LLIBRE DESTIL DE LA

CORPORACI
VALENCIANA DE
MITJANS DE
COMUNICACI

1
NDEX

PART A. DEONTOLOGIA I PRCTICA PERIODSTICA

1. PRESENTACI
1.1. Principis generals de la CVMC
2. LEXERCICI DEL PERIODISME, TICA I DEONTOLOGIA PROFESSIONAL
2.1. Principis fonamentals
2.1.1. Veracitat i rigor
2.1.2. Neutralitat, imparcialitat i independncia
2.1.3. Respecte a lhonor, la intimitat i la prpia imatge
2.1.4. Promoci de la llengua i cultura valencianes
2.1.5. Els mecanismes de control interns de la CVMC. El Consell dInformatiu
2.1.6. Ls del llenguatge no sexista
2.2. Deures professionals
2.2.1. Presumpci dinnocncia
2.2.2. Incompatibilitats
2.2.3. Identificaci i credencials
2.2.4. Gratificacions, regals, invitacions i premis
2.3. Drets dels professionals
2.3.1. Clusula de conscincia
2.3.2. Secret professional
2.4. Drets de la ciutadania i participaci
2.4.1. El Consell de la Ciutadania
2.4.2. La participaci, pluralisme i dret daccs
2.4.3. Dret de rectificaci
2.4.4. Dret de rplica
2.5. Publicitat i patrocinis
2.5.1. Publicitat
2.5.1.1. Principis orientadors
2.5.1.2. Matries de publicitat restringida
2.5.1.3. Protecci de la infncia i adolescncia
2.5.1.4. La llengua de la publicitat
2.5.1.5. Patrocini despais i continguts especfics
2.5.1.6. Publicitat i professionals de la CVMC
2.5.1.7. El temps de la publicitat
2.5.1.8. Emplaament de productes
2.5.1.9. Publicitat a risc
2.6. Una mirada valenciana sobre la realitat i una finestra oberta per a
mostrar-nos al mn
2.6.1. La referencialitat informativa. El punt de vista valenci de la informaci
3
3. PAUTES PER A LA PRCTICA DEL PERIODISME EN LA CVMC
3.1. Els continguts
3.1.1. Programes informatius
3.1.1.1. Les fonts dinformaci
3.1.1.2. El tractament de la informaci
3.1.1.3. Material darxiu
3.1.1.4. Informaci i publicitat
3.1.1.5. Lelaboraci de la informaci
3.1.2. Els gneres informatius, interpretatius i dopini
3.1.2.1. La notcia
3.1.2.2. La crnica
3.1.2.3. El reportatge
3.1.2.4. Lentrevista
3.1.2.5. Tertlies
3.1.2.6. Debats
3.1.2.7. Comentaris i opinions expertes
3.1.2.8. Transmissions
3.1.3. Els esports
3.1.4. Ficci i entreteniment
3.1.5. Programes infantils i juvenils
3.1.6. Programes culturals i divulgatius
3.2. Lemissi
3.2.1. Lemissi televisiva
3.2.1.1. Continutat
3.2.1.2. Separadors o molinets
3.2.1.3. Lescaleta
3.2.1.4. Lscript
3.2.1.5. La connexi en directe
3.2.1.6. Programes en directe fora dels estudis
3.2.1.7. La gravaci de les imatges
3.2.1.8. Ledici de les imatges
3.2.1.9. La qualitat de les imatges
3.2.1.10. La sonoritzaci
3.2.1.11. La interrupci de la programaci
3.2.1.12. El disseny grfic
3.2.1.13. El disseny de lescenografia
3.2.1.14. La illuminaci
3.2.1.15. La imatge personal
3.2.2. Lemissi radiofnica
3.2.2.1. Lemissi en directe
3.2.2.2. Elements identificatius de la programaci
3.2.2.3. Els espais de promoci, publicitat o patrocini

