècades d’investigació d’altres autors previs i sobre la base d’una reflexió pròpia
molt profunda. Tothom, evidentment, pot tindre la seua opinió sobre la història, la
societat o la llengua i, de fet, per a això treballem els científics humans, per a fornir
de coneixements la gent; el problema ve quan eixes opinions no tenen cap fonament
historiogràfic, filològic o sociològic i es basen en la pura invenció voluntarista o
interessada. Llavors estem construint una societat sobre la mentira i, com sabem els
historiadors, això mai no conduïx a la felicitat col·lectiva.
La societat valenciana ha viscut durant 5 anys sense mitjans públics en la nostra
llengua. Tu ara eres col·laborador habitual d’alguns programes de la nova À Punt.
Creus que un mitjà com aquest és tan necessari com pensem alguns?
Els historiadors i els sociòlegs també sabem que en la contemporaneïtat els mitjans
de comunicació són una de les eines principals –per no dir la principal– per a garantir
la reproducció i el desenvolupament tant de les llengües com de les comunitats
territorials i identitàries. En este sentit, l’existència d’uns canals públics de televisió i
ràdio autocentrats i en valencià és clau per a la pervivència de la col·lectivitat
valenciana en un món globalitzat. Però haurien de ser simplement la punta de llança
d’un sistema comunicatiu que incloguera els mitjans privats i que cobrira una
demanda real d’informació, cultura i entreteniment feta per la ciutadania valenciana.
En realitat, es tracta d’una tasca col·lectiva de tots aquells que no volem cedir a la
indiferència ni a la dissolució com a valencians.
Vicent, moltes gràcies per l’entrevista.
Exercici 2.
Situació comunicativa per parelles.
Participes en un debat públic de caràcter formal.
Adopta un dels rols que proposem més avall i intenta
convéncer la persona amb qui interactues que el teu
punt de vista és el correcte:
a) Defenses que conéixer la història recent del nostre
país és la millor fórmula per a evitar repetir els errors
del passat (guerres, corrupció, violència...) i encarar
el futur amb les millors garanties de prosperitat i
convivència.
b) Defenses que conéixer la història recent del nostre
país implica revisar el passat, reobrir ferides i
recordar conflictes que ja haurien d’estar superats. I
que és preferible encarar el futur sense eixa càrrega.
Exercici 3. Exposició individual.
Fes una intervenció oral de més de 4 minuts d’acord amb les instruccions següents:
Des de sempre t’ha agradat estudiar la història del teu poble. Hui imparteixes una
xarrada en el marc d’unes jornades culturals organitzades per l’Ajuntament, en la qual
expliques a l’audiència un fet significatiu de la vostra història:
• Salutació i agraïment a l’organització
• Introducció: la importància de conéixer la història
• Explicació d’un fet històric rellevant del teu municipi o comarca
• Repercussions d’eixe fet històric en l’actualitat
• Conclusió i comiat
 Fascicle 17. Veus valencianes
B Gramàtica
Les interjeccions
Les interjeccions són un tipus de paraules sense un significat exacte, que no s’integren
en la sintaxi oracional, sinó que transmeten una informació més o menys equivalent a
una oració. Solen aparéixer en situacions comunicatives de caràcter oral i les podem
reflectir en l’escriptura quan hi reproduïm diàlegs, col·loquis o entrevistes.
1. Tipus d’interjeccions
Distingim dos tipus d’interjeccions: les pròpies i les impròpies. Les pròpies són paraules
molt breus, que només poden desenvolupar la funció d’interjeccions: ah, oh, uf, xe, xit...
Mentre que les impròpies inclouen paraules o sintagmes que, al marge del significat
lingüístic que tenen en uns altres contextos, s’habiliten com a interjeccions: Maria
santíssima, per l’amor de Déu, veritat?, bona nit, cresol!
2. Funcions de les interjeccions
Les interjeccions ens permeten realitzar diverses funcions comunicatives amb la
màxima brevetat, com ara expressar el nostre estat d’ànim (oh, ecs, ai...), interpel·lar el
destinatari (apa, xe, au...), preguntar l’opinió (eh?, no?, veritat?...), demanar la veu
(ehem, hum, ah...) o representar onomatopeies (meu, ha ha ha, pam...).
2.1 Expressar l’estat d’ànim
El nostre estat d’ànim pot ser variable i les interjeccions ens permeten expressar-lo
d’una manera rotunda i molt efectiva: sorpresa (oh, ah, carai, vaja), indignació (la mare
que va, fotre, recontra), avorriment (uf, buf), fàstic o dolor (ecs, uix, ai, ui), incredulitat o
indiferència (ca, bah, rai, pse), alegria (visca, bravo), etc.
La interjecció xe, pronunciada [ʧɛ], ens permet expressar pràcticament tots aquests
sentiments, com ara sorpresa (xe, que bé que ho has fet!), indignació (para ja quiet, xe!),
avorriment (el temps no passa, xe) o dolor (xe, quin mal tinc hui al genoll!).
2.2 Interpel·lar el destinatari
