Professional Documents
Culture Documents
Per a la continuació: a continuació, tot seguit, segon, tercer…, en segon lloc, en tercer lloc
Per a l’acabament: per acabar, per últim, finalment, per finalitzar, en darrer lloc, en últim lloc,
així doncs /En conclusió / En definitiva / En conseqüència /
Per distingir
D’una banda,… / De l’altra
Al contrari / En canvi
Per introduir una explicació
És a dir / Això és / En altres paraules / En altres termes
Dit d’una altra manera / O siguiEl més important / La idea central / Convé ressaltar / Val la
pena recordar / Cal insistir en/a…S’ha de tenir en compte…
Per resumir
En resum / Resumint el més important…
En conjunt / Globalment…
En l’estudi dels éssers vius, definim una espècie com aquell conjunt d’individus que poden
encreuar-se i produir descendència fèrtil. Per tant, un cavall i un hipopòtam no són de la
mateixa espècie. Tanmateix, un cavall i un ase sí que poden tenir descendència: el mul eguí
(híbrid de cavall i somera) o el mul somerí (híbrid d’euga i ase). Però els híbrids, que són el
resultat de l’encreuament d’individus d’espècies distintes, no són fèrtils. Així doncs, podem
concloure que el cavall i l’ase no són de la mateixa espècie.
2. Torna a escriure les següents frases. Forma oracions compostes relacionant les oracions
independents de cada grup amb les conjuncions següents (modifica els signes de puntuació
per tal de formar una sola oració en cada cas):
mentre que, malgrat que, mentrestant, perquè, com que, o be, però
d) Els teus companys han fet tots els exercicis. Tu què feies?
g) Les proves evidencien que has estat tu. Més val que ho reconeguis.
3. Torna a escriure els següents paràgrafs, mantenint la independència de les frases i els
signes de puntuació, relaciona-les amb els connectors textuals següents:
Definim una espècie com aquell conjunt d’individus que poden encreuar-se i produir
descendència fèrtil. Un cavall i un hipopòtam no son de la mateixa espècie. Un cavall i un burro
si que poden tenir descendència: els muls. Aquests híbrids no son fèrtils. El cavall i el burro
tampoc no son de la mateixa espècie.
L’avio ha reduït dràsticament la durada i les dificultats dels grans viatges. Anar a l’altra punta
del planeta ja no es una tasca d’aventurers. Els viatges llargs amb avio han creat un nou
problema: el jet lag. El canvi horari produeix trastorns de consideració en les persones. Son
freqüents les alteracions del son, la disminució de la capacitat mental, la pèrdua de gana i la
indigestió.
així per exemple, en conseqüència, efectivament, es així com
Molts dels processos del nostre cos funcionen com els rellotges. El cor batega unes 70 ve-
gades per minut, de manera sincrònica. Perquè el cor funcioni correctament, totes les cèl·lules
han de coordinar-se com si fossin remers d’una barca de competició. Si cada remer va al seu
ritme i no es posen d’acord, la barca no avançarà. El cor pot donar impuls a la sang:
sincronitzant els petits cronòmetres de totes les seves cèl·lules.
4. En els enunciats següents manca un connector que expressi quina és la relació semàntica
que s'estableix entre les diferents oracions. Per a cada enunciat, es proposen quatre
marcadors textuals possibles. Escull quin és el marcador que més convé en cada cas.
Tots els enunciats provenen del llibre de Daniel Cassany, La cuina de l'escriptura, tot i que
alguns han estat lleugerament manipulats.
2. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització, ........................... sigui
més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).
3. A l'interior, les frases s'ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al
final de tot. ........................, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant
d'inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi,
tanmateix).
4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a
llegir. ......................, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit
paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com
és ara).
6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes
curts i lleugers són més digeribles. .................. també hi ha dies de festa, com els diumenges o
Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per
això)
7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. ....................., hi ha noms, verbs i adjectius
de sentit força genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. (no obstant
això, amb tot, així mateix, d'altra banda).
8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar
fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. .................., els abstractes
designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions.
(pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).
9. La majoria arrufem el nas quan se'ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar
amb llibertat. No és estrany, ........, que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d'aquest
aspecte de l'escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra
banda).
10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les
frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.
......................., segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el
grau de complexitat de l'escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda).
