AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013), pp.

163-183 ISSN: 2253-7694

LES NORMATIVES EN LES LLENGES LLIURES

I EN LES DOMINADES.
EL CAS VALENCI

J. Leonardo Gimnez / tcnic lingstic de lAjuntament dAlzira

Jordi Gimnez Ferrer / tcnic lingstic de lAjuntament de Petrer

Resum
Larticle constata que les normatives de les llenges dominades han de recrrer a mitjans diferents de
les llenges que tenen el suport de lestat (o estats) en qu viuen (1.1). Les normes elaborades durant
la segona mitat del segle xx per autors valencians han tingut poc en compte que una de les condicions
per a la recuperaci s que siguen assumides i practicades pels valencians (1.2). Larticle comenta els
intents de millorar la normativa (desplegats a partir dels noranta) i els obstacles amb qu topen (1.3).
Una part de les causes que expliquen les deficincies valencianes provenen dun elitisme desplegat en
Catalunya a principis del segle xx, el qual tamb ha incidit negativament en el model lingistic catal
(2.1). En eixe marc, lescrit descriu les aportacions dun autor catal, Albert Pla Nualart (2). Els mit-
jans de comunicaci oral sn els que ms han qestionat el model, mentres que els llibres escolars han
sigut ms conservadors (3.1). Recorrent al comer, larticle observa que, a ms vinculaci social, ms
qestionament (3.2). El treball acaba recuperant el comenament. Durant la segona mitat del segle
xx, el fet dactuar tenint poc en compte la situaci sociolingstica ha generat efectes negatius en la re-
cuperaci del valenci i en la poltica valenciana, de manera que cal substituir el centralisme i lelitisme
pels principis lingstics que aplicava el valencianisme durant el primer ter del segle xx, ms identificat
amb la societat valenciana real (4).

Paraules clau: valenci, normalitzaci lingstica, sociolingstica, normativa lingstica, histria social del valen-
ci, valencianisme.

163
AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013) J. Leonardo Gimnez / Jordi Gimnez Ferrer

Abstract
This paper points out that the linguistic norms of the dominated languages implement different measures
from those of languages that enjoy the support of a State (1.1). The linguistic norm of the Valencian
language developed during the 20th century overlooked the fact that one of the conditions for linguistic
recovery is that Valencian people assimilate the linguistic norm and adhere to it (1.2). This paper des-
cribes the attempts to improve the linguistic norm from the 90s and the obstacles those attempts had
to face (1.3). One of the reasons that explain the Valencian deficiencies is the elitism fostered in Ca-
talonia at the beginning of the 20th century, which also had a negative impact on the Catalan linguistic
model (2.1). Within this framework, this paper describes the contribution of the Catalan philologist
and copy editor Albert Pla Nualart (2). Broadcast media question the linguistic model, whereas text-
books are more conservative (3.1). Appealing to business and commerce, this work points out that, the
more one gets involved in society, the more one questions the linguistic model (3.2). The study closes
emphasizing the initial idea: during the second half of the 20th century, overlooking the sociolinguistic
situation had a negative impact both on the recovery of the Valencian language and Valencian politics.
There is therefore a need to replace centralism and elitism with the principles applied by the Valencianist
movement of the first third of the 20th century, which were linked with the real Valencian society (4).

Key words: Valencian, linguistic normalization, sociolinguistics, linguistic norm, social history of the Valencian lan-
guage, valencianism.

1. EVOLUCI RECENT DE LA NORMATIVA VALENCIANA

1.1. LES LLENGES LLIURES I LES LLENGES DOMINADES

s ben sabut que la normativa i el model lingstic concrets dun idioma no

sn determinants per a fer que ls deixa llengua siga normal, tant en el seu
lloc natural com en la seua expansi. Si volem que un idioma disfrute de nor-
malitat, una de les primeres condicions s que siga necessari i, sobretot, que
hi haja uns poders pblics (poltic, administratiu, militar, econmic) que usen
eixa llengua com a vehicle dinformaci, de formaci i de comunicaci, i tamb
com a factor cohesionador de la societat (i dels mateixos poders). La norma-
tiva i el model lingstic castellans dels segles passats no foren un obstacle per

164
Les normatives en les llenges lliures... AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

a la seua imposici, assentament i expansi per una part dAmrica. Tampoc

langls (amb les seues variants i la seua ortografia desesperant) ha trobat mas-
sa entrebancs per a arribar a la condici actual didioma universal. Pensem
que no cal seguir posant exemples de lafirmaci que la normativa s un factor
secundari en ls i en lexpansi geogrfica dun idioma.
Ara b, totes les llenges no estan en la mateixa situaci sociolingstica. El
cas descrit s el de les llenges assumides pels poders pblics. Per el valenci
fa uns quants segles que no es troba en eixa situaci. Des de la recuperaci de
la Generalitat, el valenci torna a ser oficial formalment, per ls pblic real s
molt escs, esmortit. En eixe marc, la normativa lingstica (i el model ling-
stic en general) tenen molta ms importncia per una ra simple: perqu una
de les condicions necessries per a la recuperaci s que els parlants sidentifi-
quen amb el model lingstic que els arriba des dels mitjans de comunicaci i
des de lescola. Per tant, els parlants han de reconixer com a seua la proposta
de llengua culta.
En el cas dels valencians, al costat del model lingstic hi ha tamb el tema
del nom de la llengua. Si lliguem eixa qesti a les condicions socials en qu
viu el valenci (i, per tant, evitem el fonamentalisme), no s difcil extraure
deduccions importants, com fa el document fundacional de Taula de Filologia
Valenciana, (2011: 2.1, 2.2 i 2.4). Per el tema central deste article s re-
flexionar sobre levoluci de la normativa valenciana i sobre les necessitats ms
importants del futur immediat.

