J.M.

El contingut del llibre cobrix els objectius del programa oficial per a
l’obtenció del Certificat de grau superior de la Junta Qualificadora de
Coneixement de Valencià (C2).

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap
manera ni per cap mitjà sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en
mitjans de comunicació o llibres si se n’esmenta la procedència.

© Del text: Joan Campos Aucejo i Josep Palomero i Almela

© De la present edició: Tabarca Llibres, 3a edició, 2010
Avda. Ausiàs March, 184. 46026 València
tabarca@futurnet.es – www.tabarcallibres.com
Portada: Nina Llorens Peters
Maquetació: José María de Gracia Bonache
Impressió: I M P R ES S A.E S
ISBN : 978-84-8025-229-4
DL : V?????????????-2009

J.M.
NOU

cursde valencià
JOAN CAMPOS AUCEJO, JOSEP PALOMERO I ALMELA

J.M.
 p r e s e n t a c i ó
Les proves per a l’obtenció dels certificats oficials ad-
ministratius de coneixement de valencià de la Junta
Qualificadora tenen sobre la població valenciana un
efecte beneficiós. Milers de valencianes i valencians
s’acosten any rere any a l’estudi de la nostra llengua
estimulats pels cursos dirigits, precisament, a la supe-
ració de les proves de la JQCV.
Per això, el llibre D’ací d’allà, grau superior (C2)
vol ser una resposta a la demanda d’un alumnat que
necessita materials per a l’estudi. Però també vol ser
una mica més que un receptari d’urgència per a su-
perar un examen: els autors també voldríem que l’a-
lumnat hi trobara resposta a qualsevol dubte que li
puga sorgir en l’ús quotidià de la llengua.
Esta nova edició de D’ací i d’allà, grau superior
(C2) s’ha elaborat tenint en compte els objectius, els
continguts i el model de les noves proves de la Junta
Qualificadora de Coneixements de Valencià (Noves
proves, 2008), que al mateix temps s’han extret del
Marc europeu comú de referència per a l’aprenen-
tatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües (2002)
que marca els objectius, continguts i nivells de l’ense-
nyament de les llengües d’Europa. Este llibre nou s’a-
dequa al nivell C2 del marc.
Així mateix, per a l’elaboració del llibre s’han tingut
en compte diverses gramàtiques i manuals però, so-
bretot, la Gramàtica Normativa Valenciana de l’Aca-
dèmia Valenciana de la Llengua (2006) i el Diccionari
ortogràfic i de pronunciació del valencià del mateix or-
ganisme (2006), textos normatius de referència im-
prescindible per a unes proves que necessàriament s’hi
han d’adequar.
L’administració autonòmica valenciana ha adoptat
els criteris que han inspirat estes dos obres i altres
acords de l’entitat normativa oficial del valencià i, en
conseqüència, les proves de la Junta Qualificadora de
Coneixements del Valencià s’hi han adaptat. Nosaltres,
com a autors d’un manual de llengua que pretén ser
un instrument idoni perquè l’examinand supere amb
èxit les mencionades proves, hem optat per emprar
les mateixes modalitats i característiques lingüístiques
amb què esplantegen les preguntes de l’examen.
A tal respecte, i a fi d’observar “la recuperació i la
priorització de les variants valencianes genuïnes” –el
4
J.M.
primer principi que ha prevalgut en la redacció de les
dos obres de referència–, l’usuari de D’ací d’allà,
grau superior (C2), trobarà que en la redacció de les
parts expositives i instructives del llibre els autors han
optat per usar l’accentuació gràfica segons la modali-
tat occidental, les formes dels demostratius simples,
els possessius tònics en u, les formes verbals incoatives
en –isc, –ix, els imperfets de subjuntiu en –ara, –era,
–ira, els infinitius tindre, vindre, valdre i els seus com-
posts, les variants en –it d’alguns participis, la conjun-
ció mentres, la distinció de les preposicions per i per a
davant d’infinitiu, l’ús de la preposició com a tant en
sentit predicatiu com comparatiu, la concordança del
participi passat amb el pronom acusatiu de tercera
persona, així com la fraseologia i el lèxic vius en els
parlars valencians actuals i documentats en els nostres
escriptors clàssics i moderns.
Això no obstant, al costat d’esta opció preferent-
ment orientativa i no excloent, i tenint en compte
també el segon principi que ha regulat la redacció de
les dos publicacions normatives de l’AVL “la conver-
gència amb les solucions adoptades en els altres ter-
ritoris que compartixen la nostra llengua, a fi de
garantir-ne la cohesió pertinent”, i amb la finalitat que
l’alumne es familiaritze amb estes altres formes també
valencianes (que no són, ni de bon tros, alienes a la
tradició escrita valenciana ni exclusives dels altres ter-
ritoris amb què compartim la nostra llengua), els au-
tors han mantingut les variants corresponents en
alguns textos de les àrees de Comprensió lectora i
d’Expressió i interacció oral com a formes opcionals a
les que s’usen com a preferents en les proves de la
JQCV.
La quantitat de llibres que hem consultat és abun-
dant (vegeu-ne la relació en l’apartat de bibliografia).
Així mateix, hi ha molts llocs web d’internet que con-
tenen un bon grapat de pàgines molt útils per a l’es-
tudi de la llengua.
Finalment, agraïm a totes les persones que ens han
fet arribar diversos suggeriments perquè esta obra in-
corpore observacions que milloren l’edició anterior.
 e s t r u c t u r a

El llibre D’ací i d’allà, grau superior (C2), conté huit unitats en què es treballen els objectius i els continguts de
les noves proves de la JQCV. Cada tema té una estructura similar als models de prova que la JQCV ha publi- cat.
Elstemes agrupen les quatre àrees següents:

1) comprensió lectora etc., més les activitats corresponents. També

En esta àrea es plantegen, a partir de textos
escrits de diverses tipologies, diferents activi-
tats de comprensió lectora.
2) expressió escrita
En este apartat s’explica la tipologia textual
amb la corresponent exemplificació i les pro-
postes per a practicar. Es treballen, a més,
totes les propietats que són necessàries per a
fer un bon escrit: adequació, coherència, co-
hesió, etc.
3) estructures lingüístiques
4) expressió i interacció orals
lèxic i semàntica
S’exposen els processos de creació lèxica, els
registres, els neologismes, els barbarismes,
es tracta la teoria i la pràctica de la fraseologia.
morfologia i sintaxi
Figuren els continguts i les activitats que cor-
responen a les qüestions gramaticals referents
a la morfologia i a la sintaxi (els verbs, els pro-
noms febles, les preposicions, els relatius, els
possessius, etc.).
ortografia
S’exerciten la fonologia i la normativa orto-
gràfica.
En esta àrea es proposen lectures que s’han
de llegir en veu alta, pràctiques d’elocució es-
tàndard, i situacions comunicatives.

Estructura de la prova (C2)

Objectiu general
La persona que aspire a superar la prova del grau superior (C2) ha de ser capaç de comprendre sense esforç
pràcticament tot el que llig o escolta. Ha de poder resumir informació procedent de diferents fonts orals o es-
crites, reconstruir fets i arguments, i presentar-los d’una manera coherent. Així mateix, ha de ser capaç d’ex-
pressar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió, distingint matisos subtils de significat fins i tot en les
situacions més complexes.

ÀREA PROVA VALOR

comprensió S’ha de llegir un text i respondre preguntes de diversa tipologia (d’elecció múltiple, de
10%
lectora veritable o fals, textuals, de contingut, de derivació, de síntesi, de sinonímia...).

expressió S’ha de redactar un text formal, argumentatiu o expositiu, d’un mínim de 300 paraules.
30%
escrita S’ha d’escriure un dictat de 125 paraules, aproximadament.

S’ha de contestar un test de 80 preguntes d’elecció múltiple sobre:

estructures – lèxic i semàntica (20 qüestions)
30%
lingüístiques – morfologia i sintaxi (40 qüestions)
– ortografia (20 qüestions)

expressió
S’ha de llegir en veu alta un text, fer-ne una exposició oral i mantindre una interlocució
i interacció 30%
amb una altra persona.
orals

J.M. 5
 unitat 1 unitat 2 unitat 3

Instruccions per a Lectura: Lectura:

millorar la comprensió Els nous lectors Venècia
lectora
comprensió lectora
Lectura:
L’elaboració del cava

Instruccions per a Propietats del text: Propietats del text: la

escriure millor l’adequació coherència

expressió escrita La redacció Algunes modalitats textuals

Instruccions per a fer el
dictat

La formació històrica Variació lingüística Paraules patrimonials,

del lèxic i registres cultismes i neologismes

lèxic i
semàntica

estructures La flexió del substantiu L’article Els quantificadors:

lingüístiques i de l’adjectiu quantitatius, indefinits
morfologia i Els demostratius
i numerals
sintaxi Els possessius

Sons i grafies La síl·laba i el diftong Les consonants

oclusives p, t, c, b, d, g
El vocalisme Les vocals obertes i tancades
ortografia Les grafies labials b i v
L’accentuació gràfica,
la dièresi

Instruccions per a llegir El gran plat amb fideus Referèndum

millor
lectura i
Instruccions per a
exposició
millorar l’exposició oral
situació Un robot funciona amb
expressió i comunicativa un cervell compost per
interacció neurones de rata
orals

El vocalisme La síl·laba i el diftong Les grafies labials b i v

ortologia - El desplaçament de l’accent Les consonants
elocució
Les vocals obertes i tancades oclusives
estàndard

6
J.M.
 c o n t i n g u t s

unitat 4 unitat 5 unitat 6 unitat 7 unitat 8

Lectura: Lectura: Lectura: Lectura: Lectura:

Esclafamuntanyes Tornarem a la Lluna La matança del porc Rellegir Com l’isard en caure

Propietats del text: Propietats del text: El paràgraf La frase Llenguatge no

la cohesió la referència sexista
Instruccions per a
redactar millor

La creació lèxica: La sinonímia La fraseologia: Les interferències Onomàstica:

derivació, composició i L’antonímia les locucions, les frases lèxiques: antroponímia,
altres procediments de fetes i els refranys els castellanismes, toponímia
creació de lèxic La hiponímia la ultracorrecció

Doblets lingüístics Vulgarismes i

dialectalismes
La propietat i la
precisió lèxica Novetats lèxiques
als diccionaris

El verb Els relatius, Els pronoms personals Les preposicions Els adverbis
interrogatius i i els pronoms febles.
Les perífrasis verbals Les conjuncions
exclamatius La combinació de
pronoms

Les grafies z, ss, c, ç Les grafies l, l·l i els Les grafies g, j i els La grafia r L’apòstrof i la
dígrafs ll, tl i tll dígrafs tg, tj contracció
El dígraf rr
La grafia x i el dígraf tx El guionet
La grafia h
El dígraf ig a final de
paraula

Second Life Quètxup L’experiència d’anar a Deu animals morts El llenguatge

comprar per cada abric de pell políticament correcte

Les consonants Les consonats El pronom ho Les consonants Les elisions

sibilants sonores laterals ròtiques vocàliques
Les consonants
palatals

J.M. 7
 u n i t a t
1

comprensió lectora

Instruccions per a millorar la comprensió lectora

La comprensió lectora és la destresa lingüística amb què interpretem el discurs
escrit. A més del component estrictament lingüístic, hi intervenen factors cogni-
tius, perceptius, actitudinals i sociològics. És, en conseqüència, una capacitat co-
municativa que sobrepassa el pla estrictament lingüístic i comprén el procés
complet d’interpretació del text, des de la mera descodificació i comprensió lin-
güística fins a la interpretació i la valoració personal. En el procés de lectura, el
lector no sols obté del text informació, opinió, satisfacció, etc., sinó que, a fi d’in-
terpretar-lo, també hi aporta la seua experiència i coneixements previs.
El fet de llegir és una forma fàcil i productiva d’aprenentatge, perquè posa en
contacte el lector amb textos que contenen els coneixements que en un moment
determinat necessita. I així, d’una manera pràcticament involuntària, el lector as-
simila la gramàtica, les normes de cohesió i les regles de coherència textual que
cal conéixer per a escriure acceptablement.
Com adquirim este conjunt especialitzat de coneixements? Com els passem del
text escrit al nostre enteniment? No podem aprendre-ho tot analitzant detalla-
dament la forma i el contingut de cada text, prenent notes i memoritzant dades i
exemples. A vegades, allò que hem d’aprendre és massa complex i precisa molt
de temps. Resulta més oportú aprendre-ho d’una forma inconscient, espontània,
còmoda, sensetindre la sensació que estem treballant per a assimilar-ho.
Llegir és un acte interpretatiu amb què, a partir dels coneixements que té el lec-
tor i de la informació que proporciona el text, s’apliquen unes destreses per a
dotar de sentit el missatge. Llegir implica també iniciar una sèrie de raonaments
per a controlar com progressa la nostra capacitat d’interpretació, de tal forma
que puguem detectar les possibles incomprensions produïdes durant la lectura.
El lector, durant la lectura, posa en funcionament tots els recursos i coneixements
que té per a entendre el text, per a copsar la intenció de l’autor i percebre el con-
tingut i la forma com està organitzat el missatge. Però el context és molt impor-
tant, perquè condiciona les condicions de la lectura, tant les que fixa el mateix
lector (la seua intenció, el seu interés pel text, etc.) com les derivades del moment
en què esllig i de l’entorn social.
Per a millorar la comprensió lectora és fonamental conéixer les característiques tex-
tuals:
– Coherència. Totes les parts d’un text es relacionen entre elles, tant en el nivell de
la seqüència d’oracions com en un nivell superior, més global.
Lacoherència no sempre inclou marques formals, de manera que, per donar

8
J.M.
 sentit al text i fer-ne una interpretació coherent, el lector ha de recórrer al conei-
xement previ que tinga del tema.
– Contingut jeràrquic. Determinades idees són més importants que unes altres per-
què són necessàries des del punt de vista del tema del text i, per tant, cal prestar-
hi més atenció i desenvolupar-les més.
– Silueta. Hi ha marques gràfiques que faciliten l’estratègia de la lectura (expressions
conjuntives, títols i subtítols, lletres en negreta o cursiva, etc.) i que, en conse-
qüència, convé utilitzar-les quan s’escriu.
– Finalitat. El text és producte d’una activitat premeditada per a dur a terme una
determinada funció comunicativa: informar, instruir, persuadir, regular la con-
ducta, etc.
– Modalitats textuals. En conseqüència, hi ha diverses modalitats de textos, o gèneres
textuals, que es diferencien per la forma, el contingut i la finalitat. Per tant, cal
tindre en compte estes diferències per donar sentit a allò que llegim i per produir
textos adequats tant a les nostres intencions com als destinataris.

Circumstàncies en què la lectura no resulta productiva

Hi ha moments en què llegim sense prestar interés i, en conseqüència, la nostra lec-
tura no és productiva. Hem d’evitar:
– Sobrecarregar la nostra atenció en el text, la qual cosa no ens permet reflexionar
sobre el que llegim.
– Concentrar-nos totalment en l’acte de llegir, relacionant les paraules, sense fixar-
nos en el conjunt.
– Intentar memoritzar-ne fragments, si no és per alguna causa concreta.
– Llegir en veu alta de forma habitual.

Procediments per a aconseguir que la lectura siga profitosa

– Feu una lectura general abans d’entrar en detalls. Tracteu d’entendre el text i com-
prendre la finalitat que té.
– Feu tots els possibles per conéixer les paraules principals i entendre’n els con-
ceptes.
– No vos detingueu davant d’una paraula, expressió o frase que no entengueu. In-
tenteu definir un significat per mitjà del context. Després, comproveu si s’han con-
firmat o no les vostres hipòtesis. Per comprendre un text no cal entendre’n cada
paraula.
– És millor que llegiu amb una finalitat concreta. Fixeu-vos objectius diferents cada
vegada: lectura diagonal per captar en un mínim de temps les idees generals, lec-
tura per buscar un detall específic, etc.
– Podeu fer una lectura ràpida del text buscant-hi les paraules clau (les més im-
portants del text). A continuació, feu un resum del text (si cal, de cada un dels
paràgrafs).
– Manteniu l’interés en allò que llegiu. Si vos despisteu, pensant en una altra cosa, i
perdeu el fil de la lectura, concentreu-vos de nou i rellegiu atentament els frag-
ments precedents.
– Prepareu-vos abans el tema amb material d’altres activitats, com, per exemple, de
vocabulari específic.
– Serviu-vos de la disposició tipogràfica del text com a font d’informació.

J.M. 9
 1 Llegiu atentament el text següent i encercleu la resposta correcta corresponent a cadascun dels
enunciats que hi ha a continuació.
L’ e l a b o r a c i ó
El cava produït pel mètode champenoise, el
mateix que a la Champagne francesa, es fa
seleccionant les vinyes sanes i, en aquestes,
escollint el raïm de millor qualitat. El raïm
ha de ser de las varietat acceptades pel Con-
sell Regulador del cava.
En funció del lloc i de la varietat, la ve-
rema comença cap al final d’agost i primers
de setembre, i pot durar fins a
l’octubre. Es fa habitualment de
forma manual, encara que cada
vegada és més freqüent l’ús de
màquines per veremar. El raïm
es transporta als cellers en caixes
de 25-30 kg, o bé en remolcs d’a-
cer inoxidable quan les vinyes no
es troben lluny.
Normalment la verema co-
mença amb la collita de la varie-
tat macabeu, després el xarel·lo i un mes
més tard el parellada. El raïm es premsa rà-
pidament després de descarregar-lo al celler,
a fi de protegir el most d’una possible oxi-
dació.
Per fer cava només s’utilitza el 40% del
total premsat. Aquesta part és la “flor del vi”,
el most selecte que s’obté de la primera
premsada a baixa pressió. Després es fa una
clarificació per eliminar els fangs del most
(terra i fulles), i una vegada aclarit, es passa
el most als grans depòsits de fermentació.
Principals varietats de raïm
Macabeu: és una varietat blanca, té el raïm
10
J.M.
del cava
compacte i la pell fina, i produeix un vi d’a-
roma delicada amb què s’obtenen vins
blancs secs molt afruitats. És una de les va-
rietats que intervenen en l’elaboració del
cava.
Xarel·lo: és la varietat que té més perso-
nalitat a causa de la seua acidesa i consis-
tència. És una varietat blanca que es
caracteritza per la grossària
de la pell dels grans del raïm;
serveix per a produir diverses
classes de vi.
Parellada: és la varietat
més escassa, té una aroma
floral i subtil. Els grans són
verdosos, es verema tard i la
seua acidesa equilibrada con-
traresta el vigor del xarel·lo.
S’adapta molt bé a terrenys
pedregosos i poc fèrtils i es conrea a les
zones més muntanyoses, entre els 300 i els
600 m d’ altitud.
Altres varietats:
Chardonnay: varietat primerenca i de
bona graduació, al voltant de 12% vol. Pro-
dueix vins molt aromàtics, de cos i acidesa
elevada. És la primera que es verema, a mit-
jans d’agost.
Garnatxa negra i monestrell: només s’u-
tilitzen per a elaborar cava rosat, però actu-
alment se’n conrea molt poca quantitat i, en
moltes zones, ha desaparegut.
Pinot noir: els grans són menuts, cilín-
drics i compactes. Això els fa sensibles a la

botritis, una malaltia causada pel fong Bo-
trytis cinerea, que ataca molts cultius, com
ara la vinya, arbres fruiters, hortalisses va-
riades i plantes ornamentals. En el cas de la
vinya, i segons les circumstàncies, pot ser
una afectació nociva (podridura grisa o
negra) o valuosa (podridura noble). La bro-
tada és precoç i, com en el cas del chardon-
nay, li afecten les gelades de primavera.
Prefereix zones altes i de clima més fred.
Només s’utilitza per a elaborar caves rosats.
Els vins que produeix són aromàtics i amb
cos.
Subirat parent o malvasia de la Rioja: els
grans de raïm són mitjans i regulars, de
color groc, que durant la maduració adop-
ten tonalitats rogenques. Proporciona vins
amb estructura, frescs, de bona composició
aromàtica, que guanyen complexitat durant
la criança.
Trepat: varietat vigorosa de brotada pri-
merenca i verema tardana, amb grans de
pell grossa i compactes. Produeix vins base
rosats amb poca intensitat de color, de gra-
duació alcohòlica moderada i acidesa equili-
brada, lleugers i amb poc de cos.
A partir d’aquestes varietats de raïm s’ela-
bora el vi base.
Tiratge, cupatge i fermentació
El mètode tradicional pròpiament dit co-
mença amb el tiratge, l’embotellament del vi
base afegint-hi el licor de tiratge. És una
mescla de vi blanc, de sucre i de llevats que,
en fermentar, produiran el diòxid de carboni
i l’aroma característica.
El vi que serveix de base per elaborar el
cava és producte d’una mescla de vins pro-
cedents de diverses varietats de raïms. Per la
seua banda, cada productor elabora la mes-
cla segons la proporció que considera més
J.M.
1
adequada per aconseguir el cava desitjat.
Aquesta combinació de vins és coneguda
amb el nom de cupatge.
Les botelles es deixen en repòs en posició
horitzontal en caves, en foscor i quietud, a
una temperatura constant d’uns 15ºC. La
criança ha de durar, com a mínim, uns nou
mesos, segons la normativa del Consell Re-
gulador del Cava, però en algunes caves
acostumen a allargar-la més temps per tal de
potenciar al màxim les qualitats del pro-
ducte. Fins i tot hi ha caves en què acostu-
men a tindre-les uns quants anys; és el cas
del gran reserva.
Després comença la segona fermentació,
que es produeix dins la mateixa botella.
Aquesta fermentació és causada per l’acció
dels llevats sobre el sucre, que es transforma
en alcohol i en diòxid de carboni, que forma
les bambolles i la bromera.
Degollament
Per eliminar les restes de llevats i d’impure-
ses es fa l’operació de remogut, que es du a
terme situant les botelles inclinades en pupi-
tres especials. L’objectiu és acumular els se-
diments al costat del tap. Tradicionalment
aquest procés es feia manualment, girant
cada botella diàriament, augmentant-ne la
inclinació cada vegada un huitè de volta.
Quan la botella està en punta, totalment
invertida, es fa el procés de degollament. En
el procediment artesanal es destapava la bo-
tella i, a causa del diòxid de carboni (CO 2 ),
que creava una sobrepressió interior, es pre-
cipitava ràpidament una petita quantitat de
bromera arrossegant les impureses. Hui
aquesta operació es fa mitjançant la conge-
lació del coll de la botella. En destapar-la es
dispara el bloc de gel del coll amb els pòsits
atrapats.
11
 Es pot substituir el líquid perdut en el de-
gollament amb l’anomenat licor d’expedició,
que és sucre dissolt en vi blanc. La quantitat
de sucre que continga aquest licor determi-
narà la classe de cava.
Finalment es col·loca el característic tap
de suro natural, subjectat amb un morrió de
fil d’aram o una grapa metàl·lica. El cava ja
està a punt per comercialitzar-lo.
Classes de cava
Segons la quantitat de sucre que s’afig al
licor d’expedició, es distingeixen les classes
de cava següents:
–Brut nature, sense sucre afegit.
–Extrabrut, fins a 6 grams de sucre per
litre.
–Extrasec, entre 12 i 20 grams.
–Sec, entre 17 i 35 grams.
–Semisec, entre 33 i 50 grams.
–Dolç, més de 50 grams.
Els tipus brut nature i extrabrut no conte-
nen licor d’expedició, ja que només s’hi ha
afegit vi. La falta de sucre addicional fa que
els consumidors d’aquestes classes de cava
exigim una qualitat òptima. La seua pro-
ducció augmenta, mentres disminueix el
semisec i el dolç que, de fet, s’ha deixat de
produir. El xampany francés resulta més àcid
i no s’elaboren modalitats equivalents al brut
nature o a l’extra brut.
El cava (text adaptat).

–Brut, fins a 15 grams.

1) Per a elaborar el cava…

a) s’utilitza la totalitat del most premsat.
b) s’aprofita menys de la mitat del raïm, premsat a baixa pressió.
c) qualsevol varietat de raïm és bona, sempre que siga de bona qualitat.
2) El millor cava es fa…
a) a base d’una única varietat de vi, perquè així no es mesclen les aromes.
b) al ritme amb què avança la verema.
c) combinant unes quantes classes de vins, procediment que s’anomena cupatge.
3) En el procés de degollament…
a) es canvia el tap per a millorar l’aspecte de la botella.
b) els millors taps són els de plàstic d’alta densitat o de suro sintètic.
c) s’expulsen les impureses que s’han decantat durant la criança.
4) L’ús de “Per la seua banda” (en negreta en el text, en el paràgraf “Tiratge, cupatge i fermentació”)…
a) significa que hi ha diversos procediments possibles.
b) vol dir que hi ha altres factors a tindre en compte.
c) expressa una possibilitat d’elaboració del cava completament distinta a la general.
5) L’ús de la primera persona del plural “exigim una qualitat òptima” (en negreta en el text, en l’últim pa-
ràgraf)…
a) es referix a l’emissor i al receptor com a implicat en el tema.
b) es referix a l’autor de l’article i a la comunitat científica en general.
c) és una manera habitual d’expressar-se en la modalitat estàndard que evita tant el tuteig com la pri-
mera persona del singular.

12
J.M.
 1
expressió escrita
Instruccions per a escriure millor
Escriure bé no és una tasca impossible. Com totes les activitats humanes, l’aprenentatge de l’expressió escrita es
basa en unes tècniques concretes que són fàcils d’assimilar. Quan hem d’emprar l’escriptura com a forma de
comunicació, si elaborem un text ben estructurat, els nostres lectors (o oients, si l’hem de llegir en públic) no
només comprendran més bé el nostre missatge, sinó que els causarem una impressió millor.
A continuació vos proposem unes quantes recomanacions per a millorar l’expressió escrita.

1. Planificar l’escrit. Reflexionar sobre quines són
les circumstàncies que ens porten a comunicar-nos
per escrit; és a dir: quin és l’objectiu del text, què es
vol aconseguir amb ell, a qui s’adreça i com es vol
transmetre el missatge.
2. Ordenar les idees. Cal estructurar-les per a or-
ganitzar millor la informació que ha de contindre el
text. Si es vol assolir un alt nivell d’eficàcia comuni-
cativa, cal aplicar els criteris estilístics que permeten
obtindre la màxima precisió, claredat i concisió en
allò que volem expressar. En la planificació cal tin-
dre en compte que cal utilitzar un llenguatge ac-
cessible.
– Elmissatge ha de ser clar.
– Convé que els textos tinguen un grau elevat de
llegibilitat.
La llegibilitat és el grau de facilitat amb què es pot
llegir i comprendre un text. Com més elevat és el
grau de llegibilitat d’un text, més fàcil resulta en-
tendre el que s’hi diu.
En tots els escrits, les idees que es volen transme-
tre s’han d’organitzar de forma clara i coherent, a
fi que qualsevol lector les puga entendre amb fa-
cilitat. Esta organització s’ha de determinar abans
de començar a escriure. Una de les millors mane-
res és establir la jerarquia entre les idees principals
i les secundàries.
LLEGIBILITAT ALTA LLEGIBILITAT BAIXA

La idea central que es vulga comunicar ha de pre- paraules curtes i bàsiques paraules llargues i complexes
sentar-se de forma clara, per tal que el destinatari
frases curtes frases llargues
la capte sense haver de fer esforços complemen-
taris. La dispersió del missatge pot perjudicar se- llenguatge concret llenguatge abstracte
riosament l’objectiu.
estructures que afavorei-
– Segons el tema usarem unes paraules o unes al- xen l’anticipació (ordre subordinades i incisos llargs
tres. lògic de l’oració)

Cada àmbit temàtic requerix l’ús de paraules i ex-
pressions concretes. Per exemple, si redactem un
tríptic sobre com s’elabora el cava, caldrà que co-
neguem el nom de les diverses varietats de raïm i
tot el procés d’elaboració del cava. És necessari,
doncs, conéixer la terminologia pròpia i usual del
tema de què s’escriu.
– Segons la situació també usarem unes paraules
o unes altres.
Cada situació comunicativa determina les paraules
que s’han d’utilitzar. Per exemple, no s’explica amb
les mateixes paraules els símptomes d’una malaltia
a un amic que al metge. Cal recordar que s’ha de
ser conscient de què sap i què no sap el destinatari
del text, i buscar aquells referents que puga identi-
ficar amb facilitat, ja que només així comprendrà la
situació comunicativa en què es troba.
posar les paraules importants
presència de repeticions
al final
presència de marcadors
monotonia
textuals
variació tipogràfica (xifres,
uniformitat tipogràfica
negreta, cursiva, etc.)
3. Claredat. Hem d’escriure textos clars:
– Utilitzant paraules comprensibles.
A fi que la comunicació siga eficaç cal utilitzar les
paraules i construccions que puguen resultar més
comprensibles per al destinatari del missatge.
Com a recomanació general s’aconsella evitar ar-
caismes i cultismes. No obstant això, la claredat
no significa que no s’empre la terminologia espe-
cífica quan siga necessari.

J.M. 13
 – Tendint a la naturalitat.
Convé dir les coses de la manera més natural pos-
sible, ja que també serà la que resultarà mésclara.
4. Precisió. Hem d’escriure textos precisos:
– Evitant frases i textos ambigus.
Hem de seleccionar les paraules adequades a fi
que expressen exactament el que es vol dir. Així
s’evitarà construir frases i textos ambigus.
– Prescindint de les paraules multiús.
Les paraules multiús (jòquers, crosses) són aquelles
que sovint encaixen en qualsevol lloc, i que aca-
ben empobrint la prosa i buidant-la de contingut.
Hi ha paraules que són tan genèriques i impreci-
ses que de vegades, i en segons quin context, no
volen dir res com ara: aspecte, cosa, element, fet,
informació, problema, tema…; dir, fer, realitzar,
procedir, posar, tindre…; bo, interessant,positiu…
– Rebutjant les falques lingüístiques.
Cal vigilar l’abús de falques lingüístiques, és a dir,
d’expressions que s’afigen innecessàriament en
una frase, ja que les falques recarreguen la sintaxi
i esconvertixen en tics repetitius.
5. Objectius diferents, textos distints.
La finalitat que pretenem condiciona el tipus de text
que redactem. Recordem que, a este respecte, hi ha
diverses modalitats textuals: textos narratius, des-
criptius, explicatius, argumentatius, instructius, per-
suasius, predictius, etc.
6. Revisió. Revisar a fons la forma i els continguts ha
de contribuir a millorar la redacció del text.
La revisió és una de les etapes més importants en
qualsevol procés de redacció, perquè permet com-
provar si el resultat obtingut s’adequa a les inten-
cions inicials. Cal que la revisió dels textos es faça
per etapes: primer, concentrant-se en la coherència
(el contingut: idees i conceptes) i, després, en la co-
hesió (la forma: paràgrafs, connectors, puntuació,
sintaxi, convencions, etc.). És important que una ve-
gada revisat el text, es faça encara una última lectura
per comprovar que l’escrit s’entendrà sense dificul-
tat pel destinatari.
La revisió d’un escrit és un acte global que permet
comprovar que el resultat s’adequa a la intenció ini-
cial. A pesar que té molta rellevància en l’etapa final
del procés de redacció, el redactor l’ha de tindre pre-
sent des que comença a escriure. Escriure, revisar i
reescriure ésun procés circular.

La redacció
Redactar és transformar les idees en llenguatge escrit, és a dir, fixar-les en un text que siga coherent, estructu- rat
d’una manera determinada i amb un estil concret.
En un text ha d’haver concordança entre la distribució del contingut i la distribució gràfica. Com més llarg i
complex siga un escrit, més detallada n’haurà de ser l’estructura, a fi que el lector no es perda.
Quan ens posem a elaborar una redacció hem de fixar els objectius que volem aconseguir i buscar una estratè-
gia que ens permeta recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
– Cal analitzar i reconéixer les diferents situacions comunicatives que es generen en els textos.
– Ésnecessari organitzar la informació a fi de facilitar la tasca de redacció. L’organització ordenada i coherent de
les idees s’ha de reflectir en el text a través de la seua distribució en apartats, paràgrafs i frases.
– Cal determinar l’estil que s’adequa millor a cada text.
– Si es vol aconseguir la màxima eficàcia comunicativa, caldrà construir textos precisos, clars i concisos. Ésim-
portant controlar les estructures gramaticals que s’utilitzen en la redacció, a fi de traure’n el màxim profit.
– Finalment, per tancar el procés de revisió és aconsellable llegir el text amb els ulls del destinatari i fer-nos les
preguntes següents:
a) S’entén per què s’escriu i què es diu amb una primera lectura? Espot desxifrar tot el contingut?
b) Esveu clara l’evolució del discurs i la distribució en paràgrafs?
c) Tota la informació és rellevant?
d) S’ha fet agradable de llegir?
e) Éscoherent el grau de formalitat que s’hi utilitza?

14
J.M.
 1
L’article d’opinió
Un article d’opinió és un text expositiu o argumentatiu que es divulga en un mitjà de comunicació (normalment
en la premsa) en què l’autor analitza, critica i valora fets i temes actuals d’interés general. L’estructura és molt
diversa. Hi ha diferents tipus d’article d’opinió:
– El comentari: és un article breu d’un col·laborador habitual que ocupa un espai fix en una publicació. Els
temes són molt variats, però solen estar vinculats a una notícia informativa sobre el mateix tema.
– La columna: és un article que ocupa l’espai d’una o més columnes de la publicació. El columnista sol ser un
personatge de prestigi, afí a la línia editorial de l’empresa periodística, que tracta qualsevol tema fent- hi
les conjectures que considera oportunes per a influir sobre l’opinió pública.
– Lacol·laboració: ésun article extens que s’encomana a persones expertes en alguna matèria d’actualitat.
– L’acudit: consta d’una o diverses vinyetes en què l’autor (el dibuixant i, en el seu cas, el guionista) expressa
una opinió crítica sobre l’actualitat amb una certa distensió, encara que no sempre en clau d’humor.
Enlínies generals un article d’opinió consta de les parts següents:
a) Títol: és la síntesi del contingut de l’article, que s’expressa al començament amb una frase breu, clara i con-
tundent.
b) Autor: qui firma l’escrit. Si l’autor és un col·lectiu se sol posar el nom del col·lectiu davall del títol; el dels
components del grup es posa al final.
c) Introducció: solen redactar-se unes línies introductòries per motivar el lector.
d) El cos inclou:
Exposició dels fets: s’hi aporten dades objectives, xifres, gràfiques, etc., amb què es constaten elements de
la realitat.
Exposició d’arguments: l’autor opina i intenta convéncer el lector de la bondat de la posició que manté.
e) Conclusió: es tracta de recapitular i remarcar el que s’ha exposat al llarg de l’article. En
els articles d’opinió:
– Solen citar-se arguments i reflexions d’altres autors o de persones de prestigi.
– S’utilitzen connectors per a ordenar les idees, i recursos com ara les interrogacions retòriques, la ironia i
referències a l’experiència personal.
– El temps verbal habitual és el present indicatiu. Predominen verbs d’opinió com ara pensar, creure, opi-
nar: considere que, nosaltres pensem, jo opine…
– Éshabitual l’ús d’oracions compostes, sobretot causals i consecutives.

Suggeriment: busqueu en periòdics, setmanaris, suplements, etc., els subgèneres d’opinió de l’àmbit d’ús pe-
riodístic com ara articles d’opinió, editorials, columnes, cartes al director…

A continuació teniu un article d’opinió d’exemple.

Idolatria
Els ídols són imatges o formes, éidola, de masses amb els de la cultura més “alta”,
que apareixen com a dignes d’alguna tenen una potència excepcional: un concert
variant de culte. El culte més formal dels “tres tenors”, lliurament de certs pre- va
dirigit a les divinitats de la cultura mis literaris (amb televisió: el quart d’hora
“elevada”: escriptors, pianistes, pin- de glòria), cerimònia dels Òscar o sem- tors,
arquitectes de moda o cantants blants, o algunes grans exposicions d’aflu- d’òpera.
Prèviament “consagrats”, me- ència massiva (amb publicitat institucional losos en el
cànon, canonitzats. Quan igualment massiva). Altres personatges pú- es combinen
els rituals de la cultura blics, com els polítics, els futbolistes o els

J.M. 15
 rics amb milions infinits, poden despertar adhe-
sions, passions o enveja. Però els ídols de la cul-
tura –vius o morts– desperten també veneració,
contemplació reverencial i altres manifestacions
de devoció: conservació i culte de relíquies, ha-
giografia piadosa, tridus i novenaris en forma de
col·loquis o simposis, associacions de devots, i
altres mostres de religiositat sovint pròximes a
la beateria. Qui és, llavors, el valent –l’heretge,
l’excomunicat– que practica una saludable i mo-
derada iconoclàstia, i s’atreveix a dir en públic
que tal edifici de tal arquitecte famós és una pífia
pretensiosa i fora de lloc, que part de l’obra de tal
pintor cèlebre i caríssim és una insigne collo-
nada, o que molts papers del gran escriptor ca-
nònic no tenen cap substància? Pot resultar tan
2 Escriviu un article per a una revista en què exposeu i argumenteu la vostra opinió sobre un dels
dos temes següents (d’un mínim de 300 paraules):
a) Fem un ús adequat de l’aire condicionat i de la calefacció?
b) Realment les vacacions servixen per a descansar?
Reviseu l’article que heu escrit tenint en compte les recomanacions següents:
1. Faciliteu la comprensió. Recordeu que quan ela-
boreu una redacció el vostre objectiu fonamental és
que l’hipotètic lector s’interesse pel tema del text. Per
tant, avalueu si heu aconseguit:
– Que s’identifiquen bé les parts del text. Les diver-
ses parts del text, representades per les idees o cade-
nes argumentals. A mesura que el lector avance en la
lectura, ha de poder identificar les idees que sintetit-
zen el contingut de cada un dels paràgrafs llegits.
– Que analitze amb facilitat la interrelació de les
idees. El lector ha de poder reunir els elements ne-
cessaris per a identificar el significat del missatge i la
intenció de l’autor. Penseu si potser vos hauria con-
vingut utilitzar gràfics o quadres sinòptics.
– Que capte la idea clau del text. El fet de poder
expressar el contingut d’un text per mitjà d’una idea
clau és una demostració màxima de la capacitat de
comprensió i de síntesi.
– Que puga reconstruir el text elaborant-ne un
resum. Consistix en la reescriptura de les idees més
importants expressades en el text, de forma resu-
mida, amb la utilització parcial de les paraules de
l’autor.
2. Problemes d’incoherència
La redacció pot presentar diversos problemes d’inco-
16
J.M.
perillós com insinuar, enmig de la processó, que
la Mare de Déu potser no va ser sempre verge,
com tantes digníssimes mares d’aquest món. I
per què es publica amb gran pompa un text in-
significant de joventut, o per què s’exhibeix amb
grans honors aquell dibuix d’aprenent o aquell
esbós sense interés? Per la mateixa raó que un
tros de fèmur o de costella s’exposa en un reli-
quiari d’or: no per ser os meravellós i d’alta qua-
litat anatòmica, sinó perquè és part del cos del
sant. Com la carta o el dibuixet són part del “cor-
pus” de l’obra consagrada i, per tant, participen
de la seua substància immortal. Si això no és fe-
titxisme i màgia, ja m’explicaran què és.
J O A N F. M I R A , El País, (18-12-2008)
herència lexical, com ara la redundància, evidenciada
per la repetició innecessària de termes, la qual cosa
constituïx un indicador de pobresa de vocabulari i, en
alguns casos, també denota inseguretat i nerviosisme.
Exemples:
“Per al nostre benefici del nostre poble”.
“Els xiquets necessiten educació perquè elsxiquets
són el futur”.
“Hem de resoldre este problema perquè l’associa-
ció de veïns té este problema”.
“Els governs han sigut molt roïns governant sense
escoltar les reivindicacions”.
També podeu incórrer en incoherència fraseològica vin-
culada amb errors d’orde sintàctic. La incoherència fra-
seològica s’evidencia per la dificultat per a establir la
correlació sintàctica i els connectors i nexes adequats
entre oracions. Exemples:
“Els xiquets obtenen una educació. Que és impar-
tida en les aules”.
“Les conseqüències els alumnes no poden fer res per
a canviar la situació”.
“L’educació dels xiquets és un problema, que ens
correspon assumir esta funció”.
“Hi ha poc interés i poca informació en els mestres
professors cap a la informació”.
“Pel fet que ja tots eixos són majors d’edat perquè
els interessa estudiar”.

3. Errors a causa del distanciament entre el codi escrit
i la llengua oral
En el codi oral es compta amb una sèrie d’elements auxi-
liars que recolzen la comunicació. Estos elements són: la
proximitat i el contacte directe amb l’interlocutor, l’ento-
nació, les pauses i els diferents aspectes suprasegmentals
d’orde fònic.
Pel fet que en el llenguatge escrit és impossible que actuen
estos factors de suport, la redacció requerix molta més
atenció i precisió. Les limitacions del codi escrit demanen
que a l’hora de redactar cal ser més precisos i clars, de ma-
nera que les idees que es volen expressar siguen captades
i compreses pel lector sense el més mínim dubte o ambi-
güitat.
Entre els errors més comuns en l’organització i producció
d’una redacció, tenim:
– Indefinició d’un pla de treball. Repetim que una de
les regles bàsiques per a començar bé una redacció és
la determinació de l’objectiu de l’escrit que planegem
produir. És important establir prèviament el destinatari
del text, l’estil del llenguatge a utilitzar, la profunditat
del contingut i l’extensió.
1
– Defectes en la informació requerida. El més reco-
manable en la planificació d’una redacció, després de la
determinació dels objectius i les característiques, és la
documentació. Resulta molt difícil desenvolupar un es-
crit sobre un tema del qual es té poca informació.
Abans d’escriure cal realitzar consultes bibliogràfiques,
hemerogràfiques i digitals, així com entrevistes amb per-
sones versades en la matèria objecte del nostre escrit.
D’esta manera es pot comptar amb la informació ne-
cessària per a abordar la presentació escrita d’un tema.
– Incorreccions idiomàtiques: Les dificultats i incorrec-
cions idiomàtiques van des de la producció d’oracions
massa extenses, fins a les faltes d’ortografia que deno-
ten vacil·lacions en l’ús dels signes de puntuació i en
l’ús de grafemes com b/v, g/j, tg/tj, s/ss, c/ç, s/z, etc., i
les incorreccions d’accentuació. Quan es tenen dubtes
ortogràfics, el més adequat és consultar el diccionari.
Un text amb errors ortogràfics produïx una mala im-
pressió en el lector.

Instruccions per a fer el dictat

Abans de fer el dictat que vos proposem és interessant
que el llegiu un parell de vegades i que pareu esment en
les paraules que tenen alguna dificultat ortogràfica. L’e-
xercici del dictat es planteja pels objectius següents:
– Revisar les dificultats ortogràfiques de cadascú i les cau-
ses principals.
– Assegurar el domini de les regles ortogràfiques.
– Desenvolupar la capacitat d’anàlisi d’un text i trobarer-
rades ortogràfiques de les regles treballades.
– Afavorir i utilitzar les tècniques d’observació, discrimi-
nació i correcció.
– Esmena de substitucions i d’omissions.
– Entrenament de les funcions visuals, perceptives i lin-
güístiques.
– Pràctica del dictat i del redactat per a fer ús del voca-
bulari.
En el transcurs de l’examen, en relació al dictat es proce-
dirà així:
a) En primer lloc es farà una lectura sense pauses de tot
el text, a velocitat normal.
b) A continuació es llegirà de nou de forma segmentada.
Cada segment es llegirà dos vegades, un poc més len-
tament que en la fase de lectura global.
c) Finalment es tornarà a llegir tot el text complet a velo-
citat normal.

3
Dictat.
Entre els efluvis ardents de la febrada, Lluís Salvador notà com li apartaven el cobrellit i,
mentre rosegaven prop d’ell unes frases llatines molt mal pronunciades, sense cadència ni
ritme, algú havia començat a ungir-li suaument les parpelles, els lòbuls de les orelles, les
narius, els llavis, les mans, els peus i els renyons amb el polze impregnat d’un oli espés, per
efecte del qual procedia a esborrar-li el record de tots els paisatges que havia contemplat i
la memòria de tots els rostres que havia estimat, l’eco de tots els sons que havia oït, la flaire
de totes les aromes que havia olorat, el sabor de totes les menges que havia gustat, les pa-
raules de totes les llengües que havia expressat, l’aigua de totes les mars que havia solcat i
la terra de totes les distàncies que havia recorregut. (141 paraules)
J O S E P P A L O M E R O , El tatuatge dels apàtrides, Edicions Bromera.

J.M. 17
 estructures lingüístiques
lèxic i semàntica

La formació històrica del lèxic

La nostra llengua, el valencià o català, com la resta de les llengües romàniques, prové del llatí vulgar, anomenat
també llatí col·loquial o baix llatí.
La transformació que el lèxic procedent del llatí ha experimentat és conseqüència de lleis fonètiques que fan que,
a partir de la mateixa paraula llatina, hagen esdevingut els diferents mots actuals. En molts casos, de les dife-
rents formes originàries o ètims llatins han resultat paraules que contrasten en valencià i en castellà1, per exemple,
de METUS > (cast. ‘miedo’), de PAVORE> por; de ROGARE> (cast. ‘rogar’), de PRICARI > pregar.

Ací teniu uns quants exemples de lèxic comú d’origen llatí:

parts AURICULA > orella, BUCCA > boca, CAMBA > cama, CAPU > cap, COLLU > coll, COXA > cuixa,
del cos GENU > genoll, MANUS > mà, NASU > nas, POLLICE > polze
parentiu PATER> pare, MATER > mare, FILIUS > fill, AVUNCULU > avi, NEPOTE > nebot

habitatge FENESTRA > finestra, PARIETIS> paret

animals APICULA > abella, AUCELLU > ocell, CABALLUS > cavall, CAPRA > cabra, FORMICA > formiga

noms ALIUM > all, CAMPUS > camp, FALX > falç, GRANUM > gra, VINEA > vinya, OLEUM > oli, ULMUS > om,
agricultura
PINUS > pi
FERRARIUS > ferrer, FUSTARIUS > fuster, LABORATOR > llaurador, MEDICUS > metge, MOLINARIUS > mo-
oficis
liner, OLLARIUS > oller
AMICU > amic, CAMINUS > camí, DEUS > deu, DESTRUCTIO > destrucció, DIES > dia, DOCUMENTUM >
vocabular
document, FAMEM > fam, GELU > gel, HIBERNU > hivern, HOMINEM > home, LOCUS > lloc, LUMEN >
i general
llum, METRUM > metre, PALEA > palla, PLUVIA > pluja, VENTUS > vent, VERECUNDIA > vergonya
AMARE > amar, DEMANDARE > demanar, NOMINARE > nomenar, PISCARE > pescar, PUTERE> pudir, SAPERE > saber,
verbs
TENIRE > tenir, TRAHERE > traure, TROPARE > trobar, VENIRE > venir, VIDERE > veure
adjectius i ALTERU >altre, ALTUS > alt, DULCIS > dolç, FORTIUS > fort, GRAVIS > greu, INUTILIS > inútil, MELIOR > millor, NOSTRU
adverbis > nostre, QUANDUS > quan, QUANTUS > quant, SECURU > segur, VIRILIS > viril
topònims Borriana, Castelló, Llutxent, Meliana, Paterna, Polinyà, Quart, Sagunt, València, Xilxes
NOMS: Adrià, Agustí, Juli, Julià, Llorenç, Marc, Marcel, Màrius, Martí, Octavi, Pere
antropònims
COGNOMS: Amat, Gener, March, Vidal

El substrat
El substrat és el conjunt d’elements que, procedents d’una o més llengües, tenen influència en la formació d’una
altra llengua abans que esta quede configurada del tot. Així l’ibèric és substrat del català i del castellà. Els trets
més estables del substrat pertanyen sobretot al lèxic no fonamental i a la toponímia; en canvi, la morfologia i el
lèxic bàsic de la nova llengua a penes són modificats pel substrat. En el cas del valencià, les influències del
substrat provenen sobretot de llengües preromanes, com espot veure a continuació:

1 Tanmateix, la quantitat de paraules llatines que han passat pràcticament intactes a la nostra llengua és molt gran, per exemple: agrícola,

ansa, artèria, barba, bilis, bis, candor, capital, captura, cera, cisterna, clamor, clima, concubina, cor, cura, cutis, dea, dispar (dissemblant),
dolor, exterior, farina, febre, forma, fortuna, gallina, gestió, glòria, gratis, herba, honor, idea, idiota, índex, instructor, interior, ira, latrina,
lepra, llebre, luxúria, malva, matèria, misèria, mola, multa, orgia, per (preposició), porta, subhasta, terra, ventre, etc.

18
J.M.
 1
substrat provinent de llen-
angula, bacallà, barranc, bassa, boina, carabassa, carrasca, esquerre, estalviar, isard (cabra
gües preromanes no indoeu-
salvatge), lleganya, llistó, monyó, pelotari, sargantana, sarna, txistera, xacolí; aquelarre,
ropees (de l’ibèric, èuscar o
pissarra,samarra,sarró, socarrar;Ilici (Elx), Sitabi (Xàtiva)
d’altres no identificades)

d’altres llengües indoeuro-

artiga, avenc, balma, banya, barana, barraca, blat, bruc, cabana o cabanya, camí, camisa,
pees, anomenades general-
carro, cervesa, clan, cleda, clot, coma, llauna, llegua, maduixa, rusc, tancar, trencar
ment cèltiques

púnic (fenici) Eivissa, Maó (PORTUS MAGONIS, fill d’Hàsdrubal); Espanya (Hispania)

a través del llatí (i de l’Església): absenta, aire, ametla, ampolla, àncora, atleta, basílica, ba-
tejar, Bíblia, bodega, botiga, calaix, cànter, cim, codonyat, baptisme, escena, escorpí, es-
glésia, espàtula, esportí, espluga, estopa, evangeli, fantasia, filosofia, guix, marbre, pergamí,
hel·lenismes porpra, prestatge, rave

(a través de diverses èpoques
i vies)
vocabulari marítim: calamar,galera, palangre, sirgar,estamera, polp, xarxa
neologismes formats posteriorment (autògraf, fonètica, fotocòpia, taquigrafia, telèfon, te-
levisió), medicina (anèmia, anestèsia, clínic, pneumònia, psiquiatre, quiròfan, quist, raqui-
tisme), geografia (asteroide, cosmos, cràter, sisme)
topònims: Roses, Empúries, Ibèria (Hibèria)

hebraismes (a través del grec al·leluia, amén, càbala, call (barri jueu, de qahál, ‘congregació’), dissabte, fariseu, jubileu,
o, després, pel llatí) levita, mannà, messies, messiànic, pasqua, rabí, serafí

El superstrat
El superstrat és la influència exercida per una llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït àmpliament
dins l’àrea d’una altra, encara que sense arribar-ne a la substitució total. En valencià, les influències de super-
strat provenen majoritàriament del germànic i de l’àrab. El lèxic derivat de l’àrab és més abundant en els par- lars
valencians per la pervivència durant segles de la població morisca (fins a l’expulsió l’any 1609).

Germanismes
Comprenen els que el llatí ja tenia incorporats (sabó), els provinents de la llengua dels francs (blau), i els que pro-
venen de la llengua dels visigots (roba). Se’n poden trobar en:
– Vocabulari general: adob, alberg, amanir, anca, arenga, arnés, arpa, banc, baró, blat, boig, brodar, brotar, bu-
gada, burg (castell), còfia, conrear, escuma, esmalt, espia, esquena, estaca, estona, falda, fang, feu (territori feu-
dal), franc, fresc, gana, ganivet (del gòtic canif), garba, gratar, guant, guanyar, guarir, guerxo, lleig, llesca,
melsa, òbila, orgull, parra, randa, ric, roba, robar, rostir, sabó, sala, taca, tapa, tovalla; colors: blanc, blau, gris.
– Vocabulari militar: arma, banda, bandera, brandar, elm, esperó, estoc, estrep, galopar, guaita (sentinella),
guàrdia, guerra, herald, marca (territori fronterer), mariscal, treva.
– Topònims i antropònims: Godella, Godelleta; Albert, Alfred, Berta, Bertran, Carles, Elvira, Enric, Ferran, Gui-
llem, Manfred, Rodolf, Ramir, Ricard, Roderic, Rossend; Godes, Guarner.

Arabismes
Pertanyen a grups lògics diferents:
– Agricultura: albercoc, albergina/albergínia, alfàbega, alfals, arròs, assot, atzavara, bacora, carxofa, cotó, corfa,
dacsa, faneca, galzeran, garbell, garrofa, llima, safanòria, taronja, tramús, aixeta, aljub, safareig, sénia (o
sínia), séquia (o síquia).
– Edificació i llar: alcàsser, alcassaba, alqueria, alcova, algeps, almodí, magatzem, raval, rajola, sanefa, sitja; ca-
tifa, flassada, matalàs, racó; alambí, gerra, safa, safata, safrà, setrill, sofà, tassa.
– Comerç: albarà, almud, arrova,cafís, quintar; duana, tarifa.
– Indumentària: alforja, arracades, barnús, gel·laba,gipó, jupa, sarró.

J.M. 19
 – Menjar: almoixàvena, arnadí, arrop, escabetx, mona (pastís de Pasqua, de muna, ‘provisions de boca’), sucre,
xarop.
– Militar: alferes, almirall, almogàver, genet, ronda, tabal.
– Nàutic, pesca i oratge: almadrava, drassana; garbí, llebeig, xaloc, monsó, ratxa.
– D’altres: àlgebra, algoritme, alcohol, aliacrà, càmfora, gandul, haixix, midó, quitrà, talc.
– Topònims (alguns amb la partícula ben o beni, de banu ‘fill de’): Albalat, Albocàsser, Alcàsser, l’Alcúdia; Be-
nicàssim, Benidorm, Benigembla; de guad (‘aigua’): Guadasséquies, Guadassuar; el Ràfol, Russafa, Salem, Vi-
naròs, Xàbia, Xeresa, Xúquer.
– Cognoms: Medina.
Com heu comprovat part del lèxic de procedència àrab manté l’article àrab al-, de vegades reduït a a (albercoc,
albergínia, alfàbega, alfarrassar); i en topònims (Albaida, Albalat, Alcàsser, l’Alcúdia). Cal dir que, fins i tot, es
manté el prefix al- (alfac, alferes, àlgebra, almàssera) en ocasions en què no s’ha mantingut en castellà (beren-
jena: albergina; Corán: Alcorà).
Però alguns arabismes presenten una carència de l’article al-, fet que contrasta amb els corresponents en cas-
tellà en els quals l’article es manté aglutinat: acequia: séquia; aduana: duana; albornoz: barnús; alcachofa: car-
xofa; alcánfor; càmfora; algarroba: garrofa; algarrobo: garrofer; algazara: gatzara; algodón: cotó; almacén:
magatzem; almena: merlet; almidón: midó; almizcle: mesc (i almesc); almuecín: muetzí; alquibla: quibla; alqui-
trán: quitrà; arraval: raval; altramuz: tramús; atalaya: talaia; atarazana: drassana; azúcar: sucre.

Mossarabismes
Són mossarabismes paraules de procedència llatina que parlava la minoria cristiana mossàrab durant l’època de
dominació musulmana. Es tracta de paraules aïllades, ja que la comunitat mossàrab es trobava arabitzada lin-
güísticament (de fet, la paraula mossàrab ve de mustá’rab, que vol dir literalment ‘arabitzat’). Per exemple: clòt-
xina, colombaire, fardatxo, gaiato, xicon, i els topònims Aielo, Boatella, Bunyol, el Campello, Casinos, Cullera,
Finello, Foios, Llaurí, Llombai, Montitxelvo, Moraira, Muro, Museros, Patraix, Pego, Penàguila, Peníscola, Petrer,
Puçol, Quatretonda, Vilamarxant, Xella, Xeraco, Xixona.

L’adstrat
L’adstrat és la influència parcial que exercix una llengua sobre una altra llengua veïna. Normalment esta influ-
ència és provocada per un període de convivència limitat de dos o més llengües en un determinat territori. En el
nostre cas, les influències provenen de l’occità, de l’italià, del francés, de l’anglés i, sobretot, del castellà.

bar, bistec, boicot, bungalou, càmera, clip, club, còctel, cúter, dandi, escàner, escúter, es-
lògan, esnob, espot, esprai, esprint, estàndard, estrés, ferri, film, gag, gàngster, handicap,
anglés iceberg, interviu, iot, jazz, jersei, jòquer, líder, lísing, locaut, mànager, màster, òfset, pan-
(la major part d’introducció tis, plòter, poni, pòster, pub, puzle, radar, rècord, rosbif, sandvitx, tàndem, tramvia, test, ti-
recent i alguns no adaptats quet, tràiler, trust, túnel, vagó, vàter, whisky, xampú, xarleston, xàrter, xip, xoc, zoom;
encara) acabats en –ing: càmping, míting, pàrquing, púding, ràfting, rànquing, esmòquing; es-
ports: bàsquet, beisbol, córner, derbi, esport, futbol, gol, golf, handbol, hoquei, ral·li, rugbi,
tennis (o tenis), voleibol, waterpolo, windsurf, xut

aragonés ababol (rosella), bresquilla, gaiato, gemegar, iaio, llanda, pernil

alabar, amo, avorrir-se, boda, borratxo, broma, burro, buscar, cabdill, caldo, casar, curan-
castellà dero, enfadar, entregar, entresòl, enyorar, esmorzar, gamberro, guapo, hisenda, llàstima,
(molts anteriors al segle XIX) mosso, motxilla, pandero, patilla, pis, preguntar, quedar, sarsuela, senzill, taquilla, tarda
(de ‘tarde’), torero, xato, zapateado

bigot (de bî Got!, ‘per Déu’), bismut, blindar, brindis (bring dir’s, ‘t’ho oferisc’), edelweiss,
alemany
jiddisch, kàiser, kitsch, leitmotiv, lied, potassa, quars, trincar, vals, xucrut, zinc

20
J.M.

francés
(en general posteriors al XVIII)
italià
llengües ameríndies
(a través del castellà)
1
amateur, baioneta, beixamel, biberó, bijuteria, bitllet, boutique, bufet, buró, cabaret, ca-
niche, carnet, claraboia, clixé, comité, consomé, covard, croqueta, cursa, debut, dossier,
dutxa, entrecot, estendard, fitxa, frac, frare, hotel, jardí, joia, moda, marró, menú, orfebre,
parterre, peroné, plataforma, plató, quiosc, secreter, silueta, somier, tirabuixó, xalet, xam-
pany, xofer; sufix -atge: garatge, missatge, patge, reportatge, xantatge
alerta, aquarel·la, arlequí, artesà, bandit, batuta, borrasca, camerino, caprici, carnaval,
cartó, casino, cicerone, emboscada, escopeta, espagueti, estucar, esvelt, ferroviari, fragata,
gueto, grotesc, guepard, macarró, medalla, miniatura, novel·la, pallasso, pantà, perruca,
pistó, saldo, sentinella, sobrassada, tramuntana, tómbola, xarlatà; lèxic de la música: alle-
gretto, allegro, ària, cantata, diva, minuet, particel·la, partitura, piano, sonet, soprano, trè-
molo, violí
alpaca, butaca, cacau, cacauet, cacic, caiac, caiman, caníbal, canoa, caoba, cocaïna, coli-
brí, còndor, gautxo, hamaca, huracà, jaguar, lloro, mambo (origen africà), mandioca, ma-
queta, mico, mocassí, pampa, patata, petaca, petúnia, piragua, puma, tabac, tapioca, tapir,
tauró, tomaca, xicra, xocolata

ambaixada, bacallà, balada, ballar, batlle, beutat, bosc, bressol, canonge, capatàs, capellà,
occità coratge, daurar, rossinyol, aïna/eina, empaitar, espasa, faisà, faristol, foraster, flauta, frare,
heretge, homenatge, refrany, rima, tartana, tatxa, viola

portugués bambú, bus (escafandre), cantiga, caramel, catre, carambola, ostra, sarau, virar

bengalí: jute; caló (gitano): cangueli o canguelo, endinyar, halar, molar, pirar-se, pispar,
xaval; japonés: bonsai, caqui, caolí, geisha, harakiri, ien, judo, kamikaze, karate, quimono,
sake, samurai, tsunami; finés: sauna; islandés: guèiser; serbocroat: corbata; neerlandés:
lèxic provinent
dic, maniquí; rus: bolxevic, estepa, soviet, taigà, vodka (voda, ‘aigua’); txec: robot; malai:
d’altres llengües
quetxup (kêchap, ‘gust’); orangutan (ôrang ‘home’, outan, ‘selva’); hindi: jungla (jángal),
pijama; nepalés: panda; escandinau: eslàlom, iceberg, quilla; persa: anyil, divan, duana,
quiosc; polinèsic: tabú (tapu); turc: tulipa; xinés: mandarina, te

4
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) La nostra llengua prové… 2) Les llengües preromanes pertanyen…

a) del llatí culte o literari a) al substrat
b) del baix llatí o llatí col·loquial b) a l’adstrat
c) del grec i del llatí c) al superstrat

3) La paraula carabassa té un origen… 4) La llengua germànica va aportar a la nos-

a) llatí tra llengua un significatiu vocabulari…
b) àrab a) agrícola
c) preromà b) marítim
c) militar

5) L’italià ha aportat vocabulari… 6) El topònim Campello ésun…

a) mèdic a) arabisme
b) musical b) mossarabisme
c) jurídic c) castellanisme

5 Com es diuen en valencià les paraules següents en castellà? De quina llengua provenen? En què
es diferencien del valencià?
alcánfor, almizcle, almacén, albornoz, altramuz, alquitrán

J.M. 21
 6
Substituïu el calc sintàctic de l’anglés per una expressió tradicional de la nostra llengua.
empresa (o casa comercial), govern, fricció, ensenyança (o ensenyament), informació (o espionatge), irre-
parable, costum, ingerència, viatge en vaixell, succés, conseqüències, pis (o pis menut, petit), honrat, de-
cenni, zona de luxe (o cara), decisiva.
a) Això és una confrontació social que ha de resoldre l’administració.
b) Aquella mesura econòmica fou crucial durant la dècada passada.
c) La interferència de la gestió privada en el sector públic sembla irreversible.
d) La firma per a la qual treballa li ha pagat un creuer per la Mediterrània.
e) Els serveis d’intel·ligència van ser els protagonistes en aquell incident.
f) Caldrà veure les implicacions de la llei en l’educació de les persones adultes.
g) Ara viuen en un apartament construït en una àrea residencial de la ciutat.
h) Té per hàbit ser molt honest amb la clientela.

morfologia i sintaxi

La flexió del substantiu i de l’adjectiu

La flexió és un procediment morfològic que es presenta en els morfemes que determinen la forma gramatical de
les paraules. Així, si al lexema gat afegim la terminació –a, el significat original (‘mamífer de la família dels fèlids’)
es modifica amb la noció de ‘femella’ (gata); si, a més, intercalem l’infix –et– (gateta), hi afegim la noció de
‘menut’ o ‘jove’.
La flexió nominal té com a accidents el gènere (masculí i femení) i el nombre (singular i plural) i, en la flexió ver-
bal, el mode (indicatiu, subjuntiu i imperatiu), el temps (present, imperfet, passat, etc.), el nombre (singular i plu-
ral) i la persona (primera, segona i tercera).

El gènere del substantiu

No hi ha un sol morfema específic per al gènere. De fet, la majoria dels noms acaben en consonant, sense cap
marca de gènere, moltes vegades reduïts al lexema2; d’altres acaben en vocal àtona o en vocal tònica seguida de
essa, en diftong, etc. En femení hi ha molts noms que acaben en a àtona, però també n’hi ha amb altres ter-
minacions; per exemple, són femenins la majoria dels noms abstractes acabats en –or: abundor, agror, albor,
amargor, calor, cremor, espessor, gelor, lletjor, verdor; però són masculins: enyor, error, furor i valor3.

Regles de formació del femení:

MASCULÍ ACABAT EN CANVIA/AFIG EXEMPLES

consonant (la majoria) –a(regla general) gat/gata, gep/gepa, llop/lloba, xic/xica

diftong o consonant –na/–ina heroi/heroïna, gall/gallina; tsar/tsarina
–òleg –òloga filòleg/filòloga
–dor, –tor –driu, –triu emperador/emperadriu, actor/actriu
abat/abadessa, tigre/tigressa; excepte: burgés/burgesa, mar-
alguns en consonant o vocal àtona –essa
qués/marquesa, pagés/pagesa i feligrés/feligresa
vocal àtona –a sogre/sogra, individu/indivídua, mosso/mossa
vocal tònica –na germà/germana, cosí/cosina, lleó/lleona
esclau/esclava, hereu/hereva, captiu/captiva; arameu/ara-
diftong decreixent (–au, –eu, –iu) –va, –ea
mea, europeu/europea

22
J.M.
 1
Hi ha una sèrie de masculins tradicionals (a vegades amb el significat ‘el mascle de’, ‘l’home de’ o amb canvis
semàntics que generalment designen persones o animals) que es formen afegint el sufix -ot (o -o) a la forma fe-
menina: abella > abellot, àguila (o àliga) > aguilot (o aligot), bruixa > bruixot, cabra > cabrot (o cabró), dida >
didot, fura > furot (o furó), guatla > guatlot, guilla > guillot, llebre > llebrot, merla > merlot, perdiu > perdigot,
rabosa > rabosot, nina > nino o ninot, tita > tito o titot. També seguix esta norma cuixa > cuixot4, i la forma in-
diot (titot), sensecorresponent femenina.

Noms d’una sola terminació

Alguns noms invariables es poden distingir solament per l’article: el o la belga, un cantant o una cantant, però
en altres casos només poden tindre un gènere (masculí o femení): el got, la capsa, etc.
SUFIX EXEMPLES

-a asteca, guàrdia, persa, policia

-cida herbicida, infanticida
-ta acròbata, celta, pirata
-ant amant, cantant; però estudiant/a
-ent supervivent, però president/a
-aire abellaire, guixaire, rondinaire
-ble comptable, miserable
-ista/e5 artista/e, dentista/e, oficinista/e, taxista/e

-ment cobrament, desarmament, desbordament, pagament

-am, -um brancam, fullam; cabrum, ferum, pixum

d’altres cap, conserge, edil, fiscal, forense, maniquí, model, xef

Cal tindre també en compte els casos següents:

amo/mestressa, ase/somera, cabra/boc, cavall/egua, gall dindi/polla díndia, gall

heterònims (el masculí i el femení són
paraules diferents)
masculí o femení (sinònims)
ambigus
(doble gènere masculí o femení)
epicens (sense marca de gènere)
fer/polla fera, gendre/nora, home/dona, marit/muller, oncle/tia, pare/mare6,
porc/truja
malt o malta, mart o marta (mamífer), xocolate o xocolata
aglà (però una gla), boval o boual (estable de bous), antípoda (però els antípo-
des), art, aviram, crin, crisma, èmfasi, esfinx, fel, mar, sarment, serpent, vodka,
vessant; acabats en -or (en femení, arcaic o poètic): amor, ardor, candor, cla-
mor, color, desamor, deshonor, dolor, estupor, fervor, fragor, fulgor, furor, honor,
horror, humor, rigor, rubor, rumor, sabor, sopor, temor, terror, vigor
el o la víctima, rossinyol mascle, oreneta femella

2 En llatí, com en la resta de llengües indoeuropees, hi havia tres gèneres: masculí i femení per a persones i animals, segons el sexe, i neu-

tre, generalment referit a coses. Hui dia el gènere neutre ha desaparegut o és coincident amb el masculí. Segons la declinació llatina de la
qual provenen, el mots s’han distribuït en els dos gèneres actuals. Així, els de la tercera declinació, s’han repartit entre els dos gèneres: FONTE
> font (fem.); PONTE > pont (masc.). Certes paraules −sobretot les referides a éssers inanimats− que tenien un gènere en llatí ara en tenen un
altre. Perexemple: fruit, masculí, prové del neutre singular FRUCTUM, i fruita, femení, del neutre plural FRUCTA.
3 La resta,
solen ser noms masculins concrets derivats de verbs o d’altres noms: abocador, abrillantador, accelerador, actor, amplificador, es-
quiador, motor, radiador, raor (navalla), voltor.
4 Laterminació –ot pot indicar també éssers d’espècie diferent (gavina, gavinot, maduixa, maduixot). En altres casos el masculí en –ot no
prové del femení (entrecot, sacerdot). Per últim, el sufix s’usa per a representar un augmentatiu o despectiu (casalot), però també poden
designar el diminutiu, el cadell o la cria (illa, illot; llúdriga, lludrigot, etc.).
5 Elsparlars occidentals (País Valencià, part de Catalunya i la Franja de Ponent), d’acord amb la regla general del masculí, fan l’acabament
sistemàticament en -e (taxiste, oficiniste, etc.). La normativa ha acceptat recentment la terminació en –iste, general en els parlars valencians.
6 La parla de l’Horta de València ha aplicat els dos lexemes per a distingir la libèl·lula mascle de la femella: parotet i maroteta.

J.M. 23
 El gènere inherent i altres casos
La majoria dels noms referits a éssers inanimats tenen un gènere inherent, és a dir, són lèxicament masculins o
femenins i només presenten una forma de singular i una altra de plural: un clau, uns claus; una tatxa, unes tat-
xes. Però uns pocs noms es poden anomenar indistintament en masculí o femení, i aleshores són sinònims, en-
cara que l’ús de qualsevol de les formes se sol distribuir regionalment; per exemple: gep i gepa, rajol i rajola, rat
penat i rata penada.
De vegades, el femení indica una diferència semàntica respecte del masculí: cistell i cistella, ganivet i ganiveta,
plat i plata, perol i perola, en què els femenins tenen un valor augmentatiu.
Fins i tot hi ha casos en què el gènere diferent expressa una diferència més gran de significat: anell i anella, bot
i bóta, cova i cove, crit i crida, full i fulla, regle i regla, pas i passa, quadro o quadre i quadra, temple i templa.

Homòfons amb gènere i significat diferent

Hi ha paraules homòfones (és a dir, que sonen igual), amb significats diferents segons el gènere.

PARAULA MASCULÍ FEMENÍ

albor peix blancor

canal via d’aigua: El Canal de la Mànega… conducte: La canal està obstruïda.
capital diners ciutat important
clau per a clavar, dent canina per a obrir
clímax moment culminant figura retòrica, etapa final
còlera malaltia ràbia, enuig
coma quadre clínic molt greu signe de puntuació
cremallera ferrocarril els altres sentits
delta d’un riu lletra de l’alfabet grec
deu numeral font, doll
editorial article de fons no signat empresa editora
fantasma aparició d’un mort persona que simula una aparició
fi objectiu, propòsit acabament
levita persona peça de vestir
llum aparell per a fer llum claror, electricitat
ordre contrari de desordre manament
paleta obrer de vila pala menuda
part acte de parir porció d’una cosa
planeta astre destí: Ser humiliat era la seua planeta.
pols batec, templa massa de partícules
post lloc ocupat per les tropes fusta
pudor vergonya mala olor
salut salutació bon estat de l’organisme
son dormida, manera de dormir ganes de dormir
talent aptitud, moneda gana
terra sòl els altres sentits
u numeral vocal
vall excavació, rasa depressió entre muntanyes

24
J.M.
 1
Divergències de gènere amb el castellà
Hi ha molts substantius que tenen un gènere distint del que presenten en castellà.

SINGULARS PLURALS

afront (cast. ‘afrenta’), avantatge, bacteri, batent (d’una porta), càrcer afores, antípodes (estar als an-
(presó), cataplasma, cep, colom, compte, contrallum, corrent (elèctric, típodes), espinacs, llegums, na-
d’aigua), costum, deute, dia (pl. els dies), dot, dubte, enzim, escafandre, rius, pantalons, sostenidors,
escaire, espinacs, esquirol, estratagema, estruç, faig (arbre), forest (cast. pesos (cast. ‘pesas’)
són ‘floresta’), interviu, lleixiu, llum (‘làmpada’, Han donat llum verd al pro-
masculin jecte), marge, orde, pany (cast. ‘cerradura’), pebre, pendent, penitenciari,
s picaporta, regle (≠ regla), ret (xarxa per als cabells), senyal, somrís, som-
riure, sotsobre, tèrmit, titella, torticoli, vessant7; parts del cos: canell, cap,
engonal, front, genoll, maluc, nas, palmell, panxell, queix, queixal, solitari
(paràsit intestinal)
acne, alba, allau, anàlisi (i psicoanàlisi), àncora, andana (cast. ‘andén’), alicates, arracades, hematies, in-
apòcope, apòfisi, apoteosi, arma, aroma, asma (afecció respiratòria), cisives, noces, pólvores, postres,
bossa, cel·lofana, cercavila, crep, desfilada, destrossa, disfressa, dita, em- profiteroles, tallarines, tovalles (i
para, empenya, escalopa, espelma, esperma, espremedora, estrada, es- estovalles), xinxes, xurriaques
trena, fita, flaire, fogonada, fresca (prendre la fresca), gènesi, guinyada, (cast. ‘zurriago’, ‘azote’)
hematia, hemorroide, icona, imperdible (agulla), índole, letargia, lleva-
neu, llinda, magneto, magnòlia (arbre i flor), maire (peix, la llúcera), man-
dala, mampara, mantegada, marató (cursa), merenga, maça, mitena
són (guant), molla (ressort), orenga, potinga (medicament, afait), reguera,
femenin resta, sida, síncope, serradura, síndrome, teulada, tomaca; animals: au,
s mona (simi), rabosa (i guineu o guilla, cast. ‘zorro’), tonyina; fruita i ver-
dura: tomaca, figa, etc. Parts i òrgans del cos: cuixa, dent, entrecella, oïda,
melsa, parpella; eines, electrodomèstics: arada, ventadora, botija, gerra,
aspiradora, escorredora, espremedora, serradora (cast. ‘aserradero’), su-
crera (‘azucarero’), torradora; acabats en -or: agror, albor, amargor, bonior,
coentor, cremor, dolçor, esplendor, resplendor, roentor, rojor, rubor, tebior,
torpor, verdor; però són en masculí: dolor, enyor, furor, error, raor (navalla),
rosegador, rumor, temor

Substantius que admeten tots dos gèneres i que mantenen una forma única
En el cas de paraules de gènere ambigu (amor, art, èmfasi, mar) la forma femenina s’ha usat sobretot en el llen-
guatge literari, però el masculí és el més comú en la llengua actual. De vegades, però, l’ús del masculí o del fe-
mení és contextual, així, diem la superfície del mar, però fer-se a la mar, hi ha mala mar o mar grossa.
Similarment, diem el seté art, l’art grec, l’art romànic; però les belles arts, tindre males arts.

L’ús igualitari de la llengua

Quan parlem o escrivim hem de procurar que l’estil de llengua no perpetue discriminacions de cap tipus. Així, és
millor parlar de la humanitat o de l’ésser humà que no de l’home, ja que la paraula masculina no representa el
conjunt de l’espècie humana. Però algunes solucions com ara la repetició de paraules en els dos gèneres (els
professors i les professores) o la utilització de barres (els/les professors/res), fan un llenguatge artificiós, difícil de
llegir i que provoca l’ambigüitat del missatge. Per això, cal tindre en compte les recomanacions següents:
– Cal fer, sempre que espuga, la forma femenina, per exemple, biòloga i no *la biòleg.
– Pel que fa a la possibilitat de formar femenins amb –a o amb –essa, és preferible triar la forma en –a (millor
advocada o poeta que advocadessa o poetessa) i reservar els acabats en –essa per a referir-nos a títols nobi-
liaris (comtessa, duquessa) i a càrrecs consolidats en la tradició oral i escrita (jutgessa, metgessa).

7 Amb el significat de ‘declivitat’ o ‘aiguavés’ la paraula vessant pot ser masculina o femenina; però és solament masculí quan té el signifi-
cat figurat de ‘faceta’.

J.M. 25
 – Els acabats en –ant, –ent i –al són generalment invariables (un o una amant, un o una supervivent, el o la fis-
cal), però en certs casos la normativa admet el femení en –a (comercianta, catedràtica, generala) encara que, a
vegades, amb un matís semàntic.
– També podem usar genèrics per a referir-nos a determinats col·lectius; així, és millor usar el cos humà, l’elec-
torat, la direcció, les persones adultes a el cos de l’home, els electors, el director, els adults.

El gènere dels càrrecs, professions i oficis

Cal tindre en compte que no tots els diccionaris recullen totes les formes ni tampoc hi ha coincidència plena en
la forma del femení de càrrecs, títols o professions. Per tant, la llista següent recull les aportacions fetes per la
lexicografia o també pels llibres d’estil de la premsa i la televisió.
– Tenen forma masculina i femenina: acadèmica, acompanyanta, adjudicatària, adjunta, agregada, agrònoma,
ajudanta, ambaixadora (o ambaixadriu), aparelladora, aprenenta, àrbitra, arquitecta, assistenta, astrònoma,
banquera, bidella, bombera, botànica, cambrera, capatassa, capitana, caporala, cartera, catedràtica, cirur-
giana, comedianta, comercianta, comissària, crítica, curandera, degana, deixebla, delegada, dependenta, de-
tectiva, doctoranda, dramaturga, empresària, enginyera, educanda, esbirra, estudianta, examinanda,
facultativa, fematera, filòsofa, fotògrafa, funàmbula, fustera, geneta, gestora, guardiana, infanta, intendenta,
jurisconsulta, lexicògrafa, lletrada, magistrada, manicura, manyana, marmitona, missatgera, mossa, música,
notària, oficiala, padrina (i no *madrina), pallassa, pedagoga, pedicura, perita (o pèrita), priora, rectora, re-
gidora, sergenta, síndica, sortílega, tècnica, tinenta (d’alcaldia), torera, uixera, veterinària, viatjanta, vicerec-
tora, xèrifa, xofera (o xòfera).
– Acaben en –essa: abadessa, advocadessa (o advocada), alcaldessa, almirallessa, apostolessa, baronessa, bis-
bessa, bonzessa, canongessa, cavalleressa, clavariessa, comtessa, confraressa, consolessa, deessa (o dea), dia-
blessa, diaconessa, doctoressa (o doctora), druïdessa, duquessa, fraressa, hostessa, joglaressa, jutgessa,
metgessa, mestressa (o ama), poetessa (o poeta), prioressa (o priora), profetessa (o profeta), rectoressa (o
rectora),sacerdotessa, sastressa, vampiressa.
– Tenen una sola forma per al masculí i el femení: agent, agutzil, alferes, auxiliar, cap, comptable, conferenciant,
conserge, cònsol, delineant, donant, edil, fabricant, fiscal, gerent, grum, guarda, intèrpret, líder, maniquí,
model, pilot (i copilot), representant, sol·licitant, suplent, vigilant, vocal, xef.
Vegeu, per a ampliar esta qüestió, l’apartat de Llenguatge no sexista de la Unitat 8.

El nombre del substantiu

El nombre és el procés flexiu pel qual la desinència que té un mot adopta una forma que denota que es tracta
d’un sol referent (singular) o més d’un (plural).

Regles de formació del plural en els noms:

PLURAL CARACTERÍSTICA EXEMPLES

acabades en e, i, o, u àtones, llibres, apotecaris, cossis, ritus; àrabs, cànters, cors, exàmens, gats,
consonant o diftong decreixent pals, ponts, talps; bocois, bous, reis, ous, peus

certs noms acabats en so [s] àntraxs, apèndixs, clímaxs, còdexs, duxs, esfinxs, faxs, haixixs, hèlixs,
amb grafia x o ç índexs, linxs, matxs, tèlexs, calçs, falçs

+s paraules d’origen no llatí aca- sofàs, cafés, clixés, patés, ximpanzés, bisturís, sahrauís, platós, ron-
(regla general) bades en vocal tònica dós, bambús, cautxús, tabús

manlleus pàrquings, flashbacks, creps, currículums, espaguetis

nom de lletres, notes musicals i les es, les is, les des, les pes; els fas, els mis, els res; els sís, els nos, els
partícules gramaticals perquès, els peròs

26
J.M.
 1
PLURAL CARACTERÍSTICA EXEMPLES

reapareix la n etimològica llati- capitans, mans; frens, terraplens; robins, dofins, romanins, sagins; can-
na elidida en la parla çons, taurons; dejuns; però iglús, hindús
vocal tònica
+ (n)s àrguens o argues, àsens o ases, còvens o coves, fréixens o freixes, hò-
segons quins parlars reapareix
mens o homes, jóvens o joves, màrgens o marges, òrfens o orfes, òr-
o no la n etimològica8
guens o orgues, térmens o termes, ràvens o raves, vèrgens o verges
acabats en vocal + s (molts du- abusos, casos, mesos, pesos, pisos, nusos; però accessos, arrossos, gos-
+ os pliquen la s) sos, interessos, trossos; però impresos
acabats en –ç, –ix, –x, –tx braços, lluços, feixos, fluxos, despatxos, peixos
tenen doble forma de plural els boscs o boscos, texts o textos; mareigs o marejos, desigs o desitjos; però
+s
monosíl·labs o aguts acabats solament tenen una forma de plural: hosts, posts, faigs, raigs, trepigs,
+ (t)jos
en –sc,–st,–xt, –ig9 estoigs, puigs i rebuigs
en mots generalment feme-
canvi de aigua, aigües; biga, bigues; oca, oques; pasqua, pasqües; plaça, places;
nins, però també alguns mas-
–aper –es pluja, pluges; veïna, veïnes; corretja, corretges; oficinista/e, oficinistes
culins
dies de la setmana de dilluns a divendres; però dissabtes i diumenges
bis, ens, fons, plus, plebs, pols, pus, temps, tos, urbs, gauss, gneis;
algunes paraules
absis, atles, bíceps, càries, fòrceps, glotis, llapis, pelvis, termos
són compostos acabats en –s comptagotes, esclata-sangs, llavaplats (però un rentavaixella)
invariable
s cactus, fetus, focus, globus, lapsus, òmnibus, porus, tipus, virus;
llatinismes en –us
però ritu/ritus
la paraula hertz

Els noms defectius

Hi ha noms defectius respecte al singular (PLURALIA TANTUM) que només tenen plural (postres, tovalles, golfes), i
defectius respecte al plural (SINGULARIA TANTUM), que només tenen singular (gelosia, rodalia). Un nom pot ser de-
fectiu solament en certs usos o accepcions. Així, diem les tisores, però fer la tisora; cobrar els interessos, però
tindre interés per la poesia; això són imaginacions teues, però tindre poca imaginació; la Pasqua, però Bones Pas-
qües. En valencià, hi ha un bon grapat de noms, locucions i expressions que discrepen del castellà, el qual s’ha
decantat, per regla general, pels plurals.

Són en singular en valencià

Salutacions: bon dia, bona nit, bon Nadal, bona hora (A bona hora arribes!).
Dates i festes: el Nadal, la Pasqua (però Bones Pasqües, Tots Sants).
El menjar, productes agrícoles, etc.: el companatge, la ceba (un quilo de ceba), la verdura i la fruita (la fruita està
cara, la fruita seca és saludable, suc de fruita, sopa de verdura, m’agrada la verdura, crema de carabassó, gelat
de maduixa), la saladura (el salaó, cast. ‘salazones’), la carn (carn sense os, carn i embotit, en cast. ‘carnes y em-
butidos’, el peix i el marisc (sopa de marisc), el dolç (cast. ‘los dulces’), la carabassa (donar carabassa), la mel, la
llet, el blat, el beure, la beguda (ells pagaran el beure/la beguda), el vi (el restaurant té un vi molt bo).
Noms propis: Miracle (cast. ‘Milagros’), Marededéu del Remei (cast. ‘Virgen de los Remedios’), Blancaneu, Pilat,
l’Escola Pia, l’Escriptura (la Sagrada Escriptura); la Cadena Penina.
Elements del nostre entorn: l’aire (tirar per l’aire), l’aigua (un riu d’aigua clara), la brisa, el cel (el regne del cel), el
gel (cast. ‘los hielos’), la pluja, la neu (Any de neu, any de Déu, cast. ‘Año de nieves, año de bienes’), la terra
(vendre’s la terra), l’arena (una platja d’arena fina), la cendra (remoure la cendra, cendra radioactiva), la rodalia
(trens de rodalia), el fum (de les fàbriques).
8 Les formes de plural amb n (hòmens, térmens) s’usen en valencià, en els parlars occidentals de Catalunya i a les Balears. La n etimològica

també apareix en paraules de la mateixa família: homenet, jovenalla, orfenat, organista, ravenera.
9 Elsplurals tradicionals en –stssón vius a les Balears i a part del País Valencià.

J.M. 27
 El cos humà: el bigot (portar un bon bigot), el fetge (traure el fetge per la boca), el muscle (portar al muscle), el
nas (ficar el nas), el puny (dir mentides com el puny), el queixal (tindre mal de queixal), l’esquena (tindre bona
esquena), l’oïda (arribar a l’oïda d’algú), l’orella (parar orella), l’os (estar fins al moll de l’os), la cama (tindre
bona cama), la mà (posar-se mà a l’obra), la vista (una habitació amb vista).
Objectes diversos i altres casos: la caixa del canvi, el calçapeu, el parafang, el portaequipatge, l’escala (escala me-
cànica), la llevaneu, el marcapàs, el parabrisa, el paracaiguda, el paraigua, el portaploma, un rentavaixella (però
el llavaplats), tallafoc, un trencaglaç (o trencagel), la desgràcia (la desgracia no ve mai sola), la gelosia, la gent,
l’infern (baixar a l’infern), un gratacel, guardabosc, el somni (ho he vist en un somni), el capital (evasió de capi-
tal), la pau (fer la pau), la sigla, el gas (una fuita de gas tòxic), la cura (unitat de cura intensiva).
Locucions: a l’efecte de, a tort i a dret, a tota hora (o a tothora), amb escreix, de tota manera, estar a la vora
d’algun lloc, en dejú (cast. ‘en ayunas’), d’amagat (cast. ‘a escondidas’), la gana de menjar, preparar l’alforja,
sense cap (mena de) dubte (cast. ‘sin lugar a dudas’), amb escreix (cast. ‘con creces’), tindre do de comanda-
ment, d’alta volada (cast. ‘de altos vuelos’), viure de renda.
Frases fetes: alçar fals testimoni, cantar com un àngel, establir un precedent, llevar l’àncora, me la pagarà, par-
lar a la clara, parlar a l’esquena d’un altre, tirar per terra,veure en somni (cast. ‘en sueños’).
Altres expressions: cavall de cursa (cast. ‘caballo de carreras’).

Són en plural en valencià

Elvestit: els pantalons10, els sostenidors, les bermudes, els calçotets, les ulleres.
Objectes i eines: les arres(aixovar), les tovalles, els alicates, les balances (però la balança comercial), les graelles
(cast. ‘la parrilla’), les pinces, les setrilleres, les tenalles, les tisores, les xurriaques (cast. ‘azote’, ‘tralla’).
Algunes paraules: les acaballes (estar a les acaballes), els afores, les agranadures, les amoretes, les beceroles, els
cabells, les darreres voluntats, els diners, els escacs, les escombraries, les escorrialles, les farinetes (cast. ‘papi-
lla’), els funerals, les golfes, els llimbs (estar als llimbs), les noces, les postres, els queviures, els romanços, les ta-
llarines, les vespres, els voltants.
Certes expressions: anar camps a través, anar a palpes, capell d’ales amples, costar molts treballs, donar proves
d’alguna cosa, edició prínceps, escalfar cadires, estar a les escoltes (cast. ‘estar a la escucha’), estar dempeus/en
peus, estar curat d’espants, fer aigües (la barca fa aigües), gelar-se/glaçar-se les sangs, tindre les sangs calentes,
les muntanyes russes, no llevar els ulls de damunt, perdre els sentits, rares vegades, ser papers mullats, tindre
aires de suficiència, traure comptes, tocar a morts, untar les mans a algú.

Plural de paraules formades amb dos elements

En la formació del plural de les paraules compostes es poden presentar els casos següents:
a) Noms que s’escriuen units en una sola paraula o separats amb guionet:
– S’aplica la regla general de formació del plural i es flexiona el segon element: altaveus, caganius, filferros,
guardaboscos, paraigües, mà-llargs, poca-soltes.
– Si el segon element ja està en plural el compost resta invariable (la marca la du el determinant): el comp-
tagotes, els comptagotes; un esclata-sangs, uns esclata-sangs; el para-xocs, els para-xocs; un portaavions,
dos portaavions.
b) Els que s’escriuen separats i sense guionet (compostos sintagmàtics):
– “nom + nom”: en general, fa el plural el primer dels dos elements: acords marc, bruses taronja, cafès tea-
tre, ciutats dormitori, cotxes bomba, camions cisterna, decrets llei, escoles bressol, festes sorpresa, parau-
les clau, pisos pilot, temes clau, vagons restaurant, vaixells fantasma, xiquets prodigi11.
– “nom + adjectiu” o “adjectiu + nom”: en general, els dos elements van amb marca de plural: alcaldesses
presidentes, baixos relleus, caces bombarders, guàrdies urbans, hores punta, novel·lesroses, policies urbans.

10 S’usa, generalment, en plural: M’he comprat uns pantalons blaus; però també s’accepta en singular (el pantaló).
11 Recentment la normativa ha acceptat la possibilitat de flexionar els dos elements: paraules claus, vestits roses, etc.

28
J.M.
 1
Alguns adjectius i substantius acaben en consonant i no en vocal e, ni en singular ni en masculí plural:
CORRECTE INCORRECTE CORRECTE INCORRECTE

absurd, absurds *absurde, *absurdes reflex, reflexos *reflexe, *reflexes

immund, immunds *immunde, *immundes convex, convexos *convexe,*convexes
complex, complexos *complexe, *complexes text, textos o texts *texte, *textes
flux, fluxos *fluxe, *fluxes context, contextos *contexte, *contextes
fix, fixos *fixe, *fixes pretext, pretextos *pretexte, *pretextes

El gènere de l’adjectiu
L’adjectiu no té flexió pròpia, sinó que la pren del substantiu a què acompanya; per tant, les regles de formació
del femení en l’adjectiu són les mateixes que les del substantiu. La major part dels adjectius qualificatius són va-
riables, amb una forma per al masculí i una altra per al femení (adjectius de dos terminacions), però també n’hi
ha d’una sola terminació, com espot veure en el quadre que hi ha a continuació:
REGLA EXEMPLES

acabats en consonant + a fosc/fosca, descalç/descalça, bord/borda, fred/freda, pròdig/pròdiga, sol/sola, prim/prima,

(regla general) ferm/ferma, dens/densa, trist/trista, mixt/mixta, complex/complexa, fluix/fluixa
–e esquerre/esquerra, vague/vaga
canvi de la vocal per a
–o fondo/fonda, minso/minsa
en vocal àtona
–i aeri/aèria
+a
–u vacu/vàc
ua
en vocal tònica + na comú/comuna, redó/redona, roí/roïna, seré/serena

Cal tindre en compte que:

– Tenen masculí i femení: agrest, agresta; calent, calenta; cortés, cortesa; covard, covarda; dolç, dolça; fort,
forta; imparell (i parell), imparella (i parella); inert, inerta; limítrof, limítrofa; valent, valenta.
– També tenen flexió de gènere els adjectius següents referits als colors: blau, blava; gris, grisa i verd, verda.
– Els femenins de nu i de cru són nua i crua, respectivament.

També cal tindre present que quan s’aplica la regla general de formació del femení hi poden haver canvis or-
togràfics:
CANVI ORTOGRÀFIC EXEMPLES

–t /–da buit/buida, tripartit/tripartida, però trist/trista

–c /–ga cec/cega, groc/groga, però poc/poca
–c /–qua inic/iniqua, oblic/obliqua, ventríloc/ventríloqua
–s /–ssa gros/grossa, espés/espessa, ros/rossa, però francés/francesa
–ig /–ja/–tja boig/boja, roig/roja, lleig/lletja, mig/mitja
–u /–va blau/blava, esportiu/esportiva, jueu/jueva, tou/tova, natiu/nativa12
–eu /–ea atea, europea, hebrea, rea
–l /–l·l nul/nul·la
–leg /–loga anàleg/anàloga; però sacríleg/sacrílega, sortíleg/sortílega

12 El mot natiu fa el femení nativa, però el sinònim nadiu manté la u: nadiua.

J.M. 29
 Els adjectius invariables amb una sola terminació
Hi ha adjectius invariables que només tenen una terminació en singular, tant per al masculí com per al femení,
tal com es pot veure al quadre següent:

MASCULÍ EN EXEMPLES

feble, ferotge
–e, –aàtones
belga, celta, persa, nòmada, semita
–aire, –ànime algepsaire, equànime, unànime; però magnànima
–oide, –forme antropoide, ovoide, deforme, fibriforme, filiforme
–al, –el,–il amical, fidel, rebel (però paral·lela),àgil, dèbil (però bibliòfila)
una sola
terminació –ícola, –latra agrícola, arborícola, terrícola, egòlatra, idòlatra, zoòlatra
–ant, –ent amargant, però comboianta, atenta i cruenta
–ar, –or balear, similar (però clara, rara), bicolor (però incolora)
diftong –au, –eu suau, breu, lleu
d’altres àrab, llepafils, miop, sublim, víking
una (o dos terminacions en singular) i bactericida, bactericides; herbicida, herbicides
una en plural en –ista/e, –cida nacionalista/e, nacionalistes; ritualista/e, ritualistes
una en singular (–ç) i dos en plural audaç, audaços, audaces; feliç, feliços, felices; atroç, atroços, atroces

Tenen, d’acord amb la normativa, una sola terminació els adjectius bullent i decent.

El nombre de l’adjectiu
L’adjectiu té les mateixes normes generals del substantiu, però cal tindre en compte els adjectius que tenen
flexió completa i els que són d’una sola terminació en masculí:

TERMINACIÓ AFIGEN SINGULAR PLURAL

consonant +s prim prima prims primes

grisó grisosa grisosos grisoses
vocal tònica + s
+ os s postiss postiss postiss
postí a os es
s
variables vocal tònica + x annex annexa annexos annexes
vocal tònica (reapareix la bla blana blans blanes
+ ns
n subjacent) red redon redon redone
ó a s s
–i +s corni còrnia cornis còrnies
–e àtona +s pobre pobra pobres
–ç + os / es capaç capaços capaces
consonant gran grans
–able amable amables
–al igual iguals

invariables –el +s cruel cruels

–il infantil infantils
–ant amargant amargants
–ent prudent prudents

30
J.M.
 1
Fixeu-vos en la flexió de certs adjectius acabats en hiat o diftong creixent en femení singular i plural.

conspicu conspícua conspicus conspícues

innocu innòcua innocus innòcues
perspicu perspícua perspicus perspícues
amb hiat promisc promíscu promisc promíscu
u quiti a quítia us quitis es quíties
vacu vàcua vacus vàcues
ambigu ambigua ambigus ambigües
contigu contigua contigus contigües
inic iniqua inics iniqües
amb diftong
oblic obliqua oblics obliqües
creixent
propin propinqu propinc propinqü
c a s es
ubic ubiqua ubics ubiqües
ventríloc ventríloqua ventrílocs ventríloqües

Col·locació de l’adjectiu respecte del nom

Hi ha llengües, com ara l’anglés, en què els adjectius es col·loquen invariablement davant del substantiu (big city,
video recorder). En valencià l’adjectiu sol anar darrere del nom i, en circumstàncies en què l’adjectiu també pot
anar davant del nom, és preferible posar-lo darrere, fins i tot més sovint que en castellà13. Així, és preferible dir la
pregunta següent o la qüestió esmentada a la següent pregunta o l’esmentada qüestió. Però, amb tot, hi ha
casos en què l’adjectiu sol anteposar-se al nom (en general, la interpretació que reben és distinta segons ocu-
pen una posició o una altra):

COL·LOCACIÓ DE L’ADJECTIU EXEMPLES

quan el nom du un o més adjectius darrere que

els moderns procediments pedagògics, els escassos cabells blancs
qualifiquen o matisen el nom
l’adjectiu present (fa de demostratiu) les presents circumstàncies, el present document

l’adjectiu de cortesia benvolgut amic, distingit senyor, amable lector

un alt directiu ≠ un directiu alt

un gran home ≠ un home gran
certs qualificatius (alt, gran, pobre, simple) prenen
un pobre home ≠ un home pobre
un significat diferent segons la posició que ocupen
la pròxima estació ≠ una estació pròxima una
i a quin substantiu qualifiquen
simple pregunta ≠ una pregunta simple el lliure
mercat ≠ el mercat lliure

d’altres que han canviat de significat amb l’ús un determinat cas (esmentat) ≠ un cas determinat (concret, delimitat)

els que habitualment ja solen anar-hi davant un mal treballador, el primer pis

Concordança del nom i de l’adjectiu

L’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom que determina tant si va darrere, cas més habitual, com si
va anteposat: llibre nou, pintura fresca, grans magatzems, sabates velles, però hi ha certs casos en què se solen
produir dubtes i vacil·lacions per causa de factors morfosintàctics, semàntics o pragmàtics.
– Quan un adjectiu afecta dos o més noms en singular i amb el mateix gènere, l’adjectiu ha d’anar en plural i

13 La col·locació de l’adjectiu respecte del nom substantiu és un tema de debat. Pel que sembla, en castellà (i també en la nostra llengua)
s’ha usat molt l’adjectiu anteposat en la literatura: En un panal de rica miel…, Volveran las oscuras golondrinas…). Però, fins i tot en cas-
tellà, els clàssics demostren que els epítets en la literatura poden ser mesurats i no abusius: Él era un clérigo cerbatana, largo sólo en el talle,
una cabeza pequeña, pelo bermejo (Quevedo). En valencià, es poden fer servir altres alternatives al qualificatiu anteposat. Per exemple, l’o-
ració Era la filla d’un ric llaurador, és poc genuïna i fóra recomanable posar l’adjectiu qualificatiu darrere i, si de cas, intercalar-hi un quan-
titatiu: Erala filla d’un llaurador (molt) ric.

J.M. 31
 en el mateix gènere que els noms: Este curs estudiarem la llengua i la cultura alemanyes. (I no *Este curs es-
tudiarem la llengua i la cultura alemanya).
– Quan un adjectiu afecta dos o més noms de gènere diferent, l’adjectiu ha d’anar en plural i en masculí: Oferi-
ran un aperitiu i una pel·lícula gratuïts. (I no *Oferiran un aperitiu i una pel·lícula gratuïta).
– Per a evitar que la frase sone estranya (com l’anterior, en què el nom femení pel·lícula va seguit de l’adjectiu
masculí gratuïts) éspreferible posar el nom masculí al darrere: Oferiran una pel·lícula i un aperitiu gratuïts.
– L’adjectiu referit a substantius de gènere diferent pren la terminació masculina: uns hòmens i unes dones
nerviosos. Si diem uns hòmens i unes dones nervioses volem dir que solament les dones estan nervioses.
– Excepcionalment, l’adjectiu pot concordar amb el nom més pròxim quan són noms conceptualment afins, en-
cara que siguen de gènere diferent: Va experimentar dolor i sofrença física (o dolor i sofrença físiques).
– Hi ha casos, però, en què un nom femení concorda amb un adjectiu en masculí (cas dels adjectius de color,
per exemple, la categoria dels quals és menys precisa): La mar era d’un blau intens (si el substantiu és plural la
concordança amb l’adjectiu del color es fa en masculí singular encara que el nom estiga en plural: unes
camises (de color) taronja, uns pantalons blau marí, papers verd fosc, etc.

7
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Ningú no dubtava que era una dona 2) La tenia al seu càrrec sis ope-
. raris.
a) decenta a) capatàs
b) decentosa b) capatassa
c) decent c) capataça

3) El jurat va ser en el veredicte. 4) La era .

a) unànim a) ventrílocua, francesa
b) unànima b) ventríloqua, francessa
c) unànime c) ventríloqua, francesa

5) La pluja va estar aquell any. 6) Les amigues intervingueren en la reunió

a) magnànim amb .
b) magnànime a) pretextes absurdes
c) magnànima b) pretextos absurdes
c) pretextos absurds

7) La vaga afectà solament els trens . 8) A la fira anava acudint un

a) de la rodalia d’assistents.
b) de les rodalies a) fluxe fix
c) dels rodals b) flux fixe
c) flux fix

9) El plural de “torcamans” és . 10) Abans tocaven a les portes de les cases

a) torcamansos amb .
b) torcamans a) la picaporta
c) torcamàs b) el picaporta
c) el picaporte

32
J.M.
 1
11) Ésun director novell, solament ha realitzat 12) He oblidat el en el taxi.
uns quants . a) paraigua
a) curts metratges b) paraigües
b) curtmetratges c) para aigües
c) curtsmetratge

8
Escriviu els femenins de les paraules següents.
poltre ase llop cavall colom

gos ogre tsar oncle gendre

serf pallasso príncep marqués plebeu

comte emperador deixeble jutge hoste

9
Completeu i expliqueu la formació del femení de les paraules següents.
MASCULÍ FEMENÍ EXPLICACIÓ DE LA FORMACIÓ DELFEMENÍ

cantaire invariable
home paraula diferent
mestre mestra canvi de la vocal última per a
dansaire
jardiner
sogre
marqués
metge
amo
alcalde
gall
homicida
actor
monjo
gos

10
Escriviu els masculins de les paraules següents.
abella merla guatla alcavota bruixa

perdiu llebre vaca rabosa dida

fura àguila pediatra psiquiatra sociòloga

J.M. 33
 11
Escriviu l’article indeterminat un, una, uns, o unes.
afores rodalia postres interviu
espelma dent front espinacs
resplendor gènesi psicoanàlisi dot
regle estrena bacteri àgape
amargor anàlisi cercavila síncope
batent allau esperma pebre
escaire estratagema síndrome olor
titella dracma corrent narius
cataplasma dubtes aroma pendent
forest índole marató merenga
mandala verdor llegums imperdible

12
Escriviu el plural de les paraules següents (n’hi ha que són invariables).
fre alforja temps hèlix veí

adreça pes destrossa café platja

sofà bacallà guaraní alga dilluns

índex falç calç matx hurí

bisturí còdex pluja examen linx

13
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) El malalt ha de fer-se . 2) L’edifici sinistrat no posseïa .
a) una anàlisis clínica a) accés i eixida adequada
b) una anàlisi clínica b) accés i eixida adequat
c) un anàlisi clínic c) accés i eixida adequats

3) Va comprar unes teles . 4) En alçar-me vaig contemplar .

a) roses fúcsia a) un cel i una llum bellíssima
b) rosa fúcsia b) un cel i una llum bellíssims
c) roses fúcsies c) un cel i una llum bellíssimes

34
J.M.
 1
14
Completeu la sèrie següent amb l’adjectiu adequat.
home rude dona lloc cova immunda

paratge agrest comarca clau tatxa fixa

vestit gris camisa sòl terra ferma

xic covard xica brot planta borda

mot comú paraula xic xica autodidacta

cos inert matèria acudit idea absurda

home trist dona jersei brusa verda

nombre imparell xifra conflicte guerra iniqua

estel lluent estrela alumne alumna perspícua

deute quiti obligació hòmens dones perspícues

mot vacu frase traç línies obliqües

15
Escriviu la forma de masculí o de femení de les paraules destacades.
a) Àngel actuà de pallasso en la festa del final de curs.

Àngela actuà de en la festa de final de curs.

b) La professora ha hagut d’anar a la consulta de la foniatra.

La professora ha hagut d’anar a la consulta del .

c) El vaixell víking solcava la mar.

L’embarcació solcava la mar.

d) El reu demanàclemència.

La demanà clemència.

e) No feu cas al meu cunyat, és un comediant.

No feu cas a la meua cunyada, és una .

f) Com que no el guarien van anar a la consulta d’una curandera.

Com que no el guarien van anar a la consulta d’un .

g) Aquells orangutans s’enfilaven als arbres.

Aquell s’enfilava a l’arbre.

h) Aquell jove volia ser torero.

Aquella jove volia ser .

i) El mestre explicava la lliçó als seus pupils.

El mestre explicava la lliçó a les seues .

J.M. 35
 j) Ha vingut el perit per avaluar els danys.

Ha vingut la per avaluar els danys.

k) El sacerdot cantava un himne.

La cantava un himne.

l) El cacic del poblat anava abillat amb un tapall molt adornat.

La del poblat anava abillada amb un tapall molt adornat.

m) El padrí va comprar un regal al fillol.

La va comprar un regal al fillol.

n) Maria és una autodidacta, s’ha instruït sense capmestre.

Lluís és , s’ha instruït sense ajuda de cap mestre.

o) Va exposar uns arguments fal·laços.

Va exposar unes argumentacions .

p) En aquella època les serves estaven al càrrec del seu amo.

En aquella època els estaven a càrrec del seu amo.

q) La demanda s’ha de presentar al síndic de greuges.

La demanda s’ha de presentar a la de greuges.

r) L’informe està farcit d’idees ambigües.

L’informe està farcit de conceptes .

16
Assenyaleu l’expressió més adequada per a cada parella.

1) a) Compta amb el degut respecte b) Compta amb el respecte degut

2) a) Escriu la fórmula dels següents compostos b) Escriu la fórmula dels compostos següents

3) a) Li ha donat el corresponent rebut b) Li ha donat el rebut corresponent

4) a) Un cras error b) Un error cras

5) a) Un ric home b) Un home ric

6) a) Distingida senyora, li escric… b) Senyora distingida, li escric…

7) a) La present setmana té dos festes b) La setmana present té dos festes

8) a) Una pesada faena b) Una faena pesada

36
J.M.
 1
ortografia

Sons i grafies
El so és l’emissió fònica que produïm quan parlem. La grafia (o lletra) és la representació escrita d’un so de la
llengua. Així, per exemple, el mot casa està format per la seqüència de tres sons, que corresponen a les tres uni-
tats ideals que s’anomenen fonemes /k/, /a/ i /z/: casa /kaza/. L’escriptura, representació gràfica de la llengua,
utilitza un conjunt de símbols gràfics –grafies o lletres– conegut com a alfabet o abecedari.

La grafia dels sons i el valor fònic de les lletres

No sempre les grafies que componen l’alfabet i els sons de la llengua escorresponen biunívocament; així, el so
[t] es representa amb la grafia t; tanmateix també sona [t] la d a final de paraula, per exemple en fred o en verd.
De vegades, també, una sola grafia correspon a dos sons diferents; així, la g en gat té un so diferent de la g en
gel, o la c en casa sona diferent de la de cel. Així mateix, sol passar que un mateix so es representa amb grafies
diferents: massa, maça, i fins i tot hi ha el cas de la h, que no representa cap so, sinó que perviu per raons eti-
mològiques. Amb l’Alfabet Fonètic Internacional (AFI), corregit i adaptat a les particularitats del valencià, podem
representar cada so de la llengua: metge [mé d e], exacte [egz á kte].
Els símbols de l’alfabet fonètic internacional que corresponen a les grafies de la llengua es troben en el quadre
següent. En els exemples hi ha marcades en negreta les lletres representades per cada signe fonètic.

SIGNE EXEMPLES SIGNE EXEMPLES

a arc, mà, paret, pinya v vinya, avorrir, afganés

e era, pedra, aniré l laca, pala, pèl, til·la

ε ert, mel, Novetlè ʎ llop, calleu, camell

i igual, himne, pi, coïa, traduírem m mare, poma, fum

o obsequi, poma, cartó I1 èmfasi, triomf

ɔ or, arròs, moure, bo n niu, canó, examen

u urpa, dur, comú ŋ ganga, fang, tinc

j iode, boia, mai, Nova York Jl nyap, canya, bony

w quan, cauen, coure, anireu d jardí, ajut, general, metge, platja

b bota, tombar tʃ xic, panxa, cotxe, capritx, Càlig, maig

β cabra, obri Caixmir

d dit, sonda ʃ Xàtiva, bruixa, ix

ð cada, udol z rosa, endinsar, zoo, pinzell, brunz

g gat, guerra s set, passar, cas, ceba, cinc, braç

γ amagar, vaguetat ts tsar, potser

p pou, tapar, cap, dissabte, àrab d dotzena, pizza

t tina, pota, mut, perd z pare, martell, clar

k casa, vaca, quilo, pasqües, sang ɾ rata, enriquir, arrova

f febrer, màrfega, serf r

J.M. 37
 El vocalisme
Cal parar atenció a certes paraules, algunes de les quals discrepen del castellà per raó de la vocal.

Porten a
afusellar, ambaixada, anglés, apotecari, arravatar, arrebossar, arrissar, atorgar, avaluar (però devaluar), avan-
tatge, avantatjar, afait, afaitar, assassí, assassinar, avaria, barbaresc, bombar, boxador, canaló, comanador, da-
vall, davant, davantal, farratge, hostaleria, latrina, llanterna, majorana, malenconia, maragda (o esmaragda),
penyal, picaporta, rancor, rocafort (formatge), rova (o arrova), sagí, sanefa, sarbatana, titella, tríada, xinxa; els
derivats de quaranta i cinquanta: quarantena, cinquantenari; empenya, escaparata, pesta (epidèmia,
pudor), posa (cast. ‘pose’); els acabats en -ícia: blandícia, brutícia, bullícia, durícia, franquícia, immundícia, pla-
nícia, presbícia; i els noms propis: Àgata, Agnés, Pentecosta, Anglaterra, Laterà, Sardenya.

Cal tindre en compte que, a diferència del castellà, no comencen per a les paraules següents: bedoll (cast. ‘abe-
dul’), bigarrar, bombat, condicionar (aire condicionat), cuirassat, drassana, postil·la, raval, safrà, séquia, sèver,
sofre, talaia, torxa, ventar, ventejar, vespa, xacra, xicoira.
També és incorrecte afegir una a de suport a l’inici de mot: *anou14, *amoto, *arràdio i *avespa en lloc de les
correctes nou, moto, ràdio i vespa.

Porten e
albercoc, alcàsser, almogàver, ametista, assemblea, atles, atzabeja, buguenvíl·lia, cànem, crisàlide, disfressa,
eben, empara, emparar-se, escàlem, estella, ermini, efeminat, espàrrec, esparreguera, espitllera, esternut,
gelea, genísser, javelina, llatzeret (cast. ‘lazareto’), malenconia, mestria, monestir, nacre, orfe, orfenat, orgue,
orguener (constructor, però organista, músic), paller (≠ pallar ‘cobrir de palla’), parpella, polseguera, ràfega,
regle, resplendor, revenja, sergent, setí, setinar, tàlem, tàvec, templer, terrina, treball, vernís; aresta, bate-
dora, batre, bescuit, canceller, cancelleria, capella, casella, claredat, costella, escudella, enginy, enginyer, es-
perit (però espiritisme i espiritista), ferm, gegant, genet, honestedat, iridescent, llest, maresme, martell,
meravella, merla, mestral, nesprer, parent, presó, príncep, punxegut, santedat, seguretat, sèver (cast. ‘acíbar’),
tenebra, vescomte, i derivats.
Topònims i antropònims: Benet, Caterina, Cebrià, Domènec, Empar (Desemparats), Francesc, Llàtzer, Esteve;
Eivissa, Grenadines (arxipèlag), el Piemont, SerraLeone, Tobies, Xúquer.
També van amb e algunes que en castellà porten diftong ie: bé, benestar, dependent (que depén, cast. ‘de-
pendiente’), depenent (gerundi de dependre, cast. ‘dependiendo’), destre, cérvol, encens, febre, ferro, herba,
infern, llebre, llenç, manifest, mel, mentre o mentres, mentrestant, tenebra, desembre, novembre, i derivats.
Algunes paraules que en castellà són amb o: bisbe, bonze, centaure, ceptre, congre, copte, crisàlide, eruga,
esperó, folre, freixe, fulcre, íncube, inepte, limbe, luxe, macabre, magne, mite, mode, monstre, motle (mot-
lle o motllo), ogre, rostre, sacre, saure (i dinosaure), signe, sisme, sistre, súcube, torpede; els adjectius: rude,
culte, ímprobe, rèprobe, sinistre; els noms propis: Erasme, Isidre, Leandre, Plaute, Ptolemeu; Ebre, Egipte;
Excepte: Calixt i Sixt; els compostos de -litre i -metre: decilitre, centilitre; higròmetre, termòmetre; els acabats
en -pode (peu): artròpode, cefalòpode, pseudòpode, trípode; els acabats en -cle: article, cercle, cicle, cor-
puscle, crepuscle, diverticle, fascicle, grupuscle, habitacle, hivernacle, mascle, miracle, obstacle, opuscle, ora-
cle, tentacle, testicle, tubercle (o tubèrcul), vehicle, ventricle, vernacle, versicle (excepte bàcul, majúscul,
múscul, ridícul). Els acabats en -cte: delicte, insurrecte, infecte, intacte, intel·lecte; en -gle: angle (i acutan- gle,
rectangle…), cingle, mangle, regle, rengle, rogle, segle (cent anys), sègle (sègol, cereal); però coàgul.

14 La paraula nou, que prové de NUX, NUCIS, no porta a en l’ètim llatí ni en cap altra llengua: nuez (castellà), nut (anglés), noce (italià); noix

(francés), noz (portugués), nuss (alemany). La a espúria correspon a l’article femení (la nou), que s’ha afegit erròniament al le-
xema*l’anou. Tanmateix, el Diccionari ortogràfic de l’AVL la dóna per bona.

38
J.M.
 1
Fixeu-vos en les remarques següents:
– Són diferents les paraules basa (trumfo, atot) i base; delicte (falta) i delit (plaer); emprar (utilitzar) i amprar
(manllevar); espècia (condiment) i espècie (classe, mena); regle (per a traçar línies) i regla (norma); regna
(brida del cavall) i regne (cast. ‘reino’); ruda (planta herbàcia) i rude (bast, groller); templa (pols, cast. ‘sien’) i
temple (edifici, església); tràfec (cast. ‘trasiego’) i tràfic (cast. ‘tráfico’).
– S’escriuen amb e final els adjectius equànime i pusil·lànime; però acaben en consonant ínfim, magnànim,su-
blim, inert i mixt.
– També acaben en e el mot arxipreste (i no *arxiprest), i trípode (i no *trípod).
– No porten e darrere del prefix -ben els mots benvolença i malvolença.
– S’escriuen amb e els mots coneixement i naixement (derivats de conéixer i de nàixer).
– Poden ser amb a o e indistintament certs verbs i noms: arrancar o arrencar, baina o beina, canyar o canyer,
enza o enze, esgarrar o esguerrar, faena o feina, haure o heure, jaure o jeure, llançar o llençar, nadar o nedar,
nàixer o néixer, pedregar o pedreguer, rapsode o rapsoda, sutja o sutge, traure o treure, xarrar o xerrar.

Porten i
acordió, ambigüitat, advertiment, antiguitat, arriar, bidell, campió, campionat, candial (blat), cerimònia, ce-
sària (operació), ciment, contenidor, desimbolt, diabetis, dicible (que es pot dir), didal, espiritisme, espiritista
(però esperit), fistó (cast. ‘festón’), galió, gingebre, indicible, infermer, levitat (cast. ‘levedad’), línia (però li-
neal), maionesa, minestra, ordinador, orquídia, partícip, penis, pertinença, pertinència, petrolier, piga, quítxua,
sisme, sobirà, tenidor (que té), teranyina, tinent, i derivats; arri, bacteri, compendi, concili, consorci, contagi,
crani, declivi, desdejuni, eclipsi, empori, epitafi, escrutini, foli, incordi, lacti, medi, oci, ofidi, oli (pintura), opi,
petroli, plagi, pleniluni, sepeli, simi, siti (cast. ‘sito’), subsidi, tedi, tròlei, tuti (joc de cartes); adjectius: ampli,
ebri, erroni, idoni, indi, neci, nimi, obvi, regi, tebi.
Elements químics: cadmi, calci, cesi, magnesi, potassi, sodi.
Noms propis: Antoni, Aureli, Climent, Confuci, Demetri, Elionor, Elisi, Ermini, Eusebi, Gregori, Ignasi, Jordi, Juli,
Maurici, Octavi, Ovidi, Sergi; Girona, Istanbul, Tunis i Tunísia.

Fixeu-vos en les remarques següents:

– Poden ser amb o o e, indistintament, els mots següents: fenoll o fonoll, monjoo monge, motlle o motllo, oro-
neta o oreneta, quadro o quadre, redó o rodó, renyó o ronyó, rotlloo rotlle.
– També, poden escriure’s amb e, i, indistintament, els mots: argelaga o argilaga; cànter o càntir; cementeri o
cementiri, cordell o cordill; el Magrib o el Magreb; magribí o magrebí; sénia, sènia o sínia; sépia, sèpia o
sípia; séquia, sèquia o síquia.
– Les paraules acabades en vocal tònica seguida de x o de xt es pronuncien i s’escriuen sense e final: annex,
annexos; complex, complexos; context, contextos; crucifix, crucifixos; fix, fixos; flux, fluxos; influx, influxos;
mixt, mixtos; ortodox, ortodoxos; perplex, perplexos; prefix, prefixos; pretext, pretextos; reflex, reflexos; sufix,
sufixos; text, textos.
– Cal evitar les terminacions *-ància i *-ència en els mots que es formen en lloc dels correctes amb sufixos
-ança i -ença: delectança, observança, perseverança; aparença, creença, desavinença.
– La e àtona a l’inici de paraula davant de m, n, s i ix es neutralitza i sona [a]: emparar, encara, encertar, escola,
estendre, eixugar, etc.; però es manté la pronuncia de la e en molts mots, per exemple, enamorar, enemic,
espanyol.
– També neutralitza en [a] la e àtona en posició pretònica en algunes paraules: bescoll, gegant, sencer, llençol,
lleuger, Miquelet, Vicenteta.
– Acaben en consonant els compostos de corn: alicorn, bicorn, capricorn, fiscorn (instrument musical de vent),
salicorn (vegetal), tricorn i unicorn.

J.M. 39
 La e de suport en compostos
Paraules com autoescola, poliesportiu o infraestructura s’han derivat de les paraules formades en la nostra llen-
gua escola, esportiu i estructura afegint davant un prefix. Estes paraules s’escriuen juntes i sense guionet, i no
perden la e inicial de les paraules originàries (no són correctes, per tant, formes com *autoscola, *polisportiu o
*infrastructura).
Altres casos que seguixen esta derivació (prefix + lexema) són les formes antiescorbútic, antiesportiu, antiestà-
tic, aeroesquí, biestable, contraespionatge, hiperestàtic, interestel·lar, microestructura, neoescolàstic, reescriure,
semiesfèric, sobreescriure, sotaescriure, subespai, subespècie, supraestructura, teleespectador o teleesquí.
Igualment, conserven esta e inicial del segon element paraules compostes (lexema + lexema) com ara barbaes-
pés, guardaespatlles o portaequipatges.
En canvi, en els derivats i compostos procedents del grec, del llatí o d’altres llengües no hi trobem esta e (cir-
cumspecte, constel·lació, substrat), i tampoc en aquells que contenen un terme no existent o estrany en valen-
cià; per exemple, s’escriu microscopi sense e, perquè la segona paraula, scopi, no és una paraula nostra, sinó una
arrel culta procedent del grec. Altres casos que seguixen esta norma són aeròstat, arteriosclerosi, batiscaf,
constel·lació,inscriure, isòsceles, prescriure, subscriure, restablir, substrat, telescopi.

Porten o
aixovar, arromangar, assortir, atordir, atorrollar, atribolar, avorrir, bambolina, bordell, borsari, botifarra, broma
(cast. ‘bruma’), brúixola, calorós, canelobre, capítol (però capitular), capoll, carboncle (robí), cartoixa, carto-
lina, cigonya, cíngol, cobert, cobrir, descobrir, colobra, complir, compliment, comptadoria, conservadorisme,
cònsol (però consular), croada, dofí, embotir, embotit, endolcir (però edulcorar), engolir, escàndol, escodri-
nyar, escopir, escopinada, escrúpol, esdrúixol, estoig, estrafolari, fonament, fonamentar, furóncol, gasós, ga-
sosa, gobelet, gola (apetit desordenat), govern, governatiu, gropa, joglar, joguet, joguina, joventut, llogaret
(cast. ‘lugarejo’), llúpol, mecanoscrit, moaré, monyó, nodrir, nodriment (però nutrició), obertura, ombra, om-
bria, ombrel·la, ordir, pèndol (però pendular), penombra, ploma, podrir, polir, polp, polpa, polsada, polsar, pol-
voritzar, polze, porpra, pota, rètol, retolador, rigorós, robí, rossinyol, saborós, sofre, sofrir, sofriment, sorgir,
sospir, sospirar, sospita, sospitar, sostraure, tamboret (cast. ‘taburete’), títol (però titular), tolir-se, tolit, tomba,
torba (carbó), torbar (i pertorbar), torn, torró, triomf.
Derivats d’acabats en -dor: comptadoria, regidoria, tenidoria, duradora, tapadora.
Noms propis: Bordeus, Borriana, Cabriol (riu), Conca, l’Empordà, Hongria, Romania, Torí, Torís, Trento; Con-
sol, Lorda (o Lurdes).
Porten o àtona final15: abadejo, alardo, albedo, alto (avís), almanco (almenys), amo, bombatxo, bombo, bor-
ratxo, bravo (interj.), brio, caliquenyo, cagarro, caldo, catarro, catxerulo, cigarro, clero (clergat), comando,
credo, cromo, cucurutxo, cuiro (o cuir), curandero, diàbolo (joc), distinguo, a dojo, eccehomo, eco (ressò), erro
(errada), esbarjo, esbirro, esguerro, estraperlo, fandango, fardatxo, fato (equipatge), flonjo, fofo, fondo (adj.
i adv.), gaiato, ganso, ganxo, gaspatxo, gautxo, gerro, gitano, guapo, guenyo, guerxo, gueto, guilopo, halo
(aurèola), llenguado, llobarro, llomello, lloro, lumbago, macaco, magneto, mambo, manco (menys), mango
(arbre i fruit), marengo (gris fosc), marro (solatge), matxo (mul), merino (llana), mero o nero (peix), mico,
minso, misto, moniato, moreno, morro, mosso, mostatxo, mulato (o mulat), musclo, nino, pallasso, pandero,
panotxo, periquito, pinso, polo (esport i refresc), populatxo, porro (vegetal i cigarret), ponxo, quadro (o qua-
dre), quarto/s (diners), quimono, quinto (militar), ràdio, ranxo, recto (d’un full), romesco, saldo, sereno (vigi-
lant nocturn), sompo, sonso, soprano, sorgo, torero, totxo (maó), tronxo, trumfo, turo (pedra tosca), vagarro,
vano (ventall), verro, verso (d’un full), veto, viudo (o vidu), waterpolo, xino-xano, xarel·lo (raïm), xaparro, xato,
xavo, xitxarel·lo,xoriço (‘delinqüent’ ≠ xoriç, classe de llonganissa).
Italianismes musicals: adagio, allegro, allegretto, andantino, duo, larghetto, piano, soprano (però contralt i
no *contralto). Reduccions o apòcopes: auto, estèreo, foto, metro (transport metropolità), moto, quilo.

15 Els acabats en oàtona no són freqüents en un idioma com el nostre en què predominen les terminacions en consonant: all (ajo), bany (baño),
cabàs (capazo), tabac (tabaco), etc., o en e (ferro, monjo, motllo i verro són formes més modernes que les tradicionals ferre, monge, motlle i
verre). Però la quantitat de mots acabats amb o àtona ha augmentat al llarg dels temps per la incorporació de castellanismes i d’italianismes.