Les situacions quotidianes requereixen de vegades missatges breus i contundents, que
expressem amb interjeccions, a fi de causar un efecte immediat en l’interlocutor.
Algunes d’aquestes situacions són: advertir d’un perill (ei, ep, eh, alerta, compte),
demanar silenci (xit, xut, mut, mut i callosa), incitar a una acció (apa, au, hala, aire) o
aturar-la (alto, prou).
2.3 Preguntar l’opinió
Per a demanar l’opinió dels nostres interlocutors sobre algun tema, disposem de
diverses interjeccions, com ara eh?, no?, veritat? Generalment, les usem a fi d’obtindre’n
l’assentiment o una resposta afirmativa: Te’n vens amb mi, veritat? No deus haver
trencat tu el vidre, eh?
Unes altres interjeccions, com ara d’acord?, entesos? o sí?, ens permeten confirmar que
el nostre interlocutor ha comprés el missatge, encara que també poden tindre caràcter
coercitiu: Vull que tornes abans de les dotze, entesos?
2.4 Demanar la veu
Per a demanar la veu enmig d’un diàleg o d’un debat, podem fer ús de diverses
interjeccions: a veure (o a vore), bé, eh (amb allargament de la e), vegem, vejam. En
ocasions, pot ser preferible per al nostre objectiu comunicatiu demanar la veu d’una
manera més subtil. En aquest cas, disposem d’interjeccions com hum o ehem, que
directament indiquen dubte o reticència respecte a l’altra opinió.
2.5 Representar onomatopeies
Les onomatopeies són paraules que tracten de reflectir en una llengua els sons
d’animals, accions o objectes. A continuació t’oferim algunes de les interjeccions
onomatopeiques més habituals i el soroll que representen: atxim (esternut), bang (tir),
bub-bub (crit del gos), bum (colp, explosió), catacrec o crec (cosa que es trenca), clec
o cloc (riure), clic (interruptor), ding-dong (campana), dring (xoc entre objectes de
vidre o de metall), flist-flast o pif-paf (dos galtades), gloc-gloc (líquid eixint d’una
botella), ha ha ha (riota), mec (clàxon), meu (crit del gat), muu (mugit del bou),
nyam-nyam (menjar), nyec (dos coses que es xafen), nyic (grinyol o gemec),
nyigo-nyigo (violí mal tocat), paf o plof (cosa que xoca), pam o pum (colp, tir), patapam
(caiguda), pim-pam (colps o tirs seguits), quiquiriquic (cant del gall), ric-rac (coses que
es freguen), ric-ric (so dels grills), ring (timbre), tararà o tururut (trompeta), tararí (clarí),
tic-i-tic (parlar insistent), tic-tac (rellotge), toc-toc (colps a la porta), xap o xof (cosa
que cau a l’aigua), xip-xap (xapotejar), xup-xup (olla que bull), zas (moviment ràpid),
zum-zum (remor continuada).
Exercici 4.
Ompli els buits del text següent amb l’opció
adequada de les tres que t’oferim en
la graella:
Entrevista a Àgueda Vitòria
Àgueda Vitòria (l’Alqueria d’Asnar, el
Comtat, 1987) estudia Antropologia Social i
Cultural i ha publicat diversos articles sobre
etnologia, zoologia i les relacions entre
animals i humans. L’afecte que ha professat
des de sempre envers els seus gossos i el
món animal la van encoratjar a estudiar la
petjada del llop al País Valencià.
Gràcies, Àgueda, per atendre la invitació de
Punt per punt. Els llops han desaparegut del
País Valencià, però tenim indicis que abans
hi vivien. És així?
Així és. Els llops han viscut ben a prop nostre fins fa relativament poc. De la seua
presència més recent –van desaparéixer del País Valencià a principis del segle XX–,
ens n’han quedat (a)____________ d’indicis. Podem rastrejar als arxius municipals els
pagaments que durant segles i fins a la seua desaparició es feien per cada llop mort.
Els ajuntaments pagaven a qui els portava i eixa despesa quedava als llibres de
comptes. També els trobem encara en la toponímia –més de 200 topònims al País
Valencià– o en la tradició oral en forma de contes i cançons. També sabem que n’hi
havia per algunes (b)____________ que s’han conservat, com ceps o collars
punxeguts per als mastins que guardaven els ramats.
És versemblant pensar en una futura reintroducció del llop? Estaríem preparats com
a societat per a conviure-hi novament?
No és versemblant i, possiblement, no estaríem preparats per a fer-ho. En canvi, sí
que ho podríem estar si es donara l’hipotètic cas que hi arribaren de manera natural.
Però una reintroducció generaria un nivell de conflicte del tot innecessari i poc
aconsellable. S’ha comprovat en altres llocs del món, amb llops i altres carnívors, que
quan l’arribada o el retorn es produeix de manera natural, per la pròpia expansió de
l’espècie, el rebuig és molt menor que quan es produeix de manera forçada. No
sabem quan ni com tornarà (c)____________ al País Valencià, però per hipotètic que
siga el seu retorn, hauríem de començar a preparar-lo.
És la caça una activitat necessària? Quina sensació et generen les fotografies de
grans batudes o d’animals abatuts que publiquen, orgullosos, alguns caçadors?
