.

l ctubre
ultura 28 d'o
Cita C e setembre al ts
Del 25
d gDx anitza
g o o .g l/gHq en gü es org n y,
https:/
/ de ll alema
't a ls tallers can t: rus,
a la
Apunt rsitat
d'A
Unive àrab,
per la à , japonés,
s, it ali
francé s...
mané
or tu g ués, ro
p

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 1. Mites del cinema

A Comprensió escrita
emprendre. És precisament això el que la converteix en molt més que una icona
artística: la converteix en un mite que perdura.

Saps que desimbolt és

Llig el text següent i, després, respon a les preguntes un adjectiu que significa ‘que
dels exercicis 1, 2 i 3. actua amb gràcia’? I que
entremaliat vol dir ‘que fa maleses
pròpies d’un xiquet’ i se sol usar
Audrey Hepburn, un mite que perdura amb sentit afectiu?
El maig de 1929 naixia a Brussel·les (Bèlgica) Audrey Hepburn. Durant la infantesa,
diversos avatars familiars van fer que canviara constantment de residència. Els anys
de la Segona Guerra Mundial els va passar als Països Baixos, on va estudiar dansa i va
començar a actuar com a ballarina. En els anys posteriors a la guerra es va traslladar
a Anglaterra, on va participar en obres teatrals musicals. Exercici 1.
La relació de Hepburn amb el cinema s’inicia l’any 1951, quan desenvolupa diversos Respon a les preguntes següents:
papers secundaris. Però el seu idil·li amb el seté art arranca en 1953, amb el rodatge
del clàssic de William Wyler, Vacances a Roma, al costat del carismàtic Gregory Peck.
La jovialitat i les ganes de viure que emanen de la pel·lícula generaren un gran èxit de a) Amb quina pel·lícula va guanyar Audrey Hepburn el premi Oscar?
públic i crítica. La jove Hepburn va obtindre el seu únic Oscar arran del seu paper
com a princesa europea.
Audrey Hepburn va desenvolupar una carrera molt polifacètica. Al costat de b) Quina pel·lícula fon els gèneres de suspens i comèdia romàntica?
comèdies romàntiques, com Sabrina (que va dirigir Billy Wilder el 1954 i li va suposar
una nominació a l’Oscar a la millor actriu) o Funny face (1957, coprotagonitzada amb
Frank Sinatra), que s’ajustaven com l’anell al dit al seu estil desimbolt i aparentment c) Qui és el director de l’última pel·lícula en què participa Hepburn?
entremaliat, també va representar papers inoblidables en obres dramàtiques com
Guerra i pau (1956, basada en la novel·la homònima de Lev Tolstoi) o Història d’una
monja (dirigida per Fred Zinnemann el 1959), amb la qual també fou nominada d) Quines dos obres dramàtiques va protagonitzar durant els anys cinquanta?
a l’Oscar.
L’elegància i la capacitat interpretativa d’Audrey Hepburn la converteixen en una icona e) Quantes voltes va ser nominada als premis Oscar?
mundial arran del rodatge de Breakfast at Tiffany’s (1961), dirigida per Blake Edwards i
coprotagonitzada per George Peppard. La història de la jove enamorada dels diamants
de la galeria Tiffany’s li va valdre una nova nominació als premis Oscar i un lloc de
referència en l’imaginari col·lectiu de diverses generacions.

Exercici 2.
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:

a) On va passar Audrey Hepburn els anys de la Segona Guerra Mundial?

b) Com és la seua carrera cinematogràfica després dels anys seixanta?
c) En quantes pel·lícules va participar al llarg de la seua trajectòria?
d) Quina va ser la primera dedicació artística d’Audrey Hepburn?

Al llarg dels anys seixanta, se succeeixen els títols que passaran a formar part de la e) En quina pel·lícula fa el paper d’una princesa europea?
història del cinema. Entre els més destacats, Xarada (1963), amb Cary Grant i dirigida
per Stanley Donen, una pel·lícula en què es fonen els gèneres de suspens i comèdia
romàntica; My fair lady, una comèdia musical dirigida per George Cukor el 1964; How a) A Bèlgica Als Països Baixos A Anglaterra
to steal a million (1966), amb Peter O’Toole; o la inquietant Wait until dark (1967), on b) Molt intensa Es retira per complet Fa papers esporàdics
Hepburn interpreta una dona cega en un paper que li va suposar la seua última c) Prop de trenta Més de quaranta Una dotzena
nominació als Oscar. d) Ballarina Actriu de teatre Actriu de cinema
e) En Guerra i pau En Vacances a Roma En Breakfast at Tiffany’s
A partir d’aleshores, les aparicions cinematogràfiques d’Audrey Hepburn són molt
més esporàdiques. El 1976 protagonitza amb Sean Connery Robin i Marian, que
recrea la història de Robin Hood i on Hepburn interpreta a Lady Marian. El seu
últim paper el realitza en la pel·lícula fantàstica Per sempre (1989), dirigida per
Steven Spielberg. Exercici 3.
No obstant aquesta immensa carrera artística, Audrey Hepburn no és només una Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
magnífica actriu. Per a copsar adequadament la seua figura, cal subratllar la ingent
tasca humanitària que va emprendre a partir dels anys huitanta. Com a ambaixadora
a) Audrey Hepburn va guanyar el seu últim Oscar amb Wait until dark.
d’UNICEF, va recórrer els països del tercer món i va denunciar insistentment el
problema de la fam severa i el dolor que causava i causa, especialment entre els b) Hepburn es converteix en una icona mundial de l’elegància sobretot arran de
infants. Es va erigir en una veu aborronadora, capaç de simbolitzar, millor que ningú, un Breakfast at Tiffany’s.
dels mals més vergonyants de la humanitat. Però ni tan sols ella, ni tan sols funny face,
va tindre prou forces per a capgirar-ho. c) Gràcies a les seues denúncies, el món va reaccionar davant de la situació de
fam severa de molts països del tercer món.
Audrey Hepburn va morir el gener de 1993. El seu llegat no el componen tan sols les
més de dos dotzenes de pel·lícules que va protagonitzar, ni tampoc el record de la d) El drama bèl·lic, Guerra i pau, és una adaptació de la novel·la de
seua elegància, dels seus gestos jovials o de la seua figura esvelta i fràgil, que omplia Lev Tolstoi.
la pantalla només amb la senzillesa d’un somriure o d’una mirada. També el e) El llegat de Hepburn el componen les seues pel·lícules, la seua imatge icònica i
componen la lluita pels més desafavorits i la tasca de conscienciació que va la seua tasca humanitària.
 Fascicle 1. Mites del cinema
B Normativa i gramàtica

B1. L’accentuació
1 L’accent gràfic és un signe que posem en algunes
paraules per a indicar sobre quina síl·laba recau la
tonicitat, és a dir, quina síl·laba rep el colp de veu
més fort: escàs, cànem, còlera.
2 Les paraules monosíl·labes no poden dur accent
(només algunes presenten accent diacrític). Les
paraules polisíl·labes duen accent gràfic d’acord
amb unes regles que veurem a continuació.
3 Les paraules polisíl·labes es divideixen en agudes
(la síl·laba tònica és l’última): arròs, pastís, acord.
Planes (la penúltima): càntir, colze, cèntim.
O esdrúixoles (l’antepenúltima): música, contínua,
ràtzia.

6 Les e i o obertes poden aparéixer en paraules que
duen accent gràfic o que no. Per a pronunciar-les
correctament, escolta atentament els nostres àudios i
participa en totes les converses que pugues amb
valencianoparlants.
5 El valencià té tres vocals obertes (à, è, ò) i quatre
tancades (é, ó, í, ú). Per això, si s’accentuen, les tres
primeres presenten l’accent obert i les altres quatre el
tancat: ànec, mèrit, sòcia, ingrés, cartó, típic, últim.
4 Les agudes s’accentuen quan acaben en vocal,
vocal + s, o en, in: matí, massís, pretén, magazín. Les
planes quan acaben en qualsevol terminació diferent
de les anteriors: càrrec, ràpid, èxit. I les esdrúixoles,
sempre: memòria, ciència, fórmula.

7 Hi ha algunes síl·labes en què apareixen juntes 8 Els diftongs creixents són: qua, qüe, qüi, quo, gua, 9 A l’hora d’accentuar, has de tindre en compte que la
dos vocals, una de forta i una altra de dèbil: aigua, güe, güi, guo (quaranta, qüestió, quota, pingüí). segona vocal dels diftongs decreixents funciona com si
reina, enrenou. Aquest grup s’anomena diftong i Mentre que els decreixents són: au, ai, eu, ei, ou, oi, fóra una consonant. Per això palau no s’accentua i, en
poden ser de dos tipus: creixents i decreixents. ui, iu (palau, beure, cuina, actriu). canvi, cantàveu sí.

12 bé (contrari de mal), déu (‘divinitat’), és (ser), mà
(part del cos), més (contrari de menys), món
(‘planeta’), pèl (‘cabell’), què (interrogatiu), sé (saber),
sí (contrari de no), sòl (‘terra’), són (ser), té (tindre),
ús (de usar), vós (majestàtic). I els plurals béns, déus,
pèls, sís i sòls.
11 Eixe sistema encara és vigent i el pots usar, però
et recomanem que et familiaritzes amb el nou,
perquè és molt més simple. Les 14 paraules que
mantenen l’accent diacrític són:
10 Els accents diacrítics s’usen al marge de les
regles bàsiques d’accentuació per a diferenciar dos
paraules que s’escriuen igual. La tendència actual és
reduir la nòmina d’aquestes paraules, ja que, fins ara,
n’hi havia unes 150.

B2. Els numerals

1 Els numerals ens serveixen per a quantificar
exactament els elements d’un conjunt (els cardinals),
la posició en una sèrie (els ordinals), els fragments
d’un tot (els partitius) o les voltes que es multiplica
una quantitat (els multiplicatius).
2 Els numerals cardinals són: zero, u, dos, tres,
quatre, cinc, sis, set, huit, nou, deu, onze, dotze,
tretze, catorze, quinze, setze, dèsset, díhuit, dènou,
vint, vint-i-u, vint-i-dos, trenta-tres, cinquanta-sis,
cent, dos-cents, mil, un milió...
3 Constitueixen una magnífica manera de practicar
la pronúncia, ja que contenen alguns dels sons
diferencials del valencià, com la esse sonora (onze,
dotze...), les e i o obertes (set, nou...) o la ve (vint...).

6 El cardinal u (tinc el número u de la rifa) es
transforma en un-una quan acompanya un
substantiu, amb el qual concorda en gènere: un
xiquet, una xiqueta, vint-i-un xiquets, vint-i-una
xiquetes.
5 Al costat de huit, dèsset, díhuit, dènou i huitanta,
més generals en tot el valencià, és possible escriure i
pronunciar vuit, disset, divuit, dinou i vuitanta.
4 Cents-centes concorda en gènere amb el
substantiu que acompanya: tres-cents homes i
tres-centes dones. D’altra banda, dos sol ser
invariable (dos homes i dos dones), encara que
també existeix la forma dues per al femení (dues
dones).

7 Escrivim els numerals amb un guionet entre les
desenes i les unitats (quaranta-huit, seixanta-set,
setanta-u, huitanta-tres, noranta-cinc) i també entre
la quantitat i el nom de la centena (dos-cents,
quatre-centes, nou-cents cinquanta-nou).
8 Els ordinals ens serveixen per a ordenar una
unitat dins d’un conjunt i són: primer, segon, tercer,
quart. La resta dels ordinals es fa afegint la
desinència -é, -ena, -ens, -enes al cardinal
corresponent: cinqué, sisena, onzens, quinzenes.
9 La manera més estesa d’abreviar els ordinals és la
següent. Masculí singular: 1r, 2n, 3r, 4t, 5é, 6é...
Femení singular: 1a, 2a, 3a, 4a, 5a, 6a... Masculí plural:
1rs, 2ns, 3rs, 4ts, 5ns, 6ns... I femení plural: 1es, 2es,
3es, 4es, 5es, 6es...

12 Els multiplicatius són doble, triple, quàdruple,
quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple,
dècuple. Uns altres numerals amb valor col·lectiu són
parell, duo, duet, trio, tercet, quartet, quintet, etc.
11 Els partitius són mig-mitja, terç-terça i
coincideixen amb els ordinals a partir de
quart-quarta. Ens permeten anomenar les fraccions:
1/2 un mig, 2/3 dos terços, 4/5 quatre cinquens, 3/8
tres huitens.
10 Al costat de les formes cinqué, sisé, seté, huité i
desé, conviuen les clàssiques quint, sext, sèptim,
octau i dècim. A més, alguns ordinals s’han
fossilitzat com a substantius que designen
col·lectius: desena, dotzena, vintena.

Exercici 4. Exercici 5.
Posa accent en les paraules de les frases Escriu amb lletres els diferents numerals que apareixen en les frases següents:
següents que en necessiten:
a) Hem comprat 4 litres de cervesa i una 12a d’ous per a fer 1 truita
a) A quin us es destinara este sol?
Rustic o urba?
b) El 7é capítol t’ha quedat redó, però el que més m’agrada és l’11é.
b) Pere te molts bens, pero no vol
declarar-los perque es molt avar.
c) La majoria de pobles del mon ret c) És 1 llibre apassionant! Té 725 pàgines i en 3 dies i 1/2 ja vaig per la 676.
culte a mes d’un deu.
d) Si que ho se amb certesa: els diners d) Les xiques de l’escola han quedat 1es i els xics 2ns en la 14a lliga local de bàsquet.
que porta a la ma son meus.
Exercici 6.
Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les
indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per
C Vocabulari i pronúncia
una barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:

La descripció física i psicològica de les persones

Clint Eastwood, l’evolució d’un pistoler
Exercici 7.
Si _______________ (HI HA / N’HI HA) un actor i director de cinema que representa hui
dia una evolució _______________ (‘QUE SORPRÉN’, ADJECTIU QUE DERIVA DE COLP) en la seua Escriu en els buits de les frases següents l’adjectiu adequat dels que t’oferim en
el requadre:
trajectòria, eixe és Clint Eastwood. _______________ (POTSER / POT SER) no és l’únic
artista que mereix _______________ (‘PRENDRE O ACCEPTAR ALGUNA COSA D’ALGÚ’, VERB
SIMÈTRIC A DONAR) eixa consideració, però el que resulta indiscutible és que Eastwood agosarat, arrauxat, desendreçat, entenimentada, escarransit, espavilada,
encarna una progressió temàtica digna d’admiració. esquerp, lleial, poregosa, rabassut, riallera, sompo
Clint Eastwood va nàixer _______________ (A / EN) Califòrnia el 1930. Va començar a
dedicar-se al cinema a partir dels anys cinquanta, però no va desenvolupar papers a) Pere és un home molt _____________________, no es pot parlar amb ell, sempre
reeixits fins a la _______________ (‘CONJUNT DE DEU ANYS’) dels _______________ (EN està irritat.
LLETRA, 60), quan protagonitza els westerns dirigits per Sergio Leone, Per un b) Quina xiqueta més _________________! Encara no l’estàs mirant i trenca a riure!
_______________ (‘QUANTITAT DE COSES QUE CABEN EN UNA MÀ’) de dòlars (1963), La mort
tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el dolent (1966), que _______________ c) Que malament que et vistes, Julià! Sempre vas _________________. Sigues més
(COMPONDRE) la trilogia coneguda com a l’spaguetti western i que, malgrat el pulcre, home!
_______________ (‘ACCIÓ DE REBUTJAR’) inicial de la crítica, són considerades hui dia d) Eixe homenet fa feredat de vore! Està més que prim, està ________________!
obres molt valuoses.
e) És un xiquet molt ____________: no té por de res, és realment valent.
Al principi dels anys setanta, Eastwood _______________ (EXERCIR) el paper del dur
policia Harry Callahan en una saga que el _______________ (‘PORTARÀ’) a la fama: f) El teu amic està massa gros: té un aspecte __________________, hauria de menjar
Harry el Brut (dirigida per Don Siegel el 1971), Harry el Fort (Ted Post, 1973) i Harry menys.
l’Executor (James Fargo, 1976), encara continuada amb dos seqüeles més g) I quin ________________ estàs fet! Alça el cul del sofà i mou-te una mica, home!
_______________ (PARTICIPI DE PRODUIR) en els huitanta. El 1979 protagonitza una altra
h) La xiqueta és molt __________________: és molt viva i desperta, la més disposta
pel·lícula molt meritòria, Fuga d’Alcatraz, dirigida també per Siegel, que
del grup.
_______________ (ESDEVINDRE) un clàssic d’un subgènere com és el de les escapades
de presó. i) La bibliotecària és una senyora molt ________________, que sempre parla amb
calma i sensatesa.
Als huitanta, Eastwood té més que consolidat el seu paper d’home dur, que
representa en tot tipus de gèneres que donen _______________ (‘ESPAI PER A j) La guanyadora va tindre un comportament ________________ envers els altres
CONTINDRE ALGUNA COSA’, DERIVA DEL PARTICIPI DE CABRE) a aquest tipus de personatges: candidats.
policíac, thriller, western, _______________ (ADJECTIU QUE SIGNIFICA ‘DE GUERRA’), etc.,
k) La meua gosseta és molt ____________________: és sentir un coet i posar-se
com es pot constatar en títols com A la corda fluixa (1984), El ___________ (‘PERSONA
a tremolar.
QUE VA A CAVALL’) pàl·lid (1985) o El sergent de ferro (1986).
l) No m’agrada fer res amb ell perquè és molt ___________________: sempre actua
Els anys noranta _______________ (CONSTITUIR) el gir en la filmografia d’Eastwood.
impulsivament.
Com a actor i director, comença a _______________ (‘DEDICAR-SE A UNA ACTIVITAT
ARTÍSTICA, CULTIVAR’) nous temes i nous gèneres. I, igual que _______________ (OCÓRRER)
amb les balades de les grans bandes de rock, aquesta nova _______________ Saps que envers és una preposició que significa ‘en relació amb,
(‘SUCCESSIÓ LONGITUDINAL DE PUNTS’, SUBSTANTIU DE QUÈ DERIVA LINEAL) creativa resulta, a més respecte de’? A més, igual que les preposicions devers i vers, també pot
de sorprenent, corprenedora. Amb aquests qualificatius podem englobar obres com significar ‘cap a, en direcció a’: Anem devers el Pinós.
Un món perfecte (1993) o, sobretot, Els ponts de Madison (1995, amb Meryl Streep),
que _______________ (CONVIURE) amb uns altres films molt més pròxims als
precedents, però amb una clara evolució temàtica i artística: Sense perdó (1992, que
va guanyar el premi Oscar a la millor pel·lícula), Poder absolut (1997) o Execució Exercici 8.
imminent (1999).
Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
L’evolució d’Eastwood no s’_______________ (‘PARA, DETÉ, CESSA’) ací, _________ (SI segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres
NO / SINÓ) al contrari. En els anys 2000, dirigeix i protagonitza pel·lícules amb gran segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.
èxit de públic i crítica. Mystic River (2003) és un drama policíac aborronador, que va
ser nominat als premis Oscar a la millor pel·lícula. Eastwood va aconseguir l’estatueta
amb Million dollar baby (2004), una història que _______________ (FONDRE) https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
magistralment un cúmul de temes: l’envelliment, l’esforç i la glòria esportiva, el /b2-u01-a01.mp3
respecte, el dret a una mort digna i, en última instància, el sentit de la vida.

1. MIL___________________ 5. ALT___________________
2. SOM___________________ 6. XAF___________________
3. BRÒ___________________ 7. POC___________________
4. DIS___________________

Les paraules planes home, jove, marge, imatge, verge, orfe, rave i terme admeten
dos opcions de fer el plural: afegint-hi simplement una s (homes, joves, orfes...), o
En 2006 dirigeix dos films complementaris sobre la Segona Guerra Mundial: recuperant la n del mot originari: hòmens, jóvens, màrgens, imàtgens, vèrgens,
Banderes dels nostres pares i Cartes des d’Iwo Jima. L’any 2008 veuen la llum dos òrfens, ràvens, térmens.
obres més: L’intercanvi, protagonitzada per Angelina Jolie, gira al voltant de la lluita
d’una mare per recuperar el seu fill _______________ (‘RECLÒS, RETINGUT CONTRA
VOLUNTAT, RAPTAT’); i Gran Torino, una duríssima història situada en els ambients
sòrdids dels barris marginals, _______________ (EN LA QUAL / EN LA QUE) Eastwood fa Exercici 9.
un tirabuixó al destí i a la seua pròpia filmografia. Escolta atentament aquest dictat. Copia’l i, després, corregeix-lo. En acabar, llig-lo tu
en veu alta, vinculant la forma escrita amb la pronúncia adequada.
En 2009 dirigeix Invictus, centrada en la vida de Nelson Mandela i protagonitzada
per Morgan Freeman i Matt Damon. El sentit de la vida, fins i tot impregnat d’un cert
esoterisme, apareix de nou _______________ (PARTICIPI DEL VERB DERIVAT DE REFLEX)
cruament en Més enllà de la vida (2010), una incursió en el gènere fantàstic basada Moments memorables del cinema
en el _______________ (‘ONA DE GRANS DIMENSIONS PROVOCADA PER SISMES SUBMARINS’) https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
ocorregut al _______________ (‘PUNT CARDINAL QUE ES TROBA ENTRE EL SUD I L’EST’) asiàtic b2-u01-a02.mp3
en 2004. J. Edgar (2011), Cop d’efecte (2012) o American Sniper (2014) són algunes
de les seues últimes produccions.
 ORAL
Exercici 10. Preguntar
Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada una,
et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et donarem la
solució i et proposarem una nova operació, així fins a set. Els pronoms interrogatius són Hi ha dos tipus fonamentals de
què, qui, com, on i quan i ens preguntes:
permeten preguntar per algun 1. Les que demanen com a resposta
aspecte del discurs. Poden sí o no.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ funcionar sols o combinats amb 2. Les que demanen per algun
preposicions: per què, a qui, de aspecte del discurs (què, qui, on...).
b2-u01-a03.mp3
què, per a què, a on...

Quin i quant són els adjectius En les preguntes del segon tipus,
interrogatius. Solen acompanyar canvia l’orde sintàctic habitual en

D Comprensió oral
un substantiu, encara que també
poden substituir-lo:
• Quin vestit duràs?
valencià, de manera que el subjecte
es posposa al verb:
• Què vol el pare que fem?
• Quants llibres vols? • On són les claus?
Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 11, 12 i 13. Després, escolta atentament
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes.
Gràficament, les preguntes Per a introduir una pregunta, podem
s’indiquen en valencià amb un únic interpel·lar el nostre interlocutor
Paul Newman o la llegenda de l’indomable signe d’interrogació al final (?). Si la amb un vocatiu, que pot ser el seu
frase és molt llarga i està inserida nom propi o un altre mot:
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
dins d’un paràgraf major, pot ser • Maria, véns ja?
b2-u01-a04.mp3 convenient usar-hi també el signe • Senyor, pot ajudar-me?
d’obertura (¿).

Si transcrius una successió de Per a fer preguntes, sovint convé

preguntes i respostes, estaràs escrivint usar unes fórmules de cortesia:
un diàleg. Per a introduir cada • Disculpe, treballa vosté ací?
intervenció, has de posar un guió llarg: • Perdoneu, teniu un moment?
–A on anirem a dinar?
–Hui dinarem en casa.

Exercici 11. ORAL

Exercici 14.
Respon a les preguntes següents:
En l’àudio següent, escoltaràs deu respostes, però no la pregunta que les ha
a) Quantes voltes va ser nominat Paul Newman a l’Oscar a millor actor secundari? generades. Proposa tu una pregunta lògica per a cada una de les deu respostes.
b) Quines dos pel·lícules protagonitza amb Robert Redford?
c) En quin any va rebre l’Oscar honorífic a la seua carrera?
d) Amb quina pel·lícula va ser nominat per primera vegada a l’Oscar?
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
e) Quin paper representa en Somebody up there likes me? b2-u01-a05.mp3

Exercici 12.
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:

Solucions:
idíl·lic que transcendirà el pas del temps i s’allotjarà en
a) Amb qui va protagonitzar la pel·lícula Cortina esquinçada? els annals de la història col·lectiva de la humanitat i en
un racó privilegiat del nostre cervell.
b) Quina pel·lícula està ambientada a Estocolm? Exercici 1 El propòsit inesborrable expressat per Vivien Leigh, en
c) Quin paper desenvolupa en La llegenda de l’indomable? a) Vacances a Roma. b) Xarada. c) Steven el paper de Scarlett O’Hara, en Allò que el vent
Spielberg. d) Guerra i pau i Història d’una monja. s’endugué. L’heroic discurs de James Stewart
d) Quin film és qualificat com a comèdia trepidant d’acció? e) Cinc, comptant-hi la volta que va guanyar el premi. interpretant el senador Jefferson Smith en Mr. Smith
goes to Washington. L’alegria encisadora que transmet
e) Amb quin drama policíac és candidat a l’Oscar per cinquena vegada? Exercici 2 Julie Andrews en cada escena de Mary Poppins.
a) Als Països Baixos. b) Fa papers esporàdics. c) Prop L’aborronador crit sord d’Al Pacino, en el personatge
de trenta. d) Ballarina. e) En Vacances en Roma. de Michael Corleone, en El Padrí. Els ulls picardiosos de
truà irredempt que llueix Paul Newman en El colp.
a) Amb Joanne Woodward Amb Tom Cruise Amb Julie Andrews Exercici 3
Són tants els exemples de fragments cinematogràfics
aF, bV, cF, dV, eV
b) El vividor El colós en flames El premi gravats, si no cisellats, en la nostra memòria, que no
Exercici 4 acabaríem mai de recordar-ne. El cinema, el bon
c) Un jove impulsiu Un advocat alcohòlic Un jugador de billar imbatible cinema –no les pel·lícules de consum ràpid, gust insípid
a) A quin ús es destinarà este sòl? Rústic o urbà?
d) Mr. & Mrs. Bridge Hud El cop b) Pere té molts béns, però no vol declarar-los perquè i digestió buida– forma part del nostre bagatge, sol
és molt avar. c) La majoria de pobles del món ret culte presentar-se davant nostre com a una invitació a la
e) Veredicte final Sense malícia Dolç ocell de joventut reflexió introspectiva. Ens proposa un diàleg calmat,
a més d’un déu. d) Sí que ho sé amb certesa: els diners
que porta a la mà són meus. profund i harmoniós, allunyat de la cridòria gallinàcia
d’uns altres espais. I ho fa com si es dirigira només a
Exercici 5 cada un de nosaltres, com si ens contara un bellíssim i
Exercici 13. a) Hem comprat quatre litres de cervesa i una dotzena
d’ous per a fer una truita. b) El seté capítol t’ha quedat
exclusiu secret a cau d’orella.

redó, però el que més m’agrada és l’onzé. c) És un Exercici 10

Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
a) Paul Newman es va encasellar en uns papers molt concrets que s’adequaven a
la seua imatge de galant.
b) El cop va guanyar el premi Oscar a la millor pel·lícula.
c) En les pel·lícules El vividor (1961) i El color dels diners (1986), Newman
representa el mateix personatge.
d) Interpreta un paper secundari en el film protagonitzat per Tom Hanks,
Missatge en una ampolla.
e) Al marge de l’Oscar honorífic i l’Oscar a millor actor per El color dels diners,
Paul Newman va rebre fins a huit nominacions.
llibre apassionant! Té set-centes vint-i-cinc pagines i
en tres dies i mig ja vaig per la sis-cents setanta-sis.
d) Les xiques de l’escola han quedat primeres i els xics
segons en la catorzena lliga local de bàsquet.
Exercici 6
hi ha / colpidora / Potser / rebre / a / dècada /
seixanta / grapat / componen / rebuig / exerceix /
durà / produïdes / esdevé / cabuda / bèl·lic / genet /
constitueixen / conrear / ocorre / línia / conviuen /
atura / sinó / fon / segrestat / en la qual / reflectit /
tsunami / sud-est
Exercici 7
a) esquerp, b) riallera, c) desendreçat, d) escarransit,
e) agosarat, f) rabassut, g) sompo, h) espavilada,
i) entenimentada, j) lleial, k) poregosa, l) arrauxat
Exercici 8
Les solucions apareixen al final de l’àudio
corresponent.
Exercici 9
5 x 5 = 25 | 25 + 17 = 42 | 42 / 2 = 21 | 21 x 7 = 147 |
147 / 3 = 49 | 49 + 47 = 96 | 96 / 6 = 16
Exercici 11
a) Una, amb Camí de perdició. b) Butch Cassidy and
the Sundance Kid i El cop. c) 1985. d) La gata sobre la
teulada de zinc. e) El del boxejador Rocky Graziano.
Exercici 12
a) Amb Julie Andrews. b) El premi. c) Un jove
impulsiu. d) El cop. e) Sense malícia.
Exercici 13
aF, bV, cV, dF, eV
Exercici 14 (solució orientativa)
a) Quants anys tens? b) Com vol la carn? c) Quin
company va ser l’únic que va suspendre? d) Per què
el va suspendre? e) On vas nàixer i on vius ara? f)
Quin és per a tu l’exercici més complicat de l’examen?

E Habilitats comunicatives: preguntar 

Moments memorables del cinema g) Quantes redaccions has corregit hui? h) De qui
En els grans moments del cinema es produeix una m’estàs parlant? i) D’on són estos nispros? j) Per què
simbiosi perfecta entre la càmera i l’artista, un vincle te n’has anat tan prompte?

Preguntar és una de les habilitats bàsiques que hem de conéixer si volem adquirir
una bona competència en un idioma determinat. Saber preguntar ens permet Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
intervindre en situacions comunicatives, mantindre diàlegs de tot tipus i resoldre els
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
nostres dubtes.
 l eu de
ultura el Mus
Cita C 2 d'octubre en (MUA).
Fins a
l2 ant
d'Alac
U niv ersitat Y WW
la l/ejR es.
/goo.g i poet
https:/ "Ar tistes
ició
Expos Valls"
ut a Joan
Trib

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 2. La vida dels llops

A Comprensió escrita

Llig el text següent i, després, respon a les preguntes

dels exercicis 1, 2 i 3.

El llop, mite i realitat

Els cànids simbolitzen per als éssers humans un referent mític. Al voltant de llops,
coiots, raboses o xacals hem desenvolupat una sèrie de llegendes i tota una tradició
cultural que ens acompanya des dels nostres orígens. Des del mite dels dos funda-
dors de Roma, Ròmul i Rem, nodrits per una lloba, fins a les supersticions de l’home
llop, passant per infinitat de rondalles i contes per a xiquets procedents de la tradició
oral, com ara La rabosa i el corb, replegada per Enric Valor, o La Caputxeta Vermella,
recollida per Charles Perrault (1697) i pels germans Grimm (1812). Com veem, entre
aquests animals, en un lloc preponderant, es troba el llop.
La història del llop (Canis lupus), amb el qual rivalitzàvem pel menjar en temps no tan Exercici 1.
remots, traçava una línia paral·lela amb el nostre destí, una línia que, fa uns catorze Respon a les preguntes següents:
mil anys, va arribar a una cruïlla i es va bifurcar: a un costat, va quedar el llop domes-
ticat, és a dir, el gos (Canis familiaris), l’animal salvatge convertit en col·laborador de
l’espècie humana; a l’altre, el llop lliure, el rival ancestral condemnat a uns hàbitats a) Quan es calcula que el llop va començar a ser domesticat per l’ésser humà?
cada vegada més reduïts, que va enfilar el camí sense retorn cap a un futur incert, en
què l’extermini absolut és una amenaça latent que no s’acaba de dissipar.
b) Quins motius provoquen principalment la caça de llops?
A pesar d’haver sigut arraconats a uns quants reductes d’orografia o clima extrems,
els llops continuen sent considerats hui dia una plaga per molts grups humans,
especialment aquells que encara es dediquen a activitats ramaderes. Els llops, c) Quins dos factors han ajudat a estabilitzar la població mundial de llops?
principalment en èpoques d’escassedat, provoquen la mort d’algunes cabres o
ovelles i aquest perjuí és combatut aferrissadament pels ramaders. A més, també són
caçats per obtindre’n la pell o per simple entreteniment, motius que ja superen
d) En quins territoris on habitava es considera que el llop està pràcticament extingit?
l’aberració per a causar directament feredat i fàstic.
Si bé el llop va ser el mamífer més estés per tot el món, tant la distribució com la
població d’aquest cànid han experimentat un retrocés molt important. Fins i tot, en la e) Quin és l’estatus de protecció del llop actualment a l’estat espanyol?
primera mitat del segle XX, diverses subespècies de llops van desaparéixer a Amèrica
del Nord i el Japó, exterminades per la caça incontrolada. Entre 1982 i 1994 va ser
inclòs en la llista d’espècies en perill d’extinció. Hui dia, el llop pràcticament s’ha
extingit als Estats Units, a la major part d’Europa, al nord d’Àfrica i a amples zones
del sud-est asiàtic. Exercici 2.
No obstant això, els canvis legals encaminats a la protecció del llop que es van Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:
aplicar en alguns països, juntament amb els fluxos demogràfics humans que van
comportar l’abandó de les zones rurals en benefici de les urbanes, han ajudat a aturar a) La Caputxeta Vermella és un conte...
la persecució del llop i a estabilitzar-ne la població mundial al voltant dels dos-cents
mil exemplars. Així, se’n mantenen poblacions per les tundres d’Alaska, el Canadà, b) En quin ecosistema sobreviu en millors condicions el llop?
Groenlàndia i Euràsia, a més de nuclis esparsos per diversos territoris muntanyencs c) Quants exemplars de llops van ser censats a la península Ibèrica el 1988?
d’Europa.
d) Des de 1990, la caça del llop està terminantment prohibida a...
A la península Ibèrica, hi ha una espècie de llop endèmica, Canis lupus signatus, que
s’estenia per tot el territori al sud dels Pirineus. Tanmateix, hui dia, la distribució s’ha e) La major part de la població del llop ibèric es troba...
reduït moltíssim i està pràcticament concentrada en el quadrant nord-oest, al nord
del riu Duero. D’acord amb l’últim cens disponible, de 1988, la població del llop ibèric
està formada per entre 1.500 i 2.000 exemplars, encara que els últims càlculs del a) escrit per Charles Perrault pels germans Grimm procedent de la tradició oral
Ministeri de Medi Ambient (2011) l’eleven fins a unes 270 manades i uns 2.800 b) en la tundra en zones rurals en territoris muntanyencs
individus. Mentre que a Portugal el llop està protegit i catalogat com a espècie en c) més de 3.000 entre 1.500 i 2.000 uns 2.800
perill d’extinció des de 1990, a Espanya, en canvi, el govern va intentar en 2012 que d) Espanya Espanya i Portugal Portugal
tornara a ser considerat espècie cinegètica, és a dir, que se’n permetera la caça fins i e) al nord del riu Duero al sud dels Pirineus al sud del riu Duero
tot al sud del Duero, però la Unió Europea ho va impedir. El maig de 2017, el Congrés
va aprovar, amb els únics vots en contra del Partit Popular, una proposició no de llei
per a declarar el llop ibèric com a espècie protegida en tot el territori.
Exercici 3.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

Saps que els noms científics dels animals i les plantes s’escriuen en cursiva i
amb majúscula inicial només en el primer terme?
Saps que feredat significa ‘horror, por molt intensa’?
I que cruïlla vol dir ‘encreuament de dos camins’?
a) El mite de Ròmul i Rem és una de les moltes històries que vinculen els humans
amb els llops.
b) Els ramaders consideren que els llops els suposen un important perjuí econòmic.
c) Entre 1982 i 1994 van desaparéixer diverses subespècies de llops al Japó.
d) El llop ibèric es distribueix per zones muntanyenques de tota Europa.
e) En 2012, el govern espanyol va intentar que es permetera de nou la caça del
llop al sud del Duero.
 Fascicle 2. La vida dels llops
B Normativa i gramàtica
B1. El gènere
1 En valencià, hi ha paraules que remeten a éssers
vius de gènere masculí o femení. Sobretot, són les
que es refereixen a animals, oficis, parentius i els
adjectius que els acompanyen. Totes aquestes
paraules segueixen tres procediments per a fer la
flexió de gènere.
6 Algunes paraules amb base lèxica diferent en
masculí i femení són: ase-somera, bou-vaca, oncle-tia,
pare-mare, gendre-nora, etc.
D’altra banda, són invariables taxista, gimnasta,
modista, astronauta, cantant, estudiant, conserge...
7 Les paraules que remeten a entitats inanimades
han adquirit el gènere de manera arbitrària: la taula,
el carrer, la roba, la sabata, el raïm, la nit, el dia, el
front, el genoll... Per això, poden no coincidir amb el
gènere d’eixa entitat en unes altres llengües.
B2. El nombre i la concordança
1 El nombre es basa en la distinció entre el singular
(un únic element) i el plural (més d’un).
El plural presenta com a marca el morfema –s: gats,
mestres, troncs.
Les paraules que en singular acaben en –a, la
canvien per e en afegir la s: temes, cases.
6 Els determinants i els adjectius concorden en
gènere i nombre amb el substantiu: un costum roín,
la dent cucada. Flexionen en gènere: verd-verda,
gris-grisa, comú-comuna, fort-forta, blau-blava,
pobre-pobra, etc.
7 Els adjectius que acaben en –ç són invariables en
singular, però flexionen en plural: feliç, feliços,
felices, audaç, audaços, audaces.
B3. La dièresi
1 La dièresi és un símbol gràfic que acompleix tres
funcions:
• Fer sonar la u dels grups güe, güi, qüe, qüi.
• Indicar que una i o una u no fa diftong amb
la vocal anterior.
• Indicar que una i entre vocals és vocal plena.
6 1. En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional de
verbs de la 3a com lluir, agrair, obeir (amb vocal
prèvia a la desinència –ir): lluint, agrairé, obeiries.
En canvi, el participi i algunes formes del present i
l’imperfet sí que en duen: lluït, agraïsc, obeïm, lluïsca.
7 2. En paraules que uneixen els sufixos –isme i –ista
a lexemes acabats en vocal: egoisme, altruista,
europeista, maoista.
Compte: les paraules cultes proïsme (‘les altres
persones’) i lluïsme (‘dret que es pagava al senyor
feudal’) duen dièresi.
Exercici 4.
Tria la paraula adequada entre els duets que apareixen en la casella número 9 de
l'apartat B1:
a) Li he transmés una _______________ però no l’ha obeïda: per això he decidit
retirar-li el _________________.
b) El _________________ principal del projecte és estudiar els somnis que tenim
durant el ________________.
2 Quins són aquests procediments?
• El masculí és la base del femení: gos-gossa,
soci-sòcia, cosí-cosina.
• El femení és la base del masculí: rabosa-rabosot.
• El masculí i el femení tenen una base diferent:
home-dona, cavall-egua.
5 En paraules com rabosa, bruixa, perdiu, nina,
guatla, merla, llebre, abella, cabra o fura el femení és
la base del masculí, que hi afig el morfema –ot:
rabosot, bruixot, perdigot, ninot, guatlot, merlot,
llebrot, abellot, cabrot, furot.
8 Són mots masculins en valencià: avantatge,
compte, costum, deute, dot, dubte, espinacs, estruç,
llegum, senyal, tèrmit o titella.
Són femenins: alicates, anàlisi, calor, dent, marató,
olor, remor, síndrome o suor.
2 Els mots que en singular acaben en vocal tònica,
recuperen la n etimològica en el plural: germans, pins.
En paraules planes com home, jove, marge, orfe o
rave és possible recuperar també eixa n: hòmens o
homes, jóvens o joves, màrgens o marges, etc.
5 Algunes paraules només s’usen en singular o en plural.
Només en singular: caos, paciència, gentola, plebs...
Només en plural: calçotets, sostenidors, alicates, tisores,
ulleres, prismàtics, angines, paperes, escacs, annals...
8 Els substantius que s’habiliten com a adjectius
s’usen, en general, en singular: hores punta, hores
extra, paraules clau, flors taronja, carrils bici,
camions cisterna, vagons restaurant, etc.
2 La primera funció es pot veure en paraules com:
bilingüe, següent, llengüeta, saragüells, ungüent,
ambigüitat, lingüista, piragüisme, terraqüi, ubiqüitat,
eloqüent, qüestió, delinqüent, freqüent...
5 Hi ha quatre contextos en què caldria usar dièresi,
però l’estalviem per convenció.
És a dir, la i o la u funcionen com a vocals plenes,
però no és necessari indicar-ho amb la dièresi.
8 3. En paraules que uneixen morfemes acabats en
vocal (anti-, re-, pre-, contra-, etc.) a lexemes
començats per vocal: antiinflamatori, reinserció,
preindustrial, contraindicat, reutilitzar.
Compte: el mot reüll manté la dièresi.
c) La _______________ d’aquell poble estava escrita en caure sobre ells la
________________ dels Déus.
d) Ací fa una ______________ fastigosa! I sembla que fa anys que no netegen la
_______________!
e) Està delicat de la ____________. Diu que quasi no es troba el _____________.
f) Quin dia! He perdut la ______________ de casa i m’he matxucat un dit clavant un
_______________.
3 El procediment més habitual és el primer. Així,
podem dir que la marca del femení és el morfema
–a: gat-gata, rus-russa, amic-amiga, llop-lloba.
En mots aguts acabats en vocal, recuperem la n
etimològica: lleó-lleona, germà-germana, ple-plena.
4 En alguns oficis, títols nobiliaris i altres mots, usem
els morfemes de femení, –iu, –ina, –essa: actriu, heroïna,
gallina, metgessa, abadessa, duquessa, tigressa.
En oficis derivats de –logia, el masculí canvia la o per e:
psicòleg-psicòloga, sociòleg-sociòloga, filòleg-filòloga.
9 Alguns mots admeten els dos gèneres: el o la mar,
el o la vessant, el o la tremolor.
Uns altres tenen significats diferents en funció del
gènere: el clau i la clau, el còlera i la còlera, el fi i la fi,
un orde i una orde, el pols i la pols, el pudor i la pudor,
el salut i la salut, el son i la son.
3 Les paraules que en singular acaben en –s, –ç, –x,
–ix, –tx fan el plural afegint –os: mesos, braços,
reflexos, peixos, despatxos.
Les que acaben en –sc, –xt, –st i –ig fan el plural
afegint –s o –os: discs o discos, texts o textos, costs
o costos, desigs o desitjos. Però host i post només
fan hosts i posts.
4 En canvi, com a marca exclusivament gràfica, fan
el plural en –s: façs, falçs, índexs, linxs. Són invariables
en nombre: càries, urbs, atles, llapis, fons, pàncrees,
virus, temps, para-xocs, torcamans, etc. I els dies:
dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres.
9 Quan un adjectiu complementa més d’un
substantiu, adopta el gènere d’aquests: un bancal i un
hort erms, una bassa i una séquia buides.
En cas que complemente noms masculins i femenins
alhora, l’adjectiu s’usa en masculí: un home i una
dona honrats.
3 La segona funció (indicar que no hi ha diftong)
l’apliquem sempre que no siga possible indicar-ho
mitjançant l’accent. Per això, escrivim
veí-veïna-veïns-veïnes, país-països, raïm, baül, ruïna,
increïble, peüngla, traïció, suïcidi o ensaïmada.
4 La tercera funció ens permet discernir quan una i
intervocàlica funciona com a consonant (coiot,
féiem) i quan com a vocal (incloïa).
Compareu: deia-lluïa, treies-reduïes, veien-obeïen.
Si les regles ho permeten, posem accent i no dièresi:
traduíem, coíeu.
9 4. En paraules cultes d’origen llatí acabades en –um,
–us: aquàrium, critèrium, mèdium, pòdium, quadrívium,
trívium, solàrium, Màrius, Pius.
Exercici 5.
Transforma les oracions següents canviant el gènere i el nombre de les paraules
en negreta:
a) Han canviat el metge i el psicòleg de l’ambulatori per un interí.
b) La dona, que semblava molt feliç, anava cavalcant en un cavall gris molt veloç.
enmig del ritual del _________________ (‘ACTE D’AFALAGAR UN INDIVIDU DEL SEXE CONTRARI
PER A MANTINDRE RELACIONS’)
indiquen l’acceptació de la unió sexual.
Tot i això, el crit més característic del llop és l’_______________ (‘CRIT PROLONGAT DEL
LLOP’). Es tracta d’una veu prolongada i planyívola, que se sent a grans distàncies i
que és repetit pels diversos individus de la manada. Quan els llops udolen, ho fan,
sobretot, per indicar la seua presència i localitzar _____________ (A / Ø) la resta de la
manada, defendre el territori o ________________ (‘ANIMAR, INCITAR, ENCORATJAR,
ESTIMULAR’) el grup a l’hora d’organitzar una cacera.

c) En aquella granja hi havia un ànec, un gall, un bou i una somera.

Saps que usem la paraula terra sense
article i precedida de la preposició
d) Aquell xiquet era orfe. Per família només tenia una tia i uns pobres gossos. corresponent quan fa referència a la
superfície que xafem? M’ha caigut el
llapis en terra. No mires en terra, alça el
cap! L’oroneta vola arran de terra. Està
Exercici 6. tot escampat per terra.
Posa les dièresis que falten en les paraules de les oracions següents:

a) El meu iaio sempre em deia el mateix: «Obeiu els pares i sigueu agraits.»
b) Les aigues que distribuia l’aqueducte procedien d’un aquífer molt profund.
c) Era d’hàbits diurns: quan es feia de nit, em posava els peucs i ningú em treia de casa.
d) Volen reimprimir un llibre antiimperialista que questiona el discurs europeista.
C Vocabulari i pronúncia
e) En aquells terrenys reurbanitzats, ara aillats, construien bungalous amb solàrium.
Els animals

Exercici 7. Exercici 8.
Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t’oferim en
indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per el requadre:
una barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:
bec, catxap, cau, closca, escata, espiritrompa, fibló, gepa,
L’organització social i els sistemes de comunicació del llop petjada, teranyina, ullal, verí
A diferència d’uns altres cànids més menuts, com les _______________ (‘CÀNID D’UNS
60 CENTÍMETRES, DE MORRO ESTRET, ORELLES DRETES I CUA ABUNDANT, DE COLOR ROGENC. GUINEU’), a) T’has fixat que entre les rames del llimoner hi ha una _________________ ben
que presenten una conducta més ________________ (‘PROPI DE QUI ACTUA SOL’), els simètrica amb una aranya groga?
llops s’organitzen en manades amb una jerarquia social molt marcada. El principal
motiu d’aquesta organització grupal és assolir l’èxit en la caça, però també assegurar b) Per desgràcia, encara hi ha caçadors que abaten elefants simplement per vendre
la reproducció i, consegüentment, la pervivència de l’espècie. l’ivori dels ___________________.

La manada de llops sol _______________ (‘VARIAR, CANVIAR, MOURE’S ENTRE DOS PUNTS
ENTORN D’UN EIX’) entre els deu i els dotze exemplars, entre els quals _______________
(HI HA / N’HI HA) dos, el mascle «alfa» i la _________________ (‘ANIMAL DE SEXE FEMENÍ’)
«beta», que són els únics que s’emparellen i tenen descendència. La manada es
completa amb diverses generacions de descendents, com també els parents dels
seus progenitors. La posició jeràrquica de la resta del grup, és a dir, l’estatus social
de cada exemplar, determina, entre altres coses, el torn ________________ (A L’HORA
/ ALHORA) de devorar les preses. L’individu que ocupa l’escalafó més baix és
___________________ (NOMENAT / ANOMENAT) «omega».
Aquesta estructura tan estricta ajuda a consolidar la unitat de la manada, ja que es
_________________ (REDUIR) moltíssim els conflictes i l’agressivitat entre els diversos
exemplars. Cada llop hi exerceix un paper determinat, ______________ (‘COSA QUE, I
AIXÒ’) els vincula amb el conjunt i els genera un sentiment de __________________
(‘FET DE PERTÀNYER A UN GRUP’). Així, per exemple, quan en èpoques d’escassedat
d’aliments han de _________________ (‘DISPUTAR, LLUITAR, BARALLAR-SE, MANTINDRE UNA
CONTESA’) dos manades, són els individus de rang més baix els encarregats de
barallar-se, almenys en primera instància.
La comunicació al si de la manada és fonamental. Els llops utilitzen diversos
llenguatges que els __________________ (PERMETRE) expressar missatges rics en
_________________ (‘DIFERÈNCIA SUBTIL QUE PERMET DISTINGIR COSES MOLT PRÒXIMES’). El
principal llenguatge és el facial i el corporal, _______________ (AMB EL QUAL / AMB EL
QUE) comuniquen el seu estat d’ànim o la intenció que tenen. El cos rígid, les orelles
___________________ (‘RECTE, DRET, TIBANT, TENS’) i la cua erecta indiquen agressivitat
davant d’un intrús. En el pol oposat, el cos _________________ (PARTICIPI DE
CONTRAURE), les orelles caigudes i el cap _________________ (‘INCLINAT CAP A TERRA,
AJUPIT, ACATXAT’) signifiquen acceptació de la dominació. La posició de la cua també
ofereix molta informació: la femella «beta» sol mantindre-la elevada, mentre que els
individus de rang inferior la situen arran de terra i sovint entre les
__________________ (‘EXTREMITATS DELS ANIMALS’).
L’olor també els permet comunicar-se eficaçment. Igual que la majoria de mamífers,
les secrecions dels llops indiquen quan han entrat en ______________ (‘EXCITACIÓ
SEXUAL PERIÒDICA’) i, per tant, estan en època reproductora. L’orina els serveix per a
marcar el territori i, quan troben algun animal mort apte per a ser ingerit, solen
impregnar-se de l’olor de la carronya per ____________________ (COMUNICAR-LO /
COMUNICAR-HO) a la resta de la manada.
c) Els rèptils i els peixos tenen el cos recobert d’__________________.
d) Les tortugues de l’estany amaguen el cap en la __________________ quan senten
que ens arrimem molt.
e) És un documental fascinant: mostra a càmera lenta com les palometes liben el
nèctar amb l’_________________.
f) Els picacarrasques fan forats en els troncs dels arbres fent percudir el
__________________.
g) Has vist que preciosos són els cinc __________________ que ha parit la conilla?
h) Algunes serps, com la de cascavell, inoculen ________________ a les preses quan
les mosseguen.
i) Ahir, fent camí per la serra, vaig identificar unes __________________ en el fang
ressec que podrien ser de porcs senglars.
j) El dromedari té una __________________, mentre que el camell en té dos.
k) La mostela va atrapar el ratolí just abans que poguera amagar-se en el
___________________.
l) L’alacrà té un __________________ en forma de ganxo al final de la cua.
Saps que fibló també es pot dir fiçó o agulló? I que l’insecte lepidòpter
es pot denominar palometa o papallona?
Exercici 9.
Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres
segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u02-a01.mp3

Les diverses veus i crits del llop _____________________ (CONSTITUIR) un altre

llenguatge molt precís. Són capaços de produir grunyits o __________________ 1. MAR___________________ 5. POL___________________
(‘CRIT CURT, FORT I EXPLOSIU DEL GOS O DEL LLOP’) amb diverses modulacions i intensitats, en
2. CUL___________________ 6. MUS___________________
funció de si volen saludar, identificar-se, mantindre en orde la manada, respondre a
un grup adversari o alertar d’algun perill. Els _______________ (‘CRIA DE MAMÍFERS COM 3. NIM___________________ 7. VEN___________________
EL GOS, EL LLOP O EL LLEÓ’) ______________ (EMETRE) uns gemecs per cridar l’atenció dels 4. BRE___________________
pares, ________________ (MENTRE / MENTRE QUE) les veus que produeixen les femelles
Exercici 10. Respondre
Relaciona les següents frases fetes amb el significat corresponent:
a) Com un peix en l’aigua 1. Fer creure coses absurdes o impossibles. Responem d’una manera distinta en Si desconeixem alguna resposta,
b) El peix, en la mar creix 2. No parlar més d’un tema, ser cosa oblidada. funció de si coneixem o no el nostre recorda que tens un aliat ben fidel: el
c) Segons el pardal, la gàbia 3. Silenci! interlocutor. Si el coneixem, usem un to pronom ho:
d) Fer creure que un burro vola 4. Costar un gran esforç o molts diners. col·loquial, afectiu i pròxim. Si no, usem –Perdone, per on para el museu?
e) Mut i callosa, que ve la rabosa 5. Molt a gust, de bon grat. un to més formal. –Ho lamente, però no ho sé.
f) Costar una mona i un furó 6. Cal adaptar les coses a l’ús i les mides correctes.
g) Pujar-se’n la mosca al nas 7. Un negoci o un assumpte va bé.
h) No cantar gall ni gallina 8. Perdre la paciència, irritar-se. Si coneixem l’interlocutor, responem in Si el pronom ho equival a això i
media res i solem usar vocatius remet a oracions completes, el
afectius, com ara bonic-bonica, pronom en recupera elements
ORAL xicon-xicona, artista, indeterminats:
Exercici 11. company-companya, compare, etc.: –Bon dia, té hora?
–Maria, acabes ja? –Ho sent, però no en tinc.
Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada una, –Ja acabe, bonica!
et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et donarem la
solució i et proposarem una nova operació, així fins a set.
Si no el coneixem, és quan hem de Si ens fan una pregunta complexa i
seguir unes fórmules de cortesia. La no sabem totes les respostes,
primera és saludar: podem dissimular responent només
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ –Senyor, pot ajudar-me? a una part:
b2-u02-a02.mp3 –Bon dia, vosté dirà. –On, quan i com va ocórrer?
–Va ocórrer ahir a les set, després
d’un concert.

Per a expressar la nostra bona A voltes, l’esment del teu nom propi

D Comprensió oral disposició a respondre a una pregunta,

podem usar expressions com i tant, per
descomptat, és clar, clar que sí, això
faltava, etc.:
Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 12, 13 i 14. Després, escolta atentament –Disculpe, em pot dir l’hora?
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes. –Això faltava! Són les huit.
en una pregunta actua com a un
bonegó o denota certa agressivitat.
Per a defendre’t, pots usar tu també
el vocatiu del teu interlocutor:
–Per què ho vas fer, Pere?
–Perquè vaig pensar que era el més
correcte, Joan.

La caça i la criança
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ Exercici 15.
b2-u02-a03.mp3
En l’àudio següent, escoltaràs deu preguntes. Algunes denoten que els interlocutors
es coneixen, i unes altres que no. Tenint això en compte, proposa una resposta lògica
per a cada una de les deu preguntes.