40
J.M.
 1
Porten u

antull, barnús, bufetada, bufetejar, bumerang, butlleta, butlletí, cautxú, cucut (ocell), cuirassa, enfistular-se,
escull, escullera, full, fulla, fullatge, furóncol, muntanya, muntar, muntatge, mussol, saurí, suborn, subornar,
sufocar, supèrbia, suport, suportar, tramuntana, turment, turmentar.
Cultismes acabats en -u, -us i -um: ambigu, ardu, assidu, continu, innocu, fatu, ingenu, innocu, mutu, per-
petu, perspicu, ritu, superflu, vacu, vidu (o viudo); anus, detritus, diplodocus (o diplodoc), estatus, eucalip-
tus, fal·lus, fetus, focus, globus, hiatus (o hiat), ictus, lotus, oremus, porus, rictus, sinus, tal·lus, tètanus, tipus,
virus; aquàrium, àlbum, decòrum, estèrnum, fòrum, harmònium, pòdium, sèrum, solàrium. Termes meteo-
rològics: altostratus, cirrus, cúmulus. Noms propis: Màrius, Pius

Cal tindre en compte les remarques següents:

– En les paraules acabades en -us o -um és preferible usar la forma acabada en -i o en consonant, sempre que
siga possible: aquari, arquetip, estrat, genotip, hiat, por (porus), prototip, tètan.
– Són diferents lapsus (error) i lapse (espai de temps).
– Poden ser amb o o amb u: butlleta o bolleta, coa o cua (però coet i no *cuet), embós o embús, engronsar o
engrunsar, jolivert o julivert, jonc o junc, porpra o púrpura.
– Poden acabar indistintament en -o o en -e final: folroo folre, monjoo monge, motlloo motlle, quadroo qua-
dre; rotlloo rotlle.

Verbs que presenten alternança o, u

Uns quants verbs de la 3a conjugació (collir, cosir, engolir, escopir, sortir, tossir i els seus compostos16) tenen una
o en el lexema en posició àtona en la 1a i 2a persones del plural i una u en posició tònica en la 1a, 2a i 3a per-
sones del singular i 3a del plural. El fenomen afecta els presents d’indicatiu i subjuntiu i, en certs verbs, l’impe-
ratiu de la 3a conjugació pura:

present d’indicatiu cull, culls, cull, collim, colliu, cullen

present de subjuntiu culla, culles, culla, collim, colliu, cullen

imperatiu cull, culla, collim, colliu, cullen

Els verbs de la segona conjugació poder i voler alternen o i u en posició tònica i, per tant, no es pot aplicar la
regla anterior. Així, porten u:
– La primera persona del present d’indicatiu: puc, vull (la resta, porta o).
– Totes les persones del present de subjuntiu i de l’imperatiu: puga, pugues, puguem, pugueu, puguen; vulga,
vulgues, vulguem, vulgueu, vulguen.
– Però l’imperfet de subjuntiu i la resta de la conjugació es fa en o: volguera, volgueres, volguérem; poguera,
pogueres, poguérem; vols, voldria, voldré; pots, podria, podré.

16 D’acord amb la GNV caldria afegir el verb bollir (que en la resta de gramàtiques apareix com a bullir). En este verb també es produiria, per
tant, l’alternança o, u: bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.

J.M. 41
 Alguns cultismes conserven la vocal etimològica. Així, el mot boca té el derivat popular bocassa, però el derivat
culte bucal. Comproveu les alternances en la llista següent.

MOT ORIGINAL DERIVAT POPULAR DERIVAT CULTE (O PSEUDODERIVAT)

boca bocassa, boqueta bucal (per exemple: afecció bucal)

capítol capitoler capitular (adjectiu i verb)
cloure cloenda exclusió, exclusiu, reclusió
colobra colobrina colúbrids
colom colomar columbi, colúmbids
cònsol consolat consular
corb encorbar, encorbat curvatura, curvilini
córrer corrent, concórrer, ocorrent concurrència, ocurrència, concurrent
doble doblar, doblària duplicar, duplicitat
dolç dolçor, dolcesa, endolcir dulcificar, edulcorar
fèmur — femoral
fondre fos, fonent, foneria fusió, fundent (participi o adjectiu)
forc forquilla bifurcar, bifurcació
fur — foral
furóncol furoncolós furunculosi
home homenet, homenot humà, humanitat, humanisme
jonc joncar, jonquera juncàcies
jove joventut, rejovenir juvenil
moc mocós, mocosa mucositat, mucosa
món mons mundà, mundial, tercermundisme
morena morenor murènids
mostela — mustèlids
munt muntanya, muntanyisme monticle
nodrir nodriment nutrició, nutrient, nutritiu
om omeda, omet ulmàcies
ombra ombrívol umbracle
orgue orguener òrgan, organisme
ortiga ortigosa urticària, urticant
ós óssa, óssos, ósses úrsids
pèndol pèndola, pendolada pendular
plom plomar, emplomar plumbat, plumbi
ploma plomatge, plomall plumífer
pols (el) polsera, polsar pulsació, pulsió
pols (la) espolsar, polseguera expulsar, expulsió
pólvora polvoritzar pulverulent, pulvímetre
porgar esporgar purgar, purgatori, expurgar
solc solcar sulciforme
sorgir ressorgir, ressorgiment insurgent, insurrecció
títol titolet, titolàs titular, titulació, intitular
tos tossir, tossidor antitussigen, antitussígena
volcà volcànic vulcanisme, vulcanòleg

42
J.M.
 1
17
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) El del rellotge feia un moviment 2) El ball de li llevà la

. que tenia.
a) pèndul, pendular a) disfrassos, malenconia
b) pèndol, pendolar b) disfresses, melanconia
c) pèndol, pendular c) disfresses, malenconia

3) Si ell no pagar-se els estudis, 4) Té una infecció a la , té una in- fecció

pot ser que algú pagar-li’ls. .
a) poguera, volguera a) voca, vocal
b) puguera, vulguera b) boca, bocal
c) poguera, vulguera c) boca, bucal

5) L’actriu es va maquillar ___________ unes 6) Aquella persona no tenia delicadesa, era una
. persona .
a) pulveritzant-se, pólvores a) ruda
b) polveritzant-se, pols b) rude
c) polvoritzant-se, pólvores c) tosque

7) Van trobar un al . 8) La i la del caràcter

a) rubí, subterrani d’aquell jove m’indignaven.
b) robí, soterrani a) blandície, mol·lície
c) rubí, soterrani b) blandícia, mol·lície
c) blandície, mol·lícia

9) Els varen poder seguir el partit 10) La ___________ no era vàlida perquè algú
que es retransmetia des del . havia en la recepta mèdica.
a) telespectadors, polisportiu a) prescripció, sobreescrit
b) teleespectadors, poliesportiu b) prescripció, sobrescrit
c) telespectadors, poliesportiu c) preescripció, sobreescrit

11) L’ va utilitzar una . 12) L’ va el moble.

a) assessí, serbatana a) ebenista, envarnissar
b) assassí, serbatana b) ebanista, envernissar
c) assassí, sarbatana c) ebenista, envernissar

13) La tenia un color . 14) Els les taronges.

a) crisàlida, esmeragda a) cullidors, collien
b) crisàlide, esmaragda b) collidors, collien
c) crisàlide, esmeragda c) collidors, cullien

J.M. 43
 18
Completeu les paraules següents amb e o a.

ambr acr brutíci nacr empeny

crisàlid veç escaparat pest anemon
llebr febr duríci arxiprest rèprob

19
Completeu les paraules següents amb o o u (si no hi va cap, poseu-hi Ø).

bonic estupend ner ràdi curander

llor pins morr verr motll
libid viud cuir romesc Alfred
grup trofe esbarj moss sald
flonj comand Orfe casc llenguad
allegrett guan guerx cucurutx sopran

20
Completeu les paraules següents amb les vocals adequades (si no hi va cap, poseu-hi Ø).

infra structura arterio sclerosi pre stablir re scriure poli spotiu

guarda spatlles tele scopi barba spés auto scola pr scriure
tele squí re nviar aero spacial re stablir anti sportiu

21
Completeu les paraules següents amb la vocal que corresponga.

a) L’ mbaixador h ngarés ncara no ha arribat a l’ mbaixada.

b) L’ass ssinat del primer ministre de R mania va commoure el país.
c) Cal fer una valuació dels resultats i actuar amb honest dat.
d) El d vanter centre va marcar dos gols.
e) El tit lat no va poder provar que havia obtingut el tít l legalment.
f) El fuster env rnissarà hui l’armari de l’habitació d’ mpar.
g) Quin dia tan m rav llós va dir m l nconiós.
h) Va fer stelles per ncendre foc.
i) Aquella lín ac rba tenia una c rvatura pronunciada.
j) El j glar tenia un aspecte estr f lari.
k) El contacte amb l’ rtiga li ha produït una rticària.
l) No sé quina espèci d’espèci has posat al guisat.
m) Es va haver de pujar a un tamb ret per poder p lsar l’interruptor.
n) Va deixar oblidat el g belet fora del seu est ig de fusta.

44
J.M.
 1
expressió i interacció orals

lectura i exposició

Cal que tingueu present que en este apartat de la prova, heu de llegir un text determinat en veu alta i, en aca-
bant, fer-ne l’exposició oral. Ací a continuació teniu uns quants consells per a preparar millor la intervenció oral.

Instruccions per a llegir millor

La forma de llegir en veu alta, en principi, depén del tipus de text que heu de llegir. No és el mateix una poesia
que un conte, però potser vos serviran les recomanacions següents:
– Primerament, llegiu el text en silenci.
– Procureu entendre el que diu.
– Quan comenceu a llegir en veu alta, procureu prestar atenció a la puntuació. Cal parar-se en les comes, punts
i comes i els punts i observar si hi ha algun signe d’admiració o d’interrogació.
– Llegiu amb un volum de veu suficient perquè se vos entenga, però sense cridar.
– Obriu bé la boca per deixar eixir el so i que la pronúncia, sense exagerar, siga clara.
– Doneu el ritme (lent o ràpid) adequat segons el text i el missatge que es vol donar; és l’apartat més personal
de la lectura.
– Finalment, recordeu que llegir més ràpid en veu alta no vol dir llegir millor i recordeu també que qui vos es-
colte ha de poder seguir la vostra lectura.

Instruccions per a millorar l’exposició oral

L’exposició oral ha de partir del text determinat prèviament. Cal tindre en compte que el tema que es tractarà ha
de ser ben limitat i definit. Llegiu-lo amb deteniment i procureu recordar-ne les idees centrals (no intenteu
memoritzar-lo, perquè la memòria sol fallar!).
A continuació, seleccioneu els punts més importants de l’exposició que heu de fer sense oblidar que el temps
d’exposició estarà limitat a uns pocs minuts. Després, caldrà que feu un esquema que servisca de guió. L’esquema
ha de contindre els mateixos apartats que tindria una exposició escrita; és a dir, introducció, desenvolupament,
resum i conclusió. En la introducció es presenta el tema i se’n destaca l’elecció, l’interés, la importància o l’ac-
tualitat. Pel que fa al desenvolupament, és la part central i per tant, la més llarga. Com a conclusió o resum,
podeu optar per fer una valoració global o simplement un resum.
A l’hora de l’exposició, sempre heu de recordar que hi ha gent que escolta i caldrà estar ben atents si les per-
sones que ens escolten es perden, es cansen o es distrauen; si es cansen, cal abreujar la nostra intervenció; o si
interessa, espoden contar anècdotes personals o curiositats diverses.
Últimes recomanacions. Cal fer servir un registre adequat: un vocabulari ric, precís, correcte, evitant paraules
massa col·loquials o vulgars. Si al final, vos fan preguntes, les respostes han de ser clares i precises. Ah! Defu- giu
del mal gust i d’allò “políticament incorrecte”.

J.M. 45
 22
Llegiu el text en veu alta i, a continuació, expliqueu-lo breument.

Un robot funciona
amb un cervell
compost per
neurones de rata
Un robot que funciona amb un cervell compost per neurones de rata i és capaç de realitzar ac-
cions com, per exemple, evitar una paret, ha estat presentat a la Universitat de Reading (Angla-
terra).
«El robot reproduïx algunes accions humanes i aprén a través de la repetició», ha declarat el cien-
tífic Kevin Warwick, responsable de l’equip que ha creat l’androide. «Ara cal ensenyar-lo a fer
coses», ha fet broma l’investigador.
El cervell biològic del robot, batejat com a Gordon, es va crear a partir de neurones de rata que
es van col·locar en una solució i van ser separades. Posteriorment les van ubicar sobre un llit de
70 elèctrodes.
«Al cap de 24 hores, les neurones es van unir formant una xarxa com en un cervell normal i en
una setmana es van produir els impulsos elèctrics espontanis i el que semblava una activitat de
cervell ordinària», ha explicat Warwick. «Posteriorment vàrem utilitzar esta reacció per a con-
nectar el cervell al robot amb elèctrodes», ha afegit el científic.
Quan el robot –que, per cert, s’assembla a Wall-e, l’heroi de la pel·lícula dels estudis Pixar−, xoca
contra una paret, el cervell rep un estímul i esquiva l’obstacle. «Ara estudiem com ensenyar-li a
fer més accions, augmentant el voltatge sobre diferents elèctrodes», diu Warwick.
Si l’androide «està en un determinat lloc i volem fer-lo anar a la dreta, podem enviar un estímul
elèctric per donar-li l’ordre», afig el científic. I com en el cas dels éssers humans, si el cervell de
Gordon no s’estimula regularment, «es llança a perdre», assegura Warwick. E n canvi, amb «més
estímuls, les connexions es reforcen i és més àgil», indica l’investigador. E n efecte, el cervell de
Gordon és una versió «simplificada» del cervell humà.
Aquesta investigació permet seguir les reaccions de les neurones i, a llarg termini, podria facili-
tar l’estudi de tractaments per lluitar contra malalties com ara l’Alzheimer o el Parkinson.

situació comunicativa

23
Treballeu en parella.
Dos persones discutixen sobre la conveniència o no d’utilitzar el cervell d’animals (com ara els primats) per
construir robots biònics. Argumenteu, per parelles, a favor i en contra d’esta idea.

46
J.M.
 1
ortologia - elocució estàndard

El vocalisme
Sovint pronunciem certes paraules amb una vocal incorrecta (per exemple, *giner en comptes de gener, *istiu
en lloc de estiu). Cal que repasseu la part d’ortografia que hi ha en esta unitat i que, sobretot, vos fixeu en les
vocals que discrepen del castellà.

24
Llegiu en veu alta les frases següents. Tingueu en compte la pronunciació de la vocal destacada.
Li fa mal el genoll. Pel gener fa molt de fred. A l’estiu fem vacances. Al juliol he d’anar a l’hospital en dejú
per fer-me una anàlisi de sang.

25
Llegiu en veu alta les paraules següents. Observeu que no acaben en vocal.
ínfim, magnànim, sublim, acèrrim, celebèrrim, libèrrim, ubèrrim, absurd, errabund, immund, meditabund,
tremebund, complex, convex, reflex, flux, fix, text, context, pretext

26
Llegiu ara les paraules següents i fixeu-vos que acaben en e.
equànime, exànime, pusil·lànime, unànime, ànode, càtode, artròpode, trípode, arxipreste

Ésadmissible l’obertura en a d’algunes paraules començades per en-, em-, es-; per exemple, llençol o embotit que
sonen [ʎansɔ´l] i [ambot í t] i també altres casos.

27
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en l’obertura de la e.
embotir, embrutar, embut, emprendre, encetar, entendre, escurar, escoltar, estendre, gegant, Miquelet, lle-
ganya, llençol, lleuger, sencer, terròs, canelons, resplendor

28
Cal que pronuncieu sempre amb e inicial i no amb a les paraules següents.
elefant, empatx, empresa, enamorar, enemic, esclau, espanyol, exèrcit, exemple

29 Llegiu en veu alta les paraules de les sèries següents. Recordeu les diferències vocàliques entre va-
lencià i castellà.
afaitar, ambaixada, arravatar, assassí, avaluar, avaluació, avantatge, avaria, davant, davantal, sanefa, sar-
batana, Sardenya, pesta, tarda, merenga, planícia, foniatre, pediatre, psiquiatre, rapsode
ametista, assemblea, beina, disfressar, ebenista, efeminat, emparar, estendard, desemparar, gelea, javelina,
meravella, monestir, ràfega, resplendor, sergent, setí, setinar, temptejar, terrina, treball, vernís
anella, aresta, casella, encasellar, feltre, maresma, meravella, poetessa, segle, sella, tebi, encens, besnét,
canceller, endevinar, fermesa, honestedat, seguretat, següent, coneixement, naixement
antiguitat, arri, arriar, cerimònia, eclipsi, infermer, minestra
ploma, tomba, broma, penombra, corba, estoig, gola, gropa, pols, polpa, porga, rigorós, torba, torn, torró,
bordell, joglar, polsera, robí
escullera, muntar, muntatge, muntura, suborn, sufocar, suportar, supèrbia, turmentar, suborn, trofeu, tra-
muntana, muntanya

J.M. 47
 u n i t a t
2
comprensió lectora
1
Llegiu el text següent i encercleu la resposta correcta que corresponga a cadascun dels enunciats.

Els nous lectors

El fenomen va ser detectat, de primer, per teòlegs i moralistes, i entre nosaltres és fra Antoni Canals qui el
denuncià ja d’una manera taxativa a darreries del X I V o ben a principis del X V . I així havia de ser, naturalment.
L’humanisme –o, més aviat, tot el complex de factors socials que en el nivell de la cultura produïen l’esclat hu-
manista– havia començat a despertar en els homes de l’última Edat Mitjana una inquietud crítica, de vocació
racionalista, encara a penes mordent, però sens dubte activa. La reticència, no cal dir-ho, s’alçava sobretot en-
front de les solucions doctrinals que la tradició eclesiàstica venia sustentant des de feia segles. No es tractava
de discutir-ne la substància, sinó –i de bona fe– de confirmar-les a partir d’un pressupòsit només racional. El
refús s’adreçava a l’índole de l’autoritat: tímid i cautelós, de moment, deia preferir «juí e raó natural» a «lo
parlar dels profetes». Tanmateix, l’exigència resultava resoluda i clara. Potser la desimboltura amb què un Ber-
nat Metge reprenia temes abans maquinalment estereotipats per la rutina escolàstica, no era massa freqüent.
Parlar d’escepticisme estaria fora de lloc, en efecte. Siga com siga, hi havia «curiositats» que Canals qualifi-
cava d’«excessives», i aquestes curiositats fins i tot aspiraven a «escodrinyar lo consell de Déu» –o «lo consell
de Déu més que no cap altra cosa. Tal eren «les qüestions que fan los hòmens seglars», a què es referia el bon
dominic valencià: «qüestions»– que no tenien resposta satisfactòria –si més no per als qui les formulaven– en
les al·legacions habituals dels apologetes de l’època.
J O A N F U S T E R : Poetes, moriscos i capellans. Edicions 3i4.

1) Amb “El fenomen va ser detectat, de primer, per teòlegs i moralistes” (en negreta en el text)
l’autor es referix a…
a) una defensa inusitada de l’humanisme.
b) que s’havia incrementat el nombre de lectors respecte de l’època anterior.
c) una inquietud crítica de vocació racionalista no percebuda anteriorment.
2) La paraula “taxativa” (en negreta en el text) és sinònima de…
a) dura
b) imperiosa
c) autoritària
3) Segons el vostre parer, a què és confronta l’expressió “juí e raó natural” (en negreta en el text)?
4) L’ús de “Tanmateix” (en negreta en el text)…
a) expressa una negació d’allò dit anteriorment.
b) vol dir que allò dit anteriorment no està justificat.
c) expressa una objecció que complementa a allò dit anteriorment.
5) L’expressió“Les qüestions que fan los hòmens seglars” (en negreta en el text) espot canviar per…
a) Les preocupacions del clergat.
b) Les preguntes que fan els hòmens no religiosos.
c) Els temes típics de l’humanisme.

48
J.M.
 expressió escrita

Propietats del text: l’adequació

El discurs
Un text es considera un discurs des del punt de vista de la situació comunicativa, és a dir, en el context o l’àm- bit
de referència en què té lloc efectivament la comunicació.
Així, tenim:
– Discursos acadèmics (àmbit culte, acadèmic, universitari, de l’ensenyament en general, de les conferències).
– Discursos periodístics (àmbit dels mitjans de comunicació).
– Discursos administratius (àmbit de l’administració pública).
– Discursos publicitaris (àmbit de la publicitat), etc.

El text
El text és un producte verbal que construïxen els parlants. Hi ha textos orals i escrits.
– N’hi ha que tenen finalitat informativa: els de l’àmbit acadèmic (la conferència, el manual, els apunts, els exà-
mens, el power point) i el dels mitjans de comunicació (la notícia, la crònica, l’entrevista).
– Amb altres textos es tracta d’orientar la conducta i l’opinió: els de l’àmbit religiós (sermons, fulls parroquials),
polític (discursos, mítings, pamflets), publicitari (propaganda, publicitat), etc.
– Amb altres es pretén regular la vida social: àmbit administratiu (bans, reglaments, estatuts, lleis, decrets, ordes) i
judicial (sentències, dictàmens).
– Altres textos tenen una finalitat artística: àmbit literari (qualsevol creació literària), àmbit audiovisual (pel·lícules,
produccions televisives).

L’enunciat
La unitat comunicativa mínima de qualsevol text és l’enunciat, que té unes propietats subjectes a les normes d’ús
lingüístic: adequació, coherència i cohesió, que són interdependents. Tots els enunciats que conformen un text
han de ser adequats al context en què es produïx.

L’adequació
L’adequació és la propietat del text més vinculada a la pragmàtica, és a dir que, gràcies a l’adequació, els par-
lants empren estratègies per adaptar la llengua als diferents contextos.
L’adequació determina el registre o la variació lingüística (la modalitat social, funcional i geogràfica) més idònia
per a cada acte comunicatiu. L’adequació també té en compte la relació que s’establix entre la comunicació ver-
bal i la no verbal (el conjunt d’elements no lingüístics que conformen el text com una globalitat), ja que inter-
actuen en la realització de l’acte comunicatiu.
Tenint en compte la forma més adequada d’organitzar la informació en funció del context i d’altres variables,
considerem diverses classes de textos: conversacionals (caracteritzats pel diàleg), narratius (un narrador explica
uns fets realitzats per uns personatges), descriptius (es detallen les característiques d’un element determinat),
expositivoargumentatius (s’exposen uns fets i s’analitzen argumentalment), instructius (s’indiquen procediments,
s’ordenen comportaments), etc.

J.M. 49
 Algunes modalitats textuals
2 A continuació teniu exemples de modalitats textuals diferents. Llegiu els textos i contesteu les
qüestions que hi ha a continuació.

1.Ací teniu un exemple de text conversacional, matisat pel fet que es tracta d’un petit monòleg dins del
diàleg teatral del personatge d’Abú Magrib, un immigrant magribí que passa enormes dificultats a
Europa.

A B Ú . Quina merda! (Consulta el rellotge.) Café! Necessite un café. He de trobar un lloc on

prendre’m un café i menjar alguna cosa o em tornaré boig. Però no tinc un cèntim, ni per
un café ni per una pensió. Estic més pelat que una rata i aquest malson, aquest maleït
malson… No puc adormir-me una altra vegada. No, no puc deixar que em torne aquest
malson. He de trobar la manera de fer-me un café per no adormir-me més. Sempre que m’a-
dorm, em persegueix el mateix malson, la mar, la barca, Jasmina, la serp i totes les pare-
lles amb cap de gos…
M A N U E L M O L I N S , Abú Magrib. Edicions Bromera.

2.Este fragment, en canvi, és un monòleg extret d’una novel·la. Com en tots els monòlegs, la veu del nar-
rador correspon a la del personatge que formula l’enunciat.

A principis de setembre torní a Sueca i vaig vendre el meu pis. Amb prou menys del que
en vaig traure, comprí aquesta casa de la costa. Una casa vella, sense comoditats, més àm-
plia, però, que no el pis, i que conserva l’aire de quan la televisió no havia substituït, en-
cara, el so dels daus. Villa Carmen, es diu; uns rajols de ceràmica ho indiquen a la façana.
Ignore qui era, o és, Carmen; desconec el passat de l’edifici. Quan el comprí estava negli-
git, abandonat. Me’l vengué una immobiliària. Per l’estat penós del rètol enganxat a una
finestra, era obvi que duia anys esperant compradors. Motiu: la prohibició d’edificar en
aquesta zona, declarada protegida. La costa ha sigut profanada, envilida, vexada impune-
ment durant dècades pels especuladors urbanístics. Algú, però, decidí, des del govern au-
tonòmic, salvar-ne alguns racons. Aquest carrer, aquest camí de pols on visc, està dins d’un
d’aquells racons salvables. S’hi podien adquirir i habitar les cases d’abans de la prohibició,
s’hi podien enderrocar, però no s’hi podia construir. Ningú, però, no volia restaurar i ocu-
par Villa Carmen. La gent vol pisos, cofurnes, ruscs. A això dec el baix preu de Villa Car-
men. No tot és negatiu, si un va contracorrent. Ara mateix, transcorreguts vuit anys des que
comprí Villa Carmen, encara está prohibit construir en aquesta zona, però hi ha indicis no-
toris –tarongerars, melonars, tomaquerars i cases dels entorns estan sent adquirits per
tipus amb corbata– que això pot canviar, que canviarà irremeiablement. Comprí a temps
Villa Carmen, i Villa Carmen esdevingué prolongació meua.
M A N U E L B A I X A U L I , L’home manuscrit. Editorial Moll.

3.L’himne del famolenc aparegué en el número 11 de la revisteta satírica “El Tabalet” (11 de juliol de
1847). És una composició anònima, rimada, francament graciosa, sobre la fam que els pobres patien ales-
hores. En forma de monòleg, el narrador combina irònicament l’evocació a Déu perquè li sale l’anca –com
si es tractara d’un pernil d’on poder menjar (sala’m anca)– amb el nom del polític i financer José de Sala-
manca Mayol, marqués de Salamanca, el qual, entre altres activitats, va urbanitzar el barri de Madrid que
esconeix pel seu cognom.

50
J.M.

Puix a aquells que se’n van diuen que salen,
i jo, pobre, sóc tot forats i xanca 1 ,
ans, Senyor, que les cames s’apuntalen,
sala’m peus, sala’m cuixa, sala’m anca.
Tot em solte per punts com una calça,
tot m’escórrec com pluja en la gotera,
a on em caic, allí em quede i ningú m’alça,
a on em deixen, m’estic com la granera.
Ni puc sucar un rosegó en la salsa,
que de la pàtria en lo perol s’opera.
Ans pues, Senyor, que em quede sense blanca 2 ,
sala’m tos, sala’m colze, sala’m anca.
Anys fa ja que jo em queixe, i no de vici;
anys fa ja que la fam m’obri la boca;
anys fa ja que no dóna pa l’ofici;
anys fa ja que en lo forn no se cou coca;
anys fa ja que no hi ha de qüerns3 indici;
anys fa ja que l’Espanya es torna loca;
anys fa ja que promeses son fallanca 4 ;
sala’m pues nas, Senyor, i sala’m anca.
2
Anys fa ja que domina el gafaut5 ;
anys fa ja que les ungles són el dret6;
anys fa ja que el ser pobre a llegua put7 ;
anys fa ja que el ser poble es un mal fet.
Anys fa ja que el que calla pareix mut,
anys fa ja que el que crida és el gallet8 .
Ans pues, Senyor, que s’alce la palanca,
sala’m puny, sala’m braç i sala’m anca.
Mira que hi ha qui el pa que menja, estanca9 ;
mira que hi ha qui l’últim brot arranca;
mira que hi ha qui fa de banco, banca. I
mira que hi ha mà que no està manca, i
mira que en lo bosc no falta tranca 10 ,
i mira que es deprén en Salamanca
a tirar una cos com la potranca11 .
Sala’m pues, home, cul, o sala’m anca.

1 xanca: coix. 2sense blanca: sense cap diner. 3qüerns: diners. 4fallanca: fallida. 5gafaut: gafaüt. 6les ungles són
el dret: els lladres són la justícia. 7a llegua put: fa mala olor des de lluny, des d’una llegua. 8gallet: descarat.
9estanca: no el digereix. 10tranca: tanca. 11 una cos com la potranca: una guitza com la d’una poltra.

4. En este monòleg del capítol 473 de Tirant lo Blanch (1490) veiem l’hiperrealisme amb què la dissortada
Carmesina es plany, inconsolablement, sobre el cos exsangüe de Tirant.

Puix la fortuna ha ordenat e vol que així sia, los meus ulls no deuen jamés alegrar-se, sinó
que vull anar a cercar l’ànima d’aquell qui solia ésser meu, Tirant, en los llocs benaventu-
rats on reposa la sua ànima, si trobar-la poré. E certament ab tu vull fer companyia en la
mort, puix en la vida, que t’he tant amat, no t’he pogut servir. Oh vosaltres, dones e don-
zelles mies, no ploreu. Estojau aqueixes llàgremes a més desijada fortuna, car molt prest
plorareu lo mal present ensems ab l’esdevenidor: basta que jo plore e lamente, perquè
aquests són mals meus. Ai trista de mi! Que jo plore e cride: on és lo meu Tirant?, e tinc-
lo davant los meus ulls mort e tot ple de la mia sang. Oh Tirant! Rep los besars e los plors
e sospirs ensems, e pren aquestes llàgremes, car tot quant te dó m’és restat de tu, car lla-
vors la mort és desijada com la persona mor sens temor. Lleixa’m la camisa que et doní per
consolació mia, que aprés serà mesa en la tomba tua e mia, llavada ab les mies pròpies llà-
gremes e netejada del rovell de les tues armes.
J O A N O T M A R T O R E L L , Tirant lo Blanch (ed. Albert Hauf). Editorial Tirant lo Blanc.

J.M. 51
 3 Localitzeu en el text Abú Magrib vulgarismes i expressions col·loquials i indiqueu si les trobeu ade-
quades al personatge.

4 Si llegiu detingudament el fragment de L’home manuscrit, comprovareu que la veu del narrador
imita molt bé una expressió espontània, però com al cap i a la fi es tracta d’un text literari, no hi
trobareu expressions col·loquials. Pel contrari, hi ha seleccions d’adjectius i addiccions sinoními-
ques que són pròpies del llenguatge elaborat, com ara “Quan el comprí estava negligit, aban-
donat.” Localitzeu altres exemples de frases elaborades, i reflexioneu si les trobeu adequades,
tractant-se d’un text literari i d’un personatge culte.

5 En L’himne del famolenc, com és un text del segle XIX de pretensions populistes, en canvi, hi ha
bastants expressions que en aquell moment eren vives: “Tot em solte per punts com una calça”.
Identifiqueu les expressions populars del text i expliqueu si les trobeu adequades en un text d’esta
finalitat. Localitzeu també els pocs castellanismes que hi ha. Descriviu en què consistix la crítica
social que formula el famolenc. Feu una relació de tot allò que censura.

6 La lamentació de Carmesina sobre el cadàver de Tirant és un discurs impregnat de dolor. Si heu

llegit la novel·la, podríeu indicar el context en què la jove princesa expressa este plany i, per tant,
si el trobeu adequat?

7 La transcripció del text de Martorell conserva les característiques de l’original. Fixeu-vos-hi i es-
criviu en valencià actual allò que trobeu diferent. A quin registre diríeu que pertany el text?

8 Escriviu un article per a una revista en què exposeu i argumenteu la vostra opinió sobre un dels
dos temes següents (d’un mínim de 300 paraules):
a) La cirurgia estètica, està sempre justificada?
b) Zoològics o animals en llibertat?

9
Dictat.

Hi havia uns quants estrats d’olors al carrer del Salvador, feia olor de forn, de drogueria,
de florit als murs de l’església dels Trinitaris, de carboneria, de baf de medicament que
eixia d’una farmàcia, de saladures, i a través d’elles anava cada matí cap a la facultat fins
al carrer de la Nau amb els llibres de text davall el braç. Totes les olors de l’itinerari can-
viaven de matís al llarg de l’any. Tenien variacions molt subtils fins que tot es convertia en
una amalgama podrida quan arribava la calor. Solia anar cantant entre dents i veia el for-
ner, el dinosaure de l’Almodí, els canonges de la catedral, l’autocar d’Iberia que portava
passatgers a l’aeroport de Manises, el dragó del Patriarca i segons la moda del moment can-
viava de melodies. Rodava el temps pel pont de la Trinitat. (138 paraules).

M A N U E L V I C E N T , Tramvia a la Malva-rosa. Editorial Alfaguara.

52
J.M.
 2
estructures lingüístiques

lèxic i semàntica

Variació lingüística i registres

Les llengües no són l’única manifestació de la diversitat del llenguatge humà, encara que és la més visible (o pot-
ser caldria dir la més ‘audible’). També hi ha diverses maneres de parlar una mateixa llengua, que són variants
diferents o maneres distintes d’utilitzar el mateix codi.
No sempre ens expressem de la mateixa manera en totes les situacions. Això és més evident en el cas de les pa-
raules sinònimes. Per exemple, podem dir col·loquialment Et presente la meua dona, però la paraula dona no
seria la més adequada per a un document administratiu, posem per cas, on hauria de figurar el terme muller,
esposa o cònjuge.
També, a causa de la variació geogràfica de la llengua, són sinònimes expressions com ara Camine pel jardí, Ca-
mino pel jardí i Camín pes jardí. La primera la podria dir un parlant valencià, la segona un gironí, i la tercera, un
mallorquí. Les diferències són degudes a la procedència geogràfica. Podem dir que la persona de València, la de
Girona i la de Mallorca parlen cadascuna una varietat geogràfica de la mateixa llengua.

Esquema de la variació lingüística

Variació lingüística

Temporal Geogràfica Social

(històriques) (dialectes o parlars) (registre)

Català oriental, Col·loquial,

s. IX, s XIII, etc.,
occidental, valencià, estàndard, culte,
època actual
balear especialitzats, argots

Les varietats temporals són les que han operat en una llengua en una època determinada, i a través del temps,
en relació d’esta època amb una altra. Així, la llengua del segle XIV té una variació respecte de la del s. XVII i,
consegüentment, la de l’època actual respecte de la del s. XV,etc.
Les varietats geogràfiques són el conjunt dels parlars o dialectes de la llengua. És a dir, que una varietat geo-
gràfica comprén els trets lingüístics comuns a un grup humà delimitat geogràficament. Així, podem parlar dels
dos blocs dialectals: l’occidental i l’oriental, i així mateix, de tots els parlars que integren: valencià, tortosí, ba-
lear, rossellonés, etc.
Les varietats socials són el conjunt de trets lingüístics associats a una classe o estrat social determinat. Dins de les
diferents varietats hi ha els llenguatges especialitzats de les professions i els argots.
Les varietats funcionals (o registres) depenen de la situació o context d’ús (per exemple, l’estàndard, la varietat
pròpia dels mitjans de comunicació).

J.M. 53
 Algunes mostres de variació lingüística
10
Comproveu la variació temporal (diacrònica) en el fragment següent del Regiment de la cosa pú-
blica (c. 1383) de Francesc Eiximenis, contrastant el text original amb la versió modernitzada. Re-
dacteu unes línies amb les vostresconclusions.

Ací es fan algunes coses artificials, les
quals donen gran fama a la terra, car són
coses fort polides i belles i qui no es tro-
ben comunament en altre lloc, així com
dit és comunament l’obra comuna de
terra que es fa a Paterna i a Carçre, així
com jarres, cantes, olles, terrassos, escu-
delles, cresols, llibrells, rajoles, teules i
semblants coses moltes. Mas sobretot és
la bellessa de l’obra de Manizes, daurada
i maestrivolment pintada, que ja tot lo
món ha enamorat, en tant que lo papa i
los cardenals i los prínceps del món per
especial gràcia la requeren i estant mara-
vellats que de terra se puixa fer obra així
excel lent i noble.
Ací s’elaboren alguns productes artificials, els
quals donen gran fama a la terra, ja que són ob-
jectes molt fins i bells, que no es troben gene-
ralment en altre lloc, tal com passa amb l’obra
corrent de terrissa que es fa a Paterna i a Càr-
cer, com ara gerres, cànters, olles, terrassos,
escudelles, cresols, llibrells, rajoles, teules i
moltes altres coses semblants. Però sobretot és
la bellesa de l’obra de Manises, daurada i ma-
gistralment pintada, la que ha enamorat a tot
el món, per la qual cosa tant el papa com els
cardenals i els prínceps de tot el món la re-
quereixen per la seua gràcia especial i estan
meravellats del fet que es puga elaborar una
obra tan excel·lent i noble feta només de terra.

11
Llegiu el fragment següent de la narració titulada “La font de la reina” (del llibre De la meua gar-
bera, 1935), de Josep Pascual Tirado, i fixeu-vos en la fidelitat a la modalitat castellonenca amb
què s’expressa el personatge de Senta, en una variant (diatòpica) distinta de la modalitat de llen-
gua literària (dels anys trenta) amb què s’expressa el narrador.
Observeu-hi, de pas, el comportament sociolingüístic (variant diastràtica) dels tres personatges:
a quines conclusions arribeu?

Poc després, prop de migdia, Senta, més llavada i aseada que quan als matins ix a vendre
planters, les grenyes arreplegades i ab falda i gipó curiosos, ab un llibrellet al cap, porta
les granotes ja pelades, penjant, atravessades ab canyetes, i corre los carrers cridant ab
veu fingida que vol ésser melosa:
—Dones, granotes, acabades de dur!
I aixina corre la vila més erta que una panissera, girant-se a cada boca de carrer per vore
si l’han cridada d’alguna casa de senyors.
—¿A cómo las ranas?
—Las granotas, dise, pues mire a cuatro perras la dosena —contesta la Panera riallera,
fent-se la fina, sense caure que en aquell moment s’està passant l’inrevés de la mà per les
finestres del nas.
—Son muy caras y …
—Cares! La sinyoreta dels cordons! Xa , puix no diu que són cares! Havia de llavar ella lo
que «lo meu» embrute, la tia de cordons! Lo meu pobret Toni, que ab aigua a la cinta i pe-
gant-se unes ensolanades m’ha arreplegat unes quartanes que no guanye prou pa sulfate.
La sinyoreta dels cordons! A vore si anirà lo pobret a la marjal a que li piquen uns mos-
quits com a fesols mancofins pa que la sinyoreta menge granotes… de baes! Què hi ha,
xe?… Li paresen caras las granotas a la sinyoreta de miel… Beata falsa!… La pelà de cor-
dons!

54
J.M.
 2
Una grossa d’aliacrans que li picaren en la llengua i no haguera xistat, però allò no podia
aguantar-ho i la desesperava.
Al girar lo cantó encara cordonejava a la pobra senyora, que muda i plantada no sabia
moure’s del brancal de la porta.
—¡Jesús, qué mujer! Estoy asombrada. ¡Qué gente, Jesús!
—Sinyorita, no padesca, que ahora mesmo passarà la muquer de Micalo, que és más cu-
riosa i más desiente, ¿sabe? —li diu per a consolar-la un carboner, per vore si li compra una
sària de carbó de carrasca.
—Gracias, no quiero ranas. ¡Jesús, Jesús, qué gente!
J O S E P P ASC UAL T I RADO , De la meua garbera. Societat Castellonenca de Cultura.

12 En el fragment següent trobareu unes quantes paraules pròpies del llenguatge d’especialitat cor-
responent. Identifiqueu-les, definiu-les i digueu de quina especialitat en concret es tracta.

En les regions càlides, un dels problemes més freqüents és la producció de vins amb una
baixa acidesa. Per resoldre aquest problema, un grup de biotecnòlegs de l’Institut Nacio-
nal de Recerca Agronòmica (INRA) de Montpeller ha construït un llevat recombinant que
realitza, al mateix temps, la fermentació alcohòlica i la fermentació làctica. Per aconseguir-
lo, han clonat un gen del bacteri làctic Lactococcus lactis, que codifica l’enzim lactat des-
hidrogenasa en el genoma del llevat industrial. El nou llevat recombinant converteix el
sucre del most en alcohol i àcid làctic i, així, l’àcid làctic acidifica el vi produït, sense que
en minven les característiques organolèptiques.
D A N I E L R A M Ó N , Els gens que mengem. Edicions Bromera.

Els registres
Els registres d’una llengua (o varietats diafàsiques, o nivells de llenguatge) són estils funcionals definits i delimi-
tats pels factors que intervenen en la situació comunicativa:
– el contingut del discurs: els registres s’estructuren segons el tema o la matèria que es tracte.
– el mode del discurs: la manera com s’estructura el missatge o el text i, sobretot, el canal (oral o escrit) que
s’empra.
– el nivell de formalitat i el propòsit i la intencionalitat del parlant.
La cultura lingüística es podria definir com la capacitat de passar d’un registre a un altre i de saber emprar els
recursos més adients a cada context comunicatiu.

El registre col·loquial
El registre col·loquial (i el familiar, que és una variant del col·loquial més informal i específica de la intimitat) és el
que usen de forma habitual la major part dels parlants d’una llengua, fins al punt que un percentatge
elevadíssim d’usuaris no en coneix cap altre.
És fonamentalment oral, ric en subjectivitat i vinculat a l’afecte que en els parlants tenen per determinades
paraules, girs i expressions corrents (i a vegades fins i tot vulgars), carregades de connotació, procediment que
consistix a personalitzar el nostre punt de vista. Es tracta, doncs, d’un nivell molt espontani, marcat per les
imprecisions, les presses, els gestos, les el·lipsis, l’entonació i fins i tot els silencis.
Del registre col·loquial provenen els col·loquialismes, que són mots, construccions o girs propis. Els vulgarismes,
que també s’originen en este registre, són, en canvi, expressions o fenòmens lingüístics de caràcter vulgar, in-
admissibles en la llengua formal i normativa.

J.M. 55
 Característiques del registre col·loquial
Els principals recursos lingüístics del registre col·loquial són els següents:
– Ús de comparacions: Viu com un marqués. Té el nas com una picola.
– Introducció de frases fetes: Qui no plora, no mama. Un cas com un cabàs.
– Barreig de paraules i expressions en sentit figurat: Li han regirat els budells.
– Ús de metàfores: Fa un fred que pela. Cor de conill. Mà de ferro. Llengua de drap.
– Ús d’eufemismes: La volia massa (= no la volia gens).
– Ús d’onomatopeies: Arriba i… pam, pam! dos tirs.
– El fet de recórrer a l’exageració, l’humor, la ironia o el sarcasme: Et vas casar i et va tocar la grossa! (= no va
ser un matrimoni afortunat).

L’argot
L’argot és la varietat de llengua pròpia d’una professió, categoria de persones o estament social determinats.
Entre els argots més coneguts hi ha els següents:
– El llenguatge de la joventut: la gent jove utilitza paraules i expressions que tenen un significat diferent al que li
donen altres grups socials: enrotllar-se, massa, muntar-se-la, molar.
– El llenguatge del món de la delinqüència: pispa, bòfia, pasma.
– Els llenguatges especialitzats de les professions (medicina, informàtica, etc.).
– Dels mots de l’argot usats en la llengua comuna, uns quants són de procedència gitana (caló): apoquinar
(pagar), camelar (enamorar, enganyar), canguelo (por), dinyar-la (morir), endinyar (pegar un colp), ful (fals),
fulero (mentider), halar (menjar), menda (jo mateix), pirar (fugir, marxar), xamar (xuclar), xorar (robar), xunga
(broma).

El registre culte
El registre culte, el nivell més especialitzat que trobem en qualsevol llengua, és propi dels
discursos i dels textos elaborats amb un grau de formalitat elevat.
El registre culte és el registre dels textos tècnics i científics, que es caracteritzen per la
denotació i per la monosèmia, per la qual cosa les paraules presenten un significat exacte,
sense ambigüitats. Esta mena de textos contenen un nombre elevat de mots especialitzats i
de tecnicismes.
També és el registre propi dels textos literaris, els quals, en canvi, es caracteritzen per la
connotació i per la polisèmia, per la qual cosa les paraules a vegades presenten diverses
possibilitats d’interpretació, i les formulacions literàries resulten deliberadament ambigües.

Característiques del registre culte

En els textos tècnics i científics cal que l’exposició siga clara, precisa i ben estructurada. La sintaxi ha de ser
simple, inequívoca i lògica. Estos textos contenen, a més, neologismes i tecnicismes:

El Comité Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic ha arribat a la conclusió que cal

reduir les emissions de diòxid de carboni en un 70% per estabilitzar les concentracions d’a-
quest gas en l’atmosfera en 450 ppm, és a dir, en un nivell un 60% superior al de l’època
preindustrial. A més, els models indiquen que, com més aviat comencen a reduir-se les
emissions, menors seran els danys i les despeses relacionades amb el canvi climàtic i la re-
ducció d’emissions. Com que el 80% de les emissions antròpiques de diòxid de carboni
procedeixen de l’ús dels combustibles fòssils, aquesta reducció d’emissions no serà possi-
ble sense millores importants i ràpides en l’eficiència energètica i sense una aposta seriosa
a favor de les energies renovables.
F E R N A N D O S A P I Ñ A , El repte energètic. Edicions Bromera.

56
J.M.
 2
En canvi, en els textos literaris, en què les paraules s’utilitzen amb una finalitat artística, la llengua sofreix un
procés de manipulació que provoca fenòmens sintàctics i lèxics intencionats:

Isabel Navarro i els dos xiquets baixaren els graons estossegant. Poc després, Vicent Peris
guaità pel finestral i, amb l’ànim tot fet, orgullós i altiu, començà a descendir lentíssim, abi-
llat amb una cuirassa de vellut verd.
La colla de l’exèrcit mascarat, en veure’l baixar, com si fos un miracle, va restar tota muda
de colp. I servaren silenci per una llarga estona.
A mesura que Vicent Peris anava baixant, buscava amb l’esguard un gest afable, el darrer
gest de benevolència o de respecte, que li endolcís un poc aquell morir. Perquè, ho llegia
força bé al semblant d’aquella bordissalla, els hòmens que l’aguardaven al carrer, al peu de
l’escala, anhelants, ninetes de llop, desitjaven esquarterar-lo. De gest amable o tan sols in-
diferent, no en va trobar cap.
J O S E P L O Z A N O , Crim de Germania. Edicions 3i4.

El registre estàndard
La varietat estàndard és un model lingüístic neutre, destinat a servir de referència bàsica als membres d’una co-
munitat lingüística en aquelles actuacions comunicatives en què convinga superar la diversitat dialectal o geo-
gràfica, però també útil per a ampliar i desenvolupar tots els recursos expressius per a ser un instrument de
comunicació complet. L’estàndard és el registre idoni, per exemple, per als mitjans de comunicació audiovisual.
Així mateix, la modalitat escrita de l’estàndard éspròpia dels mitjans de comunicació impresos.
L’existència d’una norma compartida per tots genera seguretat en l’ús de la llengua. La varietat estàndard és un
contrapés unificador i homogeneïtzador a la tendència a la diversificació moderna que tota llengua té. Així,
l’anglés de la cadena britànica BBC és una varietat estàndard de la llengua anglesa que generalment no es cor-
respon exactament amb els parlars regionals de l’anglés (ni tan sols amb els de Londres) i que tampoc no és igual
a la llengua que esparla col·loquialment o en un estament professional determinat.
El registre estàndard correspon a una norma lingüística neutra (ni col·loquial ni culta), establida d’una manera
més o menys convencional i general (ni dialectal ni exclusiva d’un grup social). És el registre que sol ser descrit en
les gramàtiques i els diccionaris.
Gràcies als estàndards, els parlants d’una llengua tenen consciència clara de la identitat i dels límits de la seua
llengua, siguen quines siguen les distàncies interiors i les facilitats o dificultats d’intercomprensió entre les va-
rietats regionals, precisament perquè l’estàndard és la varietat que permet la intercomprensió entre tots. L’exis-
tència d’una norma establida i compartida per tots genera seguretat en l’ús de la llengua.
Un dèficit funcional de l’estàndard comporta uns problemes en la percepció de la identitat i l’abast geogràfic de
la pròpia llengua, i es manté la sensació d’incomprensió entre els dialectes. L’estàndard, al contrari, té una
enorme capacitat d’integrar paraules i expressions de totes les parts del domini lingüístic. Mentres conserve la
necessària unitat formal indispensable per a actuar com a model comú, el registre estàndard no sols no és en
absolut equivalent a cap reducció uniformadora, sinó que pot representar la millor manera d’eixamplar les pos-
sibilitats expressives i de conservar l’enriquiment i la diversitat de la llengua.

Característiques del registre estàndard

En la mesura que ben sovint es partix d’un text escrit, el registre estàndard tendix a harmonitzar l’ortografia amb
la pronunciació real més generalitzada d’una llengua. La varietat estàndard es conforma sobre la base d’una fun-
cionalitat comunicativa, que afavorix els fenòmens més estesos i acceptats en una determinada comunitat lin-
güística, en detriment d’aquells altres que tenen un abast més restringit o estan menys prestigiats.
Encara que la pronunciació del valencià és relativament uniforme en tot el territori i s’ajusta prou bé a les con-
vencions ortogràfiques, es donen fenòmens de variació que convé tindre presents. No totes les realitzacions fo-
nètiques tenen la mateixa extensió, el mateix prestigi social ni la mateixa genuïnitat. En conseqüència, convé
destacar aquells fenòmens que presenten un contrast més gran entre l’ortografia i la pronunciació. Així:

J.M. 57
 a) Es consideren pròpies del valencià estàndard aquelles realitzacions que, pràcticament, són generals en tot
el territori valencià o que tenen un prestigi social àmpIiament reconegut.
b) Es consideren acceptables algunes realitzacions d’àmbit general que presenten una alteració respecte a la
grafia i aquelles que són específiques d’un àmbit territorial poc extens, dins del qual resulten plenament
vàlides.
c) Es consideren no recomanables en el valencià estàndard aquelles realitzacions d’un abast territorial molt
reduït o amb unes connotacions poc prestigiades en el conjunt de la comunitat lingüística.
No obstant això, si bé hi ha realitzacions que poden resultar vulgars en alguns contexts, també n’hi ha altres poden
resultar afectades i, per tant, igualment inadequades en altres situacions comunicatives. En qualsevol cas, no són
admissibles en el registre estàndard expressions rotundament vulgars i tampoc no són admissibles castellanismes ni
altres estrangerismes innecessaris, sinó que en l’estàndard s’han d’integrar formes habituals i genuïnes de la
llengua. Tambés’han d’evitar els arcaismes passats de moda i les expressions excessivament cultistes.

13
Digueu a quina classe de registre pertanyen els textos següents i indiqueu quins trets caracterís-
tics hi observeu en cadascun.
a) Hipòfisi. És una glàndula de la mida d’un pèsol que es troba sota l’hipotàlem i unida a ell. Se-
grega moltes hormones diferents, la majoria de les quals actuen sobre les altres glàndules en-
docrines, per la qual cosa es pot dir que pràcticament dirigeix tot el sistema endocrí. Es pot
diferenciar una part anterior anomenada adenohipòfisi i una part posterior anomenada neu-
rohipòfisi.
b) Fill meu, cal que tingues ben present que ací qui no xuma se n’ix, i a qui es mou, li allissen el
llom… Sàpies, Agostinet, que el món s’ha fet per als qui saben pegar cabotades. Però, alerta,
no cabotades contra la paret, que les parets són dures i et pots asclar la tòtina.
c) Sobtadament, tremolà la terra, es sentí un xiulet feroç, meitat admonició, meitat lament, i
enmig d’aquella caseria trista (el poble era més lluny) i ventosa, tacada d’estranyes fumague-
res, enmig d’una molesta polseguera que el vent s’enduia, amb gran trepidació aparegué aquell
cuc gros i llarg i negre i pantaixant, entre estridències i xerrics metàl·lics i esbufecs dels cilin-
dres i la xemeneia. E m vaig girar i esguardí l’autobús. Ermínia treia la seua careta ensonyada
per la finestreta. I vaig tornar a ocupar-me del tren: el soroll dels frens, els crits dels empleats,
l’enrenou de les portelles que s’obrien o es tancaven, la tabola dels adéus, les breus converses a
crits dalt i baix del comboi… Un minut, dos? La màquina llançà a l’aire, a gran altura, una
alenada de ciclop: una grossa columna de fum negre mesclat de vapor; després van sentir-se
uns cruiximents que esgarrifaven, i els lluents tentacles d’acer van fer rodar les enormes rodes.
Un quart d’hora després arribàvem al nostre destí, a la ciutat industrial on establíem la nova
llar dels Genovard de Cassana.
E N R I C V AL OR , Temps de batuda. Tàndem Edicions.

d) Eren amants. Se’ls veia, se’ls notava.

Ho deia a crits callats aquella joia
que omplia d’or el restaurant tristíssim
on només ells i nosaltres dinàvem.
Eren amants. Reconeguérem ràpids
aquella llum que ens envoltà uns quants mesos,
o van ser anys, quan vàrem descobrir-nos
i assedegats, goluts ens devoràvem.
Eren amants! Com tu i com jo vam ser-ho!
Recorda el cant dels seus cossos, recorda
quin desgavell de mans i d’alegria!
Érem tu i jo fa vint anys, estimant-nos
rere els divans d’aquell café! Recorda!
També tu i jo vam ser déus algun temps!
T O N I M E S T R E , Quadern d’enyor i de desig. Edicions Alfons el Magnànim.

58
J.M.
 2
14
Transcriviu el text b) a un registre estàndard.

15
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) El registre estàndard és propi de . 2) La variació lingüística és .
a) l’àmbit periodístic a) la capacitat que tenen les llengües de variar se-
b) l’àmbit jurídic gons qui les parle
c) l’àmbit literari b) la variabilitat en la pronúncia
c) la possibilitat d’adaptació que tenenles llengües

16 Les expressions següents pertanyen al registre científic (concretament mèdic). Escriviu les frases
adoptant un registre estàndard o col·loquial.
a) Patix una intensa cefalea.
b) Té un ull estràbic.
c) Presenta una hipoacúsia bilateral.
d) El malalt presenta vertígens i acúfens.
e) S’ha de col·locar en decúbit supí.
f) El malalt patix una cardiopatia congènita.
g) Presenta símptomes d’una intoxicació etilíca aguda.
h) Patix una hepatitis endèmica.
i) Al pacient se li va diagnosticar una neoplàsia de còlon.
j) Cal un tractament hidroteràpic contra aquest tipus de dermatitis.

17
De les parelles de paraules següents subratlleu les que són normatives (potser ho són les dos).
hui / avui quadro / quadre lloc / puesto juí / judici
barco / vaixell dins / dintre servei / servici llavors / aleshores
vacacions / vacances bonic / guapo dos / dues mitat / meitat

18 Substituïu les paraules de les frases següents que pertanyen al registre col·loquial o a l’argot per
altres d’equivalents del registre estàndard.
a) Diu que un pinta li ha pispat la cartera en el bus.
b) Aquell xaval fa cara de flipat.
c) Que guai! El teu cotxe mola molt!
d) He passat un canguelo molt gran a l’examen.
e) Fes-te el llonguis, que ve aquell pelma.
f) Això em sembla collonut.
g) El gerent es pirà a l’estranger amb tots els calés.
h) Xiqueta, estic fet pols!

J.M. 59
 morfologia i sintaxi

L’article
L’article, anomenat també article determinat o definit, és aquell que va davant del substantiu amb el qual con-
corda en gènere i nombre. L’article no té significat propi sinó que s’utilitza per a anunciar la presència del subs-
tantiu (el peix, la taula, l’Alcúdia) o d’una paraula substantivada (el roig, el berenar). L’article exercix principalment
la funció de determinar un nom ja conegut dels interlocutors (El cotxe s’ha avariat), però realitza una funció ge-
neralitzadora quan presenta el nom referit a tota una classe d’éssers o s’utilitza en sentit abstracte (El cotxe és
un mitjà de transport. El cotxe és un gran invent).
Cal tindre en compte que, en general, l’article s’usa en casos en què el castellà l’omet:
Ha vingut el teu pare. “Ha venido tu padre.”
Ha viatjat a la Xina. “Ha viajado a China.”
La reunió és en la sala dels professors. “La reunión es en la sala de profesores.”

L’article personal
El mateix article determinat el, la s’usa, en alguns parlars, davant de noms de persona en sentit informal i,
també, davant dels renoms o malnoms: Saps si (el) Vicent soparà demà a casa? Li diuen el Polit.
També hi ha els anomenats articles personals en, na, procedents del llatí DOMINE, DOMINA (senyor, senyora), que
tenien antigament un tractament de respecte o dignitat. Estos articles ja no s’usen actualment en valencià,
però encara mantenen una certa vitalitat en alguns parlars com a simples acompanyants de noms i, fins i tot,
de cognoms. Tot i això, en valencià, els articles personals, En i Na (escrits en majúscula i que vindrien a ser un
equivalent del Don/Doña castellà), poden aparéixer davant de noms de personatges històrics (el rei En Jaume), en
topònims (Callosa d’En Sarrià, Llocnou d’En Fenollet, Plaça de Na Jordana, Carrer d’En Trenc), i en fórmules de
tractament formal o honorífic (N’Enric Vives, vicerector; Na Isabel Sanchis, presidenta).

L’article masculí lo
L’article prové dels demostratius llatins, ILLA, ILLU(M), d’on esdevingueren la i l’arcaic lo. Durant molts segles les
formes de l’article masculí foren lo, per al singular i los, per al plural: “Així com cell qui en lo somni es delita…”
(Ausiàs March), “Tirant, qui veu que no lo hi volien, partí ab los altres per anar a sa posada” (Joanot Martorell);
però estes formes van ser reemplaçades posteriorment per les formes modernes el, els. Actualment la forma lo
encara es manté viva en el valencià septentrional, en el tortosí i en bona part del català occidental; en la resta de
parlars l’article masculí lo perviu en certes expressions (tot lo dia, tot lo món, etc.). Tanmateix, cal evitar-ne la
utilització en registres formals orals i escrits.

El problema del lo neutre i possibles solucions

La forma lo presenta un problema des del punt de vista normatiu, ja que s’usa en els registres no formals com
article neutre. La llengua clàssica no diferenciava el lo masculí del neutre, cosa que fa pensar que el neutre lo
prové del castellà (encara que no tots els gramàtics hi estan d’acord)1. Per tant, hem d’evitar-ne l’ús (davant d’un
adjectiu, un possessiu, etc.) en expressions com ara *lo millor, *lo mateix, *lo natural i lo sobrenatural, *lo que
més odie!, *lo teu, *lo divertit que era!
Cal tindre en compte que no sempre és acceptable el canvi de lo per el, sinó que la incorrecció s’ha de substi-
tuir per estructures diferents segons el cas2.

1 L’article
lo medieval servia tant per al masculí (lo carro, lo gat, lo palau) com per al neutre (lo bo, lo millor); per exemple: “…on fer poràs lo
que volràs” (ROIG, Espill: 102). Vegeu GARRIGA, PACIÀ, El català sense lo neutre. Editorial Barcino, 1996.
2 L’article
neutre en castellà té un alt rendiment com a abstractiu (Lo bueno, si breve, dos veces bueno) i intensiu (Piensa en lo bonito que
es) que no es poden traduir mecànicament al valencià amb el sol ús de l’article: *El que és bo…; *Pensa en el bonic que és.

60
J.M.
 2
VALOR SOLUCIONS EXEMPLES

El natural i el sobrenatural.
l’article el
Sempre em dius el mateix.
els demostratius açò, això i allò Això de les restriccions és sospitós.
No m’agrada gens el que m’has dit.
els neutres el que, açò que, això que, allòque
abstracte Mostra’m allò que et van regalar.
Això és la cosa que més em molesta.
els substantius cosa i fet
El fet més curiós és que vingué tard.
construccions genuïnes en femení Sempre fan la mateixa. Ací tots van a la seua.
els substantius en femení La veritat i la falsedat.
Que divertit que era!
intensiu
els adverbis que, com, tan Com és de meravellosa esta persona!
(equival a molt)
Tan bo com és!
neutre el pronom ho Demà ho compraré. Dis-li-ho ara mateix.

No es considera vàlida l’estructura *allò + adjectiu en substitució del lo neutre: El comportament propi dels po-
lítics és… (i no *Allò propi dels polítics és…).

El lo neutre en locucions i frases fetes

Sovint, una expressió castellana amb lo neutre no es correspon en valencià amb cap de les formes esmentades
anteriorment, sinó amb una locució diferent; així, per exemple:

(ir) a lo suyo (anar) a la seua

(vivir) a lo grande (viure) a cor què vols, en gran
a lo (gato, Marilyn, Elvis…) com (els gats, Marilyn…) / a la manera de (Marilyn, Elvis…)
a lo hecho, pecho una vegada fet, ja està fet
a lo largo de durant (El robatori va tindre lloc durant la nit.)
a lo largo y a lo ancho de de cap a cap, al llarg i ample
a lo lejos a la llunyania, al lluny
a lo loco a la babalà, de qualsevol manera, com un boig, bojament
a lo mejor potser, tal vegada/volta, si molt/tant convé, a la millor, segons com
a lo sumo a tot estirar, com a màxim (i no *com a molt)
con lo puesto amb la camisa a l’esquena tallar
cortar por lo sano en sec/d’arrel/de soca-rel si no,
de lo contrario altrament, en cas contrari
de lo lindo d’allò més bé, del bo i millor, molt bé
en lo referente a… quant a…, pel que fa a…
en lo sucesivo d’ara en avant, a partir d’ara
es lo de siempre és la de sempre / és la cançó de sempre (i no *lo de sempre)
estar en lo cierto tindre raó
hacer todo lo posible fer tots els possibles
lo aconsejable el més aconsellable
lo barato/caro que es que barat/car és
lo bueno del caso el que té de bo el cas
lo cortés no quita lo valiente una cosa no exclou (o no lleva) l’altra
lo curioso el fet curiós / la cosa curiosa
lo gracioso del caso la cosa més graciosa
lo demás la resta, les altres coses
lo importante l’important / la cosa important
lo inteligente que intel·ligent, és d’allò més intel·ligent

J.M. 61
 lo más mínimo gens ni mica, gens ni miqueta, en absolut
lo más pronto posible tan prompte/aviat com pugues, al més prompte/aviat posssible
lo mejor el millor, la millor (cosa)
lo mejor de lo mejor el bo i millor
lo mío el meu, el que és meu, les meues coses
lo mismo da tant fa, tant me fa, tant és, tant se val, és igual
lo que el que, allò que
lo suyo el seu, les seues coses
lo vertadero y lo falso la veritat i la falsedat
mejorando lo presente amb tots els respectes
por lo civil pel jutjat (S’han casat pel jutjat.)
por lo cual per la qual cosa, per això
por lo general generalment / en general
por lo menos almenys / si més no / pel cap baix
por lo pronto de moment, ara per ara
por lo que parece pel que sembla/pareix
por lo tanto per tant, doncs, consegüentment
todo lo más a tot estirar, pel cap alt, com a màxim

Ús i omissió de l’article i contrast amb el castellà

Els usos de l’article discrepen algunes vegades del castellà com es pot veure a continuació:

AMB ARTICLE SENSE ARTICLE

Enumeracions
És recomanable posar l’article davant d’elements de gène-
res diferents, enumeracions llargues o quan hi ha voluntat
especial d’identificar cada element: La Conselleria ha con-
vocat els sindicats, la patronal i les associacions de veïns
per tal de solucionar el conflicte.
Enumeracions
No cal repetir l’article si els elements coordinats són del
mateix gènere o quan hi ha una relació semàntica estreta:
Els punts cardinals són: nord, sud, est i oest. Cal entendre
el procés de concepció, redacció, edició i difusió de l’obra
en el seu context temporal.

Els noms dels dies de la setmana si indiquen freqüència o
repetició, en singular o plural: El dilluns és el pitjor dia de
la setmana. Tanquem el(s) dilluns a migdia (=cada dilluns).
També en les dates completes: La reunió és el dijous 27 de
març.
Els noms dels dies de la setmana en referència al dia al·ludit
immediatament anterior o posterior respecte al moment
en què s’enuncia (porten o no complement posposat):
Adéu, fins dimarts! He d’anar a cal metge dimecres de
matí. Diumenge passat anàrem al cine.

Els indefinits: l’un i l’altre, l’una i l’altra, els uns i els altres, Davant de numerals amb sentit de totalitat és preferible
l’un darrere de l’altre. usar tots/totes a l’article: En el segle XIV destaquen Jaume II
i Pere el Cerimoniós, tots dos van afavorir…

Davant d’infinitius Davant d’infinitius

Infinitius substantivats: Pensa que el viure i el patir sempre Infinitius amb valor verbal: Beure alcohol no t’ajudarà.
van junts. El berenar estava molt bo. El seu somriure no Conéixer esta persona ha sigut un factor decisiu.
m’agradava.

Davant la conjunció que: Que anem a sopar junts no vol dir

res. Que em diguera allò em va fer molta il·lusió.

Amb el verb haver-hi amb valor existencial-representatiu: En algunes expressions de jocs i esports: jugar a bàsquet, a
Entrant a la dreta hi ha la taula i unes cadires. Hi havia la bitlles, a cartes, a pilota (però jugar a les quinieles, a la lo-
possibilitat d’acceptar-ho. teria, al dòmino; i, indistintament, jugar a futbol o al fut-
bol, aescacs o als escacs).

62
J.M.
 2
Noms geogràfics Noms geogràfics
– La majoria dels no acabats en -a àtona3: el Brasil, el Ca- – La majoria dels acabats en -a àtona: Alsàcia, Armènia,
nadà, l’Equador, el Iemen, l’Iran, l’Iraq, el Japó, el Marroc, Corea del Sud, Croàcia, Irlanda, Sibèria; Dénia, Gandia,
el Paraguai, el Perú, el Sudan, el Tibet, el Txad, el Carxe. Llíria; Castella, Galícia.
– Topònims compostos: l’Amèrica Central, els Estats Units, – Noms de ciutats: París, Nova York, Moscou, Lleó, Lu-
els Països Baixos; la Malva-rosa, la Font Roja. xemburg.
– Noms de grups d’illes i accidents geogràfics: les Balears,
les Canàries, les Filipines, les Hawai; el Xúquer, el Nil, l’Al-
bufera, el Montgó, l’Everest.
– Totes les comarques valencianes: el Camp de Túria, l’Alca-
latén, l’Horta, la Vall d’Albaida.

Expressions de temps amb preposició: Pel maig, cada dia un
raig. A l’estiu, tot el món viu. Just abans de la tardor es fa la
verema.
En certes locucions, davant de les paraules casa, classe,
escola, missa, palau, taula i terra: Estaré a casa tot el dia.
Es veien a missa. Anàvem a escola. Entreu a classe. Les
noces se celebraren a palau. Cal parar taula. Ha caigut a
terra (o en terra)4.

Opcional en noms propis (col·loquial): Has vist (el) Joan? Di- Noms propis: Déu pare. Una obra de Shakespeare.
gues a (la) Isabel que vinga.

Expressions que discrepen del castellà pel que fa a l’ús de l’article

Van amb article les expressions següents:

anar tots a l’una cobrir les despeses fruita de la temporada

a la destra i a la sinistra constar/constatar en l’acta l’un i l’altre, l’una i l’altra
a la meitat/mitat de de l’un costat a l’altre la pasta de les dents
a les bones/males dibuixar al llapis/al carbó no donar-ne l’abast
al matí, al migdia, a la nit donar-ne (o no) l’abast passar a les mans de
al més aviat/prompte possible en la deguda forma posada al punt
al més tardar entrar (o no) en els detalls reparar (o no) en les despeses
alçar el cap estar a la disposició/mercé de saber del cert
amb l’ajuda de estar/anar a la presó segons el costum/l’opinió
amb tots els pèls i senyals estar al (seu) punt sembrar la zitzània
anar com l’anell al dit estar al punt de caramel ser el doble de llarg
anar pel bon camí estar en la nòmina tindre l’aparença
caure en el descrèdit fer-ho a les bones/a les males estar en el cartell

Van sense article:

a cura de dictar testament Nadal (i no *el Nadal)

anar a escola/a estudi donat cas que no badar/obrir boca
anar a pèl en totes direccions passar comptes a algú
anar contra corrent en tots sentits alçar-se de taula
arriar veles entaular batalla per força
caure en oblit estar de part d’algú per tots costats/totes bandes
de tot cor fer guàrdia tirar aigua a mar
de tots colors fer-se amo de tornar de mort a vida
desfer camí llevar/parar/desparar taula Tots Sants

3 Recordeu que l’article dels topònims va en minúscula, llevat dels no adaptats i, naturalment, dels que inicien paràgraf o van després de punt.
4 Tradicionalment, en alguns parlars, s’inclouen també les expressions: a mar i a muntanya.

J.M. 63
 Abús de l’article en expressions numèriques
A vegades es fa un ús abusiu de l’article davant d’expressions numèriques on la llengua, tradicionalment, no n’ha
fet ús:
CONSTRUCCIONS AMB ARTICLE ABUSIU CONSTRUCCIONS RECOMANADES

Ha mort als huitanta anys. Ha mort a l’edat de huitanta anys. Està

Està a punt de fer els cinquanta-cinc anys. a punt de fer cinquanta-cinc anys.
El nivell de les aigües va arribar als 4,71 metres. El nivell de les aigües va arribar a 4,71 metres.
Nevarà a partir dels 800 metres. Nevarà a partir de 800 metres.
L’aigua bull als cent graus centígrads. L’aigua bull a cent graus centígrads.
Lloguen pisos entre els 2.000 i els 3.000 euros. Lloguen pisos entre 2.000 i 3.000 euros.
El preu del barril de petroli arribà als 72 dòlars. El preu del barril de petroli arribà a 72 dòlars.
El total de víctimes arribajaales 170. El total de víctimes arriba ja a 170.
La població fluctuava entre els deu i els quinze milions d’in- La població fluctuava entre deu i quinze milions d’indíge-
dígenes. nes.
La televisió retransmet molts partits de futbol. Hi ha dies en La televisió retransmet molts partits de futbol. Hi ha dies en
què l’oferta arribaals cinc partits. què l’oferta arriba a cinc partits.

19
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) L’expressió equivalent a la castellana “por lo 2) és que hem hagut de pagar.
menos“ en valencià és… a) Lo cert
a) almenys b) La cosa ben certa
b) per lo menys c) La certacosa
c) al menys

3) M’agrada jugar pilota amb els 4) L’aigua es congela __________ zero graus
amics. centígrads.
a) a la a) a
b) a b) als
c) Ø c) a els

5) Ací cadascú va . 6) __________ de llunàtic que dius, no m’a-

a) al seu grada gens.
b) a lo seu a) Lo
c) a la seua b) El
c) Això

7) L’arròs ja deu estar punt. 8) Preferiria no entrar detalls.

a) a a) en
b) al seu b) en els
c) del seu c) als

9) hages aprovat este parcial no vol 10) Diuen que el seu marit ha estat
dir que aproves el curs sencer. presó.
a) El que a) a
b) Que b) a la
c) Per que c) en

64
J.M.
 2
20 Detecteu l’ús de l’article masculí lo en el text següent del dietari de mossén Pere Joan Porcar (Va-
lència, 1560-1629), d’un valor documental i lingüístic de gran interés.

Dilluns a 10 de maig 1599. Entre quatre i cinc hores de la vesprada, entraren en casa de
don Jaume Sorell a netejar-li lo pou que los de l’almirant que allí aposentaven i ell també,
l’havien embrutat tot de sucietat i bacins. I de la gran pudor, entrà primer un home i
s’ofegava, i entrà un altre per a ajudar ad aquell i els dos restaren allí morts de la pudor. I
casi en totes les cases que estos Grans de castellans han aposentat han fet lo mateix dels
pous, i tots los aposientos han emmerdat, i tot ho han derruït i casi fins a tots los panys de
les portes han arrancat: esta és la ganància que Sa Majestat nos ha portat a València ab tal
bruta gent, i més que l’Hospital General està molt ple de pobra gent perquè totes les
quadres a cada part hi ha dos llits, u davant de altre, plens de malalts forasters, lo que no
s’ha vist molts anys ha en València.
P E R E J . P O R C A R , Dietari. Edicions Alfons el Magnànim.

21
Completeu les frases següents amb l’article, la contracció o el signe Ø.

a) Elies ha aconseguit una beca per a estudiar Estats Units.

b) Amb qui viatjaràs a Índia?
c) La consulta del pediatre és dilluns i dimecres.
d) dilluns 7 de setembre s’obri la matrícula en les escoles de persones adultes.
e) dissabte anirem al cine.
f) deixar-lo sol em sabia greu.
g) que ho haja dit ella és irrellevant.
h) A la vaga hi anaren tots: professorat, alumnat i personal administratiu.
i) dilluns és el pitjor dia de la setmana.
j) Se’n va de viatge a Xina.
k) fumar mata.

22
Relacioneu els modismes en castellà amb els corresponents en valencià.
a lo loco a 1 almenys
a lo mejor b 2 si no
con lo puesto c 3 d’ara en avant
de lo contrario d 4 la resta
en lo sucesivo e 5 amb la camisa a l’esquena
por lo menos f 6 tant me fa
lo demás g 7 potser
lo mismo da h 8 a la babalà

J.M. 65
 23
Relacioneu els modismes en castellà amb els corresponents en valencià.
lo cortés no quita lo valiente a 1 de moment
mejorando lo presente b 2 generalment
por lo general c 3 amb tots els respectes
por lo pronto d 4 per tant
por lo tanto e 5 l’inconvenient
por lo visto f 6 fer tots els possibles
hacer todo lo posible g 7 una cosa no lleva l’altra
lo malo h 8 pel que es veu

24
Substituïu les expressions arcaiques amb lo masculí per les modernes amb el.
a) Mira què m’he trobat davall lo llit!
b) Ahir va ploure tot lo dia.
c) Xiquet, no m’agrada que estigues tot lo dia en lo carrer.
d) Per lo matí m’alce i vaig a la faena com tot lo món.
e) Este xic sempre fa lo contrari de lo que ha de fer.
f) “Los pelegrins tots ensems votaran” (AUSIÀS MARCH, Poema XLVI).
g) “Dita la missa e lo rey tornat en lo palau ab tots los altres, lo dinar fou prest” (JOANOT MARTORELL, Tirant
lo Blanc).

25
Esmeneu els errors qui hi puga haver en les expressions següents.
a) parar la taula b) un darrered’altre c) estar en nòmina

d) cobrir despeses e) passar a mans d’un altre f) jugar a la pilota

g) constar enacta h) a destra i sinistra i) a bones o a males

j) fer tot el possible k) sembrarzitzània l) no donar abast

26
Esmeneu els errors que afecten l’ús de l’article en les frases següents.
a) Feia molt de goig el veure’ls tan enamorats.
b) Anava un darrere d’altre.
c) Aquell pal és doble de llarg que este.
d) Des que s’ha sabut tot ha caigut en descrèdit.
e) Sí, fill meu, amb ajuda de Déu!
f) En aquella empresa van tots a una.
g) A la xica, la varen fer tornar de tots els colors.
h) La fruita de temporada és la méseconòmica.
i) Sempre està dispost a entaular la batalla.
j) Li agrada molt jugar al dòmino quan està de vacances.
k) Este xic sempre va contra la corrent.
l) El teu cunyat no va per bon camí.

66
J.M.
 2
27
Esmeneu el lo incorrecte de les frases següents.
a) Això és lo mateix de sempre.
b) Aquell sempre va a lo seu.
c) M’agrada molt tot lo clàssic.
d) Aquell xicot és de lo més rar.
e) Si voleu anar al cine veniu lo més prompte possible.
f) Mira lo bonica que està la xica!
g) Per lo demés estic totalment d’acord.
h) Per lo menys enduu-te diners, per si has de pagar lo que val la reparació.
i) Enric estava en lo cert.
j) Amèlia i Eduard s’han casat per lo civil.
k) Qui sap lo lluny que es troba!
l) Lo rar és que haja aprovat.
m) Per lo vist s’han oblidat de tancar la porta.
n) Éslo últim en llenceria.
o) Això que dius se n’ix de lo corrent.

28
De les parelles següents digueu quina és la correcta i per què.
1 a) Hi anirem el dia de Tots els Sants.
2 a) Aquell fet va caure en l’oblit.
3 a) Esfarà amb l’ajuda de tots.
4 a) La societat el Micalet ha celebrat els 100 anys.
5 a) L’aigua bull a cent graus.
6 a) Ernest ha faltat a la classe de matemàtiques.
7 a) Va tirar la cullera al terra.
8 a) L’any 1981 València arribà als 752.000 habitats.
b) Hi anirem el dia de Tots Sants.
b) Aquell fet va caure en oblit.
b) Esfarà amb ajuda de tots.
b) La societat el Micalet ha celebrat 100 anys.
b) L’aigua bull als cent graus.
b) Ernest ha faltat a classe de matemàtiques.
b) Va tirar la cullera aterra.
b) L’any 1981 València arribà a 752.000 habitats.

29
Esmeneu els errors que afecten l’ús de l’article en les frases següents.
a) Donat el cas que no vos vulgueu quedar, ja en parlarem.
b) Seieu a la taula i mengem.
c) Quan isca, després de tants anys en presó, ja no alçarà cap.
d) En arribar ell s’alçaren tots a una.
e) No voldria entrar en detalls: anem al gra.
f) A mitjan acte començà a prorrompre en insults a destra i sinistra.
g) El teu fill està molt fadrí! Java a l’escola?
h) Esva fer de tots els colors en descobrir-se que no tenia la raó.
i) Ha passat per una mala època, però compta amb ajuda de tota la família.
j) Ha volgut que l’expressió constara en acta solament per sembrar zitzània.
k) La mesura pressupostària no era prou ni per cobrir despeses.
l) No van descansar fins que l’embarcació no va arriar les veles.
m) No sé què li passa a la directora: darrerament no dóna abast.

J.M. 67
 30
Enllaceu les columnes de l’esquerra amb els equivalents de la dreta.
Ven lo mas pronto posible. a 1 La seua filla viu regaladament.
Esun tio que se lo monta a lo grande. b Lo 2 La cosa més graciosa és que començà
bueno de él es que nunca se enfada. c sense agradar-li.
Cada cual hace de lo suyo lo que quiere. d 3 El que té de bo és que no s’enfadamai.
Lo gracioso del caso es que empezó sin gustarle. e 4 Cadascú fa del seu el que vol.
Siempre habla a lo loco. f 5 Ésun home que fa les coses en gran.
Su hija vive a lo grande. g 6 Vine tan prompte com pugues.
Tu haz lo màximo que puedas. h 7 Tu fes el màxim.
8 Sempre parla a la babalà

Els demostratius
Els adjectius i els pronoms demostratius, així com els pronoms neutres i els adverbis de lloc, són paraules que
pertanyen a la categoria anomenada díctics (indicadors)5 que indiquen proximitat o llunyania espacial (Mira
aquell avió) o temporal (En aquell moment jo no tenia el llibre). Els demostratius també poden indicar proximi-
tat o llunyania respecte dels elements dits anteriorment en el discurs: Els delinqüents foren descoberts pels po-
licies; estos (els policies) els perseguiren, però aquells (els delinqüents) aconseguiren fugir.
Elsdemostratius realitzen les funcions gramaticals següents:
– Adjectius: quan acompanyen un nom i assenyalen el grau de proximitat espaciotemporal: Esta brusa és molt
bonica. Aquell any va ploure molt.
– Pronoms: substituïxen algun element present en el text abans o després, o fan referència a realitats externes al
text: Quina t’agrada més? Aquella, perquè és més bonica.
– Pronoms neutres: hi ha alguns demostratius que funcionen sempre com a pronoms neutres: Dóna-li açò de
part meua. On posarem això? No toqueu allò.
– Adverbis de lloc: Vine ací! Camina cap allà.

Formes dels demostratius, pronoms neutres i adverbis de lloc

En valencià hi ha tres graus de proximitat6: I (a tocar o molt prop de l’emissor), II (prop del receptor o a distàn-
cia intermèdia respecte a l’emissor), i III (lluny de l’emissor i del receptor). Segons el grau de proximitat, gènere i
nombre, els díctics presenten les formes següents:

GRAUS DEMOSTRATIUS PRONOMS NEUTRES ADVERBIS DE LLOC

este (o aquest7) esta (o aquesta)

I açò ací
estos (o aquests) estes (o aquestes)

eixe (o aqueix) eixa (o aqueixa)

II això ahí (aquí)
eixos (o aqueixos) eixes (o aqueixes)

aquell aquella
III allò allí, allà
aquell aquelle
s s

5 Els díctics assenyalen les persones o les circumstàncies de lloc o de temps en què es produïx l’enunciació.
6 Moltes llengües solament tenen dos graus díctics (this, that, en anglés; questo, quello, en italià; dieser, der, en alemany); n’hi ha tres en
castellà (este, ese, aquel) i també en valencià, tot i que en alguns parlars s’han reduït a dos (aquest i aquell).
7 Les formes antigues est i eix s’han reforçat amb una vocal e posterior: este i eixe.

68
J.M.
 2
Cal tindre en compte les remarques següents:
– Habitualment, el demostratiu s’anteposa al nom, però pot anar darrere si el nom ja està modificat per un ar-
ticle o un adjectiu: Aquella casa és molt bonica. La casa aquella m’agrada. També pot anar davant o darrere
en funció pronominal: Quines t’agraden més, estes sabatilles o aquelles? Estes m’agraden més. M’agraden
més estes.
– La forma de l’adverbi demostratiu de lloc ací és la més general en valencià, però amb valor de primer grau
també s’usa aquí en parlars septentrionals i meridionals.
– En la llengua clàssica el segon grau dels adverbis demostratius era aquí. Però esta forma ha caigut en desús en
part del territori valencià i ha estat substituïda normativament per ahí (castellanisme entrat en el segle XVII,
però difícil d’eradicar en els parlars usuals). Tanmateix, l’adverbi aquí s’usa sovint en la llengua formal escrita
en lloc de ahí.
– Les formes del femení singular (esta, aquella) usades com a pronom prenen un valor neutre amb un signifi-
cat genèric de ‘dita, feta, acció, situació’: Esta sí que és bona! D’esta no t’escaparàs! Aquella va ser sonada.
– Cal d’evitar l’ús del pronom això amb valor temporal, com fa el castellà (‘a eso de’): Tornarem a casa cap al
voltant de les nou. (i no *Tornarem a casa a això de les nou).

Ús de les formes reforçades o formes simples dels demostratius

L’origen del sistema doble (reforçat i simple) dels demostratius es deu a l’afegiment de la partícula ACCU davant
del demostratiu llatí8. Les formes simples este, esta, estos, estes i eixe, eixa, eixos, eixes són les usuals en valencià
i han conviscut amb les reforçades en la llengua clàssica durant segles. Les dos formes són igualment vàlides i
d’acord amb la normativa.

Abús dels demostratius i dels pronoms neutres

S’ha d’evitar l’abús dels demostratius innecessaris, que espoden ometre:
No s’ha parlat de l’increment salarial ni si este és fonamental per a la negociació. No
s’ha parlat de l’increment salarial ni si és fonamental per a la negociació. (millor).
Tambés’ha d’evitar l’abús del demostratiu quan hi pot anar l’article:
Aquells contribuents que no hagen pagat la quota han de ser sancionats.
Els contribuents que no hagen pagat la quota han de ser sancionats. (millor).
Cal usar els pronoms en, hi i evitar així l’abús del demostratiu:
Jo també m’he assabentat d’això.
Jo també me n’he assabentat. (millor).
En aprovar-se la llei es va fer evident que calia regular l’aplicació d’aquella. En
aprovar-se la llei es va fer evident que calia regular-ne l’aplicació. (millor).
No comptàvem amb allò.
No hi comptàvem. (millor).
Es demana una millor neteja de carrers i places i que instal·len en estos papereres. Es
demana una millor neteja de carrers i places i que hi instal·len papereres. (millor).

8 Els demostratius llatins ISTE, IPSE, ILLE donaren lloc tant a l’article com als demostratius. Per a diferenciar els uns dels altres es començà a fer
ús de la partícula ACCU (literalment ‘vet aquí’, en llatí). Les formes simples i reforçades s’alternaven en la llengua clàssica; però més tard, les
simples caigueren en desuetud en la major part dels parlars, llevat del valencià i del català nord-occidental, en què les simples van preval-
dre: est/este, esta, estos, estes; eix/eixe; eixa, eixos, eixes per als graus I i II, ja que per al grau III sols hi ha les formes reforçades: aquell, aque-
lla, aquells, aquelles.

J.M. 69
 Els possessius
Els possessius són adjectius o pronoms que indiquen relacions de possessió, de pertinença o de dependència
entre una persona gramatical i l’entitat a què esreferix el sintagma nominal.
Els adjectius possessius presenten unes formes tòniques (el meu pare) i unes altres d’àtones (mon pare); els pro-
noms possessius només tenen forma tònica (Això és meu). Fan funció d’adjectiu quan determinen un nom (la
teua classe) i fan de pronom quan substituïxen un nom (El cotxe és meu).

Formes tòniques
SINGULAR PLURAL

POSSEÏDOR PERSONA MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ

1a meu9 meua meus meues

un 2a teu teua teus teues
3a seu seua seus seues
1a nostre nostra nostres nostres
2a vostre vostra vostres vostres
més d’un
seu seua seus seues
3a
llur10 llurs

Formes àtones
POSSEÏDOR PERSONA MASCULÍ SINGULAR FEMENÍ SINGULAR MASCULÍ PLURAL FEMENÍ PLURAL

1a mon ma mos mes

un 2a ton ta tos tes
3a son sa sos ses

Noteu que per a més d’un posseïdor s’utilitzen les formes tòniques.

La col·locació dels possessius

Les formes dels possessius àtons s’utilitzen cada vegada menys. Les més usades són les referides a un sol ésser
posseït mon, ton, son i ma, ta, sa, que s’usen en els casos següents:
– Davant de noms de parentiu (sobretot en graus propers: pare, mare, germans): Ha dit ta mare que vages. Com-
partia la casa amb son pare i ses germanes. Aquell xic és mon fill.
– Acompanyant el mot casa: Vine a ma casa. És un home de sa casa.
– En les locucions negatives amb la paraula vida: En sa vida n’havia vistes, de més grosses. Això no ho he tas-
tat en ma vida.
– En algunes fórmules de tractament: sa excel·lència, sa il·lustríssima, sa santedat, ses majestats, ses senyories.
– En expressions lexicalitzades: Cada festa té sa vespra. Cada terra fa sa guerra. La cabra per sos pecats, sos ge-
nolls porta pelats.

9Les formes antigues dels possessius femenins eren mia, tua, sua, mies, tues, sues que, en valencià i en català occidental, derivaren en
meua, teua, seua, meues, teues, seues, passaren a meva, teva, seva, meves, teves, seves en altres parlars (potser per analogia amb els
derivats aca- bats en u semivocal com ara tou, tova; neu, nevar).
10 Els possessius llur i llurs van sense article i sempre fan referència a més d’un posseïdor. S’usen en registres molt formals i resulten arcaics.

Llur significa que una sola cosa o persona pertany a més d’una persona: Els manifestants desplegaren llur pancarta davant de les autoritats
(= la seua, d’ells), mentres que llurs significa que diversos objectes o persones pertanyen a més d’una persona: Els monarques i llurs súb-
dits (= els seus, d’ells).

70
J.M.
 2
La col·locació del possessiu respecte al nom a què modifica varia segons la funció que fa:
– Quan fan d’adjectiu els possessius van davant del nom i precedits de l’article: Vindràs amb el teu cotxe?
– També van davant dels tractaments honorífics, però sense article: Vostra excel·lència, Déu Nostre Senyor.
– Quan fan de pronoms, els possessius van darrere: Una germana seua va aprovar a la primera. Escolte, això és
seu? Col·loca’t prop meu.
– Hi ha expressions que solen portar el possessiu darrere en funció pronominal, fet que, en certs casos, contrasta
amb el castellà: a càrrec seu, a parer nostre, a gust teu, a imatge vostra, al voltant teu, davant nostre, dar- rere
seu, de part vostra, en benefici seu, en poder meu, en favor nostre, en honor teu, en nom meu, en de- fensa
seua, això és un problema seu.
– Col·locats darrere, poden expressar la persona agent d’oracions passives o de participis:
Això és escrit seu. (= escrit per ell o per ella); Un fet nostre. (= fet de nosaltres)

Ús de possessius innecessaris
En general, els possessius han d’utilitzar-se solament quan són necessaris; és a dir, quan l’ús del possessiu va lli-
gat a l’expressió d’una relació estricta de possessió (El meu partit és favorable a l’acord. No has portat el teu lli-
bre? No, aquell és el meu llibre; pren el teu). Però si el possessiu és redundant (Va moure la seua mà per
saludar-nos) espot recórrer a alguna de les solucions següents:
– Suprimir el possessiu:
Li graduem les ulleres. (i no *Li graduem les seues ulleres).
Ha oblidat la cartera? (i no *Ha oblidat la seua cartera?).
Em saludà amb la mà. (i no *Em saludà amb la seua mà).
– Usar un pronom feble:
No el coneixia ni en sabia el nom. (i no *No el coneixia ni sabia el seu nom).
Cal conéixer la llengua i millorar-ne l’ús. (i no *Cal conéixer la llengua i millorar el seu ús).
L’estadi s’ha de condicionar. Millorar-lo costarà molts diners. (i no *La seua millora costarà molts diners).

31
Completeu les frases següents amb els demostratius que calga.
a) Esperem que vesprada faça millor oratge.
b) disc ja l’hem escoltat, per què no poses altre d’Erik Truffaz?
c) No puc donar-te informació que demanes. Ho sent, però no ho puc fer.
d) Estic farta d’ directora. No para de manar: fes , fes . No puc més!
e) Amb que acabes de dir, jo no hi estic d’acord.
f) Te’n recordes d’ que li va passar a Andreu quan anà de viatge a Bèlgica?
g) Francesc, per favor, lleva coixí d’ del meu costat.
h) Tu pots veure avió lluny?
i) No puc acceptar pressupost que m’ha presentat, n’hauria de fer un altre.
j) d’allà, no ho toques del seu lloc.
k) La roba es veia escampada i sense cap ordre.

32
Esmeneu en les frases següents els usos incorrectes o poc genuïns dels díctics, si cal.
a) El xic té un aquell que el fa més atractiu.
b) Dels nous models, s’han presentat prototips a partir de modificacions d’estos.
c) A això de les dotze passeu per l’oficina i en parlarem.

J.M. 71
 d) No es parlarà de costos ni de si estos són assumits per a l’ajuntament.
e) El missatge va dirigit a totes aquelles persones que hi estiguen interessades.
f) Tot seguit vos explicarem aquells motius pels quals un funcionari es pot absentar.
g) Si no trobes el llibre mira en el prestatge d’allí dalt.
h) Demanen que hi haja connexió gratuïta a internet per a tots els centres d’ensenyament i que instal·len
en estos almenys dos ordinadors i una impressora.
i) En posar-se en marxa els decrets sobre associacions de veïns es va posar de manifest que calia regular la
funció d’estos en tota la Comunitat.
j) Amb això volem donar-vos aquella informació que pensem que us pot ser útil.

33
Transformeu les expressions següents tenint en compte la forma del possessiu.
a) prop de mi b) davant de nosaltres
c) lluny de tu d) darrere de vosaltres
e) prop d’ell f) al costat d’elles

34
Completeu les frases següents amb el possessiu que calga.

nostre, llur, llurs, seu, sa, son (2), tes, els meus, ma, la meua
a) mare li ha dit que no arribe tard a casa.
b) germans són tots uns pesats.
c) Carme i Assumpció s’han deixat oblidats paraigües.
d) El mes que ve reformarem la cuina de casa.
e) Els manifestants desplegaren pancarta davant les autoritats.
f) I aleshores ella va dir: “Déu Senyor ens ha fet a tots iguals”.
g) M’ha demanat que no li ho digues a pare.
h) M’ha dit que no vindrà a dormir perquè s’ha quedat a casa d’un amic .
i) T’assegure que no volia que passara això i que intenció era bona.
j) “ cors era en suspirs e en tristícia” (LLULL).
k) “La mar dorm a plantes besant-les com vassalla” (JACINT VERDAGUER).

35
Escriviu l’equivalent de les frases següents tot usant llur i llurs.

a) Aquelles persones van perdre tots els seus béns.

b) S’han enganyat i han agafat les certificacions d’ells.
c) Jaume i Carme volen les seues liquidacions.
d) Les germanes d’elles estan de vacances tot el mes.
e) Elles tenen el seu vehicle.
f) Els cosins d’ells són amics meus.
g) Ells tenen els seus llibres.
h) Ramon i Albert usen el seu propi codi.

72
J.M.
 2
36
Esmeneu l’ús innecessari del possessiu en les frases següents.

a) El 7 de maig algunes empreses comencen la seua temporada d’estiu.

b) En una impressora es valoren la seua resolució i la seua velocitat.
c) A partir de hui la biblioteca començarà el seu horari normal.
d) L’objectiu és tornar al país el seu autogovern i la seua independència.
e) Este cas, per la seua importància que té, mereix una bona dedicació.
f) Ací li graduem les seues ulleres sense compromís.
g) Apaga el foc, que la pasta ja deu estar al seu punt.
h) Me’n vaig a ma casa.
i) En la seua fugida l’atracador va ferir dos policies.
j) El malalt evoluciona bé dins la seua gravetat.
k) El banc li ha embargat els seus béns perquè devia diners a tothom.

ortografia

La síl·laba i el diftong
Una síl·laba és el conjunt de sons produït en una sola emissió fònica. La síl·laba es constituïx al voltant d’un nucli,
que està format sempre per una vocal, de manera que esta és l’element imprescindible perquè hi haja síl·laba; és
a dir, les paraules tenen tantes síl·labes com vocals.
La vocal que forma el nucli fònic de la síl·laba pot anar acompanyada d’una i o una u semivocal o semiconso-
nant. Este aplec s’anomena diftong (guant, quart, quan, aire, rei, cuina, caure, peu, viure).
La i i la u són semivocals quan es troben darrere de la vocal nuclear (ai-re, mou-re). La i i la u són semiconso-
nants quan es troben davant de la vocal nuclear (boia, iogurt, hiena; uadi, llen-gües, qua-tre). Segons la posi- ció
que ocupen la i i la u en relació a la vocal nuclear, els diftongs es classifiquen en creixents i decreixents.
Són diftongs creixents els formats per una i o una u semiconsonant seguida de la vocal nuclear:

DIFTONGS CREIXENTS

ia iar-da, fe-ia, bo-ia ua ua-di, cre-ua

i/u semiconsonant ie hie-na, se-ient ue cre-uer, ve-uen
+
vocal io io-de, io-ga, Fo-ios ui hui, ui-gur, Al-fa-uir

iu iu-ca, iu-gos-lau uo cre-uo-ta, pe-uot

ua guant, ai-gua ua qua-dra, a-quà-tic, A-la-quàs

g/q + u semiconsonant üe güelf, un-güent üe qüern, e-qües-tre
+
vocal üi pin-güí, bi-lin-güis-me üi o-bli-qüi-tat, ter-ra-qüi

uo ai-guo-ta, pa-rai-guot uo quo-ta, quò-rum, a-quós

J.M. 73
 Són diftongs decreixents els formats per una vocal nuclear seguida d’una semivocal:

DIFTONGS DECREIXENTS

ai ai-re, mai au pau, trau-rem

ei rei-na, re-mei eu eu-ro, peu, lleu-ger
vocal + i ii mii-asi, no-vii vocal + u iu riu, sen-tiu
semivocàlica semivocal
oi boi-ra, com-boi ou cou, plou-rà, re-mou
ui ui-xer, buit, cui-na uu11 duu, lluu, pruu

Quan hi ha dos vocals seguides pronunciades en dos colps de veu separats, no hi ha diftong sinó hiat:
HIAT

vocal + vocal a-e-ri, a-hir, pe-ó, po-e-si-a, su-ar

vocal + i, u tòniques pa-ís, ra-ïm, ga-ús, pe-üc
consonant + i, u + vocal a, o, e di-a, ti-es, cu-a, ac-tu-ar, his-tò-ri-a, su-a-vi-tat

Un triftong és el resultat de la combinació, dins d’una mateixa síl·laba, d’una vocal precedida de semiconsonant i
seguida de semivocal –o, si voleu, d’un diftong creixent seguit d’un diftong decreixent– on la vocal central és el
nucli vocàlic. Elstriftongs són rars en valencià:
iai! (interjecció), guai-tar, Pa-ra-guai, cre-ieu, cre-ueu, dú-ieu, fé-ieu, o-bli-qüeu, li-qüeu
Tambécal tindre en compte les remarques següents:
– A vegades el diftong decreixent ui com ara en cuina [k ú jna] o buit [b ú jt] es pronuncia amb diftong creixent
[kwína] o [bwít].
– Els verbs acabats en -guar i en -quar no desfan el diftong creixent: de-sai-güe, de-sai-gua; a-de-qües, a-de-
qüem, a-de-qüeu.
– També acaben en diftong creixent els adjectius femenins acabats en -gua i en -qua: con-ti-gua, i-ni-qua i o-
bli-qua.
– L’existència de diftong o hiat determina les grafies c o q davant de u. Així, la q davant de la u forma diftong
creixent amb la vocal següent: quo-ta, i-ni-qües, mentres que una c davant de u forma diftong decreixent amb
la vocal següent: cui-na o hiat: cu-o-ta.
– Els verbs acabats en -cuar (escuar, evacuar) tenen hiat entre la u i la vocal següent: es-cu-a, es-cu-en, es-cu- a-
ri-a; e-va-cu-a, e-va-cu-en, e-va-cu-a-ri-a.
– La combinació de vocals iu no forma diftong, sinó hiat, en els cultismes llatins acabats en -ius i en -ium:
Màrius, nònius, Pius; aquàrium, harmònium, òmnium, pòdium, presídium, solàrium, terràrium, vivàrium.

Partició ortogràfica de les síl·labes i dels diftongs a final de línia

Quan escrivim hem de tindre en compte les regles següents:
no es poden partir síl·labes ni diftongs pa-rai-güer, cui-ne-ra, pas-qües, am-bi-güi-tat
no es pot deixar cap lletra sola ni al final ni a co- *o-ca-si-ó, *l’-ocasió, *d’-oportunitats; però es poden separar si la
mençament de línia vocal va apostrofada: l’o-casió, d’o-portunitats, s’i-niciaven
el primer element (siga pre- al-hora, anti-pàtic, ben-estant, des-aire, en-orgullir, re-incidir, vos-al-
fix o no) tres, trans-alpí
en els compostos
els sufixos -isme, -ista ego-isme, altru-ista
s’han de separar
les terminacions dels cultis- Màri-us, Pi-us
mes en -ius, -ium harmòni-um, aquàri-um

11 S’admet la reducció del diftong uu a u en l’escriptura dels verbs dur, lluir i pruir (du, llu, pru, dus, llus, prus).

74
J.M.
 2
37
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) La partició de les paraules destacades de la frase 2) La partició correcta de la paraula arcuació
“Si l’enveja es tornés tinya, mig món es grata- és .
ria” és . a) ar-cua-ció
a) ti-nya, gra-ta-ria b) ar-cu-a-ció
b) tin-ya, gra-ta-ri-a c) ar-cu-a-ci-ó
c) ti-nya, gra-ta-ri-a

3) En l’última síl·laba de la paraula Uruguai hi ha 4) La paraula culta provinent del llatí solà-
. rium se separa sil·làbicament .
a) un diftong decreixent a) so-là-rium
b) un diftong creixent b) sol-à-rium
c) un triftong c) so-là-ri-um

38
Completeu el text següent.
Les paraules tenen tantes síl·labes com . Així, la paraula diari té síl·labes
i harmonia síl·labes. Tots els dígrafs se separen en la divisió sil·làbica excepte quatre: qu,
gu, i . Així, anquilosar se separa en , però il·lusionar
se separa en .

39
Separeu les síl·labes de les paraules següents.
a) cassola b) til·ler c) guixaire
d) quantitat e) reüll f) formatge
g) cuixa h) jutge i) argüir
j) innocent k) remouen l) àvia

40
Escriviu el nombre de síl·labes que té cada paraula.
a) pou b) impossible c) diürn
d) gaudireu e) déu f) consciència
g) peuet h) podàveu i) bústia

41
Subratlleu els diftongs i digueu si són creixents, decreixents o si hi ha hiat.
a) boira b) uadi c) remei
d) teula e) coure f) ciències
g) quaranta h) poesia i) aquós
j) pingüí k) iode l) adeqüem
m) suar n) xiulet o) duu

42
Assenyaleu els triftongs que hi ha en els mots següents (n’hi ha que no en tenen).
obliqüeu, Paraguai, déieu, anirem, iaio, guaita

J.M. 75
 Les vocals obertes i tancades
Les vocals tenen un timbre determinat segons el grau d’obertura o tancament; és a dir, tenen diferent altura
tonal: més alta (agudes o tancades) o més baixa (greus o obertes). L’altura tonal depén de la posició en què el so
es produïx en la cavitat bucal: en posició anterior (vocals tancades) i en posició posterior (vocals obertes).
En llatí hi havia un sistema vocàlic de cinc sons vocàlics dobles representats per les cinc grafies vocàliques (a, e, i,
o, u) que es transformà en l’actual de set sons vocàlics en posició tònica12. En posició àtona, però, desaparei- xen
les obertes i les set vocals esreduïxen a cinc:

GRAFIA SO POSICIÓ TÒNICA POSICIÓ ÀTONA

a [a] alt, mar, catre alé, vela, calitja

[e] (e tancada) cent, arena, poder perdó, verdós
e
[ε] (e oberta) peu, ferro, infern Ø
i [i] dir, camí, genuïna cridar, vistós, òrbita
[o] (o tancada) camió, món, torba cobrar, botànic
o
[ɔ] (o oberta) sol, arròs, bròfec, òrbita Ø
u [u] ull, ungla, algú, taüt cullera, muntanya

En la majoria dels casos l’obertura o tancament d’una vocal depén de l’etimologia o del context fònic en què
apareix. En poques paraules: no hi ha una regla senzilla per conéixer d’antuvi l’obertura o el tancament d’una e
o una o en una paraula que no hem escoltat mai.
També cal tindre en compte que hi ha mots semblants que es diferencien semànticament per l’obertura de la
mateixa vocal.
VOCAL OBERTA VOCAL TANCADA

be (corder) bé (nom o adjectiu)

deu (numeral, brollador) deu / déu (verb deure / divinitat)
set (numeral) set (ganes de beure)
llavors (aleshores) llavors (plural de llavor, per a sembrar)
sort (fortuna) sord (que no hi sent)
soc (tronc d’arbre, esclop) sóc (verb ser)
tòs (occípit) tos (expulsió sobtada, sorollosa, de l’aire dels pulmons)

De les dos vocals en qüestió, la e és la que més variació presenta respecte al grau d’obertura13.
En valencià porten e tancada:

la e final de quasi tots els mots aguts abecé, amén, peroné, també, vaivé; acabaré, aniré, tindré, eixiré; Bernabé

gal·licismes acabats en é clixé, consomé, matiné, paté, puré, quinqué, ximpanzé

final en -és (plurals en -essos) abcés, excés, congrés, procés, progrés, revés

gentilicis acabats en -és anglés, francés, islandés, japonés

12 El sistema vocàlic té set fonemes vocàlics en valencià i en català occidental, però consta de huit sons en català oriental, és a dir, un de
més, una vocal neutra [ə] que correspon a la a i a la e àtones, per exemple en pare [pa´rə], casa [ka´ zə]. Però, mentres que el català occi-
dental i el valencià conservaren el timbre de la e tancada del llatí vulgar, en mots com ara ceba, negre i estret, el català oriental el va can-
viar per e oberta. Esta vocal oberta havia tingut un estat previ de vocal neutra, que solament s’ha conservat a les Balears.
13 Així, per exemple, a Girona sonen tancades les e dels acabats en -ència: violència, advertència, mentres que a les Balears, es pronuncia

oberta la e de és (verb ser).

76
J.M.

alguns adverbis i derivats de bé i de més
3a persona del singular del present d’indica-
tiu dels verbs acabats en -endre
derivats dels verbs tindre i vindre
infinitius de verbs de la segona conjugació
mots amb e seguida de c/ç, p, ix, g
alguns mots plans
uns pocs femenins
2
adés, després, gairebé, rebé, demés, endemés, només
aprén, comprén, encén, entén, estén, mamprén, ven
s’absté, s’abstenen; conté, contenen; prové, provenen
ésser, créixer, prémer, esprémer, témer
peça/peces, estrep, greix, reixa, alegre, regne, segle
cércol, cérvol, créixens, crémor (tartrat àcid de potassi), déntol (peix), fe-
réstec, llépol, préssec (bresquilla), préstec
cérvola, església, feréstega, grémola, llémena, llépola, témpores

I porten e oberta els següents:

quan la vocal de la síl·laba següent és una i
quan la vocal de la síl·laba següent és una u
mots amb diftong eu
immediatament davant de l o r
la e de la major part de les esdrúixoles
excepcionalment en posició final de paraula
les paraules
col·legi, ebri, èxit, nervi, obsequi; excepcions: església, sépia, séquia
èmul, ingenu, perpetu, superflu
deu (10), fideu, museu; però déu (divinitat) i deu (deure)
cruel, empelt, novel·la, tel; cert, conversa, ert, esmerç, terç, verb, verge; ex-
cepcions: feltre, selva; cercle, cérvol
anècdota, mètode, potència, Sèneca; excepte llémena, témpores, térbola
Novetlè; gue-gue i enguè (onomatopeies del plor del xiquet); Fifè (antro-
pònim habitual a l’Horta de València)
Josep, Vicent; quimera, set (7)

Cal tindre en compte les remarques següents:

– La vocal breu tònica llatina va diftongar en ie en castellà, però es mantingué una sola vocal (oberta) en va-
lencià. Per això, a un mot amb diftong ie en castellà sol correspondre una e oberta (sempre que provinga del
mateix ètim llatí): gel (hielo), mel (miel), perd (pierde), set (siete), terra (tierra).
– Espronuncien amb e tancada malgrat portar accent obert: què (relatiu i pronom interrogatiu), perquè isèrie.
– Poden ser amb e tancada o e oberta, segons parlars, uns pocs mots: pésol o pèsol, cércol o cèrcol, sépia o
sèpia, sémola o sèmola.

Són amb o tancada les paraules següents (encara que, segons parlars, hi ha variació):

moltes paraules agudes acabades en -o o en cançó, lliçó, raó, sabó, acció, camió, flexió, relació, vexació; ambdós, boirós,
-os escumós, leprós, maniós, seriós, verinós
bot, brot, cort, fonc, fon i fos (de fondre), fosc, moc (mucositat), molt
uns quants monosíl·labs
(quantitat), mot, pou14, rot, sou (verb ser), tos (de tossir), tot
terminació en -oix boix, coix, moix, toix (esmussat)
formes del verb ser era, eres, érem; fóra, fores, fórem, fóreu, fos
el verb córrer i derivats córrer, concórrer, discórrer, incórrer, socórrer, transcórrer
verb fondre i derivats confondre, confós; difondre, difosos; refondre, refon
formes verbals (verbs en -olar) ennuvola, esmicola, esmola (però o oberta en vola, de volar)
xicon; escolta, estómac, estona, furóncol, joves/jóvens, porpra; escórpora,
alguns mots aguts, plans i esdrúixols
fórmula, gódua (arbust), góndola, pólvora, tómbola i tórtora
terminacions en -forme deforme, multiforme, pluriforme

14 El monosíl·labs jou, pou, tou i vot es pronuncien amb o oberta o tancada segons parlars.

J.M. 77
 Porten o oberta:
davant de i o de u (en la mateixa
síl·laba o en la següent)
la o tònica seguida de grupconso-
nàntic amb ro l
la o dels diftongs decreixents
els termes erudits i científics
els esdrúixols amb o tònica
bibliòfil, codi, divorci, elogi, lògica, misogin, odi, oli, podi, cònjuge, mòdul, pòstum,
memòria; Corpus
corda, dòlar, forja, orfe, mort, port, poble (però pobla amb o tancada), desacord;
formes verbals amb o tònica en el lexema: obri, ompli, dorm
boira, heroi, dijous, moure, nou, ou, ploure, sou (salari); Alcoi
amorf, anòmal, patogen, quiròfan, sarcòfag, xenòfob; excepcions: carcinoma,
dogma, forma
còlera, còmode, nòmada, òrbita, òrfena

pronoms neutres açò, això, allò

certs monosíl·labs i compostos bo, rebò, de debò; so, ressò; to, semitò; tro, retrò

agudes acabades en -òs
derivats i compostos de cos, cros,
glos (llengua), gros i os
alguns mots acabats en -osa
Ambròs, Vinaròs; arròs, alficòs, espòs, repòs, talòs, terròs
cos, motocròs, aglòs, hipoglòs, capgròs, trencalòs
llosa, nosa, posa, prosa, rosa

la o en coure, cloure i compostos coc, cous, cou, desclòs, exclòs, inclòs, reclòs

-oc, -oca albercoc, moc (moure); oca, soca, toca (verb tocar); excepcions: boca i toca (nom)

-ofa Moncofa; gallofa, carxofa, estrofa

-gog, -goga pedagog, sinagoga

-oig, -oja roig, roja, boig, boja; excepció: estoig

-ol, -ola caragol, cresol, gentola, tovallola; excepcions: gola, bola, cola
terminacions -olt, -olta solt, mòlt/a (verb), volta; excepcions: escolta, molt/a (quantitatiu i adverbi)

-ossa brossa, crossa, glossa, llossa; excepcions: bossa, gossa, óssa, rossa

-ost, -osta cost, resposta; però tancada en agost, congost, most, llagosta
Burjassot; devot, dot, clot, got, xicot, granota, pigota; excepcions: bota, brot, carlota,
-ot, -ota
gota, jota, nebot, sacerdot, singlot, sota
-pondre compondre, correspondre, respondre

Tingueu en compte que la o de roure es pronuncia oberta o tancada segons parlars.

A vegades hi ha dubtes en la pronúncia (i en l’accentuació gràfica) d’alguns topònims:

– Són amb e tancada: Bétera, Dénia, Énguera, Guadasséquies, la Sénia, València15.
– Amb e oberta: Algèria, Bèlgida, Benimuslem, Elx, l’Ènova, Novetlè, Sueca; Gènova, Grècia, Hèlsinki, Suècia.
– Són amb o tancada: Conca, la Pobla (del Duc, de Farnals, la Pobla Llarga), la Vall d’Uixó.
– Porten o oberta: Alcoi, Alpont, Barcelona, Benidorm, Bicorb, Borriol, Bunyol, Còrdova, l’Horta, Oriola, Osca,
Otos, Puçol, Ròtova, Segòvia, Sòria, Terol, Vinaròs, Vitòria; Etiòpia, Lapònia, Mònaco, Mongòlia, Moscou, Ni-
còsia, Polònia.

15 L’accent obert de la e del topònim València no correspon a l’etimologia ni a la pronunciació tradicional. Podeu trobar més informació en

LACREU, Manual de l’estàndard oral, op. cit., i SARAGOSSÀ, Criteris de la normativa, op. cit.

78
J.M.
 2
Canvi de l’obertura vocàlica en els derivats
Cal tindre en compte que la e oberta es manté en els derivats, sempre que continue sent tònica (tebi: tèbia, tè-
bies), però passa a e tancada si es desplaça la tonicitat a una altra síl·laba: ferro (e oberta) > ferrer, ferreria, fer-
reteria (e tancada).
Igualment, la o oberta, passa a ser tancada si es desplaça la tonicitat a una altra síl·laba: sol (o oberta) > solet,
assolellat, solana (o tancada).
Semblantment al que passa amb la e oberta, la o tònica llatina diftongà en ue en castellà, però es va mantin- dre
o oberta en valencià: porta (puerta), horta (huerta), coll (cuello).
Convé recordar també que, generalment, és tancada la o d’una paraula a la qual correspon una u en l’equiva-
lent castellà: estoig (estuche), gola (gula), molt (mucho), ploma (pluma), triomf (triunfo).

Doble accentuació de la e
Hi ha una sèrie de paraules que en uns parlars es pronuncien amb e oberta i s’escriuen amb accent greu (cafè,
comitè, aprèn, interès, dèiem, fèiem, conèixer, japonès, francès) i en altres, en canvi, es pronuncien amb e tan-
cada i s’escriuen amb accent agut (café, comité, aprén, interés, déiem, féiem, conéixer, japonés, francés). Este
fet és reconegut per la normativa (encara que no totes les formes apareixen als diccionaris). Habitualment, per
tant, en valencià, i per coherència amb la pronúncia, s’escriuen amb accent agut les e de les paraules següents:
a) Agudes acabades en -é, -és, -én:
café, comité, oboé, puré; adés, interés, anglés, japonés; aprén, atén, comprén, mossén
b) Infinitius acabats en -éixer, -éncer, -ényer:
conéixer, paréixer; véncer, convéncer; atényer, restrényer
c) Imperfet d’indicatiu de certs verbs de la segona conjugació acabats en -éiem i -éieu:
déiem, quéiem; féieu, quéieu

L’accentuació gràfica
Cada paraula té una síl·laba, anomenada síl·laba tònica, que es pronuncia amb més altura tonal i més intensi- tat
que la resta. Així, en el mot in-cen-di, la síl·laba tònica éscen, les restants (in i di) són àtones.
Recordeu que les paraules són monosíl·labs si tenen una sola síl·laba (o, bé, vi, llet, rei, peix, prats) i polisíl·labes
quan en tenen més d’una: bisíl·labes (anem, dàtil, caureu, pòrtic), trisíl·labes (capità, òrbita, prometran), tetra-
síl·labes (agrupament, atenció), pentasíl·labes (professional, valencianes), etc.
Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser: agudes (la síl·laba tònica és l’última), planes (la tò-
nica ésla penúltima) o esdrúixoles (la tònica és l’antepenúltima).

Regles d’accentuació gràfica

Si la paraula és monosíl·laba no s’accentua (llevat dels casos que porten accent diacrític). En les polisíl·labes, l’ac-
cent gràfic escol·loca sobre la vocal tònica d’acord amb regles següents:
PARAULES S’ACCENTUEN LES TERMINACIONS EXEMPLES

vocal -a, -e, -i, -o, -u demà, cantaré, Novetlè, ratolí, lliçó, això, ningú

agudes vocal + s -as, -es, -is, -os, -us callaràs, entés, espantadís, aigualós, arròs, pallús

vocals e, i + n -en, -in amén, comprén, esplín, mantín

diferents de les agudes (incloent els cànon, fàcil, correguérem, exàmens, vímet, córrer, sulfúric; portà-
planes
diftongs decreixents) veu, vinguéreu, assistíeu
pàtina, vàlua, església, fragància, paciència, període, història, fór-
esdrúixoles totes
mula, diòptria, brúixola, fúria

J.M. 79
 Cal tindre en compte les observacions següents:
– La i o la u finals d’un diftong decreixent és consonàntica a efectes ortogràfics; per tant, no s’accentuen les
agudes acabades en diftong (desmai, palau, remei, anireu, cosiu). No es posa tampoc accent encara que el
diftong final vaja seguit d’una s (serveis, dijous).
– Les majúscules s’accentuen d’acord amb les regles generals d’accentuació (Àfrica, Úrsula, Òscar, HISTÒRIA,
JARDÍ BOTÀNIC).
– Recordeu que la vocal a, quan porta accent gràfic, l’ha de portar sempre greu (ànec, arrogància, voldrà), la i i
la u el porten sempre agut (panís, obtús), i la e i la o el poden portar greu o agut, d’acord amb la pronún- cia
(clemència, església; òrbita, racó).
– Els préstecs no adaptats, conserven la grafia de la llengua original i resten al marge de les regles d’accentua-
ció: per capita, apartheid, fondue, sui generis. Tanmateix, les paraules llatines adaptades s’han d’ajustar a les
normes generals d’accentuació: ítem, rèquiem, mèdium, memoràndum, harmònium.

Vacil·lacions i errors en l’accentuació en algunes paraules

A vegades hi ha dubtes amb l’accent en paraules que, molt sovint, contrasten amb el castellà. Cal tindre-les en
compte a l’hora de pronunciar-les i d’accentuar-les correctament.

Són agudes:
esports acabats en -bol
acabats en -clop, -crom, -glot, -gram
terminació -antrop (home)
unes quantes paraules, moltes de les
quals contrasten amb el castellà
topònims i antropònims
basquetbol, beisbol, futbol, handbol, voleibol
ciclop, esclop, policrom, poliglot, mil·ligram
filantrop, licantrop, misantrop, pitecantrop
aldehid, alfil, ampit, avar, cautxú, celtiber, criquet, elit, enzim, eriçó, esperit, flascó,
fluor, handicap, heroi, hoquei, humit, iber, interval, lilà, miop, napalm, oboé,
oceà, pipí, pivot, radar, soviet, subtil, taigà, tiquet, timpà, tuareg, xandall, xassís,
xiclet, zenit
Biarritz, Friül, Munic, Zuric, Port Saïd, Tibet; Nobel, Borís, Marià, Raimon, Ciscar

Són planes:
-sfera atmosfera, hidrosfera, litosfera
-íac amoníac, cardíac, policíac, austríac; però atziac i embriac
-èol, -íol, -úol alvèol, nuclèol, bronquíol, folíol, pecíol, vacúol
-cit, -fit, -lit fagòcit, leucòcit; zoòfit; aeròlit, monòlit; però teodolit
-esi, -osi exegesi, mimesi, metamorfosi, osmosi
acabades en
-litre centilitre, decilitre, hectolitre, mil·lilitre
-stat aeròstat, reòstat, termòstat
-gia letargia, melangia, paraplegia, sinergia; però metal·lúrgia
-graf aerògraf, biògraf, bolígraf, cal·lígraf, paràgraf
-fob i -fon xenòfob, audiòfon
acne, almoràvit, anemone, àugur, bantu, biòtop, conclave, diaca, dinamo, estèrnum,
unes quantes paraules que con- etíop, guru, hematòcrit, karate, libido, lígur, maori, medul·la, míssil, odèon (teatre),
trasten amb altres llengües omòplat, prènsil, quadriga, rèptil, rupia, somali, tàmil, tèrmit, tèxtil, torticoli, tríglif, tu-
lipa, vertigen, víking, zulu
infinitius verbals córrer (i discórrer, concórrer, etc.), témer, tòrcer, véncer
formes del verb adequar adeqüe, adeqües, adequa, adeqüen
Eufrates, Honolulu, Kíev (o Kíiv), Mali, Marràqueix, Ravenna, Tàrent, Ucraïna; Aga-
topònims i antropònims antics i
mèmnon, Arquimedes, Dídac, Èdip, Espàrtac, Heròdot, Ígor, Vladímir, Karamàzov, Telè-
moderns
mac, Txèkhov; Sanchis

80
J.M.
 2
Són esdrúixoles:
uns quants mots de àloe, càmfora, diòptria, èczema, ènema, gàmeta, ínterim, isòbara, mètopa, olimpíada, pàtxuli,
diferent procedència pneumònia, quàdriceps, vàlua (i plusvàlua), zoòspora
-èola aurèola, rubèola
-ode díode, elèctrode, període
cultismes -fàgia antropofàgia, bacteriofàgia, ictiofàgia
acabats en
-lisi diàlisi, electròlisi, fotòlisi
-stasi iconòstasi, metàstasi
topònims i
Bàrcino, Bàssora, Bríndisi, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Mègara, Míkonos, Sàhara,
antropònims antics i
Tàrraco, Tòquio, Úmbria; Àrtemis, Àtila, Cleòpatra, Dàmocles, Heròdot, Llúcia, Pèricles
moderns

Tingueu en compte les remarques següents:

– Es conjuguen com confiar o enviar els verbs de la 1a conjugació que acaben en consonant + -iar (anunciar,
associar-se, canviar, conciliar, copiar, denunciar, desgraciar-se, divorciar-se, expropiar, evidenciar, fotocopiar, hu-
miliar, iniciar, llicenciar, negociar, obsequiar, odiar, potenciar, pronunciar, propiciar, repatriar). Els verbs es-
mentats tenen accent prosòdic sobre la i, en la 1a, 2a i 3a persones del singular i la 3a persona del plural del
present d’indicatiu: jo anuncie (i no *anúncie), tu anuncies (i no *anúncies), ell anuncia, (i no *anúncia), ells
anuncien (i no *anúncien).
– Excepcionalment, l’accent indica que la u precedida de g no forma diftong amb la vocal següent: agúe, agúes,
agúa, agúen (del verb aguar, sinònim de agusar, ‘fer agut’); gúa (mesura de longitud, cast. ‘codo’); ingúix (llen-
gua caucàsica).
– Molts adjectius acabats en i o u, afigen una a per tal de formar el femení corresponent, i resulten paraules
esdrúixoles amb accent: aeri, aèria; idoni, idònia; ardu, àrdua; superflu, supèrflua.
– Les abreviatures mantenen l’accent de la paraula sencera: íd. (ídem), làm. (làmina), núm. (número), pàg. (pà-
gina), telèf. (telèfon).
– La conjunció o no porta accent quan va entre xifres: 10 o 12 caixes, 121 o 122 .

Paraules amb dos possibilitats d’accentuació

Algunes paraules admeten doble accentuació (encara que no tots els diccionaris recullen totes les formes). Es
tracta dels casos següents:
– Figures geomètriques acabades en -edre: decàedre o decaedre, hemiedre o hemíedre, hexàedre o hexaedre,
pentaedre o pentàedre, políedre o poliedre.
– Unes quantes paraules: antílop o antilop, càstig o castic, dòmino o dominó (joc), fotòlit o fotolit, imbècil o im-
becil, pèrit o perit, pèrita o perita, repòrter o reporter, saxòfon o saxofon, xèrif o xerif, xilòfon o xilofon, xòfer
o xofer.

L’accent en les paraules compostes

– Els compostos sense guionet es consideren com una sola paraula i s’accentuen, d’acord amb la norma general
d’accentuació, en el segon element: audiovisual, vaivé, sobrealimentació, socialdemocràcia, fisicoquímic, his-
toricoartístic.
– Els adverbis acabats en -ment conserven l’accent gràfic de l’adjectiu a partir del qual es formen (si l’adjectiu no
porta accent, l’adverbi no en porta tampoc). Recordeu que, si l’adjectiu admet flexió de gènere, els adverbis en -
ment es formen sobre la forma femenina: pacífic > pacífica > pacíficament, ràpid > ràpida > ràpidament, útil
> útilment, feliç > feliçment, amable > amablement.
– Els compostos amb guionet es consideren paraules independents i, per això, conserven l’accent de cadascun
dels components: despús-demà, mà-llarg, pèl-roig, adéu-siau, sud-americà.

