ELS DIALECTES DEL CATALÀ

Extensió de la llengua catalana. Caracterització dels dialectes

del català oriental i del català occidental.

1. Introducció
2. Extensió de la llengua catalana
3. Els dialectes del català
a. Bloc oriental
i. El rossellonès o català septentrional
ii. El central
iii. El balear
iv. L’alguerès
b. Bloc occidental
i. El nord-occidental
ii. El valencià
4. Marc legal i aplicació didàctica
5. Bibliografia

1. Introducció
Els alumnes de secundària i batxillerat han de conèixer les varietats geogràfiques del català
i saber on se situen en el territori. També hauran de saber com i per què es projecta el
català a l’exterior, i que siguin conscients de la situació de la llengua i la riquesa de la seva
varietat.

2. Extensió de la llengua catalana

La llengua catalana es parla a set territoris diferents repartits en quatre estats, pel que té
realitats sociolingüístiques molt diferents. El domini lingüístic català va quedar totalment
conformat al segle XIV.

Es parla a:

● Dins de l’estat espanyol: Altres estats:

○ Catalunya ● Andorra: l’únic estat on és la
○ País Valencià llengua oficial.
○ Illes Balears ● Catalunya del Nord (França)
○ Franja de Ponent ● L’Alguer (Itàlia
○ (El Carxe, Múrcia)

1
 3. Els dialectes del català
Els parlars del català es poden dividir en dos grans blocs: l’oriental i l’occidental, i en
cadascun d’aquests blocs hi trobem diferents varietats dialectals. L’any 1861, Milà i
Fontanals va proposar aquesta divisió basant-se en la neutralització de les vocals àtones
dels diferents blocs. Entre els dos blocs no hi ha una frontera clara, sinó que hi ha diverses
zones de transició (com el xipella o el tortosí) que comparteixen diversos trets dialectals
amb els dos blocs.

Les característiques principals que diferencien els dos blocs, de manera genèrica, són:

Català oriental Català occidental

● Neutralització de les a/e àtones en ● Distinció de les a/e àtones i les o/u
vocal neutra. Neutralització de les àtones.
o/u àtones en “u”.
● Català central “e” oberta i en balear ● Totes les “e” són tancades.
vocal neutra tònica (tot i que en
alguerès només “e” tancada.)
● Ieisme generalitzat. ● No és ieista.
● Plurals antics perden la nasal: ● Plurals antics conserven la nasal:
homes. hòmens.
● Desinències 1a p. sing. present IND. ● Desinències 1a p. sing. present IND.
○ -u, central ○ -e, valencià
○ -i rossellonès ○ -o nord-occidental
○ -∅ balear / alguerès
● Pronoms reforçats: ● Pronoms plens:
○ em, et, es, ens, us ○ me, te, se, nos, vos
● Incoatius en “-eix” ● Incoatius en “-ix” / “-ixca”
● Lèxic específic: mirall, nen (nin), ● Lèxic específic: espill, xic, moixó,
ocell, petó, vermell, llimona... bes, roig, llimó

Des del punt de vista històric, els dialectes es poden classificar en constitutius o
consecutius:
● Dialectes constitutius: són el resultat de l’evolució del llatí i hi són des del
naixement de la llengua. Són els parlars de l’antiga zona de la Catalunya Vella: el
rossellonès, el central i el nord-occidental.
● Dialectes consecutius: són el resultat d’haver exportat la llengua catalana a altres
territoris a través de la repoblació i l’expansió catalana de l’edat mitjana. Són els
parlars de la Catalunya Nova i els indrets conquerits i repoblats per catalans: balear,
valencià i l’alguerès.

2
 a. Parlars del bloc oriental

El rossellonès o català septentrional

S’estén per les comarques nord-catalanes del Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya i
Capcir, que formaven l’antic bisbat d’Elna. La seva frontera nord és amb l’occità. Al sud hi
ha una franja de transició entre la Cerdanya i Cadaqués, que anomenarem català
septentrional de transició.