1.2. LIMITACIONS EN LA NORMATIVA LINGSTICA VALENCIANA

En quina situaci es troba el model lingstic valenci? Si mirem com sha for-
mat el valenci escrit en lestudi citat de Taula, comprendrem lopini majorit-
ria que hi ha entre els valencians: el valenci escrit que els arriba s difcil. Eixe

165
AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013) J. Leonardo Gimnez / Jordi Gimnez Ferrer

sentiment afavorix la inhibici a lhora dusar el valenci duna manera normal

fora dels mbits familiars, sobretot en ls escrit i en la llengua oral pblica.
s constatable que, des dun punt de vista quantitatiu, ls escrit del valen-
ci transcendix poc fora de tres mbits: uns mbits intellectuals molt consci-
enciats, una part de lensenyament i intervencions institucionals (sempre amb
el corrector darrere). s cert que qualsevol llengua minoritzada en les relacions
socials i en ls de les institucions pbliques, sempre pareix difcil als parlants,
amb independncia que objectivament ho siga o no. Lexclusivitat que t la
llengua dominant en milers dactes i en milers de documents pblics fa que les
persones estiguen familiaritzades amb el seu model lingstic.
Per contra, la mateixa marginaci de la llengua dominada fa que els parlants
tinguen poca vinculaci amb el seu model lingstic, de manera que el troben
estrany i difcil. A ms, el castell t en la prctica s exclusiu en molts mbits
vitals (com ara en la informaci dels productes que comprem), mentres que el
valenci no en t (o sn purament anecdtics, o poc ms que aix).
El contrast entre les dos llenges comporta que, en la societat valenciana, el
castell s una llengua necessria. En canvi, el valenci s innecessari com a regla
general. Tot plegat fa que, per als parlants, el castell siga com un tractor amb
mltiples relles, mentres que el valenci s un animal de tir i forcat: lent i una rella
noms. De fet, el valenci noms un avantatge important sobre el castell: ser la
llengua prpia dels valencians. Encara que eixe factor noms pot pesar per a aquells
que tenen un sentiment potent de valencianitat (o com a mnim significatiu).
La supeditaci social del valenci al castell s bvia, com obvis sn els
efectes que la situaci sociolingstica t sobre el domini de les normatives del
castell i del valenci. Per, si a la manca de poders potents i decididament fo-
mentadors de la normalitat de la nostra llengua; si a laclaparadora presncia
del castell en tots els mbits i a la consegent prescindibilitat del valenci, si a
eixos dos factors afegim un model lingstic i una normativa no assumits pels
parlants, la identificaci amb el model lingstic valenci es debilita (o cau en

166
Les normatives en les llenges lliures... AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

letargia), cosa que dificulta els seus usos pblics i, per tant, entrebanca lavan
de la desitjada normalitzaci lingstica.
Conv insistir que el problema s purament normatiu, no s lingstic. Hi
ha un fet demostrable i constatable que evidencia que el valenci no s gens
difcil, sin que s com qualsevol altre idioma modern del nostre entorn. Eixe
fet s la facilitat amb qu laprenen els xiquets nouvinguts en els pobles me-
nuts i mitjans, on la nostra llengua encara s necessria per a la comunicaci
i la integraci social.
La normativa del valenci ha sigut (i s) massa complexa, amb dificultats
innecessries, poc prctica. Hem tingut (i seguim tenint en lensenyament i en
mbits acadmics i intellectuals) un model lingstic massa artificis i massa
ali a la parla valenciana, massa sovint allunyat innecessriament del valenci
oral. s un valenci mutilat i ortopdic, que genera desconfiana en els parlants
corrents, ja que no el veuen com a cosa seua. Mutilat perqu excloa (i enca-
ra exclou) dels diccionaris i dels reculls lxics oficials o de referncia (fets a
Catalunya la majoria) centenars i centenars de paraules i dexpressions valencia
nes genunes, tatxades dincorrectes o marginades a la categoria de localismes
o colloquialismes. Correlativament amb la mutilaci, el valenci escrit de qu
parlem s ortopdic, ja que lamputaci era (i s) s substituda per paraules i
expressions estranyes a la parla viva i natural.
Qualsevol docent valenci que mire quina s lassimilaci i ls de les normes
que els llibres ensenyen als alumnes sap que hi ha normes inadequades. Si alg
vol dades objectives, pot mirar lanlisi que Abelard Saragoss (e.p.: 5 i 6)
fa de la part gramatical dun llibre destinat als alumnes de segon de batxillerat.
El resultat s que el model lingstic valenci s poc funcional per a una nor-
malitzaci lingstica en un marc social desfavorable, desprovet dels principals
mitjans normalitzadors (ladhesi clara, efectiva i constant dels poders pblics).
Davant deixa situaci, no val argumentar que altres llenges tenen orto-
grafies o gramtiques igual o ms complexes. No podem considerar les llenges

167
AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013) J. Leonardo Gimnez / Jordi Gimnez Ferrer

fora del marc social a on viuen, error fonamentaliste que hi ha qui practica per
ac i per all. Langls o el francs no tenen el problema afegit de la minoritza-
ci i de ser llenges innecessries en la seua societat.