J.M. 81
 L’accent diacrític
L’accent diacrític s’usa per a distingir uns mots d’uns altres que tenen forma semblant (paraules homònimes i
homògrafes) i que no haurien de dur accent segons la norma general d’accentuació. Es posa en monosíl·labs
(mà, bé, féu, mèu, sóc) i en uns pocs de bisíl·labs (dóna, fóra, móra, vénen). Amb accent diacrític hi ha verbs
(dóna, fóra, féu, és, sé, són), substantius (déu, món, bóta, pèl), adverbis (sí, més) i pronoms (nós, vós). No hi ha
una regla general, però ens podem orientar pels criteris següents:
– Entre un nom i un adjectiu ésel nom el que duu l’accent: món, mon; nét, net; sèu, seu; séc, sec.
– Sihi ha un mot tònic i un altre d’àton, el tònic ésel que du el diacrític: mà, ma; sé, se; té, te; ús, us.
– Entre dos paraules tòniques amb diferències de timbre, l’accent apareix quasi sempre sobre la que té vocal
tancada: bé, be; dóna, dona; fóra, fora; móra, mora; pórca, pórques; sóc, soc; són, son. Però porten accent
en la vocal oberta: mèu, meu; mòlt, molt; sègle, segle; tòs, tos; tòt, tot.
– Els plurals i compostos de les paraules que porten accent diacrític continuen portant-ne: bóta, bótes; móra,
móres; pèl, pèls; sèu, seus; féu, desféu, reféu, contraféu; déu, adéu, marededéu, pregadéu, redéu; nét, bes-
nét, besnéta, rebesnétà; mòlt, remòlt, remòlta, remòltes; pèl, repèl, contrapèl; sòl, entresòl, subsòl, subsòls;
véns, revéns, revénen. Tanmateix, hi ha altres plurals que no en porten: mà, mans; món, mons; rodamón
(però rodamons); rés, resos; ús, usos.
– Uns pocs mots amb accent diacrític contrasten amb els equivalents en castellà; per exemple, en valencià, té
(verb tindre) i, en castellà, té (nom, planta o infusió); en valencià, que gran! i en castellà ¡qué grande!
– Tanmateix, hi ha parelles de paraules que es podrien confondre però que no es marquen amb diacrític16:
bec (substantiu) bec (verb beure)
bo (adjectiu) bo (bitllet, aval)
sa (possessiuàton) sa (adjectiu)
set (numeral) set (ganes de beure)
sou (substantiu) sou (verb ser)

AMB ACCENT DIACRÍTIC SENSE ACCENT DIACRÍTIC

bé, béns (riquesa), bé (adverbi de manera) be, bens (nom de la lletra b, corder)
bóta, bótes (recipient per al vi) bota, botes (calcer, verb botar)
cóc, cócs (coca, coques) coc (cuiner, verb coure, bacil, classe de carbó)
cóm, cóms (menjadora dels animals) com (conjunció, adverbi de manera)
cóp, cóps (copa d’un arbre / floc, borralló) cop (colp)
cós, cóssos (trajecte, cursa, competició) cos, cossos (cast. ‘cuerpo’, ‘cuerpos’)
déu, déus (divinitat) deu (numeral, verb deure, font: una deu)
dóna, dónes (present d’indicatiu del verb donar) dona, dones (substantiu)
és (3a persona de present d’indicatiu del verb ser) es (reflexiu)
féu (passat simple del verb fer) feu (present i imperatiu de fer, nom: un feu)
fóra (imperfet de subjuntiu del verb ser) fora (preposició o adverbi)
jóc, jócs (lloc per a dormir les aus de corral) joc (acció de jugar)
mà (part del cos) ma (possessiu àton)
més (adverbi) mes (període de l’any, conjunció, possessiu àton)
mèu, mèus (miol del gat) meu, meus (possessiu)

16 Cal dir que hi ha discrepàncies entre gramàtiques i autors respecte d’algunes paraules pel que fa a l’accent diacrític. Per exemple, la pa-
raula tòs (occípit), apareix amb accent diacrític en la GNV i en el traductor Salt, però no en el Diccionari de l’IEC ni en el de la gran Enciclo-
pèdia catalana (tos). Per contra, la forma vés de l’imperatiu del verb anar apareix amb accent en els últims diccionaris esmentats i en quasi
totes les gramàtiques i també al diccionari del traductor Salt, però no a la GNV. A més a més, alguns autors marquen amb accent diacrític
mots com ara sà (no malalt) per diferenciar de sa (possessiu). Vegeu FDE B. MOLL, Gramàtica catalana, op. cit.

82
J.M.
 2
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (participi de moldre) molt, molta, molts, moltes (adverbi)
món (univers, el planeta Terra) mon (possessiu àton)
móra, móres (fruit de l’esbarzer) mora, mores (femení singular i plural de moro)
mòssa (osca) mossa (femení de mosso)
nét, néta, néts, nétes (parentiu) net, neta, nets, netes (adjectiu, contrari de brut)
nós (plural majestàtic) nos (pronom feble)
ós, óssa, óssos, ósses (animal) os (part de l’esquelet), ossa (ossada)
pèl, pèls (vellositat, cabell) pel, pels (contraccions per + el, per + els)
pórca, pórques (taula de sembradures) porca, porques (truja, truges)
què (interrogatiu, relatiu precedit de preposició) que (conjunció, relatiu, exclamatiu)
rés (acció de resar) res (cap cosa)
ròssa, ròsses (bèstia vella, rossí) rossa, rosses (de cabells rossos)
sé (verb saber) se (pronomreflexiu)
séc, sécs (plec, doblec al vestit, a la pell) sec (adjectiu, verb seure)
sèu, sèus (greix animal) seu (possessiu, verb seure, substantiu: una seu)
sègle, sègles (sègol) segle, segles (cent anys)
sí, sís (afirmació) si (pronom, condicional, cavitat, nota musical)
só (forma arcaica del verb ser) so (soroll)
sóc (verb ser) soc (soca, calcer: esclop; amb o oberta)
sòl (el terra, el pis) sol (astre, verb soler, adverbi, nota musical)
són (verb ser) son (substantiu: el son, la son; amb o oberta)
té (verb tindre) te (planta, infusió; pronom feble)
tòt, tòts (broc gros) tot, tots (adverbi)
tòs (occípit) tos (expectoració)
ús (verb usar) us (pronom feble)
vénda (tanda, torn; part d’una jurisdicció) venda (transacció)
véns, vénen (verb vindre) vens, venen (verb vendre)
vés (imperatiu del verb anar) ves (contracció de veges: ves per on!)
véu (passat simple del verb veure) veu (substantiu)
vós (tractament) vos (pronom feble)

La dièresi
La dièresi (¨)s’escriu exclusivament damunt de les vocals i, u17 per indicar que:
a) Espronuncia la u dels diftongs creixents güe, güi, qüe, qüi: aigües, següent, exigüitat, pingüí, freqüent, pas-
qües, aqüicultor, terraqüi. Però no cal dièresi en gua, guo, qua, quo: aigua, aiguota; antiquada, quocient.
b) Les vocals i, u no formen diftong amb la vocal anterior (cafeïna, ruïna, xiïta; ataüllar, diürètic, noümen, peüc)
ni amb la vocal posterior (agraïa, beneïes, conduïen, traduïu).

En aplicació de la regla general, cal posar dièresi sistemàticament en els casos següents:
– Derivats acabats en -ment, -dor o -at d’una paraula amb i tònica en l’última síl·laba: agrair > agraïment, trair
> traïdor, veí > veïnat.
– Cultismes derivats amb sufixos -ible, -idal, -ificar, -itat, -itzar precedits de vocal: increïble, helicoïdal, deïficar,
continuïtat, europeïtzar.

17 Exceptuant-ne el préstec röntgen (unitat d’exposició a la radiació X) i derivats (rötgengrafia, rötgenlogia, rötgenteràpia).

J.M. 83
 – La i dels verbs de la 3a conjugació l’infinitiu dels quals acaba en -air, -eir, -oir, -uir18: agrair > agraïa, agraït; obeir
> obeïsc, obeïren; desoir > desoïa, desoït; traduir > traduïx, traduïen.

Com a regla pràctica cal recordar que porten dièresi en la i les formes dels verbs de la 3a conjugació, aca-
bats en -air, -eir, -oir, -uir, en els noms dels temps que porten lletra p: agraïm (present d’indicatiu); desoïa
(imperfet d’indicatiu); obeït (participi i perfet d’indicatiu); traduïres (passat simple); conduïx (present de sub-
juntiu); oïres (imperfet de subjuntiu); conduïu (imperatiu).

Regles d’estalvi de la dièresi

Per a evitar un excés de paraules amb dièresi, no se’n posa en els casos següents:

quan la vocal en qüestió ha de portar ac-

veí (veïna), roí (roïnes), país (països), reduíem (reduïa)
cent gràfic no es posa dièresi
els compostos del tipus prefix + lexema antiinflamatori, autoimmune, biunívoc, coincidència, contraindicació, intrau-
amb prefix acabat en vocal i lexema co- terí, reincidir, reunificar; però van amb dièresi el verb reeixir i derivats (reïsc,
mençat per i o per u reïxes, reïx)i compostos de ull (reüll, reüllós)
ateisme, egoisme; altruista, egoista
els derivats amb sufixos –isme, –ista
excepcions: proïsme i lluïsme (perquè “isme” no és sufix)
cultismes acabats en –us, –um amb accent Pius, Màrius, Sírius
tònic d’acord amb la norma general aquàrium, harmònium, mèdium
infinitiu agrair, obeir, desoir,traduir
verbs de la 3a conjugació futur agrairé, obeiré, desoiré, traduiré
acabats en –air,–eir, –oiri
–uir en els temps de condicional agrairia, obeiria, desoiria, traduiria

gerundi agraint, obeint, desoint, traduint

Cal tindre en compte que la vocal amb dièresi no sempre és coincident amb la vocal tònica: traïdor, ensaïmada,
suïcidi, diürètic.

A banda dels casos anteriors, ací teniu unes quantes paraules que porten dièresi:
– Porten dièresi en la i: aïna (eina), aïrar-se, amoïnar-se, apaïsat, cafeïna, cloïssa, creïlla, cruïlla, cuneïforme, de-
ïtat, deïficar, descafeïnat, heroïna (però heroi), naïf, saïm (i ensaïmada), laïcitat, laïcisme (però laic), oïda, oïl
(llengua occitana), oleïcultura, oleïna (però oleic, oleícola), paüra, posseïdor, proteïna, pruïja, suïcidar-se, su-
ïcidi, veïnat, xiïta; noms propis: Isaïes, Coïmbra, Eloïsa. Però van sense dièresi: caid i alcaid (governador àrab).
– Porten dièresi en la u: ataüll, ataüllar, aürt (colp, topada brusca), aürtar, blaüra (blau en el cos, cast. ‘mora-
dura’), demiürg, diürn, diüresi, diürètic, llaüt, oriünd, peüc, peüngla, reüll, saüc, taüt, traüll (tràfec), transe-
ünt i derivats; adjectius: garfiüt, garfiüda, geniüt, geniüda, rabiüt, rabiüda; noms propis: Ataülf, Cafarnaüm,
Raül, Saïd, Saül, Seül.

Cal tindre en compte les remarques següents:

– Una paraula pot portar dièresi i accent alhora en vocals diferents, però mai doble dièresi; així, per exemple,
conseqüència porta dièresi perquè sone la u i du accent a la e perquè és un mot esdrúixol.
– En el verb argüir, la síl·laba gu no forma diftong amb la i següent i, per tant, té tres síl·labes: ar-gü-ir [aɾγuí r].
La dièresi a la u de l’infinitiu indica que esta vocal s’ha de llegir, però en la resta dels temps la dièresi va sobre

18 La norma no afecta els verbs de la primera conjugació que ja porten dièresi en el lexema (aïllar, arruïnar, deïficar, fluïdificar, suïcidar-se,
ataüllar, etc.); per això porten dièresi totes les formes conjugades i derivades sense excepció: aïllant, arruïnes, arruïnaràs, deïficat, fluïdifi-
ques, suïcidaria, ataüllava.

84
J.M.
 2
la i per a marcar el hiat19. El verb redargüir (argüir contra una asserció, un argument) seguix el mateix
model.
– Cal parar atenció a les paraules fluid, fluida i fluït, fluïda. Els mots fluid, fluida, sense dièresi, són nom i ad-
jectiu (un tall del fluid elèctric; un trànsit fluid; una conversa fluida), mentres que fluït, fluïda, amb dièresi, són
les formes del participi del verb fluir (Hui el trànsit ha fluït sense embussos).
– Atenció a l’ortografia de país i països; però paisatge i paisatgista no porten dièresi.
– Fixeu-vos també en les parelles següents on l’existència o no de dièresi canvia el significat de les paraules:
beneit (persona ximple, babau) beneït (lloat, exalçat)
fruit (producte vegetal) fruït (de fruir, que s’ha divertit)
reina (femení de rei) reïna (resina)
rail (carril) raïl (arrel)
roina (plugeta) roïna (femení de roí)

43
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) La paraula té e oberta en la vocal tònica. 2) La o de la paraula roure és .

a) sec a) àtona
b) centre b) oberta
c) fel c) tancada

3) La e de la paraula cruel és . 4) La e de la paraula València se sol pro-

a) oberta nunciar amb .
b) àtona a) e oberta
c) tancada b) e tancada
c) e neutra

5) La síl·laba tònica de canvia és . 6) El treball ha donat _______ i ara pots

a) can d’unes vacacions merescudes.
b) via a) fruit, fruïr
c) vi b) fruit, fruir
c) fruït, fruir

19 Alguns manuals presenten discrepàncies respecte de l’escriptura de la dièresi del verb argüir, ja que, teòricament, es podria escriure diè-
resi sobre la u, per marcar que s’ha de llegir, i, alhora, sobre la i per marcar que és una vocal en hiat (*argüïm o *argüim, *argüïxes o *ar-
güixes, etc.), amb la qual cosa tindríem doble dièresi en uns quants temps. Així, segons el Diccionari valencià (2a ed.) i Ruaix (El català/1,
pàg. 65), davant la confluència de la doble dièresi, la i no en du, i ho considera com una excepció; segons Valor (La flexió verbal) i el Dic-
cionari Valencià (1a ed.) de l’editorial Bromera, la i i la u sí que en porten (malgrat que el mateix DVAL té una incongruència pel que fa a
dièresi en argüible). Per la seua banda, Lacreu, en Els verbs valencians (Bromera), utilitza el criteri de marcar amb dièresi solament la u en els
casos descrits adés.
Tanmateix, la Secció Filològica de l’IEC diu que, en cas de possible concurrència de dièresis en una mateixa forma verbal, s’escriga tan sols la
dièresi de la i (així arguïm, com conduïm o traduïm). Si la i no pot dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir). Per
tant, s’escriuen amb dièresi a la i les formes de present d’indicatiu: arguïsc, arguïxes, arguïx, arguïm, arguïu, arguïxen; present de sub-
juntiu: arguïsca, arguïsques, arguïsca, arguïm, arguïu, arguïsquen; imperatiu: arguïx, arguïsca, arguïm, arguïu, arguïsquen; imperfet d’in-
dicatiu: arguïa, arguïes, arguïa, arguïen; imperfet de subjuntiu: arguïra (però argüís), arguïres/arguïsses, etc.; passat simple: arguïres, arguïren
(però argüí, argüírem, argüíreu); i del participi: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes.

J.M. 85
 7) Tothom que aquella dona era . 8) ha consultat el globus ,
a) sabia, savia però no ha trobat el nom d’aquell país.
b) sàbia, sàvia a) Ataulf, terraqui
c) sabia, sàvia b) Ataülf, terraqui
c) Ataülf, terraqüi

9) La malalta havia de prendre _______ amb 10) Cal assegurar-se que l’_______ no té
. .
a) diürètics, freqüència a) antiinflamatori, contraïndicacions
b) diüretics, freqüència b) antiinflamatori, contraindicacions
c) diürètics, freqüencia c) antiïnflamatori, contraindicacions

11) Aquelles portaven la cara tapada. 12) Han col·locat dos més per eixir
a) mores còmodament de la piscina.
b) móres a) passamàns
c) mòres b) passamans
c) passa màns

13) L’ no busca el benefici propi, sinó el del 14) No va poder participar en les _______
. perquè se li va diagnosticar una malaltia
a) altruisme, proïsme .
b) altruisme, proisme a) olimpiades, cardíaca
c) altruïsme, proïsme b) olimpíades, cardiaca
c) olimpíades, cardíaca

44
Completeu les frases següents amb un monosíl·lab que tinga la o tancada.
a) El rei i la seua se n’hagueren d’anar a l’exili.
b) Hi ha hagut una sobretensió i el fusible s’ha .
c) Una paraula és un .
d) Hauràs de prendre un xarop per a la que tens.
e) En el segle XII Rússia es trobava sota el mongol.
f) El teu cunyat és un , no fa ni un .
g) L’àrab va fer un després del dinar, a mostra de cortesia.
h) El diputat va donar el a l’oposició.
i) Este coixí d’ací és ben i no com aquells coixins tan durs del sofà.
j) Vaja, este llum es cada dos per tres.

45
Completeu les frases següents amb un monosíl·lab que tinga la o oberta.
a) El formatge que vas comprar ahir no és gens .
b) El meu amic Ernest ha ingressat en el de bombers.
c) El baríton cantà en un molt baix.
d) Jo sempre els aliments en eixa olla de ferro.

86
J.M.
 2
e) L’obrer va caure de i es va obrir el cap.
f) Hi hagué una tempesta molt forta amb molts llamps i .
g) Crec que si la taula de lloc tindràs més espai lliure en l’habitació.
h) Han l’acte després de llegir el discurs.
i) El preu del està pels núvols i això encarix la construcció.
j) Alfred sembla haver-se tornat .

46
Subratlleu la síl·laba tònica de les paraules següents.
medul·la idioma voleibol aixelles quilolitre conclave
embrions denuncia boletaire ciclop zulu torticoli
criquet interval miop alfil esbrineu bantu
beisbol poliglot policrom tiquet xiclet radar
zenit pitecantrop hoquei centigram pivot hectolitre
quadriga mil·ligram acne napalm dinamo letargia
guru tulipa fluor avar handicap libido
osmosi litosfera celtiber enzim consola heroi

47 Classifiqueu les paraules destacades del fragment següent segons siguen agudes, planes o es-
drúixoles.

Associem els músics de carrer amb una vida hostil i inhòspita. Per tant, solem vincular-
los també a l’atzar, ja que ara els trobem en un cantó i, després en la boca del metro; però
ens equivoquem. Aquests músics sense orquestra no apareixen en qualsevol punt del tra-
çat urbà. Hi ha jerarquies, permisos i ordres.
Parlem del metro de París. E n efecte, la xarxa està formada per tres-centes estacions. Els
músics que volen fer-s’hi un espai no ho tenen fàcil, es necessita un permís. Per obtenir-
lo, s’ha de passar una espècie de càsting. El jurat està format pels treballadors del metro.
Cada sis mesos es renoven els permisos. A les proves, s’hi presenten més de nou-cents
candidats i se’n poden triar tres-cents cinquanta. Una mena d’oposicions, doncs, a músic
de metro. I s’ha de ser el millor.
MARIA D E LA P AU J A N E R , Músics al metro. Avui, 20-11-2006.

Agudes:
Planes:
Esdrúixoles:

48
Poseu l’accent o la dièresi (o tots dos) a les paraules següents.
alveol fluor eczema missil xofer iber
tiquet atmosfera textil hoquei timpa periode

J.M. 87
 Didac futbol subtil caracter comedia polvora
malson taut gabia estatua deia masia
album correr magatzem compas gramatica peto
persecucions genere canço semafor astucia proisme
Dublin cabas canem pesol frances memoria
pel-roig superficie feien quilometre xiita historia
medium sui generis Pius rodamons Seul monolit
arruinar llemena rabiuda reduit Lluis oriund

49
Escriviu els compostos en -ment i accentueu les paraules que en resulten.
a) calid b) pobre
c) covard d) terbol
e) ingenu f) ferri
g) placid h) rude
i) agil j) ferm

50
Accentueu, si cal, els topònims valencians següents.
Vinaros Algimia de la Baronia Xabia l’Enova
Betera la Font d’En Carros Benicassim Polinya de Xuquer
l’Alcudia Enguera Denia l’Atzuvia
Alaquas la Pobla de Benifassa l’Alcalaten l’Alfas del Pi
Xalo la Nucia l’Alt Palancia el Camp de Turia
Petres Moraira l’Olleria Benicarlo

51
Accentueu les paraules de les frases següents, segons calga.
a) Si vols escriure mes be el valencia has de coneixer l’us de l’accent.
b) El senyor feudal feu donacio del seu feu a un vassall que era la ma dreta seua.
c) L’os del zoologic s’ha trencat un os d’una pota.
d) L’avi em va dir “El meu net es molt net”.
e) Un sol de justicia castigava el sol clevillat i ressec.
f) He molt molt de cafe, aixi en tindrem per a tot el mes.
g) Aquell tira feu expropiar els bens dels seus subdits.
h) Li vingue un colp de tos seca i, de sobte, va caure de tos.
i) Fora convenient esquilar el be: te massa pel.
j) Que que vols, et preguntava.
k) Sempre que sec en aquella cadira se’m fa un sec al vestit.

88
J.M.
 2
52
Escriviu els accents i les dièresis que falten en el textsegüent.

Artemina Gomis havia tingut casa a les Eretes durant molts anys. L’avia havia vist creixer
Lluisa, la seua filla, companya inseparable de jocs de la tia Teresa en els seus anys d’in-
fantesa. El dia que Lluisa ens va visitar, l’avia Tonia va alegrar-se molt. Havia arribat a les
Eretes en un cotxe conduit per ella, un Seat 600, l’aparicio del qual va despertar notable
expectacio al barri. Els automobils no solien atrevir-se a transitar entre els clots i la pols i
les Eretes, de mes a mes, eren un simbol d’inabastable categoria economica i social. L’a-
paricio de Lluisa conduint el seu propi cotxe, els seus vestits a la moda, l’aire, doncs, de
dama de societat, va consternar-nos com si ha princesa haguera vingut a visitar el seu antic
barri de ventafocs.
T O N I C U C A R E L L A , Quina lenta agonia la dels ametlers perduts. Edicions 3i4.

53
Poseu, si cal, la dièresi a les paraules, i completeu les frases.
angiitis, sauc, ensaimada, demiurg, cuneiforme, cruilla, aurt, lluisme, pruija

a) El senyor no va fer ús del seu dret de sobre aquelles terres.

b) La és un dels símptomes més freqüents en alteracions de la pell.
c) Aquella ha esdevingut un maldecap per als conductors.
d) En el segle XVIII el consum de l’ es va generalitzar per tota l’illa.
e) El sistema d’escriptura sumeri era durant els segles IX-VII aC.
f) Segons la filosofia platònica, el és el creador de l’univers.
g) El nostre cotxe tingué un molt fort contra el fanal i el tombà a terra.
h) El és un arbust que arriba als 5 m d’alçada que viu en zones humides.
i) Patia d’ , un trastorn rar, però molt greu, dels vasos sanguinis.

54
Escriviu els accents i les dièresis que falten en el textsegüent.

La llengua berber, llengua amaziga, amazigh o tamazight es un conjunt de parlars del nord
d’Africa, de la familia afroasiatica o camitosemites. La parlen uns dotze milions de perso-
nes, principalment al Marroc i Algeria, pero tambe tan al sud com a Burkina Faso i, en pe-
tites illes, fins a Egipte. El guanxe canari tambe es considerat un dialecte del berber. El nom
“berber” te el mateix origen que la paraula barbar; per aixo els berbers demanen que s’a-
nomene al seu idioma tamazight.
Encara que la llengua utilitzada oficialment a l’escola siga l’arab classic, al carrer s’empra
una mescla d’esta llengua i l’amazigh.
El fet que els berbers visquen en zones aillades entre elles degut a la profunda arabitzacio
linguistica i cultural en moltes arees tradicionalment berbers, i que alguns d’ells siguen no-
mades (els tuaregs), ha afavorit la dispersio dels diferents dialectes del berber.

J.M. 89
 expressió i interacció orals

lectura i exposició

55
Llegiu el text en veu alta i, a continuació, expliqueu-lo breument.

El gran plat ambfideus

Des de Montpeller fins a Alacant, el receptari dels fideus és tan important com ho són
les discussions sobre l’origen d’aquesta pasta de diferents calibres. El filòleg Joan Co-
romines dóna fe que, en un document de 1429, ja apareix la paraula en l’expressió:
«dues lliures de fideus». Des d’aleshores, este ingredient ha estat objecte de la inven-
tiva culinària popular, capaç de generar plats tan gustosos com ara la fideuà, que té a
Gandia l’exponent màxim, amb concurs internacional de cuina inclòs.
Els defensors de la fideuà asseguren que es va crear al Grau de Gandia. Diuen que va
ser un pescador el primer a cuinar els fideus en lloc de l’arròs tradicional. La raó va
ser, com és tan freqüent en la cuina de subsistència, la falta de la gramínia a la barca.
Probablement siga així, però el cert és que la història del plat es repetix en altres ports
de les nostres costes. Una vegada a terra ferma, la recepta es va consolidar als fogons
familiars i als restaurants de Gandia que, als anys seixanta, van començar a oferir
aquest plat al turisme incipient.
Els pescadors, des de Vilanova fins a Múrci a, saben que cuinar pasta té avantatges
sobre l’arròs. Si quan la cassola està al fogó, e l ranxer
ha d’atendre les faenes de bord, ho pot fer si es
tracta de fideus, però no amb l’arròs, que es p assa i
perd el punt. A més a més, els fideus absor bixen
molt de caldo i això és bo quan es barreja am b una
cullerada d’allioli.
Encara que semble senzilla, la fideuà té secre la ts. Un,
classe de peix que s’utilitza per al brou. El m el illor,
de galeres, peix de roca i crancs. També arro sseguen
discussió les verdures que s’han d’utilitzar, al guns hi
afigen nyores i orenga i fins i tot hi donen u n toc
oriental amb una punta de gingebre, segons Josep
Piera. Alguns especialistes fan la picada amb a lls, ju-
livert i unes gotes de suc de llima. La desllig uen amb
el brou del peix i l’aboquen per damunt dels fi deus, que
no han de quedar secs.
M I G U E L S E N , www.e lperiodico.cat

90
J.M.
 2
situació comunicativa

56
Treballeu en grup.
a) Si sabeu fer la fideuà o qualsevol altre plat típic, exposeu-ho en públic i expliqueu com s’ha de fer, com
és convenient servir-lo, amb quina beguda s’ha d’acompanyar, etc. Glosseu també les excel·lències del
menjar en qüestió.
b) Si hi ha alguna persona que sàpia la manera de preparar el mateix menjar però seguint un procediment
diferent, contrasteu-ho amb els companys i companyes de classe i defenseu la vostra manera de cui-
nar-lo.

57
Treballeu en parella.
Observeu les fotos que hi ha a continuació. Després, parleu i discutiu sobre els aspectes que es
plantegen.

a) Feu una descripció de les fotos anteriors.

b) Què vos suggerixen les fotografies?
c) Quines maneres diferents d’entendre la cuina i el menjar s’adiuen amb les il·lustracions?
d) Esteu a favor o en contra de l’anomenat menjar ràpid?
e) Creieu que la cuina tradicional és incompatible amb la vida moderna? Per què?
f) Teniu temps per a cuinar?
g) Quin tipus de menjar és el que feu més sovint?
h) Penseu que hauria d’incloure’s una assignatura que ensenyara a cuinar des de menuts en el currículum
del sistema educatiu?
i) Com imagineu la cuina del futur?
j) Penseu que la cuina tradicional restarà reservada per als restaurants cars?

J.M. 91
 ortologia - elocució estàndard

La síl·laba i el diftong
Cal pronunciar bé les síl·labes i separar els hiats entre vocals: ca-mi-ó, con-di-ci-ons, ci-èn-ci-a, vi-o-lèn-ci-es
i no diftongar la i amb la vocal posterior *ca-mió, *con-di-cions, *cièn-cia, *vio-lèn-cies; de-ia, que-ia (i no
*de-ï-a, *que-ï-a).

58
Llegiu en veu alta les paraules següents. Separeu el hiat de les vocals en qüestió.
història, ciències, independència, consciència, emergències, paciències, substància, acció, avions, cocció,
pronunciació, col·lisió, presentacions
deia, feien, deia, queien

No s’han de reduir els diftongs a una sola vocal *pacència per paciència, *coranta per quaranta, *cantitat per
quantitat, *casi per quasi.

59
Llegiu en veu alta les paraules següents i pronuncieu bé els diftongs.
qualitat, quantitat, quaranta, quarantena, quasi, seixanta, seixantena
adequar, adeqüen, adeqüem, adeqüeu, adeqüen, liquar, liqüe, liqües, liqua, liqüem, liqüeu, liqüen, obli-
quar, obliqüeu, obliqües, obliqua, obliqüem, obliqüeu, obliqüen

60
Llegiu en veu alta les paraules següents i no diftongueu la vocal inicial.
obrir, obriu, obri, ofec, ofegar, olorar, olor

El desplaçament de l’accent
Hi ha una sèrie de paraules que contrasten amb el castellà perquè la síl·laba tònica no és al mateix lloc (tèxtil,
atmosfera, per exemple).

61
Llegiu en veu alta les paraules següents que tenen la síl·laba tònica en l’última síl·laba.
oceà, oboé, ibers, xandall, xofer, futbol, timpà, hoquei, handbol, poliglot, genotip, Zuric, Munic, Biarritz,
Port-Saïd, Carpats, Borís

62
Llegiu en veu alta les paraules següents que tenen la síl·laba tònica en la penúltima síl·laba.
rèptil, tèxtil, míssil, atmosfera, fagòcit, leucòcit, medul·la, Ucraïna, Kíev, Marràqueix

63
Llegiu en veu alta les paraules següents que tenen la síl·laba tònica en l’antepenúltima síl·laba.
diòptria, aurèola, olimpíades, díode, èczema, Pèricles, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Bàssora, Sàhara, Càn-
berra, Òtawa

92
J.M.
 2
Les vocals obertes i tancades
Recordeu que heu de pronunciar correctament les vocals obertes i tancades.
[e] tres, creure, pes, pera, cadena, cella, cabell, neu, ovella
[ε] divendres, peu, hiverns, serra, ferro, terra
[o] fosc, forn, sopa, copa, coca
[ɔ] hora, vora, dona, home, joc, pilota, coure

64
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos que totes tenen una e oberta.
cel, gratacel, cert, ert, Elx, Albert, mel, pèl, arrel, rebel, perdre, pèrit, perxa, comerç, expert, verd, ebri,
èxode, rèptil, tèxtil, mètode, Mèxic, novel·la

65
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la e tancada.
amén, llémenes, témpores, Bétera, Dénia

66
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la o oberta.
mol, sol, xoc, caragol, cresol, coure, moble, moldre, poble, mòbil, automòbil

67
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la o tancada.
sofre, gola, dolç, pompa, pols, solc, broma, poma, tomba, nombre, conte, compte, vergonya, escórpora,
tómbola, tórtora, estómac, roure

També tenen o tancada el verb fondre i derivats.

68
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la o tancada.
fondre, fonc, fon, fons, fon, fos, confondre, confon, confons, confon, confós, difons, difon, difonen,
refondre, refonc, refons, refós

69
Llegiu en veu alta els embarbussaments següents.

e tancada i eoberta o tancada i o oberta

Si qui deu deu, diu que deu deu, diu el El gros gos ros no vol l’os tot sol.
que deu, i deu el que diu.
Vol un bombó bo com jo.
El bel és ben bé d’un be.
Dóna a la dona el sabó bo.

L’ós menja l’os.

J.M. 93
 u n
comprensió lectora
1 Llegiu el text següent i encercleu la resposta correcta
que corresponga a cadascun dels enunciats.
V e n è c i a
Venècia és la ciutat de l’espill. Aquest bellís-
sim arxipèlag civilitzat, que s’ha convertit en
una metàfora d’Europa, és tot ell un cristall
líquid on els natius no suporten contemplar-
se i els forasters creuen que basta envair-la
per a reconéixer-s’hi.
Venècia és una ciutat límit. Com Praga (de
Práh: llindar), és una d’aquestes impossibles
topologies continentals que han trobat final-
ment una manera pròpia de suïcidar-se amb
un lleu desdeny aristocràtic: convertir-se en
terminals turístics. Tot el que hi havia d’au-
tèntic en aquestes ciutats (la culta melangia
praguesa, les sereníssimes aigües revelado-
res) ha estat ja convertit irreversiblement en
kitsch. Així que no cal sorprendre’s que si-
guen finalment cadàvers –o el que és pitjor:
parcs temàtics.
Ignore si la ciutat de l’Adriàtic ha viscut sem-
pre connectada al món pel cordó umbilical
de la seua llegenda o si aquesta, com tantes
altres, és una invenció romàntica. Venècia,
bressol d’artistes, va deixar d’aportar-nos res
de substancial a partir del segle XVIII , així que
és lògic que s’especialitzara finalment a re-
bre’n. Hi han anat tants... Entre els més co-
94
J.M.
i t a t
3
neguts, Thomas Mann hi va fer delirar i
morir Gustav von Aschenbach, emparedat
entre una finestra i un espill. Després Vis-
conti s’hi recrearia en un film qualificat per
un expert en el tema –Terenci Moix– com
“una mariconada”. No moribund, però sí ma-
lalt del cor, hi vam tenir també el coronel
Cantwell, enamorat d’una comtessa vene-
ciana (Across the river and into the trees, d’Er-
nest Hemingway).
El quocient de tota aquesta propaganda lite-
rària és coneguda: la ciutat de la mort, de la
tristesa, de l’absència, preferentment amb
banda sonora del senyor Mahler. Així que ara
milions de persones es dediquen cada any a
afonar un poc més aquelles pedres venera-
bles. Delerosa de contemplar la gran i dar-
rera solsida en viu i en directe, la gentada es
dedica mentrimentres a comprar cristall de
Murano o a admirar l’altra gran farsa: el car-
naval.
Murano –i tot el que en penja– és un fenomen
d’abast històric i sociològic. E n el trànsit del
XV I al XVII Venècia comercialitza i introdueix
a tot Europa la moda dels espills d’interior.
E n ple sis-cents, els seus artesans ja havien
format un gremi encarregat de defensar els
interessos d’aquesta nova professió. Aviat fas-
cinarien les corts europees.
Els francesos en foren les primeres víctimes.
Envejós del poder de la ciutat aquàtica, Lluís
X I V ordenà la creació de la manufactura de
Saint Gobain i construí a Versalles una gran
Sala de Miralls que la revolució convertí en
una fira desolada. Però ja Enric II, predeces-
sor del magnat solar al país dels formatges,
es va arruïnar comprant espills venecians i
va haver de demanar un préstec de cent mil
ducats a la Sereníssima. Des de llavors no hi
hagué monarquia que es preara disposada a
renunciar a aquest inestimable tresor. A l’Es-
panya del XVIII , un imperi on el sol era a punt
d’eclipsar-se, la Real Fábrica de Cristales de
la Granja de San Ildefonso es convertí en un
ralls. Però Venècia sempre conservà el seu
privilegi de marca.
Ara tot això ja no importa. Qualsevol que
pretenga visitar aquesta “ciutat contra na-
tura” (com la cantà Chateaubriand) per flai-
rar alguna cosa de la seua llegenda, trobarà
que el cap de setmana llarg en què consistia
l’oferta de l’agència de viatges només dóna
temps per fer una ullada vaga a aproximada-
ment l’1% del seu patrimoni monumental. I
per a comprovar que les seues aigües, lluny
de la qualitat especular en què consistia la
promesa estètica, van efectivament plenes
d’uns coneguts excrements marrons i allar-
gassats...
Joan Garí, Un cristall habitat. Tàndem.

centre exportador d’enormes i costosos mi-

1) Expliqueu en poques paraules per què l’autor ha escrit entre parèntesis “la culta melangia praguesa,
les sereníssimes aigües reveladores” (en negreta en el text).

2) A quin element fa referència (o siga, quin element pronominalitza) el pronom en (‘n) en la frase “...que
s’especialitzara finalment a rebre’n”(en negreta en el text)?
a) va deixar d’aportar-nos res de substancial
b) Venècia
c) artistes

3) El pronom hi en la frase “Thomas Mann hi va fer delirar i morir Gustav von Aschenbach” (en negreta
en el text) fa referència a...
a) on va situar Mann el final del protagonista de Mort a Venècia.
b) com va descriure este final.
c) és un error: no hauria de ser hi, sinó i, conjunció copulativa, sense hac.

4) La paraula “solsida” (en negreta en el text) és sinònima de:

a) meravella
b) desfeta
c) recuperació

5) En el text es deduïx que l’expressió “magnat solar al país dels formatges” (en negreta en el text) fa re-
ferència:
a) al rei Enric II
b) a Sant Gobain
c) al rei Lluís XIV

J.M. 95
 expressió escrita

Propietats del text: la coherència

Recordem que un text és una unitat lingüística comunicativa, producte social de l’activitat verbal humana, que
escaracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la cohesió.
La coherència és la propietat per la qual un text s’organitza globalment per a la transmissió del sentit, que cons-
truïxen l’emissor i el receptor. És la propietat, per tant, per la qual un text es confecciona i s’interpreta com una
construcció articulada d’unitats d’informació. La seua estructura mostra els procediments emprats per l’emissor i
el receptor en el procés d’elaboració i d’interpretació de missatges. En este procés intervenen estructures glo-
bals de contingut i es posen en joc operacions cognitives de maneig, elaboració i emmagatzematge de la in-
formació.
L’organització d’un text es pot analitzar des de dos punts de vista, bé considerant-lo com un producte, o bé com
un procés:
– Com un producte, és existent i tangible, i s’hi poden reconéixer unes característiques i unes parts regulables i
classificables.
– Com un procés o activitat, s’hi poden detectar les peculiaritats dels participants.

El text com a producte

Els textos simples i curts solen tindre una coherència característica a causa de la seua mateixa funció comuni-
cativa, simple i directa. Però només cal que un text es desenvolupe en dos o tres paràgrafs perquè es puga ob-
servar com s’hi ordena i progressa la informació.
Qualsevol text ben construït, estructuralment coherent, ha d’observar les regles següents:
a) Regla de repetició: cal que la major part de les proposicions s’encadenen repetint uns elements base.
b) Regla de progressió: cal que hi haja una aportació constant de nova informació.
c) Regla de no-contradicció: cal que no s’introduïsca cap element que contradiga un contingut anterior (explí-
cit o pressuposat).
d) Regla de relació: cal que els fets a què es referix estiguen relacionats amb el món real o imaginari repre-
sentat.

El text com a estructura

L’estructura externa d’un text respon a un esquema organitzat en categories: narració, argumentació, notícia,
informe, etc. Per a ser identificat i comprés, qualsevol text ha d’identificar-se amb alguna d’estes categories.
L’estructura interna s’organitza en proposicions que aporten un resum progressiu del contingut del text en di-
versos nivells d’abstracció, el més sintètic dels quals és el títol del text. En una obra extensa, el nivell següent cor-
respondria als títols dels capítols i dels apartats i subapartats, fins a arribar al contingut de cada paràgraf o de
cada grup de frases.
L’emissor va construint el discurs mitjançant l’expansió d’unes estructures prèvies, més o menys conscientment.
El receptor ha de fer el procés invers. Les proposicions que li van arribant auditivament o visualment es van em-
magatzemant a curt termini en la memòria, que es caracteritza per tindre molt poca cabuda. El receptor, per tant,
abans que noves proposicions esborren les anteriors, ha de seleccionar quina part de la informació que li ha ar-
ribat vol passar-la a la memòria més duradora. La continuïtat de sentits desvetlats en la ment del receptor és el
procés que dóna coherència a un text. Al contrari, un text es considera incoherent quan el receptor té la sen-
sació que no l’entén perquè no hi troba cap coherència.
Lesoperacions cognitives que realitza el receptor responen a les quatre regles següents:

96
J.M.
 3
1. Omissió: tota informació de poca importància o no essencial es diluïx.
2. Selecció: es tria la informació fonamental del concepte que s’assimila.
3. Generalització: s’abstrauen les característiques particulars d’una sèrie d’objectes i se n’obté només allò que hi
és comú.
4. Integració: diversos conceptes que en són constitutius es transformen en un d’únic.
Este procés permet resumir un text, fer-se’n una idea global, determinar-ne el tema i enllaçar parts menors en
totalitats significatives més grans.

El text com a cooperació

En tota conversa els parlants s’intercanvien conjuntament informació i, per assolir este fi, cooperen entre ells de
la manera més convenient. Però si es tenen en compte estes observacions la conversa donarà millors fruits:
a) Quantitat: facilitem tota la informació que s’espera de nosaltres.
b) Qualitat: no diguem falsedats ni fem afirmacions gratuïtes.
c) Utilitat: aportem continguts útils per a un fi determinat.
d) Perspicàcia: siguem breus i ordenats i evitem l’ambigüitat i la poca claredat.

2 Observeu les regles de coherència en el text següent. Quines informacions es repetixen? Com
prospera la informació? Hi ha contradiccions? Allò que es conta, té relació amb la realitat?

3
Quina és l’estructura del text? Com s’expandix la informació?

4 Si feu un resum d’este text (oral o escrit), quines informacions ometríeu, quines seleccionaríeu,
quines generalitzaríeu i quines integraríeu, tot mantenint la coherència?

Sang i misteri a la muntanya de Tor

El periodista Carles Porta publica el llibre Tor. Tretze cases i tres morts (La Campana)

L’any 1995 apareixia brutalment Andorra, a 1.790 metres d’altura),

assassinat Josep Montané ‘Sansa’.
Cinc mesos abans havia estat de-
clarat pel jutge de Tremp únic
propietari de la muntanya de Tor.
El 1997 un equip de periodistes
del programa ‘30 minuts’ de TV3,
amb Carles Porta al davant, van
preparar el reportatge ‘Tor, la muntanya maleï-
da’. Porta ha seguit la història durant vuit anys
i ara la presenta al llibre ‘Tor. Tretze cases i tres
morts’ (La Campana), un reportatge escrit com
una novel·la.
La muntanya de Tor (Pallars Sobirà, tocant a
encara avui un paratge verge, és
objecte d’un conflicte sagnant.
Tot va començar l’any 1896, arran
de l’entrada en vigor del codi civil
espanyol, quan va constituir-se
davant notari la societat de co-
propietaris de la muntanya, for-
mada per les tretze famílies que llavors s’hi
estaven. Segons els estatuts, per a ser-ne pro-
pietari cal residir tot l’any a Tor. Amb els anys,
aquesta condició (impossible de complir de fa
temps, perquè Tor resta incomunicat per la neu
sis mesos l’any) ha fet que s’anessin congriant

J.M. 97
 disputes, odis i topades entre els hereus més
forts, dos cacics, Josep Montané ‘Sansa’ i Jordi
Riba, ‘Palanca’.
Diu Carles Porta que hi ha dos episodis que
expliquen la història. El primer passa l’any 1944:
després d’una batussa entre maquis i guàrdia
civil es cremen quatre cases, i les famílies afec-
tades han de deixar Tor. Amb això els altres co-
propietaris decideixen que els qui se’n van ja no
tenen drets sobre la muntanya. Això dóna peu a
grans desavinences. El segon té a veure amb un
promotor immobiliari d’Andorra, Rubèn Casta-
ñer. L’any 1976 aquest arrenda la muntanya a
‘Sansa’ i ‘Cerdà’ (un altre cacic), prescindint dels
altres propietaris, entre els quals hi ha el ‘Pa-
lanca’. Aquest, en vista dels fets, reuneix els co-
propietaris bandejats, forma una junta paral·lela
i arrenda la fusta de la muntanya a dos llenya-
taires de Vic. La tensió entre els dos bàndols no
para de créixer fins que el 1980 dos guardaes-
patlles de Rubèn Castañer maten a trets els dos
guardaespatlles de ‘Palanca’.
Porta feia temps que volia escriure la història
de Tor, però no s’hi acabava de decidir. Pel pro-
jecte d’aquest llibre va guanyar el premi Lleida
de Narrativa 2003 i això l’hi va empènyer. Havia
escrit vuitanta pàgines a tall de reportatge pe-
riodístic, però ell mateix reconeix que era un
text avorrit. No li agradava. Llavors va entrar en
contacte amb Glòria Gutièrrez, directora de l’a-
gència literària Carmen Balcells, que el va adre-
çar a l’editorial la Campana. Els editors van
recomanar-li molt que no novel·lés la història,
ans es basés en la realitat, en la seva pròpia ex-
periència. Diu Porta: ‘Em feia vergonya utilitzar
la primera persona, però m’hi vaig decidir (‘la
força està en la realitat’, em deien), i he explicat
els fets com jo els vaig viure’. Espera que el lli-
bre serveixi perquè els mossos reobrin el cas de
l’assassinat de ‘Sansa’ i trobin el responsable o
responsables del crim, ‘perquè la gent de Tor en-
cara viu amb por’. Porta creu que va ser un crim
coral. De fet, va aïllar catorze mòbils possibles
amb catorze possibles culpables.

5 Escriviu un article per a una revista en què exposeu i argumenteu la vostra opinió sobre un dels
dos temes següents (mínim 300 paraules):
a) Les qüestions mal resoltes entre propietaris comunals i altres conflictes actuals (deutes de drogues, ne-
gocis bruts) desperten odis cervals que sovint acaben en assassinats.
b) El turisme ha afavorit el coneixement de llocs impressionants d’altres països i civilitzacions? Però tan mas-
sivament, que ha arruïnat l’encant que tenien?

6
Dictat.
Vam eixir del convent per la porta principal, perquè no teníem ganes de tornar a saltar pa-
rets com una banda de saltimbanquis. Una vegada despertat tot el convent, s’organitzà un
avalot i un guirigall que va alçar del llit tot el barri. Els veïns s’amuntegaven a les finestres
i als portals com el dia de la processó del Corpus. Va acudir-hi, fins i tot, la ronda noc-
turna, que en un primer moment ens volia detenir a tots. La gent s’ho mirava com una
festa, des de les finestres i els balcons. Pocs van ser els que no van reconéixer les persona-
litats de la colla d’atabalats que eixia en desbandada. L’inquisidor bramava com un endi-
moniat i els agents es barallaven amb els frares del convent, que volien fer fora tota aquella
gentada a espentes i trompellons. (134 paraules)
F R A N C E S C G I S B E R T , El misteri de La lluna negra, Tabarca Llibres.

98
J.M.
 3
estructures lingüístiques

lèxic i semàntica

Paraules patrimonials, cultismes i neologismes

En el pas del llatí al romanç la major part dels mots de la llengua han evolucionat, és a dir, han patit alguna
transformació. Estes paraules reben el nom de patrimonials, hereditàries o populars. Però altres paraules, aga-
fades més tard directament del llatí o del grec, han passat a la llengua sense a penes modificació; són els ano-
menats cultismes o pseudoderivats, alguns dels quals són tan habituals com ara examen, òrgan, directe, múscul
o article.
Cultismes usuals són, per exemple, els següents:

LLATÍ PATRIMONIAL MOT CULTE LLATÍ PATRIMONIAL MOT CULTE

ARTICULU artell article MUSCULU muscle múscul

AXILLA aixella axil·la MOBEO moure mòbil
CANONICU canonge canònic ORGANU orgue òrgan
CATHEDRA cadira càtedra RADIU raig radi
CONSORTIUM conxorxa consorci ROTUNDU rodó rotund
DIRECTU dret directe STRICTU estret estricte
EXAMEN eixam examen VACUUS buidor vacuïtat
LAICU llec laic VIATICU viatge viàtic

Els cultismes van servir en un moment determinat per a explicar un matís o concepte nou. Per exemple, la pa-
raula llatina FOLIUM donà el patrimonial full i el cultisme foli. La paraula foli, que és posterior i presa directament
del llatí, s’ha adaptat a les característiques de la llengua (així, ha desaparegut l’acabament en -um).
Generalment, els cultismes tenen un significat i un ús més específic que els mots d’evolució popular; així, full, es
referix a un tros de paper rectangular que generalment s’utilitza per a escriure; mentres que foli és un full de
paper d’una mida específica. Per això, molts ètims han produït un mot d’evolució popular i un altre de culte.
Si el cultisme conviu amb una paraula d’evolució popular, hi ha el que s’anomena doblet. Per exemple, càtedra i
cadira formen un doblet perquè vénen del mateix ètim llatí (CATHEDRA), la primera accepció és el cultisme per- què
té un ús més restringit i s’assembla més gràficament a l’original, indicant que el manlleu ha sigut directe.

Cal tindre en compte que l’ortografia dels mots patrimonials i els cultismes sol discrepar, com es pot veure a con-
tinuació:
PRIMITIU DERIVAT POPULAR CANVI ORTOGRÀFIC PSEUDODERIVAT

aixella aixelleró ll/l·l axil·la, axil·lar

avortar avortament, avortó v/b abortiu, aborció
berruga berrugós b/v, g/c verrucós, verrucositat
boca boqueta, bocassa o/u bucal

J.M. 99
 PRIMITIU DERIVAT POPULAR CANVI ORTOGRÀFIC PSEUDODERIVAT

cadira cadireta, cadiram d/t, i/e càtedra, catedràtic

calb calba, calbesa, calbejar b/v calvície
canonge canongia g/c canònic, canonical
capítol — o/u capitular
cervell cervellet, cervellera v/b cerebral, cerebel
cloure cloenda o/u inclusió, reclusió
cobejar cobejós, cobejança b/bd, j/c cobdícia, cobdiciós
cònsol consolat o/u consular
corb (nom) corbató, corbera b/v còrvid
corb (adjectiu) corba, corbat, encorbar o/u, b/v curvatura, curvilini
córrer concórrer, ocórrer o/u ocurrència, concurrència
deure devent, devem, devia v/b dèbit, debitori
doble doblar, doblegar o/u, b/p duplicar, duplicitat
dolç dolcesa, dolçor, endolcir o/u dulcificar, edulcorar
dret dreçar, drecera i directe, direcció
eixam eixamenar, eixamal ix/x examen, examinar
escriure escrivà, escrivania v/b escriba
espai espaiós, espaiar c espacial
estret estretor e/ic estricte
fill fillol, afillar ll/li filial
fondre foneria, fonedís o/u fusió, fundent
forca forcat, forquilla o/u bifurcar, bifurcació
home homenot, homenàs o/u humà, humanisme
jove joventut, jovenívol o/u, e/i juvenil
llavi llaviejar v/b labial
llec llega, llegar ll/l laic, laïcisme
llengua llenguatge ll/l, e/i lingüística
lliure lliurar, lliurança ll/l, e/i liberal, liberalitzar
moc mocador o/u mucositat
món rodamón o/u mundial, mundà
moure moviment, movedís v/b mòbil, mobilitat
muscle musclera cle/cul múscul, musculatura
nas nassos ss/s nasal (adjectiu)
nodrir nodriment o/u, d/t nutrició
orella orellut ll/l, o/au auricular
orgue orguener, orguenet e/a òrgan, orgànic
ortiga ortigada o/u urticària
pèndol pèndola o/u pendular
ploma plomall, plomatge o/u plumífer
pols espolsar o/u pulverulent

100
J.M.
 3
PRIMITIU DERIVAT POPULAR CANVI ORTOGRÀFIC PSEUDODERIVAT

porgar esporgar o/u expurgar, purgatori

provar emprovar, provatura v/b probable, probabilitat
raig rajar, rajolí j/di radi, radiar
rodó rodona, rodolar o/u, d/t rotund, rotunditat
savi saviesa, saviejar v/b saber, saberut
sorgir ressorgir, ressorgiment o/u insurgent, insurrecció
títol titolàs, titolet o/u titular, titulació, intitulat
volcà volcànic, volcanicitat o/u vulcanòleg, vulcanisme

Llatinismes o expressions cultes en llatí

En les llengües que, com la nostra, deriven del llatí, hi ha un altre tipus de cultismes: els llatinismes o expressions
en llatí. Estes frases i expressions d’ús més o menys habitual, han passat directament del llatí a la llengua deri-
vada sense canvis. En el nostre cas els llatinismes se solen trobar en els registres cultes, però un abús de locu-
cions llatines fa un discurs innecessàriament dificultós i, fins i tot, pedant. Per això han d’usar-se sempre amb
precisió i propietat.
Els llatinismes que més abunden són els que tenen estructura de locució adverbial i preposicional dels quals en
teniu una mostra a continuació:

‘Amb posterioritat a l’experiència, basant-se en els fets observats’; exemple: Ho vàrem des-
a posteriori
cobrir a posteriori.

‘Amb anterioritat a l’experiència, sense poder basar-se en els fets’; exemple: una demostració
a priori
a priori.
‘Fins a les calendes gregues’. Es deia ‘calendas’ al primer dia de cada mes, però el calendari
ad calendas græcas grec no tenia ‘calendas’, per la qual cosa deixar quelcom fins a les ‘calendes gregues’ era
deixar-ho per a una data inexistent.

‘Deu [abaixat] per mitjà d’una màquina’. S’usa per a designar la intervenció d’un ésser so-
brenatural, així, per exemple, en una obra teatral, es fa abaixar Déu a l’escenari per mitjà
Deus ex machina
d’una màquina. En sentit figurat s’aplica a qualsevol intervenció imprevista que resol una si-
tuació dramàtica.

ex abrupto ‘Exabrupte’. Cosa dita bruscament, sense preàmbul.

‘En igualtat de mèrits’. Esfa servir en concursos, competicions o proves per a indicar que dos
ex æquo
o més concursants han acabat empatats.
(I no *a grosso modo); ‘en gros’, ‘aproximadament’, ‘a grans trets’; exemple: Sabíem de què
grosso modo
es tractava grosso modo.
in albis ‘En blanc’; exemple: Espere que no vos quedeu in albis en l’examen oral.
Indicació que prescriu l’augment gradual de la intensitat dels sons en la interpretació d’una
in crescendo (o crescendo)
composició musical. La crisi econòmica va anar in crescendo durant un parell d’anys.
‘En el pit’. Dóna a entendre que s’ha pres una resolució tot i tindre-la encara en secret. Es diu
in pectore especialment per referir-se a un cardenal la designació del qual la té feta el papa, però la
proclamació del qual es reserva.

in statu quo Significa que les coses estan o han d’estar en la mateixa situació que abans tenien.

lapsus linguæ ‘Relliscada, error’. Error que es comet per inadvertència parlant o escrivint.

modus operandi ‘Manera d’obrar’, manera especial d’actuar o treballar.

J.M. 101
 (Escrit ‘proprio’, amb dos erres): ‘Per voluntat pròpia’. S’indica que fa una cosa per pròpia
motu proprio
iniciativa.

Fórmula, que significa ‘observa bé’, emprada per a encapçalar observacions o explicacions
nota bene
que s’afegeixen a un escrit. Generalment abreviat N.B.

‘Pa i jocs de circ’. Tindre l’alimentació i la diversió assegurades era l’únic que preocupava el
panem et circenses
poble romà, segons JUVENAL (Sàtires, x, 81).

‘Per cap’ (o per habitant), ‘individualment’: renda per capita. En economia, el resultat de
per capita
dividir el PIB pel nombre absolut d’habitants.

per sæcula saeculorum ‘Pels segles dels segles’. Fórmula final de moltes oracions i del cànon de la missa.

‘Sense dividir’. En dret s’usa per a designar els cabals o els béns d’una comunitat que estan
pro indiviso
sense dividir.

pro rata ‘En proporció’, ‘d’acord amb un factor que pot ser calculat exactament’.

‘Una cosa per una altra’; dóna a entendre que una cosa és substituïda per altra d’equiva-
quid pro quo
lent o, també, que una cosa siga presa, per error, per una altra.

totum revolutum ‘Tot regirat’, confusió total; exemple: La taula del seu despatx era un totum revolutum.

verbi gratia ‘Verbigràcia’, per exemple: Té moltes virtuts, verbi gratia la discreció i la senzillesa.

‘Veu del poble’. Significa que alguna cosa és coneguda o és dita per tothom. De l’expres-
vox populi
sió Vox populi, vox dei ‘Veu del poble, veu de Déu’ (Alcuí, Epistulæ, 164).

Els neologismes
Un neologisme és una paraula que es crea o s’adopta per tal de designar objectes nous (avió, telèfon) o nove-
tats conceptuals (fonema, àtom). Generalment, el lèxic nou s’importa d’una llengua estrangera conjuntament
amb l’objecte, concepte o fenomen que designen i, amb molta freqüència, s’utilitza l’estrangerisme directa-
ment (disc-jockey, mòdem, mouse).
Més rarament es creen mots totalment nous; un exemple típic n’és el de la paraula gas, inventada pel químic
flamenc Van Helmont l’any 1655, inspirada en el grec chaos (‘desordre’, per presumpta semblança del fluid
gasós amb el caos dels antics).
Un tipus de formació de neologismes és el de les paraules creades a partir d’un acrònim. Així, de la forma
RADAR, corresponent a Radio Detecting And Ranging, s’ha passat a la paraula radar; de SIDA, corresponent a
Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida, s’ha passat a la paraula sida, etc. Quan els neologismes esdevenen
noms lexicalitzats, s’escriuen en minúscula (sida, radar).

Els neologismes es classifiquen en:

a) Formals: es recorre sovint al grec i al llatí, però també a altres llengües. Es basen en la prefixació (auditori,
preromà, cardiovascular), la sufixació (alfabetitzar), en els dos procediments anteriors alhora (taquigrafia, te-
lèfon, televisió, internet) i, també, en la sigla o l’acrònim (DNI, napalm, làser, mòdem, ovni). Darrerament, els
neologismes procedents de manlleus solen ser-ho de l’anglés; uns quants dels quals s’han adaptat (bluf,
bumerang, esprai, estàndard, futbol, jeep, jersei, màrqueting, niló, xat), però n’hi ha molts que no ho han
fet (broker, kleenex, mass-media).
b) Semàntics: s’adapta un significat preexistent, per exemple, per metàfora, a un nou significat. Així, catapulta
significava ‘maquina de guerra medieval’, i ara, també, ‘dispositiu per a impulsar la propulsió d’avions als
portaavions’.

102
J.M.
 3
A continuació hi ha una llista de neologismes amb el mot en la llengua d’origen.

NEOLOGISME MOT ORIGINAL NEOLOGISME MOT ORIGINAL

bistec beefsteak mallot maillot

bricolatge bricolage magazín magazine
búnquer bunker màrqueting marketing
ciberespai cyberspace màster master
clonatge cloning míting meeting
còctel cocktail mòdem modem
còmic comic motocròs moto-cross
confeti confetti multimèdia multimedia
disc compacte compact disc naïf naïf
derbi derby òfset offset
dopatge doping pàrquing parking
en línia on line paté pâté
escàner scanner píling peeling
eslàlom slalom píxel1 pixel1
eslip slip playback playback
esmòquing smoking pòster poster
esnob snob ral·li rally
espagueti spaghetti rànquing ranking
espot spot ràpel rappel
esprint sprint ravioli ravioli
esquaix squash rècord record
esquetx sketch rímel rimmel
estand stand rugbi rugby
estic stick suèter sweeter
estrés stress surf de vela windsurf
flaix flash tiquet ticket
formatar formatting tòner toner
forfet forfait tràiler trailer
grafit graffiti tràveling traveling/travelling
interviu interview xandall chandail
io-io yo-yo xip chip
làser laser xoc shock
líder leader xofer/xòfer chauffeur
lífting facelift xou show
lísing leasing lloc web web site

7
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) El teu amic Lluís té unes in- 2) L’ que han fet al presidentapareixe-
creïbles. rà en el proper número del .
a) ocorrències a) interview, magazín
b) ocurrències b) interviu, magazine
c) ocorregudes c) interviu, magatzín

3) Aquell mur l’han omplit de . 4) La paraula cobdícia és un .

a) grafits a) cultisme
b) grafiti b) neologisme
c) grafitti c) derivat patrimonial

1 El mot píxel s’ha format a partir de la forma anglesa picture element.

J.M. 103
 5) Quan jugava al _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ li agra- 6) Els de l’antic Egipte erenfuncionaris
dava fer . privilegiats.
a) pòker, bluf a) escribes
b) pòquer, bluff b) escrivans
c) pòquer, bluf c) escrives

7) L’operació ocular s’ha fet amb raig 8) Han premiat un publicitari sobreles
. conseqüències de l’ .
a) làser a) espot, stress
b) laser b) spot, stress
c) léiser c) espot, estrés

8 En cada columna hi ha una llista de paraules gregues i llatines. Relacioneu-ne una de cada co-
lumna i formeu els cultismes resultants.
zoo “animal” a
hecto “100” b
claustro “tancat” c
andro “home” d 1 teca “magatzem”
foto “llum” e 2 logia “estudi, ciència”
biblio “llibre” f 3 nomia “llei”
astro “astre” g 4 metre “mesura”
fono “veu” h 5 grafia “escriptura”
cromo “color” i 6teràpia “tractament”
topo “lloc” j 7 fòbia “por, aversió”
quilo “1.000” k 8 pode “peu”
psico “ment” l
pseudo “fals” m
oftalmo “vista” n

9
Completeu la graella següent amb un primitiu, un derivat patrimonial o un pseudoderivat.

PRIMITIU DERIVAT PSEUDODERIVAT

boca boqueta

capítol capitolet

cloenda exclusiu

cònsol consolat

corba curvatura

córrer concurrència

doblegar duplicar

home humanisme

104
J.M.
 3
10
Substituïu els pseudoderivats destacats de les frases següents per un derivat equivalent.

a) El jove patia una calvície precoç.

b) La clausura de l’acte tindrà lloc a les dotze del migdia.
c) Van calcular a quant ascendia el dèbit bancari.
d) L’han operat d’un tumor cerebral.
e) L’ocell pertany a la família dels còrvids.
f) El braç afectat tenia limitacions de mobilitat.
g) El microorganisme té estructura piliforme.
h) Gabriel és un home sapientíssim.

11
Substituïu els mots destacats de les frases següents per un pseudoderivat equivalent.

a) Li ha eixit una erupció a les aixelles.

b) Ausiàs March deia que cal fugir de la cobejança.
c) Quan agafe un constipat tinc molt de moc.
d) El metge l’ha tractat d’una afecció a la boca.
e) En poc de temps s’ha doblat la població.
f) Cal endolcir més el xarop.
g) Van esporgar el llibre d’errades.
h) El xiquet volia pertànyer a un grup de jóvens.

12 Subratlleu les expressions llatines que trobeu en el text següent i passeu-les a la llengua ordinà-
ria (n’hi ha unes quantes que no cal canviar).

És normal hui tindre un alias o un alter ego, explicar alguna cosa grosso modo, fer les
coses motu proprio, preparar un currículum vitae, tindre mens sana in corpore sano, co-
metre peccata minuta, ficar-se en un mare magnum, votar en referèndum, anotar en la
agenda el memoràndum, augmentar la renda per capita, tindre superàvit et cetera.

13
Completeu amb l’expressió llatina que correspon a cada expressió de la llengua.
a) Li va dir un ex abrupte: ex .
b) M’ho va explicar per damunt damunt: modo.

c) A la seua manera: sui .

d) Si Déu vol: Deo .

e) La llei és dura, però ésla llei: dura lex, lex.

f) En sentit estricte: stricto .

J.M. 105
 14
Completeu les frases amb els llatinismes següents.

in crescendo, nihil obstat, lapsus, ecce homo, ex cathedra, àngelus, a priori

a) En record de la salutació de l’àngel a Maria, al matí, al migdia i al vespre en alguns llocs toquen l’ .
b) No el puc suportar, quan parla, sempre ho fa .
c) Aquella qüestió era impossible de saber .
d) Va eixir de la brega fet un .
e) Este llibre es vapublicar amb , és a dir, amb llicència de l’autoritat eclesiàstica.
f) Durant el discurs ha comès un imperdonable.
g) El soroll va augmentar , fins que ja no vam poder sentir res més.

15
Completeu les definicions amb les paraules següents.

globalització, esquaix, espot, clonatge, motocròs, programari, dopatge

a) Motociclisme que es practica a camp obert.
b) Conjunt de programes informàtics.
c) Ús d’estimulants antireglamentaris per part d’un esportista.
d) Integració d’un segment de DNA en un que pertany a un altre organisme.
e) Pel·lícula publicitària de poca durada.
f) Procés pel qual un fenomen esdevé d’àmbit universal.
g) Joc de pilota que es juga amb raqueta i frontó.

16
Completeu les definicions següents amb el neologisme compost corresponent.
a) escripturaràpida b) coixí d’aire
c) navegadorcibernètic d) contra el tabac
e) ecologista i pacifista f) diversitat cultural

morfologia i sintaxi

Els quantificadors
Els quantificadors es classifiquen en quantitatius, indefinits i numerals. Els quantitatius pertanyen a categories
lèxiques diferents (adjectius, pronoms o adverbis), però, a vegades, hi ha molt poca diferència semàntica entre
un indefinit i un quantitatiu; per exemple, entre uns quants (quantitatiu) i alguns (indefinit).

Els quantitatius
Els quantitatius són adjectius o adverbis que, a diferència dels numerals, expressen d’una manera imprecisa o
aproximada una determinada quantitat d’alguna cosa.
Des d’un punt de vista morfològic els quantitatius es classifiquen en variables i invariables. Si són adjectius són
variables i si són adverbis són invariables. Les locucions quantitatives són grups de paraules amb valor d’un
quantitatiu.

106
J.M.
 3
VARIABLES

quant quanta quants quantes (de) Quant de pa volia?

tant tanta tants tantes (de) Hui no tinc tanta faena com ahir.
molt molta molts moltes (de) Carrega molt de pes.
poc poca pocs poques (de) Hi ha poques ganes de fer res.
bastant bastants Com et trobes? Bastant bé.
gaire gaires No té gaires ganes d’estudiar.
INVARIABLES

més (de) Dóna’m un poc més de pa.

menys Este estiu ha fet menys calor que l’any passat.
prou (de) No teníem prou (de) diners per al viatge.
força2 En aquella casa hi havia força diners.
massa Tinc massa maldecaps ara.
gens (de) Ferran no té gens de ganes d’anar a la platja.
manco (de)3 Ací fa manco (de) fred que al meu poble.
LOCUCIONS QUANTITATIVES

bona cosa de, uns quants, unes quantes, tot de, una mica de, un poc de, un xic de, una pila de, un muntó de, una munió
de, una colla de, un grapat de, gens ni mica de, gota de

Cal tindre en compte les remarques següents:

– La preposició de s’usa de manera sistemàtica entre els quantitatius (quant, molt, més, poc, tant, menys, prou)
i el nom, quan va en masculí singular, i s’omet en la resta dels casos: Fa molt de fred! Queda poc de pa. El
llibre no té prou activitats. Va morirfa pocs dies.
– El quantitatiu gens porta de davant del nom en masculí o en femení: No fa gens de fred. No tens gens de
paciència.
– Però quan gens fa funció d’adverbi, davant de l’adjectiu, no porta preposició: L’examen no era gens fàcil. Si
fóra gens intel·ligent ho hauria comprés.

Confusions freqüents en alguns quantitatius

Els quantitatius uns quants, unes quantes no es poden substituir pels indefinits *uns, *unes tots sols, ja que estos
últims no tenen valor quantitatiu:
D’ací a uns quants dies arribarà la comanda. (i no *D’ací a uns dies arribarà lacomanda).
El quantitatiu molt, quan és adjectiu, té flexió completa, però usat com a adverbi, és invariable: Fa molta calor. Té
molts diners. Hi havia moltes vacants. (adjectiu). És molt ric/rica. Són molt rics/riques. (adverbi).
Els quantitatius bastant i prou no són sinònims4; prou té el sentit de ‘suficient, quantitat suficient de’, mentre
que bastant indica ‘una certa quantitat’, ‘en quantitat regular’: Enguany ha plogut bastant, però no prou per a
omplir els embassaments. A més, bastant té flexió de nombre (bastants), mentre que prou ésinvariable: De me-

2 Elsquantitatius força (sinònim de ‘molt’), massa i que no solen anar seguits de la preposició de.
3 Manco, sinònim de menys, és un italianisme que s’usa a les Balears, al Rosselló, a l’Alguer i en valencià (encara que es troba en retrocés).
Apareix en expressions com ara Més o manco. Ni més ni manco.
4 Elquantitatiu bastant presenta, en certs parlars, formes de femení singular i plural (bastanta, bastantes). En tot cas, s’utilitza poc en els
parlars valencians i s’usa quasi indefectiblement prou, excepte a les comarques septentrionals valencianes, on sí que es fa la distinció entre
bastant i prou.

J.M. 107
 teorits, en cauen bastants últimament. (certa quantitat). Vols més fulls? No gràcies, ja en tinc prou. (suficients).
Gaire (plural gaires) equival a molt. S’usa, darrere de no i de sense, només en oracions negatives, interrogatives o
condicionals.
No hi ha gaires (molts) articles que parlen del tema.
Ho vaig fer sense gaires (moltes) ganes.
Tan (cast. ‘tan’), va davant d’un adjectiu o un adverbi al qual complementa, mentres que tant (cast. ‘tanto’), com-
plementa un nom i fa d’adjectiu; o a un verb, i fa d’adverbi:
No sigues tan antipàtic! Per què t’has alçat tan matí?
És que gastes tant (de) paper! No et preocupes tant!

Expressions incorrectes que cal evitar

Hi ha expressions on es fa un ús incorrecte dels quantitatius:
*Quant més en serem, més riurem. Com més en serem, més riurem.
*Li donen quant vol. Li donen tot allò que vol.
*Vine quant abans. Vine tan prompte com (o al més aviat que) pugues.
*Faré tot el que podré. Faré tant com podré.
*La molta gent que hi vingué. La gran quantitat de gent que hi vingué.

Els indefinits
Els indefinits són adjectius o pronoms que indiquen de manera imprecisa o inexacta nocions d’identitat, quan-
titat o existència: Ha fet unes declaracions interessants. Si passes algun dia pel poble, avisa’m.
Els indefinits presenten les formes següents:
ADJECTIUS PRONOMS

un una uns unes u (un)

algun alguna alguns algunes algú / hom
ningun ninguna ninguns ningunes ningú
cert certa certs certes
altre altra altres altres altri
mateix mateixa mateixos mateixes
tot tota tots totes tot / tothom
qualsevol qualsevol qualssevol qualssevulla5
tal tals
cada
cada un / cadascun cada una / cadascuna cadascuns cadascunes cada u / cadascú
uns quants unes quantes
diversos diverses
nombrosos nombroses
ambdós ambdós (o ambdues)
diferents
sengles
cap res / cap cosa
qualque6 quelcom / algunacosa

5 L’indefinit qualssevol, escrit amb doble ss, és el plural de qualsevol. El femení plural qualssevulla s’usa molt poc.
6 Qualque (‘algun’, generalment forma part de la locució qualque cosa, ‘alguna cosa’) és arcaic i obsolet, excepte a les Illes Balears.

108
J.M.
 3
Diferències de forma dels indefinits segons la funció que realitzen
Cal observar que els pronoms (u, algú, ningú, cada u, cadascú) no porten n final, mentres que els adjectius la
conserven7 (un, algun, ningun, cadascun, cada un): Mireu si queda algun alumne a classe (adjectiu). Mireu si
queda algú a classe (pronom). Cadascun dels xiquets duia un llibre (adjectiu). Cadascú duia un llibre (pronom).
Els indefinits un, algun, cadascun, etc., poden fer de pronoms si l’especificació se sobreentén: Eren cinc germans;
cadascun estudiava medicina (= cadascun d’ells).
La forma pronominal clàssica u (paral·lela a ningú, algú i cadascú) es manté en valencià al costat de la forma un,
més general en altres parlars: Si u (o un) et demana un favor, fes-li’l. Amb ell em passa que de vegades u (o un)
no sap què dir.

Usos problemàtics d’alguns indefinits

algú, algun, alguna
No éscorrecte l’ús de l’indefinit *algú per a indicar ‘una persona important’:
El teu germà es creu que és important. (i no *El teu germà es creu que és algú).
No és correcte tampoc l’ús de algun, alguna en oracions negatives amb el valor de cap o un poc:
No pogué donar-me cap resposta. (i no *No pogué donar-me alguna resposta).
Tinc un poc (o una mica) de pressa. (i no *Tinc alguna pressa).

varis, vàries
Són formes del plural de l’adjectiu qualificatiu vari que significa ‘divers, variat’ (per exemple: remeis varis, tona-
litats vàries), i que no poden substituir l’indefinit alguns, algunes:
Hem vingut unes quantes (o diverses) vegades. (i no *Hem vingut vàries vegades).

altre, altra, altres, entre d’altres, altri

L’indefinit altre (altra en femení i altres en plural) té un sentit totalment indeterminat o quantitatiu. Quan fa d’ad-
jectiu (davant del nom) va precedit de l’article determinat: L’altre dia vaig anar al teatre. Els altres hòmens no
varen esperar-se.
Un altre, una altra, uns altres i unes altres tenen generalment un sentit de distinció o de repetició (‘un de més,
encara un altre més, un altre diferent’): Vull un altre café. Ho faré un altre dia. Este llibre ja l’he llegit, deixa-me’n
un altre.
Per a referir-se a un tot genèric hem d’usar els altres o la resta (*demés és un castellanisme):
Viure amb els altres és un art. (i no *Viure amb els demés és un art).
D’altre (amb flexió, d’altra i d’altres) té un matís partitiu o qualitatiu. Té un valor pronominal (es referix a un subs-
tantiu) i està en correspondència amb el pronom feble en: No m’agrada este abric, però de moment no en tinc
d’altre (abric). Estes sabates em fan mal, però no en tinc d’altres (sabates).
Així mateix, quan entre altres acompanya un nom (és a dir, quan fa d’adjectiu), s’escriu sense la preposició de,
però si s’usa com a pronom, altre porta la preposició de davant:
Al sepeli van assistir, entre altres personalitats, els alcaldes de la comarca.
Al sepeli van assistir, entre d’altres, els alcaldes de la comarca.
(i no *Al sepeli van assistir, entre d’altres personalitats, els alcaldes de la comarca).
Altri és un pronom referit a persones en usos molt formals. Significa ‘un altre, altres, altra persona’ i va sempre
precedit de preposició: Ho va deixar tot en mans d’altri (d’una altra persona). Treballa per compte d’altri (per una
altra persona, per un altre). M’ha pres per altri (per una altra persona). Mals d’altri, rialles són (dels altres).

7 En els adjectius algun i ningun, perviu la n etimològica del llatí vulgar (algú/algun de alic nus, contracció de aliquis; amb unus ‘un, u’ i

ningú/ningun del llatí nec unus ‘ni un’). Esta n desapareix en els pronoms.

J.M. 109
 cap
L’indefinit cap acompanya noms comptables en frases negatives:
De moment, no té cap malaltia greu.
No va vindre cap representant familiar a la reunió.
En interrogatives i condicionals no té valor negatiu, i significa algun, alguna:
Tens cap foto de l’acampada? Si teniu cap dubte, digueu-ho ara.
Però no s’ha d’usar cap davant d’elements no comptables en lloc de gens:
No em fa gens de gràcia, això. (i no *cap gràcia)
No tinc gens d’interés a veure eixa pel·lícula. (i no *cap interés)

res, gens
El pronom indefinit res s’utilitza en oracions negatives en combinació amb no i aleshores significa ‘cap cosa’: No
ha passat res. Si s’usa en interrogatives o condicionals significa ‘alguna cosa’: Si arriba res al meu nom, aviseu-
me. Tens res per a mi? Si teniu res a dir, digueu-ho.
Gens pot ser adjectiu o adverbi quantitatiu: El teu fill no estudia res (és a dir, ‘no estudia cap cosa, cap matè-
ria’). El teu fill no estudia gens (és a dir, ‘no estudia ni una mica’).
Lalocució alguna cosa ésintercanviable per res en frases interrogatives i condicionals:
N’has sabut alguna cosa/res més? Si saps alguna cosa/res més m’ho dius.

mateix
Si mateix s’usa com a adverbi, posposat a un nom, a un pronom o a un adverbi, és invariable: El trobaren a la
plaça mateix (i no *mateixa). Ho han dut els obrers mateix (i no *mateixos).
Però mateix concorda en gènere i nombre si va posposat a un pronom personal fort o un demostratiu:
La bossa, l’ha portada ella mateixa. Ho han dit aquells mateixos.
També concorda, si té un valor emfàtic, de reforç (equival a ‘en persona’):
La consellera mateixa (= en persona) va presidir l’acte.
Però, a diferència del castellà, mateix no es pot usar com a pronom per a substituir un nom que ja s’ha esmen-
tat abans (en castellà: ‘el mismo, la misma’).
El claustre elevà la proposta i el consell escolar l’aprovà.
(i no *El claustre elevà la proposta i el consell escolar aprovà la mateixa).
S’hi van presentar Josep i el seu germà.
(i no *S’hi van presentar Josep i el germà del mateix).
Fotocopiaren el document i en van trametre una còpia.
(i no *Fotocopiaren el document i van trametre una còpia del mateix.
La pel·lícula és bona, qui n’és el director?
(i no *La pel·lícula és bona, qui és el director de la mateixa?).
Els actors hi van participar.
(i no *Els actors van participar en la mateixa).

tot
L’indefinit tot té el valor de ‘sencer, complet’: Vaig llegir tot el llibre en una nit. Saps si han venut totes les pa-
peretes?; per tant, éspreferible l’ús de cada amb el sentit de ‘repetició’ o ‘reiteració’:
Cada dia vaig a treballar. (millor que Tots els dies vaig a treballar).

110
J.M.
 3
Éscorrent l’ús de tot + numeral cardinal com equivalent de “article + numeral” en sentit de globalitat:
Tots dos volien anar al cinema o Els dos volien anar al cinema.
Davant dels topònims es pot usar tot o tota:
El pianista va tocar per tot (o tota) Europa.
Però s’ha de fer la concordança en gènere si el topònim porta l’article davant:
tot el Campello, tot l’Alfàs del Pi, tota la Vall d’Albaida, tota l’Europa oriental.
Així mateix, tot pot fer de pronom: Des de fa una temporada tot li ix malament.

uns, alguns, uns quants

Amb un substantiu en plural vagament determinat s’usa uns:
Han comprat uns llibres molt interessants.
Però si el substantiu no és gens determinat no s’hi posa:
Han comprat llibres. (i no *Han comprat uns llibres).
No hem de confondre uns, unes amb alguns, algunes ni amb el quantitatiu uns quants, unes quantes:
Es van trobar fa algunes/unes quantes setmanes. (i no *unes setmanes).
Des de fa uns quants anys es dediquen a conscienciar el barri. (i no *Des de fa uns anys).

hom
Hom és la pronominalització de l’antic hom, ‘home’. S’usa com a pronom de tercera persona en oracions de sub-
jecte incert i en registres de formalitat molt alta:
Hom diu que avançaran les eleccions. Hom creu que els pobladors eren molts.
En lloc de hom es pot utilitzar el pronom reflexiu se o bé posar el verb en tercera persona de plural:
Es diu (o diuen) que la crisi afectarà els ciments de l’economia.
Precedit de un, una (‘una persona qualsevol’), hom es referix a la mateixa persona que parla (però en un regis-
tre estàndard o col·loquial és preferible usar u/un, una):
Un hom, que ja comença a tindre edat… U/Un (o una) necessita un poc de descans després de treballar.

cada
No s’ha d’usar cada amb valor emfàtic com fa el castellà en lloc de un, una, uns, unes:
Salvador és un imbècil, diu unes coses! (i no *Salvador és un imbècil, diu cada cosa!).

17
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Si teniu a objectar, m’ho dieu. 2) Quant de vi vols que et pose? No en vull
a) res .
b) gens a) res
c) cap b) cap
c) gens

3) Digues si és correcte dir “No hi ha pa, tampoc 4) No entenc eixe amic teu, diu !
gens d’oli, ni cap tomaca per a l’ensalada“. a) cada cosa
a) No b) unes coses
b) Sí c) quines coses
c) Sí, llevat de la utilització de “cap tomaca”

J.M. 111
 5) més serem, millor! 6) Feu el favor d’enviar un correu a dels
a) Quant membres de la comissió.
b) Quants a) cadascú
c) Com b) cada u
c) cadascun

7) M’ho va assegurar ell . 8) El metge ja l’ha advertit vegades que

a) mateix no fume.
b) mateixa a) unes
c) propi b) diverses
c) vàries

18
Substituïu les expressions destacades de les frases següents per un mot quantitatiu sinònim.

a) Va mirar el llarg camí que menava a la vila: ni una ànima!

b) Al soterrar va acudir tot el poble.
c) L’examen no era difícil en absolut.
d) Crec que això que dius no és molt interessant.
e) D’informàtica, no en sap ni un borrall!
f) Gràcies, ja tinc suficient arròs, no me’n poses més.
g) Tem per la seua salut. Últimament treballa una barbaritat.
h) Este estiu no ha fet gaire calor.

19
Esmeneu, si cal, els quantitatius mal utilitzats en les frasessegüents.

a) Ésincreïble la molta gent que ha vingut a l’acte.

b) Afanya’t i fes les maletes quant abans.
c) La nova presidenta de la finca es pensa que és algú.
d) No conec tal autor.
e) No tinc cap gana d’estudiar per a l’oposició.
f) Quants més en serem, més riurem.
g) Si els xiquets es porten malament, renya’ls quantes vegades calga.
h) Vine quant més prompte, millor.
i) D’ací uns dies t’arribarà el correu.
j) Per què vas tant de pressa?
k) Tan l’un com l’altre no en sabien res.
l) Afirmen que hi ha prous persones inscrites en el curs de valencià.

20
Escriviu una paraula o expressió sinònima de cadascuna de les locucions següents.

a) ni unpèl b) totes dos

c) una malafíde d) ni gota

112
J.M.
 3
21
Escriviu una frase amb cadascuna de les expressions de l’exercici anterior.

22
Completeu les frases amb les paraules següents.

algú, algun, ningú, cadascú, altri, tothom, cada u, cadascun

a) Si veig dels teus germans els ho diré.
b) Si ve preguntant per mi, avisa’m.
c) A la reunió no he pogut parlar amb .
d) pot actuar com vulga.
e) pagava la seua entrada.
f) d’ells va aportar mil euros.
g) Treballen per .
h) Perdone vosté. M’he confós, l’havia pres per .

23
Esmeneu, si cal, els indefinits mal utilitzats en les frasessegüents.

a) Cadascú fa el que vol a sa casa.

b) Cada u dels convidats portava una invitació.
c) Estes carpetes m’han costat tres euros cadascuna.
d) Poseu les etiquetes a cadascuna de les caixes.
e) Han donat un diploma a cadascú dels seus alumnes.
f) En este país, cadascun va a la seua.
g) Hem vingut vàries vegades, però no contesta ningú.
h) Algú dels alumnes ha viatjat molt.

24
Completeu les frases següents amb l’indefinit altre (l’altre, l’altre, un altre, d’altre, etc.).

a) sabates m’agradaven més.

b) dia el vaig veure pel carrer, però no em reconegué.
c) Jo li vaig regalar un llibre i els alumnes, .
d) vegada afanya’t més.
e) Tothom pensa que s’hauria d’haver fet manera.
f) No faces cas del que pensen .
g) Han caigut tres vegades i s’han alçat.
h) No m’agraden estes espardenyes, en vull .
i) I vosaltres, quina solució veieu?
j) No m’agrada esta faena, però de moment no en tinc .

J.M. 113
 25
Completeu les frases següents amb indefinits.
a) Mira de no deixar-te abans d’anar-te’n!
b) Tens per a mi?
c) Deu haver acabat la classe. No he trobat a l’aula.
d) Com que és un lloc tan conegut, podrà dir-te on és.
e) Hem acordat que es pague el sopar.
f) Bona nit a .
g) pot fer la faena millor que ell.
h) No patisques, ja trobaràs que t’ajude.
i) T’ho has endut ?
j) La realitat sempre és molt pitjor del que creu.

26
Esmeneu, si cal, les incorreccions de les frases següents.
a) Has trobat algo interessant en la biblioteca?
b) Hui ha plogut molt, però ahir no va ploure res.
c) Em diu que coneix a fulano, que és amic íntim de sutano...
d) Perdona’m, però tinc alguna pressa i no em puc quedar.
e) El teu amic Robert té cada eixida!
f) Sembla que aquelles paraules no li feren cap gràcia.
g) No m’agrada gens del que tenen en aquella sabateria.
h) Té prou diners, però no bastants per a comprar l’empresa.
i) Aneu a comprar uns fartons i orxata per a berenar.
j) Tota Cocentaina estava de festa.

Els numerals
Els numerals són paraules que –a diferència dels quantitatius o indefinits– expressen un nombre, una quantitat
determinada o un orde, de manera precisa, exacta, concreta. Es classifiquen en cardinals, ordinals, multiplica-
tius, partitius (o fraccionaris) i col·lectius.

Els numerals cardinals

Elsnumerals cardinals expressen una quantitat exacta: cent, tres, quatre mil, tres milions.
0 zero 10 deu 20 vint 300 tres-cents
1 u, un, una 11 onze 30 trenta 400 quatre-cents
2 dos, dues8 12 dotze 40 quaranta 500 cinc-cents
3 tres 13 tretze 50 cinquanta 600 sis-cents
4 quatre 14 catorze 60 seixanta 700 set-cents
5 cinc 15 quinze 70 setanta 800 huit/vuit-cents
6 sis 16 setze 80 huitanta (o vuitanta) 900 nou-cents
7 set 17 dèsset (o disset) 90 noranta 1.000 mil10
8 huit9 (o vuit) 18 díhuit (o divuit) 100 cent 1.000.000 un milió
9 nou 19 dènou (o dinou) 200 dos-cents ...

114
J.M.
 3
L’escriptura de les quantitats
les quantitats, quan es combinen, s’escriuen separades
cent quatre, mil cent cinquanta, tres mil, dos milions
(llevat de les formes que duen guionet)

s’escriue del 21 al 29 amb una i enmig vint-i-tres, vint-i-nou

n amb entre les desenes i les unitats (sense i) setanta-nou, noranta-quatre
guionet els compostos de cent dos-cents, cinc-centes mil

Per saber quan hem de posar el guionet podem recórrer a la regla mnemotècnica D–U–C (Desena–Unitat–
Centena): trenta-u, cinquanta-dos (Desena–Unitat), dos-cents, quatre-cents (Unitat–Centena).

Cal tindre en compte les remarques següents:

– Si els cardinals s’usen com a ordinals, el primer terme d’una sèrie numerada és u (amb el significat de ‘pri-
mer, primera’) i no pren mai forma femenina:
Ha eixit premiat el número vint-i-u. Obriu el llibre per la pàgina u.
– El cardinal un expressa el primer element d’una sèrie; i pot anar en femení: un (una), dos, tres:
Aneu passant d’un en un. D’ací a l’estació només hi ha un quilòmetre. Hi ha una filera de butaques.
– Els cardinals comptats de dos en dos a partir del dos s’anomenen parells i comptats de dos en dos a partir de
l’u, senars o imparells.
– L’expressió castellana ‘y pico’ té els seus equivalents en i escaig, i escadús o i remitjó:
Hi devia haver cent persones i escaig. N’he comprat cinc quilos i escaig. Té un deute de cinquanta euros i
un escadús de cinquanta cèntims. Mil euros i escadús. Un milió i un remitjó.

Els numerals ordinals

Els ordinals, expressen un orde (sisé curs, setena planta, huité certamen). Els quatre primers ordinals presenten
formes diferents. A partir del que fa cinc s’afig -é, -ena a la forma del cardinal corresponent. Els ordinals s’a-
brevien numèricament amb la xifra del cardinal més l’última lletra (o les dos últimes si és plural) amb què s’es-
criu dit numeral.
1r primer 1a primera 1rs primers 1es primeres
2n segon 2a segona 2ns segons 2es segones
3r tercer 3a tercera 3rs tercers 3es terceres
4t quart 4a quarta 4ts quarts 4es quartes
5é cinqué 5a cinquena 5ns cinquens 5es cinquenes
6é sisé 6a sisena 6ns sisens 6es sisenes
7é seté 7a setena 7ns setens 7es setenes
9é nové 9a novena 8ns huitens 8es huitenes
10é desé 10a desena 10ns desens 10es desenes

Alguns ordinals admeten variants cultes de base llatina: quint, sext, sèptim, octau, dècim, vigèsim, quadragè-
sim; encara que és preferible la forma general, més regular i senzilla. Però hi ha casos en què necessàriament
s’han d’usar les formes cultes:
És la quinta essència. Un interval de sexta (en l’escala musical).
L’hora sexta (les dotze del migdia). Un poema en octaves reials.

8 A més de dues, la normativa també accepta dos per al femení: dos (o dues) xiques. L’ús de dos en comptes de dues es troba documentat

des de l’edat mitjana i és d’ús generalitzat en valencià i, també, en català occidental.

9 Laforma huit, pronunciada /wít/, és la generalitzada en valencià. Està documentada des del segle XIII i admesa per la normativa. Cal tin-
dre en compte els compostos: díhuit, huitanta, huité, dihuitena, huit-cents, huit mil, etc.
10 El numeral mil té flexió de nombre: miler i mils (Un miler d’euros. De refranys, n’hi ha a mils).

J.M. 115
 La llengua popular sol formar els ordinals amb la locució el que fa o la que fa…:
Jo era la que feia nou. A la volta que feia setze va abandonar la cursa.
Els numerals ordinals també es poden representar amb xifres romanes, però sense la lletra de l’abreviatura dar-
rere. Les xifres romanes superiors a deu (X) es lligen usualment com a cardinals, però del primer (I) al nové (IX),
com a ordinals: El I aniversari (primer aniversari). Jaume II (Jaume segon). XII Certamen literari de la Vall d’Albaida
(dotze certamen…). Benet XVI (setze). El segle XXI (vint-i-u).

Els multiplicatius
Els multiplicatius designen el nombre de vegades que es multiplica una quantitat (doble i duple, triple, quàdru-
ple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple).
Els múltiples (excepte doble11) tenen flexió de gènere si s’apliquen a quantitats tantes vegades més grans que
unes altres: Una càrrega tripla. Cinquanta és la quantitat dècupla de cinc.
Però són invariables si expressen composició: la Triple Entente (aliança de tres països), la quàdruple confronta- ció
(enfrontament de quatre persones, equips, països).
En el parlar col·loquial els múltiples se solen reemplaçar per la perífrasi “x vegades” o “x voltes més” sobretot
en els casos superiors a quàdruple: Necessitaria sis vegades més d’aquell producte que em vas vendre. L’índex de
preus de consum ha crescut enguany quatre voltes més que l’augment salarial.

Els partitius
Els numerals partitius (anomenats també fraccionaris) indiquen parts o fraccions de la unitat i, llevat de mig, mitja,
mitjos i terç, terços, tenen les mateixes formes que els ordinals (el denominador de les fraccions s’expressa com
un ordinal en plural). Llevat de les formes mig i terç els partitius es formen del cardinal mitjançant l’addició de les
terminacions -é, -ens; -ena, -enes (5/22: cinc vint-i-dosens i no *cinc vint-i-dosaus). En lloc de desé, centé i milé
espoden usar dècim, centèsim i mil·lèsim, respectivament.

1/2 un mig (o mitja part) 1/3 un terç (o una tercera part)

2/2 dos mitjos (o dos mitges parts) 2/3 dos terços (o dos terceres parts)
1/4 un quart (o una quarta part) 3/5 tres cinquens (o tres cinquenes parts)

Els col·lectius
Els numerals col·lectius tenen un caràcter global i aproximat: Els excursionistes eren una vintena, encara que
també poden tindre un sentit precís: Pose’m una dotzena d’ous. S’usen com a numerals col·lectius els següents:
parell, parella (2); tern, terna, ternari (3); qüern (4); quintern (5); centenar (100); una grossa (12 dotzenes, és a
dir, 144); miler o milenar (1.000); miríada o miríade (10.000). En la resta de casos es fa servir la forma femenina
dels ordinals (dotzena, vintena).
Altres col·lectius específics representen agrupacions concretes referides a:
a) Conjunts de músics o d’instruments musicals: duo (2), trio o tercet (3), quartet (4), quintet (5), sextet (6), sep-
tet o septimí (7), octet (8), nonet (9). Per exemple: un duo de guitarres, un quartet de Mozart, un quintet de
vent, un sextet en la bemoll, el Septet (o Septimí) de Beethoven. Intervals musicals: segona, tercera, quarta,
quinta, sexta, sèptima i octava. Agrupació irregular de notes musicals: doset, treset, sextet.
b) Nombre de versos d’una estrofa: dístic i apariat (2), tercet (3), quartet i quarteta (4), quintet (5), sextina (6),
octava (8), dècima (10).
c) Fulls de paper: quartilla (quarta part d’un full), plec (mig full), quadern (8 plecs, 16 fulls), mà (25 fulls), raima
(20 mans); impresos i taules pintades: díptic (2), tríptic (3), políptic (més de tres).
d) Nombre d’angles i cares d’un políedre: triangle (3), quadrilàter (4), tetràgon (4), pentàgon (5), hexàgon (6),
heptàgon (7); tetràedre (4), pentàedre (5), hexàedre (6), heptàedre (7).

11 Doble no té forma femenina, però sí que la té duple: dupla.

116
J.M.
 3
e) Períodes de temps. Grups de dies: setmana (7), quinzena (15). Mesos: bimensual (que s’esdevé o apareix dos
vegades al mes: revista bimensual), bimestre, bimestral (que dura dos mesos), trimestre, trimestral (3), qua-
drimestre, quadrimestral (4), semestre, semestral (6). Anys, amb sufix -enni: bienni (2), trienni (3), quadrienni
(4), quinquenni o lustre (5), sexenni (6); dècada o decenni (10); quinquennal (5), decennal (10), etc., segle
(100); mil·lenari (1.000); per exemple: la Biennal de Venècia (cada dos anys), el pagament del trienni, un
quadrienni, un pla quinquennal, un nou mil·lenni. Edat de les persones i animals i esdeveniments: vintena
(20), trentena (30), quarantena (40), cinquantena (50), seixantena (60); quinquagenari (50), sexagenari (60),
octogenari (80), nonagenari (90), centenari (100).
f) Nombre de nascuts en un part: bessons (2), trigèmins (o bessons de tres), quadrigèmins (o bessons de qua-
tre), quintigèmins (o bessons de cinc).
g) Conjunt d’obres literàries, musicals, de lleis; trilogia (3), tetralogia (4); decàleg (10).
h) D’altres: biga (2 cavalls), quadriga (4); birrem (2), trirrem (3); tetraplegia (4); quaresma (40 dies); quarter (ca-
dascuna de les quatre parts en què es considera dividit el cos d’un animal en seccionar-lo pels plans longi-
tudinal i transversal: un quarter de pollastre).

Escriptura dels numerals en xifra o lletres

En general, els numerals s’escriuen en xifres, més concretament:
cardinals, a partir del 10
números de les pàgines de llibres, documents, dels articles
o paràgrafs de les lleis
dies del mes, els anys, les hores, sobretot si van amb frac-
cions que no siguen els quarts, els graus de temperatura i de
longitud i les xifres seguides d’una unitat física, monetària
o d’un símbol d’unitat
Va entrar a l’aula 13.
la pàgina 2, el títol VIIIé, l’article 3r.
El 25 de febrer, l’any 2009, a les 8 del matí, a les 9 i mitja.
Són les 12.30 h., 37º C. Va fer un gir de 90 graus. Vaig rebre
800 euros. Vaig pagar 300 . Pesava 50 quilos. Una dis-
tància de 18 metres.

no es posa punt per indicar els milers quan la xifra s’usa com El xic va nàixer el 1998.
a ordinal (és el cas dels anys), però sí se’n posa quan es L’equip va costar 2.967 .
tracta d’una quantitat que no forma part d’una successió El Penyagolosa té una altitud de 1.813 m.

els decimals (que s’escriuen sempre amb la coma davall) 14,5

S’escriuen en lletra:

cardinals del zero al nou Set llibres, nou alumnes.

les quantitats que acompanyen els mots milió, bilió, trilió i Tenien un pressupost de dos milions d’euros.
quadrilió en les quantitats rodones Però: Tenien un pressupost d’1.265.250 .

EL bronze apareix a partir del II mil·lenni aC. Celebrem el

cinqué centenari de la fundació de la Universitat de Valèn-
Els ordinals no referits a mil·lennis, segles, sobirans o papes
cia. Alaric I va ser un rei visigot. Alexandre VI era d’origen va-
lencià.
Els xiquets de tres anys. El gatet té sis mesos. Un edifici de
l’edat de les persones, dels animals i de les coses
cinquanta anys.

Els anys vint. (i no *vints)

els noms de les dècades (en singular)
La dècada dels noranta. (i no *norantes)

quantitats aproximades formades per tres mots, com a
màxim
quantitats que apareixen en locucions i en frases fetes, així
com en expressions amb sentit figurat
A la trobada presencial van assistir més de dos-cents cin-
quanta estudiants, aproximadament.
T’ho he dit mil vegades. Només han caigut quatre gotes.
Anava vestit de vint-i-un botó. Li van cantar les quaranta.
És com començar de zero. Això ho faig jo en un tres i no res.

J.M. 117
 Expressions amb numerals en sentit figurat
Els numerals, usats en expressions en sentit figurat, no sempre són coincidents amb el castellà:
Allà on menja un en mengen dos ‘Donde comen dos comen tres’
Ha quedat amb un pam de nas ‘Se ha quedado con dos palmos de narices’
Això, ho faig jo en un tres i no res ‘Eso lo hago yo en dos patadas’
T’ho explique en quatre paraules ‘Telo explico en dos palabras’
El teatre està a quatre passes d’ací ‘El teatro está a dos pasos de aquí’
No li busqueu els cinc peus al gat ‘No le busquéis los tres pies al gato’

27
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) Al magatzem hi ha un estoc de lli- 2) El número premiat en la rifa és el .

bres. a) mil dos-cents trenta-huit
a) 3.897 b) 1238
b) tres mil huit-cents noranta-set c) mil dos centstrenta-huit
c) 3 mil huit-cents noranta-set

3) Aquella dona va parir . 4) L’incendi es va iniciar en la planta

a) quatrigèmins de l’edifici.
b) quatrillissos a) vigèsimo-primera
c) quadrigèmins b) vintiunena
c) vint-i-unena

5) Ara convindria estudiar l’art que es va pro- 6) La xiqueta s’ha fet de tant demen-
duir durant els anys . jar.
a) 90 a) dobla
b) norantes b) duple
c) noranta c) doble

7) Ha recorregut distància en el ma- 8) És una ________ confrontació: Barcelona,

teix temps. València, Madrid i Vila-real.
a) triple a) quàdruple
b) tripla b) quàdrupla
c) terça c) quaternària

9) Les qualificacions s’obtindran en el segon 10) El llibre m’ha costat trenta euros i .
. a) pico
a) quatrimestre b) escaig
b) quadrimestre c) escac
c) quatremestre

118
J.M.
 3
28
Completeu les frases amb els següents numerals col·lectius específics.
a) Has escoltat la (15) simfonia de Shostakovich?

b) El (3) estava compost per guitarra, violí i baix.

c) La (10) és una composició poètica molt utilitzada pels nostres clàssics.

d) El període de la Història d’Espanya que va de finals del 1933 a febrer del 1936 es coneix com el (2)
Negre.

e) Darrere de l’altar major de la seu hi ha un (3) policromat del segle XV.

f) Wagner va compondre la (4) anomenada L’anell del nibelung.

g) El professor de matemàtiques va dibuixar un (5) en la pissarra.

h) Com que no quedaven (4) va partir uns folis pel mig.

i) És una publicació , és a dir, que ix cada dos mesos.

j) És un acord dissonant de (7).

k) Les festes de Morella se celebren cada sis anys, per això s’anomenen El .

l) En l’any 2000 es va celebrar l’entrada en el nou .

m) Van emmagatzemar dotze dotzenes, és a dir una , de caixes.

29
Escriviu les expressions numèriques en lletra.

a) 1/2 quarta deformatge b) 1/4 depollastre

c) 2/3 decervesa d) 1/3 del seutemps

e) 2/5 parts f) La 1/2 part de la seuaedat

30
De les parelles següents subratlleu la que siga més adequada.
1 a) Això ho trobaràs a la pàgina tres. b) Això ho trobaràs a la pàgina 3.

2 a) L’article 3r de la llei diu. b) L’article tercer de la llei diu.

3 a) El dos de març de dos mil deu. b) El 2 de març de 2010.

4 a) Va costar 400 euros. b) Va costar quatre-cents euros.

5 a) El vint-i-sis aniversari. b) El 26 aniversari.

6 a) Ha perdut 2 milions de euros en la borsa. b) Ha perdut dos milions de euros en la borsa.

7 a) Li he dit més de 1.000 vegades que no vull b) Li he dit més de mil vegades que no vull
anar a sopar amb ell. anar a sopar amb ell.

J.M. 119
 ortografia

Les consonants oclusives p, t, c, b, d, g

Quan articulem les consonants oclusives es produïx una interrupció (oclusió) momentània del pas de l’aire per la
boca seguit d’un alliberament sobtat de l’aire retingut.
Les oclusives es classifiquen de la manera següent:
BILABIALS DENTALS VELARS

sord sonor sord sonor sord sonor

a [p] a a [t] a a [k] a
[b] [d] [g]
pany, cap, dubte, cor, boca, moc,
bany, ambient terra, fet, verd dau, sandàlia gat, maragda
tub qui, kurd, sang

Cal tindre en compte que les oclusives a final de paraula es pronuncien sordes: la b sona [p]: àrab, cub, polp; la
d sona [t]: ràpid, fred, verd; i la g sona [k] sang, llarg, mag.
L’ortografia de les oclusives a principi de síl·laba o de paraula no presenta dificultat, però cal tindre present els
casos següents que discrepen del castellà:
GRAFIA EXEMPLES

b Cebrià, bisbat, cabàs, rober, guarda-roba, rebosteria

Margarida, cadastre, percudir (però repercutir), làmpada, mentida
d
prefix quadri-: quadriennal, quadrimestre, quadrienni, quadrimotor
g caragol, gobelet, mantega, mastegar, sagrament, sagristia, trifulga

t ciutat, ciutadà, deutor, heretar, desheretar

c camussa, colp, crit

Regles d’escriptura de les oclusives finals

Per regla general, a final de paraula s’escriu p, t, c encara que estes consonants s’escriuen en els derivats b, d, g:
cap > cabet, exquisit > exquisida, groc > grogós. Però es poden donar dos casos:
1. Uns quants monosíl·labs i aguts, coincidents amb altres llengües, acaben en b, d, g:
Belcebub, Carib, Jacob, Job; adob, aljub, baobab, bub-bub, club, cub (‘políedre, po-
b monosíl·labs i aguts
tència’ ≠ cup ‘recipient’), efeb, enceb, esnob, pub, tub
monosíl·labs i aguts alcaid (i caid), aldehid, almud, fluid, fred, quid, sud
antropònims Alfred, Cid, Conrad, David, Recared, Ricard, Sigfrid, Tancred; Bagdad, Belgrad, Isla-
d i topònims mabad, el Txad, Madrid, Valladolid
femenins acabats inquietud, mansuetud, habitud, promptitud, servitud, vicissitud
en -etud i -itud però acaben en t: joventut, salut, senectut i virtut
Hug; buldog, grog (beguda), mag, estrateg, pedagog, reg (‘irrigació’ ≠ de rec, ‘canal
g monosíl·labs i aguts
per a regar’), tuareg, zig-zag

2. A fi de paraula aguda o plana darrere de vocal àtona o de consonant: en general, s’escriu la mateixa conso-
nant que trobem als derivats:

àcid > acidesa àrab > aràbiga camp > campament

amarg > amargor banc > bancari crèdit > creditor

120
J.M.
 3
Cal tindre en compte també els casos següents:
acabats en -fob i en -síl·lab hidròfob, monosíl·lab
monosíl·labs i mots aguts Alfarb, Bicorb; balb, barb, bulb, calb, corb, destorb, morb, orb, superb, tomb;
excepcions: palp, polp, talp i el topònim Calp
b
davant d cabdal, cabdell, cobdícia, molibdé
prefixos ab(s)-, ob(s)-, sub(s)- absència; obstrucció, subministrar, subtrahend, subtracció; substituir
certs mots dubte, dissabte, sobte
mots començats per ad- adjacent, admetre, adscriure; però atzembla, atleta, atmosfera
en manlleus bàdminton, cadmi, feldspat, handbol, sandvitx, vodka
acabats en diftong + d alcaid, baud, caid, fluid (adjectiu, però fluït, participi de fluir), raid
al final de paraula (moltes de les Abelard, Amand, Edmund, Eudald, Eduard, Romuald
d
quals són estrangerismes adaptats) anacard, anhídrid, bord (i babord, forabord), baluard, bòlid (≠ bòlit), bulevard,
noms propis card, estàndard, estendard, fiord, fulard, guepard, kurd, lord, lleopard, im-
mund, vagabund, absurd
els termes aritmètics dividend, multiplicand, radicand, subtrahend, sumand
acabats en -fag, -fug i -leg antropòfag, sarcòfag; centrífug, pròfug; odontòleg, pròleg
certs mots arxipèlag, gong, rang, bumerang, burg
anglicismes acabats en -ing càmping, màrqueting, míting, ring
g davant de d, m, n, g magdalena, maragda; apotegma, augment, flegma; cigne, regne, sagnar, sig-
nar; Agnés
en els termes científics i préstecs àngstrom, rugbi, tungsté
davant de consonant recepta, captiu, ceptre, repte, escriptor, malaptesa
començats per ap-, op- apnea, apte; opció, optar, òptim
p compostos de cap- i prop- capbaix, capbussar-se, capdavanter, capficar-se, capgirar; propdit, propparent,
proppassat, propvinent; però no els derivats de cap: cabet, cabut
grups -pt-, -pc- i -ps- ceptre, acceptar; corrupció, accepció; lapsus, eclipsi

al final en tots els gerundis anant, duent, vivint

t
en certs mots abat, assut, caritat, edat, ert, imant, parquet
en la grafia final d’alguns mots i càrrec, feréstec, préstec, ràfec, rústec, tràfec, noruec, besuc, poruc, aràbic, fàstic;
c
enmig de mot acne, conjectura, respectar, rector, tractar, cavalcar

Paraules acabades en -tat i en -dat

Hi ha uns quants noms femenins que acaben en -tat: beutat, calamitat, caritat, casualitat, creativitat, crueltat,
elasticitat, escassetat, espessetat, fastuositat, fraternitat, gratuïtat, habilitat, heretat, igualtat, obvietat, pietat,
tempestat.
Però uns altres acaben en -dat: aspredat, bondat, cristiandat, claredat, falsedat, feredat, fosquedat, fluixedat,
germandat, honestedat, maldat, mortaldat, netedat, orfandat, parquedat, roïndat, santedat, sequedat, sole-
dat, tosquedat.

Cal, a més a més, tindre en compte les remarques següents:

– Són correctes les formes vertader, vertadera i verdader, verdadera, sinònimes de veritable.
– S’admeten gelateria i geladeria, referides a l’establiment on fan o venen gelats.
– Cal tindre present que en els compostos amb el prefix post- no s’omet la t: postdata, postdorsal, postmeri-
dià, postguerra, posttònic, posttraumàtic (però posposar).
– Els noms i adjectius acabats en -ant, -ent i en -and, -end solen coincidir amb el castellà: caminant (cami-
nante), infant (infante), dependent (dependiente), tangent (tangente); sumand (sumando), nefand (nefando);
dividend (dividendo), reverend (reverendo).
– S’escriuen sense d els mots següents: conestable, despreniment, encenedor, gran, granment12, jueu, mana-
ment, ofrena, quan, pèrdua, rebel·lia,suar; obeir, nuar, i derivats.

12 S’escriu gran i granment sense la d etimològica, malgrat que els derivats la conserven: grandesa, grandiós, grandiositat.

J.M. 121
 Paraules que dupliquen les grafies b, d, c, g
Dupliquen estes consonants una sèrie de paraules:
bb abbàssida, abbadita, abbevilià; i el mot compost subbranquial

addend, addenda, addicció, addicte (i drogoaddicte), addició, addicional, additament, additiu, adducció, ad-
dd
ductor, adduir; però s’escriu amb una sola d adient
accent, accelerar, acceleració, accepció, acceptar, accèssit, succedani, succeir, succés, succint; acabats en -cció:
cc abjecció, abstracció, addicció, adducció, afecció, aflicció, benedicció, bisecció, ficció, subjecció; però amb c in-
flació i no *inflacció
suggestió, suggestionar, suggerir, suggerible, suggeriment; burggravi (títol feudal); caravaggisme, ziggurat, l’ita-
gg
lianisme musical appoggiatura i el compost sangglaçar

Ortografia de les consonants c, q, k

Elso inicial de cap o de quilo esrepresenta amb c o qu segons la vocal que aparega darrere:
– S’escriu c davant a, o, u: casa, coure, cua, cueta, cuassa, cuota, acústica, evacuar, evacuació, innòcua, inno-
cuïtat, conspícua, acuïtat, promiscu, promiscuïtat, vacu, vàcua, vacuïtat.
– S’escriu qu quan la u forma un diftong creixent amb la vocal següent: qüestió (qües-ti-ó), quantitat (quan-ti-
tat), adequar (a-de-quar), quota (quo-ta, diferent del mot cuota, en què la u i la o formen hiat: cu-o-ta); quo-
cient (quo-ci-ent), aqüífer (a-qüí-fer), aqüeducte (a-qüe-duc-te), aqüicultura (a-qüi-cul-tu-ra), obliqüitat
(o-bli-qüi-tat).
– Excepcionalment, s’escriuen amb q seguit de vocal (diferent de u) els topònims d’origen àrab o xinés: Qatar,
Iraq, Aqaba, Qattara; Qingdao, Qiongshan, Qom.
– S’escriuen amb k algunes paraules que per regla general tenen origen en llengües estrangeres: eureka, fol-
klore, judoka, kafkià, kàiser, kamikaze, kantià, kantisme, kart, karate, kenyà (de Kenya), khan, kif, kirsch,
kiwi, kòdak, koiné, kurd (o curd), kuwaitià, playback, quark, rock, sirtaki, víking, vodka, whisky; però s’es-
criuen amb c: anorac, coala; i els noms propis: Ankara, Barakaldo, Becket, Dostoievski, Djakarta, Euskadi, Gal-
dakao, Hitchcock, Kafka, Kant, Kazajstan, Kenya, Kíev o Kíiv, Kremlin, Kurdistan, Osaka, Pakistan, Txaikovski.
– Tambés’escriuen amb k els símbols: km (quilòmetre), kg (quilo, quilogram) i kl (quilolitre).

31
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) El introduït en el circuit ha 2) El decorador va que la pintura
perfectament. de les parets no era .
a) fluid, fluït a) adduir, adient
b) fluït, fluid b) adduir, addient
c) fluïd, fluit c) aduir, addient
3) Va dir amb : “Esta 4) Com a __________ el van recloure en lloc
no té cap ”. .
a) acritud, joventut, virtud a) càstig, llobrec
b) acritud, joventut, virtut b) càstic, llobreg
c) acritut, joventud, virtut c) càstig, llòbrec

5) La informació que va era d’una 6) El president de la comissió s’entesta en un

importància . .
a) subministrar, cabal a) cabteniment, opstruccionista
b) suministrar, cabdal b) cabteniment, obstruccionista
c) subministrar, cabdal c) capteniment, obstruccionista

122
J.M.
 3
7) El martell se li va escapar de la mà i anà a 8) Tots s’estranyaren en comprovar l’ de
en el vidre de la finestra. gel que hi havia en la glacera.
a) percutir a) escasés
b) percussionar b) escassedat
c) percudir c) escassessa

Les grafies labials b i v

La distinció entre el fonema [b], bilabial oclusiu sonor, i el fonema [v], labiodental fricatiu sonor, s’ha perdut en
gran part del nostre domini lingüístic, però s’ha mantingut en la majoria dels parlars valencians. En les zones on
esfa la diferència fonètica entre b i v espoden distingir paraules com ara bena (tira de fil) i vena (vas sanguini).

Ortografia de la b
S’ESCRIU B EXEMPLES

m bomber, cambra, ombrel·la, tomb

davant
l blat, moble, oblidar, bloc, ablució
de les consonants
r abrasar, gibrell, bri, tenebror, brusa, marbre

alternant amb p cap/cabota, llop/lloba, cap/cabrà, rep/rebíem, sap/sabíeu

a final de síl·laba o de paraula (sona p) abdicar, dissabte, subterrani, substitució, cabdell; cub, corb

S’escriuen amb b una sèrie de paraules que en castellà s’escriuen amb v:

baf (cast. ‘vaho’), baina/beina, barnilla, baró (home i títol, cast. ‘varón’ i ‘barón’), bena, berbena (planta), ber-
ruga, besllumar, biga, bivac, boga (planta i peix), bolcar, bolquet, boleia, buidar, calb, calbesa, comboi, corb
(nom i adjectiu), embenar, embenatge, debanar, desimbolt, mòbil (i automòbil), paborde, rebentar, riba, ribera,
rebolcar, saba, trobar. També s’escriuen amb b els topònims bascos: Àlaba, Bergara, Biscaia, Nerbion (riu), País
Basc, però Vitòria.

Ortografia de la v
S’ESCRIU V EXEMPLES

darrere de n canvi, envà, envestida, minvar

darrere del prefix llatí ad-
excepcionalment darrere de m
alternant amb u en els diftongs
a final de mot, solament dos casos
prefix circum-
formes del verb haver
formes del verb anar
imperfet d’indicatiu de la 1a conjugació
antropònims i topònims
adverbi, adventici, advertirem, advocat
duumvir, triumvir, centumvir; l’anglicisme adaptat tramvia
blava/blau, devem/deure, movia/moure, oval/ou, vivim/viu
leitmotiv i salv (salvat, estalviat)
circumval·lar, circumval·lació, circumveí
haver, havia, havies, havíeu, havent
vaig, vas, va, van, vés, vaja, vages, vagen
cantava, miraves, portava, anàvem, jugàveu, menjaven
Esteve, Vladímir; Anvers, Còrdova, l’Havana, Savoia, Vesuvi

J.M. 123
 Unes quantes paraules que s’escriuen amb v en valencià discrepen de l’ortografia del castellà:
advocat, alcova, almadrava, almívar, aprovar, arravatar-se, arrova, avall, avarca, avet, avi, avorrir, avortar, bava,
briva, canviar, caravel·la, cascavell, cavalcar, cavall, cervell, civada, covard, crivell, crivellar, devesa, endívia, en-
vestir, espavilar, escovilló, escrivà (però escriba), esvelt, fava, galvana, gavany, gavardina, gavarra, gavatx, gleva,
govern, gravar (enregistrar o carregar un impost), havà (cigar), havanera, haver, javelina, llavi, núvol, pavelló, pre-
vere, provar, proveta, raval, rave, rivet (cast. ‘ribete’), savi, saviesa (però saber), savina (arbre), sèver (cast. ‘ací-
bar’), sivella, tàvec (o tavà), tavella, taverna, tovera, travar, treva, trèvol, vaixell, vedell, vermell, vernís, voga
(moda), vogar (remar), volta (cast. ‘bóveda’), voltor (cast. ‘buitre’), i derivats.
Cal tindre també en compte les remarques següents:
– Són diferents hivernar (passar l’hivern en un lloc) i hibernar (passar a l’estat d’hibernació).
– Són diferents probable (que pot succeir, que té probabilitat d’ocórrer) i provable (que es pot provar o com-
provar).

L’alternança de b i v en els pseudoderivats

Els pseudoderivats o falsos derivats són paraules cultes que provenen directament del llatí i, moltes vegades, dis-
crepen del derivat popular. En este cas les grafies b i v solen ser divergents com es pot veure a continuació:

PRIMITIU DERIVAT PSEUDODERIVAT

avet avetosa, avetar abietina

avortar avortament, avortó aborció, abortiu
berbena (botànica) — verbenàcies
berruga berrugós verrucositat
calb calba, calbesa calvície
cervell cervellet cerebel, cerebral
corb (au) corbera, corbató còrvids
corba (adjectiu) encorbar, corbar curvatura, curvilini
deure devia, devíem dèbit, debitori
escriure escrivà, escrivent escriba
fava favar, favera fabàcia
llavi llaviejar labial
lliure lliurecanvisme liberal
moure moviment, movedís mòbil, immòbil
núvol ennuvolat nebulositat, nubècula
prevere preverat presbiterat, presbiteri
provar provador, provatura probable
sèu seuós, seuosa sebaci, sebàcic

També cal tindre en compte les paraules següents, amb significat diferent segons que es pronuncien o s’escri-
guen amb b o amb v:

abís (abisme) / avís (d’avisar) baga (nus) / vaga (aturada col·lectiva)

baca (d’un vehicle) / vaca (animal) balisa (senyal) / valisa (maleta)
bacant (de Bacus) / vacant (plaça lliure) ball (de ballar) / vall (depressió entre muntanyes)
bacil·lar (de bacil) / vacil·lar (dubtar) ban (edicte) / van (verb anar)

124
J.M.

basar (botiga) / vasar (escudeller)
bast (que no té finor) / vast (immens)
bel (so que fan els bes) / vel (teixit)
bell (bellesa) / vell (vellesa)
bena (tira de teixit) / vena (vas sanguini)
bescompte (error de càlcul) / vescomte (noble)
beta (lletra grega) / veta (d’una mina, cinta) beure
(de beguda) / veure (percebre amb la vista) bident
(que té dos dents) / vident (que hi veu) bisó (cast.
‘bisonte’) / visó (cast. ‘visón’)
boga (planta / peix / fita) / voga (moda)
3
bogar (lloc ple de boga) / vogar (remar)
bola (cos esfèric) / vola (del verb volar)
botar (saltar) / votar (donar el vot)
buit (que no està ple) / vuit (número)
bull (verb bullir) / vull (verb voler)
gabella (impost; aplec de persones) / gavella (feix
menut)
nubi, núbia (de Núbia) / nuvi, núvia (a punt de casar-se)
probable (possible) / provable (que es pot provar)
roba (de vestir) / rova (o arrova)
sabina (cotxe petit) / savina (arbust)

32
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) El va tindre un en 2) Van trobar la del passatger oblidada

els càlculs de les terres que tenia. al costat d’una de l’aeroport.
a) vescomte, vescompte a) balisa, valisa
b) bescomte, bescompte b) valisa, balisa
c) vescomte, bescompte c) valija, balisa

3) S’ha intoxicat per __________ l’ampolla 4) Hi havia un que alertava de la peri-

sense les contraindicacions. llositat de l’ proper.
a) veure, beure a) avís, avis
b) beber, veure b) abís, avís
c) beure, veure c) avís, abís

5) La és una planta . 6) Aquell ocupava el des

a) faba, fabàcia de feia un any.
b) fava, fabàcia a) prevere, presviterat
c) fava, favàcia b) prevere, presbiterat
c) prebere, presbiterat

7) Els serfs de la estaven 8) El del violí tenia un to .

a un senyor feudal. a) bernís, vermellós
a) gleba, subjectes b) vernís, vermellós
b) gleva, subjectes c) vernís, bermellós
c) gleva, sujecctes

9) La tortuga durant l’ . 10) __________ no __________ que __________

a) hiberna, hibern d’escriure el signe de l’ en el correu
electrònic.
b) hiverna, hivern
a) Esteve, sabia, havia, arrova
c) hiberna, hivern
b) Estebe, sabia, havia, arroba
c) Esteve, savia, habia, arrova

J.M. 125
 33
Completeu els topònims següents amb la grafia que corresponga.
Àla a ergara iscaia Bra ant Còrdo a

l’Ha ana Nar ona Eslo àquia Sa oia Sèr ia

Vesu i An ers País asc Ei issa Ner ion

34
Completeu les frases amb un dels mots següents, després d’escriure b o v en els buits.
ri___a, re___olt, mò___il, re___entar, cor___a, arri___ar, ___olcar, ga___ardina, ja___elina, ro___ells, si
ella, en estida, pa elló, almí ar, tre allar, ela orar

a) El pescador s’acostà de la mar per veure l’ de les ones.

b) El cotxe que patí l’accident va en un molt perillós de la carretera.

c) No es cordava la perquè se li havia trencat la del cinturó.

d) La va fer una trajectòria en l’aire.

e) L’obrer, va uns quants mesos en la construcció del esportiu.

f) El pot d’ va per causa de la pressió.

g) Van un pastís amb d’ou confitats.

h) En a casa va posar el a carregar.

35
Completeu les paraules següents amb b o v i escriviu un derivat.

go ern tra a af

tra és mò il ci ada

adall a ortar to a

ende inar pro a ri et

36 Escriviu al costat de cadascuna de les formes verbals la que hi corresponga en nombre i persona
de l’imperfet d’indicatiu.

trobe vaig treballares

debilitares situaríeu liqües accelerarà

poaríem retocarem rodejarien

passejàreu nadarà dec

movem beu

126
J.M.
 3
37
Completeu les paraules següents amb la grafia que corresponga i completeu les columnes.

mo___iment, cere___ral, lla___iejar, escri___ent, cal___ície, automò___il, nu___olada, cer___ellera,

escri a, cur atura, pro ador, cor at, bila ial, pro able, ne ulositat, cal esa

PRIMITIU DERIVAT PSEUDODERIVAT PRIMITIU DERIVAT PSEUDODERIVAT

calb escriure

corba núvol

llavi cervell
moure provar

38
Completeu les paraules següents amb b o v i feu-les correspondre a les definicions.
sa a, to alla, assa, aró, a a, arro a, re regar, leixar, min ar, dis arat

a) Acció de disminuir.

b) Alenar, especialment amb fatiga.

c) Excavació o sot ple d’aigua, recollida de la pluja.

d) Fer perdre la tesor d’una cosa flexible prement-la, colpejant-la, etc.

e) Home arribat a l’edat viril.

f) Líquid que circula pels teixits vasculars de les plantes.

g) Mesura de pes, d’uns 10,4 kg.

h) Peça de roba per a eixugar-se després de llavar-se o banyar-se.

i) Que no sembla veritat, que hom no pot considerar com a veritable.

j) Saliva abundosa que cau de la boca.

39
Completeu les paraules del text següent amb b o v.

Don Cèsar, sense ha er-se’n sortit del no ençanatge, ja parla a malament de la seua muller
sense cap classe de mida ni de consideració.
Al casino de la Societat de Caçadors, per justificar la seua acció, es jacta a de les ex- clusi
es moti acions econòmiques del seu enllaç. Garla a impúdicament so re les aprensions i
els astoraments de la pu illa da ant l’acte sexual, i de tres o quatre fan- fàrries més que,
infal·li lement, sempre repetia a l’hora del café.
—La po ra té ergonya de despullar-se da ant meu, i ho fa a les fosques. Am el llum apagat
totes les femelles tenen el mateix: pèl i forat. Però, com que de ___egades jo
___ull fotre a la claror i sense angoixes, no em queda més remei que posar-li un saquet
al cap i tots dos eixim guanyadors. Ella no passa ___ergonyes, i jo tinc el regal de no
___eure-li’l.
J O S E P L O Z A N O , Històries marginals. Editorial 3i4.

J.M. 127
 expressió i interacció orals

lectura i exposició

40
Llegiu el text en veu alta i, a continuació, expliqueu-lo breument.

Referèndum
Un referèndum convocat per l’Ajuntament de Paterna a tra-
vés de la seua pàgina web ha desbaratat la possibilitat de re-
cuperar la festa de bous al carrer, que no estava vigent des de
feia un quart de segle. Els mitjans nacionals i locals s’han
fet eco de la notícia, però a títol de mera curiositat. Crec que
és alguna cosa més: és la prova que en l’ominós panorama
immobilista que enguany afrontem encara queda espai per
als canvis perquè la gent no sempre està tan adotzenada com
pareix. No, no els amollaré el típic discurs antitaurí: per des-
comptat que eixa festa em pareix l’apoteosi de la crueltat
amb els animals i que estic totalment en contra, però no es tracta d’açò. El més important
és que en un municipi popular dels afores de València, el 70% de la ciutadania s’hi haja de-
clarat en contra. Res més popular que la festa (?) en qüestió: els bous, amb les banyes em-
bolades perquè no puguen ferir els valerosos contrincants, són sotmesos per aquests a tot
tipus de vexacions mentres els infringeixen horribles ferides des de la barrera salvadora
d’uns barrots de ferro. Un espectacle edificant, vaja, tant que en versions semblants es pot
trobar en tots els racons d’Espanya (Carrie Douglas, una amiga de la Universitat de Virgí-
nia, va fer la tesi sobre les festes de bous, documentant-les de cap a cap de la tòpica pell de
brau com un tret comú que posa en evidència, insistentment i sarcàsticament, les pre-
sumptes diferències insalvables).

