LLENGUA CATALANA I LITERATURA

LA CREACIÓ LITERÀRIA: RECURSOS DE RETÒRICA I POÈTICA

FIGURES I RECURSOS ESTILÍSTICS

RECURSOS FONÈTICS

Les principals figures retòriques basades en la fonètica són les següents:

Al·literació: repetició d’un so en un o diversos versos.

La seva geniva floria de sang.

Onomatopeia: imitació d’un so natural mitjançant fonemes o lletres. (Agafar un so i

representar-lo amb mots)
Quan es dona el nom del so també és una onomatopeia (miol, bordar, piular...).

RECURSOS GRAMATICALS

Aquets recursos es basen en l’estructura dels versos. A continuació, se’n presenten els principals:

Anàfora: reiteració o repetició d’una o més paraules al començament de diversos versos.

Quin cristall trenca les llàgrimes?

Quina espasa entre les albes?

Anadiplosi: repetir una paraula al final d’un vers i al principi de l’altre.

¡Oh dures fletxes de mon fat rompudes,

rompudes per ferir més doloroses,

Asíndeton: hi ha una manca de conjuncions (normalment i, o)

Polisíndeton: hi ha un abús de conjuncions (normalment i, o)

Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de la frase.

A les fèrtils, daurades i pacífiques ribes de Colcos arribà aquell grec...

RECURSOS SEMÀNTICS O LÈXICS

Aquests recursos ajuden a complementar el vocabulari dels versos. Hi trobem aquests:

Paral·lelisme: repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diferents versos.

Antítesi: unir dues idees contràries.

I món jorn clar als hòmens és nit fosca...

 Comparació: equiparar dos elements que tenen semblances en comú.

Metàfora: identificar dos termes que tenen alguna semblança entre ells sense citar cap dels
dos, Referir-se a alguna cosa sense dir el seu nom.

Jo que en la nit vaig fent via...

Imatge: relacionar un element real i un imaginari, però citant els dos.

Oxímoron: juxtaposar dos mots que tenen significats contraris.

Blanca bruna
I fina com un pa de mel.

Personificació: atribuir qualitats humanes a objectes o animals.

La lluna plora.

Hipèrbole: exageració de la realitat.

Sinècdoque: aplicar el nom del tot a una petita part o al revés.

Regne Unit plora la mort de la Reina.

Sinestèsia: captar una sensació mitjançant un canal sensorial no habitual.

Escoltar la teva bellesa.

Epítet: repetir una característica evident d’un element.

Blanca neu.

LA POESIA

La poesia presenta com a unitat mínima el vers, una unitat verbal regida per normes de regularitat
mètrica i ritme. Combinades en diferents models de nombre variat, aquestes unitats constitueixen
l’estrofa, conjunt de versos que conformen un mateix període rítmic i que, a vegades, presenten una
reiteració alterada de sons en posició final, la rima.

MÈTRICA

En el català, no es compten els versos fins al final del darrer mot, sinó fins l’última síl·laba
tònica.

Els versos que tenen entre 4 i 8 síl·labes són d’art menor i els que tenen entre 9 i 12 d’art
major. Per poder comptar bé les síl·labes hem de tenir en conte els contactes consonàntics, és a
dir, què passa quan tenim dues vocals juntes.

 Coses a tenir en conte per contar síl·labes:

o Elisió: dos sons vocàlics iguals de costat en paraules diferents.

 Són d’aquest cel bretó que amplia la nit. (10)
Canta amb tu la bonica tempesta activa. (11)

o Sinalefa: dos sons vocàlics que són diferents de costat en paraules diferents.
I en aquest món tothom busca amor propi. (11)
o Hiat: vocals tòniques que van de costat en diferents paraules.
I acaronava amb mà hàbil. (6)

NOTA:
 Què és un diftong? Un diftong és la unió d’una vocal (a/e/o) i una semivocal (i/u) que es pronuncien
juntes en una mateixa síl·laba.
Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, es parla d'un hiat.
En català hi ha dos tipus de diftongs: creixents i decreixents
 Diftongs decreixents: Els diftongs decreixents estan formats per: Una vocal forta i una
vocal feble o per dues vocals febles seguides
 Diftongs creixents: Els diftongs creixents estan formats per una g / q + una u sonora + una
vocal qualsevol.

