Viajta per la literatura catalana

Julia Buzón Soriano

EDAT MITJANA

LÍRICA TROBADORESCA

La lírica trobadoresca era un dialècte culte

només a l'abast d'un públic i autors preparats.
Aquesta utilitzava la rima consonant, la
subordinació de la métrica i estrofes a la melodía,
existeixen un munt de temes dels quals tractar.
Parlen molt de política i d'amor, aquest amor
sempre era un adúlter. Van existir uns 350
trobadors populars.
EDAT MITJANA

Ramon Llull
Ramon Llull va ser un escriptor, filòsof, místic,
teòleg, professor i missioner mallorquí del segle
XIII. Va neixer a Palma, Mallorca, 1232 Tunis,
Tunísia, 1316 . És conegut per la seva extensa
obra escrita, redactada en català, occità, llatí i
àrab.

Aquest va revolucionar la literatura catalana

escrivint El Millor Llibre del Món i el seu viatje va
ser molt extens d'altra banda va ser un gran
pensador de la religió cristiana.
EDAT MITJANA

CRÓNIQUES MEDIEVALS

Les cròniques neixen quan es comencen a escriure en llengua vulgar i

són cançons populars. Les quatre grans cròniques van ser redactades
entre finals del segle XII i durant el XIV, aquestes són la de Jaume I, la
de Bernat Desclot, la crònica de Ramon Muntaner i la de Pere el
Cerimoniós.
EDAT MITJANA

La literatura didàctica
La literatura didàctica neix gràcies en part a Ramon
Llull. Aquesta té la base d'ensenyar a tothom qui ho
llegeix-hi concretament a la població. El seu
començament va ser amb la finalitat d'expandre la
mentalitat teocèntrica. Amb aquesta també neixen
autors que continuen expandint aquesta literatura
didàctica, entre ells tenim a Francesc Eiximenis
(1327? - 1409), Vicent Ferrer (1350-1419), Anslem
Turmeda (1352/55 - 1423)
EDAT MITJANA

Vicent Ferrer

Anslem Turmeda
Francesc Eiximenis
EDAT MITJANA

Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial de l'Humanisme llatí. L'Humanisme en un
sentit general es un moviment cultural que propugna un retorn
als clàssics i una filosofia antropocèntrica i també un moviment
que es preocupa per la renovació de la gramatica i de la
retòrica. A mitjans del segle XIV sorgeix un grup de laics que
coneixen bé la gramàtica, la retórica, la historia i la filosofia
moral de les tres llengues oficials (català, aragonés, castellà). A
una primera etapa era regnat per Pere El Cerimoniós, a una
segona per Joan I i Martí l'Humà i una tercera per Ferran
Antequera i Alfons el Magnànim.
SEGLE XV

Tirant Lo Blanc
Tirant lo Balnc es una obra molt coneguda
del segle XV, aquesta va estar escrita per
Joanot Martorell i és una novel·la
cavalleresca.
Aquesta tracta d'un jove qeu comença les
practiques de la cavalleria. També pparla
sobre l'amor perquè narra la relació entre
Tirant lo Blanc i la Marquesina.

A l'obra podem veure la realitat de l'època

que va viure l'autor, es a dir, lluites
fratricides, cavallers, amors difícils barrejats
amb l'honor, interessos familiars en joc...
SEGLE XV

Ausiàs March
Ausiàs March va ser el gran poeta català del
segle XV, aquest es suposa que va neixer a
Gandia al 1397 i va morir a Valéncia al 1459. Es
diu que es el gran poeta de català a les
següents qualitats: fa servir la poesia com a
instrument per conèixer-se, trenca amb la
tradició trobadoresca a causa de l'actitud
sincera i per la manera de tractar
diversos temes com l'amor i l'individualisme
que és un dels aspectes més interessants de la
seva obra i és un fet nou en
la literatura medieval.

Per últim és el primer a escriure poesía lírica

catalana sense provençalismes
SEGLE XVI, XVII I XVIII

El Renaixement
El Renaixement és l'admiració del món clàssic
junt amb la confiança que té l'home en les
possibilitats de progresar. Al segle XVI neixen
els humanistes i reaccionen en contra de: el
pensament religiós o Tomista (pensament
religiós de Tomas d'Aquino) iu l'escolàstica.

D'altra banda aquest moviment aporta rigor,

sentit crític, tolerància i intel·lectualitat.

