Introducció a la Literatura Catalana Contemporània

(segle XIX)

Literatura Catalana del segle XIX

Dr Gabriel Sansano
Curs 2017-2018
Universitat d’Alacant

De la Revolució Francesa a la Restauració borbònica: un segle en crisi

1808-1814 Guerra del Francés

1820-1823 Trienni Liberal
1833-1839 [1840] Primera Guerra Carlina
1843 Majoria d’edat d’Isabel II
1846-1849 Segona Guerra Carlina
1859 Declaració de guerra al Marroc
1868 Revolució de Setembre
1871 Amadeu I de Savoia
1872-1876 Tercera Guerra Carlina
1873 I República
1874 Inici de la Restauració de la monarquia borbònica
1898 Desastre colonial

Una visió més ampla

1776 Independència del EUA

1789 Revolució Francesa. Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
1804 Napoleó és coronat emperador. Període napoleònic (1799-1815)
1808 Inici dels moviments secessionistes a llatinoamèrica
1820,1830,1848 Les revolucions liberals a Europa
…

Consideracions particulars sobre la llengua i la cultura a Catalunya

Llengua catalana vs llengua literària

Antoni Puig i Blanch (Mataró 1775-Londres 1840)

1
 Sin embargo, se hace indispensable abandone el idioma provincial, si
ha de estrecharse más y más bajo las nuevas instituciones con el resto
de la nación e igualarla en cultura. Desengañémonos ya, y
entendámonos, que será siempre extranjero en su patria, y que por
consiguiente quedará privado de una gran parte de la ilustración que
proporciona la recíproca comunicación de las luces, el que no posea
como nativa la lengua nacional.

La inquisición sin máscara (Londres 1811)

Gramàtica y Apologia de la Llengua Cathalana (1813-15), Josep Pau Ballot

La tradició poètica predominant (1800-1850)

Una poesia culta

Jaume Oliva (?-1807)

Josep Valldoriola (?-1862)
Marià Torrent i Vinyes (1779-?)
Bru Bret (1771-1844)
Joan Mas
Joan Guiu i Miralpeix
…
B. C. Aribau
Ensayos poéticos, 1817

Una poesia popular

Josep Robrenyo
Guillem Roca i Reus
Manuel Clerigues
J. B. Escorigüela
Ramon Clarà
Ramon Oms i Isern (1815-54)

2
Alguns motors de canvi a la Catalunya de la primera meitat del XIX

Junta de Comerç

Societat Filosòfica/RABLB

Les noves capçaleres: introducció del Romanticisme

Període 1836-1844

Punts essencials del Romanticisme

És un moviment que cal entendre dins del marc de les grans transformacions
socials i polítiques que es donen a Europa a partir de 1789

L’obra artística ja no es basa en el concepte d’imitatio , sinó en el de creació

personal..

Valoracó de l’originalitat

Es beneficia dels canvis que es produeixen entre l’escriptor i la seua relació amb la
literatura

Característiques generals i temàtiques del Romanticisme (I)

Fe en la bondat natural de l’home

Subjectivisme (el jo)

Insatisfacció de la realitat

“El mal del segle”

Afirmació de la fantasia i del sentiment per sobre de la raó

Llibertat de l’esperit

Potenciació dels sentiments nacionals

3
Exaltació dels valors culturals

Afirmació de les forces irracionals de la vida

Característiques (II)

Nostàlgia del passat: retorn a l’edat mitjana

Recerca de la modernitat

Rebuig de la preceptiva literària

Vinculació de la literatura amb la vida

Fugida cap a móns d’imaginació, fantàstics i llunyans

Afirmació de la llibertat de la creació poètica

Poesia de la malenconia, del dolor i de la mort

Escriptors romantics europeus

Alemanys: Novalis, Goethe, Hölderlin, Schiller, Schlegel

Anglesos: Coleridge, Wordsworth, Byron, W. Scott, Keats, Shelley, Blake

Francesos: Chateaubriant, V. Hugo, Madame de Staël, Lamartine

Italians: Alessandro Manzoni, Giacomo Leopardi, Pietro Cossa

Espanyols: Böhl de Faber, Martínez de la Rosa, Rivas, Zorrilla, ...

