Ainhoa López Campayo, B2E

1. FITXA TÈCNICA
 Títol: Las Meninas
 Autor: Diego Velázquez (1599-1660)
 Cronologia: 1656
 Estil: Barroc
 Tècnica: Oli sobre llenç
 Mides: 3’18m x 2,76m
 Tipologia: Retrat
 Localització: Museu del Prado, Madrid
 Història de l’obra: La obra és una representació (retrat) de la infanta Margarida i els
seus acompanyants.

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

 Situar en el temps i en l’espai.
Aquesta obra data el 1656 (S.XVII), l’època del Barroc, i va ser pintada a Espanya.

 Enumerar els conceptes que defineixen l’època en què va ser realitzada l’obra.
El Barroc es desenvolupa en una època on Europa experimenta molts progressos i crisis
alhora. Alguns elements clau de la història que van influir en l’art Barroc són els
següents:
- Varis conflictes assolen Europa, derivats dels enfrontaments religioses i les lluites
per l’hegemonia.
- S’estén l’absolutisme monàrquic i el seu màxim exponent serà Lluís XIV de França,
que voldrà manifestar a través de l’art l’origen diví del seu poder.
- A Itàlia, Roma accentua el seu caràcter de centre dominant a causa de la
reafirmació del catolicisme i el papat enfront de l’església protestant, en el
moviment conegut com a Contrareforma. El Barroc serà un art al servei d’aquesta,
usat com a arma ideològica. També es funda la Companyia de Jesús.
- S’experimenta un gran avenç científic que assentarà les bases de l’expansió
industrial posterior. Destaquen personatges com Galileu Galilei, René Descartes i
Isaac Newton.
- Apareix el parlamentarisme modern a Anglaterra i Holanda, on creix amb força una
burgesia que basa la seva riquesa en el comerç.

A Espanya, Felip II donà inici a un tipus de monarquia cada cop més absolutista. Era
profundament creient i s’autoanomenà protector de la Contrareforma. Va promoure la
tasca del Tribunal de la Inquisició, convertint Espanya en un estàndard del catolicisme
més profund i conservador. Durant el seu mandat es va iniciar la Guerra dels 80 anys a
Flandes i la guerra contra Anglaterra, de manera que hi va haver de destinar nombrosos
efectius enfonsant l’economia del país.
A la seva mort, Espanya es va trobar en una crisi generalitzada, requerint una sèrie de
reformes econòmiques i fiscals que no van saber dur a terme els regnats de Felip III i
Felip IV. Malgrat els intents, a partir de la dècada dels 40 es van produir arreu del país
nombroses rebel·lions, com la de Catalunya o Portugal, que encara van agreujar més la
 situació. En el 1648 Espanya va perdre els Països Baixos, a excepció de Flandes, així com
l’hegemonia enfront de França. Entre 1665 i 1700 va regnar Carles II, que va morir
sense descendència i va provocar una Guerra de Successió.

Durant el segle l’activitat fonamental econòmica era l’agricultura. El comerç interior es

va veure perjudicat per l’excés de duanes i l’exterior tampoc vivia una bona situació
(exportava matèries primeres i importava productes manufacturats europeus).
D’altra banda, es va produir una crisi demogràfica causada per les epidèmies de pesta,
l’expulsió definitiva dels moriscos (1609) i la forta emigració a Amèrica.

Per tant, en aquest context, la pintura espanyola es centra en dos àmbits: l’aristocràtic,
que gira entorn del rei i de la Cort, i l’eclesiàstic, orientat a moralitzar i inculcar les
creences catòliques. A més, aquests eren els únics estaments amb diners per finançar
artistes (eren els principals clients, encara que també ho eren alguns membres de la
burgesia).
També cal dir, que l’artista era reconegut i pintava per encàrrec. Aquests reclamaven
cada cop més la seva posició com a treballadors intel·lectuals. Una prova d’això és el fet
de que Velázquez aparegui representat al quadre de Las Meninas.

