Patmartamata PDF

Generalitat de Catalunya
Departament d'Ensenyament
Institut Marta Mata
PLA D’ACCIÓ
TUTORIAL
1
Institut Marta Mata
INDEX Pàgina
1. Introducció 2
2. Marc Normatiu 2
3. Objectius i competències de l’acció tutorial 3
4. Característiques de l’acció tutorial 4
5. Àmbits d’actuació 6
5.1 Accions per al seguiment individual: amb els alumnes, amb els pares i amb els 6
professors
5.2 Accions per al seguiment grupal: amb els alumnes, amb els pares i amb els 7
professors
6. El professor/a tutor/a 8
6.1 Funcions del tutor 8
6.2 Criteris de centre per assignar les tutories 8
7. Criteris metodològics de les sessions de tutoria de grup 8
8. Coordinació de les tutories de grup 9
8.1 Funcions del coordinador/a d’ESO 9
8.2 Funcions de l’orientador/a 10
9. Recollida i traspàs de la informació 10
10. Avaluació i revisió del pla d’acció tutorial 10
11. L’acció tutorial a primer d’ESO 11
12.L’acció tutorial a segon d’ESO 14
13.L’acció tutorial a tercer d’ESO 17
14. L’acció tutorial a quart d’ESO 20
15. Annexos 24
15.1 Fitxa de tutoria inicial 25
15.2 Registre d’entrevista amb les famílies 29
15.3 Entrevista amb els pares 30
15.4 Tutoria individualitzada 31
15.5 Recollida de dades per a l’entrevista amb els pares 32
15.6 Full de seguiment de l’alumne 33
15.7 Funcions del delegat i actes d’elecció del delegat 34
15.8 Quadern del tutor de 1r d’ESO 38
15.9 Quadern del tutor de 2n d’ESO 85
15.10 Quadern de tutor de 3r d’ESO 131
15.11 Quadern del tutor de 4t d’ESO 186
15.12 Dossier d’orientació 4t d’ESO 219
15.13 Qüestionari de valoració de la tutoria 272
15.14 Consell orientador 273
2
Institut Marta Mata
1. INTRODUCCIÓ
S’entén com a acció tutorial el conjunt d’actuacions educatives que contribueixen al

desenvolupament personal dels alumnes, el seguiment del seu procés
d’aprenentatge i l’orientació escolar, acadèmica i professional per tal de potenciar la
seva maduresa, autonomia i presa de decisions.
Ha de contribuir al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe i en la

implicació de l’alumnat i les seves famílies en la dinàmica del centre.
Els principis de la tutoria es poden agrupar en quatre grans eixos:
● L’organització i l’acció tutorial no són una acció puntual, sinó un procés

continu, iniciat a l’escola de primària, component essencial del procés
educatiu.
● L’objectiu principal de l’acció tutorial és el desenvolupament personal de

cada alumne/a ( maduresa personal, vocacional i social)
● L’acció tutorial ha de saber adaptar-se a la individualitat de cada alumne/a i

la seva circumstància ( personal, familiar, social, cultural)
● L’acció tutorial correspon a tot el professorat que intervé en un mateix grup

i no només en les sessions de tutoria de grup o individual.
2. MARC NORMATIU
La tutoria, com a funció pròpia de la docència, ha de "contribuir, en col·laboració

amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l'alumnat en els aspectes
intel·lectual, emocional i moral", com indica l'article 15 del Decret 102/2010,
d'autonomia de centres, i, per tant, aquesta acció docent ha de tenir garantits l'espai
i el temps específics per treballar el currículum de manera que afavoreixi
l'aprenentatge i el desenvolupament de l'autonomia i la formació integral de l'alumne.
Segons el document d’orientació educativa i acció tutorial a l’ESO del 19/6/2015

l’'acció tutorial ha de ser plantejada com un conjunt d'activitats educatives
interrelacionades, que es destinin a l'entrenament i l'hàbit de les competències
següents:
● Aprendre a ser un mateix (amb confiança, responsabilitat, seguretat,

autoconeixement, constància i autoestima).
● Aprendre a ser autònom (a partir de la cura d'un mateix i de l'entorn, de
participar i orientar-se en la presa de decisions en l'espai i en el temps).
● Aprendre a aprendre (amb hàbits de treball, pautes d'estudi, capacitat
d'esforç, disciplina, atenció, reflexió, escolta activa, pensament divergent,
crític i creatiu).
● Aprendre a comunicar-se (a partir de l'expressió de les pròpies emocions,
sentiments, necessitats i idees, capaç de conversar en grup per construir,
tenint en compte la comunicació verbal però també la no verbal).
● Aprendre a viure junts (a partir de les relacions amb els altres, el treball de
cooperació, la comprensió i interacció amb la realitat social i el valor i
respecte per les diferències).
3
Institut Marta Mata
El treball d'aquestes competències ha de formar part d'una planificació de l'acció

tutorial que respongui als criteris de coherència curricular, d'ajustament metodològic i
didàctic i d'avaluació dels aprenentatges dels alumnes. Aquesta planificació de
l'acció tutorial representa una manera de treballar del centre que es basa en el
disseny i l'organització d'activitats que, tractades globalment, contribueixen al
creixement i al desenvolupament integral i complet de la persona.
L'acció tutorial ha d'emmarcar el conjunt d'actuacions que tenen lloc en el centre

educatiu, tant les de l'equip docent i de l'equip de tutors com les dels professors
d'orientació educativa.
Per tant, també cal planificar i treballar aquestes competències en el marc d'una
tutoria grupal –dins i fora de l'aula–, així com organitzar la tutoria individualitzada
com a eina de centre per potenciar l'acompanyament i l'orientació dels alumnes
durant els tres trimestres que conformen el curs escolar. Per als alumnes de nova
incorporació, l'organització del centre ha de planificar un seguiment més freqüent,
que inclogui sessions de tutoria individualitzada d'acollida i sessions de seguiment
durant els tres trimestres.
3. OBJECTIUS I COMPETÈNCIES DE LA TUTORIA
L’acció tutorial de l’Institut Marta Mata està plantejada com un conjunt d’activitats
educatives interrelacionades que treballen les competències i objectius següents:
● Aprendre a ser un mateix
Afavorir el desenvolupament integral de l’alumne i la seva educació emocional,

social, en salut i en valors. En concret, corresponen a aquest àmbit:
1. Reconèixer i valorar els orígens familiars, socials i culturals.

2. Aprendre a reflexionar sobre el propi “jo”, coneixent-ne les característiques,
ressaltant-ne les qualitats i controlant-ne els aspectes negatius.
3. Respectar-se a un mateix i als altres, utilitzant l’empatia per acostar-se als altres i
valorar la diferència com un aspecte enriquidor.
4.Ser “curiós” sobre el món que ens envolta, interessant-se per la societat i el seu
dia a dia, el medi ambient, les diferents cultures i, en general, allò que passa al món.
5. Fomentar hàbits saludables en relació a l’alimentació, la son, el consum de tòxics,
l´ús del temps lliure, la sexualitat i les tecnologies de la comunicació (internet,
messenger, mòbils...).
● Aprendre a ser autònom
Afavorir l’autocontrol i l’autoavaluació per aconseguir una presa de decisions que

permeti als alumnes intervenir de manera crítica i positiva en la seva pròpia evolució
i en el seu entorn.
Ajudar als alumnes en la recerca i l’anàlisi de les pròpies capacitats i actuacions, així
com en la informació sobre els recursos al seu abast per tal d’orientar-los en els
4
Institut Marta Mata
aspectes personals, acadèmics i professionals, d’acord amb les seves aptituds,

necessitats i interessos.
● Aprendre a aprendre
Fomentar estratègies d’aprenentatge, hàbits i tècniques d’estudi.
Prevenir, detectar i seguir els alumnes amb dificultats d’aprenentatge i necessitats

educatives especials.
Ser conscient de la diversitat i de l’existència de mesures de suport i plans

individuals quan són convenients
Implicar-se en els processos d’autoavaluació del grup-classe
Reflexionar sobre els propis resultats acadèmics i fent autovaluació d’allò que es fa
bé i d’allò que cal millorar individualment.
● Aprendre a comunicar-se
Afavorir l’expressió de les emocions, sentiments, necessitats i idees des del respecte
i l’empatia amb els altres.
Crear converses i debats de grup tenint en compte la comunicació verbal i no verbal
● Aprendre a viure junts
Facilitar la integració i l’adaptació dels alumnes al grup-classe, al curs i al centre ,

fomentant el desenvolupament d’actituds participatives, informant-los dels seus
deures i drets i millorant les relacions humanes dins el grup.
Afavorir la convivència fomentant el diàleg com a via de solució de conflictes
Educar en la inclusió, afavorint actituds que facin que tothom se senti membre de
ple dret i obligació, respectat, reconegut i valorat.
Fomentar la reflexió sobre la necessitat de seguir una normativa de drets i deures,

introduint activitats on calgui conèixer les normes vigents a l’institut, tot valorant-ne la
seva idoneïtat i adaptació a les característiques i problemàtiques del curs en general
i de cada individu en particular.
4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ACCIÓ TUTORIAL
Pretenem que l’acció tutorial de l’institut tingui les següents característiques:
● Processual, és a dir, ha d’estar planificada tenint en compte l'evolució dels

alumnes al llarg dels anys d'escolarització i, per tant, adaptar-se als canvis
que experimenten a nivell de capacitats i interessos. Això significa, també,
que el procés de recollida d'informació, la comunicació amb l’alumnat i les
5
Institut Marta Mata
famílies i les decisions que pugui prendre l'alumne han de tenir continuïtat en
el temps i no limitar-se a accions puntuals desconnectades entre si.
● Compartida, de manera que tot el professorat del grup-classe, cicle o etapa

i, en darrer terme, del centre, col·labori a les activitats programades, bé que
amb diferent grau d’implicació i responsabilitat. Es tracta que el professorat
s'adoni que les funcions tutorials són presents als objectius generals de
l’etapa i que, per tant, l’àrea en què imparteix docència ha de col·laborar a la
consecució d’aquests objectius. Cada professor, doncs, haurà de programar
o incorporar activitats per assolir-los.
● Preventiva, amb la intenció d’avançar-se a l’aparició de dificultats i, sobre tot,

a la seva consolidació com a problemes. Les dificultats de l’alumnat poden
referir-se a qualsevol modalitat de contingut, per això, el recull d’informació
que es fa a l’inici de curs te gran importància per a detectar els alumnes que
requereixen un suport especial. o un seguiment més acurat. D'altra banda,
l’anàlisi dels continguts que s’han de treballar ajuda al professor a identificar
els punts del programa on poden aparèixer dificultats i anticipar-s'hi. Es
poden inventariar les dificultats més freqüents, i preparar materials de treball
adequats o, en general, tenir previstes estratègies que afavoreixin la
comprensió i l’aprenentatge, amb antelació a l’aparició de problemes.
Aquesta tasca dóna un significat diferent a la participació de les àrees en
l’orientació escolar i omple de sentit les decisions que ha de prendre el
professorat en el procés d’avaluació formativa.
● Adaptada a la diversitat de l’alumnat, tot considerant els seus diferents

interessos, expectatives, valors, ritmes i estils de comunicació i
d’aprenentatge, i traient partit del potencial educatiu del grup. Cada alumne
és diferent i, per tant, les seves necessitats de suport, ampliació, comunicació
o autoconeixement, són particulars. L’acció tutorial ha d'ajudar a trobar el
suport més indicat a cada cas, aplicar-lo i revisar el seu funcionament, tant a
nivell individual com de grup.
● Orientada a la presa de decisions, entenent que aquesta és una habilitat

que cal aprendre i, per tant, treballar-la amb l’alumnat, tenint en compte els
seus interessos i valors. Al final de l’ESO, els alumnes hauran de decidir
6
Institut Marta Mata
sobre aspectes que afecten el seu futur acadèmic, laboral i personal. Fóra bo
que aquesta fos la culminació d’un seguit de decisions anteriors. Al llarg de
l’ESO, l’alumne hauria d’entendre que el fet de cursar unes determinades
matèries optatives o la decisió d'esforçar-s'hi més, condiciona les seves
activitats del futur. Per aquesta raó és important que s’exerciti als alumnes en
la decisió responsable.
● Oberta als diferents agents educatius, com la família dels alumnes o els
professionals de les institucions amb què col·labora el centre. L’acció tutorial
és una activitat en què participen moltes persones i és important que ho facin
de manera coherent. Es tracta, per tant, d’incorporar a l’acció tutorial l’opinió
de la família, el suport dels professionals del medi on viu l'alumne, el parer
dels Equips d’Assessorament i Orientació psicopedagògica (EAPs) o dels
professionals de l’assistència social, tot establint una pauta de col·laboració
entre les famílies, els professors i els especialistes mencionats.
5. ÀMBITS D’ACTUACIÓ DE LA TUTORIA
Les accions tutorials es poden diferenciar en accions per al seguiment individual i

grupal.
5.1 ACCIONS PER AL SEGUIMENT INDIVIDUAL
1. Amb els alumnes
● Recollida d’informació de l’alumne tant escolar com personal

● Entrevistes personals amb l’alumne/a.
● Recollida d’informació dels incidents que puguin estar relacionats amb
cada alumne/a i recerca de respostes positives davant les situacions
de conflicte.
● Coordinació del procés d’integració de l’alumne mitjançant les
diferents àrees i activitats docents que es desenvolupen al Centre.
2. Amb els pares
● Entrevistes periòdiques amb els pares de cada alumne/a.
7
Institut Marta Mata
● Informació trimestral dels resultats de l’avaluació acadèmica de

l’alumne/a.
● Contactes telefònics i personals sempre que la situació de l’alumne/a
ho requereixi.
3. Amb els professors
● Recollida sistemàtica d’informació sobre el procés realitzat per

l’alumne/a en referència a cada àrea del currículum.
● Coordinació de les decisions conjuntes sobre algun alumne, davant
les situacions que ho requereixin.
● Coordinació i seguiment de les decisions preses a les juntes
d’avaluació i reunió d’equips docents.
● Coordinació de les respostes d’atenció a la diversitat.
● En cas de canvi de tutor, traspàs de les carpetes de tutoria i de la
informació referent a cada alumne.
5.2 ACCIONS PER AL SEGUIMENT GRUPAL
1. Amb els alumnes
● Es portaran a termini les activitats programades al PAT. (Veure

annexos: quadern del tutor de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO)
2. Amb els pares
● Reunió amb el grup de pares a començament de curs amb la

finalitat de:
● Facilitar un contacte i coneixement entre el/la tutor/a i els
pares de tots els alumnes del grup.
● Informar-los sobre qüestions practiques de normativa i
funcionament del Centre i programació i organització del curs.
● Informar-los sobre aspectes concrets en la manera de
desenvolupar la tutoria: seguiment de l’alumne/a, entrevistes,
etc.
8
Institut Marta Mata
3.Amb els professors

● Reunió amb l’equip docent com a mínim un cop al trimestre amb la
finalitat de:
- Coordinar estratègies d’aprenentatge de procediments i d’actituds
comuns a totes les àrees.
- Coordinar aspectes d’organització i funcionament del grup d’alumnes
a l’aula.
- Analitzar els problemes que puguin sorgir al grup i buscar
conjuntament solucions.
● Sessions trimestrals d’avaluació:

-Anàlisi del procés seguit pel grup pel que fa als objectius proposats
conjuntament.
- Presa de decisions pel que fa al funcionament del grup.
● Reunions de tutors amb coordinació de nivell d’ESO

- Reunió setmanal a fi de coordinar diferents aspectes de tutoria:
activitats, sortides, xerrades d’agents externs, faltes d’assistència,
incidències dels alumnes...
6. EL PROFESSOR TUTOR
6.1 FUNCIONS DEL TUTOR
● Tenir un coneixement del procés d’aprenentatge i d’evolució personal dels

alumnes i promoure la implicació de cada alumne/a en el seu procés
educatiu.
● Responsabilitzar-se de l’avaluació del seu grup d’alumnes en les sessions
d’avaluació. - Tenir cura, juntament amb secretaria, dels documents
acreditatius del resultat de l’avaluació i de la seva comunicació a les famílies.
● Dur a terme les tasques d’informació i d’orientació acadèmiques. - Mantenir
una relació suficient i periòdica (entrevistar-s’hi una vegada al curs com a
mínim) amb els familiars, informant-los i intercanviant estratègies.
● Promoure la participació dels alumnes en les activitats del centre.
9
Institut Marta Mata
● Dur a terme el Pla d’Acció Tutorial i les decisions que s’han anat establint en
les reunions amb coordinació de nivell/cicle
● Actuar com a representant del centre signant i supervisant el compliment de
la carta de compromís educatiu.
● Fer un seguiment de les faltes d’assistència i d’incidència de l’alumnat, del
seu procés informàtic i de la comunicació a les famílies.
● Vetllar perquè els alumnes de la seva tutoria puguin rebre els suports
necessaris per compensar possibles mancances de tipus familiar, econòmic i
sociocultural, amb la finalitat de crear les condicions adequades que
garanteixin una igualtat d’oportunitats real.
● Vetllar per la cohesió del grup d’alumnes promovent activitats que
l’afavoreixin.
6.2 CRITERIS DE CENTRE PER ASSIGNAR LA TUTORIA SEGONS LES

NOFC
Es procurarà una continuïtat de 2 anys en les tutories de 1r d’ESO, 3r d’ESO i 1r de

batxillerat, sempre que sigui possible. I fer que el tutor de 1r d’ESO passi a ser-ho a
2n d’ESO, el de 3r passi a ser-ho a 4t i el de 1r de BAT passi a ser-ho a 2n de BAT.
Es donarà preferència a què el tutor sigui professor de matèries comunes en l’ESO o

de modalitat en el Batxillerat.
És convenient, sempre que sigui possible, que el tutor sigui professorat que conegui
el funcionament del centre i dels alumnes. Per ser tutor de 1r d’ESO es tindrà en
compte que sigui un professor que treballi per àmbits.
7. CRITERIS METODOLÒGICS DE LES SESSIONS DE TUTORIA DE GRUP
Les sessions de tutoria de grup han de ser un espai de comunicació professor-

alumne, alumne-alumne i alumne-professor.
El desenvolupament de les sessions de tutoria ha de ser per tant participatiu i
democràtic.
Les activitats que es proposin han de ser diverses, i s’han de plantejar amb una
multivarietat metòdica que impedeixi caure en la rutina i l’avorriment. Això inclou la
10
Institut Marta Mata
resposta a qüestionaris d’interès, la discussió oral, l’expressió gràfica, la lectura de

textos, el visionat de pel·lícules i documentals, la dramatització de situacions…
S’ha de procurar organitzar les activitats en quatre fases:
1- Una presentació que tingui en compte allò que els alumnes ja saben del tema.
2- Un treball de descoberta individual o en petit grup
3- Una posada en comú
4- Una exposició de les conclusions
Sempre que sigui possible i en funció de la programació, s’inclourà dins les activitats
de tutoria la participació en tallers organitzats per entitats alienes a l’institut, així com
la visita a exposicions de temàtica relacionada que s’ofertin a l’entorn.
En general, s’ha de propiciar l’aportació de vivències personals i l’empatia en
l’aproximació als altres.
8. COORDINACIÓ DE LES TUTORIES DE GRUP
Els/les coordinador/es d’ESO I BAT es reuneixen setmanalment amb la coordinadora

pedagògica i la cap d’estudis. Després, també un cop a la setmana es reuneixen
amb els tutors de nivell per transmetre la informació.
Mínim un cop al trimestre, es reuneixen coordinació pedagògica i orientació

educativa amb els tutors.
Aquestes reunions tenen la finalitat de:
- Coordinar les activitats de tutoria, de manera que les que es facin en un grup, no
difereixin significativament de les d’un altre del mateix nivell.
-Informar sobre les xerrades, sortides i activitats externes al centre que es faran en
hores de tutoria grupal que pertanyen o estan relacionades amb al pla d’acció tutorial
-Revisar i arribar a acords i actuacions sobre faltes d’assistència, incidències i

sancions dels alumnes del grup-classe.
8.1 FUNCIONS DEL/LA COORDINADOR/ADE CICLE D’ESO BAT
El/la coordinador/a d’ESO o BAT segons les Normes d’organització i funcionament

del centre fa les següents funcions:
● Convoca i aixeca acta de les reunions de cicle o nivell.

● Vetllar per impulsar i coordinar els diferents àmbits de l’equip de cicle/nivell:
● d’acció tutorial, de coordinació i gestió de la convivència.
● És responsable de l’organització del treball de síntesi, projecte de recerca o
11
Institut Marta Mata
● treball de recerca segons correspongui.

● Fa d’interlocutor amb l’equip directiu de la coordinació i d’altres aspectes
generals
● del cicle/nivell.
● Impulsa l’avaluació global de l’equip de cicle/nivell i la seva tasca educativa.
● Consensuar amb la resta de membres del cicle/nivell els objectius a treballar
durant
● el curs a partir de les propostes de millora .
● Fa de portaveu de l’equip docent i duu a terme els acords amb coordinació
● pedagògica i caps d’estudis.
● Elabora, juntament amb els tutors, l’ordre del dia i la dinàmica de les
assemblees de
● pares i mares del nivell
● Avalua en memòria anual la tasca feta.
8.2 FUNCIONS DEL/LA ORIENTADOR/A DEL CENTRE
L’orientador/a de centre segons les Normes d’organització i funcionament del centre

fa les següents funcions:
● Valoració de necessitats educatives de l'alumnat en l'àmbit acadèmic i
escolar i concreció de propostes d'intervenció educativa.
● Atenció als alumnes diagnosticats per l'EAP (NEE) i també podran assumir
alumnat amb determinades dificultats o trastorns que, tot i no estar
dictaminats per l’EAP, l’equip docent consideri que necessiten l’atenció
individualitzada.
● Atenció als alumnes amb retard global en instrumentals i tècniques d'estudi.
● Suport al professorat tutor en el desenvolupament de l'acció tutorial i en
l'atenció a alumnes que requereixin una intervenció específica.
● Col·laboració amb: coordinació pedagògica, cap d'estudis, departaments
d'instrumentals, EAP.
● Coordinació, juntament amb coordinació pedagògica de l’EAP amb el centre.
Assessorament als departaments didàctics en la recerca de material per a
elaborar els Plans individualitzats (PI), així com col·laboració en la seva
elaboració.
● Orientació dels alumnes cap a estudis postobligatoris
12
Institut Marta Mata
9. RECOLLIDA I TRAPÀS DE LA INFORMACIÓ
Cada grup classe tindrà un arxivador de tutoria a la sala de professors. Dins aquest
arxivador hi haurà una carpeta per cada alumne on hi constarà:
- La fitxa de tutoria inicial

- L’informe de traspàs de primària a secundària
- El registre d’entrevistes amb la família
- Les actes d’entrevista amb la família
- Les actes d’entrevistes individuals amb l’alumne
- Una còpia signada del butlletí de notes de cada avaluació
- Incidències
- Justificants de faltes d’assistència (que s’eliminaran a final de curs)
- Els fulls de recollida d’informació de l’alumne
- Els fulls de seguiment de l’alumne (si n’ha tingut)
Podem trobar aquests documents a l’annex.
En cas de canvi de tutor i /o de redistribució d’alumnes del grup aquesta informació

es transmetrà en una reunió amb el següent tutor abans de l’inici de curs.
10. AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL
El pla d’acció tutorial s’avaluarà cada curs tenint en compte els següents aspectes:
- Possibles canvis normatius

- Funcionament de les sessions de tutoria
- Activitats i materials de les sessions de tutoria i la seva adequació a les
necessitats del grup
- La disponibilitat de recursos ( professorat, horaris, xerrades, tallers d’agents
externs…)
- La previsió i la programació de les actuacions a dur a terme el curs següent
El pla d’acció tutorial s’avaluarà amb els següents instruments:
-Qüestionari de valoració de la tutoria que passen els alumnes de tots els grups en
acabar el curs
-Reunió dels equips de tutors amb l’orientador/a del centre per avaluar la tutoria de
grup
-Reunió de la comissió d’atenció a la diversitat per avaluar l’adequació de les
actuacions dutes a terme amb els alumnes amb NEE/ dificultats d’aprenentatge/
informes psicopedagògics.
Les decisions sobre els aspectes que cal modificar es prendran en aquestes
reunions.
13
Institut Marta Mata
11. L’ACCIÓ TUTORIAL A 1R ESO
Un dels objectius prioritaris de l’acció tutorial a 1r d’ESO és el de garantir una

adequada transició de l’alumnat entre l’etapa d’educació primària i de
secundària obligatòria.
Per aquest motiu el /la coordinador/a pedagògic/a i l’orientador/a del centre es

reuneixen amb els /les tutors/es de les escoles de primària a final de curs. En
aquesta reunió és transmet la informació dels alumnes nous que arribaran a l’institut
i es lliuren els informes de traspàs de primària/secundària, els resultats de les
competències bàsiques, informes complementaris i plans individuals.
Aquestes dades són completades per l’EAP que transmet els dictàmens, la
informació dels alumnes amb necessitats educatives especials, i els informes
d’alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socials.
Tota aquesta informació es transmet als tutors i equip docent de primer d’ESO abans
de l’inici de curs per tal de preveure i consensuar metodologies d’aula per atendre la
diversitat de cada alumne i preveure mesures específiques per aquells alumnes que
ho requereixin ( PIM, pla individual, atenció en grup reduït, inclusió al grup de
NEE…)
L’acció tutorial de 1r d’ESO ha de vetllar per l’adaptació de l’alumne al centre i la

seva motivació i implicació en el procés d’aprenentatge.
Les competències, objectius i continguts es treballen de manera cíclica a tots els

cursos. A primer, però, el pla d’acció tutorial posa especial èmfasi en el coneixement
del centre i de l’etapa per tal d’afavorir l’adaptació de l’alumne.
El pla d’acció tutorial a primer té com a eixos vertebradors el coneixement del

centre i l’etapa i les tècniques d’estudi amb el treball de la competència
d’aprendre a aprendre per tal d’afavorir el rendiment acadèmic en aquest curs i els
posteriors.
Inclou xerrades i tallers d’agents externs que serveixen per tractar els objectius i
competències del PAT, com els tallers d’internet segura dels mossos o els
d’educació viària de la policia local.
A més, en cas de problemàtiques que necessitin un tractament especial dins l’hora

de tutoria, els tutors comptaran amb l’orientador/a per poder dissenyar activitats
específiques que atenguin les necessitats concretes de l’alumnat.
En aquest quadre podem observar les competències, objectius i activitats que es

treballen a 1r d’ESO.
14
Institut Marta Mata
PLA ACCIÓ TUTORIAL 1R ESO
CONTINGUTS/ACTIVITATS OBJECTIUS COMPETÈNCIES
1r Trimestre
1. Presentació i acollida · Afavorir el coneixement dels alumnes Aprendre a viure junts

· Crear un bon clima Aprendre a ser autònom
· Adonar-se que tenen moltes coses en comú Aprendre a comunicar-se
· Elaborar un mural amb la mà de cada alumne
2. Ús de l’agenda · Potenciar l’ús de l’agenda com a eina Aprendre a aprendre

d’organització i comunicació
· Organitzar l’horari i el material de l’alumne
3. Les normes de la · Conèixer i reflexionar sobre les normes Aprendre a viure junts
classe · Elaborar les pròpies normes de la tutoria
· Fer un cartell amb les normes que es penjarà a
l’aula
4. Elecció de delegat · Conèixer les funcions del delegat Aprendre a viure junts
· Reflexionar sobre les característiques que ha de
tenir un bon delegat
· Escollir delegats i delegat ambiental
5. Coneixem l’institut · Conèixer l’institut, el seu funcionament i serveis Aprendre a ser autònom
· Orientar-se pel centre
· Conèixer els serveis de l’institut
6. El pla d’emergència · Saber què fer en cas d’emergència Aprendre a ser autònom
· Identificar les senyals d’alarma
· Conèixer els passos a seguir en cas d’evacuació
· Conèixer els passos a seguir en cas de
confinament
7. L’arbre de la meva · Afavorir el coneixement dels diferents membres Aprendre a ser un mateix
vida. Autoestima del grup.
· Establir un clima de confiança que ajudi a la
cohesió de grup
· Augmentar l’autoestima
8. Treball en equip · comprendre la importància de la col·laboració i Aprendre a viure junts

el treball en equip.
· Estimular l’esperit de cooperació
9. Debatre amb · Experimentar les diferents actituds en una Aprendre a viure junts
respecte situació col·lectiva. Aprendre a comunicar-se
· Analitzar i comprendre els mecanismes
d’actuació en una situació col·lectiva.
· Aprendre a respectar el dret dels altres a
expressar les seves opinions.
· Debatre amb respecte.
· Prevenir conductes discriminatòries
15
Institut Marta Mata
2n trimestre
10. Anàlisi de resultats · Analitzar i reflexionar sobre els resultats Aprendre a aprendre
1r trimestre obtinguts
· Prendre consciència dels àmbits en que es va
bé i dels que s’han de millorar
· Obtenir propostes de millora del rendiment
11. Tècniques d’estudi. · Conèixer la pròpia situació en relació a les Aprendre a aprendre
Planificació setmanal tècniques d’estudi.
· Reflexionar sobre la importància de les
tècniques d’estudi per a l’èxit escolar.
12. Tècniques d’estudi: · Reflexionar sobre l’espai d’estudi de cada Aprendre a aprendre
El lloc d’estudi alumne.
· Valorar les condicions òptimes de l’espai que
ajudin a afavorir l’estudi.
13. Tècniques d’estudi. · Millorar l’autoestima acadèmica Aprendre a ser un mateix

Autoestima
14. Tècniques d’estudi. · Millorar l’atenció Aprendre a aprendre

Atenció
15. Tècniques d’estudi. · Conèixer les nocions bàsiques sobre la presa Aprendre a aprendre
Prendre apunts d’apunts.
· Valorar el propi procés de presa d’apunts.
· Valorar la presa d’apunts com un element bàsic
per a l’estudi.
16. Pel·lícula: · Prevenir la discriminació racial Aprendre a comunicar-se

Quiero ser como · Determinar els processos d’elaboració i Aprendre a ser un mateix
Beckham consolidació dels estereotips a través dels quals Aprendre a ser autònom
valorem els gèneres, les races, l’orientació sexual o els
17. Pel·lícula: grups socials segons l’edat.
Quiero ser como
Beckham
18. Pel·lícula:
Quiero ser como
Beckham
16
Institut Marta Mata
3r trimestre
2n trimestre obtinguts Aprendre a ser autònom
20. Els estereotips · Valorar com es veuen mútuament cada sexe i Aprendre a ser un mateix
sexistes trencar determinats estereotips.
21. Els insults · Reflexionar sobre el mal que poden fer els Aprendre a comunicar-se
insults
22. Pel·lícula: Los chicos · Conèixer el funcionament de l’escola en una Aprendre a ser un mateix
del coro altra època. Aprendre a viure junts
· Identificar els diferents mètodes pedagògics i els Aprendre a ser autònom
23. Pel·lícula: Los chicos fenòmens de la dinàmica de grups. Aprendre a comunicar-se
del coro · Reflexionar sobre el paper dels càstigs
· Valorar el paper que la música i l’art en general
24. Pel·lícula: Los chicos por realitzar en cada persona.
del coro
3r trimestre obtinguts Aprendre a ser autònom
26. Valoració de la · Valorar les activitats de tutoria Aprendre a comunicar-se

tutoria
Annexos
Debatem un tema · Realitzar un debat amb ordre Aprendre a comunicar-se

que preocupa a la Aprendre a viure junts
classe
12. L’ACCIÓ TUTORIAL A 2N ESO
A segon d’ESO cal continuar vetllant per l’adaptació de l’alumne al centre, per
aquest motiu, les NOFC preveuen que el tutor de segon sigui el mateix de primer.
Aquest fet permet aprofundir en l’acompanyament de l’alumne dins de l’aula i en el
centre.
En aquest segon curs les competències i continguts es continuen treballant de

manera cíclica, però es posa especial emfàsi en la competència d’aprendre a viure
junts realitzant activitats de prevenció de l’assetjament i en la competència
d’aprendre a ser un mateix realitzant activitats que afavoreixen el desenvolupament
de la sexualitat de manera saludable.
L’acció tutorial a 2n inclou xerrades/ taller de l’agent de salut del centre amb el tema
de l’ús del preservatiu, xerrades d’educació viària de la policia local i d’internet
segura dels mossos entre d’altres que puguin ser d’interès per tractar els objectius i
les competències del PAT.
17
Institut Marta Mata


treballen a 2n d’ESO.
TUTORIA 2N ESO
1r TRIMESTRE
1. Acollida ús de l’agenda ● Potenciar l’ús de l’agenda com a eina d’organització i Aprendre a aprendre
comunicació
● Organitzar l’horari i el material
2. Les normes de la classe ● Reflexionar sobre les normes Aprendre a viure junts
● Elaborar les pròpies normes de la tutoria
● Fer un cartell amb les normes que es penjarà a l’aula
3. Elecció de delegat ● Conèixer les funcions del delegat Aprendre a viure junts
● Reflexionar sobre les característiques que ha de tenir un
bon delegat
● Escollir delegats i delegat ambiental
4. Els meus objectius ● Fer una valoració de com va funcionar el curs passat. Aprendre a aprendre
aquest curs ● Plantejar–se els objectius per al nou curs. Aprendre a ser autònom
5. El pla d’emergència ● Saber què fer en cas d’emergència Aprendre a viure junts
● Identificar les senyals d’alarma Aprendre a ser autònom
● Conèixer els passos a seguir en cas d’evacuació i
confinament
6. Tinc un problema amb ● Analitzar els aspectes que influeixen en l’estudi. Aprendre a aprendre
els estudis ● Realitzar propostes de millora per afavorir l’estudi. Aprendre a ser un mateix
7. Pel·lícula: Juno Aprendre a ser un mateix

● Apropar-nos a una realitat quotidiana: els embarassos
adolescents.
8. Pel·lícula: Juno ● Entreveure les diferents classes socials.
● Reflexionar sobre les conseqüències d’un embaràs
9. Pel·lícula: Juno adolescent
10. Autovaloració ● Identificar els propis punts forts i febles en quan a actitud Aprendre a aprendre
acadèmica i estudi Aprendre a ser autònom
● Reflexionar sobre si es necessari fer algun canvi
● Obtenir propostes de millora
18
Institut Marta Mata
TUTORIA 2N ESO
2N TRIMESTRE
11. Anàlisi de resultats ● Analitzar i reflexionar sobre els resultats obtinguts Aprendre a aprendre
primer trimestre ● Obtenir propostes de millora del rendiment Aprendre a ser autònom
12. La classe ● Reflexionar sobre aquelles conductes que dificulten el Aprendre a viure junts
desenvolupament del grup classe. Aprendre a ser un mateix
13. Curtmetratge. Sopar per ● Analitzar una situació de conflicte. Aprendre a viure junts
a dos ● Reflexionar sobre la solució del mateix. Aprendre a comunicar-se
14. Tècniques d’estudi. ● Conèixer els passos a seguir per estudiar un tema Aprendre a aprendre
Com estudiar ● Iniciar-se en la lectura conscient i comprensiva d’un tema
● Millorar la comprensió lectora
15. Curtmetratge: Una ● Identificar el propi estil de resolució de conflictes Aprendre a viure junts
habitació ● Aprendre a negociar en cas de conflicte Aprendre a comunicar-se
16. Tècniques d’estudi. El ● Conèixer els passos a seguir per estudiar un tema Aprendre a aprendre
subratllat ● Comprendre la importància del subratllat
● Subratllar textos correctament
17. Curtmetratge: Quan tot ● Diferenciar frustració i còlera. Aprendre a viure junts
s’embolica. Resolució de ● Reconèixer la pròpia còlera i la dels altres per signes Aprendre a ser un mateix
conflictes precursors i elements desencadenants. Aprendre a comuncar-se
● Explorar les conseqüències negatives dels atacs de
còlera.
● Aprendre les etapes de la resolució de problemes com a
estratègia de gestió de la còlera.
3r TRIMESTRE
18. Anàlisi de resultats ● Analitzar i reflexionar sobre els resultats obtinguts Aprendre a aprendre
segon trimestre ● Prendre consciència dels àmbits en que es va bé i dels Aprendre a ser autònom
que s’han de millorar
● Obtenir propostes de millora del rendiment
19. Pel·lícula: Bullying ● Reconèixer l'assetjament com a violència Aprendre a viure junts
● Reconèixer el fet que el silenci ens fa còmplices de Aprendre a comunicar-se
20. Pel·lícula: Bullying l'acció que vam presenciar . Aprendre a ser un mateix
● Entendre l'assetjament com a problema social davant del
21. Pel·lícula: Bullying qual es pot respondre de forma activa o passiva , a favor
o en contra.
● Desenvolupar estratègies per a la resolució de conflictes
davant d'una situació de violència escolar
● Identificar relacions negatives entre iguals .
● Defensar la identitat pròpia davant el grup.
22. A casa no m’enetenen ● Reflexionar sobre la relació que cada alumne estableix Aprendre a comunicar-se
amb la seva família i valorar-ne la importància Aprendre a viure junts
23. A qui admiro ● Reflexionar sobre les aptituds que valora més cadascú. Aprendre a ser un mateix
● Analitzar les pròpies qualitats
24. Anàlisi de resultats 3r ● Analitzar i reflexionar sobre els resultats obtinguts Aprendre a aprendre
trimestre ● Prendre consciència dels àmbits en que es va bé i dels Aprendre a ser autònom
25. Valoració de la tutoria ● Valorar les activitats de tutoria que s’han fet al llarg del Aprendre a comunicar-se
curs
Annexos
Debatem un tema que ens · Realitzar un debat amb ordre Aprendre a comunicar-se
preocupa Aprendre a viure junts
19
Institut Marta Mata
13. L’ACCIÓ TUTORIAL A 3R ESO
Un dels objectius principals de l’acció tutorial de 3r d’ESO és guiar l’alumne cap a la

concreció de la presa de decisions i l’itinerari formatiu. La tutoria ha de permetre
continuar la detecció i l’anàlisi de les habilitats i potencialitats de l’alumne per poder
concretar la tria de l’itinerari formatiu de 4t.
Per aquest motiu, l’orientador/a del centre farà una xerrada a 3r exposant el sistema
educatiu i els itineraris de 4t d’ESO. També es faran activitats d’autoconeixement i
d’orientació.
Igual que en la resta de cursos es continuaran treballant les competències i els

objectius de la tutoria de manera cíclica.
L’acció tutorial a 3r d’ESO inclou xerrades/ taller d’educació viària de la policia local,
de prevenció de conductes discriminatòries dels mossos i de revetlles amb precaució
dels bombers entre d’altres que puguin ser d’interès per tractar els objectius i les
competències del PAT.