SOLUCIONS
1. (D'una banda, pel que fa a, atès que, ara bé)
2. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que)
3. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix)
4. (tot i que, per això, ja que, com és ara)
5. (encara que, per tant, considerant que, per exemple)
6. (però, en efecte, tanmateix, per això)
7. (no obstant això, amb tot, així mateix, d'altra banda)
8. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això)
9. (doncs, però, per consegüent, per altra banda)
10. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda)
Per introduir un tema o per situar-s'hi
o amb referència a
o referent a
o amb relació a
o en relació amb
o pel que fa a
o quant a
o sobre
o respecte a/de
o per començar
o a més, de més
o a/de més a més
o [i] encara / encara més
o i fins i tot
o així mateix
o com també
o així com
o tot seguit
o tot de sobte
o a causa de/que; per causa de/que; de resultes de; arran de; com que
o perquè; ja que; atès que; vist que; atès / atesa
o gràcies a/que
o per culpa de
o per aquest motiu
o pel fet que
o per tal com
o a fi de (+ vb.inf.); a fi que
o perquè (+ vb.inf.)
o per a (+ nom); per (+ vb.inf.)
o per tal de (+ vb.inf.); per tal que
o a l'efecte de (+ vb.inf.)
o amb l'objectiu de (+ vb.inf.)/que
o amb la finalitat de (+ vb.inf.)/que
o la finalitat del qual
o en el cas que/de
o fora que; tret de/que
o llevat de/que; posat que
o sempre que
o si; si de cas; si fa al cas
o si és necessari
o si fos el cas
o si [molt] convé
o si no és que
o si per cas; si de cas
o si s'escau
o si escau
o tenint en compte
Per acabar
Són elements de cohesió textual que cal usar amb mesura i propietat. D’una banda,
organitzen i relacionen els paràgrafs i les frases en l’interior del text i, de l’altra, funcionen
com a senyals visual que mostren l’estructura de l’escrit. Sovint van al començament de cada
paràgraf o frase:
INICIEN AVANCEN ACABEN
seguidament
tot seguit
en primer lloc
en segon lloc
al marge d’això
al mateix temps
alhora a la llarga/curta
encara més
és a dir
especialment
pel que fa
per exemple
quant a
si més no
en altres paraules
és important destacar
no cal sinó
per descomptat
sens dubte
clarament
òbviament
Si fem servir connectors dobles, recordem d’incloure-hi sempre les segones parts. És a dir,
si diem d’una banda, hi ha d’haver més avall un d’altra banda, i si diem en primer lloc, que
més endavant hi haja en segon lloc.
contràriament·
d’altra banda·
d’una banda … de
l’altra/d’una altra
Per encetar un tema nou Per continuar sobre un mateix Per marcar ordre
punt
amb referència a· 1r / en primer lloc
(continuatives)
en relació amb· primer
a banda d’això·
amb relació a· primerament·
deixant de banda·
en un altre ordre de funcions· en acabat·
a continuació·
certament· 2n / en segon lloc
després
en un altre ordre de coses· segon
a més·
el punt següent tracta de· segonament·
encara·
pel que fa a· en últim lloc
a més a més·
el tema següent és· en últim terme
encara més·
quant a· finalment
així com·
el següent punt a considerar en darrer lloc/terme
és· és més·
per acabar
respecte a/de· així doncs·
per començar·
en aquest apartat s’han i encara·
al final·
agrupat·
així mateix·
per fi·
sobre [el tema de]· i fins i tot· d’entrada
i també·
d’altra banda·
ni tan sols
de manera paral·lela
tanmateix
de més a més
tot seguit
a més i damunt
en el cas de/que
considerant que
efectivament
si cal en canvi
tenint/prenent en tanmateix
consideració
en realitat
si de cas
veritablement
tret de/que
en veritat
si és necessari
Per comparar dos o més Per comparar dos o més Per distribuir
termes (comparatives) termes (comparatives) elements (distributives)
superior ni … ni·
tant … com
Connectors
Els connectors són paraules o grups de paraules que donen cohesió al text i
n’afavoreixen la comprensió i llegibilitat. Tenen bàsicament una doble funció:
d’una banda, estructuren, organitzen i relacionen les frases, els paràgrafs i les
diferents parts d’un text; i, de l’altra, permeten de veure com es distribueixen les
idees al llarg d’aquest text.
Per exemplificar
a fi de a fi que a l’efecte de
amb aquest objectiu amb aquest propòsit amb aquesta finalitat
amb l’objectiu de amb la finalitat de amb vista a
per / per a per tal de per tal que
perquè