Exercici 12.
Respon a les preguntes següents: https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u02-a04.mp3
a) Quin és l’únic animal que pot competir amb el llop per l’estatus de gran depredador en
la cadena alimentària?
b) Quin és el mètode de caça que empra més freqüentment la manada de llops?
c) Indica almenys quatre de les grans preses potencials del llop esmentades en el text.
d) En què consisteix el mètode de caça que usen els llops solitaris per a atrapar mamífers
menuts?
Solucions:
Exercici 1
e) Quines peces solen obtindre els llops solitaris? a) Fa uns catorze mil anys. b) Evitar la mort del potes / zel / comunicar-ho / constitueixen (o
ramat, obtindre la pell del llop o el simple constituïxen) / lladrucs / cadells / emeten / mentre
entreteniment. c) Els canvis legals encaminats a que / festeig / udol / Ø / engrescar
protegir els llops i l’evolució demogràfica humana,
Exercici 13. que va provocar l’abandó de moltes zones rurals. Exercici 8
d) Als Estats Units, a la major part d’Europa, al nord
a) teranyina, b) ullals, c) escates, d) closca, e)
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim: d’Àfrica i a amples zones del sud-est asiàtic. e) El
espiritrompa, f) bec, g) catxaps, h) verí, i) petjades,
maig de 2017 es va aprovar una proposició no de
j) gepa, k) cau, l) fibló
llei, amb l’oposició del PP, per a declarar-lo espècie
a) Quan persegueixen una peça gran, els llops la mosseguen reiteradament fins que... protegida a tot el territori.
Exercici 9
b) Què sol decantar la balança entre els llops i els óssos quan es disputen una presa? Exercici 2 Les solucions apareixen al final de l’àudio
a) procedent de la tradició oral, b) en la tundra, corresponent.
c) El període de gestació dels llops sol durar... c) entre 1.500 i 2.000, d) Portugal, e) al nord del riu
Duero Exercici 10
d) A partir de les quatre setmanes de vida, els llobatons... a5, b7, c6, d1, e3, f4, g8, h2
Exercici 3
e) En la manada, es reprodueixen... aV, bV, cF, dF, eV Exercici 11
8 x 7 = 56 | 56 – 37 = 19 | 19 x 4 = 76 | 76 + 47 = 123
Exercici 4 | 123 / 3 = 41 | 41 + 27 = 68 | 68 / 4 = 17
a) ...mor per asfíxia ...es dessagna i cau en terra ...la sacsegen violentament
a) una orde, el salut, b) el fi, el son, c) La fi, la
b) la ferocitat dels llops la grandària de l’ós el nombre de llops de la manada còlera, d) una pudor, la pols, e) la salut, el pols, f) la Exercici 12
c) ...vora dos mesos ...unes dos setmanes ...entre gener i abril clau, un clau a) L’ós. b) Persegueixen la presa fins que cau
d) ...són deslletats ...obrin els ulls i les oïdes ...són alletats per la lloba Exercici 5 esgotada o no té escapatòria. c) Cabres, arruís,
cervos, caribús o ants. d) Els assetgen prop de
e) ...tots els individus ...els exemplars monògams ...el mascle i la femella dominants a) Han canviat les metgesses i les psicòlogues de l’entrada del cau o entre la fullaraca i salten damunt
l’ambulatori per unes interines. b) Els hòmens (o de la presa. e) Mamífers xicotets, com conills,
homes), que semblaven molt feliços, anaven esquirols, musaranyes o altres rosegadors.
cavalcant en unes egües grises molt veloces. c) En
aquelles granges hi havia unes ànegues, unes
Exercici 14. gallines, unes vaques i uns ases (o àsens). d)
Aquelles xiquetes eren òrfenes. Per família només
Exercici 13
a) es dessagna i cau en terra, b) el nombre de llops
tenien uns oncles i una pobra gossa. de la manada, c) vora dos mesos, d) són deslletats,
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: e) el mascle i la femella dominants
Exercici 6
a) El meu iaio sempre em deia el mateix: «Obeïu els Exercici 14
a) Els llops ingereixen més fruits que uns altres cànids, com les raboses o els coiots.
pares i sigueu agraïts.» b) Les aigües que distribuïa aF, bF, cV, dF, eV
l’aqüeducte procedien d’un aqüífer molt profund. c)
b) La manada caça perseguint les preses amb grans esprints. Era d’hàbits diürns: quan es feia de nit, em posava Exercici 15 (solució orientativa)
els peücs i ningú em treia de casa. d) Volen a) Em trobe molt millor, gràcies. / Encara em trobe
c) Sovint, devoren preses mitjanes mossegant-les a l’abdomen quan encara viuen. reimprimir un llibre antiimperialista que qüestiona molt malament. b) Ja anem! / Anem de seguida! c)
el discurs europeista. e) En aquells terrenys Ho lamente, però no ho sé. / Per descomptat!
d) La parella dominant és l’última a alimentar-se, però els reserven les millors parts. reurbanitzats, ara aïllats, construïen bungalous amb Seguisca recte i gire a l’esquerra en passar dos
solàrium. carrers. d) I tant! / Clar que sí! e) No, no ho sé / Sí,
e) Tota la manada ajuda a alimentar els llobatons després que hagen sigut deslletats. sí que li l’han donada. f) No en tinc cap. / En tinc
Exercici 7 un. g) Sí, l’he vista en la piscina. / No, no l’he vista.
raboses / solitària / oscil·lar/ n’hi ha / femella / a h) Ho sent, però no sóc d’ací. / És clar! Eixe d’ahí

E
l’hora / anomenat / redueixen (o reduïxen) / la qual enfront és molt bo. i) Bon dia, no ho sé, ho lamente.

Habilitats comunicatives: respondre

cosa / pertinença / contendre / permeten / / Bon dia, sí, n’hi ha un al final del tot. j) Enguany
matisos / amb el qual / teses / contret / catxo / n’hem collit més de quinze.

Respondre és l’habilitat simètrica a preguntar. Per a respondre correctament, no Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
només és necessari conéixer la resposta adequada, sinó també actuar d’acord amb Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
unes normes de conducta que denoten amabilitat, respecte i educació.
 td e
l aculta
ultura 0 h. F
Cita C 'octubre, 12.3
s, 2 d e la UA
Dillun L letres d
i
Filoso
fia JRuyk r de
/g oo .gl/W El valo
https:/ ió del llibre
tac elló
Presen e Cast
s N o rmes d
Le

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 3. L’era dels dinosaures

A Comprensió escrita Saps que versemblant significa ‘que té aparença de ser veritat’?

Llig el text següent i, després, respon a les preguntes

dels exercicis 1, 2 i 3.

El temps de la Terra
Els experts de la NASA tendeixen a considerar que l’univers es va formar fa uns
13.700 milions d’anys (Ma). El Sistema Solar i, de retop, el planeta Terra es van
generar arran d’un col·lapse gravitatori d’un núvol gegant de molècules fa vora 4.600
Ma. A través de l’estudi de les roques, els estrats i els fòssils, els científics han pogut
reconstruir alguns dels principals esdeveniments geològics del nostre planeta i
constituir una escala temporal geològica. Per a fer-ho, segueixen un sistema
terminològic molt precís d’unitats geocronològiques. Ordenades de major a menor,
són: l’eó, l’era, el període, l’època i l’edat.
Així, la història de la Terra es classifica en quatre eons, que, per orde d’antiguitat, són: Exercici 1.
l’Hadeà (4.600-4.000 Ma), l’Arqueà (4.000-2.500), el Proterozoic (2.500-541) i el
Fanerozoic (des de fa uns 541 Ma fins a l’actualitat). Al seu torn, els eons es Respon a les preguntes següents:
divideixen en eres. En concret, el Fanerozoic –l’eó actual– està compost pel Paleozoic
o era primària (541-252 Ma), el Mesozoic o era secundària (252-66) i el Cenozoic o a) Com poden reconstruir els científics els principals esdeveniments geològics de
era terciària (des de fa 66 Ma fins a hui dia). la Terra?
L’era dels dinosaures va ser el Mesozoic, que es divideix en tres períodes: el Triàsic
(252-201 Ma), el Juràssic (201-145) i el Cretaci (145-66). A l’inici d’aquesta era ja
b) Quines són, de menor a major, les unitats temporals que permeten mesurar el
s’havia format el supercontinent Pangea, que englobava la totalitat de la terra
temps de la Terra?
emergida –com es desprén del significat etimològic de la paraula, composta pels
formants d’origen grec pan (‘tot’) i gea (‘terra’)–. El mateix fenomen que explica la
formació de Pangea (el moviment de les plaques tectòniques) és el que explica la
deriva continental fins a l’estadi actual. c) A què fa referència el nom Pangea?

El Cenozoic o era terciària comença després de la gran extinció dels dinosaures, que
s’insereix dins de l’extinció massiva del Cretaci-Terciari. Aquest dràstic esdeveniment d) Quan es va produir l’extinció massiva dels dinosaures?
geològic i biològic es va produir, molt probablement, arran de la col·lisió d’un
asteroide contra la Terra fa uns 66 Ma, que els científics situen al nord-oest de la
península del Yucatán, a Mèxic, i que va donar lloc al cràter del Chicxulub, de més de e) En quin període es calcula que va sorgir el gènere Homo?
180 quilòmetres de diàmetre. L’explosió provocada pel meteorit hauria generat una
onada immediata de calor extrema i, poc després, un refredament global a causa de
la matèria ejectada, que va impedir que la radiació solar arribara a la superfície
terrestre. Conseqüentment, l’extinció va ser vertiginosa, fins al punt que alguns
estudis suggereixen que es va produir en poques hores. Exercici 2.
El Cenozoic es divideix en tres períodes: el Paleogen (66-23 Ma), el Neogen (23-2,58 Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:
Ma) i el Quaternari (des de fa 2,58 Ma fins a l’actualitat). Cada un dels tres períodes es
compon, així mateix, per diverses èpoques: el Paleogen conté el Paleocé, l’Eocé i a) Els dinosaures van habitar la Terra en...
l’Oligocé; el Neogen està format pel Miocé i el Pliocé; mentre que el Quaternari es
divideix en el Pleistocé (que acaba fa uns deu mil anys) i l’Holocé (que arriba fins als b) Quina és la teoria més acceptada per a explicar l’extinció dels dinosaures?
nostres dies). c) Quin període de l’era terciària és més antic?
El gènere de primats homínids Homo, de la qual deriva l’actual Homo sapiens, va d) Quina espècie d’homínid va evolucionar des de l’Homo habilis?
sorgir en el Pleistocé, aproximadament fa uns 2,5 Ma. Les primeres espècies de les
quals es té constància fòssil són l’Homo habilis i l’Homo rudolfensis, que haurien e) Quantes espècies del gènere Homo existeixen hui dia?
habitat a l’Àfrica. D’acord amb les hipòtesis més versemblants, l’Homo habilis va
evolucionar i va donar lloc fa vora 1,5 Ma a l’Homo erectus, que es va estendre per
Àfrica i el sud d’Àsia. Hi ha indicis fòssils que apunten a la coexistència de diverses a) L’era secundària L’era terciària L’era primària
espècies d’Homo, com ara Homo ergaster, Homo antecessor o Homo heidelbergensis, b) Un col·lapse gravitatori La col·lisió d’un meteorit La radiació solar
totes extintes actualment, a excepció de l’Homo sapiens. L’última espècie d’Homo c) El Paleogen El Quaternari El Neogen
que va desaparéixer va ser l’Homo neanderthalensis, que va habitar el Pròxim Orient i d) L’Homo rudolfensis L’Homo erectus L’Homo neanderthalensis
l’Europa Occidental, i que es va extingir fa vint-i-huit mil anys. e) Tres Una Cap

L’Homo sapiens arcaic va aparéixer fa uns quatre-cents mil anys, mentre que els
éssers humans moderns, dels quals descendim tots nosaltres, van sorgir fa menys de
dos-cents mil anys a l’Àfrica Oriental. En 1987, un estudi genètic dels científics de la
Universitat de Califòrnia, Rebecca L. Cann, Mark Stoneking i Alan C. Wilson, publicat
per la revista Nature, va exposar que tots els humans compartim una seqüència
d’ADN mitocondrial. Com que el genoma mitocondrial només pot ser transmés per la
mare, això implica que tots els humans actuals de totes les ètnies compartim una
antecessora plistocènica comuna: la nostre mare africana.
Saps que els noms de totes les unitats geocronològiques s’escriuen en
majúscula? El Proterozoic, el Mesozoic, el Juràssic, el Miocé, etc. En canvi,
si els usem com a adjectius, els escrivim en minúscula: l’eó proterozoic,
l’era mesozoica, el període juràssic, l’època miocena.
Exercici 3.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
a) L’eó que abasta fins a l’actualitat rep el nom de Fanerozoic i va començar fa
541 Ma.
b) Els dinosaures només van existir en el període Juràssic de l’era mesozoica.
c) L’Homo neanderthalensis és una espècie del gènere Homo que es va extingir
en el Pleistocé.
d) L’Holocé és el període posterior al Quaternari que arriba fins als nostres dies.
e) Els humans de totes les races procedim d’una única antecessora africana.
 Fascicle 3. L’era dels dinosaures
B Normativa i gramàtica
B1. Els adverbis
1 Els adverbis són paraules invariables que
realitzen tres funcions:
• Indiquen el temps, el lloc, la manera o la quantitat
de l’acció verbal.
• Modifiquen una oració.
• Organitzen la informació d’un text.
6 Els adverbis de manera indiquen com és l’acció
descrita pel verb. Són: bé, així, els adverbis en –ment i
moltes locucions adverbials.
Els adverbis ben i mal s’anteposen a adjectius o
participis: ben gran, mal fet.
7 Els adverbis en –ment es formen a partir d’un adjectiu
en femení: ràpidament, tranquil·lament, útilment...
També poden ressaltar com actua el subjecte, indicar
un punt de vista, valorar l’acció, descriure un acte de
parla o establir complicitat entre emissor i receptor.
12 Els adverbis de quantitat són: molt, poc, gens,
massa, més, menys, almenys, només, sols, fins i tot,
inclús, també, tampoc, a manta, a muntó, a grapats,
bona cosa...
13 Per a modificar una oració, tenim els adverbis sí,
no, potser, tal volta, tal vegada, probablement...
L’adverbi sí pot aparéixer seguit de pausa o de la
conjunció que:
• Sí, aniré al concert.
• Sí que aniré al concert.
B2. L’article
1 L’article definit (el, la, els, les) acompanya
substantius que apareixen en l’acte de parla i que
són coneguts pels interlocutors: l’escola del xiquet,
l’amiga de la mare.
L’article indefinit (un, una, uns, unes) acompanya
substantius que apareixen per primera volta en
l’acte de parla: mira, una puput!
6 Hi ha alguns topònims que sempre s’usen
acompanyats de l’article en minúscula: l’Alfàs del Pi,
el Campello, l’Eliana, la Nucia, la Font de la Figuera,
l’Olleria, la Pobla Llarga, la Romana, la Vila Joiosa...
7 Igualment, usem l’article en minúscula davant del
nom de les comarques valencianes (els Ports, la
Safor, el Comtat, la Plana Alta, la Ribera Baixa...) o
d’accidents geogràfics (la Font Roja, el Puig
Campana, el Vinalopó, el Xúquer...).
12 En registres formals, l’ús de lo no és adequat. Per
a evitar-lo, hem d’usar l’article masculí (el que fas, el
nou i el vell) o unes altres fórmules:
• Va a lo seu: va a la seua
• Lo cert: la veritat
• Lo simple: la simplicitat
• Lo trist: la llàstima
13 Per a evitar usar lo davant de participis (lo
acordat, lo pactat, lo afirmat, etc.) recorrem a
estructures en passat: el que vam acordar, el que
vam pactar, el que es va afirmar.
O bé a expressions equivalents: l’acord, el pacte,
l’afirmació, etc.
2 Els adverbis de temps ens permeten referir-nos
al passat (abans, ans, ahir, adés, despús-ahir, anit...),
al present (ara, hui, hui en dia, enguany, a hores
d’ara...), al futur (després, demà, despús-demà...), a
un moment específic (llavors, aleshores) o a tot el
temps (sempre, mai).
5 Uns altres adverbis indiquen direcció cap a algun
lloc. Són: amunt, avall, arrere, avant, ençà, enllà,
endins, enfora, enlaire.
Algunes locucions adverbials de lloc són: al
capdamunt, al capdavall, al voltant, de dalt a baix,
a l’entorn, pertot arreu, onsevol...
8 Mira els exemples respectius:
• Astutament, el detectiu va resoldre l’enigma.
• Socialment, això és greu.
• Afortunadament, han consultat el veïnat.
• Breument, què en penses?
• Sincerament, no et crec.
11 Algunes locucions adverbials de manera són:
a contracor, a estall, a orri, a fosques, a gust, a la
força, a mitges, a poc a poc, a espai, a ull, d’amagat,
d’esme, de bestreta, de cap a peus, de gaidó, de
pressa, de sobte, de valent, més aïna...
14 Per a organitzar la informació d’un text, disposem
de diversos adverbis que funcionen com a
connectors textuals:
• Per a distribuir: primer, primerament, en segon lloc,
finalment, per últim.
2 Escrivim sempre la –a final de l’indefinit una quan
la paraula següent comença per vocal (una hora, una
àguila), però no sona quan la pronunciem.
Les formes singulars de l’article definit (el, la)
s’apostrofen (l’) davant de so vocàlic: l’estiu, l’ànima,
l’hora, l’ungla.
5 Les sigles segueixen les mateixes regles que la
resta de paraules. S’apostrofen quan, en llegir-les,
comencen per so vocàlic: l’ONU, l’AVL, l’FBI, l’OTAN.
No ho fan si comencen per consonant (la CIA) o i, u
àtones o consonàntiques (la UNESCO, la UMH).
Escrivim la UA i la UV per tradició.
8 Entre els topònims exògens, van amb article en
minúscula el Caire, l’Haia, l’Havana, l’Equador, l’Índia, el
Marroc, els Estats Units, el Regne Unit, etc.
També es pot posar l’article en l’Argentina, l’Uruguai,
el Brasil, el Canadà, l’Iran, l’Iraq, el Japó, la Xina, etc.
11 En l’oralitat solem usar l’article neutre lo per a
expressar conceptes que no tenen gènere gramatical:
lo que fas, lo nou i lo vell, etc.
Aquest ús conviu amb expressions genuïnes amb
l’article masculí: el dolç, el socarrat, el blanc de l’ull...
14 Els pronoms demostratius açò, això, allò, ens poden
servir en ocasions per a evitar un lo neutre: açò que dus,
això que dius, allò que defens...
Si et fixes, sempre han d’anar seguits de que.
3 Indiquem l’estat de desenvolupament d’una acció
amb adverbis de temps com ja, encara, sovint, quasi,
de nou, normalment, etc.
Algunes locucions adverbials de temps són: a poqueta
nit, a deshora, a hora horada, tothora, en acabant, tot
seguit, de vegades, a voltes, a la curta, a la llarga...
4 Els adverbis de lloc situen l’acció verbal en l’espai.
Són: ací (o aquí), ahí, allí o allà.
Les preposicions de situació (davant de, darrere de...)
funcionen com a adverbis quan van soles: dins, fora,
lluny, prop, dalt, baix, davall, damunt, darrere, davant.
9 Si coordinem dos adverbis en –ment, es manté la
terminació en els dos o bé s’elideix la segona:
• S’expressa lentament i segurament.
• S’expressa lentament i segura.
10 Uns altres adverbis de manera procedeixen
d’adjectius: curt, llarg, clar, brut, prim, alt, fort, fluix,
fatal... Solen donar lloc a locucions verbals: fer curt,
lligar curt, parlar clar, jugar brut, filar prim, pixar alt,
estirar fort, cantar fluix...
15 • Per a incidir: en general, especialment, així mateix,
igualment...
• Per a oposar: en canvi, no obstant això, tanmateix...
• Per a relacionar: per tant, per consegüent, en
conseqüència...
3 Però quan l’article la precedeix paraules que
comencen per i, u àtones, no apostrofem: la idea, la
unió.
S’apostrofen els números 1 i 11: l’11.
L’article el es pot apostrofar davant de préstecs que
comencen per s líquida: l’statu quo o el statu quo.
4 No s’apostrofen els noms de les lletres: la efe, la
esse... Ni tampoc la una (referida a l’hora), la ira, ni
la host. Tampoc s’apostrofen les paraules que
comencen per hac aspirada (el hall) o per i, u
consonàntiques (la hiena, el iode, el huitanta).
9 En canvi, l’article dels topònims no valencianitzats
s’escriu en majúscula: El Álamo, El Escorial, Los
Angeles, Las Vegas, Le Mans, Al-Aaiun, La Paz, etc.
10 Posem article davant dels dies de la setmana
quan indiquem una acció habitual (el dilluns
treballe) o una data concreta (tinc cita mèdica el
dijous 14 de març).
No en posem quan els usem com a adverbis
(dimarts va ploure, però divendres lluirà el sol).
15 També podem emprar els mots buits cosa o fet: la
cosa útil, el fet important... Però convé no abusar
d’aquesta solució, ja que usar massa sovint mots buits
empobreix molt el discurs.
Exercici 4.
Ompli els buits de les oracions següents amb l’adverbi o la locució adverbial adequada
de les que et proposem en el requadre:
a hora horada, sovint, almenys, a espai, a ull, d’esme, tothora,
de pressa, a hores d’ara
a) Va, afanya’t i anem _________________, que no m’agrada gens arribar
__________________.
b) Pere treballa tan _________________ perquè és molt metòdic i vol que tot li
isca perfecte.
c) Calcule ______________ que en aquell magatzem hi havia ____________cent
mil llibres.
d) El trobe apàtic ____________, tot ho fa ____________, sense fixar-se en res.
e) Abans feia esport molt ____________, però ____________ ja no tinc temps
de fer-ne.
Exercici 5.
D’acord amb les explicacions anteriors, escriu l’article definit corresponent en cada
buit. Si no cal posar-hi res, indica-ho amb el símbol Ø:
a) ___ any passat vaig estar tot ___ hivern a Oslo i enguany passaré ___ estiu a
___ Haia.
b) Treballar a ___ universitat és ___ oportunitat que he esperat des de
___ adolescència.
c) ___ números premiats en ___ sorteig de ___ escola van ser ___ 8 i ___ 11.
d) Tant ___ AVL, com ___ IEC, han inclòs canvis que acosten la normativa a
___ ús real de la llengua.
e) Amb este resultat, ___ equip valencià supera ___ huitens de finals de la Copa de
___ UEFA.
f) Per a anar de ___ Romana a Xàtiva, agafa ___ A31 i ix-te’n per ___ Font de ___
Figuera.
g) Com que ___ divendres treballe, ___ que farem és quedar ___ dissabte.
h) ___ agència de viatges ens proposa agafar l’avió cap a ___ Havana
___ dilluns, 2 d’agost.
Exercici 6.
Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les
indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una
barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:
Les espècies de dinosaures
Els dinosaures van poblar la Terra al voltant de 185 milions d’anys, durant l’era
secundària o Mesozoic, la ____________ (‘QUE ES TROBA ENMIG DE DOS TERMES’) de les tres
eres que componen l’eó fanerozoic. Els diversos dinosaures que s’han pogut
reconéixer ____________ (‘COM A CONSEQÜÈNCIA DELS, A PARTIR DELS’) estudis
paleontològics no van coincidir sempre en el temps, ____________ (SINÓ / SI NO) que
es van distribuir al llarg dels tres períodes que formen el Mesozoic: el Triàsic, el
Juràssic i el Cretaci.
El final de l’era primària o Paleozoic ____________ (COINCIDIR EN PRESENT) amb la gran
extinció permiana, la més severa de totes les que ha experimentat la Terra,
____________ (EN LA QUAL / EN LA QUE) va desaparéixer ____________ (‘PROP DE, AL
VOLTANT DE’) el 95% de les espècies. En el primer període de l’era mesozoica, el Triàsic,
els dinosaures no són l’espècie dominant ni la més abundant. Conviuen amb altres
animals terrestres, com els arcosaures o els pterosaures, amb els primers mamífers i
amb els cinodonts –un suborde de ____________ (‘VERTEBRATS OVÍPARS QUE ES MOUEN
ARROSSEGANT-SE PER TERRA’) molt similar als mamífers–. Els primers dinosaures d’aquest
període són ________________ (‘DE POC PES’), _________________ (‘RÀPIDS, DOTATS DE
VELOCITAT’) i petits (MENYS DE TRES METRES). _________________ (PERTÀNYER) al grup dels
teròpodes (‘peu de bèstia’) i són ____________ (‘DE DOS PEUS’). Algunes de les
espècies que s’han reconegut són l’eoraptor, l’herrerasaure o el coelophysis. Al final
del període, va aparéixer un grup de dinosaures herbívors que podia desplaçar-se
amb dos o amb quatre potes, amb una llargada d’entre 8 i 15 metres i amb menys de
dos ____________ (‘UNITAT DE MASSA EQUIVALENT A MIL QUILOGRAMS’) de pes, com ara el
plateosaure.
És en el Juràssic quan es produeix l’eclosió dels dinosaures. Així, ____________
(SORGIR) els sauròpodes, com el braquiosaure o el diplodocus, herbívors de grans
dimensions, amb un coll i una cua ____________ (SUPERLATIU DE LLARG, EN PLURAL), cap
menut i extremitats molt robustes. O els estegosaures, que també eren herbívors,
amb fortes potes acabades en ________________ (‘FORMACIÓ CÒRNIA A L’EXTREM DE LES
POTES DE MOLTS HERBÍVORS’), un cap minúscul i dos fileres de plaques ____________ (‘QUE
ACABA EN PUNXA’) per l’esquena, que podien tindre funcions defensives i dissuasives, o
bé ____________ (‘QUE REGULA O CONTROLA LA CALOR’), similars al paper que fan les
orelles de l’actual elefant africà. Al costat dels herbívors, van sorgir els carnosaures
com l’al·losaure, depredadors del suborde dels teròpodes, però molt més grans que
els seus precedents triàsics.
En el Cretaci apareixen nous tipus de dinosaures. Entre els carnívors, destaca per
damunt de tots el tiranosaure, considerat el rei dels dinosaures pel seu aspecte
____________ (‘FEROÇ, SALVATGE’) i per les seues dimensions: unes set tones de pes i
catorze metres de longitud. No obstant això, encara era més gran un altre
depredador: l’espinosaure, que podia pesar fins a vint tones. Presentava un crani
similar al dels cocodrils i una mena de vela ____________ (PARTICIPI DE SOSTINDRE) en
llargues espines que els sorgien de l’esquena. Entre els herbívors, el major de tots és
l’argentinosaure, un sauròpode que s’especula que podria haver pesat fins a setanta
tones i ____________ (‘TINDRE UNES DIMENSIONS DETERMINADES, FER DE MIDA’) més de trenta
metres. També van viure en aquest període uns altres herbívors com el triceratop,
amb certes semblances amb el rinoceront modern, caracteritzat per tres
____________ (‘PROTUBERÀNCIA FRONTAL’) cranials i per una prolongació ____________
(‘QUE ÉS D’OS, FETA D’OS’) en forma de collar; el parasaurolophus, que ____________
(LLUIR) una cresta d’os buida i allargada, ____________ (AMB QUÈ / AMB LA QUE) podia
emetre senyals ____________ (SONORS / SONORES); o l’anquilosaure, ____________
(PARTICIPI DE RECOBRIR) per una armadura o ____________ (‘CLOSCA D’ALGUNS ANIMALS QUE
ELS SERVEIX DE PROTECCIÓ’) i amb una mena de _________ (MASSA / MAÇA) al final de la cua.
El final de l’era mesozoica el determina una nova catàstrofe planetària. Els estudis
científics ____________ (ASSENYALEN / SENYALEN) _____________ (COM / COM A) la causa
més probable la ____________ (‘IMPACTE, XOC, ENCONTRE VIOLENT DE DOS COSSOS QUE TOPEN’)
d’un meteorit sobre la superfície terrestre fa uns 66 milions d’anys, que va provocar
l’extinció massiva del Cretaci-Terciari i la desaparició de prop del 75% de les espècies
animals i vegetals, entre les quals, la de tots els dinosaures.
Saps que dinosaure és un terme que prové del grec i que significa
‘fardatxo terrible’?
C Vocabulari i pronúncia
Paleontologia i geologia
Exercici 8.
Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t’oferim en
el requadre:
al·luvió, ambre, argila, avantpassat, bòlid, efecte hivernacle, fong,
llavor, maluc, maxil·lar, medul·la, nínxol ecològic
a) Una de les hipòtesis principals per a explicar les extincions massives consisteix en
l’impacte d’un ____________ sobre l’escorça terrestre.
b) Alguns científics consideren que els dinosaures teròpodes són l’____________
més versemblant de les aus actuals.
c) En algunes excavacions, s’han trobat, en molt bon estat, ____________, ossos de
la part posterior de la mandíbula.
d) La ____________ es troba dintre del fruit i, en madurar, si té les condicions
adequades, pot donar lloc al naixement d’una planta.
e) Alguns insectes es troben conservats en ____________, pedres vegetals
procedents de la fossilització de la resina.
f) Generalment, l’extinció de qualsevol espècie comporta que el ____________ que
ocupava passa a ser ocupat per una nova espècie.
g) L’____________ és una roca de gra molt fi i de color rogenc, que es pot modelar
quan conté un cert grau d’humitat.
h) Els __________ són les articulacions que uneixen el cap del fèmur amb l’os coxal.
i) La ____________ és la prolongació de l’encèfal que es troba a l’interior de la
columna vertebral.
j) Les partícules en suspensió procedents d’erupcions volcàniques van provocar que
augmentara l’____________ en diverses etapes de la Terra.
k) La disciplina científica de la biologia que estudia els ____________ és
la micologia.
l) Els ____________ són depòsits de sediments que han sigut arrossegats
generalment per les aigües corrents i que formen sòls no consolidats.
 b) Sherlock Holmes és el protagonista d’Un món perdut.
Exercici 8.
c) La novel·la Jurassic Park va ser duta al cinema pel director Michael Crichton.
Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres d) L’ambre és una pedra d’origen vegetal formada per la fossilització de la resina.
segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.
e) Els primers fòssils de dinosaure que es van descobrir daten de finals del segle XIX.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u03-a01.mp3 E Habilitats comunicatives: contar
Contar és l’habilitat de saber explicar històries reals o imaginades.
1. GRE___________________ 5. JAC___________________
Contar
2. PAL___________________ 6. BAC___________________
3. TEG___________________ 7. LIT___________________
Contar fets que han ocorregut També es poden contar històries
4. FRE___________________ realment és tractar de recrear-los amb inventades, és a dir, que només
paraules, fer-los reviure per a persones pertanyen al terreny de la
que no els han pogut observar in situ. imaginació. D’aquest àmbit formen
Exercici 9. part les rondalles, els contes, les
novel·les, els acudits... o les mentires!
Escolta atentament aquest dictat. Copia’l i, després, corregeix-lo. En acabar, llig-lo tu en Això és el que es pretén, per exemple,
veu alta, vinculant la forma escrita amb la pronúncia adequada. en gèneres textuals com les notícies,
les cròniques o les actes. O, L’estructura d’aquests textos sol
simplement, cada vegada que ser així:
expliquem a algú (els pares, la parella, • Presentació de la trama, l’època, el
El comportament dels dinosaures lloc i els personatges.
els fills...) què hem fet durant el dia.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ • Evolució de la història, amb
b2-u03-a02.mp3 complicacions, conflictes i solucions.
Els fets els podem ordenar de diverses • Desenllaç.
maneres, però dos són les més
habituals:
ORAL Dins d’un text narratiu imaginat,
• Cronològicament
Exercici 10. • Per orde d’importància
solen aparéixer fragments
descriptius i dialogats.
Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada una,
et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et donarem la
solució i et proposarem una nova operació, així fins a set. En una notícia, els fets se solen ordenar
El narrador pot contar la història en
de més a menys important. De fet, el
3a persona (com si fóra un
titular condensa la informació més
observador), o en 1a persona (perquè
rellevant. Després, van apareixent
participa en la història com a
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ aspectes més secundaris.
personatge).
b2-u03-a03.mp3
En tot cas, hem d’incloure informació Les històries inventades solen
sobre tots els aspectes del discurs: acabar amb algun efecte sorprenent
què, qui, on, com, quan i per què (les i proposar un aprenentatge moral,
famoses 6 W de l’anglés: what, who, que és més perceptible en gèneres

D Comprensió oral
where, how, when i why). infantils, com les rondalles.

Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 11, 12 i 13. Després, escolta atentament Exercici 14. Expressió escrita.
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes. Has escrit alguna volta un conte? Et proposem que faces el primer pas: planteja una
història, situa-la en una època i un lloc i presenta’ns els personatges principals.

La fascinació pels dinosaures

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u03-a04.mp3 Solucions: Exercici 9
El comportament dels dinosaures
Les postures en què han quedat immortalitzats en
Exercici 1 els fòssils, els estudis biomecànics i la comparació
a) A través de l’estudi de les roques, els estrats i els amb els parents actuals més pròxims (els ocells i
fòssils. b) Les edats, les èpoques, els períodes, les els cocodrils) han permés als científics especular
eres i els eons. c) Pangea és el supercontinent que sobre les pautes de comportament social dels
Exercici 11. englobava tota la terra emergida. d) Fa uns 66 dinosaures.
milions d’anys. e) En el període quaternari. La troballa en 1878 de fins a vint-i-huit esquelets
Respon a les preguntes següents: Exercici 2 complets d’iguanodonts en un jaciment a Bèlgica
va suposar un indici de comportament gregari,
a) l’era secundària, b) la col·lisió d’un meteorit, c) el
després confirmat per uns altres descobriments de
a) En quina època es van identificar per primera vegada els fòssils de dinosaure? Paleogen, d) l’Homo erectus, e) una
morts massives o de petjades fossilitzades. Així,
b) Quin paleontòleg i en quin any va crear el terme dinosaure? Exercici 3 alguns dinosaures herbívors, com els immensos
aV, bF, cV, dF, eV sauròpodes, es desplaçaven en ramat per a migrar,
c) En què va consistir la «guerra dels ossos»? defendre’s o protegir les cries. Mentre que els
Exercici 4 carnívors teròpodes també solien col·laborar a
d) On se situa l’acció principal de la novel·la Un món perdut? a) de pressa, a hora horada, b) a espai, c) a ull, l’hora d’organitzar la caça.
almenys, d) tothora, d’esme, e) sovint, a hores d’ara
e) Al costat de la fascinació, quin altre efecte ens provoquen els dinosaures? D’altra banda, el 1978 es van descobrir a Montana, a
l’oest dels Estats Units, diversos nius de maiasaura,
Exercici 5
un dinosaure ornitòpode que presentava un
a) L’any, l’hivern, l’estiu, l’Haia, b) la universitat, comportament molt similar al dels ocells: covaven
Exercici 12. l’oportunitat, l’adolescència, c) Els números, el
sorteig, l’escola, el 8, l’11, d) l’AVL, l’IEC, l’ús, e)
els ous de la posta i cuidaven de les cries durant
mesos. El ràpid ritme de creixement d’aquesta
l’equip, els huitens, la UEFA, f) la Romana, la A31, la
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim: Font de la Figuera, g) Ø divendres, el que, Ø
espècie referma la teoria que els dinosaures eren
animals de sang calenta.
dissabte, f) L’agència, l’Havana, el dilluns.
a) Quina novel·la és la major fita literària sobre l'era dels dinosaures? Exercici 10
Exercici 6 29 + 16 = 45 | 45 x 3 = 135 | 135 + 47 = 182 | 182 / 7
b) Quins dos paleontòlegs van protagonitzar la «guerra dels ossos»? intermèdia / arran dels / sinó / coincideix o = 26 | 26 + 25 = 51 | 51 / 3 = 17 | 17 + 74 = 91
coincidix / en la qual / vora / rèptils / lleugers /
c) Quantes noves espècies de dinosaures van descobrir entre tots dos? veloços / Pertanyen / bípedes / tones / sorgeixen Exercici 11
d) Què creus que significa la paraula esperó en el text? o sorgixen / llarguíssims / peüngla o peülla / a) A finals del segle XVII. b) Richard Owen, en 1842.
punxegudes / termoreguladores / ferotge / c) Va ser una competició malaltissa entre dos
e) En quina disciplina científica es basa l’argument inicial de Jurassic Park? sostinguda / mesurar / banyes / òssia / lluïa / amb paleontòlegs per a dirimir quin dels dos trobava
què / sonors / recobert / cuirassa / maça / més fòssils de dinosaure. d) En la selva amazònica.
assenyalen / com a / col·lisió e) Ens provoquen una evidència colpidora: els
a) La guerra dels ossos Un món perdut Jurassic Park
éssers humans som insignificants.
b) Owen i Cope Cope i Marsh Marsh i Owen Exercici 7
c) Huitanta Prop de cent quaranta Cinquanta-sis a) bòlid, b) avantpassat, c) maxil·lars, d) llavor, Exercici 12
e) ambre, f) nínxol ecològic, g) argila, h) malucs, a) Jurassic Park, b) Cope i Marsh, c) Prop de cent
d) 'Obstacle, barrera' 'Estímul, impuls' 'Espera, temps mort' i) medul·la, j) efecte hivernacle, k) fongs, l) al·luvions quaranta, d) 'Estímul, impuls', e) En l’enginyeria
e) En la geologia En l’enginyeria genètica En l’enginyeria industrial genètica
Exercici 8
Les solucions apareixen al final de l’àudio Exercici 13
corresponent. aF, bF, cF, dV, eF
Exercici 13.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
a) Cope i Marsh van protagonitzar una sana rivalitat en la recerca de fòssils. puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l UA:
ultura amb la
Cita C el 9 d'Octubre
ra .
Celeb ibres..
a , te atre, ll a en:
músic gram
s ult a el pro b re
Con octu
.u a .e s/c/9d
ve u

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 4. Història de la música

A Comprensió escrita Saps que els títols dels discos s’escriuen en cursiva i les cançons que els
integren van entre cometes? Ocorre igual amb els poemaris (en cursiva) i
els poemes (entre cometes).
Llig el text següent i, després, respon a les preguntes
dels exercicis 1, 2 i 3.

La música popular als seixanta i els setanta: el pop i el rock

A l’inici dels anys seixanta del segle passat, estava a punt de produir-se una revolució
cultural que canviaria per sempre el món tal com era conegut fins aleshores. Amb el
precedent immediat que havia significat l’origen del rock and roll als anys cinquanta
als Estats Units, amb músics com Ray Charles o Elvis Presley, l’aparició a Liverpool
d’un grup musical compost per quatre jóvens implicaria un canvi radical en la
recepció de la música i en la popularització d’aquest art.
El sorgiment de The Beatles, amb el senzill «Love me do» (1962), suposaria un abans i
un després en la història de la música. La banda composta per John Lennon, Paul
McCartney, George Harrison i Ringo Starr redimensionaria l’abast de la música, fins al
punt de convertir-la en un element indissociable de la cultura popular i de les
identitats col·lectives. The Beatles van crear al llarg dels seixanta un seguit de discos
memorables, que van esdevindre un referent per a totes les generacions des Exercici 1.
d’aleshores i van establir un llegat absolutament vigent hui dia: Please, please me
(1963), A hard day’s night (1964), Rubber soul (1965), Sergeant Pepper's Lonely Respon a les preguntes següents:
Hearts Club Band (1967) o Let it be (1970) són només alguns dels títols dels tretze
àlbums que van publicar entre 1963 i 1970. a) Quines característiques de The Rolling Stones els feien ser l’antítesi de The Beatles?
Si una banda va poder rivalitzar amb The Beatles en popularitat i en la qualitat de les
seues composicions, eixa banda són The Rolling Stones. Format el 1962 a Londres i
encara en actiu hui dia, el grup encapçalat per Mick Jagger i Keith Richards va ser b) Quins artistes es consideren un precedent de la revolució musical de l’inici
dels seixanta?
promogut com a l’antítesi dels de Liverpool, sobretot arran de l’aspecte malgirbat
que presentaven i la gestualitat obscena amb què adornaven algunes actuacions. El
1965 van obtindre el seu primer gran èxit mundial amb el senzill «(I can’t get no) c) Quin subgènere del rock incorpora nous instruments com el sitar o el sintetitzador?
satisfaction», de to provocatiu. El cim creatiu de The Rolling Stones s’inicia amb la
publicació del seté àlbum de la banda, Beggars banquet (1968), que conté cançons
quasi subversives com «Sympathy for the Devil». A continuació, Let it bleed (1969), d) Quines característiques presenta la música punk?
Sticky fingers (1971) i Exile on Main Street (1972) van fer que foren considerats com a
la banda de rock més gran del món, títol que probablement encara ostenten hui dia.
A finals dels seixanta, la revolució musical ja estava plenament estesa per tot el món. e) Com era l’estil de vida defés pels joves nord-americans que van assistir a
Woodstock 69?
Estreles com Jimi Hendrix, Eric Clapton, Neil Young o Janis Joplin fan créixer el rock
clàssic amb la incorporació de la guitarra elèctrica. La música britànica pràcticament
havia creat un gènere propi, amb uns altres grups com The Who, The Small Faces o
The Kinks. Als Estats Units, artistes com Bob Dylan o Simon & Garfunkel
desenvolupen l’estil conegut com a folk rock, amb lletres reivindicatives i crítiques, Exercici 2.
molt pròximes a la poesia. Unes altres bandes emblemàtiques, com Grateful Dead,
The Doors o Pink Floyd van crear el rock psicodèlic i simfònic, que incorpora nous Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:
instruments, com el sitar, el sintetitzador o el melotró.
a) L’aparició de The Beatles va convertir la música popular en un element...
La música popular ho amerava tot, fins i tot s’arrogava la capacitat de convertir-se en
el principal instrument per a millorar el món. Dins d’aquest concepte cal inserir el b) El cim creatiu de The Rolling Stones s’inicia el...
gran festival de Woodstock de 1969, al qual va assistir vora mig milió de persones i c) Woodstock 69 va representar una resposta contra...
que tenia com a lema «Tres dies de pau i música». Aquell gran concert, en què van
participar artistes com Joan Baez, Janis Joplin, The Who o Jimi Hendrix, es va erigir d) Els artistes del glam rock oferien una iconografia sexual molt...
en una resposta contra el bel·licisme, en concret, contra la guerra del Vietnam, i va e) El gènere precursor de la música disco és...
permetre proclamar a tota una generació de nord-americans que el pacifisme i el
culte a l’amor era el seu estil de vida.
a) exclusiu de generacions joves indissociable de la cultura popular propi de minories
La diversificació d’estils i artistes creix com la bromera als anys setanta. Sorgeix la b) 1962 1972 1968
llavor del heavy metal amb grups com Led Zeppelin, Deep Purple o Black Sabath. c) les guerres i el bel·licisme el consum de drogues el culte a l’amor
James Brown apareix com a creador del funk i precursor de la música disco. Des de d) ambigua masculina formal
Jamaica sorgeix el reggae, simbolitzat per Bob Marley. Es produeix l’esclat de la e) el folk rock el funk el punk
música punk, contestatària i profundament crítica amb l’statu quo, amb bandes com
The Ramones, The Sex Pistols o The Clash i artistes com Patti Smith.
En aquests mateixos anys, es desenvolupa el glam rock, un gènere caracteritzat per
la provocació visual, amb artistes que busquen una imatge andrògina basada en la Exercici 3.
vestimenta i el maquillatge. Al costat del polifacètic David Bowie, autor de joies com Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
Space Oddity (1969) o Hunky Dory (1971), van participar d’aquest estil altres grups i
artistes com Roxy Music, Lou Reed, T. Rex o Queen. Aquesta última banda, liderada a) La música de The Beatles representa un llegat encara vigent hui dia.
per Freddie Mercury, va indagar en les infinites possibilitats creatives del rock.
D’aquesta pruïja, va sorgir l’àlbum A night at the Opera (1975) i la inimitable, b) The Rolling Stones es van formar a Liverpool en 1962.
bellíssima i inclassificable «Bohemian Rhapsody».
c) Bob Dylan o Simon & Garfunkel componen música molt pròxima a
la poesia lírica.
Saps que pruïja significa ‘desig persistent de fer una cosa’? En sentit d) «Bohemian Rhapsody», de The Clash, és una cançó bellíssima i inclassificable.
recte, també significa ‘picor viva o intensa’.
e) David Bowie és recordat com a un artista que va conrear molt diverses facetes.
 Fascicle 4. Història de la música
B Normativa i gramàtica
B1. Els possessius
1 Els possessius estableixen relacions de
pertinença: les meues claus, el teu gendre, el nostre
cotxe, sa mare, culpa vostra...
N’hi ha de dos tipus:
• Tònics (el meu, la teua...)
• Àtons (mon, ta...)
6 Els possessius àtons són:
• Mon, ma, mos, mes
• Ton, ta, tos, tes
• Son, sa, sos, ses,
• Nostre, nostra, nostres
• Vostre, vostra, vostres
S’usen amb els parentius (ta filla, son pare...), els mots
vida i casa, i fórmules de tractament: sa santedat.
B2. Els quantitatius
1 Els quantitatius ens permeten expressar una
quantitat, sense arribar a precisar-la.
Poden modificar un nom (molta fam), un verb (no corre
gens), un adjectiu (prou alt) o un adverbi (massa lluny).
6 Hi ha una sèrie de locucions que ens permeten
expressar quantitats abundants (bona cosa de, un
cabàs de, un fum de, un grapat de, una muntonada de,
un muntó de...), escasses (un pessic de, una mica de,
una miqueta de...) o nul·les (gens ni miqueta de, ni
gota de...).
B3. Els indefinits
1 Els indefinits designen una quantitat inespecífica
d’un conjunt, que pot oscil·lar entre la totalitat i
l’absència: totes les plantes, algunes cases, cap
al·licient.
Poden funcionar com a adjectius (qualsevol idea) o
com a pronoms (algú).
6 Un especifica sense gens de precisió un element
d’un conjunt: Anem a un bar.
Algun fa referència almenys a un element d’un
conjunt: Tinc alguns dubtes.
Cert és molt similar a algun. Pot anar precedit de un:
un cert problema, certa idea.
7 Altre designa una entitat diferent de la
sobreentesa: Anirem un altre dia. Sol anar precedit
per el o un: L’altre disc és millor.
Diferents i diversos van sempre en plural i designen
un conjunt indeterminat: diverses persones.
12 Tots i tothom tenen valor universal. Tots demana
el verb en plural i tothom en singular: Tots ho volen.
Tothom ho vol.
Res va seguit de de davant d’adjectiu: res de bo, res
de nou, res d’interessant. El contrari de res és alguna
cosa o l’arcaic quelcom.
Exercici 4.
Completa les frases amb el quantitatiu o l’indefinit adequat:
a) –Hui estic gelat! –Normal, és que hui fa ________ fred i tu dus ________ roba.
b) No sé si podré berenar, perquè no queda _________ iogurt ni _________ pa.
c) –__________bajoques et pose? –Ja n’hi ha __________, no me’n poses més.
d) L’alcaldessa ________ m’ha confirmat que _________ estan molt preocupats.
2 Els possessius tònics són:
• El meu, la meua, els meus, les meues
• El teu, la teua, els teus, les teues
• El seu, la seua, els seus, les seues
• El nostre, la nostra, els nostres, les nostres
• El vostre, la vostra, els vostres, les vostres
5 Quan la relació de pertinença és evident, no s’han
d’usar els possessius:
• Tinc el xec en la butxaca.
• M’he fet un tall a la mà.
• Ja he enviat la carta.
2 N’hi ha que flexionen en gènere i nombre:
• Molt, molta, molts, moltes
• Poc, poca, pocs, poques
• Tant, tanta, tants, tantes
• Quant, quanta, quants, quantes
O només en nombre:
• bastant, bastants
5 Quan acompanya un nom, gens va sempre amb la
preposició de: gens de fam.
Molt, poc, bastant, prou, quant i tant la incorporen
només quan el nom és masculí singular: poc de pa,
tant de temps, prou de vi.
En canvi, massa, més i menys van sempre sense de:
massa sol, més café.
2 Els adjectius indefinits són: un, algun, cap o
ningun, cert, altre, mateix, tot, qualsevol, tal, cada un
o cadascun, cada, uns quants, diversos, nombrosos,
ambdós, diferents i sengles.
5 Ambdós equival a els dos i és també molt formal:
Tinc ambdós llibres. En femení, pot mantindre’s
invariable o flexionar (ambdues).
Qualsevol (plural qualssevol) designa un membre d’un
conjunt sense definir quin: un número qualsevol.
8 Quan s’anteposa al nom, mateix va amb l’article i
estableix una relació d’identitat: Vam nàixer el mateix any.
Posposat, és invariable i emfatitza l’entitat designada:
Vindrà la mestra mateix. Ho farem hui mateix.
11 Altre sol anar precedit de un: Un altre ho farà.
Altri té uns usos molt restringits, va precedit de les
preposicions per a o de, i significa ‘una altra persona’:
Això és per a altri.
Hom permet formular frases impersonals: Hom creu
això.
3 El possessiu el seu, la seua, els seus, les seues pot
referir-se tant a un únic posseïdor (el seu pis = el pis
d’ell), com a diversos (el pis d’ells).
Per a l’últim cas, la llengua antiga tenia la forma llur,
llurs, que hui dia només apareix en registres molt
especialitzats.
4 Els possessius tònics solen anteposar-se al nom: la
teua carta, el nostre amic.
A voltes, es posposen al nom i funcionen sense
article: culpa teua, problema seu...
També poden complementar algunes preposicions
(prop, davant, darrere, contra...): prop de tu = prop teu
3 Són invariables els quantitatius massa, prou, més,
menys i gens.
També és invariable força, que equival a molt.
En alguns parlars catalans i balears se sol usar gaire,
gaires com a equivalent de molt en frases negatives i
interrogatives.
4 Prou significa ‘quantitat considerable’ i també
‘quantitat suficient’. Mentre que bastant només
significa ‘quantitat considerable’.
En ocasions, aquesta distinció pot ajudar-nos a
precisar alguns sentits: Hi ha bastants fulls, però no en
tindré prou.
3 Tot fa referència a un conjunt complet i sol
acompanyar un altre determinant: totes les
preguntes, tots eixos dubtes.
Cada també designa un conjunt, però s’adjunta a un
element en singular: cada pregunta, cada dia.
4 Cada un o cadascun designa una entitat d’un
conjunt definit: cada una de les queixes, cadascun
d’ells.
Sengles és un terme molt formal i significa ‘un per
a cada u’: He dut als cinc companys sengles
periòdics.
9 Tal es refereix amb poca precisió a entitats que ja
són conegudes: I tal dia farà un any. Tals errades són
inacceptables.
Cap és invariable i nega l’existència d’entitats que es
poden comptar: No queda cap cirera. Equival a ningun.
10 Els pronoms indefinits són: u, algú, cada u o
cadascú, ningú, altre, altri, tots o tothom, hom,
qualsevol i res.
L’únic que es refereix a objectes i no a persones és
res: Res t’apanya.
Exercici 5.
Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les
indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una
C Vocabulari i pronúncia
barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:

La música
Música en valencià, 2017. Un tast
Entre 2014 i 2015 van _______________ (‘FER QUE UNA COSA DESCANSE SOBRE LA PART Exercici 6.
SUPERIOR’) els instruments alguns dels grups més significatius de l’escena musical en Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t’oferim en
valencià en les últimes dos dècades. Obrint Pas, La Gossa Sorda, els mallorquins el requadre:
Antònia Font, Mugroman, 121 dB, Sant Gatxo... són només alguns dels artistes que van
decidir tancar una etapa més o menys _______________ (‘AL MATEIX TEMPS’). Però,
bagatel·la, celleta, discjòquei, estudiantina, falset, faristol, havanera,
_______________ (‘A PESAR DE, TOT I’) la dimensió de la tragèdia, hem de convindre joglar, lutier, nadala, orgue, xiulet
que no ens hem quedat _______________ (‘QUE HA PERDUT EL PARE O LA MARE’) de bona
música en valencià.
Possiblement, el grup valencià que més projecció té hui dia són els _______________ a) Jordi ha trobat faena com a ____________ en una discoteca de moda.
(‘PROCEDENTS DE GANDIA’) Zoo, formats en 2014 i autors de Tempestes vénen del sud b) Eixe cantant té una veu tan atiplada que és capaç de cantar en ____________.
(2014) i Raval (2017). La música de Zoo _______________ (FONDRE) el rock, l’ska i el
rap, amb unes lletres d’important càrrega social i política, com en els c) Mon fill està estudiant piano i ja sap tocar ______________, peces breus poc formals.
_______________ (‘QUE PRESENTA NOMÉS UN ELEMENT, SIMPLE, QUE NO ÉS DOBLE NI COMPLEX’) d) En el mercat medieval hi ha un ____________ que recita cançons i poemes.
«Estiu» o «Vull», dos cants vitals _______________ (EN ELS QUALS / EN ELS QUE) es
reuneixen conceptes com la identitat _______________ (‘PROPI D’UN CONJUNT’, CONTRARI A e) El so de l’____________ de la catedral és realment impressionant.
INDIVIDUAL) o la lluita de classes. f) Tots tenien en el ____________ la partitura correcta, excepte jo.
Sènior i el Cor Brutal es un grup de rock alternatiu d’esperit americà i influències del g) El violí estava en tan mal estat que només el va poder reparar el millor ____________
country, fundat en 2007. Han publicat sis àlbums, entre els quals L’experiència de Viena.
gratificant (2009), Gran (2011), València, Califòrnia (2013) o El poder del voler (2014).
En Valenciana, Vol. 1 (2017), fan una reivindicació explícita _______________ (DEL h) El mestre va posar la ____________ en el tercer trast del mànec de la guitarra i va
QUAL / DEL QUE) consideren el seu estil propi: valenciana, un terme que simbolitza el
començar a tocar.
pas pel _______________ (‘FILTRE, UTENSILI QUE SERVEIX PER A SEPARAR LES PARTS GROSSES DE i) Com es nota que s’acosta Nadal, tots els xiquets van pel carrer cantant ____________.
LES FINES’) mediterrani i valencià de les influències musicals americanes.
j) L’àrbitre va entropessar amb una jugadora i, en caure, va perdre el ____________.
Amb actuacions molt pròximes al recital poètic i a l’escenificació teatral, els alcoians
VerdCel, actualment radicats _______________ (A / EN) Barcelona, continuen k) Durant la seua estada a Cuba, es va inspirar en els ritmes autòctons i va compondre
_______________ (GERUNDI DE CONSTRUIR) una trajectòria amb múltiples arestes. Els diverses ____________.
seus àlbums són, _______________ (‘MÉS AVIAT, MÉS PROMPTE, MÉS FÀCILMENT’), obres l) Com que toca tan bé la bandúrria, l’han agafat per a l’____________ de la facultat.
_______________ (‘QUE REUNEIXEN MÚLTIPLES DISCIPLINES’), en què la música només és una
faceta més al costat de la literatura, la pintura o el documental. Alguns dels
_______________ (‘DESIGNACIÓ DISTINTIVA D’UNA OBRA MUSICAL O LITERÀRIA’) més importants
de VerdCel són PaísViatge (2006), Sàmara (2008), Els dies del saurí (2012) o
Argilaga (2014). En les seues cançons, es _______________ (PERCEBRE) el compromís Exercici 7.
amb el paisatge, amb la cultura i amb la llengua. Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
També procedeix d’Alcoi la banda de pop rock Arthur Caravan. Es caracteritzen segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres
segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.
sobretot per un ús _______________ (SUPERLATIU DE POTENT) de les guitarres elèctriques
i per la veu _______________ (‘PROFUNDA’) del vocalista, Pau Miquel Soler. Els
continguts de caràcter _______________ (ADJECTIU COMPOST QUE REUNEIX ELS TERMES SOCIAL
I POLÍTIC) estan molt presents en les composicions _______________ (PARTICIPI DE
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
INCLOURE) en els seus tres àlbums: Arthur Caravan (2009), Atles enharmònic (2011) i b2-u04-a01.mp3
Major propòsit (2016).
Una consideració especial mereixen els barcelonesos Mishima, banda formada en
1999 i que es caracteritza per fondre el rock, el pop i la cançó d’autor. Els seus dos
1. SIM___________________ 5. TOR___________________
primers discos van ser _______________ (‘REGISTRATS, ENREGISTRATS’) en anglés. És a
partir del tercer, Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005), que 2. DOL___________________ 6. COM___________________
_______________ (ASSOLIR) un important reconeixement de públic i crítica. 3. ARR___________________ 7. ALB___________________
Posteriorment, publiquen, entre altres, Set tota la vida (2007), Ordre i aventura
4. SOL___________________
(2010), L’amor feliç (2012), L’ànsia que cura (2014) o Ara i res (2017).
El cantautor _______________ (‘PROCEDENT DE BURJASSOT’), Pau Alabajos, serà l’última
estació d’aquest breu tast d’algunes de les millors propostes musicals actuals en
valencià. Alabajos actua _______________ (COM / COM A) cronista de la realitat
valenciana des del seu primer àlbum, Teoria del caos (2008). La consciència social i
Exercici 8.
la identificació amb el País Valencià es fa encara més evident en Una amable, una Escolta atentament aquest dictat. Copia’l i, després, corregeix-lo. En acabar, llig-lo tu
trista, una petita pàtria (2011), que _______________ (INCLOURE) cançons memorables en veu alta, vinculant la forma escrita amb la pronúncia adequada.
com «Inventari». En L’amor i la ferocitat (2016), Alabajos aprofundeix encara més en
la denúncia de la falta de llibertats i en el cinisme hipòcrita que _______________
(‘FREQÜENTMENT, MOLTES VEGADES’) ens embolcalla com a societat. Dos tipus de productes musicals
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u04-a02.mp3

ORAL
Exercici 9.
Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada una,
et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et donarem la
solució i et proposarem una nova operació, així fins a set.
Alguns adjectius compostos que s’han format per l’addició de dos adjectius
simples s’han consolidat com a una paraula unitària: historicopolític,
socioeconòmic, psicolingüístic, grecoromà, etc. Com veus, s’uneixen sense https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
guionet, presenten una o com a vocal d’enllaç i només pot escriure’s accent b2-u04-a03.mp3
gràfic sobre el segon element.
 D Comprensió oral
Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 10, 11 i 12. Després, escolta atentament
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes.
E Habilitats comunicatives: resumir
Fem resums constantment. En fem quan contem com ens ha anat el dia, quan
comentem breument alguna pel·lícula o quan expliquem els moments estel·lars d’un
esdeveniment esportiu. Resumir és, per tant, una competència comunicativa molt
important, que forma part de les habilitats pròpies de qualsevol usuari d’una llengua.