treballen a 3r d’ESO.
TUTORIA 3R ESO
2n Trimestre
CONTINGUTS OBJECTIUS COMPETÈNCIES
1. Acollida ús de l’agenda ● Potenciar l’ús de l’agenda com Aprendre a aprendre

a eina d’organització i
comunicació
● Organitzar l’horari i el material
de l’alumne
● Elaborar les pròpies normes de
la tutoria
● Fer un cartell amb les normes
que es penjarà a l’aula
3. Elecció de delegat ● Conèixer les funcions del Aprendre a viure junts

delegat Aprendre a ser autònom
● Reflexionar sobre les
característiques que ha de
tenir un bon delegat
● Escollir delegats i delegat
ambiental
4. Els meus objectius aquest ● Fer una valoració de com va Aprendre a aprendre
curs funcionar el curs passat. Aprendre a ser autònom
● Plantejar–se els objectius per
al nou curs.
5. El pla emergència ● Avaluar la motivació per Aprendre a ser autònom

estudiar Aprendre a viure junts
● Automotivar-se per estudiar
20
Institut Marta Mata
6. El rendiment acadèmic ● Analitzar els propis obstacles Aprendre a aprendre

en relació a l’estudi. Aprendre a ser autònom
● Elaborar propostes de millora
del propi rendiment.
7. La meva motivació per ● Avaluar la motivació per Aprendre a ser un mateix

estudiar estudiar Aprendre a aprendre
● Automotivar-se per estudiar Aprendre a ser autònom
8. L’assetjament escolar ● Posar-se en el lloc de Aprendre a viure junts

l’agressor la víctima i el públic Aprendre a comunicar-se
en els casos d’assetjament
escolar.
● Prendre consciència de les
conseqüències del bullying des
dels tres papers
9. Els conflictes al grup I ● Analitzar diferents conflictes Aprendre a viure junts

que es poden donar a l’aula Aprendre a comunicar-se
10. Els conflictes al grup II ● Veure el conflicte des de
diferents punts de vista
● Trobar estratègies per resoldre
els conflictes
TUTORIA 3R ESO
2n Trimestre
11. Anàlisi de resultats 1r · Analitzar i reflexionar sobre Aprendre a aprendre

trimestre els resultats obtinguts
· Prendre consciència dels
àmbits en que es va bé i dels que
s’han de millorar
· Obtenir propostes de millora
del rendiment
12. El meu escut. L’autoestima · Expressar els aspectes Aprendre a ser un mateix
positius de la personalitat
· Fomentar l’autoestima i la
comunicació entre l’alumnat.
13. Treballem l’autoestima · Acceptar-se a si mateix Aprendre a ser un mateix

amb contes · Estimar-se tal com és
· Augmentar l’autoestima
14. Pel·lícula: Las mujeres de · Reflexionar sobre els rols de Aprendre a ser un mateix
verdad tienen curvas les dones a la societat
· Prendre consciència de la
15. Pel·lícula: Las mujeres de imposició dels cànons de bellesa a
verdad tienen curvas nivell social
· Reflexionar sobre el concepte
16. Pel·lícula: Las mujeres de de bellesa
verdad tienen curvas · Reflexionar sobre la virginitat
i la sexualitat
17. L’anorèxia ● Conèixer l’anorèxia Aprendre a ser un mateix

● Valorar l’aspecte físic amb la
mesura adequada
21
Institut Marta Mata
TUTORIA 3R ESO
3r Trimestre
18. Anàlisi de resultats segon · Analitzar i reflexionar sobre Aprendre a aprendre

trimestre els resultats obtinguts Aprendre a ser autònom
· Prendre consciència dels
àmbits en que es va bé i dels que
s’han de millorar
· Obtenir propostes de millora
del rendiment
19. L’amistat ● Reflexionar sobre l’amistat. Aprendre a viure junts

● Analitzar les diferents
concepcions sobre l’amistat
que tenen els alumnes del
grup.
20. Pel·lícula: The social ● Analitzar els mecanismes Aprendre a comunicar-se

network d’influència dels mitjans de Aprendre a viure junts
comunicació relacionats amb Aprendre a ser un mateix
21. Pel·lícula: The social les emocions i els sentiments
network del públic.
● Reflexionar sobre el poder dels
22. Pel·lícula: The social nous grans mitjans de
network comunicació.
● Conèixer un cas d’ambició
empresarial que passa per
23. Pel·lícula: The social
sobre de l’amistat.
network
● Ser conscients dels objectius
de les xarxes socials d’internet.
● Reflexionar sobre la utilització
d’internet i les xarxes socials.
24. Xerrada orientadora. El ● Introduir als alumnes en el Aprendre a ser autònom

sistema educatiu sistema educatiu
● Afavorir la tria d’itineraris i
25. Xerrada tutor/a. El 4t ESO matèries de 4t.
al Marta Mata
26. El sistema educatiu
27. Autoconeixement
Annexos
Debatem un tema que · Realitzar un debat amb ordre

preocupa a la classe
22
Institut Marta Mata
14. L’ACCIÓ TUTORIAL A 4T ESO
A 4t d’ESO tot i que es continuaran treballant totes les competències de l’acció

tutorial de manera cíclica l’objectiu prioritari serà concretar l’itinerari formatiu dels
alumnes.
El tutor/a i l’orientador/a del centre en col·laboració amb la família guiran a a

l’alumne en aquest procés de presa de decisions.
L’orientador/a del centre farà diverses xerrades a les tutories de 4t amb l’objectiu
d’exposar informació sobre el sistema educatiu, el batxillerat, els cicles formatius, els
ensenyaments esportius i artístics i els pfi.
A més, realitzarà entrevistes individuals a tots els alumnes i famílies que així ho
requereixin amb l’objectiu de perfilar l’itinerari educatiu.
El centre també oferirà una xerrada als pares coordinada per l’equip directiu,
l’orientador/a del centre i el/la coordinador/a de Batxillerat on s’exposarà informació
sobre el sistema educatiu, els cicles formatius, els ensenyaments esportius i artístics
i els pfi. A més es detallarà el currículum i el funcionament del Batxillerat al centre.
Dins de les activitats de tutoria de 4t s’inclou la visita a l’Espai de l’Estudiant de

Valls on els alumnes podran rebre informació directa de les universitats, instituts i
d’altres centres educatius que els ajudaran a escollir les seves opcions.
En les sessions de tutoria grupal s’informarà als alumnes de les jornades de portes
obertes dels centres de formació professional de la zona i de les portes obertes de
batxillerat del centre.
Es potenciarà la descoberta autònoma de les opcions formatives fent ús de les fonts

d’informació de la xarxa.
Després de la realització de les activitats de tutoria grupals, l’assistència a les

xerrades, la visita a l’Espai de l’Estudiant, les entrevistes individuals amb la família i
l’alumne i les reunions d’equip docent i juntes d’avaluació, el centre lliurarà a la
família un document o consell orientador de caràcter confidencial i no prescriptiu
amb la finalitat d’acompanyar-lo en la presa de decisons.
El document es pot trobar a l’annex.
Les últimes sessions de tutoria es dedicaran a l’orientació laboral amb tècniques

de recerca de feina, elaboració del currículum, simulació d’entrevistes de feina…
El pla d’acció tutorial de 4t també inclou xerrades d’agents externs relacionades amb
les competències de la tutoria com les d’educació viària de la policia, les dels
mossos d’esquadra….

En el següent quadre podem observar els continguts i activitats de les sessions de

tutoria.
23
Institut Marta Mata
TUTORIA 4T ESO
1r Trimestre
1. Acollida ús de l’agenda ● Potenciar l’ús de l’agenda com a eina Aprendre a aprendre

● Organitzar l’horari i el material de
l’alumne
● Elaborar les pròpies normes de la tutoria
● Fer un cartell amb les normes que es
penjarà a l’aula
● Reflexionar sobre les característiques Aprendre a comunicar-se
que ha de tenir un bon delegat
Escollir delegats i delegat ambiental
4. El pla d’emergència ● Saber què fer en cas d’emergència Aprendre a ser autònom
● Identificar les senyals d’alarma
● Conèixer els passos a seguir en cas
d’evacuació
● Conèixer els passos a seguir en cas de
confinament
5. Els meus objectius aquest ● Fer una valoració de com va funcionar el Aprendre a aprendre
curs curs passat. Aprendre a ser autònom
Plantejar–se els objectius per al nou curs.
6. L’oportunitat de la meva vida ● Prendre consciència que cada decisió té Aprendre a aprendre
les seves conseqüències Aprendre a ser autònom
● Valorar l’esforç i l’estudi Aprendre a ser un mateix
Analitzar les conseqüències abans de
prendre decisions
7. Entrega i anàlisis de · Reflexionar i analitzar el treball realitzat Aprendre a aprendre

preavaluacions durant el trimestre. Aprendre a ser autònom
· Aportar punts de vista i propostes de
millora sobre el rendiment de totes les
matèries
8. Quadern d’orientació. · Conèixer com funcionarà l’orientació a Aprendre a ser un mateix

Autoconeixement: 4t ESO
personalitat i aptituds · Millorar el coneixement de l’alumne
sobre si mateix: la seva personalitat, aptituds,
9. Quadern d’orientació: interessos i valors ocupacionals
Autoconeixement: · Reflexionar sobre els entorns i les
Interessos. Valors professions que li agradaria desenvolupar
ocupacionals i el meu perfil
10. Qüestionari
d’autoconeixement a l’aula
d’informàtica
24
Institut Marta Mata
TUTORIA 4T ESO
2n Trimestre
11. Anàlisi de resultats 1r · Analitzar i reflexionar sobre els resultats Aprendre a aprendre
trimestre obtinguts Aprendre a ser autònom
· Prendre consciència dels àmbits en que
es va bé i dels que s’han de millorar
· Obtenir propostes de millora del
rendiment
12. Xerrada orientadora. El · Donar a conèixer el sistema educatiu Aprendre a ser autònom
sistema educatiu · Conèixer les opcions acadèmiques i
professionals en cas de no obtenir el graduat
· Conèixer les opcions acadèmiques i
professionals en cas d’obtenir el graduat
13. Quadern d’orientació. El · Conèixer el sistema educatiu Aprendre a ser autònom

sistema educatiu · Conèixer les opcions acadèmiques i
professionals en cas de no obtenir el graduat
14. Quadern d’orientació. Els · Conèixer les opcions acadèmiques i
cicles formatius professionals en cas d’obtenir el graduat
· Obtenir informació de les sortides
15. Quadern d’orientació. El formatives a la xarxa
Batxillerat · Investigar el sistema educatiu per trobar
el propi itinerari formatiu
· Descobrir els estudis que vol cursar
desprès de l’ESO
16. Sortida a l’espai de · Obtenir informació directa de les Aprendre a ser autònom
l’estudiant de Valls. universitats, instituts i d’altres centres
educatius de la zona.
17. Pel·lícula. Jobs · Reflexionar sobre que significa triomfar Aprendre a ser un mateix
18. Pel·lícula. Jobs o tenir èxit Aprendre a ser autònom
19. Pel·lícula. Jobs · Valorar la necessitat dels estudis
· Valorar altres qualitats personals que es
necessiten per triomfar
25
Institut Marta Mata
TUTORIA 4T ESO
3r Trimestre
20. Anàlisi de resultats 2n · Analitzar i reflexionar sobre els resultats Aprendre a aprendre
trimestre obtinguts
· Prendre consciència dels àmbits en que
· Obtenir propostes de millora del
rendiment
21. Quadern d’orientació. Presa · Reflexionar sobre les opcions Aprendre a ser autònom
de decisions acadèmiques que més li agraden
· Crear el seu itinerari acadèmic
· Prendre una decisió sobre els estudis un
cop acabada l’ESO
· Saber on i quan ha d’anar a
preinscriure’s
22. Quadern d’orientació. De · Definir l’objectiu professional Aprendre a ser autònom

què vull/puc treballar · Conèixer els passos a dur a terme per Aprendre a ser un mateix
assolir-lo
· Analitzar la formació necessària per
arribar a treballar del que vol
· Prendre consciència de les pròpies
qualitats positives, interessos, aptituds...
· Prendre consciència de la pròpia
experiència i valorar-la
· Decidir la professió de que pot i vol
treballar a l’estiu
23. Quadern d’orientació. El · Conèixer les parts del currículum Aprendre a comunicar-se
currículum · Elaborar el currículum
24. Quadern d’orientació. La · Conèixer la importància de la carta de Aprendre a comunicar-se

carta de presentació presentació i Identificar els casos en que hem
25. La carta en resposta a un de redactar -la
anunci · Elaborar cartes de presentació
26. Quadern d’orientació. Els · Identificar diferents maneres de buscar Aprendre a ser autònom
canals de recerca de feina feina
· Conèixer i saber cercar els recursos a la
xarxa per trobar feina
27. Quadern d’orientació. · Analitzar que s’ha de fer i què no s’ha de Aprendre a comunicar-se
L’entrevista fer en una entrevista de feina Aprendre a ser un mateix
· Prendre consciència de les actituds
incorrectes per cercar feina
· Posar-se en el lloc d’un empresari que
cerca un treballador
28. Quadern d’orientació. · Analitzar que s’ha de fer i què no s’ha de Aprendre a comunicar-se
Simulació d’una entrevista fer en una entrevista de feina Aprendre a ser un mateix
de feina · Prendre consciència de les actituds
incorrectes per cercar feina
· Posar-se en el lloc d’un empresari que
cerca un treballador
Analitzar diferents conductes i actituds a l’hora
de cercar feina
Annexos
Debatem un tema que preocupa a la · Debatre i opinar sobre un tema amb Aprendre a comunicar-se
classe ordre, empatia i escolta de les opinions dels Aprendre a viure junts
altres
26
Institut Marta Mata
15. ANNEXOS
Annex 1: Fitxa de tutoria inicial Pàg. 25
Annex 2: Registre d’entrevista amb les famílies Pàg. 29
Annex 3: Entrevista amb la família Pàg. 30
Annex 4: Tutoria individualitzada Pàg. 31
Annex 5: Full de recollida d’informació de l’alumne Pàg. 32
Annex 6: Full de seguiment de l’alumne Pàg. 33
Annex 7: Funcions del delegat i actes d’elecció del delegat Pàg. 34
Annex 8: Quadern del tutor de 1r d’ESO Pàg. 38
Annex 9: Quadern del tutor de 2n d’ESO Pàg. 85
Annex 10: Quadern de tutor de 3r d’ESO Pàg. 131
Annex 11: Quadern del tutor de 4t d’ESO Pàg. 186
Annex 12: Dossier d’orientació 4t d’ESO Pàg. 219
Annex 13: Qüestionari de valoració de la tutoria Pàg. 272
Annex 14: Consell orientador Pàg. 273
27
Institut Marta Mata
FITXA DE TUTORIA INICIAL

DADES DE L’ALUMNE
 Cognoms:___________________________________________
_____
 Nom:______________________________________________
_____
 Lloc i data de
naixement:_____________________________________
 Transport
SI NO
DOMICILI FAMILIAR
 Localitat:___________________________CP:______________
_____
 Carrer:____________________Núm.:______Pis:______Porta:_
______
 Bloc:______Escala:_______
 Telèfons:
1. ___________________
2. ___________________
3. ___________________
4. ___________________
DADES FAMILIARS
PARE:
 Nom i cognoms___________________________
 Professió:______________________________
 Lloc i horari de
treball:____________________de_______a______
MARE:
 Nom i cognoms___________________________
 Professió:______________________________
 Lloc i horari de
treball:____________________de_______a______
28
Institut Marta Mata
GERMANS I GERMANES
 Nombre de germans/es:___________________________
 Germans al centre: SI NO Curs:______
ALTRES PERSONES QUE CONVIUEN AL MATEIX DOMICILI:
 ______________________
 ______________________
ALTRES DADES PERSONALS

 Tens un espai propi per estudiar? SI NO
 Tens ordinador a casa? SI NO
 Hores setmanals d’estudi ( fora del centre):_____________
 Quin nivell d’estudis penses assolir en el
futur?___________
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
Música Nivell:____________
Hores/dies:___________________
Esports Tipus:____________
Hores/dies:___________________
Idiomes Quin:_____________
Hores/dies:___________________
Repàs: Matèries:__________
Hores/dies:___________________
Altres Què:_____________
Hores/dies:___________________
Formes part d’alguna associació? SI NO

Nom de l’associació:_______________________Hores/ dies que hi
dediques:_______
29
Institut Marta Mata
Registre d’entrevistes amb les famílies

Tutoria: Núm. Pàg.:
Alumne Data Signatura mare/pare
Observacions
Observacions
Observacions
Observacions
Observacions
30
Institut Marta Mata
ENTREVISTA AMB PARES
ALUMNE/A:____________________________GRUP:____________
TUTOR/A:______________________DIA:________HORA:_______
PARE/MARE:_____________________________________________
Temes tractats:
1.
2.
3.
4.
Acords presos:
1.
2.
3.
4.
Signatura del tutor/a Signatura del

pare/mare
31
Institut Marta Mata
TUTORIA INDIVIDUALITZADA
ALUMNE/A:____________________________GRUP:____________
TUTOR/A:______________________DIA:________HORA:_______
Temes a tractar:
Observacions:
Signatura de l’alumne/a Signatura del tutor/a
32
Institut Marta Mata
RECOLLIDA DE DADES PER A L’ENTREVISTA AMB PARES
ALUMNE/A:_________________________________GRUP:____________
TUTOR/A:__________________________DATA ENTREVISTA:________
MATÈRIES OBSERVACIONS
Català
Castellà
Anglès
Matemàtiques
C. Naturals
Tecnologia
Socials
Música
Educació física
Visual i plàstica
Religió/
Alternativa
33
Institut Marta Mata
FULL DE SEGUIMENT
ALUMNE/A:_____________________________________________
Dia: Dia: Dia:

8.30-9.30 8.30-9.30 8.30-9.30
Professor/a: Professor/a: Professor/a:
9.30-10.30 9.30-10.30 9.30-10.30

10.30-11.30 10.30-11.30 10.30-11.30

12.00-13.00 12.00-13.00 12.00-13.00

13.00-14.00 13.00-14.00 13.00-14.00

14.00-15.00 14.00-15.00 14.00-15.00

Signatura tutor/a Signatura

pare/mare
34
Institut Marta Mata
FUNCIONS DEL DELEGAT/DA
 Ser portaveu de la clase.

 Assistir a les reunions de delegats i informar-ne als companys de la classe.
 Avisar els qui molestin.
 Solucionar amb el/la tutor/a els problemes del grup.
 Avisar sobre la neteja i l’ordre de la classe.
EL CONSELL DE DELEGATS
Composició:
El consell de delegats dels estudiants serà format per:
Els delegats elegits lliurement pels estudiants de cada curs o classe.
L'elecció dels delegats serà per a tot el curs acadèmic i es realitzarà en els
primers 30 dies lectius. No obstant això, si una majoria del grup classe creu que un
delegat no compleix les seves funcions i responsabilitats pot proposar al seu tutor
fer-ne una nova elecció.
Un delegat podrà deixar de ser-ho com a conseqüència de ser sancionat per
expedient disciplinari.
Funcionament:
Els membres del consell de delegats tenen dret a rebre informació, i a disposar
dels mitjans que permetin el seu funcionament. És per això que es reuniran
periòdicament amb la cap d’estudis, que actuarà de moderadora i dinamitzadora de
la reunió.
Quan s'hagi celebrat una reunió del consell de delegats, els delegats n’informaran
als altres alumnes, durant la primera hora de tutoria de grup que tingui lloc. El
tutor facilitarà i moderarà aquesta intervenció.
Funcions:
a) Els delegats/es faran arribar als representants dels estudiants al consell escolar
del centre la problemàtica específica de cadascun dels cursos que representen, així
com qualsevol tema que creguin que ha d'arribar al consell escolar.
b) Els representants dels estudiants al consell escolar del centre informaran
respecte l'ordre del dia de les reunions d'aquest òrgan, amb antelació suficient, i
dels acords adoptats en aquestes reunions. Els delegats en donaran difusió en els
seus corresponents cursos, a l'hora de la tutoria de grup.
c) Els delegats informaran de les activitats del consell de delegats a tots els
alumnes del seu grup.
d) El consell de delegats recollirà les propostes que facin els diferents cursos
sobre activitats extraescolars i celebració de festes, per a transmetre-les a la
coordinadora d’activitats.
35
Institut Marta Mata
ACTA D’ELECCIÓ DE DELEGAT/ADA
Dia ______________ d _______________ de 201__
Els alumnes del grup ______________ de l’Institut Marta Mata han procedit a
l’elecció del delegat/ada i sotsdelegat/ada i els resultats han estat:
- Vots emesos: __________

- Vots vàlids: ____________
- Vots en blanc: __________
Després d’haver fet l’escrutini han resultat elegits:
DELEGAT/ADA: _____________________ amb _________ vots

SOTSDELEGAT/ADA: _________________ amb _________ vots
I per tal que consti així, signen aquesta acta
EL/LA PRESIDENT/A EL/LA SECRETARI
També la signen acceptant els càrrecs per als quals han estat escollits
EL/LA DELEGAT/ADA EL/LA

SOTSDELEGAT/DA
36
Institut Marta Mata
Funcions delegat ambiental

Curs 2015-2016
El delegat/-da ambiental és el/la responsable de vetllar per les bones pràctiques

ambientals que es duen a terme dins de l’aula.
Cal que es faci responsable de :

1.- Tancar els llums si després no hi ha classe o si hi ha pati. Si fa un dia molt
assolellat potser no cal encendre tots els llums. Potser també caldrà recordar-ho al
professor/-a.
2.- Comprovar que a l’aula hi hagi els contenidors de paper (blau), envasos (groc) i
rebuig (negre) per separar els residus, així com el seu estat de conservació.
3.- Comprovar que els contenidors estan junts al costat de la porta i que a sobre hi ha
el cartell amb la llista de productes que hi podem abocar en cadascun.
4.- Comprovar que els companys fan un ús correcte dels diferents contenidors, és a
dir, que hi aboquen els residus correctament, tot seguint les instruccions indicades al
cartell. CALDRÀ ACONSELLAR-LOS.
5.- Fomentar la reutilització del paper, vetllant per la permanència d’una capsa a la
taula del professor amb paper usat per una cara.
6.- Participar en les reunions convocades per la Comissió Verda i comunicar als
companys els acords.
7.- Mantenir-se informat visitant periòdicament el Punt Verd d’informació (al suro
que hi ha al costat dels lavabos de la planta baixa) i el Bloc de la Comissió Verda (a la
plana web de l’institut trobareu l’enllaç). CALDRÀ RECOMANAR-HO ALS COMPANYS.
8.- Conscienciar als companys de la importància de mantenir l’aula neta i ordenada.
9.- Recordar als companys que als corredors i al pati també hi ha contenidors per
poder abocar els diferents residus.
10.-Fomentar l’ús de la carmanyola
FEM ESCOLA! FEM MEDI AMBIENT! COL·LABOREM!
37
Institut Marta Mata
ACTA D’ELECCIÓ DE DELEGAT/ADA AMBIENTAL
Dia ______________ d _______________ de 201__
Els alumnes del grup ______________ de l’Institut Marta Mata han procedit a
l’elecció dels 2 delegats/ades ambientals i els resultats han estat:
- Vots emesos: __________

- Vots vàlids: ____________
- Vots en blanc: __________
Després d’haver fet l’escrutini han resultat elegits:
DELEGAT/ADA 1: _____________________ amb _________ vots

DELEGAT/ADA 2: _____________________ amb _________ vots
I per tal que consti així, signen aquesta acta
EL/LA PRESIDENT/A EL/LA SECRETARI
També la signen acceptant els càrrecs per als quals han estat escollits
EL/LA DELEGAT/ADA AMBIENTAL 1 EL/LA DELEGAT/DA

AMBIENTAL 2
38
Institut Marta Mata
TUTORIA 1r
ESO.
QUADERN DEL
TUTOR
39
Institut Marta Mata

1r Trimestre
1. Presentació i acollida  Afavorir el coneixement dels alumnes Aprendre a viure junts
 Crear un bon clima Aprendre a ser autònom
 Adonar-se que tenen moltes coses en comú Aprendre a comunicar-se
 Elaborar un mural amb la mà de cada
alumne
2. Ús de l’agenda  Potenciar l’ús de l’agenda com a eina Aprendre a aprendre
 Organitzar l’horari i el material de l’alumne
3. Les normes de la classe  Conèixer i reflexionar sobre les normes Aprendre a viure junts
 Elaborar les pròpies normes de la tutoria
 Fer un cartell amb les normes que es penjarà
a l’aula
4. Elecció de delegat  Conèixer les funcions del delegat Aprendre a viure junts
 Reflexionar sobre les característiques que ha
de tenir un bon delegat
 Escollir delegats i delegat ambiental
5. Coneixem l’institut  Conèixer l’institut, el seu funcionament i Aprendre a ser autònom
serveis
 Orientar-se pel centre
 Conèixer els serveis de l’institut
6. El pla d’emergència  Saber què fer en cas d’emergència Aprendre a ser autònom
 Identificar les senyals d’alarma
 Conèixer els passos a seguir en cas
d’evacuació
 Conèixer els passos a seguir en cas de
confinament
7. L’arbre de la meva vida.  Afavorir el coneixement dels diferents Aprendre a ser un mateix
Autoestima membres del grup.
 Establir un clima de confiança que ajudi a la
cohesió de grup
 Augmentar l’autoestima
8. Treball en equip  comprendre la importància de la Aprendre a viure junts
col·laboració i el treball en equip.
 Estimular l’esperit de cooperació
9. Debatre amb respecte  Experimentar les diferents actituds en una Aprendre a viure junts
situació col·lectiva. Aprendre a comunicar-se
 Analitzar i comprendre els mecanismes
d’actuació en una situació col·lectiva.
 Aprendre a respectar el dret dels altres a
expressar les seves opinions.
 Debatre amb respecte.
 Prevenir conductes discriminatòries
40
Institut Marta Mata

2n trimestre
10. Anàlisi de resultats 1r  Analitzar i reflexionar sobre els resultats Aprendre a aprendre
trimestre obtinguts
 Prendre consciència dels àmbits en que es va
 Obtenir propostes de millora del rendiment
11. Tècniques d’estudi.  Conèixer la pròpia situació en relació a les Aprendre a aprendre
Planificació setmanal tècniques d’estudi.
 Reflexionar sobre la importància de les
tècniques d’estudi per a l’èxit escolar.
12. Tècniques d’estudi:  Reflexionar sobre l’espai d’estudi de cada Aprendre a aprendre
El lloc d’estudi alumne.
 Valorar les condicions òptimes de l’espai que
ajudin a afavorir l’estudi.
13. Tècniques d’estudi.  Millorar l’autoestima acadèmica Aprendre a ser un mateix

Autoestima
14. Tècniques d’estudi.  Millorar l’atenció Aprendre a aprendre
Atenció
15. Tècniques d’estudi.  Conèixer les nocions bàsiques sobre la presa Aprendre a aprendre
Prendre apunts d’apunts.
 Valorar el propi procés de presa d’apunts.
 Valorar la presa d’apunts com un element
bàsic per a l’estudi.
16. Pel·lícula:  Prevenir la discriminació racial Aprendre a comunicar-se
Quiero ser como Beckham  Determinar els processos d’elaboració i Aprendre a ser un mateix
17. Pel·lícula: consolidació dels estereotips a través dels Aprendre a ser autònom
Quiero ser como Beckham quals valorem els gèneres, les races,
18. Pel·lícula: l’orientació sexual o els grups socials segons
Quiero ser como Beckham l’edat.
• Allunyar-nos de les representacions habituals
dels mèdia d’una adolescència frívola i
despreocupada.
41
Institut Marta Mata

3r trimestre
19. Anàlisi de resultats 2n  Analitzar i reflexionar sobre els resultats Aprendre a aprendre
20. Els estereotips sexistes  Proporcionar l’oportunitat d’un procés de Aprendre a ser un mateix
feedback entre els nois i les noies del grup
que ajudi a valorar com es veuen
mútuament cada sexe i trencar determinats
estereotips.
21. Els insults  Reflexionar sobre el mal que poden fer els Aprendre a comunicar-se
insults
22. Pel·lícula: Los chicos del  Conèixer el funcionament de l’escola en una Aprendre a ser un mateix
coro altra època. Aprendre a viure junts
23. Pel·lícula: Los chicos del  Identificar els diferents mètodes pedagògics Aprendre a ser autònom
coro i els fenòmens de la dinàmica de grups. Aprendre a comunicar-se
24. Pel·lícula: Los chicos del  Reflexionar sobre el paper dels càstigs
coro  Valorar el paper que la música i l’art en
general por realitzar en cada persona.
25. Anàlisi de resultats 3r  Analitzar i reflexionar sobre els resultats Aprendre a aprendre
26. Valoració de la tutoria  Valorar les activitats de tutoria Aprendre a comunicar-se
Annexos
Debatem un tema que  Aprendre a realitzar un debat amb ordre Aprendre a comunicar-se
preocupa a la classe Aprendre a viure junts
42
Institut Marta Mata
Sessió Número 1. Presentació i acollida

Objectius Afavorir el coneixement dels alumnes
Crear un bon clima
Adonar-se que tenen moltes coses en comú
Elaborar un mural amb la mà de cada alumne
Descripció de 1) Repartir un full de color a cada alumne
l’activitat
2) Cada alumne ha de dibuixar al full de color la silueta de la seva
mà. Posar el seu nom al full i dins cada dit escriure-hi:
 Dit petit: L´assignatura que més li agrada
 Anular: un programa de TV que li agradi
 Cor o mitger: una qualitat positiva
 Índex: un grup o estil de música que li agradi
 Polze: el seu menjar preferit
 Al centre de la mà: De gran vull ser….
 La mà es pot pintar, fer dibuixos al full, etc…
3) Qui acabi primer pot fer el títol de mural “Qui som a 1r A o B”.
4) Dividir la clase en grups de 4-5 persones. Repartir les cartolines.