El fi de l’etapa es dona entre el 1700 i 1715, donant pas al Rococó.

 Desenvolupar els aspectes que siguin rellevants per a la comprensió de l’obra.

Velázquez és un dels pintors més representatius del Barroc espanyol. Va néixer a Sevilla
i va passar gran part de la seva vida a Madrid. Aquesta obra pertany a la seva etapa de
maduresa, que passa en contacte quasi exclusiu amb la Cort de Felip IV. Allà va dedicar-
se als retrats i va abandonar la temàtica religiosa. Des d’aquest moment, la seva tasca
és pintar retrats del Rei i dels membres de la família reial, homes i dones sense massa
atractiu ni interès. El seu segon viatge a Itàlia li serveix per perfeccionar la tècnica, que
assolirà un alt nivell. Els seus quadres s’il·luminen, aconseguint una perspectiva aèria
mitjançant la tècnica de difuminar els fons, que perden nitidesa, i l’augment de
brillantor i netedat dels objectes immediats. Arriba a una gran saviesa, té cura de
l’ambientació i introdueix molts detalls.

 Establir el paral·lelisme estilístic amb d’altres llenguatges artístics: música, literatura,

teatre, cinema...

D’una banda, a nivell musical es busquen uns paràmetres per tal d’endreçar i
racionalitzar la música. Però, a més, es creen noves tècniques per a poder expressar de
la millor manera possible els sentiments (monodies acompanyades, ús de dinàmiques,
contrastos...). La òpera serà el gènere que més desenvoluparà l’expressió de sentiments
i les obres instrumentals aniran guanyant importància. D’aquest període destaquen
artistes com Vivaldi i Scarlatti (italians) o Bach i Händel (alemanys).

Quant al teatre, serà un dels gèneres més representatius d’aquest període. Va estar
molt influenciat pel manual “Arte nuevo de hacer comedias” de Lope de Vega, on
 aconsellava continuar i cultivar un nou camí per a fer obres teatrals.
Es van construir els primers teatres nacionals a tota Europa, on van tenir lloc obres de
múltiples autors com Lope de Vega, Tirso de Molina i Calderón de la Barca o
Shakespeare, Molière i Corneile fora d’Espanya. També es van desenvolupar elements
teatrals que donaven prestigi a les produccions com l’atrezzo, la inclusió d’obres
pictòriques per a reforçar la intensitat de l’espectacle, la creació de peces musicals per
a les obres...
Va destacar el teatre musical, influenciat pels italians, on la producció més pròpia de les
obres espanyoles era la Zarzuela que, a diferència de l’òpera, aquesta tenia parts on
dialogaven.

En l’àmbit literari, va ser una època on hi havia gran interès en el detall, els efectes i la
forma. És a dir, donaven més importància a com es transmetia el contingut abans que
el contingut mateix. És per això, que abunden les figures retòriques i les referències
literàries cultes i és un corrent que es va conèixer com a culteranisme, amb Luis de
Gòngora com a principal representant. Per contra, estava el conceptisme que valorava
tant el contingut com la forma, i exposa les idees per mitjà de l’ingeni verbal. El màxim
representant va ser Francisco de Quevedo.
Els gèneres eren els mateixos que els que van heretar del Renaixement, però amb un
desenvolupament de la dramatúrgia (ja no es segueixen tant les regles de les tres
unitats i l’equilibri de les obres). El tòpics i temes de l’època giren entorn la preocupació
per la fugacitat de la vida, l’aparença i el desencant.
A banda d’aquesta preocupació per la vida, també hi ha un component lúdic on
l’escriptor escriu per sorprendre el lector. D’entre aquests autors destaca Cervantes i la
seva obra Don Quixot de la Manxa.

3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA

 Suport i tècnica.
La tècnica és la de gota sobre taca (permet que els detalls es puguin observar amb
claredat a certa distància) i sobre llenç (és una tela de grans dimensions).