Vocalisme:
● El català septentrional (rossellonès) presenta cinc sons vocàlics tònics, ja que la
[o] es pronuncia [u] i les “es” es pronuncien com una “e” mitjana. És el paradigma
tònic més reduït.
● Té tres fonemes àtons.
Consonantisme:
● Els dos fonemes ròtics es pronuncien igual, com la erra uvular [ʀ] típica del francès.
● Reforçament sistemàtic de la erra final amb una dental [kart]: car.
● Eliminació de la “d” epentètica en els grups N`R i L’R: tenre, resolre.
● No és ieista.

Subdialectes:
● El capcinès: parlar molt occitanitzat parlat al Capcir.

El català central
Es parla a la zona central de Catalunya, corresponent al sud-est de la Catalunya Vella.
Inclou les comarques barcelonines i algunes comarques gironines i tarragonines.

Vocalisme:
● Presenta set fonemes tònics i tres àtons.

Consonantisme:
● Ieisme històric: pronúncia de la /ʎ/ com una [j]
● Simplificació dels grups consonàntics finals: no es pronuncia l’última consonant:
camp, cant, temps.
● Emmudiment de la erra final, excepte en alguns mots, com els monosíl·labs.

Subdialectes:
● Català septentrional de transició: parlat a la Garrotxa, l’Empordà, el Ripollès i la
Cerdanya. Té característiques del rossellonès.
● Gironí: parlat a les proximitats de Girona. No distingeixen o oberta de tancada i fan
una o mitjana.
● Parlar “salat”: comprèn el territori de Blanes a Begur i la població de Cadaqués. Es
caracteritza per l’ús de l’article salat, tot i que actualment és un tret en regressió.
● Barceloní: ocupa la ciutat de Barcelona i la seva rodalia. Es caracteritza per
l’obertura de la vocal neutra i la pronúncia de l’africada sorda ͡ tʃ en comptes de la
fricativa sorda. Té molts castellanismes i antigament l’argot caló.

3
 ● Tarragoní: és un parlar de transició. Conserva la b/v, africa la ʒ i la ʃ. Manté la -n
dels plurals antics.
● Parlar xipella: parlar de transició. Articula una -i final en lloc d’un -e. És un tret en
regressió.

El balear
Es parla a les Illes Balears (Mallorca i Menorca) i a les pitiüses (Eivissa i Formentera). És un
dels dialectes més diferenciats a causa del seu aïllament.

Vocalisme:
● El balear presenta vuit sons vocàlics tònics, ja que té la vocal neutra tònica.
● El mallorquí té quatre sons àtons, ja que incorpora la “o” tancada. Menorca i
Eivissa tenen tres sons àtons.
Consonantisme:
● Inclou la fricativa labiodental sonora [v].
● És un parlar ieista, tot i que la iod es perd en alguns contextos.
● Manteniment dels grups consonàntics finals.
● Emmudiment de la erra final fins i tot en els monosíl·labs.

Subdialectes:
● Mallorquí: té el so de la neutra tònica a quasi tota l’illa. Neutralitza la /o/ àtona en els
mots amb “u” o “i” tòniques.
● Menorquí: ha rebut més influència del català oriental i també té anglicismes com
bord (safata). A la meitat occidental de l’illa fan la neutra tònica.
● Eivissenc: es parla a Eivissa i Formentera. Mantenen la -n etimològica de plurals
antics i tenen lèxic compartit amb els parlars occidentals.

L’alguerès
Es parla a la ciutat de L’Alguer, a la costa nord-occidental de l’illa de Sardenya (Itàlia). Té la
pressió del sard i l’italià. La insularitat i la distància el fan un parlar arcaic.

Vocalisme:
● Té set fonemes tònics.
● Té tres fonemes àtons, en lloc de la vocal neutra presenta una [a].

Consonantisme:
● Igual que el balear, inclou la fricativa labiodental sonora [v].
● El grup -dr- es pronuncia com una ròtica vibrant: vire: vidre
● Manteniment dels grups consonàntics finals.
● Nombroses assimilacions en els contactes consonàntics.

4
 b. Parlars del bloc occidental

El català nord-occidental
Es parla a Andorra, l’oest de Catalunya (Pallars, Ribagorça, Lleida…) fins al sud (Terres de
l’Ebre). Inclou la “Franja de Ponent”.