Els membres del grup s’han d’ensenyar les mans. A cada
cartolina s’hi anotarà allò que els membres del grup tinguin en
comú. Tots els grups han d’escriure a totes les cartolines.
5) Posar en comú. Mirant que han posat a les seves mans Fer
preguntes al grup clase:
a) Que aixequi la mà a qui li agradi……menjar
b) Que aixequi la mà a qui li agradi …………programa de
televisió
c) Així amb totes les característiques
6) Penjar el títol del mural, les mans i les cartolines al suro.
Material  Fulls de colors ( un per alumne)

 Una cartolina amb el títols:
 L’assignatura que més ens agrada
 El programa de TV que més ens agrada
 Com som
 La música que més ens agrada
 El nostre menjar preferit
o Xinxetes i grapes
43
Institut Marta Mata
Sessió Número 2. Ús de l’agenda

Objectius Potenciar l’ús de l’agenda com a eina d’organització i comunicació
Organitzar l’horari i el material de l’alumne
Descripció de 1) Omplir la fitxa personal. El tutor la recull i la desa a la carpeta

l’activitat de l’alumne.
2) Us de l’agenda
 Mirar l’agenda amb tots els seus apartats. Explicació de
cada un. Com utilitzar l’agenda correctament.
a. Anotar deures, treballs, controls, etc.
b. Comunicació amb els pares
c. Anotar dies de festa, sortides...
d. “Evitar” la seva utilització en d’altres tasques.
3) Explicació de l’horari. Optatives i aules i professors.
Desplaçaments pel centre.
4) Copiar l’horari del grup a l’agenda
5) Apuntar els dies festius a l’agenda
6) Apuntar a l’agenda els dies d’activitats culturals al centre
7) Apuntar a l’agenda les dates del treball de síntesi i recerca
8) Apuntar a l’agenda les dates d’entrega de notes
9) Calendari mensual de l’aula per anotar deures i exàmens.
Encarregat.
Material Agenda dels alumnes
Calendari de festes ( al quadern de funcionament intern)
Fitxa de tutoria inicial
Calendari mensual de l’aula per anotar els deures
Observacions Si alguna cosa s’ha fet a la presentació. No cal repetir-ho
44
Institut Marta Mata
Sessió Número 3. Les normes de la classe

Objectius Conèixer i reflexionar sobre les normes
Elaborar les pròpies normes de la tutoria
Fer un cartell amb les normes que es penjarà a l’aula
Descripció de 1. Llegir i explicar les normes de l’agenda

l’activitat 2. Fer grups de 4-5 persones
3. Cada grup ha d’escriure les 10 normes que consideri més
importants per al bon funcionament de la classe que
després es posaran en un cartell a l’aula.
4. El portaveu de cada grup explica les seves normes a la
classe.
5. Amb les normes de tots els grups es triaran les de l’aula
(màxim 15)
6. Elaborar un cartell per penjar a l’aula amb les normes
Opcions:
a) El tutor escriu les normes a l’ordinador i les imprimeix en un
full A3
b) Cada grup escriu en un tros allargat de cartolina de colors
una/dues o tres normes. Un grup escriu el títol.
CARACTERÍSTIQUES DE LES NORMES

 Han d’estar redactades en positiu. No poden contenir la
paraula “NO”
 Han d’estar redactades amb present, imperatiu o infiniu
 Han de ser breus i contenir un sol verb
EXEMPLES
Incorrecte Correcte
 No es pot treure el  A classe, el mòbil ha
mòbil a classe d’estar dins la motxilla
o a la butxaca
 No parlaré mentre  Estic en silenci quan el
parli el professor professor parla
Material Agenda
Cartolines i fulls de colors o ordinador
45
Institut Marta Mata
Sessió Número 4. Elecció de delgat

Objectius Conèixer les funcions del delegat
Reflexionar sobre les característiques que ha de tenir un bon
delegat
Descripció de 1) Llegir les funcions del delegat
l’activitat
2) Reflexionar sobre com ha de ser el delegat:
a) Fem grups de 3 o 4 persones.
b) El tutor llegeix o escriu a la pissarra cada situación en petit grup
es discuteix que farien. Una persona del grup escriu la solució
(3 minuts per a fer-ho) Hi ha 5 situacions, temps total 15
minuts. El tutor ha de controlar el temps.
c) Poser en comú les solucions de cada situació. A la vegada, el
vostre tutor o tutora anirà escrivint a la pissarra com hauria de
ser la persona delegada si hagués d’actuar com vosaltres heu
definit. ( 30 minuts).
SITUACIONS
Situació 1: Un grup d’alumnes està organitzant una votació per
escollir algú que els representi, algú comenta que és millor que el
càrrec l’ocupi un noi i no una noia. Què faríeu? Per què?
Situació 2: A la classe es produeix un conflicte i cal prendre una
decisió important. Hi ha dues postures; uns que creuen que les
decisions importants les ha de votar tot el grup i uns altres que
volen que la decisió la prengui només la persona que els
representa. Quina és la vostra opinió? Per què?
Situació 3: A la classe hi ha dos grups rivals. Cada dia es formen
més tensions entre ells. Què ha de fer el delegat o la delegada?
Situació 4: S’ha convocat una reunió de delegats i delegades per al
dimarts a les 5’30 de la tarda, però la persona que representa el
vostre grup, justament aquell dia i en aquella hora, havia quedat
amb la seva colla per anar al cinema. Què ha de fer?
Situació 5: Hi ha una sessió d’avaluació on assisteix el delegat o la
delegada. El grup classe ha proposat unes idees i solucions que el
delegat/da no comparteix. Què ha de fer el/la delegat/da? Per
què?
3) Escollir el delegat
a. Demanar candidats.
b. Els candidats es venen: Cada alumne que es
presenti com a candidat per a delegat o delegada,
pot fer una petita explicació al grup del perquè creu
46
Institut Marta Mata
que pot ser un bon representant de la classe

c. Votacions
Anotar a la pissarra el nom de les persones que
s’han presentat ( si no hi ha cap candidat, tota la
clase ho és)
Constituir la mesa: Tutor, un alune fa de president/a
i un altre de secretari/a i una una urna.
4. Votació. Cad alumne escriu en un paperet la
persona que creu que la pot representar millor.
4) Elecció del delegat ambiental. Lectura de funcions

5) Candidats i votació seguint el mateix procediment que per
al delegat
Material Funcions del delegat

Funcions del delegat ambiental
Acta elecció de delegat
Urna o caixeta
47
Institut Marta Mata
Sessió Número 5. Coneixem l’institut

Objectius  Conèixer l’institut, el seu funcionament i serveis
 Orientar-se pel centre
 Conèixer els serveis de l’institut
Descripció de 1. Dividir la classe en grups de 4-6 persones

l’activitat 2. Cada grup ha de respondre a les preguntes, el nostre institut
3. Corregir en veu alta les respostes i comentar-les
4. Opcional: Cada grup ha d’escriure 4-6 preguntes en un full de
color o cartolina i es penjarà un mural a l’aula.
Material Fitxa el nostre institut impresa o per projectar

Cartolines , fulls de colors, colors o retoladors
48
Institut Marta Mata
1. Quan es pot anar al lavabo?
2. Si tinc una emergència i he d’anar al lavabo, com ho he de fer?
3. A qui li he de demanar la clau del lavabo?
4. Si tinc set, on i quan puc beure a l’institut?
5. Si tinc gana, on i quan puc menjar?
6. Quan puc comprar alguna cosa a la màquina de menjar?
7. Si un professor necessita guix, on l’he d’anar a buscar?
8. Si un professor necessita fulls blancs, on s’han d’anar a

buscar?
9. Puc fer fotocòpies a l’institut?
10.Quantes aules d’ordinadors té l’institut? On són?
11.Quantes aules de dibuix té l’institut, on són?
12.Com es diu la directora? Què fa?
13.Com es diu la cap d’estudis? Què fa?
14.Com es diu la coordinadora pedagògica. Què fa?
15.Com es diuen les conserges?
16.A què he d’anar a consergeria?
17.Si tinc un problema amb un company/a o professor/a, a qui li

puc de dir?
49
Institut Marta Mata
18.Què és un full d’incidència?
19.Com es diu el meu tutor/a?
20.Si els meus pares volen parlar amb ell/ella com ho han de fer?
21.Si vull parlar amb un professor o entregar-li un dossier o

treball. On, quan i com ho puc fer?
22. Llegiu qui era Marta Mata
https://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Mata_i_Garriga
50
Institut Marta Mata
Sessió Número 6. El pla d’emergència de l’institut
Objectius  Saber què fer en cas d’emergència

 Conèixer els passos a seguir en cas d’evacuació
 Conèixer els passos a seguir en cas de confinament
Descripció de 1) Explicar el pla d’emergència

l’activitat 2) De manera individual els alumnes han de respondre a les
preguntes de la fitxa “ En cas d’emergència”
3) Corregir en gran grup la resposta a les preguntes
4)
Material Resum del pla d’emergència
Fitxa “ En cas d’emergència” impresa o per projectar
51
Institut Marta Mata
1. Quines dues actuacions contempla el pla d’emergència?
2. Quan hem d’evacuar el centre?
3. Quan ens hem de confinar?
4. Què han de fer els alumnes en cas d’evacuació?
5. Per què penseu que no s’ha d’usar l’ascensor en cas d’evacuació?
6. Per què penseu que hem de sortir de pressa però sense córrer?
7. Si hi ha fum i no podem sortir, què hem de fer?
8. Per què penseu que no s’ha de tornar enrere a buscar objectes

personals?
9. Què han de fer els alumnes en cas de confinament?
52
Institut Marta Mata
Sessió Número 7. L’arbre de la meva vida. Autoestima

Objectius  Afavorir el coneixement dels diferents membres del grup.
 Establir un clima de confiança que ajudi a la cohesió de
grup
Descripció de 1. Se’ls explica als alumnes que han d’agafar un full en blanc i anotar-hi
l’activitat el nom a l’encapçalament. Després han de dibuixar el seu arbre de la
vida a cada cara del full. L’arbre ha de ser el mateix en les dues
cares. Hi ha de dibuixar les arrels, branques, fulls i fruits. En cada una
de les cares han d’escriure a les arrels, les qualitats i capacitats que
creuen que tenen. A les branques, les coses positives que ells fan. I a
les fulles i fruits, els èxits o les fites més importants que han assolit a
la seva vida. (10 minuts)
2. Un cop fet això, es posaran en grups de 4 o 5 persones. Cadascú passa

el seu arbre, per la cara del full que no hi ha res escrit, al company o
companya que té al a la dreta. Aquests han d’escriure sobre la persona
que encapçala el full, com a mínim una qualitat o capacitat a les arrels,
una o més coses positives que fa a les branques i els èxits a les fulles o
fruits. Desprès es passa a l’altre company, i així fins que tot el grup hagi
anotat les seves opinions positives sobre la persona que hi ha al full (20
minuts).
3. A continuació els alumnes hauran d’agafar el seu full i comparar les

seves respostes amb les que han donat les persones del seu grup. A
partir d’aquí els alumnes hauran de fer una reflexió sobre les diferències
de com es veuen ells mateixos i com es veuen els altres (10 minuts).
4. Per acabar, es farà una valoració global de l’activitat realitzada amb

tot el grup a partir de les qüestiones següents:
a) Us valoren suficientment?
b) La resta del grup t’ha trobat coses que tu no havies valorat?
c) Com t’has sentit amb les valoracions de la resta del grup?
d) Us agrada fer aquest tipus d’activitats?
Material Fulls blancs, llapis i bolígrafs
53
Institut Marta Mata
Sessió Número 8. El treball en equip

Objectius  Ajudar, a través d’una senzilla dinàmica, a comprendre la
importància de la col·laboració i el treball en equip.
 Estimular l’esperit de cooperació
Descripció de 1. Es formen de grup de cinc persones i un observador que s’encarregarà

l’activitat d’anotar el desenvolupament del joc. Cada grup disposarà de cinc sobre
(A,B,C,D i E).
2. El tutor/a explica que cada grup construirà una sèrie de puzles que
requereixen la col·laboració tothom. Cada grup s’ha de regir per les
següents normes:
- Cada persona té un sobre que conté peces per a formar un quadrat.
- El joc acabarà quan un tingui davant seu un quadrat i aquest sigui de la
mateixa mida en tots els casos.
- Durant tot el joc no es pot parlar ni comunicar-se, ni tant sols per
gestos.
- No es pot agafar les peces de l’altre, però sí cedir les pròpies.
- Els que acabin han d’estar en silenci observant els altres.
- Tal i com estan distribuïdes les peces en els sobres resulta impossible
construir els cinc quadrats sense la col·laboració de tots jugadors.
3. En acabar el joc, es fa una petita valoració amb tot el grup, a partir del
que els observadors han vist en el seu grup. Algunes preguntes que es
podrien utilitzar per a promoure el debat són:
- Com us heu sentit? Quina sensació heu tingut quan algú no ha

respectat les normes? Com s’ha resolt aquesta situació? Ha existit
col·laboració o individualisme en el grup?
- Què heu experimentat quan has hagut de donar el teu quadre per a
donar una peça a un altre company?
Material Sobres amb els puzzles
54
Institut Marta Mata
Sobre A: Peces a,c,h,i
Sobre B: Peces a,a,a,e
Sobre C: Peça j
Sobre D: Peces d,f
Sobre E: Peces b ,c,f,g
55
Institut Marta Mata
Sessió Número 9. Debatre amb respecte. Prevenció de conductes

discriminatòries
Objectius  Experimentar les diferents actituds en una situació col·lectiva.
 Analitzar i comprendre els mecanismes d’actuació en una
situació col·lectiva.
 Aprendre a respectar el dret dels altres a expressar les seves
opinions.
 Debatre amb respecte.
 Prevenir conductes discriminatòries
Descripció de 1. Es tracta de celebrar un debat sobre una suposada notícia relativa la

l’activitat discriminació a la que són objecte els fills des immigrants magrebins (la
notícia tal i com es presenta es fictícia, perquè s’han suprimit totes les
dades relatives a lloc i protagonistes concrets, però està inspirada en fets
reals).
2. S’organitzarà l’aula per tal d’adequar-la a un debat a diverses bandes.

Es formen sis grups i se’ls assigna a l’atzar un dels següents rols:
- Pares d’alumnes a favor de la presència de nens magrebins en el

centre.
- Pares d’alumnes en contra de la presència de nens magrebins en
el centre.
- Pares magrebins els nens/es objecte de conflicte.
- Direcció del centre.
- Representants de l’alumnat.
- Representants d’una associació d’ajuda als immigrants.
3. Un cop que a cada grup se li hagi assignat una identitat, se li demana

que escoltin amb atenció el succés sobre el qual han de debatre. Es
llegeix per a tota la classe la següent notícia:
4. Abans de començar el debat, es dóna un temps per a que cada grup

prepari la seva intervenció, segons el paper assignat, i elegeixi
l’observador i el portaveu.
5. Quan comenci el debat, els observadors (un de cada grup) es situen

junts en un extrem l’aula, des d’on assistiran al mateix. Se’ls hi donen
consignes sobre el que han d’observar i anotar: els arguments més
importants que es donen a favor i en contra la qüestió tractada i els
aspectes positius i negatius que observin en el transcurs del debat
(sobretot si es parla amb respecte i tolerància per les posicions alienes)
6. Comença el debat. Es simula una reunió entre tots els implicats, en la

que s’ha de buscar una solució a la situació creada. Comença la direcció
del col·legi exposant la situació creada. A continuació, s’inicia una ronda
en la que cada portaveu exposa la posició del seu grup, sense entrar en
debat. Ha de procurar ser realistes amb el paper assignat i, a la vegada,
evitar que es realitzi massa.
56
Institut Marta Mata
7. S’inicia el debat general. Tots els alumnes poden participar, però

adoptant sempre el punt de vista suposat del paper assignat al seu grup.
El moderador ha d’insistir en aquest punt quan les argumentacions es
facin des de posicions diferents al rol assumit.
8. Quan s’esgoti el temps o el tema, es passa a l’avaluació.
- El tutor/a introdueix l’avaluació amb una breu descripció cronològic i

no emocional del desenvolupament de la experiència.
- Els observadors fan una crítica sobre el desenvolupament del debat.
- A continuació es fa una ronda en la que cada grup expressa com s’ha
sentit en el rol que els hi correspon, si s’han sentit atacats o respectats i
fa una autocrítica del seu propi comportament en el debat.
- El tutor/a fa veure als alumnes les ocasions en què les argumentacions
hagin estat guiades pels prejudicis, preguntant pel fonament real
d’aquests prejudicis i cridant l’atenció sobre les situacions en les que els
interlocutors s’hagin mostrat intolerants durant el debat.
- Per últim es sotmet a discussió general el tema tractat en la pròpia
avaluació. Les conclusions s’escriuran en una cartolina i es penjaran a la
classe.
Material Text imprès o per projectar
57
Institut Marta Mata
TEXT
15 familias rechazan matricular a sus hijos en dos colegios de la

provincia en protesta por el alto número de alumnos magrebíes.
Un total de 15 familias se han negado a matricular a sus hijos de tres

años en dos escuelas públicas alegando la elevada presencia de niños de
origen magrebí en esos centros. Este grupo de padres ha impugnado al
mismo tiempo la lista de preinscripción en las otras tres escuelas
públicas de la zona, donde no hay niños magrebí, reclamando que sus
hijos sean admitidos y denunciando que muchos padres han falseado los
datos del domicilio en las preinscripciones de sus hijos para optar a
dichos centros libres de la presencia de hijos de inmigrantes magrebí. Se
da la circunstancia de que los centros a los que asisten los niños magrebí
hay todavía plazas disponibles, mientras en los restantes ya no hay
plazas escolares libres. A pesar de esta reacción protagonizada por un
grupo de padres, numerosos vecinos han expresado su conformidad con
que sus hijos asistan a la escuela con los niños magrebíes porque, según
han declarado, “la convivencia entre personas distintas es enriquecedora
para todos.
58
Institut Marta Mata
Sessió Número 10. Valoració de les notes
Objectius  Analitzar i reflexionar sobre els resultats obtinguts

 Prendre consciència dels àmbits en que es va bé i dels que
s’han de millorar
Descripció de 1) Individualment omplir la fitxa els meus resultats

l’activitat
2) Debatre entre tota la classe els resultats de la fitxa individual
Material Fitxa per projectar o impresa “ Els meus resultats”
59
Institut Marta Mata
Com vaig de.... Valoració de l’1 al En què puc millorar

10
Actitud a classe
Treball a classe
Treball a casa
Relació amb els professors
Relació amb els companys
Matèria Nota. Si he suspès, En què puc millorar

perquè
Català
Castellà
Matemàtiques
Anglès
Educació física
Socials
Naturals
Visual i plàstica
Tecnologia
Optativa
Alternativa/ religó
60
Institut Marta Mata
Sessió Número 11. La planificació setmanal

Objectius  Conèixer la pròpia situació en relació a les tècniques d’estudi.
 Reflexionar sobre la importància de les tècniques d’estudi per a
l’èxit escolar.
Descripció de 1. Es distribuirà als alumnes un petit qüestionari sobre els

l’activitat diferents aspectes relacionats amb les tècniques d’estudi.
El tutor/a explicarà que és un qüestionari individual i que
l’han de respondre amb la major sinceritat possible.
2. Un cop els alumnes hagin respost i valorat el qüestionari, es

dividiran en grup de 4 o 5 per tal de posar en comú els
resultats. A partir d’aquí els alumnes extrauran unes
conclusions sobre els aspectes més importants a tenir en
compte a l’hora d’afrontar l’estudi.
3. Un representant de cada grup exposarà les seves

aportacions i finalment es farà un debat amb tota la classe
sobre les tècniques d’estudi.
Material Qüestionari
61
Institut Marta Mata
QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ INICIAL

SÍ NO ?
1. Tens un lloc fix per estudiar?
2. Estudies en una habitació allunyada de sorolls, televisió,
ràdio,etc.?
3. Tens lloc suficient a la taula per escriure?
4. La taula no conté estris que et puguin distreure?
5. Hi ha prou claror per estudiar sense forçar la vista?
6. Quan et poses a estudiar, tens a l’abast allò que
necessitaràs?
7. Has fixat un horari de descans, d’estudi, d’esbarjo, etc.?
8. Programes el temps que vols dedicar a l’estudi cada dia?
9. Distribueixes el temps entre les assignatures que has
d’estudiar?
10. Estudies almenys cinc dies a la setmana?
11. Inclous estones de repòs en el teu programa d’estudis?
12. Mires el professor o la professora quan explica?
13. T’apuntes les lliçons assenyalades per estudiar i els
exercicis que has de fer?
14. Fas cas de les explicacions dels professors?
15. Fas preguntes quan no entens alguna qüestió?
16. Participes en l’activitat general de la classe?
17. Prens apunts de les explicacions dels professors?
18. Tens llibretes d’apunts distribuïdes per matèries?
19. T’apuntes els mots difícils, les tasques especials o allò que
no entens?
20. Repasses o completes els apunts?
21. En subratlles les idees importants?
22. Llegeixes la lliçó abans d’explicar-la?
23. Trobes fàcilment les idees bàsiques d’allò que llegeixes?
24. En subratlles les idees i dades principals?
25. Si dubtes del significat d’un mot, consultes el diccionari?
26. Senyales el que no entens?
27. Escrius les dades importants o difícils de recordar?
28. Estudies activament, fent-te preguntes que intentes
respondre?
29. Quan estudies, proves de resumir els textos mentalment?
30. Fas servir un mètode eficaç per recordar dades, noms,
etc.?
31. Repasses la lliçó, desprès d’haver-te-la après?
32. Intentes relacionar el que has après amb altres
assignatures?
33. Demanes que algú t’ajudi si tens problemes d’estudis?
34. Completes el llibre amb els apunts de classe?
62
Institut Marta Mata
35. Vas al corrent de les assignatures i els exercicis?

36. Quan t’asseus per estudiar, t’hi poses ràpidament?
37. Quan estudies, t’assenyales una tasca i l’acabes?
38. Estudies intensament?
39. Si desconeixes una dada geogràfica, la consultes al mapa?
40. Quan es presenta una qüestió, un problema o una dificultat
en l’estudi, mires d’examinar les dades que tens abans de
trobar-hi la solució intuïtivament?
41. Fas un esquema de cada lliçó?
42. Inclous en els esquemes de la matèria del llibre i la dels
apunts de classe?
43. Fas servir un nombre de mots reduït per realitzar els
esquemes?
44. Quan un lliçó és difícil o complicada, procures organitzar-
la mitjançant esquemes o guions per fer-la més entenedora?
45. Els teus esquemes, ressalten les idees principals?
46. T’assegures que has entès bé el que s’ha de fer per
començar a treballar?
47. Consultes altres llibres a més del de text?
48. Fas un guió o esquema abans de redactar un treball?
49. Redactes els exercicis de la manera més entenedora
possible?
Valoració del qüestionari
Fes un recompte del nombre de qüestions en què hagis respost SÍ i ? i senyala el grup
corresponent dels que tens a continuació. Llegeix el comentari de la teva situació
personal.
Resultat: punts
MENYS DE 30:
Necessites conèixer i utilitzar les tècniques d’estudi més elementals amb més
profunditat. Observa les respostes amb un NO i mira què pots fer per esmentar-les.
Tens costum d’estudiar?
ENTRE 30 I 40:
En general, te’n surts força bé, però convé que milloris la teva organització i que
ampliïs el coneixement de les tècniques d’estudi.
MÉS DE 40:
Es pot dir que estudies correctament, si bé convindrà que aprofundeixis temes

importants per augmentar el teu rendiment.
63
Institut Marta Mata
Sessió Número 12. El lloc d’estudi

Objectius - Reflexionar sobre l’espai d’estudi de cada alumne.
- Valorar les condicions òptimes de l’espai que ajudin a afavorir
l’estudi.
Descripció de 1. Primerament, es passarà un qüestionari als alumnes per tal que

l’activitat ells mateixos facin una valoració sobre el seu lloc d’estudi.
Sobretot, el tutor/a explicarà als alumnes que aquest test és
individual i que s’ha de respondre amb sinceritat, amb la qual cosa
no han de mirar al del company i de forma individual. (20 minuts)
2. Un cop els alumnes hagin respost el qüestionari, es faran grups

de 4 i comentaran els seus propis resultats. A partir d’aquí
extrauran unes conclusions sobre quines són les condicions òptimes
que s’han de donar en l’ambient per afavorir l’estudi.
3. Un representant de cada grup, exposarà a la resta
64
Institut Marta Mata
El meu lloc per estudiar
SÍ NO ?
1. Al teu lloc de treball hi ha prou espai?
2. Entra llum a la teva habitació?
3. Tens un llum damunt de la taula?
4. La taula és prou ampla per treballar-hi?
5. Tens la cadira adequada?

6. L’habitació és a prop d’alguna font de soroll, carrer,
pati de veïns, aparell de televisió, ràdio, germans o
germanes...?
7. Acostumes a estar malhumorat, cansat, sense ganes
de fer res, preocupat?
8. No estàs còmode a la teva habitació, perquè:
·hi fa massa calor
·hi fa massa fred
9. Encara que els treballs en equip no són gaire
freqüents, sols estudiar amb companys i companyes?
10. Normalment, la teva habitació està adreçada?
11. Hi ha pòsters i coses penjades a la paret que et
puguin distreure?
65
Institut Marta Mata
Sessió Número 13. L’autoestima

Objectius  Millorar l’autoestima acadèmica
Descripció de 1. Lectura en veu alta del text
l’activitat 2. Individualment, realitzar les activitats que es troben a
continuació
3. Comentari en grup de les respostes
Material Text i activitats
66
Institut Marta Mata
L’AUTOESTIMA
L’autoestima és un sentiment personal, íntim, que respon a tot allò que jo sento i
penso de mi mateix i no del que pensen els altres de mi. És, per tant, controlable
i depèn molt d’un mateix i no del que pensen els altres de mi. És per tant
controlable i depèn molt d’un mateix. Posseir autoestima és tenir serenor
espiritual, sentir-se segur i capaç d’afrontar la vida, crear il·lusió i desig de ser
feliç.
Tenir autoestima és el resultat d’aquestes actituds:
-aprendre a acceptar-se, ser respectuós amb la pròpia realitat personal i no negar-la
-viure d’una manera autoresponsable, com l’únic protagonista i guia de la nostra

vida, fent-nos càrrec dels aspectes controlables i acceptant aquells que se’ns puguin
escapar.
-viure de forma coherent amb el que pensem i sentim, amb la nostra forma d’actuar,
és a dir, ser autèntics.
Si expliquem aquestes actituds a l’estudi comprovarem que, a mesura que creixi

l’autoestima, serem més capaços i creatius en la nostra tasca, més segurs i refiats de
les nostres capacitats i tindrem més possibilitats d’èxit. Aquests resultats abasten no
solament e pla material, sinó també l’emocional i l’espiritual.
ACTIVITAT
1. Llegeix aquest poema i respon a les preguntes:
Si penses que estàs vençut, ja ho estàs.

Si penses que no t'hi atreveixes, no ho faràs.
Si penses que t'agradaria guanyar, però que no pots, no ho assoliràs.
Perquè al món trobaràs que l'èxit comença amb la voluntat de l'home.
Tot es troba a l'estat mental. Perquè moltes carreres s'han perdut abans d'haver-se
corregut, i molts covards han fracassat, abans d'haver començat el seu treball.
Pensa en gran i els teus fets creixeran,
Pensa en petit i enrere quedaràs.
Pensa que pots i podràs.
Tot es troba a l'estat mental.
Si penses que tens avantatge, ja en tens.
Has de pensar bé per aixecar-te.
Has d'estar segur de tu mateix abans d'intentar guanyar un premi.
Rudyard Kipling
67
Institut Marta Mata
De quins valors parla el poema?

__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
_________________________________________________________________
Quins punts en comú creus que tenen amb el tema que avui tractem?
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
_________________________________________________________________
Feu una posada en comú de les idees que hàgiu escrit i comenteu la seva aplicació
pràctica en la vida de cadascú
2.Llegeix aquesta conversa entre la Mireia i en Xavier
-Abans d’un examen estic tant nerviós que no em recordo de res i em quedo en
blanc. Em desanimo i em pregunto: per què he estudiat tant? Però a casa després
d’estudiar tinc la certesa que no m’ho he après. Em fan por els examens diu en
Xavier
-Doncs jo- li respon la Mireia- hi vaig tranquil·la. De vegades sé que no m’ho he

après tot, perquè no he estudiat prou, però intento treure profit d’allò que sé i parlo
solament del que estic segura. Tinc confiança en mi mateixa i, generalment, em va
força bé, malgrat que si treballés més em podria anar millor.
Què et suggereix aquesta conversa?

__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
Quin és el problema d’en Xavier?
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
_________________________________________________________________
Quina diferència hi trobes entre la Mireia i en Xavier?
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
La Mireia té algun problema?
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
Què els recomanes?
__________________________________________________________________
68
Institut Marta Mata
Sessió Número 14. L’atenció

Objectius  Millorar la capacitat d’atenció
Descripció de 1. Lectura en veu alta de de la teoria.

l’activitat 2. Individualment, realitzar les activitats
Material Teoria i activitats atenció
69
Institut Marta Mata
L’ATENCIÓ. QUÈ PODEM FER PER EVITAR DISTREURE’NS?
El diccionari diu que l’ATENCIÓ és una ACCIÓ (per tant, una activitat feta amb
esforç), per tal de fixar el pensament en una cosa sense distraccions.
Saps com es defineix distreure? Es donar a la ment un altre ús del que li era assignat.
El principal problema no és fixar la ment, és el fer-ho sense distraccions. I això no és
fàcil perquè hi ha moltes causes entre les quals destaquem:
 Causes externes: objectes, mòbils, pòsters, sorolls....

 Causes acadèmiques/intel·lectuals: temes massa densos, massa exàmens....
 Causes psicològiques: problemes personals, angoixa.... - Causes físiques
personals: esgotament físic després d’un partit....
ACTIVITATS
1. Busca una solució als següents motius pels qual ens distraiem:
PROBLEMA SOLUCIÓ
No m’interessa el tema
Se’m posen al cap altres coses
La TV, la ràdio, el telèfon, la família…
La desorganització del meu horari
No entenc el tema
Em distreuen els pòsters de l’habitació
70
Institut Marta Mata
2. Troba les diferències
71
Institut Marta Mata
Sessió Número 15. La presa d’apunts

Objectius  Conèixer les nocions bàsiques sobre la presa d’apunts.
 Valorar el propi procés de presa d’apunts.
 Valorar la presa d’apunts com un element bàsic per a
l’estudi.
Descripció de 1. Primerament, el tutor/a farà una petita exposició teòrica sobre

l’activitat la presa d’apunts: passos a seguir, elements a tenir en compte
(tipus d’assignatura, professorat...) i les possibles estratègies a
seguir per millorar-lo (abreviatures, etc.). Sobretot, durant
l’exposició serà molt important que el tutor/a presenti els apunts
com una peça clau de l’estudi, ja que es on recull la informació
més important de cada àrea. Tot i això, també s’explicarà
procediments per a enriquir-lo i millorar-lo: completar amb el
llibre de text, bibliografia proposada pel professor, etc.
2. A continuació, els alumnes hauran de respondre a un petit

qüestionari sobre la presa d’apunts on faran una valoració dels
seus coneixements previs respecte al tema.
3. Finalment, es farà una posada en comú dels resultats del

qüestionari i es resoldran els dubtes i qüestions que no hagin
quedat resoltes.
72
Institut Marta Mata
Respon amb una X la resposta correcta:
1. Generalment he d’aprendre apunts:
a. Sempre.
b. Solament quan allò que s’ha explicat no apareix al llibre de text.
c. En les ampliacions que es facin d’un tema.
d. Les dues respostes anteriors.
2. Els apunts s’han de prendre:

a. Amb rapidesa, per prendre notes de tot allò que digui el professor o professora.
b. Solament d’allò que el professor o la professora escrigui a la pissarra.
c. Descobrint les idees principals, les dades, les dates i el que em sembli
fonamental.
d. Lentament, per fer-ho molt polit i no haver-ho de repetir.
3. Els apunts, he d’aconseguir-los:

a. D’un company o companya que me’ls deixi.
b. Elaborant-los personalment amb la meva assistència diària a classe.
c. Copiant d’algú que els faci bé.
d. Buscant-los en diferents llibres.
4. Respon V o F, segons convingui, als següents enunciats:

1. És important llegir la lliçó que s’explicarà abans de la classe.
2. És important captar allò que el professor o la professora ressalta mitjançant la veu o el
que escriure a la pissarra durant l’explicació.
3. Tot allò que diu el professor o la professora té el mateix valor.
4. Tot allò que diu el professor o la professora s’ha d’apuntar.
5. Les opinions o criteris personals del professor o la professora no són discutibles.
6. Un codi d’abreviatures m’estalvia temps en la transcripció de les idees importants.
7. Puc prendre apunts en fulls de qualsevol format.
8. Els fulls blancs DIN A4 són els més indicats per prendre apunts i arxivar-los en una
carpeta d’anelles.
9. És important preguntar i aclarir allò que no s’entén per prendre els apunts amb
decisió.
10. Tots els professors i totes les professores expliquen de la mateixa manera, fan servir
el mateix mètode.
11. Cada professor i cada professora té una manera característica d’explicar, de plantejar
el tema, i és important adaptar-s’hi.
12. El professor o la professora acostuma a repetir una mateixa idea de manera diferent,
amb la finalitat que tothom la comprengui.
13. Haig de prendre notes sempre que el professor o la professora repeteix una mateixa
idea, ja que així em quedarà més clara.
14. Cal deixar marges suficients als fulls dels apunts, sobretot a la part esquerra i al
final, per poder-los completar amb notes i resums quan després els torni a llegir.
73
Institut Marta Mata
Sessió Número 16,17,18. Pel·lícula: Quiero ser como Bekcham

Objectius  Prevenir la discriminació racial
 Determinar els processos d’elaboració i consolidació dels
estereotips a través dels quals valorem els gèneres, les
races, l’orientació sexual o els grups socials segons l’edat.
• Allunyar-nos de les representacions habituals dels mèdia
d’una adolescència frívola i despreocupada.
Descripció de 1. Visionat de la pel·lícula

l’activitat 2. Resposta individual a les preguntes de la fitxa
3. Debat en gran grup sobre les preguntes de la fitxa
Material Pel·lícula. Quiero ser como Bekcham
Fitxa de la pel·lícula
74
Institut Marta Mata
FITXA DE LA PEL·LÍCULA: QUIERO SER COMO BECKHAM
1. Expressar les impressions que ens ha aportat el film. Esperàvem

una història com la que hem vist? Què n’opinem?
2. Enumerar tots els aprenentatges i superacions de la Jess que es

vehiculen al llarg de la pel·lícula.
3. Per superar els moments tensos la pel·lícula empra l’humor.

Recordes algun moment irònic o algun gag en què l’humor
s’empra com a recurs per denunciar alguns clixés que encara
perduren sobre la masculinitat i la feminitat, sobre la identitat
cultural o sobre l’homosexualitat?
4. La Jules i la Jess són unes protagonistes força insòlites en la

cinematografia actual. Són joves i amb tota naturalitat
s’encaminen cap al seu objectiu: el futbol, una activitat que encara
es considera territori masculí. La seva elecció haurà de fer front a
l’oposició familiar, tot i que, sobretot en el cas de la Jess, la seva
reivindicació ha d’enfrontar-se amb les tradicions Punjab.
La pel·lícula posa en crisi actituds racistes, sexistes i homòfobes
institucionalitzades en la societat britànica. Quines experiències al
voltant de l’homosexualitat, la discriminació racial o la construcció
de gèneres viuen alguns dels i de les protagonistes?
5. Finalment a la pel·lícula, el personatge del David Beckham el

representa un doble que apareix pocs segons en el desenllaç.
Canvia gaire el paper del futbolista del que esperàveu a partir del
títol del film?
6. Fixem-nos en la caracterització d’ambdues cultures a través de la

família sikh de la Jess i de la família anglesa de la Jules. Descriviu la
indumentària i les cases on viuen.Què tenen de diferent? I en
comú?
75
Institut Marta Mata

s’han de millorar

l’activitat
76
Institut Marta Mata

10
Actitud a classe
Treball a classe
Treball a casa

perquè
Català
Castellà
Matemàtiques
Anglès
Educació física
Socials
Naturals
Visual i plàstica
Tecnologia
Optativa
77
Institut Marta Mata
Sessió Número 20. Els estereotips sexistes

Objectius  Proporcionar l’oportunitat d’un procés de feedback entre els
nois i les noies del grup que ajudi a valorar com es veuen
mútuament cada sexe i trencar determinats estereotips.
Descripció de En el desenvolupament d’aquesta activitat descobriran què pensen els

l’activitat nois de les noies, què els agrada d’elles i què els molesta i a l’inrevés.
1. Es divideix la classe en dos grups: nois i noies.