 Forma:
o Llenguatge figuratiu o abstracte
Figuratiu

o Línia i Color
Els colors son lluminosos i no hi ha gran diversitat de colors però sí de matisos.
Predominen els colors freds dels personatges que fan contrast amb els colors
ocres i marrons de l’arquitectura (sostre, quadres, terra...). En aquests llocs
veiem aquesta diversitat de matisos, ja que d’un mateix color (marró),
aconsegueix diversos tons i es diferencien uns marrons d’uns altres. D’altra
banda, els personatges vesteixen amb colors freds (verd fosc, blau, gris,
negre...). Destaca també el blanc amb detalls vermells de la infanta, que ajuda a
 centrar l’interès en ella, el beige del llenç que pinta Velázquez i els tons foscos a
mesura que la llum disminueix.

La línia en l’obra no predomina, ja que els contorns estan difuminats i no es veu

definida la línia de dibuix de les figures.

o Pinzellada
La pinzellada és llarga, fluida i visible i els contorns de les figures es difuminen,
és a dir, els colors predominen sobre el dibuix. En alguns casos, és molt
detallista (com en el pèl del gos) i altres gairebé no s’aprecia el dibuix (són
taques i apreciem la seva forma a certa distància, com les decoracions vermelles
de la infanta). Cal destacar, que les formes etèries dels reis reflectides al mirall
de fons les va realitzar amb el pinzell humitejat amb més trementina que
pigment i acariciant més que pintant la tela.

o Llum
Velázquez es va recrear amb la llum fent que incidís en les figures en primer pla i
submergint en la penombra les que s’allunyaven d’aquestes. Aquest joc de llums
i ombres ajuda a crear la il·lusió d’espai en el quadre. Per tant, la llum és molt
més intensa al primer pla i es va degradant cap al fons.
Trobem tres llocs principals per on entra la llum. El primer i més important, ja
que és el que més llum aporta, és la primera finestra de la dreta (no es pot
veure en el quadre, però sí la quantitat de llum que prové d’aquella banda i
incideix en alguns personatges del primer pla). Aquesta llum il·lumina
principalment a la infanta Margarita i la converteix en el principal focus
d’atenció. També crea ombres en el rostre i vestimenta de la menina de la dreta
i, en canvi, el rostre de la de l’esquerra està il·luminat perquè es troba de cara a
la llum.
La segona font de llum es la finestra de la dreta que està més enrere i il·lumina
especialment una part del sostre (la resta és fosc).
La tercera és la porta del fons, que crida l’atenció de l’espectador.
També hi ha llum reflectida al mirall del fons, tot i que les figures es veuen
difuminades per la penombra que hi ha en aquell sector del saló.

o Composició
Els personatges estan dividits en grups de tres en diferents plans que ajuden a
equilibrar la composició (és perfecta i, en el seu conjunt, crea en el saló una
atmosfera plena de realisme i proximitat). Per tant, tenim 4 grups de tres
personatges (8 d’ells miren a l’espectador i 4 a un altre costat):
1. Les menines i la infanta
2. El gos i els dos nans
3. Velázquez, el guardadames i la dama d’honor Marcela de Ulloa
4. Els reis representats al mirall i l’home dels esglaons, José Nieto
El centre d’atenció és la figura de la infanta que està una mica més avall del
 centre del quadre.
Els plans són tres: el primer on es troba la infanta amb les menines, els nans i el
gos. Un segon on es troba Velázquez a la banda esquerra i el guardadames amb
Marcela a la banda contrària i el tercer, on està José Nieto i els reis.
El quadre està fet també a partir de la secció àuria i la separació en terços. Això
és una mostra de que és un quadre molt planificat.

o Volums
Les figures tenen volum i són presents a tota l’obra (especialment a les
vestimentes). S’aconsegueixen gràcies als clarobscurs que provoca la llum i els
contrastos de tonalitats.