 Què és un hiat? Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per
tant, en trobem en els casos següents:
No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs: Te-a-tre, re-al
En les combinacions:
1) consonant + i + vocal forta di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó
2) consonant + u + vocal forta cu-a, du-es
En alguns casos, un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong: veí, països

RIMA

Repetició total o parcial. Repetició de fonemes al final de 2 o més versos a partir de l’última vocal
accentuada.
 Consonant: Coincideixen les vocals i consonants a partir de l’última vocal tònica.
Glòria - Victòria

 Assonant: Coincideixen només les vocals a partir de l’última vocal tònica.

Fulla - Ruta

 Masculina: El vers acaba en paraula aguda.

Perdut - Conegut

 Femenina: El vers acaba en paraula plana o esdrúixola.

Estimada – Encantada – Ciència

CLASSIFICACIÓ DEL VERS

  Monosíl·labs: d’una sola síl·labes
 Bisíl·labs: de dues síl·labes
 Trisíl·labs: de tres síl·labes
 Tetrasíl·labs: de quatre síl·labes
 Pentasíl·labs: de cinc síl·labes
 Hexasíl·labs: de sis síl·labes
 Heptasíl·labs: de set síl·labes
 Octosíl·labs: de vuit síl·labes
 Enneasíl·labs: de nou síl·labes
 Decasíl·labs: de deu síl·labes
 Hendecasíl·labs: de onze síl·labes
 Alexandrí: de dotze síl·labes

L’ESTROFISME

 Apariat/Rodolí: estrofa de dos versos

 Tercet: Art major de 3 versos
 Quartet: Art major de 4 versos
 Quarteta: Art menor de 4 versos
 Quintet: Art major de 5 versos
 Quinteta: Art menor de 5 versos
 Sexet: Art major de 6 versos
 Sexeta: Art menor de 6 versos
 Octava: Art major i menor de 8 versos
 Dècima: Art major i menor de 10 versos

 Dos quartets/quartetes i dos tercets formen un SONET

COM FER UN COMENTARI POÈTIC?

Abans de tot, evidentment, és molt important llegir-se íntegrament tot el text tot marcant els elements
que considerem destacables i comentables pel comentari que durem a terme més endavant. Un cop
finalitzada la lectura, comencem a seguir els següents passos:

1. Determinació de qui va escriure el text, quan, si té relació amb moviments literaris o amb textos
d'altres o del mateix autor en relació al temari que estem estudiant o hem tractat, si es basa en textos
anteriors, etc. Contextualització teòrica.

2. Analitzar-ne el contingut. Aquí és on cal examinar cada paràgraf o part del text. Aquest és el moment
clau del comentari per tant dediqueu-hi temps i feu un esquema en brut de tot el que ens suggereixi
aquesta lectura lenta i detallada. Comprensió, resum dels punts i idees importants

3. Detectar la temàtica de la qual es parla en el text i argumentar on ho veiem plasmat. Hem de tenir
clar que l'objectiu del comentari és fixar amb precisió allò que diu el text, la seva temàtica, les seves
idees... i com ho diu, la sintaxi, el lèxic, les figures retòriques... Per fer tot això, s’haurà de citar les parts i
frases del text les quals ens ajuden a determinar tot el que s’ha anat explicant al llarg del comentari.
Anàlisi del tema i exemplificació,

4. Identificar el gènere i la relació que té amb el seu objectiu.

5. Relació de tots els elements citats amb les característiques del moviment o època història que s’ha
estudiat / en la que s’ha situat l’escrit.

PARTS DEL COMENTARI:

 Introducció teòrica (autor/a, època, corrent literari, context històric, esdeveniments importants
d’aquest). També és important comentar els motius pels quals l’autor/a escriu el text, quins són els
seus objectius.
 Anàlisi de l’estructura del text ( tant en relació als paràgrafs com al tema, estructura dels continguts,
narradors i personatges, gènere, estil, espai, temps i discurs)
 Anàlisi de la forma ( figures retòriques, elements destacables, de significat, vocabulari, estil
d’escriptura, errors ortogràfics o ortografia inexistent, estil de frases...)
 Conclusió (síntesi global i unitària de tot el que s’ha dit sense afegir informació i opinió personal
basada en tot allò que hem treballat si l’activitat ho requereix).