Vocalisme:
● Té set fonemes tònics, però no realitza la e oberta.
● Els parlars occidentals tenen cinc sons àtons, ja que les parelles “e” i “o”
esdevenen semitancades.
● En el lleidatà i zones del tortosí, el fonema /a/ es realitza /e/ a final de mot.

Consonantisme:
● Té el mateix inventari de consonants que el català central.
● Erra muda final.
● Pèrdua de l’oclusiva final en els grups de líquida més oclusiva.

Subdialectes:
● Pallarès: parlar conservador. Les terminacions verbals en -ejar, es fan -ayá. El grup
-nn- no ha palatitzat (bana i no banya).
● Ribagorçà: palatització dels grups consonàntics cl-, gl-, fl-, pl-, i bl- (cllau -clau).
Ensordiment de les africades i de la essa sonora. Té paral·lelismes amb l’aragonès i
el gascó.
● Tortosí: dialecte de transició amb el valencià. Usa l’article lo, los.

El valencià
Es parla a la zona catalanoparlant del País Valencià. La resta del territori fou repoblat per
aragonesos. Tot i les reticències dels valencians a admetre el nom “català”, o fins i tot la
unitat de la llengua, des d’un punt de vista lingüístic, el valencià és una varietat més de la
llengua catalana.

Vocalisme:
● Té set fonemes tònics, però no realitza la e oberta.
● Els parlars occidentals tenen cinc sons àtons, ja que les parelles “e” i “o”
esdevenen semitancades.

Consonantisme:
● Ha patit una reducció de fonemes consonàntics: la fricativa prepalatal sonora /ʒ/ es
realitza sorda i l’africada /t͡s/ esdevé /t͡ʃ/. Les esses són sordes.
● En algunes zones, manté la fricativa labiodental sonora /v/.
● No fan ieisme.
● El fonema /b/ no es realitza aproximant, tret dels grups -bl-.
● Manteniment de les oclusives finals.
● Trets exclusius del valencià:
○ Manteniment sistemàtic de la -r final.
○ Pèrdua de la “d” intervocàlica.
○ Pèrdua de la /z/ del sufix -esa.

5
Subdialectes:
● Apitxat: propi de la zona de València ciutat. El seu tret més característic és
l’ensordiment dels fonemes /z/ i /d͡z/ /ʒ/ i /d͡ʒ/.
● Valencià meridional: es parla a les comarques del sud del País Valencià. La /a/ final
es pronuncia /ɛ/ o /ɔ/ (olla -ollo). El pronom “açò” es diu “astò”.
● Valencià septentrional: es parla a les comarques del nord del País Valencià. És la
variant que té més semblances amb el català. Té emmudiment de la ròtica final i
betacisme.

5. Marc legal i aplicació didàctica

Competències
Es treballen les competències del currículum (Decret 187 / 2015 de 25 d’agost). En aquest
apartat cal tenir en compte específicament les actituds de l’àmbit actitudinal i plurilingüe, ja
que treballem varietats lingüístiques. De manera indirecta, també treballem totes les altres
competències.

Continguts
Fonètica i fonologia (CC20): patrons bàsics de ritme i entonació, accentuació de paraules.
Ortografia. Varietats lingüístiques socials i geogràfiques del català (CC17). Aspectes de
morfologia.

Treball per cursos

E A 2n d’ESO es treballen les varietats del català. A 3r i 4t s'aprofundeix en temes de
sociolingüística. A batxillerat, amb l’estudi fonètic, han de poder comprendre més
específicament aspectes dialectals.

Eines, activitats i recursos

● AFI: els sons no constitueixen necessàriament fonemes. Els sons i els fonemes són
els elements més petits de la llengua.
● Treball amb cançons.
● Textos dialectals.

6. Bibliografia
● Gramàtica de la llengua catalana (2016). Barcelona. Institut d’Estudis Catalans.
● Gramàtica del català contemporani I, II i III. (2002). Joan Solà et al. Barcelona. Ed.
Empúries.
● Pàgina web: “Els sons del català” Universitat de Barcelona:
http://www.ub.edu/sonscatala/ca/presentacio
● https://geiec.iec.cat/capitol_veure.asp?id_gelc=490&capitol=2

6
7