La revolució musical de la primera mitat dels

noranta: el grunge i el brit-pop El primer pas per a fer un bon resum és
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ entendre el sentit global del text (oral
b2-u04-a04.mp3 Resumir o escrit) que hem de resumir.
Si no ho fem així, ens faltaran idees i no
podrem fer un resum complet.

Recorda, per acabar, que en un

La segona erre de la paraula orquestració (com
també de orquestra) apareix per raons
etimològiques. No ocorre igual amb paraules
com ordre o cartró, en què la segona erre
procedeix d’una alteració de la paraula. Per això,
són prioritàries les formes orde i cartó.
Exercici 10.
Respon a les preguntes següents:
resum no cap la teua opinió. Per
tant, no has d’afegir informació, ni
dir mai: jo pense que..., al meu
parer..., estic d’acord amb...
A més, tampoc has d’usar frases
com: l’autor parla de..., en el text es
diu que...
Ara que ja tens les idees bàsiques
del text, desenvolupa-les: una idea
per cada paràgraf.
Lliga’ls amb el connector adequat,
de manera que, amb una ullada,
s’entenga l’estructura del teu text.
1. temperatures registrades
2. previsió per a l’endemà
3. previsió per a la setmana
De fet, és ben probable que actues
així quan algú et demana que li
contes la predicció de l’oratge,
veritat?
Fixa’t en l’exemple que estem
seguint. Si hagueres de resumir eixa
predicció, tal volta et faries un
esquema amb aquestes tres idees:
El segon pas és establir el tema o idea
principal del text en una única frase.
Per a saber si ho has fet bé, comprova
si eixa frase funcionaria com a títol del
text. Si és que sí, vas per bon camí!
A continuació, fes una llista amb totes
les idees que han aparegut al llarg del
text.
Al principi, anota-les totes, per a
començar val la pena que en sobren i
no que en falten.
Per exemple, en una predicció habitual
de l’oratge, podem trobar les idees
següents: temperatures registrades,
previsió per a l’endemà, previsió per a
la setmana, estat del mar, la lluna,
l’índex de pol·len...
Ara és quan ve el moment de
seleccionar les idees més destacades i
descartar les secundàries, perquè en un
resum no pots posar-ho tot. Si no, no
seria un resum!
Amb eixos ingredients, ja pots crear el
teu esquema.

a) Quin disc representa les característiques principals de l’estil grunge?

b) Contra quin estil musical era una resposta el moviment grunge?
c) Quina imatge intentaven transmetre les bandes de grunge?
d) Quin àlbum d’un grup britànic esmentat al text s’allunya de l’estil brit-pop?
Per què?
e) Quin dels grups descrits al text assumeix més clarament l’herència de
The Beatles?
Exercici 13. Expressió escrita.
Escolta de nou l’àudio 4 (comprensió oral). Extrau el tema o la idea principal.
Després, anota totes les idees que han aparegut en el text. A continuació,
selecciona les més importants i descarta les secundàries. Prepara’t un esquema i,
tot seguit, elabora un resum que sintetitze el text original en unes 150 paraules.

Exercici 11. Solucions: de l’ambient, l’associem a celebracions i festivitats,

ens ajuda a distraure’ns, a relaxar-nos, a concen-
trar-nos, a evadir-nos o a somiar. A voltes, és cert,
Exercici 1
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim: a) L’aspecte malgirbat que presentaven i la
també ens destorba o ens aliena, però eixa ja sol ser
la música que posen els altres, habitualment amb un
gestualitat obscena amb què adornaven algunes volum poc adient, que frega o supera el llindar de la
actuacions. b) Ray Charles i Elvis Presley. c) El rock
a) A quin concepte remet el terme grunge? psicodèlic i simfònic. d) És contestatària i
distorsió.
Hi ha, sobretot, dos tipus de productes musicals: els
b) L’escena rock dels huitanta als Estats Units estava focalitzada en... profundament crítica amb l’statu quo. e) Estava
bons i els roïns. És evident que pequem de taxatius i
basat en el pacifisme i el culte a l’amor.
c) Es pot considerar que el punt de partida del brit-pop és el disc... que generalitzar no sol ser quasi mai un bon negoci,
Exercici 2 però tal volta convindrem que, entre els bons,
d) Quins dos grups britànics van mantindre durant els anys noranta una rivalitat a) indissociable de la cultura popular, b) 1968, c) les incloem aquells que tenen la capacitat d’innovar, de
guerres i el bel·licisme, d) ambigua, e) el funk perdurar i de crear escola.
mediàtica? En la banda oposada, entre els roïns, no agrupem
Exercici 3 necessàriament els que han passat sense pena ni
e) Quin disc de Blur és recordat per una cançó que remet a l’estil grunge?
aV, bF, cV, dF, eV glòria. També n’hi ha que han obtingut grans índexs
de vendes i en realitat no valen ni un gallet. Una
Exercici 4 melodia apegalosa, una lletra fàcil i un estil melós
a) a la brutícia a la joventut a la revolució a) molt de, poca, b) cap (o ningun), gens de, poden dur un disc a l’èxit, però no per això deixarà
c) Quantes, prou, d) mateix, tots de ser una obra banal, tòpica i embafosa.
b) la crítica social l’hedonisme l’individualisme
Exercici 5
c) Parklife Definitely maybe Suede penjar / alhora / malgrat / orfes / gandiencs / fon /
Exercici 9
d) Suede i Oasis Suede i Blur Blur i Oasis senzills / en els quals / col·lectiva / sedàs / a / 9 x 4 = 36 | 36 x 3 = 108 | 108 + 46 = 154 | 154 / 2 =
construint / més aïna / multidisciplinàries / títols / 77 | 77 + 18 = 95 | 95 / 5 = 19 | 19 + 17 = 36
e) Song 2 Blur Parklife
percep / potentíssim / fonda / sociopolític /
Exercici 10
incloses / gravats / assoleixen (o assoleix) /
burjassoter / com a / inclou / sovint a) Nevermind (1991), de Nirvana. b) Contra el hard
rock comercial del final dels huitanta.
Exercici 6 c) D’inconformisme, rebel·lia i una certa apatia
a) discjòquei, b) falset, c) bagatel·les, d) joglar, procedent de l’escepticisme. d) Dog man star
e) orgue, f) faristol, g) lutier, h) celleta, i) nadales, (1994), de Suede. Perquè inclou peces de gran
Exercici 12. j) xiulet, k) havaneres, l) estudiantina profunditat dramàtica i una densa orquestració.
e) Oasis.
Exercici 7
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: Les solucions apareixen al final de l’àudio Exercici 11
corresponent. a) a la brutícia, b) l’hedonisme, c) Suede, d) Blur i
Oasis, e) Blur
a) El grunge sorgeix a la ciutat de Washington, a la costa est estatunidenca. Exercici 8
Dos tipus de productes musicals Exercici 12
b) L’àlbum Ten (1991) és el debut de l’emblemàtica banda de grunge Pearl Jam. La música ens acompanya diàriament. Forma part aF, bV, cF, dF, eF

c) El brit-pop fou un moviment musical que només s’implantà a Anglaterra.

d) Un grup paradigmàtic del brit-pop és Radiohead, amb l’àlbum Pablo Honey. Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
e) El disc de debut de Blur, Parklife (1994), els situa de ple com a estrelles del brit-pop. puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 la UA.
l ri II de
ultura n l'aula
Cita C d'octubre, e
al 18 ye ai
Del 2 l/bn6v rrevell
p s:// goo.g u n es de To i
htt es lla c istòria
ició: L ural, h
Expos aisa tge cult c unes.
la Mat
a. P
s no stres lla
oni. Le
patrim

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 5. El segle d’or de la literatura valenciana

s’endinsa en temes intranscendents, replets de jocs lingüístics, equívocs sexuals i un
estil satíric que, sovint, frega amb l’escatologia. Es tracta d’obres com Lo procés de

A Comprensió escrita
les olives o Lo somni de Joan Joan, escrites col·lectivament per autors com Bernat
Fenollar, Jaume Gassull, Narcís Vinyoles o Baltasar Portell, entre altres.
Isabel de Villena (1430-1490) és autora de Vita Christi (publicada el 1497), l’obra més
representativa de la literatura valenciana religiosa del XV, en què s’exalta la devoció
individual i l’impacte emocional de la vida de Crist. Té una evident finalitat didàctica:
Llig el text següent i, després, respon a les preguntes augmentar el fervor religiós de les monges. Per això, Isabel de Villena subratlla les
escenes íntimes i emotives de la infantesa de Jesús i focalitza els personatges bíblics
dels exercicis 1, 2 i 3. femenins com a models vitals.
Joan Roís de Corella (1435-1497) és l’últim gran escriptor del segle XV valencià. Va
L’esplendor literària de la València del XV
conrear la poesia i la prosa. En l’àmbit poètic, va compondre poesia amorosa i
El segle XV és un període de canvis profunds a Europa. El món occidental bastit al religiosa. Quant a la prosa, va escriure nou adaptacions de proses mitològiques
voltant dels preceptes de la cristiandat recorre els últims anys de l’edat mitjana i està d’Ovidi, com ara El plant dolorós de la reina Hècuba o La història de Leander i Hero,
a punt d’enfrontar-se al fet decisiu que es pren com a referència del pas a l’edat d’estil molt retòric. A més, també va escriure proses sentimentals, d’introspecció
moderna: la caiguda de Constantinoble, la capital de l’imperi romà d’orient, en mans psicològica, entre les quals reïx Tragèdia de Caldesa, escrita al voltant de 1458.
dels turcs el 1453.
Aquest fet suposa un terrabastall per a la visió preponderant en occident fins
aleshores. El món, tal com havia sigut concebut durant més d’un mil·lenni, d’ençà de Saps que terrabastall significa ‘soroll fort d’una cosa que cau, de coses
la caiguda de l’imperi romà d’occident l’any 476, deixava de tindre sentit. Les que topen o de colps forts’?
societats feudals escampades per tota Europa entren en un període de
descomposició, una crisi que comportarà la fi de l’edat mitjana i capgirarà el model
cultural i religiós.
En contrast, el segle XV és un temps d’esplendor al Regne de València. Els diversos Exercici 1.
avatars històrics fan de València el centre nuclear de la Corona d’Aragó i
converteixen la capital del Regne en una ciutat culta –amb un estil arquitectònic Respon a les preguntes següents:
propi, el gòtic civil valencià, i una rutilant producció literària– i pròspera –amb un dels
ports marítims més importants de tota la Mediterrània–. a) Quin fet es pren com a referent del final de l’edat mitjana?
A mitjan segle XV, el rei Alfons el Magnànim fixa la Cort a Nàpols. Això implica que, a
València, l’activitat cultural es desplaça sobretot a la xicoteta noblesa ciutadana i,
sense la cotilla de l’àmbit cortesà, la creativitat literària assoleix un desenvolupament b) Quin canvi es produeix en la literatura religiosa del segle XIV al segle XV?
enorme, afavorida per un conjunt de nobles i professionals lliures, amants de les
lletres, que protagonitzen les tertúlies organitzades per Berenguer Mercader i Bernat
c) Com es classifiquen els 128 poemes d’Ausiàs March?
Fenollar.
D’una altra banda, la literatura de tema religiós experimenta una evolució molt
notable: les obres de propagació de les pautes de comportament cristianes, com ara d) Quines obres corals esmentades en el text pertanyen a l’escola satírica valenciana?
Lo Chrestià de Francesc Eiximenis (segle XIV) o els Sermons de Sant Vicent Ferrer
(principis del XV), deixen pas a una prosa religiosa de consum individual i devoció
cristiana, que mena a la reflexió espiritual al voltant de la vida de Crist. e) Quins personatges bíblics focalitza Isabel de Villena en la Vita Christi? Per què?

En aquest context es produeix una eclosió literària extraordinària, que donarà lloc al
segle d’or de la literatura valenciana, compost per un conjunt d’obres i d’autors que
tracten temes eminentment medievals (la fe cristiana, l’amor cortés, la cavalleria...),
però que ja anticipen en alguns aspectes la renovació que comportarà el Exercici 2.
Renaixement (l’admiració pels clàssics grecollatins, l’inici de la novel·la moderna, la Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:
superació dels tòpics trobadorescos...).
Ausiàs March (1400-1459) és, sens dubte, una de les figures cabdals d’aquest període a) L’imperi romà d’occident va caure...
i un referent de tota la literatura europea. Fill i nebot de poetes, March va escriure un b) A mitjan segle XV, la cort del rei Alfons el Magnànim se situa...
total de 128 poemes, que s’han classificat posteriorment en quatre grups: cants
d’amor, cants de mort, cants morals i el Cant espiritual. En els cants d’amor reflecteix c) Quina obra era considerada anònima fins a 2017?
el dramàtic contrast entre l’amor espiritual i l’amor carnal. En els cants de mort d) Joan Roís de Corella és un escriptor que conrea...
mostra planyiment per la mort de la dama i una fonda preocupació pel destí de
l’ànima. Els cants morals tenen un to filosòfic i un afany moralitzant. Mentre que el e) Quin obra de to misogin té un objectiu moralitzant?
Cant espiritual és un únic poema, de to molt personal i sincer, en què un March
angoixat per la por i els dubtes es confessa amb Déu.
a) ...en el segle XIV ...en el segle V ...en el segle XV
La novel·la cavalleresca compon una segona fita literària de la València del XV. L’obra b) ...a València ...a Nàpols ...a Aragó
Curial e Güelfa (escrita entre 1445 i 1448) –considerada anònima fins a 2017, quan va c) Curial e Güelfa Tirant lo Blanc Espill
ser atribuïda al camarlenc d’Alfons el Magnànim, Enyego d’Àvalos (1414-1484)– i, molt d) ...la prosa ...la prosa i el vers ...la novel·la cavalleresca
especialment, la gran novel·la de Joanot Martorell (1413-1465), Tirant lo Blanc (escrita e) Cant espiritual Tragèdia de Caldesa Espill
entre 1460 i 1464), representen una evolució molt notable del gènere narratiu. Les
dos giren al voltant de les peripècies de dos cavallers medievals, Curial i Tirant, que
s’enfronten als enemics de la cristiandat. La versemblança narrativa, el respecte als
codis de l’amor cortés, la profunditat psicològica dels personatges o la crisi de la Exercici 3.
cavalleria són alguns dels temes que apareixen en les dos obres.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
L’Espill o Llibre de les dones de Jaume Roig (1400-1478), escrit probablement cap a
1460, és una obra narrativa en vers. Es tracta d’una sàtira terrible de la societat a) El segle XV és un període de profunda crisi al Regne de València.
d’aleshores i una crítica despietada a les dones, entre les quals només salva la seua
pròpia muller i la Mare de Déu. De to misogin –tot i que amerat d’humor–, presenta un b) El segle d’or de la literatura valenciana supera completament els temes medievals.
objectiu moralitzant últim: advertir els hòmens del perill de les dones. c) La versemblança narrativa és una de les característiques bàsiques de Curial i Tirant.
L’escola satírica valenciana és un gran exemple de la gran vitalitat cultural que es d) Les proses mitològiques de Corella es basen en l’obra clàssica d’Ovidi.
vivia a València cap a finals del XV i principis del XVI. Al voltant de les tertúlies
literàries, es genera una creació coral que s’allunya dels temes profunds i, en canvi, e) En els cants d’amor, March contrasta l’amor espiritual i l’amor carnal.
 Fascicle 5. El segle d’or de la literatura valenciana
B Normativa i gramàtica

B1. El complement directe

1 Alguns verbs, anomenats transitius, sempre
apareixen acompanyats d’un complement: faig
el dinar, he trobat unes claus, necessite diners.
Eixe complement és el complement directe (CD).
2 Els verbs que no demanen un complement
directe s’anomenen intransitius i poden ser de dos
tipus:
• Els que funcionen sols: ja ve, no corregueu!
• Els que exigeixen un règim verbal introduït per una
preposició: renuncia a la beca, consta de dos parts.
3 El CD es construeix generalment sense preposició:
compre pomes, estudie la lliçó, escoltem música, hem
vist un ratpenat, tens hora?
Això ocorre igualment quan el CD el representa una
persona: escolta la mestra, he vist els teus amics,
citaran uns companys seus.

6 Optativament, el CD pot anar amb la preposició a
en els casos següents:
• Quan és un nom propi: he avisat a Maria.
• Si l’introdueixen els pronoms tothom, tots, algú,
ningú, qui, etc.: No han seleccionat a ningú. Agafaran
a qui vulguen.
5 El CD es construeix amb la preposició a en els casos
següents:
• Quan és un pronom personal fort: et criden a tu.
• Quan apareix emfatitzat: a la mare, l’he duta al metge.
• En estructures paral·leles: em busquen a mi i a mon
germà.
4 Fixa’t que el CD es pot convertir en subjecte
passiu si fem la transformació oracional a la veu
passiva: la mestra és escoltada, els teus amics han
sigut vists, uns companys seus seran citats.

7 El valencià distingeix tres tipus de CD: el
determinat, l’indeterminat i el neutre.
A l’hora de substituir-los per un pronom feble, usem,
respectivament, {el, la, els, les}, en i ho.
8 El CD determinat és introduït per l’article definit,
per un demostratiu o per un possessiu: vols este
joguet? = el vols?
També és determinat el CD representat per un nom
propi: hem vist a Irene = l’hem vista.
9 El CD indeterminat apareix sense determinant o
precedit per un indefinit, un numeral o un quantitatiu:
tinc dubtes = en tinc, porten dos paquets = en porten
dos, diuen moltes mentires = en diuen moltes.

12 Els pronoms el, la i en s’apostrofen com l’article
per davant dels verbs que comencen per vocal:
l’adore, n’agafe, la idee.
Els pronoms el, els i en es recolzen en el verb quan
acaba en vocal: porta’l, obri’ls, trenca’n. I adopten les
formes lo, los i ne quan acaba en consonant:
portar-lo, obriu-los, trenqueu-ne.
11 El CD neutre el representa un pronom
demostratiu (açò, això, allò) o una oració: pense que
tens raó = ho pense, vull això = ho vull.
El pronom ho sol sonar quasi sempre [w]: pensa-ho,
ho veu. Només sona com a [o] darrere de
consonant: pensar-ho, tornar-ho.
10 A voltes, el CD es determina pel context. Mira:
Pere té un cotxe nou, demà el portarà.
Si bé el referent del pronom és «un cotxe nou», usem
el i no en perquè, si repetírem eixe referent en la
segona oració, ja apareixeria determinat: demà
portarà el cotxe nou.

B2. El complement indirecte

1 En algunes ocasions, l’acció verbal pot recaure en
un destinatari. Eixe valor l’assumeix el complement
indirecte (CI), que es construeix amb les
preposicions a o per a: Duc un regal per a la xiqueta.
Hem venut el millor abric a eixa clienta.
2 El CI sol al·ludir generalment a persones.
Tot i això, també poden exercir el paper de
destinatari uns altres éssers vius: He comprat menjar
per al gat. Tirarem adob als cítrics. O, fins i tot,
entitats inanimades: Hem afegit un nou capítol al
llibre. No poses tanta sal a l’ensalada.
3 Quan el CI fa referència a la 1a o la 2a persona del
discurs, sempre es representa amb un pronom feble:
Em doneu això? Et dic que no. Ens han dut el moble.
Vos fan cas?
Eixa referència es pot duplicar: Em doneu això a mi?
A tu et dic que no.

6 Tot i això, si volem emfatitzar el destinatari de
l’acció, podem anteposar el CI, mantindre el pronom
i marcar-ho amb una pausa: A Joan, no li agrada el
dolç. Als oncles, els escriurem una postal demà.
5 En canvi, no és convenient duplicar el CI en la resta
de casos, perquè resulta pleonàstic: *Els han venut
una enciclopèdia als meus pares. *Li han donat el
permís a Maria. En aquestes frases, sobra el pronom
inicial.
4 Quan el CI fa referència a la 3a persona del
discurs, podem esmentar el destinatari o
substituir-lo pels pronoms li, els: Han posat una
multa a Pere = Li han posat una multa.
També podem duplicar el CI quan és representat
per un pronom fort: Li han posat una multa a ell.

7 Com has vist, el CI es pot representar amb els
pronoms em, et, ens, vos, li, els.
En contextos molt formals, el pronom vos també
admet la forma us per davant del verb o per darrere
si acaba en vocal: us dic = vos dic, traure-us =
traure-vos.
8 Els pronoms em, et s’apostrofen quan el verb 9 Els pronoms em, et, ens i els es recolzen en el verb
comença per vocal: t’agafe la mà. quan acaba en vocal: porta’m, diga’ns.
Els pronoms li i vos són invariables: li explique, trau-li, vos I adopten les formes me, te, nos, los quan acaba en
portem, portar-vos. consonant: portar-me, contar-te, dir-nos, doneu-los.

ORAL
Exercici 4.
Pronuncia en veu alta aquestes oracions canviant els complements en negreta pel
pronom feble adequat:
a) Ahir vaig preparar jo el dinar, així que hui et toca preparar el dinar a tu.
b) Jo tinc díhuit anys, ma germana té vint-i-un anys i mon germà té quinze anys.
c) Pere va dir que vindria abans que el professor encomanara a Pere eixa faena.
d) Despús-ahir no vas traure la brossa, ahir no vas fer el llit i hui has perdut les claus.
e) He demanat a les teues amigues que porten vi a la festa.
f) Coneixes la nostra oferta? Beu-te tres cerveses i paga només dos cerveses!
Exercici 5.
Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les
indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una
barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:
L’origen de la novel·la cavalleresca
La novel·la cavalleresca és un gènere literari que es desenvolupa _______________
(A / EN) Europa al final de l’edat _______________ (MITJA / MITJANA) i al principi de
l’edat moderna: Curial e Güelfa (1445-1448), Tirant lo Blanc (1460-1464) o El Quijote
(1605-1616) són els seus exponents més paradigmàtics. La característica principal
d’aquestes obres és que el cavaller que les protagonitza ja no és un ésser fantàstic,
capacitat per a executar qualsevol _______________ (‘ACTE DE VALOR’),
_______________ (SINÓ / SI NO) que es tracta, _______________ (SOBRETOT / SOBRE TOT),
d’un home, amb debilitats i ambicions, que l’encerta i s’equivoca, que menja i dorm,
que cau i s’alça, que _______________ (‘AGAFA UNA MALALTIA’) i mor.
La novel·la cavalleresca no naix del no-res ni l’origen s’explica des de l’evolució d’un
únic gènere previ. Per a entendre el sorgiment d’aquestes obres, cal partir de quatre
fonts literàries diferents, _______________ (DE LES QUE / DE LES QUALS) beu en un grau
divers: la matèria de Bretanya, els llibres de cavalleries, les biografies de personatges
reals i les cròniques _______________ (‘PRÒPIES DE REIS’).
La matèria de Bretanya agrupa una sèrie de relats èpics, al voltant de la
_______________ (‘FAULA, RELACIÓ DE FETS MERAVELLOSOS’) del rei Artús, que es van
escriure a Europa entre els segles X i XIV. La matèria de Bretanya va evolucionar al
llarg dels temps i va donar lloc a la matèria artúrica i, posteriorment, a la matèria del
Sant Graal, és a dir, obres en què la _______________ (‘CERCA, BUSCA’) del sant
_______________ (‘COPA PER A CONTINDRE EL VI EN LA CELEBRACIÓ EUCARÍSTICA’) de Crist
_______________ (ESDEVINDRE) el principal fil argumental. Alguns dels autors més
emblemàtics són Chrétien de Troyes (segle XII) i Maria de França (1160-1215,
aproximadament). Entre les obres en occità, destaquen La faula de Guillem de
Torroella (escrita al voltant de 1370) i l’anònim Blandín de Cornualla (segle XIV).
Els llibres de cavalleries són relats més llargs de caràcter fantàstic, evolució de la
matèria de Bretanya i de la poesia èpica medieval, que _______________ (INCLOURE)
molts elements meravellosos i inversemblants, com ara _______________ (DRACS /
DRAGONS), animals mitològics o uns altres éssers sobrenaturals. L’exemple més
significatiu d’aquest gènere és Amadís de Gaula, probablement escrita cap al final del
segle XIV per un autor portugués i _______________ (PARTICIPI DE TRADUIR) lliurement al
castellà per Garci Rodríguez de Montalvo al principi del segle XVI.
Les biografies dels cavallers i altres personatges reals són un subgènere molt habitual
a França al final del segle XIV i el començament del XV. També són _______________
(‘QUE TÉ LLOC SOVINT, HABITUAL’) en aquesta època els llibres de viatges, especialment
_______________ (‘COM A CONSEQÜÈNCIA DE, A PARTIR DE, A CAUSA DE, GRÀCIES A’) l’obra El
llibre del milió o El llibre de les meravelles del món (1300), que conta els viatges de
Marco Polo a la Xina. Aquests dos subgèneres narratius _______________ (REFLECTIR)
fets realistes, de manera que _______________ (AFEGIR) a la narració un ingredient (la
versemblança) que serà bàsic per a entendre el naixement de la novel·la cavalleresca.
Finalment, les cròniques dels monarques representen una quarta font
_______________ (DE QUÈ / DE LA QUE) beuen les novel·les cavalleresques. Les quatres
grans cròniques de la historiografia _______________ (ADJECTIU COMPOST FORMAT PER
CATALÀ I VALENCIÀ) són: El llibre dels fets o crònica del rei Jaume I el Conqueridor
(acabada cap a 1276); la crònica de Bernat Desclot (1288), al voltant del rei Pere III el
Gran; la crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), sobre el regnat de Jaume II el Just; i
la crònica del rei Pere IV el Cerimoniós (1382-1385). Necessàriament realistes, les
cròniques _______________ (CONTEN / COMPTEN) els fets _______________ (‘DIGNE DE
MEMÒRIA’) dels reis, sovint hiperbòlicament i amb un excés de _______________ (‘BONA
VOLUNTAT ENVERS ELS ALTRES’), però sempre dins dels cànons de la versemblança.
a) En el segle XIX, els actors interpretaven ____________ satírics en què debatien
temes intranscendents.
b) Vistos al besllum, s’identificava en eixos papers la ____________ d’un reputat
impressor.
c) La traducció d’aquesta obra és molt complexa perquè conté molts ____________,
paraules que fan referència a realitats exclusives d’aquella cultura.
d) L’alt mandatari va comparéixer a fi d’entonar una ____________ i retractar-se dels
seus depravats actes.
e) La lava va arrasar els boscos en un espectacle ____________ de foc, fum i
crepitació.
f) Els ____________ televisius són una rèplica de les novel·les de to melodramàtic
que es publicaven per fascicles.
g) El gran poeta portugués Fernando Pessoa va signar una important part de la seua
obra amb l’____________ d’Álvaro de Campos.
h) Abans de la invenció del paper, l’escriptura es plasmava sobre ____________.
i) He escrit una novel·la ____________, ambientada en un entorn rural idealitzat.
j) L’impressor, el lloc i la data de la impressió apareixen indicats en el ____________
de l’obra.
k) El discurs va començar amb un ____________ que va captar l’atenció del públic i
el va predisposar positivament.
l) Se sol atribuir la invenció de la ____________ a l’orfebre alemany Johannes
Gutenberg.
Exercici 7.
Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres
segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.

Aquestes quatre _______________ (‘ACCIÓ O EFECTE D’INFLUIR’) _______________ (RAURE) https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/

en la base de la novel·la cavalleresca, que aglutina elements literaris que b2-u05-a01.mp3
_______________ (REMETRE) a diversos subgèneres narratius: _______________ (‘DE
GUERRA’), d’aventures, amorós, humorístic, de costums, psicològic... Tot això provoca
que aquest siga un gènere fonamental i ineludible en l’_______________ (‘TRAJECTE,
CAMÍ, RECORREGUT’) de la narrativa cap a la novel·la moderna. 1. INC___________________ 5. DIT___________________
2. PAN___________________ 6. PAL___________________
3. BES___________________ 7. SAG___________________
4. COS___________________

Exercici 8.
Relaciona les següents frases fetes amb el significat corresponent:

a) Tindre molta lletra menuda 1. Ser útil algú o alguna cosa.

b) Fer tots els papers de l’auca
c) Ficar-se en llibres de cavalleries
d) Parlar com un llibre obert
e) Amb totes les lletres
f) Fer paper
g) Al peu de la lletra
h) Amb diners carxofes i amb paper
milotxes
2. Voler fer coses impossibles.
3. Tindre poder adquisitiu té avantatges.
4. Ser molt sagaç.
5. Segons el sentit literal.
6. Directament, sense dissimular.
7. Expressar-se molt clarament.
8. Canviar d’opinió segons les
circumstàncies

ORAL

C Vocabulari i pronúncia
Exercici 9.
Escolta atentament les set operacions
matemàtiques de l’àudio. Després de
cada una, et donarem cinc segons per a
respondre. Quan passen els cinc segons,
Literatura i grafisme et donarem la solució i et proposarem
una nova operació, així fins a set.
Exercici 6.
Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t’oferim en el
requadre:
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u05-a02.mp3
bucòlic, col·loqui, colofó, dantesc, exordi, filigrana, fulletó,
heterònim, impremta, palinòdia, pergamí, xenisme
 Exemplificar
D Comprensió oral
Els exemples representen la
concreció de la tesi que volem
Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 10, 11 i 12. Després, escolta atentament sostindre:
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes. [tesi] Les serres valencianes
presenten una gran diversitat de
plantes aromàtiques, [exemples]
com ara el timó, el romer, la sajolida,
L’argument de Tirant lo Blanc el fenoll, la sàlvia, l’espígol, etc.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u05-a03.mp3
Habitualment, presentem els
exemples mitjançant una enumeració
en què cada element és separat per
una coma: Els productes alimentaris
valencians, com la taronja, l’orxata, el
torró o el raïm de taula, són exportats
per tot el món.
Per a introduir una successió
d’exemples, solem usar les fórmules
següents: com, per exemple, com ara
o, en textos molt formals,
verbigràcia. Després de per exemple i
verbigràcia, sol aparéixer una coma.
En canvi, com i com ara s’uneixen
sense pausa amb el primer exemple.
Per a acabar una enumeració
d’exemples, usem els punts
suspensius (...) o les fórmules etc.,
etcètera o entre altres.
Exercici 10.
Respon a les preguntes següents:
a) On se situen geogràficament les cinc parts que componen Tirant lo Blanc?
b) Quin personatge groller és ajudat per Tirant en la segona part de l’obra?
c) Què li ocorre a Tirant quan arriba per primera vegada a Constantinoble?
d) Quins són els tres tipus d’amors que es mostren en la novel·la? Exercici 13.
e) Per què Tirant deixa de representar l’ideal cavalleresc en la tercera part de la
Completa les tesis de les oracions següents amb una successió d’exemples:
novel·la?
a) Mon fill s’entreté amb qualsevol joguet...
b) La dieta mediterrània es basa en productes molt saludables...
Exercici 11.
c) Un bon professor de valencià ha de tindre uns certs coneixements de llengües
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim: pròximes...
a) Després de tornar de Terra Santa, el comte Guillem de Varoic...
b) Quin personatge enganya a Tirant i li fa sentir gelosia de Carmesina?
c) Per a Tirant, la quarta part de la novel·la representa...
d) En la segona part, Tirant deslliure l’illa...
e) Hipòlit, el cosí de Tirant, es caracteritza per ser un cavaller... Solucions:
Exercici 1
a) ...es fa ermità ...acaba sent rei d’Anglaterra ...és elegit millor cavaller a) La caiguda de Constantinoble (la capital de
b) Plaerdemavida La Viuda Reposada L’emperadriu l’imperi romà d’orient) en mans dels turcs el 1453.
b) De transmetre les pautes de comportament
c) ...la captivitat ...el purgatori ...el naufragi cristianes, passa a promoure el consum individual
d) ...d’Anglaterra ...de Sicília ...de Rodes de la devoció cristiana. c) Els cants d’amor, els
cants de mort, els cants morals i el Cant espiritual.
e) ...modèlic i ideal ...honest i valent ...que només busca el seu profit d) Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan.
e) En els personatges bíblics femenins, perquè
l’obra té com a finalitat augmentar el fervor religiós
de les monges.
Exercici 12. Exercici 2
a) en el segle V, b) a Nàpols, c) Curial e Güelfa,
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: d) la prosa i el vers, e) Espill
Exercici 3
a) La novel·la conta la trajectòria vital de Tirant des que és un xiquet. aF, bF, cV, dV, eV
b) L’enamorament de Tirant i Carmesina segueix les pautes de l’amor cortés Exercici 4
trobadoresc. a) Ahir el vaig preparar jo, així que hui et toca
preparar-lo a tu. b) Jo en tinc díhuit, ma germana
c) L’amor que sent l’emperadriu per Hipòlit té un component incestuós. en té vint-i-un i mon germà en té quinze. c) Pere ho
va dir abans que el professor li encomanara eixa
d) Tirant desembarca amb el seu exèrcit en les platges del nord d’Àfrica. faena. d) Despús-ahir no la vas traure, ahir no el
vas fer i hui les has perdudes. e) Els he demanat
e) El casament de Tirant i Carmesina es produeix en la part final de la novel·la. que en porten a la festa. f) La coneixes? Beu-te’n
tres i paga’n només dos!
Exercici 5
a / mitjana / proesa / sinó / sobretot / emmalalteix o
emmalaltix / de les quals / reials / llegenda / recerca /
E
calze / esdevé / inclouen / dracs / traduït / freqüents
Habilitats comunicatives: exemplificar
/ arran de / reflecteixen o reflectixen / afigen,
afegeixen o afegixen / de què / catalanovalenciana /
conten / memorables / benvolença / influències /
rauen / remeten / bèl·lic / itinerari
De vegades, necessitem exemplificar, posar exemples al voltant d’un tema per a
esclarir completament què volem dir. Potser no ens hem explicat amb prou claredat, Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
o potser és que exposem un tema certament dens. Tant fa: amb un bon exemple, Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
il·luminarem el nostre discurs.
Especialment en textos expositius i
argumentatius, l’ús dels exemples és
un recurs bàsic que pot ajudar-nos a
complir amb èxit el nostre propòsit
comunicatiu.
En aquests casos ja no ens referim a
inserir una successió d’exemples,
sinó a desenvolupar-ne un, que
esdevindrà un cas paradigmàtic de
la tesi que defensem. Podem usar
exemples genèrics o més concrets.
Mira:
[tesi] El professorat de les nostres
escoles i els nostres instituts ha de
ser un model de comportament i
d’aprenentatge per a l’alumnat, que
incite a assolir nous coneixements i a
estimar totes les matèries.
[exemple genèric] Per exemple, un
professor que tinga curiositat pel seu
entorn mediambiental, social o
cultural, els transmetrà eixa
inquietud amb més eficàcia que no
un professor que no en tinga gens.
[exemple concret] En el meu cas,
recorde amb molt d’afecte el mestre
de cinqué, que va ser el qui em
despertà l’amor per la muntanya.
Quan acabe l’exemple, recorda que
hem de reprendre el fil discursiu on
l’havíem deixat.
Exercici 6
a) col·loquis, b) filigrana, c) xenismes, d) palinòdia,
e) dantesc, f) fulletons, g) heterònim, h) pergamins,
i) bucòlica, j) colofó, k) exordi, l) impremta
Exercici 7
Les solucions apareixen al final de l’àudio corresponent.
Exercici 8
a4, b8, c2, d7, e6, f1, g5, h3
Exercici 9
27 x 4 = 108 | 108 – 27 = 81 | 81 x 3 = 243 | 243 + 72
= 315 | 315 / 9 = 35 | 35 + 57 = 92 | 92 / 4 = 23
Exercici 10
a) La primera a Anglaterra, la segona a Sicília i
Rodes, la tercera a Constantinoble, la quarta al
nord d’Àfrica i la cinquena de nou a Constantinoble.
b) Felip, el fill del rei de França. c) S’enamora
perdudament de la princesa Carmesina. d) Amor
honest, amor profitós i amor viciós. e) Perquè, en
enamorar-se, abandona els afers bèl·lics i, gelós,
assassina un innocent.
Exercici 11
a) es fa ermità, b) La Viuda Reposada,
c) el purgatori, d) de Rodes, e) que només busca el
seu profit.
Exercici 12
aF, bV, cV, dF, eV
Exercici 13 (solució orientativa)
a) Mon fill s’entreté amb qualsevol joguet, com ara
puzles, cotxets, animals, sonalls... b) La dieta
mediterrània es basa en productes molt saludables,
per exemple, la tomaca, la lletuga, la ceba, l’oli
d’oliva, el raïm, etc. c) Un bon professor de valencià
ha de tindre uns certs coneixements de llengües
pròximes, com el castellà, el gallec, l’anglés, el
francés, l’occità o l’italià, entre altres.
 l
ultura talla
Cita C ctubre, a Cas lla
d'o LV7M
J
i Casta
21 i 22 o.gl/q Valor
:// g o E nr ic a d el
https tasia - s, firet
d e la Fan a tra litzade
a
Fir ies i te s...
literàr ndalle
Rutes r ènc ies, ro
onfe
libre, c

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 6. Les llengües

A
Saps que cosmovisió és la manera de concebre i d'interpretar l'univers?
Comprensió escrita
Exercici 1.
Llig el text següent i, després, respon a les preguntes
Respon a les preguntes següents:
dels exercicis 1, 2 i 3.
a) Quines manifestacions del llenguatge permeten transmetre informació molt concreta?
El multilingüisme
El llenguatge és la facultat cognoscitiva humana que ens permet adquirir una llengua b) Quin model lingüístic inspira els registres formals?
de manera natural i que ens habilita per a comunicar-nos mitjançant eixe sistema de
signes. Podem expressar els nostres pensaments o sentiments mitjançant diverses
opcions artístiques, com ara la música, les arts plàstiques, la dansa... Tanmateix, les c) Què es va aconseguir amb l'impuls del MECR?
llengües naturals com a manifestació del llenguatge ens permeten enviar a un
receptor informació amb molta precisió. Tots els humans portem una gramàtica
interioritzada que ens permet adquirir les destreses lingüístiques per a crear i d) En quants nivells classifica l'aprenentatge de les llengües el MECR?
comprendre missatges i, per tant, per a comunicar-nos. És el que Noam Chomsky va
anomenar gramàtica universal.
e) Quin avantatge té per a un individu parlar més d'una llengua?
Cada llengua esdevé un vehicle d'expressió que es vincula amb una cosmovisió i una
tradició cultural determinada. Així, com a instruments de comunicació i
d’interpretació de la realitat, totes les llengües són igualment vàlides. A hores d'ara, al
món es parlen vora sis mil llengües, amb diferents situacions i estatus. En aquest
sentit, la UNESCO alerta que al voltant de la mitat d'aquestes es troben en perill Exercici 2.
d'extinció.
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:
L'existència de la diversitat lingüística arreu del planeta és un fet innegable que, de
vegades, s'amaga darrere de situacions sociolingüístiques adverses i injustes. Així a) Quantes llengües hi ha al món?
doncs, la immensa majoria dels estats són plurilingües, al marge del reconeixement
oficial que tinguen o no els diversos idiomes que s'hi parlen. Aquesta diversitat és un b) Quantes llengües es troben en perill d'extinció actualment?
patrimoni cultural de la humanitat pel qual hauríem de vetlar. El cervell dels humans c) Quines llengües coexistien en l'Europa meridional i occidental del Renaixement?
està adaptat per a ser plurilingüe: per exemple, en el Renaixement convivien les
llengües vernacles amb les clàssiques, de manera que a l'Europa meridional i d) Quan es considera que un parlant és competent en una llengua?
occidental s'usava el llatí en l'àmbit del coneixement, mentre que els ciutadans feien e) Quan va impulsar el Consell d'Europa el MECR?
servir en el seu dia a dia les llengües romàniques, és a dir, les seues llengües maternes
provinents del llatí, que havien experimentat un procés d'evolució propi que les
acabaria convertint en sistemes lingüístics diferents. a) Justament n'hi ha sis mil La mitat, tres mil Al voltant d’unes sis mil
b) Vora la mitat Quasi totes La mitat de les que hi ha a Europa
Les situacions de llengües en contacte són ben freqüents i això ajuda a fer créixer el
c) El llatí i el grec només El llatí i les llengües romàniques Les llengües vernacles únicament
nombre de parlants realment o potencialment multilingües o, almenys, bilingües. No
d) Quan és bilingüe Quan domina tots els registres Quan escriu en model estàndard
obstant això, aprendre llengües no equival a assolir una competència plena ni a
e) A primeries del segle XXI En encetar-se el segle XX A l'acabament del segle XX
adquirir el grau d'implicació social que mena a usar-les. Normalment, es considera
que un parlant és prou competent en una llengua quan coneix els diversos registres
en què s'usa, per bé que és el domini dels registres formals (inspirats en el model
lingüístic estàndard) el que atorga a l'usuari una capacitat lingüística apta per als
àmbits d'ús acadèmic, administratiu o periodístic, entre altres.
Vora la mitat de la població europea és bilingüe i el multilingüisme és un avantatge
en un món multicultural. En encetar-se el segle XXI, el Consell d'Europa va impulsar el
Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), a fi de proporcionar
unes bones bases comunes per a la descripció d'objectius, continguts i mètodes per a
l'aprenentatge de llengües. L'any 2001 va ser declarat Any Europeu de les Llengües:
el multilingüisme passava de ser un fet a tindre un reconeixement i a gaudir d'un
ampli ventall de propostes metodològiques al voltant de l'aprenentatge,
l'ensenyament i l'avaluació de les llengües. El MECR estructura les competències
lingüístiques en sis nivells: l'inicial (A1), el bàsic (A2), l'elemental (B1), l'avançat (B2),
el funcional (C1) i l'expert (C2). Per tant, des d'aleshores, aquesta classificació és la
que seguim en l'estudi i l'aprenentatge de tots els idiomes.
La generalització del plurilingüisme individual comporta la consolidació del
multilingüisme social. És a dir, com més persones coneguen més i més llengües i les
usen sense prejudicis ni pors, més es refermarà la convivència lingüística, cultural i
social. Com a conseqüència inherent, tots els components d'eixa societat estaran en
millors condicions i tindran millor actitud per a aprendre noves llengües.
Exercici 3.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
benvinguda! ongi
etorri! a) Ens podem expressar a través de la pintura.
benvenuto!
bienvenue! b) Hi ha llengües que comuniquen informació més fàcilment que altres.
welcome! benvida! c) Totes les llengües del món es troben en situacions semblants.
d) En la majoria dels estats hi ha més d'una llengua.
e) Algunes de les llengües del món poden desaparéixer.
 Fascicle 6. Les llengües
B Normativa i gramàtica

B1. Les preposicions i les contraccions

1 Les preposicions enllacen elements de l'oració i
estableixen relacions diverses, com ara pertinença,
companyia, situació, direcció, destinació, causa, etc.:
• És el mòbil de Manel.
• He telefonat a Sílvia.
• Estic en el parc amb Anna.
2 Les preposicions poden ser àtones o tòniques.
Les àtones ens permeten expressar una gran
quantitat de valors i són les següents: a, amb, de,
en, per.
3 Entre les àtones també hi ha les preposicions
compostes cap a, des de, fins a, per a, com a.
Són tòniques les preposicions de localització: davant,
darrere, dins, fora, damunt, davall, baix, dalt, que poden
anar seguides de de: dins del cercle o dins el cercle.

6 Per a indicar presència en un lloc, usem en davant
de nom sense determinant o amb indefinits,
quantitatius, demostratius i relatius. Podem usar en o
a davant d'un article definit:
• Maria viu en este carrer.
• Estic a la plaça o en la plaça.
5 Hi ha un bon grapat de locucions preposicionals: a 4 Les preposicions tòniques tenen un significat més
través de, al cap de, al llarg de, d’acord amb, de por de, concret que les àtones.
en virtut de, en contra de, a favor de, a canvi de, a Són les següents: contra, entre, envers, malgrat,
causa de, per culpa de, al costat de, per mitjà de... segons, durant, sense, sobre, sota, ultra, vora, vers...

7 Usem la preposició a davant d'un topònim o per a
indicar les hores, les parts del dia, el mes o l'estació
de l’any:
• Marc viu a Mutxamel.
• A la nit m’entra la son.
• Al gener és el meu aniversari i a l’estiu el de mon cosí.
8 Per a indicar el començament i el final d'un
període o d'un trajecte, usem en correlació les
preposicions des de – fins a, o bé de – a:
• He caminat des de la fira fins a la farmàcia.
• Les rebaixes són de gener a febrer.
9 La locució com a pot tindre valor comparatiu. Si hi
ha un article definit o indefinit es perd la a:
• Cauen com a mosques.
• Plores com un xiquet.
També té valor predicatiu, equivalent a en qualitat de:
• Et parle com a amic.

12 Les preposicions a, de i per es fonen amb els 11 Cap a perd la a davant d'adverbis començats per 10 Fins a perd la a davant d'alguns adverbis, de la
articles definits el, els i formen les contraccions al, a i davant de aquest, aqueix i aquell: conjunció que, de la forma verbal fa i dels dies de la
als, del, dels, pel, pels: • Va cap avant i cap arrere. setmana amb valor adverbial:
• Ho fa tot pels seus fills. • Vine cap ací ara mateix! • Adéu, fins després!
Si l'article s’apostrofa en la paraula següent, no fem • Has d'anar cap aquella direcció. • Fins que no arribe jo, no te'n vages.
la contracció: • Les rebaixes no començaran fins dilluns.
• Laia ha pujat a l'arbre.
• L’oncle ve de l'hospital.

B2. Els connectors

1 Els connectors textuals són les paraules que
uneixen els diferents paràgrafs d'un text (escrit o
oral) i que ens permeten organitzar la informació i
relacionar les idees.
Amb els connectors podem:
2 Introduir un tema: d'entrada, de bell antuvi, per
començar...
Marcar l’orde de les idees o classificar-les: en primer
lloc, en segon lloc, primerament, a continuació,
finalment, seguidament, d'una banda, d'altra banda...
3 Incorporar exemples o resums: per exemple, com
a mostra d'açò, com ara, és a dir, en altres paraules,
en resum, en poques paraules...
Aprofundir en el tema: a més a més, així doncs, per
tant, en conseqüència, encara més, per a incidir...

6 Els connectors oracionals ens permeten establir
relacions entre les diferents parts d’una oració i
expressar valors com la causa, la condició, la
conseqüència, l’objecció, l’oposició o la finalitat.
5 Concloure: fet i fet, comptat i debatut, en conclusió,
per concloure, com a recapitulació, així doncs, en
definitiva, en resum, finalment...
4 Referir-nos al temps i a la distribució del text:
abans, ara, adés, després, anteriorment, en el
mateix moment, alhora, posteriorment, més
endavant, més amunt, més avall, tot seguit, a
continuació...

7 Indiquen causa: perquè, vist que, a causa de, com
que, ja que, gràcies a, per culpa de, atés que, donat
que, degut a...
Indiquen condició: a condició de, en cas de, si,
amb que...
8 Indiquen conseqüència: doncs, en conseqüència, per
tant, per això, de manera que, per aquest motiu, cosa que,
per consegüent...
Indiquen objecció (és a dir, un obstacle que no impedeix
l’acció): malgrat que, tot i que, encara que, a pesar de...
9 Indiquen oposició o contrast: En canvi, no obstant
això, tanmateix, ara bé, per contra, contràriament, en
lloc de...
Indiquen finalitat: per tal de, perquè, a fi de, amb
l'objectiu de, per tal de...

