1. Aquí teniu mostres d’escrits realitzats per alumnes que presenten
Trastorn Específic de l’Aprenentatge amb dificultats en escriptura i lectura (DISLÈXIA).
a. Revisa les dues mostres. Analitza i enumera quins són els
errors habituals que comenten els nens i nenes dislèctics.
b. Enumera quins nivells hauries de seguir per reeducar
aquestes dificultats?
c. Explica amb una línia, què es treballa en cadascun dels
nivells i posa un exemple d’activitat que realitzaries per a cadascun. Inclusió educativa i trastorns d’aprenentatge
a. Després d’analitzar els textos, s’observen una sèrie d’errors
molt comuns en l’escriptura de nens i nenes dislèctics; desconec els errors o trets característics d’aquests nens en quant a la lectura, però se suposa que també es podrien observar indicadors de detecció de la dislèxia en aquesta àrea. Inclusió educativa i trastorns d’aprenentatge
Pel que fa als errors en l’escriptura detectat en els textos:
- Escriptura desordenada de paraules, dificultat per seguir l’ordre gramatical: en tots els textos hi ha una gran barreja de conceptes, s’expliquen diferents coses de forma seguida -sense separacions; la falta de signes de puntuació - comes, punts i seguit- també fan que els textos es facin difícils d’entendre, embolicats. - Canvis d’accents i faltes ortogràfiques persistents: ens tots els textos pràcticament no hi ha accents a les paraules -la qual cosa fa canviar el sentit d’algunes paraules, i les faltes recurrents són constants (verbs en infinitiu sense la erra final, paraules amb “v” quan s’escriuen amb “b”, etc.) - Dificultats en la correspondència entre fonema i grafema: a part dels errors assenyalats al punt anterior, n’hi ha d’altres en relació amb l’error entre fonemes i la grafia, essent alguns per la proximitat del fonema, i d’altres per girar directament el fonema (vaix -g, fella -i, vai daren -ll / a). - Canvi o omissions de síl·labes o grafies: relacionat amb les les faltes gramaticals errors fonètics/de grafia (vaig senti, clime, etc.). - Textos difícils d’entendre: en els tres textos hi ha una falta de coherència en les frases i conceptes que volen comunicar, estan desordenats, la lletra dels textos és - sobretot en el segon i tercer- inintel·ligibles. Els que han fet els textos van explicant el que els passa pel cap sense adonar-se que van d’una idea a l’altra sens cap transició ni coherència. - Dificultat d’orientació en el paper: en tots els textos - sobretot els dos últims- són torts, sobretot el segon. Inclusió educativa i trastorns d’aprenentatge
Aquest, la línia va fluctuant -avall i amunt- donant una
imatge de deixadesa (un altre indicador de dislèxia). - Dificultat de pressió del llapis: aquest tret s’observa específicament en el tercer text.
b. Per reeducar els errors en nens/es dislèctics, es realitzen
activitats a diferents nivells: - Consciència fonològica - Correspondència grafema-morfema - Lectura global - Redacció, ortografia i entonació - Estratègies compensatòries
c. - Consciència fonològica: es treballa la dificultat que tenen
els nens/es dislèctics per identificar, aïllar i saber utilitzar els sons que conformen les paraules. Activitat: per treballar la descomposició de paraules, faria dir quins sons tenen les paraules “vaig”, “feia”, “bosc”, quan se li fa explicar el text que ha escrit; després es revisa ortogràficament i se li explica la norma i els fonemes que són semblants però tenen diferents grafies. - Correspondència grafema-fonema: es treballa la relació entre el so i la seva transcripció gràfica, quan el nen/a ja identifica els diferents sons que conformen les paraules. Activitat: per treballar de forma lúdica els errors més recurrents en la relació grafema-fonema, proposaria el joc del penjat; primer proposaria paraules amb equívocs -molt, gallina- i després li proposaria al nen/a que pensés també Inclusió educativa i trastorns d’aprenentatge
paraules. Després, es parlaria de les paraules que han sortit,
com sonen i com s’escriuen. - Lectura global: es treballa la lectura lèxica (de tota la paraula) i les dificultat que els nens/es dislèctics en quant a la seva fluïdesa, ja que solen fer una lectura més fonològica (lletra per lletra). Activitat: com a activitat dinàmica i motivant, es faria la presentació ràpida de paraules amb una tauleta; primer, paraules d’una síl·laba; després, de dues síl·labes; si les fa bé, passaria a les de tres síl·labes. - Redacció, ortografia i entonació: es treballaria la millora de la velocitat, precisió i entonació en la lectura d’un text, així com en la consciència ortogràfica en l’escriptura. Activitat: per treballar els diferents components d’un text, es treballaria a partir d’un conte tradicional -per exemple, els tres porquets. Es revisaria l’argument del conte i es faria explicar-lo de forma estructurada; després, se li faria fer un text senzill amb el plantejament, les situacions i el desenllaç, tot acompanyant-lo en la confecció de les frases. El següent dia de feina, es faria tornar a repetir l’argument i la redacció del conte. - Estratègies compensatòries: es treballa les tècniques d’estudi i suports TIC per millorar la comprensió i expressió escrita, ja que és una de les dificultats que provoquen baix rendiment acadèmic en les assignatures. Activitat: utilitzar l’estudi d’un tema de Ciències Socials -per exemple: l’antiga Roma- per ajudar a identificar les idees principals i el que és més important memoritzar de cada apartat del tema (els segles dura l’època imperial, els aliments bàsics de la cultura romana, principals fites arquitectòniques, etc.). Després, se Inclusió educativa i trastorns d’aprenentatge
l’ajuda a fer un esquema dels punts més importants, per així
fer-se una imatge global del tema.
2. Presentem tres exemples d'errors comesos per nens i nenes
diagnosticats amb dificultats en les matemàtiques.
a. Observes els errors? Quin són en cada cas?
b. Com els reeducaries?
a. En el primer cas, l’alumne no escriu bé els nombres -mala ortografia,
nombre girats- i no els ordena correctament en línia numèrica -després del 9, no segueix bé. En el segon cas, hi ha un problema d’aritmètica: sap fer l’operació de suma i resta simple, però no s’oblida dels portants en algun cas i no ubica bé els dígits en el resultat de les operacions. En el tercer cas, l’alumne té dificultats per comparar i ordenar números per ordre ascendent -no en tots els casos, però erra en els que les unitats o desenes són més grans, sense fixar-se en les centenes o unitats de miler. Inclusió educativa i trastorns d’aprenentatge
b. Per reeducar en el primer cas, es faria fer exercicis de repetició de la
grafia dels nombres de forma ordenada, potenciant alguna cançó per recordar-ho i fer-ho més lúdic. Es faria una fitxa feta per l’alumne - estratègia visual- que si servirà perquè ell/a mateix/a revisi i corregeixi possibles girs o desordres en exercicis futurs. Per reeducar en el segon cas, es recordaria el mecanisme de les sumes i restes portant i es proposaria que indiqués amb un nombre petit a sobre de la xifra següent per assenyalar que en porta. Es faria servir paper quadriculat i amb números separats perquè l’alumne pugui ubicar els dígits en el lloc que correspongui. S’anirien recordant la norma de les operacions portant i la importància d’indicar-ho i ubicar bé els nombres del resultat per no equivocar-se. En el tercer cas, es faria conjuntament una làmina plastificada amb línies on hi ha indicat les diferents unitats en què es divideix una nombre (unitats, desenes, centenes, unitats de miler, etc.). Així, l’alumne té un suport visual per poder identificar el valor de cada nombre i poder ordenar diferents números no consecutius.