2. Cada grup rebrà dos grans fulles, en una fulla, a dalt, escriuran:
“Què ens agrada dels nois/es”. A l’altra: “Què ens molesta dels
nois/es”.
3. Cada grup escriurà la seva opinió. Tenen 15 minuts de temps.
4. Després es posaran en cercle. Les noies es col·locaran al centre
del cercle i les nois s’asseuran al voltant. Els nois entregaran a
les noies les dues fulles que han omplert. Una d’elles les llegirà
en veu alta. Després les comentaran entre elles. ¿ Què penseu
del que els nois valoren de vosaltres? ¿ Esteu d’acord amb el que
diuen?
5. Els nens escoltaran amb atenció la discussió sense intervenir per
a res.
6. Als 20 minuts es posaran al centre els nois i es repetirà el mateix
procés.
7. Per últim, es farà una valoració conjunta de l’experiència.
Material Cartolines i retoladors
78
Institut Marta Mata
Sessió Número 21. Els insults

Objectius Reflexionar sobre el mal que poden fer els insults
Descripció de 1) Introduir la problemàtica que es dona a l’aula dels insults entre els
l’activitat companys/es sense personalitzar
2) Visionar el vídeo “ friends” del youtube

https://www.youtube.com/watch?v=KlJe4h1E-CQ
3) Dividir els alumnes en petit grup per a que responguin a les següents
preguntes:
 Explica fins a quin punt poden fer mal les paraules dites per altres
persones
 Alguna vegada t’han fet mal comentaris o insults d'altres
persones? Detalla’ls
 Com vas reaccionar en aquestes situacions? Podries de haver-ho
fet d'una altra manera?
 Quin creus que és el tema que més mal pot fer:racisme,
masclisme, amistats, família, etc.
 De la mateixa manera que hi ha paraules que fan mal també
existeixen paraules que poden generar felicitat. Explica alguna
situació en que les paraules d’algú t’hagin fet feliç.
4) Exposar les respostes en gran grup i reflexionar
Material Pantalla, projector, ordinador i accés a internet
Sessió Número 22,23 i 24. Pel·lícula: Los chicos del coro

Objectius  Conèixer el funcionament de l’escola en una altra època.
 Identificar els diferents mètodes pedagògics i els fenòmens de la
dinàmica de grups.
 Reflexionar sobre el paper dels càstigs
 Valorar el paper que la música i l’art en general por realitzar en
cada persona.

l’activitat 2. Resposta individual a les preguntes de la fitxa
3. Debat en gran grup sobre les preguntes de la fitxa
Material Pel·lícula
79
Institut Marta Mata
FITXA DE LA PEL·LÍCULA: LOS CHICOS DEL CORO
1. Quina diferència hi ha entre l’escola abans i després de l’arribada de Clément

Mathieu?
2. Podem considerar que Clément Mathieu ha triomfat en la seva vida, malgrat que
no es vegi reconeguda la seva feina?
3. Per què el professor de música fou font d’inspiració per als seus alumnes?
4. Quina és la diferència entre els alumnes abans i després de la seva participació

al cor?
5. La música és només útil per a la persona que la fa o també per a qui la gaudeix?
6. Elaboreu una anàlisi dels personatges que dirigeixen o treballen en la institució

educativa, tot explicant els seus mètodes: Clément Mathieu; el director Rachin;
Chabert i el vell Maxence.
7. Si avui no és culpable ho hagués estat demà. Valoreu aquestes paraules del

director Rachin parlant de Mondain, el noi que marxa detingut, acusat de
robatori.
8. La comtessa lloa els mètodes de comprensió humana del director. Quins són, en
realitat, aquest mètodes.
9. El primer cop que Mathieu entra a la classe, observem el recurs audiovisual de

la càmera subjectiva. En què consisteix?
10. En diverses ocasions, mentre el cor canta, la càmera es situa per sobre. En altres
moments, la càmera enquadra Mathieu des de baix, quan dirigeix. Quins noms
tenen aquests enquadraments?
80
Institut Marta Mata

s’han de millorar

l’activitat
81
Institut Marta Mata

10
Actitud a classe
Treball a classe
Treball a casa

perquè
Català
Castellà
Matemàtiques
Anglès
Educació física
Socials
Naturals
Visual i plàstica
Tecnologia
Optativa
82
Institut Marta Mata
Sessió Número 26. Valoració de la tutoria
Objectius  Fer una valoració de les activitats de tutoria realitzades al llarg del
curs.
Descripció de 1. Per tal de realitzar una valoració global del curs, es posarà a tot el grup
l’activitat en rotllana, i s’escolliran dos observadors que hauran de prendre nota
de les aportacions realitzades al debat de classe.
2. S’iniciarà un debat on els alumnes podran donar la seva opinió de com

creuen que ha anat el curs i, concretament , les activitats realitzades dins
de la tutoria. Per això s’organitzarà el discurs en els següents apartats:
- Punts forts
- Punts febles
- Propostes de millora
3. A continuació, cada alumne, farà la seva valoració individual en un full

que li proporcionarà el professor.
4. Per acabar, es preparà un petit “piscolabis” organitzat pels alumnes on

cadascú portarà alguna cosa per menjar.
Material Fitxa “ Ara et toca a tu dir la teva”
83
Institut Marta Mata
1. Les tres activitats que més m’han agradat són:
2. Les tres activitats que menys m’han agradat són:
3. Les coses més interessants que he aprés sobre mi gràcies a les activitats que hem
realitzat a l’hora de tutoria són:
4. Les coses més interessants que he après sobre els altres gràcies a les activitats que
hem realitzat en la hora de tutoria són:
5. Crec que milloraria molt a l’hora de tutoria si….
6. Al meu tutor/a, ara que hem arribat al final, m’agradaria dir-li:
Gràcies per la teva col·laboració!
84
Institut Marta Mata
Sessió Número X. Debatem un tema que preocupa a la classe
Objectius  Tractar un problema que té la classe i un tema que interessi
Descripció de 1. Definir el tema del que volem parlar

l’activitat 2. Recordar als alumnes que no poden parlar sense aixecar
la mà. El moderador decidirà qui parla primer.
3. Designar els següents càrrecs:
a. Moderador. Ha de:
i. donar la paraula a qui l’hagi demanat
ii. Fer que es respecti el torn de paraula
iii. Recollir les aportacions de tots
b. Secretari. Ha de:
i. Ajudar al moderador
ii. Prendre nota de les conclusions
iii. Apuntar els noms de les persones que
hagin aixecat la mà
c. Participants: la resta de la classe
4. Debatre el tema entre tots
5. Llegir les conclusions que ha anotat el secretari
85
Institut Marta Mata
TUTORIA 2n
ESO.
QUADERN DEL
TUTOR
86
Institut Marta Mata
TUTORIA 2N ESO
1r TRIMESTRE
1. Acollida ús de l’agenda ● Potenciar l’ús de l’agenda com a Aprendre a aprendre
eina d’organització i comunicació
● Organitzar l’horari i el material de
l’alumne
● Elaborar les pròpies normes de la
tutoria
● Fer un cartell amb les normes que
es penjarà a l’aula
característiques que ha de tenir
un bon delegat
● Escollir delegats i delegat
ambiental
4. Els meus objectius aquest ● Fer una valoració de com va Aprendre a aprendre
curs funcionar el curs passat. Aprendre a ser autònom
● Plantejar–se els objectius per al
nou curs.
5. El pla d’emergència ● Saber què fer en cas d’emergència Aprendre a viure junts
● Identificar les senyals d’alarma Aprendre a ser autònom
● Conèixer els passos a seguir en cas
d’evacuació i confinament
6. Tinc un problema amb els ● Analitzar els aspectes que Aprendre a aprendre
estudis influeixen en l’estudi. Aprendre a ser un mateix
● Realitzar propostes de millora per
afavorir l’estudi.
7. Pel·lícula: Juno Aprendre a ser un mateix
● Apropar-nos a una realitat
8. Pel·lícula: Juno quotidiana: els embarassos ●
adolescents.
9. Pel·lícula: Juno ● Entreveure les diferents classes ●
socials.
conseqüències d’un embaràs
adolescent
10. Autovaloració acadèmica ● Identificar els propis punts forts i Aprendre a aprendre
febles en quan a actitud i estudi Aprendre a ser autònom
● Reflexionar sobre si es necessari
fer algun canvi
87
Institut Marta Mata
TUTORIA 2N ESO
2N TRIMESTRE
11. Anàlisi de resultats primer ● Analitzar i reflexionar sobre els Aprendre a aprendre
trimestre resultats obtinguts Aprendre a ser autònom
● Prendre consciència dels àmbits
en que es va bé i dels que s’han de
millorar
● Obtenir propostes de millora del
rendiment
12. La classe
12. Curtmetratge. Sopar per a ● Analitzar una situació de conflicte. Aprendre a viure junts
dos. Resolució de conflictes ● Reflexionar sobre la solució del Aprendre a comunicar-se
mateix.
13. Tècniques d’estudi. Com ● Conèixer els passos a seguir per Aprendre a aprendre
estudiar estudiar un tema
● Iniciar-se en la lectura conscient i
comprensiva d’un tema per poder
fer deprés l’esquema i el resum
14. Curtmetratge: Una ● Identificar el propi estil de Aprendre a viure junts
habitació resolució de conflictes Aprendre a comunicar-se
● Aprendre a negociar en cas de
conflicte
15. Tècniques d’estudi. El ● Conèixer els passos a seguir per Aprendre a aprendre
subratllat estudiar un tema
● Comprendre la importància del
subratllat
16. Curtmetratge: Quan tot ● Diferenciar frustració i còlera. Aprendre a viure junts
s’embolica. Resolució de ● Reconèixer la pròpia còlera i la Aprendre a ser un mateix
conflictes dels altres per signes precursors i Aprendre a comuncar-se
elements desencadenants.
● Explorar les conseqüències
negatives dels atacs de còlera.
● Aprendre les etapes de la
resolució de problemes com a
estratègia de gestió de la còlera.
88
Institut Marta Mata
TUTORIA 2N ESO
3r TRIMESTRE
17. Anàlisi de resultats ● Analitzar i reflexionar sobre els resultats Aprendre a aprendre
segon trimestre obtinguts
● Prendre consciència dels àmbits en que
rendiment
18. Pel·lícula: Bullying ● Apropar-se de forma crítica Aprendre a viure junts
19. Pel·lícula: Bullying l'assetjament escolar . Aprendre a comunicar-se
20. Pel·lícula: Bullying ● Reconèixer l'assetjament com a Aprendre a ser un mateix
violència de diversos graus .
● Posicionar clarament a favor de la
justícia en temes de violència i ,
especialment d'assetjament.
● Reconèixer el fet que el silenci ens fa
còmplices de l'acció que vam presenciar
● Conèixer les diferents situacions
personals , familiars i socials que poden
donar-se en un entorn de bullying .
● Entendre l'assetjament com a problema
social davant del qual es pot respondre
de forma activa o passiva , a favor o en
contra.
● Desenvolupar estratègies per a la
resolució de conflictes davant d'una
situació de violència escolar
● Defensar la identitat pròpia davant el
grup.
21. A casa no m’entenen ● Reflexionar sobre la relació que cada Aprendre a comunicar-se
alumne estableix amb la seva família Aprendre a viure junts
● Valorar la importància de la relació
amb la família
22. A qui admiro ● Reflexionar sobre les aptituds que Aprendre a ser un mateix
valora més cadascú.
23. Anàlisi de resultats 3r ● Analitzar i reflexionar sobre els resultats Aprendre a aprendre
● Prendre consciència dels àmbits en que
rendiment
24. Valoració de la tutoria ● Valorar les activitats de tutoria que Aprendre a comunicar-se
s’han fet al llarg del curs
Annexos
Debatem un tema que preocupa a la classe
89
Institut Marta Mata
Sessió Número 1. Acollida

Descripció de 1) Omplir la fitxa personal. El tutor la recull i la desa a la carpeta de l’alumne.

l’activitat 2) Us de l’agenda
● Mirar l’agenda amb tots els seus apartats. Explicació de cada un. Com
utilitzar l’agenda correctament.
a. Anotar deures, treballs, controls, etc.
b. Comunicació amb els pares
c. Anotar dies de festa, sortides...
d. “Evitar” la seva utilització en d’altres tasques.
3) Explicació de l’horari. Optatives i aules i professors. Desplaçaments pel
centre.
9) Calendari mensual de l’aula per anotar deures i exàmens. Encarregat.
90
Institut Marta Mata
Sessió Número 2. Les normes

Objectius Reflexionar sobre les normes

3. Cada grup ha d’escriure les 10 normes que consideri més importants
per al bon funcionament de la classe que després es posaran en un
cartell a l’aula.
4. El portaveu de cada grup explica les seves normes a la classe.
5. Amb les normes de tots els grups es triaran les de l’aula (màxim 15)
Opcions:
a) El tutor escriu les normes a l’ordinador i les imprimeix en un full A3
b) Cada grup escriu en un tros allargat de cartolina de colors una/dues o
tres normes. Un grup escriu el títol.

● Han d’estar redactades en positiu. No poden contenir la paraula “NO”
● Han d’estar redactades amb present, imperatiu o infiniu
● Han de ser breus i contenir un sol verb
EXEMPLES
Incorrecte Correcte
● No es pot treure el mòbil a ● A classe, el mòbil ha d’estar
classe dins la motxilla o a la
butxaca
● No parlaré mentre parli el ● Estic en silenci quan el
professor professor parla
Material Agenda
91
Institut Marta Mata
Sessió Número 3. Elecció de delgat

Reflexionar sobre les característiques que ha de tenir un bon delegat
Descripció de TASQUES DEL DELEGAT
l’activitat 1) Si hi ha alumnes que van ser delegats el curs passat, surten davant la
pissarra i expliquen quines van ser les seves funcions.
2) Fer grups de 3 o 4 persones.
3) Cada grup elabora una llista amb les tasques que, segons el seu criteri,
hauria de portar a terme el delegat/a de la vostra classe. Penseu que a part
de les funcions establertes cada grup pot determinar altres funcions que
consideri que són necessàries.
4) El portaveu del grup explica a la llista de funcions del grup

5) El tutor escriu totes les funcions a la pissarra i entre tots s’arriba a un acord
ESCOLLIR EL DELEGAT
b. Els candidats es venen: Cada alumne que es presenti com a
candidat per a delegat o delegada, pot fer una petita explicació
al grup del perquè creu que pot ser un bon representant de la
classe
c. Votacions
Anotar a la pissarra el nom de les persones que s’han presentat (
si no hi ha cap candidat, tota la clase ho és)
Constituir la mesa: Tutor, un alune fa de president/a i un altre
de secretari/a i una una urna.
4. Votació. Cad alumne escriu en un paperet la persona que creu
que la pot representar millor.
2) Elecció del delegat ambiental. Lectura de funcions

3) Candidats i votació seguint el mateix procediment que per al delegat
Material Funcions del delegat i Funcions del delegat ambiental

Urna o caixeta
92
Institut Marta Mata
Sessió Número 4. Els meus objectius per aquest curs

Objectius ● Fer una valoració de com va funcionar el curs passat.
● Plantejar–se els objectius per al nou curs.
Descripció de 1. Primerament, el tutor/a demanarà als alumnes que omplin un petit
l’activitat qüestionari de valoració sobre com va anar el curs passat.
2. Un cop els alumnes hagin contestat individualment , es faran grups de sis i

posaran en comú els resultats. Hi haurà un secretari que prendrà nota de les
conclusions del grup.
3. Finalment, es farà un debat entre tota la classe:
- amb quina actitud inicio aquest curs?

- quins em sembla que són els meus aspectes més favorables?
- què puc millorar respecte al curs passat?
93
Institut Marta Mata
1. Què és el que més et va agradar del curs passat?
a) Del treball amb els companys i companyes:
b) Del professorat:
c) Del teu tutor o la teva tutora:
d) De les activitats extraescolars:
e) Del centre:
f) De l’ordre i de la disciplina a la classe:
g) Del que vas aprendre:
i) Altres aspectes que vulguis remarcar:
2. Què milloraries a partir de com va anar el curs passat?
3. Quins objectius et planteges per a aquest curs?
4. Què demanes aquest curs als companys i companyes i al professorat?
94
Institut Marta Mata
Objectius ● Saber què fer en cas d’emergència

● Identificar les senyals d’alarma
● Conèixer els passos a seguir en cas d’evacuació
● Conèixer els passos a seguir en cas de confinament

l’activitat 2) De manera individual els alumnes han de respondre a les preguntes de la
fitxa “ En cas d’emergència”
4)
95
Institut Marta Mata
EL PLA D’EMERGÈNCIA
8. Per què penseu que no s’ha de tornar enrere a buscar objectes personals?
96
Institut Marta Mata
Sessió Número 6. Tinc un problema amb els estudis
Objectius ● Analitzar els aspectes que influeixen en l’estudi.

● Realitzar propostes de millora per afavorir l’estudi.
Descripció de ● En grups petits, de cinc o sis persones, llegiu el cas anterior i subratlleu allò que us
l’activitat sembli més important. Després heu de respondre el qüestionari que teniu tot
seguit. Organitzeu-vos la feina: decidiu qui modera i qui pren nota de les
conclusions, i intenteu que no siguin sempre les mateixes persones (20 minuts).
1. En el cas anterior, quin problema es planteja?

2. Quines podrien ser les causes del problema?
3. Feu una relació de les possibles solucions.
4. De les solucions proposades, quines es poden portar a terme i quines són més
difícils de realitzar? Imagineu que els protagonistes de la història sou
vosaltres.
5. Establiu un pla d’acció per solucionar el problema.
● Poseu en comú les conclusions de cada grup. La vostra tutora o tutor les pot
anotar a la pissarra (15 minuts).
● Feu un debat amb les conclusions. Discutiu sobretot la viabilitat de les solucions i
del pla d’acció (20 minuts).
Material Text “Tinc un problema” per projectar
97
Institut Marta Mata
TINC UN PROBLEMA
Em sembla que tinc un problema. Dic “em sembla”

perquè no ho tinc clar. Quan hi ha proves, controls o
exàmens d’alguna matèria, jo em preparo, però la
majoria de vegades em van malament.
Mireu, els dos dies abans de la prova estic dia i nit

estudiant, gairebé no dormo; evidentment no faig esport
ni miro la televisió, no faig res que em distregui. De
vegades, m’agafa angoixa, però jo davant dels llibres, no
me’n moc. És clar que el professorat tampoc no hi ajuda
gaire. L’altre dia, per exemple, vaig fer un examen que
tenia cinc preguntes; en vaig contestar tres i dues les vaig
deixar, perquè ja no tenia temps de fer-les. Doncs m’han
dit que aquest examen està mal fet. Una altra vegada
em van treure puntuació per mala presentació, i una
vegada vaig rebre una bronca perquè no tenia preparats
els apunts que necessitava per fer la prova.
A veure si em podeu ajudar, perquè no ho entenc.
98
Institut Marta Mata
Sessió Número 7, 8, 9. Pel·lícula: JUNO
Objectius ● Apropar-nos a una realitat quotidiana: els embarassos adolescents.

● Conèixer la societat.
● Entreveure les diferents classes socials.
● Reflexionar sobre les conseqüències d’un embaràs adolescent
Descripció de 1) Visionat de la pel·lícula
l’activitat 2) Resposta individual a les preguntes de la fitxa de la pel·lícula
3) Debat en gran grup sobre les qüestions de la fitxa
Material Pel·licula: Juno

Fitxa de la pel·lícula per projectar o impresa
Observacions La següent sessió vindrà l’agent de salut a fer un taller sobre l’ús del
preservatiu
99
Institut Marta Mata
FITXA DE LA PEL·LÍCULA: JUNO

1. De què va la pel·lícula?
2. Qui és la protagonista?. Com és?
3. Quina és l’actitud de la protagonista davant

el problema que se li planteja? Com actua?
4. Quina és la relació que estableix amb la família que acollirà el seu fill?
5. Com actuaries tu davant un embaràs d’una amiga de 15-16 anys? Què li aconsellaries? A qui
acudiries a demanar ajut?
6. Es dóna per fet que l’adolescent actual coneix els diferents mètodes anticonceptius de l’entorn.
Podries enumerar-ne quatre?
7. I seguint amb la pregunta anterior, pots enumerar quatre possibles MTS ( malalties de transmissió
sexual) que es poden contraure si no es fa ús del preservatiu en les relacions sexuals esporàdiques?
8. Per acabar, quina és la teva valoració personal de la pel·lícula? Explica amb les teves paraules si t’ha
agradat o no i per què.
100
Institut Marta Mata
Sessió Número 10. Autovaloració acadèmica
Objectius ● Identificar els propis punts forts i febles en quan a actitud i estudi
● Reflexionar sobre si es necessari fer algun canvi
Descripció de 1. Respondre de manera individual al qüestionari
l’activitat 2. En gran grip comentar les respostes i reflexionar sobre el que s’ha de millorar de
manera individual i com a grup
Material Fitxa: Autovaloració acadèmica per projectar o impresa
101
Institut Marta Mata
Reflexiona sobre la teva manera d’actuar:
1.Estic sempre a punt a l’hora de començar la classe?
2.Respecte als meus companys i companyes (torn de paraules,

opinions,…)? Els ajudo quan ho necessiten?
3.Col.laboro a crear un bon ambient de treball a les classes

(escolto,participo, no interrompo i treballo)?
4.Aprofito totes les activitats que es fan fora de l’aula

(sortida,teatre,conferències,…)?
5.Faig els deures cada dia tan bé com puc?
6.Estudio al màxim de les meves possibilitats?
7.He intentat millorar el meu rendiment en aquest trimestre?
102
Institut Marta Mata
Objectius ● Analitzar i reflexionar sobre els resultats obtinguts

● Prendre consciència dels àmbits en que es va bé i dels que s’han de
millorar

l’activitat
3) Recordar la importància de les notes de 4t. Que 4t s’ha d’aprovar al juny

per poder obtenir plaça als cicles o estudis posteriors, la importància del
graduat....
103
Institut Marta Mata
Com vaig de.... Valoració de l’1 al 10 En què puc millorar

Actitud a classe
Treball a classe
Treball a casa

perquè
Català
Castellà
Matemàtiques
Anglès
Educació física
Socials
Naturals
Tecnologia
Optativa 2
Optativa 3
104
Institut Marta Mata
Sessió Número 12. La classe
Objectius ● Reflexionar sobre aquelles conductes que dificulten el desenvolupament del

grup classe.
Descripció de 1. Dividir la classe en grups de 5-6 persones i llegir el text en veu alta
l’activitat
2. Desprès hauran d’analitzar el cas i reflexionar-hi contestant les preguntes següents

(20 minuts):
a) Quin problema ocasiona el comportament de la Isabel que afecta la resta de

la classe?
b) Per què ha intensificat el seu comportament graciós, la Isabel?
c) Si la Isabel no hagués estat tan divertida, el grup l’hauria acceptada?
d) Feu una llista de casos que conegueu semblants al de la Isabel.
e) Quines accions s’haurien de realitzar perquè la Isabel canviés de conducta?
Qui hauria d’actuar, l’alumnat o el professor?
3. Es farà una posada en comú del resultat de les reflexions dels grups. S’ha de
procurar que la figura del portaveu del grup sigui rotatòria, perquè així tothom anirà
agafant confiança a l’hora de parlar en públic (20 minuts).
4. Cada grup escriurà una carta a la Isabel amb les conclusions sobre quines són les
millors solucions al seu comportament distorsionador.
Material Text “ La classe” per projectar o imprès
105
Institut Marta Mata
LA CLASSE
La meva classe, més o menys, sempre havia rutllat força bé. A meitat del
curs passat va arribar la Isabel. La Isabel era una noia simpàtica i
aguda, tenia un comentari divertit per a cada situació. Al principi va
caure molt bé, tant a les noies com als nois de la classe. Fins i tot algun
professor i alguna professora reien els seus acudits. Semblava, doncs,
que s’havia integrat al grup i que l’acceptava tothom.
A poc a poc, però, el comportament de la Isabel anava cansant, era una

font inesgotable d’humor: feia ganyotes, acudits, imitacions...Aquesta
conducta ha acabat portant problemes: les seves intervencions trenquen
el ritme de les classes i el treball dels grups en què ella col·laborava. El
professorat s’enfada cada vegada més. Li diuen que ja n’hi ha prou, de
fer el pallasso. La resta de la classe ens ho passem bé amb ella, però de
vegades no ens deixa treballar i es fa pesada. La Isabel, en lloc
d’abandonar i controlar el seu comportament, encara fa més bromes. Ja
no hi ha qui l’aguanti!
106
Institut Marta Mata
Sessió Número 13. Curtmetratge: Sopar per a dos.
Objectius ● Analitzar una situació de conflicte.

● Reflexionar sobre la solució del mateix.
Descripció de 1. Visualització de la pel·lícula tota sencera

l’activitat 2. Tornar a visionar la pel·lícula per escenes. A cada escena respondre a les
preguntes individualment i després en gran grup.
Material Pel·lícula sopar per a dos
https://www.youtube.com/watch?v=L9TX5_DkO18
Fitxa del curtmetratge
107
Institut Marta Mata
FITXA DEL CURTMETRATGE: SOPAR PER A DOS

Introducció 1. On passa aquesta història?
2. Quins personatges hi apareixen?
3. Què fan?
4. Quins són els protagonistes de la història?
2,02’. Es genera el conflicte 5. Què els passa als camaleons?

6. Mentre estan competint pel menjar, per què
deixen passar l’altra mosca i no la cacen?
7. Que fan els altres animals del bosc mentre els
dos camaleons es barallen?
√ El lleó
√ La serp
√ Els cocodrils
√ Els ocells
√ La granota
9. Què creus que pensa la serp ?
3,52’. Esclata el conflicte 9. Com se senten els camaleons mentre es
barallen? (donar nom a les emocions: preocupats,
enfadats, nerviosos, rabiosos...)
10. Com se senten els ocells? ( espantats... )
11. Per què et sembla que estan contents els
cocodrils?
5,12’. Conseqüències del conflicte 12. Qui en surt perjudicat de la baralla?
13. Què fan els camaleons quan s’adonen que la
branca on estan s’està trencant?
14. Què ha passat amb l’insecte que intentaven
menjarse?
15. Els camaleons, com aconsegueixen salvar-se
dels cocodrils?
16. Com se senten desprès d’això? (espantats ,
cansats esgarrifats, alleugerits, avergonyits...)
5,30’. Reaparició del conflicte. Paper del mediador 17. Què us sembla que passarà ara ?
18. Quin personatge apareix?
19. Què fa la granota per solucionar el problema?
20. Què en penseu de la conducta de la granota?
Pensem-hi
21. Recordeu situacions on dos nens s’hagin
barallat per voler el mateix com han fet els
camaleons.
22. En algun moment heu intentar ajudar a
d’altres nens quan es barallen, com ho ha fet la
granota?
108
Institut Marta Mata
Sessió Número 14. Tècniques d’estudi. Com estudiar
Objectius ● Conèixer els passos a seguir per estudiar un tema

● Iniciar-se en la lectura conscient i comprensiva d’un tema per poder fer
deprés l’esquema i el resum
Descripció de 1. Lectura en veu alta i explicació de la teoria
l’activitat 2. Agafar un text d’un llibre que els alumnes portin aquell dia, llegir-lo i respondre a
les preguntes de la fitxa de manera individual
3. Correcció de les preguntes en grup
Material
Un fitxa “ com estudiar” per alumne
Un llibre que aquell dia portin els alumnes: socials, naturals, catlà, pla de lectura....
109
Institut Marta Mata
COM ESTUDIAR UN TEMA?
A l’hora d’estudiar un tema ha de seguir una sèrie de passes:
2 4
SUBRATLLAT RESUM E
X
A
M
E
N
1 3 5
LECTURA ESQUEMA MEMORITZACIÓ
A continuació t’expliquem cada passa:
Què és?
Per a què et serveix?
Quan es fa?
Com es fa?
Al final trobaràs un exemple on hi ha aplicades

totes les passes.
110
Institut Marta Mata
LA LECTURA
Què és?
És la capacitat d’entendre i de donar sentit al text que s’ha llegit, és

a dir, quan ets capaç d’explicar un text amb les teves pròpies
paraules.
L’objectiu és: la COMPRENSIÓ del missatge.
Per a què em serveix?
Per comprendre allò que estic estudiant.

Em facilitarà l’estudi posterior del tema, perquè sense una
lectura comprensiva NO és possible l’estudi.
Quan es fa?
Per tenir el primer contacte amb el text que haurem de llegir.

És el primer pas que hem de fer per iniciar l’estudi.
Com s’ha de fer la lectura?
1r. Fem una prelectura: consisteix a fer una lectura

ràpida amb la finalitat de tenir una visió conjunta del tema,
text, etc.
2n. Lectura comprensiva: consisteix a fer una lectura

més profunda del tema:
- Es pot fer de pregunta a pregunta.

Cerca al diccionari les paraules de les quals
desconeixes el significat.
Destria les idees principals de les secundàries.
3r. Ha arribat el moment de subratllar.
111
Institut Marta Mata
EXERCICIS:
Per parelles llegiu el text que us indicarà el professor i...
1. Busqueu al diccionari totes aquelles paraules que no coneixeu
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
__________________________________________________
2. Escriviu 3 preguntes de comprensió lectora sobre el text i
responeu-les
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
________
3. Expliqueu en aquestes línies de què va el text
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
______________________________________________________________
__________________
112
Institut Marta Mata
Sessió Número 14. Curtmetratge: Una habitació atapeïda
Objectius ● Identificar el propi estil de resolució de conflictes

● Aprendre a negociar en cas de conflicte
Descripció de 1. Abans de veure la pel·lícula:

l’activitat - Recordar que la gent i les nacions es barallen sovint per un territori.
- Escriure GUERRES D'ESPAI a la pissarra i demanar als alumnes que parlin de
lluites antigues o actuals en relació amb un territori.
- Explicar que fins i tot a la vida quotidiana la gent es baralla sovint per un espai o
un territori.
Demanar als alumnes que pensin en situacions personals on han de compartir el
seu espai amb algú, la qual cosa és font de conflicte.
- Agrupar els alumnes en parelles perquè intercanviïn les seves experiències en
relació del repartiment de l'espai.
- Després d'alguns minuts, convidar-los a discutir, en gran grup, sobre les seves
guerres d'espai.
Després de la descripció verbal d'algunes situacions personals o de situacions
enumerades a la pissarra, formular les preguntes següents sobre les reaccions
típiques a un conflicte territorial i demanar als alumnes d'aixecar la mà quan la
reacció s'assembla a la seva.
En un conflicte d'espai, intenta:
- Ignorar la situació?
- Barallar-se?
- Fer broma?
- Fomentar una venjança suau?
- Demanar ajuda?
- Trobar una solució satisfactòria?
- Després demanar als alumnes que diguin quina reacció, arribat el cas, ha ajudat
a resoldre un conflicte.
Explicar que la pel·lícula Una habitació atapeïda il·lustra diferents reaccions a un
conflicte.
2. Veure la pel·lícula Una habitació atapeïda
3. Després de veure la pel·lícula
Respondre individualment a les preguntes de la fitxa d’activitats
Comentar en gran grup les respostes
Material Pel·lícula una habitació atapeïda
https://www.youtube.com/watch?v=KrutZLqV_jk
Fitxa del curtmetratge
113
Institut Marta Mata
FITXA DE LA PEL·LÍCULA UNA HABITACIÓ ATAPEÏDA
1. Respon les següents preguntes sobre la pel·lícula
Què ens explica aquesta història?
Quin és el problema?
Quines són les causes del problema?
Com se sent el primer treballador?
Com se sent el segon treballador?
En quin moment intenten posar solució al problema?
Has vist o viscut alguna situació semblant?
Creus que és possible solucionar els conflictes que ens van sorgint? Com?
2. Quin és el vostre estil?. Llegeix els casos següents. Pensa què faries en cada situació i
encercla la resposta adequada. Sigues el més sincer possible!
1. Tú i el teu germà (o germana) compartiu una habitació. Et queixes regularment de la

seva manca d'ordre i del fet que la seva roba estigui sempre fora de lloc. Ja en tens prou.
Què fer?
a) Ignorar-ho i grunyir pel cap baix.

b) Cridar-li després i accentuar el desordre de l'habitació.
c) Netejar immediatament l’habitació i vigilar que tot estigui endreçat.
d) Proposar-li parlar, per buscar la manera de trobar-vos bé tots dos en l’habitació que
compartiu.
2. Treballes prop d'un company de classe que cantusseja. Ningú més no sembla sentir-lo,
però a tu t’ impedeix concentrar-te. Què fer?
a) Marxar de la classe, i explicar-li a algú més com et molesta

b) Donar-li una empenta i ordenar-li que pari de cantar.
c) Dir-li que t’ agrada la seva veu
d) Demanar-li que pari.
3. En un bus ple de gom a gom, t’acabes d'asseure en l'últim seient lliure. Un adult amb un
maletí molt gros s’asseu al teu costat. No es se’n adona que el seu maletí ocupa la
meitat del teu seient i que estàs molt incòmode. Li demanaries que el tragués . Què fer?
a) Intentar ignorar la teva incomoditat pensant en un altra cosa.

b) Empènyer el maletí perquè el mogui.
c) Desplaçar-te per que hi hagi més lloc per al maletí.
d) Explicar-li que és incòmode per a tu i demanar-li que aparti el maletí.
114
Institut Marta Mata
Analitza l’estil de gestió dels conflictes

La manera de resoldre els conflictes reflecteix el teu estil de gestió d'aquests. La majoria
de la gent acostuma a utilitzar un dels quatre estils següents :
1. Intentar sempre fugir del conflicte : TORTUGA.
2. Barallar-se sempre en cas de problema : LLEÓ.
3. Cedir sempre : OSSET.
4. Plantar cara als conflictes i adoptar l'enfocament TOTS HI GUANYEM sense barallar-se
i sense cedir: MUSSOL.
Ets una tortuga, un lleó, un osset o un mussol?

1. Passa revista a les teves respostes.
Les respostes : a) denoten un estil TORTUGA, b) un estil LLEÓ c) un estil OSSET d) un estil
MUSSOL. Quin és el teu estil habitual?
....................................................................................................................................
....................................................................................................................................
....................................................................................................................................
....................................................................................................................................
Has utilitzat més d'un estil?
....................................................................................................................................
....................................................................................................................................
....................................................................................................................................
....................................................................................................................................
Utilitzes un estil diferent a casa i a l'escola? Si és que sí, per què?
....................................................................................................................................
....................................................................................................................................
....................................................................................................................................
....................................................................................................................................
ETAPES DE LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES ON TOTHOM HI GUANYA
1. Enunciar clarament les seves necessitats o expectatives.

2. Escoltar atentament les necessitats i expectatives de l'altre.
3. Pensar plegats almenys 3 o 4 mitjans que permetrien a cadascun obtenir el que vol o
gairebé.
4. Escollir la millor proposició i posar-la en pràctica
115
Institut Marta Mata
Sessió Número 15. Tècniques d’estudi. El subratllat
Objectius ● Conèixer els passos a seguir per estudiar un tema

● Comprendre la importància del subratllat
Descripció de 1. Lectura en veu alta i explicació de la teoria
l’activitat 2. Agafar un text d’un llibre que els alumnes portin aquell dia i fer les activitat del la
fitxa
3. Correcció de les preguntes en grup
Material Un fitxa “ el subratllat” per alumne
Un llibre que aquell dia portin els alumnes: socials, naturals, catlà, pla de lectura....
116
Institut Marta Mata
EL SUBRATLLAT
Què és?
És assenyalar amb una ratlla les idees més importants d’un text.
Ha de ser visible i senzill, de tal manera que d’un cop d’ull es

puguin veure les idees i el seu ordre.
L’excés de subratllat impedeix la comprensió!!
Per a què em serveix?
- Per comprendre millor el text.

- M’ajuda a concentrar-me.
- Per fer un estudi més actiu i més divertit.
- Em facilita l’estudi del tema.
Quan es fa?
Després d’haver fet la lectura comprensiva, és a dir, d’haver llegit

tot el text, haver-lo comprès, i després d’haver cercat aquelles
paraules desconegudes al diccionari.
Com s’ha de subratllar?
1r. Fes servir un llapis. Si vols diferenciar les idees

principals de les secundàries es poden utilitzar dos colors.
2n. Cerca les idees principals i les secundàries i

subratlla-les. No has de subratllar paràgrafs sencers, ni
frases llargues, tan sols subratllar paraules claus, frases
curtes, dades principals i altres detalls importants a
estudiar.
3r. Comprova si ho has fet bé. La lectura d’un

subratllat, si està ben feta, té sentit complet sense necessitat
de recórrer a les paraules no subratllades.
4t. Pots anotar paraules al marge que sintetitzin el que diu.
117
Institut Marta Mata
ACTIVITAT:
Després de fer una primera lectura del text que t’indicarà el professor, fes-ne
un bon subratllat. Escriu tot allò que hagis subratllat.
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_______________________________________________________
118
Institut Marta Mata
Sessió Número 15. Curtmetratge: Quan tot s’embolica.
Objectius ● Diferenciar frustració i còlera.

● Reconèixer la pròpia còlera i la dels altres per signes precursors i elements
desencadenants.
● Explorar les conseqüències negatives dels atacs de còlera.
● Aprendre les etapes de la resolució de problemes com a estratègia de gestió
de la còlera.
Descripció de ABANS DE VEURE LA PEL·LÍCULA
l’activitat
1. Reunir els alumnes en gran grup i encetar la discussió sobre la còlera.
Mencionar que la frustració (allò que trava els desigs) forma part de la
vida i que sovint escollim la còlera quan ens sentim frustrats.
2. A la pissarra, descriure un dia normal de la majoria dels alumnes i

demanar-los que aixequin la mà per indicar si ells senten frustració quan,
per exemple :
- Algú els desperta al matí.

- Han de compartir la sala de bany amb algú.
- Van a l'escola amb cotxe, a peu o en bus.
- Han de fer treballs escolars.
- Miren la televisió amb algú que té el control del comandament a distància.
DESPRÉS DE VEURE LA PEL·LÍCULA

1. Demanar als alumnes que es recordin dels moments quan les marmotes
estaven molt enfadades.
2. Discutir la reacció de les marmotes davant la còlera. Quines n'han estat
les conseqüències?
3. Mirar de nou la pel·lícula i demanar als alumnes que assenyalin (aixecant
la mà) cada punt del conflicte on una de les marmotes hauria pogut
escollir reaccionar diferent.
4. Demanar en què hauria canviat la situació si les marmotes s'haguessin
pogut veure durant tot aquest temps.
5. Quin paper hi ha jugat la por?
6. Quins altres factors han contribuït a empitjorar la situació?
Material Pel·lícula sopar per a dos
https://www.youtube.com/watch?v=xaL8XS9nQVc
119
Institut Marta Mata

millorar

l’activitat

graduat....
120
Institut Marta Mata

Actitud a classe
Treball a classe
Treball a casa

perquè
Català
Castellà
Matemàtiques
Anglès
Educació física
Socials
Naturals
Tecnologia
Optativa 2
Optativa 3
121
Institut Marta Mata
Sessió Número 17, 18, 19. Pel·lícula: Bullying
Objectius ● Apropar-se de forma crítica l'assetjament escolar .