Si la caça és o no una activitat necessària és una resposta que ha de donar-se des
d’un perfil més tècnic que el meu. Més enllà de la meua opinió sobre eixe tipus
d’imatges, que em causen un profund rebuig tot i no ser especialment contrària a la
caça, pense que és molt necessària una profunda reflexió des del mateix món
cinegètic, que es qüestionen com (d)____________ per la resta de la societat i
(e)____________. Molts caçadors eviten eixe tipus d’imatges cada vegada més, però,
en canvi, per a molts altres la caça sense imatge del trofeu perd part de la seua raó
de ser... Així que, al remat, ells mateixos estan perjudicant-se.
Els animals formen part de molts actes tradicionals i festius. Però el paper que
(f)____________ reserva no sol ser precisament d’allò més agradable. Caldria
regular-los amb més rigor?
És una qüestió molt complexa que els valencians en particular evitem des de fa
massa anys i que hauríem d’abordar més prompte que tard, tot i el cost social i
electoral que tindrà. Sabent tot el que ja sabem sobre com senten els altres animals,
no podem fer com que no passa res. Però hem d’entendre també que en eixos
festejos hi ha una part cultural i (g)____________ que s’han de tindre en compte.
Com podem conservar la tradició si aquesta perd el seu significat quan l’animal
desapareix del festeig? Sabem que el destí final –i llunyà– és l’abolició d’este tipus de
festejos, però (h)____________ eixe moment encara hi ha un llarg camí per recórrer.
El món rural pateix una paradoxa: (i)____________ cada volta hi viu menys gent i és
desatés per l’Administració, alguns mitjans (j)____________ una imatge idealitzada.
Què n’opines?
Si la imatge que arriba a les ciutats és la d’un territori on tot és idíl·lic, on la gent té
totes les necessitats cobertes, sense passar fam ni patir per l’accés a la vivenda o a
l’atenció sanitària, perpetuarem la desatenció (k)____________ estem sotmesos des
de fa dècades. Per altre costat, en moltes ocasions eixa visió idíl·lica atrau
(l)____________ que busquen un altre estil de vida i creuen que al món rural la
trobaran, sense ser conscients que moltes dinàmiques que fan odiosa la vida a la
ciutat es reprodueixen, idèntiques, als pobles, amb l’afegit que les dimensions
reduïdes de l’entorn rural les magnifiquen.
Àgueda, moltes gràcies per l’entrevista.
a) un puny un fum una série
b) eines per combatir-los eïnes per a combatir-los eines per a combatre’ls
c) a haver llops a haver-hi llops a haver-ne, de llops
d) són percebuts son percibuts són percibits
e) perquè el per què per què
f) se’ls se’ls hi se’ls en
g) un altra d’emocional un altra emocional una altra d’emocional
h) fins a fins a que arribe fins
i) mentre que com que mentre
j) en difonen difundeixen difonen
k) a la que a la què a la qual
l) a persones a les persones persones
Exercici 5.
Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera.
En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms
febles corresponents:
a) Els senderistes probablement es perderen en la cruïlla dels quatre camins.
Els senderistes ____________ perdre’s en la cruïlla dels quatre camins.
b) Li vaig preguntar si volia viure amb mi i tindre fills en el futur.
Li vaig preguntar si volia que ____________ junts i que ____________ fills en el futur.
c) No et preocupes, quan has tocat a la porta ja estàvem a punt d’alçar-nos del llit.
No et preocupes, quan has tocat a la porta ja ____________ alçar-nos del llit.
d) No solament tu t’has posat vermella, nosaltres també ens hem posat vermells!
No solament tu t’has posat vermella, nosaltres també ____________ hem posat!
e) Quina casualitat, hem arribat a la reunió tots al mateix temps!
Quina casualitat, hem arribat a la reunió tots ____________!
f) Segons l’advocat, no calia el dur interrogatori al qual van sotmetre l’acusat.
Segons l’advocat, no calia el dur interrogatori ____________ l’acusat ____________.
Exercici 6. I tant! Això no és bon temps, tot i que resulte complicat traslladar el missatge que
estar a una terrassa al sol al desembre siga una cosa preocupant. El que cal
Llig atentament el text següent. Com pots assenyalar és que eixe diumenge al sol a l’hivern va ____________ (‘DE MANERA QUE NO
comprovar, el text presenta una bona ES POT DESUNIR, INDISSOCIABLEMENT’) associat a altres conseqüències indesitjables del canvi
ortografia i utilitza un vocabulari precís i climàtic. Per cada dia de bon temps quan no toca en tindrem un d’____________ (EN
variat. Tanmateix, conté quinze errades SENTIT FIGURAT, ‘SUSPENSIÓ DE LA FUNCIÓ RESPIRATÒRIA D’UN ORGANISME CAUSADA PER LA FALTA
gramaticals. Detecta-les i indica com les D’ACTIVITAT ORGÀNICA DELS PULMONS’) estiuenca. A més, això de bon temps és relatiu...
resoldries: només cal preguntar-ho als agricultors!