Exercici 4. Exercici 5.
Ompli els buits amb les locucions preposicionals corresponents que hi ha al requadre: Ompli els buits del text amb les paraules adequades, d'acord amb les indicacions que
apareixen entre parèntesis. Si t'oferim dos paraules separades per una barra (/), tria'n
una. Si t'oferim un verb en infinitiu, conjuga'l:
en vista de, arran de, al voltant de, al cap de, a còpia de, a causa de,
a mitjan, en compte de

Llengües que moren, llengües que ressusciten

a) Carme estava fent volar el dron _______________ terra i per això el va estavellar.
b) Laia ha sigut molt constant i, _______________ practicar i d'estudiar, ha aprovat
l'examen.
c) He hagut d'anar a rehabilitació _______________ l'accident de trànsit.
d) Necessite parlar amb la directora del banc _______________ la hipoteca.
e) Ho fas tot a l'inrevés. Has fet les meues tasques _______________ les teues!
f) El cantant va repetir la seua cançó més famosa _______________ les peticions
del públic.
g) Enguany agafaré les vacances _______________ juliol.
h) Finalment, el van readmetre en l’empresa _______________ sis mesos.
De les _______________ ('PROP DE', PREPOSICIÓ) 6000 llengües que hi ha al món, la
majoria _______________ (PRESENT DE SER) parlades per poques persones.
_______________ (PRONOM DEMOSTRATIU NEUTRE DE PRIMER GRAU) ocorre, _______________
(SOBRE TOT / SOBRETOT), amb petits grups ètnics d'Àfrica, Àsia, Amèrica
_______________ (O / U) Oceania. _______________ ('DESGRACIADAMENT', PARAULA
DERIVADA DE AURA), la UNESCO calcula que cada dos setmanes desapareix una llengua i,
per tant, si la situació no millora, el pròxim _______________ ('PERÍODE DE MIL ANYS')
_______________ (NO MÉS / NOMÉS) comptarem amb un _______________ ('TERCERA
PART ') de les llengües parlades actualment.
Una llengua mor quan no queda _______________ (NINGÚ / NINGUN) que la parle.
Moltes vegades, la desaparició d'una llengua comporta també la _______________
(PERDUDA / PÈRDUA) d'un patrimoni cultural i d'una part de _______________ (L' / LA)
identitat dels seus parlants, ja que qualsevol persona podria dominar a la perfecció una
llengua _______________ ('QUE ÉS D'UN ALTRE PAÍS') però, sense el seu propi idioma, no
podrà expressar completament les seues sensacions ni algunes coses que van
_______________ ('UNIDES, RELACIONADES, VINCULADES') a la seua llengua i a la seua cultura.
La reducció progressiva i _______________ ('QUE NO ES POT REMEIAR') de la diversitat
lingüística, és a dir, la mort de les llengües, _______________ (PRESENT DE TINDRE)
alguns exemples amb noms propis.
El 26 de desembre de 1777 va morir a Mousehol (Cornualla, Anglaterra) Dolly
Pentreath, la darrera parlant del còrnic, llengua _______________ (PARTICIPI DE NÀIXER)
al voltant del segle VII i pertanyent al grup cèltic de la família indoeuropea,
_______________ (PARTICIPI DE INCLOURE) en el subgrup britànic (junt amb el bretó i el
gal·lés) i emparentada amb el subgrup gaèlic (irlandés, escocés i manx). Tanmateix, el
1904, una publicació del poeta Henry Jenner va impulsar el _______________ (ACCIÓ
QUE SIGNIFICA 'SORGIR DE NOU') d'aquesta llengua a partir de l’escriptura i, actualment, es
calcula que al voltant de 2000 persones saben parlar còrnic amb _______________
('QUALITAT DE FLUID').
El 10 de juny de 1898 va morir a l'illa de Veglia (Croàcia) Tuone Udaina, considerat el
darrer parlant del dàlmata, una llengua pont entre el grup romànic occidental i el
_______________ ('LLENGUA QUE ES PARLA A ROMANIA'). No obstant això, el lingüista italià
M. G. Bartoli va recollir la informació necessària per a fer-_______________ (HO / NE)
una monografia: Das Dalmatische (1906).
El 8 d'octubre de 1992 va morir en la regió caucàsica de Tevfik Esenç l'últim parlant
de la llengua ubykh. Tanmateix, aquest idioma ja havia mort abans d'aquest
_______________ ('FET QUE S'ESDEVÉ'), ja que si una llengua serveix per a comunicar-se
i l'usuari d'aquesta no la pot usar amb _______________ (NINGÚ / GENS) més, ja no està
realment viva.
Al llarg de la història hi ha diverses mostres de llengües «mortes» que han
_______________ ('TORNAR DE LA MORT A LA VIDA, REVIURE, RESSUSCITAR') d'una manera més
o menys intermitent en certs àmbits; aquest és el cas, per exemple, del llatí o del grec
clàssics, a causa del prestigi _______________ ('ACONSEGUIT, OBTINGUT') com a llengües
de cultura i amb una _______________ (VASTA / BASTA) tradició d'escriptura literària. Exercici 7.
Així, pocs mesos després d'acabar la Segona Guerra Mundial, es va fundar l'estat Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
d'Israel, que va ressuscitar l'hebreu (idioma de la família afroasiàtica, inclòs en el grup segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres
semític) com a llengua oficial. L'hebreu havia format part de la tradició cultural segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.
escrita jueva al llarg de més de vint segles, malgrat que se n'havia reduït l'ús oral. Ja
ho _______________ (IMPERFET DE DIR) els clàssics: verba volant, scripta manent, és a
dir, les paraules dites desapareixen, les escrites _______________ (ROMANDRE).
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u06-a01.mp3

1. FIL___________________ 5. REV___________________
2. FOG___________________ 6. AMB___________________

C Vocabulari i pronúncia 3. PRO___________________

4. REL___________________
7. VES___________________

Cultures i costums

Exercici 6. Exercici 8.
Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t'oferim en el
Relaciona les següents frases fetes amb el significat corresponent:
requadre:
a) Acabar com el ball de Torrent. 1) Amb molta publicitat.
muixeranga, nanos i gegants, tabalet, verema, mocadorada, la Moma, b) Posar en dansa a algú. 2) Ficar a algú en un embolic.
cordada, castellers, cercavila, cançons de batre, dolçaina, correfoc c) Qui no té la vespra no té la festa. 3) Estar molt distret.
d) Dies de molt, vespres de poc. 4) Cal gaudir la festa i també els dies
a) A la tardor comença la _______________ i algunes famílies recullen el raïm com es e) Amb tabal i dolçaina. previs.
feia tradicionalment. f) A l'any del batre, si no és enguany a 5) Acabar molt malament.
b) Demà hi haurà una _______________ que recorrerà tot el carrer amb música i l'altre. 6) Els moments d'abundància solen
disfresses. g) Pensar en la mona de Pasqua. alternar amb els d'escassesa.
h) Tindre cara de Dijous Sant i fets de 7) Per tradició s'estrenen peces de roba
c) Eixa colla va tocar amb la _______________ i el _______________ La manta al coll. en esta data.
Carnestoltes.
d) Els xiquets es queden bocabadats en veure els _______________ , pels cabots i) El Diumenge de Rams, qui no estrena 8) Si una cosa no es pot fer en un
dels uns i l'alçada dels altres. no té mans. moment, ja es farà en un altre.
9) Ser hipòcrita.
e) El 9 d'octubre els fadrins valencians regalen la _______________ a les nóvies, que
consisteix en un mocador ple de dolços de massapà.
f) La _______________ és tronadora, són desenes de coets esclatant l’un darrere
ORAL
de l'altre!
Exercici 9.
g) La _______________ és la melodia que acompanya la formació de les torres Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada
humanes, mentre els _______________ van fent el castell humà. una, et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et
donarem la solució i et proposarem una nova operació, així fins a set.
h) Pep Gimeno «el Botifarra» és un artista valencià que ha recuperat algunes de les
_______________ que cantaven els nostres avantpassats quan feien les faenes agrícoles.
i) En el _______________, la multitud fuig corrent mentre dracs i dimonis encenen
tot tipus de focs d'artifici. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u06-a02.mp3
j) Vam anar a veure la dansa de _______________, en què es representa la lluita
entre la virtut i els vicis.
 Argumentar
D Comprensió oral
L'estructura típica del text
argumentatiu és:
Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 10, 11 i 12. Després, escolta atentament 1. Presentació del tema
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes. 2. Exposició dels arguments
3. Conclusió
L'origen de les llengües
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ Podem usar diversos tipus
d'arguments: d'autoritat,
b2-u06-a03.mp3
d'experiència personal, científics,
morals, de progrés, de tradició, etc.
Mira els exemples respectius:
• La UNESCO afirma que la mitat de
les llengües estan en perill d'extinció.
• Els productes barats són pitjors:
vaig comprar una nevera barata i tot
se’m feia malbé.
• Segons estudis científics, el tabac té
substàncies nocives i cancerígenes.
• Moltes religions estan en contra de
l'avortament.
• La tauleta tàctil és tan útil que
podria substituir la lletra impresa.
• Si sempre s'ha demanat cita per
telèfon, per què ara s’ha de fer per
internet?
Exercici 10.
Respon a les preguntes següents:
a) En què consisteix la doble articulació del llenguatge?
b) Quin tret físic tenim els humans que ens permet articular una gran diversitat de
fonemes?
c) Per on van arribar a Amèrica els primers colonitzadors?
d) Quina va ser la primera protollengua reconstruïda?
ORAL
e) En què consisteix el mètode comparatiu?
Exercici 13.
Digues, almenys, tres arguments a favor o
Exercici 11. en contra dels temes següents:
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim: a) L'ús dels robots de cuina
a) Què significa Homo loquens? b) L'alimentació exclusivament vegetariana
b) Per a què fem servir principalment la llengua? c) El pagament amb targeta de crèdit
c) On es creu que va sorgir la primera llengua? d) L'ús de la tecnologia en la docència
d) Com s'anomena la teoria lingüística que determina uns principis comuns per a
totes es llengües?
e) Què va originar la diversitat lingüística?
Solucions:
a) L'home que pensa L'home que parla L'home que sap
b) Per a llegir missatges Per a perfeccionar la fonètica Per a comunicar tot tipus d'informació
Exercici 1
c) A l'Àfrica. Al bosc mediterrani A Euràsia a) Les llengües naturals. b) El model estàndard.
d) Arbre genealògic Gramàtica universal Aparell fonador c) Es van establir objectius continguts i mètodes
e) L'expansió humana La doble articulació L'aparell fonador comuns per a totes les llengües per tal de
facilitar-ne l'aprenentatge. d) En sis nivells.
e) Facilita aprendre'n de noves.
Exercici 2
Exercici 12. a) 6000, més o manco. b). Vora la mitat. c) El llatí i
les llengües romàniques. d) Quan domina tots els
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: registres. e) A primeries del segle XXI
Exercici 3
a) Hi ha hui dia diverses espècies de primats que fan servir monemes i fonemes aV, bF, cF, dV, eV
per a expressar-se. Exercici 4
a) arran de, b) a còpia de, c) a causa de,
b) La llengua reflecteix la visió del món de cada comunitat lingüística. d) al voltant de, e) en compte de, f) en vista de,
g) a mitjan, h) al cap de
c) Segons Noam Chomsky, totes les llengües tenen les mateixes regles
gramaticals. Exercici 5
vora / són / Açò / sobretot / o / Malauradament /
d) Els primats bípedes no es van poder adaptar a la sabana i van haver mil·lenni / només / terç / ningú / pèrdua / la /
d'anar-se'n. estrangera / lligades / irremeiable / té / nascuda /
inclosa / ressorgiment / fluïdesa / romanés / ne /
esdeveniment / ningú / reviscolat / assolit / vasta /
e) L'Homo sapiens va poder adaptar-se a altres biomes i, consegüentment, deien / roman
colonitzar tot el món.
Exercici 6
a) verema. b) cercavila. c) dolçaina, tabalet.
d) nanos i gegants. e) mocadorada. f) cordada.
E
Habilitats comunicatives: argumentar
g) muixeranga, castellers. h) cançons de batre.
i) correfoc. j) la Moma
Exercici 7
Les solucions apareixen al final de l’àudio corresponent.
Argumentar és una habilitat que ens permet expressar el nostre punt de vista i
defendre l'opinió que tinguem sobre qualsevol tema. Argumentar correctament
implica plantejar amb eficiència i claredat les nostres idees i saber refutar les Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
contràries amb arguments sòlids. En última instància, un bon argumentari és la clau Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
per a convéncer el nostre interlocutor.
Quan argumentem, fem ús
d'adjectius valoratius: bo, dolent,
positiu, negatiu, nefast, immillorable,
perniciós, incalculable, meravellós,
hipnòtic, excel·lent, irreparable...
Exposem arguments tant a favor de
la nostra tesi, com en contra de la
tesi contrària. Per exemple:
• El transport públic preserva el medi
ambient, mentre que l'ús del cotxe
particular provoca col·lapses de
trànsit i més contaminació.
Per a defensar les nostres idees,
utilitzem connectors que indiquen
conseqüència i que generen una
sensació d'adhesió lògica per part
del receptor: ja que, perquè, així
doncs, per tant, en conclusió, en
conseqüència, de manera que...
Per a refutar la tesi contrària, usem
conjuncions adversatives que
generen una predisposició negativa
en el receptor: però, sinó, encara que,
malgrat que, tot i això, a pesar d'això,
no obstant això, tanmateix...
En un text argumentatiu no podem
usar atacs ad hominem, és a dir,
crítiques personals als defensors de
la tesi contrària. Si ho fem, perdrem
la batalla dialèctica i estarem sent
barroers i maleducats.
Exercici 8
a5, b2, c4, d6, e1, f8, g3, h9, i7
Exercici 9
32 - 15 = 17 | 17 + 26 = 43 | 43 x 2 = 86 | 86- 29 = 57
| 57 / 3 = 19 | 19 x 8 = 152 | 152 - 94 = 58
Exercici 10
a) Consisteix en un nombre limitat de fonemes que
permet crear infinitat de missatges. b) El descens
de la laringe. c) Per l'estret de Bering. d) El
protoindoeuropeu o l'indoeuropeu comú. e) En la
cerca de similituds lèxiques i fonètiques que
presenten les llengües que es volen comparar.
Exercici 11
a) L'home que parla. b) Per a comunicar tot tipus
d'informació. c) A l’Àfrica. d) Gramàtica universal.
e) L'expansió humana.
Exercici 12
aF, bV, cF, dF, eV
Exercici 13 (solució orientativa)
a) A favor: estalvies temps cuinant, no embrutes
tant, facilita l'elaboració de plats. En contra: els
menjars no ixen tan saborosos, gastes més llum, es
perd la transmissió de les receptes tradicionals. b)
A favor: no pateix cap animal, és barat, fas la
digestió més lleugera. En contra: no pots menjar en
alguns restaurants, manca de proteïnes i d'altres
vitamines, és un hàbit poc estés socialment. c) A
favor: no és necessari dur diners damunt, pots fer
compres en la xarxa, controles l'historial de les
despeses. En contra: has de pagar el manteniment,
en algunes botigues no l’accepten, poden furtar-te
diners si la perds i no ho denuncies ràpidament. d)
A favor: capta l'atenció de l'alumnat, fa més
dinàmiques les explicacions, facilita l'autoaprenen-
tatge. En contra: pot distraure l'alumnat, requereix
despeses econòmiques, pot relegar la tasca del
professor.
 l
ultura hores,
Cita C embre, a les 18 lacant
ov itària d
'A
4 de n nivers
e u U om
a la S l/rjpY ció:
/goo.g 'anima
https:/ til i tallers d
a infan
Cinem
òpolis
Zootr

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 7. Reptes esportius

El contrast entre l’èxit d’Amundsen i la decepció de Scott encara es va engrandir
més com a conseqüència del final de les dos expedicions: mentre que Amundsen i

A Comprensió escrita els seus quatre acompanyants van tornar sense entrebancs al camp base, l’expedició
britànica, que a penes anava amb un mes de retard, va haver d’afrontar un oratge
molt advers, que els va debilitar fins a la mort a causa del fred extrem i la falta
d’aliments.

Llig el text següent i, després, respon a les preguntes

Saps que inuit és sinònim de esquimal i fa referència als habitants dels
dels exercicis 1, 2 i 3. pobles àrtics que s’estenen per Alaska, Canadà i Groenlàndia?

La conquesta dels confins de la Terra

Arribar sempre un pas més enllà és una de les característiques més definidores de
l’espècie humana, que explica la nostra evolució i la nostra idiosincràsia. Aquest afany
té un anvers i un revers, una cara i una creu, com tot en la vida –o, almenys, com tot
el que fem els humans en la vida–: igual que ens serveix per a millorar, per a
prosperar, per a sadollar les nostres ànsies de saber, també l’usem per a destruir, per
a anorrear els contraris, per a sembrar el mal. És una qüestió, doncs, d’enfocament.
Anar un poc més lluny que cap altre humà ens estimula, incentiva la competitivitat i
ens fa traure el millor que tenim: la imaginació, l’esforç, la perseverança, la lluita per la
supervivència, la conquesta de l’èxit. Per regla general, en aquest propòsit apareix
com a element fonamental la figura de l’oponent, de l’antagonista: Poulidor i
Anquetil, Russell i Chamberlain, Karpov i Kasparov. Sense aquesta dualitat, és Exercici 1.
probable que no hagueren sigut possibles les grans gestes humanes, com ara les Respon a les preguntes següents:
conquestes del pol nord i del pol sud.
El pol nord geogràfic és el punt més septentrional de la superfície del nostre planeta, a) Per què és tan important la figura de l’antagonista en els grans reptes?
els 90° de latitud nord, amb el qual convergeix l’eix de rotació de la Terra. Es troba
situat al bell mig de l’oceà glacial Àrtic, un mar de conca quasi circular, format encara
majoritàriament per aigua congelada –malgrat el desglaç provocat per l’escalfament b) Quines característiques presenta l’oceà glacial Àrtic?
global–, subsidiari de l’oceà Atlàntic i rodejat per les terres de Groenlàndia, Canadà,
Alaska, Rússia i Noruega.
c) Qui encapçalava l’expedició que va acabar morint de fam a Sibèria?
La conquesta del pol nord es converteix en un repte a partir del segle XIX. El
contraalmirall anglés William Edward Parry, després de diverses expedicions
nàutiques per l’Àrtic, va aconseguir endinsar-se pel gel fins als 82° 45’ de latitud l’any d) Qui va arribar per primera vegada al pol nord?
1827. Dècades després, el 1871, l’expedició estatunidenca Polaris, capitanejada per
Charles Francis Hall, va fracassar després de la mort de Hall, tal volta enverinat. El
1879, una altra expedició nord-americana, encapçalada per George Washington e) Quines conseqüències va tindre la precipitació d’Amundsen el setembre de 1911?
DeLong, va córrer la mateixa sort. El vaixell amb què viatjaven, l’USS Jeanette, es va
enfonsar després de quedar atrapat en el gel i els tripulants van acabar morint per
inanició en la tundra siberiana. El 1895, dos exploradors noruecs, Nansen i Johansen,
van assolir els 86° 14’, fita superada lleugerament per l’expedició italiana capitanejada
per Luigi Amedeo i Umberto Cagni en 1900, que va arribar als 86° 34’ de latitud.
Exercici 2.
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:
En el segle XX, creix l’obsessió per arribar al pol nord. El 1908, l’explorador Frederick
Albert Cook, acompanyat de dos inuits, va afirmar que l’havia conquerit, però no
disposava de dades empíriques per a provar-ho. Així, durant anys es va atribuir a) Quins exploradors van arribar més a prop del pol nord en el segle XIX?
l’assoliment d’aquest gran repte a l’expedició pedestre de Robert Peary, Matthew b) Qui es va atribuir per primera vegada la conquesta del pol nord?
Henson i quatre inuits en 1909. Tanmateix, aquesta proesa no està exempta de
polèmica i hi ha dubtes raonables que en qüestionen la veracitat. Conseqüentment, el c) Com s’anomenava l’expedició dirigida per Charles Francis Hall?
primer registre verificat d’haver arribat al pol nord correspon a l’explorador noruec d) Quin objectiu perseguia primerament Amundsen?
Roald Amundsen, que el 1926 el va sobrevolar amb el dirigible Norge.
e) Robert Falcon Scott va intentar conquistar el pol sud per primera vegada...
A diferència del pol nord, el pol sud, el punt més austral del planeta, es troba en terra
ferma, en el continent de l’Antàrtida, que està rodejat per l’oceà glacial Antàrtic.
L’explorador britànic Robert Falcon Scott fou el primer a intentar arribar al pol sud en a) Nansen i Johansen Amedeo i Cagni Peary i Henson
una expedició iniciada en 1901, però no ho va aconseguir. Vora una dècada més tard, b) Frederick Albert Cook Robert Peary Roald Amundsen
el mateix Scott va intentar complir de nou aquest repte amb l’expedició Terra Nova. c) Terra Nova Polaris USS Jeanette
Aquesta vegada, amb èxit: va aconseguir assolir el pol sud el gener de 1912. d) Conquerir el pol sud Conquerir els dos pols Conquerir el pol nord
Tanmateix, fou un èxit molt amarg: hi va arribar just trenta-quatre dies després que e) ...en 1901 ...en 1911 ...en 1909
ho haguera fet el seu gran rival, el noruec Roald Amundsen, que va conquerir el pol
sud el 14 de desembre de 1911.
L’expedició d’Amundsen es va dur a terme amb gran secretisme. En principi, havia Exercici 3.
preparat un trencagel per a penetrar en l’Àrtic. Però la notícia que Robert Peary havia Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
conquerit el pol nord en 1909 el va menar a canviar de plans i dirigir-se al pol sud. A
finals de 1910, va arribar a l’Antàrtida, on van instal·lar la base operativa. Unes quantes
a) Roald Amundsen va conquerir el pol nord en 1926 amb una expedició pedestre.
setmanes més tard, era l’expedició britànica de Scott la que hi desembarcava.
Noruecs i britànics van mantindre uns quants contactes, almenys aparentment b) Els exploradors Scott i Amundsen van mantindre una forta rivalitat per
cordials, però que van estimular la rivalitat entre les dos expedicions. Això va conquistar el pol sud.
provocar que Amundsen precipitara l’intent d’arribar al pol sud, en partir el setembre
de 1911, amb temperatures baixíssimes de -56°. Tot i aquest error, l’expedició noruega c) Els exploradors suecs Nansen i Johansen van arribar als 86° 14’ de latitud nord
tornà al camp base sana i estàlvia. Pogué reprendre el repte a l’octubre, més en 1895.
avançada la primavera. L’expedició definitiva, formada per cinc hòmens i quatre d) L’expedició al pol nord dirigida per Robert Peary en 1909 estava formada per
trineus tirats per gossos, va culminar la fascinant proesa el 14 de desembre de 1911. ell mateix, Matthew Henson i quatre inuits.
e) Robert Falcon Scott va arribar al pol nord trenta-quatre dies després que Amundsen.
 Fascicle 7. Reptes esportius
B Normativa i gramàtica

B1. Els demostratius

1 Els demostratius són uns tipus de paraules que
ens permeten seccionar l’espai per a classificar la
posició dels objectes en tres graus locatius:
• Proximitat
• Distància intermèdia
• Llunyania
2 Hi ha tres tipus de demostratius:
• Els adjectius (acompanyen un nom): esta, eixes,
aquells...
• Els pronoms neutres: açò, això, allò
• Els adverbis: ací, ahí, allí
3 El valencià divideix l’espai en tres graus. Però això
no ocorre igual en totes les llengües. Per exemple,
l’anglés només té dos graus (proximitat i llunyania):
this, that. El català oriental també ha tendit a la
reducció a dos graus: aquest, aquell.

6 El segon sistema (aquest / aqueix / aquell) és 5 El primer sistema (este / eixe / aquell) és el més 4 A hores d’ara, conviuen quatre sistemes d’adjectius
molt formal. Flexiona així: propi del valencià i és adequat per a comunicacions demostratius, tres de tres graus i un de dos:
• Aquest, aquesta, aquests, aquestes formals i informals. Flexiona així: • Este / eixe / aquell
• Aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes • Este, esta, estos, estes • Aquest / aqueix / aquell
Al costat de aquests, també hi ha la variant aquestos. • Eixe, eixa, eixos, eixes • Aquest / eixe / aquell
• Aquell, aquella, aquells, aquelles • Aquest / aquell

7 El tercer sistema (aquest / eixe / aquell) també
és molt formal. Usa eixe per al 2n grau perquè és
l’única forma que es diu en els parlars que en
distingeixen tres.
El quart sistema (aquest / aquell) secciona l’espai
només en dos graus.
8 Els pronoms neutres demostratius són açò / això
/ allò.
La variant astò per al 1r grau no és adequada per a
registres formals.
En el sistema de dos graus, només s’usa això i allò.
9 Els adverbis demostratius són ací, aquí / ahí /
allí, allà.
Si bé aquí era l’adverbi de 2n grau en la llengua
antiga, ara designa el 1r grau en alguns parlars.
L’adverbi allà remet a un espai llunyà més remot.
En el sistema de dos graus només s’usa aquí i allí, allà.

B2. Els complements preposicionals

1 Els complements preposicionals estan formats
per una preposició i per un sintagma nominal: a la
ciutat, de la casa, per un camí, en dos minuts, contra
eixa opinió, per a Núria, amb la clau, davant de la
tenda, sense diners...
2 Poden acomplir diverses funcions sintàctiques. Les
principals són: complement indirecte (CI), de règim
verbal (CRV), del nom (CN) i circumstancials (CC).
Aquests últims poden ser de lloc, de temps, de
manera, d’instrument, de companyia, de finalitat, etc.
3 El CI indica el destinatari de l’acció verbal.
Sempre és introduït per les preposicions a o per a i
es pot substituir pels pronoms febles li (singular) i
els (plural).
Per a més informació, repassa la unitat 5.

6 En registres formals, quan el CRV està 5 El CRV és exigit per l’acció verbal. Depén de verbs 4 El CN fa una funció similar a la de l’adjectiu, és a
sobreentés, cal recuperar-lo amb els pronoms en (si que sempre demanen l’aparició d’una preposició dir, qualifica i determina el nom que acompanya.
el CRV està introduït per de) o hi (amb la resta de concreta: renunciar a, dedicar-se a, acostumar-se a, Sol ser introduït per la preposició de (la filla de
preposicions): adonar-se de, alegrar-se de, dependre de, consistir en, Pere), encara que també són possibles unes altres
–Parlem del viatge? confiar en, insistir en, conformar-se amb, amenaçar preposicions: màquina per a fer forats, lluita per
–Millor en parlem demà. amb, optar per... sobreviure, casa en venda, dret a vaga.
–Has obtingut la beca?
–Sí, però hi he renunciat.

7 Preferiblement, aquestes preposicions cauen
davant de la conjunció que en registres formals:
m’alegre Ø que vingues, s’ha acostumat Ø que
l’ignoren, insistisc Ø que tinc raó.
També és preferible substituir amb i en per a o de
davant d’infinitiu: confia a guanyar hui, el van
amenaçar de sancionar-lo.
8 Els CC donen informació complementària sobre
l’acció verbal.
Al costat dels complements preposicionals, també poden
funcionar com a CC els sintagmes adverbials: hem
quedat ací, hui m’he alçat molt enjorn, sempre treballa
metòdicament.
9 En cas de substitució per un pronom feble, usem hi
per als CC de manera, de lloc de destinació, de temps,
de companyia, de finalitat o d’instrument.
I usem en per als CC de causa i de lloc de procedència.
Tot i això, la substitució dels CC per un pronom feble
és un fenomen poc habitual.

Exercici 4.
Transforma aquestes oracions passant del singular al plural les paraules en negreta i f) La van convidar ____ explicar el seu punt de vista ____ una conferència.
completa els buits amb el pronom o l’adverbi demostratiu adequat al grau locatiu:
g) L’alumnat es queixa ____ que no han tingut prou temps ____ fer l’examen.
a) Per favor, pots donar-me eixe bolígraf i eixa llibreta? Estan ________, damunt h) Manel mai fa la faena perquè confia ____ que el professor s’oblidarà ____
del pupitre. demanar-li-la.
b) Esta qüestió és secreta. Promet-me que ________ que et diré ara no ho
contaràs mai.
c) Veus aquell home que camina per ________ lluny amb eixe barret tan cridaner?
d) Mireu què vos duc ________: este raïm és del meu propi hort.

Exercici 5.
D’acord amb les explicacions anteriors i els coneixements que ja tens adquirits,
completa aquestes oracions amb les preposicions adequades. Si no cal posar-hi res,
indica-ho amb el signe Ø:

a) Les desigualtats tendeixen ____ agreujar-se i incideixen ____ la conflictivitat social.

b) Estem d’acord ____ la proposta, però apostem ____ aplicar-la l’any que ve.
c) Amics, comptem ____ tots vosaltres ____ impulsar el nostre projecte col·lectiu.
d) L’oposició consisteix ____ tres proves. La primera consta ____ dos exercicis.
e) M’he preparat un entrepà ____ tonyina ____ escabetx.
Exercici 6.
Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les
indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una
C Vocabulari i pronúncia
barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:
Esports i competicions

El cim més alt de la Terra Exercici 7.

L’Everest és la _______________ (‘ELEVACIÓ NATURAL DEL TERRENY, ALTA I AMB PENDENT, Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t'oferim en el requadre:
SERRA, MONT’) més alta de la Terra. Està situada en la _______________ (‘CONJUNT DE
SERRES QUE FORMA UN SISTEMA’) de l’Himàlaia, en el límit entre el Nepal (al sud) i el Tibet
arreplegapilotes, assalt, balisa, caiac, ciclocròs, escaire, esmaixada,
(al nord). Els últims _______________ (‘ACTE O EFECTE DE MESURAR’), fets en 2005, fanalet roig, finta, planter, rebuf, tremolina
indiquen que arriba als 8.844 metres d’_______________ (‘DISTÀNCIA VERTICAL ENTRE UN
PUNT DE LA SUPERFÍCIE TERRESTRE RESPECTE AL NIVELL DEL MAR, ALTURA’), coronats per una capa
de gel de més de tres metres i mig de _______________ (‘TERCERA DIMENSIÓ DELS COSSOS, a) El camp de regata està delimitat per unes _______________ grogues que
CONTRAPOSADA A LA LLARGÀRIA I L’AMPLÀRIA, GRUIX’). marquen l’itinerari que han de seguir els _______________.

El nom Everest prové del cognom del topògraf britànic a l’Índia entre 1830 i 1843, b) Després de no guanyar cap partit i a penes haver-ne empatat dos, tenim l’honor
George Everest. Aquest va suggerir _______________ (‘POSAR NOM, ANOMENAR, de ser el _______________ de la competició.
DENOMINAR’) l’enorme cim amb el nom autòcton, però es van trobar que no c) En el _______________ del Joventut de Badalona s’han format alguns dels millors
_______________ (EN / Ø) tenia cap en llengua nepalesa, probablement a causa de la jugadors europeus de bàsquet dels últims anys.
distància de la muntanya respecte a les zones habitades del Nepal, i que
desconeixien el nom tibetà (Chomolungma o Qomolangma, que significa d) La pilota es va encastar tan fort en xàrcia que l’_______________ no podia
‘_______________ (FEMENÍ DE DEU) mare de la Terra’), tot i que ja apareixia documentat endur-se-la.
en mapes _______________ (‘DE LA XINA’) de 1719. Cap a 1960, el govern nepalés va e) La partida de ping-pong es va decidir amb una _______________ del jugador
crear el topònim Sagarmatha, ‘el cap del cel’. coreà, que va desconcertar el rival per l’efecte que va agafar.
Els primers intents d’ascendir l’Everest es van produir als anys vint del segle XX. El f) El ciclista alemany va guanyar l’esprint en aprofitar el _______________ dels seus
1924, els alpinistes George Mallory i Andrew Irvine van desaparéixer quan rivals, que el va protegir del vent.
_______________ (FER) front a l’últim tram previ al cim, malgrat que encara hui
s’especula si _______________ (Ø / HI) podrien haver arribat i trobat la mort en el g) La pilota va entrar màgicament per tot l’_______________, fregant tant el pal com
descens. La _______________ (‘CERTESA, QUALITAT DE CERT’) sobre la conquesta de el travesser.
l’Everest té lloc en 1953 i s’atribueix al neozelandés Edmund Hillary i al h) El jugador de bàsquet Julius Erving era conegut per acabar moltes de les seues
_______________ (‘INDIVIDU DEL NEPAL QUE HABITA A L’HIMÀLAIA’) Tenzing Norgay, accions amb una contundent _______________.
membres d’una expedició britànica.
i) La carrera de _______________ transcorre per alguns trams excessivament
Des d’aleshores, han conquistat el cim més alt de la Terra més de dos mil persones, a accidentats, que poden ser perillosos per als ciclistes.
pesar de l’enorme dificultat que representa, com _______________ (LO / HO)
testimonien les més de _______________ (AMB LLETRA, 200) que hi han perdut la vida. j) El davanter va intentar enganyar els defenses amb una _______________, però li
Només en 1996, un canvi _______________ (‘QUE ES PRODUEIX DE COLP, D’IMPROVÍS’) de van endevinar les intencions.
l’oratge arran d’una tempesta va comportar un brusc descens de l’índex d’oxigen, k) El boxejador favorit va caure per KO en el tercer _______________ del combat.
_______________ (LA QUAL COSA / EL QUE) va provocar la mort de quinze persones
_______________ (‘QUE PERTANY’) a tres expedicions diferents.
La disminució de l’oxigen, la força del vent i les temperatures baixíssimes,
_______________ (SOBRETOT / SOBRE TOT) a partir de la coneguda _______________ Exercici 8.
(COM / COM A) «zona de la mort» (per damunt dels 8.000 metres d’altitud), suposen un Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
risc descomunal per als alpinistes, molts _______________ (DELS QUALS / DELS QUE) segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres
utilitzen màscares d’oxigen a partir d’eixa altura. Aquest fet ha alimentat una segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.
polèmica sobre la _______________ (‘QUALITAT D’IDONI’) d’admetre-les com a recurs
habitual, ja que això ha convertit en més _______________ (‘QUE PRESENTA FACILITAT
D’ACCÉS’) el repte de conquistar l’Everest per a alpinistes no tan preparats i això, en
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
alguns casos, pot haver sigut la causa d’accidents i morts. b2-u07-a01.mp3
No obstant això, pujar al sostre de la Terra i tocar el cel amb els dits és, sempre, una
_______________ (‘ACTE DE GRAN VALOR’) que necessita, per damunt de tot, una
condició física extraordinària, grans dosis de _______________ (‘ACCIÓ DE PERSEVERAR’)
1. VEN___________________ 5. TRA___________________
i, també, un _______________ (‘PORCIÓ D’ALGUNA COSA QUE ES PREN AMB L’EXTREM DELS DITS’)
d’obsessió. L’última gran fita _______________ (A QUÈ / A LA QUE) ha assistit el gegant 2. FER___________________ 6. ULT___________________
asiàtic la va protagonitzar l’esportista català, Kilian Jornet, el qual, en tot just una 3. JAV___________________ 7. TAM___________________
setmana (entre el 21 i el 28 de maig de 2017), va fer una doble ascensió en solitari,
4. PEV___________________
sense oxigen suplementari, ni cordatges _______________ (‘FIXAT EN UN LLOC’).

Exercici 9.
Escolta atentament aquest dictat. Copia’l i, després, corregeix-lo. En acabar, llig-lo tu
en veu alta, vinculant la forma escrita amb la pronúncia adequada.

Raymond Poulidor, l’etern aspirant

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u07-a02.mp3

ORAL
Exercici 10.
Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada
una, et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et
donarem la solució i et proposarem una nova operació, així fins a set.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u07-a03.mp3
 Replicar
D Comprensió oral
Replicar amb arguments sòlids i
raonats és una habilitat pròpia de la
Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 11, 12 i 13. Després, escolta atentament confrontació d’arguments, és a dir,
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes. dels debats.
En aquests intercanvis, és molt
aconsellable seguir unes normes
d’actuació.
El repte de Garri Kasparov
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u07-a04.mp3
Replicar significa negar
absolutament o en part una resposta
o una afirmació d’un altre
interlocutor.
És, per tant, una acció contundent,
que pot generar una certa discòrdia.
Per eixa raó, és important que, abans
de replicar, siguem respectuosos amb
els torns de paraula.
És a dir, no hem d’interrompre cap
raonament, sinó demanar discretament
la veu, ja siga al moderador o al nostre
interlocutor.
Així mateix, en la rèplica és
fonamental mantindre un to de veu i
un ritme calmats, evitar un excés de
vehemència i no gesticular
despectivament.
La mala educació no ens forneix de
bons arguments, sinó justament al
Exercici 11. contrari.
Respon a les preguntes següents:
a) En quin territori se sol situar l’origen del joc dels escacs?
b) Quan es van introduir els moviments profunds de la reina i els alfils?
c) Com va acabar la final del campionat mundial de 1984?
d) De tots els escaquistes esmentats, quin va conservar el títol mundial durant
més temps?
e) Quin joc practicat a l’Índia es considera un precedent dels escacs? ORAL
Exercici 14.
Fes una rèplica als arguments següents:
Exercici 12. a) Totes les persones haurien d’estudiar les llengües més parlades del món.
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim: b) Una persona ben informada és la que mira la televisió almenys dos hores diàries.
a) Quin escaquista fou proclamat primer campió mundial en 1886? c) Les tradicions s’han de mantindre perquè s’han fet des de sempre.
b) En quants campionats mundials va superar Kasparov a Karpov?
c) Quantes partides van acabar en taules en la final del campionat mundial de 1984?
Solucions:
d) Des de l’Índia, els escacs es van estendre cap a occident...
e) Amb quina edat es va convertir Kasparov en el campió mundial més jove de Exercici 1
la història? a) Perquè suposa un estímul, incentiva la competitivitat i
ens fa traure el millor que tenim. b) Té una conca quasi
circular, l’aigua està majoritàriament congelada, és
subsidiari de l’oceà Atlàntic i està rodejat per les terres
a) Wilhelm Steinitz Emanuel Lasker José Raúl Capablanca d’Euràsia i Amèrica del Nord. c) George Washington
DeLong. d) Es va atribuir eixe mèrit a Robert Peary (1909),
b) En tres En quatre En cinc però hi ha dubtes raonables. El primer que el va sobrevolar
c) Quaranta-huit Quaranta Vint-i-quatre fou Roald Amundsen el 1926. e) Per sort, foren escasses, ja
que l’expedició pogué tornar al camp base sana i estàlvia i
d) ...cap a la Xina, Corea i el Japó ...cap a Egipte ...cap a l’Iran reprendre l’objectiu vora un més després.
e) Vint-i-quatre anys Trenta-dos anys Vint-i-dos anys Exercici 2
a) Amedeo i Cagni. b) Frederick Albert Cook. c) Polaris.
d) Conquerir el pol nord. e) en 1901.
Exercici 3
aF, bV, cF, dV, eF
Exercici 13. Exercici 4
a) Per favor, pots donar-me eixos bolígrafs i eixes
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: llibretes? Estan ahí, damunt del pupitre. b) Estes
qüestions són secretes. Promet-me que açò que et diré
ara no ho contaràs mai. c) Veus aquells hòmens (o
a) El Llibre dels jocs partits dels escacs en nombre de cent, de Francesc Vicent, homes) que caminen per allí (o allà) lluny amb eixos
barrets tan cridaners? d) Mireu què vos duc ací (o aquí):
fou publicat a València en 1495. estos raïms són del meu propi hort.
Exercici 5
b) Després de la Segona Guerra Mundial, el campionat mundial d’escacs va ser a) a, en, b) amb, per, c) amb, per a, d) en, de, e) de (o
dominat pels escaquistes nord-americans. amb), en, f) a, en, g) Ø, per a, h) Ø, de
Exercici 6
c) Bobby Fischer va renunciar a disputar la final contra Karpov en 1975. muntanya / serralada / mesuraments / altitud / grossària /
batejar / en / deessa / xinesos / feien / hi / certitud / xerpa
d) Garri Kasparov es va retirar de l’alta competició escaquista en 2007. / ho / dos-centes (o dues-centes) / sobtat / la qual cosa /
pertanyents / sobretot / com a / dels quals / idoneïtat /
e) En 1993 es va produir una escissió en la Federació Internacional d’Escacs. accessible / proesa / perseverança / pessic / a què / fixos
Exercici 7
a) balises, caiacs, b) fanalet roig, c) planter,
d) arreplegapilotes, e) tremolina, f) rebuf, g) escaire,
h) esmaixada, i) ciclocròs, j) finta, k) assalt
Exercici 8
E
Les solucions apareixen al final de l’àudio corresponent.
Habilitats comunicatives: replicar
Exercici 9
Pocs ciclistes reuneixen tanta mística al seu voltant com el
francés Raymond Poulidor. Hui dia, encara és ben habitual
Replicar consisteix a mostrar una oposició argumentada a una resposta que ens han Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
donat i que no ens satisfà. És, per tant, una habilitat que ens permet argüir en contra Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
d’una altra opinió i que ens pot resultar molt útil a l’hora de debatre.
Una bona rèplica s’ha de fer amb tacte
i sense trencar les normes de cortesia.
Per això, pot ser molt efectiu replicar
usant el condicional:
Voldria mostrar el meu desacord amb...
M’agradaria expressar la meua
oposició a...
També podem iniciar les nostres
rèpliques amb expressions que
denoten respecte envers els
interlocutors: amb tots els respectes,
sense ànim de polemitzar, sense
desmeréixer cap opinió...
A l’hora de replicar, hem de
desenvolupar un argument que ens
permeta contradir els arguments
contraris.
Per tant, no hi caben les respostes
taxatives o tautològiques: no farem
això i no ho farem perquè no!
Si no volem que el debat es
convertisca en un camp de batalla,
hem d’evitar els atacs ad hominem i
les respostes satíriques o iròniques,
ja que poden ser percebuts com a
intents de ridiculització.
Quan les rèpliques se succeeixen
sense arribar a cap entesa, no hem
d’enfadar-nos ni usar el silenci com a
resposta.
És preferible constatar elegantment
la discordança: És evident que en
este tema no arribarem a cap acord.
esmentar la figura d’aquest gran escalador per a il·lustrar les
actuacions dels aspirants que mai no aconsegueixen
desbancar el gran líder i acabar alçant els braços en el
pòdium final.
Poulidor va nàixer el 1936 en un poblet del departament de
la Cruesa, actualment pertanyent a la regió de Nova
Aquitània, a França. Va ser ciclista professional entre 1960 i
1977 i, a pesar d’haver col·leccionat un palmarés envejable,
replet de victòries parcials, el seu nom està
indissociablement vinculat amb la seua llegenda negra: era
l’etern aspirant en la classificació final: tres vegades va ser
segon en el Tour i unes altres cinc va quedar tercer.
Durant la seua longeva carrera, va coincidir amb dos
autèntics monstres del ciclisme, que el van postergar
sempre a un lloc secundari: el també francés Jacques
Anquetil, vencedor de cinc Tours, en 1957 i,
ininterrompudament, entre 1961 i 1964; i amb el belga Eddie
Merckx, conegut com a «el Caníbal», també cinc voltes
guanyador de la ronda gal·la, consecutivament entre 1969 i
1972, i en 1974.
Exercici 10
39 x 3 = 117 | 117 + 68 = 185 | 185 - 96 = 89 | 89 + 23 = 112 | 112
/ 4 = 28 | 28 x 7 = 196 | 196 + 65 = 261
Exercici 11
a) L’opinió majoritària és que prové de l’Índia, però també hi
ha qui el situa a Egipte o Grècia. b) Al final del segle XV,
entre 1475 i 1485. c) Es va suspendre, després de 48 partides
i amb un marcador 5-3 favorable a Karpov. d) Emanuel
Lasker, vint-i-huit anys, entre 1894 i 1921. e) El xaturanga.
Exercici 12
a) Wilhelm Steinitz. b) En quatre. c) Quaranta. d) ...cap a
l’Iran. e) Vint-i-dos anys.
Exercici 13
aV, bF, cV, dF, eV
Exercici 14 (solució orientativa)
a) Sense ànim de polemitzar, jo crec que és preferible
que cada u estudie la llengua o les llengües que vullga
en funció dels seus interessos econòmics, afectius o
culturals.
b) Sense menystindre la teua opinió, vull expressar que
no hi estic d’acord, ja que, massa sovint, la televisió no
informa amb la imparcialitat que seria desitjable.
c) Amb tots els respectes, trobe que cal distingir de
quin tipus de tradició es tracta, perquè, per exemple, no
sembla legítim fer perdurar tradicions basades en
maltractaments a animals o vetades a les dones.
 l lencià
ultura en Va
Cita C de Literatura per a participa
r
rs i
Concu termin
t à o bert el
Ja es ri!
ambo històr
ies
remi S teues
en el P ar les
resent de 20
18
Pots p e febrer
l 9 d g c
fins a l/ciZb
/goo.g
https:/

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 8. Humanisme i religió

influir decisivament en el teòleg alemany Martí Luter (1483-1546), que va promoure la
reforma protestant que va acabar provocant una escissió en l’església catòlica.

A Comprensió escrita Per un altre costat, la teoria heliocèntrica de Copèrnic (1473-1543) va suposar una
autèntica revolució científica, que trencava la visió acceptada per l'església basada
en el geocentrisme. Posteriorment, les observacions de Galileu (1564-1642) van
refermar la teoria copernicana i van ser fonamentals per a aprofundir en el
coneixement del cosmos. Tanmateix, van ser fortament contestades des de l’àmbit
Llig el text següent i, després, respon a les preguntes eclesiàstic, fins al punt que Galileu fou jutjat i condemnat per la Inquisició.
dels exercicis 1, 2 i 3. En definitiva, el moviment intel·lectual i estètic que promou el Renaixement,
desenvolupat a partir de les idees humanistes, va suposar un canvi radical des del
Renaixement i humanisme punt de vista cultural, científic i religiós. Bastit a partir de la relectura dels clàssics
grecoromans i de la reinterpretació de l'art, el Renaixement va qüestionar el paper de
El Renaixement és un moviment de renovació cultural i artística que va nàixer a l'ésser humà al món: l’autonomia de l'individu i el pes de la raó esdevindran els
Itàlia al segle XV i que es va estendre arreu d'Europa occidental al segle XVI. Durant criteris principals per a comprendre la realitat.
aquesta etapa primerenca de l'edat moderna es va produir allò que es coneix com
a «principi d'inversió teològica», que va fer front al teocentrisme medieval en què
tot girava al voltant de la idea de Déu. Mitjançant aquest principi, es va iniciar un Saps que afers significa 'assumptes'
període caracteritzat per l'antropocentrisme, que avantposava els afers humans i,
conseqüentment, considerava l'ésser humà i les seues necessitats com a centre
de l'univers.
L'humanisme renaixentista és un moviment intel·lectual i filosòfic iniciat per
Exercici 1.
precursors com Francesco Petrarca (1304-1374) a partir dels studia humanitatis, és a Respon a les preguntes següents:
dir, l'estudi dels autors clàssics des d'una perspectiva filològica. Al tombant del segle
XV, aquest corrent va anar introduint-se des d'Itàlia a la Corona d'Aragó i, a) En quin país va sorgir el Renaixement?
posteriorment, a altres parts d'Europa. Es va poder estendre ràpidament gràcies a la
impremta, a les acadèmies i a les universitats. L'humanisme es caracteritza per
l'interés per l'ésser humà i pel redescobriment i l'actualització de les obres b) En què es diferencia el teocentrisme de l'antropocentrisme?
grecollatines, amb una inclinació marcada per la llengua, la literatura, la història, la
filosofia i l'art. Per als humanistes, l'antiguitat clàssica, tot i que els era llunyana
cronològicament, els era ben pròxima pel que feia al pensament, mentre que l'edat c) En què consistien els studia humanitatis?
mitjana, contigua en el temps al Renaixement, representava una època remota quant
a la mentalitat i a la cosmovisió.
d) Quins factors van facilitar l'expansió de l'humanisme?
L'humanista integral tractava de combinar la destresa literària amb la funció estètica
de l'art, el coneixement històric i la saviesa filosòfica i moral. En aquest sentit, els
escriptors humanistes van conrear un llatí literari que va arribar a esdevenir una mena e) Per què el Renaixement i l'humanisme van suposar un canvi radical?
de nova koiné europea de les elits culturals del Renaixement, a partir de la imitació
del llatí clàssic i enfront de l'escolàstic, de caire més funcional. Aquest nou
reviscolament de la llengua clàssica va influir també notablement en l'ús literari i la
confecció de les gramàtiques de les llengües romàniques, que van prendre com a
referent el model culte del llatí clàssic, perceptible tant en el lèxic, com en la sintaxi. Exercici 2.
Des del punt de vista ideològic, cal subratllar figures com la de Maquiavel Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:
(1469-1527), autor d’El príncep (1516), obra en què exposa com s’han de comportar
els mandataris de l'època, d’una influència tan determinant que ha generat termes a) On va estar present el Renaixement?
absolutament vigents hui dia, com són maquiavel·lisme i maquiavèl·lic. Thomas More b) Amb quin període és més afí el pensament dels humanistes?
(1478-1535) va descriure en Utopia (1516) l'ideal polític d'una societat que contrastava
amb la realitat del seu temps, caracteritzat per la crisi d'autoritat en l'església i en el c) En quins aspectes se centra un humanista integral?
papat i per la decadència de l'antic imperi germànic, al mateix temps que algunes d) De què tracta l'obra Utopia de Thomas More?
monarquies europees intentaven consolidar el seu poder.
e) Què proposa Erasme de Rotterdam?

a) Només a Itàlia Arreu del món En alguns països d'Europa

b) Amb l'edat mitjana
c) En l'exaltació de Déu i de
l'església
d) Es descriu la societat en
què viu l'autor
e) Seguir amb les convencions
religioses tradicionals
Amb l'època clàssica Amb ambdós
En la literatura, l'art, la història, En l'estudi de noves
la filosofia i la moral llengües
Es planteja una realitat diferent De l'època clàssica
No tindre fe religiosa Seguir la religió des d'una
visió més personal

Exercici 3.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Al començament de l'edat moderna Déu va passar a ser considerat com a

Pel que fa a la renovació religiosa, destaca l'obra d'Erasme de Rotterdam
(1466-1536), que es basa en una concepció de la fe viscuda d'una manera més
personal i íntima, allunyada de les convencions rituals, els prejudicis i les supersticions
religioses. La visió d’Erasme, que pretenia sobretot educar en la doctrina cristiana, va
centre de l'univers.
b) Els humanistes es van interessar per les obres dels clàssics.
c) El llatí que conreaven els humanistes va esdevenir una mena de llengua
comuna de cultura per tota Europa.
d) El llatí emprat pels humanistes va substituir l'ús de les llengües vulgars.
e) Copèrnic defensa la idea del geocentrisme.
 Fascicle 8. Humanisme i religió
B Normativa i gramàtica

B1. Les perífrasis d'infinitiu

1 Les perífrasis verbals d’infinitiu són expressions
formades per un verb auxiliar (poder, haver, deure,
voler...) seguit d'un verb en infinitiu. Per exemple:
puc parlar, cal fer, deu ser, vol vindre...
En ocasions, es construeixen amb una preposició: ha
d’anar, comença a aclarir...
2 Les perífrasis formen una unitat sintàctica i
semàntica. Això vol dir que l’infinitiu aporta el
significat principal, mentre que el verb auxiliar
expressa valors com l’obligació, la probabilitat, la
imminència, la voluntat, la possibilitat, etc.
3 L’obligació s’expressa amb les perífrasis [haver de +
infinitiu], [deure + infinitiu] i [caldre + infinitiu], com
també amb l’imperatiu, amb l’estructura [caldre que +
subjuntiu] o amb oracions copulatives amb el verb ser
seguit d’adjectius com obligatori, necessari, menester o
imprescindible.

6 La probabilitat s’expressa amb la perífrasi [deure
+ infinitiu], que és l’opció prioritària per a àmbits
formals: Fan tard, deuen estar en un embós.
També poden indicar probabilitat el futur i el
condicional: Fan tard, estaran en un embós.
5 La possibilitat, la capacitat o l’autorització
s’expressen amb la perífrasi [poder + infinitiu].
La voluntat s’expressa amb l’estructura [voler +
infinitiu].
4 En oracions negatives, [caldre + infinitiu] significa
que 'no és necessari fer alguna cosa': No cal donar
propina. Mentre que [haver de + infinitiu] adopta el
sentit de prohibició: No has de dir paraulotes. No s'ha
de parlar alt.

7 La imminència s’expressa amb les perífrasis
[estar a punt de + infinitiu] i [anar a + infinitiu].
Aquesta última només funciona en context de
passat: Anava a telefonar-te ara mateix.
També pots expressar la imminència amb el present
o el futur acompanyats d'adverbis com ara mateix,
seguidament, de seguida, immediatament, a
continuació, tot seguit...
8 El moment d’inici d’una acció s’expressa amb les
perífrasis [començar a / arrancar a / rompre a /
posar-se a + infinitiu]: De l’emoció, va rompre a plorar.
D’altra banda, la culminació s’expressa amb [acabar
de + infinitiu]: Acaben de donar-me una molt bona
notícia.
9 La repetició d’una acció es pot indicar amb la
perífrasi [tornar a + infinitiu]: Torna a ploure. Si
l’acció és habitual, usem [soler + infinitiu]: A la
tardor sol ploure.
Finalment, [vindre a + infinitiu], generalment seguit
de fer i dir, té valor aproximatiu: Això venia a ser una
troballa única.

B2. El gerundi i les perífrasis de gerundi

1 El gerundi és una de les tres formes no personals 2 La manera com es fa alguna acció: 3 La simultaneïtat de dos accions:
del verb, al costat de l’infinitiu i el participi. • Sempre parla somrient. • He trobat cinc euros caminant pel carrer.
El gerundi es considera l’adverbi verbal, de manera • Ens escoltava mostrant cara de preocupació. • Aquell inconscient conduïa mirant el mòbil.
que ens permet expressar dos valors fonamentals: • Les dones d’este poble pareix que parlen cantant. • Passejava observant-se en tots els aparadors.

6 Aporta el mateix valor la perífrasi [anar + gerundi],
però en aquest cas subratlla el procés descrit per
l’acció:
• La vostra relació anava empitjorant amb els anys.
• Vaig recuperant-me del bac a poc a poc.
5 La progressió en el temps s’expressa amb la
perífrasi [estar + gerundi]:
• Estic treballant molt esta setmana.
• No el molestes que està parlant per telèfon.
4 Les perífrasis verbals de gerundi són
expressions formades per un verb auxiliar (estar,
seguir, continuar, anar, acabar...) seguit d'un verb
en gerundi. Per exemple: estic mirant, segueixen
rient, anem fent, acabaren perdent...

7 Indiquen repetició o continuïtat d’una acció les
perífrasis [seguir + gerundi] i [continuar + gerundi]:
• Malgrat que és hivern, seguim anant a la platja els
diumenges.
• Continua sent igual de gandul.
8 Per a expressar l’inici i la culminació d’una acció,
disposem de les perífrasis [començar + gerundi] i [acabar
+ gerundi]:
• Van començar citant a Estellés.
• Si continues així, acabaràs penedint-te de les teues
accions.
9 No són genuïnes –i, per tant, cal evitar-les– les
perífrasis amb els verbs portar o vindre seguits
de gerundi.
Tampoc és correcte usar el gerundi amb valor de
posterioritat: *Va eixir a les set tornant a les deu.

Exercici 4. Exercici 6.
Digues quin sentit expressen les estructures d'infinitiu de les frases següents: Completa les oracions amb el gerundi o les perífrasis de gerundi adequades al sentit:

a) Hola Lluïsa! Com va? No sé res de tu! Vull vore't prompte!
b) Antoni tenia els cabells canosos i per això vaig pensar que devia ser major que Pau.
c) No s'han de superar els 120 quilòmetres per hora en l'autovia.
d) Perquè t'atenguen has d'agafar cita prèvia.
e) Acaben de comunicar que cal lliurar el treball la setmana que ve.
f) Està a punt de començar la primera emissió de la nova radiotelevisió valenciana,
À punt.
g) Ma mare m'ha dit que només podré agafar el cotxe si no torne a suspendre
l’examen.
a) Tot i que ja sóc prou fadrina, _______________ (JUGAR) a videojocs.
b) Si no deixes de fer apostes, _______________ (PERDRE) tots els diners.
c) Màrius es va fer mal als malucs _______________ (MOURE) un moble.
d) Maria _______________ (TRADUIR) el document des de fa tres dies.
e) Des que m'han posat l'ortodòncia, note que les dents _______________ (MILLORAR).
f) Mentre que tu _______________ (FER) el gandul, jo estava treballant.
g) Júlia diu les taules de multiplicar _______________ (CANTAR).