● Reconèixer l'assetjament com a violència de diversos graus .
● Posicionar clarament a favor de la justícia en temes de violència i ,
especialment d'assetjament.
● Reconèixer el fet que el silenci ens fa còmplices de l'acció que vam presenciar
.
● Conèixer les diferents situacions personals , familiars i socials que poden
donar-se en un entorn de bullying .
● Entendre l'assetjament com a problema social davant del qual es pot
respondre de forma activa o passiva , a favor o en contra.
● Desenvolupar estratègies per a la resolució de conflictes davant d'una situació
de violència escolar .
● Identificar relacions negatives entre iguals .
● Defensar la identitat pròpia davant el grup.
● Analitzar i comprendre les relacions patern filials .

l’activitat 2. Resposta individual a les preguntes de la fitxa de la pel·lícula
3. Debat en gran grup sobre les qüestions de la fitxa
Material Pel·lícula: Bullying

Fitxa de la pel·lícula per projectar o impresa
122
Institut Marta Mata
FITXA DE LA PEL·LÍCULA: BULLYING

Empatia: És una habilitat, pròpia de l'ésser humà, que ens permet comprendre i
experimentar el punt de vista d'altres sense per això haver d'estar d'acord. És la
capacitat de posar-se al lloc de l'altra persona per des d'allà comprendre'l. No n'hi ha
prou amb entendre l'altre, cal demostrar-ho. Una persona pot tenir motius per actuar o
pensar d'aquesta manera.
Jordi
Com creus que se sentia?
¿Tenia la culpa d'alguna cosa?
Per què no l'hi explica ni a la seva mare ni al seu tutor?
Per què l'hi explica a Ania?
Per què falta Jordi a l'institut?
Per què desapareix Jordi?
La solució que va prendre era la idònia ?, Quines altres havia?
Nacho
Per què es comporta així?
Es penedeix en algun moment?
Creus que entén el patiment que està ocasionant?
Per part de qui pateix maltractaments?
Laxant i escena al bany

Qui li va donar el laxant?
Per què ho beu Jordi?
Per què no el van deixar entrar a Jordi al bany?
Com es va sentir Jordi?
Per què no van fer res les persones que estaven mirant? ¿Què hauries fet tu ?, Per què?
Festa de Nacho
Per què va ser Jordi a la festa de Nacho?
Què el va fer Nacho i els seus amics a Jordi?
Què sentia Nacho?
Què sentia Jordi?
Per què no van fer res les persones que estaven mirant ?, Què hauries fet tu?
Al bany després que Jordi parlés amb el professor d'educació física

Quan Jordi parla amb el professor d'educació física i el veu Nacho, va triar Jordi el
moment oportú per mantenir la conversa?
Què el va fer Nacho a Jordi?
La pota de Birria
Per què Nacho li trenca la pota a la gossa de Jordi?
Què li demana Nacho a Jordi?
123
Institut Marta Mata
Xerrada a l'institut sobre bullying (minut 34)

Reflexiona sobre tot el que li han fet a Jordi
Visita de Nacho a la casa de Jordi

Què li demana Nacho a Jordi?
Li roba una mica Nacho a Jordi?
Jordi coneix a Ania

Com la coneix?
Com creus que se sentia Ania?
¿Tenia la culpa d'alguna cosa?
Per què li peguen una pallissa?
Per què no l'hi explica ni als seus pares ni als seus professors?
Per què l'hi explica a Jordi?
Prostituta
Per què duen a Jordi a aquest lloc?
Què passa en aquesta escena?
Bruno
Quan Bruno s'assabenta del que li passa a Jordi l'hi explica a la seva mare i li pega a
Nacho. Són correctes aquestes dues actuacions ?, per què ?.
Què fa Nacho després que li pegués Bruno?
Internet
Quin missatge rep Jordi per Internet?
Amb quina li amenaça Nacho?
Reunió a l'institut
Per què la mare li tira la culpa a la directora?
Per què la directora li tira la culpa a la mare?
Qui té la culpa?
124
Institut Marta Mata
Sessió Número 20. A casa no m’entenen
Objectius ● Reflexionar sobre la relació que cada alumne estableix amb la seva familia
● Valorar la importancia de la relació amb la familia
Descripció de 1. Es fan subgrups de quatre o cinc persones. Han de llegir un text que els hi
l’activitat proposarà el tutor o la tutora i comentar-ne els aspectes que els cridin més l’atenció.
S’ha d’escollir algú que moderi i algú que prengui nota, i respondre a les següents
qüestions:
a) El cas explica la relació deficient entre un noi o una noia i la seva família. Creus que
aquesta desavinença ve determinada per l’edat del noi o de la noia? Per què?
b) Feu una llista de les situacions que són font de conflictes amb les vostres famílies.
c) Busqueu possibles solucions als conflictes anteriors. També heu de tenir en compte
el punt de vista dels vostres pares i mares.
2. Es farà una posada en comú de les situacions conflictives que viuen els alumnes i
les possibles solucions (20 minuts).
3. Per últim es farà un debat:
a) Què us ha sobtat més?

b) En general, hi ha diferència entre els conflictes que tenen amb la família les noies i
els nois? Possibles causes de les diferències.
c) Com us heu sentit fent aquesta activitat?
d) Comentar el tema amb els companys i companyes de classe us ha ajudat a veure
els conflictes d’una altra manera?
Material Text a comentar per part dels alumnes.
125
Institut Marta Mata
A CASA NO M’ENTENEN
A casa no m’entenen. Bé, no sempre, perquè de vegades els

meus pares són molt comprensius i bons amb mi. El meu dubte
és si ells no m’entenen a mi o jo no els entenc a ells.
Hi ha dies que em fan la vida impossible, em posen horaris per

entrar i sortir de casa, no em deixen fer el que vull i em porten la
contrària. Amb la meva germana i el meu germà sempre m’hi
estic pegant; no els aguanto, tot el dia em fastiguegen.
Qualsevol dia faré la maleta i es quedaran tots amb un pam de

nas! Així, si me’n vaig, no tindrem més problemes.
126
Institut Marta Mata
Sessió Número 21. A qui admiro
Objectius ● Reflexionar sobre les aptituds que valora més cadascú.

Descripció de
l’activitat 1. Es divideix la classe en subgrups de cinc persones. Cadascú ha de dir el nom de tres
persones que admira i per què les admira. Poden ser d’un entorn proper o llunyà.
Entre totes les persones citades, n’hauran d’escollir dues que impressionin tot el grup.
2. A continuació els alumnes hauran d’exposar els noms escollits i explicar per què
admiren aquestes persones, i quines actituds tenen (20 minuts).
a) què us ha sobtat més?

b) en general, hi ha diferència entre es personatges escollits per les noies i els escollits
pels nois? Si n’hi ha, per què deu ser?
c) com us heu sentit realitzant aquesta activitat?
Material Fulls en blanc i bolígrafs
127
Institut Marta Mata

millorar

l’activitat

graduat....
128
Institut Marta Mata

Actitud a classe
Treball a classe
Treball a casa

perquè
Català
Castellà
Matemàtiques
Anglès
Educació física
Socials
Naturals
Tecnologia
Optativa 2
Optativa 3
Alternativa/ religió
129
Institut Marta Mata
Objectius ● Fer una valoració de les activitats de tutoria realitzades al llarg del curs.
Descripció de 1. Per tal de realitzar una valoració global del curs, es posarà a tot el grup en rotllana,
l’activitat i s’escolliran dos observadors que hauran de prendre nota de les aportacions
realitzades al debat de classe.
2. S’iniciarà un debat on els alumnes podran donar la seva opinió de com creuen que
ha anat el curs i, concretament , les activitats realitzades dins de la tutoria. Per això
s’organitzarà el discurs en els següents apartats:
- Punts forts
- Punts febles
3. A continuació, cada alumne, farà la seva valoració individual en un full que li

proporcionarà el professor.
4. Per acabar, es preparà un petit “piscolabis” organitzat pels alumnes on cadascú

portarà alguna cosa per menjar.
130
Institut Marta Mata
ARA ET TOCA A TU DIR LA TEVA

Gràcies per la teva col·laboració!
131
Institut Marta Mata
TUTORIA 3r
ESO.
QUADERN DEL
TUTOR
132
Institut Marta Mata
TUTORIA 3R ESO
1r Trimestre
 Acollida ús de l’agenda  Potenciar l’ús de Aprendre a aprendre
l’agenda com a eina
d’organització i
comunicació
 Organitzar l’horari i el
material de l’alumne
 Les normes de la classe  Reflexionar sobre les Aprendre a viure junts

normes
 Elaborar les pròpies
normes de la tutoria
 Fer un cartell amb les
normes que es penjarà a
l’aula
 Elecció de delegat  Conèixer les funcions del Aprendre a viure junts

delegat Aprendre a ser autònom
 Reflexionar sobre les
característiques que ha
de tenir un bon delegat
 Escollir delegats i delegat
ambiental
 Els meus objectius  Fer una valoració de com Aprendre a aprendre
aquest curs va funcionar el curs Aprendre a ser autònom
passat.
 Plantejar–se els objectius
per al nou curs.
 El pla emergència  Avaluar la motivació per Aprendre a ser autònom
estudiar Aprendre a viure junts
 Automotivar-se per
estudiar
 El rendiment acadèmic  Analitzar els propis Aprendre a aprendre
obstacles en relació a Aprendre a ser autònom
l’estudi.
 Elaborar propostes de
millora del propi
rendiment.
 La meva motivació per  Avaluar la motivació per Aprendre a ser un mateix

estudiar estudiar Aprendre a aprendre
 Automotivar-se per Aprendre a ser autònom
estudiar
 L’assetjament escolar  Posar-se en el lloc de Aprendre a viure junts
l’agressor la víctima i el Aprendre a comunicar-se
públic en els casos
d’assetjament escolar.
 Prendre consciència de
les conseqüències del
bullying des dels tres
papers
133
Institut Marta Mata
 Els conflictes al grup I  Analitzar diferents Aprendre a viure junts

conflictes que es poden Aprendre a comunicar-se
 Els conflictes al grup II
donar a l’aula
 Veure el conflicte des de
diferents punts de vista
 Trobar estratègies per
resoldre els conflictes
TUTORIA 3R ESO
2n Trimestre
 Anàlisi de resultats 1r  Analitzar i reflexionar sobre Aprendre a aprendre
trimestre els resultats obtinguts
 Prendre consciència dels
àmbits en que es va bé i dels
 Obtenir propostes de millora
del rendiment
 El meu escut.  Expressar els aspectes Aprendre a ser un mateix
L’autoestima positius de la personalitat
 Fomentar l’autoestima i la
comunicació entre l’alumnat.
 Treballem l’autoestima  Acceptar-se a si mateix Aprendre a ser un mateix
amb contes  Estimar-se tal com és
 Pel·lícula: Las mujeres  Reflexionar sobre els rols de Aprendre a ser un mateix
de verdad tienen curvas les dones a la societat
 Prendre consciència de la
 Pel·lícula: Las mujeres
imposició dels cànons de
de verdad tienen curvas
bellesa a nivell social
 Pel·lícula: Las mujeres  Reflexionar sobre el concepte
de verdad tienen curvas de bellesa
 Reflexionar sobre la virginitat
i la sexualitat
 L’anorèxia  Conèixer l’anorèxia Aprendre a ser un mateix
 Valorar l’aspecte físic
amb la mesura adequada
134
Institut Marta Mata
TUTORIA 3R ESO
3r Trimestre
 Anàlisi de resultats  Analitzar i reflexionar sobre Aprendre a aprendre
segon trimestre els resultats obtinguts Aprendre a ser autònom
 Prendre consciència dels
àmbits en que es va bé i dels
 Obtenir propostes de millora
del rendiment
 L’amistat  Reflexionar sobre Aprendre a viure junts

l’amistat.
 Analitzar les diferents
concepcions sobre
l’amistat que tenen els
alumnes del grup.
 Pel·lícula: The social  Analitzar els mecanismes Aprendre a comunicar-se

network d’influència dels mitjans Aprendre a viure junts
 Pel·lícula: The social de comunicació Aprendre a ser un mateix
network relacionats amb les
 Pel·lícula: The social emocions i els
network sentiments del públic.
 Pel·lícula: The social  Reflexionar sobre el
network poder dels nous grans
mitjans de comunicació.
 Conèixer un cas
d’ambició empresarial
que passa per sobre de
l’amistat.
 Ser conscients dels
objectius de les xarxes
socials d’internet.
 Reflexionar sobre la
utilització d’internet i les
xarxes socials.
 Xerrada orientadora. El  Introduir als alumnes en Aprendre a ser autònom

sistema educatiu el sistema educatiu
 Xerrada tutor/a. El 4t  Afavorir la tria
ESO al Marta Mata d’itineraris i matèries de
 El sistema educatiu 4t.
 Autoconeixement
 Valoració de la tutoria Valorar les activitats de Aprendre a comunicar-se
tutoria
Annexos
Debatem un tema que preocupa a la classe
135
Institut Marta Mata


6) Us de l’agenda
e. Anotar deures, treballs, controls, etc.
f. Comunicació amb els pares
g. Anotar dies de festa, sortides...
h. “Evitar” la seva utilització en d’altres tasques.
Encarregat.
136
Institut Marta Mata

Objectius Reflexionar sobre les normes

classe.
(màxim 15)
Opcions:
full A3

paraula “NO”
EXEMPLES
Incorrecte Correcte
o a la butxaca
Material Agenda
137
Institut Marta Mata
Sessió Número 3. Elecció de delegat

Reflexionar sobre les característiques que ha de tenir un bon
delegat
Descripció de COM HA DE SER EL DELEGAT
l’activitat L’escola, com la resta de la societat, ha de viure en democràcia. I
democràcia vol dir participació. Tothom té veu i vot i ningú se’n pot
desentendre olímpicament. El delegat d’un curs ha de fer d’enllaç
entre els nois/es i el Centre. Alhora serà una mena de coordinador
de les inquietuds del grup. Per això, és molt important que elegim
un bon delegat.
1) Fer grups de 4-5 persones

2) Cada grup ha d’arribar a una definició consensuada de com
hauria de ser el delegat. Han d’escollir 4 i només 4 de les
característiques següents:
 Una bona persona.

 El més acceptat de la classe.
 El més simpàtic i agradable.
 Seriós i responsable.
 Una mica agressiu.
 Una persona sense iniciatives.
 El més intel.ligent.
 Una persona que respecti i que es faci respectar.
 El més passota.
 Un noi/a dinàmic/a.
3. Cada grup ha de dir quines d’aquestes maneres d’actuar són

pròpies d’un bon delegat.
 S’expressa sense teinir en compte si els altres l’entenen.
 Deixa que es creïn tensions i propicia les oposicions i
rivalitats.
 Passa per alt punts importants que s’han dit sense seguir el
raonament que s’està fent.
 Està sempre amb una actitud d’interès, atenció i activitat.
 Li sembla normal que els altres pensin de forma diferent.
 No accepta les idees i solucions que els altres proposen si
aquestes li causen molèsties.
138
Institut Marta Mata
4. Posada en comú. El portaveu del grup explica a la clase com

creuen que ha de ser un bon delegat. El tutor guía el debat per
assolir les característiques d’un bon delegat.
ESCOLLIR EL DELEGAT
b. Els candidats es venen: Cada alumne que es
presenti com a candidat per a delegat o delegada,
pot fer una petita explicació al grup del perquè creu
que pot ser un bon representant de la classe
c. Votacions
Anotar a la pissarra el nom de les persones que
s’han presentat ( si no hi ha cap candidat, tota la
clase ho és)
Constituir la mesa: Tutor, un alune fa de president/a
i un altre de secretari/a i una una urna.
Votació. Cad alumne escriu en un paperet la persona
que creu que la pot representar millor.
Omplir l’acta d’elecció de delegat
ELECCIÓ DEL DELEGAT AMBIENTAL

1) Lectura de funcions
2) Candidats i votació seguint el mateix procediment que per al
delegat

Urna o caixeta
139
Institut Marta Mata

Objectius  Fer una valoració de com va funcionar el curs passat.
 Plantejar–se els objectius per al nou curs.
Descripció de 1. Primerament, el tutor/a demanarà als alumnes que omplin un
l’activitat petit qüestionari de valoració sobre com va anar el curs passat.
2. Un cop els alumnes hagin contestat individualment , es faran

grups de sis i posaran en comú els resultats. Hi haurà un secretari
que prendrà nota de les conclusions del grup.

-què he de fer per aprovar aquest curs
Material Qüestionari imprès per cada alumne o qüestionari a

l’ordinador per projectar
140
Institut Marta Mata
1. En quines matèries vas treure millor nota el curs passat?
2. Perquè creus que vas treure bona nota? Escull màxim dues opcions
 Perquè vaig estudiar molt

 Perquè se’m dóna bé
 Perquè em vaig portar bé a classe
 Perquè vaig fer els deures cada dia
 Perquè vaig tenir sort
3. Quines matèries et van costar més?
4. Les matèries que et van anar pitjor, perquè creus que va ser?
 Comportament a l’aula
 Falta de treball a l’aula
 El professor em tenia mania
 No estudiar prou
 No se’m dona bé
7. Què has de fer aquest curs per aprovar?
141
Institut Marta Mata


8)
142
Institut Marta Mata

personals?
143
Institut Marta Mata
Sessió Número 6. El meu rendiment acadèmic
Objectius  Analitzar els propis obstacles en relació a l’estudi.

 Elaborar propostes de millora del propi rendiment.
Descripció de  El tutor farà una breu exposició sobre els aspectes més
l’activitat importants que s’han de tenir en compte a l’hora de preparar-
se per a l’estudi i les característiques que ha de tenir un bon
estudiant.
 A continuació els alumnes hauran de respondre de forma
individual a un qüestionari sobre les principals dificultats que es
poden presentar en relació a l’estudi.
 Finalment, es farà una valoració conjunta dels resultats:
1. Quines conclusions treus de la valoració del teu
test?
2. El resultat concorda amb alguna idea performada
que ja tenies sobre les causes del bon o mal
rendiment?
3. Pensa en solucions per arranjar conflictes i superar
obstacles. No dubtis a demanar ajuda al teu tutor o
la teva tutora.
Material Una còpia per alumne del qüestionari de valoració
144
Institut Marta Mata
QÜESTIONARI
OBSTACLES
1. Els amics et fan gastar la major part del temps que necessitaries per
estudiar...........................................................................................................SI NO ?
2. Alguns dels teus problemes amb els estudis provenen de no tenir el professorat
adequat...........................................................................................................SI NO ?
3. No tens prou exercitades la imaginació i l’atenció i no aprofites al màxim el temps
d’estudi..........................................................................................................SI NO ?
4. No tens gaire talent per a treballar en grup i, a més, no en tens ganes perquè consideres
que aquests treballs són poc profitosos.......................................SI NO ?
5. Quan tens moltes coses per fer, no pots concentrar-te en l’estudi i el deixes de
banda............................................................................................................. SI NO ?
6.A casa teva no t’entenen, sobretot els teus pares....................................... SI NO ?
7. Les activitats extraescolars et demanen més temps del que tens
disponible...................................................................................................... SI NO ?
8. Notes que moltes matèries o temes et resulten incomprensibles perquè ja els vas trobar
incomprensibles en cursos anteriors....................................................SI NO ?
9. Saps que la teva preparació escolar no és bona, encara que tu en tinguis la
culpa...............................................................................................................SI NO ?
10. Si estàs molt ocupat o ocupada, el teu rendiment és baix perquè no ets capaç de dominar
la teva atenció..................................................................................SI NO ?
11. Et resulta molt difícil expressar les coses que saps, especialment si ho has de fer davant
els altres companys i companyes.......................................................SI NO ?
12.A casa teva no tens les condicions mínimes per poder
estudiar.......................................................................................................... SI NO ?
13. Les teves dificultats intel·lectuals són baixes i això et crea dificultats en
l’aprenentatge................................................................................................ SI NO ?
14. De vegades et queixes que no tens memòria i ho fas amb
raó.................................................................................................................. SI NO ?
15. En períodes que realitzes diverses activitats alhora, no necessàriament escolars,et resulta
impossible posar-te a estudiar............................................................ SI NO ?
CONFLICTES
1. Quan un estudi o treball no et resulta agradable, tens força de voluntat i t’esforces i el

fas.............................................................................................................. SI NO ?
2. Si tens antipatia envers algun membre del professorat o algun company o alguna
companya, saps dominar aquest sentiment i no
l’exterioritzes................................................................................... SI NO ?
3. Sempre hi ha assignatures que no t’agraden, però t’aguantes i les
estudies.......................................................................................................... SI NO ?
4. Sents enveja i admiració envers companys i companyes que tenen un rendiment molt bo i
que brillen molt.............................................................................. SI NO ?
5. Quan has de fer exàmens, t’angoixes fins al punt que perds els nervis i ets incapaç d’estar
per la feina......................................................................................... SI NO ?
6. La teva salut et preocupa tant que et provoca que estudiïs ben
poc................................................................................................................. SI NO ?
145
Institut Marta Mata
7. Els teus pares t’amenacen sovint i això fa que t’esforcis encara

menys............................................................................................................ SI NO ?
8. No et sents a gust a l’escola i a la classe i això repercuteix negativament en el teu
rendiment escolar.......................................................................................... SI NO ?
9. Davant les dificultats que trobes en els estudis, tens complex
d’inferioritat...................................................................................................SI NO ?
10. Quan tens una prova o un examen, t’alteres i et costa molt concentrar-
te.................................................................................................................... SI NO ?
11. Acostumes a tenir temporades de desànim a causa de com t’organitzes i orientes la feina
de classe................................................................................................ SI NO ?
12. Hi ha matèries i assignatures que gairebé no suportes per la manera com estan
enfocades....................................................................................................... SI NO ?
13. Notes sovint que no tens força de voluntat per posar-te a treballar en feines
d’escola.......................................................................................................... SI NO ?
14. T’agradaria molt canviar d’escola o, si més no, de professor i
professores......................................................................................................SI NO ?
15. En vigília d’exàmens estàs molt intranquil o intranquil·la...................... SI NO ?
VALORACIÓ
Anem a fer la valoració del test: primer valoraràs l’apartat obstacles, i després, exactament
de la mateixa manera, valoraràs l’apartat conflictes.
Sense comptar les preguntes 5, 10 i 15, suma tots els si i multiplica la suma per 3. Ara suma
els ? i multiplica la suma per 1. Suma els dos resultats. El total que has tret l’has de comparar
amb la següent taula de valoració.
Sentit d’estar dominar pels Més de 35 Els conflictes existents

obstacles dominen
Lleugera impressió De 20 a 35 Consciència de conflictes,
d’obstacles però sense problematització
Sentit d’absència d’obstacles De 0 a 20 Absència de conflictivitat
Explicació de la taula
- Una puntuació de més de 35 significa que els conflictes i els obstacles, ara per ara,
són predominants en la teva actituds vers els estudis.
- Una puntuació entre 20 i 35 vol dir que ets conscient que tens conflictes i obstacles,
però no et signifiquen greus problemes en els estudis.
- Una puntuació de 0 a 20 indica que no hi ha conflictivitat, o molt poca, i que no tens
consciència de tenir obstacles.
Pot ser que tinguis molts conflictes i pocs obstacles. Has de pensar que això és un test, és a
dir, una prova feta per un moment determinat. Un resultat que reflecteixi molta
conflictivitat no significa que hagis de viure sempre amb ella. El text vol ajudar que et
coneguis tu i que sàpigues conèixer on tens problemes per tal d’anar-los solucionant.
146
Institut Marta Mata
Sessió Número 6. La meva motivació per estudiar
Objectius  Avaluar la motivació per estudiar

 Automotivar-se per estudiar
Descripció de 1. Individualment, fer el qüestionari de motivació. Corregir-lo
l’activitat i reflexionar com es podria augmentar la motivació
2. Llegir entre tots les estratègies per automotivar-se i triar-
ne algunes per portar a la pràctica
3. En grups de 4-5 persones pensar que li recomanarien a un
company per automotivar-se i fer frases motivadores que
es poden penjar a la classe en fulls de colors o cartolines
Material Una còpia per alumne del qüestionari de valoració
Fitxa “estratègies per automotivar-te” per projectar
Fitxa “ què li recomanaries a un company per motivar-se” per
projectar
Fulls de colors
147
Institut Marta Mata
Qüestionari d’avaluació de la motivació acadèmica
Contesta amb una X segons et defineixi cadascuna d’elles: verdader (V),

dubtós (?) o fals (F).
Les frases V ? F
1. Em costa donar la meva opinió davant els companys/es de la classe
2. Els que em coneixen saben que no sóc un bon/a estudiant.
3. Els que més m’estimen no estan satisfets de la meva dedicació als estudis.
4. Crec que el meu nivell de formació és inferior a la majoria dels meus
5.companys/es.
Jo sé que encara que m’esforci no entendré moltes de les coses que m’expliquen.
6. Estudiar m’és molt pesat.
7. Tinc la impressió de què encara que em dediqui molt a estudiar, aprendria poc.
8. Tinc poques aspiracions professionals
9. Fracasso en els estudis encara que tingui bons professors/es.
10. M’agradaria tenir una professió en la qual no hagués d’estudiar mai.
11. Assistir a les classes em porta mals records.
12. No m’agrada que el professor ens demani opinió de com volem les classes.
13. M’agrada passar desapercebut/da a les classes.
14. Tinc pocs èxits a les classes
15. En els treballs en grup, normalment estic callat/da o parlo d’altres coses. .
16. Rarament puc dir que gaudeixo de les classes
17. Quan em perdo en les explicacions del professor/a no m’esforço en intentar
tornar a agafar
18. Sempre el fil.
que els treballs o els exàmens em surten bé és per sort..
19. Em costa molt interrompre al professor/a quan no entenc el que explica..
20. Amb freqüència a les classes estic pensant en altres coses.
21. Com sempre crec que aquest curs aprendré poques coses.
22. No tinc prestigi com a estudiant.
23. Trobo fàcil contestar a aquest qüestionari.
24. Resulta senzill ser sincer/a en aquest qüestionari
25. Crec que he sabut contestar bé a aquest qüestionari.
148
Institut Marta Mata
Normes per a la interpretació del qüestionari:
Aplica la següent puntuació a cada ítem:
□ Creu a la casella esquerra: 0 punts
□ Creu a la casella central: 1 punt
□ Creu a la casella dreta: 2 punts
Suma total de punts:
Nivell de motivació:
□ Motivació alta: entre 29 i 50 punts

□ Motivació mitjana: entre 14 i 29 punts
□ Motivació baixa: menys de 14 punts
El teu nivell de motivació és: ___________________
Reflexiona sobre el resultat: Podries fer alguna cosa per millorar la teva
motivació? Què podries fer?
149
Institut Marta Mata
27 ESTRATÈGIES PER AUTOMOTIVAR-TE
1. Reviu èxits passats

2. Posa’t una samarreta amb una frase encoratjadora
3. Adopta una mentalitat de crisi
4. Comprometre’t públicament
5. Escull un santuari de pau, inspiració i creativitat
6. Crea un club de motivadors
7 Agafa’t un temps mort
8 Inventa’t un enemic imaginari amb qui puguis lluitar i vèncer
9 Redacta’t un compromís escrit
10 Identifica’t amb un personatge que s’ha fet famós per vèncer obstacles
11 Gaudir de 10 minuts diaris de tranquil·litat
12 Elaborar un mapa de carreteres a l’èxit
13 Prepara’t un cd de superació
14 Fes juguesques desorbitades
15 Crea les teves 25 frases motivadores
16 Contagia’t de l’energia dels nens petits
17 Adopta una actitud de “per una vegada a la vida”
18 Visualitza el resultat que vols
19 Fes una juguesca secreta amb una persona que vol el mateix
20 Es com si aquesta oportunitat només aparegués un cop a la vida
21 Encarrega’t un trofeu
22 Fes del teu treball un joc
23 Inventa’t un article de diari que expliqui els teus èxits
24 Fes una llista dels beneficis que et portarà aconseguir l’èxit
25 Re defineix la feina a realitzar
26 Divideix els objectius en etapes
27 Difon els teus èxits
Llegiu-les entre tots, reflexioneu i trieu-ne una per portar-la a la pràctica
150
Institut Marta Mata
Compartiu les idees amb el grup classe i feu frases motivadores que
podeu penjar a la classe .
Li recomanaria que...........
Frases.....................
151
Institut Marta Mata
Sessió Número 7. L’assetjament escolar
Objectius  Posar-se en el lloc de l’agressor la víctima i el públic en els

casos d’assetjament escolar.
 Prendre consciència de les conseqüències del bullying des dels
tres papers
Descripció de 1. Explicar als alumnes que anem a veure un documental

l’activitat sobre el bullying
2. Preguntar-los si saben què és i definir-lo entre tots
3. Veure el documental
4. Després de visualitzar-lo respondre entre tots ales
preguntes de la fitxa
Material Documental de 30 MINUTS: EL BULLYING

Fitxa del documental per projectar
152
Institut Marta Mata
1. Què és?
2. Per què penseu que ho fan els agressors?
3. Com creieu que es senten les víctimes?
4. Per què penseu que els companys que ho veuen no fan

res?
5. Què podrien fer les víctimes?
6. Què podríem fer els professors?
7. Què podrien fer els pares?
8. Què podrien fer els companys per evitar-ho?
9. Per què creieu que es suïcida la noia del documental?
153
Institut Marta Mata
Sessió Número 8 i 9. Els conflictes al grup
Objectius  Analitzar diferents conflictes que es poden donar a l’aula

 Veure el conflicte des de diferents punts de vista
 Trobar estratègies per resoldre els conflictes
Descripció de 1. Dividir la classe en grups de 4-5 persones
l’activitat 2. Llegir un conflicte en veu alta
3. Cada grup haurà de respondre les preguntes sobre el
conflicte
4. Un portaveu del grup explicarà a la classe les seves
conclusions
5. Debatre entre tota la classe cada situació
6. Fer el mateix amb totes les situacions
Material Fitxes amb les situacions impreses o per projectar
154
Institut Marta Mata
Primer cas:
“La professora de Ciències de la Naturalesa estava començant un crèdit

que el deia, La química del dia a dia. Com sempre feia, va demanar la
participació de l’alumnat per obrir el tema, va preguntar què sabien. Va
intervenir una noia explicant que a la cuina cada dia es feia química. En
aquell moment es van sentir unes rialles al fons de la classe. La
professora es va enfadar, dient que en lloc de riure podrien aportar
idees. Un noi va començar a parlar, un altre li va contestar, però sense
esperar que finalitzés la seva intervenció, altres van fer el mateix, uns
altres aixecaven la mà però no podien parlar perquè ho feien dues noies
a l’hora i tot això passava sentint-se un murmuri a la classe, etc.”
155
Institut Marta Mata
1. Qüestions per analitzar els cas (en petit grup).
Quin conflicte o conflictes es donen?
Quines són les possibles causes d’aquests conflictes?
Propostes creatives per solucionar aquests conflictes.
2. Posada en comú (exposició a la resta del grup classe).
Altres solucions proposades per la resta de companys.
3. En el nostre grup passa això? (debat)
Es donen en el vostre grup aquests tipus de conflictes? Anoteu les

conclusions del debat.
156
Institut Marta Mata
Segon cas:
“Aquell curs les passarien magres, pensava en Pep. Només havia passat
un mes del començament de curs i el professor de Socials havia demanat
dos treballs, la professora d’Anglès, un resum amb comentari personal
sobre un llibre, la professora d’Educació Física, un dossier sobre salut i
esport, i així tot el professorat. Podien fer uns treballs en grup, i altres,
els havien de fer individualment. Però si era en grup sempre hi havia
problemes que si posem-hi gràfics, dibuixos fotografies; que com l’hem
de presentar, a l’ordinador o escrit a mà; si podem copiar d’altres llibres
i enciclopèdies o ha de ser una reflexió personal; que quantes pàgines es
demanaven, etc. A aquesta situació s’afegia el comportament dels
companys de grup: n’hi ha que treballen molt, altres que no ho feien
gens. Els mateixos dubtes tenien en Pep i la gent del seu grup quan els
treballs eren individuals. I encara tenien més problemes: què passava si
no es lliuraven els treballs o deures o bé si no es portaven els materials
necessaris per fer les activitats diàries”.
157
Institut Marta Mata

158
Institut Marta Mata
Tercer cas:
“La Maria estava enfadada pel comportament dels seus companys i

d’algunes de les seves companyes de classe. Quan van triar les optatives,
ella en va triar una que es deia Funcionament dels motors de cotxe.
L’alumnat que feia aquesta optativa havia de portar un vestit especial
com el que porta la gent que treballa als tallers de cotxes. El primer dia
la Maria es va presentar amb una granota de color rosa i tothom se’n va
burlar, dient que aquests tipus de vestits havien de ser blaus. I el què
més ràbia li va fer és que de les poques noies que feien aquesta
assignatura, algunes també es riguessin del seu vestit. A classe també
havia observat que cada vegada que alguna noia expressava una opinió
progressista els nois se’n burlaven i també passava a l’inrevés, fins i tot
quan algun noi parlava de respectar-se mútuament noies i nois.”
159
Institut Marta Mata

160
Institut Marta Mata
Quart cas:
“L’Anna era una noia que sempre havia tret molt bones notes, una
mitjana d’excel·lent en els estudis primaris. Ella sempre havia estat una
noia oberta i molt simpàtica, segons deia qui la coneixia de cursos
anteriors. Però ara, en el nou grup, s’havia tornat una mica introvertida,
havia baixat el seu rendiment, no participava en els debats de la classe.
Bé, no era exactament així: a principi de curs sí que hi participava, però a
poc a poc va deixar de fer-ho. Perquè l’Anna quequeja quan parla, i tot i
que les seves aportacions són molt interessants, la resta de companys i
companyes s’impacienten i murmuren. De vegades també el professorat
li diu que no tenen tot el dia per escoltar-la. Potser tot això ha fet que
l’Anna deixi de participar i hagi baixat el seu rendiment escolar.”
161
Institut Marta Mata

162
Institut Marta Mata
Cinquè cas:
“ En Pere estava intentant recordar com havia començat tot. Quan van
iniciar el curs, el centre estava acabat de pintar, quasi semblava nou.
Però ara que eren a desembre l’aspecte del centre havia canviat, igual
que el de la classe. Havien posat uns taulers de suro a l’aula, per posar-hi
murals, cartells, fulls informatius, etc. Encara que el que ara hi havia no
era precisament això: eren plens de signatures, de dibuixos, de paraules
o frases un pèl fortes, etc. Les taules i les cadires eren una prolongació
dels escrits dels taulers. En els lavabos, tant de les noies com dels nois,
també s’havien esplaiat: pintades, brutícia, etc. I a les parets exteriors
del centre alguns grafitis. Ell, en Pere, no recordava ningú que realment
volgués malmetre el centre o la classe, però aquell aspecte no era el
d’inici de curs i ell no s’hi trobava a gust.”
163
Institut Marta Mata

164
Institut Marta Mata

s’han de millorar

l’activitat
9) Recordar la importància de les notes de 4t. Que 4t s’ha

d’aprovar al juny per poder obtenir plaça als cicles o estudis
posteriors, la importància del graduat....
165
Institut Marta Mata

10
Actitud a classe
Treball a classe
Treball a casa

perquè
Català
Castellà
Matemàtiques
Anglès
Educació física
Socials
Naturals
Tecnologia
Optativa 2
Optativa 3
166
Institut Marta Mata
Sessió Número 11. El meu escut. Autoestima
Objectius  Expressar els aspectes positius de la personalitat

 Fomentar l’autoestima i la comunicació entre l’alumnat.
Descripció de 1. Cada alumne dibuixa el seu escut d’armes el seu escut personal.
l’activitat L’escut ha de ser anònim. En ell ha de representar aquells aspectes
de la seva personalitat que consideri més positius. Es poden
representar aspectes com:
- El millor que cadascú/una ha aconseguit.

