ACTIVITATS DE LECTURA I D’ESCRIPTURA QUE PODEM FER AMB

ALUMNAT D’INFANTIL i PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA.

FONT CONSULTADA: AAVV (1997): Escribir y leer. Edelvives-MEC

1. RELACIÓ DE POSSIBLES ACTIVITATS DE LECTURA:

- Diferenciació entre lletres, dibuixos, nombres i altres signes...

- Escriptura i reconeixement del propi nom.
- Escriptura col·lectiva de paraules i textos.
- Completar l’escriptura de paraules (dir, escriure o col·locar les lletres que hi
falten).
- Confegir paraules amb lletres mòbils, màquines d’escriure, ordinadors...
- Interpretar els propis escrits.
- Interpretar textos amb imatges.
- Lectura de textos memoritzats prèviament (poemes, cançons, endevinalles..).
- Interpretar textos a partir d’unes paraules que hem triat o que els alumnes han
de localitzar o completar.

2. RELACIÓ DE POSSIBLES ACTIVITATS D’ESCRIPTURA:

- Copiar textos.
- Dictats (els alumnes dicten al mestre; un alumne li dicta a un altre; el
mestre dicta als alumnes).
- Escriure textos memoritzats (dites, poemes, refranys...).
- Tornar a escriure textos coneguts.
- Completar textos amb buits o llacunes.
- Escriure textos originals.
- Realitzar activitats d’edició, reprografia o impressió.

3. RELACIÓ DE POSSIBLES ACTIVITATS PER TREBALLAR LA COMPRENSIÓ

LECTORA:

- Lectura per part del mestre/a (que excerceix de model lector)

- Lectura personal de l’alumnat en veu alta o silenciosa.
- Lectura de textos incomplets, amb buits o llacunes (textos on hi falten
paraules).
- Reconstruir textos fragmentats i desordenats.
- Relacionar o classificar textos diferents (un concepte amb la definició; un
exemple amb el nom genèric, etc.)
- Resumir i identificar la idea principal d’un text..
- Activitats d’ús de la biblioteca i d’animació lectora.
- Activitats d’arxivar i classificar textos (carpetes per temes, llibres per autor
o per col·leccions...)

Palou:Users:ppalou:Downloads:activitats lectura i escriptura.doc

 POSSIBLES ACTIVITATS DE LECTURA
Tipus Diferenciació entre lletres, dibuixos, nombres i altres signes...
d’activitat
Per què hem de Mostrar als xiquets/etes llibres, fullets, diaris, revistes, etc. i ensenyar-
fer-la i com la
los a reconéixer el text i com es diferencia del dibuix.
podem fer?
Legir els contes reseguint el text amb el dit .
Proposar que dibuixen qualsevol cosa i que posen el seu nom.
Utilitzar el calendari (mes en lletra, dia en xifres), el control
d’assistència( nombre d’alumnes que ha faltat en xifres, qui són? en
lletres, nom del jugador, nombre de la camiseta, nom d’un producte i
xifres del seu preu...)
Quins aspectes Si identifica i discrimina lletres/dibuixos i nombres.
hi podem Si coneix algunes o totes les lletres convencionals.
observar

Tipus Escriptura i reconeixement del propi nom.

d’activitat
Per què hem de Hi ha moltes activitats per reconéixer i escriure el propi nom: les
fer-la i com la
etiquetes adherides a la taula; la llista de classe; la rotulació de
podem fer?
carpetes i materials o objectes personals; firmar els treballs...
Primer aniran dibuixant o copiant el nom amb dificultats gràfiques,
després aniran identificant lletres i millorant la caligrafia i
posteriorment reconeixeran quines lletres formen el seu nom o el
d’altres companys.
Quins aspectes Com escriu el seu nom: còpia i memòria.
hi podem Si identifica i reconeix les lletres que el componen.
observar

Tipus Escriptura col·lectiva de paraules i textos.

