IES Bocairent 1r batxillerat

Valencià: llengua i literatura Trobadors - Activitats

21/11/08

1. Llig els textos següents i contesta les preguntes que trobaràs més avall

Text 1 La poesia deIs trobadors és històricament la primera mostra de literatura d'alta exigència artística en
llengua vulgar que va conéixer l'Europa cristiana, i la influència que ha tingut en el
desenvolupament de la cultura occidental ha estat notabilíssima.
( ... ) No ens ha de sorprendre, doncs, que els catalans, veïns dels occitans i estretament vinculats als
seus interessos econòmics i polítics en 1'època de la florida de la seua gran tradició poètica
quedessin literalment absorbits per aquesta.
( ... ) En qualsevol cas els primers poetes catalans s'expressen en occità i, tot i que de dret pertanyen
a la literatura escrita en aquella llengua, seran necessàriament objecte d'atenció també per a
nosaltres ja que, entre altres coses constitueixen la primera anella de l'evolució que arribarà fins al
nostre major poeta medieval, Ausias March; el qual sent encara, en ple segle XV, es caracteritza per
polemitzar amb els trobadors, a qui, d'altra banda, deu la seua formació literària.
Badia, Lola, 1982 Jntroducció dins Poesia lrobadoresca Ed. 62

Text 2 Els sectors populars i la noblesa laica del segle XI i de la primera meitat del XII, que generalment
no sabien escriure i no entenien el llatí, es delectaven en canvi amb una literatura oral en romanç,
feta de cançons populars i de narracions de cançons de gesta, que els cantaires i joglars divulga ven
per places, mercats i castells.
La formació d'una classe feudal rica i poderosa, que, tot vivint de les rendes satisfetes per la
pagesia, disposava de temps per a practicar 1'oci i per a instruir-se, i les estretes vinculacions
polítiques amb Occitània, on hi havia un clima de gran refinament cultural, expliquen que a mitjan
segle XII Catalunya entrés en 1'orbita de la literatura trobadoresca i cortesana en llengua provençal.
Salrach, Josep M. (2004) Catahmya a la ti del primer mil·lenni EUMO

Text 3 Els trobadors provençals, erudits, afectats i brillants, reixiren a donar el to a la societat cavalleresca
europea. El geni d'aquells poetes lírics sabé crear una llengua literaria comuna, superposada a la
barreja dialectal de la Gàl·lia meridional, una mena de koiné que no era ben bé cap dels dialectes
occitans, però que era compresa fàcilment en tot el domini linguístic d'oc, i encara més enllà, sense
grans dificultats.
Sanchis Guarner, Manuel (1980) Aproximació a la história de la /lengua catalana, Salvat

Text 4
Els inicis de totes les literatures romàniques continuen sent un dels principals problemes que tenen
plantejats els estudiosos de la literatura. Però en el cas de la nostra literatura compartida, el
problema s’agreuja, perquè no sols no es pot determinar quin fou el nostre primer text, sinó que les
primeres manifestacions poètiques que ens han pervingut són escrites en una llengua no autòctona,
el provençal.
La llengua de la poesia lírica és una mena de llengua comuna amb la suficient intel·ligibilitat per
poder entendre’s en els diversos pobles i corts de l’època.
Els primers poetes catalans que escriuen en llengua romànica, ho feren en provençal: són els
anomenats trobadors catalans dels segles XII i XIII.
En el conreu de la literatura trobadoresca en provençal per part dels trobadors catalans influeix:
1. El prestigi de la lírica trobadoresca.
2. La proximitat geogràfica entre territoris occitans i catalans.
3. Els lligams polítics i econòmics existents entre Provença i Catalunya.
4. La similitud entre ambdues llengües romàniques.

Des que Ramon Berenguer III rep per matrimoni el comtat de Provença el 1113, fins que els
francesos ocupen Occitània i Pere I és derrotat i mort a Muret el 1213, la noblesa feudal catalana i
l’occitana van formar gairebé un sol cos social. Aquesta aristocràcia és la destinatària, i en gran part
l’autora de la gran poesia lírica provençal. No era tan sols cultivada en provençal la poesia, també
ho eren els temes èpics de les literatures europees: llegendes troianes, Matèria de Bretanya
(narrativa de cavalleries), etc.
Dins la Corona d'Aragó, es compongueren poemes trobadorescos durant els regnats d’Alfons el
Cast i el seu fill Pere el Cerimoniós, període també conegut com l’època alfonsina o mig segle d’or.
El mateix rei Alfons n’arribà a escriure.

