ELS FRUITS SABOROSOS de Josep Carner Les gracioses ametlles

Treball realitzat per: Ricard Ellis Curs: 3r dESO

IX LES GRACIOSES AMETLLES

Ve/lle/gen/ els/a/mics// i/gual/ que/ llurs/ a/mi/gues// i/ par/len/ un/ fi/ns/sim// cap/ves/pre/ de/ tar/dor:// s/ dol/ el/ nos/tre a/mor// i/ ja/ no/ vol/ fa/di/gues//. Som/riu/re/ de/ cap/blancs//, con/ver/sa en/ un/ ra/c//. 5 El/ temps/, en/ca/ra/ temps//, de/ quie/tud/ s'em/ple/na//. Hem/ vist/ les/ flors/ mo/rint//, els/ fal/ciots/ pas/sant//. Les/ fu/lles/ cau/en/ tot// bes/ant/ la/ llum/ se/re/na// i el/ cel/ s/ ms/ sub/til// pels/ ho/mes/ que/ se'n/ van//. I/ di/uen/ les/ a/mi/gues//: Oh/ quin/ bell/ seny/, a/mics!// 10 B/ hi ha/ per/ al/ dis/cret//, a/ ca/da/ tomb/, de/l/ci/es//: feu/ ver/sos/ an/ti/quats//, me/neu/ a/mors/ fic/t/cies// i en/ca/ra, a/ mit/ja/ llum//, di/eu/ els/ mots/ an/tics//. No/sal/tres/ /rem/ be/lles//, un/ di/a/ ... Ja/ pot/ser// no/ms/ us/ o/fe/rim// que/ la/ ma/len/co/ni/a//. 15 El/ nos/tre en/cant/ no/ms// l'heu/ res/pi/rat/ un/ di/a//, com/ la/ flo/ri/da i/n/til// que es/cam/pa/ l'a/met/ller//. I/ Fi/le/mon/, el/ que e/ra// ms/ vell/, les/ sa/lu/d//: D/veu/ al/ cel/, oh/ flors// de/ joi/a i/ de/ ten/dre/sa//, no/ s/ qui/na/ bla/vor// deIs/ vos/tres/ ulls/ a/pre/sa// 20 i/, pel/ ca/m/ de/ veu/re-us//, ho/ fi/eu/ tot/ ms/ clar//. I a/vui/ en/ca/ra/ sou// pla/ents/ per/ als/ a/mics//, a/met/lles/ du/ra/do/res//, a/met/lles/ de/li/ca/des// que a/ma/gueu/ les/ blan/cors// u/na/ mi/ca ar/ru/ga/des// en/ els/ vos/tres/ ve/lluts// su/aus/ i/ fre/do/lics//. Josep Carner
Subratllat = ltima sllaba tnica de l'hemistiqui. Colors = sn els sons que es repeteixen. = Fenmens de contacte voclic (elisions i/o sinalefes)

6+6A 6+6B 6+6A 6+6B 6+6C 6+6D 6+6C 6+6D 6+6E 6+6F 6+6F 6+6E 6+6G 6+6H 6+6H 6+6G 6+6I 6+6J 6+6J 6+6I 6+6E 6+6K 6+6K 6+6E

La mtrica del poema

Aquest poema s un alexandr, ja que t 12 sllabes amb cesura que formen dos hemistiquis (6+6). Est estructurat en forma de sis estrofes amb quatre versos cadascuna. T una rima consonant, ja que la concordana s total, i un ritme clar, ja que les vocals tniques es troben sempre a la segona sllaba de cada vers (excepte en els versos 17, 18, 23 i 24), en la sisena sllaba, en la vuitena sllaba (excepte en els versos 5, 6 i 23) i en la dotzena sllaba. Tamb es pot dir que el ritme es troba en cada segona i sisena sllaba de cada hemistiqui.

 El sentit del poema amb les meves paraules

Aquest poema explica la histria d'unes dones que eren molt guapes i que amb el pas del temps els han sortit arrugues i s'han fet velles. A ms, el ttol ja deixa entendre que es comparen aquestes dones amb unes ametlles. Tamb hi apareix un home en el poema, Filemon, que les consola i les afalaga dient que encara sn plaents per als amics. Penso que aquest s un poema exemplar que fa referncia al pas del temps.