I ara resulta que a Paterna han dit: prou! Sí, ja ho sé: la consulta es va fer per internet i,
sobre un cens de 52.000 ciutadans amb dret de vot, només es va pronunciar el 15%, dels
quals les dos terceres parts es van mostrar en contra. E n altres paraules, que els veïns con-
traris a eixe costum salvatge no són majoritaris, només el rebutja activament un de cada
deu. Caldria veure què pensa la majoria silenciosa. Ací, però, l’adverbi no resulta irrelle-
vant: “activament” significa que es van molestar a acudir a un ordinador connectat a la
xarxa, la qual cosa a Paterna ha de suposar alguna molèstia, perquè és dubtós que tots ho

128
J.M.
 3
feren des de casa. Les referències de premsa parlen d’un percentatge superior de dones con-
tràries als bous al carrer; i, encara que no hi ha dades sobre l’edat dels enquestats, és segur
que, a més, hi predominaven els jóvens, usuaris habituals d’internet. E n altres paraules,
s’insinua un moviment ciutadà de rebuig a una de les pitjors tradicions espanyoles, i es veu
que els que l’apadrinen són els nous grups emergents, els que estan condemnats a escriure
el nostre futur. Algun dia pareixerem gent civilitzada de veritat, com altres europeus que
no conceben el nostre interés per assassinar bous amb acarnissament i enviliment.

E m diran que eixos europeus tampoc no són uns sants, que solen pegar-nos cent voltes en
altres formes de crueltat, com el racisme, i que val més matar animals que exterminar con-
gèneres (qui haguera imaginat que els supervivents d’Auschwitz sotmetrien els seus veïns
palestins a una solució final pareguda?). No obstant això, aquest tipus d’argumentació de-
fensiva no deixa de ser una manera d’escapolir-se’n. La relació dels espanyols amb els bous
és un signe d’encabotament tercermundista: fins i tot Goya, l’il·lustrat que tan implaca-
blement va retratar la crueltat humana en els Capritxos, hi estava fascinat en la Tauromà-
quia. Per això, aquests veïns de Paterna que resolen les seues dissensions a colp de
referèndum i que opten per la solució més coincident amb el segle X X I constitueixen una
petita fita en la nostra democràcia. Amb aquesta classe de gent 2009 fa menys por.

Á N G E L L Ó P E Z G A R C Í A -M O L I N S , Referèndum. (El País, 10-1-2009).

situació comunicativa

41
Treballeu en grup o en parella.
Discutiu estes qüestions. Dividiu el grup en dos i defenseu pos-
tures contràries.
a) Lafesta dels bous, està per damunt de qualsevol altra apreciació?
b) Tots els veïns hi estan d’acord, o és el gust d’una minoria el que
s’imposa als altres?
c) Els partidaris de la festa dels bous al carrer, s’emparen en una
pretesa “tradició”?
d) Des de quan és“tradicional”, la festa delsbous?
e) És normal que, en algunes poblacions, s’organitzen més de vint
bous en uns pocs dies?
f) És permissible, en el segle XXI, que els poders públics autoritzen
actes “festius” de crueltat amb els animals, per por de perdre
vots si s’atreviren a abolir-los?

J.M. 129
 ortologia - elocució estàndard

Les grafies labials b i v

La grafia b representa un so bilabial i la v un de labiodental ben diferenciats en la major part dels parlars va-
lencians.

42
Pronuncieu estes parelles de paraules en veu alta i feu la distinció entre la b i la v.
abís, avís; baca, vaca; bacant, vacant; bacil·lar, vacil·lar; baga, vaga; ball, vall; ban, van; boga, voga; bucal,
vocal

Les consonants oclusives

Cal tindre present que en les terminacions en -nc, -ng, els sons de la c [k] i la g [k] s’elidixen en els parlars sep-
tentrionals i meridionals valencians: banc [baŋ], fang [faŋ], però en la resta de parlars sí que es pronuncien:
banc [baŋk], fang [faŋk].

43 Llegiu en veu alta les paraules següents pronunciant l’última consonant. És la vostra pronuncia-
ció habitual? Hi ha a classe alguna persona que tinga una pronunciació diferent?
londinenc, mitgenc, moradenc, muntanyenc, parisenc, prenc, venc
fang, rang, sang, bumerang, ping-pong, púding, tràveling, víking
guant, quant, bevent, dormint, molt, malalt

Teniu en compte que les consonant oclusives finals b, d, g sonen sempre sordes (p, t, c) en posició final abso- lut:
àrab sona [árap], absurd sona [aps ú rt], pròdig sona [prɔ´dik].

44
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos com es pronuncia l’última consonant.
cub, tub, orb, corb, morb, nord, sord, sud, acord, anacard, baluard, covard, estendard
babord, estribord, actitud, aptitud, beatitud, solitud
immund, moribund, rotund, reverend, àcid, àrid, àspid, àlgid
centrífug, demiürg, Hamburg

Les consonants oclusives sordes a final de paraula sonoritzen si la paraula següent comença per consonant sonora.

45
Llegiu en veu alta les expressions següents i procureu que les p, t, c finals sonen b, d, g.
cap bullent, cap dia, cap gros, pap gros, polp gran, tap negre, dit gros, pot gros, tot baixant, mànec llarg,
ruc jove, toc d’atenció

També, a interior de paraula, les consonants oclusives sordes sonoritzen si es troben davant d’una consonant so-
nora; per exemple, tècnic, pronunciat [tègnik].

130
J.M.
 3
46
Llegiu en veu alta les frases següents. Fixeu-vos que les p, t, c en l’interior de paraula sonen b, d, g.
capbussar, hipnosi, Atlàntic, atmosfera, tècnic

Recordeu que b, d, g en a final de síl·laba i a l’interior de paraula precedides de consonant sorda s’ensordixen;
així, dissabte sona [disa´pte].

47
Llegiu en veu alta les paraules següents. Pronuncieu correctament la consonant n com a p.
dissabte, dubte, obscur, obscuritat, obstruir, obstrucció, substitut, substitució

Els mots següents acaben en vocal i no en consonant: api, codi, col·legi,geni, premi (i no *àpit, *còdig, *col·lègit,
*gènit, *prèmit).

48
Llegiu en veu alta les paraules següents. No afegiu cap consonant després de la i final.
api, codi, col·legi, geni, nervi, premi, Ignasi

En els enllaços fònics de les paraules següents pot sonar o no la t d’acord amb els diferents parlars. Així, podem
dir quant és? [kwá ntes] o [kwa´nes], sant Andreu [santandr é w] o [sanandre´w].

49 Llegiu en veu alta els grups de paraules següents. Quina és la vostra pronúncia habitual? Con-
trasteu-la amb la resta de la classe.
cent hòmens, cent o dos-cents, sant Andreu, sant Agustí, vint arbres, vint i vint

Recordeu que és muda la consonant p de les paraules següents (grups mpt, mpc).

50
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en el so de la p dels grups mpt i mpc.
compte, acompte, descompte, prompte, símptoma, assumpte, atemptar, atemptat, comptabilitat, comp-
table, comptagotes, comptar, redemptor, redempció, assumpció, presumpció, exempció, exempt

51
Llegiu en veu alta els embarbussaments següents.

Deu dits, dos mans té Dídac, el didot Amadeu.

En quin cap cap el que cap en el meu cap.

J.M. 131
 u n
comprensió lectora
1
Llegiu el text següent i encercleu la resposta correcta que corresponga a cadascun dels enunciats.
Esclafamuntanyes
Això eren quatre germans orfes, majors de vint anys,
que decideixen deixar de treballar la terra i fer altres
coses: Bartomeu, el major, es dedicarà a passar gent
pels rierols i les rambles: serà “Passaponts”. Jaume,
que recollirà la llana deixada per les ovelles, serà “Ple-
gallana”. Pasqual arrabassarà pins, alzines i coscolls;
s’anomenarà “Arrancapins”. Joan –el petit, el més va-
lent i de més noble cor– aplanarà pujols i reomplirà
barrancs; serà “Esclafamuntanyes”.
Ja portaven un any fent dinerets, que duien ben
amagats en les seues alforges. Arrancapins amb el
seu perpal, que pesava deu arroves; Plegallana amb
el rasclet a rossegons, que feia una polseguera del
dimoni i el seu sac ple de borrellons de llana a l’es-
quena, i Passaponts, tot cofoi, amb la seua barba
negra, que li pegava dues voltes a la cintura,per no
dur-la per terra i que se li omplís de llavor de calci-
des i cospins.
Com que estaven contents, guanyant bones do-
bletes i menjant de la caça que agafaven a les nits
en mil classes de paranys, ells caminaven cantant,
que feien tremolar els arbres i escarotaven tothom
qui els sentia amb aquelles veuasses tan grosses res-
sonant per les raconades. I resulta que caigué la ves-
prada, i en aquelles terres hui solitàries i llavors mig
desertes, perderen la senda i es ficaren per un bosc
intricat que no s’acabava mai, i ells, tan aspres i tot,
s’esgarrinxaven les cames i les mans caminant a les
fosques... Les cançons se’ls tornaren renecs i parau-
lades, i tot fou tirar-se les culpes els uns als altres.
Però, en això, quan més empipats estaven, heus
ací que en una clarura del pinar destrien una gran
ombra, i era que havien arribat prop del castell de
la Torre-Vella. S’hi acostaren i, en la fosca creixent
del vespre, pogueren adonar-se que era un edifici
immens i abandonat. Ells ja havien sentit contar
132
J.M.
i t a t
4
que en aquell castell passaven coses tan misterio-
ses, que no hi havia cap muntanyés d’aquells ter-
mes que s’hi volgués acostar ni a una ballestada de
distància. Arriben prop de la porta; però és clar, els
barra el pas el vallat ple d’aigua, negra i tal qual tar-
quimosa, i l’antic pont llevadís alçat.
—Què farem? –pregunten al gran.
—Ara us passaré –respon Passaponts tot massís,
tot segur com una soca.
Se li pengen els tres germans de les fortes bar-
bes, i d’una gran passa creua per damunt del fossat.
Heus-los ja davant mateix de la porta ferrada del
castell.
Toc toc! I toc toc! –comencen a tocar. I escolta-
ven, i tornaven a parar l’orella, tots quiets i sense
dir paraula, i allí dins hi havia un silenci que feia fe-
redat.
—Pega amb el rasclet, Plegallana –mana Passa-
ponts.
I Plegallana, pom, pom, rec, rec! I dins el castell,
mut!
—Colpeja amb el perpal, Arrancapins –fa una
altra vegada el manador.
Pom, pom, zoc, zoc! I dins el castell, ni la remor
d’una rata-penada.
—Pega tu amb la maça, Esclafamuntanyes!
I el grandàs del més xiquet, pom, pega maçada i
s’obrin les dues ventalles de la porta amb estrèpit,
perquè havia esbotzat el pany! Per això li tenien en-
veja, cada dia més, els altres germans, per les ho-
meneies que feia com si tal cosa no fes. Bé, ara, tots
cap a dins! Tanquen al seu darrere la porta, i Ar-
rancapins, que era molt amanyat, va mig adobar el
pany i va passar un forrellat grandíssim que hi
havia pel dins de les portes i del qual també, amb
la maçada, n’havia saltat el pontet.
L’endemà se’n van tots a treballar excepte Plegallana.
A aquest se li apareix un negre, però ell no en diu res als
altres, quan tornen. El mateix ocorre en dies succes-
sius amb els altres germans. Quan li toca quedar-se a
Esclafamuntanyes, decideix davallar per un pou que
hi havia, a fi de descobrir l’amagatall del misteriós
negre gegantí. No deixa de portar amb ell la gran maça
d’extraordinària força. Per un túnel que hi ha baix del
pou arriba a un hort amb arbres fruiters paradisíacs.
Troba una casa on descobreix una estàtua de pedra que
representa una jove bellíssima. L’estàtua li parla.
Què penseu que s’hi va trobar? El que menys po-
dria esperar-se. Una cosa que el deixà més merave-
llat encara del que ja estava tot aquell sant matí.
Nomes tocar, la porteta es va obrir com per un ei-
xarm, i va aparéixer al dins com una capelleta tota
de pedra de marbre i, enmig, damunt un petit pe-
destal, una fadrina bellíssima... també de pedra. Es-
clafamuntanyes, mut d’esbalaïment, es retirava ja i
ja quasi tancava la porta, quan va oir que l’estàtua
li dirigia la paraula:
—Quina llàstima! –va començar a dir ella.
—Llàstima, de què?
—De tant dissortat com sereu, jove, si no proce-
diu amb molt de seny!
—Però esteu viva? –es va encuriosir Esclafa-
muntanyes.
—Viva..., encara que sóc de pedra... Pareu es-
ment: en fer-se de nit, us eixirà una serp de setcaps,
que té morts, fins ara, tots els cavallers que han vin-
gut a deslliurar-nos de l’encantament en què ens
trobem. Vós haureu de lluitar amb la tal serp. Si la
matàveu, el nostre fadament acabaria i tornariem
a ser dones de veritat. En el cas contrari, si ella us
matava a vós, seguiríem esclaves i encisades i vós
serieu devorat pel monstre de set caps. Ai, si po-
guésseu guanyar la brega!... No sabeu quanta de
gent deslliuraríeu! Ací, al palauet, en som només
tres; però, fora, n’hi ha per dotzenes.
El combat amb la serp de set caps té lloc per fi...
Quin esglai! Entre somnis, ja veia la serp que
venia a devorar-lo, i es notava els braços extenuats
i immòbils. El malson el feia gemecar i patir. Al
final, es desperta tot sobresaltat i es refrega els ulls,
puix que li semblava que s’havia quedat orb, ja que
no veia res o molt poc al seu voltant. Plegà la maça
i féu cap a l’esplanada del davant del palauet, i,
només arribar-hi, ja sent els xiulets horrorosos de la
serp. Per davall del fullatge d’una vora, la veu eixir
J.M.
tota arrossegant, l’escatós cos, gros com un tronc,
llençant una repugnant lluïssor, la qual, sortosa-
ment, li la feia ben visible enmig de la semifoscor
que regnava en aquell indret. Semblaven set serps
els set llargs colls, acabats cadascun d’ells en un
cap banyut, que venien amenaçadorament cap a
ell; però bé es podia veure que tots s’unien en el cos
únic que, en gracioses i bellugadisses corbes, en-
cara no havia acabat d’eixir tot de la fresca i om-
brívola fronda.
“Qui no pega el primer, no té res a fer”, va pen-
sar el jove. I, sense donar temps al feréstec animal
a deslliurar-se’n, alça la maça, la terrible maça que
aplanava pujols i esclafava penyes, i l’abaixà amb
una fúria mai no vista en els annals de les lluites
cavalleresques. Es va sentir un xoof esglaiador.
Havia pegat justament en el cap d’enmig, el que
tenia la lluïssor més encesa i els ulls més flamejants
i terribles. I el cap queda fet una coca. La serp pega
tres remenades espantoses amb la grossa cua, els
sis caps il·lesos amollaren sis xiulets que l’eixorda-
ren per uns moments, i després queda erta, immò-
bil, silenciosa, morta!
Esclafamuntanyes crida els germans, que des de
dalt pouen la princesa. Però després encara troba
dues estàtues més d’altres joves, a les quals també
allibera de l’encantament perquè, amb ajuda de l’efi-
caç maça, venç tots els enemics que se li presenten.
Una vegada han estat rescatades Primerina, Segorina
i Rosa Darrerina, que era la més bella i de la qual
s’havia enamorat Esclafamuntanyes, els germans
troben un tresor, ataquen el menut, el deixen per
mort i se’n van amb les tres princeses.
E n un dels combats, però, Esclafamuntanyes
havia vençut el negre màgic, que té la virtut d’apa-
réixer i desaparéixer, el qual passa a ser el seu fidel
servidor. Perquè el negre es faça present, Esclafa-
muntanyes només ha de llançar a terra una de les
seues orelles, que li ha amputat en el transcurs de la
lluita i la conserva en el seu sarró. Abandonat pels
germans, l’heroi arriba com bonament pot al reialme
de Bucària, on regna el pare de les princeses desen-
cantades. Transformat en un ancià per les arts mà-
giques del servidor negre, Esclafamuntanyes entra a
treballar d’ajudant a l’obrador de l’argenter Roderic,
on s’assabenta que dos dels seus germans s’han casat
amb dues de les princeses, però que Rosa Darrerina
segueix fadrina contra la voluntat del seu pare, el rei,
que amb aquest matrimoni pretén fer-se amb la part
del tresor del pretendent Plegallana. S’hi convoquen
unes justes: el guanyador serà qui es case amb Rosa
Darrerina. A pesar que s’hi presenta disfressat, els
germans reconeixen Esclafamuntanyes.
—Cavaller, digneu-vos a alçar-vos la visera.
Esclafamuntanyes va obeir, i Rosa Darrerina va
133
 tenir una emoció tan intensa que es quedà grogueta
com la paret. Els germans d’ell, naturalment, també
el reconegueren, i, tots esborronats, es digueren de
baix en baix:
—És ell! Però com?
—Ha tornat de l’altre món?
—Qui? –preguntaven les mullers.
—No el veeu? –digué Plegallana–. Té la cara del
nostre germà mort.
El rei, que anava a ordenar a l’herald que llegís la
proclamació, en sentir alguna cosa, titubejà, i lla-
vors Passaponts es va avançar a dir:
—Majestat, és un jove aventurer que coneguérem
l’any passat. És un impostor, ni noble, ni cavaller, ni ric.
El rei va veure el cel obert. Ara ja tenia ocasió i
pretext per a no servar la paraula i intentar de bell
nou el matrimoni de Rosa Darrerina amb Plega-
llana i ficar dins del tresor reial la part de joies i or
i pedreria que pertanyien a aquest. Així, que va or-
denar enmig del silenci general:
—Herald, no llegiu la proclama! Notari, pugeu ací!
—Ben fet! –digueren els tres escurçons dels ger-
mans–. Nosaltres que el coneixem, podem jurar, da-
vant qui siga, que no és cavaller i que, per tant, és
falsa la justa i ell indigne de la mà de la princesa.
Primerina i Segorina s’haurien posat de part d’Es-
clafamuntanyes; però per por dels seus marits no s’a-
treviren a dir res. Aquest, bullent d’indignació,
servava tanmateix una magnífica calma. Amb cara
somrient, esperava el que pogués ocórrer i mirava tot
amorosit la preciosa cara de la princesa Darrerina,
que s’angoixava de veure tan gran injustícia.
En tal moment, s’oí de bell nou la veu del rei:
—Guàrdia, deteniu-lo!
I cinc guàrdies dels qui custodiaven la tribuna,
avançaren espasa en mà cap a Esclafamuntanyes.
Llavors, ell va veure, dret al seu costat, invisible sens
dubte per a tots els altres, el negre, que acudia en el
seu ajut.
—Isquem! –murmurà el jove.
El negre empunyà les brides, i desaparegueren
com una exhalació.
Davant la impossibilitat de veure casada la seua
filla, el rei, induït per aquesta, fa un ban: qui presente
la meitat d’un valuós collar que ha estat partit en dos,
serà qui es case amb la princesa. La part del collar que
falta ja la té en el seu poder Esclafamuntanyes, que fa
creure a tots que la construeix al taller de l’orfebre Ro-
deric. El rei i Rosa Darrerina van a buscar-la.
L’interrompé un soroll particular en el carrer:
una cridòria, el trac-trac de molts cavalls, el colpe-
jar de piques i llances i virolles...
—El rei!
Sí: el rei, que venia en la seua carrossa descoberta,
malgrat la frescor, acompanyat de Rosa Darrerina.
134
J.M.
Seguici de cortesans, guàrdia reial, curiosos...
El rei, que ja sabem que en el fons creia que tot
allò del mig collar de casa de Roderic podria resul-
tar una fosca falòrnia ordida per un parell de vivi-
dors, es va quedar sorprés i una mica desconcertat
en veure la magnífica presència del cavaller Joan de
les Nou Soques, àlies Esclafamuntanyes, i més àlies
encara Aplanabarrancs i fals baró de la Torre-Vella
(per mes que s’ho havia ben guanyat!). El monarca
aquell, que no era mal fisonomista, fa tot temorós:
—Vós sou el vencedor del torneig! Quin parany
és açò?
I mentrestant, la galaníssima Rosa i el galanís-
sim Joan, s’estaven travessant unes mirades tan
amoroses que no passaren desapercebudes al fabu-
losament sorprés de Roderic.
—Permeteu, majestat –que fa Esclafamuntanyes
amb una alegria celestial: no és cap parany, sinó el
compliment d’una promesa que us he fet.
I trau el mig collar i li’l presenta. Darrere el rei
havien entrat, fent els zonzos, uns consellers, el no-
tari i un alt curial del palau, precisament el qui s’en-
carregava de la custòdia del tresor.
—A propòsit! Acosteu-vos –que els mana el rei.
I així ho feren tots, excepte Roderic, el qual, tot
respectuós, es quedà una mica arrere.
—L’altre mig –fa el rei.
—Preneu-lo, pare –diu Rosa amb la seua veu ple-
na, meravellosa.
Naturalment, el mig collar de la princesa era ex-
actament igual que el que havia presentat Esclafa-
muntanyes.
—Perfectíssim!
Encaixaren els fermalls i quedà complet. El rei
acotà el cap un moment, en silenci. Rosa Darrerina
no pogué estar-se’n, i amb una tremenda emoció li
va dir:
—Segons vaig tenir l’honor de contar-vos després
del torneig, pare i rei, aquest cavaller és el vertader
salvador de les tres filles vostres.
El rei, vençut, va alçar el cap i somrigué àmplia-
ment i generosament.
—Esclafamuntanyes –digué tot solemne–, jo us
done el titol de baró de la Torre-Vella, i, el que és
molt millor, us concedisc gustós la mà de la prin-
cesa Rosa Darrerina de Bucària.
Joan i Rosa es van casar a la primavera. Les ger-
manes de la núvia ja havien aconseguit que els seus
marits i Plegallana feren les paus amb Esclafamun-
tanyes, el qual, generosament, havia perdonat els seus
germans.
I dins d’aquella completa pau i plenitud, va florir
per fi el raríssim roser de la felicitat.
E N R I C V AL OR , Esclafamuntanyes (Rondalles valencianes). Ed. Gorg.
 4
1) L’expressió adverbial “a rossegons” (en ne- 3) El pronom en/n’ en la frase “Ací, al palauet,
greta en el text) és sinònima de: en som només tres; però, fora, n’hi ha per
a) a queixalades dotzenes” (en negreta en el text) quin ele-
ment precedent pronominalitza?
b) a arrastrons
a) gent
c) tirant a ros, rossenc
b) esclaves
c) dones

2) En la frase “...menjant de la caça que agafaven a 4) En el text es deduïx que l’expressió “fent els
les nits en mil classes de paranys, ells camina- zonzos” (en negreta en el text) significa:
ven cantant, que feien tremolar els arbres...” (en a) fent els desentesos
negreta en el text):
b) fent els interessants
a) El primer que és conjunció i el segonrelatiu.
c) fent el fava
b) El primer que és relatiu i el segonconjunció.
c) Els dos que són relatius.
d) Els dos que són conjuncions.
2 Atenent al significat, relacioneu les dos columnes (en la primera columna, i subratllades en el
text, les paraules més poc habituals de la rondalla).
perpal a 1 distancia d’un tir de ballesta
tot cofoi b 2 cego
calcides i cospins c 3 fossat, vall
dobletes d 4 amb aplicacions de ferro
s’esgarrinxaven e 5 barra, palanca
empipats f 6 males herbes
ballestada g 7 rebentat
vallat h 8 mantindre la paraula
porta ferrada i 9 encantament, màgia
esbotzat j 10 membre de l’administració reial
homeneies k 11 atònit, sorprés
eixarm l 12 presteu atenció
mut d’esbalaïment m 13 estratagema, ardit
pareu esment n 14 monedes, diners
fadament o 15 embruixades, encantades
encisades p 16 reptant
orb q 17 lluentor
arrossegant r 18 fullam, fullatge
lluïssor s 19 atemorits, horroritzats
fronda t 20 es feienarraps
tots esborronats u 21 serps, persones maldients
servar la paraula v 22 encantament
escurçons w 23 tot content
virolles x 24 armelles, peces de ferro
falòrnia y 25 gestes, accions virils
curial z 26 enfadats

J.M. 135
 expressió escrita

Propietats del text: la cohesió

Els elements que constituïxen un text qualsevol, tals com els paràgrafs, les oracions i els sintagmes, no s’orde-
nen de qualsevol manera, sinó que s’enllacen mitjançant uns determinats lligams a fi de construir una cadena
ben travada de relacions semàntiques, sintàctiques i lèxiques. En açò consistix la cohesió textual, la propietat que
relaciona les unitats sintàctiques i semàntiques.
Molt sovint, més en l’oralitat espontània que en l’escriptura premeditada, se solen produir textos amb de-
ficiències de cohesió. No obstant això, el text en qüestió pot esdevenir coherent per l’acció reparadora del
receptor, el qual, gràcies a la seua capacitat de comprensió, recompon fàcilment una informació mal cons-
truïda a fi salvar les deficiències de cohesió que puguen haver en el text emés i poder-lo interpretar sense
problemes.
Lesformes de cohesió textual esbasen en dos procediments de relacions cohesives: la connexió i la referència.

La connexió
La connexió és la relació cohesiva de significat que s’establix entre dos o més enunciats contigus, A i B, i que pot
explicitar-se per mitjà d’un element lingüístic anomenat connector.
El connector només assolix una interpretació plena com a conseqüència d’haver connectat els enunciats A i B, o
per la relació que hi ha entre estos i el coneixement del món que tenen els interlocutors.
La connexió típica es produïx quan un connector posa en relació dos oracions diferents considerades com
un tot. El connector sol aportar-hi per ell mateix un pista de la relació significativa entre els enunciats que
connecta: Vam tornar desanimats a conseqüència d’haver perdut l’últim partit. No beurem vi si hem de
conduir.
Els connectors són el mots que apareixen en el text explicitant la connexió. No podem dir simplement que els
connectors unixen dos enunciats, perquè la presència d’un connector no és necessària ni suficient perquè es pro-
duïsca la connexió.
En la següent formulació hi ha un relació de causa-conseqüència entre els dos enunciats que no és expressada
explícitament per cap connector, però que és inferida ràpidament per receptor a causa del seu coneixement del
món: Em fa mal un queixal. Aniré al dentista.
En canvi, en esta altra formulació apareix la conjunció causal perquè, sense que per això les dos proposicions
queden automàticament connectades: Ricard és jugador de trinquet perquè planta encisams i perquè demà
plourà.
Per tant, el connector no connecta pròpiament, sinó que reflectix una relació que ha d’existir i que ha de poder
ser inferida. En el procés de producció-recepció del text, el connector és una pista per a interpretar mes ràpida-
ment i fiable el missatge que l’emissor vol transmetre. El connector és una marca sintàctica superficial que re-
flectix unes relacions semàntiques i pragmàtiques que, de fet, ja existixen entre els termes connectats: Ricard és
jugador de trinquet perquè ha aprés i perquè té bones condicions.

Nivells d’actuació dels connectors

Els connectors actuen en un nivell extern i en un nivell intern de l’oració: quan ho fan externament, es conside-
ren elements de cohesió textual; quan ho fan dins de l’oració composta, són un mitjà d’estructuració oracional.

a) Si actuen en un nivell extern:

Són els connectors metatextuals o metadiscursius, els quals indiquen el procés de construcció del text. Són
elements de referència i de connexió alhora.

136
J.M.
 4
També s’anomenen organitzadors textuals perquè fan patent l’organització del discurs assenyalant-ne les
parts i el progrés de la informació. Heus ací una llista d’organitzadors textuals o connectors metatextuals i
quina funció fan:
– Exemplificació i detall:
per exemple, com a mostra, així, com és ara, com ara, per citar algun cas, especialment, etc.
– Aclariment i continuació:
és a dir, en altres paraules, més ben dit, més aviat, vull dir, per dir-ho d’una altra manera, de fet, en
realitat, per altra banda, pel que fa a això, per cert, al marge d’això, etc.
– Resum i conclusió:
breument, en poques paraules, en resum, per acabar, com hem dit, etc.
– Represa:
com estava dient, tornant al nostre tema, tornant al primer punt, etc.
– Exclusió:
en cap cas, de qualsevol manera, de cap manera, deixant al marge, al contrari, en compte de, en lloc
de, contràriament, a part de, excepció feta de, en altres aspectes, etc.
– Temporal/espacial intern (es referixen al temps, oral i escrit, o l’espai, escrit, del text mateix en el seu desen-
volupament):
· D’anterioritat: abans, fins al moment, fins ara, en el punt anterior, etc.
· De simultaneïtat: en este moment, ací, ara, mentres, mentrestant, etc.
· De posterioritat: pròxim, següent, en segon lloc, primer, tot seguit, etc.
· De finalització: finalment, per acabar, per concloure, en fi, etc.

b) Si actuen en un nivell intern:

El paper de connector intraoracional s’ha atribuït tradicionalment a les conjuncions.
– Conjuncions:
i, però, o, o bé, tanmateix, sinó, per tant, perquè, ja que, com que, a fi que, fins al punt que, etc.
Però les possibilitats d’actuar com un element connector la tenen també:
– Adverbis i locucions adverbials, col·locats al començament d’una oració o només precedits per comple-
ments circumstancials:
contràriament, consegüentment, de sobte, doncs, després, mentrestant, primerament, etc.
– Sintagmes preposicionals, locucions prepositives i, fins i tot, oracions senceres, sempre que funcionen
com a organitzadores del discurs:
entre altres, en altres paraules, al mateix temps, és per això que, com ja sabem, si no m’equivoque, etc.
– I, en general, expressions que continguen els mots:
conclusió, iniciar, afegir, previ, següent, etc.

Classificació dels connectors segons els tipus de text o formes d’organització dels continguts
Segons siga el tipus de text o la forma com s’organitzen els continguts, tenim:
– Connectors dialèctics: per a textos argumentatius i explicatius, basats en una organització lógica dels con-
tinguts:
perquè, ja que, doncs, a condició que, però, etc.
– Connectors espaciotemporals: per a textos descriptius i narratius:
quan, mentrestant, a mig matí, on, a la dreta, al fons, etc.
– Connectors metadiscursius: per a textos expositius en general, orals o escrits:
per exemple, en resum, vegeu el punt anterior, etc.

J.M. 137
 3 Fixeu-vos en el text següent, detecteu quins elements són connectors metatextuals o discursius i
digueu quina funció fan.

CONTRACTESDETELEFONIA
En primer lloc us advertim que abans de con-
tractar el servici heu d’informar-vos de les con-
dicions que us ofereix l’operador de telefonia,
és a dir, preus, termini per a la connexió inicial,
existència d’un període mínim de contractació,
nivell de qualitat, i especialment la política de
compensacions i reemborsament… Breument:
els operadors estan obligats a facilitar la infor-
mació sobre el contingut mínim dels contractes
a la seua pàgina d’internet, per escrit si ho sol·li-
citeu, sense que en cap cas us comporte cap
gasto, i per mitjà del telèfon d’atenció al públic.
Pel que fa a això, les trucades tindran un cost
màxim del preu ordinari del servici sense re-
càrrec.
En tota mena d’informació, inclosa la publici-
tat, el preu ha de ser total i tancat (IVA inclòs).
En resum: compareu les ofertes dels diferents
operadors i trieu la que s’ajuste millor a les vos-
tres necessitats.
En segon lloc, vigileu les altes no sol·licitades.
Si no voleu contractar el nou servici que un
operador us oferix per mitjà d’una trucada te-
lefònica, per correu o personalment, no li do-
neu en cap cas les vostres dades personals, ni
les vostres dades bancàries, ni les de facturació.
És un consell per a evitar la contractació frau-
dulenta (slamming).
La portabilitat és un dret. De fet, teniu dret a
canviar d’operador en qualsevol moment con-
servant el vostre número de telèfon, excepte en
casos determinats. Esta sol·licitud inclou la
sol·licitud de baixa amb l’antic operador. En po-
ques paraules: informeu-vos dels terminis i dels
requisits que us demanen.
No esteu obligats a fer el pagament per mitjà
de domiciliació bancària. Per dir-ho d’una altra
manera: teniu dret a elegir un mitjà de paga-
ment entre els més freqüents en el tràfic co-
mercial.
Sapieu, finalment, que és una garantia contrac-
tar un operador de telefonia adherit al sistema
arbitral de consum.

4 En el text següent falten els connectors que teniu a continuació. Afegiu-los on corresponga i di-
gueu quina classe d’element és.
perquè, per tal de, tanmateix, en conseqüència, sinó com, però, abans de continuar, per tant, conseqüent-
ment, per això, de moment, com ja sabem, ja que, per concloure, no com, mentrestant, és per això que

FRAGMENTS DEL DISCURS DE NELSON MANDELA EN EIXIR DE

LA PRESÓ (11 DE FEBRER DE 1990)
Amics, camarades i companys sud-africans. Els vostres sacrificis incansables i heroics m’han
Sigueu benvinguts en nom de la pau, de la de- possibilitat que hui estiga ací. [ ] deixe
mocràcia i de la llibertat per a tots. en les vostres mans la resta d’anys de la meua
Ací estic, davant de tots vosaltres, [ ] vida.
un profeta, [ ] l’humil servidor del poble. E n este dia del meu alliberament, faig exten-

138
J.M.

siu el meu agraïment més sincer i més càlid als
milions de compatriotes i a tots aquells que des
de tots els indrets del món han fet campanya de
forma incansable [ ] fóra alliberat.
[ ] voldria puntualitzar que la meua
intenció, [ ] és de fer pocs comentaris.
[ ] ja faré un discurs més complet des-
prés d’haver tingut l’oportunitat de consultar els
meus camarades.
La majoria dels sud-africans, negres i blancs,
reconeixen que l’apartheid no té futur. La nos-
tra pròpia acció popular n’ha de posar fi
[ _ _ _ _ _ _ _ _ ] construir la pau i la seguretat. La
campanya popular de desafiament i altres ac-
cions de la nostra organització i de la nostra
gent, només pot culminar en l’establiment de la
democràcia, [ _ _ _ _ _ _ _ _ ] la destrucció causada
per l’apartheid en el nostre subcontinent és in-
calculable, puix que s’ha fet malbé la tela teixida
per la vida familiar de milions de persones.
4
[ ] milions no tenen sostre ni tenen tre-
ball. [ ] la nostra economia està en ru-
ïnes i la nostra gent està embolicada en lluites
polítiques. [ ], la necessitat d’unir la gent
del nostre país és una tasca important, [ ]
cap líder no pot assumir per ell sol esta tasca
enorme. [ ], em sento obligat a
puntualitzar que el líder d’un moviment és una
persona que ha estat escollida democràticament
en el si d’una conferència nacional. [ ],
este és un principi que ha d’estar recolzat sense
cap mena d’excepció.
[ _ _ _ _ _ _ _ _ ] , voldria dir que la nostra marxa
cap a la llibertat és irreversible. No hem de per-
metre que la por ens barre el pas. L’únic camí
cap a la pau i l’harmonia racial és el sufragi uni-
versal en un sistema de votació comú en una
Sud-Àfrica unida, democràtica i no racial. És un
ideal pel qual espere viure i, [ ], un ideal
pel qual estic disposat a morir.

5 Escriviu un article per a una revista en què exposeu i argumenteu la vostra opinió sobre un dels
dos temes següents (d’un mínim de 300 paraules).
a) En el món encara perviuen moltes modalitats d’exclusió social: per motius de raça, de religió, de sexe,
d’edat. Com podem contribuir a pal·liar-ho?
b) Defensem la llibertat de pensament, exigim ser lliures per a jutjar la vida sense imposicions de dogmes
ni de dictats. Caldrà recordar que este dret figura en la Declaració Universal dels Drets Humans? Què es
pot fer davant la intransigència i la intolerància?

6
Dictat.

Molts fugen, els grans senyors i els homes rics fugen, de paor cerquen cavernes i llocs so-
litaris als boscatges. Molts filen veles i aparellen altres naus en el secret, perquè ací no hi
ha esperança de salut. Ploren i es planyen els bons mercaders, perquè ja no poden com-
prar ni vendre mercaderies. I ploren perquè tota la seua suor d’anys és ara fum i plor. No
hi ha cabell en el cap que no s’erice. Totes les cares muden la color, tenyides de la color de
la mort, espaordits els cossos davant tanta inconeguda escena, esguardant-se els uns als al-
tres, donant-se causa de major por. Si jo pogués deixar en el tinter aquests actes, certament
no faria aquests solcs en el pergamí suau, ni l’acoloriria amb aquesta tinta. (128 paraules)
F E R R A N C R E M A D E S , La regina de la pobla de les fembres peccadrius. Edicions 62.

J.M. 139
 estructures lingüístiques

lèxic i semàntica

La creació lèxica
La llengua és com un organisme viu sotmés a una evolució contínua. A poc a poc, el lèxic d’una mateixa llen-
gua canvia, es transforma o és substituït per paraules noves abans inexistents. Els procediments per a formar i
ampliar el lèxic d’una llengua són diversos com espot veure a continuació.

La derivació
La derivació és el procés més productiu de creació lèxica. Consistix a crear lèxic nou a partir del que ja hi ha afe-
gint unes partícules o afixos. Els derivats es poden formar per prefixació: s’anteposen prefixos al lexema (em-
bolic, imparell, precontracte); infixació: s’intercala un infix entre el lexema i el sufix (allargassar-se, ferreter);
sufixació: es posposen sufixos al lexema (forner, gasós, grisenc, malaltís) o parasíntesi: s’afig un prefix i un sufix
alhora (asserenar, desmobilitzar).

La sufixació
Segons quin sufix usem en resultarà una categoria lèxica diferent:
TIPUS DE SUFIX CATEGORIA SUFIX DERIVAT

nom ——>nom -er, -era forner, fornera

adjectiu ——>nom -itat suavitat, esterilitat
nominalitzador
verb ——>nom -ció animació, creació
adverbi ——>nom -al davantal
nom ——>adjectiu -enc, -enca estiuenc, borrianenca
adjectiu ——>adjectiu -ós, -íssim grogós, groguíssim
adjectivador
verb ——>adjectiu -aire, -ant, -ble xarraire, picant, amable
adverbi ——>adjectiu -er, -era proper, davantera
nom ——>verb -ar adobar, telefonar
verbalitzador adjectiu ——>verb -itzar agilitzar, fertilitzar
adverbi ——>verb -ejar sovintejar
adverbialitzador1 adjectiu ——>adverbi -ment ràpidament

Amb els sufixos es poden formar augmentatius i diminutius:

AUGMENTATIUS

CATEGORIA SUFIXOS DERIVATS

nom homenàs, bocassa, nassot, manota

-às, -assa
adjectiu grandàs, grandassa, altot, altota
-ot, ota
verb allargassar, espellotar, xerrotejar

1 Laformació d’adverbis és pràcticament nul·la tret dels integrats per un lexema adjectival en femení i el sufix –ment: fortament, paral·le-
lament, òbviament. Alguns autors, però, consideren el procés de formació d’adverbis en –ment com un procés de composició, atesa la pro-
cedència nominal del sufix en llatí (MENS-MENTIS ‘ment’, substantiu).

140
J.M.
 4
DIMINUTIUS

CATEGORIA SUFIXOS DERIVATS

nom collaret, gosseta

adjectiu -et, -eta boniquet, boniqueta
adverbi rapidet, propet
nom carreró, gatona
-ó, -ona
adjectiu petitó, petitona
adjectiu -iu, -iua menudiu, menudiua
nom -ol, -ola verderol, banderola

La infixació
Els infixos són partícules o afixos que es col·loquen entre el lexema i el sufix d’una paraula derivada. Els infixos es
poden aplicar a noms, adjectius i verbs i poden donar com a resultat una paraula de categoria diferent: jugar
(verb) > juganer (adjectiu).
Sovint, la intercalació de l’infix dóna com a resultat un derivat amb una significació diferent de la del derivat ob-
tingut amb la simple adjunció del sufix al lexema: carn-er, carn-iss-er; ferr-er, ferr-et-er; allarg-ar, allarg-ass-ar.
A continuació hi ha una llista de paraules amb els infixos més comuns:

-ag- fumaguera -en- llumenera

-al- apegalós -et- pelleter, pobretat
-all- pigallat, rocallós -ij- ventijol
-an- juganer, costaner -in- blanquinós, emblanquinar
-ar- flamarada -isc-, -isqu- endormiscar-se, plovisquejar
-ass- allargassar, enjogassat, escridassar -iss- aferrissar, pobrissó
-at- amagatall -itz- fertilitzar, autoritzar
-atx- esprimatxat -ol- casolà, esmicolar, fredolic, ratolí
-eg- bonyegut, punxeguda -ot- amargotejar, parlotejar
-ej- agrejar -uc- menjucar
-ell- assolellada, granellut -uss- embarbussament, menjussar

La prefixació
La prefixació és un altre mitjà per a generar paraules noves. Els prefixos són partícules que s’afigen davant del
lexema i donen lloc a una altra paraula. La taula següent conté la llista dels prefixos més importants amb el sig-
nificat aproximat.

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLES

a-, an- privació, negació asexual, apolític, avitaminosi; anormal, anàrquic

a-, as- (davant de s) valor verbalitzador aterrar, afermar; asseure’s, assemblar-se
ante-, avant- davant de antepenúltim, avantpassat
anti- contra anticicló, antiràbica, antisemític, antisocial
arxi- superioritat arxipreste, arxiduc
auto- fet per un mateix autoretrat, autogestió
avant- abans, anteriorment avantbraç, avantpassat, avantguarda
ben- bé benestar, benvist, benvolgut
bes-, bi-, bis- doble, duplicat besavi; bianual, bisíl·lab, bisexual

J.M. 141
 PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLES

circum- a l’entorn de, al voltant circumnavegar, circumval·lació

co-, col-, com-, con-, cor- junt a, amb companyia coexistir, col·ligar, comparar, concebre, corregir
contra- oposició contraindicacions
des- traure deslligar, deslliurar
des-, dis- negació, oposició descodificar, desvestir; disgust, disconformitat
di- valor duplicador disíl·lab, disèpal
en-, em- verbs diversos encerclar; emmagatzemar, empomar
entre- al mig de entreacte, entrellaçat, entrepà, entresòl
es- traure, transformació esbudellar, espolsar, esfullar, esmicolar, esgrogueir
ex- negació, contrari, llevar exportar, excèntric, exconseller, extraure, excloure
extra- fora de extracomunitari
fora- fora, que sobrepassa foragitar, forassenyat
híper- més que molt hipermercat, hipertensió
hipo- menys que poc hipocalòric, hipotensió
in-, im-, in-, il-, ir- valor negatiu incòmode, indecent; importar, il·legible, irrepetible
infra- per sota de infravaloració
inter- al mig de o entre interdental, interdepartamental
intra- dins de intravenosa
juxta- al costat de juxtaposades
macro- gran macroeconomia
mal- sentit negatiu, mal malgastar, malpensat, malcregut, malfet
menys pèrdua de valor menysprear, menystenir
micro- petit microprocessador
mig-, mitja- per la meitat migdiada, mitjanit
neo-, nou- nou, recent neoliberal, nounat
no- negació no-violència, no-metall
pan- tot panhel·lènic, panteisme
para- quasi, al costat, més allà paramilitar, parasíntesi, parasintètic
per- intensitat, a través perdurar, perseguir
pos-, post- després posposar; postdata, postoperatori
pre- abans prehistòria, premeditar, prematur
pro- en lloc de pronom
prop- proximitat proppassat, propparent
proto- primer prototipus
pseudo- fals, quasi pseudoderivat, pseudòpode
quasi- quasi quasicontracte, quasidelicte
re- valor repetitiu recaure, reelegir, regenerar
rere- per darrere rerefons, rereguarda
retro- cap enrere retroactiu, retrovisor
semi- meitat semiautomàtic, semiconductor, semicorxera
sobre-, super-, supra- per damunt de sobrenatural, superhome, suprarenal
sota-, sots-, sub- per davall, inferior sotabarba, sotsinspector; submarí, subsòl
tele- lluny telenotícies, telefonar
trans-, tras- a través de transatlàntic, trasplantar
ultra- més enllà ultramar, ultratomba, ultrapassar
vice-, vi- per comptes de vicedirector, vicesecretari; vicecònsol
vivi- que viu vivisecció, vivípar

142
J.M.
 4
La parasíntesi
Un altre procediment per a formar paraules noves és la parasíntesi que consitix a utilitzar simultàniament la pre-
fixació i la sufixació (prefix + lexema + sufix): des-car-ar, en-orgull-ir, in-habil-itar.
La parasíntesi és un recurs molt important per a formar verbs nous. Els verbs formats a partir de substantius tenen
el sentit bàsic de ‘posar en acció, fer efectiu, agafar’ el que expressa el mot primitiu, com per exemple, arraco-
nar, apassionar-se, enrajolar, desheretar, esmicolar. Els formats sobre adjectius signifiquen ‘fer tornar’ una cosa
en allò que expressa el mot primitiu o ‘tindre-hi tendència’ com ara afluixar, acovardir, enrarir-se.
Els verbs derivats parasintètics resultants són de la primera o de la tercera conjugacions (mai de la segona).

Els prefixos usats en la parasíntesi es deriven de les preposicions llatines a, ad, cum, de, ex, in, trans. Per
exemple:

a-, as- (davant de s) ajornar, anivellar; asserenar es- esfullar, esdentegar

co-, con-, com- coexistir, corregnar, comportar ex- excarcerar, exhaurir

des- desballestar, desforestar re-, res- (davant de s) retornar, resseguir

en-, em- engreixar, emmurallar trans-, tras- transportar, traslladar

A continuació hi ha uns quants exemples de verbs formats per parasíntesi:

1a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
LEXEMA VERB LEXEMA VERB

aire enlairar barat abaratir

bena embenar cap encabir
brau esbravar-se cedir concedir
canó acanonar, encanonar color acolorir
carn acarnissar-se covard acovardir
cec encegar curiós encuriosir
cuirassa encuirassar dolç endolcir
fam afamar, afamegar dolor adolorir, endolorir-se
fusell afusellar favor afavorir
germà agermanar feble afeblir
jardí enjardinar fort enfortir
laborar col·laborar groc esgrogueir
lliure alliberar, deslliurar lent alentir
manilla emmanillar lleig enlletgir
midó emmidonar lleu alleugerir
mordassa emmordassar malalt emmalaltir
pols espolsar, empolsar mort esmortir, esmorteir
presó empresonar pedra empedrir, empedreir
quitrà enquitranar por esporuguir-se
ris arrissar, desrissar profund aprofundir
saber assabentar-se redó arredonir
saó assaonar sabor assaborir
sec assecar, ressecar valent envalentir
seré asserenar vell envellir, revellir
sucre ensucrar temor atemorir
tapís entapissar vergonya avergonyir
vernís envernissar vigor envigorir

J.M. 143
 La conversió o derivació zero
La conversió, o derivació zero, és un procés mitjançant el qual una paraula que té un significat i pertany a una
categoria gramatical passa a posseir un altre significat canviant de categoria, sense l’adjunció d’afixos (sovint per-
den el sufix o la desinència verbal).
PROCÉS CATEGORIA sufix EXEMPLES

N ——>V cuina > cuinar, gra > granar, premsa > premsar
verbalització -ar
Adj ——>V alegre > alegrar, buit > buidar, espés > espessir
ajudar > ajut, batejar > bateig, guanyar > guany,
Ø
rebutjar > rebuig, tastar > tast, resar > res

nominalització V ——>N -a adreçar > adreça, conversar > conversa, triar > tria
-e dubtar > dubte, reptar > repte, xisclar > xiscle
-o cagar > cagarro, esgarrar > esgarro

Cal tindre en compte les remarques següents:

– No porten cap prefix (en castellà, amb prefix): botonar, bufetejar, camforar, compassar, condicionar, cuiras-
sar, femar, fiançar, greixar, lletrejar, metrallar, moblar, nuar, nugar, pedregar, quiratar, tenallar, terroritzar, tur-
mentar.
– Tenenprefix o sufix diferent del castellà: abaratir:*abaratar, acolorir: *colorear, acontentar: *contentar, acovardir:
*acobardar, afusellar: *fusilar, agrir: *agriar, alliberar: *librar, arrelar: *enraizar, assaborir: saborear, atemorir:
*atemorizar, aterrar: *aterrizar, aterrir: *aterrar, bombar: *bombear, emmalaltir: *enfermar, enfortir: *fortale-
cer, ennuvolar-se: *nublarse, enrogir: *enrojecer, entapissar: *tapizar, envalentir: *envalentonar, envernissar,
*barnizar; escanterar: *descanterar, esfilagarsar: *deshilar, esgotar: *agotar, espavilar: *despavilar, estretir: *es-
trechar, esvanir-se: desvanecer-se, garantir: *garantizar, pol·luir: *polucionar, rejovenir: *rejuvenecer, remordir:
*remorder, reverdir: *reverdecer, valorar: *valoritzar.
– Tenen doble forma però significat idèntic: afamar o afamegar, caricaturar o caricaturitzar, cuirassar o encui-
rassar, desbrancar o esbrancar, espessir o espesseir, emmurallar o murallar, florir o florejar, gloriar-se o glo-
riejar-se, grapar o engrapar, maridar o emmaridar, negociar o negociejar, pedalar o pedalejar, sanglotar o
sanglotejar, sulfatar o ensulfatar, ventar o ventejar.
Fixeu-vos que hi ha uns quants verbs que tenen forma pareguda però amb matisos de significat diferent:

VERB SIGNIFICAT EXEMPLES

baixar anar, traslladar o portar de dalt a baix Joan, baixa el fem al contenidor.
abaixa rebaixar, fer descendir Abaixa el foc perquè l’arròs no es creme.
r
blanquejar tirar a blanc, mostrar la blancor, Blanquegen el sucre amb un procediment químic.
fer legals diners de procedència il·legal En aquell negoci blanquejaven diners negres.
emblanquinar pintar de blanc Ja han emblanquinat la paret.
clarifica separar partícules en suspensió en un líquid El vi passa per un procés de clarificació.
r aclarir fer menys obscur, menys espés; explicar Calia aclarir el dubte.
creuar passar, travessar Heu creuat el camí per on no tocava.
encreua disposar les coses en creu Els camins s’encreuen a tres quilòmetres d’ací.
r
dormir estar en estat de repòs El xiquet va dormir tranquil·lament tota la nit.
adormir fer dormir, començar a dormir Últimament, no em puc adormir a les nits.
dreçar posar dret, erigir, compondre En sentir el soroll, el gos va dreçar les orelles.
adreçar posar dret, dirigir Adreçava les cartes a desconeguts.
endreça posar en ordre Lluís, per favor, endreça la teua cambra.
r
estiuar passar el bestiar l’estiu en un lloc Les vaques estiuaven muntanya amunt.
estiueja estar-se l’estiu en un lloc On penses estiuejar enguany?
r
fameja patir fam Aquelles pobres gents famejaven.
r fer patir fam Esta dieta tan estricta m’afama.
144 afamar
J.M.
 4
forçar fer cedir per força Han forçat la dimissió del ministre.
forceja fer força per véncer una resistència Els lladres van obrir la porta forcejant.
r
greixar untar amb greix Cal greixar la màquina perquè vaja més fina.
engreixar- fer-se gros Miquel, t’has engreixat massa!
se
guaitar vigilar, mirar (figurat) Guaita, este, quines coses que diu!
aguaita vigilar, des d’un lloc amagat Els delinqüents aguaitaven des de la finestra.
r
preuar posar preu Cal preuar de nou els productes per a la venda.
apreua avaluar Tothom apreuava les seues virtuts.
r
pujar anar o portar de baix a dalt Han pujat a la muntanya.
apuja incrementar, augmentar el nivell, la intensitat Maria, apuja el volum de la tele, que no la sent.
r
semblar aparentar; aparéixer com a just, convenient Això que dius no em sembla bé.
assemblar- tindre semblança dos o més persones Les tres germanes s’assemblaven molt.
se
senyalar posar un senyal (en una cosa) Li han senyalat la cara d’una galtada.
assenyal mostrar (o indicar) El vell assenyalà el camí al foraster.
Els
ar gentilicis
Els gentilicis –quedescansar
seure sobre
s’escriuen les natges
sempre en minúscula– són derivats No podem
que seure,as’han
es formen partiracabat les cadires.
del topònim (continent,
asseure’ prendre seient, posar o fer seure algú sobre una ca- Assegueren el malalt a l’empona del llit.
país, comarca, localitat) de la persona o grup a què es referixen.
s dira, butaca, etc.
La formació dels gentilicis és gramaticalment impredictible ja que a qualsevol radical de lloc es podria afegir més
d’un sufix per tal de formar un gentilici (per exemple, res no impediria que formàrem alzirenc, en comptes del
correcte alzireny, per a referir-nos als habitants d’Alzira). Fins i tot, a vegades, s’ha creat més d’un gentilici (en el
cas de Barcelona antigament se’n deia barcelonés i ara, barceloní) o, en altres casos no se n’ha format cap;
llavors els habitants són anomenats habitualment ‘els o les de tal lloc’ o ‘habitant de’, ‘natural de’, pertanyent a
tal població’, etc. Elprocediment per a formar gentilicis sol ser el següent:
– Per supressió: suprimint la part final del topònim (belga, de Bèlgica; kurd, del Kurdistan).
– Per derivació progressiva: s’hi afig un sufix (elxà, d’Elx; xativina, de Xàtiva).
Elssufixos de formació dels gentilicis més coneguts són:
-à, -ana (llatí - NU) elxà, elxana; africà, africana
-enc, -enca (gòtic -ink) borrianenc, borrianenca; parisenc, parisenca
-és, -esa (llatí - NSE) anglés, anglesa; escocés, escocesa
-í, -ina (llatí - NU) xativí, xativina; magribí, magribina
-er, -era (llatí -AR U) paterner, paternera; salemer, salemera
tenen flexió -eny, -enya (llatí - NNU) russafeny, russafenya; costa-riqueny, costa-riquenya
de gènere i -ando, -anda benicarlando, benicarlanda
nombre
-ut, -uda (llatí - TU) castellut, castelluda; senyerut, senyeruda
-asc, -asca monegasc, monegasca
-eu, -(v)a eritreu, eritrea; jueu, jueva
-ó, -ona frisó, frisona; gascó, gascona
-ol, -ola espanyol, espanyola; mongol, mongola
-al provençal, occidental
-ar balear, peninsular
-eta lisboeta
invariables
-ita iemenita, moscovita
-ota cairota, xipriota
-ing víking

J.M. 145
 La composició
La composició és un procediment amb el qual podem formar mots nous combinant dos lexemes (rentaplats,pica-
soques), o més (electrocardiograma), els quals, independentment, ja tenien un significat propi.

El noms compostos
El nom compost pot resultar de diferents combinacions:
arrancapins, eixugamans, guardabarrera, lletraferit, lliga-
procediment habitual, que normalment
cama, marcapàs, ofegabous, passamà, terratinent, torca-
s’escriu amalgamat en una solaparaula
mans, trencaclosques, trencanous

compostos sintètics: s’escriuen unint audiòfon, autoràdio, radionovel·la, telespectador, terratrè-

els diferents elements en una sola pa- mol, videoclub; el plural sols afecta el segon element: ter-
verb + nom raula ratrèmols, telenovel·les
(o nom + verb)
compostos coordinats: enllaçats per penja-robes, para-sol, escura-xemeneies; però escurabut-
guionet xaques, pocavergonya

cabell d’àngel, cap d’any, cuc de seda, lletra de canvi, meló

certs compostos separats, van relacio-
d’Alger, raïm de pastor, ull de poll; el plural afecta el primer
nats amb la preposició de
element: cucs de seda

aiguardent, cama-roja, gentilhome, terraplé (el plural es

nom + adjectiu
amb guionet o sense forma com en les paraules simples: les cama-roges, els ai-
(o adjectiu + nom)
guardents)

nom + adjectiu (o viceversa) cellajunt, clarivident, salfumant

adjectiu + adjectiu agredolç, angloamericà, afrocubà

nom + verb camatrencar, corglaçar

altres casos adjectiu + verb malparlar, primfilar

onomatopeies piu-piu, gori-gori, bum-bum, xino-xano

composts formats per adverbis, prepo- amunt, avall, daltabaix, enlloc, pertot, també, tampoc,
sicions, conjuncions sinó, malgrat, perquè, sobretot

Compostos amb lexemes grecollatins o recompostos

Els compostos cultes amb lexemes grecollatins (o recompostos) solen pertànyer a vocabularis tècnics i científics,
encara que no tots. Esta classe de compostos s’escriuen units sense guionet: telèfon, televisió, fotoelèctric, fo-
tografia, metodologia, termodinàmica, radiofonia, radiografia.

Per exemple:
ORIGEN DELCONSTITUENT EXEMPLES

grec + grec atmosfera, etnocidi, filantrop, heliògraf, hidrofòbia

llatí + llatí arboricultura, dentifrici, unilingüe

grec + llatí automòbil, baricentre, electromotor, radiografia

llatí + grec taurofília, ecografia, pluviòmetre, lumbàlgia, audiometria

146
J.M.
 4
Lexemes grecollatins més importants
AB abdicar, abreacció HEXA hexàedre PLUS plusvàlua, plusquamperfet
ABS absorbir HIPER hipersensible PLUTO plutocràcia, plutòcrata
AERO aeròdrom, aeromodelisme INFRA infrahumà PRE precursor, preromànic
ANTE antesala, antepenúltim INTER interatòmic PRIMO primogènit, primoinfecció
ANTI anticicló, antiestètic INTRO introspecció, introvertit PROTO protomàrtir, protozou
ARXI arxiprest, arxifonema LATI latifundisme PSEUDO pseudopodi
AUTO autoretrat LONGI longirostre, longimetria QUADRI quadrivalent, quadrúpede
CENTI centímetre, centígrad MEGA megalític, megacèfal QUILO quilovat, quilòmetre
CENTRO centrosfera MEGALO megalòpoli, megalomania QUINQUE quinquenni
CIRCUM circumscrit MESO mesocardi, mesocràcia RADIO radiologia, radioenllaç
DECA decalitre, decàgon MIL mil·ligram, mil·libar RERE rerefons, rereguarda
DECI decilitre, decímetre MINI minifundi RETRO retropropulsió, retrovisor
DODECA dodecasíl·lab MINUS minusvàlid SEMI semiesfèric
ECO economia, ecografia MIRIA miriàmetre, miriàpodes SEPT/SEPTI septenni, septivalent
ENDO endocardi, endocarpi MONO monoteisme, monòlit SEX sexcentenari
EQUI equidistar, equivalència MULTI multicel·lular, multicultural SOBRE sobredosi
EXTRA extracel·lular OCTA octàgon, octaedre SOTA sotasignat
FILO filogenètica, filologia OCTO octosíl·lab, octogonal TELE telèfon, teleobjectiu
FOTO fotosíntesi, fotografia OLIGO oligarquia, oligocènic TETRA tetrasíl·lab, tetracord
HECTO hectolitre, hectàrea OMNI omnipresent, omniscient TRI triclorur, trilogia
HEMI hemisfèric, hemicicle PAN panhel·lènic, pandèmia U utopia, utopista
HENDECA hendecasíl·lab PENTA pentagrama, pentàgon UNI unicel·lular, unipersonal
HEPTA heptàedre PLURI plurivalent, pluripartidisme XENO xenofòbia, xenofília

L’habilitació i la metaforització
L’habilitació és un procediment que en lloc de crear mots nous (com fa la derivació) canvia la categoria gramatical a
una paraula ja existent. El mot resultant, que no canvia de forma, passa a tindre una funció i significat diferent
d’aquell que hi correspondria normalment: Menge faves (substantiu), El teu amic és un poc fava, no? (adjectiu).
Elprocediment de l’habilitació dóna lloc a allò que esconeix com ‘sentit figurat’.
CATEGORIA PROCEDÈNCIA EXEMPLES

El xic de la pel·lícula. M’agrada menjar dolços en acabar de dinar. El color que

qualificatius
m’agrada és el blau.
adjectius
M’he comprat una americana grisa. M’agrada la mallorquina feta a la planxa.
gentilicis
Compra’m mitja quarta de catalana trufada. M’agrada dur uns texans vells.
d’infinitius el menjar, l’esmorzar, el dinar, el ser, el dir (això és un dir)
verbs de participis el fet, la dita, l’anada, la tornada, els voltants, els dependents
sufix -dor,-dora amortidor, cosidor, fregidora, llauradora
Té un picasso a casa. Ella correrà la marató de diumenge. Va aparéixer fet un
de persona eccehomo. La pruna clàudia ja no es ven al mercat. Pren una tassa de maria-
noms lluïsa. Li han fet la cesària.
propi
noms s He canviat les bugies al cotxe (de Bugia, ciutat d’Àsia Menor). Posa-li una gasa
topònims
en la ferida (de Gaza, Palestina). Tinc un dàlmata (de Dalmàcia) de tres mesos.
Ha eixit premiat el cent nou. Sap a quina hora passa el vint-i-nou? Ara tornen
cardinals
numerals a fabricar el sis-cents.
ordinals El segon a vindre va ser ell.
pronoms personals El jo
pronoms interrogatius Volien saber el què.
adverbis El no ja el té. El demà està per vindre.
preposicions Els peròs del cas...
conjuncions Els perquès. T’explicaré els coms de l’assumpte.

J.M. 147
 CATEGORIA PROCEDÈNCIA EXEMPLES

noms La dona portava un vestit perla.

adjectius
participi Una beguda barrejada.
adjectius La xica parlava baix. Em sap greu.
adverbis
gerundis Anava a escola corrents.
preposicions Va morir durant la guerra.
qualsevol categoria amb
interjeccions home! senyor! silenci! dur! clar! fora! visca!
entonació exclamativa

La metaforització no és, estrictament, un mecanisme de formació de noves paraules sinó un procés de canvi se-
màntic mitjançant el qual es dóna un significat nou a una paraula ja existent de manera semblant a com actua la
metàfora en la poesia. Així, diem ratolí de l’ordinador a un element que poc té a veure amb l’animal rosega- dor
llevat de l’analogia de la forma, o parlem de desentranyar un misteri quan, el misteri, en realitat, no té cap
‘entranya’, etc.
Més exemples:
MOT SIGNIFICAT ESTRICTE SIGNIFICAT METAFORITZAT

accelerar Va accelerar el motor. La gent hui dia viu accelerada.

lladre La policia ha detingut el lladre. Necessite un lladre per a l’endoll de la paret.
llengua Té una ferida a la llengua. Una llengua de mar.
porc La botifarra té carn de porc. El teu company és un porc.
càlida Esta habitació és molt càlida. Té una veu càlida.
negre El color de la falda era negre. Abans hi havia molt de diner negre.

El procés de metaforització afecta també conjunts sintagmàtics: tauleta de nit, ull de bou, la llei de l’embut;
i és de gran importància en la fraseologia: adormir-se sobre els llorers, afegir llenya al foc, d’un ou fer-ne un
bou, no pintar fava, ser faves comptades, ser una bleda, ser un moniato, ser un pou de ciència, posar la pell
de gallina.

7
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Laura espera que l’ajudaran a el 2) És necessari la pau social.
seu projecte. a) garantir
a) concretitzar b) garantitzar
b) concretar c) agarantir
c) concretir

3) Indiqueu la secció enquè voleu 4) Cal este fil d’aram que està tort.
l’anunci. a) endereçar
a) insertar b) endreçar
b) insertitzar c) dreçar
c) inserir

5) Aquell pare tenia els seus fills. 6) No sé on estes mantes, l’armari

a) atemorits està ple.
b) temoritzats a) encabre
c) temorits b) encabrir
c) encabir

148
J.M.
 4
7) Cal de nou les butaques delmen- 8) Volen el pis i -lo.
jador. a) acondicionar, amoblar
a) tapissar b) condicionar, emmoblar
b) entapissar c) condicionar, moblar
c) entapir

9) Haurem d’ este finestral tan gran. 10) Té el nas com el d’una àguila, té el nas
a) estretxar .
b) estretar a) aguiler
c) estretir b) aguileny
c) aguilenc

11) Carles és de Calp, és . 12) Marta és d’Ontinyent, és .

a) calpenc a) ontinyentenca
b) calpí b) ontinyentina
c) calpener c) ontinyera

8
Determineu el lexema de les paraules següents i identifiqueu-ne els prefixos.
llunàtic porteria intransigent paperam princesa
patinatge desnivellar subdesenvolupat asimètrica inviable
pintura diàriament imprevisible bianual multiplicar

9
Determineu el verb derivat equivalent a les paraules qui hi ha entre parèntesis.
a) Pel temps, aquell vi s’ha (fet tèrbol) .
b) Cal que l’arròs al forn es (fer-se ros) més.
c) El cor d’aquell home es va (fer dur com una pedra) .
d) Els pals del vaixell (es reflectien com en un mirall) en la mar.
e) Has de (netejar les dents amb un raspall) les dents.
f) Han (prendre mides) el bancal per tal de fer un plànol.
g) Han (posat quitrà) la carretera.
h) Treballen tant que acabaran (trencant-se el llom).
i) No (agiteu els braços) tant, que vos he vist.
j) L’avió va (prendre terra) en l’aeròdrom.

10
Esmeneu, si cal, les incorreccions de derivació verbal de les frases següents.
a) Per a demà s’espera un cel molt nuvolat.
b) Heu deixat el vi sense tapar i ara s’ha agriat.
c) Has de matitzar el pressupost per tal de garantitzar l’obra.

J.M. 149
 d) Haureu d’atravessar el carril on han col·lisionat dos cotxes.
e) Espot calfar l’aigua amb l’energia solar?
f) He espessat tant el caldo que me n’he quedat sense.
g) Han extraditat aquells estrangers.
h) Amb l’arribada de l’euro alguns botiguers acostumaven a redondejar a l’alça.
i) El president insta a deixar d’acovardar la societat amb l’amenaça econòmica.
j) Cal aprofunditzar més els coneixements gramaticals.
k) Ja han vernissat la calaixera?
l) Han abocat runa a l’aigua i ara s’ha enturbiat.
m) La policia ha detingut el delinqüent i se l’ha endut esposat.
n) L’òvul ha quedat fecunditzat.
o) Éscruel ensanyar-se amb els dèbils.
p) Cal destornillar aquells caragols.

11
Escriviu els infinitius verbals a partir de les paraules següents.
coratge mà jorn
favor fosc tabal
jardí boira racó
clar cúmul moble
buf cert ozó

12
Escriviu els verbs derivats de les paraules destacades.
a) Agafar amb tenalles
b) Comandar com a cabdill
c) Cobrir de pols
d) Netejar de teranyines
e) Fer bonys (a unobjecte)
f) Fer agafarperesa
g) Estar amb ànsia

13
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Van instal·lar dos en les torres ad- 2) El tren València-París porta dos .
jacents a la parròquia. a) vagons llit
a) para llamps b) vagons llits
b) para-llamps c) vagó llits
c) parallamps

150
J.M.
 4
3) Francesc patia molts _________ a causa 4) Va actuar com a del govern.
d’una artrosi cervical. a) portantveus
a) maldecaps b) portaveu
b) mals de caps c) portanveu
c) mals de cap

5) La mare farà unes coquetes amb les 6) Els terroristes feren explotar dos
que ha collit el teu germà. prop del mercat.
a) camaroges a) cotxes bomba
b) cama-roges b) cotxes bombes
c) cames roges c) cotxe bomba

14 Completeu les frases amb els noms compostos formats a partir de les paraules següents. Tingueu
en compte les normes d’escriptura del guionet.
escalfar + cadira, portar + clau, escurar + dent, obrir + carta, guardar + barrera, boca + màniga, para +
xoc, pèl + blanc, rentar + plat
a) El que li van col·locar al cotxe era de segona mà.

b) Aquell militar portava la insígnia en la .

c) És un home d’una seixantena d’anys, .

d) Rubén no troba mai l’hora d’anar-se’n quan fa una visita; és un .

e) Ja estem farts d’escurar cada dia, demà ens comprarem un .

f) Aquell home, encarregat de posar les barreres al pas a nivell, és un .

g) En acabant de dinar solia netejar-se les dents amb un .

h) Júlia, passa’m l’ per a obrir esta carta.

i) M’han regalat un nou per a dur les claus del cotxe.

15
Escriviu els compostos resultants de la unió dels elements següents.
penja robes set i mig gira sol eixuga mans

aigua moll talla foc greco romà esclata sangs

roda món sud africà hispano suís cara xuclat

pèl curt cap i cua a corre cuita fru fru

all i oli no violència denti labial cama roja

J.M. 151
 morfologia i sintaxi

El verb
El verb és una categoria gramatical flexiva que expressa en un temps determinat el procés o l’acció que el sub-
jecte realitza o experimenta (Maria compra el pa. Amèlia té diabetis). També expressa l’existència (Hi havia molta
gent) o l’estat del subjecte (Jesús es troba malament); fa de nexe entre el subjecte i el predicat nominal (Elvira és
professora) i, fins i tot, pot constituir una oració per si mateix (Vine).

Elements propis del verb

La flexió verbal té un grau de complexitat molt superior al que tenen els noms, ja que un verb conjugat presenta
fins a cinquanta formes simples diferents. Tota esta variació expressa els aspectes o elements següents:

indica que l’acció és real i segura; s’usa Josep treballa de forner. No vull més
indicatiu per a formar frases afirmatives, negati- arròs. Anava a telefonar-te ara. Quan
vesi interrogatives acabaràsel llibre? Si pots, ajuda’m.

expressa probabilitat, desig, dubte, hi- M’estranya que treballes tant. Tant de
mode subjuntiu pòtesi o actitud subjectiva; també s’usa bo aprovares l’examen. No treballes
en les prohibicions tant.

imperatiu per a donar ordres, instruccions Obriu les finestres.

condicional implica una condició o suposició Si treballara més...

1a, 2a, 3a singular2 treballe, treballes, treballa

nombre i persona
1a, 2a, 3a plural treballem, treballeu, treballen

acció acabada: passat simple o Ahir vaig treballar de valent.

perfectiu
perifràstic i temps compostos No crec que haja treballat mai.
aspecte
imperfectiu acció inacabada: temps simples Abans treballava de nit.

present treballe, cantes, patixes

temps passat va treballar, haguera treballat

futur treballaré

Tota forma verbal està constituïda per dos parts diferenciades. El lexema (anomenat també arrel o radical) és la
part que s’obté en suprimir la terminació de l’infinitiu (-ar, -er, -re, -ir); informa del significat del verb i sol ser in-
variable. El morfema (anomenat també desinència o terminació) és la part que varia quan el conjuguem; per-
met reconéixer les persones verbals i informa del nombre, el temps i el mode.

FORMES LEXEMA MORFEMES

parlar, parlava, parlaria, parlaré parl- -ar , -ava, -aria, -aré

témer, temia, temeria, temeré tem- -er, -ia, -eria, -eré

dormir, dormia, dormiria, dormiré dorm- -ir, -ia, -iria, -iré

2 Llevat de l’imperatiu que no té primera persona del singular.

152
J.M.
 4
La conjugació
La conjugació és el conjunt de totes les formes que té un verb, segons les variacions de nombre, persona, temps i
mode. Si en un verb en infinitiu separem el lexema del morfema, podem saber a quina conjugació pertany.

1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ

-ar -er -re -r -ir

cantar saber témer3 perdre dir, dur, fer4 sentir patir

La major part dels verbs, un 85% del total aproximadament, pertany a la primera conjugació. Esta conjugació és
la més productiva, ja que per derivació, a partir de noms i d’adjectius o d’altres verbs, se’n poden crear de nous5.
Seguixen en importància els verbs de la 3a conjugació, un 10% del total. Finalment, la segona, amb un 5% del
total, és una conjugació pràcticament tancada, ja que solament es poden formar, per prefixació, altres verbs de la
2a conjugació (de prendre obtenim reprendre, de fondre, refondre).

Els dos models de la 3aconjugació

Latercera conjugació té dos models: pur i incoatiu.
a) pur: els verbs es conjuguen com el verb dormir. El morfema s’unix directament al lexema que es manté in-
alterable al llarg de tota la conjugació: dorm, dorma, dormíem, dormirien, dormíreu, dormireu, dormiríeu.
b) incoatiu: es conjuguen com servir. Presenten un increment (-isc-, -isqu-, -ix-) entre el lexema i el morfema gra-
matical que no presenten els purs: servisc, servixes (o serveixes), servix (o serveix), servixen (o serveixen); ser-
visca, servisquen.
Un poc més d’una vintena dels verbs de la 3a conjugació són purs (com dormir), i la resta, incoatius (com ser-
vir); però també hi ha uns pocs verbs que poden conjugar-se seguint els dos models, indistintament6. Per exem-
ple, collir i sentir es conjuguen sempre com a purs, però vestir o llegir es poden conjugar seguint un model o un
altre.
LLEGIR (PUR) LLEGIR (INCOATIU)

llegisc o llegesc, llegixes o llegeixes, llegix o llegeix, llegim,

llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen
llegiu, llegixen o llegeixen

L’ús dels models pur i incoatiu se sol distribuir regionalment. Així, a l’Horta de València vestir sol conjugar-se com
a incoatiu (Et vestixes?), però a la Vall d’Albaida, per exemple, es conjuga com a pur (Et vists?). Vegeu la llista
següent:

PURS PURS O INCOATIUS

bollir (o bullir), collir (i acollir, desacollir, escollir, recollir), con- afegir, ajupir-se, arrupir-se, assumir, brunzir, consumir, en-
sentir, cosir (i descosir), cruixir, dormir, escopir, esmunyir-se, golir, fregir, llegir, mentir (i desmentir), oir (i entreoir, desoir),
fugir, funyir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pruir, pudir, percudir, presumir, resumir, repercutir, vestir
punyir, retrunyir, sentir (i ressentir, pressentir), sortir, tossir

3 Els verbs de la 2a conjugació acabats en -er presenten un morfema tònic, com ara en haver, poder o saber, i un morfema àton, com en
córrer, témer o meréixer.
4 El lexema de dir, dur i fer és di-, du- i fe-, respectivament; el morfema és, per tant, -r.
5 Hiha sufixos aplicats a noms o adjectius que generen sempre verbs de la 1a conjugació. Per exemple, tots els que contenen -itz- o -ej-,
com ara normalitzar o estiuejar. També, els verbs derivats de noms o d’adjectius amb els prefixos a-, des-, en- i es- són, en la majoria dels
casos, de la 1a conjugació (desabrigar, emparaular) o de la tercera (espessir, arredonir). Els procediments per a formar verbs s’expliquen en el
tema de derivació i composició de l’apartat de lèxic.
6 Antigamenthi havia un nombre molt més gran de verbs purs que ara han esdevingut incoatius. Pel que fa als que poden conjugar-se se-
gons un model o un altre sembla que hi ha una tendència creixent a fer-los incoatius.

J.M. 153
 Cal tindre en compte les remarques següents:
– Els verbs assentir, dissentir i assortir, malgrat ser derivats de verbs purs, es conjuguen seguint el model in-
coatiu7.
– Els verbs acudir i lluir canvien de significat segons es conjuguen seguint un model o un altre: acudir és incoatiu
amb el significat de ‘anar o vindre a un lloc’ (Sempre acudix tard a la reunió); però és pur si significa ‘vindre
una idea al cap’ (Sovint se li acut una idea fantàstica). El verb lluir és incoatiu quan significa tindre un aspecte
resplendent, una roba, un vestit, els diners (Anna, sempre que pot lluïx les joies); però és pur si significa ‘eme-
tre llum, ser lluminós’ (La lluna lluu amb una resplendor intensa).

Falsos verbs o ‘verbs fantasma’

Hi ha una sèrie de verbs –anomenats falsos verbs o ‘verbs fantasma’– que s’han format bé per analogia amb les
formes verbals de les conjugacions del castellà o bé per derivació incorrecta a partir d’un substantiu.

Verbs incorrectament conjugats acabats en -ionar Verbs incorrectament conjugats acabats en -itzar
INCORRECTE CORRECTE INCORRECTE CORRECTE

*connexionar connectar *atemoritzar atemorir

*decepcionar decebre *culpabilitzar culpar
*disseccionar dissecar *concretitzar concretar
*expansionar expandir *enfervoritzar enfervorir
*explosionar explotar *encoleritzar encolerir
*pol·lucionar pol·luir *garantitzar garantir
*traïcionar trair *valoritzar/revaloritzar valorar/revalorar

Verbs incorrectament conjugats acabats en -ir Verbs incorrectament conjugats acabats en -ar
INCORRECTE CORRECTE INCORRECTE CORRECTE

*abatir abatre *ablanar ablanir

*admitir admetre *abaratar abaratir
*batir batre *aclarar aclarir
*blandir brandar *acovardar acovardir
*agrandar engrandir
*combatir combatre
*agriar agrir
*concebir concebre
*ahondar enfondir
*concluir concloure *aiguar aigualir
*concurrir concórrer *amortiguar amortir
*confundir confondre *aterrar aterrir
*constrenyir constrényer *atrassar endarrerir
*discurrir discórrer *avergonyar avergonyir
*escurrir escórrer *colorejar acolorir
*esparcir escampar *endolçar endolcir
*engrossar engrossir
*exprimir esprémer
*enturbiar enterbolir
*ocurrir ocórrer
*envalentonar envalentir
*omitir ometre *espessar espessir
*percibir percebre *estretxar estretir
*recibir rebre *extraditar extradir
*remitir remetre *formatejar formatar
*transcribir transcriure *fugar-se fugir

7 Elsverbs sentir i derivats (pressentir i ressentir-se) són purs: jo sent (i no *sentisc), tu sents (i no *sentixes), ell pressent (i no *pressentix),
ella es ressent (i no *es ressentix). En canvi, els verbs assentir i dissentir seguixen el model incoatiu (servir): assentisc, assentixes, assentix;
dissentisc, dissentixes, dissentix. Pel que fa al verb consentir, alguns autors el classifiquen com a pur (jo consent), mentres que per a uns al-
tres pot ser pur i incoatiu (consent o consentisc); i la mateixa cosa passa amb escopir (escup o escopisc).

154
J.M.
 4
Verbs incorrectament conjugats acabats en -ar Verbs incorrectament conjugats acabats en -éixer

INCORRECTE CORRECTE INCORRECTE CORRECTE

*encoleritzar encolerir *abastéixer abastir

*enfervoritzar enfervorir *favoréixer afavorir
*insertar inserir *compadéixer compadir
*ofertar oferir / fer oferta *defalléixer defallir
*redondejar arredonir *emmudéixer emmudir
*reinsertar reinserir *empobréixer empobrir
*reflexar reflectir *enaltéixer enaltir
*saborejar assaborir *encaréixer encarir
*telefonejar telefonar *enrogéixer enrogir
*enraréixer enrarir
*enriquéixer enriquir
*acontéixer esdevindre o esdevenir
*establéixer establir
*estreméixer estremir
*floréixer florir
*prevaléixer prevaldre o prevaler
*permanéixer romandre
*resplandéixer resplendir

Cal tindre present les remarques següents:

– Tenen dos formes equivalents els verbs: matinar o matinejar i pedalar o pedalejar.
– El diccionari ha inclòs recentment els verbs: col·lisionar (com col·lidir), convulsionar (com convulsar), extorsionar
(com extorquir), fecunditzar (com fecundar), influenciar (com influir), promocionar (com promoure) i profun-
ditzar (com aprofundir).

Verbs regulars i verbs irregulars

Els verbs es classifiquen en regulars si presenten cap o poques variacions respecte dels verbs considerats models, i
irregulars si tenen canvis, ja siga en el lexema o en algun dels morfemes. La major part dels verbs són regulars (si
no tenim en compte els participis, l’única forma irregular que presenten molts verbs). Com passa en moltes
llengües, una bona part dels verbs més usuals són irregulars (ser, anar, estar, tindre, etc.).
Cal tindre en compte que els canvis ortogràfics que es produïxen en conjugar els verbs no es consideren irre-
gularitats (caçar: cace, adequar: adeqüem, obeir: obeïen, tindre: tinguéreu, viatjar: viatgem).
Els únics verbs irregulars de la 1a conjugació són anar (vaig, vaig, va, vés, vaja; anàvem, aní, aneu, anirem), estar
(estic, estiga, estiguí, estarem, esteu, estant) i l’arcaic dar (3a i 4a persones del plural del present d’indicatiu i de
subjuntiu: dem, deu).
Lamajor part dels verbs de la 2a conjugació presenta irregularitats:
– Els verbs acabats en -ldre (dissoldre, moldre, oldre, resoldre) i en -ndre (aprendre, comprendre, reprendre) no
porten d en el lexema quan es conjuguen en present d’indicatiu i de subjuntiu, i en imperfet d’indicatiu i im-
peratiu (dissolia, olia, molem, resolem, aprenc, comprenia, difonia).
– Col·loquialment, uns quants verbs de la 2a conjugació adopten les desinències *-am, *-au, en comptes de les
normatives -em i -eu, per a la 1a i la 2a persones del plural del present de subjuntiu i de l’imperatiu:
beguem (imperatiu i subjuntiu) (i no *begam)
rieu (imperatiu) (i no *rigau)

J.M. 155
 Verbs que presenten velarització
Molts verbs de la 2a conjugació presenten velarització en el lexema, detectable la majoria de les vegades en el so
velar sord [k] al final de la 1a persona del singular del present d’indicatiu i que es representa per la grafia c (bec,
dic, duc, prenc, molc, trac).
La velarització afecta el present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el passat simple, l’imperatiu i el participi, i
està representada per les grafies c/qu, g/gu:

VELAR MODEL CARACTERÍSTICA FORMES VERBALS

moldre l’infinitiu té -ld- molc, molguí, molga, molguera

sorda /k/
aprendre l’infinitiu té -nd- aprenc, aprenguí, aprenga, aprenguera

moure diftong decreixent moc, moguí, moga, moguera, mogut

sonora /g/
conéixer l’infinitiu té -eix- conec, coneguí, conega, coneguera, conegut

sorda /k/ meréixer l’infinitiu té -eix- meresc, meresquí, meresca, merescut

També presenten velarització uns quants verbs que pertanyen a conjugacions diferents:

estar estic, estiga, estigues

córrer, dir, dur, haver córrec, córrega, dic, diga, duc, duga, haguera, hagut

vindre, tindre, obrir, omplir vinc, vinguera, tinc, tingué, òbric, òbriga, òmplic, òmpliga

Sovint es velaritzen incorrectament verbs de la 2a i 3a conjugació en el present d’indicatiu i el de subjuntiu i,

també, en l’imperatiu de verbs de la 2a. Les formes correctes són:

PRESENT D’INDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU IMPERATIU

INFINITIU
(1a persona singular) (1a persona singular) (3a persona plural)
aparéixer aparec aparega apareixeu
beure bec bega beveu
collir cull culla colliu
cosir cus cusa cosiu
dormir dorm dorma dormiu
fugir fuig fuja fugiu
morir mor (o muir) muira (o mora) moriu
perdre perd perda perdeu
sentir sent senta sentiu
tossir tus tussa tossiu
voler vull vulga (o vullga) voleu

Són, per tant, incorrectes les formes velaritzades dels verbs anteriors: *dorc, *cullc, *cusc, *fuigc, *perc,
*senc, *tusc; *cullga, *cusga, *dorga, *fuigques, *pergues, *perga, *pergues; *aparegueu, *beguem, *be-
gueu, *dorgueu.

156
J.M.
 4
Els verbs tenir o tindre i venir o vindre
Els verbs venir o vindre i tenir o tindre, provinents dels llatins VENIRE i TENIRE, respectivament, tenen conjugació
mixta: es conjuguen com a verbs de la 3a els gerundis (tenint, venint) i l’imperfet d’indicatiu (tenia, venia); però
pel que fa a la resta de la conjugació es comporten com verbs velaritzats de la 2a conjugació. Així, el futur sim-
ple, el futur, el condicional, el present i l’imperfet de subjuntiu, i el passat simple seguixen el model del verb
perdre.

present d’indicatiu tinc vinc

passat simple tinguí, tingueres… vinguí, vingueres…

participi tingut vingut

temps velaritzats dels
verbs tindre i vindre present de subjuntiu tinga, tingues… vinga, vingues…

imperfet de subjuntiu tinguera/tingués… vinguera/vingués…

imperatiu tinga, tinguem… vinga, vinguem…

La denominació doble de l’infinitiu dels verbs tenir o tindre i venir o vindre, reconeguda per la normativa, res-
pon precisament a esta dualitat. Tindre i vindre, enunciats com si foren de la 2a conjugació, són característics de
tot el català occidental i del valencià; tenir i venir, enunciats com si foren de la tercera, són comuns en la resta del
domini lingüístic.
Altres remarques que cal tindre en compte són:
– Hi ha altres infinitius que tenen formes secundàries també normatives. En valencià se solen usar les primeres
formes: cabre/caber,caldre/caler,valdre/valer, jaure/jeure, nàixer/néixer, traure/treure.
– L’infinitiu del verb ésser té doble forma: ésser i ser. La primera s’usa en registres formals i, també com a subs-
tantiu (els éssers vius, un ésser intel·ligent, l’ésser humà).
– Cal distingir el verb compondre (‘formar un tot reunint o combinant elements, parts o ingredients diferents’) i
el verb composar (‘imposar arbitràriament a algú una contribució, una multa’): El músic compon una peça
per al piano (i no *composa). Els ossos componen l’esquelet (i no *composen). És una biblioteca composta de
llibres interessantíssims (i no *composada). Però Els composaren per traginar mercaderia robada.

Usos incorrectes de l’infinitiu

És incorrecte utilitzar l’infinitiu, a començament de frase, amb valor de recapitulació (les frases correctes equi-
valents s’han de construir conjugant el verb en el temps que corresponga): Podem concloure, a tall de síntesi,
que el ritme dels treballs és el previst. (i no *Concloure, a tall de síntesi, que el ritme dels treballs és el previst).
No s’ha d’usar l’infinitiu amb valor imperatiu (*No fumar, *No encendre foc). Els manaments s’expressen amb el
verb corresponent en imperatiu, o en subjuntiu, en el cas dels manaments negatius: Afegiu oli i vinagre a l’en-
salada. (i no *Afegir oli i vinagre a l’ensalada). Respecteu la senyalització. (i no *Respectar la senyalització). No
encengueu foc al bosc. (i no *No encendre foc al bosc).

El participi
El participi és una forma impersonal del verb que pot fer d’adjectiu (Portes els cabells mal pentinats) o de nom (El
pentinat que portes m’agrada). Per això, el participi té flexió nominal com un adjectiu o un substantiu. L’a-
cabament dels participis dels verbs regulars ésel següent:

1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ

-at, -ada, -ats, -ades -ut, -uda, -uts, -udes -it, -ida, -its, -ides
cantat, cantada, cantats, cantades temut, temuda, temuts, temudes patit, patida, patits, patides

J.M. 157
 A sovint, el participi presenta irregularitats. El grup més nombrós el formen els verbs que fan el participi en -s,
que apareix en els verbs acabats en -ndre (comprés, de comprendre), excepte post (de pondre) i vist (de veure).
També, els acabats en -ényer (atés, de atényer; empés de empényer), en -metre (emés, de emetre; remés, de re-
metre), imprimir (imprés), el verb fondre i compostos (fos, confós, refós, difós) i, també, els verbs raure (ras) i
romandre (romàs). Així:

-S -GUT -LT -UT -RT -ET -ST

difós ajagut absolt batut cobert estret post

fos begut dissolt pascut obert constret compost
clos hagut mòlt venut mort restret respost
atés jagut olt viscut tort tret rist
comprés nogut resolt vist
emés paregut
empés pertangut
imprés plagut
entés sigut
ofés
omés
pretés
ras
romàs

Participis amb doble forma

Hi ha verbs que tenen doble forma de participi regular en -it i irregular en -ert (en valencià és més habitual la
primera forma), i uns quants més acabats en altres terminacions:

ACABATS EN -IR ACABATS EN -NYER ALTRES TERMINACIONS

complir: complit o complert fényer: fenyut o fengut coure: cuit (‘al foc’) o cogut (‘coentor’, `picor’)
establir: establit o establert pertànyer: pertanyut o pertangut morir: mort o matat
omplir: omplit o omplert plànyer: planyut o plangut nàixer: nascut o nat
oferir: oferit o ofert oldre: olgut o olt
reblir: reblit o reblert raure: ragut o ras
sofrir: sofrit o sofert riure: rigut o rist
suplir: suplit o suplert ser: sigut o estat8
tòrcer: torçut o tort

Són, per tant, incorrectes, participis com ara *imprimit, *ofengut, *suspengut, *tragut.

La concordança del participi

Quan el subjecte se substituïx pel pronom en, el participi concorda amb el nom que fa de subjecte en gènere i
en nombre: D’avioneta, n’ha arribada una fa un moment.
Així mateix, el participi concorda en gènere i nombre amb un complement directe representat per un pronom
feble de 3a persona (la, els, les, en)9 quan el participi hi va posposat10: Ja he rebut la carta, l’he rebuda ara ma-
teix. Has rebut les cartes? No, encara no les he rebudes. La concordança del participi és habitual en alguns par-
lars valencians i, a les Balears, on espractica sistemàticament.

8 El participi del verb ser és sigut, però també s’utilitza el participi del verb estar(estat).
9 En lallengua antiga, a semblança d’altres llengües romàniques, el participi de les formes compostes (he cantat, hages cantat) es feia con-
cordar amb el complement directe. La concordança es feia tant si el CD precedia el verb com si anava posposat (He haguda una lletra de
misser Joan o Una lletra de misser Joan he haguda).
10 La concordança del participi se sol fer en femení singular i plural. El cas de concordança en masculí plural era habitual en la llengua clàs-

sica (De caixons, ja n’he portats uns quants), però actualment esta distinció s’ha perdut quasi per complet (De caixons, ja n’he portat uns
quants).

158
J.M.
 4
En les perífrasis construïdes amb els verbs poder, voler, saber, fer, gosar i haver de el pronom és complement de
l’infinitiu de la perífrasi, però també esfa la concordança: No he pogut fer la redacció, no l’he poguda fer.
La concordança del participi pot servir per a evitar ambigüitats. Per exemple, en He vist la teua mare amb el seu
amic i l’he saludada, el participi concordat saludada fa referència clara a la mare, que no es pot confondre mai
amb el seu amic.

El gerundi
El gerundi és una forma no personal del verb que es conjuga simple o composta (gerundi perfet).
El gerundi simple es forma afegint -ant, -ent, -int, segons que el verb siga de la 1a, 2a o 3a conjugacions (can-
tant, tement, dormint), llevat de viure i escriure que seguixen el model de la 3a conjugació (vivint, escrivint).
El gerundi perfet es conjuga amb el gerundi del verb haver més el participi del verb conjugat: Havent dinat ana-
ren al cine.
En molts casos, en fer el gerundi, hi ha canvis ortogràfics:
– Canvi de u per v: beure: bevent, deure: devent, moure: movent, ploure: plovent.
– Canvi de u per i o desaparició de la u: riure: rient, creure: creient o creent, caure: caient o caent, traure: tra-
ient o traent, coure: coent, cloure: cloent, plaure: plaent.
– Els acabats en -ldre i -ndre no porten d: absoldre: absolent, dissoldre: dissolent, moldre: molent, fondre: fo-
nent, estendre: estenent, aprendre: aprenent, pondre: ponent.
Cal tindre també present que les formes de gerundi acabades en *-guent i en *-quent són incorrectes:
bevent (i no *beguent) escrivint (i no *escriguent) pareixent (i no *pareguent)
caient (i no *caiguent) havent (i no *haguent) perdent (i no *perguent)
coneixent (i no *coneguent) mantenint (i no *mantinguent) podent (i no *poguent)
dient (i no *diguent) movent (i no *moguent) vivint (i no *visquent)
duent (i no *duguent) naixent (i no *naixquent) volent (i no *volguent)

Elsprincipals usos correctes del gerundi són:

1. Fer de complement adverbial de l’oració principal: Començà la reunió llegint l’acta de la sessió anterior. En
esta funció es pot identificar el gerundi preguntant Com? al verb principal: Com començà la reunió? Llegint
l’acta.
2. Expressar una acció coincident amb la del verb de l’oració principal en què es troba: Hem fet el pressupost
seguint les vostres indicacions. Lesdos accions –seguir les indicacions i fer el pressupost– són simultànies.
3. Expressar una acció immediatament anterior a la del verb de l’oració principal: Han localitzat l’adreça pre-
guntant-la a tothom. L’acció del gerundi ‘preguntar’ ésanterior a l’acció del verb principal (localitzar).
En els dos últims casos (2 i 3), podem assegurar-nos que un gerundi que va darrere del verb és correcte si can-
viant l’ordre i col·locant el gerundi davant del verb, la frase continua tenint sentit: Seguint les vostres indicacions,
hem fet el pressupost. Preguntant-la a tothom, l’han localitzada.

Però són incorrectes els usos del gerundi que s’aparten dels casos anteriors. Així:

GERUNDI INCORRECTE CORRECTE

de posterioritat *Caigué per l’escala trencant-se un braç. Caigué per l’escala i es va trencar un braç.

*La cooperativa té cent anys, sent la més antiga La cooperativa té cent anys i és la més antiga de
copulatiu
de la comarca. la comarca.

especificati
*Reglament establint l’organització de l’escola. Reglament que establix l’organització de l’escola.
u (tipus
BOE)

J.M. 159
 16
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) Van el cadàver. 2) Cada any la meuanéta es de fa-

llera.
a) disseccionar
a) vist
b) disseccionitzar
b) vestix
c) dissecar
c) les dos formes anteriors són correctes

3) Quan em gite sempre llegir, 4) Es va enderrocar la masia, tot l’en-

però m’ . torn.
a) vullc, adorm a) i va a urbanitzar-se
b) vull, adormisc b) i es va urbanitzar
c) vull, adorm c) urbanitzant-se

5) Necessite que ____________ els ulls per a 6) Tinc la vista cansada i no bé la lle-
posar-te les gotes. tra menuda.
a) obres a) veig
b) òbrigues b) vec
c) obrigués c) bec

7) Quan aneu en cotxe, les se- 8) El malalt va tindre un atac de cor,

nyalitzacions. dos dies més tard.
a) respectar a) morint
b) respecteu b) morint-se
c) respeteu c) i va morir

9) Este vestit ample. 10) L’analista ha conclòs que en les eleccions “l’abs-
a) m’està tenció de moda”.
b) m’és a) està
c) em ve b) és
c) va

11) El músic Joan Baptista Cabanilles va 12) Sempre ha de la justícia.

moltes obres per a orgue. a) prevaléixer
a) composar b) prevalir
b) compondre c) prevaler
c) compositar

13) No has sabut entendre les preguntes, no les 14) En el rètol deia: “No fem al bar-
has entendre. ranc”.
a) sabuts a) tirar
b) sabut b) tirau
c) sabudes c) tireu

160
J.M.

15) Xiquets,
no en
a) begueu, begueu
b) beveu, begueu
c) begueu, beveu
4
aigua de la font,però 16) La Universitat de València fa més de cinc segles
quan estigueu suats. que va ser fundada, la universitat
valenciana més antiga.
a) essent
b) sent
c) i és

17) -lo com el conec no crec que 18) He anat a veure una exposició que es diu
puga acabar els estudis. “ amb Rilke”.
a) Coneguent a) Vivent
b) Coneixent b) Visquent
c) Conéixer c) Vivint

El mode indicatiu
El mode indicatiu expressa accions reals, certes, segures i objectives en oracions asseveratives, interrogatives i
negatives en present, passat o futur. Hi ha quatre temps simples (present, imperfet, passat simple i futur), qua-
tre de compostos (perfet, plusquamperfet d’indicatiu, passat anterior i futur perfet) i dos de perifràstics (passat
perifràstic i passat anterior perifràstic).

El present d’indicatiu
Elpresent d’indicatiu s’utilitza en els casos següents:

accions que tenen lloc en el temps present Porte un paquet per al veí del segon. Ara ix el sol.
conceptes intemporals Tres i tres fan sis. El granit és una roca.
fenòmens habituals Cada dia em desdejune a les huit.
fets històrics (present històric) Jaume I conquerix Mallorca l’any 1228.
un fet futur segur Demà me’n vaig de viatge.
un fet futur després d’un si condicional Si vas al poble, m’ho dius.

Cal evitar la perífrasi “estar + gerundi” per a referir-se a accions en temps present que no suposen continuïtat o
repetició:
Ara plou. (millor que Ara està plovent)
Què fas ací a soles? (millor que Què estàs fent ací a soles?)
Els paradigmes del present d’indicatiu dels verbs regulars són:

1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ

-e parle11 Ø tem Ø sent -isc patisc

-es parles -s tems -s sents -ixes (-eixes) patixes/eixes
-a parla Ø tem Ø sent -ix (-eix) patix/eix
-em parlem -em temem -im sentim -im patim
-eu parleu -eu temeu -iu sentiu -iu patiu
-en parlen -en temen -en senten -ixen (-eixen) patixen/eixen

11 En valencià septentrional (el Maestrat, l’Alcalatén, Els Ports) la primera persona acaba en -o (canto, temo, sento i serveixo o servixo).

J.M. 161
 Cal tindre en compte les remarques següents:
– Els verbs ser, anar i fer presenten irregularitats en el present d’indicatiu: ser (sóc, ets o eres12, és, som, sou,
són); anar (vaig, vas, va, anem, aneu, van) i fer (faig, fas, fa, fem, feu, fan).
– La 1a persona del singular dels verbs velaritzats de la 2a conjugació acaba en -c.

acabats en -éixer aparec, comparec, conec, desaparec, meresc, parec

acabats en -dre aprenc, estenc, fonc, molc, prenc, tinc, valc, vinc (llevat de perdre, que és regular)
acabats en -ure bec, caic, coc, dec, ric, trac (però veig del verb veure, i no *vec)
els verbs dir i dur dic, duc

L’imperfet d’indicatiu
L’imperfet d’indicatiu s’utilitza en els casos següents:

una acció habitual o repetida en el passat, sense precisar-ne el
moment en què acaba
una acció més duradora (com una mena de marc per a una altra
acció) que una altra que ocorre mentres continua la primera
valor de passat (simple o perifràstic)
Quan era jove anava molt al cine.
Abans tu viatjaves molt, no?
Quan ens vam casar encara vivíem a Dénia.
Com que tenia mal de cap, me’n vaig anar a dormir.
Pocs dies després moria (= morí, va morir).

desig o cortesia Bon dia, volia emprovar-me aquell vestit

en informacions ja donades que no es recorden o de les quals es
demana confirmació
ficcions, explicacions de somnis, en jocs de xiquets, etc.
Perdone, quina adreça m’ha dit que tenia?
El llibre que busques, no estava exhaurit?
Ara jo era el capità i tu el meu lloctinent.
Anit vaig somiar que em tocava la loteria

Els paradigmes de l’imperfet d’indicatiu dels verbs regulars són els següents:

1a CONJUGACIÓ 2a, 3a CONJUGACIONS

-ava parlava -ia temia patia
-aves parlaves -ies temies paties
-ava parlava -ia temia patia
-àvem parlàvem -íem temíem patíem
-àveu parlàveu -íeu temíeu patíeu
-àven parlaven -ien temien patien

Alguns verbs de la 2a i de la 3a conjugacions presenten les particularitats següents:

– La u passa a v en certs verbs acabats en –ure (beure: bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien; moure:
movia, movies, movia, movíem, movíeu, movien).
– Alguns verbs de la 2a conjugació que acaben en –ure (coure, cloure, plaure) i els verbs de la 3a acabats en
–air, –eir, –oir i –uir presenten dièresi en la 1a, 2a, 3a del singular i 3a del plural i accent en la resta de perso-
nes: coïa, cloïes, plaïa, obeïen, intuïen; produíem, conduíeu.
– Però altres verbs tenen la i consonàntica i no porten dièresi (duia, queies, féiem, déieu).
– Els imperfets dels acabats en –dre no porten d (absolia, resolia, venies, apreníem, romaníeu).

12 La forma eres per a la 2a persona del singular del present d’indicatiu ha estat admesa recentment per l’AVL.

162
J.M.
 4
El passat simple i el passat perifràstic
El passat s’utilitza per a expressar una acció passada i acabada en un període de temps que ja ha acabat. El pas-
sat d’indicatiu té dos temps: simple (cantí, vingueres, moriren) i perifràstic (vaig cantar, vas vindre, van morir),
que són sinònims i intercanviables13. Les formes simples, reduïdes a un mot, es conjuguen. Les perifràstiques es
componen d’un verb auxiliar (una mena de present d’indicatiu del verb anar amb adaptació analògica de la pri-
mera i de la segona persones del plural) més l’infinitiu del verb que aporta el significat14.

PASSAT SIMPLE PASSAT PERIFRÀSTIC

cantí molguí argüí vaig15 cantar moldre argüir

cantares molgueres arguïres vas (o vares) cantar moldre argüir

cantà molgué argüí va cantar moldre argüir

cantàrem molguérem argüírem vam (o vàrem) cantar moldre argüir

cantàreu molguéreu argüíreu vau (o vàreu) cantar moldre argüir

cantaren molgueren arguïren van (o varen) cantar moldre argüir

El passat simple i el perifràstic són equivalents, però hi ha casos en què convé usar el simple:
– Alternant amb el perifràstic, a fi d’evitar la repetició excessiva de les formes amb v: Va visitar l’escola i parlà
amb mestres i alumnes; després es dirigí a l’ajuntament, on va ser rebut per l’alcalde.
– Per a evitar les dobles perífrasis:
Llavors ells hagueren d’eixir. (millor que Llavors ells van haver d’eixir)
Per què no em volguéreu avisar? (millor que Per què no em vau voler avisar?)
Degué fer-ho ell mateix. (millor que Va haver de fer-ho ell mateix)
– En títols d’obres literàries, artístiques, etc.:
Així parlà Zaratustra. Allò que el vent s’endugué.

El perfet d’indicatiu
El perfet d’indicatiu és un temps compost format amb el present d’indicatiu del verb l’auxiliar haver + el parti-
cipi del verb que es conjuga (he parlat, has temut, ha patit, hem vist, heu anat, han rebut) i expressa:
– Una acció acabada de realitzar que ha tingut lloc en un període de temps molt pròxim: Adés ja t’he dit que
no ho feres així. Este matí m’he alçat a les huit.
– Una acció realitzada en una unitat de temps no acabada (hui, esta setmana, enguany, etc.): Hui he anat a la
platja. Esta setmana he estudiat molt. Enguany he anat a classes de valencià.
No hem de confondre el perfet d’indicatiu amb el passat simple o perifràstic:
Perfet: Hui he anat al gimnàs. = el període de temps (hui) no ha acabat
Passat: Ahir vaig anar al gimnàs. = el període de temps (ahir) ha acabat

13 Les formes simples se solen usar en textos formals (documents acadèmics o jurídics, manuals, convenis i acords institucionals); així i tot, és
usual l’alternança -i fins i tot desitjable- d’ambdós formes en la llengua escrita general, llevat de la 1a persona del singular (aní, torní,
vinguí), forma de la qual sol defugir la llengua escrita en registres formals.
14 El passat simple és viu a les comarques del Camp de Morvedre, l’Horta, la Ribera, la Safor, el Camp d’Elx i en algunes poblacions del sud

de la Plana i de la Costera, però el perifràstic guanya terreny dia a dia, especialment per a substituir la 1a persona del singular del present
d’indicatiu: vaig parlar per parlí. Les persones 2a i 3a del singular (tu parlares, ell parlà) solen ser les següents afectades pel canvi, i, per últim,
les del plural (anàrem, anàreu, anaren) són les que mantenen millor la forma simple en les zones esmentades. No és estrany, per tant, ob-
servar la mescla de formes en la mateixa persona, poble o comarca.
15 Antigament hi havia també la forma vàreig, ara en desuetud. Per altra banda, convé no mesclar totes dos formes vas/vares; vam/vàrem;
vau/vàreu; van/varen en un mateix text, per raons d’estil.

J.M. 163
 El mode subjuntiu
En contraposició al mode indicatiu, el subjuntiu s’utilitza per a referir-se a accions hipotètiques, irreals o imagi-
nades referides al present, passat o futur i, també, en les prohibicions o manaments negatius. Cal tindre en
compte els casos següents en què cal usar el subjuntiu:
Et mane que et poses les botes. Els prohibim als xiquets que isquen.
després de verbs de voluntat, ordre i prohibició
Vull que vingues ara mateix. No begueu d’eixe vi, que està agre!
oracions que expressen un juí de valor És una llàstima que siga tan mal estudiant.
verbs que expressen una reacció emotiva M’alegre que hages aprovat el curs!
oracions que expressen una obligació personal. Cal que el crides.

El mode subjuntiu només té dos temps simples: el present i l’imperfet. El present té els paradigmes següents
(noteu la coincidència de terminació en la 1a i 3a persones de singular):
1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
-e porte -a tema -a dorma
-es portes -es temes -es dormes
-e porte -a tema -a dorma
-em portem -em temem -im dormim
-eu porteu -eu temeu -iu dormiu
-en porten -en temen -en dormen

L’imperfet de subjuntiu expressa accions hipotètiques en present (Si ara tinguera diners, em compraria el cotxe),
passat (No vaig dir res perquè em van dir que callara) o futur (M’agradaria que vingueres demà).
Els morfemes de l’imperfet de subjuntiu poden dur r (cantara, temeres, partírem) o s (cantés, temesses, partís-
sem). Les terminacions amb s són més clàssiques i, en els parlars valencians, han estat substituïdes generalment
per les formes amb r.
1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
-ara parlara -era temera -ira patira
-ares parlares -eres temeres -ires patires
-ara parlara -era temera -ira patira
-àrem parlàrem -érem temérem -írem patírem
-àreu parlàreu -éreu teméreu -íreu patíreu
-aren parlaren -eren temeren -iren patiren

-às,-és16 parlàs/és -és temés -ís patís

-asses, -esses parlasses/esses -esses temesses -isses patisses
-às, -és parlàs/és -és temés -ís patís
-àssem, -éssem parlàssem/éssem -éssem teméssem -íssem patíssem
-àsseu, -ésseu parlàsseu/ésseu -ésseu temésseu -ísseu patísseu
-assen, -essen parlassen/essen -essen temessen -issen patissen

En la llengua clàssica, les formes de l’imperfet de subjuntiu en rtenien valor de condicional. Valor que es manté
viu en alguns usos del verb ser: També fóra (= seria) cas que... o fóra (= seria) bo que...
16 En l’imperfet de subjuntiu de la 1a conjugació hi ha una doble forma amb a o amb e (cantàs o cantés, cantasses o cantesses). La forma

amb a, que és la clàssica, es manté en el valencià septentrional on s’usa normalment.

164
J.M.
 4
L’imperatiu
L’imperatiu és un mode que consta només d’un temps únic que s’adreça als interlocutors per donar-los ordres o
demanar-los alguna cosa (per això manca de la primera persona de singular). L’imperatiu es construïx a partir de
formes semblants a les de present d’indicatiu i de subjuntiu.

PERSONA PRESENT D’INDICATIU IMPERATIU PRESENT DE SUBJUNTIU

1a bec Ø bega
2a beus beu begues
3a beu bega bega
4a bevem beguem beguem
5a beveu beveu begueu
6a beuen beguen beguen

Hi ha imperatius de la 2a conjugació que presenten velarització i d’altres no. En els quadres següents es pot veure
la correspondència entres les persones velaritzades i les no velaritzades.
2a persona del plural amb velarització 2a persona del plural sense velarització
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL

—- 4a diguem —- 4a moguem
2a digues 5a digueu 2a mou 5a moveu
3a diga 6a diguen 3a moga 6a moguen

Esta regla també es pot expressar de la manera següent: si la 2a persona del singular acaba en -gues, la 2a per-
sona del plural prendrà el so velar i si no, no: digues ——>digueu, mou ——>moveu.

Cal tindre presents les observacions següents:

– La 2a persona del plural de tindre és teniu i tingueu. Se sol usar teniu quan no hi ha complement explícit (Ací
teniu!) i tingueu quan porta complement (Tingueu això en compte).
– Les formes generals velaritzades del verb estar (estigues, estigueu) conviuen en alguns parlars al costat de les
formes antigues no velaritzades (està) acompanyada de pronom: Estigues quiet! Està-te quiet!
– Les ordres o manaments es fan en imperatiu, però les prohibicions, en present de subjuntiu:
Escriu amb bolígraf! No escrigues amb llapis!
Beu aigua! No begues aigua!
Veniu immediatament! No vingueu ara!
Mou la cadira! No mogues la cadira!
Ompli el poal! No òmpligues el poal!

De vegades, els imperatius de la llista següent es conjuguen incorrectament. Les formes correctes són:
anar vés, vaja, anem, aneu, vagen
beure beu, bega, beguem, beveu, beguen
cabre cap, càpia (o càpiga), capiem (o capiguem), capieu, càpien (o càpiguen)
caure cau, caiga, caiguem (o caem), caieu (o caeu), caiguen
coure cou, coga, coguem, coeu, coguen
créixer creix, cresca, cresquem, creixeu, cresquen
dir digues/dis, diga, diguem, digueu, diguen
dur duus/dus, duga, duguem, dueu, duguen
eixir ix, isca, isquem (o eixim), eixiu, isquen
escriure escriu, escriga, escriguem, escriviu, escriguen
estar estigues (o està-te), estiga, estiguem (o estem-nos), estigueu (o esteu-vos), estiguen

J.M. 165
 haver hages, haja, hàgem, hàgeu, hagen
jaure jau, jaga, jaguem, jaieu (o jaeu), jaguen
lluir lluu (o llu), llua, lluïm, lluïu, lluen
lluir17 lluïx, lluïsca, lluïm, lluïu, lluïsquen
morir mor, mora (o muira), morim, moriu, moren (o muiren)
nàixer naix, nasca, nasquem, naixeu, nasquen
obrir obri (o obre), òbriga, obriguem (o obrim), obriu, òbriguen
oir ou, oja, ogem, oïu, ogen / oeix (o oïx), oïsca, oïm, oïu, oeixen (o oïxen)
omplir ompli (o omple), òmpliga, ompliguem (o omplim), ompliu, òmpliguen
péixer peix, peixa, paixem, paixeu, peixen
pertànyer pertany, pertanga (o pertanya), pertanguem (o pertanyem), pertangueu (o pertanyeu), pertanguen
(o pertanyen)
poder pugues, puga, puguem, pugueu, puguen
prendre pren, prenga, prenguem, preneu, prenguen
pudir put, puda, pudim, pudiu, puden
raure rau, raga, raguem, raeu, raguen
rebre rep, reba, rebem, rebeu, reben
romandre roman, romanga, romanguem, romaneu, romanguen
saber sàpies/sàpigues, sàpia/sàpiga, sapiem/sapiguem, sapieu/sapigueu, sàpien/sàpiguen
ser sigues, siga, siguem, sigueu, siguen
seure seu, sega, seguem, seieu (o seeu), seguen
tindre tin (o té, tingues), tinga, tinguem, teniu (o tingueu), tinguen
traure trau, traga, traguem, traieu (o traeu), traguen
valer val, valga, valguem, valeu, valguen
vendre ven, venga, venguem, veneu, venguen
veure veges (o veu, ves), veja, vegem18, vegeu (o veieu), vegen
vindre vine, vinga, vinguem, veniu, vinguen
viure viu, visca, visquem, viviu, visquen
voler vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen

El futur
El futur expressa bàsicament accions en què el temps implicat en l’esdeveniment és posterior al present (Demà
aniré a la platja. Este estiu viatjarem a Itàlia)19. El futur presenta el paradigma següent en les tres conjugacions:
1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
-aré portaré -eré, -ré temeré batré -iré dormiré
-aràs portaràs -eràs, -ràs temeràs batràs -iràs dormiràs
-arà portarà -erà, -rà temerà batrà -irà dormirà
-arem portarem -erem, -rem temerem batrem -irem dormirem
-areu portareu -ereu, -reu temereu batreu -ireu dormireu
-aran portaran -eran, -ran temeran batran -iran dormiran

No és recomanable l’ús del futur per a indicar l’obligació en lloc d’una perífrasi d’obligació: Els dibuixos s’han de
fer a llapis. (i no *Els dibuixos es faran a llapis). La llei ha d’entrar en vigor dilluns vinent. (i no *La llei entrarà en
vigor dilluns vinent).
S’ha d’evitar utilitzar el futur del verb ser amb valor de probabilitat o suposició en substitució de la perífrasi
“deure + infinitiu”: Deuen ser les onze. (i no *Seran les onze).

17 Amb el significat de ‘fer goig, agradar a la vista’.

18 Hi
ha també la forma vejam, però és una forma col·loquial que s’usa només per a expressar curiositat respecte al que passarà, dubte o
temor que s’esdevinga una cosa o deixe d’esdevindre’s una altra.
19 El futur
prové de la perífrasi d’obligació llatina INFINITIU + HABEO que, amb el temps, es va reduir a una sola paraula AMAR(E) (H)A(B)E(O) > AMAR
HE >
amaré (he d’amar). La forma antiga composta es pot llegir en escriptors clàssics com ara Ausiàs March: Veles e vents han mos desigs
complir (compliran).

166
J.M.
 4
El condicional
El condicional té dos temps: el condicional, que és un temps simple, i el condicional perfet, que és un temps com-
post. Pel significat, el condicional, és una mena de futur hipotètic que indica una acció futura respecte d’una
altra en passat que fa de punt de referència (Digué que vindria) o, també,cortesia (Voldria demanar-te un favor).
L’estructura del condicional éssimilar a la del futur:

1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ

-ia portaria temeria batria dormiria
-ies portaries temeries batries dormiries
-ia portaria temeria batria dormiria
-íem portaríem temeríem batríem dormiríem
-íeu portaríeu temeríeu batríeu dormiríeu
-ien portarien temerien batrien dormirien

El condicional perfet és un temps compost que es forma amb el condicional del verb auxiliar “haver + participi
del verb conjugat”: hauria anat, hauries tingut, haurien patit.

Cal tindre en compte les remarques següents sobre l’ús del condicional:
– Éscorrecta la combinació del condicional (oració principal) amb imperfet d’indicatiu (oració subordinada), en-
cara que no és massa usual: Si llegies el diari, estaries informat.
– Les subordinades condicionals es formen amb l’imperfet de subjuntiu o el plusquamperfet de subjuntiu:
Ho faria (condicional), si poguera (imperfet de subjuntiu).
Hauria aprovat (condicional perfet), si haguera estudiat (plusquamperfet de subjuntiu).
– En les oracions condicionals amb temps compost, és preferible usar en l’oració principal el condicional perfet i
no el plusquamperfet de subjuntiu (encara que s’accepta també l’ús del subjuntiu en els dos verbs):
Si hagueres estudiat, hauries passat l’examen
(millor que Si hagueres estudiat, hagueres passat l’examen).

Ús del futur i del condicional

Espoden construir en indicatiu (futur, condicional) oracions de dubte, confiança o temor en lloc del subjuntiu,
fet que contrasta amb el castellà.
– Amb adverbis de dubte: Potser vindrà encara a hora de sopar.
– En oracions de confiança (amb els verbs confiar, esperar): Espere que aprovarà enguany.
– En oracions que expressen temor: Tem que li passarà alguna cosa alxiquet.
Quan en una oració subordinada referida a una acció que s’esdevindrà en futur, el verb va introduït per quan, així
que, a penes, etc., el verb pot anar tant en futur com en present de subjuntiu: Quan morirà el gos no en tindré
cap altre. Quan vindreu ja soparem. Els qui arribaran primer tindran un premi. Així que arribareu, telefo- neu-me
de seguida.

Els verbs ser i estar. Interferències d’ús amb el castellà

L’ús tradicional dels verbs ser i estar discrepa, en part, amb els usos que en fa el castellà. En general, es pot dir
que el verb estar comporta un significat de ‘posició, permanència i durada’, mentres que ser (depenent del com-
plement que duga) representa ‘la identitat, la permanència’ i les qualitats accidentals d’un ésser. Però, l’ús de ser
i estar també depén del caràcter animat o inanimat del subjecte, com espot veure a continuació:

J.M. 167
 VERB COPULATIU + ATRIBUT
identitat i pertinença És el nou professor. El llibre és meu.
Joan és molt seriós. Els gossos són intel·ligents.
qualitats considerades permanents (no es fa refer- ser La casa és bonica. El carbó és negre.
ència a la durada i val tant per a éssers animats
Estat civil20: Teresa és casada. Sa mare és viuda.
com per a inanimats)
Sóc jubilada. Enric és mort. Pau és solter.
objectes no animats amb indicació
El centre estarà tancat durant el mes d’agost.
quantitativa de temps o amb un
Que estiguen dos o tres dies al sol, perquè s’assequen bé.
agent que manté la qualitat
qualitats subjectes animats amb adjectius, Maria està enfadada. El teu cosí està molt prim.
estar
transitòrie participis i adverbis21 La casa, acabada de pintar, està molt bonica.
s
Sembla que està a punt de ploure. No hi estic d’acord.
amb locucions
Sempre està de sort, el teu amic.

VERB NO COPULATIU + CC
context no duratiu Carme és a la platja.
(sense indicació quantitativa ser Les claus eren al calaix.
de temps = ‘trobar-se’) L’exposició serà a la sala principal.
context duratiu Vam estar uns quants dies a l’hotel.
estar
(amb indicació quantitativa de S’estaran a casa tot l’estiu.
presènciao estar-
temps) Esta xiqueta està tot el dia al carrer!
localització se
arribada a un lloc ser Per fi, ja hi som! (= Ja hem arribat!)
El quadre, està tort o està dret? Castelló està al nord de
posició, col·locació, situació en
estar València. L’ermita està als afores del poble.
relació a un lloc (= ‘estar situat’)
El repetidor estava al cim de la muntanya.
permanència habitual en un lloc estar Enric està/s’està a l’Índia per ara.
(viure, residir, treballar en un lloc) estar- Vicenta està en una empresa alemanya.
se
La situació està en punt mort.
situació en un procés estar
Les accions estan a 250. Estem a tres davall zero.
estar Ha estat tot el dia per a fer un exercici.
temps durant el qual es fa una cosa (tardar)
estar- Estaràs molt de temps fora?
se
Cal tindre en compte les remarques següents:
– Cal usar el verb haver-hi i no el verb existir per a referir-nos a l’existència d’algú o d’alguna cosa: En els pa- ïsos
no desenvolupats hi ha moltes malalties. (i no *En els països no desenvolupats existixen moltes malalties).
– Cal usar el verb ser en les expressions ser de moda i ser ample (o estret) un vestit, una roba.

Els verbs defectius

Hi ha verbs que no es conjuguen en tots els temps o en totes les persones i, per això, s’anomenen defectius o
incomplets. Els verbs defectius més utilitzats són aquells que apareixen en les frases anomenades impersonals.
Així, el verb haver-hi s’usa solament la tercera persona (hi ha, hi havia, hi haurà) i també hi ha els verbs que de-

20 Però s’usa el verb estar quan es matisa alguna cosa més enllà de la qualitat: Júlia està casada amb el fill del metge. A més, els usos mo-

derns s’inclinen cada vegada més pel verb estar: Joan està casat. Jo creia que Andrea estava soltera. Marta ja està morta i soterrada.
21 Cal remarcar que alguns adjectius (alegre, trist, tranquil, quiet, jove, vell, amable, lleig, horrible i boig) tant poden indicar qualitat per-

manent com qualitat transitòria; així doncs, l’ús de ser o estar no significa la mateixa cosa:
La professora de valencià és alegre: sempre té el somriure a la cara.
La professora de valencià està alegre: acaba de saber que li han publicat un nou llibre.

168
J.M.
 4
signen fenòmens naturals (ploure, plovisquejar, gelar, nevar, pedregar, tronar, terratrémer), tot i que també és
possible usar-los en la persona 3a i 6a amb un significat metafòric (Sembla que vol ploure. Plovien pedres).
Són també verbs defectius el verb soler, que únicament s’usa en present i en imperfet d’indicatiu (solc, sol,
solem, solia, solíeu), el verb caldre, ‘ser necessari o convenient’ que s’usa sols en la 3a i la 6a (cal, calen; calia,
calien: No cal que vingues. Ens calen més ajudants), i el verb pondre’s amb el sentit de ‘un astre, passar davall
l’horitzó’ (El sol s’ha post. La lluna es ponia).

El problema de la concordança amb el verbhaver-hi

En el parlars balear i català nord-occidental el verb haver-hi no es fa concordar amb el grup nominal postverbal (Hi
ha molts cotxes al carrer. Hi haurà festes el mes que ve); però en la resta de parlars, inclòs el valencià, el verb
haver-hi es fa concordar sistemàticament en la parla espontània amb el grup nominal (Hi han molts cotxes al car-
rer.Hi hauran festes el mes que ve)22.
La normativa accepta tant la concordança com la no concordança, encara que considera més adequada la no
concordança en usos formals de la llengua: Hi ha cases per vendre. Hi havia molts espectadors.

Les perífrasis verbals

Les perífrasis verbals són construccions formades generalment per dos verbs que expressen una sola idea ver- bal
d’obligació, necessitat, probabilitat, etc. El primer verb (anomenat auxiliar) és el que es conjuga. El segon (prin-
cipal), que és el que aporta el significat bàsic, és una forma no personal (infinitiu, gerundi o participi). En algunes
perífrasis els verbs van units directament (cal anar, degué portar), en altres van enllaçats per una preposició
(Demà és dilluns i he de treballar).

Les perífrasis d’obligació i necessitat/recomanació

Les perífrasis d’obligació i necessitat/obligació expressen, com el seu nom indica, l’obligatorietat o necessitat de
fer una cosa. Esformen de diverses maneres:
personal haver de + infinitiu Demà he/haig23 d’anar a treballar.
obligació
impersonal haver-se de + infinitiu L’edició s’ha de fer a la tardor.
personal caldre + verb en infinitiu Cal anar ara? Si cal anar, hi anirem.
necessita impersonal caldre24 que + oració en subjuntiu No cal que vingues demà.
t i
recomanació personal ser necessari/menester/convenient que + subjuntiu És necessari que vages al metge.
impersonal ser necessari/menester/convenient + infinitiu És menester prendre mesures.

Les perífrasis de probabilitat i suposició

La perífrasi “deure + infinitiu” té un valor de probabilitat o suposició. El verb deure es conjuga en present, im-
perfet, passat simple o perfet d’indicatiu, segons corresponga al context:

Deu haver aprovat l’oposició enguany.

Devíeu tindre molta gana.
probabilitat
deure + infinitiu
i suposició Degueren guanyar molts diners.
Han degut patir molt en esta vida.

22 Vegeu també, en este mateix sentit, SARAGOSSÀ, A., Gramàtica valenciana raonada i popular. Op. Cit.
23 La primera
persona del present d’indicatiu (exclusivament en la perífrasi d’obligació) pot prendre la variant haig: Me n’he/haig d’anar demà.
Ho haig/he de fer.
24 Les perífrasis amb el verb caldre tenen un ús preferent per a expressar una obligatorietat amb sentit no estricte, de necessitat i de reco-

manació: Vols que t’ajude? No, no cal, gràcies.

J.M. 169
 No s’ha d’intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu: Deu costar molt este cotxe, no? (i no *Deu
de costar molt este cotxe, no?).
No es recomanable usar en registres formals el futur o el condicional per a expressar probabilitat:
Deuen ser les deu, ja és fosc. (preferible a Seran les deu, ja és fosc)
Deguéreu patir molt! (preferible a Patiríeu molt!)
Les construccions següents també es poden usar per a expressar la probabilitat i suposició:

poder + ser + que + verb en subjuntiu
potser + verb en indicatiu (generalment en futur)
tal vegada/tal volta + indicatiu
possiblement + indicatiu
probablement + indicatiu
segurament + verb ser en indicatiu
ser probable que + subjuntiu
ser fàcil que + subjuntiu
Pot ser que vinga demà.
Potser vindrà demà.
Tal vegada/tal volta se n’ha anat. Possiblement
aniré demà a València. Probablement
suspendràs si no estudies més. Segurament
eren ells els que telefonaren ahir. És probable
que vinguen demà.
És fàcil que siga la mare, ja fa estona que ha eixit.

Les perífrasis d’imminència

La imminència s’expressa amb les perífrasis següents:

estar a punt de + infinitiu Els obrers estan a punt d’acabar.

estar per + infinitiu L’autobús està per arribar.