- La qualitat de la que està més satisfet.
- L’afició que més valora.
- El que li agradaria aconseguir en el futur.
- Altres.
L’escut es divideix en tantes parts com aspectes es volen presentar
2. El tutor anirà ensenyant els escuts i els alumnes han d’interpretar les
qualitats dibuixades i intentar esbrinar de qui és. El grup també pot
aportar nous aspectes positius de la persona.
3. Al finalitzar l’activitat contesta: L’activitat t’ha ajudat a millorar en el

teu coneixement?
Material
Fulls blancs, colors, llapis i bolígrafs
167
Institut Marta Mata
Sessió Número 12. Treballem l’autoestima amb contes
Objectius  Acceptar-se a si mateix

 Estimar-se tal com és
Descripció de 1. Llegir el conte en veu alta
l’activitat 2. Respondre individualment a les preguntes
3. Comentar i debatre les respostes en gran grup
4. Fer el mateix amb el poema
Material Conte, poema i les seves preguntes per projectar o impreses
168
Institut Marta Mata
CONTE 1: LA PRINCESA RATOLINA

El Ratolinot, un ratolí que vol ser rei, i la seva fila, a qui tothom anomena
la princesa
Ratolina, viuen en un arrossar, prop d’una muntanya. El Ratolinot busca
marit per a la
Ratolina, i no vol que sigui un príncep ratolí, sinó el personatge més
poderós del món.
L’oncle de la Ratolina, que és un ratolí molt savi, li diu que el personatge
més poderós
del món és el Sol, perquè sense el Sol l’arròs no pot créixer. Així doncs, el
Ratolinot
camina dies i dies fins que arriba a la cova on viu el Sol.
El Ratolinot pregunta al Sol si es vol casar amb la seva filla, perquè ell és
el
personatge més poderós del món. El Sol es posa a riure i li diu que el
Núvol és més
poderós que ell, perquè se li pot posar al davant i tapar-lo.
El Ratolinot, doncs, camina dies i dies fins que arriba a la cova on viu el
Núvol. Li
pregunta, també, si es vol casar amb la seva filla, ja que ell és el
personatge més
poderós del món. El Núvol es posa a riure i li diu que el Vent és més
poderós, perquè
se l’emporta amunt i avall pel cel.
El Ratolinot, ja una mica preocupat perquè li costa trobar marit per a la
Ratolina, torna
a caminar dies i més dies fins que arriba a la cova on viu el Vent. Quan li
explica per
què ha anat a veure’l, el Vent riu tan fort que ho fa tremolar tot. Després
li confessa
que la Muralla és més poderosa que ell, perquè el pot aturar.
El Ratolinot, que ja està cansat de tant voltar, se’n va a trobar la Muralla,
que és
justament al costat de l’arrossar on viu la família de ratolins. Quan hi
arriba i li diu per
què l’ha anat a trobar, la Muralla li explica que hi ha un ratolí gris que és
més poderós
que ella. Aquest ratolí ha fet un forat a la muralla i, com que cada dia en
grata un tros
més, al final la Muralla estarà foradada pertot arreu i s’esfondrarà.
169
Institut Marta Mata
Finalment, doncs, el Ratolinot pensa que la seva filla s’haurà de casar

amb el ratolí
gris. La Ratolina se n’alegra perquè ja fa temps que n’està enamorada,
però no ho
havia dit a ningú.
Conte oriental
0. Què et suggereix aquest conte?
1. Sobre el conte:
a) Per què creu el Ratolinot que ell no és poderós?
b) Té sentit dir que el Sol o el Núvol o el Vent... són més poderosos un

que
l’altre? Per què?
c) Com és l’autoestima (capacitat que un té d’establir la pròpia

identitat
atribuint-li un valor) del Ratolinot?
d)Quin ensenyament moral ens dóna aquest conte?
2. Més enllà:
a) Quin és el nostre valor?
b) On creus que està el teu valor?
c) Digues quina creus que és la qualitat que sobresurt més en tu?
d) Com és la teva autoestima? A què creus que es deu?
170
Institut Marta Mata
POEMA: CADA HOME VAL (Gen Rosso)

Cada home és
com un instant del temps,
que ve, ha estat
i ja no es repetirà mai més.
Cada home té un valor immens
que res ni ningú
mai no podrà comparar.
No és la pell, no és el pobre vestit
no és l'edat, no són els diners
el que et dirà
quant val un home.
Cada home val
tant com un altre;
cada home val
tant com nosaltres mateixos.
Si un home plora,
plora tu, plora amb ell;
si un home riu,
riu, riu tu amb ell.
Així es comparteix el dolor
i es multiplica l'alegria.
0. Què et suggereix aquest poema?
1. Sobre el poema:
a) Segons el poema, com creus que és cada home, cada persona?

b) Fes un esquema on hi hagi dues columnes i indica en cadascuna
d’elles què és el que fa que un home valgui i, que per tant, sigui ell, i el
que no
fa que sigui ell. Pots afegir-hi altres aspectes independentment del
poema.
c)Quin és l’ensenyament moral que en destacaries del poema?
2. Més enllà del poema:

Comenta la teva conformitat o disconformitat amb el contingut d’aquest
poema cantat.
171
Institut Marta Mata
Sessió Número 13, 14 i 15. Pel·lícula: Las mujeres de verdad tienen

curvas
Objectius  Reflexionar sobre els rols de les dones a la societat

 Prendre consciència de la imposició dels cànons de bellesa a nivell
social
 Reflexionar sobre el concepte de bellesa
 Reflexionar sobre la virginitat i la sexualitat

3. Debat i comentari grupal de les respostes
Material Pel·lícula: Las mujeres de verdad tienen curvas

172
Institut Marta Mata
FITXA DE LA PEL·LÍCULA: LAS MUJERES DE VERDAD TIENEN CURVAS
1. Per quina raó entren en conflicte Anna i la seva mare?
2. Què creu la mare que Ana hauria de fer amb la seva vida?
3. Quina és la idea de la mare sobre el ha de ser una dona?
4. Quina diferència hi ha entre Ana i la seva mare en la valoració de

la maternitat?
5. Entenen de la mateixa manera quin ha de ser l'objectiu d'una

dona a la vida?
6. En quines situacions podem veure aquestes diferències?
7. I en relació a estar gras i els cànons de bellesa, on són les seves

diferències?
8. En quins moments de la pel·lícula la mare està qüestionant la

grossor d'Ana?
9. En el nostre entorn social es dóna la mateixa pressió? Quan? De

quina manera?
10. Què opineu de l'escena en què Ana i les seves companyes de

treball es despullen al taller?
11.Quin valor se li dóna a la virginitat a la pel·lícula? Com

s'argumenten les dues posicions que podem veure reflectides?
Quina és la vostra opinió al respecte?
173
Institut Marta Mata
Sessió Número 16. L’anorèxia
Objectius  Conèixer l’anorèxia

 Valorar l’aspecte físic amb la mesura adequada
Descripció de 1. Dividir els alumnes en grups de 4-5 persones
l’activitat 2. Llegir el text en veu alta
3. Per grups els alumnes han de respondre les següents preguntes:
a) Quin problema té l’Àngels?
b) Coneixeu altres situacions semblants a la de l’Àngels?
Expliqueu-les.
c) Expliqueu possibles causes de la situació de l’Àngels.
d) Busqueu alguna manera de resoldre aquest tipus de
problemes.
4. Es farà una posada en comú de les situacions conflictives que

viuen els alumnes i les possibles solucions (20 minuts).
a) Què us ha sobtat més?

b) En general, hi ha diferències entre les opinions de les
noies i dels nois en relació amb la imatge física? Per què
deuen ser?
c) Com us heu sentit fent aquest activitat?
d) Comentar el tema, amb els companys i companyes de
classe, us ha ajudat a veure’l d’un altra manera?
Material Text “ L’Àngels” imprès o per projectar
174
Institut Marta Mata
L’Àngels
La meva amiga Àngels és una noia de 16 anys. L’Àngels és fantàstica: és
molt amiga dels amics, sempre ajuda, sempre està de bon humor, és
vital... Per què continuar? És gairebé una número u. I a més, és molt
intel·ligent i treu bones notes sense gaire esforç.
Farà cosa d’un any, va començar a sortir amb un noi. Al començament va

anar molt bé. Però, a poc a poc, l’Àngels va començar a perdre pes; deia
que estava grassoneta i que, si perdia pes, es veia més guapa i segur que
agradava més al seu xicot. En realitat, cada dia s’assemblava més a un
esquelet, i per més que li ho dèiem ella assegurava que s’ha d’aprimar
per agradar al seu xicot. A l’hora de l’esbarjo llençava els entrepans que
li preparaven a casa. Es quedava a dinar a l’institut i després de dinar
vomitava el que havia menjat. I per sopar, mai no tenia gana.
Ara l’Àngels està ingressada en un hospital i segueix un tractament per a

l’anorèxia.
175
Institut Marta Mata

s’han de millorar

l’activitat

176
Institut Marta Mata

10
Actitud a classe
Treball a classe
Treball a casa

perquè
Català
Castellà
Matemàtiques
Anglès
Educació física
Socials
Ètica
Optativa 1
Optativa 2
Optativa 3
177
Institut Marta Mata
Sessió Número 18. L’amistat
Objectius  Reflexionar sobre l’amistat.

 Analitzar les diferents concepcions sobre l’amistat que tenen els
alumnes del grup.
Descripció de 1. Llegir el text en veu alta

l’activitat
2. Dividir a classe en grups de 4-5 persones. Cada grup haurà de
respondre a les preguntes sobre el text.
3. Un cop passat el temps, cada grup exposarà les seves

conclusions.
4. Per acabar, es farà un debat general sobre el tema de l’amistat:
- S’ajuda a una persona encobrint-li un comportament que creiem

que li està fent mal?
- Penses que l’amistat pot comportar tensions o conflictes en un
mateix? Algun cop t’hi has trobat?
Material Text i preguntes sobre el text per projectar o impresos
178
Institut Marta Mata
ESTUDI D’UN CAS
L’Enric és el meu millor amic, ens coneixem des de la

guarderia i els seus pares i els meus surten sovint.
L’Enric va a la mateixa classe que jo, mai no ha estat un

estudiant brillant, però des de que ha començat aquest
curs els suspensos s’han multiplicat.
L’estiu passat va conèixer a un grup de nois més grans

que ell que es passen tot el cap de setmana ballant en
diferents discoteques. L’Enric em va explicar que per
animar-se i enrotllar-se bé de vegades es pren unes
pastilles que l’ajuden a estar despert i alegre.
Ell m’ha convidat molts cops a sortir amb ells, però jo

“passo”.
L’altre dia els pares de l’Enric van venir a casa meva a

sopar i em van comentar que veien al seu fill força
estrany; jo no els vaig dir res. L’endemà l’Enric em va
donar les gràcies per no delatar-lo, però jo no sé si seria
millor explicar-ho als seus pares i al tutor de l’escola.
179
Institut Marta Mata
1. Quines errades comet l’Enric?
2. Creu que l’amic s’equivoca actuant com ho fa? Per què?
3. Quines són les causes i les conseqüències de la conducta

de l’Enric?
4. Què faríeu vosaltres en el cas de l’amic?
5. Quin paper té el diàleg i el saber escoltar en l’amistat?
6. Creus que un bon amic i una bona amiga han d’ajudar o

han de deixar de fer?
7. Si és un amic o una amiga de veritat i heu decidit donar-li

el vostre suport, com ho podríeu fer?
180
Institut Marta Mata
Sessió Número 19, 20, 21 i 22. Pel·lícula: The social network ( facebook)
Objectius  Analitzar els mecanismes d’influència dels mitjans de
comunicació relacionats amb les emocions i els sentiments del
públic.
 Reflexionar sobre el poder dels nous grans mitjans de
comunicació.
 Conèixer un cas d’ambició empresarial que passa per sobre de
l’amistat.
 Ser conscients dels objectius de les xarxes socials d’internet.
 Reflexionar sobre la utilització d’internet i les xarxes socials.

3. Debat i comentari grupal de les respostes
4. Lectura en veu alta del text “ La cara oculta de facebook”
5. Resposta individual a les preguntes sobre el text
Material Pel·lícula: The social network

181
Institut Marta Mata
FITXA DE LA PEL·LÍCULA: THE SOCIAL NETWORK
1. Opineu sobre el concurs de noies que organitza en

Mark Zuckerberg al principi del film
2. Com valoreu valoreu que s’esbombés la història de la

gallina de l’Eduardo?
Qui creieu que en va ser el responsables? Per què?
3. Qui creieu que va avisar la policia en la festa de

celebració del milió d’apuntats al Facebook ? Per què
ho devia fer?
4. A la darrera escena per què creieu que la jove

advocada li diu a en Zuck que no és un gilipolles però
que treballa dur per ser-ne? Per cert, si ho recordeu, el
noi es queda sol amb el seu portàtil, què fa? Quin
significat té aquesta situació?
5. Com definireu Facebook després d’haver vist aquesta

pel·lícula?
182
Institut Marta Mata
LA CARA OCULTA DE FACEBOOK

El recent intent de Facebook (una de les xarxes socials d’internet) de voler fer-se
amb el control de tota la informació que allotja - des de i per sempre- ha fracassat
gràcies a una àmplia campanya de protesta a internet que denuncia que els gestors
d'aquesta xarxa puguin fer el que els doni la gana, per sempre, sense permís dels
usuaris. El mite de les "xarxes socials" a internet es basa en la idea que les xarxes són
un espai de llibertat quasi il·limitat.
En realitat, no és així. L'amo de Facebook són els administradors de la xarxa social:

ells decideixen com, en quines condicions i quan es pot accedir i sortir d’aquesta.
Així, el gestor - privat- del sistema opera com un poder constituent - públic- de la
comunitat virtual. Sense cap tipus de control públic sobre la seva actuació. L'únic
control possible és el de la pròpia comunitat capaç de forçar - com a Facebook- que
el gestor s’autolimiti mitjançant mecanismes d'autoregulació.
Les anomenades "xarxes socials" són, en realitat, una mica més - molt més -que
xarxes i socials. Són, sobretot, gegantins dipòsits d'informació controlada i
gestionada per algú diferent als seus titulars, els quals, en molts casos sense ser
conscients d'això, dipositen en el sistema informació d'altíssima utilitat i que pot ser
explotada comercialment pels gestors obtenint ingressos multimilionaris.
En realitat, el model de gestió de continguts i d'accés a la informació no és ni neutre,

ni lliure: és un model generat per algú - l'administrador del sistema- que no
renunciarà fàcilment al seu poder, és a dir, a aquest control de continguts i
informació. Facebook, Google i els seus derivats són en realitat dipòsits d'informació,
no de coneixement, però en tot cas d'informació imprescindible per a operacions de
intel·ligència de difícil elaboració si calgués acumular-la de manera artesanal.
Així, Google va cedir al govern xinès dades sobre internautes opositors polítics que
avui estan presos; la Patriot Act va obligar a facilitar dades al govern nordamericà
després de l'11-S, i ara el govern espanyol obligarà els usuaris de mòbils de
prepagament a registrar-se per seguretat nacional després dels atemptats de l'11-M.
Res és el que sembla: internet tampoc. I és que la cara oculta de Facebook és molt
dura.
R. J. MOLES I PLAÇA, director del Centre de Recerca en Governança del Risc (UAB-UOC) “La
cara oculta de Facebook” La Vanguardia. 24-2-2009.
1. Què creieu que es pot fer amb un cabdal d’informació tan gran com el que genera
Facebook?
2. Els enormes guanys de Facebook, d’on penseu que surten?
3. Quina diferència creieu que hi ha entre informació i coneixement?
183
Institut Marta Mata
Sessió Número 23, 24,24 i 26. Orientació educativa
Objectius  Introduir als alumnes en el sistema educatiu

 Afavorir la tria d’itineraris i matèries de 4t.
Descripció de 2. L’orientadora del centre farà una xerrada als alumnes
l’activitat sobre el sistema educatiu
3. El tutor/a passarà un powerpoint als alumnes sobre el 4t
d’ESO al Mata Mata
4. Els alumnes faran un dossier de manera individual i es
corregiran les activitats en grup. El dossier inclou un
qüestionari d’autoconeixement.
curs.

- Punts forts
- Punts febles


184
Institut Marta Mata
185
Institut Marta Mata
Objectius  Tractar un problema que té la classe i un tema que interessi

186
Institut Marta Mata
TUTORIA 4T
ESO.
QUADERN DEL
TUTOR
187
Institut Marta Mata
TUTORIA 4T ESO
1r Trimestre
1. Acollida ús de l’agenda  Potenciar l’ús de l’agenda com a Aprendre a aprendre
eina d’organització i
comunicació
 Organitzar l’horari i el material
de l’alumne
2. Les normes de la classe  Reflexionar sobre les normes Aprendre a viure junts
 Elaborar les pròpies normes de
la tutoria
 Fer un cartell amb les normes
que es penjarà a l’aula
3. Elecció de delegat  Conèixer les funcions del Aprendre a viure junts
delegat Aprendre a comunicar-se
 Reflexionar sobre les
característiques que ha de tenir
un bon delegat
4. El pla d’emergència  Saber què fer en cas Aprendre a ser autònom
d’emergència
 Conèixer els passos a seguir en
cas d’evacuació
 Conèixer els passos a seguir en
cas de confinament
5. Els meus objectius aquest curs  Fer una valoració de com va Aprendre a aprendre
funcionar el curs passat. Aprendre a ser autònom
Plantejar–se els objectius per al nou curs.
6. L’oportunitat de la meva vida  Prendre consciència que cada Aprendre a aprendre
decisió té les seves Aprendre a ser autònom
conseqüències Aprendre a ser un mateix
 Valorar l’esforç i l’estudi
Analitzar les conseqüències abans de
prendre decisions
7. Entrega i anàlisis de  Reflexionar i analitzar el treball Aprendre a aprendre
preavaluacions realitzat durant el trimestre. Aprendre a ser autònom
 Aportar punts de vista i propostes de
millora sobre el rendiment de totes
les matèries
8. Quadern d’orientació.  Conèixer com funcionarà l’orientació Aprendre a ser un mateix
Autoconeixement: personalitat i a 4t ESO
aptituds  Millorar el coneixement de l’alumne
9. Quadern d’orientació: sobre si mateix: la seva personalitat,
Autoconeixement: Interessos. aptituds, interessos i valors
Valors ocupacionals i el meu ocupacionals
perfil  Reflexionar sobre els entorns i les
10. Qüestionari d’autoconeixement professions que li agradaria
a l’aula d’informàtica desenvolupar
188
Institut Marta Mata
TUTORIA 4T ESO
2n Trimestre
11. Anàlisi de resultats 1r trimestre  Analitzar i reflexionar sobre els Aprendre a aprendre
resultats obtinguts Aprendre a ser autònom
 Prendre consciència dels àmbits
en que es va bé i dels que s’han de
millorar
 Obtenir propostes de millora del
rendiment
12. Xerrada orientadora. El sistema  Donar a conèixer el sistema Aprendre a ser autònom
educatiu educatiu
 Conèixer les opcions acadèmiques
i professionals en cas de no
obtenir el graduat
 Conèixer les opcions acadèmiques
i professionals en cas d’obtenir el
graduat
13. Quadern d’orientació. El sistema  Conèixer el sistema educatiu Aprendre a ser autònom
educatiu  Conèixer les opcions acadèmiques
i professionals en cas de no
14. Quadern d’orientació. Els cicles obtenir el graduat
formatius  Conèixer les opcions acadèmiques
i professionals en cas d’obtenir el
15. Quadern d’orientació. El Batxillerat graduat
 Obtenir informació de les sortides
formatives a la xarxa
 Investigar el sistema educatiu per
trobar el propi itinerari formatiu
 Descobrir els estudis que vol
cursar desprès de l’ESO
16. Sortida a l’espai de l’estudiant de  Obtenir informació directa de les Aprendre a ser autònom
Valls. universitats, instituts i d’altres
centres educatius de la zona.
17. Pel·lícula. Jobs  Reflexionar sobre que significa Aprendre a ser un mateix
18. Pel·lícula. Jobs triomfar o tenir èxit Aprendre a ser autònom
19. Pel·lícula. Jobs  Valorar la necessitat dels estudis
 Valorar altres qualitats personals
que es necessiten per triomfar
189
Institut Marta Mata
TUTORIA 4T ESO
3r Trimestre
20. Anàlisi de resultats 2n  Analitzar i reflexionar sobre els resultats Aprendre a aprendre
trimestre obtinguts
21. Quadern d’orientació.  Reflexionar sobre les opcions acadèmiques Aprendre a ser autònom
Presa de decisions que més li agraden
 Crear el seu itinerari acadèmic
 Prendre una decisió sobre els estudis un cop
acabada l’ESO
 Saber on i quan ha d’anar a preinscriure’s
22. Quadern d’orientació.  Definir l’objectiu professional Aprendre a ser autònom
De què vull/puc  Conèixer els passos a dur a terme per assolir-lo Aprendre a ser un mateix
treballar  Analitzar la formació necessària per arribar a
treballar del que vol
 Prendre consciència de les pròpies qualitats
positives, interessos, aptituds...
 Prendre consciència de la pròpia experiència i
valorar-la
 Decidir la professió de que pot i vol treballar a
l’estiu
23. Quadern d’orientació. El  Conèixer les parts del currículum Aprendre a comunicar-se
currículum  Elaborar el currículum
24. Quadern d’orientació.  Conèixer la importància de la carta de Aprendre a comunicar-se
La carta de presentació presentació i Identificar els casos en que hem
25. La carta en resposta a de redactar -la
un anunci  Elaborar cartes de presentació
26. Quadern d’orientació.  Identificar diferents maneres de buscar feina Aprendre a ser autònom
Els canals de recerca de  Conèixer i saber cercar els recursos a la xarxa
feina per trobar feina
27. Quadern d’orientació.  Analitzar que s’ha de fer i què no s’ha de fer Aprendre a comunicar-se
L’entrevista en una entrevista de feina Aprendre a ser un mateix
 Prendre consciència de les actituds incorrectes
per cercar feina
 Posar-se en el lloc d’un empresari que cerca
un treballador
28. Quadern d’orientació.  Analitzar que s’ha de fer i què no s’ha de fer Aprendre a comunicar-se
Simulació d’una en una entrevista de feina Aprendre a ser un mateix
entrevista de feina  Prendre consciència de les actituds incorrectes
per cercar feina
 Posar-se en el lloc d’un empresari que cerca
un treballador
29. Valoració de la tutoria  Valorar les activitats de tutoria Aprendre a comunicar-se
Annexos
Debatem un tema que preocupa  Debatre i opinar sobre un tema amb ordre, Aprendre a comunicar-se
a la classe empatia i escolta de les opinions dels altres Aprendre a viure junts
190
Institut Marta Mata
Objectius  Potenciar l’ús de l’agenda com a eina d’organització i

comunicació
 Organitzar l’horari i el material de l’alumne

15) Us de l’agenda
i. Anotar deures, treballs, controls, etc.
j. Comunicació amb els pares
k. Anotar dies de festa, sortides...
l. “Evitar” la seva utilització en d’altres tasques.
Encarregat.
191
Institut Marta Mata
Objectius  Reflexionar sobre les normes

 Elaborar les pròpies normes de la tutoria
 Fer un cartell amb les normes que es penjarà a l’aula

classe.
(màxim 15)
Opcions:
full A3

paraula “NO”
EXEMPLES
Incorrecte Correcte
o a la butxaca
Material Agenda
192
Institut Marta Mata
Sessió Número 3. Elecció de delegat
Objectius  Conèixer les funcions del delegat

 Reflexionar sobre les característiques que ha de tenir un
bon delegat
 Escollir delegats i delegat ambiental
Descripció de TASQUES DEL DELEGAT
l’activitat 1) Si hi ha alumnes que van ser delegats el curs passat, surten
davant la pissarra i expliquen quines van ser les seves funcions.
2) Fer grups de 3 o 4 persones.
3) Cada grup elabora una llista amb les tasques que, segons el
seu criteri, hauria de portar a terme el delegat/a de la vostra
classe. Penseu que a part de les funcions establertes cada grup
pot determinar altres funcions que consideri que són
necessàries.
4) El portaveu del grup explica a la llista de funcions del grup

5) El tutor escriu totes les funcions a la pissarra i entre tots, es
debat i s’arriba a un acord
ESCOLLIR EL DELEGAT
d. Demanar candidats.
e. Els candidats es venen: Cada alumne que es presenti
com a candidat per a delegat o delegada, pot fer una
petita explicació al grup del perquè creu que pot ser un
bon representant de la classe
f. Votacions
Anotar a la pissarra el nom de les persones que s’han presentat ( si
no hi ha cap candidat, tota la clase ho és)
Constituir la mesa: Tutor, un alune fa de president/a i un altre de
secretari/a i una una urna.
4. Votació. Cad alumne escriu en un paperet la persona que creu
que la pot representar millor.
ESCOLLIR EL DELEGAT AMBIENTAL

a. Lectura de funcions
b. Candidats i votació seguint el mateix procediment que per
al delegat

Urna o caixeta
193
Institut Marta Mata


12)
194
Institut Marta Mata

personals?
195
Institut Marta Mata
Objectius  Fer una valoració de com va funcionar el curs passat.

 Plantejar–se els objectius per al nou curs.
Descripció de 1. Primerament, el tutor/a demanarà als alumnes que omplin un
l’activitat petit qüestionari de valoració sobre com va anar el curs passat.
2. Un cop els alumnes hagin contestat individualment , es faran

grups de sis i posaran en comú els resultats. Hi haurà un secretari
que prendrà nota de les conclusions del grup.

-què he de fer per aprovar aquest curs
Material Qüestionari imprès per cada alumne o qüestionari a l’ordinador

per projectar
196
Institut Marta Mata
5. En quines matèries vas treure millor nota el curs passat?
6. Perquè creus que vas treure bona nota? Escull màxim dues opcions
 Perquè vaig estudiar molt

 Perquè se’m dóna bé
 Perquè em vaig portar bé a classe
 Perquè vaig fer els deures cada dia
 Perquè vaig tenir sort
7. Quines matèries et van costar més?
8. Les matèries que et van anar pitjor, perquè creus que va ser?
 Comportament a l’aula
 Falta de treball a l’aula
 El professor em tenia mania
 No estudiar prou
 No se’m dona bé
7. Què has de fer aquest curs per aprovar?
197
Institut Marta Mata
Sessió Número 6. L’oportunitat de la meva vida
Objectius  Prendre consciència que cada decisió té les seves

conseqüències
 Valorar l’esforç i l’estudi
 Analitzar les conseqüències abans de prendre decisions
Descripció de 1.Un voluntari/a llegirà, en veu alta, el text “l’oportunitat de la
l’activitat meva vida”, i el tutor/a anirà aclarint, en el cas que sigui necessari,
els conceptes que puguin conduir a error, de manera que tothom
tingui clar el contingut i no quedin dubtes sobre la situació que és
planteja.
2. Fer grups de noies i nois, 4 / 5 persones.

3. Anomenar un portaveu, un secretari/a i un moderador/a de
cada grup
4. Relacionar les diferents decisions que podria prendre la Marta
amb les seves conseqüències i escollir aquella que considereu
la millor. Es pot escollir més d’una opció si en el grup sorgeixen
diferents opinions.
5. Posada en comú
Una vegada s’ha arribat a un acord entre els membres del petit
grup, es posa en comú les respostes intentat raonar-les i establint
un debat amb el grup classe.
El tutor/a dirigirà el debat al voltant de les preguntes:
1. Què faries tu?
2. Hi ha alguna decisió que NO trobeu correcta?
Material Text l’oportunitat de la meva vida
Fitxa de treball “ Decisions i conseqüències”
198
Institut Marta Mata
L’oportunitat de la meva vida
La Marta té 17 anys i està a punt d’acabar segon de batxillerat. La gran

il·lusió de la seva vida és estudiar Medicina. Ha estudiat molt durant tot
l’any, però sap que no pot deixar de fer-ho si vol entrar en aquesta
carrera, i menys ara que està en plens exàmens. Com que estava molt
cansada, ha dormit fins tard i, després de dinar, ha pensat que es posarà
a estudiar a fons. Però abans ha d’anar un moment al súper a comprar
un encàrrec per a la seva mare. En sortir del supermercat s’ha endut una
gran sorpresa, perquè ha vist de lluny el Raül. Estava més maco que mai,
i ha pensat que com sempre ni la mirarà, ja fa un any que n’està
enamorada, però ell sembla ignorar-la. Avui, però ha estat diferent. El
Raül s’ha acostat a ella, li ha somrigut i li ha dit. “ Vaig a un concert
aquesta tarda. T’agradaria venir amb mi?”. Per un moment la Marta s’ha
sentit la persona més feliç del món, per fi havia arribat la seva
oportunitat. Però, i els exàmens?
199
Institut Marta Mata
Fitxa de treball
“Decisions i conseqüències”
Teniu diferents decisions que podria prendre la Marta, i possibles conseqüències.

Relacioneu-les com creieu més convenient. Pot haver-hi més d’una relació.
DECISIONS CONSEQÜÈNCIES
1. Va al concert i no estudia a la a. Suspèn i s’ho passa malament al
tarda concert, perquè està pensant en
l’examen de l’endemà
2. Estudia el màxim, fins a l’hora de b. Suspèn, però ha valgut la pena
marxar al concert.
3. Es queda a casa estudiant i no va c. Aprova, però no aconsegueix
al concert. entrar a la Facultat de Medicina
perquè no havia rendit el
suficient durant els exàmens.
4. Va al concert, però es fa unes d. Aprova, aconsegueix la nota i s’ho
xuletes passa bomba al concert.
5. Estudia a la tarda, va al concert, i e. Aprova, però se sent malament
en tornar continua estudiant de perquè ha perdut l’oportunitat de
matinada. la seva vida.
6. Va al concert, però l’endemà f. No va al concert, però a més
truca als professors de l’institut suspèn perquè no podia
dient que està malalta i que per concentrar-se i no ha pogut
favor repeteixin l’examen un altre dormir pensant en l’oportunitat
dia. perduda.
7. Estudia i intenta quedar un altre
dia.
200
Institut Marta Mata
Sessió Número 7. Anàlisi de la preavaluació
Objectius  Reflexionar i analitzar el treball realitzat durant el trimestre.
 Aportar punts de vista i propostes de millora sobre el rendiment de

totes les matèries
Descripció de 1) Entregar les notes de la preavaluació

l’activitat
2) Individualment omplir la fitxa que puc fer per millorar els meus
resultats

Material Notes de la preavaluació
Fitxa “Què puc fer per millorar els meus resultats” per projectar o
una còpia impresa per alumne
201
Institut Marta Mata

10
Actitud a classe
Treball a classe
Treball a casa
Puntualitat
Material
Presentació dels treballs
Matèria En què he fallat Què faig bé

Català
Castellà
Matemàtiques
Anglès
Educació física
Socials
Ètica
Optativa 1
Optativa 2
Optativa 3
202
Institut Marta Mata
Sessió Número 8 , 9 i 10 Quadern d’orientació. Autoconeixement
Objectius  Conèixer com funcionarà l’orientació a 4t ESO
 Millorar el coneixement de l’alumne sobre si mateix: la seva

personalitat, aptituds, interessos i valors ocupacionals
 Reflexionar sobre els entorns i les professions que li agradaria

desenvolupar
Descripció de 1) Llegir en veu alta la introducció i la teoria de

l’activitat l’autoconeixement i la personalitat
2) Fer el qüestionari de personalitat el regne màgic
3) Llegir en veu alta la teoria d’habilitats i aptituds
4) Fer el qüestionari d’aptituds
5) Fer el qüestionari d’interessos professionals
6) Fer el qüestionari de valors ocupacionals
7) Omplir el perfil de la pàgina 20 amb els resultats de tots els
qüestionaris
8) A l’aula d’informàtica fer el qüestionari d’autoconeixement
que s’indica al quadern. Escriure els resultats al quadern.
Material Una còpia per alumne del quadern d’orientació
L’última sessió es realitzarà a l’aula d’informàtica
203
Institut Marta Mata
Sessió Número 11 . Xerrada de l’orientadora del centre
Objectius  Donar a conèixer el sistema educatiu

 Conèixer les opcions acadèmiques i professionals en cas de no
obtenir el graduat
 Conèixer les opcions acadèmiques i professionals en cas
d’obtenir el graduat
Descripció de Xerrada de l’orientadora

l’activitat
204
Institut Marta Mata
Sessió Número 12, 13, 14 i 15 . El sistema educatiu. Batxillerat, cicles i

estudis universitaris
Objectius  Conèixer el sistema educatiu

 Conèixer les opcions acadèmiques i professionals en cas de no
obtenir el graduat
 Conèixer les opcions acadèmiques i professionals en cas
d’obtenir el graduat
 Obtenir informació de les sortides formatives a la xarxa
 Investigar el sistema educatiu per trobar el propi itinerari
formatiu
 Descobrir els estudis que vol cursar desprès de l’ESO
Descripció de 1. Es sistema educatiu. Cercar-lo a la pàgina indicada i respondre

l’activitat les preguntes al quadern
2. Els cicles formatius. Cercar 4 cicles formatius de grau mitjà que
li interessin i omplir-ne la descripció i l’ubicació al quadern
3. El Batxillerat. Cercar la descripció, l’accés , les sortides, les
matèries a la pàgina indicada i omplir el quadern
4. Els graus universitaris. Cercar 4 graus universitaris que li
interessin i omplir-ne la descripció, l’ubicació, la nota de tall i
les sortides professionals al quadern
Un ordinador per alumne
205
Institut Marta Mata

s’han de millorar

l’activitat

206
Institut Marta Mata

10
Actitud a classe
Treball a classe
Treball a casa

perquè
Català
Castellà
Matemàtiques
Anglès
Educació física
Socials
Ètica
Optativa 1
Optativa 2
Optativa 3
207
Institut Marta Mata
Sessió Número 17. Presa de decisions
Objectius  Reflexionar sobre les opcions acadèmiques que més li agraden

 Crear el seu itinerari acadèmic
 Prendre una decisió sobre els estudis un cop acabada l’ESO
 Saber on i quan ha d’anar a preinscriure’s
Descripció de 1. Revisar que tot el quadern d’orientació estigui fet

l’activitat 2. Observar el perfil de la pàgina 20-21 del quadern d’orientació
3. Realitzar de manera individual l’activitat 11, presa de decisions
del quadern d’orientació.
4. Comentar-ho en grup
5. Anotar el nom de tots aquells/es alumnes que necessitin
entrevista individual amb l’orientadora
6. El tutor anotarà què vol fer cada alumne
Material Quadern d’orientació de l’alumne

Fitxa “ la meva tutoria”
208
Institut Marta Mata
A OMPLIR PEL TUTOR. Marca amb una creu que vol fer cada alumne.
Curs i grup:
Nom del tutor:
ALUMNE/A BAT BAT BAT CICLES PFI SOL·LICITA
CIENTÍFIC HUMANÍSTIC ARTÍSTIC ENTREVISTA
TECNO SOCIAL ORIENADORA
209
Institut Marta Mata
Sessió Número 18, 19 i 20. Pel·lícula: Jobs
Objectius  Reflexionar sobre que significa triomfar o tenir èxit

 Valorar la necessitat dels estudis
 Valorar altres qualitats personals que es necessiten per
triomfar
Descripció de 1. Visionat de la pel·lícula ( 2 sessions)

l’activitat 2. Resposta individual a les preguntes de la pel·lícula
3. Debat en grup
 Què és l’èxit?
 Jobs no va seguir estudis formals i va triomfar
laboralment. Quines característiques tenia que el van
portar a triomfar?
 Creieu que podríeu triomfar com ell sense estudis
formals universitaris?
 Per què penseu que a nivell personal no va tenir el
mateix èxit?
Material Pel·lícula: Jobs

210
Institut Marta Mata
FITXA PEL·LÍCULA : JOBS
Contesta les següents preguntes DURANT la visualització de la pel·lícula:
1. Quin aparell o sistema presenta Steve Jobs al principi de la pel·lícula?
2. Quins coneixements bàsics va adquirir Steve Jobs quan vagava per la Universitat?
3. Quina relació té Steve Jobs amb la Universitat i els estudis "formals"?
4. Quin dels seus socis era el que aportava els coneixements d'electrònica?
5. Quines qualitats tenia Steve Jobs, que no tingués el seu soci inicial?
6. Quins problemes legals van tenir al principi amb el nom de l'empresa APPLE?
DESPRÉS de la visualització de la pel·lícula i debat posterior en grup:
1. El personatge Steve Jobs és força controvertit; tenia defensors i detractors.

Busca individualment 5 característiques positives i 5 de negatives, i digues
per què creus que són positives i per què són negatives. Posa-ho en comú
amb els teus companys i cerqueu les 3 més positives i les 3 més negatives.
2. Expliqueu com evoluciona el personatge: com és al principi, a mitja

pel·lícula i al final de la pel·lícula. Recordeu què fa amb els seus companys
inicials.
3. Personalment, què opines del personatge Steve Jobs? Creus que és un bon
model a imitar, sí, no, per què? Parleu-ne i escriviu a quina o quines
conclusions arribeu.
4. Creieu que tots els triomfadors són iguals a ell? Abans definiu la paraula
èxit, especialment en el vessant laboral, èxit laboral.
211
Institut Marta Mata

s’han de millorar

l’activitat

212
Institut Marta Mata

10
Actitud a classe
Treball a classe
Treball a casa

perquè
Català
Castellà
Matemàtiques
Anglès
Educació física
Socials
Ètica
Optativa 1
Optativa 2
Optativa 3
213
Institut Marta Mata
Sessió Número 22. De què vull puc/treballar
Objectius  Definir l’objectiu professional

 Conèixer els passos a dur a terme per assolir-lo
 Analitzar la formació necessària per arribar a treballar del que
vol
 Prendre consciència de les pròpies qualitats positives,
interessos, aptituds...
 Prendre consciència de la pròpia experiència i valorar-la
 Decidir la professió de que pot i vol treballar a l’estiu
Descripció de 1. Omplir individualment l’activitat 12 del quadern

l’activitat d’orientació. De què vull/puc treballar
2. Comentar en grup l’objectiu professional de cadascú i de
què es pot treballar durant l’estiu
3. Comentar quina formació tenen a part de l’ESO i si tenen
alguna experiència no reglada
Material Quadern d’orientació
Sessió Número 23. El meu currículum
Objectius  Conèixer les parts del currículum

 Elaborar el currículum vitae de l’alumne
 Analitzar el currículum
Descripció de 1. Llegir les parts que ha de contenir el currículum del quadern

l’activitat d’orientació
2. Elaborar el currículum a l’ordinador
3. Respondre a les preguntes del quadre de l’activitat 13 del
quadern

214
Institut Marta Mata
Sessió Número 24. La carta de presentació d’autocandidatura
Objectius  Conèixer la importància de la carta de presentació

 Identificar els casos en que hem de redactar una carta de
presentació
 Elaborar dues cartes de presentació d’autocandidatura
Descripció de 1. Llegir en veu alta la teoria, l’esquema de la carta de

l’activitat presentació i l’exemple de carta
2. Per parelles, redactar a l’ordinador una carta
d’autocandidatura per dues feines del quadern

Un ordinador per parella
Sessió Número 25. La carta de presentació en resposta a un anunci
Objectius  Conèixer la importància de la carta de presentació

 Identificar els casos en que hem de redactar una carta de
presentació
 Elaborar una carta de presentació en resposta a un anunci
Descripció de 1. Llegir en veu alta l’esquema de la carta de presentació i

l’activitat l’exemple de carta
2. Per parelles, redactar a l’ordinador una carta en resposta a un
anunci

Un ordinador per parella
Sessió Número 26. Els canals de recerca de feina
Objectius  Conèixer els canals de recerca de feina

 Identificar diferents maneres de buscar feina
 Conèixer i saber cercar els recursos a la xarxa per trobar feina
Descripció de 1. Llegir i comentar en veu alta els diferents canals de recerca de

l’activitat feina
2. Fer un llistat de borses de treball a internet

215
Institut Marta Mata
Sessió Número 27. L’entrevista de feina
Objectius  Conèixer la utilitat i les parts de l’entrevista de feina

 Analitzar que s’ha de fer i què no s’ha de fer en una entrevista
de feina
 Prendre consciència de les actituds incorrectes per cercar feina
 Posar-se en el lloc d’un empresari que cerca un treballador
Descripció de 1. Llegir i comentar en veu alta la teoria de l’entrevista de feina

l’activitat 2. Visionar els vídeos
3. Per parelles, omplir la graella què fer i què no fer en una
entrevista de feina
4. Comentar-ho en grup

Vídeos sobre exemples d’entrevista de feina
Sessió Número 28. L’entrevista de feina
Objectius  Analitzar que s’ha de fer i què no s’ha de fer en una entrevista
de feina
 Prendre consciència de les actituds incorrectes per cercar feina
 Posar-se en el lloc d’un empresari que cerca un treballador
 Analitzar diferents conductes i actituds a l’hora de cercar feina
Descripció de 1. Dividir la classe en grups de 6 persones
l’activitat 2. Assignar a cada grup dos entrevistadors, dos entrevistes i dos
observadors
3. Assignar a cada entrevistat un currículum del quadern
4. Els observadors han de tenir al davant la graella d’observació
de l’entrevista
5. Els entrevistadors han de mirar els currículums i preparar-se
les preguntes de l’entrevista. Els observadors els poden ajudar.
6. Els entrevistats han d’estudiar-se el currículum
7. Simular una entrevista de feina mentre els observadors
omplen la graella
8. En gran grup, comentar com ha anat
216
Institut Marta Mata

curs.