1.3. INTENTS DE MILLORAR EL MODEL LINGSTIC VALENCI

DURANT ELS 90

La restituci del valenci a lescola va mostrar la inaplicabilitat del model dels

llibres publicats en valenci en els setanta. Polanco (1984) va tractar les ano-
malies daquell model en un article tan important com ignorat. A partir de
constatar la inadequaci, shan produt millores des de principis dels 90 del se-
gle passat. Aix, el SALT i el Diccionari valenci de la Generalitat Valenciana i
de lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana (dirigit per Josep Lacreu)
han fet moltes incorporacions lxiques i han revisat tmidament la normativa.
En la creaci de la RTVV tamb es va considerar, creiem que encertada-
ment, que el model dels llibres dels setanta no era aplicable ni tan sols als in-
formatius. Per a elaborar un model lingstic de la televisi valenciana, els res-
ponsables de Canal 9 no varen recrrer a lInstitut Interuniversitari de Filologia
Valenciana, sin a un mestre i a un sociolingiste que no formava part deixa
instituci, Toni Moll. La seua proposta (publicada en 1990) i la veu de Xelo
Miralles aconseguiren un model versemblant i atractiu. La satisfacci que sen-
trem milers de valencianistes va ser enorme.
Aix no obstant, el fet de considerar poc que les normes han de ser assu-
mides i practicades en la comunicaci pblica va facilitar que una part dels
professors universitaris i dels escriptors reaccionara duna manera poc cohe-
rent: varen decidir que les propostes de Moll no eren una millora del model
lingstic valenci a fi que fra assumit i practicat. En compte duna adequaci
a la realitat sociolingstica, les propostes de Moll serien concessions. Una

168
Les normatives en les llenges lliures... AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

de les conseqncies daquella reacci essencialista va ser negar-se a escriure els

demostratius simples, que el valencianisme de la Repblica usava regularment,
com comprovareu si mireu les citacions generoses de Colomer (2007). En la
mateixa lnia de Moll, per amb unes passes ms, vam tindre la realista llista
Fabregat, sobre la qual es va fer molta demaggia.
Mentrestant, anava produint-se una recuperaci dautors i obres considerats
regionalistes en els seixanta i els setanta, com ara els escriptors valencians de
la Renaixena o la Gramtica valenciana de Sanchis Guarner (1950). Tamb era
ms escoltat limpagable Ferrer Pastor i lexcellent Diccionari catal-valenci-
balear. Alhora, anaven apareixent treballs argumentats i fonamentats de Llus
B. Polanco, Emili Casanova, Vicent Pascual, Jordi Colomina, Josep Lacreu,
Abelard Saragoss, Garcia Perales i altres.
La base comuna dels autors citats era la convicci que la normativa dels se-
tanta no responia a les necessitats duna normalitzaci moderna. Necessitvem
un model lingstic valenci apte per a tots els parlants (i no sols per a mi-
nories selectes). Amb el treball primerenc de Polanco (1984) i el posterior de
Moll (1990), podem considerar que havia comenat el trnsit des de lelitisme
cap a la democratitzaci de la normativa lingstica valenciana.
Conv notar que tot eixe cam dels noranta ha possibilitat que la creaci de
lAcadmia Valenciana de la Llengua (2001) puga tindre un programa de servici
al valenci i a la societat valenciana. Un programa que hauria de materialitzar
lobjectiu de seguir abandonant lelitisme i aconseguir un model lingstic valen-
ci identificador, assimilable i practicable per a la immensa majoria de valencians,
de manera que siga til i efica en la recuperaci del valenci en tots els usos.

169
AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013) J. Leonardo Gimnez / Jordi Gimnez Ferrer

2. LES LIMITACIONS TAMB AFECTEN CATALUNYA

2.1. UN MODEL DESTNDARDS AUTNOMS

Si els lectors consulten una secci del treball citat de Taula (La llengua culta
de Catalunya durant el segle xx), trobaran com al llarg del segle xx ha avan-
at en Catalunya una concepci elitista. Tamb voran de quina manera Coro-
mines, Sanchis Guarner i Moll intentaren coordinar-se per a apartar la Secci
Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans del control de Ramon Aramon. En
el mateix treball, trobaran que lartificiositat i la separaci entre la llengua es-
crita i la llengua oral pblica ha fet que lescriptor catal Quim Monz rees-
criguera tota la seua obra (2007) per a apartar-la del catal postnoucentista i
aconseguir una llengua que sentenga llegint-la en veu alta (Taula 2011: 1.7).
Eixe s el marc normatiu en qu treballa Albert Pla Nualart. Llicenciat
en filologia anglesa, ha sigut durant 25 anys corrector del diari Avui, i tam-
b cap dedici deixe diari. Actualment, fa les funcions dites en el diari Ara.
Prviament, tamb havia sigut professor de cursos de correcci. Com podem
comprovar, s un professional de la llengua de dilatada carrera, que va pu-
blicar en el 2010 el llibre Aix del catal. Podem fer-ho ms fcil?, prologat
per Joan Sol. A ms duns quants treballs llargs, cont les famoses terras-
setes de lAvui.
Pla Nualart fa una crtica molt ben fonamentada a una bona quantitat das-
pectes de la normativa. A partir de les seues anlisis, propugna una reforma a
labast de lusuari mitj. En el camp de les relacions entre els parlars balears,
els valencians i els catalans, defn un model destndards autnoms que sauto-
regula i sadequa a laudincia a qui es dirigeix. La seua proposta ve a coincidir
(i a fer-li costat, almenys tericament) amb el cam que est recorrent lAVL (i
tamb amb les modificacions introdudes en els diccionaris SALT). En defini-
tiva, la proposta de Pla Nualart dna la ra als qui defenem, en la teoria i en