La perífrasi “estar per + infinitiu” és correcta si indica que una acció està pendent de fer-se: El treball està per
acabar. Aquells pisos encara estan per vendre.
Però no és correcta si expressa un ‘estímul o intenció de realitzar una cosa’: El professor va estar a punt de sus-
pendre tota la classe. (i no *El professor estava per suspendre tota la classe).

Altres perífrasis
A banda de les perífrasis anteriors, cal tindre en compte també les següents:
“anar a + infinitiu”
La construcció “anar a + infinitiu” és correcta quan no és una perífrasi; és a dir, quan el verb anar conserva el
sentit de ‘desplaçar-se o traslladar-se físicament d’un lloc a un altre’: Han tocat a la porta, aniré a veure qui és.
També és correcta si indica disposició a fer una cosa en passat (i el verb anar va en imperfet d’indicatiu), perquè ja
no té sentit de futur imminent (més bé indica conat, intent, temptativa): Quan anava a marcar el primer nú-
mero va sonar el telèfon. Però no és recomanable si indica imminència o futur immediat: *Vaig a contar-te què
m’ha passat!
Podem solucionar el problema si usem el verb en present o en futur, sovint introduït per un adverbi de temps
(ara, de seguida): Ara et conte/contaré una cosa que m’ha passat.
També es considera incorrecta l’expressió *anem a veure, calc del castellà vamos a ver, expressió que es pot
substituir per la forma vegem: Vegem què passa!
“anar + gerundi”
Esta perífrasi és correcta. Indica progressió de l’acció expressada pel verb: La direcció de l’escola de persones adul-
tes sempre va demanant locals nous.
“vindre + gerundi”
Les perífrasis construïdes amb “vindre + gerundi” o “vindre + participi” són incorrectes: Els arguments que es
van repetint / es repetixen. (i no *Els arguments que es vénen repetint).

170
J.M.
 4
No hem de confondre la perífrasi “vindre + gerundi” amb construccions en què el verb vindre significa literal-
ment ‘desplaçar-se cap al lloc on és la persona que parla’ i en què el gerundi –que fa d’adverbi– expressa la ma-
nera com esduu a terme l’acció verbal: Els manifestants vénen cridant consignes pel carrer.
“estar + gerundi”
La perífrasi “estar + gerundi” només és correcta quan volem expressar ‘continuïtat, reiteració’ o ‘acció duradora’,
i no verb en present, com es fa sovint incorrectament. Quan no té este valor, és preferible no usar la perífrasi i
posar el verb en present: La mestra viu en una casa de l’ajuntament. (i no *La mestra està vivint en una casa de
l’ajuntament).
Altres perífrasis i estructures considerades incorrectes són les següents:

INCORRECTES EXEMPLES INCORRECTES EXEMPLES CORRECTES

*acabar per *Al final, va acabar per cedir. Al final, va cedir.

*ser de + infinitiu
*de + infinitiu (condicional)
*soltar-se a
*ser precís
*seguir + gerundi
*portar + gerundi
*igual + verb
*És d’esperar/suposar/estranyar que aprove.
*D’haver-ho sabut t’ho hauria dit.
*El xiquet s’ha soltat a parlar.
*És precís que vingues.
*Seguixen arribant pasteres.
*Porta dos anys exercint el càrrec.
*Igual ho farà ell.
Cal esperar/suposar que aprove o No és es-
trany que aprove.
Si ho haguera sabut t’ho hauria dit.
El xiquet s’ha llançat a parlar.
Cal que vingues.
Continuen arribant pasteres.
Fa dos anys que exercix el càrrec.
Potser/tal vegada/tal volta ho farà ell.

Verbs transitius i verbs intransitius

Els verbs predicatius es classifiquen en transitius i intransitius. Els verbs transitius reclamen un complement
obligatori, el complement directe, per tal de precisar el significat del verb (Porta el llibre. Tinc un gat) mentres
que el intransitius tenen significat per si mateixos i poden anar sense complement (El xiquet va nàixer. El cine
m’agrada) encara que també poden anar acompanyats d’un complement no obligatori, que no siga complement
directe (El xiquet va nàixer l’any passat. El cine m’agrada moltíssim). Així mateix, cal tindre en compte que els
verbs transitius, a més del complement directe obligatori, poden dur també un altre complement (Donaré el lli-
bre aRaül demà; el llibre = CD, a Raül = CI, demà = CC).
De vegades, un mateix verb, segons quin cas, pot tindre un ús transitiu o intransitiu:
Baixe l’escala. (transitiu, l’escala = CD)
Baixe ara mateix. (intransitiu, no hi haCD)
També hi ha altres verbs que poden tindre un ús transitiu o intransitiu, per exemple:
VERB ÚS TRANSITIU ÚS INTRANSITIU

agafar Agafa la cartera, agafa-la ara. Li agafa son.

ajudar Necessita que l’ajuden a vestir-se. T’agraïsc que hages ajudat a preparar la festa.
al·ludir Va al·ludir el president, el vaal·ludir. Va al·ludir a motius de salut. Hi va al·ludir.
atendre No atén la petició. No atén a les nostres súpliques.
complir Han complit les previsions. Han complit amb el seu deure.
discutir Han discutit el problema. Han discutit sobre política.
entrar Entreu el cotxe al garatge. Entreu a casa.
importar Això importa una despesa gran. Aquells temes no li importaven.
patir Ha patit una malaltia molt greu. Aquell home patia de maldecaps.

J.M. 171
 Hi ha uns quants verbs (anomenats ‘psicològics’) que expressen que algú o alguna cosa causa un efecte en l’à-
nim d’algú i que, d’acord amb la normativa, són transitius. En la llista següent hi ha els més importants:
VERB ÚS TRANSITIU CORRECTE ÚS INCORRECTE

afectar La mort del germà el va afectar molt. *La mort del germà li va afectar molt.
alegrar La bona notícia l’alegrà moltíssim. *La bona notícia li alegrà moltíssim.
apassionar El teatre apassiona els xiquets. *El teatre apassiona als xiquets.
concernir Això no el concernia. *Això no li concernia.
emprenyar Heu llegit “No emprenyeu el comissari”? *Heu llegit “No emprenyeu al comissari”?
entusiasmar L’orador entusiasmà el públic. *L’orador entusiasmà al públic.
molestar El soroll la molestava nit i dia. *El soroll li molestava nit i dia.
preocupar El problema el preocupava molt. *El problema li preocupava molt.
sorprendre Aquell raonament la va sorprendre. *Aquell raonament li va sorprendre.

Tanmateix, els verbs agradar i doldre tenen un ús intransitiu:

Li agrada que vages a visitar-lo. (que vages a visitar-lo = S, li = CI)
A Carles li dol gastar-se els diners. (gastar-se els diners = S, li = CI)
Són transitius verbs com ara escriure i telefonar (i cridar, trucar o parlar per telèfon), però que van acompanyats
habitualment del complement indirecte, ja que el directe –allò que escrivim o que comuniquem per telèfon– no
se sol dir mai: Li vaig escriure (una carta) fa tres dies. Ja li he telefonat (unes paraules, una notícia) abans de vin-
dre. Per això, el complement s’ha de substituir pel pronom corresponent: Telefona/truca/toca-li (i no *Tele-
fona/truca/toca’l).
Altres verbs que tenen un ús transitiu són els següents:

CORRECTE EXEMPLE CORRECTE EXEMPLE INCORRECTE

acabar Cal acabar la faena demà. *Cal acabar amb la faena demà.
apropiar-se Es van apropiar tots els béns. *Es va apropiar de tots els béns dels pares.
atraure La simpatia del botiguer atreia els clients. *La simpatia del botiguer atreia als clients.
avisar Han avisat la policia. *Han avisat a la policia.
cansar L’excés de faena el cansa. *L’excés de faena li cansa.
carregar Era innocent, però va carregar totes les culpes. *Era innocent, però va carregar amb totes lesculpes.
complaure M’esforce a complaure els meus germans. *M’esforce a complaure als meus germans.
complir Has de complir la paraula que has donat. *Has de complir amb la paraula que has donat.
continuar Hem de continuar la lluita. *Hem de continuar amb la lluita.
convidar Conviden els veïns a assistir al ple. *Conviden als veïns a assistir al ple.
descuidar-se M’he descuidat els deures últimament. *M’he descuidat dels deures últimament.
encertar No han encertat la resposta. *No han encertat amb la resposta.
encreuar Encreuar les cames. *Encreuar-se de cames.
felicitar Hem de felicitar l’autor de la proposta. *Hem de felicitar a l’autor de la proposta.
necessitar25 Necessiten la teua ajuda. *Necessiten de la teua ajuda.
obsequiar L’han obsequiat amb un rellotge d’or. *Li han obsequiat amb un rellotge d’or.
parlar Tu parles valencià? *Tu parles en valencià?
satisfer El tracte que li has proposat no el satisfà. *El tracte que li has proposat no li satisfà.
somniar He somiat això. *He somiat en/amb això.

25 Amb el verb obsequiar cal recordar que s’obsequien les persones, no les coses.

172
J.M.
 4
Hi ha verbs amb un ús intransitiu que contrasta amb els corresponents en castellà:

apel·lar / recórrer contra L’advocat ha apel·lat contra la resolució de la sentència.

fer avortar La policia va fer avortar l’atemptat terrorista.

fer cessar L’han fet cessar del càrrec. (i no *L’han cessat del càrrec).
legislar sobre El Parlament ha legislat sobre la propietat intel·lectual.

parlar de Parla-li d’allò que vam quedar en la reunió.

urgir26 És una cosa que urgix, per tant l’hem de fer de seguida.

Els verbs referents als àpats del dia (desdejunar27, esmorzar, dinar, berenar i sopar) són intransitius: Hui he men-
jat arròsper a dinar. (i no *Hui he dinat arròs).

Verbs pronominals i no pronominals

Els verbs pronominals són verbs intransitius que es conjuguen acompanyats sempre d’un pronom feble. Per
exemple, es pot dir No va voler vindre i ara se’n penedix, però és impossible dir *No va voler vindre i ara pene-
dix. El pronom, que ha d’estar en la mateixa persona que el subjecte, no fa cap funció sintàctica (agenollar-se, atre-
vir-se, cansar-se, desdejunar-se, engreixar-se, moure’s, enrabiar-se, equivocar-se, penedir-se, perdre’s, queixar-se).
Uns pocs verbs prenen un matís diferent segons s’utilitzen amb pronom o sense (engreixar-se i engreixar, en-
trenar-se i entrenar, florir-se i florir, riure’s i riure). Així, el verb riure significa ‘moure la boca a causa de l’alegria’,
mentres que riure’s significa ‘burlar se’. Cosa pareguda passa amb el verb florir ‘fer flor, aparéixer les flors’ i flo-
rir-se ‘cobrir-se una cosa de floridura’.
Solen tindre un ús pronominal els verbs següents:

PRONOMINAL CORRECTE EXEMPLES INCORRECTES

acabar-se Acaba’t el dinar. *Acaba el dinar.

anar-se’n Se’n va de viatge hui mateix. *Va de viatge hui mateix.
aprimar-se T’has aprimat molt. *Has aprimat molt.
asseure’s S’assegué a la cadira. *Assegué a la cadira.
beure’s Ja t’has begut l’aigua? *Ja has begut l’aigua?
confessar-se S’ha confessat del crim. *Ha confessat el crim.
desdejunar-se Cada dia em desdejune amb un café amb llet. *Cada dia desdejune un café amb llet.
despertar-se Ei, desperta’t que es fa tard! *Ei, desperta que es fa tard.
engreixar-se28 L’estiu passat Alícia es va engreixar molt. *L’estiu passat Alícia va engreixar molt.
imaginar-se (suposar) M’imagine que ja deu haver vingut de Calp. *Imagine que ja deu haver vingut de Terol.
passar-s’ho M’ho he passat molt bé en el viatge. *Ho he passat molt bé en el viatge.

26 El verb urgir és intransitiu. Així, no es pot dir *El director urgix el professorat perquè es reunisca, perquè professorat seria el CD. Però es

pot canviar urgir pel transitiu instar: El director ha instat el professorat perquè es reunisca.
27 El verb desdejunar sol tindre un ús pronominal: Eren les onze i encara no s’havia desdejunat.
28 Però engreixar, sense pronom, té un ús transitiu, quan significa ‘fer posar carn o greix a una persona o un animal’. Aquell pinso engreixa
el bestiar. La tranquil·litat l’engreixa. També, ‘posar greix’ o, en sentit figurat, ‘subornar algú amb diners’: Calia engreixar les rodes del carro;
Vaengreixar el secretari de l’ajuntament per aconseguir el permís d’obres.

J.M. 173
 Certs verbs també tenen un ús no pronominal en usos o expressions concretes:

VERB NO PRONOMINAL CORRECTE EXEMPLES INCORRECTES

anar a pic El vaixell va anar a pic. *El vaixell se’n va anar a pic.
aprendre (alguna cosa) Ja he aprés la lliçó. *Ja m’he aprés la lliçó.
baixar (d’un lloc) Baixà del tren abans que parara. *Es baixà del tren abans que parara.
callar Calleu un moment! *Calleu-vos un moment!
caure El xiquet ha caigut un bac. *El xiquet s’ha caigut un bac.
conéixer Conec el camí molt bé. *Em conec el camí molt bé.
coure Ja ha cuit l’arròs? *Ja s’ha cuit l’arròs?
deixar (esforçar-se) He deixat la pell en eixa faena. *M’he deixat la pell en eixa faena.
demanar El llibre, l’he demanat per a mi. *El llibre, me l’he demanat per a mi.
dur o portar (una cosa) Dus les fotos a casa i les veurem. *Dus-te’n les fotos a casa i les veurem.
eixir/sortir29 Vam eixir del teatre a les 12. *Vam eixir-se del teatre a les 12.
fer (simular) Júlia fa la despistada quan l’interessa. *Júlia es fa la despistada quan l’interessa.
marxar (anar-se’n) Ha marxat de viatge. *S’ha marxat de viatge.
olorar (sospitar) Olore que ací ha passat alguna cosa. *M’olore que ací ha passat alguna cosa.
passar (per un lloc) Quan vingues a Gandia passa per casa. *Quan vingues a Gandia passa’t per casa.
posar (sobre una cosa) La cigonya posà sobre el campanar. *La cigonya es posà sobre el campanar.
prendre (menjar o beure) A mitjan matí prenc un café. *A mitjan matí em prenc un café.
quedar (sord, cec, etc.) Arran de l’accident va quedar coix. *Arran de l’accident es va quedar coix.
recolzar Recolzava sobre la paret. *Es recolzava sobre la paret.
seure Seieu un moment i espereu. *Seieu-vos un moment i espereu.
témer Tem que anem a prendre el tren. *Em tem que anem a perdre el tren.
vindre30 Veniu un dia a casa i dinarem junts. *Veniu-vos un dia a casa i dinarem junts.

Verbs coordinats incorrectament

No és correcte enllaçar dos verbs de classe diferent (transitiu, intransitiu, de règim, etc.) que regixen el mateix com-
plement. Per regla general cal separar els verbs i usar un pronom per a referir-se al complement del segon verb:
Veig una cosa i en parle.
(i no *Veig i parle d’una cosa).
Van escoltar la petició i hi van accedir.
(i no *Van escoltar i accedir a la petició).
Vos animem a gaudir d’un ampli ventall de possibilitats i a participar-hi.
(i no *Vos animem a gaudir i participar d’un ampli ventall de possibilitats).

Però es consideren correctes les construccions pujar i baixar (del tren, de l’autobús); anar i tornar (a peu, del res-
taurant); anar i vindre (d’un lloc); entrar i eixir (de casa...).

29 Però el verbs eixir i sortir són pronominals quan signifiquen ‘aconseguir allò que ens proposem’: Al final se n’isqué /se’n sortí amb laseua.
30 Excepte l’ús de vindre-se’n (‘enfonsar-se’, ‘caure’). Per exemple: La casa se’n vingué avall amb gran estrèpit.

174
J.M.

17
Completeu els buits del poema amb els temps verbals indicats a continuació.
(a) SONAR: present d’indicatiu 3a persona singular
(b)CAMINAR: imperfet d’indicatiu 1a persona plural
(c, d, q) DUR: imperfet d’indicatiu 2a p. sing.
(e) CENYIR: imperfet d’indicatiu 3a p. sing.
(f) GOSAR: imperfet d’indicatiu 1a p. sing.
(g) MIRAR: imperfet d’indicatiu 1a p. sing.
(h) DIR: plusquamperfet d’indicatiu 1a p sing.
(i) VOLER: imperfet d’indicatiu 1a p, sing.
4
(j) CONTESTAR: plusquamperfet d’indi. 2a p. sing.
(k) VOLER: imperfet d’indicatiu 2a p. sing.
(l) IRROMPRE: imperfet d’indicatiu 3a p. sing.
(m) DUR: imperfet d’indicatiu 2a p. pl.
(n) RECORDAR: present d’indicatiu 1a p. sing.
(o) TALLAR: passat perifràstic 2a p. sing.
(p) PARLAR: imperfet d’indicatiu 2a p. sing.

Postal
Vicent Andrés Estellés

D’ells ahunits surt amor, d’algun acte.

A USIÀS M ARC

A R B R E S de l’Albereda, aquella font amable

que (a) entre les fulles, el carrer de Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.
(b) els dos aquell dia d’agost.
Tu (c) un gesmil, distreta, en una mà.
(d) un vestit blanc que (e) el teu cos.
No (f) tocar-te. Et (g), només,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,
un amor cast i humil, un amor religiós,
amb unes ganes de plorar d’agraïment
perquè t’ (h) que et (i) i m’
(j) que em (k). (l) de sobte
les trompetes de jazz, el carrer de Russafa
tan divers dels neons en els establiments,
alegre de teatres, de cafés i de vida.
Tu (m) un gesmil en una mà; (n)
com el (o) mentre et (p) jo.
En arribar a casa, el (q), a la boca.

18
Substituïu les formes de passat simple per les de perifràstic i viceversa.
Va tenir una idea. Se’n va anar corrents a l’Ajuntament i mirà per la finestra coneguda. Ja
no hi eren els altres, però ell sí que hi era, com sempre, llegint els periòdics del dia, abans
d’anar-se’n al casino. La idea li arribà sobtadament d’un lloc, d’una distància que ja no re-
cordava... Contra el quadrat de la finestra, groc de llum elèctrica, tirà la pedra envoltada
amb paper i va fugir a poc a poc... No es trobà amb ningú al camí de retorn.
M A R I A B E N E Y T O , La gent que viu al món. Edicions Bromera.

J.M. 175
 19
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Vàrem de la reunió cap a les 2) A mitjan matí solc un café i
10. prou.
a) eixir a) prendre’m
b) eixir-se b) prendre-me’n
c) eixir-s’hi c) prendre

3) Cada dia un café amb llet i 4) El president en els vots del

unes galletes. seu partit.
a) em desdejune a) s’apoiava
b) desdejune b) es recolzava
c) em desdejune amb c) es fonamentava

5) Treballen . 6) No renuncie .
a) en alguna organització o pertanyen aella a) ni perd els meus drets
b) en alguna organització o hi pertanyen b) als meus drets ni els perd
c) en o pertanyen a alguna organització c) ni perd els drets meus

7) Esta dona la despistadaquan 8) El meu amic .

vol. a) ni pertany ni col·labora amb esta ONG
a) es fa b) ni pertany a esta ONG ni col·labora amb
b) se’n fa esta ONG
c) fa c) no pertany o col·labora amb esta ONG

20
Esmeneu, si cal, les incorreccions de les frases següents.
a) Els plans d’estudis concernixen els professors.
b) Han cessat el cap de manteniment.
c) Cada nit somie amb la mateixa història.
d) Li han obsequiat un pom de clavells.
e) Si t’encreues de braços no resoldràs res.
f) La decisió del govern afectarà al desenvolupament del pla.
g) Tomàs no hauria de carregar amb totes les culpes.
h) Xavier fascina a totes les persones que coneix.
i) L’advocat de la víctima va apel·lar contra la sentència.
j) Quan acabaràs amb esta faena tan pesada?
k) Falta encara per fer l’esborrany del projecte.
l) Parla en valencià molt bé.
m) Ésmolt tossut, si vol acabarà per aconseguir-ho.

176
J.M.
 4
n) Tot sol, pot amb això i més.
o) Els pintors no han encertat amb el color i ara s’ha de pintar de nou.
p) Esta pel·lícula entusiasmarà als espectadors.
q) Li esperava una notícia ben desagradable.
r) S’han apropiat dels diners que tenia.
s) Vam dubtar per un moment abans de decidir-nos.
t) Mentres dina aprofita per veure les notícies.
u) El futbol és un esport que apassiona a les masses.
v) Pots vindre-te’n un moment? Necessite de la teua ajuda.
w) Ha seguit una dieta severíssima i ha aprimat molt.
x) Estracta d’un alumnat capaç de seguir i aprovar el curs.

21
Completeu les frases següents amb la forma més adequada del verb que hi ha entre parèntesis.
a) Aquells joves (es riuen / riuen) de tothom.
b) El teu amic Vicent (es coneix / coneix) molt bé aquell camí.
c) Tinc mal d’estómac. Crec que el dinar no (m’ha assentat / se m’ha assentat) bé.
d) No aprovà l’examen perquè no (se sabia / sabia) els temes.
e) Josep (tem / es tem) que no consideraran la demanda.
f) Aquell diputat (ha passat / s’ha passat) al grup mixt.
g) Cada setmana els jugadors (s’entrenen / entrenen) al camp.
h) El síndic del Tribunal de les Aigües diu: “ (Calle / Calle’s) vosté i parle vosté”.
i) (Vine-te’n / Vine) un dia a casa i veuràs el meu equip de cinema.
j) Ahir, un camió (bolcà / es bolcà) en la carretera que du a Almassora.

22
Com diríeu les frases següents si transcorregueren en el moment present?
a) Assortien d’armes els terroristes.
b) No va consentir la injustícia.
c) El peix se li va esmunyir entre les mans.
d) Laura i Josep van eixir junts.
e) La lluna lluïa esplendorosa.
f) Batien els ous per fer el pastís.
g) Ho sentirà de debò.
h) La cassola bullirà a poc a poc.
i) Les abelles brunzien en el rusc.

J.M. 177
 23
Completeu les frases següents amb les formes de participi adequades.

a) L’aigua es corrompé. S’ha l’aigua.

b) Es va tòrcer el turmell. S’ha el turmell.
c) Ens convenceren. Ens han completament.

d) Van batre una dotzena d’ous. N’han una dotzena.

e) No suspengueren l’examen. No l’han .

f) Es van confondre de telèfon. S’han més d’una vegada.

g) L’assemblea es va cloure sense acords. S’ha sense cap acord.

h) Va romandre ocult una bona temporada. Ha ocult un mes o dos.

i) Fou una bona idea. Ho ha .

j) Ens deceberen molt. Ens han moltes vegades.

k) Va pertànyer a una ONG. Hi ha durant molts anys.

l) Es va asseure damunt una pedra. S’hi ha moltes voltes.

24
Esmeneu les perífrasis següents que siguen inadequades.

a) Tinc que portar el cotxe a la revisió.

b) Ésprecís que vages a pagar demà mateix.

c) Crec que els veïns deuen de vindre ara del viatge.

d) Ésde suposar que vindran.

e) No és d’estranyar que facen això.

f) Serien les deu quan van arribar.

g) Vaig a contar-te una cosa que m’ha passat.

h) Cal que vingues ara mateix.

i) Hi ha que treballar molt per a traure la família avant.

25
Esmeneu, si cal, les incorreccions de les frases següents.

a) Sempre complixen amb la seua paraula.

b) No crec que puga amb els problemes.

c) L’anciana es va caure a terra i es trencà un maluc.

d) Quan no l’interessa es fa el boig.

e) S’ha esvarat amb una pell de plàtan.

f) El primer dia d’entrar a escola el xiquet va córrer per tot el pati.

g) Ton pare no podrà imaginar tot el que ha passat.

178
J.M.
 4
ortografia

Les grafies z, ss, c, ç

Els fonemes alveolars són aquells que, quan els produïm, l’aire ix per un estret canal format per l’àpex de la llen-
gua i els alvèols superiors. Hi ha dos sons alveolars diferents (sord i sonor) representats per diverses grafies, d’a-
cord amb la distribució de les taules següents:

Ortografia de la grafia z i dels dígrafs tz i zz

GRAFIA SO POSICIÓ EXEMPLES

a principi de paraula
enmig de paraula entre consonant i
vocal o entre vocal i consonant
[z]
z entre vocals en hel·lenismes i man-
lleus
en prefixos i sufixos derivats del grec
esquizo-, piezo-, rizo- i zoo-
[s] a final de paraula31
zambià, zebra, zebú, zèfir, zel, zero, ziga-zaga, ziggurat, zigot, zit-
zània, zodíac, zombi, zòster, zulu, zum-zum
Alzira, Uzbequistan; aranzel, benzina, calze, èczema, esmorzar,
pinzell, salze, senzill, ximpanzé, zumzeig; mazdeisme, puzle, uzbek
Belize, Bizanci, Ezequiel, Nazari; amazona, azalea, àzim, azimut,
topazi, trapezi; kamikaze, magazín, nazisme, ozó
esquizofrènia, esquizoide; piezoelèctric, piezomètric; rizòfag, rizo-
gen, rizoma; protozoari, paleozoic, espermatozou, zootècnia
Suez; brunz (de brunzir), frunz (de frunzir), hertz, jazz

numerals dotze, tretze, setze (i derivats: dotzena, tretzé, setzenes)

[dz] en algunes paraules de diversa pro- Atzeneta, Natzaret; algutzir (o agutzil), atzabeja, atzar, atziac,
cedència atzur, botzina, etzibar, guitza, horitzó, metzina, sutze, terratzo
tz
agilitzar, banalitzar, caracteritzar, formalitzar, harmonitzar, legalit-
[dz] en la terminació dels infinitius dels
zar, martiritzar, optimitzar (i derivats); però acaben en -isar: abalisar,
[z] verbs acabats en -itzar i derivats
croquisar, desvalisar, improvisar, irisar, matisari tamisar

zz [dz] en italianismes atrezzo, mezzosoprano, pizza, pizzeria i pizzicato

Ortografia de la s sonora
POSICIÓ EXEMPLES

Baltasar, Cèsar, Eusebi, Eliseu, Ignasi, Isidre, Susanna; Algesires, Andalusia, Asov, Tunísia;
arrasar, anestèsia, ase, asiàtic, asil, avinentesa, basa (joc), basar (botiga), basílica, brusa, car-
en general,
rusel, centèsim, cervesa, desé, desembre, desig, despesa, encisam, enèsim, espasa, gasa,
entre vocals
gasela, gaseta, gasosa, geodèsia, grisa, hisenda, quasi, llisa, musulmà, presagi, presumpte,
proesa, residu, rosegar, sèsam, sisal, tisana, transaminasa

prefix des- + vocal desagraïr, desigual, desoir, desunir, deshonest, deshonor

al·lusió, abrasió, circumcisió, cohesió, col·lisió, difusió, erosió, explosió, fusió, lesió, oclu- sió,
acabats en vocal + -sió
revisió; llevat de: agressió, omissió, possessió, pressió
acabats en -èsia anestèsia, geodèsia, magnèsia, Melanèsia, Polinèsia

femenins abstractes en -esa acidesa, duresa, fluïdesa, noblesa, pobresa, raresa, vellesa, ximplesa32
cultismes acabats en -asi, litiasi, metàstasi, perífrasi, psoriasi, parèntesi, anàlisi, diàlisi, tisi, artrosi, anacrusi; excep-
-esi, -isi, -osi, -usi cions: bassi, carassi i potassi (en què no hi ha sufix)

31 La z a final de paraula sona sorda, no sonora.

32 Les formes antigues sense s: noblea, pobrea, riquea, vellea, etc., es mantenen en la parla col·loquial.

J.M. 179
 POSICIÓ EXEMPLES

flexió i derivació en acabats
en vocal tònica + s
gentilicis que en masculí
singular acaben en -és
participis de verbs acabats en
-metre i -endre
verbs derivats de mots aca-
bats en -ís, -isa
endinsar, enfonsar i derivats
prefix trans-+ vocal
la s a final de mot + vocal
cas > casos, casuística; pes > pesos, pesantor; país > països, paisatge; calorós > calorosa,
calorosos; il·lús > desil·lusió, il·lusionar-se
anglesa, francesos, islandesa, japoneses, balinesos, finesa, irlandeses; excepcions: russa,
russos, russes i suïssa, suïssos, suïsses
admesos, emesa, apresos, promesa, remeses; atesa, compreses, empesa, enteses; però
van amb ss: confessa, espessa i possessa
anís > anisar, avís > avisar, balisa > abalisar, encís > encisar, gris > agrisar, llis > allisar, matís
> matisar, precís > precisar, tamís > tamisar; però hi ha moltes excepcions: acarnissar, en-
tapissar, entropessar, envernissar
endinsar-se, endinsament; enfonsament, enfonsar-se
transacció, transeünt, trànsit, transoceànic, transició, transitiu
dos anys, els avis, els ous, els ogres, les hores

Cal distingir les parelles de paraules següents:

basa (en el joc de cartes) bassa (clot ple d’aigua)
llisa (sense arrugues) llissa (peix)
llosa (pedra plana i gran) llossa (cullerot)
presa (participi del verb prendre) pressa (ànsia de fer una cosa ràpidament)

Ortografia de la s sorda
En la s sorda [s] no fem vibrar les cordes vocals. Per raons etimològiques, igual com passa amb la s sonora, usem
diverses grafies en representació d’este fonema.

Ortografia de les grafies s, ss, sc

GRAFIA POSICIÓ EXEMPLES

a principi de mot sabata, síl·laba, sobirà, suar, la Safor, Simat, Sumacàrcer

estrangerismes amb s líquida scherzo, statu quo, strictu senso, striptease

s
precedida o seguida de consonant melsa, dansa, festa, gespa, existent

a final de paraula Ademús, Vinaròs; cabàs, nas, gos, arròs, abús, olives, prats

entre vocals assut, bassa, cassola, essencial, massa, passar, possible

sufix femení -essa, -esses
superlatius en -íssim, -íssima
flexió de paraules agudes acabades en -as,
-es, -is, -os, -us33
ss
topònims i antropònims
aplecs -gress-, -miss- i -press-
abadessa, comtesses, deessa, disfresses, tigressa; excepte: bur-
gesa, pagesa, feligresa, marquesa i princesa
pobríssim, pobríssima, pobríssims, pobríssimes
cabassos, accessos, anissos, arrossos, barnussos; però hi ha mol-
tes excepcions: casos, permisos, abusos, països
Alcàsser, Brussel·les, Eivissa, Prússia, el Rosselló, Rússia, Saragossa,
Sargassos (mar), Suïssa, Rossend, Vanessa
agressor, ingressar; admissió, transmissor; compressió

flexió de qualsevol qualssevol, qualssevulla

a final de mot en manlleus edelweiss, gauss, loess, trass (putzolana natural)

ascensor, abscissa, consciència, convalescent, escindir, excrescèn-
sc enmig de paraula davant e, i
cia, oscil·lar, piscina, ressuscitar, susceptible, transcendent

33 Cas especial: compromís/compromisos, peròcompromissari.

180
J.M.
 4
Fixeu-vos en les paraules següents perquè discrepen de l’ortografia del castellà:
– No porten s final els cultismes provinents del grec acabats en singular en -asi, -esi, -isi, -osi, -usi (anàlisi, tesi,
tisi, artrosi, tuberculosi, anacrusi, indusi), els acabats en -apsi, -epsi, -ipsi -opsi (sinapsi, sil·lepsi, apocalipsi,
eclipsi, el·lipsi, sinopsi), en -axi, -exi, -oxi (praxi, profilaxi, sintaxi, catalexi, sintexi, alcoxi, obnoxi), i en -arsi (ca-
tarsi).
– Però sí que porten s final els acabats en -itis ‘inflamació’ (artritis, colitis, flebitis, meningitis).
– Els mots següents acaben en vocal i contrasten amb el castellà (Cíbele, deltoide).
– Poden portar o no s final els compostos de polis (acròpoli o acròpolis, necròpoli o necròpolis).

Fixeu-vos també en les paraules següents que poden presentar alguna dificultat:
sabata, sabatilla, safa, safanòria, safir, saga, salpar, sanefa, sarabanda, sarbatana, sarró, sarsa, sarsuela,
saurí, sedàs, sentinella, séquia, simbomba, sòcol, sofre, surra
ansa, capsa, esquerra, garsa, lletsó, molsa, asteca, estranger, masmorra, mesquita, pretensiós, misto
(llumí) i els mots dansa i pansa (i els derivats: dansaire, pansir-se, etc.).
Cadis, Guipúscoa, Sardenya, Tunis, alferes, barnús, bus (escafandre), cabàs, calabós, capatàs, embaràs,
esbós, matràs, matís, quars, ris, tapís, tramús, tros, vernís, xerés
bassa, bossa, cassola, cuirassa, calessa, disfressa, espessa, bardissa, frontissa, brossa, carrossa, crossa,
fossa, mossa, rossa, batussa, camussa, escaramussa
abissal, alcàsser, almàssera, arrossegar, assot, assut, bessó, fissió, hissar, massís, pèssim, pissarra, potassi,
ressort (molla), sobrassada, tossut, trossejar

Així mateix, cal tindre en compte les paraules d’una mateixa família que alternen s i ss:
NOM (AMB SS) ADJECTIU (AMB S) NOM (AMB S) VERB (AMB SS)

nassos, nasset, nassiu nasal (però nassut)

submissió submisa, submisos resurrecció ressuscitar
impressor, impressos impresa, impreses, impresos

També cal tindre en compte l’ortografia dels mots següents començats per es- o per ex-:
– Comencen per esc-: esceptic, escepticisme, esclatar, esclata-sangs.
– Comencen per esp-: esplaiar-se, espectacular, espectador (i espectacle, espectacular), esplanada, esplanis-
sada, esplèndid, esplendor, esporgar i esprémer.
– Però s’escriuen amb x: explicació, expectar (i expectant, expectació, expectativa), expel·lir, explosió i expulsar.

Ortografia de la s en compostos iderivats

L’ortografia de la s en derivats i compostos queda exemplificada en el quadre següent:
GRAFIA DERIVAT O COMPOST + S EXEMPLES

darrere del prefix as- assabentar-se, assaborir, assecar, assenyalar, assimilar, assumir, assolellat,
(verbalitzador, no privatiu) assortir, assegurar, asseure’s, asserenat, assumpte

prefixos des-, dis- dessaborit, dessalar, dessecar, dessuadora, dissecar, disseminar, dissentir,
(separació, el contrari de) dissident, dissolució

ss prefix pres-(davant de s) pressentir, pressuposar, pressupòsit, pressupostari

prefix pros- (continuar, endavant) prossecució, prosseguir

prefix res- (duplicació o repetició) ressaltar, ressecar, resseguir, ressemblar, ressentir, ressenyar, ressorgir

prefix trans-i sots- + lexema en s transsexual, transsiberià, transsònic; sotssecretari

J.M. 181
 GRAFIA DERIVAT O COMPOST + S EXEMPLES

prefix a- negatiu o privatiu asemàntic, asèptic, asexual, asimetria, asimptomàtic, asocial

compostos amb prefixos cultes acabats en
vocal aero-, ante-, anti-, auto-, bi-, contra-,
s di-, entre-, foto-, hipo-, mono-, para-, poli-,
supra-, tele-, tetra-, tri-, uni-, vice-, vivi-
compostos amb lexema acabat en vocal + le-
xema començat per s
aerosol, antesala, antisèptic, autosuficient, bisulfat, contrasen-
tit, disèpal, entresuar, fotosensor, hiposòdic, monosèpal, para-
síntesi, polisacàrid, suprasensible, telesella, tetrasíl·lab, trisacàrid,
unisexual, vicesecretari, vivisecció
aigua-sal, barba-serrat, esclata-sang, gira-sol, herba-sana, para-
sol, penya-segat, pica-soques

Recordeu que la s inicial del segon component del compost sempre és sorda, encara que en el derivat o com-
post la s resulte en posició intervocàlica (cromosoma, dinosaure, parasintètic).

Ortografia de les grafies c,ç

La lletra c i la lletra modificada ç, representen sempre el so de s sorda [s]. Estes lletres apareixen en els casos des-
crits a continuació:
GRAFIA POSICIÓ EXEMPLES

c davant de e, i acer, ceba, noces; àcid, cinema, divorci, ignorància, impotència

a principi de paraula només en dos arcaismes: ça (ací) i ço (açò)
enmig de paraula davant de a, o, u adreça, boçar, cabeça (bulb), capçal, finançar, mançanilla (vi blanc), no-
(mai davant de e, i) vençà, puça, vinça; maçó, veneçolà; traçuda, forçudes
alabança, assegurança, cobejança; complaença, coneixença, creença, des-
sufixos -ança, -ença avinença, naixença, pertinença, temença
Però s’escriuen amb s: ansa, dansa, pansa, pensa i defensa
adjectius i participis amenaçat, desplaçat, forçut, vençut
ç
acabats en -iça, -içar lliça (combat), variça; eriçar, enlliçar
noms: austruç o estruç (au), avanç (d’avançar), boç (morrió), calç, cerç
a final de paraula (vent), endreç, esmerç, esquinç, faç (cara), esquinç, estruç, falç, llenç, lluç,
(sovint alternant amb c en derivats) pedaç, pertinaç, precoç, solaç, traç, venç, voraç, xoriç; però amb -s: quars;
adjectius: atroç, audaç, balbuç, cuguç, feliç
Calassanç, Feliça, Llorenç, Pancraç, Ponç, Sanç; Açores, Bragança, Co-
antropònims i topònims
blença, Moçambic, Niça, Provença, Puçol, Veneçuela

Cal tindre en compte les remarques següents:

– Les grafies s, ss i c, ç pertanyen a famílies diferents que no es barregen (llevat del cas fes, fesses; fas; faça, facen,
faces del verb fer) i, per tant, tots els derivats mantenen la mateixa grafia34: casa > casalet, caseta, casolà; cas-
sola > cassolada, cassoleta; llaç > llaçada, llacet.
– Sol haver-hi correspondència entre la ç i la z del castellà (antifaz: antifaç, arzón: arçó, atroz: atroç, avestruz:
estruç, avidez: avidesa, bonanza: bonança, falaz: falaç, maza: maça); però no sempre (aguzar: agusar, albor-
noz: barnús, Almanzor: Almansor, alteza: altesa, arcabuz: arcabús, arrebozar: arrebossar, avezar: avesar, Vi-
naroz: Vinaròs, mazapán: massapà, altramuz:tramús).
– Són diferents capsa (caixeta) i capça (de coliflor); cerra (pèl gros i ample) i serra (eina); fals (adjectiu) i falç
(corbella); glassa (gasa) i glaça (de glaçar); massa (adjectiu i adverbi) i maça (martell); séc (plec, solc) i cec
(orb); sessió (reunió) i cessió (de cedir); signe (símbol) i cigne (au).
– Hi ha doble forma per a escossell o escocell (clot al voltant de la soca d’un arbre).

34 Moltes paraules amb grafies c/ç deriven d’ètims llatins amb el grup TI (nació: NATIONE, acció: ACTIONE, cançó: CANTIONE). Per això, alternen la
c/ç amb t les paraules: adreçar (dret), alçar (altura), avanç (avant), cançó (cantar), escurçar (curt), força (fort), parcial (part), plançó (plan- tar),
torçar (tort). També, en molts casos, hi ha una correspondència amb altres llengües, especialment les romàniques (nación, nation, na- tion:
nació); però hi ha casos en què no hi ha cap correspondència (caza: caça, diciembre: desembre, Ignacio: Ignasi, danza: dansa.).

182
J.M.
 4
26
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) És un animal molt ,té la pell co- 2) El meu oncle tenia la barba molt i
berta de moltes . .
a) serrut, serres a) serrada, espessa
b) cerrut, cerres b) cerrada, espessa
c) serrut, cerres c) serrasa, espesa

3) Com que està mig no ha vist 4) El fuster s’ha ferit al amb la

el que se li ha fet a la roba. .
a) cec, sec a) colze, cisalla
b) ceg, seg b) colçe, cisalla
c) cec, séc c) colze, cissalla

5) Les bevien en aquell 6) En per la plaça sempre

del . el cotxe.
a) gaseles, oasis, desert a) pasar, acelerava
b) gaceles, oasi, desert b) passar,accelerava
c) gaseles, oasi, desert c) passar,accelerava

7) Durant el segle XIX, la va viure 8) Amb l’ tingué la que

l’època més . es tractava d’una .
a) masoneria, esplendorossa a) anàlisi, certesa, cirrosi
b) masoneria, esplendorosa b) anàlisi, certeça, cirrosi
c) maçoneria, esplendorosa c) anàlisis, certesa, cirrosis

9) El vigilava el 10) Encara havia de el puré i

tancat en el . la ceba per al sopar.
a) sentinella, presoner, calaboç a) tamissar, caramel·litzar
b) centinella, presoner, calabós b) tamisar, caramel·lissar
c) sentinella, presoner, calabós c) tamisar, caramel·litzar

11) Primer va voler escoltar unes ___________ 12) El temporal de va provocar unes
populars i, en acabant, unes de molt .
música . a) desembre, destrosses, grosses
a) dances, peces, clàssica b) decembre, destroces, grosses
b) danses, peces, clàssica c) decembre, destrosses, grosses
c) dances, pesses, clàsica

27
Formeu paraules compostes amb els prefixos i els lexemes següents.
a) a- sensible b) ante- sentiment
contra- sèptic sobre- suar
pre- sanitari bi- sala
supra- sentit entre- síl·laba
fito- suposar pre- eixir

J.M. 183
 28
Completeu els topònims següents amb la grafia adequada.
Albarra í Na aret Ademú Cadi Guada équies

Còr ega Orpe a ardenya Vinarò Al ira

Bru el·les Tuní ia Beni a Ma ana a l’A úvia

Alcà er Vinale a Bena al Rú ia Mani es

Ro ell Andalu ia arago a Almi erà Guada uar

Vene uela Mo ambic Suï a Ni a Alma ora

29
Formeu derivats de les paraules següents que siguen noms femenins abstractes.
destre càndid embriac dur
invàlid tossut mesquí bèstia
nu deixat lleig savi

30 Formeu derivats per prefixació de les paraules següents, i a continuació relacioneu-los tenint en
compte la definició.
Sibèria, secar (2), simular, seguir, segur, sentir, so
a) Amagar, fer el desentés.

b) Continuar, portar endavant, (una cosa començada).

c) Contracte que garantix contra un risc.

d) Eco, repercussió.

e) Eliminar els líquids

f) Ferrocarril que va de Moscou a Vladivostok.

g) Preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu.

h) Tindre la impressió o convicció que ha d’ocórrer alguna cosa.

31
Escriviu un infinitiu acabat en -isar o -itzar a partir de les paraules següents.

precís desencís sacre matís simpàtic anàlisi

sistemàtic llis obstacle diví local rubor

precís improvís encís global màrtir televisió

184
J.M.
 4
32
Completeu les paraules següents amb la grafia adequada.
mi a a utzena trencadi a fo ar dra ana
plení im explo ió palli a poli ó adhe ió
cuira a depre ió mosta a esci ió barca a
vici itud vile a cobdicio a morda a disfre a
perdi ió mo o circumci ió carro a embara ar
ma ís ta a espa a gentu a terri a
preci ió mo ió bri a abra ió premi a

33
Completeu les paraules següents amb la grafia adequada.
egell edàs endrer afa énia
abatilla arsuela ivella igró isal
aurí èmola igonya edre òcol
etrilleres erndre ianur imitarra erç (vent)
ep (vinya) otsobrar arró équia afanòria

34
Completeu les paraules següents, i a continuació relacioneu-les tenint en compte la definició.
an a, balbu , quar , estru , pan a, adre a, paní , gla , dan a
a) Raïm dessecat naturalment a la vinya per l’acció del sol.
b) Mineral cristal·litzat format per anhídrid de silici.
c) Au africana no voladora considerada com l’au vivent més gran.
d) Indicació del lloc on habita algú.
e) Dacsa.
f) Gel.
g) Ball, acció de ballar.
h) Part ixent d’un objecte, en forma d’arc, anell, etc., que servix per a agarrar-lo.
i) Balbucient, dit especialment de la llengua.

35
Completeu les paraules següents amb s o x.
e cepció e prémer e periència e carcerar e trany
e cèntric e tranya e travagant e planada e tendre
e poli e polsador e pectacular e tenedor e plai

36
Escriviu el plural de les expressions següents.
gas perniciós cos horrorós tros omés
cas malaltís negoci ruïnós japonés indecís
pastís dolç accés permés os grogós
padrí ronyós tabac ros arròs caldós

J.M. 185
 expressió i interacció orals
lectura i exposició
37
Llegiu en veu alta el text següent i expliqueu-lo breument.
Una parella britànica es divorcia per una aventura del
marit a Second Life.
Un a parella britànica s’ha divorciat
després que la dona ha descobert e
qu el seu marit ha tingut una
aventura extramatrimonial a la co-
munitat virtual Second Life.
Per a horror de la seua dona, Amy Taylor, de 28
anys, David Pollard, de 40, va incomplir el seu
vot de fidelitat conjugal en tindre una relació
amb una prostituta virtual, segons ha informat
la premsa britànica.
Pollard i Taylor, segons sembla, passaven gai-
rebé més temps interactuant a través dels seus
respectius “avatars” (àlter ego virtual) a Second
Life que en la vida real.
La dona va sol·licitar el divorci després que el
seu marit reconeguera haver-se enamorat d’un
personatge virtual femení i sorprendre l’avatar
situació comunicativa
38
Treballeu en parella. Dos persones tenen una
discussió sobre la conveniència o no de passar
l’estona en un món virtual en internet com
ara el de Second Life.
a) La persona A defensa el dret de qualsevol per-
40
sona a passar el temps lliure com vulga.
b) La persona B, en canvi, opina que és una pèr-
dua de temps i una evasió de les preocupa-
cions del món real.
39 Ara sorpreneu el vostre fill o filla de quinze
anys jugant amb altres xiquets en Second Life.
a) La persona A defensa la postura de deixar el
fill o la filla entretindre’s amb el que vulga men-
tres no hi haja sexe o extrema violència.
186
J.M.
de Pollard en una posició comprometedora,
però virtual, amb la prostituta en qüestió. “Em
va doldre profundament. No em podia creure
que m’haguera fet una cosa així”, ha explicat la
dona per justificar la seua petició de divorci.
Pollard i Taylor es van conéixer a través de la
xarxa el maig de 2003 i el juliol de 2005 es van
casar primer en la vida real i després també van
celebrar un casament virtual a Second Life.
La dona va començar a sospitar que el seu marit
li era infidel l’any passat i va contractar fins i tot
un investigador virtual.
“Intente refer la meua vida. El nostre matrimoni
era molt seriós. És cert que ens vam conéixer a
través d’internet, però la relació va existir en el
món real, i la seua traïció em va doldre profun-
dament”, ha dit la dona enganyada
b) La persona B pensa que s’hauria d’aplicar
més en els deures i, en tot cas, buscar l’a-
mistat amb altres xics o xiques “reals” de la
seua edat.
Treballeu en grup.
a) Què vos semblen els jocs en línia d’internet?
b) Alguna persona de la classe coneix com fer-
se membre de Second life? Quins requisits
són necessaris?
d) Ho pot fer qualsevol persona que tinga
accés a internet? Si alguna persona de la
classe ho sap, que prepare una exposició
oral per a la resta de companys i compa-
nyes.
 4
ortologia - elocució estàndard

Les consonants sibilants sonores

Moltes vegades es pronuncien incorrectament com a sordes les consonants sibilants sonores: *sero per zero,
*possar per posar, *transsigir per *transigir.

41 S’han de pronunciar, però, amb s sorda [s] i no so-

Els grups següents de paraules tenen totes
nora, les grafies ss, c i ç de paraules com ara im-
el so de s sonora [z]. Llegiu-les en veu alta i
pressió, duquessa, atenció.
procureu que vibren les cordes vocals.
zebra, zero, zenit, zeta, zinc, zíngar, zing-zing,
44 Llegiu en veu alta les paraules següents.
zitzània, zodíac, zombi, zona, zoo, zoològic,
zoom, zulu, zumzeig, zum-zum Fixeu-vos com s’han de pronunciar les s i c.
abrasar, adhesió, arrasar, asiàtic, andalusos, duquessa, comissari, interessos, admissió,
base, basílica, casos, corrosió, desembre, episodi, cessió, dimissió, impressió, passió, repressió,
explosió, fase, frase, gasos, invalidesa, Ignasi, assimilació, emoció, inserció, paciència, vio-
lesió, medusa, nasal, països, pisos, presumpte, lències
residu, Tunísia
endinsar, endinsament, enfonsada, enfonsar, en- Cal evitar pronunciar amb xc l’increment dels
fonsament verbs de la tercera conjugació (patisca pronunciat
transacció, transaccional, transalpí, transaminasa, *patixca), i també la s de les formes verbals d’al-
transatlàntic, transeünt, transició, transigir, transi- guns verbs (nàixer: nasca, nascut, nascuda; créi-
gència, transigent, intransigència, intransigent, xer: cresca, crescuda; viure: visca, viscut).
transistor, trànsit, transitable, transitar, intransi-
table, transitiu, intransitiu, intransitivament, tran- 45 Llegiu en veu alta les paraules següents.
sitori, transitorietat, transoceànic
Fixeu-vos com sonen sordes totes les s.
visca, visques, viscut, viscuda, nasca, nascut,
En un registre formal cal pronunciar la s sonora de
nascuda, cresca, crescuda, crescuts, crescu-
les terminacions de paraules com ara malesa, pobre-
des, patisca, patisques, servisca, servisques
sa, riquesa (pronunciats col·loquialment malea, po-
brea, riquea).
La pronunciació adequada de la x del grup ex- se-
42 guit de vocal en mots com ara examen, exacte,
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fi-
èxit, exèrcit, exhaustiu és sonora [gz] i no sorda
xeu-vos en la pronunciació de la terminació [ks].
-esa.
altesa, avidesa, bellesa, calbesa, grandesa, hon- 46
radesa, mesquinesa, pobresa, riquesa, vellesa Llegiu en veu alta les paraules següents.
Fixeu-vos de pronunciar sonores lesx.
axioma, exacte, exactitud, examen, exhaurir,
43 Llegiu en veu alta les paraules següents. Fi- exhaustiu, exhibir, exemple, exercici, exèrcit,
xeu-vos com cal pronunciar les grafies des- exòtic
tacades.
casa / caça, present / pressent, zel / cel, noses /
noces
els astres / els sastres, els avis / els savis, lesoques
/ les soques

J.M. 187
 u n i t a t
5

comprensió lectora

1
Llegiu el text següent i encercleu la resposta correcta que corresponga a cadascun dels enunciats.

TORNAREM A LA LLUNA

D
es de la nostra llu-
nyana infantesa
com a homínids,
he m sentit sempre una
atr acció especial per la
Ll una. La seua presència
i r egularitat ens va per-
me tre descobrir que el
te mps podia ser mesurat
i q ue el període d’una llu-
na ció, tan regular, podia
ser fàcilment memoritzat.
N o és casual que les
paraules ‘mes’ i ‘mesura ’ provinguen de l’arrel
semítica mê. E l mes és la concepció més an-
tiga i duradora d’un període temporal, el pilar
dels calendaris durant els mil·lennis preagrí-
coles de la humanitat. Fins i tot hui, milions
de persones es guien amb calendaris lunars.
L’any, una invenció posterior, fou necessari per
a la civilització sedentària i agrària, però, com
tothom sap, un any compta amb dotze mesos
lunars.
Les civilitzacions antigues van aprendre a
celebrar la festa amb els novilunis. Gràcies a la
Lluna van nàixer les anotacions i l’escriptura
en els registres de l’antiga Mesopotàmia, a l’ac-
tual Iraq. Moltíssims científics i literats han
viatjat, ni que siga imaginàriament, cap a la
grega Selene. N’hi ha prou amb recordar Jules
Verne en el seua documentada i angoixosa
novel·la De la Terra a la Lluna.
Els científics no han estat mai aliens a la
seua fascinació. Des de Kepler fins a l’inobli-
dable Camille Flammarion ens han descobert
les seues característiques físiques i la seua ac-
celeració secular. Però va haver d’arribar el
segle X X per a ser testimonis de la seua “con-
quista”. E n els últims decennis la Lluna ha dei-
xat de ser un satèl·lit mític i un divertiment
poètic i intel·lectual. Fa quasi quaranta anys
d’aquell fet històric per a la humanitat, quan
es va acomplir l’objectiu que va proposar al
poble americà el president Kennedy al maig
de 1961: “posar un home en la Lluna i tornar-
lo sa i estalvi”.
Corria el temps de la guerra freda, i la su-
premacia soviètica havia sigut total en els pri-
mers passos de l’astronàutica: el primer home
en l’espai, el rècord de permanència, el primer
viatge fora de la càpsula, la primera dona as-
tronauta, la primera nau amb diversos astro-
nautes, les primeres sondes lunars, les
primeres fotografies de la cara oculta, el pri-
mer allunatge suau amb sonda automàtica, els
primers robots en la Lluna, les primeres pe-
dres lunars portades a la Terra... N o obstant
això, mitja humanitat, almenys, no se sentia
molt orgullosa del paper secundari que tenia
la tècnica americana enfront de la disciplinada
i hermètica enginyeria aeroespacial soviètica.
La conquista de l’espai no pot entendre’s
globalment sense una mirada cap a l’entorn
sociopolític d’aquells anys ni sense l’esperó de

188
J.M.
la competició ideològica que va impregnar els
èxits científics. Co m a conseqüència d’això, la
Lluna va passar a ser protagonista d’una gran
batalla ideològica i mediàtica. Els americans
es van proposar sobrepassar amb escreix les
fites de l’astronàutica soviètica i, al cap d’uns
anys, es va complir la promesa del president
Kennedy. El viatge de l’Apol·lo 11 va portar tres
hòmens a la Lluna. Un d’ells, Collins, es va que-
dar pilotant la nau que la circumdava, mentres
que els altres dos, Armstrong i Aldrin, a bord
de l’Eagle, allunaren suaument en la nit terres-
tre del 20 de juliol de 1969. Amb esta gesta va
entrar la humanitat en una nova era, d’ençà
que va veure satisfet este desig mil·lenari.
El projecte Apol·lo va efectuar cinc vols tri-
pulats més en els anys següents. Però en 1972
es va dir adéu a la Lluna. Un total de dotze
persones poden enorgullir-se de ser les úni-
ques que han viscut l’especialíssima circums-
tància de xafar-ne el sòl. Fins a hui no hem
tornat de nou a la desitjada Lluna, però l’A-
gència Americana de l’Espai ha anunciat el
seu propòsit de fer-ho el 2018. La Xi na també
vol enviar un home a la Lluna en un termini
relativament breu.
Ara tenim una raó més per a estar tan units
a la nostra Lluna. Hu i la ciència sap que la
Lluna va nàixer de la Terra. Fa quatre mil mi-
lions d’anys que un meteorit gegantí de la gran-
dària de Mart va passar a tocar de la Terra, o bé
s’hi va produir un xoc tangencial. Co m a con-
seqüència del fregament o de l’impacte es va
desprendre part del nostre material que, al
seu torn, es va recompondre en l’actual
Lluna. Hi tornarem, doncs, perquè la Lluna és
terra de la nostra Terra.
DANIEL GOZ AL B O BEL L ÉS

1) “La grega Selene” (en negreta en el text) es referix al fet que:

a) Els científics i literats han mirat la Lluna com els antics grecs.
b) Ésla denominació de la Lluna predilecta de Jules Verne.
c) Ésel nom amb què els antics grecs anomenaven la Lluna.
2) En el text es deduïx que “aliens” (en negreta en el text) significa:
a) estranys
b) alienats
c) allunyats
3) En la frase “Un total de 12 persones poden enorgullir-se de ser les úniques que han viscut l’especia-
líssima circumstància de xafar-ne el sòl” (en negreta en el text), quin element precedent pronomina-
litza el pronom -ne?
a) el projecte Apol·lo
b) la Lluna
c) cinc vols tripulats
4) En la frase “...l’Agència Americana de l’Espai ha anunciat el seu propòsit de fer-ho el 2018.” (en ne-
greta en el text), quin element precedent pronominalitza el pronom -ho?
a) l’anunci de l’Agència Americana de l’Espai
b) la voluntat de reprendre el projecte Apol·lo
c) el fet de tornar a la Lluna
5) En la frase “... es va desprendre part del nostre material que, al seu torn, es va recompondre en l’ac-
tual Lluna”, l’expressió adverbial “al seu torn” significa:
a) per orde successiu i alternat
b) per la seua part
c) quan va ser el temps adequat

J.M. 189
 expressió escrita
Propietats del text: la referència
La referència, una altra de les propietats del text, té lloc quan un element d’una oració es referix a un altre ele-
ment de la mateixa oració o d’una altra adjacent o relativament pròxima:

Compraré hui la novel·la de Stieg Larsson perquè la vull llegir prompte.

Entre dos elements lingüístics s’establix una relació de referència quan un d’ells remet a un altre, de manera que
el primer només es pot interpretar a partir del coneixement que l’interlocutor té del segon:

Amb aquell fet històric per a la humanitat es va acomplir l’objectiu que va proposar al poble
americà el president Kennedy al maig de 1961.

El segon element, per tant, ha de ser accessible al receptor per una d’estes possibilitats:
– Perquè forma part del seu coneixement.
– Perquè ja ha aparegut dins del text (anàfora).
– Perquè apareixerà en el text més avant (catàfora).
– Perquè es troba en l’entorn immediat (dixi).

Procediments de referència que relacionen el subjecte amb el text i amb la

realitat (referència externa)
Representació
Realitzem la nostra capacitat de creació d’un concepte, per a fer referència a un conjunt d’objectes de la realitat,
amb qualsevol paraula que tinga càrrega lèxica (noms comuns, verbs, adjectius qualificatius, alguns adverbis):

Les civilitzacions antigues van aprendre a celebrar la festa amb els novilunis.

Denotació
Els noms propis es diferencien dels noms comuns perquè són denotatius. Un nom propi es referix a elements
individuals (persones, animals, coses) i no inclou les qualitats intrínseques dels referents:

El viatge de l’Apol·lo 11 va portar tres hòmens a la Lluna. Un d’ells, Collins, es va quedar pilo- tant
la nau que la circumdava mentres que els altres dos, Armstrong i Aldrin, a bord del’Eagle...

Actualització
Els noms comuns fan referència a un conjunt d’objectes, un dels quals el podem actualitzar amb determinants
(articles, demostratius):

El primer home en l’espai, el rècord de permanència, el primer viatge fora de la càpsula, la pri-
mera dona astronauta.
Amb esta gesta va entrar la humanitat en una nova era, d’ençà que va veure satisfet este desig
mil·lenari.

190
J.M.

Procediments de referència cohesiva del text (referència interna)
Anàfora
– Anàfora d’identitat referencial
És un dels principals recursos de cohesió textual.
Hi ha coreferència entre l’element referidor i el
mot a què es referix:
El projecte Apol·lo va efectuar cinc
vols tripulats més en els anys
següents. Però en 1972 es va dir
adéu a la Lluna.
Collins es va quedar pilotant la nau
que la circumdava, mentres que
els altres dos, abord de l’Eagle...
– Anàfora sintàctica
Es realitza amb recursos sintàctics (pronoms per-
sonals de tercera persona forts i febles, posses-
sius de tercera persona i articles o demostratius):
Des de la nostra llunyana infantesa
com a homínids, hem sentit sem-
pre una atracció especial per la
Lluna. La seua presència i regulari-
tat ens va permetre descobrir...
– Anàfora semàntica
És una possibilitat més a disposició del parlant per
a referir-se a l’element que ja ha esmentat (per
exemple, recorrent a un sinònim):
Corria el temps de la guerra
freda, i la supremacia soviètica
havia sigut total... No obstant això,
mitja humanitat, almenys, no se
sentia molt orgullosa del paper se-
cundari que tenia la tècnica ame-
ricana...
La conquista de l’espai no pot en-
tendre’s globalment sense una mi-
rada cap a l’entorn sociopolític
d’aquells anys ni sense l’esperó de
la competició ideològica...
– Anàfora pragmàtica
La recuperació de l’antecedent no es fa a través
del coneixement lingüístic del parlant (sinònims,
etc.), sinó del seu saber enciclopèdic:
J.M.
5
Hui la ciència sap que la Lluna va
nàixer de la Terra. Fa quatre mil
milions d’anys que un meteorit ge-
gantí... Hi tornarem, doncs, perquè
la Lluna és terra de la nostra
Terra.
– Anàfora d’identitat de sentit
Es caracteritza per reprendre una relació concep-
tual i no una referència al mateix element que
s’ha mencionat:
Gràcies a la Lluna van nàixer les
anotacions i l’escriptura en els re-
gistres...
...de l’antiga Mesopotàmia, a
l’actual Iraq.
– Anàfora d’extensió de la referència
La referència anafòrica pot ser d’un element cap a
un altre, o bé cap a una seqüència més extensa,
com ara una oració o tot un fragment de text. Un
exemple d’això és l’ús del pronom ho fent referèn-
cia a tota una oració anterior.
Fins a hui no hem tornat de nou
a la desitjada Lluna, però l’Agèn-
cia Americana de l’Espai ha anun-
ciat el seu propòsit de fer-ho el
2018.
Hi ha, també, expressions que re-
prenen oracions o parts senceres
d’un text, com ara este fet, esta ini-
ciativa, este esdeveniment, gràcies
a això, com a conseqüència d’això,
etc.
Les civilitzacions antigues van
aprendre a celebrar la festa amb els
novilunis. Gràcies a la Lluna van
nàixer...
Com a conseqüència d’això, la
Lluna va passar a ser protagonista
d’una gran batalla ideològica i me-
diàtica.
191
 Catàfora
Molt menys habitual que l’anàfora, la catàfora és la remissió a elements posteriors del text. La catàfora també es
dóna dins de l’estructura oracional, sobretot en construccions de relatiu.

Un total de dotze persones poden enorgullir-se de ser les úniques que han viscut l’especialís-
sima circumstància de xafar-ne el sòl.
Com a conseqüència del fregament o de l’impacte es va desprendre part del nostre material que,
al seu torn, es va recompondre en l’actual Lluna.

Dixi
La dixi, procediment de citació relacionat amb les coordenades bàsiques de persona-espai-temps (jo/tu-ara-ací)
és la referència a elements presents en l’entorn immediat de la comunicació, per mitjà de mots especialitzats que
fan esta funció.
Els díctics de persona són els pronoms personals, febles i forts, de primera i segona persona (i de tercera per-
sona només en els usos no anafòrics: ell-ells, ella-elles poden ser díctics si assenyalen directament una tercera
persona present en la situació d’enunciació). També fan la funció díctica personal els morfemes verbals de pri-
mera i segona persona i els possessius:

IRENE: Tu no has pensat mai que... que la vida passa en un lloc diferent d’on ets tu?
ANDREU: Contínuament.
IRENE: Que estàs perdent el teu temps miserablement mentre algú altre està fent exactament el
que tu desitjaries fer?
ANDREU (sorprés): Aquesta és la sinopsi de la meua vida.
IRENE: I que a pesar de saber tot això ets incapaç de canviar per a...
ANDREU: Espera, espera. Un moment. Tu no pots parlar així. (Pausa) Tu ets Irene. Tens tota la gent
darrere teu. (...) Tu... tu ets especial.
IRENE: Jo?
ANDREU: Tens talent.
CARLES ALBEROLA, Per què moren els pares? Editorial 3i4.

Els díctics de temps i de lloc són els adverbis i les expressions adverbials corresponents.

La paraula que ara s’esmuny és

breu instant d’un goig futur.
JOSEP PIERA

—Mira-la... tota espaterrada...

—O es un desmai...
—O està morta.
—Marieta!
—Traem-la d’ací, no siga que quan revinga de la pudentor torne a caure.
—La pugem a l’habitació?
—Calla, Cèlia... i tant com pesa!... dus-la a ma casa.
A casa de Marieta Penjoll, deixaren el cos de Ramona Rosbif.
ISA TRÒLEC, Ramona Rosbif. Editorial 3i4.

192
J.M.
 5
De lloc, de temps.

—¿Que han segrestat un amic vostre? ¿I qui l’ha segrestat?

—Un home, en una cova que hi ha ací darrere, sota la Bateria de Maset –vaig indicar amb la mà.
Aquells dos guàrdies ho haurien agafat com una presa de pèl si no arriba a ser per l’expressió de
les nostres cares.
Van apartar les armes de davant nostre.
—Passen —ens va indicar u d’ells.
Ens van fer passar en un despatx.
—Ara avisaré el caporal —va dir el mateix.
JOAN PLA, L’anell del Papa Luna. Tabarca Llibres.

La dixi discursiva resulta de considerar que allò que s’ha dit, o allò que va a dir-se, es troba ja present en l’en-
torn comunicatiu i és susceptible, per tant, de ser indicat. Fan esta funció les expressions del tipus en la pàgina
10, com hem dit abans, l’esquema que presentem a continuació, etc., que són referències relatives a la cons-
trucció del text (metatextuals).

El·lipsi
L’el·lipsi és un mitjà de cohesió habitual. L’el·lipsi causal és típica de les seqüències pregunta-resposta o de pa-
rells adjacents similars en el diàleg. Esta el·lipsi sol tindre com a indici la presència dels adverbis d’afirmació i de
negació sí i no, i dels pronoms interrogatius.

—Si fosses una persona ordenada no t’hi hauries embolicat. Abans d’acceptar un treball, t’infor-
maries.
—Què hi farem, Coll! Tots no tenim secretàries. (Resposta el·líptica)
FERRAN TORRENT, Penja els guants, Butxana. Ed. Quaderns Crema.

2
Localitzeu les anàfores que hi ha en el text següent.
L’ama del forn dels Capons era una dona jove, bellíssima, amb un cos superb i un sentit
innat de l’elegància en actituds i moviments sempre dins de la més perfecta naturalitat. I
una cara de cel (d’un cel més acostat al de l’Alcorà, és clar, que al dels Sants Pares): els ulls,
blaus, però foscos; el cabell, també fosc i abundós sense ser negre; el front potser massa
menut; el nasset un poc incorrecte de dibuix, però ple de gràcia; la boca, gran i molsuda.
Hem dit “una cara de cel”, però no se sabria dir on –¿a la boca, als ulls, al moviment de les
celles o a l’arrufament dels llavis?– hi havia com uns dimoniets invisibles que posaven una
pols de pebre al conjunt d’aquell àngel tan de la terra. I animant aquella cara, gens d’està-
tua, una vibració d’alegria, un borboll de rialles...
Abans hem negat que tingués res de majestuosa; ara, matisant-ho més, hem de reconèixer
que hi havia en Emília una certa majestat, però d’incògnit: i no de reina, ans més aviat de
filla de rei. Potser, més exactament, de filla bastarda. Era com podria ser la filla inconeguda
d’algun rei de conte fantàstic que, lluny de la seua terra, hagués de viure fent de fornera
del forn dels Capons.
Emília posseïa l’instint del negoci. Tenia sols un germà, prou anys major que ella, Tonico,
home que també portava el negoci en la sang. Els pares havien mort quan ella era xi-

J.M. 193
 queta. Primer, el pare, un homenot fort i massís com una carrasca, aterrat, com l’arbre
gegant pel llamp, per un atac renal després d’una gran remullada a les muntanyes. To-
nico, jovenet encara, es veié fet, vulgues que no, l’amo del forn. I el va saber portar avant
i fins millorar-lo i ampliar la clientela, afegint a la fleca una secció de bollets, panous pe-
tits i coquetes de sagí.
M ARTÍ D O M Í N G U E Z B A R B E R À , Els horts. Edicions Bromera.

3
Localitzeu les catàfores que hi ha en el text següent.
E n el metro, Elionor va ser sacsejada i pitjada de mil maneres, de tal mode que, fins que
va veure la llum i sentí la fresca de l’aire del carrer sobre els seus cabells, no pot dir-se que
ella es consideràs estàlvia de la doble amenaça que era per al seu alé la fatiga exterior i l’al-
tra que tenien els seus nervis, totes les seues reserves íntimes a la vora mateixa de la ren-
dició. Però el carrer la confortava. Ja ho crec que sí. L’aire fi de la ciutat en primavera es
colava pel seu cap, entremig dels cabells que alçava anunciant-se, i la suau frescor li arri-
bava ben endins, on ella duia una diminuta reproducció de la seua petita Lluïseta i dels
seus altres dos fills, fixa, inalterable, com una fotografia en grup encastada dins el seu ne-
guit... I en això estava el perill. Perquè, ¿com conciliar la seua recent, meravellosa aventura
de dona emancipada amb la triple punyida que eren en la seua sang els tres infants, que
estarien al bo i millor allà, al pis, tancadets, trists i sense que ningú no els atengués? El bi-
beró de la nena, l’escola dels altres i la seua inapetència, eren tot problemes que ella co-
neixia millor que ningú, problemes seus. Quant a Joan...

M A R I A B E N E Y T O , La dona forta. Institució Alfons el Magnànim.

4
Localitzeu els díctics que hi ha en el text següent.
M ICHAEL : Has de tornar. Comprén-ho. Tu saps que estic boig per tu.
M ARA : Deixa’m!
M ICHAEL : No. No puc. És precís que em comprengues. Jo no sabria viure sense tu.
M ARA : (Evitant l’abraçada que ell busca) No!
M ICHAEL : Tornarem a començar. Serà distint.
M ARA : Està-te quiet.
M ICHAEL : No vull. (Abraçant-la) Tu ets meua!
M ARA : (Cridant) Lester! Lester!
M ICHAEL : Calla! No crides a ningú.
M ARA : Aparta’t! Deixa’m! Lester!
M ICHAEL : (Tapant-li la boca) Calla!
(L ESTER , que venia per la dreta, en oir els crits de Mara, abandona els rems que portava i es
precipita dins de casa. Ràpidament agafa a M ICHAEL i el tira a un costat. Mara cau extenuada
en una cadira junt a la taula on es recolza.)

194
J.M.
 5
M ARA : Gràcies!
M ICHAEL : Qui ets tu? Què vols? Tu no tens res a veure en açò. L ESTER :
Aquesta és ma casa. Sóc jo qui t’ha de preguntar què fas ací.
M ICHAEL : Aquesta dona...
L ESTER : Ha entrat per aqueixa porta demanant ajut i jo li l’he donat. I a qui jo done ma casa,
done també la meua protecció. La tindrà mentre estiga ací per voluntat seua.
L ES T ER : Jo no sé dels altres ralls que els de la meua pesca. No se t’oblide. I escolta-ho bé,
amic: ella podrà estar ací el temps que vulga. I ningú no podrà forçar-la, mentre estiga en
ma casa, a fer res. És lliure i ella és la que ha de decidir les seues coses. És aqueixa lliber-
tat seua la que jo he de defensar. Tin-ho present. (A M ARA ) Jo no sé qui ets, ni quines rela-
cions pugues tenir amb aquest home. Anit necessitaves ajut i te’l doní, com li l’hauria donat
a qualsevol que arribàs a aqueixa porta i com tornaria a donar-te’l a tu, de nou, mil vega-
des que arribasses. No sé qui ets ni si estàs en perill. Però si vols quedar-te, res no t’ha de
passar mentre estigues en ma casa. Pots triar. Tu ets lliure.
M ARA : Gràcies, Lester! Gràcies! Fugint d’aquest home he arribat ací i no vull tornar amb
ell. No vull veure’l més. Ell, volia, però, forçar-me a que tornàs.
L ES T ER : No tens per què plorar. (A M ICHAEL ). Crec que ho has entés perfectament, amic.
Serà millor que te’n vages.
FRANCESC DE P. B U R G U E R A , L’home de l’aigua. Ed. Bromera.

5 Escriviu un article per a una revista en què exposeu i argumenteu la vostra opinió sobre un dels
dos temes següents (mínim 300 paraules):
a) La investigació espacial, a més de les pretensions científiques, no és una lluita pel poder i pel control del
cosmos?
b) Alguns multimilionaris s’han inscrit com a excursionistes aeroespacials perquè, a més dels privilegis de-
rivats de la seua condició econòmica, volen experimentar les sensacions pròpies de l’astronàutica. Però,
en un futur, les excursions espacials poden arribar a ser populars?

6
Dictat.
No hi havia, òbviament, cap Boris a la llista. Adriana l’havia llegida un centenar de vega-
des, amb la creença que alguna cosa li faria reconéixer el nom de son pare. Quan aquest
sistema tan esotèric es va mostrar ineficaç, va decidir actuar metòdicament. Potser li duria
setmanes, però calia que contactara amb cadascuna d’aquelles persones i que comprovara
si alguna havia tingut relació amb sa mare.
Jordi s’havia mostrat disposat a ajudar-la, però ella havia refusat l’oferta. Sentia que Jordi
estava cada vegada més per ella i això la posava desficiosa. L’últim que li convenia, en
aquells moments, era iniciar una relació. Jordi no li desagradava, era un xic lleial, sincer i
ben plantat. La feia sentir-se bé quan estaven junts. De moment, això era tot el que ne-
cessitava. No volia embolicar-se més. (133 paraules)
J O S E P M. M O R R E R E S , El laberint d’Adriana. Tabarca Llibres.

J.M. 195
 estructures lingüístiques
lèxic i semàntica

La sinonímia
La sinonímia és la relació semàntica de semblança de significats entre mots, expressions i oracions que anome-
nem sinònims. En general, dos paraules són sinònimes quan tenen forma diferent i significat idèntic. Dit d’una
altra manera: dos paraules sinònimes ho són si es poden intercanviar entre si. Així, les paraules gasolina i ben-
zina o pernil i cuixot, són paraules sinònimes. Ara bé, rarament dos paraules són permutables en tots els con-
textos. De fet, és difícil trobar paraules amb el mateix significat tenint en compte totes les accepcions i contextos
en què poden aparéixer.
A vegades, la sinonímia només es presenta en un sol sentit, per exemple, entre antic i vell (així, tot el que és antic
és vell, però no tot el que és vell és antic). Aleshores parlem de sinònims parcials o de mots que compartixen part
d’un mateix camp semàntic. Tenim sinònims parcials en omplir/farcir, rama/branca, cristall/vidre. Però cal anar amb
compte amb paraules semblants que no són sinònimes, com ara dragó (rèptil petit) i drac (ésser mitològic).
Llavors parlem de falsos sinònims o ‘falsos amics’ que, a vegades, ho són entre diferents llengües, com ara:

RESSEMBLANÇA
LLENGUA PARAULA SIGNIFICAT SIGNIFICAT
EN VALENCIÀ

francés voler ‘volar’ voler ‘desitjar’

castellà cama ‘lloc per a dormir’ cama ‘extremitat inferior’

italià così ‘així’ cosí ‘fill d’un oncle o d’una tia’

anglés actual ‘real, efectiu’ actual ‘que existix en el moment present’

Sovint, per influència d’altres llengües, s’utilitzen com a sinònimes paraules o expressions que no ho són. Així, el
verb recolzar significa ‘descansar sobre un suport’: Com que estava cansat va recolzar sobre la barana. L’es- cala
recolza sobre la paret. Esta teoria recolza sobre anàlisis exhaustives, però recolzar no és equivalent a ‘donar
suport o ajudar’. Per exemple, no s’ha de dir *La directora no recolza les propostes del claustre, sinó La direc-
tora no dóna suport a les propostes del claustre o La directora no secunda les propostes del claustre. Cal anar
amb compte amb esta classe d’errades.

Els geosinònims
Un geosinònim (o sinònim geogràfic) és un mot que s’usa en un lloc o regió determinats amb un significat igual
que un altre que s’utilitza en un altre lloc geogràfic on es parla el mateix idioma; per exemple: sortir i eixir, falç i
corbella, blat i forment. La pervivència dels geosinònims està assegurada pel fet que l’ús es troba distribuït re-
gionalment (per exemple, allà on esdiu blat, en general, no esdiu forment).
Però cal advertir que l’ús d’un sinònim regional no està limitat per fronteres administratives o autonòmiques, ja
que l’extensió i la vitalitat d’una llengua no té res a veure amb les demarcacions administratives, que són con-
vencionals. Així, trobem la paraula xiquet que és comuna als parlars valencians, però també ho és al català oc-
cidental i, fins i tot, apareix en català oriental (els ‘xiquets’ de Valls, l’Alt Camp). També, els mots tomata i tomaca
són típics dels parlars valencians, però tomata reapareix a Girona. Cosa semblant passa amb poal, considerat mot
valencià en contraposició a galleda, utilitzat en la major part dels parlars catalans; però, curiosament, a la Costa
Brava, els mariners diuen poal i no galleda. Així mateix, es diu fem en valencià i escombraries o brossa a Cata-
lunya, però trobem fems, a les Balears i brossa a l’Alcoià. De manera semblant, a València es diu rentar la roba

196
J.M.
 5
i, a Teulada (la Marina), esbandir la roba, expressió que s’utilitza a Barcelona. És evident que convé familiaritzar-
seamb les paraules que s’utilitzen en zones diferents de l’habitual, reconeguda com a pròpia.
En molts casos el sinònim regional es pot deduir fàcilment perquè hi ha una semblança amb la forma que ens és
més familiar (tomaca, tomata, tomàquet, tomàtec, tomàtiga). En els casos en què això no és possible (lletuga,
encisam o enciam; rabosa, guineu o guilla; gerd o móra roja; brull, brossat o mató; fem, brossa o escombraries;
got, vas o tassó; llard, sagí o saïm; parotet o espiadimonis; xiquet, nen, nin o al·lot; mirall o espill), cal consul- tar
un diccionari de la llengua o un diccionari de sinònims. Així, són equivalents les parelles següents (la primera
forma sol ser la més usada en valencià, encara que no sempre1):

agarrar agafar gamberro brètol

agarrat, tacany avar, gasiu granera escombra
agranar escombrar honrar honorar
arrel raïl iaio avi
arribar aplegar inflar unflar
bambolla bombolla, butllofa inquilí llogater
barrejar mesclar juí judici
blat forment l’endemà el sendemà
burro ruc llanda llauna
calfar escalfar madeixa troca
carranc cranc marcir mustiar
cartó cartró mentres mentre
catxerulo, catxirulo milotxa mitat meitat
coa cua murta murtra
colp cop naturalesa natura
conquerir conquistar noces bodes
convidar invitar paréixer semblar
defendre defensar pescateria peixateria
desenrotllar desplegar, desenvolupar pica pila, safareig
eixir sortir plata argent
encisam, lletuga enciam polp pop
engronsar, engrunsar-se gronxar-se prunyó penelló
ensenyança ensenyament redó rodó
entregar lliurar renyó ronyó
escaló, graó esglaó revés inrevés
escama escata romer romaní
espenta empenta rosella ababol
espill mirall rovellar se oxidar-se
espuma escuma servici servei
esvarar relliscar soca soc
fadrí solter soterrar enterrar
faena feina tardar trigar
falaguera falguera timó frígola, farigola
fanguer fangar tocar trucar
fardatxo llangardaix trufa tòfona
fatxada, frontera façana unflar inflar
firmar signar vacacions vacances
forquilla forqueta variu variça
fraula maduixa, fraga venenós verinós
fumeral, xumenera xemeneia, ximenera viudo, viuda vidu, vídua

1 Per exemple,la parella carranc i cranc es distribuïx per la geografia valenciana; carranc per a la zona central i cranc al nord i les comar-
ques meridionals i, també, en altres parlars.

J.M. 197
 L’antonímia
L’antonímia és un recurs del llenguatge amb el qual podem establir una relació d’oposició entre el significat de
dos paraules de manera que l’una tinga un significat contrari a l’altra. Estes paraules són anomenades antòni-
mes (o contràries). Endestaquem els casos següents:
– Antònims graduals: són aquells entre els que es pot establir una gradació, com ara gran-menut o bo-roí. En-
cara que gran i menut són contraris, entre els dos alguna cosa pot trobar-se en un terme mitjà, com ara entre
bo i roí pot ser regular.
– Antònims complementaris: entre els quals no és possible establir cap gradació (viu-mort, sa-malalt, casat-sol-
ter). O s’és viu o s’és mort, per exemple.
– Antònims recíprocs: l’existència d’un dels dos termes implica, forçosament, la de l’altre: pare-fill, comprar-
vendre, pagar-cobrar. Sialgú éspare, algú ha de ser fill. Sialgú compra, algúven.
En alguns casos concrets una mateixa paraula conté dos significats antonímics: per exemple, el verb llogar, que
significa tant ‘donar a lloguer’ (La caseta no la vendrem, la llogarem), com ‘prendre a lloguer’ (He llogat una ca-
seta a la platja).
Si observem els exemples següents ens adonarem dels diversos contraris que pot tindre l’adjectiu fresc segons el
context:
aigua fresca aigua natural
vestit fresc vestit calent
peix fresc peix passat, pudent
herba fresca herba seca
pastes fresques pastes estantisses
fruita fresca fruita marcida
cutis fresc cutis envellit
Una altra manera de crear antònims és mitjançant prefixos: a-, in- (-im, ir-, il-), des-, anti-: (moral, amoral; se-
xuat, asexuat; apetent, inapetent; legal, il·legal;mòbil, immòbil; culte, inculte; útil, inútil; fer, desfer).

La hiponímia
La hiponímia és la relació d’implicació en què un terme genèric (hiperònim) n’inclou d’altres més específics (hi-
pònims). Per exemple, margarida és hipònim de flor, igual que rosella. Entre els termes que compartixen un ma-
teix hiperònim –com en el cas de margarida i rosella– hi ha una relació de cohiponímia.
HIPERÒNIMS HIPÒNIMS

beguda aigua, vi, cervesa, gasosa, xampany

dia dilluns, dimecres, divendres, dissabte
flor margarida, rosella, clavell, orquídia
moble llit, cadira, butaca, taula, calaixera

Quan redactem un escrit convé utilitzar hiperònims per a evitar la repetició de paraules ja utilitzades anterior-
ment, com esfa en l’exemple següent (automòbil, descapotable):
De sobte, un descapotable roig va parar enfront del banc. De l’automòbil van eixir dos individus en-
caputxats, mentrestant, un altre esperava en el vehicle.

Els doblets lingüístics

Els doblets lingüístics són parelles de paraules que tenen significats diferents, però que se solen confondre ge-
neralment perquè tenen una forma similar (o també per influència d’altres llengües). Per exemple, són diferents
en significació els mots abonament (pagament) i adob (acció d’adobar), tots dos traduïbles per ‘abono’ en cas-
tellà. A continuació hi ha una llista dels més comuns:

198
J.M.
 5
PARAULA SIGNIFICAT EXEMPLES

abona Pagar, satisfer una quantitat. Ja t’han fet l’abonament de l’edició del llibre?
r Fertilitzar. Han adobat els camps amb fem.
adoba
r
abaixar Rebaixar, minvar, fer descendir de nivell o inten- Per favor, abaixeu la veu.
sitat.
baixar Traslladar o portar alguna cosa (o a u mateix) de Baixa la roba del terrat.
dalt a baix
dormir Restar en descans amb pèrdua de la consciència. El xic dorm nou hores diàries.
adormir, adormir-se Començar a dormir. Perdre la sensibilitat d’una No em puc adormir a les nits. Se m’ha adormit
part del cos. la cama.
allibera Fer que algú esdevinga lliure. La policia ha alliberat els ostatges.
r lliurar Posar en mans, en poder d’algú. Ens lliuraran la comanda a domicili.
aparat Grandiositat, ostentació, pompa. Volen celebrar el casament d’una manera ín-
tima, sense aparat.
aparell Instrument, giny, màquina. Hem comprat un nou aparell de televisió.
aparençar Semblar o voler semblar allò que no s’és. Pretén aparençar que està segur d’ell mateix,
però no és així.
aparentar Tindre l’aspecte. Ton pare aparenta més edat de la que té.
apujar Augmentar, incrementar la intensitat. Cal apujar la calefacció. Apugen les temperatu-
res.
pujar Traslladar-se o transportar alguna cosa de baixa Puja la roba al terrat. Ha pujat la maleta dalt de
dalt. l’armari.
assegurança Contracte que garantix algú contra un risc. Cal notificar l’accident a la companyia d’asse-
gurances.
segur Que no està en perill. Els diners estaran segurs a la caixa forta.
assenyalar Mostrar, dir, manifestar. L’assenyalà amb el dit. El baròmetre assenyala
mal oratge.
senyalar Fer un senyal, una marca. De l’accident li han quedat molts senyals a la
cara.
aterra Prendre terra un avió, un helicòpter, etc. L’avió procedent de París acaba d’aterrar.
r Atemorir molt. El terratrèmol va aterrir la població.
aterrir
bodega Lloc tancat dels vaixells destinat al transport de La bodega del vaixell s’ha inundat d’aigua.
la càrrega.
taverna Establiment on venen vi i licor. En aquella taverna encara venen vi a granel.
branc Subdivisió del troncs d’un arbre. L’arbre tenia unes branques molt grosses.
a Branca menuda, branca amb fulles. Un sostre de rama.
rama
cabal Conjunt de béns. Quantitat d’un fluid (aigua, La caixa de cabals. El cabal d’un riu, el cabalsan-
sang, etc.) que passa per un lloc determinat. guini.
cabda Capital, important. El descobriment d’Amèrica fou un fet cabdal.
l Referent a la cua. Aquell peix tenia una aleta caudal molt gran.
cauda
l
cita Acció d’assenyalar dia, hora i lloc per a veure’s i Li he concertat una cita per a dimarts.
parlar dos o més persones.
citació Ordre de compareixença. Ha rebut una citació del jutjat.
compondre Fer una poesia, una obra musical. Arranjar(algú) Un equip de futbol es compon d’onze jugadors.
el seu aspecte físic amb artifici. No et compongues tant, que no anem a un
sopar de gala.
composar Imposar un càstig, una multa, arbitràriament. Lapolicia l’ha composat per excés de velocitat.
confós Participi del verb confondre. No ha vingut a l’examen perquè s’ha confós de
dia.
confús Adjectiu que fa referència a una cosa poc clara. L’explicació que m’ha donat m’ha paregut molt
J.M. confusa. 199
 PARAULA SIGNIFICAT EXEMPLES

consegüen Que seguix com a resultat. Els efectes consegüents a la guerra.

t Que té conseqüència. Una conducta conseqüent.
conseqüen
t
corba Línia que no és recta ni fa angles. Femella del corb. El projectil ha traçat una corba abans d’arribar a
l’objectiu.
revolt/a Canvi o gir en la direcció d’una carretera, d’unriu. El riu fa una gran revolta.
corrent Gerundi del verb córrer. Corrent així com corres no faràs bé la faena!
corrent Adverbi. Este xiquet sempre va corrents.
s
creuar Passar, travessar (un carrer, un riu, etc.). Cal creuar el carrer amb molt de compte.
encreua Disposar dos coses formant una creu. Els camins s’encreuen a dos quilòmetres del poble.
r
dad Informació. Passeu eixes dades a l’ordinador.
a Indicació del temps en què es realitza un fet. Quina data té la carta?
data
delict Crim. L’acusen d’haver comés un delicte.
e Gaudi, plaer. Trobar delit en el treball.
delit
dependent Que depén. Persona que treballa en una botiga, Això és dependent de moltes causes. Eldependent
etc., atenent el públic. d’aquella botiga és molt simpàtic.
depenent Gerundi de dependre (cast. ‘dependiendo’). Depenent del temps que faça hi anirem o no.
deport Recreació, plaer, distracció. Llegia les revistes per deport.
esport Activitat física. Gimnàstica, futbol, etc. Aquell atleta fa molt d’esport.
desvelar Descobrir allò que es troba amagat. Han desvelat el misteri.
desvetla Llevar o perdre la son. El café que em vaig prendre anit em va desvetlar.
r
doblar Fer doble. Han doblat les apostes.
doblega Plegar (una roba, un paper, etc.). Sotmetre. Ajuda’m a doblegar els llençols.
r
esborrado Que esborra (p. ex.: un drap per a la pissarra). L’esborrador està brut de guix.
r Document no definitiu. Han redactat l’esborrany d’un nou estatut.
esborrany
escoltar Posar atenció especial en allò que se sent. Escolta’m quan parle. M’agrada escolar les notícies.
sentir, oir Percebre per mitjà dels sentits i, especialment, de Anit se sentia ploure. No sent bé de l’orella es-
l’orella. querra. Els diumenges oïa missa.
fàstic Repugnància. Les anguiles li fan fàstic i per això no vol menjar-ne.
fastig Cansament, avorriment. Esta novel·la és un fastig, no la puc acabar.
fondo Profund. El pou és molt fondo. Què vols un plat pla o un plat
fondo?
fons Part inferior d’un recipient, d’una cavitat, etc. El fons d’una banyera.
Recursos econòmics. L’empresa s’ha quedat sense fons.
full Tros de paper per a escriure. Escriu això en un full en blanc.
fulla Part d’una planta. Les fulles de l’arbre cauen per la tardor.
geló Que sent gelosia. Està gelós del premi que m’han atorgat.
s Curós. Eduard és molt zelós del seu treball.
zelós
legat Representant d’una autoritat. Ha arribat el legat pontifici.
llegat Allò que es deixa en testament. El llegat del difunt li ha solucionat la vida.
llista Full on hi ha escrita una sèrie de noms. No estic en la llista d’admesos.
relaci Lligam, referència, connexió. No veig cap relació entres els dos fets.
ó
manxa Fer anar la manxa (cast. ‘dar al fuelle’). Cal manxar per tal d’avivar el foc.
r tacar Embrutar. T’has tacat la camisa nova!
mèdic Referent o relatiu a la medicina o als metges. El consultori mèdic estarà obert per a les urgències.
metge Persona que practica la medicina. El metge m’ha dit que faça exercici.
200
medicina Ciència mèdica. Medicament. J.M. Cada vegada hi ha més dones que estudien medi-
cina. Pren-te la medicina (o medecina).
medecina Una medecina només és un medicament. M’han receptat tres medicaments, medecines,me-
 5
PARAULA SIGNIFICAT EXEMPLES

nombre Quantitat. Matemàtiques. Quin nombre d’alumnes tens? El nombre enter.

número Xifra. Part d’un espectacle. Edició d’una publica- Quin número ha eixit premiat en la loteria? Un nú-
ció, càlculs, etc. mero de circ. El número 5 de la revista Dossiers.
Hem de fer números.
mesa Conjunt de persones que presidixen una assem- La mesa electoral es constituirà a les huit del matí.
blea, reunió. Els veïns s’han comprat una taula nova per al men-
taula Moble. jador.
ona Moviment de les aigües. Propagació d’un movi- Una ona enorme tombà l’embarcació. La ràdio es
ment vibratori. Ones de la ràdio, ones electro- propaga mitjançant ones.
magnètiques, etc.
onad Successió d’onades. Que es mou a envestides. Una onada de fred, de calor.
a D’un vestit, d’una figura, del cabell. Els cabells li feien ondes.
onda
oïda Oïda (el sentit). El sentit de l’oïda ens permet sentir els sons.
orell Òrgan de l’oïda. Van Gogh no es va tallar l’orella, li la tallà Gaughin.
a
òrgan Organisme. L’òrgan de l’oïda. Un diari òrgan del partit.
orgue Instrument musical. Bach tocava l’orgue.
pas Moviment que es fa amb les cames per avançar. Caminava a pas lleuger.
pass Distància, especialment quan en comptem elnom- Va fer tres passes i va caure. D’ací a la paret hi ha
a bre en una marxa. sis passes. Anar a passes comptades.
penja D’una corda, d’un fil. Van penjar la làmpada del sostre.
r Enterrar, soterrar. Hi havia brases enceses colgades sota la cendra.
colgar
pertinença Que pertany. L’han detingut per pertinença a banda armada.
pertinènci Qualitat de pertinent. Li he fet veure la poca pertinència de les seues pa-
a raules.
planar Volar, sostindre’s enlaire. La gavina planava sobre les aigües. Una sospita
plana sobre el cas.
planejar Fer plans, planificar. On planegeu fer les vacances?
pondre Fer els ous un animal ovípar. Un astre, passar a La gallina ha post un ou. Hui el sol s’ha post a les
sota l’horitzó. 19.45.
posar Deixar una cosa en una posició. Posa el plat damunt la taula.
portantveus Antigament, representant del governador general El portantveus arribà a palau per parlar amb el rei.
de la Corona. Va intervindre el portaveu del grup parlamentari de
portaveu Representant d’un grup, d’un partit, etc. l’oposició.
real Que té existència en la realitat. La calma era més aparent que real.
reia Relatiu a la reialesa. La família reial.
l
rendible Que té rendibilitat. El negoci era molt rendible.
rentabl Que es pot rentar o llavar. Este paper de la paret és rentable.
e
renya Amonestar, reprendre. Ella sempre renya els fills quan no fan el que toca.
r Acabar l’amistat. Pep i Maria han renyit i ja no es casen.
renyir
remugant Mamífer que remuga. La vaca és un mamíferremugant.
rumiar Fa referència a l’acció de pensar una qüestió de- He estat rumiant tota la nit la manera de resoldre
tingudament. el problema.
rosegar Raure, mastegar. El ratolí rosegava el tros de pa.
rossegar, arros- Estirar, remolcar. Arrossegaren el sac per terra.
segar
assemblar- Tindre semblança. Paréixer-se. Els dos germans s’assemblen molt.
se semblar Ser en aparença. Paréixer. Sembla un bon home. Em sembla impossible!
soterrani Nom. Habitació, espai, recinte, situat perdavall de Al soterrani d’aquell edifici amagaven la bomba.
la rasant del carrer.
subterrani Adjectiu. Sota terra. Un passadís subterrani.
J.M. 201
 PARAULA SIGNIFICAT EXEMPLES

tinença Acció de tindre o posseir. El baró va heretar la tinença.

tinènci Càrrec o ofici de tinent, oficina en què és exercit El regidor que ocupava la tinència d’alcaldia ha di-
a este càrrec. mitit.

tràfec Acció de trafegar (cast. ‘trasiego’, ‘trajín’). Este home és un tràfec, ni reposa ni deixa reposar.
tràfic Comerç, intercanvi. El van acusar de tràfic d’influències.
trànsit Circulació de vehicles. Els divendres hi ha un augment de trànsit rodat.
trametre Enviar. Li trameteren un paquet amb un missatger.
transmetr Fer una transmissió. El costum es transmet de generació en generació.
e
vestido Lloc per a vestir-se. Els jugadors entraren suats al vestidor.
r Conjunt de vestits. L’actriu tenia un vestuari impressionant.
vestuari
vial Camí ample. Este vial conduïx al poble. Passejàvem pel vial.
viar Relatiu a les vies urbanes o interurbanes. L’educació viària s’ha d’introduir a les escoles.
i
La propietat i la precisió lèxica
Generalment, les paraules i les expressions han d’usar-se amb la major propietat i precisió possible; és a dir, amb
el seu significat o sentit peculiar, de manera que hi haja una correspondència biunívoca entre el significat i el
concepte que s’hi vol expressar (propietat lèxica); i, així mateix, amb concisió i exactitud, és a dir, expressant els
conceptes que signifiquen amb brevetat i economia de mitjans.
Així, per exemple, les paraules agafar, atrapar, sostindre, subjectar i enxampar inclouen totes la idea d’agafar;
però cada una d’elles oferix matisos clarament diferenciats, la qual cosa fa que no sempre siguen intercanvia-
bles les unes per les altres; així, s’haurà de dir ‘sostindre una safata’, si el que amb sostindre es vol expressar és
‘tindre agafada una cosa evitant que caiga”; i, en este context, resultaria inadequat l’ús d’alguns dels altres
vocables sinònims abans ressenyats (atrapar, subjectar, enxampar). En canvi, enxampar pot reemplaçar-se per
agarrar, amb el sentit de ‘contraure certes malalties o començar a patir certs estats’ (He enxampat un consti-
pat de por o Va enxampar una rabieta); i, igualment, amb el significat de ‘sobrevindre a algú alguna cosa, aga-
far-lo desprevingut, sorprendre’l’ (La malaltia em va enxampar sense diners. La nit ens va enxampar enmig del
bosc). També, en altres situacions podríem dir La policia va enxampar el lladre, on enxampar és intercanviable
per atrapar.

Les paraules tabú, els eufemismes i els disfemismes

Les paraules tabú són mots que la norma educativa o social considera de mal gust perquè fan al·lusió a fets o
conceptes que s’intenten evitar. Per exemple, aquelles que fan referència a temes de sexe, religió, política, ne-
cessitats quotidianes com ara morir, defecar, orinar, etc., i el vocabulari associat. A voltes, uns vocables són
tabú per a uns, però no per a altres. Així, per a persones de certes religions parlar de la sang humana o de la carn
de porc pot ser considerat impur. La substitució d’un terme tabú per un altre que no siga malsonant o cru es
denomina eufemisme. Els eufemismes (del grec euphemismós, ‘el qui parla bé’), substituïxen altres mots no
acceptats socialment i, així, intenten camuflar una realitat que s’evita mencionar.
Sovint, amb el transcurs del temps, un eufemisme passa a ser considerat vulgar i ha de ser substituït novament
(així ha ocorregut amb lloc excusat o excusat, comú, comuna, privada, secreta, etc., que s’han canviat per vàter,
lavabo, bany o servici).
En l’anomenat llenguatge ‘políticament correcte’ hi ha profusió d’eufemismes. Este llenguatge prolifera en la po-
lítica i en els mitjans de comunicació a fi de camuflar o fer que sonen més naturals polítiques impopulars, una
crisi econòmica, etc.

202
J.M.
 5
Eufemismes usuals

REFERITS A EUFEMISME PARAULA EVITADA

invident cec
malalt terminal moribund
minusvàlid paralític
defectes físics, edat, raça tercera edat vellesa
persona de color negre
passar a millor vida morir
persona poc agraciada lleig, lletja
donar a llum parir, infantar
fer l’amor copular, fer-ho
funcions biològiques
anar de cos, fer de ventre, anar al vàter cagar, defecar
tindre la regla, el mes menstruar
professor mestre, músic
oficis poc valorats
empleada domèstica criada
desocupació atur
dret a decidir autodeterminació
extorsió violència
intel·ligència (o servici d’intel·ligència) espionatge
lluita armada terrorisme
centre penitenciari presó, càrcer
excedents laborals desocupats, aturats
neteja ètnica genocidi
camps de concentració camps d’extermini
document classificat document secret
danys col·laterals víctimes civils
conflicte bèl·lic guerra
política, economia, societat
creixement negatiu crisi, pèrdues econòmiques
intern pres
foc amic projectils del bàndol propi
neutralitzar l’enemic matar l’enemic
violència de gènere violència contra les dones
reajustament de preus augment de preus
realitat nacional nació
reducció de plantilles acomiadaments
residus urbans fem, brossa, porqueria
tràfic d’influències suborn, corrupció
transferència d’aigua transvasament

El disfemisme, al contrari, consistix a utilitzar expressions negatives o despectives per a descriure persones, coses,
fets, etc. Se substituïxen així paraules o expressions normals o corrents per altres de més vulgars amb les quals es
tracta de posar en ridícul allò que s’anomena, per exemple: poetastre, per a referir-se a un mal poeta; trasto, per
a referir-se a un cotxe de luxe, etc.

J.M. 203
 7
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) Has este vi? Està boníssim! 2) S’ha canviat de domicili i ara viu .
a) provat a) pel barri antic
b) emprovat b) pel casc antic
c) tastat c) pel casc vell

3) Els vots dels diputats del partit van 4) Quin és el sinònim de la paraulaespalmador?
la proposta del president. a) raspall
a) suportar b) fregall
b) recolzar c) palmatòria
c) secundar

5) Quin és el sinònim de la paraula llépol? 6) L’expressió Pere és un xafarder, equival a...

a) golafre a) Pere és un tafaner
b) llaminer b) Pere és un faceciós
c) fartó c) Pere és un mentider

7) Vicent, quin desastre d’habitació, està feta 8) Un geosinònim de gat és .

un . a) emèu
a) xip-xap b) ca
b) poti-poti c) moix
c) aldarull

9) El sinònim de tou és . 10) Han remodelat els _________ del gimnàs

a) moll municipal.
b) sucós a) vestuaris
c) dur b) vestidors
c) robers

11) El negoci més és invertir en ener- 12) Del vent s’han trencat els de
gies alternatives. l’ .
a) rentable a) vidres, hivernader
b) rendable b) cristalls, hivernacle
c) rendible c) vidres, hivernacle

13) Va fer-se la ferida per un metge. 14) Obsequiaren els dos alumnes amb
a) veure llibres.
b) mirar a) tots dos
c) clissar b) ambdós
c) sengles

204
J.M.
 5
15) germans van rebre premis. 16) Experimenta un gran per la mú-
a) Amb dos sica.
b) Ambdós a) delicte
c) Sengles b) delict
c) delit

8
Reescriviu el text següent i substituïu les paraules i expressions en negreta per altres de sinònimes.
La llum de tarda baixa ràpidament. El sòl i les parets s’omplin d’ombres llargues i dis-
torsionades. Els carrers es van enfosquint i les teulades i els terrats encara poden esgar-
rapar els últims rajos de sol. La foscor de les ombres ho va envaint tot. Més enllà de la
tenebrositat els colors es tenyeixen d’un ocre suau. Tot sota un cel blau i obert on buscar
la llum fins al final. Al final de l’any, és com si els dies es feren més petits.

9
Reescriviu les frases tot substituint el mot destacat per un sinònim dels següents.
aigüera, pitxer, safareig, mesclar, cambra, fesols, meló d’aigua, palometa

a) Antigament les dones anaven rentar la roba al llavador.

b) Al jardí hi havia papallones d’uns colors molt bonics.
c) Després de la paella hem menjat un meló d’Alger.
d) Hem de barrejar el blau i el groc per a traure el color verd.
e) Ma mare ha comprat uns mobles nous per a la meua habitació.
f) La pica estava plena de plats, tasses i gots per escurar.
g) Mira què ha passat: el gerro nou ha caigut i s’ha trencat!
h) Li agraden molt les mongetes amb botifarra.

10
Emparelleu els geosinònims següents.

bresquilla a 1 badall tomata f 1 graó

pagès b 2 fardatxo brull g 2 tomàtiga
llangardaix c 3 melic endavant h 3 afonar
escletxa d 4 préssec enfonsar i 4 avant
llombrígol e 5 llaurador escaló j 5 brossat

11
Substituïu les paraules destacades de les frases següents per un sinònim absolut.

a) Començà una tempesta molt forta i va caure una calamarsada de por.

b) El vedell buscava desesperadament la seua mare.
c) Ha caigut un barandat a l’escola i ha ferit tres nens.
d) En aquell indret es va afonar una nau del segle XVII que portava un carregament de plata.
e) He comprat de la botiga d’apotecari un paquet de cotó fluix.

J.M. 205
 f) L’accident va tindre lloc en un revolt de la carretera.
g) Espreparà una amanida amb enciam i tomata.
h) Les infusions de camamilla són bones per a moltes afeccions.
i) L’escorpí té un fibló verinós.
j) A Mallorca al gos li diuen ca i al gat l’anomenen moix.

12
Emparelleu les paraules de les dos columnes que tinguen un significat semblant.

tothom a 1 prompte envers g 1 matí

aviat b 2 tots dos feixugament h 2 pesadament
gairebé c 3 acord eines i 3 esclau
ambdós d 4 animalada enjorn j 4 forment
entesa e 5 quasi blat k 5 ferramentes
bestiesa f 6 tot el món serf l 6 cap a

13
Substituïu les paraules destacades de les frases següents per un sinònim o expressió sinònima.

a) Xavier adesiara ve a casa per jugar a escacs.

b) Fou un gran home de lletres.
c) Esta xicota hui no vindrà.
d) Va arribar el tren i tantost es van obrir lesportes.
e) Els dos homes de teatre vinguerenensems.
f ) A l’endemà ens llevàrem enjorn i pujàrem a la muntanya .
g) Hom diu que demà farà mal temps.
h) Demà-passat vindran els meus germans i llurs fills.
i) Hi anaren tots, àdhuc el president de l’associació.
j) Van dir-li quelcom que no li va agradar gens.

14
Completeu les frases següents amb la paraula que corresponga de cada parella.

a) Clàudia s’arreglà una mica les (ondes/ones) que li feien els cabells.
b) Tinc un (abonament/adob) anual per al Palau de la Música.
c) La tempesta va anar acompanyada d’un gran (aparat/aparell) elèctric.
d) Caldrà (creuar/encreuar) el riu pel gual.
e) No podia arribar a veure el _____________ (fondo/fons) del pou perquè era molt _____________
(fondo/fons).

f) És un institut (dependent/depenent) de la Diputació d’Alacant.

206
J.M.
 5
g) Abans era un ballarí molt (afamat/famós), però ara és un home (afa-
mat/famós).

h) Unes (onades/ondes) molt fortes trencaven contra l’escullera.

15
Completeu les frases següents amb la paraula que corresponga de cada parella.

a) Va fer volar (una cometa/un catxerulo) el dia de Pasqua.

b) Tothom espera que les autoritats monetàries (abaixen/baixen) els tipus d’interés.
c) Heu de revisar l’ (esborrador/esborrany) del text abans de publicar-lo.
d) La carretera feia una (corba/revolta) molt llarga.
e) A Lisboa vam fer (estada/estança) en un hotel molt bo.
f) Tenia una (addició/addicció) molt forta al tabac.
g) Aquell descobriment fou un fet (cabal/cabdal).
h) Com que t’has esgarrat els pantalons, t’hi posarem un (parxe/pedaç).

16
Substituïu la paraula destacada de les frases següents per un sinònim.

a) L’ambient de la festa era massa bulliciós.

b) Volien desacreditar la professora.
c) Andreu ha resultat ser un esportista magnífic.
d) Menja i beu a l’excés.
e) El capteniment d’aquella persona era mereixedora de premi.
f) No et refies, sempre que parla és per embolicar.
g) Els quadres que han robat eren falsos.
h) L’aroma del café aplegava fins al replanell del pis.

17 Reescriviu el text següent tot canviant cadascuna de les paraules destacades per unes altres d’an-
tònimes (feu els canvis contextuals que calguen).

De bon començament la conversa era animada i a les cares es remarcava una expressió ale-
gre i feliç, però aviat aquells rajos cruels del sol de juny i la fatiga de la càrrega les féu em-
mudir, dominant un silenci penós en el qual de tant en tant se sentia algun gemec de vidre
o de metall.

18
Escriviu el contrari de les expressions següents.
a) presculpable b) sentència fàcil
c) jutgeneutral d) defensa forta
e) jutjatcruel f) advocat apte
g) veredicte individual h) menjar abundant

J.M. 207
 19 Substituïu la paraula destacada de les frases següents pel contrari més adient que trobareu a
continuació.
curta, negatiu, mal, baix, fals, defectuosa, passada, malalt

a) M’he trobat un bitllet de cinquanta euros bo.

b) L’equip ha aconseguit un resultat bo.

c) El meu amic té la vista bona.

d) Hem comprat un basquet de fruita bona.

e) He venut les taronges a bon preu.

f) Després de dos mesos fent llit, ja està bo.

g) Joan parlà amb nosaltres una bona estona.

h) Sempre ha estat un bon xicot, el teu amic Frederic.

20
Completeu les frases següents amb la paraula que corresponga de cada parella.

a) Els rius de la Mediterrània no solen portar un gran (cabal/cabdal).

b) Passege per (esport/deport), però seria millor que practicara algun (es-
port/deport).

c) Aquell poble no es va deixar (doblegar/doblar) pels invasors.

d) El sergent li digué que no havia d’abandonar el (posat/post).

e) La quantitat que els reclamen és (menyspreable/negligible).

f) El café m’ha (desvetlat/desvelat).

g) El director comercial es perfila com a (delfí/dofí) del president.

h) Els vins es mantenen a una temperatura adequada en (la bodega/el celler).

21
Completeu les frases següents amb la paraula que corresponga de cada parella.

a) El rumor està molt estés en els (mitjans/medis) periodístics.

b) El projecte que han presentant es (composa/compon) de cinc parts.

c) Tots els canvis s’han produït (arran/arrel) del decret de descentralització.

d) L’han (nomenat/anomenat) delegat del servei a Alacant.

e) Ahir et van (nomenar/anomenar) en una conversa.

f) No em podré (deslliurar/lliurar) del neguit fins que no hauré revisat tota la instal·lació.

g) Cal (lliurar/alliberar) els documents este mateix matí.

h) Amb aquells jugadors van (compondre/composar) un bon equip.

208
J.M.
 5
22
Agrupeu les paraules següents tenint en compte el camp semàntic.

cort, forner, compositor, director, corral, concertista, mestre, estanquer, intèrpret, virtuós, pianista, con-
venciment, harmonista, cansalader, verdulaire, cleda, carnisser, pastisser, droguer, convicció, solista, granja,
galliner, estable, trompetista, creença, cafeter, arranjador, pescater

23
Completeu la graella següent tenint en compte la sinonímia i l’antonímia.

SINÒNIM ANTÒNIM

a) esmolat

b) fer cas

c) heterogeni

d) ardu

e) indecent

24
Substituïu les formes del verb fer per una altra paraula més precisa.

a) En aquell restaurant fan un arròs amb llamàntol excel·lent.

b) Els terroristes feren un atemptat que va causar moltes víctimes.
c) Ha fet el que havia promés.
d) Va fer una sol·licitud a l’ajuntament en què demanava més neteja als carrers.
e) Ella mateixa s’ha fet el vestit.
f) Aquella terra fa uns vins extraordinaris.

25
Substituïu els eufemismes de les frases següents per una paraula equivalent.

a) Va ajudar l’invident a passar el carrer.

b) El tribunal de l’ONU l’ha jutjat per neteja ètnica.

c) Acusaren el partit en el poder de limitar el text de l’Estatut.

d) L’acusada va ser agredida sexualment pel seu antic company sentimental.

e) El ximpanzé fugit del zoo no va poder ser controlat per la policia i va ser sacrificat.
f) La dona, en un procés de malaltia terminal, va exigir el dret a una mort digna.

g) El ministre va qualificar la situació de cessament temporal de l’activitat econòmica.

h) Esva autoqualificar com a mileurista i va afegir que, per això, tenia falta de liquiditat.
i) El general ha qualificat les baixes civils de danys col·laterals.

J.M. 209
 26
Substituïu els disfemismes de les frases següents per una paraula equivalent.

a) Sembla que el seu veí ja ha estirat la pota.

b) S’ha comprat un trasto de segona mà que no li durarà ni cent quilòmetres.
c) El seu fill és unsoca.
d) El teu amic Andreu va demostrar l’altre dia que era un cagat.
e) Anit va vindre eixa cosa de la teua germana a sopar.
f) Has vist quina nàpia té la germana d’Alícia?

27 Llegiu el fragment del conte “El vestit nou de l’emperador” en una versió “políticament cor-
recta”. Assenyaleu els eufemismes que hi apareixen i substituïu-los per paraules més habituals.
Comenteu-ho després a classe.

El vestit nou de l’emperador

Temps era temps hi havia un sastre ambulant que un bon dia es va trobar en un país es-
tranger. Actualment, els sastres que van d’un lloc a l’altre normalment no es fan notar gaire
i procuren no ultrapassar els límits de les normes locals de decència. Aquell sastre, però,
era tan sociable com deficient en decòrum, i aviat va ser a la taverna del poble, abusant de
l’alcohol, envaint l’espai personal de les cambreres i explicant històries plenes de prejudi-
cis: sobre recollidors de cartrons, netejaparabrises i altres treballadors i treballadores no
especialitzats.
El company hostaler es va queixar a la policia, que va venir, va agafar el sastre i el va ar-
rossegar davant de l’emperador. Com era de suposar, tota una vida creient en la legitimi-
tat absoluta de la monarquia i en la inherent superioritat de les persones masculines havia
convertit l’emperador en un tirà presumit i amb una evident discapacitat cultural. El sas-
tre va adonar-se d’aquestes característiques i va decidir aprofitar-se’n.
J A M E S F I N N G A R N E R , Contes per a nens i nenes políticament correctes. Quaderns Crema.

210
J.M.
 5
morfologia i sintaxi

Els relatius, interrogatius i exclamatius

Els relatius
Els relatius són pronoms que apareixen en oracions subordinades adjectives o substantives. En les adjectives
establixen una relació entre un element que ha aparegut anteriorment, anomenat antecedent, i el seu pre-
dicat: Tereseta prosseguia, envanida d’aparéixer davant del marit (antecedent), que (relatiu) la tenia per poca
cosa (predicat).

Oracions subordinades substantives

Les oracions subordinades substantives equivalen a un substantiu. En este cas, el pronom relatiu no té un an-
tecedent explícit, sinó que fa referència a un nom de l’oració principal o a una paraula de caràcter més gene- ral,
com ara les persones, la gent, això; per exemple: Els qui arriben tard podran seure ací (els qui arriben tard equival
al substantiu els tardans).
Les formes “article + que” introduïxen les oracions de relatiu substantives. En estes oracions, els relatius prece-
dits de l’article (el que, la que, els que, les que) equivalen a aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que i
a allò que:
Va complir el que havia promés. (el que = allò que)
Heu vist la moto? Quina, la que està aparcada fora? (la que = aquella que)
Lacombinació “preposició + article + que” sols éscorrecta en les oracions de relatiu substantives:
Enric confiava en el que li havia aconsellat Vicent. (en el que = en allò que)
En les oracions de relatiu substantives, el relatiu qui, referit a persona, pot anar precedit de l’article, del demos-
tratiu o del mot tothom, però no és obligatori:
(El) qui no vulga pols, que no vaja a l’era.
(Aquell) qui no plora, no mama.
Posaran una multa a (tothom) qui aparque sense permís.

Oracions subordinades adjectives

Les oracions subordinades adjectives de relatiu equivalen a un adjectiu. En este cas, el pronom relatiu introduïx
l’oració subordinada, substituïx un element de l’oració principal anomenat antecedent i té una funció sintàctica
en l’oració subordinada: El llibre que he llegit m’ha semblat interessant (on que he llegit és l’oració de relatiu
adjectiva; que el pronom relatiu que introduïx l’oració subordinada que substituïx el llibre que ésl’antecedent).
Lesoracions adjectives de relatiu sesubdividixen en:
– Especificatives: especifiquen o determinen el significat de l’antecedent. No s’han d’usar comes per a separar-
les de l’oració principal:
Els invitats que arriben tard hauran d’estar-se drets.
(que arriben tard especifica quins són els invitats que hauran d’estar-se drets).
– Explicatives: aporten informació complementària –no estrictament necessària– sobre l’antecedent. Alesho-
res, l’explicació inserida ha d’anar entre comes:
Els altres invitats, que potser arribaran tard, podran seure ací.
(les paraules entre comes, que potser arribaran tard, són una explicació a propòsit dels altres invitats).

J.M. 211
 Cal tindre en compte també les remarques següents:
– En una oració explicativa, si l’antecedent és un pronom personal, el relatiu que no es pot substituir pel pro-
nom relatiu compost (el qual, la qual, etc.):
Ell, que era un bon home, va cometre una mala acció.
(i no *Ell, el qual era un bon home, va cometre una mala acció).
– Darrere de preposicions fortes, locucions prepositives, gerundis i infinitius, és obligatori l’ús del relatiu com-
post (el qual, la qual, els quals, les quals):
Són els agents contra els quals va lluitar.
(i no *Són els agents contra els que va lluitar).
– En les oracions de relatiu adjectives no és correcta la combinació “preposició + article + que” ni els relatius el
que, la que, els que, les que.
La persona en qui/en la qual confiava no m’ha decebut.
(i no *La persona en la que confiava no m’ha decebut).

Regla pràctica
Si podem substituir la combinació “preposició + article + que” per “preposició + article + qual” o “pre-
posició + qui/què” és perquè no és correcta, i aleshores cal fer la substitució.

Formes dels relatius

Els pronoms relatius es poden classificar de la manera següent:
TIPUS RELATIU EXEMPLES

El xic que porta el llibre és amic meu.

que
àton o feble He perdut el llibre que m’havies deixat.
article + que El que dius és interessant.
Busque el llapis amb què he d’escriure.
preposició + què (tònic)
Els papers a què et referies s’han perdut.
forts o tònics (article) + qui (El) qui no vulga pols que no vaja a l’era.
preposició + qui Els amics en qui confiaven els han traït.
adverbial (a) on La ciutat (a) on vaig nàixer és gran.
Anna, la qual conec des de fa anys, s’ha casat.
(preposició) + article + qual
compost La dona a la qual han atropellat este matí ha mort.
la qual cosa (o cosa/fet que) Va perdre, la qual cosa/cosa que el va disgustar.

No s’ha de confondre el relatiu que amb la conjunció que. La conjunció fa d’enllaç entre dos oracions i, a dife-
rència del relatiu, no té cap valor dins de l’oració subordinada perquè no fa funció de substitució de cap element
aparegut anteriorment:
La casa que vull comprar ha de ser gran. (que = relatiu = la casa = CD)
Agrairíem que ens donàreu el vostre criteri. (que = conjunció = +)
(Agrairíem + Ens donàreu el vostre criteri)
Així mateix, el pronom relatiu tònic què, que va darrere de preposició, no s’ha de confondre amb el pronom in-
terrogatiu què, que vol dir ‘quina cosa’, ‘quina causa’ o ‘quina raó’:
El llibre en què treballe m’apassiona. (que relatiu = en el qual)
No sé què vol. (què interrogatiu = quina cosa)
No sé per què no calla. (què interrogatiu = quina causa, quina raó)

212
J.M.
 5
El relatiu (a) on només s’ha d’utilitzar per a llocs físics reals, però no per a temps o llocs figurats:
Hi ha molt de fum en la sala on hi ha hagut la reunió.
S’ha aprovat una proposta en què (o en la qual) es demanaven canvis.
Quan el relatiu ha de fer referència a tota una oració expressada anteriorment, aleshores cal utilitzar les ex-
pressions la qual cosa, cosa que, cosa la qual o fet que:
No parlava mai de l’assumpte, la qual cosa (o cosa que o fet que) la feia sospitar.
Hi ha una sèrie de construccions en castellà –que involucren un relatiu– i que a vegades calquem, però que no
són pròpies del valencià:
INCORRECTE CORRECTE INCORRECTE CORRECTE

*a cada qual a cadascú *a qual més l’altre encara més

*por lo que de manera que abans d’això
*abans de lo qual
*tal per a qual l’un per l’altre
*sense lo qual si no, sense això *no és qui no és ningú

El relatiu possessiu
El relatiu possessiu, que fa la funció de complement del nom, i que equival a whose en anglés, a dont en fran-
cés i a cuyo en castellà, s’usa sobretot en la llengua escrita:
El palau del marqués, les portes del qual estaven sempre tancades…
En la llengua col·loquial, tanmateix, s’utilitzen altres construccions més senzilles amb el verb tindre: El palau del
marqués, que té sempre les portes tancades…
L’estructura de + el qual, la qual, els quals, les quals va darrere del verb que complementa i presenta una es-
tructura doble diferent de la del castellà:
POSSEÏDOR + COSA POSSEÏDA + RELATIU POSSESSIU COSA POSSEÏDA + POSSEÏDOR + RELATIU POSSESSIU

El veí, el cotxe del qual és un Citroën Picasso, m’ha llogat l’a- Aquell gos, l’amo del qual és veí meu, m’ha mossegat en
parcament. una cama.

Els interrogatius
Els interrogatius són pronoms, adjectius o adverbis que s’usen per a introduir preguntes: Què vols? Qui ha te-
lefonat? Quins esports practiques? Quant de pa vols que compre? Quan vindreu?
Els interrogatius presenten formes invariables, excepte quin i quant que tenen flexió completa:
FUNCIONS INTERROGATIU EXEMPLES

què (quina cosa) Què vols? No sabia què fer.

qui (per a persones) Qui era, aquell home? No sé qui és.
pronoms
quin, quina, quins, quines Quin vols? No sé quina vols. Quines has dit?
quant, quanta, quants, quantes Quant val això? Quants hi heu anat?
quin, quina, quins, quines Quin llibre lliges? Quina novel·la lliges? Quant
adjectius
quant, quanta, quants, quantes de pa vols? Quantes prunes has collit?
(a) on (A) On aneu de vacances?
adverbials quan Quan acabaràs el llibre? No sé quan l’acabaré.
com Com t’has fet això? No sé com m’ho he fet.

Cal tindre en compte les remarques següents:

– L’interrogatiu qui, quan és pronom, és invariable, fet que contrasta amb el castellà:
Qui ha vingut? castellà ‘quién’
Qui són, aquelles persones? castellà ‘quiénes’

J.M. 213
 – El pronom interrogatiu què (quina cosa) es referix sempre a coses. Porta accent encara que es trobe en una
frase interrogativa indirecta:
Què vols? (interrogativa directa) No sé què vols. (interrogativa indirecta)
– Hi ha un que amb funció gramatical poc clara. S’utilitza per a introduir interrogacions i va sempre sense ac-
cent. En valencià és més usual quan va seguit de l’adverbi no en frases interrogatives: Que no penses gitar- te?
Que no queda gens de pa?

Els exclamatius
Els interrogatius poden fer funció d’exclamatius. Gràficament se’n reforça la intensitat expressiva amb el signe
d’admiració. Cal tindre en compte que els usos dels exclamatius variables contrasten amb el castellà ja que quin,
quina, quins i quines han de concordar amb el substantiu en gènere i nombre: Quines fotos més interessants!,
(cast. ‘¡Qué fotos más interesantes!’).
EXCLAMATIU DAVANT EXEMPLES

Quin xic més alt!

Quina història més tremebunda!
variables quin, quina, quins, quines substantius
Quins arbres tan grans!
Quines coses més absurdes em dius!
Que gran!
que adjectius Que bona està la sopa!
invariable
(sense accent) i adverbis Que verdes estan estes tomaques!
Que malament em trobe!

També cal tindre present que es poden habilitar com a exclamatius l’adverbi de manera com, l’adverbi de lloc
on i el quantitatiu quant: Com! Qui ha dit això? On s’ha vist tanta poca vergonya! Quants premis que has
guanyat!

28
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) L´ordinador treballes estàob- 2) Ignore la raó ho han fet.

solet. a) per la que
a) amb el que b) per la qual
b) amb que c) per què
c) amb què

3) L’home et parle viu a Elda. 4) Tots ploraven, em vaentristir.

a) de qui a) cosa que
b) del que b) el que
c) del qui c) lo que

5) Però, _____________ vols? No sé mai 6) L’home, , ha desaparegut.

vols! a) de què és metge són pare
a) que, què b) que el seu pare és metge
b) què, que c) el pare del qual és metge
c) què, què

214
J.M.
 5
7) tornaràs a casa? 8) _____________ músics més bons, els del
a) Quan concert d’ahir! I _____________ aplaudi-
ments va fer el públic!
b) Quant
a) Que, què
c) Quand
b) Què, quins
c) Quins, quins

9) Uf, calor més insuportable! 10) La comissió ha d’informar sobreles dades

a) que disposa.
b) quina a) de què
c) què b) de que
c) de les que

11) fas encara gitat? 12) De _____________ mitjans disposes per a

no vas a treballar hui? emprendre el negoci?
a) Que, Què a) que
b) Què, Que b) què
c) Què, Què c) quins

29
Digueu si el que de les oracions següents és relatiu o conjunció.
a) El seu pare, que era advocat, va morir el mes passat.
b) Estic molt contenta que hages aprovat l’oposició.
c) Este és el manual amb què he preparat l’examen.
d) Encara tenia l’esperança que els trobaria vius.
e) No m’agrada que vingues tan tard a casa.
f) Va copiar les dades que jo li dictava.