Entrevista a Gem Creus que les administracions públiques ____________ (‘AFRONTEN, ENFRONTEN, COMBATEN’)
adequadament el canvi climàtic i els problemes mediambientals que se’n deriven?
Gema Vañó Guarner, coneguda artísticament
com Gem, és una jove cantautora de Crec que és molt difícil abordar un problema tan ____________ (‘DIFÍCIL, COMPLICAT, QUE
Benigànim (la Vall d’Albaida). Gem és una INCLOU MOLTES PARTS DIVERSES O DISCERNIBLES’) únicament des de les institucions. Ni ho hem
veu nova, per això potser molts de vosaltres de fer tot els ciutadans, ni ho han d’arreglar només les administracions, ni tota la
encara no la conegueu. Però si l'escolteu, de culpa és de les empreses. El que han de fer les administracions és donar exemple,
segur que se'n recordareu i vos n’adonareu educar i conscienciar la ciutadania més enllà dels missatges que ja coneixem, ser
que ha vingut per a quedar-se. innovadores i creatives i, sí, destinar-hi recursos, però no només de la ____________
(‘PORCIÓ O PART XICOTETA D’UNA COSA’; EN SENTIT FIGURAT, ‘PORCIÓ D’UN TERRENY’) ambiental. Si
Com és Dent de lleó, el teu nou disc? ens creem la transversalitat del canvi climàtic, tots els departaments de les
El nou disc està format per onze cançons administracions s’hi han d’implicar.
totalment noves, tot i que ja tocàvem De vegades, alguns mitjans ofereixen titulars com «Els humans, responsables del
algunes als directes. Pense que n’hi ha una evolució madurativa tant en les lletres, calfament global», que pareix que només pretenguen insuflar-nos un sentiment de
com en la música. En quant a l’estil, ara sí, per fi, m’aprope més a l'indie pop i al rock culpa. S’ajusten a la realitat o són un intent ____________ (‘MAL FET, MAL ACABAT,
mantenint en alguna cançó el folk. Són els estils en els què em sent més còmoda. GROSSER’) de ____________ (‘DESFER UN SÒLID EN UN LÍQUID, FER PERDRE LA FORÇA O L’ENTITAT A
Les dones ho teniu més difícil també en l’àmbit musical? UNA COSA’) la responsabilitat entre tots?