CONSELLS:

 El text no s’ha de prendre com a pretext per explicar tot el que ja sabem sobre l’autor, l’obra, el
tema, l’època..., sinó que hem de seleccionar, de tot allò que sabem, el que té una relació directa
amb el text, allò que ens pot ajudar a situar el text i a entendre’l millor, res més. Així, podem
utilitzar els coneixements d’altres matèries per a completar el comentari.
 En un comentari de text no es pot donar res per sabut. Hem de redactar el comentari de text
pensant que ha d’anar dirigit a un suposat lector que ignora tot el relacionat amb el text: moviment,
època, autor, obra, tema
 Un comentari mai pot ser una associació o acumulació d’observacions disperses, desordenades. Ha
de tenir un ordre i una coherència.
 La presentació formal és molt important: un exercici net, sense ratllar-lo, sense faltes d’ortografia,
de presentació o de sintaxi, amb un vocabulari d’un cert estil culte..., enriqueix formalment el
comentari.
 És recomanable introduir les afirmacions de forma impersonal: s’ha fet notar- s’ha destacat - hom
ha arribat a pensar - tal vegada es pot afirmar – fa pensar-potser l’autor- segurament és
problemàtic decantar-se irreflexivament per, etc
 Abans d’escriure tracta de recordar tot el que saps de les idees de l’autor, mira si surten al text i
com hi surten.
LITERATURA I SOCIETAT A L’EDAT MITJANA

 Ens situem a l’edat mitjana.

 Existien els privilegiats i els no privilegiats, societat feudal i estamental
 No privilegiats: analfabetes (no saben llegir ni escriure)
 LITERATURA transmesa via oral per la falta d’estudis del poble
 Està molt present la religió. Casi tots els llibres de l’època estaven escrits per persones relacionades
amb l’església.
 Guerra i el cavallers eren una figura molt present en l’edat mitjana.

LITERATURA AROBADORESCA (S.XII – S.XIII)

 Arriba un moment en la història on arriben uns homes que volen canviar la literatura. LITERATURA
AROBADORESCA
o Tema d’amor entre home i dona
o Primera mostra de literatura culta escrita amb llengua vulgar
o Deixen enrere el llatí perquè ningú ho entenia
o Llengua vulgar = provençal o occità passa a ser una llengua important al llarg dels
anys (formant les llengües que coneixem avui en dia) L’utilitzaven de forma elevada.
o Obres poètiques musicades (acompanyaven les obres amb música per fer-ho més divertit)
o Els joglars eren els que representaven les obres dels trobadors
o 350 trobadors (25 catalans)

 Els poetes seguien escrivint en llatí, però els trobadors no.

 Per arribar a ser un trobador havies d’estudiar una carrera, els nobles i els cavallers eren els
que podien estudiar per arribar a ser trobadors. Tot i això, algun joglar podia arribar a ser un
trobador, però només en casos molt específics.
 Estaven present els matrimonis per conveniència i per tant hi havia molt adulteri. Per tant, els
trobadors escriuen obres sobre l’amor extramatrimonial (fin’amors = amor cortès).
 Els torbadors s’enamoraven de les dones que ja estaven casades.
 FIN’AMORS: amor secret, idealitzat, difícil, perillós i el trobador li prometia ser fidel i servicial)
o El trobador podia ser correspost o no correspost
 Les històries dels trobadors seran la base de les actuals històries d’amor.
 Totes les composicions dels trobadors que parlin de l’amor seran anomenades CANÇÓ
o CANÇÓ: generador trobadoresc que tracta el tema de l’amor.
 En les històries/cançons el trobador escrivia en detall totes les experiències.
 Com que l’amor era secret, els trobadors posava pseudònims a la dama (senyal) perquè ningú
es donés conta El joglar cantava i el marit no es donava conta.
 L’amor era el tema més escrit perquè en aquella època la realitat era molt dura. Volien oblidar-
se de totes els problemes.
 Les composicions que parlaven de guerra i política s’anomenaven SIRVENTÈS. (tema important)
o Criticaven o idolatraven cavallers i altres figures
o Composició d’odi i violència
 Els poemes estaven escrits només per ser representats.
 Un altre tema que també estava molt present era la mort, les composicions sobre aquest tema
s’anomenava PLANY.
o Sentiment de tristesa del trobador. A més, feien un catàleg de virtuts de la persona que
s’ha mort.
 ALBADA: Composició amorosa que tracta del moment en el qual es troben els enamorats al
llarg de la nit o, més precisament, el moment en el que es separen amb la sortida del sol.
 DANSA: composició que serveix perquè la gent ballés.
 PASTOREL·LA: composició en que el trobador s’enamora d’una pastora.