30
Completeu les frases següents amb una forma de relatiu adequada.
a) Aquella font anàvem a berenar s’ha assecat.
b) Regalarem un llibre a encerte totes les preguntes.
c) Ell, es creu autosuficient, no ens avisarà si necessita ajuda.
d) La persona de et parlava ha vingut a veure’t.
e) Les taronges que he comprat hui en la botiga i vaig comprar ahir al supermercat no
tenen res a veure.
f) Li va fer diverses preguntes, totes va respondre.
g) És la filla del meu amic, ja hem parlat perquè és molt treballadora.
h) La xiqueta porta el llibre a la mà és filla meua.

31
Completeu les frases següents amb què, el que, la que, els que, les que.
a) Per mi pots fer vulgues.
b) Durant tota l’estona va estar molt atent deien.
c) És fàcil arribe tard.

J.M. 215
 d) No volia vi d’esta marca sinó de ja t’he dit.
e) No parle d’estos llibres sinó dels vam comprar el mes passat.
f) Ens ha donat un resultat amb no comptàvem.
g) He tingut molt en compte em digueres ahir.
h) has de fer és anar-te’n.

32
Uniu les frases següents amb un relatiu.
a) La meua amiga viu en un poble menut. La meua amiga té un gosset.
b) He comprat pomes. Les pomes estaven agres.
c) L’informe és molt complet. L’informe va arribar ahir.
d) L’espill s’ha trencat. L’espill era caríssim.
e) El sogre de la meua veïna ha mort esta matinada. L’home tenia huitanta anys.
f) La sequera és la més greu dels últims trenta anys. La sequera assola el país.
g) La reunió se celebrarà el 24. La reunió començarà a les huit i mitja.
h) L’home ha telefonat este matí. L’home preguntava per tu.
i) Parlaves amb el teu alumne. L’alumne és molt aplicat.

33
Traduïu al valencià les frases següents.
a) Esta novela, cuyo final es tan triste, no me ha gustado nada.
b) Conocía a aquella chica con la que tú habías salido antes.
c) Llegamos a un pueblo por cuyas calles no se veía a nadie.
d) Es un trabajo excepcional. ¿Quién es el autor del mismo?
e) Quisiera saber quién es el responsable de la misma.
f) Salieron del almacén, pero luego volvieron al mismo.
g) Cuentan del mismo que, en otro tiempo, fue un personaje arrogante.

34
Esmeneu, si cal, els errors de les frases següents.
a) Esta és l’alumna de la que et voliaparlar.
b) És un mètode que tots, sense excepció, l’han adoptat.
c) Hi ha un gran portal que les columnes són de marbre.
d) Ésun riu que s’ofega molta gent.
e) Ignorem en què època va ocórrer el fet.
f) Voldria saber què camí he de seguir.
g) El xic, el qual era coix, no podia córrer com els seus companys.
h) Que persones més simpàtiques!
i) Quant has vingut?
j) Que calor fa!
k) Que divertida que és esta xica!
l) Que melons més verds!
m) Que verdes que són estes peres!
n) Que barra tens!

216
J.M.
 5
ortografia

Les grafies l, l·l i els dígrafs ll, tl i tll

En valencià hi ha dos sons laterals que produïm quan el so passa entre els espais que es formen als dos costats de
la llengua. Estos sons es corresponen amb les grafies següents:

ALVEOLAR [l] PALATAL [ʎ]

la punta de la llengua toca els alvèols la part superior de la llengua toca el paladar

l l·l tl ll tll
labial, pala al·lèrgia, til·la ametla, vetlar llapis, pallasso, coll bitllet, ratlla

La grafia l
La grafia l no sol representar molts problemes ortogràfics exceptuant-ne els cultismes començats per l. En la resta
de posicions, la l és molt més freqüent en derivats populars. Tanmateix, cal anar en compte amb l’ortografia de
les paraules següents:

POSICIÓ EXEMPLES

laberint, labial (però llavi), labor (tasca), laboral, lacrimal (però llàgrima), lacustre, laic (o llec), lectura, legal,
inicial legalitzar, legat (≠ llegat), legió, legislar, legítim, lent (òptica), liberalisme, límit, línia, lingot, lingual, lin-
güístic, linx (felí), linxar, lis (flor), lògic, lògica, lúcid, lul·lià, luminància, lunar (adjectiu)
Alger, Algèria; balena, bitàcola, buldog, cigala (cast. ‘cigarra’), flascó (ampolleta, cast. ‘frasco’), glacial (ad-
enmig jectiu: un hivern glacial), humiliar, humiliació, melmelada, milió, milionari, navili, religió, salpar, solc, sol-
car (cast. ‘surcar’), vila (població), vilà i vilatà (de vila)
adalil (guia), anòfel (i no *anòfeles), bàndol, bonítol (peix), bronquíol, brúfol, búfal, cerebel, cèrcol, cér-
final
vol, juliol, llombrígol, llúpol, nínxol, plànol, poliol, rebel, rínxol, rossinyol

No hem de confondre granel (sense empaquetar o envasar: venda a granel) i granell (sinònim antic de graner).

La grafia l·l
La ele geminada (l·l) es va aplicar per tal de resoldre el problema de la doble ele llatina no palatitzada i així poder
distingir parelles de mots com ara cella de cel·la, generalment en cultismes. Actualment, la pronunciació dupli-
cada original de la l·l sols es manté a les Balears. En la resta de parlars, generalment, es pronuncia com una sola l,
cosa que no ajuda a discriminar-ne l’ortografia2.
S’escriuen amb l·lcerts mots començats amb prefixos o lexemes, provinents del grec o del llatí:

al- del llatí AD (direcció) al·legació, al·lèrgia, al·lucinar, al·ludir, al·luvial il·lació,
il- del llatí IN (negació, inclusió) il·legal, il·lés, il·lògic, il·luminar, il·lustre col·laborar,
col- del llatí CUM (amb) col·lapse, col·lateral, col·lecció, col·isiósíl·laba, sil·lepsi,
sil- del grec su¢n (conjuntament) sil·logisme
gal- del llatí GALLUM (Gàl·lia) Gal·les, Gàl·lia, gàl·lic, gal·licanisme
al·l (o)- del grec a / l l o j (altre) al·lòcton, al·lòfon, al·lomorf, al·opatia
cal·l (i)- del grec k a / l l o j (bell) cal·ligrafia, cal·ligràfic, cal·ligrama fil·lòfag,
fil·l (o)- del grec fu¢llou (fulla) fil·loxera, fil·lidi
mil·l- del llatí MILLE (mil) mil·lenari, mil·lèsim,mil·límetre

2 Una manera de saber quan hem d’utilitzar la l·l és comparar amb altres llengües del nostre entorn, ja que, en molts casos, a una l·l cor-
respon una ll en altres idiomes. Per exemple, la paraula col·legi té els equivalents en francés collège, en italià collegio i en anglés college,
totes derivades del llatí COLLEGIUM.

J.M. 217
 També s’escriuen amb l·lalgunes paraules que acaben en les terminacions següents:

aquarel·la, bagatel·la, cagarel·la, caravel·la, damisel·la, franel·la, legionel·la, mortadel·la, ombrel·la, paral·ela,parcel·la, passarel·la,
–el·la
salmonel·la, vorticel·la; però acaben en –ela: gasela, mistela, cautela, sarsuela, seqüela, tela

–el·lar apel·lar, acaramel·lar,flagel·lar, interpel·lar, instal·lar, novel·lar;però cautelar

armil·la, camamil·la (o camamilla), clorofil·la, destil·la, fibril·la, pupil·la, tranquil·la, vil·la (casa); però acaben en
–il·la
–ila: esquila, fila, vila

–il·lar bacil·lar (de bacil), cavil·lar,destil·lar, fibril·lar, instil·lar, vacil·lar,papil·lar; però enfilar, desfilar

–el·li només dos mots: putxinel·li i sapel·li(arbre)

–el·lir excel·lir, expel·lir, compel·lir, repel·lir;però delir iencruelir

–el·lo només tres mots: borratxel·lo, xarel·lo i xitxarel·lo (hi ha un sol mot acabat en –elo: pomelo)

A banda dels casos anteriors cal tindre en compte l’ortografia de les paraules següents.
– Mots cultes emparentats amb derivats amb l o ll a final de síl·laba: cabell: capil·lar, caramel: caramel·litzar, im-
bècil: imbecil·litat, mel: mel·liflu, moll: mol·lície, protocol: protocol·lari, tranquil: tranquil·la, anell: anèl·lid, co-rall:
coral·lí,mall: mal·leable, metall: metàl·lic,nul: anul·lar,pell: pel·lícula, vall: circumval·lar.
– Altres mots de diversa procedència amb l·l: ampul·la (ampolla), al·licient, al·lot, axil·la (però aixella), bèl·ic, cel·la, cèl·lula,
cel·lofana, col·liri, corol·la, el·lipse, el·lipsi, excel·lent, fal·laç, fal·lera, fàl·lic, fil·loxera, ga·li (me- tall), gel·laba (túnica), hel·lènic,
idíl·lic, instal·lar, intel·ligent, libèl·lula, lil·liputenc, medul·la, mol·lusc, pal·li, pal·liar, paral·lel, penicil·lina, pol·len, pol·luir,
procel·lós, pusil·lànime, satèl·lit,sibil·lí, sol·licitar,tal·lòfit,taral·lejar,til·la,vel·leïtat,violoncel·lista.
– Antropònims (antics i moderns) i topònims: Al·là, Apol·lo, Aquil·les, Avel·lí, Caracal·la, Gal·la, Ciril·la, Ma
r-cel·lí, Priscil·la,
Sal·lusti, Tertul·lià,Tul·li;Brussel·les, Compostel·la, Mosel·la.
– S’escriuen amb l: aliatge, alentir, àlies, alògic, alopècia, alumini, ili (intestí), ilíac, colectomia, coleòpter, còlera,
colibrí, còlic, colobra, colesterol, elaborar, elegir, elecció, elocució, selecció, solució, gala (ostentació), galac-
tosa, galàxia, Galícia, Galilea, filantrop, milenar, miler, milió, milionari, molècula, molecular, biela, cautela,
cautelar, clientela, erisipela, mostela, parentela, tutela, seqüela, argila (però argil·lífer), celebrar, jubilar, em-
melar, revelar (i desvelar, descobrir), ciclostilar, compilar, mutilar, vigilar.
– Els italianismes musicals allegro i allegretto s’escriuen amb ll i no amb l·l.

No hem de confondre els mots de les parelles següents:

S’ESCRIUEN AMB L·L S’ESCRIUEN AMB L

al·locució (discurs) elocució (ordenació dels mots en el discurs)

anul·lar (fer tornar nul) anular (amb forma d’anell: dit anular)
estel·lar (referit als estels o a les estrelles artístiques) estelat (ple d’estels)
rebel·lar-se (rebel·lió) revelar (un misteri, un rodet de fotos)
gibel·lí (partidari dels emperadors germànics) gibelí (adjectiu: mart gibelí)

El dígraf ll
El fonema lateral palatal /ʎ/ es representa pel dígraf ll en paraules com ara llop, palla o cavall. Este so es deu a la
palatització de la l inicial llatina (LINGUA > llengua, LUME > llum) i, així mateix, de la doble l llatina a final de pa-
raula o entre vocals (PELL> pell, CABALLU > cavall).
També, altres grups consonàntics del llatí vulgar han palatitzat (FACULA > FACLA > falla, PALEA > palla). De manera
que una gran part de les paraules amb l en llatí ha esdevingut amb ll.

218
J.M.
 5
GRAFIA SO POSICIÓ EXEMPLES

Llàtzer, Lluc; llac, llagosta, llanterna, llanxa, llaüt, llavi (però labial), llec (però
legal), lleganya, llegenda, llegum, lleial, lleixiu, llenç, llentilla, llenguado, lleo-
a principi de mot pard, llest, lletrat, lleu, lli, llicència, lliçó, lliga, llinatge, llinda, llindar, lliri, lli-
tera, lloança, lloar, llop, lloro, llòbrega, llúdria, lluir, lluitar, llunàtic, llúpol
abella, afusellar, allau, alliberar, allioli, allotjar, assolellat, bacallà, bolleta (o but-
ll ʎ enmig de mot lleta), bolletí (o butlletí), borumballa, dovella, ferralla, gargamella, mortalla,
motxilla, pallasso, pallús, porcellana, relleu, rellevar, segellar
Martorell, Benimarfull, el Forcall; bemoll, bidell, bisell, bisellar, bordell, burell
(teixit i color), cancell, capitell, cascavell, cisell, conill, cristall, espantall, estrall,
a final de mot fermall, flagell, mall, matoll, metall, moll, nivell, plomall, quall, raspall, rull, so-
nall, segell, taulell, tropell, trull, ull, vitrall, xandall

Els dígrafs tl i tll

El dígraf tl representa un so lateral alveolar doble (l + l) en què no es pronuncia la t, mentres que el dígraf tll té so
de lateral palatal doble (ll + ll) amb la t també muda. Segons quins parlars trobem mots equivalents pronun-
ciats amb tl o tll i, consegüentment, els uns s’escriuen amb la grafia tl i els altres amb tll.
En els parlars valencians i balears hi ha abundància de paraules amb tl (ametla, motle, espatla, vetlar) que, en la
resta de parlars, són amb tll (ametlla, motlle, espatlla, vetllar). Però hi ha unes quantes paraules que són amb tll i
no amb tl (bitllet, butlletí, ratlla, rotllo).

DÍGRAFS POSICIÓ EXEMPLES

tll enmig de mot bitllet, bitllar, butlleta, enrotllar, esquitllar-se, ratlla, rutllar, titlla

Atlàntic, Betlem, Novetlè; ametla, ametler, batle, bitla (o bitlla), butla, espatla, motle, mot-
tl enmig de mot
lura, respatler (o respatller), rotle, vetlar (i revetla)

Cal tindre en compte les remarques següents:

– S’escriuen amb ll final la primera persona del present d’indicatiu dels verbs voler, collir i derivats: vull, cull, acull,
escull, recull.
– Hi ha doble possibilitat d’escriptura, amb l o ll, per als mots següents: coral o corall, galeta o galleta, liberal
o lliberal, pallissa o palissa, pernil opernill.
– Però s’escriuen amb l i no amb ll: balena, lingot, lunar, lucratiu i religió.

35
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) L’ del delegat fou molt aplaudida. 2) El professor va fer una en el
a) al·locució de notes.
b) alocució a) ratlla, bolletí
c) elocució b) ralla, bul·letí
c) ratlla, botlletí

3) La professora de va la 4) Han que es prorrogue la moratò-

redacció a 300 paraules. ria de la pesca de la .
a) literatura, llimitar a) solicitat, bal·lena
b) lliteratura, limitar b) sol·licitat, balena
c) literatura, limitar c) sol·licitat, ballena

J.M. 219
 5) El professor de valencià té al 6) Han descobert una romana als
. afores de .
a) alèrgia, polen a) vil·la, Vila-real
b) al·lèrgia, polen b) vila, Vila-real
c) al·lèrgia, pol·len c) villa, Vil·la-real

7) No sabia quina era la dels convi- 8) No sap si el que els han deixat era
dats al radiofònic. o no.
a) colocació, col·loqui a) llegat, llegítim
b) col·locació, coloqui b) legat, legítim
c) col·locació, col·loqui c) llegat, legítim

9) Després de la cita ja estava més 10) El pacient era a la .

. a) alèrgic, penicil·lina
a) cancelar, tranquil·la b) al·lèrgic, penicilina
b) cancel·lar, tranquil·la c) al·lèrgic, penicil·lina
c) cancel·lar, tranquila

36
Completeu les paraules següents amb l·lo l.
a egació a iatge a entir a icient i ustrar
i usió co itis co oqui ga icisme ga imaties
mi èsim mi ió si epsi si ueta co isió
a iança co ibrí mi enni mo ície mo ècula

37
Expliqueu per què porten l·lo l les paraules següents.
a) al·lucinar / alegria
b) il·legitim / ilerget
c) col·laborar / colador
d) gal·lés / galàctic
e) mortadel·la / clientela
f) goril·la / tequila
g) metàl·lic / camàlic
h) anul·lar / anular

38
Completeu les paraules següents amb la grafia adequada.
medu a me òman so ucionar ce a imbeci itat
profi axi e aborar cance ar se ecte ampu ós
a umini muti ar he ènic e aboració ine udible
fa òrnia fa ible be icós flage ar so icitud

220
J.M.
 5
39
Completeu les frases següents tenint en compte l’explicació que hi ha entre parèntesis.
a) Cal (posar el segell) el document.
b) El poeta usava sovint el recurs de l’ (repetició d’un mateix so).
c) Era un (raonament lògic) fals perquè la premissa era falsa.
d) La gelatina comestible conté (escleroproteïna animal).
e) Quan parlava anglés li agradava introduir (mots d’origen francés).
f) Aquella nit les estrelles (lluïen amb un lleu tremolor) en el firmament.
g) Part de la població asiàtica es va (adoptar els costums grecs).
h) És un home molt baix, sembla un (personatge de Gulliver).
i) Cal (deixar caure un líquid gota a gota) el líquid completament.
j) La fàbrica va (embrutar, contaminar) l’ambient.
k) Obrí l’ (mena de paraigua) per protegir-se del sol.

40
Completeu les paraules següents i, a continuació, escriviu-les en la frase corresponent.
co otge, parce a, Ga a, tranqui a, armi ar, cavi ar, i és, exce ent, cirí ic, nove a,
vaci ació, Ciri

a) Té l’apartament en una zona molt de la ciutat.

b) L’emperadriu romana Placídia es va casar amb el rei Ataülf.
c) El menú d’aquell restaurant és .
d) A Rússia usen l’alfabet , que fou adaptat del grec per sant .
e) El president va eixir de l’atemptat.
f) Una esfera és un instrument astronòmic.
g) El jutge condemnà l’assassí sense cap .
h) He escrit una de ciència ficció, però l’editor no me la vol publicar.
i) Deixa’t de amb aquella dona, més val que no parles més amb ella.
j) S’ha comprat una per fer-se un xalet.

41
Escriviu una paraula que tinga l·l i que siga de la mateixa família.
a) gall b) ampolla
c) all d) moll
e) mall f) aixella
g) palla h) segell
i) pell j) cervell
k) cabell l) corall
m) cancell n) fallar

J.M. 221
 42
Completeu les paraules cultes següents i, a continuació, relacioneu-les amb les de més avall.

baci ar, sigi ós, circumva ar, codici ar, crista í, deco ació, este ar, damise a, mami a,
passare a, protoco ari, ma eable, pe icular, sigi ografia, violonce ista

mal sigil codicil

dama violoncel mamella
cristall bacil pell
protocol degollar vall
passar segell estel

43
Completeu les paraules següents amb l o ll i, a continuació, escriviu-les en la frase corresponent.

armi___a, ___una, ___unar, ___iure, ___ingüística, ___egua, ___avar, a___iberat, ___avabo, ___ac,
acustre, et, egat (delegat), egat (que s’hereta), acti

a) El mes és de 28 dies, període què la fa una volta completa a la

Terra.

b) Ha anat al per a -se les mans.

c) S’ha comprat una de quadres que s’adiu amb la jaqueta que du.
d) Un és una persona que ha esdevingut .
e) El formatge és un derivat , és a dir deriva de la .
f) S’ha descobert un poblat , de fa milers d’anys, en aquell .
g) La és l’estudi científic de la .
h) Pau ha anat al metge perquè li ha eixit un herpes al superior.
i) Ja ha arribat el del Vaticà.
j) I quin va deixar en el testament?

44
Esmeneu, si cal, els errors de les frases següents.
a) El pare vol que el fill estudie l’assignatura optativa de relligió.
b) Era llògic que Xavier suspenguera la llengua i la lliteratura.
c) Li han hagut de fer una llavativa perquè havia menjat massa lentilles.
d) Com que té el llacrimal inflamat ara no para de torcar-se les làgrimes.
e) Hem de fixar els llímits del terme abans que arribe el llegat del jutjat.
f) Cal lutxar contra l’extinció de les ballenes.
g) Aquell procediment de fabricar els llingots era molt llucratiu.
h) El xiquet ha vollgut anar al circ a veure els paiassos.

222
J.M.
 5
expressió i interacció orals

lectura i exposició

45
Llegiu el text en veu alta i, a continuació, expliqueu-lo breument.

Q u èt x u p
T
othom sap què és el quètxup: una
salsa a base de tomàquet inventada a
l’Amèrica del Nord que servix per a
donar gust als menjars més diversos. Però
potser no tothom sap què és l’efecte quèt-
xup. A més de ser el títol d’una pel·lícula
sueca de l’any 2004 sobre problemes d’a-
dolescents, és un efecte que s’estudia en
economia. Bàsicament es referix a un
efecte que es produïx amb un cert retard a
la intervenció de la causa, un efecte retar-
dat. Pren el nom del quètxup perquè la
salsa tarda sempre una estona des que s’a-
boca al plat i s’agita perquè caiga el líquid
espés fins que efectivament cau sobre el augmentar-los. Però arribarà un moment, i
menjar, a vegades en excés. espere que siga aviat, en què aquests diners
El lector es deu preguntar a què trau cap acabaran arribant a les empreses i a les fa-
açò. Es deu al fet que espere que les quan- mílies que vulguen rebre’n en préstec, per
titats ingents de diners que els bancs cen- la simple raó que aquesta és precisament
trals i els governs estan abocant sobre les la funció essencial de la intermediació ban-
economies acaben caient sobre les em- cària, la de prestar diners –i no emmagat-
preses i les famílies afamades de liquidi- zemar-los– és el cor del negoci bancari
tat. Vull suposar que si encara no hi han tradicional (al qual ara molts díscols estan
caigut, es deu precisament a una forma de tornant).
l’efecte quètxup –la liquiditat tarda a arri- Tot depén de com siga de fàcil i expedit
bar–, però després arribarà a borbolls com el camí institucional dels bancs a les em-
sol passar amb el quètxup. No és lògic que preses i les famílies, i per descomptat del
siga d’una altra manera. fet que hi haja demanda de crèdits, els
En una primera instància les interven- quals sens dubte s’atorgaran amb unes
cions de les autoritats monetàries han ser- condicions imposades per la inseguretat, la
vit per a salvar els bancs, tant per restablir desconfiança i el risc de la situació present,
la sanitat i l’equilibri dels balanços pagant que és totalment diferent de la que impe-
els deutes, com també per a restaurar els rava en el món abans de l’estiu del 2007.
seus nivells de reserves i probablement http://www.elperiodico.com/ (text adaptat)

J.M. 223
 situació comunicativa

46
Treballeu en grup.
a) El grup A defensarà el paper tradicional dels bancs (que atén el client personalment, que és més co-
mercial, que assegura els estalvis, que concedix préstecs, etc.).
b) El grup B, ha de defensar les característiques de les noves empreses bancàries (banca ‘on line’, més
inversora, més agosarada, etc.).
c) Intenteu fer una síntesi de tot el que s’ha discutit i exposeu-la en públic.

47
Treballeu en parella.
a) Observeu les fotos següents i feu-ne una descripció. Què vos
suggerixen?
b) Discutiu sobre els aspectes següents:
– Sou estalviadors o no? Per què?
– Espot estalviar hui en dia?
– Feu alguna cosa per estalviar?
–On teniu els estalvis? Els teniu al banc? Els poseu a termini
fix? Els invertiu?
–Què creieu, que és més intel·ligent guardar els diners en el
banc o gastar-se’ls?
– Sabeu què és “el microcrèdit”? Expliqueu-ho.
c) Comenteu, ara, les frases següents:
–El mètode més simple d’estalvi (a l’abast dels jóvens i també
dels xiquets) és dipositar els diners en un banc.
– Ésrecomanable no posar tots els ous en la mateixa cistella.

ortologia - elocució estàndard

Les consonats laterals

En valencià, la l té una pronúncia lleugerament diferent del castellà. Esta pronunciació consistix a fer ressonar la
part posterior de la llengua en la part velar de la boca. Així, per exemple, sona una mica diferent la l de la pa-
raula tela en valencià i en castellà. Este efecte velar (anomenat també ele molla, molt semblant a la ele de l’an-
glés) esnota sobretot a fi de paraula: mal, cel, fil, col, nul.

48 Llegiu en veu alta les paraules següents. Contrasteu la vostra pronunciació amb la del castellà (aju-
deu-vos, si cal, d’alguna altra persona).
mal, abismal, actual, cel, mel, pèl, fil, col, mul, bagul, meló, paleta, pelar, pilota

L’emmudiment de la l en algunes paraules es generalitza en tots els parlars, de manera que és correcta la re-
alització de altres com [a´tres] o [a´ltres], de nosaltres com [noza´tres] o [noza´ltres] i de vosaltres com [voza´tres]
o [voza´ltres].

224
J.M.
 5
49
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos si en la parla habitual pronuncieu o no la l.
altre, altra, altres, nosaltres, vosaltres

Tanmateix, no és recomanable la pronunciació de la ll com a semiconsonant [j]: llana pronunciat [ja´na] en lloc
de [ʎa´na], callar pronunciat [kaja´r] en lloc de [kaʎa´r], martell pronunciat [marte´j] en lloc de [marte´ʎ].
El so de la consonant palatal ll es fa prement la llengua plana (no només la punta sinó tota la llengua) contra el
paladar i, sense retirar-la, pronunciant la vocal que seguix (en cas d’una ll inicial o enmig de paraula). L’aire ha de
començar a eixir pels dos costats de la boca (ja que la part central està obstruïda per la llengua). Aleshores ja
podeu abaixar la llengua. Si aconseguiu pronunciar correctament la ll a principi de síl·laba també vos resul- tarà
fàcil pronunciar-la al final de paraula.

50
Llegiu en veu alta els grups de paraules següents. Fixeu-vos com es pronuncia la consonant palatal.
coll llarg, fill lladre, metall llis, mirall llustrós, moll llest, pell lluenta

51
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos que la ll es pronuncia [ʎ] i no [j]:
llana, llapis, llepar, llima, lliri, lliure, llorer, llop, lluna, abella, agulla, ampolla, cella, colla, ovella, fulla, molla,
palla, pallasso, pollastre, abellir, cullera, pallús, gall, treball, cabell, cabells, martell, martells, pell, pells, vell,
vells, perill, perills, matoll, matolls, ull, ulls, caramull, caramulls

No és recomanable la pronunciació com a palatal ll en aquelles paraules que són amb l.

52
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la l.
lacrimal, làmina, lavativa, lectiu, lectura, legítim, límit, lingüística, literat, literatura, litúrgia, lògic

Hi ha una sèrie de paraules que es poden pronunciar i escriure amb tl (es pronuncia com una l repetida) o amb
tll (es pronuncia com una ll duplicada).

53 Llegiu en veu alta les paraules següents. Digueu quina paraula de cada parella s’adequa millor a
la vostra pronunciació.
ametlla o ametla, butlla o butla, espatlla o espatla, espatllar o espatlar, guatlla o guatla, motlle o motle,
revetlla o revetla, vetllar o vetlar

54
Llegiu en veu alta els embarbussaments següents.

Plou poc, però quan plou, plou prou.

De genollons codonys collia
de genollons collia codonys.

Un plat pla, ple de pebre negre està.

J.M. 225
 u n
comprensió lectora
1 Llegiu el text següent i encercleu la resposta correcta que corres-
ponga a cadascun dels enunciats.
La matança del porc
La matança tradicional del porc solia fer-se
pel desembre, en vigílies de Nadal, que era
quan es congregava la família i es feia el gran
menjar familiar. El refranyer diu: “Per Sant
Tomàs s’agafa el porc pel nas”, i “Per Nadal,
el porc en sal”. Dies abans de la matança es
feia neteja general, s’escurava tot el coure i
la vaixella de cuina, es netejava la xemeneia
d’estalzim, i en alguns llocs fins i tot s’em-
blanquinaven les cambres. A la muntanya, es
feia llenya i brosta en abundància.
La vespra de matar el porc es pelava la
ceba, es bullia i s’escorria penjada dins d’un
saquet o xafada amb una pedra gran. També
es bullia l’arròs. Es preparaven i es pesaven
les salses: pebre roig, pebre negre, clavell,
orenga. Els budells que s’havien comprat per
a fer l’embotit, després de posats en remull es
netejaven amb llima, i s’amanien teles blan-
ques per a cobrir les taules.
El porc es matava fora de lluna vella. Els
refranys ho diuen: “La mestressa bona mata
el porc en lluna nova” o “Mata el porc en el
creixent i cada tallada valdrà per cent; mata el
porc a quart minvant, tot serà ossos i sang”.
En estendre el porc damunt la taula del sa-
crifici era obligat que l’amo i els parents més
226
J.M.
i t a t
6
pròxims que interve-
nien en la matança l’a-
garraren per les potes de
davant i pel cap. Els
familiars més allunyats,
els amics i els altres inter-
vinents l’havien de sostin-
dre per les potes de
darrere, i les criatures de
casa, per la cua.
E n degollar-lo, la sang es vessava en un lli-
brell al mateix temps que es batia per a evitar
que quallara. Després calia socarrar els pèls,
per a la qual cosa es cobria els cos d’argelaga
i se li prenia foc. Una vegada retirades les cen-
dres, es llavava la pell amb aigua calenta, fre-
gant-la amb pedra tosca, i tot seguit es
rentava amb aigua clara, per deixar-lo abso-
lutament net.
Obrir el porc era tot un ritual. Se l’ageno-
llava damunt la taula i amb el ganivet ben es-
molat es marcava, del cap a la cua, pel llom,
la línia de l’espinàs, es buscava el costellam, i
a colps d’estral se separaven les costelles. El
carnisser alçava l’espinàs i el porc quedava
obert. A continuació es treien l’estómec i els
budells, les entranyes, totes les vísceres, i s’ar-
replegava el sagí per a fondre’l i separar-lo del
greix.
Sobre la taula coberta de teles blanques s’a-
naven deixant les diferents parts del porc: el
cap, les manetes, els cuixots, les paletes, el llo-
mello, l’espinàs, la panxeta, les costelles… La
faena de trinxar la carn per a fer l’embotit era
pròpia dels hòmens. Segons la classe d’embo-
tit la carn es picava més o menys fina. E n pri-
mer lloc es descarnava la cansalada i se’n
separava la cotna, que es bullia i es capolava
calenta. Després es capolava la ceba. També
es netejaven els budells i la bufeta del porc.
Preparar la pasta per a fer l’embotit era una
faena delicada. Per a cada classe d’embotit es
requeria un tipus de budell, unes parts del
porc i unes salses determinades, unes propor-
cions i unes mesures exactes. Per a fer les bo-
tifarres es pastaven amb la sang, en un
llibrell gran, la cotna, la ceba i cansalada ca-
polades, l’orenga, les salses, l’arròs i la sal.
Per a la botifarra bona, dita també de carn o
1) Què significa “estalzim” (en negreta en el text)
en la frase “es netejava la xemeneiad’estalzim”?
a) escolim
b) sutja
c) polsim
2) Què significa “brosta” (en negreta en el text) en
la frase “es feia llenya i brosta en abundància”?
a) brossa fresca
b) rosta
c) brots tendres
3) En la frase “El porc es matava fora de lluna vella”
(en negreta en el text), què s’indica?
a) Que s’estava en lluna plena.
b) Que la nit anterior havia d’haver fet lluna
clara.
c) Que s’estava en quart creixent.
J.M.
de pasta bona, es pastava la carn ensagnada
amb menys quantitat de cansalada.
Per a fer botifarra catalana (sense sang) es
picava carn magra (papada preferentment, es-
patla i cuixot) i, després de macerada en aigua
amb sal, es pastava i s’embotia en budell cular
del porc i es bullia en la caldera. Després es
deixava madurar uns dies. Per a fer els blan-
quets s’utilitzava la carn ensagnada i una poca
cansalada (com per a la botifarra bona, però
sense sang) i es pastava amb ous. Per a fer les
llonganisses blanques es capolava magre i una
poqueta cansalada i es barrejava amb les sal-
ses i espècies corresponents, principalment
pebre i clavell. A la llar, tot el dia la caldera al
foc, coïen les diferents classes de botifarres.
Uns dies després es feia el fregit del llomello,
que es posava en oli en una gerra, i se salaven
les cuixes per a fer pernils.
H O N O R A T R O S I P ARDO , La matança a Alcalà de la Jovada.
4) En la frase “se’n separava la cotna” (en ne-
greta en el text), quin element pronomina-
litza el pronom -en (‘n)?
a) l’embotit
b) la cansalada
c) la carn picada
5) En el text es deduïx que “capolar” (“capo-
lava”, en negreta en el text) significa:
a) esmicolar
b) capalçar
c) caponar
6) Feu un resum del text que no passe de 100
paraules.
227
 expressió escrita

E l paràgraf
En general, la llengua escrita s’associa als usos públics i formals. Es caracteritza perquè observa la precisió, la for-
malitat, l’orde i la correcció. Usem el registre formal per fer comprensible un text al major nombre de persones,
així com emprem termes específics que afavorixen la precisió i eviten la repetició. Marquem el text amb deter-
minades convencions gràfiques i signes de puntuació que ajuden a ressaltar, remetre o ampliar la idea que volem
transmetre.
Quan ens plantegem escriure un determinat text, la primera cosa que hem de fer és planificar què volem acon-
seguir i a continuació compilar, seleccionar i ordenar la informació que volem comunicar. En tots els escrits, les
idees que es volen expressar s’han d’organitzar de forma clara i coherent, a fi que qualsevol lector les puga en-
tendre amb facilitat. Esta organització s’ha de determinar abans de començar a escriure. Una de les millors ma-
neres d’organitzar-les ésdeterminar la jerarquia entre les idees principals i les idees secundàries.
En qualsevol procés de redacció:
–Ésnecessari organitzar la informació per aconseguir un bon
resultat.
–Cal reconéixer les diferents situacions comunicatives que es
generen en els textos.
– Cal escollir l’estil que s’adequa millor a cada text.
–Si es vol aconseguir la màxima eficàcia comunicativa, cal cons-
truir textos comprensius, clars i concisos.

Els títols i subtítols

Els títols i subtítols cal que resumisquen bé el contingut del text.
S’han d’evitar els títols críptics, poc precisos o que puguen in-
duir a equivocacions o desorientacions. Sempre que es puga, cal
evitar els signes de puntuació en els títols i buscar la brevetat.
Els títols solen escriure’s en majúscules o amb un cos de lletra més gran que l’utilitzat en el cos del text. Se solen
centrar en la pàgina. Com a norma general, els subtítols no s’escriuen mai en majúscules. Tots els epígrafs s’han
de posar en versaleta, negreta, redona o cursiva.

E l paràgraf
El paràgraf és una unitat inferior al text i superior a la frase, que té identitat temàtica i gràfica. En cada paràgraf
es tracta un tema autònom que es distingix visualment de la resta del text, ja que els paràgrafs se separen per
punts i a part. Actualment hi ha tendència a no deixar cap espai en blanc en la primera línia de cada paràgraf,
però un paràgraf sesepara d’un altre amb un interlineat un poc més gran.
El paràgraf es pot considerar una unitat visual en la mesura que la distribució que es fa dels paràgrafs determina
la imatge del text i el seu grau de llegibilitat. La mida adequada d’un paràgraf està en relació amb el contingut.
Com més llarg siga un paràgraf, més difícil serà d’entendre. Convé recordar que una pàgina estàndard (DIN A4)
pot incloure entre 3 i 8 paràgrafs. Un paràgraf inclou entre 3 i 4 frases. Una frase escompon entre 3 i 6 línies.
Els paràgrafs es consideren unitats significatives en la mesura que organitzen la informació del text. Cal propo-
sar-se que cada paràgraf avance un dels punts del raonament que s’exposa, amb la qual cosa s’eviten circum-
loquis i no estornen a explicar aspectes que ja s’havien tractat.
Un paràgraf ha de tindre coherència temàtica, és a dir, que ha de desenvolupar una sola idea o informació del

228
J.M.
 6
tema general del text. Quan els paràgrafs són massa llargs resulten espessos i carreguen la imatge de la pàgina,
però els paràgrafs massa curts, d’una o dos frases només, desdibuixen l’estructura del text.
La informació en els paràgrafs es pot estructurar de diverses maneres, però generalment s’observa una orga-
nització fixa, que conté els elements següents:
– Frase inicial o temàtica. Introduïx la idea o el tema.
– Frases de desenvolupament. S’articulen en funció de la frase temàtica i completen el tema.
– Frase final o de cloenda. Tanca el paràgraf amb algun comentari global o de recapitulació.
– Connectors o marcadors textuals. Són els elements gramaticals que permeten determinar l’orde, la rela-
ció i la jerarquia entre les diverses frases.
Les diferents formes d’iniciar paràgrafs responen a la finalitat de l’emissor. Per això, convé atendre l’orde lògic i
afavorir el sentit de continuïtat dels paràgrafs fins arribar a construir el text complet. Segons la funció que fan en
el text, els paràgrafs espoden classificar en tres grups:
– Paràgrafs introductoris. Preparen el lector i li introduïxen el que llegirà tot seguit.
– Paràgrafs expositius. Conformen el nucli del text, i exposen, expliquen, o desenvolupen les idees que es volen
transmetre, les quals, normalment, ja s’han apuntat en el paràgraf introductori.
– Paràgrafs conclusius. Fan un resum o una recapitulació del text.

2
Analitzeu l’article següent i contesteu les preguntes que hi a continuació.

L’última leproseria d’Europa compleix

100 anys estigmatitzada
El sanatori de Fontilles, a Alacant, formarà investigadors d’aquesta malaltia

Àngels Gallardo encara viu a Europa, molt abun-

BARCELONA
Pujant des de Dénia en direcció a
l’interior d’Alacant hi ha una ex-
tensa vall solitària, la de Laguar, es-
quinçada per centenars de rierols i
petites fonts, ocupada per 37 exclu-
sius edificis separats i amagats per
la vegetació. Un d’aquests casalots,
gran i quadricular, constitueix l’únic
i últim sanatori de leprosos d’Eu-
ropa, el de Fontilles, de nom oficial
Sant Francesc de Borja, una refe-
rència mundial en la malaltia de
Hansen: lepra, en denominació po-
pular. Hi segueixen vivint 58 ma-
lalts, curats, a qui la lepra va deixar
prou mutilacions per induir el re-
buig familiar i social que l’estigma-
titzada malaltia conserva intacte.
Viuen allunyats, però no reclosos.
El rebuig que pesa sobre aquesta in-
fecció és superior al que arrossega
El sanatori de Fontilles, al cor de la vall de
Laguar (Alacant).
Foto: Fundació Fontilles
la sida. Un símbol petri de tal re-
pulsió el constitueix la muralla de
cinc quilòmetres que encara cir-
cumda el sanatori, que va ser cons-
truïda per aïllar el centre.
Fontilles compleix aquesta set-
mana 100 anys, però ja té dissenyat
un futur: formarà especialistes que
s’interessin per conèixer i investigar
la lepra, un mal residual tot i que
dant a l’Àfrica, l’Àsia i Sud-amèrica.
L’objectiu és que augmenti el nom-
bre de metges preparats per detec-
tar un cas de lepra: ara hi ha tres
especialistes a tot Espanya.
La leproseria té capacitat per a
300 llits, que atenen i dirigeixen
amb estricte rigor religiosos jesuïtes
i monges franciscanes de la Con-
cepció. La institució compta amb fi-
nançament públic. Va arribar a la
plena ocupació durant els anys 50,
quan a la comarca alacantina de la
Marina Alta hi van abundar els le-
prosos, un peculiar llegat dels an-
tics fenicis mediterranis.
La lepra és una infecció bacte-
riana que va ser descoberta pel no-
ruec Armauer Hansen el 1873,
època en què el país escandinau
comptava amb una població afec-
tada per aquesta malaltia de més de

J.M. 229
 2.000 persones. La causa el bacil
Mycobacterium leprae, i s’adquireix al
respirar l’alè d’un altre malalt o al
parlar amb ell de forma pròxima.
Tot i que és la mateixa via de trans-
missió de la grip i de la tuberculosi,
el contagi de la lepra és molt més
difícil que el d’aquestes malalties.
Té curació
El bacil de la lepra -que té un pe-
ríode d’incubació que pot durar set-
manes o anys- entra al cos per dues
vies: la pell, si el malalt conserva un
sistema immunològic solvent, o els
nervis, quan l’afectat amb prou fei-
nes disposa de defenses. El segon
camí és molt més greu.
Si el bacteri avança per la pell, ho fa
formant taques blanquinoses, petites
o molt grans, que presenten com a ca-
racterística fonamental la pèrdua ab-
soluta de sensibilitat: la placa blanca
queda com anestesiada, insensible a
talls, amputacions, cremades o pun-
xades. En estat de màxim risc de lesió
indolora però mutiladora.
Als malalts no els cau el nas, ni els
dits, ni els colzes, ni res. Al contrari,
el bacil va reabsorbint els nervis i es
produeix una retracció de l’òrgan
afectat, que es plega com si fos un
telescopi fins a fusionar-se amb la
resta del cos i desaparèixer. El bac-
teri de la lepra s’instal·la a les zones
més habitualment fredes del cos:
això explica la pèrdua de la punta
del nas, i dels dits de les mans o els
peus.
Detectada i tractada amb rigor, la
lepra pot estar curada en un pe-
ríode que oscil·la entre els sis mesos
i els dos anys. Les mutilacions que
es produeixin abans de la curació,
però, són irreversibles.
El Periódico, 23-01-2009

a) Indiqueu quins són els paràgrafs introductoris, els expositius i els conclusius.
b) Indiqueu quines són les frases inicials o temàtiques, les de desenvolupament i les finals o de cloenda.
c) Localitzeu també els connectors o marcadors textuals que hi haja.
d) Considereu que el títol i el subtítol resumixen bé el contingut del text o, si no els trobeu adequats, per
quins altres els canviaríeu?

3 Escriviu un article per a una revista en què exposeu i argumenteu la vostra opinió sobre un dels
dos temes següents (mínim 300 paraules):
a) Moltes persones consideren impossible entendre i desentranyar la madeixa de l’art contemporani, un
embolic de tècniques i missatges que ha allunyat el públic dels museus.
b) El codesenvolupament forma part de l’agenda d’alguns països desenvolupats, que han incorporat este
procediment de cooperació a les seues polítiques. Contribuir a millorar les condicions del país d’ori-
gen dels immigrants pot ser una bona solució. Enesta direcció, què més espodria fer?

4
Dictat.
El llenyater vivia a soles en la muntanya, i encara que transcorregueren uns anys, ningú
no sabia de l’existència de la Mare de Déu que havia trobat al riu. Però va vindre una tem-
porada de forta sequera. Era un desastre per a les collites, una situació desesperada que
deixava els llauradors amb fam i sense un cèntim. El llenyater, sabedor d’aquesta desgrà-
cia, i en passar els dies i les setmanes sense que ploguera, va decidir comunicar la seua tro-
balla i oferir-la al poble. A pesar que al principi alguns pensaven que això era la beateria
d’un que no estava bé i se’n burlaven i tot, aquella sequera es feia més amarga que la fel i
el capellà, l’alcalde i tot el poble van posar la seua fe en la Mare de Déu trobada pel llenyater
i, en processó, la traslladaren fins a l’ullal on sorgia la font dels setze braços que abastia el
poble. (154 paraules)
R AF A G O M A R , E n blanc i negre. Tabarca Llibres.

230
J.M.
 6

estructures lingüístiques

lèxic i semàntica

La fraseologia
Les frases fetes i les locucions
La fraseologia és el conjunt de maneres d’expressió peculiars d’una llengua que inclouen frases fetes, locucions,
refranys, proverbis i altres modismes o maneres de dir.
Les frases fetes i les locucions són expressions que, com a conjunt, tenen un sentit figurat molt diferent del que
tenen aïlladament les paraules que les formen. Així, si sentim dir que Li hauria de caure la cara de vergonya és
clar que això solament pot ser en sentit figurat. Per això, les frases fetes i les locucions són difícils de traduir d’un
idioma a un altre (encara que n’hi ha d’equivalents en diferents llengües). Tampoc no és estrany el fet que hi
haja variacions regionals d’una mateixa expressió.
Les frases fetes són expressions que porten un verb (anar a bacs, caure en el parany, quedar-se a la lluna de Va-
lència) i que equivalen a una idea verbal; així, llançar-se a perdre equival a trencar-se; anar en orrisa fracassar.
Les locucions, que són molt semblants a les frases fetes, no porten verb i són equivalents, generalment, a un
adverbi (a balquena: abundantment, de tot cor: sincerament). Solen estar formades per una preposició seguida
d’un substantiu, d’un adjectiu o d’un adverbi (a més no poder, a la babalà, a dreta llei, de bell nou, pel cap baix,
sense solta ni volta) tot i que hi ha més estructures (més aïnes, poca cosa de, si fa no fa, tant sí com no).
Leslocucions adverbials que més abunden són les de manera, però n’hi ha de més classes:

CLASSE EXEMPLES

afirmació ben segur, de debò, de veritat, en efecte, no cal dir-ho, per descomptat, sens dubte

dubte tal vegada, tal volta, qui sap, si de cas

al capdavall, amunt i avall, a mitja alçada, a rinxo de, a l’entorn, a la vora de, dalt de tot, d’ací d’allà, de
lloc o situació
banda a banda, de lluny, on brama la tonyina, pertot arreu

a bell ull, a dretcient, a balquena, a cau d’orella, a coll, a colp calent, a corre-cuita, a dretes, a gatameu, a
genollons, a la babalà, a la biorxa, a la palpa, a males penes, a males tirades, a mans besades, a poc a
poc, a posta, a puntellons, a tomballons, a tort i a dret, a ull, a ulls clucs, al cap i a la fi, al sa i al pla, d’a-
manera llò més bé, d’amagat, de bat a bat, de biaix, de gaidó, de gom a gom, de cap a peus, de qualsevol ma-
nera, de soca-rel, de totes passades, en dejú, en doina, en orri, en renou, fil per randa, frec a frec, sense
solta ni volta

negació de cap manera, en absolut, mai de la vida

a balquena, a bondó, a cabassades, a caramull, a dojo, a grapats, a muntó, a tot estirar, amb escreix,com
quantitat
a mínim, de valent, d’un pèl, de menys, pel cap alt, pel cap baix, una mica, un poc

a cada moment, a hora horada, al matí (o de matí), de bon matí, al migdia, a la vesprada (o de ves-
prada), a la nit (o de nit), a l’instant, a les tantes, a poqueta nit, a tota hora (o a tothora), a trenc d’alba, a
de temps
vegades, a voltes, ara i adés, ara per ara, de seguida, de sobte, de tant en tant, en acabant, en un alé, en
un bell en sec, en un punt, l’endemà, tot d’una, tot seguit

A vegades, sobretot per influència del castellà, usem locucions no genuïnes (per exemple, es pot sentir dir
*Aquell conductor conduïx a lo loco, quan es pot dir Aquell conductor conduïx a la babalà. A continuació hi ha
un resum de locucions amb els equivalents corresponents en castellà.

J.M. 231
 VALENCIÀ CASTELLÀ

a raig, a doll a chorro

de ciència certa, amb certesa, ben segur a ciencia cierta
amb franquesa, francament, si hem de ser francs a decir verdad
fora de temps, a deshora a destiempo
amb prou feines, amb prou penes, a males tirades a duras penas
a corre-cuita, a corre-corrents, de pressa a escape, a toda prisa
d’amagat, d’amagatotis a escondidas
al capdavall, fet i fet, al cap i a la fi a fin de cuentas
sense embuts a las claras, sin tapujos
a cor què vols, cor què desitges; d’allò més bé a las mil maravillas, a pedir de boca
a mitjan a mediados de
a rossegons a rastras
a contracor a regañadientes
a plaer, a tot plaer a sus anchas
a (o de) totes passades a todo trance
a barata a trueque, a cambio de
a recer, a redós al abrigo
al cap i a la fi, fet i fet, al capdavall al fin y al cabo
a la bestreta, de bestreta por anticipado
de sotamà bajo mano
com a màxim, a tot estirar como mucho
amb escreix con creces
de gom a gom de bote en bote
de cap a cap, fil per randa de cabo a rabo
de valent, de ferm de firme
de fit a fit de hito en hito
ara com ara de momento, mientras no cambien las cosas
de bat a bat de par en par
de rebot, de retop de rebote, de rechazo
de reüll, de cua d’ull de reojo
de biaix, de gairell al sesgo, al bies, de soslayo
ara i adés, de tant en tant de vez en cuando
a gratcient, a posta aposta
fil per randa de pe a pa, con puntos y comas, con pelos y señales
en doina en danza, en movimiento
a balquena, a dojo, a doll, a semalades a capazos, en gran cantidad
en un tres i no res en un santiamén
a lloure a gusto, a capricho, libremente
com més prompte (o aviat) millor, tan prompte com puga lo antes posible
xino-xano (o xano-xano) poco a poco, lentamente
a tothora siempre, en todo momento, a todas horas
a estall (o a destall) sin descanso, a destajo
sense esma (o senseesme) sin fuerzas, sin aliento
de sobte de pronto, súbitamente
tard o d’hora tarde o temprano

Igual com passa amb les locucions, algunes frases són fàcils d’entendre. Per exemple, si sentim a dir que Era un
secret que anava de boca en boca entendrem de seguida que el secret no ho era en absolut perquè tothom el
divulgava. Altres expressions, encara que no són tan fàcils de copsar, podem deduir-les del context amb més o
menys facilitat; per exemple, en No puc atendre’t araperquè vaig de bòlit, podem deduir sense massa dificul- tat
que anar de bòlit vol dir ‘estar molt ocupat’. Ara bé, si diem Anava de fil de vint, possiblement només ho
entendrà un habitant de l’Alcoià, on éshabitual l’expressió (la frase significa ‘anar molt ben vestit’).
És ben cert que cada vegada usem menys fraseologia, però caldria recuperar l’ús de frases fetes, locucions i re-
franys perquè afigen vivacitat i varietat a la llengua. I també cal defugir del calc de les expressions típiques d’al-
tres llengües. Així, per exemple, és preferible dir Caldrà posar mà a l’obra o Haurem de fer un pensament que
Haurem de posar-nos les piles, traducció literal del castellà ‘ponerse las pilas’.

232
J.M.
 6
A continuació hi ha una llista d’algunes frases fetes i expressions habituals:
VALENCIÀ CASTELLÀ

caure de nassos, caure de morros caer de bruces

afanyar-se, donar-se aire darse prisa
anar a tocar el dos, anar a fer la mà ir a hacer puñetas
anar de caiguda ir de capa caída
anar sobre rodes ir que chuta
anar fent ir tirando
anar a bacs, baquejar-se de riure morir-se de risa
no cabre en la pell no caber en sí
no dir ni pruna no decir ni pum, estar callado
no saber on té la mà dreta no saber donde le aprieta el zapato
no tindre ni cap ni peus no tener pies ni cabeza
passar de ratlla, passar de taca d’oli pasarse de la ralla
pesar més que un deute, que un matrimoni pesar más que un muerto
riure per sota el nas reírse por lo bajini
ballar-li una cosa pel cap a u rondarle algo por la cabeza a alguien
saber greu saber mal
ser de la pell del llop ser de la piel del diablo
tindre els dits llargs tener las manos largas
tindre mala bava tener malas pulgas

Frases en castellà amb el verb estar les equivalents de les quals tenen un altre verb en valencià:
VALENCIÀ CASTELLÀ

no tindre diners estar a dos velas

ser a les portes de la mort estar a la muerte
fer el cap viu estar a la que salta
ser carn i ungla estar a partir un piñón
trobar-se abatut, esclafat estar abatido
fer el cap viu estar al acecho
no ser-hi, ésser absent estar ausente
tindre l’aigua al coll estar con la soga al cuello
ser de moda estar de moda
ser popular estar en candelero
anar (o vindre) d’un pèl estar en un tris
saber-ho, saber-ne estar enterado
fer el fatxenda, engolir-se el cullerot estar pagado de sí mismo
faltar veure-ho estar por ver

El verb fer és un verb polisèmic que s’usa en multitud d’expressions de tota mena:
VALENCIÀ SIGNIFICAT

fer cap comparèixer, arribar a la destinació

fer el desmenjat, fer l’orni fer el desentés
fer el pes satisfer, convéncer
fer ferm lligar, collar (una corda, una peça, un vis)
fer figa fallar o espatllar-se alguna cosa
fer i desfer actuar amb llibertat; manar, dirigir, regir
fer l’ànec, fer la creu, fer la pell morir
fer l’ull viu obrir els ulls, espavilar-se
fer la seua buscar només el gust i profit d’un mateix
fer mans i mànigues esforçar-se
fer un jaç, fer un nyap fer un desastre
fer un pensament prendre una decisió
fer-se’n creus estranyar-se

J.M. 233
 Moltes expressions en castellà amb el verb dar tenen els equivalents en valencià amb el verb fer:

VALENCIÀ CASTELLÀ

fer conéixer dar a conocer

fer imprimir dar a la prensa
fer malbé dar al traste
fer fàstic (o fer basques, o fer ois) dar asco, náuseas
fer calor dar calor
fer agafar gelosia, engelosir dar celos
fer classe dar classe
fer menjar, alletar, fer mamar dar de mamar, de comer
fer enveja dar envidia
fer goig dar gozo
fer l’efecte, la impressió dar la impresión
fer la guitza, molestar dar la lata
fer llum dar la luz
fer peresa, fer mandra dar pereza
fer ràbia, fer malícia dar ràbia
fer un beset, fer un petó dar un besito
fer un passeig, una passejada, una volta dar un paseo
fer un pessic dar un pellizco
fer una volta dar una vuelta
fer-se el senyor darse tono

Els refranys
Els refranys són unes frases d’ús popular, tradicionals i anònimes, de les quals se sol desprendre una conclusió, un
ensenyament o norma de conducta, encara que n’hi ha que tenen una intenció satírica i fan el discurs més
expressiu.
Alguns refranys són universals i altres són propis d’una comunitat lingüística més o menys reduïda. A vegades
trobem un mateix refrany –o la mateixa idea, el mateix significat– en diverses llengües. Així, la dita Al perro
flaco, todo son pulgas té les versions To the skinny dog, all are fleas (anglés), Au chevaux maigre va la mouche
(francés) i Ase magre, ple de nafres. La idea és exactament la mateixa en els quatre refranys (al dèbil li sobre-
venen totes les desgràcies), però s’observen canvis entre les llengües; així, el gos (en castellà) es manté en an-
glés (dog), però canvia en francés a cavall (chevaux), i es trasmuda en ase en la nostra llengua. Les desgràcies són
representades en cada idioma per puces, mosques o nafres. En els quatre exemples és idèntica la idea de
debilitat o pobresa manifestada per l’escàs pes corporal (flaco, skinny, maigre i magre).
Els refranys tenen una estructura que, generalment, consta de dos parts separades per una pausa. La primera
part es referix al fet observat (època de l’any, efectes d’algun fenomen meteorològic, condicionaments de la vida,
etc.) i la segona conté l’ensenyament. Les darreres paraules de cadascuna de les parts solen rimar entre si.
Els temes dels refranys són molt variats, però podem distingir-ne els següents:
– Calendari, conseqüències del transcurs de l’any: Fins al setanta d’abril no et lleves un fil. Any de neu, any de
Déu. A l’estiu, tota cuca viu. Aigua de gener omple bótes i graner. Març marçot, mata la vella a la vora del foc
(i a la jove, si pot). Per Tots Sants, amaga el ventall i trau els guants.
– L’oratge: De xaloc, ni molt ni poc. Cel a borreguets, aigua a canterets. Pluja menuda a tots ajuda.
– Geogràfics: A Llaurí toquen el violí. A Benicull qui no sembra no cull.
– Diners: A qui gastar li dol, no compra el que vol. Amb diners, torrons. Qui no guarda quan té, no gasta quan
vol.
– Salut: Abriga’t bé la pell, si vols arribar avell. L’aigua corrent no mata la gent. Lamigranya, dormint s’apanya.
– Consells, recomanacions, ensenyances diverses, etc.: A cosa donada no li cerques taps. A vora riu no faces
niu. Com més anys, més desenganys. A casa de dona rica, ella mana i ella crida. A carn dura, dent aguda. Qui
matina, fa farina. Molts oficis, pocs beneficis. La col i la carabassa empudeguen tota la casa.

234
J.M.
 6
Exemples de refranys aplicats a la variació de la durada del dia al llarg de l’any:

13 de desembre Per Santa Llúcia el dia avança un pas de puça.1

25 de desembre Per Nadal, creix el dia un pas de pardal.
26 de desembre Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre.
1 de gener Per Cap d’Any, el dia s’allarga un pam.
6 de gener Per Reis, el dia ja es coneix.
17 de gener Per Sant Antoni, un pas de dimoni.
20 de gener Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha.
21 de gener Per Santa Agnés, una hora més.
22 de gener Per Sant Vicent de la Roda, avança el dia una hora.
27 de gener Per Sant Pau, una hora cau.
2 de febrer Per Sant Bernat, el sol ja entra pel forat.
2 de maig Pel maig, cada dia un raig.
24 de juny El dia de sant Joan és el dia més llarg de l’any.
25 de juny Del juny enllà, el dia comença a abaixar.
15 d’agost Per la mare de Déu d’agost, a les set és fosc.

5
Senyaleu el significat que correspon a les locucions següents.
1) a banderes desplegades 2) a barata
a) d’amagat a) alegrement
b) sense reserva b) a canvi
c) alegrement c) sense augmentar el preu

3) a lloure 4) a corre-cuita
a) a capritx a) inesperadament
b) en gran quantitat b) d’amagat
c) desinteressadament c) de pressa

5) en doina 6) ara i adés

a) abusivament a) ara
b) fora de lloc b) mai de la vida
c) extraordinàriament c) de tant en tant

7) en orri 8) d’antuvi
a) en abundància a) de bon principi
b) dalt de tot b) detalladament
c) d’oferta c) ben fet

9) a la regalada 10) més aïna

a) amb molta satisfacció a) així com cal
b) donant-ho tot b) més aviat
c) còmodament c) més enllà

1 Ja no és cert d’ençà que es canvià el calendari.

J.M. 235
 6
Relacioneu les locucions adverbials de manera següents amb el seu significat.
a bastament a 1 prou, suficientment
a cau d’orella b 2 molt a la vora
a repèl c 3 amb molta abundància
a dojo d 4 sobretot
a contracor e 5 sense posar atenció
a frec f 6 a l’orella i en veu baixa
a la babalà g 7 sense tindre’n ganes
d’escopetada h 8 a contrapèl
a pleret i 9 a poc a poc
més que més j 10 de colp

7
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Quan es posa nerviós treballa . 2) Va esvarar amb una pell de plàtan i va caure
a) a cor què vols .
b) a bacs a) de raspalló
c) a redolons b) de retruc
c) de tòs

3) El guàrdia els va mirar . 4) El color de la camisa és verd.

a) de fit a fit a) més tost
b) en un sopols b) en gros
c) fil per randa c) en un bell en sec

5) Genís sempre va vestit , sense 6) De ganes d’estudiar, !

pretensions. a) ni fu ni fa
a) al detall b) ni fa ni fum
b) cap per amunt c) ni fas ni nefas
c) al sa i al pla

8
Relacioneu les locucions adverbials següents amb els equivalents en castellà.
amb escreix a 1 por naturaleza
d’antuvi b 2 desde entonces
d’aleshores ençà c 3 al menos
tanmateix d 4 ante todo
de tant en tant e 5 con creces
gens ni mica f 6 frente a frente
davant per davant g 7 de vez en cuando
si més no h 8 ni pizca
d’hora i 9 sin embargo
de mena j 10 temprano

236
J.M.
 6
9
Senyaleu el significat que correspon a les expressions següents.
1) Ser un colador 2) Ser un cap gros
a) estar crivellat a trets a) tindre hidrocefàlia
b) beure a l’excés b) ser una persona molt sabuda
c) gastar molts diners c) caure (a algú) el seu cap malament

3) Acabar en punta 4) Afluixar la llengua

a) no arribar a realitzar-se alguna cosa a) perdre enteresa o força
b) acabar malament b) ser molt parlador
c) acabar bé c) parlar indegudament

5) Estar de pega 6) Anar a preu

a) estar apallissat a) haver acordat un preu
b) no tindre sort b) afanyar-se
c) enemistar-se c) no rebaixar el preu d’una mercaderia

7) Somiar perdius 8) Tindre bona garra

a) tindre molta gana a) tindre molta força
b) voler caçar perdius b) ser molt caminador
c) fer-se il·lusions c) ser molt menjador

10
Esmeneu, si cal, les frases següents que tinguen alguna expressió incorrecta o poc genuïna.

a) El jersei que porte dóna calor.

b) Aquell fet donava entendre moltes coses.
c) La seua amiga li donava molta enveja.
d) Em dóna la impressió que eixe llibre ja l’has llegit.
e) Dóna’m llum que no m’hi veig!
f) Sempre em donava por passar per aquell carrer de nit.
g) A Raül sempre li dóna molta ràbia perdre la partida.
h) En saber-se la notícia començà a donar salts d’alegria.
i) Ja està donant la llanda una altra vegada!
j) El professor de valencià dóna classe en aquella aula?

11
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Tramuntana . 2) L’ase vell .
a) aigua demana a) al foc amb ell
b) aigua blana b) si no tira, guia
c) aigua gelada c) tira’l al fem

J.M. 237
 3) Llebeig . 4) Val més riure .
a) aigua no veig a) que plorar
b) aigua veig b) que viure
c) aigua a barreig c) que fer riure

5) Al juny . 6) La cassola plena .

a) ves-te’n lluny a) a molts trau de pena
b) la falç al puny b) bona berena!
c) la vaca esmuny c) fa la cara plena

12
Expliqueu el significat dels refranys de l’activitat anterior.

13
Relacioneu els refranys o dites següents que tinguen un significat semblant.
Caldera vella, bony o forat a
De tal buc tal eixam b
Qui molt abraça, poc estreny c
Més en moren de farts, que de fam d
No digues blat que no siga al sac e
No s’ha fet la mel per a la boca de l’ase f
El bon patró no escoltaopinió g
Fa més qui vol que qui pot h
1 Qui és amo governa
2 Voler és poder
3 Qui molt abraça, té cap de carabassa
4 Al llaurador, doneu-li cols
5 No digues oliva si no està davall la biga
6 De grans sopars n’estan plens els fossars.
7 Els testos s’assemblen a les olles
8 Al vell, foc amb ell

14
Completeu els refranys següents.
a) Si la Candelària riu, ja ve l’estiu; si la Candelària plora
b) Per Sant Joan bacores
c) Qui té ofici
d) Tota pedra
e) A carn dura
f) Cel a borreguets

15
Relacioneu les dos columnes de manera que formen un refrany o una dita.
El que no vulgues per a tu a 1 és poder.
Si vols fer drecera b 2 ganivet de fusta.
Quan un no vol c 3que tinga cames. 4
Qui et vol bé d dos no es barallen. 5
Qui no té cap e et farà plorar.
Voler f 6 que no vaja a l’era.
Qui no vulga pols g 7 no ho vulgues per a ningú.
A casa del ferrer h 8 no deixes la carretera.

238
J.M.
 6
morfologia i sintaxi

Els pronoms personals i els pronoms febles

Els pronoms són paraules que s’utilitzen per a fer referència o substituir, per tal de no repetir, elements de l’ora-
ció o, fins i tot, tota una oració sencera. A més dels pronoms personals forts i febles, hi ha altres classes de pro-
noms que ja hem tractat en este llibre (demostratius, relatius, interrogatius, neutres).

Els pronoms personals forts

Els pronoms personals forts (o tònics) fan referència a persones gramaticals. Així, la persona que parla es designa
a ella mateixa amb els pronoms jo o mi. Els pronoms personals forts tenen un accent fònic propi i fan funcions
de subjecte (Jo aniré al cine. Tu et quedaràs a casa) o de complement quan van precedits de preposició (Veniu
amb mi un moment! Amb ella voldria parlar).
Elspronoms personals forts esclassifiquen de la manera següent:

PERSONA SINGULAR PLURAL MAJESTÀTIC/CORTESIA

1a jo, mi nosaltres nós

2a tu, vosté vosaltres, vostés vós
MASCULÍ ell ells

3a FEMENÍ ella elles

REFLEXIU si

En general, hi ha la tendència a no fer ús dels pronoms personals forts perquè les desinències verbals ja ens in-
diquen la persona gramatical sense necessitat del pronom: Anem al cinema (no cal dir nosaltres), Vés a casa (no
cal dir tu). De fet, l’aparició del pronom pot servir per a posar èmfasi (Jo ho he fet, i què passa?).
El pronom si es pot referir a coses i a persones; però quan es tracta de persones, és preferible usar ell mateix, ella
mateixa, ells mateixos o elles mateixes:
Esta ocupació, en si mateixa, no és roïna.
El vestit se l’ha cosit per a ella mateixa.
Però: L’home estava fora de si.
El pronom vosté, vostés (contracció de vostra mercé) fa referència a la segona persona, però gramaticalment con-
corda amb el verb en tercera persona (Què vol vosté? I vostés, què volien?).
Els pronoms nós i vós són plurals majestàtics (plurals ficticis referits sempre a persones d’altes jerarquies militars o
eclesiàstiques), però pel sentit són singulars equivalents a jo i a tu, respectivament (Nós, rei d’Aragó. Vós m’ho
heu dit).
El tractament de vós s’usa com a fórmula de cortesia (sense que aparega el pronom explícit) en documents ad-
ministratius i en textos instructius en general, sobretot en els casos en què el destinatari és un col·lectiu (Em-
pleneu els espais en blanc. Responeu les preguntes següents. Tanqueu la porta en eixir). Té l’avantatge respecte
al tractament de vosté que presenta la mateixa forma tant per al masculí i per al femení com per al singular i per
al plural (Em plau convidar-vos a la recepció que tindrà lloc...).
Així mateix, s’utilitza nosaltres (i el possessiu nostre) com a plural de modèstia o d’autoria. En este cas, l’autor
s’inclou dins d’un grup hipotètic al qual atribuïx de forma conjunta l’autoria de la idea exposada:
Nosaltres no cremem res de res (Neró).
I digué Jehovà: Vet ací l’home com un de nosaltres, sabent el bé i el mal (Gènesis 3: 22).

J.M. 239
 Els pronoms personals forts de tercera persona referits a éssers inanimats
No és recomanable usar els pronoms personals forts de 3a persona ell, ella, ells, elles per a referir-se a coses. Hi
ha les alternatives de correcció següents:
– En molts casos es pot repetir opcionalment el nom i eliminar el pronom innecessari:
Cal avaluar els avantatges de la situació, perquè [els avantatges] són la clau.
(i no *Cal avaluar els avantatges de la situació, perquè ells són la clau).
– Quan el pronom personal va darrere de la preposició de, es pot substituir per en:
Sobre les indemnitzacions pendents, ja veurem qui se n’ocupa.
(i no *Sobre les indemnitzacions pendents, ja veurem qui s’ocupa d’elles).
No vol fer-se’n càrrec (i no *No vol fer-se càrrec d’ell).
– Amb la resta de preposicions (a, en, amb, etc.), es pot recórrer al pronom hi:
Té molts diners i hi confia per viure de renda. (i no *Té molts diners i confia en ells per viure de renda).
Ací hi ha una rampa, ara hi baixarem. (i no *Ací hi ha una rampa, ara baixarem per ella).
No vol creure-hi. (i no *No vol creure en ell).
– Altres casos es poden solucionar amb unrelatiu:
El director va presentar un escrit en el qual es plantejava un canvi d’horaris.
(i no *El director va presentar un escrit; en ell es plantejava un canvi d’horaris).

Els pronoms febles

Els pronoms febles són monosíl·labs àtons que fan referència a un element de l’oració que no cal repetir, ge-
neralment perquè ja ha aparegut abans. Per exemple, en Se m’ha trencat el cotxe, el portaré al taller demà, el
pronom el fa referència a ‘el cotxe’.
Però cal tindre en compte el context en què l’emissor reprén o fa referència a allò expressat anteriorment. Així,
en Collia pomes i després les venia al mercat, el pronom les fa referència a ‘les pomes que collia’, no a ‘totes les
pomes’. Similarment, en T’agraden les peres? Doncs ja te’n colliré unes quantes, el pronom en fa referència a
‘peres’ i no a ‘les peres’.
Els pronoms febles van davant o darrere del verb segons el temps verbal a què acompanyen:

POSICIÓ TEMPSVERBAL EXEMPLES

infinitiu Vés a llavar-te la cara.

darrere del verb gerundi
imperatiu
davant o darrere
passat perifràstic
indistintament
i altres perífrasis
(més informal davant)
present
perfet d’indicatiu
imperfet d’indicatiu
passat simple
davant del verb futur
en la resta de temps condicional
passat anterior
imperfet de subjuntiu
plusquamperfet d’indicatiu
plusquamperfet de subjuntiu
Trencant-ho tot no guanyaràs res.
Posa-li la roba al xic.
El vas portar al garatge o Vas portar-lo al garatge.
Ho acabarà trencant o Acabarà trencant-ho.
Ho he de fer o He de fer-ho.
El degué avisar o Degué avisar-lo.
La premsa, la compra cada dia. Ho teniu a casa?
L’hem convidat a casa. Ja t’has dutxat?
Es preocupaven molt per ella.
L’agafà de la mà.
Li portaran un llibre.
M’avisarien si els calguera la meua ajuda.
Que m’hagueren portat un regal em va alegrar molt.
Li pregà que la portara a casa immediatament.
Li havia cosit el vestit.
Que l’haguera esmenat no era important.

240
J.M.
 6
Els pronoms febles es poden invertir (forma reforçada), elidir, reduir o mantindre en la forma originària (plena)
segons la posició que ocupen respecte del verb:
FORMA POSICIÓ UNIÓ EXEMPLES

plena darrere del verb acabat en consonant o diftong decreixent guionet Has de donar-me el llapis.
Doneu-me el llibre.
reduïda darrere del verb acabat en vocal apòstrof Dóna’m el llapis.
reforçad davant del verb començat per consonant (res) Em dónes el llapis?
a elidida davant del verb començat per vocal o hac apòstrof M’has de donar el llapis?

Cal tindre en compte les remarques següents:

– Els pronoms li, hi, ho i les (plural de la) no canvien mai de forma: li agrada, li porta, porteu-li, porta-li; hi
anava, anar-hi, deixa-hi; ho diu, digues-ho, porta-ho; les compra, les anticipa, anticipeu-les, anticipa-les.
– Davant d’un verb començat per consonant, són recomanables les formes reforçades (em diuen Joan, et veuré
demà, es posà malalta, el vull més gran, en vull tres). Però solen utilitzar-se les formes plenes davant de con-
sonant en certes expressions lexicalitzades (Tant me fa una cosa com l’altra. Com te dius? Déu te guard. Tant
se val!).
– Si el verb comença pel so [s] és preferible usar la forma plena (se) per a evitar el contacte del so alveolar del
pronom i del verb (se sap, se sent, se suposa; se celebra, se cimenta).
– La forma vos pot substituir sempre la forma us2 (us parle o vos parle, entendre-us o entendre-vos), però no es
pot utilitzar la forma us darrere del verb acabat per consonant o diftong decreixent (Haureu de fer-vos el
sopar i no *Haureu de fer-us el sopar. Porteu-vos bé i no *Porteu-us bé).
– El pronom la no s’apostrofa davant i, u àtones: la imitava, la unirà, la hi porta.

Caracterització i pronominalització de les diferents funcions sintàctiques

La pronominalització és la substitució d’un constituent de l’oració per un pronom: Tinc la clau, la tinc a la but-
xaca. En este cas, el pronom feble fa la mateixa funció sintàctica que l’element substituït (subjecte, CD, CI, cir-
cumstancials, atribut, etc.), com espot veure a continuació:
FUNCIONS PERSONA CARACTERÍSTICA PRONOMS EXEMPLES

Quantes caixes queden? Solament en queden tres.

subjecte 3a en
Passen molts cotxes. En passen a tothora.
Sempre em convida. (CD)
em
No em vol deixar el llibre. (CI)
1a
Ací no ens volen. (CD)
ens
No ens havien dit res. (CI)

CD i CI Acosta’t una mica més. (CD)

et
Et donaré un llibre. (CI) Us/Vos
2a
convidaran demà. (CD)
us/vos
Us/Vos augmentaran el sou? (CI)
3a reflexiu es Elles es renten la cara. (CI)
el Dóna’m el llibre, el necessite ara.
la Cal comprar una ràdio nova. Comprem-la ja.
determinat
el Has fet els deures? Sí, els he acabat ara mateix.
s Portes les claus? No, no les porte.
CD 3a
le
s
indeterminat en Bec aigua. En bec quan tinc set.
neutre o Conta’m això. No t’ho pense contar.
ho
oraciona Has sentit el que t’he dit? No, torna-m’ho a dir.
2 La forma us –reducció del pronom vos– ha conviscut amb la forma més antiga (vos) durant segles, sobretot en la llengua literària. En els
l
parlars valencians i balears, però, la forma que s’usa majoritàriament en la parla és vos.

J.M. 241
 FUNCIONS PERSONA CARACTERÍSTICA PRONOMS EXEMPLES

CN 3a en Cal valorar el preu del producte. Cal valorar-ne el preu.

atribut 3a ho Joan és alt. Ho és.
li Dóna-li el regal. Dóna-li’l ara.
CI 3a no reflexiu
el Encara no els hem pagat la factura.
s
de + CCL en Quan ell anava al banc jo en venia.
CC de lloc
altres preposicions hi Viatjarem a Capadòcia. Hi anirem per l’estiu.
CCM i resta amb qualsevol Camina malament/de costat. Hi camina.
hi
de CC preposició o sense Viatge amb cotxe. Hi viatja.
idea de transformació hi Acabe rebentada de la faena. Sempre hi acabe.
CPred amb verbs factitius Em dic Joan. Vaja, jo també me’n dic!
en
dir-se, nomenar, elegir La nomenaran consellera o no la’n nomenaran?
CRV + de en Discutien de política. En discutien a sovint.
CRV CRV + altra preposició
hi Es dedicava a la música, però ara ja no s’hi dedica.
que de

E l subjecte
El subjecte pronominalitza en el pronom en amb els anomenats verbs inacusatius (comparéixer, arribar, pujar,
entrar, eixir, passar, vindre, nàixer, morir, caldre, faltar o fer falta). En estos casos el subjecte va posposat al verb i
s’assembla molt a un CD: Han comparegut els testimonis? Sí, n’han comparegut. Ahir no va arribar cap cor- reu
i hui n’arriben sis. N’han passat tres, d’avions. En van nàixer tres, però en van morir dos.
Tambécal tindre present que:
– Si el subjecte es col·loca davant del verb ha d’anar precedit de la preposició de: De testimonis, sí que n’han
comparegut. De certificats, en falta un.
– El subjecte també pronominalitza en oracions de passiva reflexiva amb els verbs construir-se, aprovar-se, ce-
lebrar-se: Se celebra una festa religiosa. Se’n celebra una cada any.
– En oracions subordinades amb verbs com ara semblar o paréixer el subjecte pronominalitza en ho: Sembla
que vaja a ploure. Ho sembla, no?
– En oracions amb haver-hi el grup nominal esreemplaça per en: Hi ha una poma. N’hi ha una.

E l complement directe (CD)

El complement directe (CD), anomenat també objecte directe, és un constituent nominal subordinat a un verb
transitiu que rep els efectes del canvi o la permanència que experimenta el subjecte tot completant o precisant el
significat verbal. El CD és, la major part de les vegades, necessari en oracions amb verb transitiu3 (Mire la re-
vista, la revista = CD).
El CD de 1a i 2a persones pronominalitza en els pronoms em, et, ens, us/vos (Aquell xic m’ha mirat. Qui t’ha
saludat? Ens ho vam creure tot. No voldria enganyar-vos). Si el CD és de tercera persona, no reflexiu, es poden
donar els casos següents:
TIPUS DE CD PRONOM EXEMPLES

determinat He vist el teu amic. L’he vist en la biblioteca.

(per l’article, el, la T’has comprat la moto? No, la compraré el mes vinent.

per un demostratiu els, les Porta aquells llibres a classe. Porta’ls ara.

o per un possessiu) Les vostres samarretes, dueu-les ací.

242
J.M.
 6
TIPUS DE CD PRONOM EXEMPLES

Portes diners? No, no en porte.

indeterminat en
Menges pomes o no en menges mai?

el CD és un infinitiu en Encara no sap escriure. Encara no en sap.

quantificat o qualificat Comprà llibres i en va regalar uns quants.

per un numeral, un indefinit, en Anna ha tingut dos fills, n’ha tingut dos.
un adverbi o un adj. qualificatiu3. Han trobat tres taules trencades. N’han trobades tres.

format per “nom + adjectiu”

Tenia un cotxe vell. En tenia un de vell.
(se substituïx el nom i es posa en
Hi ha mobles grans i menuts. N’hi ha de grans i de menuts.
la preposició de davant l’adjectiu)

Escriuré això. Ho escriuré esta nit.

el CD és un pronom neutre
Em va dir allò abans que tu m’ho contares.
(açò, això o allò)
ho Em dius què va passar o no m’ho dius?
o una oració
Veus com tenia raó? Ho veus?
subordinada substantiva
T’ha dit que vages o no t’ho ha dit?

Supressió indeguda d’un pronom en funció de complement directe

– Quan elidim el CD en una oració l’hem de substituir necessàriament pel pronom corresponent:
Pere vol que calles. Pere ho vol. (i no *Pere vol).
Tria tres cartes. Tria’n tres. (i no *Tria tres).
– Cal evitar l’ús dels pronoms el, la, els, les en comptes de en quan el CD és indeterminat o quantificat:
Si vols guerra, en tindràs. (i no *Si vols guerra, la tindràs).
Si vols pomes, te’n puc donar de molt bones. (i no *Si vols pomes, te les puc donar molt bones).
– En oracions amb els verbs aprofitar, provar o deixar no s’ha de suprimir el pronom que representa el CD:
Mentres esmorza ho aprofita per a llegir. (i no *Mentres esmorza aprofita per a llegir). (i
Si t’ix malament, prova-ho una altra volta. no *Si t’ix malament, prova una altra volta). (i
Si m’ho deixen fer, hi aniré amb tu. no *Si em deixen fer, hi aniré amb tu).
– No s’ha d’eliminar ho quan en l’oració hi ha l’indefinit tot:
Estos xiquets ho deixen tot per terra! (i no *Estos xiquets deixen tot per terra).
Porteu-ho tot a sa casa. (i no *Porteu tot a sa casa).
– Però esconsidera redundant l’ús del pronom ho després de com:
L’assassí és un parent de la víctima, tal com demostra la policia en la novel·la.
(i no *L’assassí és un parent de la víctima, tal com ho demostra la policia en la novel·la).
– Cal recordar que el participi posposat a un pronom de 3a persona en funció de CD concorda amb el pronom
en gènere i nombre: I les olives? Ja les han collides? Quina jaqueta més bonica! No n’havia vista cap d’igual.

E l complement indirecte (CI)

El CI indica qui és el destinatari o qui rep la conseqüència (el benefici o el dany) de l’acció verbal. El CI va unit al
verb mitjançant la preposició a (per això se’n diu ‘indirecte’, en contraposició al CD que no porta preposició i per
això es diu ‘directe’). Pot aparéixer en dos classes d’oració: amb verb transitiu, amb CD (Porta el llibre al
professor) i en oracions amb verb intransitiu, sense CD (El professor vacontestar malament a l’alumna).

3 El CD, però, pot no aparéixer en certs verbs transitius: Si has de conduir, no begues (en canvi: Jo sempre bec una mica d’aiguardent en

acabar de dinar els diumenges).

J.M. 243
 El CI de 1a o de 2a persona pronominalitza, com el CD, en els pronoms me, nos, te i us/vos (Et canten una
cançó. M’ha regalat un llibre. Volia comprar-nos un cactus).
El CI de tercera persona reflexiu o recíproc se substituïx, com el CD, pel pronom se: Es llava la cara amb aigua i
sabó. S’envien missatges l’un a l’altre amb el telèfon mòbil.
Els pronoms del CI corresponents a la 3a persona (li, els) són invariables quant al gènere (solament varia la forma
del plural quan va darrere del verb):
CI SINGULAR PLURAL

Li canta una cançó, al xiquet.
masculí
Canta-li una cançó, al xiquet.
Li porta un llibre, a la xiqueta.
femení
Porteu-li un llibre, a la xiqueta.
Els canta una cançó, als xiquets.
Canta’ls una cançó, als xiquets.
Els porta un llibre, a les xiquetes.
Va portar-los un llibre, a les xiquetes.

El CI es referix sempre a una persona o ésser personificable: Posa menjar al gat, posa-li un poc de menjar. Posa
un vestit a la nina, posa-li el vestit de color rosa. Però a vegades s’usa incorrectament el pronom li per a fer re-
ferència a una altra classe de complement:
El pis et convé. No hi dónes més voltes i compra’l. (hi = CRV)
(i no *El pis et convé. No li dónes més voltes i compra’l).
El pronom els, que representa el CI en plural, és coincident amb el pronom que representa el CD masculí plu-
ral i es poden presentar combinats:
No es preocupen pels impresos, els els deixaran quan els hagen acabat de llegir.
El pronom se no s’ha d’usar en lloc del CI de 3a persona no reflexiu (representant per li, els): Li
ho vaig dir ahir.
(i no *S’ho vaig dir ahir; en castellà: Se lo dije ayer).

L’atribut (Atr)
L’atribut (Atr) és el predicat en oracions amb verb copulatiu (ser, estar, semblar, paréixer, aparentar i creu-
re’s4). L’atribut expressa la qualitat del subjecte i pot estar constituït per un nom (Miquel és professor), un
adjectiu (La xica semblava estranyada) o un adverbi (Això és així). Generalment, l’atribut pronominalitza en
el pronom ho:
CLASSE D’ATRIBUT PRONOM EXEMPLES

nom o adjectiu amb Els melons són bons. Els melons ho són.
verb copulatiu (ser o estar) Jo ja estic bé, però ell encara no ho està5.

ho Semblava verd, però ara ja no ho sembla.

amb els verbs quasicopulatius Pareix contenta. Ho pareix, veritat?
(semblar, paréixer, aparentar i creure’s) Aparenta tindre més anys dels que té. Ho aparenta.
Es creu molt intel·ligent, sempre s’ho ha cregut.

Cal tindre en compte les remarques següents:

– D’acord amb algunes gramàtiques l’atribut determinat –per l’article, possessiu, demostratiu– pronominalitza
en el, la els, les. Este cas només s’escau amb el verb ser o aparentar: Marc és el teu professor? –Sí, Marc l’és.
Són els meus cosins, els són. Però era la teua amiga o no l’era? Ja són les dotze? –I tant que les són! Té sei-
xanta anys, però no els aparenta.
– Així mateix, en certs parlars, el pronom en substituïx un partitiu d’èmfasi introduït per la preposició de: Sí que
n’estem, de ben fartes! No saps com n’és, d’esplèndida, esta dona.

4 Els verbs ser i

estar, a més de funcionar com a verbs copulatius també poden no ser-ho i aleshores admeten altres complement; per
exemple, en El pare està tot el matí al bancal els complements tot el matí i al bancal són complements circumstancials.
5 Als parlars balears l’atribut precedit pel verb estar pronominalitza en hi: Tu estàs malalt, però jo no hi estic.

244
J.M.
 6
E l complement del nom i de l’adjectiu
El complement del nom (CN) és un complement amb funció adjectiva que indica possessió, pertinença, especifica-
ció, del nom al qual acompanya. El CN va introduït per la preposició de i pronominalitza sempre en en: Cal valorar
les propietats del producte. Cal valorar-ne les propietats (CN = del producte). Espoden donar els casos següents:
CN EXEMPLES

posposat al S Arriba l’època dels melons. N’arriba l’època.

introduït per
posposat al CD Explica els dubtes del tema. N’explica els dubtes.
la preposició de
posposat a l’Atr Qui és l’autor del llibre? Marc n’és l’autor.
amb la preposició de sobreentesa Vaig llegir el llibre, però n’he oblidat el títol.

Si substituïm tot el CD per un pronom, el CN queda inclòs en la substitució:

No sé la solució del problema. No la sé.
(la = CD = la solució del problema, el CD inclou el CN = del problema)
Encara que també podem substituir solament el CN i deixar la resta del CD:
No sé la solució del problema. No en sé la solució.
(en = CN = del problema)
En cas que el CD i el CN pronominalitzen tots dos en el pronom en cal d’optar per substituir només un dels dos
complements (l’emissor ja sap quin element vol ressaltar de l’oració, si el CD o el CN):
Compraran uns quants llibres de lectura.
En compraran uns quants llibres. (en = de lectura, CN)
En compraran uns quants de lectura. (en = llibres, nucli del CD)
Igualment, el complement d’un adjectiu amb funció d’Atribut dels verbs ser i estar precedit per la preposició de
pot substituir-se per en:
D’aquell institut, Lluïsa n’era professora. (en = d’aquell institut)
Del seu fill, n’està molt orgullós. (en = del seu fill)
És el director de l’escola, fa un any que n’és el director. (en = de l’escola)

Els complements circumstancials (CC)

Els complements circumstancials expressen circumstàncies de manera, temps o lloc, i també, en menor grau, de
causa, finalitat, companyia, quantitat, etc. Per exemple, en l’oració Ara jugarem tranquil·lament al carrer amb els
patinets, ara representa un CC de temps, tranquil·lament, un CC de manera, al carrer un CC de lloc i, final- ment,
amb els patinets un CC d’instrument.
Els complements circumstancials de lloc, manera, companyia instrument i mitjà pronominalitzen en hi, tant si
van precedits per qualsevol preposició com si van sense, però el CC de lloc, introduït per la preposició de, pro-
nominalitza en en:
CIRCUMSTANCIALS PREPOSICIÓ PRONOM EXEMPLES

procedència de en Véns del banc? Sí, ara en vinc.

permanènci Visc a Borriana. Hi visc des de fa dos anys.
de lloc a situació qualsevo Quan vas al poble? Demà hi aniré.
hi
direcció l Ø Has passat per allí? No, no hi he passat.
trajectòria Porta el llibre allà. Porta-hi el llibre.
de manera qualsevol / Ø hi Camina de costat (o a poc a poc, malament, etc.). Hi camina.
Viatja amb els amics, sempre hi viatja. Amb nosaltres, no hi
resta de CC (de companyia, generalment
hi enraona mai. Tramet la carta per avió. Hi tramet la carta. Amb
instrument, mitjà)6 amb o per
aquell mètode, tothom hi aprenia.

6 Alguns autors admeten la pronominalització dels CC de lloc, de manera, d’instrument i de companyia, però semblen estar-ne exclosos els

de temps, de causa i de finalitat (cf. SOLÀ, 1973: 2, 32-34). Tanmateix, per a altres autors, el CC de temps pot pronominalitzar: Sempre
torna ales huit, però hui no hi ha tornat

J.M. 245
 Els CC de lloc introduïts per les locucions locatives damunt (de), a sobre (de), davall/sota (de), davant (de), al vol-
tant (de), prop (de), etc., pronominalitzen en hi. En fer la substitució, es torna a repetir la locució (però s’exclou
la preposició de):
No deixes res (al) damunt la taula. No hi deixes res (al) damunt.
Es va col·locar (al) davant del cotxe. S’hi va col·locar(al) davant.
En la major part dels parlars valencians, el CC de lloc no pronominalitza (Véns a la platja? No, ja Ø vaig anar ahir.
Aniré a Morella. Ø Aniré demà de matí). En certs casos, en lloc del pronom, s’utilitza un adverbi de lloc (Deixeu
les maletes en l’habitació, deixeu-les allí).

E l complement de règim verbal (CRV)

El complement de règim verbal (CRV), també anomenat complement preposicional, és un complement que al-
guns verbs necessiten per a tindre sentit i que va sempre introduït per una preposició àtona, generalment a, de,
en, amb, per o contra; com ara en els casos següents:
VERB PREPOSICIÓ PRONOM EXEMPLES

contribuir Contribuirà a la causa. Hi contribuirà.

renunciar No renuncia a res. No hi renuncia.
dedicar-se a Es dedica a l’hostaleria. S’hi dedica des de fa deu anys.
acostumar- S’ha acostumat a no fer res. S’hi ha acostumat.
se hi
acontentar- S’acontenta amb la paga que té. S’hi acontenta.
se aliar-se S’alia amb els seus anteriors enemics. S’hi alia.
amb
amenaçar L’amenaçaren amb l’expulsió. L’hi amenaçaren.
conformar-se Es conforma amb poca cosa. S’hi conforma.

abusar Abusen de la seua paciència. N’abusen

adonar- No s’adona de l’engany. No se n’adona.
se No t’oblides de res? No te n’oblides?
oblidar-se de en Parlen de la teua germana. En parlen a tothora.
parlar Ell dubtava de tot. En dubtava.
dubtar Saps de matemàtiques? Clar que en sé!
saber
apostar Apostaren pel cavall perdedor. Hi apostaren. Joan
interessar-se per hi s’interessa per la música. Joan s’hi interessa. No et
preocupar- preocupes per res. No t’hi preocupes.
se
afanyar- S’afanya en la seua faena. S’hi afanya sempre.
en hi
se pensar No penses en els exàmens. No hi penses més.

anar Va anar contra ell. Hi va anar.

rebel·lar- Es rebel·lava contra la injustícia. S’hi rebel·lava.
contra hi
se Recorreran contra la sentència. Hi recorreran demà mateix.
recórrer Lluiten contra la injustícia. Hi lluiten.
lluitar
Cal tindre en compte que el complement de règim verbal pot coexistir amb el CD:
Mireia es burla de tothom. (de tothom = CRV, no hi ha CD)
Mireia convida els seus amics a sopar. (a sopar = CRV, els seus amics = CD)
Ha acostumat el gos a menjar pinso. (el gos = CD, a menjar pinso = CRV)

Fins i tot hi pot haver dos CRV dependents del mateixverb:

Estic d’acord amb tu en este assumpte. (amb tu = CRV, en este assumpte = CRV)

246
J.M.
 6
El CRV pronominalitza en hi o en, segons la preposició que porte:

CRV PRONOM EXEMPLES

Li agradava parlar de política. Sempre en parlava.

introduït per la preposició de
introduït per una preposició diferent de de
(a, en, amb, per)
en No s’adonen de res. No se n’adonen.
El pare es queixa del fred. El pare se’n queixa.
Es dedica a les arts. S’hi dedica.
hi S’exposen a molts perills. S’hi exposen.
Pensen en les vacances. Hi pensen sovint.

Cal tindre en compte les remarques següents:

– Davant d’una oració d’infinitiu les preposicions en o amb han de canviar per a o de. Es
complauen en la preparació de la festa. Es complauen a/de preparar la festa.
– Tota preposició cau quan el CRV és una oració introduïda per la conjunció que. Això pot dificultar la identifi-
cació del complement. Aleshores cal tindre en compte quina és la preposició que ha caigut a fi d’emprar el
pronom correcte.
Volen canviar-lo de treball, però no accedix [a] que el canvien de treball.
Volen canviar-lo de treball, però no hi accedix.
– No és correcte enllaçar dos verbs de règim diferent amb un mateix complement.
Veig una cosa i en parle. (i no *Veig i parle d’una cosa)
Van escoltar la petició i hi van accedir. (i no *Van escoltar i accedir a la petició)
– Si el verb reclama un CRV citat abans, s’ha de substituir necessàriament per un pronom.
No es va presentar a l’examen, i ara se’n lamenta. Volia (en = de presentar-se a l’examen)
presentar-se a l’examen, però no s’hi presentarà. (hi = a l’examen)

E l complement predicatiu (CPred)

El complement predicatiu (CPred) és un adjectiu o participi que apareix en oracions amb verbs predicatius i que
complementa alhora el verb de l’oració i el substantiu que fa de subjecte o de CD de l’oració.
Les xiques arribaren molt cansades. (molt cansades = CPred)
Portes el barret mal col·locat. (mal col·locat = CPred)
El CPred, a diferència de l’atribut, no va amb verbs copulatius (ser, estar, semblar, etc.), sinó amb verbs predi-
catius com ara acabar, anar, aparéixer, arribar, considerar, elegir, fer-se, nomenar, posar-se, presentar-se, quedar-
se, resultar, romandre, tornar-se, tractar, trobar-se, etc.
El jove semblava abatut. (abatut = Atr)
El jove va quedar abatut. (abatut = CPred)
En determinats casos, el CPred va introduït per les preposicions de, per o com a: El qualificaren de mentider. Els
van prendre per lladres. Van tractar-los com a estúpids.
La pronominalització del CPred es fa com figura a continuació:
CPRED PRONOM EXEMPLES

El líquid s’ha fet roig. S’hi ha fet.

amb verbs que donen idea de canvi o trans-
formació (acabar, aparéixer, mantindre’s,
quedar-se, tornar-se, trobar-se, resultar, pre-
sentar-se, etc.)
amb verbs anomenats factitius (o causatius):
dir-se, elegir, nomenar, designar, triar, fer-se
(membre, soci) i fer de (treballar de)
Sergi acabà cansat. Sergi hi acabà.
hi Es mantenia tranquil. S’hi va mantindre tota l’estona.
Els assistents a l’acte es van quedar de pedra; s’hi van quedar
en escoltar les paraules del ponent.
Jo em dic Manel. Vaja, jo també me’n dic!
El nomenaran president. L’en nomenaran demà.
en
Ja t’has fet soci del club? No, però me’n faré l’any que ve.
De dependenta, ja fa temps que no en fa.

J.M. 247
 Substitució d’expressions redundants pel pronom en o hi
Les construccions en castellà de ello, del mismo, de la misma, en ello, en ella, en lo mismo, en la misma, con él,
etc., tenen en valencià els pronoms corresponents en o hi, inexistents en castellà:
CASTELLÀ VALENCIÀ

Hablaron de ello. En van parlar.

Presentó la novela e hizo una alabanza de la misma.
Nació en Sagunt y murió en la misma ciudad.
Cuentan del mismo que era un hombre sabio.
Luisa sale con Carlos y pronto se casará con ella.
Es un buen negocio, me gustaría participar en él.
Va presentar la novel·la i en féu una lloança.
Va nàixer a Sagunt i hi va morir.
Diuen d’ell /En diuen que era un home savi.
Lluïsa festeja amb Carles i aviat s’hi casarà. És
un bon negoci, m’agradaria participar-hi.

Usos pleonàstics dels pronoms

Hi ha pleonasme quan, en una oració, apareix conjuntament el pronom feble i el constituent de l’oració a què fa
referència. Generalment els pleonasmes no són correctes, per això cal tindre en compte els casos següents:
– S’ha d’evitar la coincidència del pronom i del complement a què fa referència:
Hi ha molta gent. (i no *N’hi ha molta gent).
Vaig anar a Nules ahir. (i no *Hi vaig anar a Nules ahir).
Tinc això. (i no *Ho tinc això).
No s’ha adonat de res. (i no *No se n’ha adonat de res).
– Cal separar amb una coma el complement representant pel pronom de la resta de la frase:
Ho tens, això? Hi va anar poca gent, a la festa. No se n’ha adonat, del que ha passat.
– Però si el constituent de l’oració es desplaça al començament de la frase no cal posar coma si no es produïx
una pausa en l’entonació:
A ta mare li donaran un disgust si els teus germans fan això. En aquell pis no hi tocava el sol.

Pronoms sense valor sintàctic

Hi ha certes expressions en què el pronom feble no fa referència a cap element de l’oració, simplement acom-
panya o matisa el sentit del verb. Estracta de pronoms sense valor sintàctic.
PRONOM CARACTERÍSTICA EXEMPLES

Me’n vaig a casa.

amb els verbs anar-se’n, eixir-se’n, tornar-se’n, entrar- L’aixeta se n’ix.
se’n, pujar-se, baixar-se, vindre-se’n (caure o enfonsar- Vull tornar-me’n al poble.
se) Esta tela se n’entra.
en El sostre se’n vingué avall amb un estrèpit enorme.
amb el verb dir Dels viatgers antics, en diríem hui turistes?
amb el verb portar (quan comptem) Nou i tres fan dotze, i en porte una.
amb el verb haver-hi Hi havia una gran quantitat de públic.
No hi clissa molt el iaio, està molt vell.
amb verbs de percepció: veure-s’hi, clissar-hi (veure, re-
No m’hi veig, amb estes ulleres!
parar en alguna cosa), sentir-hi
Després de l’accident el pare quasi no hi sent.
hi De segur que he aprovat, què t’hi jugues?
amb verbs usats en sentits específics: jugar-s’hi (apos- La veritat és que en esta faena no m’hi trobe.
tar), trobar-s’hi (sentir-se còmode), tocar-hi (escaure), Ara, este tema no hi toca.
valdre-s’hi (estar permés), donar-s’hi No s’hi val que em facen això!
A mi, tant se m’hi dóna una cosa com l’altra.
hi en les expressions anar-hi o estar-hi a favor o en contra. Si tu hi vas a favor, jo hi aniré en contra.
amb els verbs pronominals Se n’anà a les tres. Es parlà de tot un poc.
se
(indicador d’impersonalitat) Es projectarà un documental en la sala d’actes.

248
J.M.
 6
Abús del pronom reflexiu se
Cal defugir del reflexiu se combinat amb un pronom feble referit a persona:
M’han comunicat que estic aprovat. (i no *Se m’ha comunicat que estic aprovat).
Es veia trist. (i no *Se’l veia trist).
Ens informen que cantarà. (i no *Se’ns informa que cantarà).
També es fa un ús impropi del pronom se amb verbs copulatius o atributius (s’ha de reemplaçar per u/un, hom
o un altre pronom):
Quan u/un és jove. (i no *Quan s’és jove).
Ací al poble u/un/hom viu tranquil. (i no *Ací al poble es viu tranquil).

La combinació de pronoms
Quan en una oració hi ha més d’un pronom feble, l’orde de prioritats que s’ha de seguir, d’esquerra a dreta, és el
següent (cal notar que l’orde lògic de l’oració s’altera i el pronom amb funció de CI va davant del CD):

REFLEXIU 2a PERSONA 1a PERSONA 3a PERSONA

CI / CD CI CD adverbials

el, la
te me li
se en, ho en hi
us/vo en el
els, les
s s s

Cal tindre en compte una sèrie de normes quan combinem més d’un pronom:

1 Els pronoms no poden anar mai separats i col·locats
davant i darrere alhora:
T’ho he de trobar o He de trobar-t’ho.
(i no *T’he de trobar-ho).
2 L’apòstrof ha d’anar tan a la dreta com siga possible
(el primer pronom va sencer en forma plena, el segon
és el que s’ha de reduir o apostrofar amb el verb co-
mençat per vocal):
Me’n compraré tres.
(i no *M’en compraré tres).
Te l’has llegida, la carta?
(i no *Te’l has llegida, la carta?)
3 Però cal anar amb compte amb l’apòstrof en la con-
tracció de el + en (= l’en, i no *le’n), perquè no hi ha
cap pronom “le”:
Trauen el vestit del bagul. L’en trauen.
4 Posposats al verb, el primer pronom pren la forma
plena o la reduïda, i el segon, la reforçada:
Va donar-nos-en. Agafa’ls-la.
5 Darrere del verb sense cap elisió, els pronoms han d’a-
nar amb guionet:
Aquella revista, compra-me-la.
6 Anteposats al verb, els pronoms no s’enllacen mai
amb guionet, sinó que s’escriuen separats del verb o
bé s’apostrofen quan cal:
Li la dóna. Se li canviarà per un altre producte.
Me l’han deixat fa un moment.
7 El pronom se no s’apostrofa mai davant de us:
Se us atendrà ara mateix.
8 Darrere d’un pronom acabat en s, el que va a conti-
nuació adopta la forma reforçada:
Aneu-vos-en7. Torneu-los-els. Deixeu-nos-el.
9 Els pronoms me, te, se mantenen sempre la forma
plena (me, te, se) quan es combinen davant dels pro-
noms femenins de 3a persona la, les:
La moto, se la comprà ahir. Me lesportaràs demà,
les fotocòpies? Te la diré si m’atens.

7 Les formes *anem’s-en, *aneu’s-en, etc., possibles reduccions de anem-nos-en, aneu-vos-en, no són correctes.

J.M. 249
 Regles pràctiques per a combinar dos o més pronoms
Observeu quins elements de l’oració voleu substituir i Pere, dóna el llibre al mestre.
determineu quin pronom correspon a cada funció. el llibre = el (CD), al mestre = li (CI)
Uniu els pronoms, començant per l’últim i anant de l’úl-
li + el = li’l.
tim al primer (o, si voleu, de dreta a esquerra), segons
Pere,dóna-li’l.
darrere del verb l’orde i les regles de combinació de pronoms .
8

Si es tracta d’una combinació de tres pronoms procediu

Joan, emporta’t els xiquets a la platja. Joan,
d’idèntica manera: si el 2n i el 3r no poden combinar-
emporta-te’ls-hi (no podemcombinar els i
se entre si, la combinació es fa amb el 1r i el 2n, sem-
hi, però sí te i els: te’ls).
pre que siga possible, i així successivament.
Comproveu que els pronoms que van sencers davant Va portar els llibres als alumnes.
del verb no porten guionet. Els els va portar.
davant del verb
Mireu si el darrer pronom es pot unir al verb amb un
Se te l’endurà, la cartera.
l’apòstrof.

Les combinacions de tres o més pronoms són poc freqüents. De vegades responen a simples possibilitats teòri-
ques i no a casos reals:
S’estima a mi en aquella casa. Se m’hi estima.
Pose’m la cartera en esta taula. Pose-me-la-hi.
Em guarda el bitllet ací. Me l’hi guarda.
Va endur-se’t els amics a sa casa. Se Va endur-se-te’ls-hi.
t’endugué la bicicleta al seu lloc. Se te la hi endugué.

Restriccions en les combinacions de pronoms

– No es poden combinar dos pronoms idèntics9 (*en + en, *hi + hi):
He dut pernil del poble.
N’he dut del poble. (en = pernil = CD)
N’he dut pernil. (en = del poble = CC de lloc)

L’home vivia sol a Alacant.

L’home hi vivia sol. (hi = a Alacant = CC de lloc)
L’home hi vivia a Alacant. (hi = sol = CC de manera)
– La combinació dels pronoms en + ho és impossible. Cal optar per substituir un dels dos complements, però
no els dos alhora:
He tret això de l’armari.
Ho he tret de l’armari o N’he tret això. (i no *N’ho he tret).
– Igualment, la combinació de ho (CD neutre) + hi (adverbial) no es pot fer:
Deixa això en el calaix.
Deixa-ho en el calaix o Deixa-hi això. (i no *Deixa-ho-hi).
– Alguns parlars, però, solucionen el problema canviant el pronom neutre ho pel masculí el:
Deixa-l’hi. (l’ = això, hi = en el calaix).
– Encara que són possibles, resulten estranyes a la llengua oral i escrita certes combinacions: li
hi: Li portava flors a casa. Li hi portava flors.
l’en: L’han nomenat president. L’en nomenaran demà mateix.
la’n: Va traure la calculadora del despatx. La’n va traure.

8 Si el primer i el segon pronom no es poden combinar, cal mirar si el pronom que va en primer lloc es pot combinar amb el verb, tot re-

duint-se, per exemple: Joan, porta els llibres a l’estudi. Joan, porta + els + hi = Joan, porta’ls-hi.
9 Llevat del cas de els (CI) + els (CD) en, per exemple: Els els vaig dur, els plats a les cuineres.

250
J.M.
 6
Combinacions binàries dels pronoms febles

ME ENS TE US/VOS EL ELS LA LES LI HO EN HI

1 se’m se’n se’t seus se’l se’l se la se les se li s’ho se’n s’hi
2 sem’ s set’ seus sel’ s sel’/la10 se les se li s’ho sen’ s’hi
SE
3 -se’m se’n -se’t -se-us -se’l se’l -se-la -se-les -se-li -s’ho -se’n -s’hi
4 -se’m s -se’t -se-us -se’l s -se-la -se-les -se-li -s’ho -se’n -s’hi
-se’ns -se’ls
-se’ns -se’ls
1 me’l me’l me la me les me li m’ho me’n m’hi
2 me l’ s me l’/la me les me li m’ho me n’ m’hi
ME
3 -me’l me’l -me-la -me-les -me-li -m’ho -me’n -m’hi
4 -me’l s -me-la -me-les -me-li -m’ho -me’n -m’hi
-me’ls
-me’ls
1 ens el ens els ens la ens les ens li ens ho ens en ens hi
2 ens l’ ens els ens l’/la ens les ens li ens ho ens n’ ens hi
ENS
3 -nos- -nos- -nos- -nos- -nos- -nos- -nos- -nos-
4 el ‘ns- els ‘ns- la ‘ns- les ‘ns- li ‘ns- ho ‘ns- en ‘ns- hi ‘ns-
el els la les li ho en hi
1 te’m te’ns te’l te’ls te la te les te li t’ho te’n t’hi
2 te m’ te’ns te l’ te’ls te l’/la te les te li t’ho te n’ t’hi
TE
3 -te’m -te’ns -te’l -te’ls -te-la -te-les -te-li -t’ho -te’n -t’hi
4 -te’m -te’ns -te’l -te’ls -te-la -te-les -te-li -t’ho -te’n -t’hi
1 us em us ens us el us els us la us les us li us ho us en us hi
US/ 2 us m’ us ens us l’ us els us l’/la us les us li us ho us n’ us hi
VOS 3 -vos-em -vos-ens -vos-el -vos-els -vos-la -vos-les -vos-li -vos-ho -vos-en -vos-hi
4 -us-em -us-ens -us-el -us-els -us-la -us-les -us-li -us-ho -us-en -us-hi
1 l’en l’hi
2 el n’ l’hi
EL
3 -l’en -l’hi
4 -l’en -l’hi
1 els el els els els la els les els ho els en els hi
2 els l’ els els els l’/la els les els ho els n’ els hi
ELS
3 -los-el -los-els -los-la -los-les -los-ho -los-en -los-hi
4 ‘ls-el ‘ls-els ‘ls-la ‘ls-les ‘ls-ho ‘ls-en ‘ls-hi
1 la’n la hi
2 la n’ la hi
LA
3 -la’n -la-hi
4 -la’n -la-hi
1 les en les hi
2 les n’ les hi
LES
3 -les-en -les-hi
4 -les-en -les-hi
1 li’l li’ls li la li les li ho li’n li hi
2 li l’ li’ls li l’/la li les li ho li n’ li hi
LI
3 -li’l -li’ls -li-la -li-les -li-ho -li’n -li-hi
4 -li’l -li’ls -li-la -li-les -li-ho -li’n -li-hi
1 n’hi
1 Combinació
2 davant del verb començat per consonant. n’hi
2EN
Combinació davant del verb començat per vocal.
3 -n’hi
3 Combinació darrere del verb acabat en consonant o diftong.
4 10 us la davant
-n’hi
4 Combinació darrere del verb acabat per vocal. de verb començat per i o u àtones.

J.M. 251
 16
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Crec que no pa en el rebost. 2) Has comprat pa? No, no he comprat.
a) hi havia a) Ø
b) n’hi havia b) n’
c) havia c) l’

3) Ella dormia ben a gust, però jo no 4) Sempre parla tranquil·lament. Sempre

. parla, encara que ho faça en públic.
a) hi podia dormir a) Ø
b) n’hi podia dormir b) en
c) podia dormir c) hi

5) Vingué molt cansada de la faena. 6) Telefonaràs a Josep al despatx? Sí,

vingué. telefonaré quan puga.
a) En a) l’hi
b) Hi b) li hi
c) Ho c) el

7) La xiqueta té moltes nines. . 8) Donaré a elles els llibres. demà.

a) En té a) Li’ls
b) Les té b) Els els
c) En té moltes c) Lis els

9) Pel que fa a la proposta: els uns estan a favor 10) Trau la roba de l’armari. Trau i la fi-
i els altres estan en contra. carem a la maleta.
a) n’ a) -n’hi
b) ho b) -la’n
c) hi c) -la hi

11) De camí al bar enscreuàrem; tu 12) Hem de parlar de la festa d’aniversari del casa-
anaves i jo venia. ment, demà mateix.
a) n’, hi a) ho hem de parlar / hem de parlar-ho
b) hi, hi b) l’hem de parlar / hem de parlar-lo
c) hi, en c) n’hem de parlar / hem de parlar-ne

13) Ells miraven de reüll i jo també 14) Per ací passaven molts carros, pas-
mirava. saven trenta o quaranta cada dia.
a) ho a) n’hi
b) en b) Ø
c) hi c) en

15) Vaig fer una poesia a la meua mare. 16) Demà mateix aniré a Xàtiva a por-
vaig fer el mes passat. tar l’encomana.
a) Li la a) me’n
b) La hi b) m’en
c) L’hi c) me n’

252
J.M.
 6
17) Trobaràs això mateix a cada lloc. 18) Les xiques semblen cansades. sem-
trobaràs. blen des de fa dies.
a) Ho hi a) Hi
b) Ho b) En
c) Hi c) Ho

19) Deixa la roba al calaix, però deixa 20) La meua amiga vist de negre. vist
ben doblegada. des que va faltar el seu marit.
a) -l’hi a) Hi
b) -l’en b) En
c) -la hi c) N’hi

21) Frederic s’ha fet soci del club. 22) Xiquets, no deixeu cap joguet damunt de la
ha fet este matí mateix. taula, no deixeu res damunt.
a) S’hi a) en
b) S’ho b) hi
c) Sen’ c) n’hi

23) Jesús s’ha fet molt gros. ha fet 24) La nomenaran presidenta de l’entitat.
este estiu. nomenaran hui, probablement.
a) S’ a) La hi
b) Se n’ b) La’n
c) S’hi c) La

17
Esmeneu, si cal, l’ús abusiu dels pronoms personals forts en les frases següents.
a) Coneixia molt bé l’estratagema, i sovint recorria a ell.
b) Faça vosté el favor de callar.
c) Han arribat tres noves alumnes de pràctiques i no em podré ocupar d’elles.
d) Esparla de la situació de les escoles de persones adultes i que se’n pot fer d’elles.
e) El problema, ja el sabem, ara caldrà veure qui s’ocupa d’ell.

18
Subratlleu els pronoms personals febles que hi ha en el text i expliqueu a què fan referència.
Tinc el meu nom, com tothom. Fins els animals en tenen. És que sóc un muntó de fem per
a no tenir-ne? El primer que vaig tenir era Matilde. Era un nom bonic quan el deia ma
mare i el cridaven els meus germans, tots més menuts que jo, allà, al nostre poble. Mon
pare, que va morir a la mina, també ho deia, una mica enfosquit, amb aquella veu tan es-
tranya que se li va fer al final. Per això me’l vaig canviar en deixar darrere tot aquell món
meu. Als altres, als qui venien a deixar en mi tanta brutor, no podia consentir-los que em
digueren com ells, compreneu? Jo donava tot el meu, em donava tota, perquè sí, perquè la
sang m’ho demanava i no podia evitar-ho.
M A R I A B E N E Y T O , La gent que viu al món, Ed. Bromera.

J.M. 253
 19
Completeu les frases següents amb el pronom feble corresponent.
a) Has llegit l’última novel·la de Josep Lozano? Sí, he llegida i m’ha agradat.
b) No trobe el llibre que em deixares, però no patisques que trobaré.
c) Que no portes diners? Sí, però no tinc prou per a les entrades!
d) En acabant de ploure hem eixit a buscar esclata-sangs i hem trobat molts.
e) Ahir vaig veure els teus amics pel carrer, però no vaig saludar.
f) Si t’agraden els albercocs, te colliré uns quants.
g) Agafa les claus del cotxe i porta al garatge.

20
Substituïu els complements destacats per un pronom feble.
a) Dóna el llibre a la xiqueta.
b) Compreu verdura al xic de la verduleria.
c) El professor corregix els treballs a les alumnes.
d) L’home del quiosc em dóna caramels.
e) Ahir et vaig portar les revistes.
f) Vos he guardat les etiquetes.
g) Li ha arreglat el televisor.
h) Farem saber això que ens heu dit a les persones interessades.

21
Esmeneu els errors de les frases següents que afecten els pronoms.
a) Havies d’enviar el paquet als distribuïdors. Li ho havies d’enviar ara.
b) D’explicacions, ja ens les donaran més tard.
c) La solució, t’ho diré demà.
d) Mercé té mal de panxa i haurà de menjar arròs blanc. Sí, ja li l’he cuinat.
e) Si no teniu reproductor de Blu-ray, compreu-se’l perquè han abaixat de preu.
f) N’hi ha molta aigua al pou.

22
Substituïu els complements destacats pels pronoms febles en o hi.
a) Abans no semblava estúpid, però pareix que ara s’ha tornat estúpid.
b) Em trobe ben satisfet.
c) Vinc de l’escola.
d) Porte carabasses torrades.
e) El teu germà parla com si li hagueren donat corda.

23 Per mitjà d’un traductor electrònic hem traduït unes frases al valencià, però el procediment comet
imperfeccions i s’ha deixat alguns pronoms. Torneu a escriure les frases següents i poseu-hi el
pronom que falta.
a) Podeu assistir a l’acte perquè està convidada tota la comunitat universitària.
b) Estem davant d’una situació compromesa; de fet, tothom està.
c) Per resoldre este problema, no veig que es puga fer res.
d) Està humit el terra o són imaginacions meues? Sí, sí que està.

254
J.M.
 6
e) Havien tingut moltes possibilitats d’arribar a un acord; ara ja no tenen tantes.
f) Havia moltes altres possibilitats per a resoldre el conflicte.
g) No tenien equip de so i es van comprar un.
h) S’han anat després de la classe.
i) Sabia la resposta, però a l’hora de l’examen no vaig caure.
j) Venim de la reunió. Vosaltres també veniu?
k) Vaig obrir la nevera. No quedava res. Enric havia acabat tot!
l) Havent tantes cadires ací no sé per què vols la meua.

24
Substituïu els pronoms febles destacats de les frases següents per un complement apropiat.
a) Els ho vaig dir b) Li l’he escrita
c) Porta’ls-la d) N’hi cultiva
e) Hi visc f) S’hi havia fet
g) N’hi parlen h) Se’n duia

25
Completeu les frases següents amb el pronom feble corresponent.
a) El iaio, com que és vellet ja no veu.
b) van anar tots els seus companys, al sopar de la jubilació.
c) Nosaltres no havíem adonat, dels propòsits del teu cunyat.
d) Això, jo, la veritat, no podia imaginar.
e) En aquell pis no tocava quasi el sol.
f) De tot i de tots, riu.
g) Per més que intente recorda-ho no caic, ara.
h) Voleu anar o vos quedeu una miqueta més?
i) Mentres faig gimnàstica aprofite per a escoltar la ràdio.
j) Adéu, ja parlarem demà.

26
Substituïu els complements destacats de les frases següents per pronoms febles.
a) Hem de contribuir a la millora de l’educació de les persones adultes.
b) Recordeu-vos que demà és l’aniversari de l’associació.
c) Va jugar a pilota fins que tenia huitantaanys.
d) S’interessa per la música clàssica.
e) No abuseu de l’alcohol.
f) A l’hivern m’he d’acostumar a alçar-me ben matí.
g) No volia prescindir de les comoditats habituals.
h) Li parlaven de grans projectes futurs.
i) Penseu que heu de tornar elsllibres.
j) Va accedir al suborn.
k) No s’adonava que duia la camisa descosida.
l) La festa coincidia amb la data de l’examen.

J.M. 255
 27 Substituïu els complements destacats de les frases següents per pronoms febles i escriviu a quin
tipus de complement representa cada pronom.
a) L’home no parava de parlar de futbol a ladependenta.
b) M’agrada prendre la cervesa ben freda.
c) Hui m’he alçat endolorit.
d) Han anat amb els xiquets al circ.
e) Volia convertir la seua dona a les seues creences.
f) La mare es queixava reiteradament de la seua filla.
g) No gosava parlar amb ell.

28
Substituïu els complements destacats de les frases següents per pronoms febles.
a) Quan ells anaven cap al teatre, nosaltres tornàvem del teatre.
b) Per favor, pose la cartera damunt la taula.
c) Tots els amics patien les conseqüències dels seus nervis.
d) Vol traure el llibre de la biblioteca.
e) La meua veïna ha decidit traure la xiqueta d’eixa escola el curs que ve.
f) El teu company es va quedar de pedra en saber la veritat.
g) Eduard compra sempre la roba de rebaixes.
h) Les xiquetes es rentaven les mans en la pica.
i) Qui sap què ha sigut del bolígraf que hi havia damunt de la meua taula?

29
Substituïu els complements destacats de les frases següents per pronoms febles.
a) Abans sempre dormies de costat.
b) Maria troba molt bé tot això que has fet.
c) Joana mira la televisió cansada.
d) Hauríem d’oferir ajuda als veïns
e) Em va traure un vestit preciós de l’armari.
f) Cal apreciar les virtuts dels nostres amics.
g) Lluís, guarda la jaqueta dins de l’armari.
h) Demà anirem a Vilafamés amb cotxe.
i) Ell obté avantatges dels errors dels altres.
j) Em vaig trobar la porta tota oberta.
k) Acabaren com Camot.
l) Núria vol ensenyar-te el pis tranquil·lament.
m) Carles pot demanar el llibre en la llibreria.
n) Va amprar molts diners als familiars.
o) Lleva les forquetes de la taula.
p) Que no queden camises netes a casa?
q) Vull enviar una carta als meus cosins.
r) Sol·liciteu els comptes a les cambreres.
s) Si voleu anar a la moda pentineu-vos la clenxa al mig.

256
J.M.
 6
ortografia

Les grafies g, j i els dígrafs tg, tj

Les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj representen el so palatal sonor [d3] en els casos següents:

GRAFIA POSICIÓ EXEMPLES

g davant de e, i Alginet, el Verger; burgés, gegant, bugia, distingir, girafa

davant de a, o, u Alcoleja, Catarroja; javelina, ajornar, jove, aljub, julivert

infinitius de verbs de la 1a conjugació abreujar, cobejar, glopejar, marejar, plovisquejar, venjar, verdejar, vic-
que acaben en -jar torejar. Però formatar i telefonar
grups -jecc-, -ject- injecció, interjecció; objecte, subjecte, conjectura

verbs jeure/ajeure’s jec, jeus, jeia, jeuré; ajeia, ajéieu

j
excepcionalmen Jehovà, Jerusalem, Jeremies, Jericó, Jeroni, Jesucrist, Jesús, Jezabel, je-
t davant de e mots d’origen bíblic
suïta, jebuseu; jejú, jejúnum, jerbu, majestat, jerarca, jerarquia, jero-
i d’altres orígens
glífic
anglicismes jeep, jersei, jet

davant de i en uns pocs manlleus
entre vocals, davant e, i alternant ambtj
tg
noms i adjectius acabats en -tge
entre vocals, davant a, o, u, alternant
amb tg
infinitius de la 1a conjugació acabats en
-tjar relacionats amb paraules acabades
tj
en -tge o en -ig
uns quants mots de diversa procedència
aràujia (planta), Fiji (illes), jujitsu (esport japonés)
salvatgina (salvatjada), oratge (oratjol), paisatgisme (paisatge), lletgesa
(lletjor). Però imaginar i imaginació (derivats cultes de imatge)
aliatge, ultratge, fetge, felibritge, col·lotge, ferotge, jutge, sutge
calitja (calitges), corretja (corretgeria), lletjura (lletgesa), platja (plat-
ges), fetjut (fetge), sitja (sitges)
assetjar (setge), avantatjar (avantatge), homenatjar (homenatge); de-
sitjar (desig), enutjar (enuig), trepitjar (trepig)
Beniatjar, Cambotja; aritja, borratja, botja (mata), corretjut, fotja (ocell),
llotja, mitjó, natja, petjada, pitjor, tremolitja (mineral de silicat), virotja
(ocell)

Cal tindre en compte les remarques següents:

– Les paraules burgés, distingir i extingir són diferents –en pronúncia i escriptura– al castellà (burgués, distin-
guir i extinguir).
– Tenen dos formes les paraules següents: bloquejar o blocar, matinar o matinejar, ombrejar o ombrar, peda- lar
o pedalejar, remugar o remuguejar. Però no són sinònimes bombar (traure aigua amb una bomba) i bom-
bejar (equivalent a bombardejar, tirar bombes).

Vacil·lacions en l’ús de g, j i tg, tj

Sovint hi ha dubtes i vacil·lacions sobre l’ortografia de les palatals ja que, en valencià, estes grafies representen el
mateix so. Convé recordar les regles pràctiques següents:
– Una paraula s’escriu amb tj si hi ha algun mot de la mateixa família amb tg, per exemple: setge > assetjar,
jutge > jutjar.
– La majoria de les paraules acabades en -ig són derivades postverbals de verbs de la 1a conjugació que aca-
ben en -jar o -tjar: bucejar > buceig, temptejar > tempteig, manejar > maneig, enutjar > enuig.
– Només una cinquantena d’infinitius, aproximadament, acaben en -tjar, els més usuals dels quals són els
següents: allotjar, assetjar, avantatjar, descoratjar, desitjar, encoratjar, enutjar, espitjar, homenatjar, hostatjar,
jutjar, petjar, pitjar, rebutjar, sotjar, trepitjar, ultratjar i viatjar.

J.M. 257
 – Però n’hi ha molts que acaben en -jar: abreujar, agrejar, agreujar, arquejar, arranjar, assajar, balancejar, ban-
dejar, baquetejar, barrejar, batejar, blanquejar, bombardejar, cablejar, cobejar, coixejar, desbloquejar, espen-
tejar, festejar, gojar, manejar, marejar, matinejar, menjar, netejar, ombrejar, onejar, ondejar, paladejar, palmejar,
parafrasejar, pestanyejar, petardejar, platejar, pledejar, pujar, puntejar, quartejar, rajar, ranquejar, rastrejar, re-
gatejar, remorejar, replantejar, revoltejar, salivejar, sanejar, saquejar, sermonejar, solfejar, sondejar, sordejar, ta-
fanejar, teclejar, tirotejar, titubejar, toquejar, tutejar, unglejar, vagabundejar, venjar, verdejar, vesprejar,
bivaquejar, voltejar, vorejar, xafadejar, xapurrejar.

La grafia x
Generalment, en valencià, la x és una grafia que representa sons palatals (africats o fricatius) i, a banda, un altre
de consonant doble no palatal, com es pot veure a continuació11:
SO POSICIÓ EXEMPLES

a principi de paraula xacal, xe!, xec, xiclet, xifra, ximpanzé, xoc, xòfer, xufa, xut
prefix arxi- arxidiòcesi, arxiduc, arxipreste
[tʃ] Vilamarxant, bolxevic, elxà; anxova, trinxar; Marxuquera, l’Orxa, Orxeta,
entre consonant (l, n, r) i vocal
arxiu, carxofa; però la x sona [ʃ] en anxiolític
a fi de mot darrere de consonant Barx, Elx, Alborx (cognom); ponx (beguda), romanx, guerx
Xàbia, Xaló, Xàtiva, Xeraco, Xeresa, Xixona, Xúquer, Xangai; Xavier; xara,
a principi de paraula
xarxa, xarop, xenòfob, xeringa, xerpa, xifra, xou
xeno- (estranger) xenofília, xenofòbia, xenogàmia
xero- (sec, eixut) xerocòpia, xerografia
prefixos
xifo- (espasa) xifoide, xifoïdal, xifosurs
[ʃ] xilo- (fusta) xilòfag, xilòfon, xilografia
després de vocal (formen o no dif- Carcaixent, Moixent, Marràqueix; aixeta, bruixa, caixa, créixer, cuixa, peix;
tong decreixent) coix, guix, ix, pixar
increment en -(e)ix- dels verbsincoa-
obeïxes (o obeeixes), oferix (o ofereix), patixen (o pateixen)
tius de la 3a conjugació
[3] topònim i adjectiu Caixmir, llana de caixmir

La grafia x també representa sons consonàntics dobles no palatals; l’un, format per la combinació de dos con-
sonants sordes [ks] en paraules com fix o taxi i, l’altre, combinació de dos consonants sonores [gz] en paraules
com exacte o exhaurir.