ORAL
Exercici 5.
Contesta les preguntes següents usant les estructures d'infinitiu que hem vist adés:

a) Quines opcions tens per a demanar cita prèvia en el centre de salut?

b) Quines obligacions tens entre setmana?
c) Sense mirar el rellotge, quina hora penses que és?
d) Què anaves a fer l'ultima vegada que et van interrompre?
e) Què vols fer el pròxim cap de setmana?
Exercici 7.
Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les
indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una
C Vocabulari i pronúncia
barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:
Humanisme i religió
Joan Lluís Vives
Exercici 8.
Joan Lluís Vives (València 1493-Bruges 1540) és, amb tota certesa, un dels Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t'oferim en el requadre:
_______________ ('ESPECIALISTA EN PEDAGOGIA') més importants del Renaixement. Es va
criar en una família de judeoconversos a València, on va passar els primers setze o
deessa, laïcitat, hinduisme, monoteistes, politeistes, sagraments, pica baptismal,
_______________ (17 EN LLETRA) anys de vida, fins que va haver d’abandonar-la,
diòcesi, ateisme, budisme, Esperit, summe pontífex
juntament amb alguns familiars, perquè eren perseguits per la Inquisició. Els seus
pares i els seus oncles no van córrer la mateixa sort: acusats de judaïtzants, van ser
_______________ ('DESTRUÏTS PER L'ACCIÓ DEL FOC') en la _______________ ('MUNTÓ DE a) La cocatedral de Sant Nicolau de Bari és una de les dos seus episcopals que hi ha
LLENYA QUE S'ENCÉN A L'AIRE LLIURE'). a la _______________ d’Oriola-Alacant.

Després de la seua infantesa i _______________ ('QUALITAT DE JOVE') a València, el 1509 b) El Papa també és anomenat _______________.
es va _______________ ('MUDAR, CANVIAR DE RESIDÈNCIA') a París, on es va formar en
c) Els catòlics són _______________, ja que només creuen en un sol Déu; en canvi,
escolàstica nominalista i estudis humanístics. Allí va publicar els seus primers escrits,
els antics egipcis eren _______________.
_______________ (EN ELS QUE / EN ELS QUALS) desenvolupa l’humanisme i
_______________ (REFLECTIR) el problema de les relacions entre el cristianisme i el d) La _______________ estava en un lloc molt amagat de l'església i vam tindre
_______________ ('QUALITAT DE CLÀSSIC'). Anys després, Joan Lluís Vives va publicar dificultats per a veure com batejaven el meu nebot.
una crítica molt consistent contra l’escolàstica de París. e) L'_______________ és la religió pròpia de l'Índia, territori en el qual es va fundar la
El 1514 va canviar la residència als _______________ ('ESTAT DE LA UNIÓ EUROPEA FORMAT, doctrina filosòfica i religiosa anomenada _______________.
ENTRE ALTRES, PER LES PROVÍNCIES D'HOLANDA, GELDERLAND O UTRECHT'). A Lovaina, Vives es va
f) Afrodita és la _______________ grega de l'amor, la bellesa, el sexe i el plaer.
posicionar a favor dels erasmistes enfront dels _______________ ('ESPECIALISTES EN
TEOLOGIA') conservadors i en 1520 va rebre el permís per a ensenyar a la universitat. g) Si separem el poder polític del religiós, aconseguirem la _______________.
Posteriorment, el 1523, va aconseguir la protecció d’Enric VIII d’Anglaterra i de la h) L'_______________ és la negació de l'existència de Déu.
seua _______________ (‘DONA CASADA RESPECTE AL MARIT’) Caterina d’Aragó, de manera
que va tancar la seua etapa a Lovaina i es va _______________ (‘ESTABLIR-SE EN UN i) La Santíssima Trinitat està formada pel Pare, pel Fill i per l'_______________ Sant.
LLOC’) a Òxford, on ocupà una càtedra i fou preceptor de la princesa Maria. j) Els set _______________ són: el baptisme, la confirmació, l'eucaristia, el perdó, la
Uns quants anys després, el 1528, en bona part a causa de la convulsió política que es unció dels malalts, l'orde sacerdotal i el matrimoni.
vivia a Europa, hagué de tornar definitivament a Bruges, on va publicar el tractat
polític De concordia et discordia in humano genere i el seu complement De
pacificatione, entre altres moltes obres. Aquest _______________ (‘PORCIÓ DE TEMPS
LIMITAT’) _______________ ('COMPRÉN, INCLOU, ABASTA’) els dotze últims anys de la seua
Exercici 9.
vida. Es caracteritza per un notable _______________ (‘ACCIÓ O EFECTE DE TROBAR-SE Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
SEPARAT DELS ALTRES, ISOLAT’) pel que fa a la vida pública, pel seu debilitament físic i, segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres
_______________ (SOBRETOT / SOBRE TOT), per la publicació dels seus millors escrits, en segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.
els quals predominen temes pedagògics, filosòfics i religiosos.
Vives es va relacionar amb els _______________ (‘PERSONA QUE ES DEDICA A ACTIVITATS
CREADORES O INVESTIGADORES, ERUDIT’) més importants de l'època, com ara Erasme de https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
Rotterdam, Guillaume Budé o Thomas More. En aquest sentit, és considerat com a un b2-u08-a01.mp3
erasmista, ja que mostra una assimilació dels principals _______________
('CARACTERÍSTICA, QUALITAT SIGNIFICATIVA’) d’aquest pensament, com ara el valor de la
responsabilitat individual o la comprensió de la vida cristiana com a una relació
1. FID___________________ 5. MES___________________
personal amb Déu. Per això, es pot afirmar que _______________ ('FORMA PART D'UNA
COSA') a l’humanisme nòrdic, caracteritzat per la pietat intimista, el retorn a les fonts 2. RES___________________ 6. IMM___________________
bíbliques i la _______________ ('QUALITAT DE CONTINU') amb els ideals i els valors de la 3. RED___________________ 7. ESC___________________
_______________ (‘CLASSE SOCIAL ECONÒMICAMENT ACOMODADA, QUE POSSEEIX EL CAPITAL
4. AGN___________________
INDUSTRIAL I FINANCER’) emergent.

Una de les apostes pedagògiques més modernes de Vives és la consideració de la

llengua vernacla _______________ (COM / COM A) vehicle per a transmetre
l'ensenyament durant les primeres etapes formatives de l’aprenent. Una altra Exercici 10.
aportació innovadora va ser la concepció popular i universal de l'educació, Escolta atentament aquest dictat. Copia’l i, després, corregeix-lo. En acabar, llig-lo tu
_______________ (PARTICIPI DE INCLOURE) la de la dona, basada en aspectes en veu alta, vinculant la forma escrita amb la pronúncia adequada.
psicopedagògics i en una metodologia activa que es dirigia a posar en pràctica la
teoria impartida.
El Misteri d'Elx
Per tot això, Joan Lluís Vives emergeix com a una de les figures _______________ https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
(CLAU / CLAUS) del Renaixement i de l'humanisme europeu i com a un referent en la b2-u08-a02.mp3
renovació pedagògica de l'edat moderna. Va escriure una obra ingent en llatí sobre
religió, filosofia, moral, política o educació, entre altres àmbits. A més, des de 2006,
alguns estudiosos li _______________ (ATRIBUIR) l’autoria d’algunes obres considerades
fins ara anònimes, com per exemple El Lazarillo de Tormes. L’ _______________
(‘FIGURA ESCULPIDA’) de Vives presideix el Claustre de la Universitat de València, en
homenatge i reconeixement al gran mestre valencià de l’humanisme europeu.

ORAL
Exercici 11.
Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada
una, et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et
donarem la solució i et proposarem una nova operació, així fins a set.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u08-a03.mp3
 Descriure
D Comprensió oral
Podem descriure qualsevol element de
la realitat: persones, paisatges, ciutats,
Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 12, 13 i 14. Després, escolta atentament objectes, animals, plantes, èpoques,
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes. sentiments...
Depenent de la intenció que tinguem,
La València de l'època de Vives podem fer descripcions objectives o
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ subjectives.
b2-u08-a04.mp3 Per exemple, serem objectius quan
descrivim l’autor d’un robatori. I serem
subjectius quan expliquem com és la
persona de qui ens hem enamorat.
Quan fem descripcions objectives,
volem ser realistes i oferir una imatge
asèptica i fàcilment recognoscible.
Quan fem descripcions subjectives,
deixem surar la nostra opinió. Per això,
seran descripcions idealitzades o
caricaturesques.
En les descripcions de persones,
podem incloure tant trets físics, com
psicològics.
Per a descriure objectes, podem
referir-nos a la forma, la utilitat, la
composició, el color, el pes, les
dimensions...
Exercici 12.
Respon a les preguntes següents:
a) Quins autors i obres literàries es consideren fites del segle d’or valencià?
Esmenta’n almenys tres.
b) Per què Sevilla va substituir València com a port hegemònic a la península?
c) Quin fet es pren com a referent del final del segle d’or de la literatura valenciana?
d) Per què Vives va haver de seguir la seua formació en altres ciutats d'Europa?
e) Qui va signar el decret d’expulsió dels jueus?
ORAL
Exercici 14.
Exercici 13. Saps utilitzar les figures del llenguatge que acabem de mencionar? Busca-les en el
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim: diccionari si tens algun dubte de significat i, després, posa dos exemples de cada una.
a) On se situava l'hegemonia de la Corona d'Aragó a les darreries del segle XV?
b) Contra qui actuava primerament la Inquisició?
c) Quin fet va impulsar la castellanització de la noblesa? Solucions:
d) Què va ocórrer amb la producció literària culta valenciana del segle XVI?
Exercici 1
e) Joan Lluís Vives va residir en les poblacions flamenques de... a) Va sorgir a Itàlia. b) El teocentrisme se centra en Déu i
l'antropocentrisme en l'ésser humà. c) Consisteix en
l'estudi filològic dels autors clàssics. d) La impremta, les
a) A Aragó A València A Catalunya acadèmies i les universitats. e) Perquè, a partir de la
relectura dels clàssics grecoromans i de la reinterpretació
b) Contra els cristians Contra els judeoconversos Contra els falsos jueus conversos de l'art, va qüestionar el paper de l'ésser humà al món.
c) L’humanisme La tolerància religiosa La unió de les corones d'Aragó i Castella
Exercici 2
d) Va disminuir Va créixer Només es feia teatre a) En alguns països d'Europa, b) Amb el de l'època
e) Rotterdam i Lovaina Òxford i Bruges Lovaina i Bruges clàssica, c) En la literatura, l'art, la història, la filosofia i la
moral, d) Es planteja una realitat diferent, e) Seguir la
religió d'una manera més personal
Exercici 3
aF, bV, cV, dF, eF
Exercici 4
a) voluntat, b) probabilitat, c) prohibició, d) obligació,
Exercici 14. e) culminació, obligació, f) imminència, g) possibilitat,
repetició
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: Exercici 5 (Solució orientativa)
a) Pots entrar a seu electrònica, telefonar o anar
personalment al centre de salut. b) He de matinar, anar a
a) València esdevé la població més important de la Corona d’Aragó en el segle XV. treballar, fer el dinar i el sopar i netejar la casa. c) Deuen ser
les cinc de la vesprada. d) Anava a engegar l'ordinador per
a veure una sèrie de la BBC. e) Vull aprofitar per a
b) Tradicionalment els cristians convivien al Regne de València amb els jueus i descansar i no fer res.
amb els musulmans.
Exercici 6
a) continue o seguisc jugant, b) acabaràs perdent,
c) La València de Vives acceptava el cristianisme i el judaisme. c) movent, d) està traduint, e) van o estan millorant,
f) estaves fent, g) cantant
d) Vives va tindre una formació basada en l'humanisme.
Exercici 7
e) La Inquisició era un tribunal que garantia jurídicament la defensa dels acusats. pedagogs / dèsset / cremats / foguera / joventut /
traslladar / en els quals / reflecteix o reflectix / classicisme /
Països Baixos / teòlegs / muller / instal·lar / període /
abraça / aïllament / sobretot / intel·lectuals / trets / pertany
/ continuïtat / burgesia / com a / inclosa / clau / atribueixen
o atribuïxen / estàtua
Exercici 8
a) diòcesi, b) summe pontífex, c) monoteistes, politeistes,
E Habilitats comunicatives: descriure
d) pica baptismal, e) hinduisme, budisme, f) deessa, g)
laïcitat, h) ateisme, i) Esperit, h) sagraments
Exercici 9
Les solucions apareixen al final de l’àudio corresponent.
Descriure és tractar d’evocar amb paraules una realitat: un paisatge, una persona,
un objecte... Descrivim a tothora: quan expliquem com és algú que busquem, quan Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
detallem on hem passat les vacances o quan exposem com seria la casa on puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
voldríem viure.
En les descripcions solem usar
oracions copulatives amb els verbs
ser, estar o paréixer (és gran, està
vell, pareix interessant), com també
frases amb el verb tindre (té una
piga al nas, tenia una peça solta).
En descripcions de llocs, apareix
sovint el verb haver-hi (hi havia un
arbre a l’entrada, hi ha molta llum).
Abunda l’ús d’adjectius de tota
mena, que fan referència a qualsevol
aspecte que considerem rellevant
(caràcter, altura, forma, textura,
color...).
Generalment, els adjectius apareixen
després del nom que complementen.
Tanmateix, a voltes poden aparéixer
per davant i pot variar el significat.
Així, no és igual home gran i gran
home; dona pobra i pobra dona;
amic fals i fals amic.
Per a evocar amb més precisió la
imatge que volem descriure,
disposem de diversos recursos:
El superlatiu: fortíssim, tristíssim,
paupèrrim...
Comparacions: Era més alt que un
arbre. Estava rabiós com un gos.
O les figures del llenguatge, com ara
les metàfores (la seua veu era una
carícia), les metonímies (té un cervell
privilegiat), els epítets (el verd bosc),
les sinestèsies (comentari aspre) o
les hipèrboles (la millor cervesa del
món).
Exercici 10
El Misteri d'Elx
La Festa o Misteri d'Elx és una representació teatral
medieval en què es recrea la mort, l'assumpció al cel i la
coronació de la Mare de Déu. La ciutat il·licitana ha pogut
mantindre viva durant segles aquesta obra, que va
començar a representar-se en la segona mitat del segle
XV. Des d'eixe moment, el Misteri d'Elx forma part de la
identitat col·lectiva de la capital del Baix Vinalopó.
Després d’haver superat no poques dificultats
econòmiques al llarg de la història, el Misteri representa
hui dia un important atractiu turístic i cultural. L'any 2001,
aquesta representació religiosa en valencià va ser
reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del
Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
El Misteri d'Elx es divideix en dos jornades, la Vespra i la
Festa, que es representen respectivament els dies 14 i 15
d'agost en la Basílica de Santa Maria d'Elx. L’obra atrau
espectadors amb interessos molt variats: la fe, la cultura,
la llengua, la música, l’espectacular escenificació teatral o
la tradició festiva. El text del Misteri s’ha mantingut al
llarg del temps gràcies a les consuetes, còpies
manuscrites del text primigeni.
Exercici 11
15 - 8 = 7 | 7 x 6 = 42 | 42 / 3 = 14 | 14 + 15 = 29 | 29 x 2 = 58 |
58 - 21 = 37 | 37 + 16 = 53
Exercici 12
a) Ausiàs March, sor Isabel de Villena, les novel·les
cavalleresques Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, Jaume Roig i
Joan Roís de Corella. b) Perquè es van substituir les grans
rutes comercials mediterrànies per les atlàntiques. c) La
mort de l’escriptor Joan Roís de Corella el 1497. d) Perquè,
com a jueu, a València era perseguit per la Inquisició. e) Els
Reis Catòlics.
Exercici 13
a) A València, b) Contra els falsos jueus conversos,
c) La unió de les Corones d'Aragó i Castella, d) Va disminuir,
e) Lovaina i Bruges
Exercici 14
aV, bV, cF, dV, eF
Exercici 14 (solució orientativa)
Metàfores: Eixe xic és un polp. Eva té molta corda.
Metonímies: Té la llengua molt llarga. És una dona amb
molt de tacte. Epítets: Blanca neu. Negra nit.
Sinestèsies: Música dolça. Paraules agres. Hipèrboles:
L’aigua del mar estava congelada. Feia una calor que es
fonien les pedres.
 l
ultura hores,
Cita C embre, a les 18 lacant
ov 'A
11 de n itària d
e u U nivers m
a la S o ció:
l/rjpY 'anima
/goo.g llers d
https:/ til i ta
a infan
Cinem ory
nt la D
Busca

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 9. El clima
Aquests sis tipus bàsics admeten diverses subdivisions. Dins dels climes càlids, es
distingeix el clima equatorial (propi, per exemple, de les conques dels rius Amazones

A
Comprensió escrita
Llig el text següent i, després, respon a les preguntes
dels exercicis 1, 2 i 3.
Els climes del món
Des de sempre, l’ésser humà ha desenvolupat un apassionat interés pel clima que
l’envolta, un interés que transcendeix l’erudició o la curiositat i s’endinsa en el terreny
de la funcionalitat i, conseqüentment, de la supervivència. Però, per a començar a
parlar-ne, cal fer, abans de res, una distinció: entenem per clima el conjunt de
característiques atmosfèriques d’un territori, establit a partir de la mitjana d’uns
paràmetres durant almenys trenta anys; mentre que oratge és l’estat que presenta
l’atmosfera en un lloc i en un moment donats. Per tant, i a tall de resum, el clima és
estable i l’oratge variable.
El clima es defineix a partir dels paràmetres següents: la temperatura, el nivell de
precipitacions, la humitat, el règim de vents i la pressió atmosfèrica. De tots aquests,
els més rellevants per a la composició dels paisatges són els dos primers. Tots
aquests paràmetres depenen de diversos factors: la latitud geogràfica, l’altitud del
terreny, l’orientació del relleu, el grau de continentalitat i els corrents oceànics.
a Sud-amèrica o Congo a l’Àfrica), el tropical (prototípic del Carib o de l’Àfrica
subequatorial) o el monsònic (al sud d’Àsia). Entre els secs, hi ha els climes desèrtic
(el Sàhara o el Kalahari a l’Àfrica o el Gobi a Àsia) o estepari (com ara La Pampa a
l’Argentina). Entre els temperats, se sol diferenciar el mediterrani (que presenta
zones molt àrides, com el sud de la península Ibèrica, i unes altres de més plujoses,
com les regions centrals d’Itàlia), l’oceànic (característic de bona part del nord i el
centre d’Europa, amb abundants precipitacions i poca oscil·lació tèrmica) i el xinés
(molt humit i plujós, propi del sud del Japó i del sud-est de la Xina, del Brasil i dels
Estats Units). Finalment, el continental, que s’estén sobretot per Sibèria, Àsia central i
Amèrica del Nord, es caracteritza per una gran diferència de temperatures entre
l’estiu (generalment calorós i sec) i l’hivern (molt fred).
Saps que ombria és la part d’una muntanya on pega menys el sol?
Prové de ombra (‘silueta fosca que produeix un cos en interposar-se a
la llum’), que també genera adjectius com ombriu, ombrós o ombrívol.
Exercici 1.
Respon a les preguntes següents:
a) En què es diferencien els termes clima i oratge?

La latitud es relaciona amb l’angle d’incidència dels rajos solars sobre la superfície
terrestre: a major latitud, augmenta la inclinació dels rajos i, per tant, en travessar una b) Quins són els cinc paràmetres que determinen el clima d’un territori?
major porció de l’atmosfera, es filtren i aporten menys calor que quan incideixen
perpendicularment. L’altitud condiciona les temperatures, ja que se sol produir un
descens d’1°C a cada 160 metres d’elevació sobre el nivell del mar. L’orientació del c) Com condiciona l’altitud respecte al nivell del mar la temperatura d’una regió?
relleu és molt important de cara a la calor i les pluges: així, la incidència del sol varia
molt entre les solanes i les ombries de les serres, mentre que les pluges són molt
abundants en els vessants de sobrevent (contra els quals xoquen els vents humits) i d) Quina incidència té l’orientació del relleu sobre la distribució de les pluges?
molt més escasses en els de sotavent. La continentalitat està relacionada amb la
distància respecte al mar: a més llunyania, l’efecte atenuant de les brises és menor, de
manera que es produeix una major amplitud tèrmica (diferència de temperatures e) Per què el sol calfa menys a una major latitud?
entre el dia i la nit o entre estacions). Finalment, els corrents oceànics desplacen
aigua càlida o freda, procedents d’unes altres latituds, a grans distàncies. Per
exemple, el corrent càlid procedent del Golf de Mèxic arriba fins a les costes
atlàntiques del nord d’Europa i hi tempera el clima. Exercici 2.
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:

a) Les brises marines...

b) El corrent del Golf de Mèxic...
c) El clima monsònic...
d) El clima d’alta muntanya...
e) L’amplitud o oscil·lació tèrmica...

a) ...moderen la ...augmenten l’amplitud tèrmica. ...provoquen grans gelades.

temperatura terrestre.
b)...du aigua freda a ...és càlid i tempera el clima de la ...desplaça aigua càlida o freda,
Europa. costa atlàntica europea. en funció de l’estació.
c)...és fred i plujós. ...és càlid i sec. ...és propi només del sud d‘Àsia.
d)...és similar arreu del ...presenta neu només quan se ...s’estén entre els 30° i els 70°
món. situa en zones polars. de latitud.
e)...representa la ...és la diferència de temperatures ...és l’efecte de les brises sobre
isoterma 0°C. entre dos moments. el clima continental.

Aquests paràmetres permeten classificar els diferents climes del món. Una de les
classificacions més esteses prové del climatòleg rus, d’origen germànic, Wladimir
Peter Köppen (1846-1940), que va descriure sis tipus principals de climes: càlids,
secs, temperats, continentals, polars i d’alta muntanya. Els càlids i els secs se solen
situar entre els tròpics de Càncer i de Capricorn. Els temperats i els continentals
s’estenen aproximadament entre els 30° i els 70° de latitud. Els polars estan acotats
pels cercles polars àrtic i antàrtic. Mentre que els climes d’alta muntanya tendeixen a
igualar-se arreu del món: així, els 4.700 metres d’altitud solen representar la isoterma
0°C i la cota a partir de la qual apareix la neu perpètua.
Exercici 3.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
a) El clima equatorial és propi, entre altres territoris, de la conca de l’Amazones.
b) El clima mediterrani pot ser molt àrid en alguns territoris.
c) El clima xinés és exclusiu del sud-est asiàtic.
d) Entre els climes secs, se sol citar el desèrtic, l’estepari i l’oceànic.
e) Els vessants de sobrevent arrepleguen la pluja que duen els vents humits.
 Fascicle 9. El clima
B Normativa i gramàtica

B1. El present d’indicatiu

1 El present d’indicatiu és el temps bàsic de cada 2 La 1a conjugació fa el present d’indicatiu afegint a 3 Anar i estar són els únics verbs irregulars de la 1a
verb. Ens permet expressar fets simultanis a l’acte l’arrel verbal les desinències –e, –es, –a, –em, –eu, –en: conjugació:
de parla, accions que fem habitualment o veritats • parle, parles, parla, parlem, parleu, parlen • vaig, vas, va, anem, aneu, van
objectives, entre altres valors. • jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen • estic, estàs, està, estem, esteu, estan

6 Els verbs irregulars ser, poder, voler, fer i saber es
conjuguen així:
• sóc, eres o ets, és, som, sou, són
• puc, pots, pot, podem, podeu, poden
• vull o vullc, vols, vol, volem, voleu, volen
• faig, fas, fa, fem, feu, fan
• sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben
5 La 2a velaritzada és similar, amb la desinència –c
per a la 1a persona:
• bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen
• olc, ols, ol, olem, oleu, olen
• conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen
• cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen
4 La 2a conjugació regular uneix a l’arrel verbal les
desinències Ø, –s, Ø, –em, –eu, –en:
• perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden
• venç, vences, venç, vencem, venceu, vencen
• romp, romps, romp, rompem, rompeu, rompen

7 La 3a conjugació pura afig les desinències Ø, –s,
Ø, –im, –iu, –en a l’arrel verbal:
• dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen
• fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen
• cull, culls, cull, collim, colliu, cullen
• sent, sents, sent, sentim, sentiu, senten
8 La 3a conjugació incoativa presenta les
desinències –isc, –(e)ixes, –(e)ix, –im, –iu, –(e)ixen:
• partisc, parteixes o partixes, parteix o partix, partim,
partiu, parteixen o partixen
• unisc, uneixes o unixes, uneix o unix, unim, uniu,
uneixen o unixen
9 La s del grup sc sol sonar palatalitzada, és a dir,
com si fóra una x: /par’ti∫k/ /’vi∫k/
Encara que escriguem la e de les persones 2a, 3a i 6a,
no se sol pronunciar, de manera que sonen /par’ti∫es/
/par’ti∫/ /par’ti∫en/
Els verbs llegir, fregir, afegir, rostir, vestir, teixir, etc.
poden seguir la flexió pura o la incoativa: llig o llegisc.

12 11 En els parlars valencians més septentrionals, la 1a 10 Omplir i obrir es conjuguen així:

Pots trobar explicacions molt detallades sobre el persona de les conjugacions regulars presenta la • òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin
funcionament del present d’indicatiu al llarg de desinència –o: parlo, jugo, perdo, rompo, dormo, • òbric, obris, obri, obrim, obriu, obrin
Punt per punt A2 i en les unitats 1, 2 i 3 de Punt per partixo, llijo, omplo, obro...
punt B1.

B2. El so /dӡ/ i els sons de la x

1 El so /dӡ/ és molt habitual en valencià i apareix
en paraules com joc, gel, enutjar o metge. Es tracta
d’un fonema sonor, que també és present en
llengües com l’anglés (joy), el francés (jaune) o
l’italià (giorno).
2 En l’escriptura, el representem amb les lletres j o tj
davant de les vocals a, o, u: pluja, jove, ajudar, platja,
pitjor, etc. I amb les lletres g o tg davant de les vocals
e, i: geni, girar, fetge, paisatgístic, etc.
Excepcions: Jesús, Jeremies, majestat, projecte,
trajecte, injecció i derivats.
3 Els grups tg i tj només poden aparéixer enmig de
vocals: enutjar, desitjar, viatjar, patge, rellotge...
A final de paraula, aquest so s’ensordeix i s’escriu
amb el grup –ig: enuig, assaig, desig...
Pots trobar més informació sobre el fonema /dӡ/
en l’apartat “Ortografia i pronúncia” de la unitat 5
de Punt per punt B1.

6 En paraules que comencen per ex- seguides de
vocal, representa el so /gz/: exemple, hexàgon,
examen, exacte, èxit.
Pots trobar més informació sobre els sons de la x
en l’apartat “Ortografia i pronúncia” de la unitat 10
de Punt per punt B1.
5 A principi de paraula o en el dígraf ix representa el
so /∫/: xarop, xerpa, xilòfon, Xixona, Xàtiva, faixa,
arruixar, coix, fluix, greix.
En alguns cultismes, pot representar el so /ks/ entre
vocals o a final de paraula: luxe, luxació, fixar, laxitud,
taxi, vexar, flux, fax, clímax.
4 La lletra x representa 4 sons diferents en valencià:
A principi de paraula, en contacte amb consonant o
en el dígraf tx, representa el so /t∫/: xec, xocar,
perxa, punxa, cotxe, metxa.
El grup tx només pot aparéixer entre vocals i, a
principi de mot, en Txèquia, Txad, Txetxènia i els
gentilicis corresponents.

Exercici 4. Exercici 5.
Ompli els buits amb la forma correcta del present d’indicatiu dels verbs que hi ha Escolta les 24 paraules de l’àudio i copia-les en el requadre següent:
entre parèntesis:

a) Maria, què _______________ (FER, jo)? __________________ (TRAURE) el peix del

congelador o _______________ (ROSTIR) unes llonganisses per a dinar? https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u09-a01.mp3
b) Perdone, ________________ (VINDRE, jo) de fora i __________________ (TINDRE) un
dubte: a quina hora ________________ (OBRIR) ací els comerços?

c) Per ací prop, ________________ (CONÉIXER, jo) un bon restaurant. Si ______________

(VOLER, tu), ________________ (PODER, jo) telefonar i reservar una taula.

d) Normalment, ________________ (EIXIR, jo) al balcó totes les vesprades i

________________ (PRENDRE) un suc mentre ____________ (LLEGIR) algun llibre.

e) No ________________ (SABER, tu) com t’________________ (AGRAIR, jo) l’ajuda! T’ho

________________ (MERÉIXER) tot!

f) Si ________________ (ANAR, vosaltres) a la festa i ________________ (VEURE) a Marc,

saludeu-lo de part meua.

g) Cada nit, quan em ________________ (GITAR), ________________ (ESCRIURE, jo) unes

línies en el meu diari mentre Pau s’________________ (ADORMIR).
Exercici 6.
Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les
indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una
C Vocabulari i pronúncia
barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:
Climatologia i meteorologia
El canvi climàtic
Exercici 7.
Durant les últimes dècades, els observatoris climàtics han registrat un fenomen Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t'oferim en el requadre:
constant: la temperatura sobre la superfície terrestre experimenta un augment
____________ (‘QUE AVANÇA O EVOLUCIONA PER GRAUS’, DERIVAT DE PROGRÉS) i inalterat, fins al
alisis, bonança, canícula, diluvi, isòbara, isoterma, plugim,
punt que, cada mes, la ____________ (MITJA / MITJANA) mundial ____________ (BATRE)
ponentada, ràfega, rellampegada, rufolada, tornado
un rècord respecte al mateix mes de l’any anterior. Aquestes observacions indiquen
que s’ha registrat un augment de prop ____________ (DE / D’) 1°C durant els últims
150 anys i que ens acostem a un ____________ (‘LÍMIT A PARTIR DEL QUAL ES MANIFESTA UN a) Al remat, la borrasca només va provocar un ____________ suau durant la nit.
FENOMEN’) que hauríem de considerar ____________ (COM / COM A) molt preocupant.
b) Quan les ____________ estan molt pròximes, indiquen importants ____________
Aquest fenomen continuat és el que ____________ (ANOMENEM / NOMENEM) canvi
de vent.
climàtic.
c) Els vents ____________ bufen de manera constant des dels tròpics cap a l’equador.
L’origen del canvi climàtic es troba en el calfament global causat per l’efecte
d’hivernacle. L’atmosfera terrestre ____________ (EXERCIR) una funció que d) La pel·lícula Twister descriu l’activitat de risc dels caçadors de ____________.
____________ (SEMBLA / S’ASSEMBLA) a la d’un hivernacle agrícola: reté bona part de e) El ____________ durà cinc dies seguits i el poble quedà completament negat.
____________ (LA / L’) energia projectada per la Terra, de manera que la temperatura
mitjana del nostre planeta se situa al voltant dels 15°C, en uns valors aptes per a la f) El risc d’incendis demà serà extrem, perquè la ____________ portarà un ambient
vida. Sense l’atmosfera, la temperatura de la Terra baixaria fins a prop dels –20°C. molt sec i calorós.

Doncs bé, l’efecte d’hivernacle s’ha incrementat, especialment durant l’últim segle, a g) La ____________ va ser esgarrifadora: més de dos hores de trons i llamps.
causa de l’activitat humana. L’emissió de ____________ (PLURAL DE GAS), sobretot h) Les ____________ uneixen els llocs que han registrat la mateixa temperatura
diòxid de ____________ (CARBONI / CARBÓ), procedents de la indústria i dels durant un període de temps.
____________ (MITJANS / MEDIS) de transport ha alterat la composició de l’atmosfera,
fins al punt que reté i, conseqüentment, refracta una major quantitat de calor sobre la i) Aquell dia, feia tanta ____________ que no hi havia ni una ona en el mar.
superfície. Eixa és la raó ____________ (PER LA QUAL / PER LA QUE) augmenta la j) La ____________ d’anit va tombar arbres i faroles: feia temps que no bufava tan fort.
temperatura i es creba l’equilibri climàtic en el planeta.
k) En la ____________, que s’estén entre juliol i agost, sol fer una calor sufocant.
L’efecte del canvi climàtic és, hui dia, molt perceptible: el ____________ (‘DESGEL,
CONVERSIÓ DE LA NEU EN AIGUA’) dels pols, el lleuger augment del nivell del mar, la
prolongació dels estius en zones de clima temperat, l’alteració del règim de Saps que negar, a més de significar ‘dir que no’, també significa
____________ (EN PLURAL, ‘PRECIPITACIÓ DE GOTES D’AIGUA’)... són, només, algunes de les ‘ofegar’ i ‘inundar o cobrir d’aigua’? El soterrani es va negar per les pluges.
conseqüències més visibles ____________ (A ESCALA / A NIVELL) mundial. Pel que fa al
nostre país, si ____________ (ENS HI / Ø) fixem una mica, detectarem signes
inequívocs de com ha canviat el clima: fonts o salts d’aigua que s’han esgotat,
rambles seques, pous de neu ____________ (PARTICIPI DE REDUIR) a runes o, en el millor
dels casos, a monuments etnogràfics... ¿Hem reflexionat alguna volta, ni que siga
durant un instant, que, encara al final del segle XIX, els nostres ____________ Exercici 8.
(‘ANTECEDENTS REMOTS D’UNA PERSONA’) comerciaven amb el gel replegat en les neveres? I
Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
que això, hui dia, resulta simplement inimaginable? segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres
Davant d’aquesta realitat, és normal que ens preguntem: és inexorable el canvi segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.
climàtic? El ben cert és que, fins ara, i malgrat algunes ____________ (‘FILM, OBRA
CINEMATOGRÀFICA’) de gènere catastròfic, el calfament global no ha alterat cap corrent
____________ (OCEÀNICA / OCEÀNIC), ni tampoc ha provocat que canvie dràsticament
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
l’estil de vida humà ____________ (ENLLOC / EN LLOC). És més: ____________ (HI HA / b2-u09-a02.mp3
N’HI HA) indicis que permeten suposar que la mateixa naturalesa té recursos propis per
a capgirar l’efecte del calfament. Així, el desgel polar pot provocar la següent
successió: en fondre’s bona part de la neu, descendirà l’albedo (la reflexió de la llum
solar, molt major quan recau en una superfície blanca); això provocarà un increment 1. MES___________________ 5. GAL___________________
____________ (DEL / DE LA) calor que, al seu torn, farà que augmente l’evaporació de 2. MIR___________________ 6. MAR___________________
l’aigua i la ____________ (‘EXTENSIÓ DE CEL COBERT DE NÚVOLS’). Finalment, com més
3. ANE___________________ 7. XAL___________________
núvols hi haja en l’atmosfera, més augmentarà l’albedo i, per tant, les temperatures
descendiran. 4. BAR___________________

Malgrat els dubtes i les preocupacions plantejats des de l’àmbit científic, entre bona
part de la població i, malauradament, entre les ____________ (‘GRUP SOCIAL PRIVILEGIAT’)
polítiques, continua ____________ (GERUNDI DE PREVALDRE) la idea, ací i allà, que el canvi
climàtic i l’efecte sobre la vida humana és un temor llunyà, un horitzó que no veurem Exercici 9.
amb els nostres ulls. ____________ (POTSER / POT SER) és cert, però no sembla Escolta atentament aquest dictat. Copia’l i, després, corregeix-lo. En acabar, llig-lo tu
inversemblant aventurar que el patiran els nostres fills o, ____________ (SINÓ / SI NO), en veu alta, vinculant la forma escrita amb la pronúncia adequada.
els nostres néts. I que, ben mirat, no hauríem de renunciar, de cap manera, a
dissenyar una alternativa al canvi climàtic. Perquè eixa alternativa serà, sens dubte, la
base d’un món més net, més verd i més habitable. En definitiva, d’un món molt millor. Previsió de l’oratge
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u09-a03.mp3

ORAL
Exercici 10.
Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada
una, et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et
donarem la solució i et proposarem una nova operació, així fins a set.

Si t’interessa el canvi climàtic, et recomanem que https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/

lliges el llibre de l’ambientòleg Andreu Escrivà: b2-u09-a04.mp3
Encara no és tard (2017).
 Predir
D Comprensió oral
Els textos predictius es poden basar en
conjectures lògiques o científiques
Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 11, 12 i 13. Després, escolta atentament (com ara la previsió de l’oratge), en
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes. arts endevinatòries (l’horòscop) o,
simplement, en la intuïció del parlant:
Hui guanyarem el partit!
El clima del País Valencià
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ Molt sovint, el text predictiu té caràcter
b2-u09-a05.mp3 didàctic i ens permet transmetre
consells de conducta:
Anirem a la muntanya i no hi deixarem
gens de brossa.
Veritat que ja no diràs més mentires?
Si acceptem eixos consells, podem
respondre amb prediccions introduïdes
per verbs com prometre o assegurar:
Et promet que em portaré bé!
T’assegure que no tornarà a passar.
Quan volem marcar una certa distància
respecte a una predicció, podem
introduir-la amb fórmules impersonals i
usar verbs com preveure, calcular
o estimar:
S’estima que el pròxim semestre
notarem la recuperació econòmica.
ORAL
Exercici 14.
Fixa’t en la imatge següent i, a continuació, prediu almenys tres fets que hi
puguen ocórrer:
Exercici 11.
Respon a les preguntes següents:
a) Per quines poblacions valencianes passa el meridià de Greenwich?
b) Entre quines latituds se solen situar els climes temperats?
c) Quin país sud-americà es caracteritza també pel clima mediterrani?
d) Quines comarques valencianes presenten un major índex de pluges?
e) Per quins dos motius baixa la mitjana de temperatures a la zona interior
valenciana?
Exercici 12.
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:
a) El clima mediterrani es caracteritza per...
b) La mitjana anual de pluja al Baix Segura o a Elx...
Solucions:
c) La temperatura mitjana anual a les poblacions litorals valencianes...
d) El vent de ponent, en travessar la península Ibèrica...
e) La ciutat valenciana que més pluja anual registra és... Exercici 1
a) Clima és el conjunt de característiques atmosfèriques
d’un territori, mentre que oratge és l’estat que presenta
a) ...pluges estacionals i gran ...pluges abundants i ...pluges estacionals i l’atmosfera en un lloc i en un moment donats. b) La
oscil·lació tèrmica temperatures suaus temperatures suaus temperatura, el cabal de precipitacions, la humitat, el règim
de vents i la pressió atmosfèrica. c) Se sol produir un
b) ...no supera els 300 l/m2 ...supera els 300 l/m2 ...arriba als 470 l/m2 descens d’1°C a cada 160 metres d’elevació sobre el nivell
del mar. d) Les pluges són molt abundants en els vessants
c) ...s’acosta als 26°C ...oscil·la entre els 11°C i els 18°C ...se situa al voltant dels 17°C de sobrevent i molt més escasses en els de sotavent.
d) ...deixa abundants pluges ...sol ser sec i calent ...porta humitat procedent de e) Perquè els rajos solars incideixen amb més inclinació,
travessen una major porció de l’atmosfera i arriben més
al País Valencià l’Atlàntic filtrats a la superfície terrestre.
e) ...València ...Morella ...Pego
Exercici 2
...moderen la temperatura terrestre. b) ...és càlid i
tempera el clima de la costa atlàntica europea. c) ...és
propi només del sud d’Àsia. d) ...és similar arreu del
món. e) ...és la diferència de temperatures entre dos
Exercici 13. moments.
Exercici 3
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: aV, bV, cF, dF, eV
Exercici 4
a) El País Valencià se situa aproximadament entre els 40° i els 37° de latitud sud. a) faig, trac, rust o rostisc, b) vinc, tinc, obrin, c) conec,
vols, puc, d) isc, prenc, llig o llegisc, e) saps, agraïsc,
b) En el clima mediterrani, la temperatura mitjana a l’estiu no supera els 26°C. mereixes, f) aneu, veeu o veieu, g) gite, escric, adorm
Exercici 5
c) De mitjana, Algesires arreplega més de 800 l/m2 de precipitacions anuals. gerani, girafa, conserge, hagiografia, petjada, màgia, jutge,
xantatge, fitxatge, lleixiu, llotja, menjador, majestuositat,
d) El xaloc és el vent marítim predominant en la costa valenciana. paisatge, exegesi, exagerar, toxina, calaix, peixera,
homenatjar, xèrif, xiclet, aixovar, subjectar
e) Les borrasques mediterrànies, si són persistents, poden provocar gotes fredes.
Exercici 6
progressiu / mitjana / bat / d’ / llindar / com a /
anomenem / exerceix o exercix / s’assembla / l’ / gasos /
carboni / mitjans / per la qual / desglaç / pluges / a escala
E
/ ens hi / reduïts / avantpassats / pel·lícules / oceànic /
Habilitats comunicatives: predir enlloc / hi ha / de la / nuvolositat o nebulositat / elits /
prevalent / Potser / si no
Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Els textos predictius ens permeten anunciar uns fets que preveem que ocorreran Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
en el futur. puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
Per a fer prediccions, usem
fonamentalment el futur simple
(faré) i compost (hauré fet):
Plourà tot el cap de setmana.
Hui serà un bon dia.
Haurem arribat a l’hotel a les set de
la vesprada.
Podem introduir les nostres
prediccions amb diversos verbs de
pensament, com ara suposar, creure,
pensar, imaginar, trobar o intuir:
Suposem que acabarem hui la faena.
Trobe que aprovaràs.
En ocasions, quan volem mostrar
una dicotomia, usem estructures
condicionals: si, en cas que,
sempre que...
Si eixim a les set, arribarem al cim
abans de les onze.
Indiquem que una predicció és
probable amb adverbis com potser,
tal volta, probablement, possiblement
o segurament, que demanen el verb
en indicatiu:
Potser demà farà fred.
Segurament vindran hui.
Exercici 7
a) plugim, b) isòbares, ràfegues, c) alisis, d) tornados,
e) diluvi, f) ponentada, g) rellampegada, h) isotermes,
i) bonança, j) rufolada, k) canícula
Exercici 8
Les solucions apareixen al final de l’àudio corresponent.
Exercici 9
Previsió de l’oratge
La previsió per a hui dimecres presenta una important
variació entre el matí i la vesprada. De matí, lluirà el sol i el
vent continuarà entrant fluix de ponent, de manera que els
termòmetres ascendiran fins al vint-i-set graus a la costa i
els trenta-quatre en zones de l’interior. Cap a migdia,
esperem uns núvols alts que entraran pel nord-est i
avançaran el canvi que es produirà poques hores després.
El gregal s’accentuarà a partir de mitja vesprada i
comportarà un notable alleujament tèrmic. No es descarten
ruixats localment forts durant eixes hores, tot i que les
precipitacions més constants s’esperen durant la matinada,
algunes, atenció, en forma de granís.
La inestabilitat atmosfèrica es mantindrà durant les primeres
hores de dijous. No obstant això, la força del vent anirà
minvant al llarg del matí i rotarà a llevant a migjorn, de
manera que augmentarà la humitat relativa i gojarem de nou
de temperatures suaus. Compte amb la conducció!, perquè
a poqueta nit esperem que es formen bancs de boira en les
valls i en cotes baixes de muntanya.
Exercici 10
34 + 43 = 77 | 77 x 3 = 231 | 231 - 62 = 169 | 169 + 27 = 196 |
196 / 4 = 49 | 49 + 17 = 66 | 66 / 6 = 11
Exercici 11
a) Castelló de la Plana, Dénia, el Verger, Beniarbeig o Altea.
b) Entre els 30° i els 70°. c) Xile. d) La Marina Alta, la Safor i
el Comtat. e) La continentalitat i l’altitud del relleu.
Exercici 12
a) ...pluges estacionals i temperatures suaus. b) ...no supera
els 300 l/m2. c) ...se situa al voltant dels 17°C. d) ...sol ser sec
i calent. e) ...Pego.
Exercici 13
aF, bV, cV, dF, eV
 l
ultura hores,
Cita C vembre, a les 18 lacant
no 'A
18 de itària d
eu U nivers m
a la S o ció:
l/rjpY 'anima
/goo.g llers d
https:/ til i ta
a infan
Cinem dera
a la ban
Atrap

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 10. Grans monuments arquitectònics

A Comprensió escrita

Llig el text següent i, després, respon a les

preguntes dels exercicis 1, 2 i 3.

La catedral de València
La catedral de València, declarada Bé d'Interés Cultural pel Consell de la
Generalitat Valenciana, és la seu de l'arquebisbat valencià. Va ser construïda
sobre l'antiga mesquita edificada pels musulmans, la qual, al seu torn, havia sigut
bastida a partir del temple que havien alçat els visigots.
El 22 de juny de 1262, dos dècades i escaig després de la conquesta cristiana de
València (1238), es va iniciar la construcció de la catedral. Aquest primer període
Exercici 1.
es caracteritzava per la simplicitat arquitectònica franciscana. Tanmateix, durant Respon a les preguntes següents:
el segle XIV es va anar assentant a Europa el classicisme gòtic, que, a les acaballes
de l'edat mitjana, va deixar pas a propostes arquitectòniques més lliures i a) Quins elements arquitectònics exteriors es destaquen en el text?
agosarades, com testimonien les diverses fases de la construcció de la catedral
valenciana, fins que va ser conclosa en el segle XVIII.
En l’edificació de la catedral van participar arquitectes de diverses èpoques: b) Quin trofeu militar es conserva en l’aula capitular?
Andreu Julià, Pere Balaguer, Martí Llobet, Francesc Baldomar, Pere Comte o
Konrad Rudolf. L’estil arquitectònic preponderant de l’edifici és el gòtic català o
c) Què és «el Miquel»?
gòtic civil, però es poden observar uns altres estils que es van anar superposant:
el romànic, el gòtic francés, el renaixentista, el barroc i el neoclàssic. La catedral
és un sistema constructiu arquitravat i voltat de 55 metres d'alçària, 53 d) Per què la porta de l'Almoina rep aquest nom?
d'amplària i 94 de profunditat, per al qual es van fer servir materials diversos,
com ara la pedra, la rajola, l'alabastre o la fusta.
Entre els diferents elements constructius exteriors de la seu valenciana, e) On es fan les reunions setmanals del Tribunal de les Aigües de València?
destaquen la porta de l'Almoina, la porta dels Apòstols i el campanar del
Miquelet. La porta de l'Almoina, anomenada així perquè se situava al costat de la
casa on es donaven socors als necessitats, és d’estil romànic (segle XIII) i presenta
esculpits en pedra els caps dels primers repobladors cristians de València: els set
matrimonis lleidatans que, segons la llegenda documentada històricament,
portaren tres-centes donzelles per a casar-les amb els soldats del rei Jaume. La Exercici 2.
porta dels Apòstols, decorada per les estàtues dels dotze apòstols, és d’estil Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:
gòtic francés (segle XIV) i serveix de marc per a les reunions que cada dijous a
migdia celebra el Tribunal de les Aigües de València. El campanar del Miquelet (o
a) La construcció de la catedral de València va començar...
Micalet, segons la pronúncia més habitual), d'estil gòtic civil (segles XIV-XV),
marcava, des que fou construït, l'hora oficial de la ciutat. El Miquelet és un dels b) Quin estil predomina en la catedral de València?
monuments més emblemàtics del Cap i Casal. Deu el nom a la campana principal c) Què hi ha esculpit en la porta de l'Almoina?
de les onze que el componen, «el Miquel», que fou beneïda el 29 de setembre de
1418, el dia de Sant Miquel. d) Què provoca que la llum del creuer siga blanca?
Entre els elements més significatius de l’interior de la catedral, hi ha el cimbori, e) Què representa el retaule gòtic de Sant Jordi?
l’aula capitular i la girola. El cimbori és una torre de planta octogonal, que té com
a funció captar la llum de l’exterior per a il·luminar el creuer del temple. Com que a) ...uns setze anys després ...dos dècades i escaig abans ...vint-i-tants anys després de
està compost per finestres translúcides d’alabastre, la llum natural hi entra de la conquesta cristiana. de la conquesta musulmana. la conquesta cristiana.
filtrada i fa l’efecte lumínic de ser de color blanc. L’aula capitular és la capella on b) El romànic El gòtic català o gòtic civil El neoclàssic
actualment es conserva el Sant Calze. De planta quadrada, destaca per una c) Les estàtues de les Els dotze apòstols Els busts dels set matrimonis
bellíssima volta d’estil gòtic, amb forma d’estrela amb huit nervadures, pel tres-centes donzelles de Lleida
retaule gòtic d’alabastre que embolcalla la vitrina on es guarda el Sant Calze i per d) Les finestres d’alabastre La volta d’estil gòtic de l’aula La planta octogonal del
les cadenes que defenien el port de Marsella i que van ser preses el 1423 per del cimbori capitular cimbori
l’estol que conduïa Alfons el Magnànim. La girola és una de les parts més
e) La derrota de Jaume I La conquesta de Lleida La conquesta cristiana de
antigues de la catedral. Se situa al voltant de l’altar major i és un espai transitable València
que permet accedir a les huit capelles de la part posterior de l’edifici. Aquestes
capelles, d’estil gòtic, van ser recobertes per capes blanques d’estuc arran de la
reforma neoclàssica de final del segle XVIII. Afortunadament, la restauració
iniciada en l’últim terç del segle XX va permetre recuperar-ne en part la pedra
original.
Exercici 3.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
Al costat de tants i tan valuosos elements arquitectònics, en la catedral de
València es conserven mostres artístiques i relíquies de gran valor històric i
cultural, com ara el Sant Calze (segle I), que va ser donat pel rei Alfons el a) La catedral de València es va bastir sobre el que abans era una mesquita.
Magnànim el 1437; el braç incorrupte de Sant Vicent Màrtir, que s’exposa dins de b) La catedral de València presenta només un tipus d'estil arquitectònic.
la Capella de la Resurrecció; el retaule gòtic de Sant Jordi, que rememora la
batalla del Puig en què les tropes de Jaume I van conquerir la ciutat; o una sèrie c) Les capelles posteriors van ser recobertes per capes d’estuc en el segle XVIII.
de pintures del primer Renaixement o quattrocento, elaborades per artistes d) Calixt III i Alexandre VI són els dos papes borja valencians.
italians contractats per Alexandre VI, el segon papa valencià després que ho fóra
el seu oncle Calixt III, tots dos pertanyents al llinatge xativí dels Borja. e) L'estil preponderant de la porta de l'Almoina és el gòtic català.
 Fascicle 10. Grans monuments arquitectònics
B Normativa i gramàtica

B1. El present de subjuntiu

1 El present de subjuntiu ens permet expressar
accions que encara no han ocorregut, però que
poden ocórrer o volem o temem que ocórreguen.
Generalment, el paradigma del present de subjuntiu
parteix de la 1a persona del present d’indicatiu.
2 La 1a conjugació fa el present de subjuntiu
pràcticament igual que el present d’indicatiu. Només
canvia la 3a persona:
• parle, parles, parle, parlem, parleu, parlen
• jugue, jugues, jugue, juguem, jugueu, juguen
3 Anar i estar parteixen de la 1a persona del present
d’indicatiu (vaig, estic):
• vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen
• estiga, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen

6 Com veus, la –c del present d’indicatiu s’ha
sonoritzat i, per això, es converteix en g.
En canvi, en contacte amb una s prèvia, la –c no se
sonoritza. Això ocorre amb els verbs créixer,
meréixer, nàixer i viure: cresca, cresques,
meresquem, nasquen, visca, visquen...
5 La 2a velaritzada parteix de la 1a persona del
present d’indicatiu (bec, olc, conec):
• bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen
• olga, olgues, olga, olguem, olgueu, olguen
• conega, conegues, conega, coneguem, conegueu,
coneguen
4 La 2a conjugació regular presenta aquestes formes:
• perda, perdes, perda, perdem, perdeu, perden
• vença, vences, vença, vencem, venceu, vencen
• rompa, rompes, rompa, rompem, rompeu, rompen
El verb fer flexiona així: faça, faces, faça, fem, feu,
facen.

7 La 1a persona del present d’indicatiu del verb
voler és vull o vullc. Aquesta última forma genera el
present de subjuntiu: vullga, vullgues, vullga,
vullguem, vullgueu, vullguen. També són vàlides les
formes vulga, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu,
vulguen.
8 Els verbs saber i cabre fan el present de subjuntiu
de manera similar:
• sàpia, sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sàpien
• càpia, càpies, càpia, capiem, capieu, càpien
També és possible fer aquestes formes així: sàpiga,
sapiguem, sàpiguen, càpiga, càpigues, capigueu...
9 La 3a conjugació pura presenta aquestes formes:
• dorma, dormes, dorma, dormim, dormiu, dormen
• fuja, fuges, fuja, fugim, fugiu, fugen
• culla, culles, culla, collim, colliu, cullen
• senta, sentes, senta, sentim, sentiu, senten

12 Omplir i obrir es conjuguen a partir de la 1a
persona del present d’indicatiu (òmplic, òbric):
• òmpliga, òmpligues, òmpliga, omplim, ompliu,
òmpliguen
• òbriga, òbrigues, òbriga, obrim, obriu, òbriguen
11 La s del grup sc sol sonar palatalitzada, és a dir, 10 La 3a conjugació incoativa presenta aquestes
com si fóra una x: /par’ti∫ka/ /’vi∫ken/ formes:
Els verbs llegir, fregir, afegir, rostir, vestir, teixir, etc. • partisca, partisques, partisca, partim, partiu,
poden seguir la flexió pura o la incoativa: llija o partisquen
llegisca. • unisca, unisques, unisca, unim, uniu, unisquen

B2. El guionet
1 Per regla general, el valencià aglutina els mots
compostos o prefixats directament, sense cap
guionet: anorèxia, contrasenya, preromànic,
somiatruites, corglaçar, socioeconòmic, vicerectora,
besamà, etc.
2 Els usos principals del guionet són tallar una
paraula a final de línia i unir al verb els pronoms febles
quan van per darrere: doneu-me’l, explica-li-la,
menjar-te-les, etc.
A més, usem el guionet en els casos següents:
3 En els numerals, per a unir les desenes i les
unitats, i també les unitats i les centenes: tres-cents
vint-i-cinc, cinc-centes quaranta-huit, nou-cents
seixanta-quatre, etc.