Introducció del Romanticisme a Catalunya

Els impressors: M. de Cabrerizo, A. Bergnes de las Casas, Vicent Salvà, Salvador

4
 Faulí...
Gabinets de lectura

Les revistes: El Europeo, El Vapor, ...

El retorn del s exiliats

Les revistes més significatives (I)

El Europeo (1823-1824)
B. C. Aribau, R. López Soler, Karl E. Cook, L. Monteggia i F. Galli
Pacificació i tolerància
Interés per les novetats culturals
Defensa del romanticisme

Divulgació de l’obra de Byron, Schil ler, Manzoni, Chateaubriant

Divulgació de la nova música
Atac als neoclàssics, considerats com a retòrics

Alguns exemples sobre la concepció de la sensibilitat romàntica

Luigi Monteggia, El Europeo

consiste en un colorido sencillo, melancólico, sentimen tal, que más
interessa el ánimo que la fantasia. Quien haya leido El Corsario y El
Peregrino, de Lord Byron; el Atala y el Renato, de Chateaubriand; el
Carmañola, de Manzoni; la Maria Stuard, de Schiller, tendrà una idea
más adecuada del estilo romántico de lo que podamos dar nosotros
hablando en abstracto.

Ramon López Soler, El caballero del Cisne o Lo bandos de Castilla

puédese afirmar que la literatura romántica és el intérprete de aquellas
pasiones vagas e indefinibles que, dando al hombre un sombrío carácter,
lo impelen hacia la soledad, donde busca en el bramido del mar y en el
silbido de los vientos las imágenes de sus recónditos pesares .

Pau Piferrer, 1846

Del seno del Norte salió aquella voz de regeneración que dió nueva vida
al Arte y a la Ciencia; allí, primero que en todas partes, se volvió la

5
 vista al genio popular y religioso de la Edad Media, que es el verdadero
y único pasado poético de las naciones modernas...; allí Herder, con sus
grandes estudios sobre las costumbres y las instituciones de los pueblos,
observó el primero el fondo de poesía que la nacionalidad atesora; allí,
los hermanos Augusto y Fedrico Schlegel, con los más admirables y
profundos recursos de la crítica, ..., han predicado el culto poético del
espíritu católico de la Edad Media; y si, entre las nieblas de Escocia,
Walter Scott alzó una voz que fué llenando los ámbitos de todo el mundo
civilizado, en los alemanes bebió los principios del romanticismo que él
ha fijado y convertido en tipo de verdad, perfección y armonía

Les revistes més significatives (II)

El Vapor, periódico político, literario y mercantil (1833-1836)

L’edita Bergnes de las Casas
1833-35 el dirigeix R. López Soler
A partir de l’agost de 1835 va ser dirigit per J. A. Covert-Spring

López Soler, Covert-Spring, Pere Mata Antoni Ribot i Fontseré, Josep Llausàs,
Manuel Milà i Fontanals,...
Atenció particular a W. Scott
Incorporà algunes col·laboracions en català

Publicà el poema “La Pàtria (Trobes)”, d’Aribau

Creà un gabinet de lectura
A partir de 1835es caracteritzà per un liberalisme més compromés
El 1836 s’hi publica (1836) l’article de Milà “Clásicos y modernos”

Altres capçaleres

El Propagador de la Libertad (1835-1838)

El Guardia Nacional (1836-1841)
El Nuevo Vapor (1836 -1837)
El Liceo Valenciano (1839-1841)

6
La Palma (1840-1841)
El Catalán (1849)

Els primers romantics. Poesia

B. C. Aribau
R. López Soler
Pere Mata
A. Ribot i Fontseré
Joan Cortada
Vicent Salvà

M. Milà i Fontanals
Pau Piferrer
J. Rubió i Ors
J. Roca i Cornet
Víctor Balaguer
Josep M. Quadrado
Tomàs Villarroya

Escoles literàries segons J. A. Covert-Spring

a) Escola clàssica
b) Escola romàntica
c) Escola eclèctica
d) Escola harmònica

Objectiu: allunyar el romanticisme de les aspiracions revolucionàries

Dos crítics romantics importants M. Milà i Fontanals - Pau Piferrer (I)