LA LÍRICA DELS TROBADORS CATALANS

1) Guerau de Cabrera: (segle XII)

 És el primer autor català de la literatura trobadoresca (primer del que tenim
consciència)
 Va ser el que més va escriure de la societat i personatges importants d’aquella època i
ens ha ajudat a saber més d’aquells moments.
 Va ser una inspiració per altres trobadors de la època.
 Escrivia principalment sirventesos. El més famós és el joglar Cabra, un poema on es
dedica a criticar a aquest cavaller.

2) Guillem de Berguedà: (segle XII)

 Conegut principalment per la seva via personal. Va estar diverses vagades empresonat,
entre elles, va assassinar al compte de Cardona. A causa d’això li van retirar els premis,
i ell va fugir de totes les localitats.
 Al llarg de la seva vida es va dedicar a criticar a molts trobadors i a molts cavallers, per
tant escrivia molts sirventesos cruels.
 Era molt bon cavaller i no li agradava l’amor, per tant no escrivia moltes cançons.
També el coneixien per ser un conquistador de cors.
 El seu sirventès més famós va estar dedicat a Ponç de Mataplana i quan aquest home
va morir, Guillem li va escriure un plany.

3) Guillem de Cabestany: (segle XII – segle XIII)

 Era una persona romàntica, i per aquest motiu, va escriure moltes cançons d’amor.
 La seva cançó més famosa s’anomena “El dolç neguit”
  LLEGENDA del cor menjat: va conèixer a una dona amb la que es veia per la nit i
s’enviaven cartes. El marit d’aquesta dona va sospitar que ella li enganyava i va matar
a Guillem. A més, el va trossejar-lo i li dona per menjar a la seva dona. A causa d’això,
la dona es suïcida.

4) Ramon Vidal de Besalú: (segle XIII)

 Era un joglar que va acabant sent un trobador.
 Va escriure el primer tractat en llengua romànica que conformava la normativa
literària dels trobadors.

5) Cerverí de Girona: (segle XIII)

 Últim trobador català destacat. Per això intenta ser una mica més original que els
altres trobadors.
 Treballava pel rei Jaume I, la casa reial.
 És el trobador més prolífic del territori català, perquè es conserven 120 composicions.
A més és l’autor que més cançons ha escrit. Tot i això, no tenia un gènere específic,
tenia una obra molt variada. Escriu obres basades en cançons populars anomenades
Viadeyres.
 Escriu proverbis, que tenen com objectiu de donar consells de moralitat i autors
posteriors s’inspiren en ell.

RAMON LLULL

CONTEXT HISTÒRIC

Societat feudal: els territoris son pseudo independents. Hi ha més gent a les ciutats 
Vivien diverses cultures en el mateix territori: cristianisme, judaisme, islam
La població no entén el llatí.
Es conquereix Mallorca 
Ramon Llull és un privilegiat que treballa pel rei.

Estaven les llengües vulgars i després el llatí. 

