COMPOSICIÓ IV

FITXA TÈCNICA
Títol: Composició IV (La Batalla)
Autor: Wassily Kandinsky
Cronologia: 1911
Estil: Abstracte
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 1.59 x 2.50m
Tema: simbòlic
Localització: Museu de Düsseldorf
Història de l’obra: Aquesta obra va ser
realitzada per voluntat de l’artista, essent
una de les seves deu “composicions”.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

A principis del segle XX, els nous descobriments científics, els problemes socials derivats de la
industrialització i la situació política a Europa, marcada per la tensió entre les grans
potències, provoquen canvis en les idees i els estils de vida, les quals faran del segle XX una
època molt diferent d'èpoques anteriors. Aquestes tensions acabaran desencadenant en la
Primera Guerra Mundial. Al període previ al conflicte es denomina com “pau armada” i és on
els països es prepararen per l’assalt, ja que eren coneixedors de l’inevitable.

Els artistes reflectiran en les seves creacions els trets culturals, morals i polítics que
configuren els fets d’aquesta època. És un moment en què l’art es troba davant d’un
desafiament: inventar noves formes amb les quals poder expressar aquest món de conflictes
i canvis.

A més, és un moment en què els artistes ja no intenten només reflectir la realitat, sinó que
també intentaran expressar de forma plàstica les seves pròpies vivències interiors i la seva
visió subjectiva de la realitat.

És en tot aquest context on sorgeixen les anomenades Avantguardes del segle XX. Dins
d’aquestes, Kandinsky serà l’iniciador de l’art abstracte, ja que arriba a l’alliberació del color i
de la forma d’una manera absolutament conscient i recolzada en una sèrie de teories que ell
elabora en els anys precedents a 1910.
LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTIC

Composició IV està pintada amb pintura a l’oli sobre un suport de tela. És un quadre no
figuratiu i ple de color, que representa una forta abstracció, i en el que encara es poden veure
elements que s’identifiquen per la seva forma. Al costat esquerre hi veiem dos genets lluitant
sobre un arc de Sant Martí. A la part dreta un poble amb muntanyes, arbres i un castell al
centre. L’obra és una simfonia de colors i formes on predomina el color. Aquests són vius i molt
contrastats. La línia negra també hi és present. Els colors càlids com el groc, el taronja o el
vermell, conviuen amb els freds, com el blau o el verd, formant així un contrast harmoniós.
La composició s’estructura en dues parts que es diferencien per les dues línies verticals que
hi ha al centre del quadre. L’obra presenta un gran dinamisme en la part esquerra, que
contrasta amb la serenitat que caracteritza la part dreta. No obstant això, la força i la lliure
disposició en què Kandinsky disposa els colors, aquests s’entrellacen, dotant la pintura d’un
caràcter unitari. La pintura també presenta una composició oberta o centrífuga, els colors
representats semblen que es puguin estendre més enllà dels límits del quadre. L'obra
disposa, també, d’una composició superficial a causa de la poca profunditat que té. Tot està
en el mateix pla. El ritme de la pintura és representat per un gran dinamisme a causa de les
diferents tipologies de línies.
Pel que fa a la pinzellada és solta i ample amb traços forts i segurs. S’observa unes línies
negres que remarquen formes, entre reals i abstractes.
No existeix un focus de llum concret, ja que la lluminositat del quadre prové de la pròpia
intensitat i lluminositat dels colors utilitzats.
L’abstracció és l’estil artístic que prescindeix dels elements figuratius i dona més importància
a les línies i es colors, tendeix a substituir-los per un llenguatge visual autònom, dotat de les
seves pròpies significacions.

INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL
L'obra té una funció estètica i decorativa, però també simbòlica, ja que buscava obrir nous
camins en els llenguatges pictòrics. Es percep una forta abstracció en la Composició IV, encara
que es poden identificar alguns elements naturals en les seves formes. Kandinsky buscava
transmetre emocions a través de línies, colors i formes desconnectades de la realitat, creant
un conflicte visual entre elements abstractes. Els colors i les formes eren per a ell els mitjans
més purs per a representar una emoció, buscant una simfonia de colors i formes en les seves
obres.
Kandinsky és considerat l'iniciador de l'art abstracte, buscant un llenguatge pictòric que
transmetés emocions com la música. No titulava les seves obres per a deixar total llibertat
d'interpretació a l'espectador, i la seva influència es va estendre a moviments com
l'Expressionisme abstracte. Va rebre influències d'artistes com Van Gogh, Gauguin i Matisse, i
va participar en moviments com el "El Genet Blau" i en la Bauhaus. El seu llegat és
especialment notable en l'Expressionisme abstracte, on la seva influència es fa evident en
artistes com Pollock i Franz Kline.
 LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