Són els romàntics catalans més preparats

posseeixen gran coneixements de la literatura del moment
coneixements teòrics sobre la literatura i l’art
practiquen la reflexió crítica sobre les obres literàries i les idees estètiques
investiguen sobre la pròpia història literària
adopten nous gèneres poètics

7
 reivindiquen Goethe, Hoffmann, Dumas, Byron o Chateaubriand

1839-1840 evolucionen cap a la moderació política i cap al romanticisme històric

Aglutinen el romant icisme moderat: J. Roca i Cornet, J. Rubió i Ors, J. M.
Quadrado...
Piferrer reivindica Goethe, Schiller i W. Scott
Milà Schlegel, Manzoni i W. Scott
Pau Piferrer morirà molt jove (1848)

Valoració singular del romanticisme alemany

Esperit històric
Identitat nacional
Patrimoni històric, arqueològic, literari o folklòric (cançonístic, rondallístic)
Llengua i esperit nacional
Posada en valor de l’idioma propi

Interés de M. Milà i Fontanals

Ha estudiat a París els còdex occitans dels trobadors medievals

1848 esdevé catedràtic de la UB
Estudia i divulga la literatura catalana medieval
Esperit crític davant la creació artística
Mestre de diverses generacions
Representa l’evolució des del rebuig de la llengua moderna fins a la seua
acceptació

Noms claus en els inicis de la Renaixença

Joaquim Rubió i Ors

Programa d’actuació

8
Antoni de Bofarull
Víctor Balaguer
M. Milà i Fontanals
Joan Cortada
Victorià Amer
J. Pons i Gallarza
Antecedents directes:
ABLB
Los Trobadors Nous
Los Trobadors Moderns

Los trobadors nous (1858)

35 autors
136 composicions
Antoni de Bofarull
Aribau, Aguiló, Milà, Rubió, Balmes o Bofarull

Los trobadors moderns (1859)

29 autors
70 composicions
Víctor Balaguer
J Bernat i Baldoví, F. P. Briz, Vicent Boix, Josep A. Clavé, o E. Vidal
i Valenciano

La Renaixença (1859-1892)

Evolució del concepte

Dinàmica Renaixença-Decadència
La independència cultural i literària
El prestigi de la pròpia llengua

9
Creació d’una infraestructura cultural i editorial
Superació de la Renaixença

Procés dinàmic i continu

Promou l’ús culte de la llengua catalana
Defensa i recuperació de la personalitat històrica de Catalunya
Canvi dels referents simbòlics
Romanticisme alemany: esperit històric
Recreació idealitzada del passat medieval
Identificació entre llengua i pàtria

Restauració dels Jocs Florals

Campanya de recuperació
Ajuntament de Barcelona
Monolingües
Tres temes
Pàtria
Fides
Amor
Tres guardons
Englantina d’or
Viola de plata i or
Flor natural

Participació
1859.......... 39
1860.......... 88
1868.......... 362
1875.......... 466

10
 Balanç dels Jocs Florals

Estimularen la la creació poètica (tensions).

Tensions català vs castellà

Prestigi social de la llengua i la literatura

Certificat de maduresa de la cultura catalana

Plataforma pública p er a la llengua i literatura catalanes

Òrgan director de la llengua i la cultura catalanes

Encotillament creatiu

Dos noms singulars a retindre

Francesc P. Briz

Josep Anselm Clavé

La premsa mérs compromesa amb el movement

La Renaixensa (1871-1881/1881-1905

Diari Català (1879-1881)

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Un escriptor romantic singular. Aspectes biogràfics

Obra literària. Poesia. Prosa.
Teoría poètica.
Poesia religiosa
Concepció de L’Atlàntida (1877)
Canigó (1886)

11
 Lectura de Canigó
Campanya de restauració
Concepció de l’obra
Models de poesia èpica
Estructura
Personatges
Religiositat
Romanticisme: paisatge o sentiment nacional
Elements fantàstics I elements historicollegendaris

El desenvolupament del primer romanticisme valencià

Academia Apolo
Escola Pia
Llibreters: Cabrerizo, Faulí
Lo Rat Penat

Vicent Salvà
Lluís Montfort
Joan Arolas
E. De Kotska Vayo
Pasqual Pérez
Lluís Lamarca
Vicent Boix
Josep Ma. Bonilla
Vicent W. Querol
Constantí Llombart
Teodor Llorente
Víctor Iranzo
…

12
 El teatre breu durant el segle XIX: del sainet al drama realista

Estructura habitual d’una representació des de la segona meitat del segle

XVIII
a) Introducció o peça musical
b) Lloa
c) Primera Jornada o Acte
d) Peça breu: entremés
e) Segona Jornada o Acte
f) Sainet
g) Tercera Jornada o Acte
h) Ball o Fi de festa
Si les obres comptaven amb cinc actes o jornades, l’esquema era el mateix.