o Perspectiva i profunditat
El punt de fuga del quadre es concentra en el braç de José Nieto que està al fons
a punt de travessar la porta. D’aquesta manera, l’espai té una prolongació més
enllà de la paret que aporta sensació de profunditat il·limitada ja que no es veu
el fons i, a més, és un dels focus de llum. També hi ha una forta
tridimensionalitat per la perspectiva lineal (quadres, línia del sostre i parets...)
que ens guia la visió cap al fons. Aquest efecte es reforça amb el terra neutre i
les degradacions de games tonals.

o Dinamisme i Expressió
Les figures son realistes, retrats autèntics de personatges. Les figures son
solemnes, no aporten gaire expressivitat ni emoció (rostre neutre).

Quant al dinamisme, és contingut. No hi ha molt de moviment, però sí hi ha

elements que aporten cert dinamisme. Un exemple, són les corbes suaus que
formen alguns personatges, com les menines (sembla que s’estiguin agenollant
o apropant a la infanta) o els braços desenganxats del cos. Un altre exemple,
són els clarobscurs que estan presents a tota la obra (a les vestimentes donant
la sensació de plecs i aportant més detall, als rostres per la llum que entra de les
finestres, a l’arquitectura...).

o Anatomia i indumentària
Les menines porten dos vestits anomenats guardainfant, compost per la casaca
(cos) molt cenyit i la basquiña (faldilla) sobre el guardainfant. Aquest es
col·locava sobre la cintura i servia per buidar la faldilla i la tela pogués lluir en
tot el seu esplendor. La infanta porta un “vaquerillo” de seda i d’un color cru
amb decoracions negres i compost per la casaca i la “basquiña”. És un vestit
rígid i pesat i porta un llaç vermell a un costat. A prop seu està la nana María
vestida amb el mateix tipus de vestimenta, confeccionat amb vellut negre i
adornat de plata. Amb ella està també el diminut Nicolasito vestit amb un gipó
vermell sobre una samarreta negra i unes mitges també negres amb sabatilles
planes. Darrera apareix Marcela vestida semblant a una monja, que era comú
 entre les viudes o les propietàries d’algun lloc. Per últim, Velázquez va vestit
amb riques robes negres pròpies de la noblesa de l’època. Té una creu vermella
sobre el pit que l’assenyala com a membre de la Ordre de Santiago. També
porta una paleta de pintor i pinzells.

o Tractament del tema: Realisme, Idealisme, Naturalisme...

És una obra realista, ja que és un retrat (pintava una escena amb personatges
reals).

 Models visuals i/o influències rebudes.

Va realitzar el seu aprenentatge artístic amb els mestres sevillans Francisco de Herrera,
el Vell, i posteriorment amb Francisco Pacheco, de qui va aprendre la precisió en el
dibuix.
D’altra banda, el tractament dels efectes de llum i ombres i l’observació acurada i
directa del natural el relacionen estretament amb Caravaggio. Així mateix, el marcaren
les obres de Ticià, Veronese, els Bassano dels palaus reials, els efectes escultòrics de
Miquel Àngel i el clarobscur de Guernico i Lanfranco.

 Relació amb obres similars de l’autor, del taller, de l’escola.

Velázquez va començar el seu aprenentatge a Sevilla, al taller de Francisco Herrera el
Vell amb tan sols 10 anys, on va aconseguir els fonaments tècnics. Mesos més tard, va
començar a aprendre amb Francisco Pacheco, de qui va absorbir els coneixements
tècnics i pràctics del dibuix i la pintura. El seu treball va marcar a l’escola pictòrica
sevillana, i va introduir el realisme barroc. Durant aquesta etapa, com Sevilla estava
sota els càrrecs religiosos, va pintar imatges religioses i retrats (va mostrar la seva
qualitat en aquest tipus de quadres) per la noblesa, però ell volia representar la realitat.
Destaca l’obra de La mulata, on va exposar l’ús dels plànols secundaris (efecte que es va
repetir a Les Menines) o “el quadre dins del quadre”, obres més convencionals com
Immaculada i natures mortes amb figures on es veu un realisme gairebé fotogràfic, com
a Vella fregint ous.