1
IES Bocairent 1r batxillerat
Valencià: llengua i literatura Trobadors - Activitats
21/11/08

Preguntes

a) En quina llengua escrivien els trobadors?

b) Per què va ser adoptada aquesta llengua en la corona
catalanoaragonesa com a vehicle d’expressió de la lírica culta? Quins
tipus de relació hi havia entre la corona catalanoaragonesa i Occitània
als segles XII i XIII?
c) Per què estudiem la lírica dels trobadors dins la nostra literatura?
d) A què es refereix Sanchis Guarner quan parla de koiné? I de domini
lingüístic d’oc? (busca informació per internet) Creus que existeix en
l’actualitat una koiné semblant a la utilitzada en Occitània?

2. Llig el poema següent i fes les activitats de més avall

No es meravella si el meu cant

No és meravella si el meu cant
val més que el de cap cantador,
car al meu cor el guanya amor,
i al seu poder, fidel roman.
Cor, cos, saber i enteniment,
coratge i força, jo hi he mes.
Fora l'amor no m'atreu res,
cap envit no m'és escaient.
Ben mort deu ser qui amor no entén
o al cor no n'ha cap dolç sabor.
Car, què val viure sens valor
sinó per entristar la gent?
Que Déu no em deixa viure, quan
del desamor sentís el pes,
o a midons no fos ben sotmès
el meu amor sempre anhelant.
De la més bella, sedejant
i amb fe lleial cerque el favor.
Plore i sospire. Quin temor
m'esquinça d'estimar-la tant!
Què més puc fer si amor m'encén
i d'aquest càrcer on sóc pres,
no en puc eixir, si no mercès
a pietat que ella no sent?
D'aquesta amor sóc molt sofrent,
però és tan dolç el seu sabor
que cent cops muic de dolor
i joiós revisc altres cent.
El meu mal té molt bell semblant
i val talment un bé palès,
car si em fereix, em deixa il·lès
per a saber-lo anar servant.
Ah!, si pogués tot ver amant
ser discernit de falsador,
i el llausenger i el traïdor
portessin banyes al davant!
Tot l'or del món i tot l'argent,
jo els donaria, ben desprès,
si amb mi, que sóc d'amor corprès,
midons volgués ser benevolent.
Quan jo la veig, el meu turment
em surt pels ulls i la color,
car així tremo de paor
com fa la fulla contra el vent.
No tinc pas més seny que un infant,
tant mon amor em té malmès.
Doncs si midons així m'ha ullprès,
per què no escolta més mon plant?
Dama gentil, sols us deman
que m'accepteu de servidor.
Jo us serviré combon senyor.
Cap guardó no seré esperant.
Estic al vostre manament
amb cor humil, gai i cortés;
no sóc lleó ni ós muntés
perquè m’occiu com a ells, talment.
Allà on es troba el meu Cortés
aquest vers meu serà transmés.
si en sóc tan llunt, no és mancament.
Bernat de Ventadorn

2
IES Bocairent 1r batxillerat
Valencià: llengua i literatura Trobadors - Activitats
21/11/08

Analitzem els aspectes essencials de la poesia trobadoresca representats

en aquesta composició.

a) Tot seguit hauràs d'ordenar aquests punts, atorgant a cada frase el

número d'estrofa corresponent.

• El trobador se sent com un presoner.

• Encara que no li faça cas, ell continua enamorat d'ella.
• La seua poesia arribarà a tots els llocs
• Ell declara que l'amor és l'única cosa important.
• L'amor que sent li fa molt de mal però alhora és agradable.
• Afirma que morirà quan deixe d'estimar.
• Ho donaria tot si amb això aconsegueix l'amor de la dama.
• El trobador vol ser acceptat per l'estimada i no espera res a canvi.

b) Busca frases o expressions que reflecteixen el paral·lisme entre el

vassallatge feudal i l’Amor Cortés.

c) Busca els personatges que apareixen al poema i digues quin paper hi

juguen

e) Marca amb vertader o fals les característiques que defineixen el tipus

d'amor descrit per Bernat de Ventadorn. Fes una redacció entre cinc i
deu línies explicant les característiques d’aquesta relació amorosa.

• indiferent • adúlter • dramatic • agradós

• turmentador • joiós • recíproc • sexual
• fals • commovedor • Ileial • fervorós

f) Analitza la mètrica de la primera estrofa i digues el tipus de rima que hi

podem trobar (segueix les pautes marcades als apunts de rima i
mètrica). Quin senhal utilitza Ventador? A quin bordó apareix? Per què
creus que utilitza el senhal?

3
IES Bocairent 1r batxillerat
Valencià: llengua i literatura Trobadors - Activitats
21/11/08

3. Dins la poesia trobadoresca trobem diferents gèneres segons el tema de

la composició. Relaciona cada gènere amb el fragment adequat i la seua definició.