Com una figura de la reinaxença tenim a

Leonardo Da Vinci.
SEGLE XVI, XVII I XVIII

Pere Serafí
(1505/1510 - Barcelona, 1567)

Joan Ferrandis d'Herèdia

(València, 1480/85 -1549)
Cristòfor Despuig
(Tortosa, 1510-1574)
SEGLE XVI, XVII I XVIII

El Barroc
El Barroc és un moviment cultural que va desde el segle XVI fins al
XVIII.
Aquest és l'antónim del moviment renaixentista i és un període
que crea una mena de desconfianza en el món i la humanitat.

Aquest neix de la fallida del Renaixement junt amb la crisis que es

va viure, ja que el Renaixement planteja i vol dur a terme moltes
característiques positives.

Gràcies al Barroc es torna a replantejar i elaborar la llengua, de

forma que aquesta aconsegueix-hi sorprendre al lector, per això
cal destacar el següent: s'utilitza la hipérbole, ús de l'hiperbatón,
artificiositat (complexe= bellessa), diferencia marcada de fets
transcendents (vida/mort, alegria/tristesa), deformació i caricatura
SEGLE XVI, XVII I XVIII

Francesc Vicenç Garcia

(Tortosa, 1578 – Vallfogona de Riucorb,1623)

Autor més representatiu del Barroc. Tracta temes

com: desengany, el temps que passa, soledat,
mort....
SEGLE XVI, XVII I XVIII

Neoclassicisme i la Il·lustració
El neoclassicisme i la il·lustració són moviments artístics similars, els dos
es caracteritzen per la cerca de la raó, l'afany de saber, l'investigació i de
més. A l'àmbit d'art podem veure una imitació de models grecollatins
clàssics, torna a l'harmonia, la serenitat i l'equilibri que el caracteritza avui
dia, a aquest ambit podem destacar a personatjes com per exemple
Mozzart, J.S. Bach i més...

El Neoclassicisme afecta a la literatura europea de la següent forma:

preocupada per la divulgació culturalmés que no pas per la creativitat
artística, als il·lustrats la humanitat només progressarà i s'alliberarà a
causa de la tirania i les injustícies (cal il·lustrar al poble), els géneres més
utilitzats són la narració i l'assaig, influenciadors com Voltaire, Rousseau,
Montesquieu i Diderot.
SEGLE XVI, XVII I XVIII

Neoclassicisme i Il·lustració
A nivell Catalunya la Il·lustració afecta diferent a la cultura, ja que,
el Neoclassicisme només és
assumit en cercles minoritaris (de forma moderada), el català
pasa de ser idioma oficial a un idioma més l'any 1768, aixó
significa que una bona part dels escriptors catalans de l'època
escriuen en castellà. També cal dir que la fragmentació lingüística
continuava accentuant-se junt amb el tancament de totes les
universitats catalanes.

Com a representant d'aquesta época o etapa tenim a Rafael

d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà, nascut a Barcelona al 1746 i
va morir a 1818..
SEGLE XIX

La Renaixença
A Catalunya, la Renaixença sorgeix a causa de tornar a descobrir i
valorar aquesta comunitat autónoma, la mitificació de l'Edat
Mitjana, revaloració de llegendes, tradicions i particularitats própies
de la cultura catalana (sentiments nacionalistes) i dinàmica
económico-social que esta patint Catalunya.

Tot aixó fa que al segle XIX el català es vegi remarcat per l'aparició,
la consolidació i l'expansió d'aquest moviment, que té com a
onjectiu retornar la personalitat propia del poble català (cultura,
llengua, literatura, história i dret)
SEGLE XIX

Àngel Guimerà
Aquest famós personatge de la Renaixença és conegut avui
dia com un gran dramaturg. Àngel va va ser una figura clau
per la Renaixença, el qual ha fet gran obres com per
exemple "Terra Baixa", "Mar i Cel", "Maria Rosa" o "Filla del
Mar" , les seves obres han estat representades arreu del
món.

El seu nom va agafar importància rapiàment i la ciutat a la

cual va arribar a 1874 (Barcelona) va fer-li un homenatge
l'agost de 1909.