Seguidament, va marxar a Madrid, a la cort del rei Felip IV. La majoria d’obres estaven
dedicades a ell i la seva família, però també va fer obres mitològiques com Els embriacs
influenciat pel pintor flamenc Rubens. Va enriquir les seves perspectives i el va ajudar a
marcar-se nous objectius estètics.
Va realitzar el seu primer viatge a Itàlia, on va estudiar i copiar les obres de Rafael i
Miquel Àngel. Va representar amb ironia els temes mitològics, influenciat per Tintoretto
(un exemple és Naixement de la via Làctia). A més, en la obra La fuga introdueix la
perspectiva aèria il·luminant les figures i l’aire que s’interposa.

Al tornar va estar divuit anys a la cort, on va demostrar la seva maduresa i evolució.

Destaquen els retrats eqüestres de la família reial on mostra la seva habilitat per
representar el realisme i els elements paisatgístics i la magnífica tela El rendiment de
Breda. Va realitzar el seu segon viatge a Itàlia i realitzar retrats com Inocenci X (mostra
 la seva habilitat per captar la psicologia del retrat), el primer nu profà La Venus del
mirall i les seves dues grans obres mestres: Les Menines i Les filoses. En ambdues
l’element protagonista de la tela és la llum.

Les Menines és un treball de molta complexitat, on resumeix tècniques que ha utilitzat

al llarg de la seva vida i on s’hi inclou. És, en resum, una mostra del seu enginy.

 Originalitat i aportacions estilístiques a altres obres o autors.

Velázquez va assimilar l’art pictòric del seu temps i el passat per a crear una obra i una
tècnica innovadora i personal. Entre els contemporanis la seva influència no va ser gaire
profunda, ja que no se’l redescobrí fins a l’època moderna. Goya es va manifestar gran
admirador seu i es va inspirar en Las Meninas per a pintar La Família de Carles IV.
D’altra banda, Manet i els impressionistes van expressar el seu entusiasme per la seva
tècnica pictòrica. De fet, Manet el va reconèixer com “el pintor dels pintors”. A més,
Picasso va pintar fins a 44 variacions de Las Meninas i Bacon va prendre com a base el
seu Retrat d’Innocenci X per dur a terme algunes obres.
Velázquez és considerat un antecedent de l’impressionisme per les breus pinzellades
(especialment en el rostre i cabell de la nena, el detall de les vestimentes i els nans) i
perquè capta l’instant en el qual tot el conjunt de personatges sembla estar en acció:
mig segon abans o després la imatge seria substancialment diferent.

4. INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL
 Promotor.
Suposem que Felip IV, ja que era pintor de la Cort i, per tant, tot el que es fa és pels
reis.

 Tema (iconografia): atributs, fonts literàries, antecedents, variants.

La obra mostra una escena normal i possible a la cort del segle XVII però hi ha una sèrie
de perplexitats que fan que aquesta obra sigui una de les més complexes de la historia
de l’art. Per tant, és un retrat d’aire cortesà on es representa principalment a la infanta
Margarida i els seus acompanyants. Alhora, és un retrat dels reis (reflectits al mirall),
una escena quotidiana (els que miren mentre els reis són pintats), etc.

 Significats (iconologia): ahir i avui.