Els antecedents
Teatre estables, comercials
Teatres ambulants i ocasionals
Cases particulars
Actors i poetes ocasinals
Plecs de canya i cordell: edicions barates i reduïdes

L’evolució del teatre breu

Entremés vs sainet
Els models del nou teatre popular (I)
Ramon de la Cruz, Luis Moncín, Juan Ignacio González del Catillo
La difusió de la seua obra en plecs de comèdies

13
 Els orígens del teatre contemporani: els primers autors
Ignasi Plana
Manuel Andreu Igual
Josep Robrenyo
Vicent Albertí
Francesc Renart i Arús
Pere d’Alcàntara Penya
Els orígens valencians
Josep Bernat i Baldoví
Joaquim Garcia Parrenyo

Josep Bernat i Baldoví

Obres de J. Bernat i Baldoví
L’actor Garcia Parrenyo

Els primers sainets

Els nous dramaturgs
Ramon Lladró i Mallí
Rafael M. Liern
Joaquim Balader
Francesc Palanca i Roca
La consolidació d’un model: Eduard Escalante

Les obres d’Escalante

Trets essencials del teatre d’E. Escalante

Condemna de les aparences i voler viure d’aquestes
Rebel·lió dels joves contra els pares

14
Enfrontament entre joves i vells
Resistència als canvis socials
Exaltació del treball com a camí per superar els conflictes socials
Recursos lingüístics còmics habituals:
Macarronisme
malapropismes

Els nous espais

Teatre Principal de València 1832
Alcoi 1838
Alacant 1843
Castelló de la Plana 1846
Gran Teatre del Liceu 1847
Teatre Princesa de València 1851
Monòver 1863
Elx 1865
...

La diversificació del teatre breu

Sainet polític
Sainets fester
Sainet faller
Sainet de tema colonial

La primera generació de dramaturg catalans

Frederic Soler
Conrad Roure
Eduard Vidal i Valenciano

15
Josep Ma. Arnau
Joaquim Dimas

De Serafí Pitarra a Frede ric Soler

Les paròdies: les gatades

Don Jaume el Conquistador,
L’engendrament de Don Jaume I
Les temptacions de Sant Antoni
El tema colonial: Josep Antoni Ferrer i Fernández
A l’Àfrica minyons
Ja hi van, a l’Àfrica
Minyons, ja hi som!
Ja tornen!

Serafí Pitarra
La botifarra de la llibertat
Les píndoles de Holloway o la Pau d’Espanya
Popularitat de Frederic Soler

Les altres paròdies burlesques

Lo cantador El Trovador, d’A. Garcia Gutiérrez

La vaquera de la piga rossa La vaquera de la Finojosa, de L. de Eguilaz

Ous del dia Flor de un dia, de Francesc Camprodon

La venjança de la Tana La venganza catalana, de A. García Gutiérrez

L’esquella de la torratxa La campana de la Almudaina, J. Palou i Coll

16
 F. Soler i el nou teatre català madur
El castell dels tres dragons (1865)
Els herois i les grandeses (1866)
Les joies de la Roser (1866)
La dida (1872)
La creu de la masia (1873)
El ferrer de tall (1874)
Batalla de reines (1887)

Lectura de La dida
Característiques dels drames de Soler
Espai dramàtic, Conflicte, Personatges
Valors que s’hi reflecteixen

Àngel Guimerà, autor dramàtic. Del romanticisme al realisme

a. Obres fonamentals
Gal·la Placídia (1879)
Judit de Welp (1883)
El fill del rei (1886)
Mar i cel (1888)
Rei i monjo (1890)

b. Cap realisme
Sala d’espera (1890)

17
En Pòlvora (1893)
Maria Rosa (1894)
La festa del blat
Terra baixa (1896)
La filla del mar (1900)

Lectura de La filla del mar

Model del drama realista
Espai dramàtic, personatges, conflicte
Elements realistes
Personatges femenins

La prosa narrativa i la novel·la en el segle XIX.