- Punts forts
- Punts febles


217
Institut Marta Mata
3. Les coses més interessants que he aprés sobre mi gràcies a les activitats que
hem realitzat a l’hora de tutoria són:
4. Les coses més interessants que he après sobre els altres gràcies a les activitats
que hem realitzat en la hora de tutoria són:
218
Institut Marta Mata
Objectius  Debatre amb respecte

219
Institut Marta Mata
I desprès de l’esO què?
Nom i Cognoms:_____________________________Curs/grup:________
220
Institut Marta Mata
Introducció Pàgina 3
Autoconeixement Pàgina 4
Activitat 1. La personalitat Pàgina 4
Activitat 2. Habilitats i aptituds Pàgina 8
Activitat 3. Preferències i interessos Pàgina 14
professionals
Activitat 4. Valors ocupacionals Pàgina 19
Activitat 5. El meu perfil Pàgina 20
Activitat 6. Qüestionari d’autoconeixement Pàgina 21
El sistema educatiu Pàgina 22
Activitat 7. El sistema educatiu Pàgina 22
Activitat 8. Els cicles formatius Pàgina 25
Activitat 9. El Batxillerat Pàgina 26
Activitat 10. Els estudis universitaris Pàgina 27
Presa de decisions Pàgina 29
Activitat 11. Presa de decisions Pàgina 29
Busquem feina Pàgina 30
Activitat 12. De què vull/ puc treballar? Pàgina 30
Activitat 13. El meu currículum Pàgina 31
Activitat 14. La carta de presentació Pàgina 32
Activitat 15. La carta en resposta a un anunci Pàgina 33
Activitat 16. Els canals de recerca de feina Pàgina 36
Activitat 17. L’entrevista de feina Pàgina 38
Activitat 18. Simulació d’una entrevista de Pàgina 39
feina
221
Institut Marta Mata
I DESPRÈS DE L’ESO QUÈ?
Què vols ser de gran? Segur que has hagut de respondre més d'una vegada a aquesta
pregunta i ara, que ets a 4t d'ESO, ha arribat el moment de plantejar-te-la
seriosament. Per ajudar-te a prendre una decisió dedicarem les hores de tutoria a
parlar sobre ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL.
El programa d’Orientació està encaminat, en una primera fase, a reflexionar sobre tu

mateix i a rebre una primera informació de l’oferta educativa. Aquesta reflexió sobre
tu mateix comença amb uns qüestionaris inicials per tal de fer-te pensar sobre el teu
futur. Després es centra en una sèrie d’activitats que giren al voltant d'aspectes
relacionats amb la teva història acadèmica, la teva situació familiar, els teus
interessos, aptituds, personalitat i valors... Per treballar aquests darrers aspectes
resoldràs un qüestionari on-line, els resultats del qual ens ajudaran a delimitar una
mica més allò que t'interessa per estudiar primer i treballar després.
També volem que obtinguis força informació sobre el món acadèmic i professional,
per això, en una segona fase del programa buscaràs pàgines web, blocs i altres
enllaços perquè investiguis, esbrinis i descobreixis molts aspectes sobre aquest tema.
Un cop hagis reflexionat sobre tu mateix/a i coneguis tota l'oferta educativa que tens
a l'abast podràs prendre una decisió. Per a fer-ho, si ho necessites, podràs demanar
que t’atengui de manera individual l’orientador del centre.
A més a més, al febrer visitarem l’Espai de l’estudiant de Valls, una fira de centres
educatius i universitats on podràs veure i obtenir informació de primera mà sobre tot
tipus d’estudis i entre els mesos d’abril i maig hi haurà una reunió d’Orientació
adreçada als pares i mares, perquè ells també puguin estar ben informats i t'ajudin
en un moment tan decisiu.
No t'amoïnis, pren-t'ho seriosament i deixa't assessorar!
222
Institut Marta Mata
Autoconeixement ____________________________________________
Intentarem donar-te les millors eines per a què decideixis quin serà el teu futur. Has de
decidir si continues estudiant i què estudies, i si decideixes treballar, de què treballes.
Per a prendre totes aquestes decisions has de tenir informació sobre els itineraris educatius,
els tipus d’estudis que pots seguir, el mercat laboral…Però previ a tot això és molt important
que et coneguis a tu mateix. Has de saber com ets, quines són les teves habilitats i aptituds,
allò que se’t dóna bé i allò que et costa, així com allò que t’interessa.
Per exemple, pot ser que t’agradi la moda i vulguis ser dissenyador, però no se’t doni bé
dibuixar, que vulguis ser pilot aeri, però que les matemàtiques et costin. També podria ser
que se’t donessin molt bé els idiomes però no volguessis dedicar-te al turisme.
Per tot això és molt important que et coneguis a tu mateix, és a dir que t’autoconeguis.
L'autoconeixement es refereix a:
 trets de personalitat
 coneixements, habilitats i aptituds
 preferències i interessos professionals
 valors ocupacionals
Una reflexió sincera sobre aquests aspectes posarà de manifest els punts forts i dèbils
personals i professionals. Això ajudarà a definir el teu futur perfil acadèmic i professional.
ACTIVITAT 1
LA PERSONALITAT
La personalitat és el conjunt de valors, qualitats, defectes, creences i experiències que

distingeixen a una persona de les altres quant a la manera d'ésser, al marge de l'aspecte
físic. La personalitat és l'objecte d'estudi de la psicologia, que intenta establir paràmetres
que la defineixin i tractin les desviacions de la norma. El terme "personalitat" deriva de
persona, que en grec significava màscara (ja que la personalitat és en certa mesura un rol
que s'assumeix per definir-se)
Per a conèixer els teus trets de personalitat realitzarem l’exercici següent:
223
Institut Marta Mata
EL REGNE MÀGIC
Visc al Regne Màgic, aquí tot és fabulós, les flors, les ciutats, els paisatges, la tecnologia...
però hi ha una cosa que em preocupa molt: no tinc amics/gues, ni persones amb les qui
parlar, sembla ser que hi ha un vel misteriós entre els/les altres i jo.
Per intentar resoldre el meu problema vaig sol·licitar audiència al Gran Mag, ja que estava
desesperat/da.
Després d’uns dies em va concedir una hora del seu màgic temps i li vaig demanar que em
donés una solució màgica
El Gran Mag va moure la seva vareta i em va dir:
“Tindràs un/a amic/ga, però has de triar bé perquè us heu d’entendre molt bé, ja que si us
enfadeu mai més podràs tenir cap amic/ga; t’aconsello que seleccionis una persona que
tingui unes característiques de personalitat el més semblant possible als teus.”
Pots escollir entre:
 ÀNGEL/ÀNGELA: és una persona amable, sensible i amb molt de tacte. Li agrada

ensenyar als/a les altres, tenir cura d’ells/elles, informar-los/les, ajudar-los/les i
acompanyar-los/les. És idealista i fa les coses amb una gran responsabilitat.
 FRANCESC/FRANCESCA: és una persona molt estudiosa, curiosa i reservada. Li agrada

observar i meditar per a comprendre els fenòmens que l’/la envolten. És reflexiva, teòrica
i li agrada molt treballar sola per a investigar i analitzar les coses, conèixer les causes i
resoldre problemes difícils.
 ANTONI/ANTÒNIA: és una persona molt sociable i comunicativa. Li agrada treballar amb

la gent per a poder organitzar, dirigir, planificar, tant el seu treball com el dels altres. Es
mostra enèrgic/a, ambiciós/a, segur/a de si mateix, agressiu/va, li agrada manar,
possessiu/va, aventurer/a, parlador/a, impulsiu/va, optimista i sociable.
 LLUÍS/LLUÏSA: és una persona sincera, activa, pràctica i conformista. Sempre es mostra

molt natural, Se sent atret/a per activitat molt concretes (manipular eines, màquines,
etc.). Aprecia el contacte amb la natura, l’exercici físic i l’esport. Procura no destacar ni
fer-se notar massa.
 JOAN/JOANA: és una persona amb gran imaginació, intuïtiva, original i sensible. No busca
la companyia dels/de les altres. Acostuma a ser poc organitzat. Li agrada expressar les
seves idees, aspiracions i sentiments mitjançant l’escriptura, la música, la pintura, el
teatre, ...
 VÍCTOR/VICTORIA: és una persona molt ordenada, neta, pràctica, a la qual li agrada

treballar amb dades, nombres, codis, lletres, etc. És detallista, prefereix seguir les
indicacions dels/ de les altres i respectar les normes establertes i les costums. Prefereix
les ocupacions amb feines i deures clarament definits.
224
Institut Marta Mata
SI ESTIGUISSIS AL MEU LLOC, AMB QUÈ AMIC/GA ET QUEDARIES?
__________________________________________________________
SOLUCIONS A L’EXERCICI DEL REGNE MÀGIC
 ÀNGEL/ÀNGELA PERSONALITAT SOCIAL
 FRANCESC/FRANCESCA PERSONALITAT INVESTIGADORA
 ANTONI/ANTÒNIA PERSONALITAT EMPRENEDORA
 LLUÍS/LLUÏSA PERSONALITAT REALISTA
 JOAN/JOANA PERSONALITAT ARTÍSTICA
 VÍCTOR/VICTORIA PERSONALITAT CONVENCIONAL
TIPUS DE PERSONALITAT
PERSONA REALISTA: persones que es relacionen amb el medi d’una manera objectiva,
concreta i físicament manipulativa. Eviten fins i objectius que exigeixen subjectivitat,
expressions intel·lectuals o artístiques o habilitats socials. Són poc sociables, emocionalment
estables i materialistes. Prefereixen professions agrícoles, tècniques, de negocis o
d’ingenieria. Eviten haver de desenvolupar funcions de supervisió, de direcció o aquelles en
les que deurien ser el centre d’atenció, eviten també la utilització d’habilitats intel·lectuals o
verbals que exigeixin un pensament abstracte. Tenen un projecte únic, millors habilitats per
a les matemàtiques que per al llenguatge i la manipulació de màquines, eines i vehicles.
AMBIENT REALISTA: és un ambient en el que es realitzen feines físiques i concretes que
requereixen aptituds mecàniques, resistència i moviment físic.
PERSONA INVESTIGADORA: persones que es relacionen amb el seu medi utilitzant la

intel·ligència, manipulant idees, paraules i símbols. Prefereixen professions científiques,
llegir, recollir dades, estudiar àlgebra, idiomes i activitats creatives com art, música o
225
Institut Marta Mata
escultura. Eviten situacions d’ambient social i es consideren a si mateixes com insociables,

persistents , acadèmiques i introvertides. Tenen èxit en àrees científiques i acadèmiques i
freqüentment fracassen, o ni tan sols intenten papers de liderat. Tenen projectes complexos
i puntuacions altes en aptituds verbals i matemàtiques. Aquest tipus de persones són
intuïtives, originals, independents i confien molt en si mateixes. No són pràctiques,
emocionalment menys estables i menys convencionals que les realistes. AMBIENT
INVESTIGADOR: L’ambient investigador requereix la utilització d’aptituds abstractes i
creatives més que la perceptivitat personal. La perfecció en aquest ambient exigeix
imaginació i intel·ligència. Els problemes amb els que es troben poden variar en nivell i grau
de dificultat però generalment són resolts amb la utilització d’habilitats intel·lectuals.
PERSONA ARTÍSTICA: es relacionen amb el seu medi creant formes i productes artístics.
Jutgen a partir d’impressions subjectives i de fantasies a l’intentar resoldre els problemes.
Els hi agraden les professions musicals, artístiques, literàries, dramàtiques, etc., i les que
tinguin en general creativitat. Es consideren insociables, submisos/es, introspectius/ves,
sensibles, impulsius/ves i flexibles. AMBIENT ARTÍSTIC: exigeix la utilització i interpretació
de formes artístiques. Els problemes es solucionen per el coneixement, la intuïció i la vida
emotiva. La informació s’interpreta a través de criteris personals i subjectius. El treball es
realitza en moments molt intensos de períodes prolongats però continus.
PERSONA SOCIAL: controlen el medi a través de destresa que afavoreixen la comunicació i la

comprensió amb els altres. Posseeixen habilitats socials i necessiten interactuar. S’inclinen
per professions educatives, terapèutiques i religioses, relacionades amb l’església, el govern,
els serveis comunitaris, la música, la lectura o el teatre. Es consideren sociables,
assistencials, afectius/ves, conservadors/es, responsables, capaços d’aconseguir els seus
objectius i d’acceptar-se a si mateixos/es. Tenen una autoimatge positiva i es consideren
com líders, populars i agressius/ves. Es preocupen molt per la salut i el benestar de la
humanitat i per ajudar a aquelles persones que tenen en el seu entorn més proper.
AMBIENT SOCIAL: té aptituds per a interpretar i modificar la conducta humana i l’interès per
tenir cura dels altres. Requereix freqüents i perllongades relacions i comunicacions amb les
persones. És emocional.
PERSONA EMPRENEDORA: connecten amb el seu ambient expressant-se a través de

l’aventura, el domi, l’entusiasme i qualitats impulsives i d’iniciativa. Es caracteritzen perquè
són persuasius/ves, verbals, extravertits/es, agressius/ves. Prefereixen treballs de ventes,
supervisió, liderat i aquelles activitats que satisfacin les seves necessitats de poder,
d’expressió verbal, de domini o de reconeixement social. Els agrada tot el relacionat amb
l’atletisme, els esports, l’entrevista, les conferències i discursos en públic. No són
partidaris/àries de professions amb poc contacte social, treballs manuals, et. Es consideren a
si mateixos/es com a dominants, sociables, afectius/ves, aventurers/es, impulsius/ves i
emocionalment estables. AMBIENT EMPRENEDOR: requereix aptitud verbal per convèncer o
dirigir als altres. La funció laboral exigeix saber utilitzar les aptituds verbals, dirigir, controlar
i supervisor.
226
Institut Marta Mata
PERSONA CONVENCIONAL: trien objectes i activitats d’aprovació social. S’enfronten als

problemes de forma estereotipada, correcta i convencional. Donen bona impressió, són
nets/es, sociables i conservadors/es. Prefereixen treballs administratius, d’oficina i valoren
els assumptes de tipus econòmic. Es veuen a si mateixos/es com a astuts, dominants,
controlats/des, rígids/es i estables. Redueixen la seva angúnia a través del conformisme
social i integrant-se amb els amics/gues i coneguts/des. Es diferencien del tipus social
perquè posseeixen major autocontrol i sentit comú. AMBIENT CONVENCIONAL: comprèn el
procés rutinari, sistemàtic i concret de la informació verbal o matemàtica. Les feines que
realitzen a la feina són repetitives, curtes i d’acord a les normes, Precisen poques habilitats
per a comunicar-se amb els/les altres i més per treballar amb coses o amb dades.
ACTIVITAT 2
HABILITATS I APTITUDS
Segur que hi ha matèries que et resulten més fàcils que unes altres. El mateix et
passa en altres camps, com pot ser l'esport: pots ser bo per a un esport d'habilitat i,
en canvi, fluix en un de resistència. És normal que tinguis unes preferències i que hi
hagi tasques en què et desenvolupis millor. Cada persona té unes aptituds o
habilitats que el caracteritzen i el diferencien dels altres.
Aptitud significa capacitat per a fer alguna cosa, capacitat de rendiment.
Les aptituds corresponen en la moderna psicologia al que eren en la psicologia

clàssica les " potències " o " facultats ". Totes les persones posseeixen les mateixes
aptituds bàsiques, però en diferent grau. És a dir, tots posseïm una mica de
cadascuna de les aptituds bàsiques que existeixen. Així, si ens referim a l'aptitud
intel·ligència, totes les persones posseeixen aquesta aptitud, però mentre alguns la
posseeixen en gran grau, són molt intel·ligents, uns altres solament la tenen en petit
grau i per això són poc intel·ligents.
Les aptituds són innates, són fonamentalment hereditàries, però es desenvolupen

amb l'entrenament fins a l'adolescència i la seva intensitat major s’estableix a partir
dels 35 anys. La intensitat amb que les persones posseeixen una aptitud depèn,
fonamentalment, de l'herència però també de l’entorn, que és el qual permet un
major o menor desenvolupament de les mateixes.
CAPACITAT DE RENDIMENT = APTITUDS + ENTRENAMENT

Per a conèixer les teves habilitats realitzarem les següents activitats. Recorda que les
aptituds i habilitats són hereditàries, és a dir, naixem amb elles, però amb l’entrenament
adequat podem desenvolupar-les. Per exemple, imaginem que naixem amb poca habilitat
per a les matemàtiques, amb la pràctica adequada, podem desenvolupar-la i arribar a ser
administratius comptables o caixers de supermercat.
227
Institut Marta Mata
Qüestionari d’aptituds Alta Mitjana Baixa Nul·la

(9) (6) (3) (0)
1. M'agrada fer qualsevol tipus d'activitats físiques.
2. Diuen que tinc bon gust per la decoració.
3. M'interesso molt pel món del motor.
4. Puc imaginar sense gaire dificultats les diferents

perspectives d'una figura o d'un objecte en l'espai.
5. M'agrada molt fer mentalment classificacions de les coses.
6. Normalment sóc bo calculant, a cop de vista, les distàncies.
7. Tothom em diu que tinc una gran riquesa de vocabulari.
8. Crec que tinc bon sentit del ritme quan ballo.
9. Em considero un "manetes".
10. Després d'escoltar diferents opinions, tendeixo a treure les

meves pròpies conclusions.
11. Percebo fàcilment amb la vista i l'oïda detalls mínims dels
canvis físics del meu voltant.
12. Em pregunto sovint el perquè de les lleis físiques de les
coses.
13. Tinc facilitat per dibuixar.
14. Sempre que puc busco el contacte amb la natura i me'n vaig
al camp, a la muntanya.
15. Resolc fàcilment problemes amb números.
16. M'agrada observar amb detall els objectes, les obres d'art,
etc.
17. No em costa gaire fer conversions (p. e. de monedes)
buscant l'equivalència.
18. Tinc certa facilitat de persuasió, normalment sóc capaç de
convèncer amb els meus arguments.
19. En els jocs d'estratègia tinc facilitat per resoldre els enigmes.
20. No em costa gaire aprendre com funcionen els aparells

nous.
21. Em considero un bon actor de teatre.
22. Tinc una gran imaginació per buscar solucions quan

s'espatllen les coses.
23. Em resulta fàcil retenir textos en poc temps.
24. Memoritzo amb facilitat números de telèfon i adreces.
25. Sóc força bo en jocs en què has de pensar i has de dissenyar

estratègies, com els escacs, etc.
228
Institut Marta Mata
Alta Mitjana Baixa Nul·la

(9) (6) (3) 0)
26. Obtinc bones notes en Visual i Plàstica.
27. Normalment sóc capaç de resoldre bé les seqüències

lògiques de figures geomètriques.
28. Em resulta fàcil comprendre relacions entre mesures,
pesos, etc.
29. Sóc capaç d'orientar-me ràpidament en un plànol o en un
mapa.
30. Tinc bones notes en les llengües.
31. El dibuix tècnic m'agrada i em resulta molt fàcil.
32. Quan faig exercicis físics demostro tenir molta

resistència.
33. Tinc bones notes a tecnologia.
34. M'agrada i toco algun instrument musical.
35. Tinc facilitat per resumir una lectura.
36. M'agrada molt escriure contes, relats, poesies, etc.
37. Normalment entenc les dades estadístiques.
38. Em considero una persona amb una gran capacitat de

concentració quan estic fent una tasca.
39. Mentalment calculo amb certa rapidesa.
40. Tinc bones notes en Educació Física.
41. Sempre se m'ha donat bé construir figures amb plastilina,

fang i altres materials.
42. Tinc una gran flexibilitat corporal quan faig exercici físic.
43. Presto atenció a detalls de persones i objectes.
44. Tinc certa facilitat per resoldre operacions amb números
45. Em considero una persona creativa.
46. Tinc facilitat per resoldre problemes de lògica.
47. M'agrada molt cantar i ho faig força bé.
48. Diferencio ràpidament els senyals de trànsit.
49. M'agrada arreglar els aparells espatllats.
50. Tinc bones notes en Matemàtiques.
229
Institut Marta Mata
51. Tinc molta habilitat en jocs que requereixen rapidesa i

precisió.
52. Practico habitualment algun esport.
Alta Mitjana Baixa Nul·la

(9) (6) (3) (0)
Obtinc bones notes en Visual i Plàstica.
53.
Normalment sóc capaç de resoldre bé les seqüències

54. lògiques de figures geomètriques.
Em resulta fàcil comprendre relacions entre mesures,

55. pesos, etc.
Sóc capaç d'orientar-me ràpidament en un plànol o en un

56. mapa.
Tinc bones notes en les llengües.

57.
El dibuix tècnic m'agrada i em resulta molt fàcil.

58.
Quan faig exercicis físics demostro tenir molta

59. resistència.
Tinc bones notes a tecnologia.

60.
M'agrada i toco algun instrument musical.

61.
Tinc facilitat per resumir una lectura.

62.
M'agrada molt escriure contes, relats, poesies, etc.

63.
Normalment entenc les dades estadístiques.

64.
Em considero una persona amb una gran capacitat de

65. concentració quan estic fent una tasca.
Mentalment calculo amb certa rapidesa.

66.
Tinc bones notes en Educació Física.

67.
Sempre se m'ha donat bé construir figures amb plastilina,

68. fang i altres materials.
230
Institut Marta Mata
Tinc una gran flexibilitat corporal quan faig exercici físic.

69.
Presto atenció a detalls de persones i objectes.

70.
Tinc certa facilitat per resoldre operacions amb números

71.
Em considero una persona creativa.

72.
Tinc facilitat per resoldre problemes de lògica.

73.
M'agrada molt cantar i ho faig força bé.

74.
Diferencio ràpidament els senyals de trànsit.

75.
M'agrada arreglar els aparells espatllats.

76.
Tinc bones notes en Matemàtiques.

77.
Tinc molta habilitat en jocs que requereixen rapidesa i

78. precisió.
Practico habitualment algun esport

79.
Autocorrecció del test
Et presentem una definició d'algunes de les aptituds treballades en aquest qüestionari i que
són molt importants en el procés d'aprenentatge i per a la vida en general; però, no són les
úniques: n’hi ha moltes. Ja vam dir a la introducció del qüestionari que les aptituds són el
conjunt d'habilitats que caracteritzen cada persona i que el diferencien dels altres.
Raonament abstracte (AR) és la capacitat de solucionar problemes i raonar en base a

continguts no verbals.
Raonament verbal (VR) és la capacitat per comprendre el significat de les paraules i frases i
saber expressar, amb les paraules precises, els nostres pensaments.
Aptitud numèrica (NA) és la capacitat per fer càlculs numèrics i resoldre senzills problemes
que requereixen coneixements bàsics dels símbols matemàtics.
Aptitud espacial (SR) és la capacitat per projectar imatges geomètriques en l'espai i veure
les seves possibles relacions de forma, grandària, canvi de posició relativa, etc.
231
Institut Marta Mata
Aptitud mecànica (MR) és la capacitat que ens permet entendre els principis físics i
mecànics i l'habilitat de manipulació dels objectes amb rapidesa i precisió.
Aptitud artística (AA) és la capacitat per saber expressar-se mitjançant les diferents arts:
música, pintura, escultura, etc.
Aptitud física (FA) és la capacitat de resposta de l'organisme davant un esforç físic; està
formada per un conjunt d'habilitats físiques com la resistència, la velocitat, la flexibilitat, etc.
A continuació has d'omplir la següent taula on apareixen les 7 aptituds abans esmentades.
Has de posar a la casella ombrejada de la dreta el valor que has donat en el qüestionari a
cadascuna de les preguntes (número que figura a la casella esquerra) i al final sumar-les.
232
Institut Marta Mata
AR VR NA SR MR CA AF
5 7 15 4 3 2 1
10 18 17 6 9 8 14
19 23 24 11 12 13 28
25 29 30 16 20 21 39
33 34 36 26 22 38 40
37 35 46 31 27 44 43
41 42 55 47 32 52 50
45 48 57 49 51 59 58
56 53 62 61 67 63 60
64 54 68 66 69 65 70
Total Total Total Total Total Total Total
Anota, doncs, les quatre aptituds en què has tingut una major puntuació:
1.
2.
3.
4.
Estàs d’acord amb el resultats obtinguts? Per què?
233
Institut Marta Mata
ACTIVITAT 3
PREFERÈNCIES I INTERESSOS PROFESSIONALS
Per últim, després de saber com ets i quines són les teves habilitats, mirarem què és el que
t’interessa, és a dir les teves preferències professionals. Per això has de respondre aquest
qüestionari el més sincerament possible, tenint en compte que no hi ha respostes bones ni
dolentes.
QÜESTIONARI D’INTERESSOS
Respon a cada pregunta amb un SI o un NO.
A la pregunta núm. 12 tens la possibilitat de triar entre 3 alternatives.
1. Abans què arribi una carta al seu destí ha de passar una classificació. T’agradaria realitzar
aquesta feina?............
2. A la teva família hi ha una persona que sempre es queixa de tot el que us proposeu fer.
Ets tu un/a dels/de les que l’/la intenta convèncer?.......
3. T’agradaria participar en un programa musical de la ràdio com a comentarista

musical?............
4. T’agradaria ser el/la comptable d’una empresa?............
5. T’agradaria passar un temps vivint a una granja i conèixer amb més profunditat la
natura?................
6. Si tinguessis l’oportunitat de treballar en un taller mecànic, ho acceptaries?...............
7. Et sembla interessant la feina que fan els/les psicòlegs/ogues?.............
234
Institut Marta Mata
8. Quan hi ha una exposició d’un/una pintor/a famós/a a la teva ciutat, t’agrada anar-la a
veure?.................
9. Les grans empreses no venen directament, sinó a través d’uns/unes representants que
visiten als/a les clients/es d’una determinada zona, i promouen el producte. Faries aquest
tipus de feina amb gust?.........
10. T’agradaria treballar en un diari i en especial a la secció de redacció?...........
11. El telèfon és un dels mitjans de comunicació més utilitzats a les empreses. T’agradaria
treballar a una centraleta?........
12. Si poguessis escollir entre sortir d’excursió, anar al cinema o anar a una discoteca, què
faries?............
13. Alguna vegada t’has ofert per reparar els petits electrodomèstics que s’han
espatllat?.........
14. T’agradaria col·laborar com a ajudant a una investigació?........
15. Saps tocar cap instrument musical?...........
16. T’agrada llegir llibres?...........
17. L’associació de veïns del teu barri programa un viatge, t’agradaria ser el/la
tresorer/a?.................
18. Estàs subscrita o et compres habitualment revistes tècnico-científiques?................
19. T’agrada dibuixar?.............
235
Institut Marta Mata
20. Ser orientador/a professional consisteix en col·laborar amb les persones en la seva
elecció de professió, estudis futurs, t’agradaria dedicar-t’hi?.............
21. Admires als/a les directors/es d’orquestra?.............
22. Has fet o t’agradaria fer un curs de primers auxilis?..................
23. T’agradaria ser escriptor/a?.................
24. Has pensat en fer un curs de modelatge i ceràmica?.................
25. S’ha realitzat un treball estadístic al teu barri, t’agradaria aprofundir en el tema i
participar en les gràfiques?................
26. T’agradaria realitzar una enquesta d’opinió pública?.............
27. Llegeixes amb freqüència articles o llibres sobre animals?.............
28. Si s’espatlla el timbre o un endoll a casa, intentaries reparar-ho?.........
29. Si et proposessin en una empresa anar a cobrar els rebuts en el teu temps lliure, ho
acceptaries?.................
30. Algun cop t’has plantejat ser el/la tècnic/a de manteniment d’una empresa?................
Després de contestar a les preguntes, puntua del 1 al 10 el tipus d’activitat que més t’agradi,
sent el 10 la que més t’agrada i 1 la que menys:
236
Institut Marta Mata
a) Aire lliure...... f) Persuasiu......
b) Mecànic...... g) Artístic.......
c) Càlcul........... h) Literari.....
d) Científic...... i) Musical......
e) Administratiu..... j) Assistencial.......
COM ES PUNTUA EL QÜESTIONARI D’INTERESSOS?
 Els ítems que estan contestats amb un SI es puntuen amb un 1.
 Els ítems que estan contestats amb un NO es puntuen amb un 0.
 L’ítem núm. 12 es puntua amb un 1 si han contestat “sortir d’excursió” i amb un 0 si han
contestat “ anar al cinema o a una discoteca”.
 Aquestes puntuacions es posen al costat del número de l’ítem corresponent.
 Per fer la suma total s’agafen aquestes puntuacions més la puntuació que s’ha donat a
l’última escala del qüestionari.
237
Institut Marta Mata
RESPOSTA AL QÜESTIONARI D’INTERESSOS
MECÀNIC AIRE LLIURE CÀLCUL CIENTÍFIC PERSUASIU LITERARI MUSICAL ADMINIS- ARTÍSTIC ASSISTENCIAL
TRATIU
Nú SI N Nú SI N Nú SI N Nú SI NO Nú SI NO Nú SI NO Nú SI N Nú SI N Nú SI NO Núm. SI NO
m. O m. O m. O m. m. m. m. O m. O m.
6 5 4 7 2 10 3 1 8 20
13 12 17 14 9 16 15 11 19 22
28 27 25 18 26 23 21 29 24
30
SU
MA
SEGONS LES RESPOSTES ANTERIORS, ELS MEUS INTERESSOS PROFESIONALS ES DECANTEN CAP ALS TIPUS DE FEINES SEGÜENTS:
1r. …………………… .................................. 2n. ........................................ 3r................................ 4t. .........................................
238
Institut Marta Mata
RELACIÓ D’INTERESSOS
AIRE LLIURE: Indica preferència per les feines que es realitzen a l’aire lliure, al exterior.
MECÀNICA: Indica preferència per les feines manuals i on s’utilitzin màquines i eines.
CÀLCUL: Indica preferència per les feines amb nombres.
CIENTÍFIC: Indica preferència pel descobriment de nous fets i la resolució de problemes.
PERSUASIU: Indica preferència per la reunió i tracte amb les persones, els negocis, la
venda de productes.
ARTÍSTIC: Indica preferència per les feines plàstiques, creatives i artesanats, feines amb
materials atractius.
LITERARI: Indica preferència per les feines que exigeixen lectura i escriptura.
MUSICAL: Indica preferència per activitats que signifiquen ajuda als/a les altres.
ADMINISTRATIU: Indica preferència per les feines d’oficina, precisió, exactitud.
( Extret de l’inventari d’interessos Kuder-C )
239
ACTIVITAT 4
ELS VALORS OCUPACIONALS

Els valors ocupacionals són aquells aspectes de la feina que ens importen més, pels quals
creiem que val la pena treballar.
A continuació presentem una sèrie de valors ocupacionals explicant allò que representa
cadascú d’ells.
Valor ocupacional Consisteix a ...
Disponibilitat de temps lliure Tenir una ocupació que permeti un horari flexible i fer altres
activitats
Independència Poder realitzar la feina d’una manera autònoma, segons les
pròpies idees i conviccions
Assolir prestigi Destacar entre les persones que exerceixen la mateixa professió
o aconseguir reputació o popularitat pels èxits en la feina
Altruisme Poder ajudar els altres i facilitar el seu benestar, ajudar-los a
resoldre problemes i dificultats de caire social
Treball guiat Poder treballar sense càrregues de responsabilitat, perquè les
decisions les prenen els altres
Creativitat Tenir la possibilitat d’idear coses noves i fer servir la imaginació
Relació social Tenir l’oportunitat de comunicar-se amb els altres, de conèixer
nova gent, de treballar en contacte amb el públic
Assumir responsabilitats Poder respondre de les decisions que es prenen i assumir-ne les
conseqüències
Seguretat en l’ocupació Tenir una ocupació fixa, estable, amb poques probabilitats de
quedar-se sense feina
Bon sou Poder disposar d’una remuneració econòmica elevada, en
relació a la remuneració mitjana de la majoria d’ocupacions
Activitat rutinària Tenir una feina que no té gaire complicació perquè està
organitzada sobre la repetició de tasques d’iguals o semblants
Varietat Tenir la possibilitat, dins la mateixa feina, de fer coses molt
diferents: viatjar, emprendre tasques noves ...
Escull els 4 més importants per a tu per ordre d’importància.
1.
2.
3.
4.
240
ACTIVITAT 5
EL MEU PERFIL
Omple aquest quadre com a resum de les puntuacions de tots els tests que has anat fent:
Tipus Definició
PERSONALITAT
APTITUDS
1R
2N
3R
4T
INTERESSOS
1R
2N
3R
4T
VALORS OCUPACIONALS
1R
2N
3R
4T
241
Recorda que es tracta de qüestionaris orientatius. Cap d’aquests resultats és imperatiu ni
definitori. Qui millor et coneix ets tu mateix.
ACTIVITAT 6
QÜESTIONARI D’AUTOCONEIXEMENT
Ara faràs un qüestionari a internet.
Aquest qüestionari t'ajudarà a reflexionar sobre les teves aptituds, les preferències respecte
d'algunes activitats i professions, les teves característiques personals i la teva actitud respecte
al món laboral.
Has d’anar al web http://queestudiar.gencat.cat > orientació> accés al qüestionari .
Per accedir -hi, t'has de registrar com a usuari amb la teva adreça de correu electrònic. Un cop
registrat, accediràs a les preguntes. Amb el teu codi d'usuari tindràs l'opció de desar la sessió i
reprendre-la en un altre moment.
El qüestionari consta de 93 preguntes. Llegeix-les amb atenció i marca la casella segons el teu
grau d'acord:
 Si estàs molt d'acord fes un clic en l'opció Molt = Si, sempre

 Si estàs d'acord fes un clic en l'opció Bastant = Si, amb freqüència, moltes vegades
 Si estàs poc d'acord fes un clic en l'opció Poc = Potser, alguna vegada
 Si no estàs gens d'acord fes un clic en l'opció Gens = No, mai
És important no deixar cap resposta en blanc.
En acabar de respondre el qüestionari obtindràs un "document" en el que trobaràs els entorns

professionals i exemples d'estudis que més encaixen amb el teu perfil. Guarda’t el document
al correu i escriu aquí els teus resultats:
ENTORN PROFESSIONAL 1:
242
El sistema educatiu ____________________________________________
ACTIVITAT 7
Llegeix què pots fer amb i sense el graduat en ESO. Després ves al web
http://queestudiar.gencat.cat >Orientació> Itineraris> Explora el sistema educatiu. Observa,
clica i respon a les preguntes:
243
Què puc fer si NO obtinc el Graduat en Eso
 Per a joves de 16 a 21 anys sense el Graduat en ESO
 Et formen en un ofici
 Et faciliten continuar estudiant:
a. Obtens puntuació per la prova d’accés a cicles
formatius
PFI
b. Pots acabar l’ESO en una escola d’adults sense
Programa de formació i
inserció tenir els 18 anys
 Un cop l’hagis acabat podràs:
a. Treballar de l’ofici que hauràs aprés
b. Accedir a un cicle formatiu de grau mitjà
c. Accedir a l’Escola d’adults per finalitzar l’ESO
 Si no tens el graduat en ESO i tens un mínim de

17 anys o els compleixes en l’any que inicies el curs.
CURS DE PREPARACIÓ A LA  Et preparen per la prova d’accés a cicles
PROVA D’ACCÉS DE CICLES  Després del curs i la prova podràs fer un cicle formatiu de
FORMATIUS DE GRAU MITJÀ grau mitjà encara que no tinguis l’ESO.
 Pots treure’t el graduat a una escola d’adults si :

 Tens 18 anys
 Tens menys de 18 anys i:
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
 Has cursat o estàs fent un PFI
OBLIGATÒRIA PER ADULTS
 Tens un contracte laboral
 Pots fer-ho presencial o a distancia a través del IOC.