6 En els mots compostos patrimonials quan el
primer element conté accent: despús-demà,
despús-ahir, pèl-roig, pèl-blanc, mà-llarg,
ciència-ficció, cotó-en-pèl.
I en els mots en què l’adverbi no funciona com a
prefix: no-agressió, no-creient, no-res, no-violència.
5 En els mots compostos patrimonials quan el segon
element comença per s, r, x: penja-roba, para-sol,
para-xocs, esclata-sang, pit-roig, busca-raons,
penya-segat...
En canvi, la resta de casos s’aglutinen sense guionet:
milhòmens, trencanous, llevaneu, reposabraços...
4 En els mots compostos en què el primer segment és
un punt cardinal: nord-oest, nord-est, sud-oest, sud-est,
nord-americà, nord-europeu, sud-europeu, etc.
En compostos repetitius: pica-pica, zig-zag, xino-xano,
ping-pong, tic-tac...

Exercici 4. Exercici 5.
Ompli els buits amb la forma correcta del present de subjuntiu dels verbs que hi ha A continuació, et donem uns quants verbs i una sèrie de substantius amb els quals es
entre parèntesis: poden compondre diversos mots compostos. Uneix-los tu escrivint guionet quan
pertoque:
a) Qui no ____________ (CABRE) que ho ____________ (DIR): vull que ____________
(ESTAR, vosaltres) còmodes. a) Trencar + {caps, closques, nous}

b) Que cadascú ____________ (ESCRIURE) el que bonament li ____________ (PLAURE) i b) Parar + {aigua, caigudes, fang, llamps, sol, xocs}
____________ (VOLER).
c) Tallar + {ferro, gespa, rajoles, vent}
c) Espere que ____________ (DIR, tu) la veritat. Si no, no t’estranye que no et
d) Llevar + {neu, taps, taques}
____________ (CREURE, nosaltres).
e) Buscar + {bregues, raons}
d) No crec que el lladre es ____________ (PENEDIR) de les seues accions.
f) Portar + {avions, bebés, equipatge, revistes, rolls, segells, xecs}
e) Vull que ____________ (COSIR, tu) un davantal que ________________ (CONTINDRE)
motius infantils.

f) Qui ____________ (PODER) vindre, que ____________ (ANOTAR) el seu nom en el llistat
o que s’____________ (INSCRIURE) directament per Internet.

g) Hem sol·licitat que ____________ (SUSPENDRE, ells) eixa actuació i que en

____________ (FER) una altra de més adequada per al públic infantil.

h) Convé que no t'____________ (ENDARRERIR) si no vols que ells se'n ____________

(ANAR) sense tu.

i) Quan ____________ (CONCLOURE) el termini de preinscripció, que ho ____________

(PUBLICAR, ells) en la pàgina web.
Exercici 6.
Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les
indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una
C Vocabulari i pronúncia
barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:
Arquitectura, mamposteria i construcció
El teatre romà de Sagunt
Exercici 7.
L'any 210 aC, els romans van prendre als cartaginesos la població ____________ Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t’oferim en el requadre:
('D'IBÈRIA, IBÈRICA') d'Arse, després que aquests l’hagueren ____________ (‘CONQUISTADA’)
i destruïda el 218 aC, en l’origen de la Segona Guerra Púnica entre romans i
harmonia, volta, ampit, formigó, llambordes, fermesa, ciment, ornamentat,
cartaginesos. ____________ (DES DE / DES D') aleshores, va començar la planificació
bastida, alçària, esfondrament, blec
urbanística d'aquesta nova ciutat romana, que van ____________ (ANOMENAR /
NOMENAR) Saguntum i que en l'actualitat ____________ (CONÉIXER, NOSALTRES)
____________ (COM / COM A) Sagunt. Hi van construir temples i alguns altres edificis a) El paleta ha aconseguit fer un ____________ molt resistent mesclant grava, aigua,
____________ ('PAREGUTS, SIMILARS') per tal de ____________ (‘EN L’ÈPOCA D'EXPANSIÓ DE arena i ____________ pòrtland.
L'IMPERI ROMÀ, DIFONDRE LA CIVILITZACIÓ LA LLEI I ELS COSTUMS ROMANS') la població
b) El gratacel Intempo de Benidorm té 192 metres d'____________ i és un dels més
____________ ('ORIGINÀRIA DEL LLOC ON HABITA, INDÍGENA'). Des de l'època de l'emperador
alts d’Europa.
August es va planificar la ciutat amb una orientació ____________ ('PUNT DE L'HORITZÓ
SITUAT ENTRE EL NORD I L'EST'), la qual evita la calor ____________ (PARTICIPI DE PRODUIR) pels c) Jaume té un saló massa ____________ amb tot tipus de botiges i quadres de
vents de ponent i de ____________ ('VENT DEL SUD') i aprofita la frescor de tramuntana diversos estils que trenquen l'____________ estètica.
i de llevant. En aquesta planificació està inserit el ____________ ('PROJECTE, PLA O d) Els atacs dels canons des de la mar van causar l'____________ de la fortificació.
REPRESENTACIÓ GRÀFICA D'UNA ESTRUCTURA A PARTIR D'UNA IDEA PRÈVIA') del teatre romà de
Sagunt, tot i que no va ser culminat fins a l'època de Tiberi, ____________ ('QUE e) La projecció lineal de l'arc de mig punt genera la ____________ de canó.
SUCCEEIX') d'August.
f) El quitrà, també anomenat ____________, s'usa per a la construcció de carreteres.
El teatre romà de Sagunt es va edificar al ____________ ('PENDENT D'UNA LLOMA O D'UNA g) Vull fer més alt l'____________ del balcó perquè no s'escape el gat.
SERRA A COSTAT I COSTAT') del castell i de l'antic ____________ ('PLAÇA DE LES CIUTATS
ROMANES ON ES DESENROTLLAVA L'ACTIVITAT POLÍTICA, JUDICIAL, ECONÒMICA I COMERCIAL') romà. Es va h) Si no posen una ____________, els obrers no podran accedir a eixa part de l'edifici.
triar aquesta localització per a aprofitar el pendent de l'elevació, tal com es va fer en i) Compte! El pont de fusta per a travessar el riu no sembla tindre molta
la major part dels teatres romans. Té forma d'hemicicle, amb 90 metres de diàmetre, ____________ i pot caure.
i permet un ____________ ('NOMBRE MÀXIM AUTORITZAT DE PERSONES QUE ADMET UN LOCAL
PÚBLIC') de vora ____________ (EN LLETRA, 8000) persones.
j) Han pavimentat amb ____________ el carrer on visc i l’han fet d’ús exclusiu per
a vianants.
Els teatres romans es ____________ (COMPONDRE) de les mateixes parts ____________
(BÉ / BEN) definides, encara que de major o menor ____________ (‘VOLUM O DIMENSIÓ
D’UNA COSA’): l'orquestra, la càvea i l’escenari. L'orquestra és l'espai semicircular situat
en la part central. La del teatre de Sagunt té ____________ (EN LLETRA, 22) metres de
diàmetre i és l'eix de les portes d'entrada monumentals. Al voltant de la part circular
trobem la càvea, que és l'espai destinat als espectadors. Està formada per grades en
pendent ____________ (A LES QUE / A LES QUALS) s'accedeix a partir dels ____________
('ESPAI DE PAS LLARG I ESTRET PER A ACCEDIR A ALTRES PARTS, PASSADÍS') i dels vomitoris. El
pendent en què se situa el teatre va facilitar la construcció de les grades,
____________ (JA QUE / DONCS) algunes, fins i tot, estan tallades en la mateixa roca
calcària. Per últim, hi ha l’escenari, on abans es ____________ (FER) les
representacions i que, segons diversos estudis, es va ____________ (‘FER ANAR CAP AL
Exercici 8.
FONS, ENFONSAR’) durant la primera mitat del segle XVI. Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres
L'any 1896, el teatre romà de Sagunt va ser el primer edifici declarat Monument segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.
Nacional a Espanya. A més, juntament amb el castell, és ____________ (UNA DE LES / UN
DELS) icones més importants de la ciutat de Sagunt. A les darreries del segle XX, a fi
que el teatre continuara albergant representacions, es va emprendre una
rehabilitació que va modificar completament l’escenari i la càvea. Això va ser causa https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
d’importants polèmiques, fins i tot, de ____________ (PLURAL DE PROCÉS) judicials, b2-u10-a01.mp3
sobretot com a conseqüència de la reconstrucció de les grades amb ____________
(‘ROCA CALCÀRIA QUE POT SER TALLADA I POLIDA, DE LA QUAL PROCEDEIX L’ADJECTIU MARMORI’) blanc i
de l’alçament d’un mur en el fons de l'escenari que trenca l'____________ (‘ADAPTACIÓ 1. SOL___________________ 5. ALG___________________
ADEQUADA DE LES PARTS O COSES QUE FORMEN UN TOT’) de la resta del monument.
2. PED___________________ 6. BAR___________________
3. BAS___________________ 7. JÀS___________________
4. ALB___________________

Exercici 9.
Escolta atentament aquest dictat. Copia’l i, després, corregeix-lo. En acabar, llig-lo tu
en veu alta, vinculant la forma escrita amb la pronúncia adequada.

La llegenda de la cara del moro

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u10-a02.mp3

ORAL
Exercici 10.
Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada
una, et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et
donarem la solució i et proposarem una nova operació, així fins a set.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u10-a03.mp3
 Ordenar
D Comprensió oral
Per a ordenar amb eficàcia un discurs,
hem de començar determinant el tema
Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 11, 12 i 13. Després, escolta atentament (per exemple, els esports escolars), el
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes. destinatari (pares i mares d’alumnes) i
l’objectiu que ens plantegem
(animar-los a apuntar-hi els seus fills).
Els castells d'Alacant
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ A continuació, fem una pluja d’idees
b2-u10-a04.mp3 per a recopilar tot el que se’ns
ocórrega d’eixe tema. En aquest cas
concret: tipus d’esports, horaris,
companyonia, treball en equip, amistat,
competició, afany de superació,
col·laboració, diversió, habilitats
motrius...
Tot seguit, seleccionem les idees més
significatives, descartem les menys
interessants o les repetitives i les
ordenem segons l’objectiu que
tinguem. Com que volem animar els
pares a apuntar els seus fills als esports
escolars, potser les idees més
rellevants serien:
• Diversió: practicar esports és molt
divertit.
• Amistat: refermaran els vincles
amistosos amb els altres xiquets.
• Habilitats motrius: aprendran a
córrer, a coordinar els moviments, a
saltar, etc.
Podem organitzar les idees seguint
Exercici 11. diversos criteris: cronològic (diaris
personals, cròniques...), de major a
Respon a les preguntes següents: menor importància (notícies,
argumentacions...), de successió lògica
a) En què consisteix l'exposició que va fer el MARQ sobre els castells d’Alacant? (receptes, instruccions de muntatge...),
b) En quina comarca s'ubica la ruta dels castells de Tudmir? efectista (narracions, contes...), etc.
c) Per qui va ser assetjat el castell de Biar?
d) Quin castell posseïen els comtes d'Altamira?
e) Quin propòsit tenien els castells de la Vall del Vinalopó? ORAL
Exercici 14.
A continuació, t’oferim un tema (una excursió de dos dies a la muntanya), un
destinatari (el teu grup d’amics i amigues) i un objectiu (presentar-los una proposta
Exercici 12. suggeridora i atractiva). Fes una pluja d’idees, selecciona i ordena les més
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim: significatives i, després, desenvolupa-les breument en un discurs oral.
a) En quin segle es considera que ja estava construït el castell d'Oriola?
b) En quin estat trobem el castell de Coix?
c) Quin element destaca del castell de Biar?
d) Per quin element destaca el castell de Novelda?
Solucions:
Exercici 1
e) En quina comarca s'ubica el castell de Santa Bàrbara? a) La porta de l'Almoina, la porta dels Apòstols i el
campanar del Miquelet. b) Les cadenes que defenien el
port de Marsella i que va prendre l’estol d’Alfons el
a) En el segle X En el segle VIII En el segle XV Magnànim en 1423. c) És la campana principal de les onze
que componen el campanar del Miquelet. d) Perquè estava
b) Està restaurat i respecta Restaurat i amb un aspecte En ruïnes al costat de la casa de socors per als necessitats. e) En la
l’aspecte primigeni més modern que l'original porta dels Apòstols.
c) La Torre Grossa La torre de l’Homenatge Les talaies Exercici 2
a) Vint-i-tants anys després de la conquesta cristiana.
d) Per la torre de base Per les torrasses cilíndriques Per la torre de base b) El gòtic català o gòtic civil. c) Els busts dels set
quadrangular triangular matrimonis de Lleida. d) Les finestres d’alabastre del
cimbori. e) La conquesta cristiana de València.
e) La Marina Alta L'Alacantí El Baix Segura
Exercici 3
aV, bF, cV, dV, eF
Exercici 4
a) càpia o càpiga, diga, estigueu, b) escriga, plaga, vullga
Exercici 13. o vulga, c) digues, creguem, d) penedisca, e) cuses,
continga, f) puga, anote, inscriga, g) suspenguen, facen,
h) endarrerisques, vagen, i) concloga, publiquen
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
Exercici 5
trencacaps, trencaclosques, trencanous, paraigua,
a) A les comarques alacantines hi ha més de dos centenars de monuments fortificats. paracaigudes, parafang, parallamps, para-sol, para-xocs,
tallaferro, tallagespa, talla-rajoles, tallavent, llevaneu,
llevataps, llevataques, buscabregues, busca-raons,
b) L'any 1931 el castell de Saix va ser declarat Monument Historicoartístic. portaavions, portabebés, portaequipatge, porta-revistes,
porta-rolls, porta-segells, porta-xecs
c) El castell d’Oriola es troba en bon estat de conservació.
Exercici 6
ibera / conquerida / des d’ / anomenar / coneixem / com a
d) La ruta dels castells de muntanya recorre les comarques del Vinalopó. / semblants / romanitzar / autòctona / nord-est / produïda
/ migjorn / disseny / successor / vessant / fòrum /
e) Els pirates entraven de manera hostil en les poblacions costaneres de la Marina. aforament / huit mil / componen o componien / ben /
grandària / vint-i-dos / a les quals / corredors / ja que /
feien / afonar / una de les / processos / marbre / harmonia
Exercici 7
E
a) formigó, ciment, b) alçària, c) ornamentat, harmonia,
Habilitats comunicatives: ordenar d) esfondrament, e) volta, f) blec, g) ampit, h) bastida,
i) fermesa, j) llambordes
Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Un text ben ordenat ens ajuda a no perdre el fil del nostre discurs, a captar l’atenció Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
del receptor i, conseqüentment, a ser més efectius en el nostre propòsit comunicatiu. puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
En un text ben organitzat, coherent i
cohesionat, apareixen ordenades
totes les parts: les paraules dins
d’una frase, les frases dins d’un
paràgraf i els paràgrafs dins del text.
En valencià, les frases solen tindre
una estructura molt marcada:
subjecte, verb, complements regits i
circumstancials: Manel compra
tonyina totes les setmanes al mercat.
Dins d’un paràgraf, les frases
segueixen també un orde lògic: en
primer lloc, presentem la idea i,
després, exposem tots els aspectes
rellevants. En cada paràgraf
desenvolupem una idea. Al final de
cada paràgraf, solem insinuar una
nova idea que tractarem en el
paràgraf següent.
Els signes de puntuació també
ordenen el text:
La coma separa elements d'una
enumeració, marca incisos o
juxtaposa oracions.
El punt i coma separa dos oracions
que tenen una relació estreta.
El punt i seguit enllaça les oracions
que desenvolupen una idea.
El punt i a part indica un canvi d'idea
i de paràgraf.
Exercici 8
Les solucions apareixen al final de l’àudio corresponent.
Exercici 9
La llegenda de la cara del moro
En l'època musulmana, al castell del Benacantil d’Alacant
vivia un poderós i cruel príncep àrab amb sa filla, la qual es
va enamorar d'un cristià. En assabentar-se’n el príncep, va
ordenar als soldats que el capturaren. Arran d’això, la jove
va emmalaltir d'amor, de manera que el príncep li va
proposar un tracte: si a l'endemà el paisatge apareixia nevat,
ella podria anar-se'n amb el cristià. Si no, obeiria la voluntat
de son pare.
A pesar que era el mes de febrer, aquella nit no va caure ni
un floc de neu. Tanmateix, miraculosament, l’endemà, en
eixir el sol, tot el paisatge va aparéixer cobert d'un mantell
blanc: els ametlers havien florit eixa nit.
La princesa, molt agraïda per l'ajuda de la natura, va anar a
buscar el seu estimat. Malauradament, va descobrir que
l’havien mort la nit anterior. Desconhortada, es va tirar pel
penya-segat i va morir. Son pare, desesperat pel mal que
havia provocat, també es va suïcidar. Des d’aleshores, la
cara del príncep va quedar gravada en el Benacantil perquè
patira les inclemències de l'oratge i dels hòmens, com a
castic per la seua crueltat.
Exercici 10
82 - 14 = 68 | 68 / 2 = 34 | 34 + 18 = 52 | 52 x 4 = 208 |
208 - 14 = 194 | 194 - 72 = 122 | 122 / 2 = 61
Exercici 11
a) En l'establiment de cinc rutes per a conéixer els castells
d'Alacant. b) En el Baix Segura. c) Per Jaume I. d) L'Alcàsser
de la Senyoria e) Vigilar la frontera interior entre el Regne
de València i Castella a fi de protegir els habitants de les
viles valencianes.
Exercici 12
a) En el segle VIII. b) Està restaurat i presenta l’aspecte
primigeni. c) La torre de l’Homenatge. d) Per la torre de
base triangular. e) L'Alacantí.
Exercici 13
aV, bF, cF, dF, eV
 l
ultura
Cita C 0 de novembr de matrícula
e

Fins a
l3 rmini
e rt el te at per
Ja est
à ob onvoc
en d e B2 c
en l'ex
am ant.
d'Alac
Un iversitat Q gQA
la
/g o o .gl/4q
https:/

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 11. L’educació

A Comprensió escrita

Llig el text següent i, després, respon a les

preguntes dels exercicis 1, 2 i 3.

Educació en valors
L’educació dels xiquets i les xiquetes és una tasca compartida. Correspon, per
damunt de tot, a la família, que és l’encarregada de proporcionar als infants un Saps que innocu és un adjectiu que significa ‘que no fa mal’ i genera el
clima de creixement agradable i un exemple positiu de comportament. En segon substantiu innocuïtat?
lloc, a l’escola, com a espai en què els xiquets aprenen a socialitzar i a interactuar
amb moltes altres persones, des dels companys de classe, fins als mestres, els
conserges o el personal del menjador. Aquests dos àmbits, l’escola i la família,
han de caminar conjuntament per a fornir a les criatures una educació completa i
valuosa, que els permeta desenvolupar-se com a persones i enfrontar-se als Exercici 1.
reptes futurs. Respon a les preguntes següents:
No obstant això, no són els únics àmbits que influeixen en l’educació dels xiquets.
L’entorn, tant el social, com el mediàtic, hi té molt a dir. I, malauradament, el que a) D’acord amb el text, quins àmbits influeixen en l’educació dels xiquets?
hi diu no sol ser gens positiu, sinó, més aïna, tot el contrari. Els crits, els insults,
les paraulotes o les picabaralles al parc són un exemple enverinat que s’instal·larà
en la retina dels més menuts. Però, en algunes societats, són sobretot els mitjans b) Com es qualifiquen alguns programes televisius perniciosos per a l’educació?
de comunicació els que escampen un model de comportament perniciós: els
centenars de programes basats en continguts barroers, repel·lents, estúpids o,
fins i tot, depravats, són una llosa a l’hora de procurar una educació digna als c) Què ocorre quan assumim les classificacions racials, socials o econòmiques com
nostres fills. Per aquesta raó, és tan important la tasca de la família i l’escola. a vàlides?
Un dels valors que més prompte cal inculcar en els xiquets és el pacifisme. El
pacifisme com a pauta bàsica de comportament, senzillament perquè la violència d) Quines mates i arbustos han aparegut esmentades al llarg del text?
només condueix al desastre i a la barbàrie. Si bé l’instint dels infants tendeix
sovint a la crueltat o al menyspreu –com bé va retratar William Golding en la
novel·la El senyor de les mosques (1954)–, aquesta tendència és modificable amb e) Com recorden moltes persones els episodis que han viscut amb els seus avis?
unes certes dosis de conductisme. Però calen explicacions concises, insistents i
amables, com també models de comportament afables i calmats, en què no
càpien els gestos violents.
El respecte a la diversitat és un altre dels valors fonamentals que s’han de
promoure en els infants. Per als ulls d’un adult, resulta cridaner que, per als Exercici 2.
menuts, no siguen gens significatives les diferències de pigmentació de la pell, les
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:
diverses maneres de vestir o la llengua que puga parlar cada xiquet amb els seus
pares. Per als xiquets, tots són xiquets, i aquesta visió no hauria d’interrompre’s
en cap estadi de l’aprenentatge, ja que, quan l’entorn social classifica les a) L’escola és l’espai en què els xiquets aprenen a...
persones en races, estrats o grups, se substitueix també l’afecte intuïtiu inicial b) La violència ens porta irremissiblement...
per recel, prejudicis o, fins i tot, rebuig.
c) Què significa l’adjectiu minsa?
La igualtat de drets i possibilitats entre els dos sexes també és un valor a
d) Els comportaments basats en l’ús de la força...
potenciar i preservar. L’especialització de rols és negativa, perquè pot suposar
coartar les vocacions dels xiquets o les xiquetes per culpa de l’assignació e) L’especialització de rols per raó de sexe...
apriorística d’alguns oficis o activitats. Pel que fa a l’educació sexual, ha
d’iniciar-se a una edat primerenca i evitar que es consagren com a innocus a) ...relacionar-se amb unes ...caminar ...desenvolupar l’instint
comportaments que es basen en l’abús de la força. Per exemple, cal insistir en la altres persones
màxima que «no és no» i que, a voltes, la diferència entre perseverar i assetjar és b) ...al pacifisme ...al conductisme ...al desastre i a la barbàrie
tan minsa que deixa d’existir. Així mateix, hem de bandejar expressions hui dia
c) ‘Escàs, exigu’ ‘Enorme, gegantí’ ‘Manso, calmat’
encara molt naturalitzades, com ara anomenar les xiques com a «el sexe dèbil».
d) ...són innocus ...s’han d’eradicar ...estan en desús
L’estima cap al medi ambient és un altre dels valors que han de recórrer totes les e) ...estimula els xiquets ...cal preservar-la ...no és gens positiva
etapes del creixement dels infants, tant a casa, com a l’escola. Xiquets i xiquetes
tenen el dret de gojar de la natura i nosaltres tenim l’obligació d’atorgar-los-el.
Oldre les flors del gesmiler o del taronger. Observar un niu en un arbre o el
treball de les formigues. Escoltar el cant de les caderneres o el rauc de les
granotes. Tastar unes móres collides de l’albarzer o trencar unes ametles
Exercici 3.
caigudes de l’arbre. Tocar l’aigua freda d’un brollador o acariciar una mata de Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
timó, de romer o d’espígol per a impregnar-nos del seu aroma.
La veneració a la gent major és, sens dubte, un altre dels valors que cal que a) La novel·la El senyor de les mosques retrata una societat de xiquets
impulsem. En els nostres avis i àvies rau el més gran llegat de què disposem, un molt harmònica.
fragment de la nostra història col·lectiva, el record de les dificultats, les alegries i b) L’especialització per sexe d’alguns oficis fomenta les vocacions dels infants.
les tradicions, un pou de consells i d’experiències que ens ajuden a aprendre, a
calmar ferides o a encertar el camí. Poques són les persones que, en haver c) Anomenar les xiques com a «sexe dèbil» és un prejudici que cal fer
crescut, no recorden amb enyorança, tendresa i una certa tremolor als ulls alguns desaparéixer.
dels episodis viscuts amb els seus avis. Refermar aquest llegat, dignificar-lo i d) Podem gojar de la natura amb els cinc sentits.
establir-lo com a exemple és, sens dubte, un dels ensenyaments més valuosos
que podrem regalar als nostres fills. e) Els nostres antecessors representen un llegat que hem de saber valor i dignificar.
 Fascicle 11. L’educació
B Normativa i gramàtica
B1. Els passats imperfets d’indicatiu i subjuntiu
1 El passat imperfet d’indicatiu ens permet
referir-nos a accions que s’han iniciat en el passat i
que s’estenen en el temps: Quan estudiava en la
universitat, eixia de festa cada dijous.
2 Per a formar aquest temps en la 1a conjugació,
unim les desinències –ava, –aves, –ava, –àvem, –àveu,
–aven a l’arrel verbal:
• pensava, pensaves, pensava, pensàvem, pensàveu,
pensaven
• anava, anaves, anava, anàvem, anàveu, anaven
3 En la 2a i 3a conjugacions, unim les desinències
–ia, –ies, –ia, –íem, –ieu, –ien a l’arrel verbal:
• perdia, perdies, perdia, perdíem, perdíeu, perdien
• dormia, dormies, dormia, dormíem, dormíeu, dormien

6 El verb ser fa el passat imperfet d’indicatiu així:
• era, eres, era, érem, éreu, eren
Mentre que el verb dur té un comportament bastant
semblant al grup de dir, riure, veure, etc.:
• duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien
5 Els verbs de la 2a cloure, raure, plaure i coure, com
també uns altres de la 3a, com ara reduir, agrair, obeir i
similars, porten dièresi en les persones 1a, 2a, 3a i 6a:
• cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen
• agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen
4 Alguns verbs irregulars o velaritzats de la 2a
conjugació, com fer, veure, riure, seure, dir, caure,
creure, traure, jaure fan aquest temps afegint el grup
–eia, –eies, –eia, –éiem, –éieu, –eien (amb i
consonàntica) a l’arrel verbal: feia, veies, réiem,
séieu, deien, queia, creies, tréiem, jéiem...

7 El passat imperfet de subjuntiu ens permet
expressar en passat accions pròpies del mode
subjuntiu, com ara la simultaneïtat, la voluntat, la
probabilitat o el temor:
No podia creure que tinguéreu tan poc coneixement
i que desobeíreu sistemàticament.
8 La 1a conjugació fa aquest temps afegint les
desinències –ara, –ares, –ara, –àrem, –àreu, –aren a
l’arrel verbal:
• pensara, pensares, pensara, pensàrem, pensàreu,
pensaren
• anara, anares, anara, anàrem, anàreu, anaren
9 La 2a conjugació afig les desinències –era, –eres,
–era, –érem, –éreu, –eren a l’arrel verbal:
• perdera, perderes, perdera, perdérem, perdéreu,
perderen
El verb ser fa: fóra, fores, fóra, fórem, fóreu, foren.
Mentre que veure fa: vera, veres, vera, vérem,
véreu, veren.

12 Per a aquest temps, també són possibles, però
menys habituals, les desinències en esse:
• pensés, pensesses, penses, penséssem, pensésseu,
pensessen
• perdés, perdesses, perdés, perdéssem, perdésseu,
perdessen
• dormís, dormisses, dormís, dormíssem, dormísseu,
dormissen
11 Els verbs de la 3a conjugació afigen a l’arrel verbal
les desinències –ira, –ires, –ira, –írem, –íreu, –iren:
• dormira, dormires, dormira, dormírem, dormíreu,
dormiren
Els verbs del grup agrair, obeir, reduir presenten
dièresi en les persones 1a, 2a, 3a i 6a:
• obeïra, obeïres, obeïra, obeírem, obeíreu, obeïren
10 Els verbs de la 2a velaritzada, com també estar,
deriven de la 1a persona del present d’indicatiu:
• beguera, begueres, beguera, beguérem, beguéreu,
begueren
• visquera, visqueres, visquera, visquérem,
visquéreu, visqueren
• estiguera, estigueres, estiguera, estiguérem,
estiguéreu, estigueren

B2. Els sons /b, v/

1 Els fonemes /b, v/ sonen d’una manera molt
diferent en valencià. Mentre que el so /b/ és el
correlat sonor del fonema /p/ (bilabial oclusiu), el
fonema /v/ és el correlat sonor del fonema /f/
(labiodental fricatiu). Distingir aquests dos sons
resulta útil no només per a aprendre valencià, sinó
també uns altres idiomes, com l’anglés o el francés.
2 Hi ha uns contextos en què només pot aparéixer la
b, com ara davant de les consonants líquides l, r:
pebre, cable. Les úniques excepcions són noms propis
d’origen estranger, com Vladímir.
També escrivim b sempre que va precedida de m
(assemblea, bomber), a excepció de circumval·lació,
tramvia o triumvirat.
3 En canvi, escrivim v quan va precedida de n:
convidar, canvi, envàs, invasió, minva.
La v sol alternar amb la u en alguns noms i adjectius:
hereu-hereva, natiu-nativa, blau-blava.
O també en alguns verbs: beure-bevia, viure-vivim.
Com ja saps, també escrivim amb v el passat simple
dels verbs de la 1a conjugació: mirava, miràvem...

6 Algunes paraules es diferencien exclusivament per
l’oposició entre b i v: bena (‘tira de tela per a cobrir
ferides’) i vena (‘vas sanguini’), ball i vall, bell i vell,
baca (‘portaequipatges’) i vaca, beta i veta (‘cinta’)...
Pots trobar més informació sobre la v en l’apartat
«Ortografia i pronúncia» de la unitat 3 de Punt per
punt B1.
5 S’escriuen i sonen amb b paraules com arribar, baf,
basc, beina, berruga, biga, bolcar, rebentar, saba o trobar.
S’escriuen i sonen amb v paraules com advocat, almívar,
avet, avorriment, avortar, bava, cavall, cavalla, covard,
espavilat, govern, gravar, pavelló, taverna o vernís.
4 Algunes paraules patrimonials i els seus derivats
cultes presenten alternança en l’ús de b i v:
calb-calvície, corb-còrvid, cervell-cerebral, llavi-labial,
saber-saviesa, moviment-mòbil, prova-probable, etc.

Exercici 4. Exercici 5.
Ompli els buits amb la forma correcta del passat imperfet dels verbs que hi ha Escolta les 24 paraules de l’àudio i copia-les en el requadre següent:
entre parèntesis:

a) Vosaltres no ____________ (PENSAR) que ens atreviríem a fer-ho, perquè

____________ (COMPTAR) que al final ens acovardiríem. Però vos ____________ https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u11-a01.mp3
(EQUIVOCAR).

b) Si recorde bé, tu sempre ____________ (DIR) que nosaltres ____________ (TINDRE)

raó, però després ens ____________ (CRITICAR) per l’esquena.

c) Què ____________ (DEURE, ells) pensar que ocorreria? Ningú ____________ (CREURE)
que la violència fóra tan greu i per això no ____________ (FER, ells) res evitar-la.

d) Fa deu anys, quan ____________ (TRADUIR, jo) i ____________ (ESMENAR) textos

administratius, no m’____________ (IMAGINAR) que podia ser una tasca tan apassionant.

e) Què ____________ (DUR) Manel en la motxilla? ____________ (FER) l’efecte que era
ben gran i que ____________ (PESAR) molt.

f) Si ____________ (CONÉIXER, nosaltres) un manyà que ____________ (VIURE) prop de

casa, l’avisaríem immediatament.

g) Volien que ____________ (MOURE, vosaltres) els mobles, ____________ (NETEJAR)

l’habitació i ____________ (REDISTRIBUIR) el contingut dels prestatges.
Exercici 6.
Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les
indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una
C Vocabulari i pronúncia
barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:
L’escola i els valors
Conducta cívica i educació vial
Exercici 7.
En una ocasió, en una reunió escolar amb els pares i les mares dels xiquets, una Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t’oferim en el requadre:
mestra de primària va afirmar: «Jo no puc ensenyar-los matemàtiques o coneixement
del ____________ (MITJÀ / MEDI) si està tot ple de papers en terra.» En aquell moment,
alteritat, apoderament, congruència, cosificació, equidistància, espontaneïtat,
algunes persones van protestar tímidament, però, al poc, en ____________ (AMB VALOR
extraversió, intuïció, lideratge, moralitat, perseverança, trellat
METAFÒRIC, ‘TRITURAR AMB LES DENTS’) la frase, ____________ (ES / Ø) van callar de colp:
____________ (SE N’HAVIEN / S’HAVIEN) adonat que la mestra tenia raó, que els
continguts de les matèries són importants, sí, per ____________ (DESCOMPTAT / a) Les dècades de corrupció política han provocat que la societat valenciana estiga
SUPOSAT), però encara ho és més consolidar en els xiquets una conducta cívica. experimentant un procés d’____________.
Educar ____________ (ALS / ELS) infants des de l’inici ____________ (A FI QUE / MALGRAT
b) Els contes clàssics contenen sempre una ____________ destinada sobretot als infants.
QUE) esdevinguen en el futur uns ciutadans responsables és un objectiu inajornable:
els menuts són com esponges que ho ____________ (ABSORBIR) tot, tant els exemples c) A alguns xiquets els percebem qualitats innates de ____________ des de ben menuts.
bons, com els dolents. I, a voltes, els silencis són un molt mal exemple. Com sabem, d) Les teues alumnes són molt comunicatives i obertes, es caracteritzen per
qui calla, atorga i, per tant, si la classe estava plena de papers en terra, la mestra no l’____________.
podia no dir ni pruna i actuar com si tot això fóra correcte. Senzillament, perquè no
____________ (HO / L’) era. e) La ____________ és un valor molt poderós quan l’apliquem a l’objectiu d’acomplir
Els xiquets i les xiquetes han de saber que deuen arreplegar ____________ (LO / EL) els nostres reptes.
que escampen; que embrutar o embrutar-se ____________ (POTSER / POT SER) un f) El grau superior a l’empatia és l’____________, és a dir, la qualitat d’actuar tal com
accident, però no un vici que queda ____________ (‘SENSE CASTIC’); que han de un altre.
respectar l’orde de la fila i que les empentes no ajuden mai a resoldre res; que s’han
de guardar els torns de paraula i que no té més raó qui més crida; que han de dir g) Quan la contesa és entre el feixisme i el civisme, l’____________ ens fa còmplices
«perdó» si ____________ (INTERROMPRE), «per favor» si demanen alguna cosa, i del primer.
«gràcies» quan l’obtenen. Pareix poca cosa, però no ho és: tots aquests hàbits, h) Ara, quan la majoria actua de manera mecànica, destaquen molt les poques
____________ (SI NO / SINÓ) els adquireixen de menuts, els costarà molt més persones que es mouen amb ____________.
adquirir-los de grans.
L’educació cívica implica, també, lògicament, saber conviure harmònicament en i) No es pot abominar de la violència i justificar eixa actuació policial: cal mantindre
societat. Assumir que les ____________ (‘FALTA D’AVINENÇA’) es ____________ la ____________.
(RESOLDRE) parlant, i no discutint, i que actituds amenaçadores, coercitives o j) Pilar parla sense ____________, a voltes pareix que s’haja begut l’enteniment.
directament violentes, vinguen de qui vinguen, no poden cabre en una societat que
vullga ser civilitzada. Per a assolir eixa convivència harmònica, potser ____________ k) La ____________ de les persones, és a dir, veure-les com a objectes, és una
(ÉS / SIGA) preferible anar modificant alguns dels conceptes que, en els últims temps, actitud nefanda.
s’han instal·lat en el nostre imaginari, com ara tolerància. Aquest terme no ens l) La detectiva va resoldre el cas per ____________, quasi instintivament.
condueix, de cap de les maneres, a una arcàdia feliç. La tolerància és, simplement,
acceptació ____________ (LOCUCIÓ QUE SIGNIFICA ‘SUPERANT UN SENTIMENT DE MALA GANA’), un
gest aspre que sol partir d’una pretesa superioritat moral, però que no estimula la
convivència. Canviem aquest terme, doncs, per un altre ____________ (DE / Ø) molt
més dolç: afecte. Exercici 8.
L’adquisició d’una conducta cívica s’ha d’estendre a un altre àmbit ____________ (EN Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
EL QUE / EN QUÈ) la bona educació no sol prevaldre precisament: el vial. En aquest segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres
àmbit, sovint podem observar comportaments que avergonyirien els protagonistes segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.
en qualsevol altra situació. ____________ (ALESHORES / A LES HORES), per què els
cometem? D’entrada, perquè des de xicotets hem assimilat ____________ (COM / COM
A) positiu un concepte que no té necessàriament ____________ (PERQUÈ / PER QUÈ)
ser-ho: la velocitat. La velocitat ____________ (ALHORA / A L’HORA) de córrer, de llegir https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
en veu alta o d’acabar una equació. I, en segon lloc, perquè després, de majors, fem b2-u11-a02.mp3
com fan, i no se’ns ha ____________ (PARTICIPI DE OCÓRRER) pensar que, si canviem la
velocitat per la calma, ____________ (DISMINUIR) les infraccions, els nervis i els riscos
que assumim. 1. ASS___________________ 5. HUM___________________
Tot i això, mai no és tard per a continuar polint la nostra conducta cívica. Tal volta,
podríem preguntar-nos quin benefici tan gran obtenim d’usar tan sovint el clàxon; 2. ALT___________________ 6. RES___________________
d’encular el cotxe de davant com si ____________ (PODER) passar-lo per damunt; 3. EQU___________________ 7. TEM___________________
d’agafar batistots mentre proferim ____________ (‘EXPRESSIÓ OFENSIVA I INJURIOSA CONTRA 4. HON___________________
LA DIVINITAT’) o de transgredir sistemàticament totes les limitacions de velocitat, com si
____________ (TINDRE) una pressa que, en realitat, no tenim. I, segons ____________
(QUINA / QUAL) siga la resposta que ens donem, podríem valorar si ens abelleix canviar i
reeducar-nos. A temps sempre estem. Si volem, és clar.
Exercici 9.
Escolta atentament aquest dictat. Copia’l i, després, corregeix-lo. En acabar, llig-lo tu
Saps que batistot significa ‘commoció causada per un disgust o un en veu alta, vinculant la forma escrita amb la pronúncia adequada.
contratemps’?

El fracàs escolar
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u11-a03.mp3

ORAL
Exercici 10.
Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada
una, et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et
donarem la solució i et proposarem una nova operació, així fins a set.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u11-a04.mp3
 Explicar
D Comprensió oral
Explicar és l’art de fer entendre un
tema determinat. Les explicacions
Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 11, 12 i 13. Després, escolta atentament solen tindre caràcter informatiu o
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes. didàctic. Per això, presenten una
ordenació lògica i clara.

L’educació i les llengües L’estructura d’un text explicatiu és la

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ següent:
b2-u11-a05.mp3 • Presentació del tema.
• Desenvolupament dels aspectes que
volem destacar.
• Conclusió o recapitulació de les idees
principals.

[descripció]
Les explicacions poden ser de dos Novelda és una ciutat encantadora, de
tipus: resums o ampliacions. En els les més populoses i importants de
resums, sintetitzem la informació sobre l’interior valencià. L’economia noveldera
un tema. Mentre que en les és molt potent, emprenedora i
ampliacions analitzem el tema dinàmica.
detalladament.
[explicació]
Novelda és una ciutat valenciana, de
Alguns dels principals textos
prop de 26.000 habitants, situada en
explicatius són les lliçons de classe, les
la comarca de les Valls del Vinalopó.
entrades del diccionari, els tractats, els
L’economia noveldera es basa en els
fullets informatius, els aclariments de
sectors industrial, manufacturer i
dubtes, les respostes d’un examen, etc.
agrícola.

Com que les explicacions solen fer Això ocorre perquè en les explicacions
referència a veritats atemporals volem oferir una informació asèptica i
(circumstàncies que es mantenen objectiva, en què no es reflectisca la
estables), el temps verbal prototípic és nostra opinió sobre el tema. Nota la
el present d’indicatiu. diferència entre una explicació i una
descripció:

Exercici 11. Els textos explicatius poden ser

divulgatius o especialitzats. En aquests En les explicacions usem adjectius que
Respon a les preguntes següents: últims, és molt habitual la presència de ens ajuden a classificar o restringir els
termes específics propis d’un objectes: El president ha fet un discurs
a) De quines dos premisses cal partir per a reflexionar sobre l’educació i les llengües? determinat llenguatge d’especialitat tècnic. I evitem els adjectius valoratius:
b) Quins dos aspectes afirma el text que faciliten l’aprenentatge d’idiomes? (administratiu, científic, publicitari...). El president ha fet un discurs preciós.
c) Quines són les quatre llengües romàniques que s’esmenten al llarg del text?
d) Què suggereix el text que cal fer abans de parlar de l’educació i les llengües?
e) Segons el text, què implica conéixer una determinada comunitat lingüística? ORAL
Exercici 14.
Escriu un text explicatiu (250 paraules) sobre la teua ciutat de naixement o de
Exercici 12. residència. Si cal, consulta fonts enciclopèdiques. Recorda que en una explicació no
pots usar adjectius valoratius ni reflectir la teua opinió!
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:

a) Què sol ocórrer quan no parlem bé del tot una llengua?

b) Elegir les llengües a aprendre sol comportar...

Solucions:
c) Què sol oblidar una visió mercantilista de les llengües?
d) Viure en un entorn multilingüe implica que...
Exercici 1
e) Indica quin verb és sinònim de menar en el sentit amb què apareix en el text. a) La família, l’escola, l’entorn social i l’entorn mediàtic.
b) Barroers, repel·lents, estúpids o, fins i tot, depravats.
c) Se substitueix l’afecte intuïtiu inicial per recel, prejudicis
a) Els parlants d’eixa llengua Els parlants d’eixa llengua Podem provocar un gran desastre o, fins i tot, rebuig. d) El gesmiler, l’albarzer, el timó, el
romer i l’espígol (tant el taronger, com l’ametler són arbres,
ens agraeixen que ho intentem ens recriminen les errades no mates ni arbustos). e) Amb enyorança, tendresa i una
b) ...grans consensos ...un debat enriquidor ...situacions conflictives i opinions certa tremolor als ulls.
encontrades Exercici 2
a) ...relacionar-se amb unes altres persones, b) ...al
c) Les afectivitats personals Els valors econòmics El valor utilitari desastre i a la barbàrie, c) ‘Escàs, exigu’, d) ...s’han
d’eradicar, e) ...no és gens positiva
d) ...és molt més difícil ...no aprenem bé cap idioma ...podem ser permeables a totes
aprendre llengües eixes llengües Exercici 3
aF, bF, cV, dV, eV
e) Manar Conduir Llevar
Exercici 4
a) pensàveu, comptàveu, equivocàveu, b) deies, teníem,
criticaves, c) devien, creia, feien, d) traduïa, esmenava,
imaginava, e) duia, Feia, pesava, f) coneguérem, visquera,
g) moguéreu, netejàreu, redistribuíreu
Exercici 13. Exercici 5
boicot, albercoc, alvocat, almívar, avarícia, cabòria,
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: esveltesa, avidesa, baronessa, envestir, embenar,
convalescència, taverna, endívia, reviscolar, enviscar,
estirabot, berber, cervell, albarda, bevedor, ivori, incubar,
a) Estudiar un idioma significa, sobretot, adquirir un grapat d’estructures gramaticals. covar
Exercici 6
b) El rus i el xinés són les dos llengües més parlades del món. medi / mastegar / Ø / s’havien / descomptat / els / a fi
que / absorbeixen o absorbixen / ho / el / pot ser /
c) Els parlants monolingües tenen molt més fàcil aprendre terceres o quartes llengües. impune / interrompen / si no / desavinences / resolen / és
/ a contracor / de / en què / Aleshores / com a / per què /
d) Quan aprenem un idioma, coneixem també la cultura i la comunitat que el parla. a l’hora / ocorregut / disminuiran / poguérem / blasfèmies
/ tinguérem / quina
e) Llançar-nos a parlar la llengua que estem aprenent és sempre positiu. Exercici 7
a) apoderament, b) moralitat, c) lideratge, d) extraversió,
e) perseverança, f) alteritat, g) equidistància,
h) espontaneïtat, i) congruència, j) trellat, k) cosificació,
l) intuïció
Exercici 9
El fracàs escolar
El fracàs escolar és una xacra que ha arrossegat el País
Valencià durant les últimes dècades. En alguns anys, quasi
un 40% de xiquets i xiquetes abandonaven l’educació
secundària sense haver culminat els seus estudis: tot un
símptoma d’una societat que era incapaç de connectar el
sistema educatiu amb el marc laboral.
En l’època de la bambolla immobiliària, l’abandó escolar
estava relacionat amb els cants de sirena dels diners fàcils:
jóvens, especialment xics, deixaven inconclusos els seus
estudis per a passar a treballar com a paletes en l’obra o en
altres oficis relacionats amb la construcció, amb uns jornals
unflats i completament irreals, tal com, malauradament, van
començar a comprovar pocs anys després.
Més tard, en plena depressió per la crisi econòmica, els
retalls en professorat que es van aplicar sobre el sistema
públic van provocar que fóra impossible capgirar eixa
tendència. En aquest context, l’escassesa d’ingressos de
moltes famílies i l’absència de perspectives laborals van
forçar molts jóvens a deixar els estudis i buscar en
l’emigració a països estrangers una alternativa per a
guanyar-se la vida.
Exercici 10
114 / 3 = 38 | 38 + 47 = 85 | 85 / 5 = 17 | 17 + 89 = 106 |
106 + 47 = 153 | 153 – 27 = 126 | 126 / 7 = 18
Exercici 11
a) Una, l’adquisició de llengües sempre és enriquidora. I dos,
és més fàcil per a un bilingüe passar a ser trilingüe, que no
per a un monolingüe passar a ser bilingüe. b) La similitud
amb la llengua materna i la presència o no d’una llengua en
el context social. c) Francés, occità, català (després
anomenat valencià) i castellà. d) Deixar de banda qualsevol
tipus de prejudici. e) Implica conéixer-ne la història, els
costums, com es relaciona amb el medi natural, etc.
Exercici 12
a) Els parlants d’eixa llengua ens agraeixen que ho intentem,
b) ...situacions conflictives i opinions encontrades, c) Les
afectivitats personals, d) ...podem ser permeables a totes
eixes llengües, e) Conduir

E Habilitats comunicatives: explicar

Exercici 8
Les solucions apareixen al final de l’àudio corresponent.
Exercici 13
aF, bF, cF, dV, eV

Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.

Explicar consisteix a exposar amb total claredat algun tema, a fi de fer-lo més fàcil de Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
comprendre per part del receptor. Podem explicar lliçons, idees, teories, accions... puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 l bre!
ultura novem
Cita C Fins al 30 de l'examen
ió! la't en
Atenc atricu ersitat
Afany
a't i m
t p er la Univ
ca
convo
de B2 .
t
d'Alac
an QgQA
/ g oo.gl/4q
https:/

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 12. Història del País Valencià: segles XVIII i XIX

populars continuaven expressant-se només en valencià. Així, els erudits valencians,
com ara Gregori Maians o Antoni Josep Cavanilles, educats en universitats

A Comprensió escrita
castellanes, només van escriure en llatí i castellà. A més, a mitjan segle, es va ordenar
castellanitzar tota la documentació eclesiàstica. I això incloïa la traducció de tots els
noms i els cognoms d’arrel valenciana.
Malgrat aquest clima repressiu, el País Valencià experimenta un importantíssim
creixement demogràfic durant tota la centúria. A grans trets, passa de prop de
400.000 habitants al principi del segle XVIII, a més de 800.000 ja en 1786. Aquest
Llig el text següent i, després, respon a les preguntes augment poblacional és similar en tots els territoris de l’arc mediterrani, com
dels exercicis 1, 2 i 3. Catalunya o Múrcia, i contrasta amb l’estancament que es viu a Castella. El vincle
entre l’augment demogràfic i el creixement econòmic és evident: dos sectors,
l’agricultura i les manufactures, es converteixen en el motor de l’economia valenciana.
El segle XVIII: després de la derrota
La Guerra de Successió a la monarquia espanyola (1701-1715) entre les tropes
borbòniques i les austriacistes va ser un conflicte bèl·lic global en què no només es
disputava qui seria el nou monarca espanyol (el Borbó Felip d’Anjou o l’arxiduc Saps que encarcarat és un adjectiu que significa ‘rígid, inflexible’ i
Carles d’Àustria), ni quin model monàrquic s’hi imposava (l’absolutista o el pactista), també ‘artificiós, pompós’?
sinó també quina correlació de forces s’establiria en l’escaquer europeu entre les
distintes potències.
Per a la història dels valencians, la batalla d’Almansa del 25 d’abril de 1707 representa
una fita fonamental. La Exercici 1.
derrota de les files
austriacistes, amb les quals Respon a les preguntes següents:
s’arrenglerava la major part
de la població valenciana, va a) Com defineix el text el model de monarquia representat per l’arxiduc Carles d’Àustria?
suposar la fi de quasi cinc
segles d’autogovern del
Regne de València. La b) En canvi, com és el model monàrquic que aplica Felip V de Borbó?
victòria del Borbó Felip V i
de les tesis absolutistes i
centralistes va significar una c) Què demanaven els filipistes valencians represaliats per la monarquia espanyola?
derrota col·lectiva: la
monarquia espanyola va
iniciar una repressió cruenta d) Qui ostentava la màxima autoritat jurídica amb el nou model de monarquia?
i despietada, que s’inicia
amb el setge i la destrucció
de Xàtiva i que no va aplicar e) En quins àmbits es va vetar l’ús del valencià?
només contra els partidaris
de l’arxiduc Carles d’Àustria,
sinó que, fins i tot, va
estendre contra els filipistes
valencians que gosaren Exercici 2.
demanar la revocació del
Decret de Nova Planta. Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:

Conseqüentment, l’inici del a) La fiscalitat pròpia va ser...