Lagrafia x no palatal espot trobar en els casos següents:

SO POSICIÓ EXEMPLES

entre vocals clàxon, fixar, laxant, luxe, màxim, praxi, relaxar, taxa, taxi, vexar
Cox, Sax (poblacions); Fèlix (antropònim); afix, annex, apèndix, cèrvix, còdex,
a final de paraula complex, crucifix, dux, fix, flux, hàl·lux, hàpax, hèlix, índex, ònix, pontífex,
prefix, prolix, reflex; esfinx, larinx, linx
[ks]
excepció, explicació, expectar, expectativa, expiatori, extradir, extremunció;
en els grups però s’escriuen amb s: escèptic, espasme, espectacle, espectador, esplai, es-
exc, exp, ext planada, esplanissada, esplèndid, esplendor, espoli, espolsar, esporgar, es-
prémer; estendre, estrangular, estranger, estrany i derivats
exacte, exagerar, executar, exemple, exercici, exèrcit, exòtic, exhalar, exigent,
començats per ex-, hex- oinex-
[gz] exhortar, exhumar, exili, èxit; hexàgon; inexacte, inexorable, inexhaurible;
+ vocal o consonant sonora
exdiputat, exgovernador, exmandatari

11 En alguns parlars, la consonant africada sorda [tʃ] representada per x a principi de mot es realitza fricativa [ʃike´t].

258
J.M.
 6
Cal tindre present la diferència entre les parelles següents:
estàtic (relatiu o pertanyent a l’estàtica) i extàtic (que està en èxtasi).
test (recipient de terrissa; prova, examen) i text (contingut d’un escrit).
espiar (observar, descobrir) i expiar (reparar un crim, una falta).
esotèric (adreçat només als iniciats, obscur) i exotèric (que pot manifestar-se al públic).
espira (cada una de les voltes d’una espiral o d’una hèlice) i expira (morir, respirar).

E l dígraf tx
La grafia tx correspon al fonema palatal sord [tʃ], que sona com la ch en castellà.
SO POSICIÓ EXEMPLES

Benitatxell, Betxí, Llutxent, Mutxamel; atxa (teia, torxa), apatxe, apitxat, babutxa, bom-
batxo, borratxo, botxa (bola de fusta), botxí, bretxa, capritxós, caputxa, catxap (coni-
entre vocals lló), cautxú, despatxar, dutxa, espadatxí, fantotxe, fardatxo, fatxa (aspecte), galotxa
(joc de pilota), garrotxa (terra aspra), gautxo, mamarratxada, maputxe (indi araucà),
petxina, pitxer, remolatxa, reprotxar, tatxar (tastar), totxo

[tʃ] a l’inici de mot en el Txad, Txaikovski, Txèhkov, Txetxènia; txadià, txec (de la República Txeca); txernozem
préstecs de llengües (classe de sòl), txetxé; txalaparta, txapela, txistera (pala per al joc de pilota), txistu. Però
eslaves i de l’èuscar xacolí (vi)
Andratx, Favàritx, Felanitx, Costitx, Fornalutx (topònims mallorquins); campetx (planta),
a final de
capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, falutx (barca), garritx (arbust), gavatx, matx
paraula
(competició), pastitx, resquitx, sacabutx, tatx (tast), sandvitx, tsarevitx

E l dígraf ig a final de paraula

El dígraf ig el trobem a final de paraula i es pronuncia amb palatal africada sorda [tʃ]. Generalment apareix en
derivats postverbals de verbs que tenen j o tj al final del lexema: solfejar > solfeig, enutjar > enuig, rebutjar >
rebuig, i també en altres paraules (maig, roig, boig, puig, veig). Però no ésdígraf si sona la i (desig, mig, Càlig).

30
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) El pintor va fer una llarga 2) El va adoptar una posa
per trobar un motiu interessant. .
a) paisagista, passejada a) gerarca, majestuosa
b) paisatgista, passetjada b) jerarca, magestuosa
c) paisatgista, passejada c) jerarca, majestuosa

3) Cal nete ar el fumeral perquè està brut de 4) En separar-se d’ell va dir amb odi que li
su e i de gre . el .
a) j, tx, ix a) desitjava, pijor
b) tj, tg, x b) desijava, pijor
c) j, tg, ix c) desitjava, pitjor

5) El ju itsu és un esport de lluita aponés. 6) La meua amiga Con a feste a amb un

a) j, j xic de Llu ent.
b) tg, j a) x, j, x
c) g, j b) x, tj, tx
c) x, j, tx

J.M. 259
 7) El malalt va empi orar de la malaltia que 8) No podia _________ una _________ tan
patia del fe e. .
a) j, tg a) imaginar, image, encoratjadora
b) tj, tx b) imatginar, imatge, encorajadora
c) tj, tg c) imaginar, imatge, encoratjadora

9) Cansat de pels carrers va optar per 10) El ciutadà va perdre un talonari

-se en un hostal. de de viatge.
a) vagabundejar, hostajar-se a) xec, xecs
b) vagabundejar, hostatjar-se b) txec, xecs
c) vagabundetjar, hostatjar-se c) xec, txecs

11) Van trobar documentació molt interessant en 12) Ha tingut un empa per haver men at
els ar ius privats del du de Venècia. tant d’escabe .
a) x, cs a) tx, tx, tx
b) x, x b) tx, tj, tx
c) tx, x c) tx, j, tx

31
Completeu les paraules següents amb la grafia adequada.
eia emec mi ana epa ersei
irafa men aríeu pi or ima inació sub ectiu
a ocar-se salva ina compana e encora ar enu ós
au e pu em éiem espa al ub
desi ar ultra e ju at bur és aç
mi à ab ecte pe ades uí barre ar
aràu ia greu e efí ie eure fe e
sub ugar drena e cònju e estiue en extin ir
esto ar venti ol bu ia embena e gara e

32
Completeu les paraules de les frases següents amb la grafia adequada.
a) Una brisa lleu era va resseguir l’herbei i el branca e dels arbres.
b) Precisament el ènere que més li demanaven les dones, i el que més escasse ava.
c) Sobre les circumstàncies del naufra i no hi ha més que con ectures.
d) Sa ma estat, el rei de ordània, via aa erusalem.
e) El meu endre esús és de Lloc Nou de Sant eroni.
f) La erarquia reli iosa va acusar el ove ueu d’here ia.
g) En acabar el tra ecte es va a eure a l’ombra d’un in oler.
h) L’ètnia indí ena melanèsia és ma oritària a les Fi i.

33
Completeu les paraules següents i relacioneu-les amb les definicions corresponents.
erarquia, eure, erbu, esuïta, et, eroglífic
a) Avió dereacció.

260
J.M.
 6
b) Mamífer rosegador de la família dels dipòdids (Jaculus jaculus).
c) Dit d’una persona hipòcrita, astuta.
d) Escriptura dels antics egipcis.
e) Estar, algú o algun animal, estés ben llarg, en posició horitzontal.
f) Relació de primacia i de subordinació.

34
Completeu les paraules de les frases següents amb la grafia adequada.
a) Hem via at a València i hem visitat l’edifici de la Llo a.
b) El sistema de rega e per degote consistix a fer degote ar l’aigua a poc a poc.
c) A mi an via e es va trencar la corre a del portaequipa es.
d) Han rebu at una oferta que molts la desi arien per a ells.
e) Es va perdre per aquell para e mentres seguia el rastre d’una fera salva e.
f) Tots desi em que no empi ore l’ora e perquè volem eixir de via e.
g) No s’ha acabat el munta e del film perquè el metra e és massallarg.
h) La ima inació és la facultat de formar ima es mentals.
i) El clona e biolò ic és possible gràcies a l’estudi del enoma.
j) El tractat té l’ob ectiu d’establir normes rí ides per a regular l’antidopa e.
k) El llaurador vi ila sempre que no se li elen els taron ers.

35
Escriviu un verb de la mateixa família de les paraules següents.
assaig bromeig plovisqueig busseig
volteig bloqueig estoig
enuig mareig

36
Completeu el nom de les poblacions valencianes següents amb la grafia adequada.
Benia ar Catarro a Beni embla el enovés
la Vila oiosa la Gran a de la Costera Seni a Sant oan d’Alacant
Alcole a Al ímia de la Baronia Beniar ó Bèl ida
el Ver er Al emesí la ana ilet

37
Completeu les paraules següenst amb x o ix.
cala e am cli é disbau a pan a
e ugar pan ut madu a co pun a
pi ar gre bru a cala era que a
an ova ar iu mar a que al lle iu
reba ar va ella va ell te it e amplar
re a ru at au a ango a bia

38
Completeu els noms de les poblacions valencianes següents amb la grafia adequada.
Benei ama eraco Be í àbia àtiva
Alcalà de ivert Monti elvo Albui ec Vall d’Ui ó Bar

J.M. 261
 39
Completeu les paraules següents i relacioneu-les amb les definicions corresponents.
tute , mo , parrupe , saque , or ata, escre , gre , ore , esto , disbau a
a) Gat. b) Cansalada.
c) Soroll que fa el colom. d) Ventsuau.
e) Tractament de tu. f) Capsa per deixar-hi objectes.
g) Acció desaquejar. h) Beguda extreta de la xufa.
i) Excés de diversió. j) Allò que es paga demés.

40
Completeu les paraules següents amb la grafia que calga.
desi empa enmi api at co inilla
resqui ocolata espada í ca et aco ar
bo í milo a ta a roi mai
ca erulo remola a esqui alet istu
campe me a acolí salsi a ma ucar
apela falu plan a ocar pe ina
per a mi mo illa enui rai

41
Completeu les paraules següents i relacioneu-les amb les definicions corresponents.
sacabu , ca ap, ta , escarri , pasti , gau o, pano o, escle a, apa e, alaparta
a) Acció d’encetar i tastar (un meló, per exemple).
b) Obra en la qual s’imita la manera d’un escriptor, pintor, músic, etc.
c) Conillet.
d) Instrument de vent del segle XVI i XVI semblant al trombó actual.
e) Varietat dialectal parlada a les hortes de Múrcia i d’Oriola.
f) Badall, clavill.
g) Instrument musical basc semblant a un xilofon rudimentari.
h) Individu dels baixos fons de París de finals del segle XIX.

i) Soroll aspre.

42
Completeu les paraules de les frases següents amb la grafia adequada.
a) Aleshores vam anar en ma o des de Bar fins a Mar uquera.
b) Les ra es de vent entraven per les escle es de la casa.
c) El campe és un arbre originari de Mè ic.
d) Va insultar aquell francés quan li va dir gava .
e) El senyor Albor és veí d’El , però estiueja al port d’Andra , a Mallorca.
f) oaquim va fer una me a amb fil i li posà la pólvora d’un cartu .
g) La galo a és una modalitat del oc de pilota valenciana.
h) Els mots apela, istu i acolí pertanyen a l’èuscar o llengua basca.
i) Els rebels e ens volien la independència de e ènia.
j) Be í, Monti elvo, Llu ent i Mu amel són poblacions valencianes.

262
J.M.

expressió i interacció orals
lectura i exposició
43
Llegiu el text següent i, a continuació, expliqueu-lo breument.
L’experiència
d’anar a comprar
Imaginar un carro de la compra que porte el
compte del que el consumidor ha gastat, li mos-
tre el millor recorregut per arribar als produc-
tes que necessita o l’informe de les promocions
de l’establiment sembla ciència-ficció, però
en pocs anys podria ser una realitat. De mo-
ment, l’associació de fabricants i distribuïdors
A E C O C i l’empresa de serveis i solucions tec-
nològiques Wipro han presentat el prototip
d’un carro intel·ligent, capaç de convertir-se
en el millor amic del comprador.
Tot això és possible ara gràcies a l’aplicació
d’una tecnologia amagada sota les sigles E PC,
un codi que, introduint un petit xip, permet
identificar de manera inequívoca i a distància
qualsevol producte
Això vol dir que, en un futur proper, anar a
comprar serà tota una experiència. A través
d’una pantalla tàctil el client podrà introduir el
seu nom d’usuari i rebre una atenció persona-
litzada que l’ajudarà a controlar la despesa i a
estalviar. Entre altres coses, l’aparell recordarà
els productes adquirits en altres ocasions i l’in-
formarà del contingut del carro, i si hi ha un
producte més barat equivalent al que el con-
sumidor ha introduït a la llista virtual, li ho
comunicarà. A més, l’aparell també inclou un
J.M.
6
conjunt de receptes de cuina que, quan el con-
sumidor en seleccione una, rebrà el llistat de
tot el que ha de comprar per elaborar el plat.
“Es tracta del relleu generacional del codi de
barres”, assegura Jordi Mur, director d’identi-
ficació automàtica d’AECOC.
Grocer, el nom que s’ha donat al carro, ofe-
rix avantatges als clients, “que gaudiran de
l’experiència d’anar a comprar”, però també
als comerciants, que coneixeran millor les pre-
ferències i hàbits del consumidor i, per tant,
“es millorarà el procés de fidelització”, explica
Carles Ponce, responsable de mercat de l’em-
presa Wipro. Els inventors de l’aparell van in-
sistir que “registrar-se és una opció, ja que
també es podrà utilitzar sense necessitat d’i-
dentificar-se”.
Però per a aquells que no volen mantindre
l’anonimat, el sistema els permetrà, fins i tot,
xatejar amb altres compradors i rebre atenció
personalitzada dels venedors de l’establiment
a través de la pantalla. De moment, però, es
tracta d’un prototip que no té per finalitat
“una comercialització imminent”.
www.avui.cat (text adaptat).
263
 situació comunicativa

44
Treballeu en parella.
És rellevant l’invent de què es parla en la lectura? Realment ens faria es-
talviar? Creieu que un invent com este ens podria ajudar realment? Quins
avantatges podria tindre en el vostre cas particular?
45
Treballeu en grup.
a) Quin és el paper que haurien de tindre les noves tecnologies en la vida
diària del futur?
b) Imagineu cinc invents que puguen tindre aplicació en la vida quoti-
diana. Discutiu-ne la viabilitat.

ortologia - elocució estàndard

E l pronom ho
El pronom ho té una pronunciació contextual:
Espronuncia [o] només si va darrere de verb acabat en consonant o diftong decreixent: portant-ho [porta´ nto],
portar-ho [porta´ ro], porteu-ho [porte´wo].
Espronuncia [w] o [ew] davant d’un verb començat per consonant o en combinació amb els pronoms em, et,
es: ho portava [ewporta´va], li ho porta [liwpɔ´rta], m’ho porta [mewpɔ´rta].
Espronuncia u semivocàlica [w] en contacte amb vocal: porta-ho [pɔ´rtaw], ho admet [wadme´t].

46
Pronuncieu en veu alta els grups de paraules següents.
[o] cus-ho, digues-ho, cal pagar-ho,
comprar-ho, porteu-ho
[ew] ho porta, ho diu, m’ho portes, t’ho dic,
s’ho va trobar, porta-m’ho, endu-t’ho
[w] li ho dius, li ho manes, aprofita-ho,
canvia-ho, pensa-ho, porta-ho

Les consonants palatals

En la major part dels parlars valencians les grafies g, tg (davant de e, i) i les grafies j, tj (davant de a, o, u) re-
presenten un únic fonema palatal africat sonor [d3], que té un so com el de la j de l’anglés en John o jeep. Per
poder pronunciar correctament este fonema hem de col·locar la punta de la llengua en la part posterior dels al-
vèols i procurar que vibren les cordes vocal (altrament produirem el so de la tx).

47
Llegiu en veu alta les paraules següents i recordeu que en totes hi ha el so palatal sonor [d3].
gegant, gelea, gelera, genealogia, gener, general, genial, georgià, gepa, giga, gimnàstica, ginebra, gínjol,
cirurgià, cronologia, enginyer, Algemesí, Algímia, Alginet

264
J.M.
 6
jaciment, Jacint, jaguar, japonés, jardí, Jaume, javelina, jerarca, jeroglífic, Joan, joglar, joguet, jonc, jornal,
jove, just, justícia, juvenil, pluja, vaja, abreujar, agreujar, marejar, vorejar
mitja, mitges, viatjar, carruatge, viatge, fetge, metge, sutge, pitjor, platja, politja, empitjorar, jutjar

Cal anar amb compte amb la pronunciació de les paraules burgés, distingir, extingir i derivades ja que es pro-
nuncien diferentment del castellà.

48
Llegiu en veu alta les paraules següents i reproduïu les síl·labes ge, gi correctament.
burges, burgesa, burgesos, burgeses, burgesia, aburgesar-se, distingir, distingit, distingides, distingirem, dis-
tingíem, extingir, extingiran

Lagrafia -ig a final de paraula espronuncia de diferent manera en alguns casos:

Quan és dígraf, a final de paraula, té una pronúncia palatal africada sorda [tʃ], com la tx: assaig, raig, aleteig,
espurneig, glopeig, llebeig, lleig, mareig, torneig, veig, boig, goig, fuig, puig, rebuig.
Quan no és dígraf sinó que acaba en vocal i + g en què sona la vocal i té el so de [itʃ], bolig (boleta per a jugar),
desig, llig, mig (i enmig, endemig), trepig; els topònims Càlig i Tírig i el cognom Escrig. Però fastig (avorriment,
malenconia), pronunciat [fast í k].

49
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del dígraf -ig final [tʃ].
assaig, bateig, escaig, faig, maig, raig, aleteig, lleig, mareig, safareig, saqueig, torneig, veig, boig, estoig,
goig, roig, enuig, fuig, puig, rebuig, sopluig

50
Llegiu ara en veu alta les paraules següents en què la grafia -ig final no és dígraf i sona [itʃ].
bolig, desig, llig, mig, enmig, endemig, trepig, Càlig, Tírig, Escrig

No és recomanable la pronunciació com a [ed3] del grup ex- seguit de vocal en paraules com exèrcit [ed3ε´rsit] o
exercici [ed3ersísi] que s’han de pronunciar [egzε´rsit]i [egzersísi].

51
Llegiu en veu alta i pronuncieu com a [egz] els grups ex de les paraules següents.
exacte, exagerar, examen, execució, executar, exemple, exercici, exèrcit, exhalar, exigent, exhalar, exhau- rir,
exhibició, exhortar, exhumar, exili, èxit, hexàgon, inexacte, inexorable, inexhaurible

52
Llegiu en veu alta l’embarbussament següent.

Setze jutges d’un jutjat mengen

fetge d’un penjat. Si el penjat es
despenjara es menjaria els setze
fetges dels setze jutges que l’han
jutjat.

J.M. 265
 u n
comprensió lectora
1
Llegiu el text següent i encercleu la resposta correcta que corresponga a cadascun dels enunciats.
Rellegir
Ara mateix, vosté, en lle-
gir, va fixant la vista en
unes agrupacions de
símbols negres, separa-
des, de tant en tant, per
espais en blanc, i va sal-
tant a gran velocitat d’una figura a l’altra i d’una
línia a la següent, fins recórrer tot el paràgraf
que tanca la redoneta minúscula del punt i se-
guit. Llegim així: com si els ulls feren caure un
focus de llum intensa sobre cadascun dels sig-
nes que passen per l’escenari visual com a pro-
tagonistes efímers. Durant mil·lisegons, les
figures reben l’estilet de la mirada enfocada que
permet el reconeixement, i la resta de símbols
queda difuminada, automàticament, al fons.
Ara que ho hem explicat, vosté potser farà
proves per endevinar el seu estil peculiar de lec-
tura. N’enfoca dues, tres o encara més, de pa-
raules alhora? Eludeix les partícules i es fixa
preferentment en els mots llargs, o va al gra i
busca, entre línies, la informació més útil? La
lectura eficient implica una seriació d’alta velo-
citat que consisteix, de fet, a captar els perfils
de les paraules, sense necessitat d’examinar-les
exhaustivament. La condició inexcusable és
haver-ho practicat moltíssimes vegades. L’im-
pacte del focus atencional no recull, per tant,
tots i cadascun dels detalls de l’escriptura, sinó
que reconeix globalment les icones gràfiques a
partir dels detalls més significatius.
Quan llegim eludim molts elements redun-
dants i treballem amb conjectures visuals ins-
tantànies que suposen la utilització de mapes
parcials. Admetem errors, òbviament: si hi ha
266
J.M.
i t a t
7
paraules de grafia incompleta o capgirada, so-
vint les fusionem sense problemes. En canvi, la
deficient construcció sintàctica sovint ens obli-
ga a fer marxa arrere, perquè les conjectures
anticipatòries sobre el sentit final del paràgraf,
topen –contradictòriament– amb les entrades
que ja havíem processat. L’ortografia silvestre
provoca, també, frenades clamoroses, perquè
fereix greument la sensibilitat de les nines edu-
cades en el culte a la fidelitat normativa. Tot
això, evidentment, sense entrar, en absolut, en
els problemes de construcció lògica dels mis-
satges.
En la lectura diligent fem, per tant, fusions
expeditives, salts intempestius i hipòtesis pro-
visionals de continuïtat i coherència, per tal de
construir perfils rendibles. Això és: llegibles. I
tant fa que hi haja un percentatge d’errors o d’o-
missions considerable: paga la pena per l’efi-
ciència final que en traiem.
En qualsevol cas, perquè la lectura progresse
eficaçment i perquè puguen operar els sistemes
de seriació i captació, hi ha un prerequisit in-
dispensable: els mots i els signes han de rever-
berar, durant un temps mínim, en els escalons
de processament neural que fan les faenes
suara esmentades de reconeixement ràpid.
Sense una memòria que s’active espontània-
ment (sense esforç, volem dir), i que retinga,
durant uns instants brevíssims, tot allò sobre el
que acabem de passar la mirada, no és possible
la lectura diligent. Ni cap mena de lectura, en
realitat, si no és el retorn al balbuceig tentine-
jant que practicàvem quan apreníem a llegir.
Correspon a alguns arxius automàtics la tas-
ca de garantir que no s’esborre, instantània-
ment, el material negligit que enviem al fons
del paper o de la pantalla, després d’haver-hi
aplicat el raig dels ulls escrutadors. Cal que la
traça neural no s’esvaïsca del tot i que es man-
tinga viva durant el període indispensable per
acabar la construcció mental de la unitat signi-
ficativa (el mot, la frase i el paràgraf, consecu-
tivament). Després importa ja molt menys que
es vaja perdent o que es volatilitze: no la neces-
sitem, de fet, per a continuar llegint.
Adoneu-vos que la majoria d’escrivents i d’es-
criptors acostumen a insistir en els conceptes,
perquè saben perfectament que el cervell tre-
balla amb criteris d’una gran transitorietat. I és
per això que procuren arredonir la presentació
d’una sola idea, sobretot amb frases il·lustra-
dores i exemplificadores. Usen la redundància
per afavorir la fixació i contraresten, així, el sis-
1) En la frase “La condició inexcusable és haver-ho
practicat moltíssimes vegades.” (en negreta en
el text), quin element precedent pronominalitza
el pronom –ho?
a) captar els perfils de les paraules
b) la condició inexcusable
c) la lectura eficient
2) En la frase “les faenes suara esmentades de re-
coneixement ràpid” (en negreta en el text),
“suara” significa:
a) Faenes de reconeixement ràpid que fan suar.
b) Fa referència a les faenes que s’acaben d’enu-
merar.
c) Ésuna contracció de seu + ara.
3) En el text es deduïx que “tentinejant” (en ne-
greta en el text) significa.
a) fer tentines
b) fer tintures
c) tintinabular
4) En la frase “...que el cervell practica amb alegria
expeditiva” (en negreta en el text), quin element
precedent pronominalitza el relatiu que?
a) frases il·lustradores i exemplificadores
b) la redundància i la fixació
c) el sistemàtic rebuig de material processat
J.M.
temàtic rebuig de material processat que el cer-
vell practica amb alegria expeditiva. Són les
pròpies regles de funcionament de les memò-
ries neurals instantànies les que duen la ma-
quinària cerebral a utilitzar la granera sense
contemplacions.
Afortunadament hi ha altres sistemes de
memòria molt més prudents, que treballen per
garantir la fixació genuïna i la tendència a per-
durar. Condicions, totes dues, favorables a la
digestió solvent i reeixida dels missatges. En ge-
neral, però, demanen el repàs sistemàtic del
material. Això és: rellegir. I si manca temps per
a poder filar la inundació d’escriptura que ens
aclapara per totes bandes, qui es pot permetre
hui el luxe de rellegir?
A D O L F T O B E Ñ A , Neurotafaneries, Ed. Bromera (adaptat).
5) En el sintagma “Condicions, totes dues” (en
negreta en el text), a quins dos elements es
fa referència?
a) A la digestió solvent i reeixida dels mis-
satges.
b) Al repàs sistemàtic del material i a relle-
gir.
c) A la fixació genuïna i la tendència a per-
durar.
6) Indiqueu quina de les tres afirmacions és cor-
recta.
a) L’ortografia assilvestrada provoca parades
inútils en el procés de lectura.
b) La mirada recull absolutament tots els de-
talls de l’escriptura.
c) La memòria lectora no és passatgera, sinó
permanent, estable.
7) Senyaleu l’opció que millor resumisca el text
anterior.
a) Éspossible fer una lectura ràpida sense
necessitat de practicar-ho sovint.
b) Podem llegir fent salts intempestius i hi-
pòtesis en relació al sentit del text.
c) La millor manera de fixar els conceptes
d’un text és repassar-lo, rellegir-lo.
267
 expressió escrita
La frase
Una frase està formada per una agrupació de grups nominals que s’organitzen al voltant d’un verb. Un d’estos
grups nominals fa de subjecte i els altres fan de complements (directe, indirecte, de règim), d’atributs i predi-
catius (del subjecte o del complement directe) i de complements circumstancials (de temps, de lloc, de manera,
d’instrument, de finalitat, etc.).
Els elements que caracteritzen la frase són la concordança (que vincula el verb amb el subjecte) i el temps (que
relaciona la frase amb el moment en què es pronuncia i amb el temps de les altres frases del discurs). Una frase,
a més, expressa una idea. Les frases que no superen les 25 paraules, aproximadament, faciliten la lectura. A l’hora
de redactar cal tenir en compte que hi ha diverses seqüències d’ordenació neutra de les frases:
1. Subjecte + verb + complements
El portaveu(S) ha fet(V) noves declaracions(CD) als periodistes(CI) este mateix matí(CCT)
2. Subjecte + verb + atribut (o + complements predicatius del subjecte)
Tots els projectes d’este ajuntament(S) són(V) faraònics(ATR)
3. Subjecte + verb + complement predicatiu del subjecte
El mural de Renau del Casino de la Selva de Cuernavaca(S) ha aparegut(V) destruït(CPred)
4. Subjecte + verb + complement directe + complements predicatius del CD
Els bombers(S) han salvat(V) els ocupants de la casa sinistrada(CD) indemnes(CPred)
5. Sense subjecte
Fa(V) un dia(CD) terriblement ventós(CPred)
Una vegada més(CC) s’ha explicat(V) que la crisi és intensa i profunda(CD)
6. Amb el verb davant i el subjecte o el complement directe darrere
S’han recuperat(V) els documents robats de la Biblioteca Nacional(CD)

Alteracions de l’orde de la frase

a) L’orde neutre de la frase es pot alterar per diversos motius, com ara quan es pretén produir un efecte de-
terminat. Laseqüència següent presenta un orde neutre (Subjecte + verb + complements):
La policia(S) va detindre(V) una banda de falsificadors de targetes de crèdit(CD) anit(CC), a Benidorm(CC),
quan operaven(CC)
b) Però si volem començar la notícia fent èmfasi en la detenció, hem de posar la frase en passiva:
Una banda de falsificadors de targetes de crèdit(s) va ser detinguda(V) per la policia(CAg) anit(CC), a Beni-
dorm(CC), quan operaven(CC)
c) També podem desplaçar un complement cap a la part davantera de la frase. Però este recurs, anomenat dis-
locació, es pot fer si el complement en qüestió s’ha mencionat anteriorment. Pel fet de tractar-se d’un tema
ja conegut, este complement pot anar precedit de l’article definit. El desplaçament es pot aplicar a qualse- vol
complement directe, indirecte o preposicional que reunisca esta condició.
Fent esta dislocació en l’exemple anterior, prenen importància els elements que queden situats al final de la
frase: qui els va detindre (subjecte) i en quines circumstàncies.
La banda de falsificadors de targetes de crèdit (CD), la va detindre(V) anit(CC) la policia(S) a Benidorm(CC), quan
operaven(CC)
(Fixeu-vos que quan desplacem un complement, al costat del verb apareix el pronom feble corresponent: en
este cas, la > l’).

268
J.M.
 7
d) També podem fer canvis d’orde per poder afegir una frase explicativa de l’element que queda situat al final de
la frase.
En l’exemple següent hi ha una anticipació del complement de règim verbal i un desplaçament del subjecte
al final de la frase, seguit de la frase explicativa que introduïx un relatiu:
De la seua situació a l’empresa(CRV), n’ha parlat(V) hui(CC) el delegat a València(S), [(frase explicativa)el qual con-
sidera que a hores d’ara ja li haurien d’haver renovar el contracte]
El desplaçament del subjecte cap al final de la frase també pot servir per a destacar-lo:
Els alpinistes que s’havien perdut(CD), els ha trobat(V) en bon estat(CPred.) un equip de rescat de guies de
muntanya(S)
(Fixeu-vos de nou que quan desplacem un complement, al costat del verb apareix el pronom feble corres-
ponent: en este cas, els).

Instruccions per a redactar millor

1. És preferible la frase positiva a la negativa

La frase positiva destaca allò que és favorable i, a més de donar una informació més completa, produïx
un efecte millor i, per tant, propicia una relació més harmònica amb el possible receptor.
Els llibres no s’ordenen alfabèticament. >> (millor) Els llibres s’ordenen temàticament. Els
anglesos no conduïxen per la dreta. >> (millor) Els anglesos conduïxen per l’esquerra.

2. És preferible la veu activa a la passiva

La veu activa és més directa, més curta, revela més informació i destaca millor les coses positives. En
canvi, la veu passiva és menys directa, conté menys informació i és més llarga, tot i que a vegades és la
solució adequada.
La lleona ha estat abatuda pels caçadors. >> (millor) Els caçadors han abatut la lleona.
Els arxius de la Guerra Civil han estat consultats pels investigadors. >> (millor) Els investigadors han
consultat els arxius de la Guerra Civil.

3. És convenient respectar l’orde de la frase

Alterar l’orde neutre de la frase dificulta la lectura. A més, convé col·locar la informació important al prin-
cipi o al final de la frase. Siescol·loca al mig, esperd eficàcia.
Un pintor pot destacar alguna nova forma o figura, si vol destacar-les, utilitzant un matís diferent i la
diferència serà advertida pels visitants de l’exposició. >> (millor) Si un pintor vol destacar alguna
nova forma o figura, pot fer-ho utilitzant un matís diferent i els visitants de l’exposició percebran la
diferència.

4. És convenient utilitzar frases curtes

Convé escriure preferiblement frases curtes i clares, així com evitar les oracions equívoques. Les frases
llargues costen més de llegir. Si es vol que els textos siguen fluids convé que les frases no superen les 30
paraules aproximadament.
A més, cal recordar que a cada frase ha de correspondre una idea o un pensament i que el final de la
frase s’ha de marcar amb un punt i seguit o bé amb un punt i coma. No són recomanables frases d’una
extensió com esta:
...i em costa encara de desfer-me del vestigi darrer d’un jo que em volteja l’orella i s’arrapa a les ai-
xelles en una temptativa desesperada de tornar a ésser, reclamant amb insistència una altra oportu-
nitat, i passa la diapositiva clic clac, i em vénen a la memòria tantes nits que trobàrem el nostre amic
damunt llençols de paperassa, d’holandeses acabades d’omplir, amb l’atropellada però exemplarim-

J.M. 269
 perfecció de qui descobreix, de cop i volta, un ordre insospitat de paraules, un imperi de signes,
d’harmonies i de codis que, aleshores, de resultes d’una identitat a mitjan fer...

5. Cal emprar estructures clares

És preferible ordenar les diferents idees que integren un paràgraf en estructures simples en què quede
clara la relació de juxtaposició, de coordinació o de subordinació, ja que així es facilita la comprensió.
És millor col·locar les frases subordinades al final, ordenades de més curtes a més llargues. Si la subor-
dinació sesitua al principi, el lector llig les circumstàncies complementàries abans que la idea principal.
Com que quasi tres quartes parts del nous llocs de treball es creen en el col·lectiu dels homes, l’in-
crement de l’ocupació ha beneficiat més aquest col·lectiu. >> (millor) L’increment de l’ocupació ha
beneficiat més el col·lectiu dels homes, ja que quasi tres quartes parts dels nous llocs de treball es
creen en aquest col·lectiu.

6. Els incisos
Els incisos enriquixen la idea bàsica de la frase amb informació complementària, però en ocasions també
l’amplien excessivament, fins al punt que poden fer perdre el fil discursiu. Els incisos s’han de col·locar
en els llocs que molesten menys, sense que separen les paraules relacionades, com per exemple el sub-
jecte i el verb o el verb i el complement directe.
El balanç de la marxa del curs al final del primer trimestre és bastant positiu. >> (millor) El balanç de
la marxadel curs és bastant positiu al final del primer trimestre.

7. Altres observacions
És convenient que les paraules amb pes significatiu funcionen com a subjectes i verbs principals de les
frases, a fid’evitar que apareguen com a elements subordinats. Així, la frase guanya força i transparència.
Hi ha hagut una millora en el rendiment dels jugadors des que s’han aplicat noves tècniques. >> (mi-
llor) El rendiment dels jugadors ha millorat des que s’han aplicat noves tècniques.
Si els protagonistes reals d’allò que es predica (subjecte agent i objecte pacient) coincidixen amb el sub-
jecte i l’objecte gramaticals, respectivament, la frase guanya en transparència.
L’advocat defensor(Sagent) va presentar els nous testimonis(CDpacient) al tribunal(CI)
A vegades, però, el redactor no vol destacar el subjecte, sinó el complement directe. En tal cas cal des-
muntar l’orde de la frase activa i fer una dislocació. La dislocació permet desordenar la seqüència na-
tural de la frase i substituir les parts desplaçades per pronoms febles. L’efecte que s’obté és semblant al
de la passiva perifràstica, però amb una construcció activa.
Exemples:
Els nous testimonis(CD), els(CD) va presentar(V) l’advocat defensor(S) al tribunal(CI)

8. La passiva perifràstica
La passiva perifràstica es forma amb el verb ser en forma personal i el participi d’un verb transitiu que
concorda amb el subjecte gramatical.
Alguns xalets(S) són(V) construïts(Ppi) pels promotors(CAgent) sense llicència d’obres(CC) La
venda ambulant d’oli(S) i va ser(V) prohibida(Ppi) per les autoritats competents(CAgent)

9. La passiva pronominal
La passiva pronominal es forma amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.
Alguns xalets(S) s’edifiquen(es + Vtransitiu) sense llicència d’obres.
Es va prohibir(es + Vtransitiu) la venda ambulant d’oli(CD)
Cal tindre present que en la passiva pronominal, a diferència de la perifràstica, no pot incloure’s el com-
plement agent.

270
J.M.
 7
2 Identifiqueu els desplaçaments del complement cap a la part davantera de la frase i digueu quin
en seria l’orde neutre.

a) A Vinaròs, hi vaig sovint.

b) A l’hospital es treballa molt.

c) De les actrius passades de moda, no se’n parla gens.

d) D’això es deduïx que no té vosté cap coartada.

e) Amb microscopi observem els virus.

f) Per una integritat a prova de bombes, es caracteritza ella.

g) Amb els japonesos no treballarem mai més.

h) De les cames patix més gent que dels peus.

i) No ha vingut encara, la teua filla!

j) Això ja ho sabia jo!

k) Bombons, li va dur a la clínica, en compte de roses.

l) Vergonya? La vergonya cria ronya!

3
Escriviu en activa les frases passives següents.
a) El Premi Nobel de Literatura enguany ha estat concedit per l’Acadèmia Sueca a un escriptor xinés.

b) El científic vinarossenc serà nomenat per l’ajuntament fill predilecte de la ciutat.

c) La directiva sobre emissions de gasos ha sigut aprovada per la Comissió Europea.

d) Els esportistes paralímpics foren magníficament rebuts per tota la població a la plaça Major.

e) Els llobarros que trauen els pescadors de canya van ser deslliurats de les basses de la piscifactoria com a
conseqüència d’aquella tempestat tan forta.

4 Indiqueu en quines de les frases següents hi ha passiva perifràstica i en quines altres passiva pro-
nominal.

a) Les eleccions s’han guanyat per la mínima diferència d’escons.

b) S’ha penalitzat amb un gran rigor la conducció temerària.

c) Les concessions de crèdit han estat anul·lades pels directius bancaris.

d) Pròximament l’euríbor serà rebaixat per l’autoritat monetària.

e) La gran confiança que es tenien s’ha malmés per un malentés sense importància.

f) La gran confiança que es tenien ha estat malmesa per l’home de Clara.

J.M. 271
 5 Delimiteu els incisos de les frases següents i torneu-les a escriure col·locant-los en el lloc que con-
sidereu més adequat canviant-hi, si cal, la puntuació.

a) Hem dit “una cara de cel”, però no se sabria dir on –¿a la boca, als ulls, al moviment de les celles o a
l’arrufament dels llavis?– hi havia com uns dimoniets invisibles que posaven una pols de pebre al con-
junt d’aquell àngel tan de la terra.

b) Leonor –el germà la coneixia bé– era blaneta i riallosa per fora; però a l’endins era tota de pedra fo-
guera i d’acer.

c) Enric (imaginà tenir-lo davant i, de manera inconscient, alçà el cap en un gest d’orgull). Joan era un
home cruel, dolentíssim.

d) Potser ha estat l’altre home –d’aparença més robusta, més forta, més baronívola, més brutal també–
qui ha aconseguit la dona al seu company.

e) Els estatgers, en els temps normals, baixaven al poble només a festes –potser unes hores només– i, en
alguna rara ocasió, a comprar-se roba o vetes i fils o veure els amos.

6 Un dels recursos expressius del llenguatge literari és l’hipèrbaton, que consistix a alterar, en es-
pecial en poesia, l’orde neutre de la frase. Identifiqueu els hipèrbatons del text següent i propo-
seu-ne una redacció neutra (naturalment, podeu desfer-ne el ritme i la rima).

Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora!

Adormits en el vent de Queronea, xiprers!
Esplendor per als ulls o malencònica estampa,
crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom,
llocs! la meva presència amb cor violent us completa,
mots! la meva veu assedegada us fa plens.
C A R L E S R I B A , Elegies de Bierville. Edicions 62.

7
Dictat.

Sabia per lectures i referències verbals que a Jerusalem existia el comerç, i sols em sor-
prengué que no fóra tant com deien. Mai trobàrem uns preus abusius, sempre inferiors als
que solen regir en qualsevol centre turístic sense posseir l’al·licient de les indulgències; ni
en els llocs sagrats se’n feia ostentació, ofenent la consciència de la gent pietosa, com es fa
en molts santuaris nostres.

El que sí que em dolgué va ser comprovar aquella impia rivalitat entre les diferents con-
fessions cristianes. Els llocs sagrats es disputen parcel·la a parcel·la, i per assolir drets es
perd la noció de justícia i de respecte als altres. La meta desitjada és el Sant Sepulcre i allí
el repartiment de privilegis arriba al ridícul, a l’ensems que ofén la consciència dels fidels.
(129 paraules)

F R A N C E S C E S T E V E I G À L V E Z , A l’entorn de les aigües lluminoses. Diputació de Castelló.

272
J.M.
 7

estructures lingüístiques
lèxic i semàntica

Les interferències lèxiques

El contacte i l’intercanvi entre diferents comunitats lingüístiques facilita la transferència de paraules, expressions i
estructures gramaticals d’una llengua a una altra. D’això se’n diu interferència lingüística. El fenomen més evi-
dent d’interferència és el que afecta les paraules (interferència lèxica), però el fet no es limita al lèxic, sinó que
afecta també, en un grau molt menor, la fonètica, la sintaxi, etc.
A vegades un terme provinent d’una altra llengua s’integra en la llengua receptora perquè, generalment, no hi
ha cap paraula o expressió pròpies per a designar un determinat objecte o concepte. El resultat s’anomena man-
lleu o préstec, i pot suscitar els fenòmens següents:
– Adopció directa (el mot o expressió s’incorpora de la llengua original, sense canvis):
attrezzo, mouse, whisky.
– Adaptació a les característiques (morfològiques, sintàctiques, fonètiques, ortogràfiques) de la llengua re-
ceptora:
càmping, espagueti, gaspatxo, hàmster, moguda (de ‘movida’), pírcing, vàter, xampany.
– Substitució (un mot o expressió subtituïx un altre de preexistent):
hojaldre (pasta fullada), lograr (aconseguir, assolir).

Els castellanismes
Si el terme incorporat suplanta innecessàriament un mot genuí de la llengua receptora, s’anomena barbarisme;
per exemple: week-end (cap de setmana), tonto (babau, fava, panoli, ximple). En valencià, la major part dels bar-
barismes prové del castellà, per això s’anomenen castellanismes.
Molts castellanismes es detecten fàcilment per la fonètica1, per les desinències pròpies del castellà, etc. Però casos
com ara *aplaçar, *guasa, *alcançar o *avalanxa (per ajornar, burla, assolir o allau) són més difícils d’identificar
perquè resulten fonèticament versemblants2. I encara són més difícils de descobrir –i, per tant, de corregir– els
castellanismes morfosintàctics (*Vénen alguns per En vénen alguns; *No m’ha agradat res la pel·lícula per No
m’ha agradat gens la pel·lícula).
Així mateix, s’utilitza sovint fraseologia resultant d’una traducció literal del castellà; però tot i que poden passar
per correctes, hi poden haver formes que en valencià no són gens genuïnes. Per exemple, en valencià sempre
s’han usat més els verbs acostar que no apropar, passar que no creuar, i fer que no efectuar, obrir que no es-
pentar (una porta). Expressions com ara apropar els micròfons, creuar la frontera (o el carrer) i efectuar decla-
racions sonen poc genuïnes al costat de les habituals acostar els micròfons, passar la frontera (o el carrer) i fer
declaracions.

1 Moltsovint evitaríem un barbarisme si pensàrem en una altra paraula de la mateixa família lèxica; és a dir, si seguírem un criteri de co-
herència interna. Així, la paraula *abertura no es correspon amb la o inicial del verb obrir (obert); formes que justifiquen la forma correcta
obertura.
2 Hi ha mots, com ara esquerra, blanc, taronja, cacau i missatge, que provenen del substrat preromànic, del germànic, de l’àrab, de les llen-

gües ameríndies i del francés respectivament, i que ja no es poden considerar barbarismes perquè fa molts segles que s’incorporaren al lèxic.

J.M. 273
 La tipologia dels castellanismes es pot resumir esquemàticament de la manera següent:
CLASSE CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

confusions vocàliques: *assessí (assassí), *afeitar (afaitar), *pèndul (pèndol) introducció

dels diftongs ue, ie: *acuerdo (acord), *bueníssim (boníssim), *fiera (fera) tancament de
les vocals obertes: *d[e´]bil, *aix[o´], *arr[o´]s, *m[e´]tode, *C[e´]sar, *C[e´]lia desplaçaments
de la vocal tònica: *cànvia (canvia), *reptil (rèptil)
fonètic pronúncia alveolar [s] de la fricativa [ʃ]: *pisar (pixar), *sisanta (per seixanta)
desplaçament de l’accent: *fútbol (futbol), *textil (tèxtil), *missil (míssil)
so de j castellana [x]: *carajillo (rebentat), *fijo (fix), *lejía (lleixiu), *lujo (luxe), *jaleo (rebombori)
so [z] representat per c o z: *arcén (voral, vorera), *ajedrés (escacs), *concejal (regidor)
conversió de les alveolars sonores en sordes: *luxossa (luxosa)

-azo: *frenazo (frenada)

acabats en terminacions
pròpies del castellà
-ín: *botiquí (farmaciola)
-dera: *podadera (podadora)
-ío: *senyorio (senyoriu)
-dero: *venidero (venidor)
-o: *freno (fre)
-eo: *franqueo (franqueig)
-ón: *matón (perdonavides)
-ero: *lletrero (rètol)
-sis: *una crisis (una crisi)
-éz: *idiotés (idiotesa)
-ulo: *àngul (angle)
-illa3: *bombilla (bombeta)
-ura: *blancura (blancor)
-illo: *cabestrillo (cabestrell)

morfològic modificació del gènere: *una corrent, *una costum, *un anàlisi, *una senyal

canvi del model de conjugació: *aclarar (aclarir), *admitir (admetre),*batir (batre), *recibir (rebre)

confusió en el morfema o en el lexema: *acertar (encertar), *aclaració (aclariment), *acreedor (creditor),

*alimentici (alimentós), *amortiguador (amortidor), *explosionar (explotar), *tapadera (tapadora), *ates-
tiguar (testimoniar), *floréixer (florir), *juntar (ajuntar), *retaguàrdia (rereguarda), *sàbia (saba), *seguro
(assegurança), *setmesí (setmesó), *vanguàrdia (avantguarda)

ús de lo neutre: *lo demés, *lo meu, *lo millor, *per lo tant

canvi de relacions sintàctiques: *res que dir (res a dir), *tinc que anar (he d’anar), *donar-se compte
sintàctic
(adonar-se’n), *avisar a la policia (avisar la policia)

substitució per un mot foraster:

a) noms: *adoquí (llamborda), *alambrada (reixat, filat) ,*albacea (marmessor), *bassura (fem,brossa),
*bolso (bossa de mà, sarró), *brotxe (fermall),*candado (cadenat), *cerdo (porc) *deleite (delit)
*delito (delicte),*derrotxe (balafiament, malbaratament), *espejisme (miratge), *extravío(pèrdua),
*jefe (cap), *jinete (genet), *lacra (xacra), *mando (comandament), *mango (mànec), *manivela
(maneta o manovella) *mansanilla (camamil·la), *mantequilla (mantega), *panyo (drap), *pastel
(pastís), *pato (ànec), *pepino (cogombre), *petxuga (pit), *pícaro (murri, brivall), *plaç (termini),
*puesto (lloc), *remache (reble, rebló),*segur (assegurança), *seto (bardissa), *tamany (grandà-
ria), *testic (testimoni), *vèrtig (vertigen), *xiste (acudit)
b) adjectius: *bueno (bo), *loco (boig), *provist (proveït)
c) indefinits: *algo (alguna cosa)
semàntic d) quantitatius: *menos (menys)
e) adverbis: *ademés (a més),*antes (abans), *después (després), *entonses (aleshores, llavors)
f) verbs: *aplaçar (ajornar), *assomar-se (abocar-se), *fletar (noliejar)
g) preposicions: *hasta (fins a)
h) conjuncions: *pues (doncs)
modificació del significat: *fulla (full de paper), *provar un aliment (tastar), *escriure una direcció (adreça),
*donar vergonya (fer vergonya), *mantell (estovalles), *melena (cabellera)
fraseologia: *a bordo (a bord), *al alcance (a l’abast), *buenas (bon dia), *cuidado! (compte, alerta),
*per baix mà (de sotamà), *vale? (d’acord, entesos), *claro que sí (és clar, per descomptat), *ni mucho
menos (ni de bon tros), *degut a (a causa de), *en ves de (en lloc/compte de), *ojalà! (tant de bo!), *no
obstant (no obstant això), *xuplar un caramel(llepar un caramel)

3 Però són correctes bresquilla, taquilla, patilla (porció de barba que es deixa créixer als costats de cada galta), etc.

274
J.M.
 7
La ultracorrecció
La ultracorrecció, correcció per excés o hipercorrecció, és un fenomen de reacció contra el vulgarisme que té
lloc quan el parlant interpreta una forma que és correcta com a incorrecta i, de forma improcedent, intenta
corregir-la. Lesformes en què ha operat la ultracorrecció es denominen ultracorrectes. Vegem-ne alguns casos:
*La taula dels sindicats ha aprovat… (per La mesa dels sindicats ha aprovat... ja que el cultisme mesa es refe-
rix a les persones, no al moble), *cap d’alls (per cabeça d’alls)o *una dent d’all (per un all o un gra d’all), *mi-
geval (per medieval), *metja (per metgessa), *composar (per compondre), *divà (per divan), *llingüística (per
lingüística), etc.
Un fenomen habitual és considerar paraules correctes (com ara firmar, bandera o vacacions) com a incorrectes i
substituir-les sempre per altres que també ho són (signar, senyera o vacances), amb la qual cosa es pot arribar a
la percepció errònia que estes últimes són incorrectes.
A vegades l’excés de correcció arriba a la morfosintaxi, com, per exemple, en *L’he telefonada ara mateix en lloc
de Li he telefonat ara mateix o *Me’n vaig assabentar del fet per la premsa, en lloc de Em vaig assabentar del
fet per la premsa.
El defecte d’ultracorrecció també afecta la fonètica quan, per exemple, es pronuncia la primera r del mot pren-
dre o del mot arbre, ja que són mudes, així com la pronúncia de la r final de diners o dimarts. Així mateix, és un
defecte d’ultracorrecció la pronunciació d’una o en lloc d’una u en paraules com ara Joan o Josep.

8
Llegiu el text següent, en què s’explica un exemple d’ultracorrecció. Expliqueu-ne un altre vosaltres.

Etimologies:gitano
El gitano és un individu d’una de les tribus que en el segle XIII es van escampar per tot Eu-
ropa provinents del nord-oest de l’Índia. L’origen de la paraula és aegyptanus, que vol dir
‘egipci’ en llatí, perquè durant molts anys es va creure que els gitanos procedien d’Egipte.
D’aegyptanus va passar al castellà egipciano i d’aquí vam obtenir gitano. (El mot anglès gypsy
té el mateix origen etimològic.) Alguns diuen “gità” en lloc de gitano per un pur mecanisme
d’ultracorrecció, però s’equivoquen: la paraula correcta és gitano.
‘Gitano’, en el llenguatge popular, també vol dir ‘persona bruta o que et vol enganyar’. Aquesta
accepció, però, no la trobem al diccionari (tot i que sí que es manté en castellà al diccionari
de la RAE) a causa de la pressió d’alguns col·lectius per imposar un llenguatge políticament
correcte. És un debat força interessant entre els lingüistes, ja que si bé hi ha arguments a
favor de treure tots els significats pejoratius de les paraules que designen col·lectius, també
hi ha qui defensa que si se suprimeixen aquestes accepcions, les generacions futures no po-
dran entendre frases com ara “Aquest és un gitano” o “Això és una gitanada” (que segons el
diccionari és un acte propi de gitanos. Però no diu quins són els actes propis dels gitanos).
Caçadors de paraules. Ara Llibres, 2007, (text modificat)

Els vulgarismes i els dialectalismes

En principi, un vulgarisme és una paraula o expressió que no s’accepta per no adir-se amb la normativa i que
s’usa, sobretot, en el discurs oral col·loquial, espontani, poc acurat o propi de situacions de gran confiança. So-
vint són deformacions del lèxic, com ara *amoto per moto, *arràdio per ràdio, *avespa per vespa, *aixina per
així, *auia o *aiua per aigua, col·lègit per col·legi, *esturment, per instrument, *retor per rector, *dotor per doc- tor,
*pac ací per cap ací, *gavinet per ganivet, *me s’ha trencat per se m’ha trencat, etc. Esta classe de vulga- rismes
ha de deixar pas, en principi, a les formes normatives per tal de facilitar la comunicació general entre tots els
parlants.

J.M. 275
 Però a vegades, també qualifiquem de vulgarismes mots considerats de mala educació, de mal gust, i per això la
llengua formal els evita; per exemple, el lèxic relacionat amb el sexe, funcions orgàniques, etc., fàcilment as-
similable també als tabús.
En ocasions, els conceptes dialectalisme i vulgarisme es confonen. Un dialectalisme és una realització que és nor-
mal en un territori de menor extensió que tot el domini lingüístic. Un dialectalisme, per tant, no té per què ser
en absolut incorrecte. Així, creïlla pot considerar-se dialectal perquè, encara que en els parlars valencians con- viu
amb pataca i amb patata, la seua extensió és menor. Així també, l’extensió de la paraula dacsa és major en
valencià que la de panís, i la de matalap o matalaf més extensa que la de matalàs, etc., però no per això són
formes incorrectes.

Novetats lèxiques incorporades recentment als diccionaris

Últimament l’autoritat normativa ha incorporat noves entrades al diccionari que abans no s’hi recollien. Les in-
corporacions corresponen a paraules i expressions noves (arreglar), castellanismes admesos (guapo), i estran-
gerismes adaptats (tòner). També hi ha hagut modificacions de mots ja existents, consistents a ampliar els
significats i permetre usos que abans no es consideraven correctes (com ara a través de amb el sentit de ‘per
mitjà’ o ‘mitjançant’), i, així mateix, hi ha hagut canvis en l’ortografia de certs mots com ara xòfer (a més de
xofer). Altres paraules incorporades, com ara cigarro, monyo, motllo, servici o viudo, són molt antigues i es tro-
ben àmpliament documentades.
1. Mots i expressions incorporats al lèxic recentment:
agilitzar (agilitar), alabança (lloança), aprofundir en, barco (vaixell), ceguera (ceguesa, ceguetat), caldo
(brou), convalidar, entrega (lliurament), escàner, fer front a (afrontar), gamberrada, gamberro (brètol),
incentivar (estimular), influenciar (influir), llaga (nafra), lideratge, matxo (mul), minusvalidesa, mone-
der (portamonedes), multimèdia, obvietat, parentesc (parentiu), personar-se, profunditzar (aprofundir),
promocionar (promoure), renda per capita, verdader (vertader, veritable), xocolate (xocolata).
2. Significats nous de mots o expressions que ja existien prèviament:
barra (d’un bar), carrera (cursa), carret (rodet de fotos), clero (clergat), cobertura (p. ex.: dels mòbils),
cobrir (ocupar, cobrir una vacant o places), coça (guitza), colar-se (en una filera, cua), curació (guari-
ment), dentífric (dentifrici), desenroscar (descaragolar), desenvolupar (realitzar, dur a terme), destí (des-
tinació), entarimat (cadafal), estant (prestatge), estropejar (fer malbé, esguerrar, derivat de estrop),
hampa (briva, conjunt de delinqüents), impartir (ensenyar, fer classe), incidir (repercutir), melancòlic
(malenconiós), mentres (mentre), misto, obviar (evitar, defugir), present d’este/-a (referit a escrits), pro-
fessó (processó), quadro (quadre), quartos (diners), seguir (continuar), suposar (representar, compor-
tar, implicar), tartamudeig (quequeig), tartamudesa (quequesa), tartamut (quec), tensar (tesar), trago
(glop o tirada), trasto (moble o eina inservible), vacacions (vacances), vano (ventall), variu (variça).
3. Canvis ortogràfics:
dòmino o dominó, pèrit/a o perit/a,xòfer/ao xofer/a.
4. Manlleus adaptats incorporats recentment al lèxic (entre parèntesi la paraula en la llengua de què prové):
adàgio (adagio), aeròbic (aerobic), aerosol (spray), ala de pendent (parapente), altaveu (baffle), auto-
servei (self service), bricolatge (bricolage), bulevard (boulevard), bumerang (boumerang), bungalou
(bungalow), carrusel (carrousel), casset (cassette), còmic (comic), crep (crêpe), currículum (curriculum),
derbi (derby), disquet (diskette), dopatge (doping), elit (élite), eslàlom (slalom), esmòquing (smoking),
esnob (snob), espònsor (sponsor), espot (spot), esquaix (squash), esquetx (sketch), estand (stand), es-
tànding (standing), estatus (status), estrés (stress), èuscar (euskera), flaix (flash, però es manté flash-
back), gasoil (gas-oil), grafit (graffiti), gueto (ghetto), gurmet (gourmet), handbol (handball), handicap
(handicap), hàpening (happening), hòlding (holding), hoquei (hockey), ídem (idem), ien (yen), io-io
(yo-yo), ítem (item), làser (laser), lísing (leasing), llista d’èxits (hit parade), magazín (magazine), mallot
(maillot), maquinari (hardware), màster (master), patrocinador (sponsor), plàning (planning), progra-
mari (software), ral·li (rally), rànquing (ranking), rugbi (rugby), surf de vela (windsurf), suspens (sus-
pense), tràiler (trailer), transceptor (walkie-talkie), xandall (chandail), xerpa (sherpa), xip (chip).

276
J.M.
 7
9
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Si voleu visitar l’illa cal una 2) No tenien a penes diners, es
embarcació. van casar.
a) fletar a) això no obstant
b) neguitejar b) no obstant
c) noliejar c) obstant no

3) Han de complir la llei; , s’hau- 4) Va ser un acte amb .

ran de posar sancions. a) molta butllofa
a) del contrari b) molt d’aparat
b) si no c) molt d’aparell
c) sinó

5) Hi havia cinc-centes perso- 6) Aquell periòdic donava una visió

nes. de la realitat.
a) sobre a) esgarrada
b) sobre les b) esbiaixada
c) prop de c) sesgada

7) Cal fer els forats en la paret amb 8) El lleó tenia una magnífica.
. a) melena
a) un taladre b) cabellera
b) una taladradora c) monyassa
c) un trepant

9) Son universals les persones 10) Va parlar del cost per estu-
que reben del testador l’encàrrec de lliurar diant.
una herència. a) mig
a) albaceas b) medi
b) albacees c) mitjà
c) marmessors

11) L’empresa ha . 12) Cal i el local

a) quebrat abans de dilluns.
b) fet fallada a) acondicionar, adecentar
c) fet fallida b) condicionar, endreçar
c) condicionar, endecentar

13) T’has que portes el jersei al 14) que estic d’acord amb la
revés? teua decisió!
a) adonat a) Per suposat
b) adonat de b) Per supost
c) adonat compte c) Per descomptat

J.M. 277
 10
Esmeneu els castellanismes de les frases següents.

a) La mare ha comprat una vajilla nova, perquè la que tenia de lossa, ja estava molt vella.
b) L’annalista va examinar aquells documents de l’antigüetat, però no va trobar res anòmalo.
c) En aquell palacio senyorial hi havia molts llits antics amb dossel.
d) Miquel va portar el cavall a l’abrevadero.
e) Xiquet, abrotxa’t l’abric que fa molt de fred!
f) Esva organitzar un folló de por, i hasta hi va anar la policia.
g) Andreu és un xicot molt sèrio i cumplidor.
h) Anàvem passejant pel bosque quan vérem una seta enorme.
i) I em podria dir les seues senyes perquè li faça arribar el pedido?
j) Els empleats d’aquella línea aèrea també havien de passar per l’aduana.

11
Esmeneu els castellanismes de les frases següents.

a) Li ho va proporcionar de baix mà.

b) Això es veu que és mentida a simple vista.
c) En aquell època podies dir que el treball era cosir i cantar.
d) De repent em va dir: no et refies d’ell.
e) Cal deixar-se de contes i anar al gra.
f) Anava parlant sense donar-se compte que el públic se’n volia anar.
g) Això és el que t’ha dit. Enserio?
h) Li agrada posar pegues.
i) El professor pretenia sentar càtedra amb unes teories ridícules.
j) No ho he pensat ni per un moment.

12
Substituïu els vulgarismes, els castellanismes i altres errades del text següent.

J O S E P B ERNAT I B ALDOVÍ

L’AGÜELO P OLLASTRE
E S C E N A 11 [...]

Mutació. Interior de la casa de l’Agüelo Pollastre. Apareix Ineseta tota desgrenyada i

apanyant-se un poc la roba. Celestina li fa companyia, hasta que ix el Pollastre molt
mudat i en un got en la mà, tenint cuidado de vestir-se en arreglo a lo que parla. Roc
(si no té faena) també pot estar per allí rondant.

278
J.M.
 7
INÉS Què és lo que em passa? A on estic?
CELESTINA Estàs en ca el tio Chuan.
INÉS El Pollastre?
C EL E STIN A Lo que et dic.
Sempre eixe poll!... Santa Clara!
Però com ha pogut ser
el que m’encontre jo ara
ací en lo seu galliner?
CELESTINA Pareix que encara ensomies...
INÉS Motius deu haver estranys...
Ja saps tu que tots los anys fan màscares estos dies.
Ton pare no vol que vages
a vore-les a la plaça,
i tu estaves en ma casa
per mirar d’elles els tratges.
N’han passat dos per allí,
t’han fet por, t’has desmaiat...
i el Poll, que viu al costat,
ha eixit a dur-te aigua en vi.
Luego, com t’ha vist aixina,
i jo sé que va en bons fins,
m’ha dit a mi: “Celestina,
entrem la xica ací dins”.
Ya se ve! Com viu tan prop,
i jo estic sense un menut,
t’ha entrat... mentres ell t’ha dut
calaguala i eixarop.

13
Esmeneu els errors d’ultracorrecció de les frases següents.

a) Van deixar de moment el divà en el rebredor.

b) Esva demanar la dimissió del primer ministre per haver mentit la ciutadania.
c) L’ha telefonat este mateix matí.
d) Lluïsa se n’ha desentés d’acabar la seua part del llibre.
e) Ahir es va reunir la Taula d’Agents Socials de la FPA.
f) No se n’adona de què ja és massa tard per areaccionar.
g) L’espectacle és a punt de començar.
h) El metge hi insistix que convé canviar d’hàbits.
i) Ésllògic que si llig tanta lliteratura tinga molt de vocabulari, no?
j) El professor d’història migeval és unallanda.
k) Amb la crisi es produïx també un efecte d’inflacció.

J.M. 279
 morfologia i sintaxi

Les preposicions
Les preposicions són elements invariables que relacionen dos termes de la mateixa oració, com ara noms (La casa
de Pere és gran. Vull un café amb llet), pronoms (Li ho digué a ell. No et recordes de nosaltres? M’ho va donar
barata res), oracions d’infinitiu (Això li passa per parlar més del compte), oracions finites (No sé de què et quei-
xes. Va acceptar sense protestar), adjectius (Això ho podia fer de jove. El prenen per covard), o adverbis (Fins ací
arribàla riuada. Acosta’t per darrere).
El significat de les preposicions és més abstracte en unes (a, en, amb) i més concret en altres (damunt, davall,
darrere), però en general es pot dir que és contextual i que prenen el significat en el moment en què relacionen
altres paraules. N’hi ha temporals (Va llegir el llibre durant la classe. Va ser jutge abans de casar-se), espacials (El
gat s’ha amagat davall la taula), de pertinença (El llapis és de Vicent), de mitjà (Ho he fet amb l’ordinador), de
companyia (Ha vingut a casa amb una amiga), etc.
No és fàcil delimitar el nombre exacte de preposicions ja que hi ha adverbis, conjuncions i grups de paraules (lo-
cucions preposicionals) que s’usen com a preposicions.

FORMES

simples a, amb, de, en, per

àtones
compostes cap a, com a, des de, fins a, per a
amunt, arran, avall, barata (a canvi de), contra, dalt, davant, damunt, darrere, devers, du-
tòniques simples rant, entre, envers, excepte, llevat, malgrat, mitjançant, prop, salvant, segons, sense, sobre,
sota, tocant, ultra, via, vers, vora

abans de, arran de, a causa de, a còpia de, a despit de, al cap de, al costat de, a favor de, a
locucions força de, al llarg de, a la vora de, a través de, barata a, conforme a, d’acord amb, dalt de,
preposicionals de por de, en comptes de, en lloc de, en virtut de, enfront de, enmig de, amb vista a, pel
que fa a, per mitjà de, tret de

Recordeu també les contraccions de la preposició i l’article (al/als, del/dels, pel/pels).

En les preposicions que indiquen situació en el temps o en l’espai és opcional col·locar la preposició de: damunt
(de), darrere (de), enfront (de), lluny (de), prop (de).
Les preposicions vers, devers i envers (i no *vers a, *devers a o *envers a) són sinònimes i signifiquen ‘cap a’ i
‘per a’ i s’usen solament en registres molt formals:
El vaixell se n’anà vers Orient. És amable devers els seus companys. L’amor dels pares envers els fills.

Les preposicions a i en davant d’infinitiu

Les estructures “al + infinitiu” i “en + infinitiu” són construccions de valor temporal que equivalen a oracions
introduïdes per “quan + verb conjugat”, però presenten matisos diferents que convé tindre en compte:
– La construcció “al + infinitiu” (preposició a seguida de l’article definit al, a l’) indica que l’acció expressada per
l’infinitiu és coincident, simultània, o se superposa temporalment a l’expressada en l’oració principal:
Al caure escales avall, em vaig fer mal (= Quan vaig caure em vaig fer mal).
El castell es veu a l’anar pel camí (= Mentres es va pel camí es pot veure el castell).
– La construcció “en + infinitiu” indica precedència immediata a allò expressat pel verb de l’oració principal:
En conéixer la notícia es posà a plorar (= Tan bon punt sabé la notícia es va posar a plorar).
En ser les onze es gita a dormir (= Es fan les onze i es gita a dormir).
També es fan servir les expressions “en acabar de + infinitiu”, “en acabant de + infinitiu” i “en acabat de +
infinitiu”, amb el valor de ‘després de’:
En acabar (o acabant, o acabat) de sopar anirem al cine.

280
J.M.
 7
La preposició a davant del complement directe
El complement directe apareix en l’oració sense la mediació de cap preposició, fins i tot quan el nucli nomi-
nal és una persona4: He avisat el tècnic de la llavadora. (i no *He avisat al tècnic de la llavadora). Tot i això, cal
incidir en el fet que, en algunes ocasions, és possible anteposar la preposició a al sintagma nominal que fa de
CD. Així:
1. Cal posar la preposició a davant del CD:
– Si el CD és un pronom personal fort: Em va acusar a mi i no a tu. La vaig veure a ella.
– En oracions recíproques: Es miraven l’un a l’altre.
– Quan el CD estroba a l’inici de l’oració: A Teresa, hui no l’he vista a classe.
– Si el CD va introduït per tothom, tots, ningú (referits a persona) i implica canvi del significat: Crida a tot-
hom (≠ Crida tothom). Miraven a tots (≠ Miraven tots). No molestava a ningú (≠ No molestava ningú). Però
si la preposició no cal, no esposa: Els he vist tots.
– Davant d’un relatiu (que, qui, el qual), per desfer l’ambigüitat: Em presentà una amiga, a la qual jo ja co-
neixia. L’àrbitre, al qual va haver de protegir la policia, va eixir del camp dos hores més tard d’acabar el
partit.
– Quan el CD és l’interrogatiu qui i el subjecte està en 3a persona del singular: Qui ha sentit Mercé? (qui pot
ser CD o subjecte). A qui ha sentit Mercè? (qui ésel CD).
– Qualsevol cas en què puga haver-hi ambigüitat: Perseguia el policia al lladre (perquè si no, no sabem qui
és el perseguidor i qui el perseguit: Perseguia el policia el lladre), El Vila-real passarà a la final si venç al
València (diferent de... si venç el València), T’estima com aMaria (≠ T’estima com Maria).
2. Facultativament, es pot posar la preposició a davant d’un CD que siga un nom propi de persona (sempre que
no vaja precedit per l’article), però cal recordar que la llengua clàssica no en posa:
He vist (a) Joan en la consulta del metge. He vist el teu amic Joan en la consulta del metge.
3. Però no es pot usar la preposició a davant dels noms propis que s’usen metonímicament per a referir-se a
l’obra d’un autor:
He llegit Ausiàs March. He escoltat Beethoven.

Altres usos de la preposició a que contrasten amb els del castellà són:
– La preposició a ha d’anar necessàriament davant de topònim (Viu a Alacant).
– La preposició a es posa entre molt, poc, res i un infinitiu:
Molt a desitjar. Poc a fer. Res a dir.
– S’usa al (a + el) i no el, en expressions adverbials superlatives davant de més, menys, millor i màxim:
Vine al més aviat possible. Ho has de fer al millor que pugues. Parlava al màxim de clar.
– Entre el verb sentir i l’infinitiu es pot intercalar la preposició a:
Això ja ho havia sentit (a) dir.
– També contrasten amb el castellà el usos següents:
València, 2 de febrer de 2009. (‘Valencia, a dos de febrero de 2009’)
Ho ha de fer per força. (‘Lo hará a la fuerza’)
Caminava a poc a poc. (‘Caminaba poco a poco’)

4 Cal recordar que entre el verb transitiu i el CD no es posa la preposició a: avisar la policia, veure un home, visitar els amics, avisar la grua,

acompanyar els xiquets, convidar els familiars, conèixer gent, escoltar els pares…

J.M. 281
 Canvi i caiguda de les preposicions simples
Una particularitat inexistent en castellà és el canvi i caiguda de certes preposicions segons el terme que enlla-
cen. Així:
– Davant d’un infinitiu verbal només són possibles, normativament, les preposicions a i de. Quan la preposició
exigida siga una altra, haurà de canviar-se per una de les dos.
– Quan hi ha una proposició o clàusula subordinada encapçalada per la conjunció que, qualsevol preposició
desapareix (si la preposició és composta cau només el segon element).

DAVANT DEL NOM DAVANT DE CONJUNCIÓ QUE DAVANT D’INFINITIU

a L’incitaven a la lluita. L’incitaven Ø que lluitara. L’incitaven a/de lluitar.

de Tenia por de l’examen. Tenia por Ø que l’examinaren. Tenia por a/d’examinar-se.
en Pensa en el viatge. Pensa Ø que viatjarà. Pensa a/de viatjar.
amb Està d’acord amb el fet. Està d’acord Ø que ho facen. Està d’acord a/de fer-ho.

Altres alternatives a la caiguda de la preposició davant de la conjunció o de l’infinitiu poden ser:

– Utilitzar un mot de significat buit (el fet que, la idea que): L’error prové del fet que no hem tingut en compte
això.
– Substituir la clàusula introduïda per que per una oració d’infinitiu: L’error prové de no haver tingut en compte
això.
– Usar el substantiu corresponent: L’amenaçava amb l’expulsió.
Alguns autors consideren que s’ha de mantindre la preposició amb en construccions amb el mot prou, perquè
prou amb no significa prou de: No n’hi ha prou amb ser valencià, cal demostrar-ho.

La preposició amb
La preposició amb equival a la preposició ‘con’5 en castellà i expressa relacions que denoten companyia, con-
currència a una acció, contacte, instrument o mitjà, manera, etc.: Anava amb el meu germà. S’ha tallat amb el
ganivet. Ens varebre amb amabilitat.
Indica mitjà de locomoció o transport (també es pot usar en, però en registres formals és preferible amb): Vin-
dran amb cotxe o amb tren?
Cal procurar no confondre les preposicions en i amb: Pensa en el seu germà. Tindre en compte. Anar amb
compte. Vaig al cine amb la meua amiga.
És incorrecta la construcció ”*amb + infinitiu” amb sentit condicional o concessiu: Abandonant-te al joc no
aconseguiràs res. (i no *Amb abandonar-te joc no aconseguiràs res).
Cal tindre en compte certs usos diferents del castellà: amb justícia, amb molta honra.

L’estructura verb + amb

Una sèrie de verbs són incorrectes si van seguits de amb. En alguns casos simplement s’ha de llevar la preposi-
ció, ja que són verbs transitius; en altres, s’ha de canviar l’estructura de la frase.

*acabar amb
La construcció “acabar amb” només és correcta si s’utilitza en sentit literal: La novel·la acaba amb un capítol
sorprenent. El pont acaba amb dotze morts en les carreteres.

5 La forma antiga de la preposició amb era ab, provinent de la preposició llatina APUD, la qual va suplantar la més antiga CUM, però esta pre-

posició es pronunciava sovint am seguida de consonant: am tu, mentres que es mantenia ab davant de vocal: ab ell. La forma actual amb
que apareix durant l’edat mitjana, és un encreuament de les dos formes.

282
J.M.
 7
També es considera correcta en el sentit d’obtindre o convindre amb algú alguna cosa:
Al final acabaren amb el rei que els ho concediria. (Obtingueren del rei el que volien).
He acabat amb Pere d’eixir junts. (He acordat eixir amb Pere).
Però no és correcta en sentit de ‘exhaurir, donar fi’ o ‘reduir a no-res’:
Este xiquet m’acabarà la paciència! o Este xiquet posarà fi a la meua paciència!
(i no *Este xiquet acabarà amb la meua paciència!).

*comptar amb
Éscorrecta en el sentit de ‘confiar, esperar, en algú o en alguna cosa’: Compte amb l’aprovat per a passar curs.
Però “comptar amb” no és correcta amb el sentit de ‘disposar de’, ‘tindre’ o ‘estar constituït’:
La publicació té/rep/disposa d’una ajuda econòmica.
(i no*La publicació compta amb una ajuda econòmica).
L’aula disposa de/està equipada amb/12 ordinadors o A l’aula hi ha 12 ordinadors.
(i no*L’aula compta amb 12 ordinadors).
El departament està constituït per un equip de deu professors.
(i no*El departament compta amb un equip de deu professors).

*poder amb
El verb poder (en el sentit de ‘véncer’) no ha de portar la preposició amb posposada.
Han d’acabar (o posar fi a) la situació. (i no *Han de’acabar amb la situació).
La meua filla pot aprovar les matemàtiques. (i no *La meua filla pot amb les matemàtiques).

*fer-se amb
L’expressió “fer-se amb” significa ‘tractar-se amb algú’ i no ‘apoderar-se de’ o ‘trobar-se’.
Els lladres s’apoderaren d’un botí important. (i no *es feren amb un botí important).
No hem pogut trobar/parlar amb el director. (i no *fer-nos amb el director).

La preposició de
Alguns adjectius demanen la preposició de per tal d’adquirir categoria d’adverbis: De segur que aprova. Anà de
dret a protestar al director. De primer cal pelar la ceba.
Éstradicional l’ús de la preposició de en comptes de a darrere de verbs de règim en expressions com ara:
ser diferent de fer gust/sabor de barca de motor
escapar de fer olor/pudor de olla de pressió
fer cas (omís) de ser simètric de cuina de gas
fer esment de traure profit de camisa de ratlles
tindre por/temor de tindre rebuig de avió de reacció
1. La preposició de, en certs casos, contrasta amb el castellà:
Anar de pressa. Amb data 3 de març. Un vestit jaqueta. Prou burla! Prou broma! Ara són moda els pan-
talons caiguts. Acaba això una vegada per sempre.
2. Introduïx l’adjectiu o l’adverbi modificat per un nom emprat com a adverbi de grau:
Ja saps com és d’amable quan vol.
3. En una seqüència correlativa de substantius més adjectius, la supressió d’un substantiu comporta obligatò-
riament l’aparició de la preposició de. Aleshores, la preposició té una funció pronominal, ja que substituïx el
nom elidit:
L’àrbitrehaensenyat quatre targetes, tresde grogues i una de roja. No tenim vinegre, peròen tenim de blanc.

J.M. 283
 4. S’usa de davant del nom o de l’adjectiu en correlació amb el pronom representat per en:
En vols, de raïm? De persones, n’hi ha de bones i de roïnes.
5. La preposició composta des de es reduïx a des davant de la conjunció que. Si es referix al temps transcorre-
gut entre un fet i un altre es pot substituir per d’ençà de o de... ençà:
Des que ja no viviu ací han canviat molt les coses.
No l’he vist d’ençà de l’estiu /De l’estiu ençà no l’he tornat a veure.

La preposició de davant d’infinitiu

L’ús de la preposició de davant infinitiu pot ser obligatori, opcional o incorrecte, segons el cas.

de obligatori
Ésobligatori usar de davant d’infinitiu dir (en el sentit de ‘proposar’), mirar i veure (en el sentit de ‘procurar’):
Diuen d’anar al cine. Mireu de posar en marxa el cotxe, que jo no puc. Veges d’arreglar-ho de seguida.
També cal posar la preposició de davant de l’infinitiu emfàtic anteposat al verb principal:
D’anar al poble, ja hi anirem quan podrem.

de opcional
Es poden introduir amb la preposició de els infinitius que fan de CD de verbs que expressen projecte, desig o
voluntat (aconsellar, demanar, exigir, pregar, proposar, provar, recomanar, suggerir):
Ens va suggerir (d’) anar-hi plegats. Va provar (de) fer-se a la mar.
En cas que l’infinitiu es trobe després del verb del qual és subjecte, no és incorrecte introduir-lo per la preposi- ció
de, però ésmillor no fer-ho:
Val la pena (de) fer les activitats abans de l’examen. No és fàcil (de) solucionar el problema.

de incorrecte
Quan l’infinitiu fa d’atribut, no és recomanable l’ús de la preposició de:
Això és tindre mala idea. (i no *Això és de tindre mala idea).
No es posa de si l’infinitiu que fa de subjecte es troba abans del verb del qual depén:
Fer les activitats del llibre abans de l’examen val la pena.
(i no *De fer les activitats del llibre abans de l’examen val la pena).
La construcció *de + infinitiu” amb valor condicional és incorrecta (com també ho és, en este mateix sentit, la
construcció “*a + infinitiu”); les frases correctes equivalents es construïxen amb el si condicional o amb les ex-
pressions en cas de o en cas que.
Si ploguera, la cursa automobilística se suspendria.
(i no *De ploure, la cursa automobilística se suspendria).
En cas que/Si fóra cert això caldria prendre mesures.
(i no *De ser cert això, caldria prendre mesures).
Si hem de jutjar per les declaracions del testimoni, l’acusat és culpable del delicte.
(i no *A jutjar per les declaracions del testimoni, l’acusat és culpable del delicte).
Tampoc no és correcta la construcció “ser de + infinitiu” en el sentit de ‘caldre’ o ‘haver de’, i s’ha de substituir
per oracions condicionals amb verb conjugat o per una perífrasi.
Cal (o convé) preveure que no es presentaran els testimonis.
(i no *És de preveure que no es presentaran els testimonis).
Suposem (o Cal suposar /S’ha de suposar /Se suposa) que han passat la prova.
(i no *És de suposar que han passat la prova).

284
J.M.
 7
La preposició com a
Lapreposició composta com a té dos valors bàsics:
– Valor predicatiu (‘en qualitat de’, ‘amb caràcter de’, ‘en concepte o funció de’): T’ho dic com a amic. Tu, com
a germà major, aniràs davant. Com a professor, és un desastre. Va intervindre com a representant del col·lec-
tiu. Paga-li trenta euros, com a senyal.
– Valor comparatiu (‘com si fóra’, ‘igual que’, ‘a la manera de’)6: Va obrir uns ulls com a plats. Van caure pe-
dres com a punys. En este cas, l’ús de com a és més evident en plural: Estem gelats com a polls (Estic gelat
com un poll). Discutien com a bojos (Discutia com un boig).
Però com a perd la a i es reduïx a com davant d’un determinant (article, indefinit o demostratiu): Accepte este
regal com la mostra més viva de gratitud. Es presentà com un amic més de la colla. Va començar a dissimular
com aquell qui havia perdut alguna cosa.
Recordeu que la locució *com a molt és un castellanisme que cal substituir per a tot estirar, com a màxim, pel cap alt.

Les preposicions fins a i fins

En general, es pot dir que la preposició composta fins a (en castellà ‘hasta’), introduïx la designació d’allò que és el
terme (espacial o temporal) on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo. Tanmateix, fins a es reduïx a fins davant de
determinacions de lloc o de temps quan l’element que seguix no admet ser introduït per la preposició a:
Arribaran a les tres. No arribaran fins a les tres.
Tornaran demà. No tornaran fins Ø demà.
L’ús de fins i fins a queda exemplificat en la taula que hi ha a continuació:
S’USA FINS A DAVANT DE

infinitiu Lluitarem fins a aconseguir els nostres objectius.

numerals (en xifra o en lletra)
expressions de límit de lloc
expressions de límit de temps on
apareix l’hora, la part del dia, la
setmana, els dies del mes, el mes,
l’estació o l’any
certes locucions adverbials
L’import podria arribar fins al 100% del cost. Li ho va repetir fins a tres vegades.
Anirem fins a l’ermita. El tren continua fins a Alacant.
T’esperaré fins a les cinc i mitja. No el veuré fins a la nit. No ens tornarem a reunir
fins a la setmana que ve. No cobrarem fins al dia 30. No collien el raïm fins a l’oc-
tubre. Estaré en el poble fins ala tardor. Lapau no fou signada fins al 1918.
Estic fins al capdamunt de tu!

S’USA FINS DAVANTDE

CC de lloc i de temps formats per un adverbi (ara, Això, fins ara no havia passat mai. Fins ací podríem arribar!
demà, ací, allà, etc.) Adéu, fins demà.
el nom dels dies de la setmana7 Adéu, fins dilluns! Fins dimarts no en sabrem res més.
opcionalment, davant dels interrogatius on, quan i Fins (a) on arribà la riuada? No sé fins (a) quan aguantarà.
quant Fins (a) quant vol pagar?
demostratius Arribaren fins aquella muntanya.
Estudia fins que siga l’hora de sopar.
la conjunció que
Fins que no aproves no et compraré la bicicleta.
preposicions L’aigua va arribar fins davant mateix de la porta.
un infinitiu, participi o gerundi equivalents a una Fins acabar el sopar no començà el ball. No anirem al poble fins aca-
oració adverbial de temps bada la collita. No encengueu el televisor fins acabant de sopar.

6 Este valor comparatiu de com a és clar en valencià, però no en altres parlars. Això fa que hi haja vacil·lacions i discrepàncies entre gra-

màtiques i autors, alguns del quals consideren que el valor comparatiu l’ha de tindre com i no com a (Lluitaven com lleons. Menjaven
com porcs).
7 Quan fan referència al dia comprés dins d’una setmana abans o després del dia en què es parla, però si el dia va amb l’article, en una data

completa, per exemple, s’ha de posar fins a (No es tornaren a veure fins al dijous 18 d’abril).

J.M. 285
 Les oracions que expressen relacions circumstancials de temps, o de lloc i que denoten punt de partida amb des
de s’han de completar amb fins a i les que porten de s’han de completar amb a:
Viatge des de Pego fins a París o Viatge de Pego a París.
Però no s’han de combinar (*Viatge des de Pego a París, *Viatge de Pego fins a París).
L’expressió fins i tot és una locució conjuntiva que significa ‘inclusió’ i que es pot reduir a fins:
Fins ell ho sabia o Fins i tot ell ho sabia.

Les preposicions per i per a

La preposició composta per a indica finalitat o destinació, mentres que per indica causa, motiu, autor, i també
finalitat o destinació8:
Ho ha fet per mi. (causa = Ho ha fet pensant en mi).
Ho ha fet per a mi. (finalitat = Ha fet alguna cosa destinada a mi).
Les principals regles d’ús de per i de per a són les següents:
PER

davant determinacions de temps no puntuals, aproximades Anirem al poble per Nadal. Pel maig, cada dia un raig.
(mesos, estacions, festes, etc.) Antigament, la verema es feia per ara.
davant d’un infinitiu que depén d’un verb d’acció voluntària Treballen per guanyar-se la vida. He vingut per parlar amb
del subjecte (equival a l’expressió ‘amb la intenció de’) tu. Estudia per poder aprovar.
davant d’un infinitiu que implique una acció pendent de El pis està per vendre. Les parets estan per pintar. Hi ha
realització o una mancança (amb els verbs estar, haver-hi, faena per fer. Queda un tema per acabar el llibre. Tenim
quedar, tindre...) un problema per resoldre.
davant de complements finals que presenten un matís de
causa no efectiva i que fan referència a la intenció del sub- No ixen de casa per no gastar. No cuina per no embrutar.
jecte de no realitzar una acció

amb oracions d’infinitiu commutables per una locució ad-

Per començar et diré... (= ‘de moment et diré’)
verbial
Per mi ja te’n pots anar.
amb el significat de ‘en opinió de’, ‘si depén de’
No et preocupes que per nosaltres no quedarà.
davant de l’adverbi sempre Van trencar el compromís per sempre.

PER A

davant d’un termini fix o puntual referit a un temps futur, però Això ha d’estar acabat per a demà. Falta un mes per a les
sense ultrapassar-lo vacances. Ho deixarem per a més tard.

Aprofitaré l’ocasió per a dir-li-ho. Usava unes ulleres per

davant d’infinitius dependent d’un verb que comporte la idea
a llegir. L’eina que tens no val per a fer eixa faena. S’uti-
d’ús, utilització, servici, profit (aprofitar, emprar, servir, usar,
litza per a podar. Això no val per a res. L’anella servia per
utilitzar, valdre...) en què manca la idea d’intencionalitat
alligar el cavall.
després del verb ser en la construcció (ser + per a + infinitiu) Els antibiòtics són per a curar les infeccions.
amb idea de finalitat Aquells pisos són per a vendre, no per a llogar.
davant d’infinitius que depenen, no del verb principal, sinó de Són festes per a commemorar el centenari.
noms, adjectius, participis o adverbis Té un nom especial per a facilitar-ne la distinció.
davant d’un infinitiufinal de posterioritat (intercanviable per ‘i
Un dia se n’anà del poble per a no tornar.
després...’)
en perífrasis d’obligació amb el verb caldre, necessitar, con- Caldrà convocar una reunió per a decidir-ho.
vindre, ser necessari, etc. Per a fer l’estudi és necessari un ordinador potent.
davant dels noms dels àpats del dia Què voleu per a berenar? Per a sopar hi ha peix.

286
J.M.
 7
Les preposicions cap i cap a
Cap a, que significa ‘en direcció a’ (‘hacia’ en castellà), es reduïx a cap, de manera semblant a fins a i fins, da-
vant d’adverbis de lloc o posició (ací, aquí, allà, allí, amunt, arrere, avall) i de demostratius (este, aquell):
Anem cap ací o anem cap allà? Anem cap aquella muntanya.
La locució al cap de no es pot reduir a l’article com es fa en castellà:
Se’n va anar i va tornar al cap de dos dies. (i no *Se’n va anar i vatornar als dos dies).
S’ha d’utilitzar cap a i no per a com a traducció del ‘para’ locatiu del castellà:
Demà embarcarà cap a Eivissa. (i no *Demà embarcarà per a Eivissa).

La preposició sense
La preposició sense (‘sin’ en castellà) pot anar sola si el terme que regix se sobreentén, característica que con-
trasta amb el castellà: Hi aniré amb tu o sense, Vols el te amb sucre o sense?
Així mateix, es pot usar opcionalment sens (forma antiga de sense) en les expressions sens dubte, sens falta, sens
mesura, sens nombre, sens perjudici i sens fi.

Les preposicions sota i davall

No hem de confondre les preposicions sota i davall amb baix, adjectiu i adverbi:
Aquell home és molt baix. (adjectiu)
El professor puntua baix. (adverbi)
T’espere baix. (adverbi)
L’adverbi baix és el contrari de dalt, mentres que la preposició sota és el contrari de sobre:
La classe de GES són dalt i les de Primària són baix.
No ho deixes sobre la taula, deixa-ho sota el banc.
Les preposicions sota i davall s’usen indistintament referides a un lloc físic real, però en sentit figurat, s’ha d’uti-
litzar sota i no davall:
Es trobava sota/davall una penya.
La xiqueta va créixer sota la tutela del seu padrí. (i no *davall).

Coordinació de dos preposicions

No es recomanable la coordinació de dos preposicions febles:
Me’n vaig per pa (o Me’n vaig a comprar pa). preferible a Me’n vaig a perpa.
Treballe amb Joan i per a Joan. preferible a Treballe amb i per a Joan.
Ha fet estudis d’alemany i en alemany. preferible a Ha fet estudis de i en alemany.
Llibre de bord. preferible a Llibre de a bord.
Una moneda de cinc. preferible a Una moneda de a cinc.
Per a tota la vida. preferible a De per vida.
Però s’accepta la locució de per riure (= no de veritat):
Això que em contes és de per riure.
Tampoc no és recomanable intercalar incisos entre la preposició i el segon terme:
S’ocupava de la coordinació, segons diuen. preferible a S’ocupava de, segons diuen, la coordinació.

8 La norma d’ús de per i per a és polèmica i controvertida ja que, a més de complexa, discrepa de la pràctica d’alguns parlars (sobretot pel
que fa a l’ús d’estes preposicions davant d’infinitiu).

J.M. 287
 14
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) ___________ eixir del cine se’n van anar a 2) M’he trobat la teua amiga enel
sopar. mercat.
a) En a) a
b) A l’ b) Ø
c) Al c) en

3) passar per la plaça ens va salu- 4) Només pensa tindre èxit.

dar. a) a
a) Al b) en
b) A c) amb
c) En

5) Estic esperant que arribes. 6) Treballa tenia dotze anys.

a) a a) des de que
b) Ø b) des que
c) amb c) desde que

7) Penseu tornar els llibres abans 8) Sempre pense ___________ meu fill quan
que acabe el trimestre. se’n va de viatge.
a) en a) en el
b) amb b) amb el
c) de c) del

9) Vine ací. 10) ___________ fer-se de dia s’alçaren i em-

a) cap a prengueren de nou el camí.
b) cap a) Al
c) pac a b) En
c) Amb

11) Me’l van presentar un gran es- 12) El treball, l’has de fer millor que
criptor. pugues.
a) com a) al
b) com a b) el
c) com en c) tan

13) L’incitaven lluitara. 14) Maria se’n va anar de casa dels seus pares
a) a què no tornar mai més.
b) que a) per
c) en que b) per a
c) pa

288
J.M.
 7
15) L’equip ha treballat la direcció 16) Ha viatjat Castelló
del Dr. Andreu. París sense parar a dormir.
a) davall a) des de, fins
b) baix b) de, fins a
c) sota c) de, a

17) Baixe cada dia pa. 18) Estava embadalit escoltant Mo-
a) per zart.
b) a pel a) al
c) a per b) a
c) Ø

19) Perdone, este tren arriba ___________ Xà- 20) T’esperaré les nou.
tiva? a) fins
a) fins a b) hasta
b) fins c) fins a
c) fins en

21) I quant al processador de l’or- 22) Va dir que governaria .

dinador, què em recomaneu? a) pel poble i per al poble
a) Ø b) per i per al poble
b) en c) pel i per al poble
c) per

15
Completeu les frases següents amb la preposició adient o Ø si no hi va cap grafia.

a) L’acusat s’obstinava negar-ho tot davant del jutge.

b) No s’adona que ha perdut tota la credibilitat que li quedava.

c) Vacil·là respondre durant uns instants.

d) Què ha passat? Heu tardat molt vindre!

e) La comissió es pren moltes molèsties organitzar la festa.

f) S’ha entossudit allò.

g) Confia que l’aprovaran.

h) Tot l’èxit consistix esforçar-se.

16
Substituïu les locucions prepositives destacades per una preposició equivalent.

a) En acabant de dinar faig unabecadeta.

b) Estic ací en qualitat de secretari del tribunal.

J.M. 289
 c) Hem comprat fars nous per al cotxe a fi de substituir-ne els vells.

d ) A força de colps hem obert laporta.

e) Ho vaig poder solucionar a còpia de molts diners.

f) Has fet la faena barata a quatreregals.

g) Escasaren a desgrat de l’oposició dels seus pares.

h) Cap a la meitat del segle XIV hi hagué moltes epidèmies de pesta.

i) Esva trencar la direcció i el cotxe anà dret al barranc.

j) No he comprat el pis per raó del preu.

k) Pel que es referix a mi, només he de dir que no m’interessa en absolut.

17
Esmeneu, si cal, els errors de les frases següents.

a) Pensa en què demà vénen els teus sogres a dinar.

b) S’exposa a què li posen una multa.

c) Opine de què l’han de deixar per impossible.

d) El xiquet s’ha fet més espavilat des de que ha tornat del viatge.

e) Estic d’acord en què vages al cine amb la teua germana.

f) Cal anar-hi abans de què siga massa tard.

g) Tots tenim ganes de què ploga.

h) Diuen d’ell que ha aprovat gràcies a què ha copiat.

18
Completeu les frases següents amb fins o fins a.

a) No pararà aconseguir el que vol.

b) Adéu, diumenge!

c) M’ha dit que no vindrà les nou.

d) Anàvem passejant aquella muntanya.

e) No t’ho dirá que no vinga ta mare.

f) ací arribà la riuada.

g) No va saber això ahir.

h) Em quedaré en esta casa la mort.

i) No ens veurem demà.

j) S’esperarà la caiguda del pàmpol.

290
J.M.
 7
19
Completeu les frases següents amb per o per a.

a) Pot estar ben content l’honor que li han fet.

b) Este medicament és indicat rebaixar el colesterol.

c) No menja no gastar.

d) Només falta una setmana les vacances.

e) Vinga pleguem, que hui ja n’hi ha prou.

f) Aquella persona serà recordada sempre.

g) Bevia molt oblidar-ho tot.

h) No m’agrada deixar res demà.

i) Solament he vingut recollir la correspondència.

j) Ompliren l’imprés la matrícula.

k) mi, que facen el que vulguen, ja s’apanyaran si poden!

l) Van col·locar aquell senyal de trànsit evitar accidents.

m) Et donaré un paquet enviar-lo per correu.

20
Esmeneu les errades que afecten les preposicions en el text següent.

Pere i Manel m’han proposat d’anar en ells a un macroconcert de música rock als Piri-
neus. Però jo no sé si d’anar o no. Ja sé que la bona música i l’ambient que es crea pro-
dueix una catarsi extraordinària. Però la veritat és que no n’estic convençut: m’he
assabentat de que el meu grup favorit ha renunciat a participar i se me n’han anat les
ganes. De totes formes, tinc la sensació de que els amics ja han preparat el viatge i no
dubte de que deuen d’haver tingut en compte fins l’últim detall. Ells confien en passar
uns quants dies gloriosos. De fet, volen emportar-se al macroconcert més de deu litres
de cervesa per cap. El problema que veig és de saber on fiquem tantes botelles. Nos-
altres, l’any passat, vam ajudar a uns col·legues que havien comprat també una barba-
ritat de beguda i, en acabat, ens convidaren a que beguérem en ells. Enguany, el grup
d’amics de Pere han comprat una nevera elèctrica, però no sabem si ens la deixaran ni
si tindrem a on connectar-la. E n fi, em sembla de que, com sempre, pensem massa amb
la beguda, i no crec que siga gens bo de pensar tant: després toca algun grup interes-
sant i ni ens n’adonem!

J.M. 291
 ortografia

La grafia r i el dígraf rr
La grafia r representa dos sons ròtics (o vibrants) clarament diferenciats: el de r simple (mar, pare), i el de r múl-
tiple (rata, enraonar), mentres que el dígraf rrcorrespon sempre al so vibrant múltiple (carro, morrut). En la taula
següent espoden veure els diferents sons de la ri l’ortografia que els correspon.

GRAFIA SO POSICIÓ EXEMPLES

totes, excepte ara, àrab, aram, argila, caram, cirurgia, corxera, enfarinar, faro-
a inici de mot ner, llarguerut, maduixera, nafrar, paret, sucar, tractar

Caterina, Miracle, Roger; arbre, arbreda, arboradura, borsa, bor-

certs mots amb r sari, brandar, brusa, càrcer, carcerari, corser, dosser, escorta (guar-
r simple [ɾ] contrasten amb daespatles), frare, furrier, miracle, papereta, pregària, prisar,
el castellà amb l9 quarter, quintar, quirat, quiratar, roure, sabre (arma i peix), tem-
prar,tenebra, teranyina, tórtora, xamfrà

col·lectius en arrossar, bledar, cirerar, oliverar, palmerar, perer (o perera), taron-

-ar/-er jar (o tarongerar), fruiter, planter,verger

rr només entre vocals barranc, carrabina, càrrega, perruca, sarró; però cagarina

a principi de mot raó, rave, remar, riu, rom, rum-rum

múltiple [r] obrint síl·laba després de

colrat, folre; somriure; Conrad, Enric, conrear, honra, inri; Israel
l, m, n, s
prefixos desratitzar, desraó; disrupció; enrabiar, enrajolar, enrarir; subratllar,
des-, dis-, en-, sub- subrogar
r
arbre (però es manté la pronúncia de la r en arbrat, arbreda), mar-
és muda la primera r dels bre, diners (però es manté en diner), dimarts, prostrar, cerndre, i
Ø mots amb dos síl·labes con- infinitiu, futur i condicional de prendre, perdre, i derivats (com-
secutives amb r prendria, mamprendré, perdrem)
Ésmuda la segona ren ordre [ɔrde]

Cal tindre en compte les remarques següents:

– En valencià septentrional i meridional (i també en altres parlars) s’emmudix la r final:
abdicar [abdika´], carrer [kare´], cavallers [kavaʎe´s], llavors [ʎavo´ s].
– En els casos en què la normativa admet un doblet amb r i sense, en valencià són preferibles les que no por-
ten la segona r(formes més antigues i vives):
alfàbega o alfàbrega, cartó o cartró, murta o murtra.
– Algunes paraules presenten una posició de la rque discrepa del castellà:
brodar, crebantar (i crebant), crosta, Frederic, orquestra, tresor i derivats.
– Hi ha doble forma en llogarret o llogaret, canasta o canastra, nesprer o nespler, perruca o peluca, perruque-
ria o peluqueria. També, tenen r o rr: espàrrec i espàrec, forma més antiga (del llatí ASPARAGUS), morena o
morrena (d’una glacera) i sària o sàrria(recipient d’espart).
– Els mots pelegrí i pelegrinatge fan referència a la persona que viatja a algun santuari i la visita o el viatge res-
pectivament, mentres que l’adjectiu peregrí, escrit amb r, significa ‘rar’, per exemple: una idea peregrina.

9 Així mateix, s’escriuen amb l unes quantes paraules que s’escriuen amb ren castellà: salpar (cast. ‘zarpar’), solc, solcar (cast. ‘surco’, ‘sur-
car’), cigala (cast. ‘cigarra’), flascó (cast. ‘frasco’), glacial (adjectiu), melmelada, rossinyol, Alger, Algèria.

292
J.M.
 7
Escriptura de r o rr en mots composts i derivats
Cal anar amb compte amb l’ortografia de la r(sempre amb so de rmúltiple) en mots compostos ja que la regla
pot resultar confusa o difícil de recordar.
GRAFIA DERIVATS O COMPOSTOS EXEMPLES

prefix ir–, variant de in– (‘no’) irracional, irrealitat, irredempta, irrompible, irrupció

prefix a–, verbalitzador, no negatiu arrabassar, arraconar, arrebossar, arriscar, arrogar-se

rr correcte, correspondència, derrocar, prerrogativa, prorrompre, vir-
amb prefix monosíl·lab
rei, però coredemptor, coreferent
sufixos –ràgia, –rea, –roide hemorràgia, menorràgia; diarrea, piorrea; hemorroide
el lexema comença amb r i va darrere dels
arítmia, antiràbic, autoretrat, birectangle, bilirubina, contrarestar,
prefixos: a– (negatiu), anti–, auto–, bi–, bili–,
eradicar10, extraradi, fotoregulador, infraroig, monorim, multiracial,
contra–, e–, extra–, foto–, infra–, micro–,
neorealista, ortoròmbic, polirítmia, preromà, pseudoràbia, quadri-
mono–, multi–, neo–, orto–, poli–, pre–,
reactor, radioreceptor, suprarenal, termoregulador, trireactor, ul-
pseudo–, quadri–, radio–, supra–, termo–,
traroig, vicerector, i derivats; però birrem i trirrem
tri–, ultra–, vice–
r
recompostos amb elements grecollatins
hispanoromà (hispano + romà), ornitorinc (ornito + rinc)
acabats en o:
les paraules compostes amb guionet (amb la Malva-rosa, Vila-real; barba-ros, busca-raons, cara-redó, compta-
lexema acabat en vocal + paraula comen- revolucions, costa-riqueny, cua-roja, guarda-roba, mata-rates,
çada per r) penja-robes, soca-rel

21
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) Han l’epidèmia de ràbia amb 2) Hem de que l’ va

una vacuna . interpretar el concert magistralment.
a) eradicat, anti-ràbica a) subrratllar, orquestra
b) erradicat, antiràbica b) subratllar, orquestra
c) eradicat, antiràbica c) subratllar, orquesta

3) Van analitzar aquell del segle 4) L’oficial va deixar el i va dema-

XV amb raigs . nar una al .
a) autoretrat, infra-roigs a) sable, carrabina, furriel
b) autorretrat, infraroigs b) sabre, carrabina, furrier
c) autoretrat, infraroigs c) sabre, carabina, furriel

5) Va la plaga de rosegadors amb 6) Van el president per ser un

el . .
a) contrarestar, mata-rates a) derocar, irracional
b) contrarrestar, matarrates b) derrocar, iracional
c) contrarestar, matarates c) derrocar, irracional

10 Eradicar, del llatí ERADICARE ‘llevar d’arrel, extirpar’. En este cas el prefix és e-, reducció del prefix ex-.

J.M. 293
 22
Completeu les paraules següents amb r, rr o Ø.

Cate ina a bre som iure dine s comp endre

ce ndre fol e caga ina espà ec No uega

en abiar-se da ere fol ar ma bre ap endre

dima ts En ic en aonar orquest a ciru già

23
Completeu les paraules següents amb r, o rr.

pre omànic co ebou cama- oja co edemptor guarda- obes

pre ogativa pre equisit e adicar bili ubina bi eactor

tri em a ítmia Vila- eal co esponsal a ebossar

tri ectangle auto etrat greco omà vice ector co eferent

24
Escriviu en valencià les paraules següents.
alambre quintal papelería aquilatar blandir

templar cárcel plegaria plisar corcel

templado escolta tórtola blusa dosel

frutal cuartel bordar retaguardia carabina

canasta costra postrar tesoro Rogelio

surcar mermelada Argel zarpar frasco

25
Subratlleu les grafies que se solen emmudir en valencià.

cerndre dimarts ordre arbre perdre

prendre reprendre diners marbre comprendre

26
Expliqueu per què s’escriuen amb r o amb rr les paraules següents.

a) conrear

b) infraroig

c) correcció

d) arítmia

e) eradicar

294
J.M.
 7
27 Completeu les paraules següents amb r o rr i formeu mots nous combinant els prefixos amb les
paraules resultants (en ocasions caldrà canviar algun accent).

a- a 1 adi supra- f 1 ail

anti- b 2 eligiós ultra- g 2 egulador
extra- c 3 eferent ràdio h 3 eceptor
multi- d 4 acial mono i 4 àpid
co- e 5 izòfit termo j 5 enal

28
Completeu les paraules de les frases següents amb r, rr o Ø.
a) Durant la contra evolució el vice ector va ser acusat d’anti eligiós.
b) En ic és un busca- aons: no en aones massa amb ell.
c) Aquell ciru già era un especialista en ciru gia cardio espiratòria.
d) Aquella música multi acial era poli ítmica.
e) Prop del quarte dels ca abiners hi havia un olivera .
f) Volien e adicar l’epidèmia amb mata- ates.
g) L’orquest a va ometre una corxe a per culpa d’una e ata en la partitura.
h) Mi acle duia una faldeta p isada, una b usa blanca i una canast a plena de fruita.
i) Després de la p egària, el fra e es va p ostrar estirat sobre el ma bre.
j) L’ornito inc mascle té una excrescència còrnia a les potes posteriors semblant a l’espe ó de lesaus.

29
Completeu les paraules següents i relacioneu-les amb la seua definició.
a ianisme, ende oc, xamf à, furrie , ba al, quinta , mono im, bili ubina, e emita,
qui at, neo ealisme

a) Pigment de color groc rogenc present en un percentatge alt en la bilis.

b) Que conté una sola rima.
c) Persona que viu en un erm, ermità.
d) Recipient generalment de vidre de formes diverses per a beure a gallet.
e) Caporal que té al seu càrrec l’administració de la companyia.
f) Moviment cinematogràfic italià de postguerra de caràcter realista.
g) Unitat de pes equivalent a 100 quilograms.
h) Doctrina religiosa professada per Arri i els seus deixebles al segle IV.
i) Unitat de pes emprada en joieria, equivalent a 0,232 g.
j) Cantonada.
k) Conjunt de materials provinents d’una demolició.

J.M. 295
 La grafia h
La grafia h representava en llatí un so de consonant aspirada, com també ho feia en grec i com ho fa actual-
ment en llengües com ara l’anglès o l’alemany. Però el valor consonàntic es va perdre en llatí ja fa molts segles.
D’aleshores ençà, la h ha esdevingut una grafia muda (en valencià i en castellà) que només es conserva com una
reminiscència etimològica (no així en italià, en què es van suprimir totes: uomo, home). L’ortografia de la h, per
tant, sol coincidir amb la d’altres llengües romàniques, però no sempre. Així:

S’ESCRIUEN AMB H EXEMPLES

a inici de paraula d’acord haca, ham, harem, harmonia (i harmònica, harmonitzar), harpia, hègira,
amb l’etimologia hel·lènic, heura, heretat, hissar, hivern, hostaleria, huracà
antropònims i topònims Hilari, Hipòlit, Honorat, Humbert; Herbers, Hortells

totes les formes del verb haver he, has, ha, hem, heu, han, havia, haureu, hauria, haja, etc.
ah!, bah!, hala! oh!, eh! (la h es muda)
interjeccions
he he! ha ha! ehem, hum (la h sona aspirada)
Halley, Hamlet, Hegel; Hawaii, Hollywood; Sàhara; hardware, hegelià, hippy,
manlleus no adaptats
hobby, hall, holding, apartheid, suahili; però la h és muda en els ja adaptats:
que mantenen la h aspirada
Hèlsinki; haixix, hàmster, handbol, handicap, hoquei, maharajà
compostos cultes amb prefixos grecollatins:
hecatombe, hematòcrit, hemorràgia, hectòmetre, heliografia, hemiplegia,
hecato–, helio–, hemato–, hemi–, hemo–,
hemodiàlisi, heptasíl·lab, heterodox, hexàgon, hidroavió, higroscopi, hipo-
hendeca–, hetero–, hexa–, hepta–, hidro–,
dèrmic, hiperactivitat, histografia, homínid, homònim, homeòstasi
hiper–, hipo–, histo–, homo–, homeo–
adherir, àdhuc, alhora, anhidre, anihilar, cohort (unitat de l’exèrcit romà),
derivats i compostos de le-
conhort (consolació), exhaurir, filharmònica, inhibir, inhòspit, subhasta, sub-
xemes amb h
trahend, tothom, tothora, transhumància
h enmig indica hiat ahir, ahuixar, aldehid, cohibir, prohibir, vehicle
de mot
cultismes i
ex cathedra, menhir, ohm (unitat de resistència elèctrica), rho (lletra grega)
mots especialitzats
noms propis Jehovà, Mahoma; Copenhaguen, Ghana

prefix grec isos (igual) isòbara, isopètal; però hisop (planta)

abillar, arpa, atxa (ciri gros, arma), avui (però hui), benaurat, braman, caca-
uns quants casos que con-
s’escriue uet, coet, exuberant, devesa (cast. ‘dehesa’), malaurat, orfe, orfenat (però
trasten amb altres llengües
n sense h hospici), orxata, os (cast. ‘hueso’), ou, saurí, truà, ui! (interjecció)
antropònims Elisabet, Ermini, Ester, Judit, Lluc, Marta, Rut; Albuixec, Alfauir, Ifac, Mont-
i antònims blanc, Vic, Boí, Taüll, Rin (riu), Oriola (cast. ‘Orihuela’), Osca (cast. ‘Huesca’)

Hi ha una sèrie de paraules que es distingixen per la presència o no de la h:

AMB H SENSE H

aprehendre (entendre, copsar mentalment) aprendre (instruir-se)

enherbar (cobrir o omplir d’herba) enervar (excitar, exasperar)
hindi (llengua de l’Índia) indi (habitant de l’índia, aborigen americà)

A més, cal tindre en compte les remarques següents:

– No s’ha conservat la h tradicional no etimològica de hiats: rient, atribuir, veí, Aín (població de la Plana Baixa),
en lloc dels antics rihent, atribuhir, vehí, Ahín. No es conserva tampoc la h final del grup -ch: amic, antic, poc,
ric, Ifac, en lloc de les formes antigues que ja no són correctes: amich, antich, poch, rich, Ifach. Però la h per-
viu encara en cognoms no actualitzats: Bosch, Estruch, Folch, Franch, Llach, Lluch, Such, March, Pitarch.
– Són diferents ostatge (cast. ‘rehén’) i hostatge (acció d’hostatjar, cast. ‘hospedaje’).

296
J.M.
 7
– En noms propis no adaptats i derivats, la h sol conservar la pronúncia consonàntica de la llengua d’origen:
Bach, Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume, hamiltonià, hegelià, henry, hitlerià.
– Uns pocs antropònims i topònims es poden escriure amb h o sense: Anníbal o Hanníbal, Elena o Helena, Er-
menegild o Hermenegild, Hindustan o Indostan.
– Moltes paraules que en castellà presenten h inicial s’escriuen amb f inicial en valencià:

afalagar: halagar fenedura: hendidura foguer: hornillo forn: horno

afartar-se: hartar-se fenoll: hinojo foguera: hoguera fornejar: hornear
fada: hada fer: hacer foia: hoya fornícula: hornacina
faig: haya ferrar: herrar folgança: holgura forqueta: horquilla
falcó: halcón ferradura: herradura folgar: holgar fugida: huída
falguera: helecho ferraginal: herreñal fona: honda fugir: huír
fanecada: hanegada ferir: herir fondo: hondo full, fulla: hoja
farcell: hato ferro: hierro fong: hongo fullaraca: hojarasca
fastiguejat: hastiado fetge: hígado foradar: horadar fullejar: hojear
fat: hado fetilleria: hechicería forca: horca fum: humo
fava: haba fil: hilo forquilla: horquilla fumejar: humear
fefaent: fehaciente filar: hilar forma: horma fura, furó: hurón
fel: hiel filera: hilera formiga: hormiga furtar: hurtar
fenc: heno fill: hijo formós: hermoso fus: huso
fendre: hendir fogassa: hogaza formosor: hermosura fustigar: hostigar

– També s’escriuen amb f (no inicial) uns quants mots que duen h intercalada en castellà:
tafur (tahur), baf (vaho), refusar (rehusar), retafila (retahíla), tafulla (tahulla), i els seus derivats.

30
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) significa assimilar i comprendre 2) En aquell creix una vegetació

immediatament. .
a) Aprendre a) hivernacle, exuberant
b) Aprehendre b) hivernacle, exhuberant
c) Apendre c) ivernacle, exhuberant

3) Dugueren aquell 4) El que va contractar el poble va

a l’ . resultar ser un .
a) malaurat, horfe, orfenat a) saurí, truhà
b) malhaurat, orfe, horfenat b) sahorí, truà
c) malaurat, orfe, orfenat c) saurí, truà

5) Van del fons marí unacolumna 6) Est er es con ortava amb les paraules
romana amb un capitell . d’ex ortació del seu amic.
a) issar, hel·lenístic a) Ø, h, h
b) hissar, el·lenístic b) h, h, h
c) hissar, hel·lenístic c) Ø, Ø, h

J.M. 297
 31
Classifiqueu les paraules següents segons porten h muda o aspirada.
hall, hum!, Hanoi, hoquei, hitlerià, hèrnia, hippy, holding, Manhattan, haixix, ha!, handbol, hàmster,
ehem!, horror, Hong Kong, handicap, hala!, Sàhara, maharajà
LA H ÉS MUDA LA H SONAASPIRADA

––––––––––––––––––––––––––––––––––– –––––––––––––––––––––––––––––––––––

––––––––––––––––––––––––––––––––––– –––––––––––––––––––––––––––––––––––

––––––––––––––––––––––––––––––––––– –––––––––––––––––––––––––––––––––––

––––––––––––––––––––––––––––––––––– –––––––––––––––––––––––––––––––––––

––––––––––––––––––––––––––––––––––– –––––––––––––––––––––––––––––––––––

––––––––––––––––––––––––––––––––––– –––––––––––––––––––––––––––––––––––

32
Completeu les paraules següents amb h o Ø.

abillar umbracle armònic despús-a ir urí

ex rtar ule uit avà (cigar) arpa

en armonia ni ilisme co eter tot ora ata üllar
caca uet ortolà isard ospici con ortar

33
Escriviu en valencià les paraules següents.

horchata ermita arpía invernadero ayer

cohete brahmán truhán tahúr jaca

anzuelo exuberante huérfano rehén zahorí

34
Completeu les paraules següents i relacioneu-les amb la seua definició.
subtra end, en erbar, sub asta, descon ort, ex aurir, apre endre, ex uberant, ex umar,
ben aurat

a) Desànim, desconsol.

b) Que porta amb si felicitat.

c) Venda pública consistent a atorgar una cosa al millor postor.

d) En la resta, quantitat que ha de ser sostreta del minuend.

e) Omplir d’herba.
f) Despendre del tot, consumir completament.

g) Copsar mentalment.

298
J.M.
 7
h) Abundant i copiós en excés, que té un excés de plenitud.

i) Desenterrar.

35
Formeu paraules compostes amb el prefixos següents i relacioneu-les amb la seua definició.
hepato-, hidro-, hiper-, homo-, hexa-

a) Exageració.

b) Alteració de l’ordre gramatical dels mots.

c) Mot que sona igual però que té ortografia diferent.

d) Políedre de sis cares.

e) Metge especialista en malalties del fetge.

f) Descomposició d’una substància química per l’acció de l’aigua.

36
Completeu els noms propis i els topònims següents amb h o Ø.

ipòlit Judit Est er Ta üll Vic

Osca Alberic Copen aguen Elisabet l’ avana

Albuixec Ma ó Ri n Ermini Montblanc

Mart a Rut Zuri Munic elena

37
Completeu les paraules de les frases següents amb h o Ø.

a) La solista d’ arpa acompanyà l’orquestra fil armònica de Munic a Zuric .

b) L’ex acerbava la inflamació que li avia eixit a l’ àl·lux.

c) Davant la ipòtesi tot om va manifestar una esitació ve ement.

d) ilari necessitava un ò mmetre per mesurar els o ms d’aquell cable elèctric.

e) Ex onerar és ex imir algú d’una cosa onerosa.

f) Elisabet passava d’un estat ex ultant a un estat mal umorat des orbitat.
g) L’any 622 es va produir l’ ègira de Ma oma de la Meca a Medina que evità així les ostilitats
contra la seua persona.

h) onorat era un especialista en la llengua t ai parlada a T ailàndia.

i) Durant aquell ivern l’ eura s’ avia enfilat per la paret de l’ otel.

j) L’___istoriador ___agué de compra-se un ve___icle tot terreny per tal d’investigar el món de la trans
umància.

k) E ? Què m’ as dit? No t’ e sentit!

J.M. 299
 expressió i interacció orals

lectura i exposició

38
Llegiu el text següent i després expliqueu-lo breument.

Deu animals morts per cada abric depell

Els abrics de pell encara formen
part de la moda a la nostra so-
cietat i fins i tot són productes
considerats de luxe. Però dar-
rere de cada un, s’amaga la
mort agònica de més d’una de-
sena d’animals.
Els mesos d’hivern són ido-
nis per a lluir abrics de pell
d’animal… o almenys així ho
pensen moltes persones que
veuen els abrics de pell com un
regal de luxe en tota regla.
Davant d’aquests fets, l’Asso-
ciació per la Defensa i Dret dels
Animals (ADDA) ha volgut do-
nar un gran impuls a la seua
campanya publicitària en con-
tra de l’ús de les pells d’animals
per a fer abrics. Aquesta cam-
panya fou iniciada el Nadal de
2007 i amb l’objectiu de man-
tindre-la, en principi, durant tot
l’hivern. Però cada any ADDA
posa en marxa de nou la cam-
panya, com ara la de la rabosa:
“La teua mare té un abric de
pell. A la meua li l’arrancaren”.
La campanya, malgrat que fa
molts anys que està en funcio-
nament, continua sent de les
que més impacte han provocat.
No obstant, l’associació també
ha creat una nova acció anti-
pells que se suma a l’anterior i
que continua la mateixa línia.
E n aquest cas, l’animal prota-
gonista és un petit ós rentador
que duu un cartell amb el lema
“Busque el meu pare, la meua
mare, els meus germans... ¿algú
sap qui els du posats? La cruel-
tat no és bella. Ells necessiten la
seua pell, tu no”.
És important saber que
aquests abrics es poden fer tant
de pell d’animals salvatges com
de pell d’animals de granja. En
el primer cas, es cacen els ani-
mals que viuen en llibertat uti-
litzant diversos tipus de parany.
Quan l’animal hi cau, pot pas-
sar diversos dies intentant des-
lligar-se, morint agònicament
fins que el caçador torna per
recollir la presa. Pel que fa als
animals de granja, estan con-
demnats a viure en pèssimes
condicions d’espai i d’alimenta-
ció, sense poder-se moure fins
que els arriba l’hora de ser sa-
crificats. I per descomptat, els
experts en crear abrics de pell a
partir de l’agonia utilitzen dife-
rents tècniques de sacrifici: des-
càrregues elèctriques a la boca
de l’animal, asfíxia per gasos le-
tals com el diòxid o monòxid de
carbó, etc.
F R A N C I N A B A L L E S T E R , www.adda.org

situació comunicativa

39
Treballeu en parella.
a) Què vos suggerix la fotografia de la lectura anterior? Esteu a favor o en contra del que representa la
imatge?
b) Quines alternatives creieu que hi ha per a solucionar el problema?
c) Comenteu les notícies de premsa següents:

Enfarinen Lindsay Lohan per vestir un abric de pell

300
J.M.
 7

40
Penseu un eslògan i un breu discurs oral en defensa dels drets dels animals i exposeu-ho a classe.

ortologia - elocució estàndard

Les consonants ròtiques

Hi ha paraules en què la primera r interna és muda (arbre, marbre), així com la r travada de l’ultima síl·laba (ordre).
També se sol emmudir la r de la primera síl·laba de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb prendre i els
seus derivats i compostos (aprendre, comprendre, corprendre). Així mateix, és característic dels parlars valencians
la pronunciació sense rde la primera síl·laba de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb perdre.

41 Llegiu en veu alta les paraules següents. Recordeu que hi ha una sèrie de paraules amb r o
Fixeu-vos com les pronuncien els companys rr en valencià que discrepen de les paraules corres-
ponents del castellà.
o companyes de classe. Quina és la vostra
pronúncia habitual?
arbre, cerndre, marbre, ordre, prendre, apren- 44 Llegiu en veu alta les paraules següents.
dre, comprendre, corprendre, mamprendre, re- Fixeu-vos en la pronunciació de les r.
prendre
brodar, crebantar, crebant, crosta, orquestra,
tresor, atresorar, carrabina
No és recomanable l’omissió de la r final dels infinitius
d’alguns verbs seguits de pronom feble: *contà-li per
contar-li, *portà’l o *portà-lo per portar-lo, *portà-la 45 Llegiu en veu alta els embarbussaments
per portar-la. Tampoc no s’han de pronunciar amb r següents.
final certs infinitius de la segona conjugació (*tràurer
per traure, *crèurer per creure) i alguns substantius
(*còmpter per compte, *càlzer per calze).
Un carro carregat de rocs, corria
per la carretera,
42 Llegiu en veu alta les expressions següents. i el carreter carregat de ràbia li
Tingueu en compte que no s’ha d’emmudir corria darrere.
la r final del verb.
anar-se’n, deixar-ho, donar-li, donar-ho, portar-
la, dir-les, dur-la, fer-los
Un ric li diu: Roc
43 Llegiu en veu alta les paraules següents. Tin- no sigues ruc que jo no ric.
gueu en compte que no s’ha de pronunciar
una r extra al final de cada paraula.
coure, creure, escriure, moure, riure, traure, ven-
dre, veure, viure, compte, calze

J.M. 301

comprensió lectora
1
Llegiu el text següent i encercleu la resposta correcta que corresponga a cadascun dels enunciats.
COM L’ISARD EN CAURE
Volte el Penyagolosa pel pas
del Portellàs. He volgut iniciar
l’any nou ascendint al pic, en
un passeig que té un dring sim-
bòlic. De seguida hi trobe difi-
cultats: la neu s’ha gelat i els
vessants esvaren molt. No hi
ha manera de fer un pas sense
pensar que aquell inici d’any
pot acabar amb una cama
trencada, o amb un bac estre-
pitós. I, tanmateix, continue a
poc a poc, i al fons de la vall hi
apareix el mas de Sanaüja,
il·luminat per una llum dau-
rada, i un poc més enllà la ma-
302
u n
sada imponent de Gargant. Hi
ha el risc de caure, però el matí
és clar, les boires es desfan
amb vaporositats que s’em-
porta el vent del nord i el pai-
satge s’obri als ulls, omplint
l’escenari d’imatges i mots, d’e-
vocacions d’uns altres camins i
d’uns altres bons moments vis-
cuts en aquell massís.
A més a més, el pas del Por-
tellàs és la senda menys transi-
tada, i aquell matí de ressaca
generalitzada no hi ha ni una
ànima. La neu deixa pas a un
roquerar, pel qual baixe dei-
xant-me caure, com si fera surf
entre les onades de tots aquells
bocins de roca que el glaç ha
anat a poc a poc esmicolant.
Una mena de platja de còdols
d’alta muntanya, on l’erosió
implacable ha creat aquella
tartera que s’allarga uns 200
metres en un pendent que no
cal mirar gaire. Sota els cin-
J.M.
i t a t
8
gles, recupere el pas, però ara
el desnivell és més gran, i la
caiguda podria tenir unes pit-
jors conseqüències. En aquell
vessant de solana ja no hi que-
den quasi pins, alguna sabina
negra intenta arrelar en les pa-
rets de la muntanya, d’aquell
imponent cingle daurat recor-
regut per una banda rogenca.
El silenci és intens, i redossat
contra el vent mire el nou pai-
satge, amb Vilafermosa allà
baix, i amb el masos que s’es-
tenen com puntes de color car-
mesí. “Abans vivia més gent als
masos que al poble, xiquet”
m’ha dit poc abans Tomàs, ori-
ginari del mas de Montsó. I in-
tente imaginar com devia ser
llavors la vida en aquells in-
drets, com s’ho devien fer per
resistir el fred i la neu, com ara
en aquell mas del Renovell, als
peus del Penyagolosa, encastat
entre precipicis i barrancs.
 De sobte, a la senda, apareix
un grupet de cabres ibèriques.
Són en una zona assolellada,
remenjant uns quants brins
d’una vegetació impossible. El
mascle, amb el banyam impo-
nent, em fita un moment, com
valorant el perill de la meua
presència. El pas és estret, i jo
avance penosament, agafant-
me ça i lla, amb por de perdre
peu. Amb una agilitat formida-
ble, el mascle fa un bot i es
llança al buit, i de seguida és se-
guit per la resta del grup. Re-
corde el potent vers de Josep
Carner: “Al cel aixeques, com
l’isard en caure, / ulls plens
d’una infinita llibertat”, i no
puc deixar de somriure’m de la
facilitat amb què aquelles ca-
bres saltironegen entre els pe-
nyals, i del contrast entre la
inseguretat amb què avance
–malgrat tanta bota de munta-
nya– i l’elegància amb què
aquelles cabres han desapare-
gut per la crebada. Continue,
ara un peu ara un altre, fins ar-
ribar a la nevera, i fins a entre-
veure, entre el boscam de pi
roig, les teulades del mas de la
Cambreta. És a dir, l’inici del
camí ferm, de bon calcigar.
I mentre torne a poc a poc, i
m’endinse per l’esponerós bosc
de la Banyadera, note al cos la
tibantor del bon exercici. Ca-
mine amb els ulls plens, plens
del paisatge, de la muntanya i
de les boires, i d’una infinita lli-
bertat. Com l’isard en caure.
Bon any, amics.
M ARTÍ D O M Í N G U E Z ,
El temps, núm. 1283, 13-01-09

1) Els mots “Penyagolosa”, “Portellàs”, i els
sintagmes “mas de Sanaüja” i “masada de
Gargant” (en negreta en el text) són:
a) antropònims
b) topònims
c) orònims
2) En el text es deduïx que “tartera” (en ne-
greta en el text) significa:
a) pedregar
b) arenal
c) rocam
3) En la frase “com s’ho devien fer” (en ne-
greta en el text), a què fa referència el pro-
nom -ho?
a) a com devia ser la vida en aquells indrets
b) a com intente imaginar allò
c) a com devien resistir el fred i la neu
4) L’expressió “amb por de perdre peu” (en
negreta en el text), vol dir:
a) amb por d’esvarar
b) amb por de perdre el calcer
c) amb por de fer-me un retorçó i no po-
der seguir
5) En la frase “note al cos la tibantor del bon exer-
cici” (en negreta en el text), es deduïx que “ti-
bantor” significa:
a) tensió
b) fatiga
c) apetit
6) Indiqueu quina de les tres afirmacions és verda-
dera.
a) En el vesant de solana queden bastants pins i
sabines negres.
b) Aquelles cabres han desaparegut amb ele-
gància per la nevera.
c) El mas de Sanaüja està situat al fons de la vall.
7) Senyaleu l’opció que millor resumisca el text an-
terior.
a) Un matí meravellós, encalmat i silenciós, faig
excursionisme per estudiar els moviments de
les cabres ibèriques al Penyagolosa.
b) El primer dia de l’any el dedique a contemplar
la natura al massís del Penyagolosa, caminant
per la muntanya, on em trobe amb un grup
de cabres ibèriques.
c) Em captiva el silenci de l’alta muntanya i l’ob-
servació directa de la natura i la vida silvestre,
en especial les cabres ibèriques. Vaig al Pe-
nyagolosa a observar-les.