d’activitat
Per què hem de Proposar a l’alumnat que treballe per parelles o en petit grup perquè
fer-la i com la
discutisca, argumente i contraste els criteris propis amb els dels
podem fer?
companyes i companys, a fi d’aclarir dubtes sobre l’escrit: demanar-
los que discutisquen quantes lletres hi calen per escriure una
determinada paraula; demanar-los que un dicte i l’altres escriga, per
a fer comprovacions posteriors...
Quins aspectes Com utilitzen les lletres convencionals.
hi podem A quin nivell o etapa de la construcció del sistema alfabètic s’hi
observar
troben (hipòtesis de quantitat, sil·làbica, etc.).
Com consideren i valoren les aportacions dels companys/es.

Palou:Users:ppalou:Downloads:activitats lectura i escriptura.doc

 Tipus Completar l’escriptura de paraules (dir, escriure o col·locar les
d’activitat lletres que hi falten).
Per què hem de Amb cartronets de lletres desordenades o escrivint una paraula i
fer-la i com la
deixant espais en blanc perquè la completen. En aquesta activitat
podem fer?
combinem lectura i escriptura. L’alumnat ha d’estar capacitat per
resoldre-la: bé perquè la paraula a escriure o a completar siga una
memoritzada anteriorment, bé perquè ja puguen analitzar
fonèticament la composició de les paraules
Quins aspectes Les estratègies d’anticipació i d’interpretació que utilitzen.
hi podem Com analitzen l’escrit i localitzen què falta i on falta.
observar
Les hipòtesis o nivells de construcció del sistema alfabètic.
Les correccions que fan a partir de l’ajuda del mestre o dels
companys.

Tipus Confegir paraules amb lletres mòbils, màquines d’escriure,

d’activitat ordinadors...
Per què hem de Es pot fer individualment, en parelles o petits grups; amb lletres
fer-la i com la
soltes (donant-ne moltes o donant només les possibles); demanant-
podem fer?
los que retallen les lletres que hi calen de periòdics o revistes.
El fet de manipular lletres o escriure a màquina els allibera de l’esforç
cal·ligràfic i fa que es concentren en el problema cognitiu de decidir
quantes i quines són les lletres necessàries.
Quins aspectes L’elaboració oral de l’escrit prèviament a escriure.
hi podem Les hipòtesis o nivells de construcció del sistema alfabètic.
observar
Les correccions que fan a partir de l’ajuda del mestre o dels
companys.

Tipus Interpretar els propis escrits.

d’activitat
Per què hem de Hem de demanar constantment als alumnes que lligen allò que han
fer-la i com la
escrit. Ells saben el que han escrit (encara que de vegades ho
podem fer?
obliden al cap d’una estona). En haver de llegir el que han escrit es
veuen obligats a fer una confrontació entre el que”volien escriure” i el
que “han escrit”.
En un principi els alumnes sempre interpretaran els propis escrits a
partir dels seus coneixements i, davant els seus escrits, sempre
llegiran el que volien escriure. Però, promte aniran aplicant els seus
coneixements sobre les lletres i aquest anar i tornar de la lectura i
l’escriptura reforçarà ambdós processos.
Quins aspectes Com s’ho fa per ajustar el que ha escrit amb el que volia escriure:
hi podem índex quantitatius i qualitatius (identificació de lletres, nombre de
observar
lletres que porta una paraula)

Palou:Users:ppalou:Downloads:activitats lectura i escriptura.doc

 Tipus Interpretar textos amb imatges.
d’activitat
Per què hem de És una activitat que requereix sempre de la presència i l’ajuda del
fer-la i com la
professor/a per a discutir les idees del xiquet/a, per suggerir-li altres
podem fer?
possibilitats, per ajudar-li a confirmar o rebutjar hipòtesis.
És una activitat ideal per preparar i motivar la lectura. Abans de llegir
el text cal comentar les il·lustracions perquè sempre ens suggereixen
coses sobre el contingut. Les imatges aporten molta informació i és
imprescindible llegir-les.
Quins aspectes Quines anticipacions fa sobre el contingut del text.
hi podem Indicadors del context que utilitza (quins i com).
observar