170
Les normatives en les llenges lliures... AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

la prctica, que els valencians necessitem un model lingstic valenci identifi-

cador, assimilable i practicable en la comunicaci pblica.
A ms de buscar unes normes per a lusuari mitj, Pla Nualart proposa que
el catal deu evitar aquelles normes que sn incoherents com a conseqncia de
mesclar sistemes diferents per a crear un model composicional, associat a la idea
de Pasos Catalans. A banda dobservar les incoherncies internes, Pla Nualart
tamb apunta que el model composicional s inviable perqu el catal no t
la fora poltica que permetria imposar un estndard a tot el nostre mbit lin-
gstic. Afegix que porta a la frustraci voler fer una normativa per al conjunt
dels territoris de parla catalana sense tenir prou poder poltic per imposar-la.
En contra dels qui postulen que el model lingstic no s important, Pla
Nualart afirma que eixa postura equival a vore el bosc per no els arbres que
formen el bosc. El bosc o llengua nostra t diverses varietats darbres o variants
lingstiques; i tamb hi han diversos propietaris o pobles. En conseqncia,
els tractaments fertilitzants i fitosanitaris o pautes normatives tamb han de ser
diversos i adequats dacord amb cada varietat o variant.

2.2. UNA PROFECIA SOBRE ELS AUTOCINES

Com que Pla Nualart s ben catal (i catal que exercix), i a la vista que s un
perfecte coneixedor de la normativa i del gremi de la correcci i de la comuni-
caci resultar que no podr posar-li ning lanatema i lestigma de secessioniste
ni dadalil del neoblaverisme, cosa que s que ens passa als qui pensem com ell
per som valencians, encara que defenguem levidncia indiscutible de la uni-
tat de la llengua, per des de la diversitat i duna manera integradora, com la
gramtica de Sanchis Guarner.
LInstitut dEstudis Catalans, concretament la seua Secci Filolgica (que
seria exemple de rigorositat i precisi lingstica segons alguns), s el centre de

171
AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013) J. Leonardo Gimnez / Jordi Gimnez Ferrer

les crtiques de Pla Nualart. Lautor barcelon li retrau, entre altres coses, el seu
tancament i inflexibilitat davant de la realitat canviant de la parla viva real. La
realitat s que [la Secci Filolgica] actua molt ms com un contraps que no
pas com un motor en lactualitzaci de la norma, opina Pla Nualart.
Conta un fet representatiu de la rigorositat i precisi. Quan sestilaven els au-
tocines fa uns quants anys, el cap de correci de lAvui (aleshores el senyor For-
tuny) va fer una consulta a lIEC en qu demanava com es podrien anomenar
els cinemes a laire lliure en grans esplanades on la gent veia les pellcules des
del cotxe, ja que trobava aberrant el nom autocine, com tamb li repugnava
autoescola i ho canviava per escola de conducci. La contestaci de lInstitut va
ser antolgica. Va optar per no dir-ne de cap manera. Ms exactament deien
(els doctes fillegs): Cal esperar que el fenomen desaparegui.
Aix s una autntica profecia, una visi de futur extraordinria, perqu ara
dautocines sen veuen ben pocs (encara que la majoria de parlants coneixen el
nom autocine). Estem davant dun bon exemple de fonamentalisme, de separar
la llengua i els parlants. En conseqncia, per molt que haja aparegut una reali-
tat nova (els autocines), es decidix actuar com si no existira. s a dir, si la realitat
contradiu la llei o la norma, no sha dadaptar la norma, sin abolir la realitat, o
procurar-ne labolici. Aix no s cincia, s dogma.
Nosaltres en contarem un altre, de succet, ms actual. Fa uns pocs anys,
quan els membres ms aperturistes de la Secci Filolgica de lIEC proposaven
ladmissi del vocable quirfan, shi oposava lacadmic Joan Bastardas, erudit
dinqestionable autoritat i respectabilitat. Lhome, major i de salut delicada,
ja no podia assistir regularment a les reunions de la secci; per, cada vega-
da que en la convocatria de la reuni figurava el malet barbarisme, ell s que
hi acudia, per a impedir-ne laprovaci, i grcies a la seua malmesa salut i a la
respectabilitat i solvncia acadmica, que sens dubte tenia, ho aconseguia. Fins
que va finar i tot seguit la Secci va aprovar ladmissi de quirfan, encara que
no ho van publicar. Tenim, per tant, que la visita de la parca a un acadmic o

172
Les normatives en les llenges lliures... AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

la seua existncia en este mn, s una variable entre els criteris que compten
en lIEC a lhora de decidir sobre la catalanitat dun nom.

2.3. PUNTS DE LA NORMATIVA QUE CAL REVISAR

En lapartat Punts de la normativa que cal revisar, Pla Nualart analitza alguns
dels preceptes per a demostrar que cal modificar-los. Entre eixos punts, destaca
leliminaci de la proposta fabriana de distinci de per i per a, els pronoms fe-
bles, ls del lo abstractiu, el canvi i caiguda de preposicions, i el relatiu compost.
Pel que respecta al lo neutre, Pla Nualart li dedica dos treballs: El lo neu-
tre: un ms que dubts castellanisme i una de les terrassetes (Lo necessari).
Es manifesta contrari a la proscripci i a favor del seu s, almenys i dentrada
en lestil directe i en els registres informals. Cita, en defensa del lo, una reflexi
de Francesc de Borja Moll, un impagable article de Mar Batlle (2000) i ls que
fa Quim Monz en lestil indirecte (podrem citar tamb a Ferran Torrent). I,
sobretot, invoca la tradici, la realitat i la naturalitat.
Amb un to dhumor i raonaments ben slids, desf els arguments de la pro-
hibici del lo, establida des dun fonamentalisme fora de la realitat que posa
la ideologia per davant dels parlants i de les estructures de la llengua. Mirem
la seua conclusi: El lo neutre s avui una realitat en tots els dialectes, incls
lalguers, per s sobretot una necessitat estructural per al parlant, que no en
sap prescindir.
Com ha pogut ser possible, opinem alguns, que un vocable que es pronun-
cia i sescriu com en lpoca de Joanot Martorell, que no ha deixat dusar-se
al llarg del temps, que es ara ben viu en tots els territoris de la nostra llengua,
i que lnic que ha fet ha sigut especialitzar-se en una altra funci, siga incor-
recte o arcaic? s curis que un monosllab que forma part del ttol de lobra
ms important i emblemtica de la nostra literatura, encara que haja mudat de