segle XVIII implica per als
valencians un canvi rotund: b) La noblesa autòctona...
de Regne independent, a c) El «feudalisme centralitzat» era un sistema...
província de la monarquia
espanyola «por justo d) La documentació eclesiàstica...
derecho de conquista». Una e) Què creus que significa la paraula connivència?
monarquia inspirada en
l’absolutisme francés i a) ...respectada en el nou model. ...substituïda per l’equivalent. ...recaptada per la ciutadania.
gestionada a través de
l’ocupació militar de tots els àmbits públics: així, el capità general de l’exèrcit era, b) ...va perdre els privilegis amb ...es va dedicar al comerç. ...va veure afavorits els seus
el nou sistema. interessos de classe.
alhora, la màxima autoritat militar, civil i jurídica, i comptava amb el suport d’ingents
quantitats de tropes. Com a mostra, en 1712 hi havia més de 16.000 soldats borbònics c) ...beneficiós i liberal. ...encarcarat i anacrònic. ...culte i erudit.
al Regne de València, quan la població tot just vorejava els 400.000 habitants. Pel d) ...va ser traduïda al castellà. ...va ser traduïda al llatí. ...es va mantindre en valencià.
que fa a la fiscalitat, la conquesta del Regne provoca una enorme pressió fiscal e) ‘convivència amable’ ‘rendició, passivitat’ ‘complicitat, confabulació’
envers la ciutadania, que desemboca en la creació en 1715 d’un impost específic,
l’equivalent, que substituïa els tributs propis i que enviava tota la recaptació a la
monarquia espanyola.
El control social exercit per l’administració militaritzada es va generalitzar gràcies a
Exercici 3.
la connivència de la noblesa i la judicatura autòctones. De fet, els nobles de seguida Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
van entendre que el nou sistema afavoria els seus interessos de classe: per això,
actuaven com a «delegats» de l’absolutisme, la qual cosa els permetia dominar amb a) La Guerra de Successió espanyola fou un conflicte d’abast internacional.
major rigidesa les seues terres i disposar al seu lliure arbitri de tots els beneficis
econòmics. D’aquesta manera, l’absolutisme de Felip V va propiciar que es b) El Regne de València fou una entitat independent durant quasi 500 anys.
mantinguera l’estratificació medieval i va donar lloc a un sistema d’organització c) Amb l’absolutisme, es va produir la separació dels poders militar, civil i jurídic.
sociopolítica encarcarat i anacrònic, que alguns historiadors han denominat
«feudalisme centralitzat». d) En la documentació eclesiàstica es van mantindre els noms i els cognoms de la
població en valencià.
Pel que fa a l’ús de la llengua pròpia del Regne, el valencià, la repressió de la
monarquia espanyola va provocar un efecte molt perniciós. Els àmbits administratiu, e) El motor de l’economia valenciana en el segle XVIII fou l’agricultura i el turisme.
jurídic i educatiu van passar a usar únicament el castellà, mentre que les classes
 Fascicle 12. Història del País Valencià: segles
B Normativa i gramàtica
B1. Els passats simple i perifràstic
1 Per a comunicar accions puntuals que han
ocorregut en el passat i que no s’inclouen en el
temps de l’acte de parla, usem el passat simple o el
perifràstic:
Jo estudií a València.
Jo vaig estudiar a Castelló.
Ahir anàrem al parc.
Ahir vam anar al parc.
6 En la 2a conjugació velaritzada, es forma afegint
les mateixes desinències a la 1a persona del present
d’indicatiu:
• beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu,
begueren
• prenguí, prengueres, prengué, prenguérem,
prenguéreu, prengueren
7 Més exemples de verbs velaritzats:
• visquí, visqueres, visqué, visquérem, visquéreu,
visqueren
• tinguí, tingueres, tingué, tinguérem, tinguéreu,
tingueren
Eixir pot fer el passat simple isquí, isqueres, isqué... o
eixí, eixires, eixí...
12 El passat perifràstic i el passat simple poden
conviure en el mateix text sense cap tipus de
problema:
Quan els vam veure, ens ho explicaren tot amb
detall.
B2. Els pronoms relatius
1 Tots els pronoms realitzen dos funcions: d’una
banda, remeten a un element del discurs; i, de l’altra,
ocupen una determinada funció sintàctica dins de
l’oració en què s’insereixen. Mira:
Tinc el disc [que volies].
L’element a què remet el pronom que és el disc. I la
funció sintàctica que ocupa és complement directe
(CD) en l’oració [que volies].
6 El pronom qui té com a referent persones i va
precedit de preposició àtona (a, amb, de, en, per), ja
que sol ocupar funcions de complement indirecte (CI)
o de règim verbal (CRV):
L’home de qui et parle és un artista.
La dona a qui han donat el premi és de Sueca.
7 El pronom què té com a referent objectes i va
precedit de preposició àtona, ja que sol ocupar
funcions de CRV o circumstancial (CC):
El treball a què em dedique és esgotador.
He resolt el problema en què m’havia ficat.
12 El pronom on té com a referent un lloc i ocupa la
funció de CC:
M’encanta el lloc on vius.
Equival a les estructures en què o en el qual,
preferibles per a llocs figurats:
Mostra’m el llibre en què has trobat eixa informació.
Pot anar precedit de les preposicions a o d’ en funció
del verb: el lloc d’on véns, el lloc a on vas.
13 Les oracions relatives es poden substantivar quan
desapareix el referent. Si fa referència a persones,
usem qui, el qui o el que (i flexió):
Qui vulga pa, que ho diga!
Les que tinguen temps, que vinguen.
Si fa referència a coses, usem el que (i flexió):
M’agraden molt els gelats, però els que més
m’agraden són els de xocolate.
2 Fixa’t: quan les accions del passat no són puntuals,
sinó duratives, usem el passat imperfet:
Abans plovia més.
Ella assajava tots els dies.
I quan sí que s’inclouen en el temps de l’acte de parla,
usem el passat perfet:
Hui hem anat al parc.
5 En la 2a conjugació regular, es forma afegint al
lexema verbal les desinències -í, -eres, -é, -érem, -éreu,
-eren:
• perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu, perderen
• vencí, venceres, vencé, vencérem, vencéreu, venceren
8 Els verbs ser, fer, veure i haver fan així el passat
simple:
• fui, fores, fou (o fon), fórem, fóreu, foren
• fiu, feres, féu, férem, féreu, feren
• viu, veres, véu, vérem, véreu, veren
• haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu,
hagueren
11 Pel que fa a la distribució territorial, el passat
perifràstic és el més estés en quatre de les cinc grans
àrees dialectals del valencià: tortosí, septentrional,
meridional i alacantí.
Mentre que el passat simple és el més habitual en el
valencià central.
2 Els pronoms relatius ens permeten introduir
oracions subordinades que fan funció d’adjectiu, com
podem veure comparant els exemples següents:
Vull el joguet que tens tu.
Vull el joguet nou.
Vull el joguet vermell.
Vull el joguet mecànic.
5 Els pronoms relatius són que, qui, què, el qual
(i flexió) i on.
El pronom que pot tindre com a referent objectes o
persones i funciona com a subjecte o CD de l’oració
relativa:
L’home [que ve per ahí] és mon pare.
Llig-te el text [que he escrit].
8 El pronom el qual pot alternar amb qui i què en tots
els casos que acabem de veure. A més, l’usem quan va
precedit d’una preposició tònica:
És un tema sobre el qual he reflexionat molt.
Les injustícies contra les quals lluitem són molt greus.
11 A més, amb el qual construïm el relatiu possessiu, que
usem en contextos molt formals:
Hem acabat l’estudi les conclusions del qual són
sorprenents.
Com veus, hi unim dos sintagmes nominals (l’estudi i les
conclusions), la preposició de i el relatiu el qual, que
concorda amb el primer sintagma.
14 A voltes, el que (i flexió) pot aparéixer precedit de
preposició. Això depén de la funció sintàctica que ocupa
en l’oració:
Oferien molts cursos i, al remat, m’he inscrit en el que
m’has recomanat.
M’han concedit dos beques, però renunciaré a la que
dura menys temps.
XVIII i XIX
3 El passat perifràstic es forma unint les formes
següents del verb anar a l’infinitiu verbal:
vaig dir
vas (o vares) dir
va dir
vam (o vàrem) dir
vau (o vàreu) dir
van (o varen) dir
4 En la 1a conjugació, el passat simple es forma
unint a l’arrel verbal les desinències -í, -ares, -à,
-àrem, -àreu, -aren:
• pensí, pensares, pensà, pensàrem, pensàreu,
pensaren
• aní, anares, anà, anàrem, anàreu, anaren
9 Els verbs estar, poder i voler el fan així:
• estiguí, estigueres, estigué, estiguérem, estiguéreu,
estigueren
• poguí, pogueres, pogué, poguérem, poguéreu,
pogueren
• volguí, volgueres, volgué, volguérem, volguéreu,
volgueren
10 En la 3a conjugació, aquest temps es forma
unint les desinències -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren a
l’arrel verbal:
• sentí, sentires, sentí, sentírem, sentíreu, sentiren
• partí, partires, partí, partírem, partíreu, partiren
3 Les oracions relatives poden restringir l’element
que complementen o donar-ne més informació. Mira:
Van robar en la casa que estava en ruïnes.
Van robar en la casa, que estava en ruïnes.
En el primer cas, l’oració indica la casa concreta en
què van robar. En el segon, aporta una informació
complementària.
4 Quan es restringeix un element, l’oració relativa
s’anomena especificativa i forma part de la mateixa
unitat prosòdica.
Quan afig més informació sobre eixe element, l’oració
s’anomena explicativa i apareix en un fragment
prosòdic independent, per això usem la coma.
9 Igualment, el qual pot alternar amb que en oracions
explicatives. En aquest cas, hi aporta un to més formal:
Van robar en la casa, la qual estava en ruïnes.
10 També pot constituir la locució formal la qual cosa,
que usem quan el referent és tota una oració:
Va perdre la faena, la qual cosa el va afectar moltíssim.
Aquesta locució és equivalent a cosa que o i això:
Va perdre la faena, i això el va afectar moltíssim.
15 Per tant, quan se substantiven les oracions relatives,
poden donar lloc a estructures formades per
[preposició + article + que]:
En aquests casos, fixa’t que l’article equival al
demostratiu aquell (i flexió):
...m’he inscrit en aquell que m’has recomanat.
...però renunciaré a aquella que dura menys temps.
Exercici 4.
Ompli els buits amb la forma correcta del passat simple dels verbs que hi ha
entre parèntesis:
a) Quan ____________ (ENTRAR, jo) a casa, ____________ (EMPORTAR-SE) un bon ensurt:
els lladres ho ____________ (REGIRAR) tot!
b) Joan ____________ (EIXIR) tard de la faena, ____________ (PERDRE) l’autobús i
____________ (HAVER) d’agafar un taxi per a tornar a casa.
c) Quan ____________ (APARÉIXER) els policies, nosaltres ____________ (ANAR-SE’N) i ja
no ____________ (VEURE) res.
d) L’any passat, ____________ (FER, vosaltres) una estada a l’estranger, ____________
(VIURE) sis mesos a Londres i ____________ (APRENDRE) a parlar anglés molt bé.
e) La jove ____________ (MIRAR) al voltant, ____________ (OMPLIR) els pulmons amb
l’aire pur i ____________ (SENTIR) els sons de la natura. Així ____________ (ESTAR) fins
que ____________ (ENFOSQUIR).
f) Els problemes ____________ (VINDRE) quan ells ____________ (VOLER) reclamar els
seus drets i ____________ (ADONAR-SE) que no en tenien.
Exercici 5.
Ompli els buits de les oracions següents amb el pronom relatiu adequat. En alguns
casos, hauràs d’afegir-hi preposicions o articles:
a) No m’agrada la pizza ______ he demanat. Em deixes tastar ______ t’han dut a tu?
b) Els alumnes del curs, ______ van fer un gran esforç, han aprovat a la primera.
c) Els arguments ______ et bases són molt poc sòlids.
d) Tot el món parla bé d’aquell metge, ______ indica que és un bon professional.
e) Jo crec que eixe filòsof, ______ creu cegament tanta gent, és una enganyifa.
f) No trobem el llibre ______ vam extraure la informació.
Exercici 6.
Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les
indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una
barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:
L’economia valenciana en el segle XVIII
L’economia valenciana experimenta una important prosperitat al llarg del segle XVIII,
que està associada a un creixement demogràfic molt significatiu. Dos sectors són
bàsics per a explicar el ____________ (‘DESENROTLLAMENT, PROCÉS DE CREIXEMENT ECONÒMIC’)
i el dinamisme del teixit econòmic valencià: l’agricultura i les manufactures.
L’agricultura és el sector productiu principal durant el segle XVIII al País Valencià.
S’____________ (EXPANDIR EN PRESENT) les terres cultivades (es dessequen marjals,
s’abancalen les serres, es condueix l’aigua a zones àrides), s’especialitzen els
____________ (‘CULTIU, PLANTACIÓ PER A L’EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA’) i es fomenta un
____________ (‘ACCIÓ O EFECTE D’APROFITAR’) intensiu del camp. Els cultius principals són
l’____________ (‘CAMP SEMBRAT D’ARRÒS’), la morera, la vinya, ____________ (L’ / LA)
olivera i la garrofera. El taronger ____________ (S’HI / ES) incorpora al final del segle.
Per a sostindre aquesta expansió agrícola, es perfecciona el sistema d’irrigació que
parteix de les ____________ (‘CANAL EXCAVAT EN TERRA PER A CONDUIR L’AIGUA DE REG’) mare,
la construcció de les quals es ____________ (‘RECÓRRER EL TEMPS CAP AMUNT, EN SENTIT
INVERS, CAP A L’ORIGEN’) a l’època àrab.
El ____________ (‘TERRENYS QUE ES REGUEN’, CONTRARI A SECÀ) permet potenciar l’agricul-
tura encaminada al comerç, que ____________ (CONVIURE) amb l’agricultura de
subsistència de les explotacions familiars. Tanmateix, la prosperitat agrària es veu
obstaculitzada per una estructura social fortament jerarquitzada, reflex de l’absolutis-
me. El sector es fragmenta en tres grups molt diferenciats: una majoria de jornalers
pobres, sense propietats; llauradors ____________ (MITJANS / MEDIS); i burgesos agraris
molt rics, propietaris de la major part de les terres i dels beneficis. Entre aquests
últims, molts eren rendistes, oligarques o nobles que s’havien enriquit gràcies a
pràctiques d’especulació, ____________ (‘INTERÉS ABUSIU QUE S’APLICA A UN CAPITAL
PRESTAT’) o per proximitat a la monarquia espanyola. Aquest desequilibri provoca que
el mercat intern ____________ (SER) extremadament fràgil.
La manufactura representa el segon sector econòmic bàsic de l’economia valenciana
del segle XVIII. No obstant això, aquesta activitat no és assimilable al procés d’indus-
trialització anglés. Encara bastida al voltant dels gremis medievals, la manufactura és
una producció preindustrial, dèbil i ____________ (‘RETARDADA, QUE S’HA QUEDAT ARRERE’)
tècnicament, que només en alguns casos va originar una indústria potent en els
segles ____________ (‘QUE HAN DE VINDRE, FUTUR’). Tot i això, el comerç de les manufac-
tures artesanals acaba assolint una gran importància, especialment ____________
(LES QUE / LES QUALS) procedeixen dels productes agraris: el cànem (per a fabricar
xàrcies i cordes), l’espart (espardenyes i estores), el lli, el cotó, el vi, els aiguardents o
la porcellana.
Al costat d’aquests, ressalta la producció de seda, que es localitza ____________
(SOBRE TOT / SOBRETOT) a les poblacions de València, Gandia i Oriola. Les plantacions de
moreres ____________ (PERMETRE) nodrir ____________ (ELS / ALS) cucs i el comerç de
la seda arriba al màxim esplendor en les dècades centrals de la centúria. Tanmateix,
s’enfonsa a final de segle, quan s’____________ (INTERROMPRE) l’exportació a Amèrica
com a conseqüència de les guerres de la monarquia espanyola contra Anglaterra.
Igualment, al voltant de les ciutats d’Alcoi, Ontinyent o Cocentaina –unes terres poc
propenses a la producció agrícola–, es genera una important manufactura
____________ (‘PROPI DE LES INDÚSTRIES DE FILATS I TEIXITS’) i paperera, que aconsegueix
una gran prosperitat ____________ (ARRAN DE / PER CULPA DE) l’exportació a les
colònies americanes, però que també retrocedeix a final de segle per les mateixes
causes.
En les últimes dècades del segle XVIII, la monarquia absolutista i el model feudalista
centralitzat que havia propiciat mostren signes d’____________ (‘ACCIÓ O EFECTE DE
CONSUMIR COMPLETAMENT’): els ecos de la Revolució Francesa (1789) arriben a la penínsu-
la i les guerres de la monarquia espanyola contra França (1793-1795) i Anglaterra
(1796-1808) encara ____________ (‘FAN PITJORS’) més les condicions de les classes
populars. Al País Valencià, es visualitza que l’aparent prosperitat econòmica és fràgil i
s’ensorra, arrossegada per un comerç interior feble –____________ (PARTICIPI DE
COMPONDRE) per una majoria de jornalers pobres amb escassa capacitat adquisitiva– i
per un comerç exterior ____________ (ADVERBI EQUIVALENT A EN EXCÉS) dependent de les
exportacions a Amèrica –que es frenen radicalment per culpa de les guerres amb
Anglaterra–. Fet i fet, la població s’____________ (EMPOBRIR) i es genera un clima de
profund descontent i de protesta. Estem a les portes del segle XIX.
C Vocabulari i pronúncia
Economia
Exercici 7.
Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t’oferim en el requadre:
abonament, acompte, aranzel, comptabilitat, dúmping, fallida, finançament,
hòlding, marxandatge, penyora, renda, rupia
a) La moneda pròpia del Japó és el ien, la de la Xina el iuan i la de l’Índia la________.
b) Sense un ____________ just, la sanitat i l’educació públiques es ressenten.
c) El Ministeri d’Hisenda encara no m’ha fet l’____________ corresponent a la
devolució de la declaració de la ____________.
d) El ____________ és vendre un producte a preus anormalment baixos per a
eliminar la competència.
e) Després dels anys de descontrol, algunes caixes d’estalvi van fer ____________ i
van haver de ser rescatades amb diners de tots els contribuents.
f) Com que no podien afrontar els pagaments, el banc els va exigir que deixaren les
terres com a ____________.
g) L’encarregat de controlar la ____________ de l’empresa va detectar irregularitats
en els exercicis anteriors.
h) Per a llogar l’habitatge, hauràs d’aportar, almenys, un ____________ de 100 euros,
que et descomptarem de la primera quota.
i) En aquella tenda de roba esportiva usen unes tècniques de ____________ molt
agressives i directes.
j) Un ____________ és una societat que no exerceix cap activitat productiva, sinó
que controla la gestió i les finances d’unes altres.
k) Els ____________ són les tarifes per drets de duana que cal pagar per a exportar
alguns productes.
Exercici 8.
Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set
segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres
segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u12-a01.mp3
1. BES___________________ 5. MER___________________
2. BLA___________________ 6. REC___________________
3. DEF___________________ 7. PRÉ___________________
4. LIQ___________________
Exercici 9.
Relaciona les següents frases fetes amb el significat corresponent:
E Habilitats comunicatives: convéncer
a) A preu fet 1. Anticipadament. Convéncer és el colofó de l’habilitat d’argumentar. Per a convéncer el nostre interlocutor,
b) Contra reembossament 2. El criteri de qui posa els diners és el que preval. hem de saber persuadir-lo, fer que acabe arrenglerant-se amb la nostra opinió.
c) Amb dinerets, torronets 3. Aconseguir alguna cosa a força de sacrificis.
d) Qui paga mana 4. Per una remuneració fixada amb antelació. Convéncer
e) De bestreta 5. Ser molt molest, inoportú, enutjós.
f) Tindre la butxaca foradada 6. Pagament diferit que es fa en rebre el producte.
g) Ser pitjor que un deute 7. Si tens diners, pots fer el que vullgues. Convéncer és l’objectiu principal que Per a ser convincents, podem usar
es plantegen, sobretot, els textos diverses tècniques de persuasió:
h) Pagar la farda 8. Ser una persona malgastadora.
publicitaris. Però no són els únics La focalització consisteix a convertir el
textos que volen ser persuasius: també nostre objectiu en el centre d’atenció
Saps que la farda són les provisions que reunim per a un viatge o una ho són els articles d’opinió o els debats del debat. Per exemple: Volem que tot
excursió? A més, també fa referència a les coses que han deixat de de tot tipus, com els que tenim amb l’alumnat puga parlar perfectament
companys de treball, amics –o anglés, castellà i valencià.
ser-nos útils. enemics–.

La repetició estratègica d’eixe objectiu

ORAL Com tots haurem comprovat en més farà que siga assumit com a l’element al
Exercici 10. d’una ocasió, de vegades, el contrast voltant del qual pivotarà el debat:
d’arguments no condueix a cap Volem o no volem que sàpien parlar les
Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada conclusió, sinó que es converteix en un tres llengües? Compte! Una repetició
una, et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et estira-i-arronsa des de postures excessiva pot cansar i causar l’efecte
donarem la solució i et proposarem una nova operació, així fins a set. antagòniques i inamovibles. contrari al desitjat.

El primer pas per a tractar de El problema i la solució és una tècnica

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ convéncer algú de la conveniència de
b2-u12-a02.mp3 les nostres opinions és actuar amb
cortesia: hem de respectar
profundament la discrepància i escoltar
amb molta atenció els seus arguments.
molt efectiva. Exposem un problema
previ i, després, hi oferim una solució:
Fins ara, l’alumnat no aconseguia un bon
domini ni de l’anglés ni del valencià i tenia
limitacions en castellà. Ara dominaran els
tres idiomes perfectament.

D Comprensió oral Això té diverses conseqüències

positives:
• Podem detectar les debilitats de
l’altra tesi.
Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 11, 12 i 13. Després, escolta atentament • Transmetem una actitud respectuosa i
l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes. ajudem que siga recíproca.
• Admetem que, tal volta, l’altre pot
tindre la raó.
El segle XIX: les revolucions inacabades
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/ Alguns adjectius ens poden ajudar a
b2-u12-a03.mp3 il·lustrar les virtuts de la nostra
proposta: definitiu, immillorable, únic,
idoni, irrefutable, essencial, fonamental,
irrenunciable...
Saps que albir significa ‘parer, criteri, decisió’? I que lliure albir fa referència En tot cas, hem d’evitar expressions
a la capacitat de decidir lliurement? Sempre actua al seu lliure albir. coercitives o amenaçadores.
El suport social o d’una veu autoritzada
permet avalar la nostra proposta: La
comunitat educativa recolza aquest
objectiu, que volem aplicar seguint
criteris pedagògics contrastats.
La comparació (tècnica molt habitual
en el llenguatge publicitari) facilita que
el receptor perceba les virtuts de la
nostra proposta. En aquest cas, es pot
comparar el domini lingüístic d’alumnes
escolaritzats en un i altre mètode.

Exercici 11. ORAL

Respon a les preguntes següents: Exercici 14.

Participes en un debat sobre la creació d’una taxa turística al País Valencià. Per a
a) En quins tres productes es basava l’agricultura valenciana del segle XIX? convéncer la resta que és una bona mesura, planteja cinc idees, una per cada tècnica
b) Quin fet bèl·lic provoca el final del règim absolutista del segle XVIII? de persuasió. Després, escolta la nostra proposta.
c) Entre quins anys es va estendre el Trienni Liberal?
d) Qui va ostentar la regència d’Espanya entre 1833 i 1843?
e) En quines tres ciutats es produeixen les primeres insurreccions de la revolució de 1868? https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/
b2-u12-a04.mp3

Exercici 12.
Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:

Solucions:
regadiu / conviu / mitjans / usura / siga / endarrerida /
a) La Constitució de Cadis de 1812 és de caràcter... venidors / les que / sobretot / permeten / els / interromp /
tèxtil / arran de / esgotament / empitjoren / compost /
b) La segona restauració de Ferran VII en el poder dóna pas a... excessivament / empobreix o empobrix
Exercici 1
c) En les primeres eleccions a Corts posteriors a 1868, el republicanisme s’imposa... a) Pactista. b) Absolutista i centralista. c) La revocació del
Exercici 7
a) rupia, b) finançament, c) abonament, renda,
d) El sistema de govern que s’instal·la durant la monarquia d’Alfons XII es coneix com a... Decret de Nova Planta. d) El capità general de l’exèrcit.
d) dúmping, e) fallida, f) penyora, g) comptabilitat,
e) En l’administratiu, el jurídic i l’educatiu.
h) acompte, i) marxandatge, j) hòlding, k) aranzels
e) En els moviments contrarevolucionaris se sumen els sectors més reaccionaris i... Exercici 2
Exercici 8
a) ...substituïda per l’equivalent. b) ...va veure afavorits
els seus interessos de classe. c) ...encarcarat i anacrònic. Les solucions apareixen al final de l’àudio corresponent.
a) ...federalista i radical ...liberal, jacobí i centralista ...popular i monàrquica d) ...va ser traduïda al castellà. e) ‘complicitat, Exercici 9
confabulació’
b) ...la Dècada Prodigiosa ...la Dècada Liberal ...la Dècada Ominosa a4, b6, c7, d2, e1, f8, g5, h3
Exercici 3
c) ...a Catalunya i el País Valencià ...a Castella ...a Euskadi i Navarra aV, bV, cF, dF, eF
Exercici 10
18 x 4 = 72 | 72 + 66 = 138 | 138 / 6 = 23 | 23 + 59 = 82 |
d) ...la revolució ...l’alternança ...el Bienni Liberal 82 – 37 = 45 | 45 x 3 = 135 | 135 / 9 = 15
Exercici 4
e) ...la burgesia liberal ...el republicanisme radical ...les capes més baixes i marginals a) entrí, m’emportí, regiraren, b) isqué o eixí, perdé, Exercici 11
hagué, c) aparegueren, ens n’anàrem, vérem, d) féreu, a) El raïm, l’arròs i la taronja. b) La Guerra del Francés
visquéreu, aprenguéreu, e) mirà, omplí, sentí, estigué, (1808-1814). c) Entre 1820 i 1823. d) Entre 1833 i 1840, Maria
enfosquí, f) vingueren, volgueren, s’adonaren
Exercici 13. Exercici 5
Cristina. Entre 1840 i 1843, el general Espartero. e) A Cadis,
Alcoi i Alacant.
a) que, la que, b) que o els quals, c) en què o en els quals, Exercici 12
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: d) la qual cosa o cosa que, e) en qui o en el qual, f) de què a) ...liberal, jacobí i centralista, b) ...la Dècada Ominosa, c) ...a
o del qual Catalunya i el País Valencià, d) ...l’alternança, e) ...les capes
més baixes i marginals
a) En 1814, el rei Ferran VII va restaurar l’absolutisme a Espanya. Exercici 6
desenvolupament / expandeixen o expandixen / conreus / Exercici 13
b) Els períodes monàrquics del XIX es caracteritzen per la prosperitat econòmica. aprofitament / arrossar / l’ / s’hi / séquies / remunta / aV, bF, cV, dF, eF

c) La República decretada en 1873 va ser derrocada per un colp d’estat.

Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
d) Amb el crit de «vivan las cadenas!» Ferran VII va jurar la Constitució de 1812.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
e) El regnat d’Isabel II es caracteritza pel progressisme i la consolidació de les llibertats. puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 t ja?
mat ricula e valencià
T'has s pro
ves d
nes.
n le ncia
atricula't e s ita ts vale :
M r
unive atrícu
la
de les de de m maig
ío e
Per
r il a l 12 d
b yvtJ6
6 d'a
del 2 /g o o.gl/g
:/
https

Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 13. El futur simple i el futur compost

futur simple futur compost

estar anar fer oldre unir anar emetre pair

Vols saber com sonen els verbs que
Jo estaré aniré faré oldré uniré hauré anat hauré emés hauré paït
acabes de llegir?
Tu estaràs aniràs faràs oldràs uniràs hauràs anat hauràs emés hauràs paït
https://web.ua.es/va/cau/documentos
Ell o ella estarà anirà farà oldrà unirà haurà anat haurà emés haurà paït /audios/b1-u13-a01.mp3
Nosaltres estarem anirem farem oldrem unirem haurem anat haurem emés haurem paït
Vosaltres estareu anireu fareu oldreu unireu haureu anat haureu emés haureu paït
Ells o elles estaran aniran faran oldran uniran hauran anat hauran emés hauran paït

Què pots fer amb

anòmala com espectacular i que va establir fites que seran difícils d’igualar:
pluges torrencials, granissades i nevades generalitzades per tot el País Valencià,
fins i tot en poblacions litorals, com ara Torrevella, on feia 91 anys que no queia
un floc de neu.

el futur simple i amb La gran nevada d’aquells dies de gener va emblanquinar el paisatge muntanyenc
valencià: la Carrasqueta, la Serrella, el Montcabrer, el Maigmó o el Benicadell van
dibuixar de blanc els cims durant dies. A la serra d’Aitana, el temporal va arribar a

el futur compost?
1. Pots comunicar accions posteriors al moment en què parles:
–A la vesprada aniré a comprar fruita.
–Despús-demà t’enviaré l’exercici.
2. Pots expressar sorpresa:
–Tindràs valor de dir això!
–No voldreu anar-vos-en sense pagar, veritat?
3. Pots indicar que un fet és probable:
–Quants anys té ja Pere? –Jo crec que en tindrà catorze o quinze.
–El telèfon! Corre, contesta, que serà Jaume!
4. Pots enunciar una acció anterior a un fet futur:
–Quan vingues a casa, jo ja hauré acabat la faena.
–Hauràs preparat el dinar abans de les dos?
deixar acumulacions de més de dos metres d’espessor, fins al punt que la neu no
es va fondre definitivament en el vessant de l’ombria fins més d’un mes després.
Pel que fa a la pluja, durant la setmana que va durar el temporal es van registrar
acumulacions extraordinàries en moltes poblacions: a Tàrbena (la Marina Baixa)
van replegar fins a 692 litres per metre quadrat, a Castell de Castells i la Vall de
Gallinera (la Marina Alta) 552 i 483, respectivament, a Alcoleja (el Comtat) 317 o
a Pinet (la Vall d’Albaida) 301, entre moltes altres dades de rècord.
Al marge dels danys materials que va causar, aquest episodi tan persistent, unit
al que es va registrar entre el 15 i el 19 de desembre de 2016 (i que, entre altres
circumstàncies, va provocar el desbordament del riu Segura al seu pas per la
monumental ciutat d’Oriola), va ajudar que es recuperaren els aqüífers
valencians, que brollara de nou l’aigua de moltes fonts i salts i que rambles o rius
generalment secs tornaren a dur un important cabal.
Si situacions com aquesta seran aïllades o si es repetiran amb més freqüència en
el futur és una pregunta que no podem respondre taxativament. D’acord amb la
majoria de les opinions científiques, com a conseqüència del canvi climàtic
assistirem d’ara en avant a una època de contrastos radicals: llargs períodes secs
i calorosos, acotats per copiosos i bruscos temporals. Per tant, n’haurem de
prendre bona nota i estar ben preparats per a afrontar-ho.

A Comprensió escrita

Exercici 1.
Llig el text següent:

El temporal de llevant de gener de 2017

El temporal de llevant que es va produir al País Valencià i altres territoris
limítrofs entre el 17 i el 23 de gener de 2017 passarà als annals de la història i
constituirà un referent que no oblidarem en dècades. Ben probablement, d’ací a
un bon grapat d’anys encara en parlarem. I és que aquest fenomen atmosfèric va
batre rècords de tot tipus, com veurem a continuació. Però, com es va originar? ORAL

Per a entendre el temporal de llevant que va assolar el País Valencià durant Exercici 2.
aquells dies cal partir d’una situació climàtica poc habitual: dos anticiclons de Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta
molta intensitat situats sobre el nord d’Europa i sobre Rússia, que van desplaçar repetir-lo tu.
fluxos atmosfèrics molt freds, d’origen siberià, cap al sud del continent. Però cal
afegir-hi un altre fenomen més: la formació d’una borrasca a nivells baixos sobre
el Mediterrani, que va injectar aire humit en terra a través del que alguns
meteoròlegs van denominar «riu atmosfèric mediterrani d’humitat». https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u13-a02.mp3
Aquesta combinació de fred d’origen siberià i d’humitat procedent del
Mediterrani és la que va generar el caldo de cultiu idoni per a una gota freda tan
 Fascicle 13. El futur simple i el futur compost
Exercici 3.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes: O precedits d’uns altres pronoms:

a) On estaven situats els dos anticiclons que van generar aquesta situació climàtica? me te se ens vos

en me n’adone te n’adones se n’adona ens n’adonem vos n’adoneu

b) D’on procedien els fluxos atmosfèrics tan freds?
me’n faig càrrec te’n fas càrrec se’n fa càrrec ens en fem càrrec vos en feu càrrec

hi m’hi acostume t’hi acostumes s’hi acostuma ens hi acostumem vos hi acostumeu
c) Quin fenomen va provocar que entrara en terra humitat des del Mediterrani?

d) Quina espessor de neu va deixar el temporal en la serra d’Aitana?

El pronom en també ens permet substituir complements directes
indeterminats (ell té tretze anys i jo en tinc quinze) i apareix amb els verbs
e) Què creus que significa floc de neu? de moviment (me’n vaig). Mentre que el pronom hi acompanya sempre el
verb haver quan significa ‘existir’ (saps si hi ha pa?). Pots repassar aquestes
explicacions en les unitats 4, 12 i 8, respectivament.

ORAL
Exercici 5.
En els diàlegs següents hem repetit un complement introduït per la preposició
de. Evita eixa repetició usant el pronom en:

Exercici 4.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
a) La neu al Maigmó, la Carrasqueta o la Serrella es va fondre un mes després.
b) A Tàrbena (la Marina Baixa) van replegar 692 l/m2 en un sol dia.
c) El riu Segura es va desbordar a Oriola per les pluges de desembre de 2016.
d) A Torrevella va nevar després de 91 anys sense fer-ho.
e) Aquest episodi de pluges va provocar molts danys en els aqüífers.
a) –Ens alegrem molt de la teua nota! –Jo també m’alegre molt de la meua nota!
b) –T’has assabentat de la notícia? –Sí, m’he assabentat de la notícia.
c) –Heu parlat del preu? –No, encara no hem parlat del preu.
d) –Coneixes els detalls del problema? –No, no sé res del problema.
e) –T’encarregues tu de fer la factura? –No cal, s’encarrega Pere de fer la factura.
f) –Et recordes de la iaia? –Sí, em recorde molt de la iaia.
Saps que assabentar-se significa ‘informar-se d’alguna cosa, arribar a
conéixer-la’? És equivalent a la forma col·loquial enterar-se.

En la parla, el verb recordar-se se sol usar sempre amb el pronom en

fossilitzat: No me’n recorde d’això. Te’n recordes de la iaia? Aquesta
estructura és correcta en l’escriptura si separem el complement amb una
coma: No me’n recorde, d’això. Te’n recordes, de la iaia?

ORAL
Exercici 6.

B
I ara, fes-ho igual amb els diàlegs següents. Substitueix amb el pronom hi els
Gramàtica complements introduïts per a, amb i en que hem repetit innecessàriament:

a) –Estàs d’acord amb la meua decisió? –No, no estic d’acord amb la teua decisió.

Els pronoms en, hi b) –A quina hora arribaràs a casa? –Crec que arribaré a casa a les deu.
c) –Has renunciat a la beca? –Sí, he renunciat a la beca.
Fixa’t en els següents fragments del text inicial:
d) –Maria pensa molt en el futur. –Per què creus que pensa tant en el futur?
– encara en parlarem
– cal afegir-hi un altre fenomen més e) –Estic decebut amb la seua actitud. –Jo també estic decebut amb la seua actitud.
– n’haurem de prendre bona nota f) –Participaràs en el projecte? –És clar que participaré en el projecte!
Es tracta de tres estructures en què apareixen els pronoms en o hi substituint
diversos complements introduïts per preposicions:
Saps que decebut és el participi de decebre i que significa ‘no
– encara en parlarem [en = del temporal de llevant]
respondre a les expectatives’? Aquest verb és sinònim de decepcionar.
– cal afegir-hi un altre fenomen més [hi = a aquell fenomen]
– n’haurem de prendre bona nota [n’ = d’eixos contrastos]
Com veus, usem el pronom en quan substituïm un complement introduït per la
preposició de. En canvi, usem hi quan el complement és precedit per qualsevol
altra preposició (a, amb, en...).
Aquests pronoms, igual que tots els altres, solen anar davant del verb. Només van
per darrere quan els adjuntem a l’infinitiu, el gerundi o l’imperatiu: afegir-hi, C Ortografia i pronúncia
parleu-ne!
Els pronoms en, hi amb aquest valor poden funcionar sols: La h
en hi

verb començat per vocal n’opinem hi afegim https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios

/b1-u13-a03.mp3
verb començat per consonant en parlem hi posem
Exercici 7. En canvi, a partir de divendres ens afectarà una (PERTORBACIÓ
ATMOSFÈRICA DEGUDA A UN DESCENS DE LA PRESSIÓ) que vindrà acompanyada de vent de
Les 18 paraules que escoltaràs a continuació contenen una hac intercalada.
(VENT DE L’OEST) amb ratxes fortes de (VENT DEL
Escriu-les en el requadre:
NORD-OEST). Este canvi desfarà les (BOIRA POC ESPESSA) matinals que
ens han acompanyat els últims dies i evitarà que es forme el
(HUMITAT EN FORMA DE GOTES LÍQUIDES QUE ES FORMA DE NIT) que ha cobert els camps les
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios últimes nits.
/b1-u13-a04.mp3
La situació es complicarà i molt la matinada de dissabte. El front serà
fonamentalment sec, però es podran produir (ACCIÓ O EFECTE DE
NEVAR) en les comarques interiors de Castelló i, atenció,
(PRECIPITACIÓ EN FORMA DE PEDRA) en quasi qualsevol punt del territori com a
conseqüència del descens brusc de temperatures. No es descarta tampoc
alguna (PLUJA MOLT FORTA I CURTA) dispersa, però no plourà de
manera generalitzada. En canvi, la (PERTORBACIÓ VIOLENTA DE
L’ATMOSFERA) sí que portarà associat molt d’aparell elèctric: hi ha previstos
(DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES ACOMPANYADES DE RESPLENDOR) i
(SOROLL FORT POSTERIOR A LA DESCÀRREGA ELÈCTRICA) durant tota
la matinada.

Saps que aprehendre significa ‘copsar amb la ment’? I que nihilisme és

la doctrina filosòfica que nega tot coneixement, tota creença o tot valor?

Exercici 9.
Relaciona les locucions i frases fetes de l’esquerra amb el significat o l’equivalent

D
adequat:
Vocabulari
a) Bon vent i barca nova! 1) Ser alguna cosa molt inoportuna
b) Anar vent en popa 2) Mostrar indiferència davant
L’oratge c) Arruixa que plou!
d’alguna cosa

Fenòmens meteorològics 3) Enaltir, elogiar molt a algú

d) Sempre plou quan no hi ha escola
sol, cel ras, calor, calitja o calda, fred, pluja, aire o airada, vent (de tramuntana, 4) No fas cas de res!
e) No plourà d’eixa tronada
de gregal, de llevant, de xaloc, de migjorn, de llebeig, de ponent o de mestral), 5) Eixir d’un lloc on no es vol estar
ventijol, ventolera, vendaval, ventisca, broma, núvols (cúmuls, estrats, nimbes, f) Fer més por que una tronada
cirres), boira o blanura, rosada o reixiu, rosada blanca o gebre, serena, neu, 6) Adéu i no tornes!
g) Posar algú pels núvols
aiguaneu, flocs o volves, pedra o granís, pedregada o granissada, temporal, 7) Ser molt pesat, molt tossut
tempesta o tempestat, llamps o rellamps, trons, tronada, arruixada o ruixat o h) Escampar la boira
8) Anar tot molt bé, prosperar
xàfec, plugim, aiguarrada, diluvi, aiguavent, huracà, tifó, cicló, anticicló, borrasca i) Ser més pesat que la boira terrera
o depressió atmosfèrica, rufa 9) Causar alguna cosa molta por
j) No fer ni fred ni calor
10) Tranquil·litat, que no és tan greu
com sembla
Saps que la rufa és la tempestat de vent, pluja i neu que es desencadena
en àrees muntanyoses? I que la serena és l’aire fresc que es deixa sentir
de nit o de matinada?
E Flexió verbal
Accions El futur simple és un dels temps més fàcils de construir en valencià. Partim de
Quedar-se el cel ras, ploure, plovisquejar o gotinyar, bufar el vent, ennuvolar-se, l’infinitiu verbal i hi afegim les mateixes desinències en totes les conjugacions,
emboirar-se o emboiregar-se, reixiuar, nevar, pedregar o granissar, llampegar o com veurem tot seguit. Només has de tindre en compte que els verbs acabats en
rellampegar, tronar –e perden aquesta vocal. I que anar i fer presenten una lleugera variació. Fixa’t:

futur simple
Exercici 8. 1a 2a 2a 3a 3a
Completa els buits d’aquest text amb els fenòmens meteorològics conjugació regular velaritzada pura incoativa
corresponents. Per a ajudar-te, te’n proporcionem la definició entre parèntesis: llaurar perdre vendre collir partir fer anar
llaurar-é perdr-é vendr-é collir-é partir-é far-é anir-é
Bona nit. Els pròxims dies presentaran un oratge ben mogut. Demà dijous, llaurar-às perdr-às vendr-às collir-às partir-às far-às anir-às
encara estarem sota el domini de l’ (ÀREA D’ALTA PRESSIÓ llaurar-à perdr-à vendr-à collir-à partir-à far-à anir-à
BAROMÈTRICA), de manera que podrem gojar d’un cel (SENSE llaurar-em perdr-em vendr-em collir-em partir-em far-em anir-em
NÚVOLS) i una atmosfera quasi encalmada, amb a penes un llaurar-eu perdr-eu vendr-eu collir-eu partir-eu far-eu anir-eu
(VENT MOLT SUAU) humit de component marítim. llaurar-an perdr-an vendr-an collir-an partir-an far-an anir-an
Pel que fa al futur compost, cal unir les formes corresponents del verb haver i el Exercici 11.
participi del verb principal:
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes
següents:
futur compost
a) Des de quin any es repleguen dades de pluja a la ciutat d’Alacant?
hauré fet hauràs fet haurà fet haurem fet haureu fet hauran fet
b) Quina expressió usen els valencians per a referir-se a la pluja que cau sense
fer mal?
c) Quants litres per metre quadrat es van replegar a Alacant entre les 19.30 i les
Exercici 10. 22.00 h?
Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en futur simple o d) Quin dia es va registrar la major quantitat de pluja a Alacant? I quina quantitat?
futur compost:
e) En quina estació se solien donar els episodis de gota freda al País Valencià?
a) He llegit en el periòdic que demà (EMETRE) per televisió
un documental que ens (SORPRENDRE) a tots.
b) Saps ja què (FER) esta vesprada? Te n’ (ANAR)
Exercici 12.
a la serra o te’n (VINDRE) a jugar amb nosaltres? Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
c) Quines activitats complementàries (TRIAR) vosaltres? a) La previsió meteorològica havia advertit que hi podria haver pluges
Vos (LLEGIR) dos llibres o (VEURE) torrencials.
quatre pel·lícules? b) La gran aiguarrada sobre Alacant va començar a les sis i mitja de la vesprada.
d) Et (LLIURAR, jo) el treball demà a la vesprada. Si et pareix bé, c) En uns altres pobles es va acumular més aigua, però distribuïda al llarg del dia.
te l’ (ENVIAR) per correu electrònic.
d) A penes tres dies abans, s’havia polvoritzat el rècord absolut de temperatura
e) Despús-demà (ANAR, nosaltres) a la font del riu i a l’hivern.
(OMPLIR) les marraixes amb l’aigua de la pluja. e) La cota de neu va anar descendint a mesura que avançava el dia.
f) –Qui (ROMPRE) el gerro? –Crec que (SER)
el gat.
Exercici 13. Dictat.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u13-a06.mp3

Solucions:
Exercici 3
a) Al nord d’Europa i a Rússia. b) De Sibèria.
c) La formació d’una borrasca a nivells baixos.
d) Més de dos metres. e) Significa ‘volva de neu,
porció compacta de neu’.
Exercici 4
aF, bF, cV, dV, eF
Exercici 5
a) Jo també me n’alegre molt. b) Sí, me n’he
assabentat. c) No, encara no n’hem parlat. d) No,
no en sé res. e) No cal, se n’encarrega Pere. f) Sí,
me’n recorde molt.
Exercici 6
a) No, no hi estic d’acord. b) Crec que hi arribaré
a les deu. c) Sí, hi he renunciat. d) Per què creus
que hi pensa tant? e) Jo també hi estic decebut.
f) És clar que hi participaré!
Exercici 7
eccehomo, marihuana, almohade, anhel, adhesiu,
alcohol, bohemi, coherència, cohibit, mohicà,
inhalador, inherent, conhortar, bonhomia,
Exercici 10
a) emetran, sorprendrà, b) faràs, aniràs, vindràs,
c) triareu, llegireu, veureu, d) lliuraré, enviaré,
e) anirem, omplirem, f) haurà romput, haurà sigut
Exercici 11
a) Des de 1934. b) «Plou amb coneixement.»
c) Més de 70 litres per metre quadrat. d) El 30 de
setembre de 1997, 270 litres per metre quadrat.
e) A la tardor.
Exercici 12
aF, bF, cV, dV, eF
Exercici 13
Els núvols són conjunts de gotes d’aigua, cristalls
de gel o tots dos alhora que es troben en
suspensió en l’atmosfera, a una certa altura
respecte a la superfície terrestre. Aquesta és la
diferència respecte a la boira, ja que en aquest
altre fenomen el vapor condensat sí que contacta
amb el terra.
Els quatre principals tipus de núvols són els cirres,
els estrats, els cúmuls i els nimbes. Els cirres són
els núvols més alts, situats entre els sis i els deu
quilòmetres d’altura. Presenten forma de filaments

F
milhòmens, aprehendre, nihilisme, cohesiu, estrets i blancs i estan compostos per partícules

Comprensió oral
Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 11 i 12.
prohibició, aleshores
Exercici 8
anticicló / ras / ventijol / borrasca / ponent /
mestral / bromes / reixiu / nevades / pedregades
(o granissades) / arruixada / tempestat (o
tempesta) / llamps (o rellamps) / trons
Exercici 9
a6, b8, c4, d1, e10, f9, g3, h5, i7, j2
de gel. Entre els dos i els sis quilòmetres d’altura
trobem els núvols mitjans, com els altocúmuls o
els nimbostrats.
Els estrats, els cúmuls i els nimbes són núvols
baixos, que apareixen entre la superfície i els dos
quilòmetres d’altura. Els estrats integren un banc
de núvols grisos de base uniforme. Els cúmuls
presenten un contorn ben delimitat i l’aspecte d’un
bolic de cotó-en-pèl, amb torres que s’assemblen
a una floricol. Finalment, els nimbes, de color fosc,
solen descarregar pluja, neu o granís.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u13-a05.mp3

Cita Cultural
Del 26 d'abril al 12 de maig. https://goo.gl/gyvtJ6
Obert el període de matrícula per als exàmens
de les universitats valencianes.

Autoria:
Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
Correu electrònic: puntperpunt@ua.es
Fotos: Torrevella ©Irene Henarejos López. Serrella i Aitana ©Víctor Cremades Payà
Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 t ja?
mat ricula e valencià
T'has s pro
ves d
nes.
n le ncia
atricula't e s ita ts vale :
M r
unive atrícu
la
de les de de m maig
ío e
Per
r il a l 12 d
b yvtJ6
6 d'a
del 2 /g o o.gl/g
:/
https

Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 14. El condicional simple i el condicional compost

condicional simple condicional compost

posar témer conduir acabar emetre agrair

Vols saber com sonen els verbs que
Jo posaria temeria conduiria hauria acabat hauria emés hauria agraït
acabes de llegir?
Tu posaries temeries conduiries hauries acabat hauries emés hauries agraït
https://web.ua.es/va/cau/documentos
Ell o ella posaria temeria conduiria hauria acabat hauria emés hauria agraït /audios/b1-u14-a01.mp3
Nosaltres posaríem temeríem conduiríem hauríem acabat hauríem emés hauríem agraït
Vosaltres posaríeu temeríeu conduiríeu hauríeu acabat hauríeu emés hauríeu agraït
Ells o elles posarien temerien conduirien haurien acabat haurien emés haurien agraït

Què pots fer amb dóna bé i què regular... per dir-ho suaument. Com
que ja puc descartar cap professió que

el condicional simple
requerisca unes certes facultats
atlètiques, com bombera, policia o
astronauta, em basaré en les facultats
sensitives, vull dir, en la vista, l’oïda,

i compost?
1. Indicar accions que eren probables en el passat:
–A la ràdio van dir que ahir plouria i no va caure ni una gota.
–Mireia va suposar que arribaria abans d'hora, però, com sempre, va
arribar tard.
2. Mostrar cortesia:
–Marc, podries ajudar-me, per favor?
–Seria tan amable de donar-me un got d'aigua? Estic assedegat.
3. Expressar oracions condicionals irreals (que encara no han
ocorregut) o impossibles (que ja no poden ocórrer):
–Si vingueres a vore'm et convidaria a herber.
–Si haguérem acceptat la primera oferta, ja hauríem venut la casa.
4. Indicar dades aproximades, no contrastades:
–A l'esdeveniment assistirien una vintena de persones.
–L'examen de l'any passat l'aprovarien cinquanta alumnes, més o manco.
Saps que herber és l’aiguardent que es fa amb les herbes aromàtiques
procedents de la serra de Mariola?
Saps que l'expressió més o manco significa ‘aproximadament’? També
podem fer servir l'estructura més o menys.
l’olfacte, el gust i el tacte.
Anem a pams. Si excel·lira en el sentit
de la vista, potser podria ser pintora,
oftalmòloga o fotògrafa. Però crec que
descartaré aquest sentit, perquè dibuixant
faig uns empastres de por, quan mire algú
als ulls m’agafa plorera i, pel que fa a la
fotografia, a mi només m'agrada fer-me
autofotos que compartisc en les xarxes
socials, però només comenten quatre gats:
la meua amiga Gabriela, el seu cosí Ricard...
I para de comptar!
Seguim. Si tinguera més desenvolupada
l'oïda, podria ser música, otorinolaringòloga o
traductora. Ausades que qualsevol d’aquestes
seria una bona opció, perquè en la dutxa cante de categoria els grans èxits
d’Operació Xurro, conec un truc infal·lible per a destapar-me les orelles i sóc una
màquina traduint llengües. Per exemple, l’altre dia una amiga francesa em va dir
«je ne comprends pas» i la vaig enviar de seguida al forn: «Si no vols comprar
pa, no passa res, compra’t un tros de coca amb tonyina, que està ben bona».
En canvi, si fóra l’olfacte el sentit que tinguera més ensinistrat, podria ser
dissenyadora de perfums i fragàncies, sommelier prestigiosa o agent forestal
encarregada de detectar incendis. Però no sé si se’m donaria massa bé. Amb un
olfacte prou refinat per a dissenyar perfums, igual que gaudiria amb les bones
flaires, em farien ois les pudors fastigoses. Com a sommelier, agafaria una merla
dia sí, dia també, perquè jo és tastar el vi i caure redona. I com a agent forestal
tampoc em veig: a mi sempre m’ha agradat més pujar a la planta de llenceria i
moda amb les escales mecàniques, que no pujar muntanyes tota suada.
Si el gust fóra el meu sentit més paradigmàtic, podria ser mestra geladera,
fornera o cuinera en un restaurant: la Ferran Adrià de Banyeres! Però,
coneixent-me, si fóra geladera o fornera, seria una incompresa, perquè
inventaria mescles massa rares (jo què sé, gelat de botifarra, dolços d’allioli...)
que no agradarien a ningú. I, com a cuinera, m'engreixaria de seguida, perquè

A Comprensió escrita
Exercici 1.
Llig el text següent:
Quina professió estaria feta per a mi?
Sóc Angèlica Llopis i visc a Banyeres de Mariola. Enguany ingresse en la
universitat i els professors de l’institut m’han aconsellat que vaja decidint quins
estudis vull seguir. Ara com ara tinc la sensació de trobar-me en un atzucac i per
això redacte aquest escrit, per a poder extraure'n alguna idea de trellat sobre el
meu futur llunyà. L’objectiu és saber molt bé com sóc. És a dir, saber què se’m
per a tastar els meus plats mai no en tindria prou amb només una cullerada.
Si el meu fort fóra el sentit del tacte, potser podria arribar a ser ceramista,
escultora o massatgista. Però, ara que ho pense, no m'agraden gens els treballs
manuals: de xicoteta, quan feia figures de plastilina, se'm quedaven totes
pansides. A més, crec que tinc el sentit del tacte atrofiat, perquè ningú no sap
com fer-me cuscanelles. I, pel que fa als massatges, a mi el que m’agrada és que
me’n facen, per molt que em solc quedar adormida al minut de començar.
Bé. Després d'aquesta anàlisi, he arribat a la conclusió següent: si hi ha algun
sentit en què no faig figa, és en el de l’oïda: hi sent a la perfecció i pare l’orella
amb gran precisió. Per tant, estudiaré per a ser agent secreta especialista en
espionatge. Cobraria per escoltar converses alienes clandestinament, just el que
faig debades a l’institut, a la cafeteria, al parc... Seria tan divertit! «Angèlica,
l'agent secreta 006». Que per què m'anomenaria 006? Perquè també tinc un
 Fascicle 14. El condicional simple i el condicional compost
sisé sentit, que de fet exercisc des de fa anys: per exemple, quan no trobava el A voltes, el possessiu va darrere del substantiu que acompanya. En eixos casos,
meu banyador fluorescent, vaig esbrinar xafardejant en Facebook que la funciona sense article: Ho fem així per una mania nostra. Ha sigut mèrit teu.
culpable havia sigut ma germana. O quan ma mare va fer bunyols de bacallà i
Si resulta obvi el vincle entre l’objecte i el posseïdor, el possessiu és superflu i no
intentava fer-me creure que eren de carabassa perquè els tastara, vaig descobrir
el posem. Això ocorre sobretot amb les parts del cos o les peces de roba: S'ha fet
que mentia gràcies a una subtil olor de peix que impregnava tota la casa.
un tatuatge al turmell. T'has embrutat el jersei. Tinc les entrades en la jaqueta.

Saps que un atzucac és un carrer sense eixida? I que l'expressió fer ois
significa 'causar fàstic, repugnància o nàusees'? Quan les preposicions davant, darrere, damunt o davall prenen com a
referència una persona, podem complementar-les amb l’estructura [de +
pronom] (davant de mi) o amb el possessiu (davant meu). En canvi, en
El verb engreixar-se sempre va amb el pronom reflexiu, com també uns castellà l’estructura amb possessiu és incorrecta (*delante mío) i només és
altres verbs que descriuen una acció que recau sobre el subjecte, com ara normatiu dir delante de mí.
desdejunar-se o aprimar-se: No ho entenc! Com més et desdejunes cada dia,
més t'aprimes!
Per a expressar les relacions de parentiu, com també amb les paraules vida i casa
i en algunes fórmules de tractament, usem els possessius àtons: ta mare, mon
pare, son germà, ton fill, sa vida, ma casa, ses majestats, sa senyoria...
ORAL
Exercici 2. singular plural
Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta masculí femení masculí femení
repetir-lo tu.
mon ma mos mes
ton ta tos tes
son sa sos ses
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios nostre nostra nostres nostres
/b1-u14-a02.mp3 vostre vostra vostres vostres
son sa sos ses

Exercici 5.
Exercici 3.
Completa els buits amb el possessiu corresponent. Fixa't que t'indiquem qui és
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes: el posseïdor entre claudàtors:

a) Per què diu Angèlica que es troba en un atzucac? a) Disculpa, per error em vaig endur llibres [tu] i no [jo].
b) Anirem a Sagunt en cotxe [vosaltres] o en [nosaltres]?
b) Quin desavantatge considera que té per a ella la professió de cuinera? c) Necessita calculadora [tu] perquè [ell] no té piles.
d) ordinador [jo] no funciona bé des del dia que el va tocar
c) Per què descarta els oficis de geladera i de fornera? germà [tu].
e) Si vas a visitar iaios [tu], dus-los el dibuix que els ha fet
d) Què creus que significa l’expressió agafar una merla? fill [jo].
f) La comptabilitat de l’empresa és responsabilitat [tu], no vulgues
insinuar que l’errada és culpa [nosaltres].
e) I què deuen voler dir les paraules flaire i pudor?

Exercici 4.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Angèlica considera que tindre igual de desenvolupats els cinc sentits és

un avantatge.
b) Ella és una xicona molt popular a les xarxes socials.
c) No sol practicar mai esports de muntanya.
d) De xicoteta no li eixien bé les figures que feia amb plastilina.
e) Quan li fan un massatge, sent moltes cuscanelles.