J.M. 303
 expressió escrita
Llenguatge no sexista
Quan redactem un escrit formal ens hem de fixar en el tipus de relació que hi ha entre nosaltres, els redactors, i
el receptor, que pot ser un destinatari identificat o no identificat. En qualsevol cas, és convenient utilitzar les
fórmules de tractament adequades al grau de formalitat que cal mantindre.
a) Destinatari identificat.
De la mateixa manera que, actualment, quan es coneix algú i el context ho permet, se’l tracta normalment
de tu si hi ha una mínima confiança i no hi ha massa diferències de jerarquia o d’edat, en situacions de més
formalitat o en les comunicacions escrites de caràcter comercial o administratiu, la forma neutra és vosté. L’ús
del vós tradicional sembla un tractament antiquat.
b) Destinatari no identificat.
Quan no es coneix el gènere del destinatari, s’ha d’intentar tindre en compte els dos gèneres en totes les re-
ferències a persones indeterminades, encara que no sempre resulte fàcil. L’estratègia de redacció més habi-
tual éscombinar els diferents recursos que permeten evitar la discriminació per raó de sexe en el llenguatge.
La asimetria entre els tractaments masculins i femenins i l’ús genèric del masculí com a recurs universal són
els principals tics discriminatoris que encara es mantenen. Però estes pràctiques lingüístiques que la realitat
social ha superat poden ser modificades i eradicades.
És convenient utilitzar fórmules vàlides per als dos sexes, i així, podem escriure la forma masculina i feme-
nina separades per una barra, bé completes (director/directora) o bé abreujades (Dr./Dra). També es poden
emprar paraules de significat col·lectiu (direcció) o fórmules neutres. Convé utilitzar preferentment, per tant,
formes genèriques (mots col·lectius, noms d’unitats administratives, expressions formades a partir de mots
com ara persona, etc.), quan els genèrics no siguen adequats.

Exemples d’usos no sexistes:

EN COMPTE DE... PODEM OPTAR PER...

els hòmens i les dones, les persones, la gent, la humanitat, la població,

els hòmens
el gènere humà, l’espècie humana
els fills la descendència
els joves la joventut
els xiquets els xiquets i les xiquetes, la infància
els valencians els valencians i les valencianes, el poble valencià
els membres l’associació, l’assemblea, la comissió, el col·lectiu, la col·lectivitat
els presos la població reclusa
els funcionaris el funcionariat
els alumnes, els professors l’alumnat, el professorat
els voluntaris el voluntariat
les dones de la neteja el personal de neteja
els metges, les infermeres el personal mèdic, el personal sanitari
l’associació de Pares l’Associació de Pares i Mares
els treballadors la plantilla, el personal
els veïns el veïnat, la comunitat
Irene Llopis, advocat, enginyer, conductor… Irene Llopis, advocada, enginyera, conductora...
tots tothom, tot el món, tota la gent, totes les persones

304
J.M.
 8
Quan som conscients que el text en què es menciona un càrrec no s’ha de vincular a la persona concreta que
l’ocupa en un moment determinat, com és el cas dels rètols de despatxos o dels textos de normes, és més con-
venient referir-nos a l’esmentat càrrec amb el nom de la unitat administrativa o de l’organisme corresponent.
La relativa despersonalització que comporta l’ús d’estes paraules abstractes és deguda al fet que l’èmfasi es
posa més en el càrrec com a institució i no tant en la persona que l’ocupa. Cal tindre en compte que, en gene-
ral, els documents administratius, com les sol·licituds o els oficis, s’han de dirigir a l’òrgan, centre o unitat ad-
ministrativa competent i no al càrrec ni a la persona que l’ocupa en un moment determinat.

EN COMPTE DE... PODEM OPTAR PER...

alcalde ajuntament, alcaldia

assessors assessoria, consell assessor
conseller conselleria, departament, consell
consultor consultoria
degà deganat
delegat delegació
director direcció
gerent gerència
president presidència
redactors consell de redacció
regidor regidoria
secretari secretaria
vocal vocalia

Quan usem estes expressions genèriques cal tindre present el context, ja que no sempre indiquen amb precisió
allò que volem expressar. Per exemple, la forma genèrica el deganat la podem utilitzar per a substituir les for-
mes concretes la degana o el degà, però hem de tenir present que també servix per a designar el col·lectiu de
persones que treballen en esta unitat administrativa de les facultats. A este respecte, les paraules persona i part
poden funcionar com a comodins:
EN COMPTE DE... PODEM OPTAR PER...

l’interessat la persona interessada

el sol·licitant la persona que sol·licita
el beneficiari la persona beneficiària
l’usuari la persona usuària
els adults les persones adultes
els afectats les persones afectades
els afiliats les persones afiliades
els mediadors les persones mediadores
els socis les persones associades
el signant la persona que signa
la secretària la persona responsable de la secretaria
el president la persona que ocupa la presidència
el director general d’Ocupació la persona titular de la Direcció d’Ocupació
llista definitiva d’admesos i exclosos llista definitiva de persones admeses i excloses
l’arrendatari la part arrendatària
el demandant la part demandant
els contractants les parts contractants

J.M. 305
 També es poden evitar les marques de gènere introduint lleugeres modificacions en la redacció, bé recorrent a
l’adjectivació, bé a les perífrasis:
EN COMPTE DE... PODEM OPTAR PER...

drets de l’home drets humans

informe del metge informe mèdic
cossos de funcionaris cossos funcionarials
espectacles per a xiquets espectacles infantils
molt agraïts per la vostra col·laboració vos agraïm la vostra col·laboració
heu estat seleccionats vos han seleccionat
estan molt interessats tenen molt d’interés
enguany han estat premiats enguany han rebut el premi
benvinguts a l’acte vos donem la benvinguda a l’acte
el legislador ha establit que la legislació ha establit que
el demandant té dret a qui presenta una demanda té dret a

Un altre procediment per a indicar de manera explícita els dos gèneres dins d’un text és recórrer a les formes
abreviades, unint la terminació femenina a la forma masculina després d’una barra inclinada: el/la senador/a,
els/les senadors/ores.
Però este procediment, que pot ser adequat per a textos breus i esquemàtics, com ara impresos, notes, llistes,
taules o gràfics, si s’utilitza en excés en textos llargs dificulta la redacció i entrebanca la lectura. Hem de tindre en
compte, per tant, que el fet d’escriure formes dobles per a tots els elements que concorden dificulta la cla- redat
i la llegibilitat.
Una solució és emprar la doble denominació únicament per al substantiu. Una altra, trobar una redacció alter-
nativa que evite tantes formes amb barres. Així, en compte de: El/la funcionari/ària designat/ada pel/per la pre-
sident/a... escriurem: El funcionari/ària designat pel president/a, o El funcionari o funcionària designat per la
presidenta o el president, o bé La persona funcionària designada per la presidència.
En la relació següent, que no és exhaustiva, figuren uns quants noms de professions i oficis amb els gèneres re-
ferits als dos sexes.
FORMA MASCULINA FORMA FEMENINA

advocat, advocats advocada, advocadessa; advocades, advocadesses

alcalde, alcaldes alcaldessa, alcaldesses
alumne, alumnes alumna, alumnes
ambaixador, ambaixadors ambaixadora, ambaixadores
arxiver, arxivers arxivera, arxiveres
assessor, assessors assessora, assessores
assistent social, assistents socials assistenta social, assistentes socials
auxiliar administratiu auxiliar administrativa
bidell, bidells bidella, bidelles
bomber, bombers bombera, bomberes
candidat, candidats candidata, candidates
capità, capitans capitana, capitanes
caporal, caporals caporala, caporales
ciutadà, ciutadans ciutadana, ciutadanes
comissari, comissaris comissària, comissàries
conseller, consellers consellera, conselleres

306
J.M.
 8
FORMA MASCULINA FORMA FEMENINA

cònsol, cònsols consolessa, consolesses

degà, degans degana, deganes
diplomat, diplomats diplomada, diplomades
diputat, diputats diputada, diputades
delegat, delegats delegada, delegades
director, directors directora, directores
enginyer, enginyers enginyera, enginyeres
fiscal, fiscals fiscal, fiscals
general, generals generala, generales
gerent, gerents gerent, gerents
infermer, infermers infermera, infermeres
informàtic, informàtics informàtica, informàtiques
inspector, inspectors inspectora, inspectores
intendent, intendents intendenta, intendentes
interí, interins interina, interines
jutge, jutges jutgessa, jutgesses
llicenciat, llicenciats llicenciada, llicenciades
magistrat, magistrats magistrada, magistrades
mestre, mestres mestra, mestres
metges, metges metgessa, metgesses
ministre, ministres ministra, ministres
oficial, oficials oficiala, oficiales
notari, notaris notària, notàries
parlamentari, parlamentaris parlamentària, parlamentàries
perit, perits (pèrit, pèrits) perita, perites (pèrita, pèrites)
pres, presos presa, preses
president, presidents presidenta, presidentes
procuradors, procuradors procuradora, procuradores
professor, professors professora, professores
rector, rectors rectora, rectores
regidors, regidors regidora, regidores
registrador, registradors registradora, registradores
senador, senadors senadora, senadores
sergent, sergents sergenta, sergentes
socis, socis sòcia, sòcies
subaltern, subalterns subalterna, subalternes
tècnic, tècnics tècnica, tècniques
tinent, tinents tinenta, tinentes
tutor, tutors tutora, tutores
uixer, uixers uixera, uixeres

J.M. 307
 2
Escriviu en la columna de la dreta una altra formulació amb un llenguatge menys sexista.

EN COMPTE DE... PODEM OPTAR PER...

a) Una vegada s’ha escoltat l’inculpat, l’expedient s’ha de tra-

metre a l’òrgan competent.
b) El funcionari encarregat del registre ha de fer l’anotació cor-
responent.

c) Autors contemporanis d’obres de creació literària.

d) Els candidats escollits han de prendre possessió dels càrrecs.

e) Quan siguen nomenats els consellers, tindrem govern.

f) Volem que tots els joves tinguen dret a una vivenda digna.

g) Notícies per als usuaris abonats a totes les sessions.

h) Benvolguts amics: gràcies a tots per haver vingut acompa-
nyats de les vostres dones i els vostres fills.

3
Elimineu les formulacions amb massa barres a fi de redactar frases més llegibles.

EN COMPTE DE... PODEM OPTAR PER...

a) Tots/totes els/les associats/ades s’han de presentar al direc-
tora/ora acompanyats dels seus néts/nétes.
b) Els jutges/esses que opten al càrrec de degà/ana podran acre-
ditar-se davant del president/a de l’audiència.
c) Informació interessant per a tots els professors/ores asso-
ciats/ades al sindicat de treballadors/ores de l’ensenyament
de persones adultes.
d) Els educadors/ores físics/ques encarregats/ades del manteni-
ment dels ancians/anes internats/ades en la residència de
vells/es podran ser expedientats/ades si els/les abandonen
abans d’hora.

4 Reescriviu el text següent

millorant-ne el tracta-
ment en tots els casos
possibles a fi d’evitar la
discriminació per raó del
gènere.
Sra. Dolors Broch
Director adjunt
Senyora,
Com que, a pesar de les indicacions dels gestors, encara no hem
rebut l’expedient sobre la demanda presentada pels treballadors de
l’empresa, els responsables no l’hem pogut fer arribar a l’advocat
que se n’encarregarà. Tan bon punt este siga designat, sol·licitarem
a més informes dels diferents tècnics que determinen si són justi-
ficades les reclamacions dels demandants. Confiem que els asses-
sors no dilaten més el procés i que, a la fi, el secretari judicial i el
procurador determinen el calendari de les proves, que tots els afec-
tats desitgem que es practiquen al més prompte possible.

Atentament,
Teresa Soriano
Assessor del president

308
J.M.

5 Llegiu la notícia següent i, basant-vos en el
que s’hi explica, escriviu un article per a una
revista en què exposeu i argumenteu la vos-
tra opinió tant sobre este tema com sobre al-
tres qüestions similars (mínim 300 paraules).
8
6 Escriviu un article per a una revista en què
exposeu i argumenteu la vostra opinió sobre
el contingut del poema següent que, com
podeu comprovar, és una reflexió a propòsit
de la vida rutinària d’una dona anodina
(mínim 300 paraules).

El Col·legi d’Advocats de Barcelona s’haurà de

pronunciar aquesta setmana sobre una proposta Maternitat
de modificació d’estatuts aparentment fútil però
de gran transcendència en el debat social: el Esperant.
canvi de nom de la institució que passaria a ano- Esperant que vinga la mare.
menar-se Il·lustre Col·legi d’Advocats i Advoca- Esperant.
des de Barcelona. La comissió de la dona ha Esperant que escolten. Esperant.
presentat aquesta esmena al projecte de reforma
Esperant la nina que prometeren.
d’estatuts que entre demà i divendres debatrà i
votarà la junta general extraordinària convocada Esperant.
per a això. Esperant parar taula. Esperant.
L’objectiu de la comissió, presidida per Pilar Esperant que el pare acabe de mirar el futbol.
Rebaque, és traslladar al terreny formal de la
Esperant.
llengua el que és una realitat creixent en el món
real del dret. No només el Col·legi està dirigit per Esperant que cresquen els pits.
primer cop per una dona, Sílvia Giménez-Sali- Esperant.
nas, sinó que el percentatge de lletrades supera Esperant brodar l’aixovar pulcríssim.
ja el 40% sobre el total de 19.000 col·legiats, i és
Esperant.
descaradament majoritari, entre un 60% i un
70%, entre els col·lectius dels advocats més joves Esperant l’orgasme. Esperant.
d’entre 20 i 30 anys. Esperant fer el sopar per quan l’hometorne. Esperant.
A l’altre extrem de la balança hi ha el segment Esperant tenir el fill.
d’advocats que superen els 60 anys, entre els
quals no hi ha cap dona (en dades del 2005). Esperant.
Això s’explica pel fet que des de la creació del Esperant que el fill cresca.
Col·legi van haver de passar quasi cent anys, fins Esperant.
al 1921, perquè els estatuts obrissin la porta a la Esperant el metge. Esperant.
col·legiació de dones. La primera advocada a
Esperant veure Déu.
inscriure-s’hi va ser Maria Soteras, el 1927. La
importància de la presència femenina en el món Esperant.
judicial també queda reflectida en el fet que les El rector ho assegurava. Esperant.
principals institucions judicials del país –TSJC, Esperant.
Fiscalia Superior, Col·legi de Procuradors– estan
Almenys ser pols. Esperant.
dirigides per dones.
M A R C G R A N E L L , Materials per a una mort meditada.
Avui, 13-01-2009 Ajuntament de Gandia.

7
Dictat.
A fosques divagaves en la nit consirosa, copsant en la tenebra del son verges vivències que
esclataven al buit de l’existència eixorca. De la terra nadiua vas deprendre l’oratge i asso-
lellades fúries t’encrespaven la sang amb remor de pregària. ¿A qui t’encomanaves? ¿Li-
mitaves amb Déu o amb el confús proïsme? La idea de la fe era un núvol espés que
envoltava el delit d’una blancor puríssima.
I pressenties l’alba com una lucidesa que retorna a l’inici de les clares senderes. I tot el
que es diu vida es resumia en tu com un llamp enfeblit, com una al·legoria del foc que ens
acompanya amb l’última enyorança, amb l’última esplendor sagrada dels orígens.
Al capdavall només impera un vast silenci, un foc follet que pauta la general tenebra. (131
paraules)
J O A N V AL L S J O R D À , Anys i paranys. Editorial 3i4.

J.M. 309
 estructures lingüístiques
lèxic i semàntica

L’onomàstica
L’onomàstica és una branca de la lexicografia que estudia els noms propis en general. Sol classificar-se en:
– L’antroponímia: estudia l’origen, la motivació i el significat dels noms de persona. Se centra en l’estudi dels
noms de pila, dels cognoms o llinatges, dels noms de casa o sobrenoms, malnoms o renoms, dels hipocorís-
tics (forma abreujada del nom), epònims i hagiotopònims (adjectius que tenen origen en un nom de sant o
santa, per exemple: Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan, Llocnou de Sant Jeroni).
– La toponímia: estudia els noms propis geogràfics, per exemple els orònims (noms de serralades i de munta-
nyes). L’estudi d’esta matèria està estretament vinculat amb el d’altres disciplines, com ara la geografia, l’et-
nologia, l’arqueologia i la història.
– La bionímia: estudia el noms dels éssers vius en general i se subdividix en fitonímia, que estudia el nom de les
plantes, i zoonímia, que tracta dels noms d’animals.

L’antroponímia
Els noms que s’apliquen a les persones poden tindre la consideració de nom oficial (nom de pila, cognoms) i la
de no oficial (l’hipocorístic, el renom –nom de casa, sobrenom o malnom–, l’àlies i el pseudònim).
Entre els noms de persona o noms de fonts n’hi ha d’origen grec (Andreu), llatí (Marc), o germànic (Robert); el
nucli més gros, però, l’integren els noms d’origen cristià ja siguen bíblics (Pere, Pau, Maria), de festes litúrgiques
(Pasqual, Assumpta), de sants, de patronatges (Miquel), o de devoció local (Vicent)1.
Un fet interessant és que els antropònims poden convertir-se en noms comuns, proveïts d’un significat nou, per
exemple: anfós i rafel com a noms de peixos; boicot (de Charles Cunningham Boycott); guillem com a nom
d’un recipient; fabiola, sara o sacher, receptes de pastís; juliol i agost (de Juli Cèsar i d’Octavi August); guillotina
(de l’inventor Joseph Ignace Guillotin); katiuskes (botes d’aigua, de la protagonista de la sarsuela de Pablo de
Sorozábal, Katiuska); magdalena (de la cuinera francesa Madeleine Paumier); rebeca (jersei que du Rebecca, la
protagonista del film homònim de Hitchcock); sandvitx (del comte de Sandwich); watt (del matemàtic i enginyer
escocés JamesWatt), etc.
Així mateix un nom o un cognom poden donar nom a un territori geogràfic, per exemple, de Colom: Colòm-
bia, d’Amerigo di Vespucci: Amèrica, de Sant Francesc d’Asís: San Francisco, etc.

Els cognoms
El cognom era en principi un nom de llinatge o família que començà a afegir-se al nom de pila en el segle XIV.
Els llibres de baptisme contribuïren a fixar-ne les formes gràfiques que, sobretot, a partir del XVIII, s’han vist
alterades per l’ús oficial del castellà i la fonètica regional: Jordà (Chordà), Puig i Pujol (Puch i Puchol), Just
(Chust), etc. Sovint el cognom s’ha originat sobre un nom de pila: Llàtzer (Llàcer), Llorenç (Llorens), o sobre
un ofici (Fuster, Ferrer, Jover). Altres cognoms es van originar com a noms de casa o sobrenoms que més tard
van oficialitzar-se.

1 Elsnoms de persona amaguen un significat en la llengua que va originar-los. Per exemple, Paula, Pau i Pol provenen del llatí paulus, que
significa ‘petit’; Jordi, del grec ‘georgos’, ‘treballador de la terra’; David, d’origen hebreu, vol dir ‘estimat’; Daniel, també de provinença he-
brea, ‘Déu és el meu jutge’; Marta, d’origen arameu, es pot traduir per ‘senyora’; Marc ve del llatí ‘marcus’, que significa ‘martell’; i ‘llumi-
nosa’ seria el sentit de Llúcia, derivat del llatí ‘lux’ (llum). Finalment, noms com Ireneu (d’origen grec), Pacífic (d’origen llatí) i Salomó (d’origen
hebreu) signifiquen tots ‘home de pau’, etc.

310
J.M.
 8
A voltes, l’adaptació d’alguns patronímics castellans va donar cognoms com ara Llopis (López), Sanxis2 (Sánchez).
Enel llibre Els llinatges, Francesc de B. Moll diu que els nostres cognoms deriven de:
– Noms bíblics i cristians: Adam, Daniel, Lluc, Pau, Marc, Esteve, Anna, Joan, Vicent.
– Nom propi del pare o de la mare: Aguiló, Gil, Marçal, Blai, Gisbert, Guillem, Llull.
– Del gòtic (germànic medieval): Albert, Alfons, Bernat, Carles, Enric, Guillem, Ramon.
– Topònims i gentilicis: Alcoi, Aragó, Balaguer, Barceló, Català, Cerdà, Mallorquí, Segura, Segarra, Tàrrega,
Ripoll.
– Noms comuns: Camps, Garrigues, Pi, Vinyes, Torres.
– Noms de càrrecs i d’oficis: Barber, Ballester, Monjo, Capellà, Almirall, Jover, Marqués, Carner, Ferrer, Fus-
ter, Mestre, Pintor, Sabater, Teixidor.
– Noms referits a la naixença: Gener, Febrer, Major, Nadal, Vives.
– Malnoms: Germà, Cabot, Esquerrà, Ros, Bofill, Colom, Conill, Llobet, Cirera, Botella, Carbó, Cendra, Veí.

Els renoms, malnoms o sobrenoms, àlies ipseudònims

Els renoms, malnoms o sobrenoms s’usen –especialment en el món rural i en poblacions menudes– per tal d’in-
dividualitzar persones del mateix nom. Els renoms que sovint es transmeten de generació en generació, solen
procedir de:
– Noms de fonts i cognoms: la Blaieta (de Blai), els Fusterets (de Fuster).
– Noms d’oficis o activitats: l’Aller(o), el Barber, el Cadirer, el Corretger, la Gallinera, el Sifoner (de sifó), la
Carabassera, el Meler(o), l’Oliver(o), el Pescater, el Pintoret, el Porcellaner(o).
– Noms d’un lloc: el Masover, la Riberera.
– Noms d’un animal o vegetal: Borinot, Conill, Pèl de rata, el Rabosot, la Tortuga, el Xot(o), la Ceba, la To-
maca, la Creïlla.
– Actituds humanes, circumstàncies o defectes físics: l’Ample, Barrabàs, les Bessones, Cagaànimes, el Cabut,
el Cagat, Camalet, la Casa vella, el Coix(o), el Fanecades, el Gepa, el Mut, el Negre, la Pigada, la Polida, el
Punxó, Regall, el Senyoret, el Súper, la Sabuda, Satanàs, el Tort, la Xata.
L’àlies és un nom fictici que utilitzen els activistes polítics clandestins en règims autoritaris, els delinqüents, els
agents secrets i altra gent que en té necessitat per algun motiu. En el cas dels polítics, s’anomena també “nom
de guerra”. Normalment l’àlies se l’inventa el mateix interessat. Alguns polítics el conservaren, com a sobrenom,
després d’aconseguir el poder (Lenin, Stalin, Tito).
El pseudònim o nom artístic és també un nom fals utilitzat generalment per un artista que signa les seues obres
sense ser reconegut. L’ús del pseudònim pot vindre provocat per la temàtica de l’obra (per exemple quan es tracta
d’una novel·la eròtica o política), per exigències d’un concurs o per motius personals.
Altres vegades (sobretot en cantants de música lleugera, actors, etc.) la finalitat del pseudònim és tenir un nom
que consideren més bonic o més exòtic i que, pretesament, pot facilitar-los l’èxit. Un cas particular és el de les
dones autores o artistes, que sovint en el passat s’havien d’amagar sota un nom masculí per poder difondre la
seua obra.
Ací teniu alguns exemples de pseudònims famosos utilitzats: Constantí Llombart (Carmel Navarro i Llombart),
Doctor Scòpius (el periodista Joan Rendé i Masdeu), El noi del sucre (del sindicalista Salvador Seguí), Gaziel (de
l’escriptor Agustí Calvet i Pascual), Isa Tròlec (de l’escriptor J. B. Mengual Lull), Joan de Joanes (del pintor Joan
Vicent Macip), Jordi de Fenollar (del periodista Teodor Llorente i Falcó), La Musa del Xúquer (del saineter Josep
Bernat i Baldoví), Lo Trobador del Túria (del cronista i poeta Vicent Boix), Pere Cardona (del metge, polític i es-
criptor valencià Adolf Pizcueta), Pere Quart (del poeta Joan Oliver), el Rector de Vallfogona (Vicenç Garcia), Se-
rafí Pitarra (de l’escriptor Frederic Soler i Hubert), Sergio Dalma (del cantant Josep Maria Capdevila), Víctor Català
(de la novel·lista Caterina Albert i Paradís), Xènius (Eugeni d’Ors), etc.

2 Hi ha una tendència errònia a canviar de lloc l’accent del cognom Sanxis, que és pla (com ara Llopis, Peris o Galvis) i no agut (*Sanxís).

J.M. 311
 Els hipocorístics i epònims
Un hipocorístic (derivat del grec, ‘afectuós’) és l’abreviació que es fa del nom de fonts. La tendència tradicional
en valencià és –contràriament al castellà– la d’acurtar el nom i suprimir-ne la primera síl·laba o els primers sons:
Lina (Catalina o Carolina), Tica (Vicentica), Toni (Antoni), Pep, Pepa (de Josep, Josepa); encara que també (pos-
siblement per influència del castellà) n’hi ha que s’acurten suprimint síl·labes de darrere: Montse (Montserrat),
Xavi (Xavier). A vegades, s’afig una vocal al final de manera que en resulte una paraula bisíl·laba amb accent en
la primera síl·laba: Nelo (Nel + o), de Manel; Cento (Cent + o), de Vicent. També se sol afegir un sufix diminu- tiu
a l’hipocorístic: Tonet (Antoni).
Els epònims són noms o adjectius que fan referència o se’n deriven d’un nom de persona. Així, es diu que una
empresa és “quixotesca” perquè recorda l’idealisme de Don Quixot, o que algú té el mal d’Alzheimer i se n’u-
tilitza el cognom del descobridor. Els epònims són molt freqüents en la ciència, on els investigadors o els seus
admiradors donen el nom a allò que han aportat, tot i que a vegades les atribucions són falses (cometa Halley,
efecte Doppler, geometria euclidiana, sistema pitagòric, límit newtonià).

Forma i traducció dels antropònims

La tendència actual és la de respectar les formes originàries dels noms propis, sense efectuar cap mena de tra-
ducció o adaptació (Angela Merkel, Nicole Kidman, Robert de Niro). Hi ha alguns casos, però, en què la tradi-
ció aconsella traduir el nom propi de personatges cèlebres:
– Sants (sant Vicent, santa Anna).
– Papes (Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI).
– Dinasties (els Àustria, els Borja, els Borbó, la Casa d’Alba, Plantagenet, Savoia).
– Emperadors i monarques (regnants o no), i descendents directes (Juli Cèsar, Carlemany, Napoleó, Beatriu
d’Holanda, Albert de Mònaco, Carles d’Anglaterra, Margarida de Borbó, Pere d’Orleans, Amadeu I de Sa-
voia, Joan Carles I, el Príncep Felip). Però no es traduïxen els noms que no tenen equivalent en la nostra
llengua (Haakon de Noruega, per exemple).
– Personatges històrics, filòsofs, autors literaris o artístics (Aristòtil, Arquimedes, Àtila, Dàmocles, Èsquil, Ga-
lileu, Homer, Plató, Sòcrates, Cristòfol Colom, Martí Luter, Joan Sebastià Bach, Carles Marx).
– Personatges literaris, religiosos i mitològics (Atena, Jehovà, Polifem, Apol·lo, Èdip, Odisseu o Ulisses, Orfeu,
Otel·lo).
Pel que fa als noms de personatges de les nostres terres és preferible presentar-los en la nostra llengua, inde-
pendentment de la llengua parlada pels personatges en qüestió o de l’idioma del seu nom de pila (Joan de Joa-
nes, Joan Llorenç, Joan de Ribera, Joaquim Sorolla, Gregori Maians, Joaquim Rodrigo, Josep Iturbi, Enric Valor,
Tomàs Llorens).
Els sobrenoms, renoms, pseudònims, renoms col·lectius, hipocorístics i altres variants dels noms provinents d’al-
tres llengües, com a norma general, no es traduïxen: Paco de Lucía, el Cigala. Se solen traduir, però, els sobre-
noms que acompanyen antropònims traduïbles: Joana la Boja, Isabel la Catòlica, Felip el Bell, Alfons elMagnànim.
Cal tindre en compte que la forma d’uns quants noms de persona contrasten amb els equivalents en castellà. En
fem menció d’uns quants dels més rellevants:

NOMS MASCULINS NOMS MASCULINS

VALENCIÀ CASTELLÀ VALENCIÀ CASTELLÀ

Andreu Andrés Ferran Fernando

Arnau Arnaldo Llàtzer Lázaro
Baldiri, Boi Baudilio Marià Mariano
Benet Benedicto Melcior Melchor
Bernat Bernardo Pau Pablo
Blai Blas Pere Pedro
Cebrià Cipriano Roger Rogelio
Dídac Diego Sanç Sancho
Esteve Esteban Sergi Sergio

312
J.M.
 8
NOMS FEMENINS NOMS FEMENINS

VALENCIÀ CASTELLÀ VALENCIÀ CASTELLÀ

Àgueda Ágata Llúcia Lucía

Agnés Inés Margarida Margarita
Anna Ana Pau Paz
Caterina Catalina Roser Rosario
Gemma Gema Socors Socorro

Normalització dels nostres cognoms

En el transcurs de la història els llinatges valencians han anant deformant-se i castellanitzant-se fins a arribar, en
alguns casos a formes molt allunyades de les originàries. En molts casos també s’ha perdut tota referència al sig-
nificat primitiu; per exemple: Calvet (per la forma correcta Calbet, que significa ‘calb, cap pelat’), Colón (defor-
mació de Colom, cognom del descobridor d’Amèrica Cristòfol Colom, ‘Columbus’ segons signava ell mateix en
llatí), Chover que correspon a Jover (‘persona que porta un jou, és a dir, un parell de bous, de muls, etc., per a
treballar’), Puchades, que correspon a Pujades (derivat de ‘pujar, pujada’), Robira, que correspon a Rovira (‘rou-
reda, bosc de roures’). I també: Alemañ o Alemani (per Alemany), Beltran (per Bertran), Calpe (per Calp), Chaume
(per Jaume), Chermà (per Germà), Chust (per Just), Correcher (per Corretger), Monzó (per Montsó), Moya (per
Moià), Pascual (per Pasqual), Puche (per Puig), Puchol (per Pujol, de ‘puig’), Sanchis (per Sanxis), Sanz (per Sanç),
Torrente (per Torrent), Villalonga (per Vilallonga), etc.

La toponímia
La toponímia to`poj (tópos), ’lloc’ i o`noma(ónoma), ‘nom’, és una branca de l’onomàstica que estudia els noms
de lloc (accidents geogràfics, partides, carrers, nuclis de població, etc.), en cerca l’origen a través de la docu-
mentació escrita i de la pronúncia oral i en proposa la forma i ús correctes.
La toponímia també ens dóna informació sobre l’evolució de la llengua i de l’entorn, ens parla sobre les perso-
nes i el paisatge de hui i del passat. A més, és una eina indispensable per a la localització, que aporta beneficis
per a la navegació, la planificació territorial, els mapes i atles, les comunicacions, l’excursionisme, les situacions
d’emergència i salvament, etc.

Topònims genuïns
Són aquells que tenen origen en la nostra llengua. Per exemple: el Puig, Canals, la Devesa, el Perelló, Canet, Cor-
bera, Castelló, Rocafort, Guardamar, el Penyagolosa, les Useres, la Vila Joiosa, Vila-real, el Maestrat, l’Horta,
Guadalaviar, etc. Però, en el nostre cas, hi ha uns quants topònims procedents de llengües del substrat preromà
(que sovint ens han arribat deformats o adaptats pel llatí, per l’àrab, etc.), i d’altres, la majoria, aportats en l’è-
poca romana, visigòtica, durant la dominació musulmana, etc.
Així, per exemple:
– Topònims preromans: Aitana (‘muntanya edetana’), Altea (lloc alt), Ares del Maestrat (de arri,‘pedra’),
Gandia (els pedregals), Ibi, Tàrbena (‘penyal gran’), Tibi, Xàtiva (Saitabi).
– Topònims del llatí: Borriana, Callosa, Carcaixent, Crevillent, Elx, Ontinyent, Llíria, Llutxent, Meliana, Oriola,
Orriols, Paterna, Petrés (de petra, ‘pedra’), Polinyà, Sagunt, València, Xilxes.
– Mossarabismes (que per tant, també tenen un origen en el llatí): Llaurí, Campos, Campello, Puçol, Cullera,
Muro, Xeraco, Foios, Quatretonda, Morvedre (de Murum veteri, ‘murs vells’)3, Montitxelvo.
– Topònims germànics (visigots): Catadau (Catadaur), Confrides, Godes, Godella, Godelleta.
– Topònims àrabs: Ademús, Ador, Albaida, Albalat, Alcanar, l’Alfàs (el camp sembrat), Algemesí, Almenara,
Almiserà (la fita) Albocàsser, Alzira, Benicàssim, Benicolet, Benifaió, Benimodo, Benidorm, Guadassuar,
Daimús, Gata, Vinaròs, Vinalopó, el Ràfol de Salem (de rahal, ‘finca’), Sueca.
3 En el cas de Morvedre o Sagunt tenim tres topònims històrics: Arse (ibèric), Saguntum (romà) i el posterior, medieval, de Morvedre.

J.M. 313
 Escriptura dels exotopònims
Totes les llengües tenen una tendència natural a adaptar a la fonètica i a la morfologia pròpies les paraules que
hi arrelen provinents d’altres llengües, entre les quals els topònims no són una excepció. Este fenomen d’adap-
tació és el que dóna lloc a exotopònims (noms de lloc usats per a referir-se a un territori situat fora de la seua
àrea lingüística).
El criteri bàsic per a l’ús dels exotopònims és que tinguen tradició en la llengua d’arribada. Per exemple, Bada-
joz no té una forma tradicional en valencià com ara *Badaixòs; en canvi, síque la tenen Cadis, la Corunya (i no
*A Coruña o *A Corunha), Biscaia, Còrdova, Múrcia, Lleó, Conca, Osca, Saragossa, Terol o Sogorb. Per tant, sem-
pre que siga possible, cal traduir els noms de les comunitats autònomes, capitals de províncies espanyoles, o el
mateix nom de la província: País Vasco: País Basc, Donostia: Sant Sebastià, Araba: Àlaba, Gipuskoa: Guipúscoa,
A Coruña: la Corunya, Andalucía: Andalusia, Zaragoza: Saragossa, Logroño: Logronyo.
També es trauïxen els topònims europeus quan tradicionalment s’ha fet la traducció: London: Londres, München:
Munic, Cannes: Canes, Milano: Milà, New York: Nova York, Venezuela: Veneçuela.

8
Descobriu quins són els noms més posats als nadons hui en dia. Són els mateixos que se solien
posar fa una dècada? Els vostres noms contrasten amb els dels vostres pares i mares? Discutiu-
ho a classe.

9
Escriviu.
a) Cinc topònims valencians d’origen àrab:

b) Cinc sobrenoms o malnoms que conegueu:

10
Relacioneu les dos columnes.
Topònim genuí a 1 Castellonet
Topònim preromà b 2 Cullera
Topònim llatí c 3 Alboraia
Topònim mossaràbic d 4 Godelleta
Topònim germànic e 5 Ares d’Alpont
Topònim àrab f 6 Quart de Poblet

11
Substituïu les expressions de les frases per les paraules equivalents següents.
magdalena, sacher, katiuskes, sandvitx, guillotina, rebeca, fabiola, l’alzheimer

a) M’he pres un café amb llet i un tros de pastís de xocolate.

b) No tinc molta gana, em faré un entrepà amb pa de motlle.
c) Plou molt, agafa les botes d’aigua!
d) La iaia ha fet un bescuit redó amb un forat al mig molt bo per al meu aniversari.
e) Si vols tallar tants fulls a la vegada has d’agafar eixa màquina de tallar paper.
f) Fa una mica de frescor per això he agafat este jersei que es pot passar per davant.
g) Aquell home té una malaltia degenerativa del cervell.
h) En la novel·la de Proust, el protagonista recorda la infantesa quan suca una pasta de forma ovalada feta
amb farina, llet i ou en el te.

314
J.M.
 8
12
Traduïu al valencià els noms propis de persona següents.
Socorro Ana Ignacio
Avelino Diego Lucía
Inés Esteban Catalina
Arnaldo Susana Fernando

13
Investigueu quines són les formes familiars i afectives corresponents als noms de pila següents.
Agustí Camil·la Bonaventura
Desemparats Joaquim Vicent
Enriqueta Teodora Valentí
Magdalena Ignasi Gabriel
Ezequiel Josefina Bartomeu

14
Indiqueu el nom complet en valencià (tal com el trobaríeu en un calendari).
Pep Ximo Nelo
Voro Tica Gori
Gustí Tina Xelo
Sumpta Tomeu Mílio
Nofre Felo Dora
Tino Lina Cinta

15
Escriviu el nom i el cognom de... (el nom de pila ha d’anar en valencià).
a) Un poeta valencià del segle XV
b) Un músic valencià del segle XVI o XVII

c) Un pintor valencià del segle XIX o XX

d) Un il·lustrat valencià
e) Un gramàtic valencià
f) Un assagista valencià del segle XX

16
Traduïu al valencià els topònims següents escrits en diverses llengües.
New York Cuenca Vizcaya
País Vasco Ayora Avignon
La Habana El Cairo Venecia
Bayona Teruel Atenas
Bruselas Lorca Copenhague
Bordeaux München Moscú
Araba Zaragoza Beijing

J.M. 315
 morfologia i sintaxi

Els adverbis
Els adverbis són paraules (o grups de paraules) que expressen circumstàncies de lloc, temps, mode, quantitat,
negació, afirmació o dubte i modifiquen o complementen el significat d’un verb (Emili estudia molt), d’un ad-
jectiu (Joaquim és molt estudiós), d’un altre adverbi (Ho va fer molt bé) o, també, de tota una oració amb sig-
nificat complet: —Vindràs esta nit a sopar a casa? —Sí (sí equival a ‘aniré esta nit a casaa sopar’). —Eixiràs hui?
—No (no equival a ‘no eixiré hui’).
Des del punt de vista formal els adverbis espoden classificar de la manera següent:

simples formats per un sol mot bé, hui, demà, mai, lluny
amunt (a + munt), ràpidament (ràpida + ment), aleshores (a + les + hores),
compostos aglutinats en un mot
despús-ahir (despús + ahir)
formades per més d’un mot a la babalà, a la dula, al voltant, a penes, a pleret, a redolons, d’amagat, de
locucions
(sovint introduïdes per una bell antuvi, de cap i de nou, de pressa, de quatre grapes, de seguida, de tant
adverbial
preposició) en tant, en doina, en orri, bona cosa, fil per randa, una malafí de, xino-xano
s

Els adverbis, contràriament als adjectius, no concorden amb la resta dels components de l’oració: El xiquet menja
molt. Les xiquetes mengen molt. Però, sovint, se solen afegir al lexema morfemes derivatius propis de l’adjec- tiu
(moltíssim, espaiet, propet, a soletes); de fet, en molts casos, l’adjectiu i l’adverbi són la mateixa paraula:
Un pou fondo (adjectiu) Llaurar fondo (adverbi)
Un home baix (adjectiu) L’home parla baix (adverbi)
La funció sintàctica primordial de l’adverbi és la de complement circumstancial: Vivim ací = en esta casa (CC de
lloc). Escriu perfectament = de manera perfecta (CC de manera), etc.
Elsprincipals adverbis (i locucions adverbials) esclassifiquen de la manera següent:
a dojo, a dreta llei, a la babalà, a l’engròs, a penes, a peu dret, a poc a poc, a repèl, a tort i a dret, així, al cap
i a la fi, almanco, almenys, amb un no res, arreu, bé, ben (davant d’adjectiu), com, corrents, debades, de
bat a bat, de biaix, de colp, de debò, de passada, de resquitllada, de sobte, en va, frec a frec, gairebé, mal,
de manera
malament (darrere de verb), més aïna/aïnes, més aviat, millor, només, pel cap alt, pel cap baix, pitjor, quasi,
o mode
segur, de segur, si més no, sobretot, sols, tot
acabats en -ment: comunament, difícilment, lleument, malament, solament

(a) prop, de prop, a la dreta, a l’esquerra, damunt, al damunt, a la vora, ací, ahí (aquí), allà, allí, al capda-
munt, al capdavall, al voltant, als afores, amunt, avall, cap amunt, cap avall, dalt, a dalt, baix, a baix, dar-
de lloc
rere, al darrere, davant, al davant, de dalt a baix, daltabaix, dins, fora, endins, enfora, endavant, endarrere,
enlaire, enlloc, lluny, de lluny, (a) on, pertot, arreu, pertot arreu (o per tot arreu), sobre, a sobre, sota, a sota

a deshora, a la curta/llarga, a hores d’ara, a la nit, de nit, a la vesprada, al vespre, a mig matí, a mitjan ves-
prada, a partir d’aleshores, des d’aleshores, a poqueta nit, a/de vegades, una vegada, mentrestant, abans,
adés, al cap de poc, al matí, al migdia, al més aviat/prompte possible, aleshores, alhora, a la vegada, al ma-
de temps teix temps, ahir, despús-ahir (o abans d’ahir), ara, ara com ara, de moment, ara mateix, aviat, de seguida,
i ordre com més aviat/prompte millor, d’ara en avant/endavant, de matí, de bon matí, de nit, de dia, de tant en tant,
demà (i despús-demà o demà passat), després, encara, enguany, enjorn, havent dinat/sopat, hui, avui, ja,
l’endemà, llavors, mai, mai més, més tard o més d’hora, quan, sempre, (a) sovint, molt sovint, suara (= ara
mateix), tard, tothora (o a tota hora)

de bastant, força, gaire, gairebé, gens, manco, massa, menys, més, molt, poc, prou, quant, quasi, que, sola-
quantitat ment, sols, tant/tan
afirmació bé, cert, clar, fins, igualment, prou, sí, també
de sentit de negació gens, no, tampoc, mai
de dubte probablement, potser, tal vegada, tal volta

316
J.M.
 8
Cal tindre en compte les remarques següents:
– Els adverbis hui i avui són igualment correctes i equivalents. El mot que s’usava en la llengua clàssica era
hui (del llatí HODIE), però en alguns parlars es va afegir una a de reforç (a + hui = avui) potser per similitud
amb altres adverbis (ara, adés, ací, allà, aquí). En valencià, tanmateix, se sol usar la forma antiga hui.
– L’adverbi adés indica un moment anterior o posterior molt pròxim a l’actual. És el verb el que determina si
el moment és abans o després del moment present: Adés ho hem fet (= fa poc temps ho hem fet), Ho
acabarem adés (= d’ací a un moment ho acabarem). A la pràctica, però, l’ús de l’adverbi adés s’ha reduït a
‘fa poc de temps’.

Els adverbis de manera

Els adverbis de manera (o mode) són els únics realment diferents dels adjectius ja que s’apliquen només a verbs
(Escriu millor.Vingueren alhora). Endestaquen, per la gran quantitat que hi ha, els acabats en –ment.
Els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina d’adjectius i participis, dels quals con-
serven l’accentuació (còmode > còmoda > còmodament) o la perden (cortés > cortesa > cortesament). Els que
es formen amb adjectius d’una sola terminació, òbviament, no prenen forma femenina (àgil > àgilment, feliç >
feliçment, útil > útilment)4.
Cal tindre en compte també que alguns adverbis acabats en -ment poden perdre el sufix i convertir-se en ad-
verbis curts que són formalment idèntics als adjectius, llevat que no presenten variació de gènere i nombre:
Acudiren ràpidament (o ràpid), però no *Acudiren ràpids.
Si van davant de l’oració que modifiquen, els adverbis acabats en -ment duen coma darrere; van entre dos
comes si apareixen al mig de l’oració i van precedits d’una coma si apareixen al final de tota l’oració:
Francament, no entenem la vostra actitud.
No entenem, francament, la vostra actitud.
No entenem la vostra actitud, francament.
Però van sensecomes si modifiquen directament un verb:
Va parlar francament d’ell mateix.
En els casos en què apareixen seguits dos o més adverbis acabats en -ment és millor no suprimir la terminació,
sinó repetir-la en cada adverbi. Sis’ha de suprimir, s’ha de fer de l’últim i no del primer:
La magnitud s’ha determinat teòricament i experimentalment.
La magnitud s’ha determinat teòricament i experimental.
(i no *La magnitud s’ha determinat teòrica i experimentalment).

Les locucions adverbials de manera

El nombre de locucions adverbials de manera és molt elevat. Solen ser grups preposicionals, dins dels quals pre-
dominen els precedits de les preposicions a (seguida sovint per l’article) i de (a cau d’orella, a contracor, a les
bones, a remulla; d’amagat, de sobines, de fit a fit, de puntetes); i, en nombre menor, els formats amb les pre-
posicions en, amb, per i sense (en doina, en remull; amb deliri, amb prou faenes; per damunt, per principi; sense
embuts, sense trellat).
Hi ha uns quants adverbis compostos escrits en una sola paraula que no s’han de confondre amb els conjunts no
lexicalitzats: aleshores (≠ a les hores), alhora (≠ a l’hora), enlaire (≠ en l’aire), potser (≠ pot ser), sobretot (≠ sobre
tot), etc.

Particularitats amb l’adverbi no

En frases negatives encapçalades pel pronom ningú, pels quantitatius cap, gens i res, o pels adverbis enlloc,

4Esta classe d’adverbis deriva de la perífrasi llatina amb ment + adjectiu. Així, tranquil·lament, volia dir ‘amb ment tranquil·la’. Com que
ment és femení, l’adjectiu ha de concordar necessàriament en femení (malament, sàviament, comunament).

J.M. 317
 mai, tampoc i en les expressions en ma vida, en sa vida, ni un, ni l’un ni l’altre, ni l’una ni l’altra és preferible no
ometre l’adverbi no, encara que també s’admet l’omissió de no:
Ningú no ha vingut. o No ha vingut ningú.
Res no l’espanta. o No l’espanta res.
Mai no vaig al teatre. o No vaig mai al teatre.
En ma vida no havia vist cosa igual. o No havia vist cosa igual en ma vida.
Ni l’un ni l’altre no han aprovat. o No han aprovat ni l’un ni l’altre.
Però en oracions que no tenen valor negatiu en què les paraules cap, ningú, res, enlloc, mai i gens fan referèn-
cia a persones, coses o circumstàncies que no existixen realment (i que són objecte d’una negació, una exclu- sió,
una interrogació o una suposició) no cal l’adverbi no.
Si necessiteu cap altra informació, digueu-ho. (cap = alguna)
Ha telefonat ningú? (ningú = algú)
Si heu de dir res més, digueu-ho ara. (res = alguna cosa)
Heu anat mai a París? (mai = alguna vegada)
Heu vist enlloc el diccionari? (enlloc = en algun lloc)
Vos en queda gens, d’oli? (gens = una mica)

Cal tindre en compte les remarques següents:

– En respostes curtes es pot prescindir de l’adverbi no:
—Havies vist una cosa semblant? —Mai. (Però són correctes també No mai i mai no).
– S’omet el no si l’oració du ja un altre no o va introduïda per la preposició sense:
No es va permetre que ningú isquera d’allí. Ho va fer sense que ningú ho sabera.
– En expressions adverbials que expressen raresa o dificultat, també s’omet el no:
Rarament (o enlloc, difícilment) trobaríem una persona tan eficaç.
– L’adverbi no davant d’un verb en subjuntiu subordinat a un verb de temor (tindre por, témer, patir) no té
significat negatiu:
Tinc por que no vinga. (= Tinc por que vinga).
– Per a tindre caràcter negatiu, el verb –amb no– ha d’estar en indicatiu:
Tinc por que no vindrà.

Confusions i dificultats habituals amb alguns adverbis

rere, darrere, enrere
La forma genuïna de l’adverbi rere (i els derivats arrere, darrere, enrere i endarrere) és amb e i no amb a(*rera,
*arrera, *enrera, *darrera): No estudia gens, per això es queda enrere. En els compostos formats amb rere, s’a-
plica el mateix criteri rerecor, rerefons, rereguarda, rerepaís: La història té un rerefons dramàtic. (i no *rerafons).
Òbviament, sí que és correcte l’adjectiu femení darrera quan concorda amb el nom en femení: Esta vegada serà
la darrera que em presente a l’examen.

bé/ben i malament/mal
Els adverbis bé, ben, malament i mal no s’utilitzen de la mateixa manera:
Ben i mal s’usen davant d’un participi que fa d’adjectiu:
No ho trobe ben fet. Això està mal escrit.
Però s’utilitza mal davant d’alguns verbs (parlar mal d’algú, jutjar mal algú) i en certes expressions (mal si ho fas,
mal si no ho fas).
Bé i malament sempre van posposats al verb que modifiquen:
El xiquet s’ha portat bé. Ho has escrit malament. Cuina bé, però menja malament.

318
J.M.
 8
corrent i corrents
Com a forma adverbial, el gerundi corrent pren la forma corrents quan fa d’adverbi amb el valor de ‘ràpidament,
de pressa’: Va arribar a casa corrents (= ràpidament).

enlloc i en lloc
Cal diferenciar l’adverbi enlloc (= en cap lloc) de la forma en lloc de (= en comptes de):
No trobe el llibre enlloc. En lloc de xarrar tant, podríeu treballar una mica més.

potser i pot ser

Amb l’adverbi de dubte potser (tal vegada, probablement) el verb va en indicatiu:
Així que arribes comença, perquè potser jo arribaré tard.
Si es tracta de la perífrasi verbal “poder + ser”, el verb ha d’anar en subjuntiu:
Pot ser que arribe una mica tard.

inclusivament i exclusivament
Equivalen al castellà ‘inclusive’ i ‘exclusive’:
Hi ha de temps fins al dia 30, inclusivament (o exclusivament).

amb escreix
Esta locució significa ‘de més’ (en castellà ‘con creces’): Li va retornar amb escreix els favors que li havia fet.

dalt i baix, amunt i avall, davant i avant, darrere iarrere

No s’han de confondre els adverbis que indiquen posició i els que indiquen direcció o moviment:
SITUACIÓ EXEMPLES DIRECCIÓ/MOVIMENT EXEMPLES

amunt El castell es troba carretera

dalt (a la part alta) M’ho ha dit la veïna de dalt.
(de baix a dalt) amunt.

avall Aquella casa està situada més

baix (a la part baixa) T’esperaré baix.
(de dalt a baix) avall que les altres.

avant Passeu, passeu avant. No es

davant (a la part anterior) Tinc el teu text davant.
(en direcció a davant) quedeu en la porta.

darrere Posa’t darrere, que has arri- arrere Crec que m’han caigut les claus
(a la part posterior) bat l’últim. (en direcció a darrere) pel carrer. Tornem arrere.

recent
La paraula recent és sempre adjectiu (un fet recent, una època recent), mai adverbi. Per tant, no pot acompa-
nyar mai participis ni adjectius. En este cas, cal usar la perífrasi acabat de:
Un acord acabat de firmar.
Han portat el xiquet acabat de nàixer!
Altres exemples d’adjectius que no s’han d’utilitzar com a adverbis són *dur, *fàcil i *bonic:
Enguany he treballat molt/de valent (i no *Enguany he treballat dur).
El València va guanyar fàcilment el partit contra el Barça.
(i no*El València va guanyar fàcil el partit contra el Barça).
Aquell músic sap tocar molt bé.
(i no *Aquell músic sap tocar molt bonic).

J.M. 319
 17
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Si heu de dir més, digueu-ho ara. 2) Treballava moltíssim, de nit.
a) algo a) ambdós
b) gens b) àdhuc
c) res c) inclòs

3) Encara que cursava dos carreres, les 4) Va treballar . Al final no li van

va poder aprovar. pagar res.
a) a l’hora a) de bades
b) aleshores b) debades
c) alhora c) debaes

5) Estava tan emocionat que li tremo- 6) En aquella època es treballava .

lava la veu. a) molt dur
a) gairebé b) dur
b) gaire bé c) de valent
c) gaire

7) Li va retornar amb els favors que li 8) Aquells dies vam viure .

havia fet. a) bojament e intensa
a) escaig b) boja i intensament
b) creces c) bojament i intensament
c) escreix

9) Esta nit una mica tard. 10) El termini de matriculació acaba el dia 30
a) pot ser que arribe .
b) pot ser que arribaré a) inclusiu
c) potser que arribe b) inclusive
c) inclusivament

18 En el text següent hi ha uns quants adverbis acabats en –ment. Canvieu-los per altres adverbis o
locucions adverbials sinònimes.

LES PLATGES D’ALACANT

Començant pel sud hi ha una platja extensa i dencial que se n’estén enfront. Sense proble-
molt ben dotada, la més tranquil·la de totes mes d’aparcament ni d’espai per a situar-se per
ser poc coneguda pels turistes forans. Es còmodament en l’arena, es pot gaudir d’una troba
molt prop de l’aeroport de l’Altet i la meravellosa visió panoràmica de la ciutat i de seua
denominació oficial és platja del Saladar, la badia d’Alacant.
en record de les zones lacustres que prop hi Al mateix centre de la ciutat es troba la va
haver, encara que és popularment cone- platja del Postiguet, al costat de la zona d’oci guda
per Urbanova, nom del complex resi- del port esportiu i amb un passeig de palme-

320
J.M.

res paral·lel. Nete-
jada a diari posseeix
tots els serveis preci-
sos per a fer confor-
table l’estada, tant
els propis com els
del seu entorn urbà.
En la seua part última, al costat de l’estació
del ‘trenet’ de la Marina, després de l’obra de
regeneració de la franja arenosa, s’ha recupe-
rat l’antiga platja del Cocó on antany arriba-
ven les barques de pesca.
Seguint en direcció nord-est, prompte ens
trobarem amb la platja de l’Albufereta que pren
el seu nom de la menuda llacuna litoral o al-
bufera que hi va haver, on va existir un port al
voltant del qual va créixer la ciutat iberoro-
mana de Lucentum, origen de l’actual Ala-
cant. Aquesta platja té l’avantatge d’estar molt
resguardada de les marees i és excel·lent per a
un bany segur i per a la pràctica d’activitats
esportives aquàtiques. A més, està igualment
ben dotada d’infraestructures.
Continuant per la franja costera ens troba-
rem amb una altra platja més xicoteta que
8
l’anterior però igualment d’arena, és la platja
de l’Almabrava que sol ser utilitzada quasi en
exclusiva pels habitants dels complexos resi-
dencials que la rodegen.
Seguidament arribarem al cap de l’Horta o
de les Hortes on trobem cales rocoses i discre-
tes pel seu accés difícil, com la dels Judíos, i
això fa possible que dos d’aquestes, les ano-
menades de Cantalares i Palmera, siguen d’ús
naturista.
Una vegada passat el far del cap ens apa-
reixerà amb tota la seua magnitud la més es-
plèndida platja del terme municipal d’Alacant,
Sant Joan, amb els seus quasi set quilòmetres
d’una generosa franja de fina arena flanque-
jada per multitud d’establiments d’hostaleria
i d’oci que garanteixen una bona oferta com-
plementària i que inclou un excel·lent camp
de golf de 18 clots que es troba a les seues es-
quenes i els serveis assistencials que en qual-
sevol moment es poden necessitar ja que la
platja de Sant Joan s’ha convertit en un barri
residencial més de la ciutat.
Ajuntament d’Alacant (pàgina web)

19
Escriviu els adverbis en -ment corresponents als adjectius següents.
cec seriós trist
cortés nou gran
honrat comú nul
malaurat breu complit
covard cert fred

20
Relacioneu les locucions adverbials de manera amb el significat equivalent.
de mena a 1 en moviment
en descobert b 2 molt a la vora
en peixet c 3 abundantment
a dojo d 4 sensegaranties
a contracor e 5 instintivament
a frec f 6 sense roba
en doina g 7 sense tindre’n ganes
a lloure h 8 per naturalesa
a pleret i 9 lliurement
d’esme j 10 a poc a poc

J.M. 321
 21
Esmeneu, si cal, les frases i poseu l’adverbi no perquè la frase siga més genuïna.
a) Ningú ens ha vist passar.
b) Estes persones mai diuen el que pensen.
c) En ma vida he vist una cosa pareguda!
d) Enlloc l’hem trobada.
e) Cap d’ells ho acceptarà.
f) Maria no vindrà i tampoc vindrà Pere.
g) Si cap d’elles t’ho vol dir, com ho sabràs?
h) Ja res em sorprén a estes alçades de la vida.
i) Fa mai sol en aquell país?

22
Substituïu cada locució adverbial destacada per un adverbi dels que hi ha a continuació.
lleialment, tard, molt, molts, sobretot, fingidament, encara, obliquament, completament, regaladament,
convulsivament

a) A casa dels pares sempre viu a cor què vols, cor què desitges.
b) Anit vas arribar a casa a les quaranta.
c) Parla pels descosits.
d) Va tallar la tela de biaix.
e) Ell diu que ens deixa fer, però només ho diu de llavis cap a fora.
f) Els diners cobrats erròniament vos seran restituïts de pla en pla.
g) Els dos equips lluitaran en bona lliça.
h) Encara hi ha temps per a comprar això, tot just són les huit.
i) A la xica, li van eixir una fotralada de pretendentes.
j) El moribund parlava a borbollons i quasi no l’enteníem.
k) Hauràs de fer-ho d’esta manera, més que més després del que t’he explicat.

23
Completeu les frases amb els adverbis següents.
si més no, bé, ben, onsevulla, llavors, així, ensems, mentrestant, corrents, debades
a) Envieu-ho per correu.
b) Jaume, , ha mostrat interés per la situació.
c) Els dos exèrcits atacaren .
d) Ens ho hem passat del tot.
e) Va fer el treball , no va servir per a res.
f) Esta paraula s’escriu .
g) Aquell xic era llest.
h) Tots treballàvem; i tu, , què feies?
i) Si ell moria primer que tu, tu series l’hereu.
j) que s’amague, el trobaré!

322
J.M.
 8
24
Canvieu cada adverbi destacat de les frases per una de les locucions adverbials següents.
com a pereta en un tabac, a bots i barrals, de franc, tard o d’hora, xino-xano, a tort, al remat, a tota viro-
lla, amb una revolada, davall polze

a) A la filla, l’han criada exquisidament.

b) Caminava lentament.
c) Finalment, ens vam fer la caseta al poble.

d) La fàbrica s’ha posat en marxa ràpidament i ara té una gran producció.

e) Les protestes dels ciutadans es repetiran indefectiblement.

f) Li va fer arribar un obsequi dissimuladament.

g) No condemneu el sospitós sense proves perquè potser actueu injustament.

h) Plovia copiosament.

i) S’enfadà i m’ho llevà de les mans bruscament.

j) Van passar al concert gratuïtament.

Les conjuncions
Les conjuncions són paraules o grups de paraules invariables que actuen com a nexes enllaçant oracions o grups
de paraules dins de l’oració:
FUNCIÓ CONJUNCIÓ EXEMPLES

enllaça oracions però Estic un poc constipat, però aniré a l’oficina.

enllaça constituents que No vull que vages sola.

Les conjuncions realitzen dos funcions bàsiques: coordinació i subordinació, però cal tindre en compte que una
mateixa conjunció pot tindre diferents funcions, com passa amb doncs.

CONJUNCIONS DE COORDINACIÓ

relacionen oracions independents o termes independents dins de la mateixa oració

copulatives i (afirmativa), ni (negativa)

disjuntives o, o bé, o si no

doncs5, però, altrament, ara bé, tanmateix, sinó, sinó que, amb tot, no obstant això/això no obstant, en
adversatives
canvi, mes6, mas (= ‘però’, arcaica)

distributives ara... ara, adés... adés, no solament... sinó també, que... que, ni... ni, o... o, mig... mig, l’una i l’altra

il·latives doncs, doncs bé, per tant..., per consegüent, així (és que)

continuatives doncs, (i) encara, a més, demés, encara més, d’altra banda, així mateix, …i tot, altrament

explicatives és a dir, o siga

5La conjunció doncs pot tindre un significat de contraposició, adversatiu, equivalent a ‘però’, en alguns contextos: –Tu no ho saps fer?
–Doncs jo sí.
6 Les conjuncions mes i mas, equivalents a ‘però’ a penes s’utilitzen en l’actualitat: Prou busque, mes no trobe.

J.M. 323
 CONJUNCIONS DE SUBORDINACIÓ

enllacen oracions que depenen significativament d’altres amb aquelles de les quals depenen i aporten significat (causa,
conseqüència, finalitat, etc.)
completives que, si, com
abans que, després que, mentre/mentres (que), quan, que, sempre que, fins que (no), tan bon punt, tota
temporals
vegada que, des que, d’ençà que
locatives allà on, on

modals com, com si, així com, tal com, segons (que), sense que, a mesura que

comparatives tant com, més que ... com menys... menys, com menys... més, com més... menys, com més... més

concessives encara que, malgrat que, ni que..., si bé, tot i que, amb tot (i) que, mal que7
que, tant… que, tan… que, talment… que, de (tal) manera que, massa [prou, molt]… perquè, fins al
consecutives
punt que
si, posat que, només que, mentre/mentres (que), sempre que..., en cas que, si per cas, llevat que, fora
condicionals
que, tret que, si doncs no, que
perquè, ja que, com que, atés que..., vist que, puix, puix que, per tal com, com siga que, a causa que,
causals
per raó que, car (= ‘ja què, perquè’, arcaica)
finals perquè, a fi que, per tal que, que

Cal tindre en compte les remarques següents:

– A diferència del castellà, les conjuncions i, o, davant de paraules que comencen respectivament per i o per
o no canvien mai per e, u: Un llibre de geografia i història. Compra herba-sana o orenga.
– Quan la negació afecta tota l’oració cal col·locar l’adverbi no (o la conjunció ni) davant del verb o dels pro-
noms que el precedixen: Ni tu ho has entés ni jo tampoc.
– Així mateix, la conjunció ni enllaça dos termes negatius i, per això, exigix la correlació amb no: No neva ni
plou. No diu ni deixa dir. No vull l’un ni l’altre.

Caiguda de la preposició davant de la conjunció que

Recordeu que qualsevol preposició cau (desapareix) davant de la conjunció que:
Estic content que em donen el premi. (i no *de que)
Van accedir que ho férem nosaltres. (i no *a que)
La caiguda de la preposició afecta també les locucions prepositives abans de, arran de, d’ençà de, des de, des-
prés de, d’ençà de, llevat de, gràcies a, llevat de, tret de, etc.:
Ho has de tindre fet abans que acabe el mes.
Ho va aconseguir gràcies que el seu cunyat hi intervingué.

Omissió de la conjunció que

A diferència del castellà, no es pot ometre la conjunció que introductòria d’una oració subordinada que ex-
pressa petició, propòsit o desig que una cosa s’esdevinga:
Li pregue que vinga tan prompte com puga. (i no *Li pregue vinga tan prompte com puga).
No s’ha d’ometre la conjunció que darrere l’adverbi d’afirmació sí en oracions com ara:
Anna sí que l’espera, l’aprovat. (i no *Anna sí l’espera, l’aprovat).

7 La locució mal que (encara que) encapçala una proposició amb el verb en subjuntiu: Mal que s’enfade, no li ho diré.

324
J.M.
 8
Remarques sobre algunes conjuncions
doncs
La conjunció doncs correspon al castellà ‘pues’, però solament en els casos en què indica conseqüència (il·lativa)
o oposició (adversativa); però en cap cas pot servir per a introduir causa:
Així, doncs, tot plegat era mentida? (conseqüència)
—M’agradaria tindre molts fills. —Ah, sí? Doncs a mi no. (oposició)

Regla pràctica: abans d’usar doncs, fem la prova de substituir-lo per ja que o perquè. En cas que la frase
tinga sentit, haurem comprovat que és una frase causal i que, per tant, no podem utilitzar doncs:

No vindrà, perquè/ja que té molta faena.

(i no *No ha vingut a classe doncs estava malalta).
La conjunció doncs també pot introduir una oració:
Doncs bé, ja em direu què fem. Doncs ja ho saps, a treballar!
La locució i doncs significa en castellà ‘¿cómo así?, ¿cómo es eso?, ¿y pues?’:
I doncs, què ha passat?

*amb tal que

Esta expressió és un calc del castellà. Cal substituir-la per a fi que o amb la condició que:
Amb la condició que/a fi que calle, sóc capaç de comprar-li la moto.
(i no *Amb tal que calle, sóc capaç de comprar-li la moto).

*com condicional
No s’ha d’usar com per a introduir una condició:
Si no fas el dinar, hui no dinaràs!
(i no *Com no faces el dinar, hui no dinaràs!).

*de i *a amb sentit condicional

No és correcte utilitzar les preposicions de o a en sentit condicional:
Si no fóra per tu no hauria aconseguit el contracte.
(i no*De no ser /*A no ser per tu no hauria aconseguit el contracte).
Cal substituir les expressions incorrectes *a ser possible i *a poder ser per si pot ser, si és possible o altres ex-
pressions correctes, segons el context.
Si pot ser, vull que acabem el llibre dimecres.
(i no *A ser possible/*A poder ser vull que acabem el llibre dimecres).
L’expressió *a no ser que és un castellanisme per si no és que, llevat que, tret que:
Els sindicats no signaran l’acord si no és que el govern s’hi compromet.
(i no *Els sindicats no signaran l’acord a no ser que el govern s’hi compromet).

degut a
No és correcta la utilització de la locució *degut a per a expressar causa. Com a solució, cal usar per, perquè, a
causa de, com que, gràcies a (en frases de caràcter positiu) o per culpa de (en frases de caràcter negatiu):
No ha aprovat perquè no havia estudiat prou.
(i no *No ha aprovat degut a que no havia estudiat prou).

J.M. 325
 Gràcies a la tenacitat ha aconseguit la popularitat.
(i no *Degut a la tenacitat ha aconseguit la popularitat).
Per culpa del mal oratge no hem pogut anar d’excursió.
(i no *Degut al mal oratge no hem pogut anar d’excursió).
Però l’expressió degut a és correcta quan degut és participi passat del verb deure.
El seu problema és degut a la seua falta de caràcter.
És una infecció deguda a un virus.

*donat que
La locució *donat que és una traducció literal del castellà ‘dado que’.
Atés que (o Com que) no hi ha majoria, no podem aprovar la proposta.
(i no *Donat que no hi ha majoria, no podem aprovar la proposta).

*en tant que

No és correcta la locució *en tant que amb valor adversatiu o temporal:
No toqueu res fins que no arribe la policia.
(i no *No toqueu res en tant que no arribe la policia).
Mentres que ell continue de director no es podran fer moltes coses més.
(i no *En tant que ell continue de director no es podran fer moltes coses més).
Tanmateix, és correcta la locució en tant que amb el significat de ‘en la mesura que, en la proporció que, tant com’:
T’ajudaré en tant que puga ajudar-te.

mentres (o mentre), mentres que (o mentre que)

La conjunció mentres (o mentre) indica simultaneïtat entre dos accions ‘durant el temps en què’:
Mentres tu acabes de fer el dinar, jo estendré la roba.
La conjunció mentres que (o mentre que) és adversativa i contraposa dos accions:
La teua germana és molt estudiosa, mentres que tu no estudies mai.

només
És un calc del castellà l’ús de l’adverbi només (sols, solament) amb valor ‘immediatament després’ davant d’un
verb en infinitiu o en present. En lloc de només cal utilitzar les locucions així que, tan bon punt, de seguida que
o quan:
Així que vam eixir de classe ens vam trobar el teu company.
(i no *Només eixir de classe ens vam trobar el teu company).
No et preocupes que de seguida que vinga li ho diré.
(i no *No et preocupes que només vinga li ho diré).

no obstant
En la conjunció no obstant s’ha d’especificar necessàriament el complement o substituir-lo per això, que ha
d’anar davant o darrere:
No obstant els problemes familiars, es va presentar a les eleccions.
No obstant això (= els problemes familiars), es va presentar a les eleccions.
Això no obstant, es va presentar a les eleccions.

326
J.M.
 8
per què, perquè i per a què
Cal diferenciar bé l’ús de per què, perquè i per a què:

per què
“per + pronom interrogatiu què” significa ‘per quina raó, per quin motiu’, (en castellà ‘por qué’).
Em vols dir per què plores? (= Em pots dir per quina raó plores?). “per
+ relatiu què” equival a ‘pel qual, per la qual, pels quals, per les quals’.
No sé les raons per què està enfadat (= les raons per les quals).

perquè
Escrit en una sola paraula perquè és una conjunció, que pot ser causal o final.
Quan perquè indica causa es pot substituir per ja que (equival en castellà a ‘porque’ o ‘ya que’). El verb que va a
continuació ha d’anar en indicatiu:
Deu estar malalt, perquè hui no ha vingut a treballar. (causal)
Quan perquè expressa finalitat (en castellà ‘para que’) es pot substituir per les formes per tal que, a fi que, amb
la finalitat que. El verb que va a continuació va en subjuntiu:
—Per què m’ho dius, això? —T’ho dic perquè em faces cas. (final)
La conjunció perquè pot exercir la funció de nom. Aleshores va precedida per l’article i pot anar en singular o en
plural (en castellà ‘el porqué’, ‘los porqués’):
No arribava a entendre el perquè d’aquell capteniment.
No el convencien els perquès que li va donar la direcció.

per a què
Per a què solament pot ser preposició composta “per a + què” interrogatiu (cast. ‘para qué’). Espot substituir
per ‘per a quina cosa’. S’usa amb els verbs valdre, voler, servir, usar, necessitar:
Per a què ho vols, això? (= Per a quina cosa ho vols, això?)
No és correcte, per tant, utilitzar *per a què per a expressar un valor de finalitat:
Obriu una finestra perquè (o per tal que, a fi que) entre l’aire.
(i no *Obriu una finestra per a què entre l’aire).

posat que
La conjunció posat que és condicional (equivalent a si). Per influència del ‘puesto que’ del castellà, s’utilitza in-
adequadament com a causal; es pot traduir per: com que, donat que, vist que, ja que:
Posat que es porteu bé anirem al cine. (= si es porteu bé... condicional).
Com que vos heu portat bé anirem al cine. (= ja que vos heu portat bé... causal).

segons i conforme
La preposició segons i l’adjectiu conforme no tenen valor de conjunció en sentit de progressivitat temporal com
en castellà. En este cas hem d’usar a mesura que:
Col·locarem els convidats a mesura que vagen arribant.
(i no *Col·locarem els convidats conforme vagen arribant).
La locució correcta és a mesura que i no *a mida que:
L’economia submergida repunta a mesura que la crisi s’accentua.

J.M. 327
 *sempre i quan
La locució *sempre i quan és un calc del castellà. Cal substituir-la per sempre que (o quan): Et
deixaré veure la tele sempre que (o quan) acabes els deures.
(i no *Et deixaré veure la tele sempre i quan acabes els deures).

sinó i si no
Sinó és una conjunció adversativa que denota oposició entre els elements que relaciona:
No has de parlar amb esta professora sinó amb aquella altra.
No era Júlia qui ha telefonat sinó Paula.
S’usa la conjunció sinó quan els verbs de les dos oracions relacionades són diferents:
No sols has d’emplenar la sol·licitud, sinó que has d’adjuntar-hi una fotocòpia del DNI.
No s’ha de confondre la conjunció sinó amb l’aplec format per la conjunció si + l’adverbi de negació no: Si
no ho fas tu, ho faré jo mateix.
No ho aconseguirem, si no ens hi esforcem.

Ús de la conjunció i entre cognoms

L’ús de la conjunció i entre els dos cognoms és facultativa. Però l’ús tradicional de la conjunció té una funció pràc-
tica ja que permet diferenciar fàcilment els cognoms del nom de la mateixa manera que l’ús del guionet fa pos-
sible la diferenciació dels noms compostos del cognom.
Així, en un cas com ara Joan Albert Llopis la conjunció i el guionet ens fan veure clarament que Joan-Albert Llo-
pis és un nom compost (Joan-Albert) seguit del primer cognom, mentres que la solució Joan Albert i Llopis re-
metria a un nom no compost seguit de dos cognoms (Albert i Llopis).

NOM COGNOMS

Joan- Llopis
Albert Albert i Llopis
Joan

25
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.

1) No era bon estudiant 2) Està contenta; m’ha dit l’espera,

un esportista consumat. l’aprovat.
a) només, si no a) que sí
b) sols, si no b) que sí que
c) sols, sinó c) de que sí que

3) telefonat el teu amic, t’ho hauria 4) Van anar lliurant els exàmens aca-
dit. baven la prova.
a) D’haver a) segons
b) En haver b) mentres que
c) Si haguera c) a mesura que

328
J.M.
 8
5) L’entrenador vol dimitir, els juga- 6) Va dir el motiu no va voler vindre
dors volen que continue. amb nosaltres.
a) mentres a) perquè
b) mentres que b) pel que
c) mentrestant c) per què

7) S’ha hagut d’ajornar la reunió al- 8) T’ho diré vingues.

guns imprevistos. a) amb la condició que
a) a causa d’ b) amb tal que
b) degut a c) sempre i quan
c) deguda a

9) El director vol que acabem la faena demà 10) _________ calles podrem escoltar les notí-
mateix, . cies.
a) a ser possible a) Com no
b) a poder ser b) Posat que
c) si pot ser c) Sinó

11) La situació es feia insostenible _________ 12) Li van donar la clau _________ obrira la
que passava el temps. porta.
a) a mida a) per a què
b) segons b) perquè
c) a mesura c) per què

26
Esmeneu, si cal, les incorreccions de les frases següents.

a) Mentre més la conec, més m’agrada la teua cosina.

b) Fes-los entrar conforme vagen arribant.
c) Segons passen els dies tenim menys opcions.
d) Només saber-ho m’ho va comunicar per telèfon.
e) Aniré a ajudar-te sempre i quan m’ho demanes amb antelació.
f) A no ser que vingues, no ho sabràs.
g) No han anat a la platja degut a la pluja.
h) Hui no ha vingut la secretària a treballar doncs estava malalta.
i) Ha perdut les eleccions degut al seu mal caràcter.
j) T’ajudaré sempre i quan et comprometes a fer-ho ràpidament.
k) Et pregue acceptes el regal. Te’l mereixes.
l) El paviment està banyat doncs ha plogut molt.
m) Com no acabes la carrera no trobaràs mai treball.
n) Compra’m, a ser possible, una barra de pa i una llanda de tonyina.

J.M. 329
 27
Completeu les frases següents amb si no o sinó.
a) estudies més, no aprovaràs l’oposició.
b) No és això exactament el que passa, que es tracta de més coses.
c) ho vols fer, pitjor per a tu.
d) Aquell home no duia un parell de mudes per al viatge.
e) li ho dius tu, li ho diré jo.
f) Però volia carn, per què me n’has fet per a sopar?
g) Jo no volia carn peix.
h) Aquella xica, no solament treballa, que també estudia.

28
Completeu les frases següents amb perquè, per què o per a què.
a) no vols menjar-te el peix?
b) No vol explicar-me el del seu comportament d’ahir.
c) Ho he fet he volgut.
d) Encara no m’has dit servix eixa màquina.
e) vols el despertador a estes hores?
f) Faig exercici físic és saludable.
g) No sé vols saber això.
h) Joan, està la porta oberta?

29
Completeu les frases següents amb la conjunció o locució conjuntiva que calga.
a) Tots hem lluitat molt es puga presentar a les eleccions.
b) Ell vol representar-nos, però tots insistim ell no és el mésadequat.
c) El xiquet volia anar a jugar al carrer, no el va deixar anar sa mare.
d) gran es fa, menys estudia.
e) Afanyem-nos es fa tard.
f) Porteu-me el llibre el llija una mica.
g) No és culpa del cap d’estudis del seu director.
h) Hem de telefonar a cal metge ens done hora per a la consulta.

30
Esmeneu, si cal, l’ús incorrecte de les conjuncions en les frases següents.
a) Han portat llibres; no obstant, no han portat tots els que demanàrem.
b) Els assistents han anat seient conforme anaven arribant a l’església.
c) El seu èxit s’ha degut al fet que estava molt preparat.
d) Li vam comprar l’enciclopèdia per a què poguera fer bé els treballs de curs.
e) “Qui no té res que fer, el gat pentina” (dita popular).
f) Així com el cel es va ennuvolar a poqueta nit, així el seu enteniment es va enterbolir.
g) El cine estava absolutament buit, doncs la pel·lícula era horrible.
h) Com no ha aprovat les oposicions no obtindrà la plaça que volia.

330
J.M.
 8
ortografia

L’apòstrof
L’apòstrof és una coma volada (‘) que representa en l’escriptura l’elisió en la parla d’un so vocàlic (e, a) en les
formes de l’article en singular, en la preposició de i en els pronoms febles. L’apòstrof de l’article i de la preposi-
ció esfa, generalment, davant d’una paraula començada per so vocàlic:
S’APOSTROFA DAVANT DE VOCAL O H MUDA

el l’avió, l’hàmster, l’electró, l’heroi, l’ió, l’hidroavió, l’or, l’hospital, l’ull, l’húmer
la l’aranya, l’harmonia, l’elefanta, l’herba, l’illa, l’hípica, l’ortiga, l’horta, l’ungla d’all,
de d’handbol, d’ell, d’herba, d’interés, d’or, d’Holanda, d’urgències, d’humitat

NO S’APOSTROFA (EXCEPCIONS)

la davant de i, u (hi, hu) àtones la illeta, la història, la unió, la humanitat

davant de i o u consonàntiques el iode, el hiat, el iogurt, el uadi; la iaia, la iarda, la hiena
el, la
davant de h aspirada el hall, el hippy, el hobby, el Hilton; la hawaiana, la hippy
davant de i, u consonàntiques de iode, de hiena, de hui
de
davant de h aspirada de hardware, de Hollywood

Tampoc no s’apostrofen:
L’article femení la davant de les paraules una (hora), ira, i host (exèrcit): Ja és la una? Era propens a la ira. La host
invasora avançava.
L’article la davant de les lletres o del nom de les lletres: la a, la h, la hac, la ele, la r, la erre.
Els símbols: el H (hidrogen), la Ag (plata), de Os (osmi). Però sí que es poden apostrofar els símbols dels punts
cardinals (E, Est i O, Oest): Bufava vent de l’O. Ara ve un temporal de l’E.
Cal tindre en compte també el casos següents:
– L’article personal en, na o En, Na, s’apostrofa d’acord amb la regla general: n’Enric, n’Imma (però na Imma-
culada, na Isabel).
– També s’apostrofa l’article davant de diferent tipus de lletra (cursiva, negreta) i davant de cometes: l’”inven-
tor”, l’Odissea, un cenacle d’iniciats.
– S’apostrofa l’article davant de títols, nom d’entitats, marques registrades, etc.: Una reedició d’El Tirant, la di-
rectora d’El Punt.
– S’apostrofen les xifres romanes o aràbigues que comencen per so vocàlic: l’1 de març, l’11 de setembre, l’XI
Festival de Jazz, un capital d’1.000.000 d’euros.
– S’apostrofa, d’acord amb la norma general, l’article anomenat salat (es i sa) usat a les Balears i, residualment,
a Tàrbena (la Marina Baixa): s’ull, s’al·lota, sa il·lusió.
– Les sigles i els acrònims8 s’apostrofen o no d’acord amb la norma general quan, en llegirles, comencen per so
vocàlic: l’IVAM, l’OTAN, el MARQ, la Interpol, una emissora d’FM.
– Així mateix, s’apostrofen les abreviatures, segons el criteri general: L’Hble. Sr. (l’Honorable Sr.), l’av.(l’avinguda),
l’art. (l’article).
– És opcional apostrofar l’article masculí el davant de manlleus començats per s consonàntica: l’speaker o el spea-
ker, l’statu quo o el statu quo. Però l’article la i la preposició de no s’apostrofen: la Scala de Milà, la Standard
Oil Company, la dictadura de Stalin, de STRICTU SENSU.
– És preferible mantindre la forma plena de l’article el i la i de la preposició de davant de paraules amb usos me-
talingüístics: el overbooking, la e no porta dièresi, el participi de oir, el plural de amic és amics, oracions com
ara“anava” en lloc de “ell anava”.
8 L’acrònim és semblant a la sigla, però sol estar format per grups de lletres que en faciliten la lectura: MARQ (Museu Arqueològic Provin-

cial d´Alacant), Gestapo (Geheime Staatpolizei).

J.M. 331
 La contracció
Les preposicions de, a, per i ca (apòcope de casa) es contrauen davant de l’article masculí en singular i plural (el,
els), però no es fa la contracció si l’article el es pot apostrofar:

EL + CONSONANT EL + VOCAL ELS

a al cine a l’hort als germans

de del dia de l’home dels amics
per pel camí per l’abril pels carrers
ca cal iaio ca l’oncle cals cosins

Les contraccions amb les preposicions compostes també s’han de fer: cap al poble, des del matí, fins als horts,
per al director.
S’ha de fer la contracció de la preposició de i l’article amb els topònims escrits en la nostra llengua i dels topò-
nims estrangers adaptats amb article (que s’escriu en minúscula): Muro del Comtat, Viu al Campello, l’alcalde
del Pinós, un souvenir del Caire. Si el topònim està en una altra llengua no es fa la contracció i s’apostrofa da-
vant de l’article, que manté la majúscula inicial: d’El Puerto de Santa María, d’El Salvador, d’El Escorial, d’El Paso.

El guionet
El guionet (-), que no s’ha de confondre amb el guió llarg del diàleg, és un signe ortogràfic que s’usa per a in-
dicar la partició de paraules a final de línia, per a enllaçar les formes sil·làbiques dels pronoms febles darrere del
verb, i també per a unir paraules originàriament diferents:
AMB GUIONET

si la unió dels dos elements pot 2,4,6-trinitofenol, 1-naftol, àcid d-lisèrgic; cinc-en-rama, qui-sap-lo; ex-xofer; Bell-lloc,
dificultar o alterar-ne la lectura cor-robat, pit-roig; però culroig i culroget

si el primer element és un le-

busca-raons, compta-revolucions, guarda-roba, Malva-rosa, penja-robes, gira-sol, mare-
xema acabat en vocal (general-
selva, mata-segells, penya-segat, cara-xuclat, para-xocs; la resta de compostos s’escri-
ment en -a) i el segon comença
uen senseguionet: pocavergonya, filferro, sordmut, setciències, portaveu
per r,s, x
quan el primer mot duu accent alé-de-bou, ciència-ficció, despús-ahir, mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, més-dient; però
gràfic sense guionet adesiara i usdefruit

quan el primer element és un

sud-oest, est-europeu, Sud-àfrica, nord-americà
punt cardinal

en els numerals compostos vint-i-nou, quaranta-dos, trenta-tresena, tres-cents, set-centes. Però s’escriuen sense
(vegeu Els numerals, unitat 3) guionet els derivats: huitcentista, noucentisme

en els compostos repetitius o re- bub-bub, tic-tac, xino-xano, ziga-zaga; a corre-cuita, a mata-degolla; però cucut, qui-
duplicatius (onomatopeies, etc.) quiriquic, tururut, xiuxiuejar, zigzaguejar

en els manlleus no adaptats best-seller, dalai-lama, ex-libris; però exvot

Diccionari valencià-castellà, relació causa-efecte, míssil terra-aire, pàgines 112-113, Àus-

en altres compostos
tria-Hongria, partit Elx-Hèrcules

la no-violència, el pacte de no-agressió, la no-intervenció, el no-res9; però no es posa

entre l’adverbi no usat com a
guionet entre el no i un adjectiu: els no violents, els països no alineats, els no violents,
prefix i el substantiu
els estudis no reglats

9 S’escriu
amb guionet no-res quan significa ‘la no existència’, però s’escriu sense guionet (no res) quan ens referim a una cosa insignificant
o a un lapse curt de temps, un moment o un instant: Joan s’enfada per un no res. El meu gat per un no res s’espanta. No patisques; t’ho
faré en menys d’un no res.

332
J.M.
 8
SENSE GUIONET

en els compostos formats amb altocúmuls, arximilionari, avantsala, exconseller, fisicoquímica, grecoromà, politicosocial,
“prefix culte + lexema” precristià, sociolingüístic, ultraconservador, vicepresident

en els compostos per dos mots allioli, coliflor, compravenda, filferro, pocavergonya, ratpenat, setciències, sordmut, vis-
de la nostra llengua tiplau10; però cotó en pèl, set i mig

en els compostos sinàptics (units

alcalde president, any llum, bar restaurant, camió cisterna, concurs oposició, cuina men-
per una relació sintàctica, no
jador, decret llei, escola taller, hora punta, vagó restaurant
morfològica)

Cal tindre en compte també que es pot escriure guionet entre el prefix i el primer dels components d’un com-
post sintagmàtic que conste de més de dos elements: ex-director general, vice-primer ministre.

31
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Han operat el malalt hospital 2) historiadora va deixar icona
Elx. en urna de vidre.
a) al, de a) La, la, la
b) a l’, d’ b) La, l’, l’
c) al, d’ c) La, la, l’

3) Tenia idea ultimar in- 4) OMS, ONU, UNESCO i UNICEF són

vestigació en estranger. organismes d’abast in- ternacional.
a) la, de, l’, l’ a) L’, l’, l’, la
b) l’, de, la, l’ b) L’, l’, la, la
c) la, d’, la, l’ c) La, la, l’, l’

5) Has dit que embarcació navega cap a 6) Ahir es va celebrar el dia de la .

E o cap a O? a) no violència
a) l’, l’, l’ b) no-violència
b) la, l’, l’ c) noviolència
c) l’, el, el

7) Al document li falta el del direc- 8) En sentir el de les explosions tot-

tor. hom va començar a fugir .
a) vistiplau a) bum-bum, a correcuita
b) vist i plau b) bum bum, a corre cuita
c) vist-i-plau c) bum-bum, a corre-cuita

10 Vistiplau, escrit tot junt (el vistiplau, els vistiplaus) equival a un nom com ara conformitat o verificació: La proposta ha rebut el vistiplau de

la comissió. Però vist i plau, escrit separat, s’usa aïlladament per a introduir una signatura i fa la funció d’una frase completa (He vist el
document i em plau): Vist i plau, La presidenta.

J.M. 333
 9) __________ vaig assistir a una conferència 10) El va elogiar l’edició del nou vo-
que feia el . cabulari .
a) Despús ahir, dalai-lama a) vicerector, valencià castellà
b) Despús-ahir, dalai lama b) vicerector, valencià-castellà
c) Despús-ahir, dalai-lama c) vice-rector, valencià-castellà

32
Completeu les frases següents amb la forma adequada de l’article.

a) —Ja és una? —No, ja és una i mitja.

b) ç es pot escriure davant de a, de o i de u.

c) iogurt no li anava bé per a úlcera d’estómac.

d) astrònom Edmund Halley descobrí amb Halley la periodicitat dels cometes.

e) Cal fer enviament de carta a av. dels tarongers, núm. 13.

f) Féu presentació de acte Hble. Sr. Frederic Gomar.

g) inici de Il·líada és episodi de ira d’Aquil·les.

h) informació de ADN s’usa per a aclarir evolució de humanitat.

33
Completeu les expressions següents amb de o d’.

curs història cap animal lliçó humilitat dieta iogurt

pluja hivern llibre Ernest mes octubre rovell ou

llibre ioga fart ell got orxata atac histèria

ullal elefant un deute 1 milió obra Shakespeare dictadura Hitler

vestit home notícies hui tintura iode dictadura Stalin

34
Completeu les frases següents amb l’article, la preposició o la combinació de tots dos.

a) interviu que vaig fer autora és per a revista associació.

b) T’has llegit ja psicologia home marginal?

c) Ahir van anar concert Schola Cantorum Palau Música.

d) Si aneu a universitat agafeu imprés matriculació.

e) Recordes qui cantava el paper Ariodante Händel?

f) Ja has llegit article Avui?

g) I tu, has llegit editorial El Temps?

334
J.M.
 8
35
Esmeneu, si cal, en les frases següents l’ús incorrecte de l’apòstrof o de la contracció.

a) Molière, és el autor del Malalt imaginari.

b) Irvine Welsh és el enfant terrible de la literatura europea contemporània.
c) Va qualificar el fet com de “irremeiable”.
d) La av. de Ausiàs March.
e) No apostrofem el article femení davant d’i, u, àtones.
f) Tots volen mantindre el statu quo actual.
g) L’INTERPOL i la ONU són organismes internacionals.
h) L’Scala de Milà obri la nova temporada.
i) La indústria d’Stuttgart.
j) El monestir del Escorial.
k) La platja d’El Campello.
l) L’hobby del meu germà és la hípica.
m) El hoquei es practica sobre la herba i sobre el gel.
n) Esta moto és d’el Japó.

36
Escriviu els compostos (amb guionet o sense) formats pels mots següents.
gira sol sord mut ciutat estat històrico social
nyigo nyigo agre dolç mil cent pre romànic
agnus dei decret llei cul de sac cotó en pèl
cardio vascular ex director general pseudo derivat all i oli
penya segat ric ric any llum pèl roig

37
Escriviu les paraules amb guionet que corresponen a les definicions següents.

a) Ombrel·la.
b) Esdiu del llibre més venut.
c) Penya tallada a plom.
d) Ciutat de la Plana Baixa.
e) Natural d’Amèrica del nord.
f) Absència de tot.
g) Onomatopeia del soroll que fa el rellotge.
h) El dia anterior a ahir.
i) Onomatopeia del cant dels ocells.
j) Escurador de xemeneies.

J.M. 335
 expressió i interacció orals

lectura i exposició

38
Llegiu el text següent i després expliqueu-lo breument.

El llenguatge políticament correcte

Una de les expressions més de moda en
els mitjans de comunicació i en la so-
cietat en general és “políticament cor-
recte”. Amb este terme a hores d’ara s’ha
aconseguit que en la televisió, en la rà-
dio i en la resta dels mitjans de comuni-
cació es matisen fins a l’excés la majoria
de les opinions expressades.
Ara, és això el que realment demana la
societat? ¿Fins a quin punt l’ús d’un llen-
guatge excessivament pensat i meditat
pot restar riquesa al discurs en els mit-
jans de comunicació? La veritat és que
hi ha opinions per a tots els gustos.
D’una banda, i sota un fals paraigua dis-
fressat d’objectivitat, estan els que cre-
uen que un mitjà de comunicació està,
bàsicament, per a informar i no per a
formar discursos o opinions sobre qual-
sevol tema. Este corrent, al meu parer,
podria tindre sentit si realment
existira l’objectivitat en els mit-
jans de comunicació, quelcom
que, per pròpia definició, és
impossible.
D’altra banda, estan les per-
sones que defensen que cada mitjà, cada
periodista o cada persona que intervinga
en un mitjà de comunicació ho faça
amb la seua opinió, expressada segons
el seu llenguatge i sense pensar cada
segon en si és un discurs políticament
correcte o no ho és. E n este sentit, es
manté que hui en dia l’ús d’expressions
que busquen no ferir a ningú, satura el
discurs en els mitjans de frases fetes, tò-
pics i termes que voregen el ridícul.
Per quin camí optar? Hi ha el terme mit-
jà en este cas? Este és, sense cap dubte,
un gran tema de debat que prompte o
tard arribarà des de la societat als
mateixos mitjans.

336
J.M.
 8
situació comunicativa

39
Treballeu en parella.
a) Què opineu de l’anomenat llenguatge políticament correcte?
Penseu que ésuna manera moderna d’autocensura?
b) Observeu la foto de l’aparador d’una sabateria. Per tal d’evitar
posar “es precisa dependent o dependenta” han escrit “ES
PRECISA DEPENDÈNCIA”. Què en penseu? Creieu que és una
solució vàlida? Discutiu-ho.

40
Treballeu en grup.
a) Utilitzeu sovint el llenguatge políticament correcte? I els vostres amics, familiars, etc.? Creieu que es
poden canviar fàcilment els usos lingüístics? Penseu que hi ha un terme mitjà acceptable?

ortologia - elocució estàndard

Les elisions vocàliques

Encara que no es marquen amb l’apòstrof, hi ha elisió de les vocals a, e al final o al començament d’un mot
quan van seguides o precedides d’una altra vocal: un(a) hora [unɔ´ɾa], qu(è) em dius? [ke´ mdju´ s], camí (e)stret
[kamístɾe´ t], sens(e) història [sensistɔ´ria], setze anys [sed3a´ŋs], carro (e)stret [ka´ rostɾe´ t]. Per a una elocució
adequada cal tindre-ho en compte.

41
Llegiu en veu alta les expressions següents. Feu les elisions vocàliques que calga.
casa alta, quina alegria!, mitja hora, última hora, una hora, altra hora, quina hora?, una arracada, una es-
cala, mitja entrada, què em diu?, que em vegen, què et sembla?, què esperes?, que et criden, què et
passa?, onze hòmens, quatre anys, setze anys, trenta anys, quaranta anys, cinquanta anys, huitanta anys,
això esnota, això esdiu, allò estrenca, sensehistòria, premi important, estudi interessant

42
Llegiu en veu alta les expressions següents. Feu les elisions vocàliques que calga.
a mà esquerra, bona entesa, una esperança, bona obra, casa ensorrada, vindrà el pare?, no en tinc, no es
tracta, no es diu

Contràriament als casos anteriors, quan es tracta de dos vocal tòniques no hi ha elisió i, per tant, cal pronun- ciar
les dos vocals (l’última de la primera paraula i la primera de la segona en casos com ara estudià informà- tica,
porró anormal. Però cal anar amb compte, perquè el fenomen també s’esdevé quan es hi ha contacte entre
vocals àtones (morro asimètric, aquella idea), o entre vocal àtona i vocal tònica (tema únic, problema ètnic).

43 Llegiu en veu alta les expressions següents. Feu les elisions vocàliques que calga tenint en compte
que a vegades hi ha hiat entre les vocals en qüestió (qui avisa [kiavíza]), però, a vegades, diftong
(una història [unajstɔ´ɾia]).
això és, nova ocasió, una omissió, qui avisa, qui espenta? farà època, farà hípica
una història, una universitat, dóna importància, li agrada, li ho diu, no ho diu, porta-ho, hi havia, hi haurà,
hi ha, no hi ha res, aneu entrant, aneu eixint, pa integral, porta ungüent, porta un llibre, i alguns d’ells...

J.M. 337
J.M.
 pmroovsatrdae

J.M.
 comprensió lectora
1
Llija el text següent i marque la resposta més adequada per a cada enunciat.
La humanitat, la ciència i la tècnica
L’efecte pràctic més notable de la ciència és la inven-
ció d’objectes que enriquixen la vida, malgrat que al-
hora la compliquen. Invents com la màquina de
vapor, el tren, l’energia elèctrica i la llum, el telègraf,
la ràdio, l’automòbil, l’aeroplà, la dinamita; sense
oblidar tampoc els grans èxits de la biologia i de la
medicina, especialment els productes per a disminuir
el dolor i els mètodes per a la preservació i emma-
gatzemament dels aliments. Tanmateix, el més gran
dels beneficis pràctics que estes invencions atorguen
a l’home és l’alliberament de l’excessiu esforç mus-
cular en el treball que abans es considerava tan in-
dispensable per a la preservació d’una existència
esquifida.
D’altra banda, la tecnologia –o ciència aplicada–
ha plantejat a la humanitat problemes d’una gravetat
enorme. La supervivència de la humanitat depén es-
trictament de la solució satisfactòria d’estos proble-
mes, a través de la creació d’institucions socials i de
tradicions en què les noves eines no porten amb elles
inevitablement el més pitjor dels desastres.
Els mitjans mecànics de producció en una econo-
mia desorganitzada han provocat que gran part de
la humanitat no resulte necessària per a la producció
d’articles i, per tant, resulte exclosa de la circulació
del procés econòmic. La més immediata conseqüèn-
cia d’això és un afebliment del poder adquisitiu i
una devaluació del treball deguda a una excessiva
competitivitat que origina, a curt termini, paràlisis
greus en la producció. Els propietaris dels mitjans de
producció, d’altra banda, acumulen un poder que
desequilibra la protecció tradicional de les nostres ins-
titucions polítiques. La humanitat es troba presonera
en una lluita per tal d’adaptar-se a estes noves con-
dicions.
340
J.M.
La tecnologia ha acurtat distàncies i ha creat nous
i efectius mitjans de producció que, en mans de na-
cions on la llibertat d’acció es troba restringida i es-
devenen una autèntica amenaça per a l’existència de
la humanitat. Esta situació fa necessari un únic poder
judicial i executiu per a tot el planeta, però hi ha una
tradició nacional que s’oposa absolutament a la crea-
ció de tal autoritat central. Les tiranies modernes i els
seus efectes destructius mostren ben a les clares que
estem lluny d’explotar els beneficis de la ciència de
forma organitzada i en profit de la humanitat.
En èpoques anteriors no existia la convicció que
tot allò que s’esdevé en la naturalesa està subjecte a
lleis inexorables. El caràcter fragmentari de la llei na-
tural, tal com la veia l’home primitiu, era tal que afa-
voria la creença en fantasmes i esperits. En actuar
sobre la ment de l’home, es venç esta perpètua inse-
guretat davant de si mateix i de la naturalesa. Els
grecs, en crear les matemàtiques elementals, elabo-
raren per primera vegada un sistema de pensament.
Els científics del Renaixement idearen la combinació
sistemàtica d’experiments amb mètodes matemàtics.
Esta unió féu possible tal precisió en la formulació de
les lleis de la natura i tal certesa en la seua compro-
vació a través de l’experiència, que ja no deixà espai
per a les diferències bàsiques d’opinió en ciència na-
tural. Des d’aleshores cada generació ha anat bastint
un patrimoni de coneixement i d’enteniment.
El públic en general pot ser capaç de seguir els de-
talls de la investigació científica només fins a cert punt,
però la ciència ja pot com a mínim apuntar-se dos vic-
tòries importants: la confiança que el pensament
humà ésfidedigne i que la llei natural és universal.
ALBERT EINSTEIN(“Science”, 1935, adaptat)
1) En este article Einstein planteja les seues obsessions ètiques entre la ciència i la veritat. V F

2) Einstein és especialment lúcid pel que fa a les conseqüències socials de l’activitat científica i a
la necessitat d’una consciència ètica cosmopolita. V F

3) Els fenòmens naturals no responen sempre a lleis inexorables, només en algunes circumstàncies. V F

4) L’elaboració de béns d’una forma mecànica en una economia desorganitzada...

a) fa que s’intensifique la producció d’articles.
b) provoca l’atur d’un gran sector de la població.
c) fa que augmente la capacitat adquisitiva de la gent.

5) Les novetats tecnològiques del segle XX...

a) gestionades per totalitarismes, poden arribar a plantejar situacions amenaçadores.
b) no tenen per què estar gestionades per una autoritat internacional.
c) s’exploten de forma organitzada en benefici de la humanitat.

6) Les diferències bàsiques d’opinió en ciència natural...

a) es basaven en el caràcter inexorablement fragmentari dels fenòmens naturals.
b) van anar desapareixent a mesura que, a base d’experiència, s’avançava en la comprovació de les lleis
naturals.
c) van deixar espai perquè es creguera en fantasmes i esperits.

7) El pensament humà és fidedigne i la llei natural és universal, gràciesque...

a) així ho van formular els antics grecs, en crear les matemàtiques elementals.
b) els científics del Renaixement van saber combinar els experiments amb les matemàtiques.
c) l’acumulació del saber de totes les èpoques ha creat un patrimoni científic mundial.

8) Tria un connector diferent de tanmateix per a començar la frase “Tanmateix, el més gran dels benefi-
cis pràctics que estes invencions...”
a) no obstant, el més gran dels beneficis...
b) no obstant això, el més gran dels beneficis...
c) això mateix: el més gran dels beneficis...

9) Tria una expressió sinònima d’inexorables en la frase “...tot allò que s’esdevé en la naturalesa està sub-
jecte a lleis inexorables.”
a) lleis implacables
b) lleis inevitables
c) lleis inexplicables

10) Quin títol alternatiu s’ajusta millor al contingut del text?

a) La supervivència de la humanitat depén de la tècnica.
b) La control de la ciència és necessari per a evitar catàstrofes.
c) La humanitat ha progressat gràcies al pensament científic.

J.M. 341
 estructures lingüístiques

2 Marque en cada qüestió l’opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la pre-
gunta en un registre formal.

lèxic i semàntica

11) Què és“una frontissa”? 12) de l’embarcació es va

a) Dos plaques metàl·liques, a banda i d’aigua.
banda d’un eix comú que els permet a) La taverna, negar
girar. b) La bodega, negar
b) Una porteta o finestra dins del batent c) El celler, ennuegar
d’una altra de més gran.
c) Un front que produïx nuvolositat aprecia-
ble i generalment precipitació.

13) Quina paraula no figura en el diccionari? 14) Va patir un accident i ara no pot
a) alliberar el genoll.
b) lliurar a) endoblegar
c) lliberar b) doblegar
c) doblar

15) , hi havia motius per a obrar d’a- 16) Em va dir ahir, _________, que ja no volia
quella manera. eixir amb mi.
a) Per supost a) a crema-roba
b) Per suposat b) a boca de pistola
c) Per descomptat c) a boca de canó

17) Plovia tant que es va i no s’atreví 18) Què significa el verb “ensopegar”?
a eixir de casa. a) entropessar
a) acovardar b) menjar sopa
b) acovardir c) avorrir
c) covardir

342
J.M.
19) Què significa l’expressió “Agradar-li la bufa 20) Què significa l’expressió “a estall”?
(a algú)”? a) Treballar a poc a poc.
a) Entretindre’s en coses de poca o nul·la b) Treballar a jornal.
importància.
c) Treballar a canvi d’una quantitat pactada
b) Delir-se pels globus de colors. anteriorment.
c) Fer ostentació.

21) Quina paraula no figura en el diccionari? 22) Cal _________ tots els dubtes amb el pro-
a) immunde fessor.
b) arxipreste a) aclarar
c) trípode b) clarificar
c) aclarir

23) Aquell negoci no era massa . 24) L’expressió “Tindre molta habilitat a fer una
a) rendable cosa” és el mateix que dir que
b) rentable a) Tindre la mà trencada
c) rendible b) Tindre mà esquerra
c) Tindre la mà foradada

25) Quina paraula significa el mateix que 26) Quina paraula té un significat contrari de
“acompte”? “fructífer”?
a) compte a) eixorc
b) bestreta b) eixerit
c) antuvi c) eixit

27) En aquella assignatura solen fer exàmens 28) La mare era per bé que tenia un
. origen .
a) quatrimestrals a) ucraniana, argelí
b) quadrimestrals b) ucraïnesa, algerià
c) quatremestrals c) ucraïnesa, algerí

29) El seu amic sabia gossos. 30) Què significa l’expressió “fer mala fila”?
a) adiestrar a) No saber fer cua (en el banc, en el forn,
b) endestrar etc.).
c) ensinistrar b) Tindre mal caràcter
c) Tindre mal aspecte

J.M. 343
 morfologia i sintaxi

31) Quan vaig a visitar-lo me’l trobe sempre 32) Ernest està en contra de la decisió, però
. Anna .
a) escrivint a) està a favor
b) escriguent b) n’està a favor
c) escrivent c) hi està a favor

33) Ella sempre oferix vi i pastes als convidats; 34) El país s’alçava sobre una planura
oferix de la millor qualitat. .
a) els hi a) limítrofe, agreste
b) els n’ b) limítrof, agrest
c) les els c) limítrof, agresta

35) T’he telefonat vegades i no t’he 36) La ploma escric era del meu pare.
trobat . a) que
a) diverses, enlloc b) amb què
b) vàries, enlloc c) en què
c) variades, en lloc

37) És gramaticalment correcta la frase següent: 38) El davanter ha rebut una espenta
“Per acabar, destacar que no hi ha hagut cap dins l’àrea.
informe negatiu”? a) caient
a) Sí, éscorrecta. b) caiguent
b) No ho és. S’ha de dir “Cal destacar c) i ha caigut
que...” en lloc de “destacar que...”
c) No ho és. S’ha de dir “Per últim” en lloc
de “Per acabar”.

39) Tots estàvem nerviosos; no es va 40) No va adonar-se duia el faldó de

notar en l’exposició del tema. la camisa penjant. No va adonar.
a) això no obstant a) de que, se’n
b) no obstant b) de què, s’hi
c) altrament c) que, se’n

41) Li va dir que era ‘ ‘. 42) La junta dos consellers implicats

a) un titella covard en l’escàndol.
b) una titella covarda a) va fer cessar als
c) una titella covard b) va cessar als
c) va destituir els

344
J.M.
43) La campanya va començar 2010 44) El transeünt va alçarla mà cridar
i va durar 2011. taxista.
a) al, fins el a) per a, al
b) el, fins al b) per, al
c) el, fins c) per, el

45) que demà cobrarem el rebut. 46) L’equip fotogràfic 2000 , però
a) Ésde suposar , me’l compraré el mes que ve.
b) Cal suposar a) deu de costar, és igual
c) Devem de suposar b) deu de costar, dóna igual
c) deu costar, tant me fa

47) Els xiquets es van quedar sols, van 48) Ja he rebut unes quantes cartes, ja
quedar més de dos hores. he unes quantes.
a) se n’hi a) hi, rebut
b) s’hi b) n’, rebudes
c) se’n c) n’, rebuts

49) Manel està present pertot, és ! 50) A Ferran atrau l’aventura, s’atre-
a) ubicu vix tot.
b) ubic a) l’, amb
c) ubiquo b) li, a
c) l’, a fer de

51) Aneu acomodant _________ convidats 52) El client parlàvem ha

vagen entrant a la sala. anat a una altra botiga.
a) els, segons a) amb el que, s’
b) als, conforme b) amb que, se n’
c) els, a mesura que c) amb què, se n’

53) No és segur, vinga del viatge esta 54) Tenia molt d’interès veure l'expo-
nit . sició.
a) potser que, mateix a) en
b) potser, mateixa b) amb
c) pot ser que, mateix c) de

55) El fet va ocórrer maig. 56) Sa mare treballa .

a) a mitjans del mes de a) per i per als fills
b) a mitjan b) pels fills i per als fills
c) a mitjans de c) pels i per als fills

J.M. 345
 57) No te'n vages no t’hages desde- 58) Ell per a dir-te com has de fer la
junat. teua faena.
a) en tant que a) no és qui
b) mentres que b) no és qualsevol
c) fins que c) no és ningú

59) Ella treballa moltes hores, el seu 60) Això que ella diu no té importàn-
marit es limita a complir l’horari. cia.
a) mentre a) cap
b) mentres b) gens d’
c) mentres que c) res d’

61) Vinc em dones els telèfons dels 62) Encara no he donat el resultat dels exàmens
distribuïdors. a les alumnes, donaré demà ma-
a) perquè teix.
b) per què a) les els
c) per a què b) els les
c) els els

63) Xiquets, no em , que estic massa 64) Van suspendre el partit _________ mal
ocupada. temps.
a) distragueu a) degut al
b) distraeu b) degut el
c) distragau c) a causa del

65) Quin dels substantius següents és masculí? 66) que va patir l'accident, no
a) raor veu gens.
b) amargor a) Des de, es
c) verdor b) Desde, hi
c) Des, hi

67) Ara, vosaltres, no
tranquil·lament per la porta.
a) correu, eixiu
b) corregueu, isqueu
c) corregau, isqueu
i tots 68) Ell _________ un llibre cada quinze dies,
aproximadament..
a) llig
b) llegix
c) les dos formes anteriors són correctes

69) El manuscrit havia ocult fins ara. 70) Que conste en acta el meu des-
a) permanescut acord.
b) romàs a) l’
c) romangut b) el
c) Ø

346
J.M.
normativa ortogràfica

71) En el museu, va contemplar amb deteniment 72) Va el café amb un de

l’estàtua de l’ . sucre.
a) escriva, asegut a) endulcir, terró
b) escribà, assegut b) endolcir, terròs
c) escriba, assegut c) endolcir, terron

73) Quina és la frase que està ben escrita? 74) Abans feien amb el .
a) L'ornitorrinc és un mamífer semiaquàtic a) pansa, raím
endémic de l'est d'Australia. b) pança, raïm
b) L'ornitorrinc és un mamífer semiacuàtic c) pansa, raïm
endèmic de l'est d'Austràlia.
c) L'ornitorinc és un mamífer semiaquàtic
endèmic de l'est d'Austràlia.

75) El polític volia la del 76) La del pont se’n vingué avall per
seu país. culpa d’un .
a) erradicar, pobressa a) infrastructura, desprendiment
b) eradicar, pobrea b) infrastructura, despreniment
c) eradicar, pobresa c) infraestructura, despreniment

77) La era de gènere . 78) S’agafaren de les en baixar pel

a) novela, policíac passadís que conduïa al .
b) novel·la, policíac a) màns, subsol
c) novel·la, policiac b) mans, subsòl
c) mans, subsol

79) Els com a dispositius 80) Aquella d’obres d’art seria la

d’ de dades estan obsolets. més important del .
a) disquettes, enmagatzament a) subhasta, milenni
b) disquets, emmagatzemament b) subhasta, mil·lenni
c) diskets, emmagatzemament c) subasta, mil·lenni

81) En un momentdonat el de l’acte 82) Aquella jove passava de l’ a la

va agafar l’ . inexplicablement.
a) mantenedor, estandarte a) arravatament, melanconia
b) mantenidor, entandart b) arrevatament, melancolia
c) mantenidor, estendard c) arravatament, malenconia

J.M. 347
 83) Els
calor radiant.
a) raigs infra-rojos
b) rajos infrarrojos
c) raigs infraroigs
són portadors de 84) És a les drogues, és a dir, té una
.
a) addicte, drogoaddicció
b) adicte, drogoaddicció
c) addicte, drogaddicció

85) Els nassos dels del 86) Els músics van la .

circ eren molt grans. a) assatjar, sinfonia
a) postissos, paiassos b) assajar,simfonia
b) postisos, pallassos c) assatjar, simfonia
c) postissos, pallassos

87) El sac pesava i van haver 88) Diuen que, _________, són _________ les
d’ -lo per terra. deficiències de les instal·lacions provisionals.
a) massa, arrossegar a) malhauradament, lògiques
b) massa, arossegar b) malauradament, lògiques
c) masa, arrossegar c) malhauradament, llògiques

89) La de l’escrit era molt . 90) ONG va presentar un manifest a

a) caligrafia, el·laborada favor de la .
b) cal·ligrafia, el·laborada a) L’, no-violència
c) cal·ligrafia, elaborada b) La, no violència
c) La, no-violència

expressió escrita

3 Escriga un text, com ara un article d’opinió o un assaig breu, en què expose i argumente el seu
punt de vista sobre un dels dos temes següents (mínim de 300 paraules).
a) Ha canviat l’educació de la joventut durant els últims anys?
b) Viure al camp o viure a la ciutat: avantatges i inconvenients.

348
J.M.
J.M.
J.M.
material de suport i de consulta

Diccionaris, gramàtiques i obres de consulta

Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Gramàtica normativa valenciana, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Diccionari general valencià, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Edicions Bromera.
Diccionari de la llengua catalana, 2a Edició, Institut d’Estudis Catalans.
Diccionari de sinònims, antònims i idees afins, Edicions Bromera.
Diccionari Tabarca, valencià-castellà, castellà-valencià, Tabarca Llibres.
Diccionari valencià de pronunciació, Edicions Bromera.
Els verbs valencians, IIFV - EdicionsBromera.
COROMINES, J., Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Ed. Curial, 1999.
ESPINAL, MARIA TERESA, Diccionari de sinònims de frases fetes, UAB, PUV.
LACREU, JOSEP, Manual d’ús de l’estàndard oral, Universitat de València.
MOLL, FRANCESC DE B., Gramàtica històrica catalana, Universitat de València.
PEY, S, Diccionari de sinònims i antònims, Editorial Teide.
SANT-CELONI I VERGER, E. i PALOMERO I ALMELA, J., Accent greu, Tabarca Llibres.

Recursos d’internet
Acadèmia Valenciana de la Llengua: www.avl.gva.es
Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià: www.edu.gva.es/polin/val/jqcv/
Diccionari català-valencià-balear (DCVB): http://dcvb.iecat.net
Diccionari de lèxic i terminologia: www.termcat.cat
Diccionaris: http://www.ub.es/slc/ffll/apren/vincle3.htm
Gran diccionari de l’Enciclopèdia catalana: www.enciclopedia.cat
Jocs de llengua: http://193.145.43.51/dosc/entrada.htm Optimot:
http://www20.gencat.cat
L’altre optimot: http://optimot.com/
Recursos lingüístics: www.llengcat.com/cursos.htm http://recursos.topcities.com/
Polimedia. Recursos per a l’aprenentatge del valencià. UPV: www.polimedia.upv.es/ Servei
de Normalització Lingüística (Universitat Politècnica de València): www.upv.es/snl/ Servei
de Poítica Lingüística de la Universitat de València: www.spluv.es/
Software divers: www.softcatala.org/
Traductors i correctors Salt 3 i Salt 4 de la Generalitat Valenciana:
www.edu.gva.es/polin/val/salt/apolin_salt.htm
Universitat Jaume I: http://sic.uji.es http://www.uji.es/serveis/slt/cursos
Govern d’Andorra (pàgina de llengua):
www.catala.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=205&Itemid=201
Rodamots: http://www.rodamots.com/inici.asp

J.M. 351
J.M.
b i b l i o
ABRIL ESPANYOL, J., Diccionari de frases fetes,
Edicions 62, 1996.
ALABADÍ, J., CAMPOS, J., i EMBID, P., Llengua viva
I: Locucions, Ed. Adonay, 2008.
ALCOVER, A. M. i MOLL, F.DE B., Diccionari
català-valencià-balear, Ed. Moll, 1993.
BADIA I MARGARIT, A. M., Gramàtica de la llen-
gua catalana, Enciclopèdia Catalana, 1994.
BADIA, J., El llibre de la llengua catalana, Cas-
tellnou, 1998.
BADIA, J.; CASELLAS, D.; MARQUET, LL., Resol-
guem dubtes, Ed. 3 i 4, 1998.
BRUGUERA, JORDI, Diccionari etimològic, Enci-
clopèdia Catalana.
CASTELLANOS, JOSEP-ANTON, Manual de pronun-
ciació, Eumo, 1993
CUENCA ORDINYANA, MARIA JOSEP, Sintaxicata-
lana, Editorial UOC, 2003
Diccionari català-castellà, castellà-català, Gran
Enciclopèdia Catalana, 2001.
Diccionari de frases fetes, refranys ilocucions,
Enciclopèdia Catalana, 2000.
Diccionari de la llengua catalana, Institut d’Es-
tudis Catalans, Enciclopèdia Catalana,
2000.
Diccionaris de locucions i de frases fetes, Edi-
cions 62.
FABRA, P., Gramàtica catalana, Ed. Teide, 1968.
GÓMEZ MONLLOR, GLÒRIA, Pràctiques d’expressió
escrita, Marfil, 1997.
Gramàtica normativa, Documents normatius,
Institut d’Estudis Catalans (IEC), 1962-
1996.
Guia d’usos lingüístics, Institut Interuniversi-
tari de Filologia Valenciana, 2002.
MOLL, FRANCESC DE B., Gramàtica catalana,
Raixa, 1993.
J.M.
g r a f i a
MORAN, Ji RABELLA, J., Diccionari etimològic
manual, Edicions 62, El Cangur, 1999.
PALOMA, D. i RICO, A., Diccionari de dubtes i
barbarismes, Proa, 2008.
PELLICER, JOAN E., Tots els verbs. Ed. 3 i 4.
PEYESTRANY, S., Diccionari de sinònims, idees
afins i antònims, Teide, 1981.
RASPALL, J. i MARTÍ, J., Diccionari de locucions i
frases fetes, Edicions 62, 1985.
REIG, EUGENI S., Les nostres paraules, Acadè-
mia Valenciana de la Llengua, 2008.
REIG, EUGENI S., Valencià en perill d’extinció,
Ed. Eugeni S. Reig, 2005.
RODRÍGUEZ-VIDA, S., El català de la A a la Z, Ed.
Moià, 1997.
RUAIX I VINYET, JOSEP, Diccionari auxiliar, Ruaix.
SALVADOR, C., Gramàtica Valenciana, Ed. 3 i 4.
SANCHIS GUARNER, M., Gramàtica valenciana,
Ed.Torre, 1950.
SANT-CELONI I VERGER, E. i PALOMERO I ALMELA,J.,
ACCENT GREU, Tabarca Llibres, 2000.
SARAGOSSÀ, A., Criteris de la normativa, Ed.
Saó, 1997.
SARAGOSSÀ, A., Gramàtica valenciana raonada
i popular, Tabarca llibres, 2005.
SEGARRA, MILA, Història de l’ortografia cata-
lana, Ed. Empúries, 1985.
SOLÀ, J. ETAL., Gramàtica del Català Contem-
porani. Ed. Empúries, 2002.
TODOLÍ, JÚLIA, Els pronoms personals, Universi-
tat de València, 1998.
VALOR, E., Laflexió verbal, Ed. 3 i 4, 1983.
VALOR, E., Temes de correcció lingüística, Ed. 3
i 4, 1984.
VILÀ COMAJOAN, CARME, Sintaxi bàsica del ca-
talà, Ed. Barcanova, 1990.
353
J.M.
 í n d e x

presentació 4

estructura 5

continguts 6

u n i t a t 1

comprensió lectora Instruccions per a millorar la comprensió lectora 8

L’elaboració del cava 10

expressió escrita Instruccions per a escriure millor 13

La redacció 14
Instruccions per a fer el dictat 17

estructures lèxic i semàntica

lingüístiques La formació històrica del lèxic 18
morfologia i sintaxi
La flexió del substantiu i de l’adjectiu 22
El gènere del substantiu 22
El nombre del substantiu 26
El gènere de l’adjectiu 29
El nombre de l’adjectiu 30
ortografia
Sons i grafies 37
El vocalisme 38

expressió i lectura i exposició

interacció orals Instruccions per a llegir millor 45
Instruccions per a millorar l’exposició oral 45
Un robot funciona amb un cervell compost per
neurones de rata 46
situació comunicativa
ortologia - elocució estàndard
El vocalisme 47

u n i t a t 2

comprensió lectora Els nous lectors 48

expressió escrita Propietats del text: l’adequació 49

Algunes modalitats textuals 50

J.M. 355
 estructures lèxic i semàntica
lingüístiques Variació lingüística i registres 53
Els registres 55
morfologia i sintaxi
L’article 60
Els demostratius 68
Els possessius 70
ortografia
La síl·laba i el diftong 73
Les vocals obertes i tancades 76
L’accentuació gràfica 79
La dièresi 83
expressió i lectura i exposició
interacció orals El gran plat amb fideus 90
situació comunicativa
ortologia - elocució estàndard
La síl·laba, el diftong 92
El desplaçament de l’accent 92
Les vocals obertes i tancades 93

u n i t a t 3

comprensió lectora Venècia 94

expressió escrita Propietats del text: la coherència 96

estructures lèxic i semàntica

lingüístiques Paraules patrimonials, cultismes i neologismes 99
morfologia i sintaxi
Els quantitatius 106
Els indefinits 108
Els numerals 114
ortografia
Les consonants oclusives p, t, c, b, d, g 120
Les grafies labials b i v 123

expressió i lectura i exposició

interacció orals Referèndum 128
situació comunicativa
ortologia - elocució estàndard
Les grafies labials b i v 130
Les consonants oclusives 130

356
J.M.
 í n d e x

u nitat 4

comprensió lectora Esclafamuntanyes 132

expressió escrita Propietats del text: la cohesió 136

estructures lèxic i semàntica

lingüístiques La creació lèxica 140
La derivació 140
La composició 146
L’habilitació i la metaforització 147
morfologia i sintaxi
El verb 152
ortografia
Les grafies z, ss, c, ç 179

expressió i lectura i exposició

interacció orals Second Life 186
situació comunicativa
ortologia - elocució estàndard
Les consonants sibilants sonores 187

u nitat 5

comprensió lectora Tornarem a la lluna 188

expressió escrita Propietats del text: la referència 190

estructures lèxic i semàntica

lingüístiques La sinonímia 196
L’antonímia 198
La hiponímia 198
Els doblets lingüístics 198
La propietat i la precisió lèxica 202
morfologia i sintaxi
Els relatius 211
Els interrogatius 213
Els exclamatius 214
ortografia
Les grafies l, l·l i els dígrafs ll, tl i tll 217

expressió i lectura i exposició

interacció orals Quètxup 223
situació comunicativa
ortologia - elocució estàndard
Les consonants laterals 224

J.M. 357
 u n i t a t 6

comprensió lectora La matança del porc 226

expressió escrita El paràgraf 228

estructures lèxic i semàntica

lingüístiques La fraseologia 231
morfologia i sintaxi
Els pronoms personals forts 239
Els pronoms febles 240
ortografia
Les grafies g, j i els dígrafs tg, tj 257
La grafia x 258
Els dígraf tx 259
Els dígraf ig a final de paraula 259

expressió i lectura i exposició

interacció orals L’experiència d’anar a comprar 263
situació comunicativa
ortologia - elocució estàndard
El pronom ho 264
Les consonants palatals
264

u n i t a t 7

comprensió lectora Rellegir 266

expressió escrita La frase 268

Instruccions per a redactar millor 269

estructures lèxic i semàntica

lingüístiques Les interferències lèxiques 273
Els vulgarismes i els dialectalismes 275
Novetats lèxiques als diccionaris 276
morfologia i sintaxi
Les preposicions 280
ortografia
La grafia r i el dígraf rr 292
La grafia h 296

expressió i lectura i exposició

interacció orals Deu animals morts per cada abric de pell 300
situació comunicativa
ortologia - elocució estàndard

358
J.M.
 í n d e x

Les consonants ròtiques 301

u nitat 8

comprensió lectora Com l’isard en caure 302

expressió escrita Llenguatge no sexista 304

estructures lèxic i semàntica

lingüístiques L’onomàstica 310
morfologia i sintaxi
Els adverbis 316
Les conjuncions 323
ortografia
L’apòstrof 331
La contracció 332
El guionet 332

expressió i lectura i exposició

interacció orals El llenguatge políticament correcte 336
situació comunicativa
ortologia - elocució estàndard
Les elisions vocàliques 337

prova de mostra 340

materia l de suport i de consulta 351

bibliografia 353

El llibre inclou un CD d’àudio amb les activitats de pronúncia i els dictats de cada unitat.

J.M. 359
J.M.