BIOGRAFÍA RAMON LLULL

 Estava casat i tenia fills. 
 Treballava de fer còpies de llibres. 
 Va veure a Jesucrist 4 vegades - amb missatges: 
 Convertir els infidels (qui no creia en el cristianisme) en fidels
 Demostrar i crear una teoria utilitzant la ciència, la filosofia i la teologia, que digues què el
cristianisme era la millor i única religió que existía. 
 Crear escoles de llengües per poder educar els missioners (persones que van a altres països
per educar)

 Ramon Llull va ser la primera persona que va escriure literatura culta en llengua catalana. 
 A més, es va inventar moltes paraules del català, procedents del llatí. 
 Va deixar abandonats a la seva dona i els seus fills, i va anar viatjant pel mar Mediterrani per a
convertir a la gent en el cristianisme. 
 Va estar 10 anys estudiant per després poder escriure les seves obres. 
 Va escriure més de 200 obres per poder transmetre les seves idees. 
 Primer va arribar a tothom de forma escrita, a partir de: la llengua catalana, l’àrab, el llatí, francès i
italià 
 Va morir als 84 anys. 
 La única persona important que el va creure, va ser Jaume I el conqueridor, ja que eren molt amics.
A més també financia les seves activitats. 
 El seu objectiu era convèncer a l'església, i per això escrivia en llatí. 

OBRES

1) Obra poètica: 

 Va ser un trobador quan era molt jove, i va escriure obres romàntiques, tot i que després les va
cremar totes. 
 Els primers poemes que tenim, són els autobiogràfiques, i sobretot parla dels seus fracasos. Són
poemes molt sincers que ens ajuden a fer una biografia de la seva vida. 
 Cant de Ramon i Lo Desconhort.

2) Obra religiosa: 

 S'utilitza l’estil de la poesia trobadoresca per parlar de l’amor i l’admiració que sent per Déu,
per la verge Maria (li escriu una cançó)
 Fa un sirventès a les persones que no són cristianes. 

3) Obra mística: 

 L’esperit es fusiona amb Déu. 

 En aquestes obres parla sobretot amb la relació que té amb la divinitat. 
 Les seves obres sempre són subjectives. 
 Per tant, utilitza les metàfores i les simbologies per expressar la relació que té cap a Déu. 
 Llibre d’amic e amat: l’amic és l’home, i amat és Déu - llibre de meditació cristiana. 
 Divideix els proverbis en mesos, i els mesos en dies, amb una frase de meditació per a cada dia. 

4) Obra narrativa: 

Hi ha dues obres narratives fonamentals en la producció de Ramon Llull: el llibre d’Evast Blanquerna
(1283) i el llibre de meravelles (1288-1289). Són les primeres mostres de la novel·la europea en prosa. Es
tracta d’obres d’intencionalisme utòpic, és a dir, l’autor hi projecta el comportament ideal dels homes i,
a la vegada, mostra l’allunyament de la societat respecte del seu projecte. 

 LLIBRE D’EVAST E BLANQUERNA: 

Aquest volum, conegut també com Blanquerna, és l’obra en prosa més important i original de l’autor.
D’aquí, esdevé la primera novel·la urbana, de la literatura de la llengua romànica. 
L’obra, es divideix en cinc llibres. El primer està dedicat a la família d’Evast i Aloma, i els quatre el seu fill
Blanquerna, que segueix una vida religiosa i té una trajectòria ascendent dins de la jerarquia de
l’Església. 
Blanquerna destaca per la dorça

5) Obra didàctica:

 Totes les sves obres tenien finalitat didàctica, però tot i això, el Llibre de les bèsties i el Llibre de
l’orde de cavalleria tenen voluntats mlt més explícites.
 Llibre de les bèsties: és un apòleg (relat d’acció al·legòrica i finalitat didàctica i moral
protagonitzat per animals)
 Els animals s’ajunten per l’elecció del rei i es divideixen en dos grups: els carnívors i els
herbívors.
 Per ensenyar quin és el comportament correcte, Llul empra el recurs de l’exemple.
 El joc de valor i contravalors que representen els animals remet directement  a
l’actuació dels humans.

 Llibre de l’orde de cavalleria: resum de valors i deures d’un cavaller. Llul dissenya un
model de cavaller segons el perfil definit per l’Església.
 Aquest llibre preesenta el ritual que ha de seguir un escuder per arribar a cavaller i
descriu el valor simbòlic de cadascuna de les armes.