Sincerament, les dones ho tenim difícil en tots els àmbits professionals. No obstant
això, no ens podem quedar lamentant-nos. Ha arribat el moment de fer que siga Huit
de Març cada dia. No és fàcil, però devem de lluitar juntes i junts per fer-nos escoltar i
augmentar la presència de dones als escenaris.
Quins són els teus plans immediats?
La música és el motor i el refugi de la meua vida. D’entrada, confie en que el públic
acollisca molt bé el nou disc, perquè jo crec cegament en les 11 cançons que el
formen i en l’equip que m’acompanya. Després, espere fer molts concerts (a hores
d’ara hem concertat ja uns quants) i generar l’ambient ideal per a què ballem, cantem
i, sobretot, sentim.
Font: Diari La Veu
Bo, en som els causants, d’això no hi ha cap dubte. Ara bé, no té la mateixa culpa un
empresari britànic del petroli que un xiquet d’Hondures o una dona de ____________
(‘REGNE DEL SUD-EST ASIÀTIC, A LA PENÍNSULA D’INDO-XINA, QUE LIMITA AMB TAILÀNDIA, LAOS I EL
VIETNAM, LA CAPITAL DEL QUAL ÉS PHNOM PENH’) . El que cal és sentir-nos-en responsables,
no culpables, per tal d’activar respostes i percebre que tenim poder. Deixar de
____________ (METAFÒRICAMENT, ‘FUSTIGAR-NOS, ASSOTAR-NOS’), que no ens condueix enlloc,
i actuar sota el mandat de la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim.
Moltes gràcies, Andreu, per l’entrevista.
Exercici 8.
Completa els buits d’aquestes oracions amb la interjecció onomatopeica més adequada:

a) Anit no vaig poder dormir gens: els grills van estar fent ____________ tota la nit i,
Gem, Dent de lleó a les cinc del matí, ____________, el gall en dansa.
https://gemvamusic.bandcamp.com/album/ b) El cambrer va servir cava en totes les copes, ____________, i després tots vam
dent-de-lle brindar pel nou any: ____________!
c) El timbre va sonar: ____________! En obrir la porta, Maria li va endinyar dos
galtades, ____________.
d) La salsa cou a foc lent, ____________. D’ací a una hora, tots a menjar, __________!

C
e) No m’agraden les grans ciutats. Tothora sents els ____________ dels clàxons i un
Vocabulari soroll persistent i molest, ____________, que no s’acaba mai.
f) Quan més embadalit estava sentint només el ____________del rellotge, li va vindre
un esternut terrible: ____________!
Exercici 7.
Ompli els buits del text següent amb la Saps que endinyar és un verb propi del registre col·loquial que significa
paraula adequada, d’acord amb la ‘pegar un colp o un tir a algú’ o ‘endossar’?
definició que apareix entre parèntesis:

Entrevista a Andreu Escrivà Exercici 9.

Andreu Escrivà (València, l’Horta, 1983) és
ambientòleg, màster en Conservació
d’Ecosistemes i doctor en Biodiversitat.
Treballa a la fundació València Clima i
Energia de l’Ajuntament de València i també
col·labora en diversos mitjans de
comunicació. El 2016 va obtindre el XXII
Premi Europeu de Divulgació Científica
Estudi General Ciutat d’Alzira amb Encara no
és tard.
Andreu, moltes gràcies per atendre la proposta de Punt per punt. Continues pensant
que encara no és tard? Es pot revertir el canvi climàtic?
El canvi climàtic ni es pot ni es podrà revertir, no almenys a l’escala temporal de la
qual solem parlar. Per al que encara no és tard, com diuen els informes científics, és
per a limitar l’escalfament a la franja entre 1,5 i 2 °C, que és el ____________ (‘LÍMIT,
PUNT O MOMENT A PARTIR DEL QUAL COMENÇA UN ESTAT O ES MANIFESTA UN FENOMEN’) de seguretat
que estableix l’Acord de París, a partir del qual el canvi climàtic es pot ____________
(‘DESENCADENAR, DESBOCAR, ORIGINAR O PROVOCAR UNS FETS DE MANERA VIOLENTA’). Podem evitar
la catàstrofe, però ja no l’escalfament, car l’estem vivint.
Al País Valencià, les sequeres cada volta són més persistents, la calor augmenta i els
episodis de pluges són més concentrats i destructius. Podem deixar de ser una zona
de confort climàtic?
Substitueix les interjeccions pròpies, destacades en negreta, per les impròpies de sentit
equivalent que t’oferim en el requadre:
al·leluia, muts i a la gàbia, per l’amor de Déu, pren, què dius, quin fàstic,
tant se val, vinga
a) És un desagraït: quan li vam posar el plat, només va dir: «Ecs, açò jo ni ho taste!»
b) Jaume, xe, no faces cas d’eixe xiquet, que és un mal educat!
c) Per fi hem resolt el problema matemàtic, bravo!
d) Ja està bé de remugar! Apa, en peu i anem cap a l’escola!
e) Bah, oblida-te’n i no li’ls demanes més. Mai et tornarà eixos deu euros.
f) Que t’ha tocat la loteria? Ca, no m’ho puc creure, quina sort!
g) Nyas, ací tens els papers que m’havies demanat.
h) Quan pregunten, vosaltres, xut! Que no sàpien que no sabeu res!
ORAL
Exercici 10.
Escolta atentament les nou definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs
tres segons més per a respondre.

Sí, podem deixar de ser-ho i, de fet, ho estem fent. Cada vegada hi ha més dies amb
a) S__________ d) C__________ g) S__________
temperatures extremes i, el que és més important per al confort climàtic, amb
mínimes més altes. A més, les ____________ (‘APARICIÓ SOBTADA D’ALGUNA COSA EN GRAN b) T__________ e) S__________ h) C__________
QUANTITAT O INTENSITAT’) de calor, que afecten l’agricultura, els ecosistemes i a nosaltres,
són més llargues i intenses. El nostre és un territori divers i molt afortunat, però c) B__________ f) A___________ i) A__________
també ____________ (‘SUSCEPTIBLE DE SER DANYAT O FERIT’). Pot deixar no només de ser
atractiu per al turisme internacional, sinó també confortable per als mateixos
valencians.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
Desembre, 25 graus a la costa, molta gent banyant-se a la platja. Els mitjans de c2-u17-a01.mp3
comunicació ho venen com a «bon temps» o «oratge envejable». És ____________
(‘QUE TÉ EFECTES CONTRARIS ALS PREVISTOS O ALS QUE ES PRETENEN’) mantindre aquesta visió?
 Exercici 13.
Saps que un frau és l’espai que hi
Escolta atentament l’àudio següent. Com pots comprovar, el text té, amb caràcter general,
ha entre dos arbres o dos plantes,
una bona ortoèpia, demostra un bon domini de la gramàtica i utilitza un vocabulari precís i
o bé entre dos fileres de plantes variat. Tanmateix, conté cinc errades. Detecta-les i indica com les resoldries:
en un camp?