La prosa narrativa

Plecs de canya i cordell

Guillem Roca i Reus, Novel·la de sir Arturo i Eloïsa (1846)

Anònim, Lo cant de las veritats [escrit póstumo, jocós, donat á llum per un patrici
y verdader Catalá, que aprecia sòn idioma] (1856)
Models possibles
Chateaubriand
Goethe i el seu Werther,
Walter Scott
Victor Hugo o Alessandro Manzoni
Balzac o George Sand
Alenxandre Dumas (pare) o Eugène Sue

El model predominant fou el de la novel·la històrica, inspirada per W. Scott, o

Victor Hugo i Dumas, en la seua vessant francesa. Fixem-nos que fins a 1845, les

18
obres d’Scott van conèixer fins a 40 edicions.

La novel·la històrica satisfeia la passió nacional per les glòries nacionals passades

a) la novel·la històrica d’origen romàntic

b) la novel·la històrica d’aventures

c) la novel·la d’aventures històriques

Del costumisme al realisme

Podríem entendre per literatura costumista la que incorpora com a

material primer els costums d’una societat en un temps històric
determinat, amb una intenció fonamentalment descriptiva i una
marcada tendència a fer els elements de ficció subsidiaris d’un
interés documentador o testimonial.
Enric Cassany

La novel·la 1800 -1882

S’hi poden diferenciar 3 etapes

Fins a 1830; 1862; 1882
Manca de tradició i models concrets
Recerca de models romàntics
Evolució del costumisme
Introducció del realisme
Antonia Tayadella, 42 títols (1862-1882)

Alguns narradors vuitcentistes

Autors desconeguts que reflecteixen una certa desorientació:
Guillem Roca i Reus (?), Novel·la de sir Arturo i Eloïsa (1846)

19
 Anònim, Lo cant de las veritats [escrit póstumo, jocós, donat á llum per un
patrici y verdader Catalá, que aprecia sòn idioma] (1856)

Antoni de Bofarull, Martí Genís i Aguilar (1847 -1932), Robert Robert (1830 -
1873), Albert Llanas (1841-1915), Joaquim Riera i Bertran (1848 -1924), Joan Pons
i Massaveu (1850-1918), Emili Vilanova (1840 -1905)…

Creació de la infraestructura editorial

a) problema de preceptiva

b) llengua poc fixada literàriament: és urgent la consolidació d'una llengua apta per
a la novel·la moderna

c) manca de prestigi social de la llengua= manca de lectors = manca lectors

suficients per fer viable l’edició de novel·les

d) indústria editorial al servei de la literatura espanyola

e) Iniciatives: l' associació "Protecció literària"

f) dificultat de la novel·la en volum

g) el novel·lista no era un professional de l'escriptura

h) endarreriment quant als models narratius

Els nous corrents europeus. El positivisme

Auguste Comte (1798-1857)

Claude Bernard (1813-1878)

Émile Zola (1840-1902)

La crítica literària

20
Francesc Miquel i Badia (Barcelona 1840-1899)

Joan Sardà (Sant Quintí de Mediona 1851 -1898)

Josep Yxart (Tarragona 1852-1895)

La novel·la realista catalana

Narcís Oller (Valls 1846-1930)

Josep Pin i Soler (Tarragona 1842-1927)

La família dels Garrigas (1887)
Jaume (1888)
Níobe (1889)
Teatre…

Narcís Oller (Valls 1846-1930)

Isabel de Galceran (1880)

La papallona (1882)
L’escanyapobres 1884)
Vilaniu (1886)
La febre d’or
La bogeria (1899)
Pilar Prim (1906)

Lectura de La febre d’or

Context I planificació de l’obra
Estructura, personatges…
Retrat de la societat catalana
La llengua literària
La febre d’or vs L’Argent

Bases ideològiques i estètiques del Modernisme

21
Bibliografia General
GABRIEL, P. (dir.), Història de la cultura catalana, Edicions 62, Barcelona, 1995-1998.
RIQUER, B. de, (dir.), Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia
Catalana, Barcelona, 1995.
RIQUER, M. de/ COMAS, A./MOLAS, J., Història de la literatura catalana, Vol VII (segle XIX)
Ariel, Barcelona, 1986.