IOC: Institut Obert de • Institut a distància per treure’s el GES.
Catalunya • Has de tenir 18 anys o, acreditar que treballes amb 16 anys.
MÓN LABORAL  Has de tenir 16 anys
Què puc fer SI obtinc el Graduat en Eso

 Durada: 2 anys
 Et prepara per treballar o per seguir estudiant:
 Graus universitaris
BATXILLERAT
 Cicles formatius de grau superior
 Ensenyaments superiors artístics o esportius
244
 Et prepara per treballar d’un ofici
 Dura un o dos anys
CICLE FORMATIU DE GRAU  Un cop acabat pots continuar estudiant fent un cicle de
MITJÀ grau superior si passes una prova d’accés.
MÓN LABORAL Has de tenir 16 anys
1. Què puc fer si no obtinc el graduat en ESO?
2. Què puc fer després d’un programa de formació i inserció?
3. Què puc fer si obtinc el graduat en ESO?
4. Què puc fer després del Batxillerat?
5. Què puc fer després d’un cicle formatiu de grau mitjà?
6. Com puc accedir a un cicle formatiu de grau superior?
7. A part de fer el Batxillerat, de quina altra manera puc accedir a la universitat?
8. Per accedir a un cicle formatiu de grau superior haig de fer alguna prova d’accés?
9. Clica sobre formació professional i després sobre cicles formatius de grau mitjà i
escriu totes les famílies professionals
245
ACTIVITAT 8
CILCES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ

Ves a http://queestudiar.gencat.cat > estudis>formació professional. Fes un cop d’ull a totes
les famílies, cerca 4 cicles formatius de grau mitjà que t’interessin i omple els quadres següents
Nom del cicle

Descripció
On el fan
Nom del cicle

Descripció
On el fan
Nom del cicle

Descripció
On el fan
Nom del cicle

Descripció
On el fan
246
ACTIVITAT 9
BATXILLERAT
Ves a http://queestudiar.gencat.cat > estudis>batxillerat i omple el següent quadre.
Descripció
Com s’accedeix?
Què puc fer després

del BAT?
Quines modalitats 1.
té?
2.
3.
Quines modalitats
es fan al Marta
Mata?
A quins centres de 1.
les comarques
Tarragonès i Baix 2.
Camp es fa el
Batxillerat d’arts? 3.
MATÈRIES COMUNES DE BATXILLERAT

1R CURS 2N CURS
HUMANITATS I CIÈNCIES CIÈNCIES I TECNOLOGIA ARTS

SOCIALS
MATÈRIES MODALITAT MATÈRIES MODALITAT MATÈRIES MODALITAT
247
ACTIVITAT 10
ESTUDIS UNIVERSITARIS
Cerca a estudisuniversitaris.gencat.cat > què> graus> per branca o nom 4 graus universitaris
que t’interessin i omple els quadres següents
Nom del Grau

Branca de coneixement
Matèries de BAT que ponderen
Objectius de l’estudi
Nota de tall
Àmbits de treball / Sortides

professionals
On el fan
Nom del Grau

Nota de tall

professionals
On el fan
248
Nom del Grau
Nota de tall

professionals
On el fan
Nom del Grau

Nota de tall

professionals
On el fan
249
Presa de decisions ____________________________________________
ACTIVITAT 11
Has arribat al final de tot el teu recorregut. Des que vas començar, segurament has canviat
moltes vegades d'opinió, potser has dubtat molt, alguns cops hauràs tingut la impressió d'estar
molt segur i, després, aquesta aparent seguretat s'haurà esvaït, etc. Tot això no t'ha de
preocupar gaire, perquè és totalment normal, simplement es tracta d'un típic procés de presa
de decisió.
Amb aquesta darrera activitat podràs tenir una visió global de tot aquest recorregut.
Ànims!!!
1) Fes un cop d’ull a les activitats que hem treballat , mira que hi siguin totes i de forma
correlativa.
2) Observa el teu perfil de les pàgines 20 i 21
3) Fes un cop d’ull a les pàgines 23-28
4) Un cop revisades les activitats completa el quadre següent
El curs vinent m’agradaria fer.....
 Un Programa de formació i inserció
 Preparar-me la prova d’accés a un cicle formatiu de grau mitjà
 Un cicle formatiu de grau mitjà. Quin?______________________________________
 Batxillerat científic tecnològic
 Batxillerat humanístic social
 Batxillerat artístic
 Altres____________________________________________________________
Quina és la professió o sector professional cap al que vaig?
En quin centre faré els meus estudis? ( Si ho saps)
He pres aquesta decisió perquè.....
Els meus pares pensen......
250
Busquem feina________________________________________________
ACTIVITAT 12
DE QUÈ VULL/PUC TREBALLAR?
Ara que ja saps què vols estudiar, parlarem de com buscar i trobar feina.
Si vols treballar a l’estiu o necessites una feina per compaginar amb els estudis el primer què
has de fer és decidir de que vols/pots treballar. És a dir, definir el teu objectiu professional.
Com fer-ho?
Doncs analitzem els següents apartats:
Tinc el graduat?
Quins idiomes parlo?
He fet algun curs d’idiomes?

Formació:
He fet algun curs de monitor/a?
He fet algun curs d’informàtica?
He fet algun curs d’alguna altra cosa?
He fet algun cop de cangur?
He ajudat al restaurant/bar /botiga... de la meva família? Què hi feia?
Algun cop he fet de professor de repàs?

Experiència
He fet algun voluntariat?
He fet de monitor/a d’esplai?
He fet alguna altra cosa relacionada amb el mercat laboral?
Escriu tres qualitats positives de tu mateix/a ( simpàtic/a, generós/a, treballador/a...)

Qualitats
1.
2.
3.
Què m’agrada fer al meu temps lliure?

Interessos
Escriu 3 aptituds o habilitats que tinguis ( tracte amb la gent, organització...) Consulta pàg. 20
1.
Aptituds
2.
3.
treballar
De què
podria
251
ACTIVITAT 13
EL MEU CURRICULUM
Ara que ja saps de què vols treballar, és important que facis el teu currículum per poder buscar
feina.
Ha de contenir:
Dades personals
El nom, els cognoms, l'adreça, el telèfon (particular i mòbil) i l'adreça electrònica. Data de
naixement, DNI.
Estudis realitzats
Ha de tenir les dates en què s'han realitzat els estudis, la titulació obtinguda i el centre en el
qual s'han cursat.
Aquest apartat és molt important per a les persones que busquen la seva primera feina. En
aquest cas, si la mitjana de les notes obtingudes és rellevant, cal fer-ho constar.
És important que incloguis tots aquells cursos que hagis fet a part de l’ESO.
Idiomes
Cal indicar l'idioma i el nivell aconseguit
Informàtica
Programes que es dominen
Experiència professional
Donat que és la teva primera feina, en aquest apartat hi pots fer constar si tens alguna
experiència com a cangur, negocis familiars…Sobretot si és rellevant per la feina que busques.
Altres dades d’interès

És un apartat on es poden especificar diferents aspectes que poden reforçar definitivament el
currículum professional: aficions, referències, capacitacions personals, etc.
No és un apartat obligat ni necessari si l’empresa no ho indica.
Un cop hagis elaborat el teu currículum a l’ordinador, analitza’l.
PRESENTACIÓ GENERAL CONTINGUT

Dóna a primera vista una impressió Abans de redactar el teu currículum has definit amb precisió
impecable de claredat i ordre? el teu objectiu professional?
La presentació s’ha clarificat amb els Has exposat la teva titulació principal i els teus estudis
títols dels diferents apartats? detalladament?
Els paràgrafs estan ben separats i Has evitat tota informació que pugui ser interpretada
espaiats? negativament?
L’ortografia i la sintaxi són impecables, i Són veritat totes les informacions?

no hi ha faltes?
Els caràcters utilitzats són fàcils de llegir i Has mencionat activitats extra-professionals i has ressaltat
elegants? qualitats personals que hi has desenvolupat
252
ACTIVITAT 14
LA CARTA DE PRESENTACIÓ
Si és important la redacció d'un bon currículum, no ho és menys la de la carta que l'ha

d'acompanyar: de manera esquemàtica heu de situar al seleccionador enfront de les vostres
capacitats en relació amb el lloc de treball al que s'opta. Es convenient destacar els aspectes
més rellevants de la nostra experiència o formació per al càrrec que ens interessa.
Existeixen dos casos en els que podem redactar una carta de presentació, quan responem un
anunci i quan s'envia per iniciativa pròpia el currículum a una empresa perquè el tinguin en
compte en el moment en què sorgeixi una vacant o es creï un nou lloc de treball.
ESQUEMA DE LA CARTA D’AUTOCANDIDATURA
NOM EMPRESA
NOM I COGNOMS del responsable de personal Càrrec (Cap de personal, RRHH, Director...)
Adreça CP- Població
Data_____________________
Sr/a: ................................................
1r. PARÀGRAF
PER QUÈ HAS ESCOLLIT LA SEVA EMPRESA?
REFERÈNCIES A L’EMPRESA
2n PARÀGRAF
QUÈ POTS APORTAR A L’EMPRESA
LES TEVES QUALITATS: FORMACIÓ, PERSONALITAT, GANES
D’APRENDRE…..
3R PARÀGRAF
EL TEU OBEJCTIU
Acomiadament, Signatura
253
Exemple de carta d’autocandidatura
Montse Paz Forniels

C/ Gran, 22, 3r 2a
08759 Vallirana
Telèfon: 669 555 555
Kirurgia Ins. SL
Sr. Jordi Duchs
C. Nàpols, 154
08013 Barcelona
Barcelona, 6 de setembre de 2015.
Senyor,
M'he pres la llibertat d'escriure-li aquesta carta perquè tinc coneixement dels productes d'alta
tecnologia en l'àmbit de l'atenció quirúrgica hospitalària de la seva empresa, així com del seu
esforç per la innovació continuada, fets que em motiven a desitjar col·laborar amb vostès.
Com pot comprovar en el currículum adjunt, tinc dos anys d'experiència en la venda tècnica de
material quirúrgic i hospitalari. Sóc tècnica superior en Laboratori de Diagnosi Clínica i en
aquests moments estic acabant el curs d'especialització en Gestió Comercial d'Àmbit Sanitari.
Després de dur la venda tècnica de materials de diagnòstic, m'he responsabilitzat a nivell
nacional de la línia de productes de tecnologia quirúrgica, com el bisturí elèctric THELM 28. A
més d'una clara motivació per l'àmbit tècnic, puc aportar el coneixement de professionals
sanitaris i tinc facilitat per a la comunicació interpersonal i la negociació.
Agrairia ser rebuda en una entrevista amb la finalitat de poder ampliar la meva història
professional.
Atentament,
Montse Paz Forniels
Per parelles, redacteu a l’ordinador una carta d’autocandidatura per dues de les següents
feines:
● Ajudant de Perruqueria
● Administratiu/va
● Mosso de magatzem
● Cambrer/a
● Caixer/a
● Mestre de primària
254
ACTIVITAT 15
CARTA DE PRESENTACIÓ EN RESPOSTA A UN ANUNCI
NOM I COGNOMS del responsable de

personal
Núm. De Referència
Càrrec (Cap de personal, RRHH, Director...)
NOM EMPRESA ( en moltes ofertes

aquestes dades són substituïdes per un
número d’apartat de correus).
Adreça CP- Població
255
Institut Marta Mata
Data...................................
Indicar en la carta i sobre la REFERÈNCIA de l’oferta si apareix en l’anunci.
1r. PARÀGRAF
Oferta o convocatòria:
● Indicar el lloc de treball al qual fa referència l’oferta o convocatòria.

● Fer referència al mitjà de publicació (diari, dia).
2n. PARÀGRAF
Les teves característiques:
● La teva professió, quines funcions pots desenvolupar, els teus coneixements pràctics i teòrics
que s’adaptin a l’oferta , trets personals que potenciïn l’adaptació al lloc de treball, etc.
● Altres dades d’interès per a l’oferta.
3r. PARÀGRAF
Referència a l’espera d’un proper contacte o disposició a participar en les proves de selecció.
Acomiadament, Signatura
255
Institut Marta Mata
Exemple de carta en resposta a un anunci
Montse Paz Forniels

C/ Gran, 22, 3r 2a
08759 Vallirana
Telèfon: 669 555 555
Kirurgia Ins. SL
Sr. Jordi Duchs
C. Nàpols, 154
08013 Barcelona
Barcelona, 6 de setembre de 2009

Senyor Jordi Duchs,
He llegit amb interès l’anunci publicat al diari La Notícia del dia 4 de març, en el qual sol·licitàveu un
venedor tècnic per al vostre departament comercial.
Tal com demanàveu, tinc dos anys d’experiència en la venda tècnica de material quirúrgic i hospitalari, i
també conec els clients del sector sanitari a nivell nacional. Sóc tècnica superior en Laboratori de Diagnosi
Clínica, i en aquests moments estic acabant el curs d’especialització de Gestió Comercial de l'Àmbit Sanitari.
Les dades d'assoliment d'objectius de facturació que aporto en el currículum adjunt avalen el meu interès i
competència en venda.
Per tot això, us demanaria que tinguéssiu en compte la meva candidatura en aquest procés de selecció.
Atentament,
Montse Paz Forniels
ACTIVITAT: LA CARTA EN RESPOSTA A UN ANUNCI
Per parelles, redacteu una carta de presentació per un dels següents anuncis del Diari de Tarragona del
28/9/2015
Estem buscant secretària per treballar jornada completa a una escola d'idiomes de Salou. Incorporació
immediata. Interessades envieu el vostre CV a: edistsalou@edist.cat
Sol·licitem un comptable a Salou per cobrir una baixa per maternitat. Interessats envieu currículum i carta
fincasaba@fincasaba.com
256
Institut Marta Mata
Busquem cambrer i relacions publiques a Salou. Formació minima:ESO. Persona simpàtica, sociable,
treballadora i puntual. Envieu currículum a rrhh@manpower.es
ACTIVITAT 16
ELS CANALS DE RECERCA DE FEINA

Ara que ja tens el currículum fet, fa falta saber on enviar-lo.
En la recerca de feina s'ha de tenir una actitud positiva i activa utilitzant tots els canals possibles i no
limitant-se només a inscriure's a les borses de treball i a respondre a les ofertes publicades, sinó també
lliurant la pròpia candidatura de forma espontània.
S'ha de ser constant i organitzar-se bé establint un pla de recerca de feina. Sovint és útil tenir una agenda
de recerca de feina on anotar les accions que fem i el resultat obtingut
CANAL QUÈ ÉS COM S’HA DE FER

Contactes Comunicar la teva situació Elabora una llista de totes aquelles persones conegudes,
personals d’aturat als amics/gues i anotant les seves dades i de quina manera et poden ser útils.
coneguts/des.
Expressa clarament el tipus de treball que t’interessa, així com
la teva preparació al respecte.
Pregunta si coneixen empreses que puguin buscar persones

amb el teu perfil professional.
No intentis fer llàstima i mostra el teu interès per treballar de

seguida.
Servei d’ocupació És un servei públic i gratuït de T’has d’apuntar com a demandant d’ocupació i anar a segellar
de Catalunya col·locació creat per la la targeta de l’atur cada tres mesos en les dates establertes.
Generalitat de Catalunya.
Realitzar l’entrevista d’inscripció.
És una borsa de treball i la
seva funció és la de
Acudir periòdicament a l’oficina per consultar les ofertes
relacionar les ofertes de feina
d’ocupació.
amb els possibles candidats
que aquest servei té inscrits
Les ofertes també es poden consultar a
www.ofcinadetreball.gencat.cat
Un cop localitzada l’oferta per internet , has de posar-te en

contacte amb el SOC perquè t’hi inscrigui
Mitjans de Premsa, TV, ràdio, internet.... Realitzar consultes periòdiques.
comunicació
Valorar quan és interessants respondre a ofertes de feina.
És important visitar la premsa local: La Crida, el Diari de

Tarragona, La vila, el Mes Tarragona...
257
Institut Marta Mata
Borses de treball És un servei que algunes Cal concertar prèviament una entrevista.
entitats ofereixen per a la
intermediació en el mercat Has d’anar a l’entrevista amb el CV i tota la documentació que
de treball, amb la finalitat de et demanin.
posar en contacte a
treballadors/res i
Realitzar una entrevista amb un/a tècnic/a.
empresaris/àries.
Algunes funcionen a internet
Empreses de Són empreses privades que Presentar-te amb el CV.

treball temporal tenen la missió de proveir de
treballadors altres empreses - Realitzar una entrevista per valorar les teves probabilitats
que són els seus clients- per d’ocupació.
períodes no superiors a 6
mesos i en circumstàncies
concretes i determinades per
la llei
Autocandidatura Presentar-te tu mateix a una Confecciona una llistat d’empreses que t’interessin,
empresa encara que no hi consultant internet, les pàgines grogues, etc.
hagi cap vacant Informa’t sobre quines característiques tenen.
Et pots presentar per telèfon, per carta, o anar-hi
personalment.
Fes un llistat de borses a treball a internet amb la seva descripció. Pots consultar aquesta pàgina o d’altres
http://jovecat.gencat.cat >temes>treball>oficina jove de treball>trobar feina per internet>borses de
treball
ADREÇA WEB DESCRIPCIÓ
www.infojobs.net Borsa de treball molt extesa a nivell nacional.
Ofertes de tot tipus
http://borsa.imfe.org Borsa de treball del Mas Carandell. Ofertes de
tot tipus a nivell de la província de Tarragona
www.decathlon.es Borsa de treball de la botiga d’esports

decathlon
258
Institut Marta Mata
ACTIVITAT 17
L’ENTREVISTA DE FEINA
Un cop hagis enviat el currículum i la carta de presentació, si et preseleccionen per la feina, faràs una
entrevista.
L'entrevista és un pas més, i sovint l'últim i més important, dins un procés de selecció. És un diàleg amb
preguntes i respostes sobre temes professionals, formatius i personals, en el qual tant la persona
entrevistadora com l'entrevistada intenten resoldre els seus dubtes.
Durant l'entrevista heu de tenir en compte les coses que es diuen verbalment sense oblidar els detalls que
es transmeten amb l'actitud i la forma de comportar-vos.
Per a què serveix l'entrevista?
Per aprofundir en la informació que ja es té de la persona candidata a través del seu currículum previ.
 Per comprovar si l'estil personal de la persona candidata (actitud, motivacions, personalitat,
habilitats, experiència, etc.) coincideix amb el que l'empresa espera.
 Perquè l'entrevistador s'asseguri que la persona candidata és idònia per al lloc vacant.
 Perquè la persona candidata valori si aquesta ocupació li convé i li interessa.
ESTRUCTURA DE L’ENTREVISTA
L'entrevista acostuma a estar dividida en diverses fases:
Introducció
o recepció
o salutació i presentacions
o conversa introductòria
o aclariments respecte a l'entrevista
Desenvolupament.
Preguntes sobre:
o la formació i els estudis
o l'experiència professional
o les qüestions personals
o les condicions laborals desitjades
Tancament
o aclariment de dubtes
o comiat
259
Institut Marta Mata
Mireu els vídeo de l’entrevista i després ompliu la següent graella. Comenteu els resultats a classe
QUÈ FER EN UNA ENTREVISTA DE FEINA QUÈ NO FER EN UNA ENTREVISTA DE

FEINA
ACTIVITAT 18
SIMULACIÓ D’UNA ENTREVISTA DE FEINA
Es dividirà la classe en grups de 6 persones:

 Dues d’elles faran d’entrevistats/es
 Dues d’ entrevistadors/es
 Dues d’observadors/es.
Entrevistador
a) Escollir el currículum més adequat dels 3 presentats.
b) Descriure com han que ser els candidats, característiques personals i professionals.
c) Preparar preguntes per realitzar l’entrevista.
d) Realitzar entrevista.
Entrevistat
a) Estudiar el currículum per poder fer be l’entrevista.
b) Pensar com ha d’actuar i que han de contestar al llarg de tota l’entrevista.
c) Fer entrevista.
Observador
260
Institut Marta Mata
a) Apuntar les errades que cregui que ha fet l’entrevistador i l’entrevistat. Utilitzarà la graella d’observació
de les pàgines següents.
L’empresa Pinturas A.B.J., ubicada al Pol. Ind. Riu Clar de Tarragona està formada per 45 treballadors.
Aquesta empresa es dedica a la fabricació de pintura.
La estructura interna de l’empresa és la següent:
 25 treballadors estan a la planta de producció. El treball consisteix en alimentar la cadena de

muntatge amb els pots per que la màquina els ompli automàticament. Es tracta de un treball en
el que realitzaran un esforç físic. Dels 25 treballadors, 24 estan a la cadena de muntatge i 1 es el
cap de planta.
 5 treballadors estan al laboratori realitzant el control de qualitat.
 6 treballadors estan a les oficines.
 2 treballadors estan en el magatzem.
 1 dona de neteja.
 1 gerent.
Hi ha dues places a cobrir en el magatzem i en oficines.
261
Institut Marta Mata
Descripció del perfils:
Mosso de magatzem
- Home entre 18-35 anys
- Estudis: E.S.O. o equivalent
- Català i castellà
- Informàtica a nivell d’usuari
- Experiència de 6 mesos mínims en control de magatzem
- Disponibilitat horària (8 h. Torn partit + hores extres)
- Salari 775 euros al mes
- Categoria: mosso, tindrà a l’encarregat de magatzem per sobre d’ell. Es una persona de uns 50 anys
aproximadament, amb un caràcter autoritari, valora la feina ben feta, porta molts d’anys en la empresa
y es una mica antipàtic.
- Funcions a realitzar:* control entrades y sortides
* ubicació del material

* preparar comandes i albarans
* càrrega y descàrrega
Secretaria direcció
- Dona entre 20-40 anys
- Estudis: Mòdul Formatiu de Grau Mitja o Superior (especialitat a l’àrea administrativa) o equivalent
- Informàtica: bon nivell d’ OFFICE’97
- Imprescindible el català y castellà
- Es valorarà el nivell d’ anglès
- Experiència mínima 1 any com a secretaria de direcció
- Bona presencia
- Disponibilitat horària (jornada partida)
- Vehicle propi
- Salari: 900 euros nets al mes
262
Institut Marta Mata
- Funcions a realitzar: * preparar documents
* portar l’agenda del gerent

* filtre de trucades
* atenció client
* transcripció cartes
* treballs d’ arxiu
* gestions fora de l’empresa (bancs, hisenda, etc.)
- Característiques del gerent: es una persona de 35 anys aproximadament, despistat i desorganitzat, molt
atabalat i amb bon caràcter.
263
Institut Marta Mata
CANDIDAT Nº1
DADES PERSONALS
Adreça: C/ Jacinto Verdaguer,15. 1ª1ª.

Població: Salou
Província: Tarragona
Data de naixement: 26/07/1984
Telf.:977.38.12.36
ESTUDIS REALITZATS
 ESO a l’IES Marta Mata de Salou
 1r de Batxillerat a l’IES Jaume I de Salou
EXPERIENCIA PROFESSIONAL
- Tarragonès Exportadora, S.A., de Tarragona.
Categoria: Mosso de magatzem.

Duració: 2 anys.
- Somavi Española, S.A., de Tarragona.
Categoria: peó de carreteres.

Duració: 2’5 anys.
- M.R.W., de Reus.
Categoria: xofer repartidor.

Duració: 2 mesos.
- Excel, de Cambrils.
Categoria: Peó de magatzem.

Duració: 6 mesos.
IDIOMES
Castellà: llengua materna

Català: parlat, escrit y traduït nivell superior.
Anglès: nivell bàsic
ALTRES DADES
Vehicle propi.
264
Institut Marta Mata
DADES PERSONALS
Direcció: C/ Martorell,15.5º 1ª
Població: Salou
Telf.:93.788.45.99
ESTUDIS REALITZATS
 Batxillerat a l’IES Jaume I de Salou
- 1990-92 Carpinteria de Alumini Rubio, de Vila-seca.
Categoria: Peó.
Funcions: Muntatges de vidres i finestres. Organització del magatzem.
- 1992-1993 Construccions Metàl·liques Micron., de Salou.
Categoria: Muntador.
Funcions: muntatge de vidres i finestres. Organització del magatzem.
- 1993-1999 Zeta Espacial , de Cambrils.
Categoria: Mosso de magatzem.

Funcions: Organització del magatzem, responsable de línies d’envasament de caramels, manipulació de
l’ordinador de les màquines.
IDIOMES

Català: parlat, escrit y traduït amb nivell superior.
Francés: nivell mig
ALTRES DADES
Vehicle propi.
Referències a la seva disposició.
265
Institut Marta Mata
DADES PERSONALS
Adreça: C/ Germans Martí, 15.2ª2ª

Població:Tarragona
Telf.:93.717.26.54
ESTUDIS REALITZATS
 CFGM Mecànica Industrial a IFP Comte de Rius
- 1997-2000 Dalta Manipulados , de Reus.
Categoria: Mosso de magatzem y operari industrial.

Funcions: muntatge de cablejat per peces de automoció.
- 2000-2003 Funosa., de Cambrils.
categoria: Peó de la fundició.

Funcions: fundició de peces.
- 2003-2009 FASA , de Reus
Categoria: Encarregat de magatzem

Funcions: Organització del magatzem, preparació de comandes, inventaris, càrrega y descàrrega.
IDIOMES

Català: parlat, escrit y traduït amb nivell superior.
INFORMATICA
Nivell usuari.
ALTRES DADES
Vehicle propi.
266
Institut Marta Mata
DADES PERSONALS
Adreça: C/ Sicília nº25.

Població: Cambrils
Telf.:93.717.48.36
ESTUDIS REALITZATS
 ESO a l’IES de Cambrils
 Batxillerat a l’IES de Cambrils
 CFGS Administratiu a l’IFP de Cambrils
- 2000-01 Bar Restaurant La Plaza , de Cambrils.
Categoria: Cambrera.
Funcions: Servir en la barra i taules.
- 2001-2003 General Servei., de Salou
categoria: Recepcionista.
Funcions: Atenció al telèfon y tasques administratives varies.
- 2003-2009 New Task , de Terrassa
Categoria: Aux. administrativa

Funcions: preparació de documentació, arxiu, atenció a clients i comptabilitat.
IDIOMES
Castellà: nivell superior.

Català: llengua materna.
INFORMATICA
Nivell usuari.
ALTRES DADES
Vehicle propi.
Disponibilitat immediata.
267
Institut Marta Mata
Disponibilitat a viatjar.
DADES PERSONALS
Adreça: C/ Sta. Teresa, 15.2º 1ª

Població: Tarragona
Telf.:93.588.78.41
ESTUDIS REALITZATS
 ESO i Batxillerat a l’IES Martí i Franqués de Tarragona
 CFGS Administració i finances a l’IFP Vidal i Barraquer de Tarragona
- 2000-02 Toldos Pérez , de Reus.
Categoria: Aux. Administrativa

Funciones: arxiu, redacció de cartes, control pagaments de clients, control entrada factures.
- 2002-2005 Ingelec., de Tarragona
- . Categoria: Comptable
Funcions: Responsable departament facturació: rebuts, facturació, pagament clientes y proveïdors,

liquidacions.
- 2006-2008 Construccions Peñarroya , de Salou
Categoria: Administrativa
Funcions: Recepció de comandes, elaboració de fulls de producció, elaboració de albarans, introducció de
dades a l’ordenador.
IDIOMAS

Anglès: nivell superior
INFORMÀTICA
Nivell usuari.
ALTRES DADES
Vehicle propi.
268
Institut Marta Mata
DADES PERSONALS
Adreça: C/ Rambla d’ Egara, 375.2º3ª

Població: Salou
Telf.:93.780.23.65
ESTUDIS REALITZATS
 1r de Batxillerat a l’IES Jaume I de Salou
 CFGS d’administratiu a l’Ies Jaume I de Salou
EXPERIENCIA PROFESIONAL
- 1999-2003 Noyman , de Salou.
Categoria: Aux. Administrativa

Funciones: arxiu, atenció telefònica, redacció de cartes.
- 2003-2006 Sony, de Reus.
categoria: Secretaria de gerència

Funciones: filtració de trucades, agenda, revisió de documentació,
- 2006- 2009 Leica España , de Tarragona
Categoria: Secretaria de Direcció

Funciones: Recepció de comandes, confecció y recuperació d’avals, gestió de agenda, preparació de
documentació.
IDIOMES

Anglès: nivell mig
INFORMATICA
Nivell usuari.
ALTRES DADES
Vehicle propi.
269
Institut Marta Mata
GRAELLA D’OBSEVACIÓ DE L’ENTREVISTA
1. CONTACTE VISUAL ( temps aproximat de parlar-escoltar en què es va mantenir contacte visual amb
l’entrevistador).
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 %
2. TO EMOCIONAL
1 2 3 4 5 6 7
No responsabilitat Molt adequat
Emocional responsabilitat emocional
Desinteressat interessat.
3. VOLUM I CLAREDAT VEU
1 2 3 4 5 6 7
No responsabilitat Molt adequat
emocional responsabilitat emocional,
Desinteressat Interessat.
4. FLUIDESA VERBAL
1 2 3 4 5 6 7
No fluid, freqüents Fluid; s’expressa
interrupcions, dificultat amb facilitat; respostes

per expressar-se; respostes amples.
270
Institut Marta Mata
molt breus i curtes.

5. COMENTARIS POSITIUS SOBRE EXPERIÈNCIA I PREPARACIÓ PERSONAL (recompte palets):
Total:
6. COMENTARIS POSITIUS SOBRE AFECCIONS, INTERESSOS I METES (recompte palets)
Total:
7. NÚMERO DE PREGUNTES FORMULADES A L’ENTREVISTADOR (Recompte palets)
Total:
8. EXPRESIONS D’INTERÉS I ENTUSIASME (Recompte palets)
Total:
9. INFORMACIÓ NEGATIVA TRANSMESA A L’ENTREVISTADOR (Recompte palets)
Total:
271
Institut Marta Mata
3. Les coses més interessants que he aprés sobre mi gràcies a les activitats que hem realitzat a
l’hora de tutoria són:
4. Les coses més interessants que he après sobre els altres gràcies a les activitats que hem realitzat
en la hora de tutoria són:
272
Institut Marta Mata
CONSELL ORIENTADOR AL FINALITZAR

L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
D’acord amb les capacitats, rendiment, actitud i interessos mostrats fins ara de l’alumne/a,
l’equip docent recomana les següents modalitats educatives post-obligatòries per

continuar la seva formació en:
Batxillerat (BAT) de modalitat: Científic Tecnològic

Humanístic i social
Artístic
Cicles formatius de grau mitjà (CFGM) preferentment de les
famílies professionals: ..............................................................................
Ensenyaments de règim especial: música, dansa, idiomes, esport, etc.
-------------------------------------------------------
Repetir 4t curs d’ESO.
Prova d’accés a cicles formatius o Escola d’adults
Programa de formació i inserció ( PFI)
Aquest consell orientador amb caràcter CONFIDENCIAL i NO PRESCRIPTIU ha estat

elaborat per l’equip docent de 4t d’ESO.
Salou, a __ de juny de 2016
Vist-i-plau El professor/a tutor/a

de la directora del centre
273
Institut Marta Mata
274

Patmartamata PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Patmartamata PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Generalitat de Catalunya

S’entén com a acció tutorial el conjunt d’actuacions educatives que contribueixen al

Ha de contribuir al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe i en la

Els principis de la tutoria es poden agrupar en quatre grans eixos:

● L’organització i l’acció tutorial no són una acció puntual, sinó un procés

● L’objectiu principal de l’acció tutorial és el desenvolupament personal de

● L’acció tutorial ha de saber adaptar-se a la individualitat de cada alumne/a i

● L’acció tutorial correspon a tot el professorat que intervé en un mateix grup

La tutoria, com a funció pròpia de la docència, ha de "contribuir, en col·laboració

Segons el document d’orientació educativa i acció tutorial a l’ESO del 19/6/2015

● Aprendre a ser un mateix (amb confiança, responsabilitat, seguretat,

El treball d'aquestes competències ha de formar part d'una planificació de l'acció

L'acció tutorial ha d'emmarcar el conjunt d'actuacions que tenen lloc en el centre

3. OBJECTIUS I COMPETÈNCIES DE LA TUTORIA

● Aprendre a ser un mateix

Afavorir el desenvolupament integral de l’alumne i la seva educació emocional,

1. Reconèixer i valorar els orígens familiars, socials i culturals.

● Aprendre a ser autònom

Afavorir l’autocontrol i l’autoavaluació per aconseguir una presa de decisions que

aspectes personals, acadèmics i professionals, d’acord amb les seves aptituds,

Fomentar estratègies d’aprenentatge, hàbits i tècniques d’estudi.

Prevenir, detectar i seguir els alumnes amb dificultats d’aprenentatge i necessitats

Ser conscient de la diversitat i de l’existència de mesures de suport i plans

Implicar-se en els processos d’autoavaluació del grup-classe

Crear converses i debats de grup tenint en compte la comunicació verbal i no verbal

● Aprendre a viure junts

Facilitar la integració i l’adaptació dels alumnes al grup-classe, al curs i al centre ,

Afavorir la convivència fomentant el diàleg com a via de solució de conflictes

Fomentar la reflexió sobre la necessitat de seguir una normativa de drets i deures,

4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ACCIÓ TUTORIAL

Pretenem que l’acció tutorial de l’institut tingui les següents característiques:

● Processual, és a dir, ha d’estar planificada tenint en compte l'evolució dels

● Compartida, de manera que tot el professorat del grup-classe, cicle o etapa

● Preventiva, amb la intenció d’avançar-se a l’aparició de dificultats i, sobre tot,

● Adaptada a la diversitat de l’alumnat, tot considerant els seus diferents

● Orientada a la presa de decisions, entenent que aquesta és una habilitat

5. ÀMBITS D’ACTUACIÓ DE LA TUTORIA

Les accions tutorials es poden diferenciar en accions per al seguiment individual i

5.1 ACCIONS PER AL SEGUIMENT INDIVIDUAL

1. Amb els alumnes

● Recollida d’informació de l’alumne tant escolar com personal

2. Amb els pares

● Entrevistes periòdiques amb els pares de cada alumne/a.

● Informació trimestral dels resultats de l’avaluació acadèmica de

3. Amb els professors

● Recollida sistemàtica d’informació sobre el procés realitzat per

5.2 ACCIONS PER AL SEGUIMENT GRUPAL

1. Amb els alumnes

● Es portaran a termini les activitats programades al PAT. (Veure

2. Amb els pares

● Reunió amb el grup de pares a començament de curs amb la

3.Amb els professors

● Sessions trimestrals d’avaluació:

● Reunions de tutors amb coordinació de nivell d’ESO

6.1 FUNCIONS DEL TUTOR

● Tenir un coneixement del procés d’aprenentatge i d’evolució personal dels

6.2 CRITERIS DE CENTRE PER ASSIGNAR LA TUTORIA SEGONS LES

Es procurarà una continuïtat de 2 anys en les tutories de 1r d’ESO, 3r d’ESO i 1r de

Es donarà preferència a què el tutor sigui professor de matèries comunes en l’ESO o

7. CRITERIS METODOLÒGICS DE LES SESSIONS DE TUTORIA DE GRUP

Les sessions de tutoria de grup han de ser un espai de comunicació professor-

resposta a qüestionaris d’interès, la discussió oral, l’expressió gràfica, la lectura de

8. COORDINACIÓ DE LES TUTORIES DE GRUP