Ovidi Montllor
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/

D Ortografia i fonètica c2-u17-a03.mp3

Accentuació: paraules esdrúixoles

En les dos unitats anteriors vam repassar les paraules que en valencià eren agudes i
planes a diferència d’unes altres llengües pròximes. En aquesta unitat, ens centrarem
en les esdrúixoles:
Són esdrúixoles en valencià
aurèola, diòptria, èczema, ènema, gàmeta, isòbara, mètopa, olimpíada, període, rubèola
Els termes pàtxuli i pneumònia poden accentuar-se com a esdrúixoles (les formes
prioritàries), o bé com a aguda (patxulí) i plana (pneumonia) respectivament.
Pel que fa als noms propis, tant de persona com de lloc, són esdrúixols els següents:
Noms plans de persona i de lloc
Àtila, Dàmocles, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Míkonos, Prosèrpina,
Tàrraco, Úmbria
Exercici 11.
Ompli els buits de les oracions següents amb la paraula adequada de les que han
aparegut en les taules i les explicacions anteriors, o bé amb una de derivada:
a) En fusionar-se en la reproducció sexual els dos ____________ es forma el zigot.
b) L’____________ és el ____________ de quatre anys comprés entre dos jocs
olímpics.
c) Aniré a ____________, la capital del Nepal, per a conéixer la serralada de
l’____________.
d) L’oculista li ha dit que té dos ____________ en cada ull.
e) A causa de la ____________ li han eixit diversos ____________ en la pell.
f) Pateix una estenosi tan forta que li han hagut de practicar un ____________.
E Expressió escrita
Exercici 14. Traducció.
Tradueix al valencià aquest fragment d’una entrada
enciclopèdica en anglés:
Valencia
Valencia city, capital of the autonomous community of Valencia and historical capital
of the former kingdom of Valencia, is located on the Mediterranean coast at the
mouth of the Turia River, on the east side of the Iberian Peninsula. In 1238 James I of
Aragon added Valencia to his dominions, but the kingdom continued to be
administered separately, with its own laws and parliament.
Exercici 15.
Escolta dos voltes aquesta entrevista a l’escriptora Lliris
Picó. Anota totes les idees que et semblen rellevants per a
preparar un text d’unes 150 paraules, d’acord amb les
instruccions següents:
Vols escriure en el teu blog una ressenya sobre l’obra de
l’escriptora Lliris Picó. Escolta aquesta entrevista per a
elaborar un text en què, a partir d’algunes cites de l’autora,
comentes les seues obres i l’opinió que expressa sobre
alguns temes, com ara els següents:
• Els records
• La dona
• La nostra societat

Saps que estenosi és un terme científic que fa referència a l’estretor

Entrevista a Lliris Picó
patològica d’algun orifici o conducte? És sinònim del nom comú
estrenyiment. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
c2-u17-a04.mp3