Guimerà, encara que no tingués cap càrrec polític va fer un

acte de gran contingut polític a favor del català, aixì doncs, a
partir d'aquell moment es va convertir en ina icona del
catalanisme i de la llengua catalana.
SEGLE XIX

Mar i Cel

Maria Rosa
Terra Baixa
SEGLE XIX

Jacint Verdaguer
De família de pagesos pobra i de profundes conviccions
religioses, anà a l'escola del seu poble i als deu anys ingressà al
seminari de Vic. S'interessà des de molt jove pels costums i
tradicions de la Plana de Vic. Es manifestà ben aviat com una
persona ingènua, tenaç i tossuda. El 1870 és ordenat sacerdot i
enviat a Vinyoles d'Orís com a vicari. Cau malalt i els metges li
recomanen l'aire de mar. S'embarca com a capellà en el vaixell
«Guipúzcoa», que feia la ruta Cadis-l'Havana, propietat del
primer marquès de Comillas. Un cop refet, treballà intensament
en L'Atlàntida, que enllestí el 1876.
Aquest mateix any entrà com a capellà a la casa dels marquesos
de Comillas, al palau de Portaferrissa. A causa d'això la situació
del poeta es féu difícil al palau de Comillas i l'any 1892 el bisbe
de Vic el reclamà a la seva diòcesi.
Residí al santuari de la Gleva, on escriví Roser de tot l'any i Sant
Francesc . L'intent de recloure'l en un asil de capellans vells,
invàlids i bojos motivà la desobediència de Verdaguer, que fugí a
Barcelona, a casa d'una família que havia conegut en les sessions
d'exorcismes.
SEGLE XIX

Narcís Oller
Narcís Oller neix a Alt Camp al 1846 i mor a
Barcelona al 1930, orfe de pare aixó fa que l'eduqui
el seu oncle desde petit. Es considerat el patriarca de
l'actual novel·lística de la literatura catalana

Per poder entendre la visió literària de Nracís Oller

hem d'anar a Émile Zola, ja que aquest junt amb el
naturalisme són els dos pilars principals i fonamental
per entendre-ho.

El seu estil es principalment romàntic, per aixó té

obres populars com La papallona (1882),
L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or
(1890-1892), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906).
SEGLE XX

El Modernisme
El socialisme, que pretén aconseguir escons als respectius parlaments nacionals,
comença a tenir ressò a partir de 1875 amb la fundació del Partit Social-demòcrata
Alemany. Però amb la mort de Marx , el socialisme s'escindeix entre els qui
defensen un programa progressiu de caire reformista i els més radicals, que veuen
la necessitat duna revolució proletària.

És considera que el Modernisme s'inicia pels volts de 1890 i que es clou el 1911, any
de la mort del poeta Joan Maragall i del pintor impressionista Isidre Nonell.

El terme Modernisme designa la voluntat de transformació d'una cultura

tradicional i caduca en una cultura moderna i nacional. D'aquesta manera, el
Modernisme es converteix en una eina transformadora i s'insereix en una realitat
social. formen l'anomenada bohèmia daurada perquè, malgrat portar aquesta
mena de vida, són fills de la burgesia i disposen de rendes familiars que els
asseguren la supervivència, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Josep M. Sert.
SEGLE XX

Pseudónim: Víctor Català

Santiago Rusiñol
Joan Maragall
SEGLE XX

El Noucentisme
El Noucentisme va ser un moviment que partí del Modernisme i que
s’inicia el 1906 i acaba el 1923 amb el cop d’Estat del general Primo
de Rivera. Eugeni d’Ors fou qui va establir les bases del moviment
amb les seves gloses a «La Veu de Catalunya»: unes columnes
d’opinió que publicava a la premsa en què reflexionava sobre el que
succeïa a la societat de l’època. Es tractava d’un discurs ètic i estètic.

Les bases d'aquest són l'Imperialisme, Arbitrarisme, Civilisme,

Classicisme i Mediterrianisme
SEGLE XX

Josep Carner

Pompeu Fabra
SEGLE XX

L'Avantguardisme
El moviment avantguradista es un conjunt de tendéncies artístiques i literàries.
Aquest neix al primer terç del segle XX.

Concretament les idees noucentistes de seny, ordre, mesura, etc. (a Catalunya)

semblava que s'havien imposat en la vida política i cultural del país, van
començar a aparèixer una vegada més aquells qui es revoltaven contra les velles
idees i iniciaven el que, amb diversitat d'opcions, es coneix com
Avantguardisme.

A Catalunya els principals noms del moviment literari avantguardista són poetes
com Joan Salvat-Papasseit, Salvador Dalí, Joan Josep M. Junoy o J.V. Foix.
SEGLE XX

Josep Vicent Foix

Joan Salvat-Papasseit
Viajta per la literatura catalana
Julia Buzón Soriano