Les figures retriques del poema

IX LES GRACIOSES AMETLLES Vellegen els amics igual que llurs amigues Hiprbaton i parlen un finssim capvespre de tardor: -s dol el nostre amor i ja no vol fadigues. Sinestsia Somriure de capblancs, conversa en un rac. 5 El temps, encara temps, de quietud s'emplena. Hem vist les flors morint, els falciots passant. Metfora Les fulles cauen tot besant la llum serena Personificaci o prosopopeia i el cel s ms subtil pels homes que se'n van. I diuen les amigues: Oh quin bell seny, amics! Hiprbaton 10 B hi ha per al discret, a cada tomb, delcies: feu versos antiquats, meneu amors fictcies i encara, a mitja llum, dieu els mots antics. Nosaltres rem belles, un dia ... Ja potser Encavalcament noms us oferim que la malenconia. 15 El nostre encant noms l'heu respirat un dia, Sinestsia, Comparaci com la florida intil que escampa l'ametller. Personificaci o prosopopeia I Filemon, el que era ms vell, les salud: Dveu al cel, oh flors de joia i de tendresa, Metfora no s quina blavor deIs vostres ulls apresa Encavalcament 20 i, pel cam de veure-us, ho fieu tot ms clar. Metfora i Hiprbole I avui encara sou plaents per als amics, ametlles duradores, ametlles delicades Metfora, Encavalcament que amagueu les blancors una mica arrugades Metfora en els vostres velluts suaus i fredolics. Comparaci Josep Carner

Hiprbaton (1r vers): en aquest vers s'altera l'ordre lgic de la frase.

 Sinestsia (3r vers): en aquest vers diu que l'amor s dol, per tant associa l'amor amb un element d'un camp sensorial, el gustatiu. Metfora (6 vers): en aquest vers diu que han vist les flors i els falciots morir. Aquests elements estan abans de que aparegui el fruit (l'ametlla), per tan es pot arribar a identificar que ho compara dient que la generaci anterior ja ha mort, o ha desaparegut l'etapa de la joventut. Personificaci o prosopopeia (7 vers): en aquest vers diu que les fulles que cauen besen la llum. s una personificaci perqu les fulles no poden besar, i encara menys la llum. Est atribuint qualitats humanes a la fulla. Hiprbaton (9 vers): en aquest vers s'altera l'ordre lgic de la frase. Encavallament (13 i 14 vers): en aquests versos la pausa oral no coincideix amb la pausa mtrica. Sinestsia (15 vers): en aquest vers diu que l'encant noms l'heu respirat un dia, per tant associa l'encant amb un element d'un camp sensorial, l'olfactiu. Comparaci (15 i 16 vers): en aquests versos compara l'encant d'un dia de les ametlles amb la florida intil de l'ametller. Personificaci o prosopopeia (16 vers): en aquest vers veiem l'ametller escampa la florida intil com una personificaci perqu un ametller no pot escampar coses. Est atribuint qualitats humanes a l'ametller. Metfora (18 vers): en aquest vers diu que abans dveu al cel, flors de joia i tendresa. Tamb crec que parla del mateix, de que abans donaven joia i tendresa perqu eren joves. Torna a identificar que la etapa de joventut ja ha passat. Encavallament (19 i 20 vers): en aquests versos la pausa oral no coincideix amb la pausa mtrica. Metfora i Hiprbole (20 vers) : en aquest vers diu que les dones o feien tot el cam ms clar. Est identificant la claror que feien les dones de joves (de lo maques que eren) amb la claror que fa un ametller florit (amb flors blanques i rosades). Per aix tamb crec que s una hiprbole, ja que s una gran exageraci que deforma la realitat (no reflecteixen gaire tanta llum els ametllers). Metfora (22 vers): en aquest vers diu que les ametlles sn duradores, i ho est identificant amb la durada de la vida d'aquestes dones. Encavallament (22 i 23 vers): en aquests versos la pausa oral no coincideix amb la pausa mtrica. Metfora (23 vers): en aquest vers diu que les ametlles amaguen les blancors una mica arrugades. Com ja he dit, ho identifica amb les dones, i entenc que se'ls arruga la cara, igual que el que seria el fruit de l'ametlla. Comparaci (24 vers): en aquest vers compara el vellut (teixit de seda, de llana, de cot, etc., llis duna cara i de laltra cobert de pl tallat o arrissat ) amb l'embolcall marrons que t l'ametlla.