173
AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013) J. Leonardo Gimnez / Jordi Gimnez Ferrer

funci gramatical, sofrisca els rigors de la illegalitat. Com la patien els par-
tits i els sindicats democrtics en el franquisme (que nhi havia, encara que no
apareixien ni en el NO-DO ni en el BOE).
En el punt en qu ens trobem, conv citar una deducci que fa Saragoss
estudiant com sensenya el valenci. Nota que hi ha una conscincia molt es-
cassa de les diferncies profundes que tenim amb el castell en el lxic bsic
(finestra / ventana i mil ms), en el lxic gramatical, en la flexi, en la fontica
i en la sintaxi (cosa que exemplifica abundosament, Saragoss e.p.: 2). I b,
eixa falta de conscincia ha fet buscar diferncies amb el castell a on no nhi
ha (com en Fes lo possible per vindre dem). Saragoss tamb nota la lleugere-
sa amb qu alguns han afirmat, sense proves, que tal o tal coincidncia amb el
castell seria un castellanisme, cosa que ens separa de la llengua viva i complica
negativament la normativa. De fet, fonamentant-se en treballs dautors catalans
el lingiste valenci indica que lanomenat canvi de preposici (no seria con-
sistix en canviar les rodes, sin consistix a canviar les rodes) no existix en els par-
lars catalans i demostra que eixa actuaci s prpia del francs.
Pel que fa a lortografia, Pla Nualart diu, citant a Sol, que s evident que
hi ha petites reformes que facilitarien la correcci i posa alguns exemples, com
ara la simplificaci de ls de la diresi, encara que sense concretar-la. I, apun-
tem nosaltres, quin sentit t la diresi en aplecs de vocal ms i quan la i no s
tnica, com en arrunar, fludesa, odor, sucidi i tantes altres? Pla Nualart tam-
b esmenta, encara que molt de passada, la ele geminada quan critica la nor-
ma de lIEC que considera no recomanable, per tant incorrecte, pronunciar
una sola ela a collegi, novella i illustre, contra levidncia que en la majoria
daquestes paraules la llengua espontnia de la immensa majoria de parlants ja
fa uns quants segles que no gemina.
LAVL, oberta a reflectir en la norma la parla natural i real, fa una passa
dins de la realitat i s que considera normatiu la pronunciaci simple de la ll.
Per, de tota manera, quin sentit t mantindre normativament ms de 1.600

174
Les normatives en les llenges lliures... AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

vocables amb ele geminada quan fa segles que ning la pronuncia geminada?
I les que seguim pronunciant geminades, ac, sescriuen amb la grafia tl, com
ametla, guatla, motle,vetla i derivats. El problema va tornant-se ms gros a causa
dintroduir noms cientfics i neologismes amb una grafia que representa un so
que, en eixos noms, no ha pronunciat mai ning. En definitiva, quin sentit t
mantindre una norma que crea una enorme inseguretat en lusuari?
Hauria sigut molt positiu que Pla Nualart tinguera ms en compte el valen-
ci. Aix, la norma de per i per a s problemtica en els parlars que han redut
per a, com a i fins a a per, com i fins (com observa Saragoss). Per, en valenci,
caldria escriure eixes paraules tal com les usem en la llengua viva. Tamb hauria
convingut que esmentara les admissions de lAVL, les modificacions dels dicci-
onaris del SALT i les propostes dun bon grapat de fillegs i lingistes valenci-
ans com Polanco, Casanova, Colomina, Saragoss, Reig, Garcia Perales i altres).
Per cert, recomanaria als qui no combreguen amb la idea que en el Pas Va-
lenci lltima possible bona notcia es va produir el 24 dabril de 1707 (feli
expressi del professor Boira) que lligen la terrasseta Carta als reis mags del
catal, inclosa en el llibre de Pla Nualart. Pot fer-los pujar lautoestima com
a valencians.

3. MIRANT CAP AL FUTUR: ESCOLA, EDITORS I COMER

3.1. COM AC: DISCREPNCIA ENTRE LA TV3 I LESCOLA CATALANA

En el captol El catal a lensenyament, Pla Nualart constata la discrepncia

entre el model de lescola i el dels mitjans de comunicaci. Diu: El model de
lescola, molt ms obedient i disciplinat pel que fa a la normativa, ha actuat de
contraps al notable esfor que sha fet en els mitjans per eliminar-ne lartifici-
ositat, per flexibilitzar-la.