ORAL
Exercici 12.
Llig el poema següent mentalment i, després, declama’l. En acabar, escolta el nostre
àudio per a comprovar si l’has pronunciat adequadament:
Solucions:
Exercici 4 Exercici 7
a) un fum, b) eines per a combatre’ls, c) a haver-hi llops, llindar / desfermar / onades / vulnerable /
Assumiràs la veu d’un poble d) són percebuts, e) per què, f) se’ls hi, g) una altra contraproduent / indissolublement / asfíxia /
d’emocional, h) fins a, i) mentre que, j) en difonen, k) a la escometen / complex / parcel·la / barroer o groller /
Assumiràs la veu d'un poble, qual, l) persones diluir / Cambodja / fuetejar-nos
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble, Exercici 5 Exercici 8
i patiràs, i esperaràs, a) degueren, b) visquérem, tinguérem, c) anàvem a, a) ric-ric, quiquiriquic, b) gloc-gloc, dring, c) ring, flist-flast
i aniràs sempre entre la pols, d) ens hi, e) alhora o ensems, f) a què, va ser o fou sotmés o pif-paf, d) xup-xup, nyam-nyam, e) clecs, zum-zum,
et seguirà una polseguera. o sotmès f) tic-tac, atxim

I tindràs fam i tindràs set, Exercici 6 Exercici 9

no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vicent Andrés Estellés
Gem, Dent de lleó
Gema Vañó Guarner, coneguda artísticament com com a
Gem, és una jove cantautora de Benigànim (la Vall
d’Albaida). Gem és una veu nova, per això potser molts de
vosaltres encara no la conegueu coneixeu / coneixereu.
Però si l'escolteu, de segur que se'n vos en recordareu i
vos n’ Ø adonareu que ha vingut per a quedar-se.
Com és Dent de lleó, el teu nou disc?
El nou disc està format per onze cançons totalment noves,
tot i que ja tocàvem en tocàvem algunes als directes.
Pense que n’hi ha hi ha una evolució madurativa tant en les
lletres, com en la música. En quant a Quant a / Pel que fa a
l’estil, ara sí, per fi, m’aprope més a l'indie pop i al rock
mantenint i mantinc en alguna cançó el folk. Són els estils
en els què en què / en els quals em sent més còmoda.
Les dones ho teniu més difícil també en l’àmbit musical?
Sincerament, les dones ho tenim difícil en tots els àmbits
professionals. No obstant això, no ens podem quedar
lamentant-nos lamentant-nos-en. Ha arribat el moment de
fer que siga Huit de Març cada dia. No és fàcil, però devem
hem de lluitar juntes i junts per fer-nos escoltar i
augmentar la presència de dones als escenaris.
Quins són els teus plans immediats?
La música és el motor i el refugi de la meua vida. D’entrada,
confie en Ø que el públic acollisca aculla molt bé el nou
disc, perquè jo crec cegament en les 11 cançons que el
formen i en l’equip que m’acompanya. Després, espere fer
molts concerts (a hores d’ara hem n’hem concertat ja uns
quants) i generar l’ambient ideal per a què perquè ballem,
cantem i, sobretot, sentim.
a) Quin fàstic, b) per l’amor de Déu, c) al·leluia, d) Vinga,
e) Tant se val, f) Què dius, g) Pren, h) muts i a la gàbia
Exercici 10
a) sarró, b) trena, c) borró, d) cavalló, e) serf-serva,
f) acerb-acerba, g) silf-sílfide, h) corretjola o corriola,
i) agençar
Exercici 11
a) gàmetes, b) olimpíada, període, c) Kàtmandu, Himàlaia,
d) diòptries, e) rubèola, èczemes, f) ènema
Exercici 13
1) [pozɣéra] – [pozɣɛra], 2) [tekstíl] – [tɛkstil], 3) com
cantant – com a cantant, 4) [musikár] – [muzikár], 5)
[sinísia] – [sinisía]
Exercici 14. Solució orientativa
València
La ciutat de València, capital de la comunitat autònoma
de València i capital històrica de l’antic Regne de
València, es troba en la costa mediterrània, en la
desembocadura del riu Túria, en la costa est de la
península Ibèrica. En 1238, Jaume I d’Aragó va afegir
València als seus dominis, però el regne va continuar
sent administrat separadament, amb les seues pròpies
lleis i el seu propi parlament.

Assumiràs la veu d’un poble

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ Autoria: Juli Martínez Amorós Revisions: Lídia Garrigós i Toni Estévez
c2-u17-a02.mp3 Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información