Batxillerat sense llengua  

 
AVUI ​
dijous 7 de febrer del 2008 
   
Xavier Gual / Professor de secundària i escriptor 
 
Seria  fantàstic  que  tots els  alumnes que superen quart d'ESO tinguessin competències  
bàsiques  en  les  dues  llengües  oficials.  Seria  fantàstic   que  aquests  adolescents  de 
setze  anys  sabessin  llegir,  analitzar i  comprendre correctament  qualsevol tipus de text. 
Una  novel∙la,  un  poema,  un  article,  un  anunci...  Seria  meravellós  que  construïssin 
frases  gramaticals,  amb  tots  els  seus  complements,  verbs  i  preposicions  ben  situats. 
Que  les  faltes  d'ortografia  i  les  equivocacions  en  la  pronunciació  de  cada  paraula 
estiguessin  assimilades  a  perpetuïtat.   Si  fos  així  seria  fantàstic  i  comprensible  que, si 
decidissin  aixecar  el  país  cursant  batxillerat,  sacrifiquessin  una  de  les  tres  hores 
setmanals  de  llengua  ­o  de  filosofia­  en  benefici  d'especialitzacions  més  tècniques  ­ 
també  necessitades  de  més  protagonisme.  Tot  seria  normal,  tot   seria  lògic,  si  no  fos 
que  res  d'això  es  compleix,  almenys  en  general.  Tot i  que  els  professors  s'esforcen a 
evitar  l'inevitable, també són conscients  que  no poden fer repetir més de la meitat de la 
classe  ­  per estadística i  per  saturació  dels grups.  Els docents que  coneixen  la realitat 
de  les  aules   saben  que  els  alumnes  que  comencen  el  batxillerat  queden  lluny  dels 
mínims  exigibles  en  llengua  oral  i  escrita.  Que  són   capaços   de   fer  tres  faltes  en  un 
monosíl∙lab, decidir l'accentuació a l'atzar, i trinxar la fonètica com qui parteix pipes amb 
l'ortodòncia. 
 
MOLTS  ALUMNES  ES PENSEN que  treure  un vuit en conceptes i  després  suspendre 
per  faltes  en  el còmput global  no  és  suspendre de veritat. Arriben a casa i diuen: no és 
just que m'hagin  suspès,  perquè  he fet un  bon examen. Però  resulta que ha perdut dos 
punts  per  ortografia  i  dos  més  per  gramàtica.  En  les  seves  exposicions  no  hi  ha  ni 
coherència  ni  cohesió,  però  hi  apareixen  tots  els  conceptes  que  calia  memoritzar. 
Escriure  correctament  és  una  eina  fonamental  per  transmetre  qualsevol  tipus  de 
coneixement.  Tant  de  l'assignatura  de  català  com  de  física nuclear. Si aquest paper ha 
de  recaure  en  els  professors  de  matèries  que  no  són  de  llengua  poden  passar  dues 
coses:  que  no  es  tinguin  nassos  de  suspendre  l'alumne  del  vuit  per  faltes,  o  que  el 
professor  no  tingui  prou  coneixements  per  corregir  amb  garanties  ­ei,  que  els  de 
llengua segurament també es perdrien corregint integrals! 
 
EL DOMINI  DE LA  LLENGUA és un tema que fa anys que s'arrossega. I actualment és 
un problema  que  no  es resol ni  a l'ESO ni al batxillerat, i que està posant a remullar les 
prestigioses  barbes  de la universitat. Començant pel mateix examen de selectivitat, que 
per  una part  vol ser  rigorós,  però  per  l'altra  vol  evitar  una  carnisseria que faci enrojolar 
una vegada  més  les estadístiques.  Tan  gran  és  la magnitud  de la tragèdia que, des de 
fa  anys,  hi  ha  universitats  que  per  aconseguir  la  llicenciatura  en  filologia  catalana 
encara  obliguen  a  superar  un  examen  exclusivament  de  redacció  després  d'aprovar 
totes  les  assignatures.  Això  passa  quatre,  cinc,  o  més  anys  després  de  trepitjar  per 
primera  vegada  la  facultat.  No tothom supera  aquesta  prova  a  la primera,  per cert. És  
lògic  que  exigeixin  uns  mínims   ­més  si  t'has  de  convertir  en  un  especialista  de  la 
matèria­,  però  com que  les universitats no n'estan segures del tot, apuren fins el darrer 
examen de la vida de l'estudiant. 
 
ELS  ALUMNES D'AVUI SORTIRAN  de  l'aula amb  un certificat  que  els  farà  creure que 
saben llegir  i escriure, i s'ho creuran de veritat, però ho faran sempre amb  faltes i sense 
entendre  mai  què  els  pregunten,  i  ni  tan  sols  què   signifiquen  els  quatre  gargots  torts 
que  hauran   escrit.  Hi  ha  alumnes  que  estan  convençuts  que  això  d'escriure  bé,  dels 
accents  i  els  pronoms,  és  només  una  maquiavèl∙lica  invenció   dels  professors  de 
llengua per amargar­los  l'existència.  Més  d'un espavilat també creu que el departament 
d'Educació  qualsevol dia  tindrà  la  bona  pensada  de  donar­los la  raó.  Per  aquesta raó i 
per  unes quantes més ­com l'encoberta privatització dels centres públics en la futura llei 
d'educació­,  el proper  14  de febrer tindrà lloc una  vaga  de professors que vol frenar un 
procés de canvis precipitats i sense pressupost, de ­si més no­ discutible eficàcia.