175
AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013) J. Leonardo Gimnez / Jordi Gimnez Ferrer

Lautor catal hauria pogut notar que hi ha la mateixa realitat en la societat

valenciana: les televisions valencianes (totes: Canal 9, les comarcals i les locals,
ms InfoTV) shan esforat per arribar a un model aplicable a loralitat pbli-
ca; en canvi, lescola no ha seguit eixe cam. Ja hem comentat com les millores
de Moll (1990) eren considerades com a concessions. A ms, ac hem tin-
gut un agreujant: en sectors de lensenyana i de la producci editorial, hi ha
un boicot permanent i contuma a assumir el model i la normativa que emana
de lautoritat lingstica valenciana, perqu molt del lxic, formes, estructures i
expressions aprovats per lAVL (o incorporats als diccionaris SALT), continuen
considerant-se com a faltes en el sistema densenyament, tant en els llibres es-
colars i en els universitaris com en els que es fan servir en els cursos de reciclatge.
Posem-ne exemples: apegar, assentar-se, barco, collisionar, este (i flexi),
peluqueria, pe, vore (i el futur i el condicional), vullc/vullga i moltes ms
deixe estil. Paraules i formes ben valencianes i genunes sn considerades in-
correctes o particularismes no mereixedores de cap consideraci culta. Ni la
preposici a davant de complement directe de nom de persona (que s cls-
sica, com observava Josep Giner i postulava Ferrer Pastor, ni el futur quan t
valor de probabilitat (que s clssic i que la GNV 2006 ha incorporat), ni el
deure tic (Deus fer aix, clssic i popular), ni res que amplie o complemente
all que disposa el Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans o documenta-
ci af. Lactuaci recorda la dels guardians de les essncies davant de les (se-
ues) escriptures sagrades.
En el cas de Catalunya, els ensenyants encara poden adduir que seguixen
lobedincia de lIEC, lautoritat lingstica catalana, per ac a qui es deu
obedincia? A lIEC i als seus vicariats? Per cert, quina manera ms absurda
dencabotar-se a no solucionar el problema del nom, quan lAVL i molts ajun-
taments en les seues convocatries especfiques ho solucionen perfectament.
Pleitos tengas, aunque los ganes, que va dir la gitana. Aix no obstant, la
universitat vinga donar munici als contraris a ls i divulgaci del valenci.

176
Les normatives en les llenges lliures... AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

Entre els valencians, tant en lensenyament com en els llibres per al reciclat-
ge dadults continua usant-se un model poc diferent daquell dels anys setanta.
s un hbrid, ni carn ni peix, resultat del valenci mutilat i ortopdic. Enca-
ra que els seus usuaris lanomenen convergent, convergix ben poc perqu els
valencians no shi identifiquen i perqu no hi ha reciprocitat en laltra part que
hauria de convergir. Provoca unes actituds i sentiments en els aprenents adults
i en els pares de lalumnat que van des de lacatament resignat i escptic a la
irritaci, passant per la indiferncia o un entusiasme escs. I la majoria dels dis-
cents, a aprendre el que diuen els llibres, perqu lassignatura sha daprovar..
Enfront duna situaci tan poc positiva, els mitjans de comunicaci busquen
un model ms natural i realiste, tant ac (poquets, s ben sabut) com a Catalu-
nya, i supose que a les Illes i a Andorra (per cert, lnic territori del mn on la
nostra llengua s lnica oficial). I s que els mitjans de comunicaci depenen
de laudincia i de les vendes: de ladhesi de la gent, de la realitat. Com hem
dit al principi, ladhesi dels parlants s fonamental per tal que una llengua
marginada es recupere. Animem els docents i els editors a consultar els llibres
destil dels mitjans de comunicaci, que faciliten la reflexi sobre quin s el
millor cam per a trobar un model lingstic identificador, assimilable i practi-
cable. Conv destacar, en eixe cam, la proposta realista, innovadora i detergent
que va fer el Llibre dEstil del Diari de Barcelona i que, en part, seguix lsAdir

3.2. SOBRE EL VALENCI EN EL COMER

Les reflexions sobre el mitjans de comunicaci i la necessitat dadhesi social

convida a mirar qu est passant en la normalitzaci dels noms dels comeros.
Si ens passegem per les poblacions valencianes i mirem, trobarem que, en la
poca retolaci o publicitat de comeros i indstries que tenim ac (a pesar que
tots els anys la Conselleria trau una convocatria de subvencions), podem vore

177
AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013) J. Leonardo Gimnez / Jordi Gimnez Ferrer

en alguns rtols paraules com subministres, colmenes, mantelleria, mantos, pelu-

queria, salxitxes, tamany, trages, toldos, tuberies, etc. En qesti de comunicaci
per a vendre, poca broma. Els experiments amb llimonada, per a qui pentina
gats; i els apostolats per a les missions.
Els noms dels comeros ens dna una certa idea duna part del lxic real (in-
correcte o secundari per a visions integristes, per quasi tot adms per lAVL).
Un lxic que hem de tindre en compte si volem arribar al resultat que el valenci
viu i el model lingstic valenci siguen carn i ungla, i mai gat i gos. Ara i ac,
atrevir-se a posar els noms referits en els rtols dels comeros s normalitzaci
lingstica. En canvi, no t res de normalitzaci lingstica que una xiqueta de
sis de primria no satrevisca a posar en una redacci barco, disfrutar, lladrits,
quarto de bany, tap, tio o ahir; o la forma vullc; o loraci Vam vore a Joana
pujant a la nria; o Devem cuidar el medi ambient. I la xiqueta no satrevix a es-
criure aix perqu el mestre o el llibre ho donen com a incorrecte o no adequat.
En descrrec dels ensenyants, cal dir que tampoc hi ha una poltica decidida
per part de la Conselleria dEducaci dinformar-los i de dotar-los dels recursos
pertinents per a aplicar curricularment les modificacions normatives aprovades
per lAVL o incloses en els diccionaris SALT. Tamb seria positiu que els sindi-
cats densenyants (STE, CCOO, UGT, CGT) sinvolucraren ms en la renovaci
de lensenyament del valenci. Des de lany 2009, Taula de Filologia Valenciana
fa cada any una Jornada sobre el valenci. Pedagogia (llengua i literatura), s
social i normativa, que repercutix en la revista anual Aula de Lletres Valencia-
nes (primer any: 2011). La Jornada ja ha tingut el suport dEscola Valenciana,
per li falten encara els sindicats obrers. El resultat de les absncies descrites
s seguir unes inrcies paralitzants. Hem daconseguir que lescola valenciana
siga ms volguda pels pares i pels alumnes, i amb ms alegria. Si els docents,
els alumnes i els pares tamb sn carn i ungla, la normalitzaci lingstica de
la societat valenciana pot guanyar molt.

