EL POEMA

El text disposat en vers s’ajusta a una mètrica, rima i ritme.

Comptem les síl·labes fins a la darrera síl·laba tònica.

 Art major: a partir de 9 síl·labes

 Art menor: fins a 8 síl·labes
En aquests versos es poden produir dos fenòmens:

 Esticomítia: és la coincidència entre un vers de l’estrofa i una frase, el

fenomen es dona quan coincideixen versos i oracions. En l’esticomítia les
oracions acaben amb signes de puntuació.
 Encavalcament: quan una oració comença en un vers i acaba en el següent.
LLICÈNCIES POÈTIQUES
Les fem servir per comptar síl·labes:

 Hiat (separem un diftong: a-i-gua)

 Elisió (2 vocals final i inicial compten com una “quinze anysquinzanys”)
 Sinalefa (fusió en 1 sola síl·laba de 2 vocals en contacte – fem diftong “hi
haviaia-vi-a”)
TIPUS DE RIMA
Consonant: les vocals i les consonants coincideixen: fada/cada.
Assonant: les vocals sonen igual: fada/mare
Rima falsa (cera, mera), rima fàcil (cantava/saltava), rima interna: rima dins d’un
sol vers (salvem esculls entre cants i reülls).
Hi ha versos que tenen cesura (una pausa) que divideix el vers en 2 o 3 hemistiquis
(parts).
TIPUS DE VERSOS
Comptem les síl·labes fins a la darrera síl·laba tònica.
- Segons el nombre de síl·labes: monosíl·lab, bisíl·lab, trisíl·lab, tetrasíl·lab,
pentasíl·lab, hexasíl·lab, heptasíl·lab, octosíl·lab, enneasíl·lab, decasíl·lab
(molt habitual amb cesura o sense), hendecasíl·lab (poc habitual),
dodecasíl·lab (12 síl·labes sense cesura), alexandrí (12 síl·labes amb cesura
6+6)
- Segons l’acabament: vers masculí (acaba en mot agut); vers femení (mot pla
o esdrúixol).
- En el marc del poema: isosil·làbic (que tenen el mateix nombre de síl·labes
tots els versos d’una composició) o anisosil·làbics (que no tenen el mateix
nombre de síl·labes tots els versos d’una composició), versos blancs (versos
amb patró quantitat sil·làbica i ritme, però no presenten rima), esparsos (són
l’excepció i no presenten rima), versos lliures (no segueixen un patró pel que
fa a la quantitat sil·làbica i el ritme).
AGRUPACIONS DE VERSOS
- Estrofes:
o Apariat: conjunt de dos versos que rimen entre ells.
o Tercet: estrofa de tres versos
o Quartet (art major): estrofa de quatre versos, especialment
decasíl·labs, que solen rimar el primer amb el tercer o quart i els
altres dos entre sí.
o Quarteta (art menor): estrofa formada com el quartet, però de versos
més curts.
o Quintet/a: estrofa de cinc versos amb dues rimes consonants.
Distingim entre el quintet, si és amb versos d’art major, i la quinteta
si són d’art menor.
o Lira: estrofa formada per cinc versos, el segon i el cinquè dels quals
són decasíl·labs i els altres, hexasíl·labs.
o Sextet: estrofa de sis versos, generalment decasíl·labs.
o Sexteta (amb versos d’art menor).
o Octava: estrofa de vuit versos, especialment decasíl·labs, en la qual es
combinen tres rimes diferents.
o Dècima o espinela: deu versos isosil·làbics, generalment heptasíl·labs,
amb 4 rimes consonàntiques.
TIPUS DE COMPOSICIONS POÈTIQUES
- Cançó: composició lírica de tema amorós amb una sèrie d’estrofes i unes
parts repetides (el refrany i la tornada).
o Tornada: versos que es repeteixen al final i la tanquen.
o Refrany: versos que es repeteixen al llarg de tota la composició.
- Sonet: composició formada per 2 quartets expositius i 2 tercets conclusius,
versos isosil·làbics i generalment decasíl·labs.
- Altres: goigs, lletres satíriques, madrigal, silva, sextina...
FIGURES RETÒRIQUES RELACIONADES AMB LA FORMA EXTERNA DELS MOTS:
- Al·literació: repetició d’un o diversos sons.
- Anagrama: reordenació dels sons per formar una altra paraula.
- Onomatopeia: sons que imiten la realitat.
- Paronomàsia: dos mots oposats que només es diferencien per un so i un
mateix mot usat en dos sentits.
FIGURES RETÒRIQUES RELACIONADES AMB LA SINTAXI
- Anàfora: repetició d’un mot o grup de mots al començament dels versos
- Asíndeton: acumulació de signes de puntuació
- Hipèrbaton: alteració de l’ordre sintàctic habitual
- Paral·lelisme: repetició d’una mateixa estructura sintàctica
- Polisíndeton: acumulació de conjuncions de coordinació
- Quiasme: disposició simètrica de 4 elements
FIGURES RETÒRIQUES RELACIONADES AMB EL SIGNIFICAT
- Antítesi: contraposició de dos mots, sintagmes o oracions de sentit oposat
 - Comparació: relació de semblança entre dos termes que s’estableix
mitjançant el nexe com o el verb semblar.
- Epítet: ús d’un adjectiu qualificatiu per remarcar una qualitat inherent d’un
nom.
- Equívoc: paraula o expressió de doble sentit evident o que es pot deduir del
sentit general del text.
- Metàfora: associació de dos termes, un de real i un d’imaginari, als quals
s’atribueix una analogia o semblança.
o Metàfora pura: la melangiosa i freda claror de la bola nocturna (la
lluna)
o Metàfora impura: els meus pits són dos ocells engabiats.
- Al·legoria: és un conjunt de metàfores relacionades
- Oxímoron: són dos mots en sentit oposat que per donar un caràcter inesperat
a l’expressió d’una idea.
- Paradoxa: unió de dues idees aparentment irreconciliables en el marc d’una
oració o d’un vers.
- Sinestèsia: associació de dos elements relacionats amb camps sensorials
diferents.
FIGURES RETÒRIQUES RELACIONADES AMB LA LÒGICA
- Apòstrofe: invocació a una entitat, real o imaginària, com ara la divinitat, un
element natural, el mateix lector, etc.
- Hipèrbole: expressió d’un significat determinat de manera exagerada, per tal
que el lector intensifiqui la seva atenció sobre aquell aspecte en concret.
- Ironia: expressió d’un significat contrari del que en el fons vol transmetre
l’autor
- Personificació: atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes,
fenòmens naturals, etc.