Tipus Lectura de textos memoritzats

d’activitat
Per què hem de Memoritzar textos (refranys, endevinalles, apariats, títols, poemes o
fer-la i com la
cançons) permeten als xiquets apropiar-se de models de literatura
podem fer?
autèntica. Fer-los llegir textos memoritzats prèviament els ajuda a
analitzar i descobrir relacions entre l’oral i l’escrit. Els permet
descobrir : les lleis de segmentació (cada segment una paraula);
noves paraules desconegudes; la relació fonema / grafia i si una
paraula hi conté més lletres de les que s’imaginaven en una hipòtesi
sil·làbica.
Quins aspectes La capacitat de retenció del text.
hi podem La reproducció ordenada i fidel del text.
observar
La relació entre el que havien memoritzat i el que han escrit.

Tipus Interpretar textos a partir d’unes paraules que hem triat o que els
d’activitat alumnes han de localitzar o completar.

Per què hem de Es fa una lectura compartida, en grup i organitzada com un taller de
fer-la i com la
descobriment.
podem fer?
Podem fer tasques de localització (Ex: On diu gat?).
Podem fer tasques de tria: relacionar el títol amb el nom dels
personatges d’un conte, el nom d’un animal d’entre vàrios o el nom
d’un company/a entre tots els de la taula o de la classe.
Podem demanar-los que resolguen problemes com descobrir el
significat d’un text quan no dominen el desxifrat de totes les paraules.
Quins aspectes Els nivells d’interpretació lectora.
hi podem Els coneixements previs sobre el text.
observar
L’atenció a les propietats qualitatives del text.
La justificació en la tria de solucions.

Palou:Users:ppalou:Downloads:activitats lectura i escriptura.doc

 POSSIBLES ACTIVITATS D’ESCRIPTURA

Tipus Copiar textos.

d’activitat
Per què hem de L’activitat de copiar és predominantment motriu, però no d’elaboració
fer-la i com la
del llenguatge escrit. Tot i això, en algunes ocasions, està plenament
podem fer?
justificada: per a registrar o fixar un text definitiu, després d’un procés
de discusió i construcció col·lectiva (passar a net una carta o una
nota als pares) i en aquest cas s'ha de practicar.
Quins aspectes La reproducció correcta del text.
hi podem Els aspectes convencionals gràfics i tipogràfics.
observar
La qualitat estètica del treball efectuat.

Tipus Dictats (els alumnes dicten al mestre; un alumne li dicta a un

d’activitat altre; el mestre dicta als alumnes).

Per què hem de Quan els alumnes dicten i és el professor qui escriu, aquests
fer-la i com la
concentren l’atenció en els procesos de composició (pre-text,
podem fer?
organització del contingut, estil...) perquè estan alliberats d’aalgunes
tasques (reproduir a nivell escrit lletres i paraules, pensar com
s’escriu una paraula, etc.). Al mateix temps, el mestre/a es serveix de
model d’escriptor, tant per als aspectes de composició com per als de
codificació. Tot açò els permet d’escriure textos complexos, abans
fins i tot de saber escriure o de tenir un domini total de la codificació.
Quan els alumnes es dicten en parelles, es distribueixen les
tasques:un compon (organitza) i l’altre codifica (executa), un
supervisa la producció de l’altre, s’aclareixen dubtes i s’enriqueixen
mútuament. La tasca complexa d’escriure es fa més senzilla i no hi
ha sobrecàrrega cognitiva.
Encara que no s’ha d’abusar del dictat del professor, en algunes
ocasions està ben justificat que el docent dicte i l’alumnat escriga:
registrar un text elaborat entre tots: anotar els deures, la llista de
coses que cal dur l’endemà o fer una nota als pares. Amb els dictats
podem fer també tasques de correcció i avaluació dels escrits.
Quins aspectes Com dicten els alumnes al mestre i com es dicten entre ells.
hi podem Quan dicta el professor, podem observar com elabora l’alumne el
observar
text, la coherència i l’ordre, com ha d’escriure’s tot el que es diu, com
s’elabora oralment el text i com s’escriu i quines dificultats de
codificació i de construcció del sistema alfabètic tenen els alumnes.