178
Les normatives en les llenges lliures... AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

4. CONCLUSIONS

El model lingstic que ladministraci de la Generalitat i lescola valenciana

varen adoptar en la transici procedix dun ideal de model de llengua nic per
a les Illes Balears, Valncia i Catalunya. Eixe model es va gestar a Catalunya en
el primer ter del segle xx, per b que entre els valencians ha repercutit en la
segona mitat del segle xx. El model lingstic nic (molt centraliste) est vin-
culat a un projecte ideolgic i poltic que ha tingut una adhesi nfima entre
els valencians. Eixa ideologia no ha tingut cap representant en les Corts valen-
cianes, i s prcticament absent dels ajuntaments. El panorama s poc diferent
en les Illes Balears.
En eixe marc, Pla Nualart ha fet una observaci que hauria dhaver sigut
una evidncia per a tots: en un mbit geogrfic, no pot haver un model nic
si no hi ha un poder poltic nic. Eixa realitat tamb apareix en les llenges
sense problemes de supeditaci (a pesar que tenen prou ms avantatges). Aix,
no hi ha un model lingstic nic per a tots els estats del castell, ni per als de
langls. Al contrari, hi ha molts models de castell i dangls: tants com estats
que no volen viure supeditats a una fora externa.
Els fets descrits han perms a Pla Nualart fer una altra deducci, que tam-
b hauria dhaver sigut una obvietat per a tots: impulsar un model lingstic
nic per a balears, per a valencians i per a catalans pensant promoure un po-
der poltic nic s com posar el carro davant dels bous. Posici ideal per a
no moure mai ni el carro ni els bous (o per a anar arrere).
La conseqncia que les deduccions anteriors tenen sobre el futur s clara.
Els balears, els valencians i els catalans hem de buscar un model lingstic ade-
quat per a la realitat de cada territori dels que componen la llengua comuna,
de tal manera que els parlants es puguen sentir identificats amb la proposta
que els arriba, que la puguen sentir com a prpia, que lassimilen i que lusen.
En eixe marc, les institucions normativitzadores i els professionals de la llengua

179
AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013) J. Leonardo Gimnez / Jordi Gimnez Ferrer

hem de buscar la coordinaci entre els balears, els valencians i els catalans, cosa
que cal aconseguir amb criteris clars i amb arguments convincents.
Daltra banda, els objectius exposats no tenen res de nous: sn els que va
practicar el valencianisme duna manera ben majoritria des de Teodor Llorente
fins a 1939. El patriarca de la Renaixena no solament predicava la coordina-
ci lingstica dels balears, dels valencians i dels catalans: tamb la practicava.
Per eixa necessitat no li llevava treballar pel primer objectiu: trobar un model
lingstic identificador com a valencians. I ho va aconseguir tant, que els seus
poemes seguixen sonant naturals al cap de ms dun segle dhaver sigut escrits,
a pesar de les evolucions lingstiques que shan produt en valenci. Els ide-
als lingstics de Llorente eren comuns entre els valencians i entre els catalans.
Per una altra banda, no cal dir que, en eixe cam, hem devitar la subordi-
naci i la servitud a projectes i institucions aliens al sentiment dels valencians.
LAVL s com la proposta de Moll (1990): no s una concessi, sin una
necessitat. No cal dir que tots reconeixem al mn universitari, a lensenyament
i als bons escriptors la impagable tasca que han fet pel redreament cultural i
lingstic deste Pas, per tamb els haurem de demanar que reflexionen so-
bre quin model lingstic pot assolir un objectiu bsic: que siga assumit, assi-
milat i practicat per la majoria de la societat valenciana. El valencianisme ha
de lluitar per aturar la creixent interrupci de la transmissi generacional i per
aconseguir una gradual revernaculitzaci. Per difcilment podr aconseguir-ho
si no hi ha una competncia normativa general per a poder usar la llengua en
tots els mbits i registres. No es pot normalitzar una llengua minoritzada amb
un model lingstic percebut com a molt ms difcil que el de lidioma que
la minoritza. Ls pblic del valenci no avanar duna forma decidida si qui
escriu necessita tindre el diccionari al costat i si els documents han de passar
pel corrector abans de ser pblics. Una llengua amb un model i una normati-
va deixes caracterstiques s un idioma que no pot aspirar a la normalitzaci,
i ms en una realitat sociopoltica com la nostra.

180
Les normatives en les llenges lliures... AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

s per tot aix que lAcadmia Valenciana de la Llengua deu consolidar la

labor que ja t feta, deu seguir revisant la normativa i deu difondre molt ms
el model que proposa. En la difusi, deu actuar igual lrea de Poltica Ling-
stica de la Generalitat Valenciana. Han de ser conscients que hi ha una neces-
sitat del poble valenci. I tamb han de ser conscients que s necessari que hi
haja una comunicaci fluda i en igualtat amb les institucions lingstiques ca-
talanes, les balears i les andorranes, perqu eixa relaci far guanyar als quatre
pobles i al conjunt de la llengua.

BIBLIOGRAFIA

Batlle, Mar (2000): A propsit de larticle neutre, Llengua i literatura II.

