COMPOSICIÓ IV

1. FITXA TÈCNICA (Catalogació)

➢ NOM DE L’OBRA: Composició IV

➢ AUTOR: Wasily Kandinsky
➢ ESTIL: Abstracció
➢ CRONOLOGIA: 1911
➢ TÈCNICA I SUPORT: Oli sobre tela
➢ LOCALITZACIÓ: Kunstsammlung
Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf
➢ DIMENSIONS: Mitjà

2. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC

➢ ÈPOCA: A començaments del segle XX, la societat estava marcada pels avenços de la
Segona Revolució Industrial, que havia derivat en l’aparició de nous coneixements científics i
tècnics (la invenció de cotxes, la ràdio i el telèfon, la descoberta de la radioactivitat...) i la
difusió de noves ideologies (anarquisme, comunisme...), que criticaven l’imperialisme
colonial. A Europa, s’estava vivint l’anomenada “pau armada”, és a dir, s’estaven consolidant
els blocs que s’enfrontarien en la Primera Guerra Mundial.

➢ ESTIL: Kandinsky va ser el precursor de l’abstracció, una nova manera de construir la realitat
en què la figuració i el tema deixen de ser primordials, per a donar pas, així, a la cerca d’un
llenguatge pictòric que transmeti emocions i sentiments, com ho faria la música. Tot això, des
d’un component idealista i espiritual. El color i les línies han de convertir-se en tons, ritmes i
crear acords cromàtics.

➢ AUTOR: Composició IV és la representació de com l’artista va anar evolucionant cap a la

més pura abstracció, ja que les seves primers obres no tenen res a veure amb les últimes.
Aquestes reben el nom d’improvisacions o composicions, ja que no vol influir en la ment de
l’espectador ni amb el títol. Pretén que cadascú tingui la seva pròpia impressió i interpretació
de les obres.

Es creu que Kandinski tenia sinestèsia, és a dir, atribuïa les qualitats d’un sentit a un altre
(veure colors al escoltar música, per exemple).

Kandinsky també estava interessat en el món de la teosofia, que proveeix de referències

espirituals les seves obres, la qual cosa el feia prescindir de la figuració.
3. ANÀLISI FORMAL

➢ DESCRIPCIÓ: Composició IV és un quadre no figuratiu ple de color que presenta una forta
abstracció, però en el que, tanmateix, encara s’hi pot entreveure elements que remeten, per
les seves formes, a la natura, a la realitat.

➢ ELEMENTS PLÀSTICS: L’obra destaca pel predomini del color (total) i l’ús d’aquest en tons
vius i contrastats. El domini de les tonalitats groguenques es barallen amb els blaus, vermells
i verds. La línia, negra, és l’altra protagonista del quadre. Destaca pels seus traços forts i
segurs, que marquen formes mig reals i mig abstractes. Aquest ús del color, escampat en
taques vives ofereix una la possibilitat d’una contemplació de l’obra agradable en la qual l’ull
no pot parar quiet. La llum, natural i externa, sembla procedir de la part superior de la dreta,
on podem veure el sol, present a tot el quadre i oferint un aspecte irreal i simbòlic. Finalment
les pinzellades són gruixudes amb un acabat brillant.

➢ COMPOSICIÓ: L’estructura està marcada per les dues línies negres que travessen
verticalment el quadre i el divideixen en dues parts asimètriques.

A la banda esquerra (de l’espectador), més carregada, s’hi percep una sensació d’agitació,
de lluita, amb un entramat de línies esmolades que expressen, juntament amb els colors, un
moviment violent. S’hi podria identificar dos genets que semblen estar lluitant damunt l’arc iris
i dues barques amb rems, tot i que la interpretació, tal i com volia l’autor, és completament
subjectiva.

A la banda dreta, la tranquil·litat és proporcionada pel tractament suau de les formes i per l’ús
d’una gamma cromàtica més harmònica. S’hi poden identificar unes figures tombades que
representen la pau. També hi podem observar un sol a l’extrem superior, una muntanya
dentada i uns arbres.

Al centre, s’hi identifica una mena de turó, que culmina amb el que podria ser un castell,
davant el qual hi hauria tres cavallers (cosacs), subjectant dos standarts.

➢ RITME: Kandinski crea un joc rítmic ple de contrastos rítmics a partir de la combinació de
diferents tipologies de línies, horitzontals, verticals, corbes, amb un clar predomini de la
diagonal, que proporciona al quadre un moviment ascendent d’esquerra a dreta. També
aconsegueix aquest dinamisme a través de la progressió de colors càlids a freds.

➢ TEMPS: Seria la representació d’un moment concret, del paisatge després de la tempesta,
tot i ser molt abstracta.
4. ANÀLISI CONCEPTUAL

➢ TEMÀTICA I SIGNIFICAT: Tot i que és una obra que oscil·la cap a l’abstracció, s’hi poden
observar alguns elements que ens recorden a la realitat, i per tant, podríem identificar el tema
com una lluita de cavallers al costat d’un turó coronat per un castell, després d’una tempesta.
De totes maneres, l’autor va eliminar intencionadament qualsevol element figuratiu, per tal
que l’obra impactés directament en la sensibilitat de l’espectador, sense que aquest en
tingués cap referència prèvia que el condicionés a l’hora d’observar el quadre (composició IV
- títol que no aporta cap significació).

Cal destacar també el fet que l’artista tradueix la sensació que li transmet la música en
colors i línies. El conjunt d’aquests dos elements constitueix el que vindria a ser la melodia en
una composició musical. També el fet que, en l’obra, hi hagi un contrast entre l’agitació i la
pau dels diferents moviments, podria representar les diferents tonalitats de les peces
musicals. Tot això és producte de la sinestèsia de Kandinsky.

➢ FUNCIÓ: Estètica i provocativa. Es pretén incidir en la sensibilitat de l’espectador, provocant-

li una reacció emotiva. “La pintura de Kandinsky no va a la vista, sinó a l’ànima”.

5. ALTRES CONSIDERACIONS

Com ja he mencionat anteriorment, la música va esdevenir una gran inspiració per a Kandinski (de
fet, era un gran admirador de Wagner). L’artista va comprendre, mitjançant el que la música li
transmetia, que l’important no era el tema de les seves obres, sinó l’harmonia pictòrica dels dos
elements bàsics de la pintura, el color i la línia.

La seva obra va poder influenciar a tots aquells artistes que, d’alguna manera o altra, es van dedicar
al camp de la no figuració (abstracció). Tot i això, probablement, serà en l’expressionisme abstracte
amb l’obra de Pollock o amb la de Kline on més es farà palesa la seva influència.