Tipus Escriure textos memoritzats (dites, poemes, refranys...).

d’activitat
Per què hem de Quan escriuen textos apresos prèviament, els alumnes saben de
fer-la i com la memòria el contingut i es poden concentrar en altres aspectes com:
podem fer?
la transcripció, la cal·ligrafia, l’ortografia, la linialitat... No és necessari
pensar què s’ha d’escriure, però sí com s’ha d’escriure, amb la qual
cosa posarem l’èmfasi en treballar aspectes com: l’anàlisi fonètica, la
correspondència so-grafia, la separació de paraules, la cal·ligrafia,

Palou:Users:ppalou:Downloads:activitats lectura i escriptura.doc

 etc.
Quins aspectes Els nivells de construcció del sistema alfabètic.
hi podem Si els alumnes respecten els aspectes convencionals.
observar

Tipus Tornar a escriure textos coneguts.

d’activitat
Per què hem de Es tracta d’escriure una notícia, un conte, un text qualsevol, etc. que
fer-la i com la
s’ha treballat molt a classe (s’ha llegit, s’ha comentat, s’ha construït
podem fer?
oralment...) l’alumnat passarà a escriure’l en base al coneixement
que té del text original.
És una activitat d’una complexitat cognitiva un grau major que
l’anterior (textos memoritzats). Les idees estan en el cap però ja que
transcriure-les correctament al paper. L’alumne aprén molt sobre
l’escriptura i sobre la composició amb aquesta activitat.
És una activitat més organitzada que el text lliure (inventar un conte,
escriure el que t’ha passat durant les vacances...) perquè el contingut
està clar i es compartit i ja està ordenat. El text original ens serveix de
guió i d’esquelet de l’escrit que hem de fer i ens serveix de model i
punt de referència. Aquesta activitat requereix esforç a l’alumne i
l’obliga a reflexionar, però és molt motivadora per a ell.
Quins aspectes Els nivells de construcció del sistema alfabètic.
hi podem Com s’ajusten els aspectes acordats en el pre-text.
observar
La fidelitat als continguts i a les característiques del text original.
L’elaboració coherent del text.

Tipus Completar textos amb buits o llacunes.

d’activitat
Per què hem de És una activitat que combina la lectura atenta i comprensiva amb
fer-la i com la
l’escriptura i que exigeix estar constantment rellegint el que hem
podem fer?
escrit. Està justificada per la necessitat d’acotar els problemes quan
escrivim. Com que es tracta de completar un text ens obliga a triar o
seleccionar paraules i això sempre planteja conflictes o ploblemes a
un escriptor/a: de tipus lèxic, de sinonimia, d’ortografia o gramaticals.
És una activitat que, a mesura que avancen els xiquets en el procés
de composició (o en nivells posteriors) pot anar complicant-se o fent-
se més exigent: completar una part del text (el final, un diàleg, una
descripció...).
Quins aspectes Els nivells de lectura de textos.
hi podem Les estratègies d’anticipació del fragment que hi falta.
observar
Els nivells de construcció del sistema alfabètic.
Com justifiquen les decisions que han pres en escriure.

Tipus Escriure textos originals.

d’activitat
Per què hem de Des de ben promte l’infant sent el plaer d’inventar textos, d’expressar
fer-la i com la opinions pròpies o de comunicar qualsevol cosa. Hem d’estimular-lo
podem fer?
a que ho faça i oferir-li moltes ocasions de fer-ho. Hem de considerar,
però, que l’escriptura de textos originals és una tasca complexa i que
convé, per tant, acotar el camp de possibilitats: el tema ( a ser