Casanova, Emili (1990): Elements per a una proposta lexica, dins Ferrando,
A. (ed.), La llengua als mitjans de comunicaci, Universitat de Valencia
IIFV, Valencia, 1990, pp. 101-147.
Colomer, Agust (2007): Temps dacci. Acci Nacionalista Valenciana (1933-
1936). Valncia, Ed. Denes.
Colomina, Jordi (1991): El valenci de la Marina Baixa. Valncia, Generalitat
Valenciana, Conselleria de Cultura Educaci i Cincia.
DCVB = A.M. Alcover i F.B. Moll (1926-1968): Diccionari Catal-Valenci-
Balear. Palma de Mallorca, Ed. Moll, 10 vols.
DGLC = P. Fabra (1932): Diccionari General de la Llengua Catalana. Barce-
lona, Edhasa.
Diccionari de sinnims, antnims i idees afins (2007). Alzira, Ed. Bromera.
Diccionari valenci (1995), Generalitat Valenciana, Conselleria dEducaci, Cul-
tura i Esport. Alzira, Bromera.
DIEC = Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans (1995): Diccionari de la Llengua
Catalana. Barcelona/Palma/Valncia. Edicions 62. Segona edici, 2007.

181
AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013) J. Leonardo Gimnez / Jordi Gimnez Ferrer

Domenech, J. L Garcia Perales V. F. Buchon, J. C. Bosch J. I. i

Castellano, E. (2002): Diccionari bsic de la comunicacin. Valen-
cia, Nau Llibres.
s a dir (http://esadir.cat), Corporacio Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Ferrer Pastor, Francesc (1956): [Diccionari de la rima] Diccionari valenci
ordenat alfabticament per a servir de Diccionari de la rima. Amb la
collaboraci de Josep Giner. Valncia, Frederic Domnech.
(2001): Diccionari general. Paiporta, Denes.
Garcia Perales, Vicent Ferran: (2006): Criteris ds de la llengua en els mit-
jans de comunicacio en valenci, dins Jornada sobre propostes destil en
lambit de la comunicaci pblica, organitzada per lAcademia Valenciana
de la Llengua, Valencia, 2006.
GCC (2002): Gramtica del catal contemporani (dirigida per Joan Sol, Maria
Rosa Lloret, Joan Mascar i Manuel Prez Saldanya). Barcelona, Emp-
ries. Tres volums.
Giner, Josep (1998): Obra filolgica (1931-1991). Estudi preliminar, edici
crtica a cura dAntoni Ferrando, amb la collaboraci de Santi Corts.
Valncia, Gramtica del catal contemporani GCC
GNV (2006): Gramtica normativa valenciana, de Acadmia Valenciana de la
Llengua. Valncia.
Institut dEstudis Catalans (1999): Proposta per a un estndard oral de la
llengua catalana. I Fontica. Barcelona.
Lacreu, Josep (2008): Manual ds de lestndard oral. Valncia, Universitat de
Valencia, 8a ed..
Llibre destil del Diari de Barcelona (1987). Barcelona, Editorial Empuries.
Moll, Toni (1990): La llengua dels mitjans de comunicaci. Alzira, Edicions
Bromera.
Pla Nualart, Albert (2010): Aix del catal: podem fer-ho ms fcil? Barcelo-
na, Columna.

182
Les normatives en les llenges lliures... AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

Polanco, Llus B. (1984): La normativa al Pas Valenci. Problemtica i pers-

pectives, Problemtica de la normativa del catal. Actes de les Primeres
Jornades destudi de la llengua normativa, 1983. Barcelona, Publicacions
de lAbadia de Montserrat, p. 107-146.
Reig, S. Eugeni (2005): Valenci en perill dextinci, 2a edici, Valncia.
Ruaix, Josep (1996): Diccionari auxiliar, Moia, Barcelona.
(1996): Punts conflictius del catal, Barcanova, Barcelona.
(1994-1995): Observacions critiques i practiques sobre el catala davui, 2 vols., Moi.
SALT: https://salt.gva.es/saltdics/, Generalitat Valenciana, Conselleria dEdu-
caci, Cultura i Esport.
Sanchis Guarner, Manuel (1950): Gramtica valenciana. Valncia, Torre. Nhi
ha una reedici facsmil de 1993, Barcelona, Alta Fulla, amb un estudi
preliminar dAntoni Ferrando.
Saragoss, Abelard (1997): Criteris de la normativa. Lortografia contempornia.
Uns quants problemes actuals. Valncia, Ed. Sa i Diputaci de Tarragona.
(1998): Passat, present i futur de les Normes Ortogrfiques de Castell (1932).
Dades i reflexions per a una valencianitzaci de la nostra societat, Valn-
cia, Sa.
(2000): El valenci del futur. Una contribuci ideolgica. Benicarl, Alambor.
Segona edici (revisada i augmentada), 2002.
(2003): Gramtica valenciana raonada i popular. Els fonaments. Gandia, CEIC
Alfons el Vell. Cite per la segona edici (revisada i augmentada), Valn-
cia, Tabarca Llibres, 2005.
(2003b): La concepci gramatical general dAmengual
(2007): Reivindicaci del valenci. Una contribuci. Valncia, Tabarca Llibres.
(e. p.): Com conv ensenyar el valenci? Una contribuci lingstica.
Taula de Filologia Valenciana (2011): El valenci modern. Antecedents,
formaci, assoliments, propostes de millora i aplicacions socials, Aula
de Lletres Valencianes 1, p. 25.82.

183
AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013) J. Leonardo Gimnez / Jordi Gimnez Ferrer

184