Lectures obligatòries

1. Dossier de textos facilitat pel professor de l’assignatura.

2. Jacint Verdaguer. Canigó. Barcelona: Proa, 2003
3. Narcís Oller. La febre d’or. Valls: Cossetània Edicions, 2012.
4. Frederic Soler. La didar [vid. dossier]. Barcelona: Edicions 62, 1981;i Àngel Guimerà, La
filla del mar. Barcelona: Edicions 62, 1979. [També les edicions de Barcanova, etc]

Relació de textos inclosos en el dossier

Temes 1-2
a)
1. Joaquim Molas. Antologia de la poesia romàntica. Barcelona: Edicions 62, 1997//
Alternativament: Mostra de poesia catalana del Vuit-cents [64 pàgines].
2. Josep Robrenyo. La fugida de la Regència de la seu d’Urgell, i desgràcies del pare Llibori, en
Tres peces (1825) a cura d’Albert Mestres. Barcelona: Proa, 1998, 59-92. [vid. dossier]
3. Frederic Soler, L’esquella de la torratxa, [vid. dossier].

5. Joaquim Rubió i Ors. “Pròleg”, Lo Gayté del Llobregat, Poesias. Barcelona: Estampa de
Joseph Rubió, 1841, I-XII [Reproduït a partir de Josep Maria Domingo (ed.), Jocs Florals de
Barcelona en 1859. Lleida: Punctum, 2009, 209-24.]

10. Manuel Jorba, “Notes sobre l’ús literari de de la llengua catalana i la castellana a Catalunya.
A propòsit de Manuel de Cabanyes”, Manuel de Cabanyes (1808-1833) i el romanticisme català,
Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2009, 51-65.
11. Arthur Therry. “El romanticisme català: una perspectiva europea”, dins El segle romàntic.
Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu V. Balaguer,
1997, 17-26.
12. Antoni Marí. “El romanticisme a Catalunya”, dins El segle romàntic. Actes del Col·loqui
sobre el Romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu V. Balaguer, 1997, 101-112.
14. Joaquim Molas, Canigó, poema ideològic”, en J. Molas, Llegir Verdaguer. Barcelona: PAM,
2014, 219-225.
15. Carles Miralles. “Del matí del dia abans a la nit del dia (Per començar a llegir Canigó)”.
Estudis de llengua i literatura catalanes XXI/Miscel·lània Joan Bastardas, 4 (1990), 157-168.

22
16. Ricard Torrents. “Canigó, poema nacional”, dins Verdaguer. Estudis i aproximacions. Vic:
EUMO, 1995, 273-287.
17. Joan Mas i Vives. “Sobre el teatre català del segle XIX”. Biel Sansano (ed.). Actes del I
Seminari d’Història de l’Espectacle Teatral. Alacant: 1997, 93-108.
22. Jaume Brossa. “Viure del passat”, L’Avenç, 2a època, any IV (1892), 257-264. Reproduït en
Jordi Castellanos. El Modernisme. Selecció de textos. Barcelona: Empúries, 1988, 15-25.
23. Albert Rossich. “La narrativa catalana, entre el Tirant i L’orfaneta de Menargues”, dins
Eulàlia Miralles (coord.). Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana.
Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2010, 159-177.
24. Enric Gallén. “Realisme en el teatre de Guimerà”, dins Josep-Maria Domingo i Miquel M.
Gibert (eds.). Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle XIX. Tarragona:
Diputació de Tarragona, 2000, 155-172.
25. Sergi Beser. “Les limitacions narratives de Narcís Oller”, Actes del Quart Col·loqui de
Llengua i Literatura Catalanes. Basilea, 22-27 de març de 1976. Montserrat: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, 1977, 333-347.
26. Jordi Castellanos. El Modernisme. Selecció de textos. Barcelona: Empúries, 1988.
(Particularment l’apartat 3.3, 276-316).

23