Palou:Users:ppalou:Downloads:activitats lectura i escriptura.doc

 possible, molt concret i compartir per professor i companys (“Què has
fet el cap de setmana o durant les vacances?”, per exemple, és molt
personal i imprecís). És preferible suggerir-los que comenten làmines
o fotografies (escriure el peu de pàgina), que inventen títols o
eslògans, que escriguen preguntes o diàlegs, que completen textos,
etc.
Quins aspectes L’explicitació de la finalitat i de les característiques del text que han
hi podem d’escriure.
observar
Els nivells de construcció del sistema alfabètic.
L’elaboració prèvia del text (guió, esquema...).
La coherència del text.
L’observació, en el text, de les característiques de la tipologia
utilitzada.

Tipus Realitzar activitats d’edició, reprografia o impressió.

d’activitat
Per què hem de Utilitzar a classe ordinadors, màquines d’escriure, lletres per confegir,
fer-la i com la
impremtes escolars, etc ajuda a l’assoliment de l’escriptura per part
podem fer?
de l’alumnat i el motiva molt, perquè elimina alguns problemes que
pertorben el procés, com la cal·ligrafia o les dificultats motrius i
sensorials. A més, els elements tecnològics i els aspectes
manipulatius que comporten complementen l’acció mental de llegir i
escriure i estimulen l’alumnat a la correcció i a l’interés per una
presentació pulcra de l’escrit.
Quins aspectes Com s’ajusten a les consignes i a les condicions acordades.
hi podem Quins recursos utilitzen per millorar estèticament el text.
observar
Quins recursos utilitzen de paginació, il·lustració, enquadernació, etc.

ACTIVITATS QUE AFAVOREIXEN LA COMPRENSIÓ LECTORA

Tipus Lectura per part del mestre/a (que excerceix de model lector)
d’activitat
Per què hem de La lectura per part del mestre/a aporta a l’alumneun model sobre
fer-la i com la
com es llig. És bo també que el docent faça explícit allò que va
podem fer?
pensant i el que ocorre al seu interior abans de la lectura, mentre
llegeix i després.
Quins aspectes Comprensió global del text llegit.
hi podem Record de l’argument, del tema central del text, etc.
observar
Atenció constant al llarg de la lectura.

Tipus Lectura personal de l’alumnat en veu alta o silenciosa.

d’activitat

Per què hem de Normalment els procediments i les estratègies de lectura

fer-la i com la comprensiva requereixen d’una lectura silenciosa quasi sempre,
podem fer?
perquè llegir és una activitat personal d’interrelació entre el
pensament del lector i el text.
La lectura en veu alta només té sentit quan és una lectura per a algú:

Palou:Users:ppalou:Downloads:activitats lectura i escriptura.doc

 el mestre que llig als alumnes, un alumne/a que recita un poema o llig
el seu treball a altres, etc. Així mateix, s’ha de practicar quan
treballem aspectes secundaris de la lectura:dicció, rapidesa,
entonació, descobriment d’errades d’interpretació
Quins aspectes El nivells d’interpretació o de lectura de textos i de comprensió.
hi podem Les habilitats de lectura: velocitat, entonació...
observar
Identificació d’errades, dubtes i dificultats.

Tipus Lectura de textos incomplets, amb buits o llacunes (textos on hi

d’activitat falten paraules).
Per què hem de Encara que a la vida real no llegim textos “mutilats”, aquesta activitat
fer-la i com la
s’ha de practicar a l’escola perquè així s’aprenen estratègies
podem fer?
d’anticipació i es generen hàbits de lectura interactiva entre alumnes.
Primer començarem tapant algunes paraules significatives en el text i
demanant-los que les endevinen pel context i que expliquen com les
han endevinat. En cursos més avançats suprimirem parts
significatives del text (el final, una descripció, una frase...) i
demanarem que formulen hipòtesis.
Quins aspectes El nivells d’interpretació o de lectura de textos i de comprensió.
hi podem Quines estratègies utilitza per anticipar el contingut o per resoldre
observar
dubtes.
Com explica les decisions que ha pres per emplenar els buits .