B Gramàtica B2. Els numerals ordinals i partitius

Els ordinals indiquen la posició en una ordenació. Concorden amb el nom que
acompanyen (primer, primera, primers, primeres). Per a usar-los abreviats,
B1. Possessius escrivim el número cardinal i l’última lletra de la paraula, sense punt. Així:
Els possessius indiquen les relacions de pertinença d'algú o d'alguna cosa
respecte a les persones que apareixen en el discurs, com pots veure en el text primer 1r segon 2n tercer 3r quart 4t cinqué 5é
inicial: el meu futur, la meua amiga, el seu cosí... primera 1a segona 2a tercera 3a quarta 4a cinquena 5a

Les formes bàsiques dels possessius en valencià són: Fer els ordinals és molt fàcil. Des del número 5 en avant, simplement cal afegir les
terminacions -é, -ena, -ens, -enes als cardinals: seté, huitena, onzens, catorzena,
singular plural vint-i-dosé, trenta-quatrenes, quaranta-seté... En alguns casos, es produeixen
petits canvis ortogràfics: novens, desenes, denové...
masculí femení masculí femení
Alguns ordinals, com ara sisena, setena, desena, dotzena, etc. han consolidat un
el meu la meua els meus les meues
ús com a substantius i signifiquen ‘grup de tantes unitats’.
el teu la teua els teus les teues
el seu la seua els seus les seues
el nostre la nostra els nostres les nostres
el vostre la vostra els vostres les vostres Repassa els números cardinals en la unitat 5
el seu la seua els seus les seues
 Al costat de les formes que hem vist, també podem usar els ordinals cultes.
Els més habituals són quint, sext, sèptim, octau i dècim. Aquestes formes
funcionen com a substantius en alguns casos: Pere i Roger són de la mateixa
quinta. Comprarem un dècim de loteria. He compost dos poemes: un sonet i
una octava.
Els partitius indiquen una proporció. Presenten la mateixa forma que els ordinals,
excepte mig, mitja i terç, terça, terços, terces (al costat de tercer, tercera,
tercers, terceres). Per a abreviar els partitius, els escrivim en forma de fracció: 1/2
(un mig), 2/3 (dos terços), 3/5 (tres cinquens), etc. Normalment, reforcem els
partitius amb la paraula part, amb la qual concorden: S'ha queixat una tercera
part dels pacients. Només han vingut tres cinquenes parts de les persones
inscrites.
Exercici 6.
Escriu amb lletra els ordinals i els partitius corresponents al cardinal, la fracció o
a l’abreviatura que t’oferim entre claudàtors:
D Vocabulari
Els oficis
la fornera, la botiguera, la bombera, la pescatera, la cartera, la jardinera, la
sabatera, la cuinera, la cambrera, la llenyatera o la llenyataire, l'enginyera, la
pastissera, la fustera, la carnissera, la infermera, la llanternera, la perruquera, la
venedora, la professora, la locutora, la traductora, la gestora, la llauradora, la
pescadora, la pintora, la caçadora, la pèrita o la perita, la pedagoga, la geògrafa,
la fotògrafa, l'astrònoma, la dependenta, la farmacèutica, la tècnica, la
informàtica, l'arquitecta, la psiquiatra, la pediatra, l'àrbitra, la mestra, la
detectiva, l'executiva, l'administrativa, la funcionària, l'empresària, la veterinària,
l'advocada, la ballarina, la manyana, la sastressa, la metgessa, la jutgessa,
l'alcaldessa, l'actriu, la psicòloga, l'hematòloga, la geòloga, la biòloga, la
comptable, la cònsol, la cantant, la policia, la fiscal, la guixaire, l'ordenança, la
intèrpret, la forense, l'auxiliar, la fisioterapeuta, la conserge, l'astronauta, la
dentista, la periodista, la taxista, la modista, l'artista...

a) Carme viu a la [2a] planta del [4t]

bloc de pisos del carrer Nou. Saps que la persona encarregada de fer les tasques domèstiques és l'amo
de casa o l'ama de casa? En femení també es pot dir mestressa de casa.
b) Podria dir-me quant costa una [12] d'ous?
c) Fa [3/4] d'hora que t'estem esperant.
Saps que una persona que té diversos treballs és una persona pluriocupada?
d) Ramon anava el [21é] en la cursa, però el van avançar en I que qui no té cap ocupació i està en l’atur és un aturat o aturada?
l’últim tram i va acabar ocupant definitivament la [22a] posició.
e) Pere, quan tingues [1/2] hora lliure, quedem i ens fem
[2/3] de cervesa! ORAL
Exercici 8.
Digues en masculí tots els oficis anteriors destacats amb color verd.

C Ortografia i pronúncia Repassa com funciona el gènere en valencià en la unitat 2

El dígraf ny
Exercici 9.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios Relaciona els oficis tradicionals amb les imatges corresponents.
/b1-u14-a03.mp3

ORAL
Exercici 7.
Imagina que estàs fent l'inventari del que queda al rebost i a la nevera del restaurant
on treballes. Mira les imatges següents i digues quina quantitat hi ha de cada a) b) c) d)
producte. Després escolta l'àudio per a veure si ho has pronunciat correctament.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u14-a04.mp3

e) f) g) h)

esmolador, ferrer, llaurador,

canterer o terrisser, llenyataire,
forner, caçador, fuster,
sabater, obrer

i) j)

Exercici 10.
Indica en quina vinyeta de l'exercici anterior apareixen els utensilis o materials
següents:
Saps que la locució un grapat de s'usa per a indicar una quantitat de
coses que caben dins de la mà? Si usem grapat en diminutiu (grapadet) 1) escopeta, 2) palustre, 3) enclusa i martell, 4) forcat, 5) destral,
vol dir que no arriba a eixa quantitat. 6) cuiro, 7) serra, 8) torn i argila, 9) pedra d'esmolar, 10) pala per al forn
 E Flexió verbal
El condicional simple es forma afegint al verb en infinitiu les mateixes
terminacions en totes les conjugacions. Només has de tindre en compte que els
verbs en infinitiu acabats en –re perden aquesta vocal. I que anar i fer presenten
una lleugera variació. Fixa’t:

condicional simple

1a 2a 2a 3a 3a Exercici 12.
conjugació regular velaritzada pura incoativa Fes un resum del text que acabes d’escoltar. Haurà de tindre entre 40 i 60
llaurar perdre vendre collir partir fer anar paraules (aproximadament, entre 4 i 6 línies d’un foli). Intenta reflectir en el teu
llaurar-ia perdr-ia vendr-ia collir-ia partir-ia far-ia anir-ia escrit les idees principals i desenvolupar-les breument.
llaurar-ies perdr-ies vendr-ies collir-ies partir-ies far-ies anir-ies
llaurar-ia perdr-ia vendr-ia collir-ia partir-ia far-ia anir-ia
llaurar-íem perdr-íem vendr-íem collir-íem partir-íem far-íem anir-íem Exercici 13. Dictat.
llaurar-íeu perdr-íeu vendr-íeu collir-íeu partir-íeu far-íeu anir-íeu
llaurar-ien perdr-ien vendr-ien collir-ien partir-ien far-ien anir-ien
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
Normalment, usem el condicional simple en correlació amb l'imperfet de /b1-u14-a06.mp3
subjuntiu: Si el conegueres millor, et faries amic seu.
Pel que fa al condicional compost, cal unir les formes corresponents del verb
haver i el participi del verb principal:

condicional compost

hauria fet hauries fet hauria fet hauríem fet hauríeu fet haurien fet

Normalment, usem el condicional compost en correlació amb el plusquamperfet

de subjuntiu: Si t'hagueres preparat la roba anit, no hauries arribat tard este matí.

Exercici 14.
Exercici 11.
Imagina que pogueres tornar arrere i elegir de nou la teua professió. Escriu una
Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en condicional simple o reflexió d’unes 150 paraules en què exposes quin ofici t’agradaria exercir ara
condicional compost: mateix i per quins motius.

a) Si jo tinguera un gosset, (SER) un ciutadà exemplar i

(MANTINDRE) el carrer ben net.
b) Si no hagueres sigut tan porc, no t’ (DIR, jo) res. Solucions: Exercici 9
a) ferrer, b) llenyataire, c) fuster, d) forner,
e) obrer, f) canterer o terrisser, g) esmolador,
h) llaurador, i) caçador, j) sabater
c) Si tota la gent fóra com tu, no (PODER, nosaltres) Exercici 3
Exercici 10
passejar tranquil·lament per la vorera. a) Perquè no sap quina professió li agrada ni, per
1i, 2e, 3a, 4h, 5b, 6j, 7c, 8f, 9g, 10d
tant, quins estudis vol seguir. b) S’engreixaria,
perquè no podria tastar només una cullerada de
d) Ens casem i ens (AGRADAR) que vingueres a la boda. cada plat. c) Perquè faria creacions massa rares, Exercici 11
com el gelat de botifarra o el dolç d’allioli, que no a) seria, mantindria, b) hauria dit, c) podríem,
T' (AGRAIR) que ens confirmares que vindràs tan prompte agradarien a ningú. d) Significa ‘agafar una d) agradaria, agrairíem, e) hauríem preguntat,
borratxera’. e) Respectivament, volen dir ‘olor f) podríeu, arribaríem, g) donaríem, h) hauria
com pugues. generalment bona’ i ‘mala olor’. estudiat, hauria aprovat, haurien castigada

e) Si haguérem tingut mòbil amb GPS no vos (PREGUNTAR) Exercici 4 Exercici 13

aF, bF, cV, dV, eF
res. Però no en tenim.
Exercici 5
f) Disculpeu: (PODER) indicar-nos com arribar a l'auditori? Si a) els teus, els meus, b) el vostre, el nostre, c) la
teua, la seua, d) El meu, ton (o el teu), e) tos (o els
vorejàrem el parc, (ARRIBAR) abans? teus), mon (o el meu), f) teua, nostra
Exercici 6
g) Si poguérem, et (DONAR) la bestreta que ens demanes, a) segona, quart, b) dotzena, c) tres quarts,
però no tenim prou liquiditat. d) vint-i-uné, vint-i-dosena, e) mitja, dos terços
Exercici 7
h) Si Laia haguera sigut més responsable, (ESTUDIAR) més, Hi ha una llanda de tonyina, mitja pinya, dos
(APROVAR) i, per tant, els seus pares no l' codonys i mig, tres quartes parts de lasanya,
quatre nyores, set castanyes i un grapadet de
(CASTIGAR). pinyons
Exercici 8
el pedagog, el geògraf, l'informàtic, l'arquitecte,
el psiquiatre, el pediatre, el detectiu, l'executiu,
l'advocat, el ballarí, el manyà, el jutge, el psicòleg,
Saps que una bestreta són els diners lliurats anticipadament? el geòleg, el biòleg
La pesca i la cuina tradicionals.
Diu la dita tradicional: el que hi ha al cove és peix i
el que hi ha a la mar, pesquera. Al llarg de la costa
valenciana trobem algunes poblacions amb una
important tradició marinera: des de Vinaròs fins a
Santa Pola, passant pel Grau de Castelló, Dénia, la
Vila Joiosa o el Campello.
Hi ha embarcacions menudes que fan sevir la
canya com a mètode de pesca bàsic. En canvi,
l'almadrava és un sistema més sofisticat que
permet la captura de tonyines i d'altres peixos
migradors. En primer lloc, els pescadors observen
els moviments dels bancs de sardines. En segon
lloc, paren les xarxes i esperen que hi entren les
tonyines que van seguint les sardines. Finalment,
pugen les captures a les barques i tornen al port.
La dura tasca dels pescadors dóna faena a altres
sectors, com els pescaters, que venen el peix
després d’adquirir-lo en la llotja, o els cuiners, que
elaboren amb enginy plats com la caldereta, el
fumet o diversos arrossos que tenen en el peix un
dels ingredients bàsics, al costat d’uns altres
productes genuïns, com la nyora o el safrà.

Cita Cultural
Del 26 d'abril al 12 de maig. https://goo.gl/gyvtJ6
Obert el període de matrícula per als exàmens

F Comprensió oral de les universitats valencianes.

Escolta dos voltes aquest text. Com que després hauràs de fer-ne un resum
breu, et suggerim que, entre la primera i la segona audició, prengues notes
sobre les idees que consideres més importants:
Autoria:
Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios Correu electrònic: puntperpunt@ua.es
/b1-u14-a05.mp3 Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
 Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 15. L’imperatiu

imperatiu

pensar menjar prendre beure créixer córrer dormir fugir obeir

Vols saber com sonen els verbs que
pensa menja pren beu creix corre dorm fuig obeeix
acabes de llegir?
penseu mengeu preneu beveu creixeu correu dormiu fugiu obeïu
https://web.ua.es/va/cau/documentos
/audios/b1-u15-a01.mp3

Què pots fer amb

recorreu el barranc de la Pegunta fins a la Banyadera. L’anada es cobreix en
prop d’una hora, a penes hi ha un desnivell de 150 metres i és una ruta apta per a
fer fins i tot amb xiquets. La ruta verda és l’ascens al Penyagolosa. Des de la ruta
roja, endinseu-vos pel barranc del Forn cap al mas del Corralet. Des d’ací, pugeu

l’imperatiu?
en vora tres quarts d’hora els 300 metres de desnivell fins al cim. Les vistes són
espectaculars els dies clars. Aneu amb compte, però, amb els precipicis del
vessant sud. Per a tornar, desfeu camí. Finalment, la ruta groga és circular,
voreja el cim i demana unes tres hores de camí. És molt interessant des del punt
de vista etnogràfic: fixeu-vos en els masos i els camps abandonats o en les
neveres que trobareu al llarg de l’itinerari. Gogeu, també, de tota la diversitat
1. Pots expressar ordes: botànica del Parc i de les vistes de tot el voltant. En acabar la ruta circular,
–Calleu immediatament i apunteu els exercicis següents. enfileu de nou des de la Banyadera la ruta roja fins al santuari.
–Afanya’t i acaba el que estàs fent. Penyagolosa és un símbol per als valencians. La muntanya màgica, el gegant de
2. Pots interpel·lar l’interlocutor: pedra, la talaia des d’on albirem i estimem tot el país. Al cim, es poden llegir en
–Escolta’m atentament. una placa els versos del poeta castellonenc, Bernat Artola:
–Ateneu-me, que només ho diré una volta. «Penyagolosa, gegant de pedra:
la teua testa, plena de neu.
Penyagolosa, Penyagolosa,
a la tempesta, al sol i al vent,
fita senyera del poble meu.»

A Comprensió escrita

Exercici 1.
Llig el text següent:

Rutes pel massís de Penyagolosa

El massís de Penyagolosa constitueix l’entorn muntanyenc més emblemàtic de
tot el País Valencià. Se situa entre els termes de Vistabella del Maestrat, Xodos i
Vilafermosa del Riu, entre les comarques castellonenques de l’Alcalatén, l’Alt
Millars i l’Alt Maestrat. El cim de Penyagolosa (1.814 m) és el segon més alt de tot
el territori valencià, només superat per l’Alt de les Barraques o Cerro Calderón
(1.839 m), al Racó d’Ademús. Saps que espaordidor és un adjectiu que significa ‘que provoca molta
por’? Eixa pel·lícula és espaordidora, vaig eixir del cinema tremolant.
El conjunt muntanyenc de Penyagolosa presenta un relleu molt abrupte, amb
pendents suaus que alternen amb precipicis espaordidors, només aptes per a
escaladors especialitzats. Es caracteritza per un clima que oscil·la entre el
Saps que la nevera que apareix en el text fa referència a un pou de neu,
mediterrani i el continental. Per aquesta raó, presenta una gran biodiversitat:
és a dir, un pou excavat en zones de muntanya per a emmagatzemar el
arbres com el pi negre, el pi roig, la savina turífera, el roure valencià o el teix;
gel procedent de les nevades?
plantes com el lliri de neu, el grévol, el coixí de monja, el timó, la sajolida o
l’espígol; o animals com l’àguila reial, el brúfol, el gat salvatge, la cabra, el teixó o
el cabirol.
ORAL
El punt de partida de la majoria de les rutes és el santuari de Sant Joan de
Penyagolosa, a l’interior del Parc Natural. S’hi pot arribar des de tots els pobles Exercici 2.
que envolten el massís. Si aneu per Vistabella, seguiu la carretera CV-170 i, en Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta
recórrer uns dos quilòmetres, agafeu a l’esquerra l’encreuament cap a Sant Joan. repetir-lo tu.
Des de Vilafermosa, encamineu-vos per la CV-175 cap a Puertomingalvo (Terol) i,
poc abans d’arribar-hi, preneu a la dreta una pista forestal que hi ha enfront del
cementeri i que va a parar al santuari. Des de Xodos, tireu cap a Vistabella i, a
uns 500 metres, agafeu a l’esquerra la pista cap al Pla de la Creu. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u15-a02.mp3
El Parc Natural de Penyagolosa té tres rutes bàsiques: la roja, la verda i la groga.
La ruta roja és la inicial i de baixa dificultat. Eixiu del santuari de Sant Joan i
 Fascicle 15. L’imperatiu
Exercici 3. • Els pronoms el, la, en s’apostrofen com els articles si el verb comença per vocal:
me l’amaga, te n’amaga.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes:
• Els pronoms ens i els s’apostrofen sobre el verb quan acaba en vocal:
a) Entre quines comarques se situa el massís de Penyagolosa? dóna’ns-en, dóna’ls-ho. I adopten les formes nos i los quan acaba en consonant o
semivocal: doneu-nos-en, doneu-los-ho.

b) Quin és el tipus de clima dominant a Penyagolosa?

Exercici 5.
c) Quin és el punt de partida de la majoria de les rutes que recorren el massís? Amb l’ajuda del quadre anterior, substitueix els complements subratllats pel
pronom feble adequat:
d) Quant es tarda a fer completa la ruta roja?
a) La mestra mostra a l’alumne el resultat.
b) La mestra mostra a l’alumna la solució.
e) Què creus que significa la paraula talaia?
c) La mestra mostra als alumnes els resultats.
d) La mestra mostra a les alumnes les solucions.

Exercici 4.
Exercici 6.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
Completa les respostes a cada pregunta amb els dos pronoms adequats:
a) L’Alt de les Barraques, al Racó d’Ademús, és el cim més alt del País Valencià.
a) –Porteu les pomes per als iaios? –Sí, ací portem.
b) L’altitud de Penyagolosa provoca una baixa biodiversitat.
b) –Porteu pomes per als iaios? –No, hui no portem.
c) Per a fer la ruta groga cal caminar durant sis hores.
c) –Porteu això per als iaios? –I tant, portem en la cistella.
d) La ruta verda és circular i molt interessant des del punt de vista etnogràfic. d) –Enviaràs això al teu cosí? –Sí, enviaré demà.
e) Les rutes principals parteixen de Sant Joan de Penyagolosa pel barranc de e) –Enviaràs dos invitacions al teu cosí? –No, enviaré tres.
la Pegunta.
f) –Enviaràs les factures al teu cosí. –Sí, enviaré despús-demà.

ORAL

B Gramàtica Exercici 7.
Completa les ordes amb els pronoms que t’indiquem:

B1. Combinacions de pronoms a) Maria, posa [a nosaltres / la pel·lícula del bateig].

b) Amics, poseu [a nosaltres / la pel·lícula del bateig].
Quan parlem o escrivim, usem contínuament pronoms per dos raons:
c) Jaume, compra [als xiquets / el joguet].
1. Evitem carregar un text repetint un element que ja ha aparegut prèviament.
d) Iaios, compreu [als xiquets / el joguet].
2. Cohesionem el text, és a dir, vinculem la nova informació amb l’anterior.
Fixa’t en aquest diàleg:
–Vaig comprar un llibre per a ma mare. –Li l’has donat ja?
Si no usàrem els pronoms, els textos resultants serien molt repetitius, o bé no
B2. Altres combinacions de pronoms
estarien cohesionats: També són possibles les combinacions de pronoms reflexius (em, et, es, ens, vos),
–Vaig comprar un llibre per a ma mare. –*Has donat ja el llibre a ta mare? de CD (el, la, els, les, en) i de CI (li, els) amb els pronoms adverbials hi, en.
–Vaig comprar un llibre per a ma mare. –*Has donat ja?
Complement indirecte + complement directe Repassa les unitats 12 i 13 per a recordar quan usem
els pronoms hi, en
En algunes ocasions, com en l’exemple anterior, necessitem usar més d’un
pronom per a donar sentit ple a una oració. Les combinacions més habituals són
les que uneixen un complement indirecte (CI) i un complement directe (CD). em et es ens vos el la els les en li
• Els pronoms de CI són: em, et, li (singular) / ens, vos, els (plural) en me’n te’n se’n ens en vos en l’en la’n els en les en - li’n
• Els pronoms de CD són: el, la, els, les (determinat) / en (indeterminat) / ho (neutre) hi m’hi t’hi s’hi ens hi vos hi l’hi la hi els hi les hi n’hi li hi

Repassa les unitats 4 i 5 per a recordar com funcionen Remarques:

aquests pronoms • En els casos en què poden anar per darrere del verb (imperatiu, infinitiu i
gerundi), mantenim els apòstrofs com acabem de veure i posem guionets en lloc
dels espais: alegra-te’n, veniu-vos-en, acostuma-t’hi, porta-la-hi.
Quan els combinem, aquests pronoms queden així:
• El pronom en s’apostrofa si el verb comença per vocal: se n’alegra.
el la els les en ho • Els pronoms ens i els s’apostrofen sobre el verb quan acaba en vocal:
em me’l dóna me la dóna me’ls dóna me les dóna me’n dóna m’ho dóna porta’ns-en, deixa’ls-hi. I adopten les formes nos i los quan acaba en consonant
et te’l dóna te la dóna te’ls dóna te les dóna te’n dóna t’ho dóna o semivocal: porteu-nos-hi, traeu-los-en.
li li’l dóna li la dóna li’ls dóna li les dóna li’n dóna li ho dóna
ens ens el dóna ens la dóna ens els dóna ens les dóna ens en dóna ens ho dóna
No és possible combinar dos pronoms en: Trau diners de la cartera Trau-ne
vos vos el dóna vos la dóna vos els dóna vos les dóna vos en dóna vos ho dóna
de la cartera / Trau-ne diners.
els els el dóna els la dóna els els dóna els les dóna els en dóna els ho dóna
El pronom ho no es pot combinar amb els pronoms en, hi.

Fixa’t que sempre posem en primer lloc el pronom de complement indirecte i,

després, el de complement directe.
Exercici 8.
Remarques: Ompli els buits de les oracions següents amb la combinació de pronoms
• En els casos en què poden anar per darrere del verb (imperatiu, infinitiu i adequada de les que acabem de veure:
gerundi), mantenim els apòstrofs com acabem de veure i posem guionets en lloc
dels espais: dóna-me’l, dóna-me-la, dóna-li’ls, dóna-li-les. a) Parla amb Pere i pregunta-li si vindrà amb nosaltres en el cotxe.
b) Pensava que hi havia caramels en el pot, però no ha. Plantes i arbustos
c) Han canviat la programació sense avisar, has adonat? l’albada, l’albarzer o esbarzer, l’argilaga o argelaga, el baladre, el bruc o
d) El nou horari és terrible! No acostumem! petorrera, la camamil·la, el canyís, el card, el coixinet de monja, la corretjola o
corriola, l’espart, l’espígol o lavanda, l’estepa, el fenoll, la ginesta, el julivert o
e) Els diners no estan en l’aparador, però jo et promet que he deixat.
jolivert, el llentiscle, el lletsó o llicsó, la malva, el raïmet de pastor, el romer,
f) Demà vaig a París. Si sou bons xics, portaré algun record. la sajolida, la sàlvia, el timó o tomello

Exercici 11.

C
Relaciona les paraules del requadre amb la imatge adequada:
Ortografia i pronúncia
albada, baladre, corretjola, llentiscle, lletsó, malva, bruc, sàlvia

La r

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u15-a03.mp3

a) b) c) d)
Exercici 9.
Les 15 paraules que escoltaràs a continuació contenen una erre que sona com a erre
doble, però s’escriu amb una única erre. Copia-les en el requadre:

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u15-a04.mp3

e) f) g) h)

Flors
l’assutzena, la begònia, la berbena, la buguenvíl·lea, la camèlia, la campaneta,
el clavell, la clavellina, el crisantem, la dàlia, la gardènia, el gerani, el gesmil,
el gira-sol, el gladiol, l’hibisc, l’hortènsia, el lliri, la margarida, el narcís, el nard,
l’orquídia, el pensament, la petúnia, la rosa, la rosella, la tulipa, la violeta

Exercici 12.
D Vocabulari Relaciona les paraules del requadre amb la imatge adequada:

begònia, buguenvíl·lea, clavellina, gesmil, hibisc, orquídia, petúnia, rosella

D1. Arbres, plantes i flors
Arbres
l’àlber, l’alzina, l’ametler, l’auró, l’avet, la carrasca, el castanyer, el faig, la garrofera,
el lledoner, el margalló, l’olivera, l’om, la palmera, el pebrer bord, el pi, el plataner
d’ombra, el roure, el salze, la savina, la surera, el teix, el xiprer, el xop

Exercici 10.
a) b) c) d)
Relaciona les paraules del requadre amb la imatge adequada:

ametler, carrasca, garrofera, lledoner, margalló, pebrer bord,

plataner d’ombra, surera

e) f) g) h)

D2. Muntanyes i rius valencians

a) b) c) d) Muntanyes
Aitana, l’Alt de les Barraques, el Benicadell, Bèrnia, el Cabeçó d’Or, el Caroig,
el Circ de la Safor, la Font Roja, el Maigmó, la Mola d’Ares, el Montcabrer,
el Montdúver, el Montgó, Penyagolosa, la Penya Migjorn (o Penya-roja), la Penya
la Safra, el Ponoig, el Puig Campana, la serra d’Algaiat, la serra de Crevillent,
la serra de Mariola, la serra d’Espadà, la serra d’Utiel, la Serrella, el Sit

Rius
riu Albaida, riu Amadòrio, riu Cabriel, riu Cérvol, riu Girona, riu Gorgos, riu
Guadalest, riu Magre, riu Montnegre, riu Millars, riu Montlleó, riu Palància, riu
e) f) g) h) Segura, riu de la Sènia, riu Serpis, riu Túria, riu Vinalopó, riu Xúquer
Exercici 13. Riu de la Sénia (FER) l’exercici 4. No (RESPONDRE) en el mateix llibre,
la Mola d’Ares sinó en la llibreta.
En el mapa següent hem indicat alguns Riu Cérvol

dels principals rius valencians, com b) Joan, (ALÇAR-SE) del llit que són quasi les nou!
5 (VESTIR-SE) i (ANAR-SE’N) corrents a l’escola, que faràs tard! No
també alguns dels cims més alts del (OBLIDAR) els deures i (PRENDRE) una poma per
nostre país. Tanmateix, ens ha faltat a esmorzar.
6
anomenar quatre rius (numerats de l’1 al Riu Millars

4) i quatre muntanyes (numerades del 5 c) Maria, (TINDRE) precaució. Compte!, no (CAURE)!

Serra d’Espadà
No (PUJAR) tan amunt, (VINDRE) ací amb nosaltres
al 8). Intenta fer-ho tu basant-te en la Penya Salada
i no (EIXIR-SE’N) de la senda.
informació que acabes de llegir: Riu Palància
d) Ja podeu assentar-vos a dinar: (SER) bons xiquets,
(MENJAR-SE) tot el que hi ha al plat i (BEURE’S) tots els sucs que
Serra d’Utiel
1 vulgueu. En acabant, (ANAR) a jugar al pati, però no
(CÓRRER)!
Riu Magre

Riu Cabriel

F
2
Masís del Caroig
Montdúver Comprensió oral
E Flexió verbal Riu Albaida Benicadell

Riu Girona
Riu Gorgos
Escolta dos voltes aquest text. Com que després hauràs de fer-ne un resum
Serra de Mariola 7
L’imperatiu és un temps que no es Riu Amadorio Bèrnia breu, et suggerim que, entre la primera i la segona audició, prengues notes
conjuga en totes les persones. Com 8 Puig Campana sobre les idees que consideres més importants:
que la funció principal de l’imperatiu és Sit Riu Montnegre
Maigmó
donar ordes, les úniques persones
3
pròpies són la 2a i la 5a, és a dir, els https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
receptors directes de l’emissor que /b1-u15-a05.mp3
formula l’orde. Per això, no és possible
4
conjugar-lo en 1a persona, mentre que
les persones 3a, 4a i 6a es prenen
directament del present de subjuntiu. Exercici 15.
Fes un resum del text que acabes d’escoltar. Haurà de tindre entre 40 i 60
Saps que quan ens donem una orde a nosaltres mateixos fem com si ens paraules (aproximadament, entre 4 i 6 línies d’un foli). Intenta reflectir en el teu
desdoblàrem i usem la 2a persona? Centra’t un poc, home! escrit les idees principals i desenvolupar-les breument.

En els verbs que funcionen de manera regular (l’enorme majoria), la 2a persona Exercici 16. Dictat.
de l’imperatiu és exactament igual que la 3a persona del present d’indicatiu:
pensa, calla, beu, corre, parteix, segueix. En el cas de la 5a persona, coincideix
plenament amb la 5a de l’indicatiu: penseu, calleu, beveu, correu, partiu, seguiu.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
present d’indicatiu imperatiu present de subjuntiu /b1-u15-a06.mp3

prenc - prenga
prens pren prengues
pren
prenem
prenga
prenguem
prenga
prenguem
Solucions: Exercici 11
Exercici 3 a) llentiscle, b) sàlvia, c) bruc, d) baladre,
preneu preneu prengueu a) L’Alcalatén, l’Alt Millars i l’Alt Maestrat. e) albada, f) corretjola, g) lletsó, h) malva
prenen prenguen prenguen b) Oscil·la entre el mediterrani i el continental.
Exercici 12
c) El santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
d) Dos hores, una per a l’anada i una altra per a la a) buguenvíl·lea, b) rosella, c) begònia, d) petúnia,
tornada. e) Significa ‘lloc elevat des d’on es pot e) clavellina, f) gesmil, g) orquídia, h) hibisc
Tot i això, hi ha un grapat de verbs molt usuals que presenten unes formes observar una ampla panoràmica’.
d’imperatiu particulars en la 2a i la 5a persones, que sovint coincideixen amb les Exercici 13
Exercici 4
1) Riu Túria, 2) Riu Xúquer, 3) Riu Vinalopó, 4) Riu
del present de subjuntiu: aV, bF, cF, dF, eV Segura, 5) Penyagolosa, 6) Alt de les Barraques,
Exercici 5 7) Aitana, 8) Cabeçó d’Or
a) La mestra li’l mostra. b) La mestra li la mostra. Exercici 14
estar anar fer dir veure saber dur c) La mestra els els mostra. d) La mestra els les a) calleu, ateneu, obriu, feu, respongueu, b) alça’t,
mostra. viste’t, vés-te’n, oblides, pren, c) tin o tingues,
tu, estigues o està-te vés fes dis-me o digues veges sàpies dus Exercici 6 caigues, puges, vine, te n’isques, d) sigueu,
mengeu-vos, beveu-vos, aneu, corregueu
vosaltres, estigueu o esteu-vos aneu feu digueu vegeu sapieu dueu a) Sí, ací els les portem. b) No, hui no els en
portem. c) I tant, els ho portem en la cistella. Exercici 15
d) Sí, li ho enviaré demà. e) No, li n’enviaré tres.
f) Sí, li les enviaré despús-demà. Les muntanyes del País Valencià corresponen
tindre vindre poder voler ser cabre vestir-se fonamentalment a dos serralades o sistemes
Exercici 7 muntanyencs: el sistema Ibèric i el sistema Bètic.
tu, tin o tingues vine pugues vulgues sigues càpies viste’t a) Maria, posa’ns-la. b) Amics, poseu-nos-la. Els cims que travessen el sud valencià des del
c) Jaume, compra’ls-el. d) Iaios, compreu-los-el. sud-oest cap al nord-est, com ara la serra de
vosaltres, teniu o tingueu veniu pugueu vulgueu sigueu capieu vestiu-vos Crevillent, el Sit, el Maigmó, la serra de Mariola,
Exercici 8 Aitana, el Montgó o Bèrnia, fins a acabar en el
a) se’n vindrà, b) n’hi ha, c) te n’has adonat, Penyal d’Ifach, formen part de la serralada Bètica,
d) ens hi acostumem, e) els hi he deixat, f) me’n en concret del sistema Prebètic. Aquest sistema
Si et fixes, quan al·ludim al receptor amb el seu nom propi, amb un pronom o vaig, vos en portaré s’estén des de les serres de Cazorla i de Segura
amb un vocatiu, en l’oralitat sempre fem una pausa, mentre que en l’escriptura (entre Jaén, Albacete i Múrcia) i es prolonga fins a
Exercici 9 la serra de Tramuntana a les Illes Balears.
posem una coma: antirobatori, antiradar, semiremolc, El sistema Ibèric presenta una orientació de
contrareforma, prerequisit, vicerectorat, nord-oest a sud-est, més o menys paral·lela a la
– Jaume, porta’t bé! autoretrat, extraradi, infraroig, multiracial, vall de l’Ebre. En formen part conjunts muntan-
suprarenal, monoraïl, antireglamentari, yencs com la serra de la Demanda (entre Burgos,
– Vosaltres, pareu quiets ja d’una! contrarèplica, arítmia la Rioja i Sòria), el massís del Moncayo (entre
Sòria i Saragossa), les serres d’Albarrasí, Gúdar i
Exercici 10 Javalambre (a Terol) i els cims més imponents del
Com veus, quan adjuntem pronoms febles a un verb en imperatiu, sempre han a) margalló, b) surera, c) ametler, d) pebrer bord, País Valencià, com Penyagolosa, la Mola d’Ares o
d’anar darrere: porta’t, ajuda’m. e) carrasca, f) plataner d'ombra, g) lledoner, l’Alt de les Barraques.
h) garrofera

Per acabar l’explicació sobre l’imperatiu, recorda que és un temps que només Del 31 de maig al 3 de juny, https://goo.gl/gyvtJ6
es pot conjugar en frases afirmatives. En les negatives, usem el subjuntiu: proves de valencià convocades per les universitats valencianes.
– Corre! No córregues! Prova de B1: 1 de juny, 16 hores, campus de Sant Vicent i Torrevella
– Vés-te’n a jugar. No te’n vages a jugar.

Exercici 14. Autoria:

Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en imperatiu. Recorda
que, si la frase és negativa, hauràs d’usar el subjuntiu: Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
Correu electrònic: puntperpunt@ua.es
a) Comencem la classe. Xiquets, per favor, (CALLAR) i Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
(ATENDRE) les explicacions: (OBRIR) el llibre per la pàgina 23 i
 Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 16. L'infinitiu

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació

simple parlar ballar refer fondre afavorir traduir

compost haver parlat haver ballat haver refet haver fos haver afavorit haver traduït Vols saber com sonen els verbs que
acabes de llegir?
https://web.ua.es/va/cau/documentos
/audios/b1-u16-a01.mp3

Què pots fer amb l'infinitiu?

1. Expressar diversos valors (com l’obligació, la probabilitat,
la possibilitat, la imminència, la voluntat...) a través de perífrasis
verbals:
–Has d’atendre més!
–Ja ha enfosquit, deuen ser més de les huit.
–Ja pots mirar la televisió.
–No em distragues, estic a punt d’endevinar el misteri!
2. Usar-lo com a un substantiu dins d’una oració:
–Fer esport sense haver calfat abans és molt arriscat.
–M’agrada molt menjar amb els amics.
3. Indicar la destinació d’accions en què es produeix un moviment:
–He vingut a parlar amb tu.
–Si ixes fora a jugar, posa’t la jaqueta.
4. Formar el passat perifràstic:
–Ahir vam comprar unes hamaques noves per al jardí.
–Quan vas regar les plantes per última volta?
mateix ocorre amb les porcions de coca, creïlles fregides o altres menjars
suposadament per a compartir. Hem d'engolir-nos-ho tot amb avidesa, quasi
sense mastegar.
Alguns punts positius de ser família nombrosa són els descomptes que
aconseguim en utilitzar els transports públics o a l'hora d'assistir a espectacles.
Tanmateix, quan els bessons van fer deu anys, mon pare va haver de malvendre
el cotxe i fer un préstec per a comprar un monovolum de set places. Ara, des
que van complir els 18 anys, he de fer torns amb ells i amb els pares per a poder
agafar el cotxe si vull desplaçar-me per separat. Un altre inconvenient el patim
quan ens cal moure’ns per grans ciutats, ja que sempre ens toca agafar dos taxis.
Per tant, els descomptes que aconseguim per un costat, els perdem per un altre.
M'estime la meua família, però, per tot açò i per moltes altres coses, no descarte
la idea d'arribar a independitzar-me algun dia i no haver de compartir habitació
ni escoltar la música insuportable dels meus germans. El qui més ho agrairia
seria sobretot el meu malmés estómac, que fa anys que no sap què és poder fer
un mos amb tranquil·litat, assaborir cadascun dels ingredients i fer una digestió
com cal. No obstant això, com els trobaria a faltar!

A Comprensió escrita

Exercici 1.
Llig el text següent:

Retrat d’una família nombrosa

Molta gent pensa que ser membre d'una família nombrosa és un privilegi. En
canvi, altres consideren que és un maldecap. Jo pertanc a una família nombrosa i
puc assegurar que hi ha un poc de tot plegat. A casa vivim set persones: els
meus pares, la meua germaneta petita, que acaba de fer els deu anys, dos Saps que trobar a faltar és una expressió que significa ‘sentir l’absència o
germans bessons de díhuit, l'avi Pere, que en té noranta-dos, i jo, que sóc la filla la llunyania d’algú’? I que de fit a fit vol dir ‘fixament, amb la vista fixa’?
major amb els meus vint anys i escaig. Bé, sí, i Saora, la gossa, que és quasi com
una persona més.
Saps que escaig fa referència a una fracció indeterminada que excedeix
A poqueta nit, tots ens afanyem a agafar lloc en la sala d'estar, ja que, llevat del una quantitat redona? En aquest cas, equivaldria a dir vint-i-tants.
iaio i la gossa, que tenen la llotja de preferència reservada al cantó dret del sofà,
la resta de la família ens les hem d'apanyar per a no haver de passar la vetlada
familiar amb el cul damunt de l'estora. Cada setmana un membre de la família
assigna quins canals televisius sintonitzem diàriament. Però de vegades és ORAL
debades, perquè no podem sentir bé què hi diuen, ja que l'avi sol passar-se una Exercici 2.
llarga estona enraonant amb la gossa i fent-li observacions sobre l'actualitat
Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta
política, meteorològica o esportiva. La gosseta sempre el mira de fit a fit mentre
repetir-lo tu.
inclina el cap cap a un costat i alça les orelles amb posat d'atenció. De tant en
tant, li respon amb llepades a la galta.
Un altre moment molt intens es produeix quan estem a taula. Tots ens hem
hagut d’ensinistrar, com a necessitat adaptativa, en l'art de pelar gambes i https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
llagostins amb eficiència i rapidesa, ja que, si t'encantes, no en tastes! Els /b1-u16-a02.mp3
bessons són uns especialistes en la matèria i ho arrasen tot en un tres i no res. El
 Fascicle 16. L'infinitiu
Exercici 3. c) Cal respectar tots els senyals. [nosaltres]
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes: d) Va caldre prendre mesures urgentment. [elles]
e) Ha calgut refer tot el treball. [jo]
a) Quants fills i filles tenen els pares de la narradora?
f) Cal menjar més sa i fer un poc d’esport. [tu]

b) Què ocorre si no s'afanyen per a agafar lloc en el sofà?

c) Quin vehicle té la família? Qui el condueix?
d) Quins avantatges veu la narradora en la idea d'independitzar-se?
e) Què vol dir malmés, el participi del verb malmetre?
Exercici 4.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
B2. L’expressió de la imminència
En moltes ocasions, necessitem expressar que una acció ocorrerà d’una manera
imminent, és a dir, en un futur molt pròxim, quasi seguit a l’acte de parla. Per a
fer-ho, disposem de diversos recursos:
• El present o el futur acompanyats d’adverbis com ara, de seguida, ara mateix,
tot seguit, a continuació, immediatament: Voleu saber què va passar? Ara vos ho
conte! Tot seguit sabreu la veritat.
• L’estructura [estar a punt de + infinitiu]: Aguardeu un moment, que estic a punt
d'acabar.
• L’estructura [anar a + infinitiu], sempre que faça referència a una acció del
passat: Què anaves a contar-me quan ens va interrompre Sebastià?

a) La narradora considera que pertànyer a una família nombrosa té avantatges i
desavantatges.
b) Cada mes li toca a un membre de la família triar la programació de la televisió.
c) Dels quatre germans, la narradora va ser la primera que va nàixer.
L’estructura [anar a + infinitiu] també ens serveix per a expressar un
moviment i una destinació: Vaig a comprar a la tenda. Amb els verbs vindre,
eixir, entrar, tornar, etc. podem formar estructures similars amb aquest
mateix valor: Venim a fer una reclamació. Eixim a prendre la fresca a la
terrassa? Entra a agafar la jaqueta, que fa fred.

d) A taula solen dinar tranquil·lament.

e) El transport públic els costa més barat per ser família nombrosa.
Exercici 7.
Ompli els buits de les oracions següents amb l’estructura adequada per a
expressar una acció imminent:

B Gramàtica a) Ara no em molesteu, que

b) Pere, et prometem que
resoldre el misteri!
avisar-te, però se’ns va avariar el mòbil.
c) Presteu-me atenció: vos explicaré una història increïble.
B1. L’expressió de l’obligació d) Comporteu-vos, que els convidats vindre!
A banda de l’imperatiu, per a comunicar a algú una orde, una instrucció o un e) Anit, quan dutxar-me, van tallar l’aigua.
consell podem usar diverses estructures que expressen obligació: f) No protesteu més, que ja aplegar!
• [Haver de + infinitiu]: Heu de parar davant del senyal de stop.
• [Caldre que + subjuntiu]: Cal que emplenes el formulari per a inscriure't al curs.
• [Deure + infinitiu]: Devem pagar l'endarreriment de la factura de l'aigua.
• [Ser necessari o menester que + infinitiu]: És menester que demanes la clau al
cambrer si vols anar al lavabo.

També podem donar una orde de manera més general, és a dir, sense que vaja
dirigida a cap persona en concret:
• [Caldre + infinitiu]: Per a votar cal tindre almenys díhuit anys.
• [Haver-se de + infinitiu]: S'ha de respectar l'orde de la tanda.

Exercici 8.
Si usem l’estructura [caldre + infinitiu] en una oració negativa, passa a
Ompli els buits amb les paraules del requadre.
significar que no és necessari fer alguna cosa: No cal que vingues demà si no
vols. En canvi, si passem a negativa l’estructura [haver-se de + infinitiu],
adquireix el sentit de prohibició: No s'ha de fumar en el menjador. ajocar, famolenques, safata, xafar, lladruc, terreny, de bon grat,
afanyat, comandament, penal

Els jugadors estaven a punt d'eixir al de joc quan els oncles

ORAL
arribaven a casa. Tots ens vam assentar davant del televisor per veure el partit.
Exercici 5. Els meus germans i els meus cosins es van en terra, perquè jo
Digues almenys dos consells vàlids per a les situacions següents. Utilitza les m'havia més que ells i m’havia quedat l’última cadira lliure.
estructures que hem vist adés: El pare duia la amb l'aperitiu, però, abans que poguera deixar-la
damunt de la taula del menjador, tots ens vam llançar com a bèsties
• A l'hora de seure a taula... a agafar qualsevol matèria comestible. Només el iaio gaudia de plat propi, que
compartia amb la gossa. L’animal, entre mos i mos, feia un
• Quan viatgem en avió...
d’agraïment.
• Si tens una primera cita...
El partit va ser molt emocionant. A falta d’un minut, amb empat en el marcador,
al nostre equip li van xiular un a favor. En aquell moment, mon
pare va saltar de l’alegria. En caure, va accidentalment el
Exercici 6. , el va desbaratar i es va apagar el televisor.

A continuació, t’oferim unes quantes oracions en què expressem l’obligació de

manera genèrica amb l’estructura [caldre + infinitiu]. Transforma-les usant Saps que afanyar-se vol dir ‘actuar ràpidament’?
[haver de + infinitiu] i aplica-les a la persona que t’indiquem entre claudàtors:

Exemple: Cal callar. [tu] Has de callar. Saps que ajocar-se deriva de joca (‘lloc on van a dormir les gallines’) i
significa ‘anar-se’n a dormir’? Per proximitat de sentit, també s’usa per a
a) Caldrà llogar un furgó per a fer la mudança. [ell]
indicar que ens assentem en algun lloc durant bastant temps.
b) Calia estar molt atents. [vosaltres]
 Exemple: Roger i Antoni Roger és el pare d'Antoni i Antoni és el fill de Roger.

C Ortografia i pronúncia a) Àngela i Jordi

b) Anna i Agnés
e) Agnés i Jordi
f) Núria i Antoni
c) Antoni i Laia g) Àngel i Neus
Dos consonants en posició final
d) Àngel i Mercé h) Laia i Àngel

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios

E
/b1-u16-a03.mp3
Flexió verbal
L'infinitiu és una de les tres formes no personals del verb, al costat del participi i
Exercici 9. el gerundi. L’infinitiu funciona de manera equivalent a un substantiu, mentre que
Escriu en el requadre les 20 paraules que escoltaràs en l'àudio següent: el participi i el gerundi equivalen, respectivament, a un adjectiu i a un adverbi.
La forma de l’infinitiu determina a quina conjugació pertany cada verb: 1a (-ar),
2a (-er, -re) o 3a (-ir). Els verbs dir i dur pertanyen a la 2a conjugació.
El valencià és molt regular a l’hora de crear derivats verbals. Així, per exemple, tots
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios els derivats de verbs de la 2a conjugació corresponen a eixa mateixa conjugació:
/b1-u16-a04.mp3
-cebre apercebre, concebre, decebre, percebre, rebre...
cloure concloure, excloure, incloure, recloure...
córrer concórrer, discórrer, escórrer, incórrer, ocórrer, recórrer, socórrer...
fondre confondre, difondre, infondre, refondre...
-metre admetre, cometre, emetre, permetre, prometre, remetre, trametre...
rompre corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...

En ocasions, l’infinitiu verbal es consolida també com a substantiu ple: berenar,

dinar, esmorzar, sopar, menjar, saber, poder, dir: El dinar t’ha eixit molt bo. Tinc
el poder! Això és un dir. El saber no ocupa lloc.

D Vocabulari
D1. Els parentius i l’estat civil
Parentius
el pare, la mare, el fill, la filla, el germà, la germana, l'avi (o el iaio), l'àvia (o la iaia),
el besavi, la besàvia, el rebesavi, la rebesàvia, el nét, la néta, el besnét, la besnéta,
el rebesnét, la rebesnéta, l'oncle, la tia, el nebot, la neboda, el cosí, la cosina, el
cunyat, la cunyada, el gendre, la nora, el sogre, la sogra, el consogre, la consogra,
el padrastre, la madrastra, el germanastre, la germanastra, el padrí, la padrina, el
fillol, la fillola, el marit o l’home, la muller o la dona, l'exmarit, l'exmuller (o l'ex)
L'estat civil
solter-soltera (o fadrí-fadrina), casat-casada, viudo-viuda, divorciat-divorciada,
separat-separada, orfe-òrfena
Hi ha dos estructures d’infinitiu que ens permeten introduir indicacions temporals:
• [en + infinitiu] indica accions puntuals immediatament anteriors a l’acció
principal: En sopar, eixirem a caminar. En acabar la classe, vaig anar a la biblioteca.
• [al + infinitiu] indica accions duradores que ocorren simultàniament a l’acció
principal: Al travessar el carrer, em va sonar el telèfon.
Exercici 11.
Ompli els buits amb els verbs del requadre. Per a ajudar-te, t’oferim les definicions
entre parèntesis:
afalagar, conviure, enrogir, enutjar, estalviar, estavellar,
florir, gelar, llogar, marcir, tastar

Saps que dona significa ‘persona de sexe femení’, mentre que muller a) L'ametler va (TRAURE FLOR) a finals de gener, però es va
només fa referència a la dona casada en relació amb el marit? (SECAR-SE A CAUSA DEL FRED)i les flors es van
(PERDRE LA FRESCOR I ARRUGAR-SE).
b) Pere es va (FER-SE ROIG) quan el van
ORAL (LLOAR I DEMOSTRAR AFECTE) davant de tothom.
Exercici 10.
c) Quan cuina ell, sempre afig al plat alguna espècia exòtica. A tots ens agrada
Explica quina relació de parentiu tenen respectivament les persones que (DEGUSTAR) les seues creacions!
t'indiquem a continuació. Fixa't en l'arbre genealògic i segueix l'exemple:
d) El pare es va (ENFADAR) amb els meus germans perquè van
(FER XOCAR)el cotxe contra una columna. Els ha dit que ara
han d' (GUARDAR DINERS) per a pagar la reparació.
Agnés Roger e) Sort que m'agrada (VIURE JUNTS) amb la meua família,
perquè a hores d’ara no tinc diners per a (PAGAR PER VIURE
DURANT UN TEMPS EN ALGUN LLOC) un pis!

Antoni Enric Exercici 12.

Relaciona les locucions i frases fetes de l’esquerra amb el significat o l’equivalent
adequat:
Neus Mercé
a) De pare músic, fill ballador. 1) Quedar-se una dona fadrina.
Anna Núria
b) Ni sopem, ni el pare es mor. 2) Fraternalment.
Pere Àngel
c) Tindre el pare alcalde. 3) Els fills s’assemblen molt als seus pares.
d) Quedar-se per a tia. 4) L’opinió dels iaios no compta.
e) Com a bons germans. 5) Deteriorar-se algú molt ràpidament.
f) Al vell, foc amb ell. 6) Trobar-se un assumpte en punt mort.
g) Qui no té padrins, no el bategen. 7) Poder valdre’s de bones influències.
Laia Àngela Jordi h) Ser fill de pare tendre. 8) Qui no té qui l’ajude, no sol aconseguir
el que vol
 Exercici 15. Dictat.
F Comprensió oral
https://web.ua.es/va/cau/documentos/au-
Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 13 i 14. dios/b1-u16-a06.mp3

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u16-a05.mp3 Exercici 16.
Acaba de passar l’aniversari del teu
millor amic o amiga i a tu se t’ha
oblidat comprar-li un regal. Escriu-li
un correu electrònic per disculpar-te i
explicar-li com li ho compensaràs (150
paraules).

Exercici 13.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes:
a) El text parla de «dos somnis secrets». Creus que eixa expressió està usada en
sentit recte o es tracta d’una ironia?
b) Quin regal es considera apte per a diversos esdeveniments? Però, quines
pegues té?
c) En què consisteix el gir revolucionari que han pres algunes famílies en matèria
de regals?
d) Què cal saber del destinatari per a regalar-li roba?
e) Què creus que significa el refrany «a cavall regalat no li mires el dentat»?
Solucions:
Exercici 3
a) Tenen quatre fills: dos xics i dos xiques.
b) Exceptuant l'avi i la gossa, si els altres no
aconsegueixen lloc en el sofà han de seure en
l'estora per a veure la televisió. c) La família té un
monovolum i el condueixen els pares, els germans
bessons i la narradora. d) No haurà de compartir
habitació, ni escoltar la música que posen els seus
germans. A més, podrà dinar tranquil·lament
sense presses. e) Significa 'danyat, en mal estat'.
Exercici 4
aV, bF, cV, dF, eV
Exercici 5 (solució orientativa)
• A l'hora de seure a taula... cal esperar que
estiguen presents tots els comensals / no s'ha de
parlar amb la boca plena...
• Quan viatgem en avió... hem de arribar a
l'aeroport amb un mínim d'una hora d'antelació /
hem de desconnectar els aparells electrònics
durant l'enlairament...
• Si tens una primera cita... cal que sigues puntual
/ has de comportar-te amb naturalitat
Exercici 6
a) Haurà de llogar un furgó per a fer la mudança.
b) Havíeu d’estar molt atents. c) Hem de
respectar tots els senyals. d) Van haver de
prendre mesures urgentment. e) He hagut de
refer tot el treball. f) Has de menjar més sa i fer un
poc d’esport.
Exercici 7
a) Ara no em molesteu, que estic a punt de
resoldre el misteri! b) Pere, et prometem que
anàvem a avisar-te... c) Presteu-me atenció: ara /
tot seguit / ara mateix vos explicaré... d) els
convidats estan a punt de vindre! e) quan anava a
dutxar-me, f) ja estem a punt d’aplegar
Exercici 8
terreny / ajocar / afanyat / safata / famolenques /
de bon grat / lladruc / penal / xafar /
comandament
Exercici 9
profund, desert, gest, vagabund, angoixant, assalt,
rumb, basc, pretext, sarment, disgust, context,
sang, hort, solt, immund, agraïment, mol·lusc,
llamp, cranc
Exercici 10
a) Àngela i Jordi són germans. Àngela és la
germana de Jordi i Jordi és el germà d'Àngela.
b) Anna és la nora d'Agnés i Agnés és la sogra
d'Anna.
c) Antoni és l'avi de Laia i Laia és la néta d'Antoni.
d) Àngel i Mercé són cònjuges. Àngel és el marit o
l'home de Mercé i Mercé és la muller o la dona
d'Àngel.
e) Agnés és la besàvia de Jordi i Jordi és el besnét
d'Agnés.
f) Núria i Antoni són cunyats. Núria és la cunyada
d'Antoni i Antoni és el cunyat de Núria.
g) Àngel i Neus són cosins. Àngel és el cosí de
Neus i Neus és la cosina d'Àngel.
h) Laia és la neboda d'Àngel i Àngel és l'oncle
de Laia.
Exercici 11
a) florir, gelar, marcir, b) enrogir, afalagar,
c) tastar, d) enutjar, estavellar, estalviar,
e) conviure, llogar
Exercici 12
a3, b6, c7, d1, e2, f4, g8, h5
Exercici 13
a) Es tracta d’una ironia, significa justament el
contrari del sentit recte. b) Les flors, però se solen
pansir prompte i no són un regal original. c) Han
canviat els regals per a tots per l’amic invisible. d)
Com a mínim, cal saber-ne la talla, els colors
favorits, l’estil de vestir... e) Significa que no s’han
de buscar defectes a un regal.
Exercici 14
aV, bV, cF, dF, eV
Exercici 15
Les famílies unipersonals
En el pol oposat de les famílies nombroses, es
troben les unipersonals. Es tracta de conjunts
familiars compostos per una única persona, que
viu independentment en una casa pròpia o de
lloguer. Solen ser majoritàriament persones joves,
que transiten per una determinada etapa
iniciàtica. Però algunes s’aficionen a eixa condició
i decideixen lliurement no canviar-la en la vida.
La persona que viu sola no té al costat la figura
d’un cònjuge amb qui compartirà experiències de
tot tipus, però també discutirà sobre què faran en
vacances o quina pel·lícula veuran al cinema.
Conseqüentment, tampoc no rebrà visites dels
sogres, perquè no en tindrà. No podrà gojar dels
suculents dinars als quals solen convidar, però
tampoc haurà de suportar consells no demanats
ni un bon cabàs de manifasseries.
En la família unipersonal tampoc no hi ha xiquets.
Des d’un punt de vista pragmàtic, s’estalviarà
haver de vestir-los, fer-los i donar-los els menjars,
i dur-los a les revisions mèdiques rutinàries. Com
a contrapunt, no coneixerà, almenys en aquesta
etapa, la immensa alegria que suposa veure
créixer al teu voltant els teus descendents.

Cita Cultural
19 de maig 19.30 h https://goo.gl/sOCnWp
Exercici 14. Seu Ciutat d'Alacant
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: Cinema en valencià - Buscant la Dory

a) Algunes persones fan regals per a després poder usar-los elles.

b) L’amic invisible és una opció alliberadora i, de retop, estalviadora.
c) Els llibres o els discos són un recurs idoni quan no saps què regalar.
d) Les flors són el regal més ben valorat per la majoria de la gent.
e) Si algú fa un agraïment molt exagerat pot ser símptoma que el regal no li
ha agradat.
Autoria:
Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
Correu electrònic: puntperpunt@ua.es
Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información