FITXA TÈCNICA
Títol: La Persistència de la Memòria
Autor: Salvador Dalí
Cronologia: 1931
Estil: surrealisme
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 24 cm x 33 cm
Tema: Oníric
Localització: MoMA, Nova York
Història de l’obra: Va pintar l’obra una
tarda després de dinar, amb mal de cap.
La inspiració la va descobrir en un
formatge camembert. El quadre va ser
exposat a París el juny del 1931, i un
galerista, Julien Levy el va comprar i a
partir del 1934 va passar a la col·lecció permanent del MoMA.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

La persistència de la memòria es situa durant el primer terç del segle XX, una època
convulsa i de moltes transformacions econòmiques, polítiques, socials i culturals, que van
afectar la producció artística i al mateix concepte d’art.
A Espanya la proclamació de la segona república va polaritzar el país en dos bàndols,
esquerres i dretes, que semblaven ser irreconciliables. D’altra banda, a Europa, després de
la Primera Guerra Mundial, es van patir les conseqüències de la Gran Depressió Americana
dels anys trenta, el que es coneix com el “Crack del 29”, fet que va provocar una situació
social i política d’inestabilitat, on la democràcia va perdre terreny en favor de moviments
totalitaris com el nazisme, a Alemanya, o el feixisme a Itàlia, que es van consolidar encara
més amb aquestes crisis.
En aquest període París seguia sent la capital cultural i artística d’Europa i el lloc on sorgiran
moltes de les avantguardes que transformaran profundament el món de l’Art. Serà
precisament durant la seva estança a París quan Dalí coneixerà les primeres avantguardes
artístiques i també serà quan entrarà amb contacte amb Picasso. A Espanya coneixerà a
Lorca i Buñuel que influenciaran en la seva obra.

LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTIC

El quadre descrit és una obra realista, una pintura a l'oli sobre tela que captura un paisatge
crepuscular i surrealista. En el centre de la composició es troba un rostre suau amb un nas
prominent i una llengua llarga i carnosa, mancada de boca i amb els ulls tancats. Sobre
aquest rostre, se situa un rellotge de butxaca, mentre que a l'esquerra hi ha un moble
rectangular amb dos rellotges més, un petit i tancat, i un altre gran i deformi. Un arbre
trencat, una plataforma blava que es connecta amb la mar i una cala il·luminada al fons
completen l'escena.
La disposició dels elements en l'obra és asimètrica però equilibrada, amb una distribució
acurada que guia la mirada de l'espectador a través de diagonals ascendents que van des de
la taula cap als rellotges i les roques daurades al fons. La perspectiva lineal, el detall
meticulós i la paleta cromàtica variada contribueixen a crear una atmosfera envolupant i
crepuscular, realçada per la llum brillant i nítida que projecta ombres allargades.

La tècnica de pinzellada plana i precisa ressalta la qualitat del dibuix i el contrast entre els
objectes tous i duros, mentre que el dinamisme subtil dels rellotges en moviment contrasta
amb la quietud dels objectes estàtics. La llum juga un paper fonamental en l'obra, creant un
ambient crepuscular i contrastant amb el tenebrisme del primer pla. Aquest contrast entre
moviment i quietud, llum i ombra, dota a l'obra d'una sensació de misteri i transformació en
el temps detingut.

INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL
L'obra de Dalí, un oli sobre tela, representa el paisatge de Portlligat, mostrant les roques del
Cap de Creus i els colors característics del cel i la mar de l'Empordà. En aquesta escena
surrealista, se situen tres rellotges tous i un rígid, aquest últim cobert de formigas. El tema
central de l'obra és el pas del temps, utilitzant una escena irracional provinent del món dels
somnis i l'inconscient, on els rellotges tous representen la memòria i el passat, mentre que
el rellotge rígid simbolitza el present inalterable.

Dalí incorpora en la seva pintura elements que reflecteixen les seves obsessions i pors,
creant un món oníric ple de símbols i al·lusions a la seva pròpia vida i psique. Els rellotges,
protagonistes de l'obra, juntament amb altres elements com una mosca i formigas,
representen la relativitat del temps i la persistència de la memòria. El rostre en el centre de
la composició és una representació del mateix autor adormit, utilitzat anteriorment en la
seva obra "El gran masturbador".

La inspiració per a aquesta obra sorgeix en una tarda després de l'esmorzar, quan Dalí
experimentava mal de cap, i és Gal·la qui descriu la pintura com a inoblidable per a qui la veu.
L'obra va ser exposada a París en 1931 i posteriorment adquirida pel MoMA en 1934. En ella,
Dalí mostra influències de pintors del passat i contemporanis, adoptant una tècnica detallista i
fotogràfica per a imitar la realitat, mentre que en una reinterpretació posterior ressalta la
naturalesa corpuscular de la matèria i els aspectes metafísics, influenciat per l'impacte de l'era
atòmica.