Tipus Reconstruir textos fragmentats i desordenats.

d’activitat
Per què hem de És una activitat complexa i que exigeix comprendre el text. Hem de
fer-la i com la
treballar amb textos coneguts i/o memoritzats: donar el títol (d’un
podem fer?
conte, d’una cançó, d’una notícia...) i diferents fragments perquè els
ordene. La fragmentació és més fàcil si es donen paràgrafs sencers,
però pot anar complicant-se (fragmentant en frases o fins i tot en
paraules). Com que alguns textos fragmentats admeten diferents
reconstruccions, això dona peu a discussions que enriqueixen la
comprensió.
Quins aspectes La coherència sintàctica i semàntica entre distints fragments del text.
hi podem El tipus d’indicadors que guien el procés de reconstrucció del text.
observar
Les estratègies d’anticipació del significat a partir dels fragments
llegits.

Tipus Relacionar o classificar textos diferents (un concepte amb la

d’activitat definició; un exemple amb el nom genèric, etc.)
Per què hem de Son activitats de lectura que exigeixen comprensió del que es llegeix
fer-la i com la
i que es relacionen amb les activitats d’estudiar (llegir per a aprendre
podem fer?
i obtenir informació).
Podem relacionar noms d’animals, d’objectes o de personatges amb
la seua definició; el titular amb la notícia, un element amb el conjunt,
etc.
Quins aspectes Els nivells d’interpretació o de lectura de textos.
hi podem Els criteris que regeixen les decisions que ha pres.
observar

Palou:Users:ppalou:Downloads:activitats lectura i escriptura.doc

 Tipus Resumir i identificar la idea principal d’un text..
d’activitat
Per què hem de És una activitat imprescindible amb textos expositius. Inclou diferents
fer-la i com la
tasques: valorar els temes i subtemes, delimitar el tema, subratllar,
podem fer?
fer esquemes, guions i mapes. Pot donar peu a discutir les idees
principals i particulars dels xiquets, a debatre sobre els criteris de
valoració. Podem practicar-la fent-los preguntes que es puguen
contestar llegint un fragment del text (la idea principal).
Quins aspectes Valoració i ús de títols, subtítols i altres indicadors tipogràfics que
hi podem destaquen la idea.
observar
Criteris personals per a atribuir importancia i seleccionar els
fragments més significatius.
Procediments de resum i d’articulació de les diferents idees.

Tipus Activitats d’ús de la biblioteca i d’animació lectora.

d’activitat
Per què hem de Són moltes i molt variades les activitats d’animació lectora. Cal
fer-la i com la
recordar també la conveniència d’habituar-los des de ben xicotes a
podem fer?
l’ús de la biblioteca (racó de lectura, biblioteca d’aula, del centre del
barri, etc.) i d’estimular-los perquè peròdicament (setmanalment,
quinzenalment...) demanen en prèstec algun llibre i el miren.
Quins aspectes Els criteris personals dels xiquets per triar els llibres que van a llegir.
hi podem Els recursos que utilitzen per buscar informació sobre els temes
observar
estudiats o que els interessen.
Com enregistren els textos escollits: ressenyes, fitxes de lectura, etc.

Tipus Activitats d’arxivar i classificar textos (carpetes per temes,

d’activitat llibres per autor o per col·leccions...).

Per què hem de A l’escola practiquem moltes activitats d’arxiu i organització del
fer-la i com la
treball (carpetes i treballs de final de trimestre, ordenar llibres i
podem fer?
revistes, organitzar dossiers per temes, etc.). Aquestes activitats
d’arxiu són útils perquè l’alumnat aprenga l’abecedari i altres
procediments de localització, identificació, registre , calssificació de
paraules, etc. Així com diferents criteris de classificació: per l’autor,
pel tema, per la data, per la col·lecció, etc.
Quins aspectes Com s’ajusten als criteris acordats per a la classificació i l’arxiu de
hi podem textos.
observar

Palou:Users:ppalou:Downloads:activitats lectura i escriptura.doc