A la obra trobem 11 personatges diferents. Al centre està la infanta Margarida, filla dels
reis d’Espanya, amb les seves menines o dames de companyia: Maria Agustina
Sarmiento (a l’esquerre, que li ofereix servicialment un búcar d’aigua en un plat d’or) i
Isabel de Velasco (a l’altre cantó la reverencia amb una lleugera inclinació).
A la dreta de l’espectador se situa la nana macrocèfala Maribárbola d’origen alemany i
un nan italià, Nicolàs Pertusato, que pretén jugar amb un gos que no li fa cas (són
l’entreteniment de la família reial). Les anomalies físiques i els colors foscos dels vestits
ressalten la bellesa i la claredat dels vestits de la infanta i les menines.
Darrera dels petits personatges en primer terme conversen, mig amagats en la
penombra, la dama d’honor Marcela de Ulloa (encarregada de les menines) i un
 guardadames.
A l’altre banda, s’erigeix la figura escrutadora del mateix Velázquez. Tot indica que
estava començant a pintar els reis (que estan fora del quadre i les seves imatges es
reflecteixen al mirall) quan la infanta interromp amb les menines en el taller de l’artista.
La creu vermella de Santiago li fou afegida un cop mort per ordre del rei i és un símbol
del seu propi ennobliment, pel qual lluità molt en vida, però també del de la pintura. Va
ser afegida tres anys després d’acabar la pintura, encara que la llegenda diu que la va
pintar el mateix Felip IV quan l’artista estava mort. Davant l’artista s’alça un gran llenç
que dona l’esquena a l’espectador i és un dels grans enigmes de l’obra, ja que no
sabem què està pintant.
La imatge dempeus i sota un cortinatge dels reis Felip IV i Marianna d’Àustria es
reflecteix al mirall de la paret del fons de la sala. Estan il·luminats i això indicaria que ho
estaven perquè posaven, i descartaria les teories de que es tracta d’un quadre on està
pintada la parella reial.
L’home que s’observa als esglaons és José Nieto, aposentador de la cort com el mateix
Velázquez. El gest del seu braç fa que l’espectador repari en el reflex dels reis al mirall,
que d’altra manera potser passaria desapercebut.
Les parets de la sala estan plenes a vessar de quadres. Els que pengen damunt el mirall
són còpies d’originals de Rubens fetes per Juan Bautista del Mazo (gendre de
Velázquez): Minerva i Aracne i Apol·lo i Pan de Jacob Jordaens.

Les interpretacions del quadre són força variades. Se l’ha considerat un retrat de la
infanta Margarida, un elaborat joc de miralls, un retrat de la família reial, una
reivindicació del reconeixement social de l’artista, un intent de pintar el seu senyor Filip
IV (que no volia que el representés pel sever realisme de les seves obres) i un anar més
enllà de la realitat per pintar la pintura mateixa.

 Funció i usos
Va ser una obra molt estimada pel rei Felip IV que sovint presenciava, acompanyat per
la reina i les infantes, l’evolució de l’obra. Un cop acabada, el quadre va ser destinat a
una estança de l’Alcàçar on el rei es resguardava de les calors de l’estiu, lluny de
qualsevol activitat pública.

 Repercussió i fortuna crítica.

El significat i la intenció amb la qual va pintar aquesta obra ha creat molta controvèrsies
i diferents teories i interpretacions. Per això, s’ha guanyat el nom de “quadre
endevinalla”. Velázquez va ser un referent per a la pintura moderna i o contemporània.

Bibliografía
Blogspot. (s.f.). Velázquez. Las Meninas. Obtenido de
https://temasycomentariosartepaeg.blogspot.com/p/blog-page_243.html
Imaginario, A. (s.f.). Barroco. características, representantes y obras. Obtenido de
https://www.culturagenial.com/es/barroco/
Rosillo, B. (31 de 12 de 2014). La moda en las Meninas. Obtenido de
https://barbararosillo.com/2014/12/31/la-moda-en-las-meninas-2/
Tabuenca, E. (29 de 11 de 2018). Teatro barroco: características generales. Obtenido de
https://www.unprofesor.com/lengua-espanola/teatro-barroco-caracteristicas-
generales-2939.html

Material proporcionat per l'Arantxa

Moodle Salesians Sarrià