4
3.2.2.4. Senyals horaris
3.2.2.5. Lemissi dels diferents continguts
3.2.2.5.1. Les connexions
3.2.2.5.2. Les entrevistes
3.2.2.5.3. Els reportatges
3.2.2.5.4. Les transmissions
3.2.2.5.5. Les intervencions de les persones expertes
3.2.2.5.6. La msica en directe
3.2.3. El llenguatge radiofnic
3.2.3.1. Els talls de veu
3.2.3.2. El so dambient
3.2.3.3. La msica
3.2.3.4. Els efectes sonors
3.2.3.5. Els silencis
3.2.4. La difusi en les plataformes digitals (webs, xarxes, apps, mbils, etc.)
3.2.4.1. Els webs dels programes
4. EL TRACTAMENT INFORMATIU EN MATRIES DATENCI ESPECIAL
4.1. Igualtat de gnere
4.1.1. Qestions normatives de la Llei 6/2016 i del Mandat marc
4.1.2. Introducci
4.1.3. Com cal actuar des dels nostres mitjans
4.1.4. Ls de la paritat en el tractament informatiu i en la producci i difusi de
continguts
4.1.5. Algunes consideracions segons temes
4.1.6. Entrevistes i altres peces
4.1.7. Expertes
4.1.8. Enfocaments a evitar
4.2. Violncia masclista
4.2.1. Introducci
4.2.2. Diversificar i seleccionar les fonts dinformaci
4.2.3. Relacions causa-efecte
4.2.4. Contextualitzar la informaci.
4.2.5. Respecte a les vctimes.
4.2.6. Usar conceptes i terminologia que sajusten a la definici dels fets
4.2.7. Visibilitzar els recursos de suport
4.2.8. Seguiment informatiu
4.2.9. Rectificaci derror i omissions
4.2.10. Les conseqncies i el rebuig social
4.2.11. Dones expertes
4.2.12. Respecte a la intimitat
4.2.13. Interacci amb les forces de seguretat
4.2.14. Presumpci dinnocncia

5
4.2.15. Visibilitzaci de la violncia masclista
4.2.16. Evitar el sensacionalisme i el dramatisme
4.2.17. Identificaci de la violncia masclista
4.2.18. El comproms de servei pblic
4.2.19. Formaci especfica de la plantilla de la CVMC
4.2.20. Aspectes a evitar en la cobertura informativa de la violncia masclista
4.3. Infncia i joventut
4.3.1. Aspectes a evitar en el tractament de la infncia i la joventut
4.4. Assetjament infantil
4.4.1. Aspectes a evitar en el tractament de lassetjament infantil
4.5. Diversitat funcional i malaltia
4.5.1. Malaltia, trastorns, addiccions, diversitat funcional
4.5.1.1. Malaltia
4.5.1.2. Aspectes a evitar en el tractament de les malalties
4.5.1.3. Trastorns de la conducta alimentria (TCA)
4.5.1.4. Aspectes a evitar en el tractament dels TCA
4.5.1.5. Addiccions
4.5.1.6. Aspectes a evitar en el tractament de les addiccions i conductes
addictives
4.6. Persones amb discapacitat o diversitat funcional
4.6.1. Aspectes a evitar en el tractament de la diversitat funcional
4.7. Sucidi
4.7.1. Aspectes que cal evitar en el tractament del sucidi
4.8. Drets humans
4.9. Immigraci, racisme i xenofbia
4.9.1. Aspectes que cal evitar en el tractament de la immigraci, la xenofbia i
el racisme
4.10. Lacitat i pluralisme religis
4.11. Diversitat sexual
4.12. Terrorisme, conflictes armats i guerres
4.13. Tragdies, catstrofes, accidents i emergncies
4.14. Recomanacions per al tractament informatiu de les vctimes
demergncies, accidents, atemptats i tragdies personals
4.15. Violncia en lesport
5. LES XARXES SOCIALS EN LA CVMC

PART B. EL MODEL LINGSTIC DE LA CORPORACI VALENCIANA DE

MITJANS DE COMUNICACI

1. INTRODUCCI
2. ORTOLOGIA I PRONUNCIACI

6
2.1. Les vocals
2.1.1. Les vocals tniques
2.1.2. Les vocals tones
2.1.2.1. Amb la vocal e
2.1.2.2. Amb la vocal o
2.1.2.3. Amb la vocal i
2.1.3. Els grups voclics
2.2. Les consonants
2.2.1. Els sons alveolars corresponents a les grafies s, ss, c, , z, tz, ts, x,
sc
2.2.2. Les consonants palatals representades per g/j, tg/tj, x
2.2.3. Les consonants corresponents a les grafies l, ll, l, tl i tll
2.2.4. Les consonants que representen les grafies b/p, t/d i g/c
2.2.5. La pronunciaci de la v
2.2.6. Les consonants vibrants r i rr
2.2.7. Les consonants nasals m, n i ny
2.3. La parla contnua
2.3.1. Contactes entre vocals
2.3.2. Contactes entre consonants o entre consonant i vocal
2.4. Remarques sobre la sllaba tnica dalgunes paraules
3. MORFOSINTAXI
3.1. Formaci del femen
3.1.1. El femen dels crrecs i de les professions
3.1.2. Els mots acabats amb el sufix ista
3.2. Formaci del plural
3.2.1. Paraules acabades en -sc, -st, -xt i -ig
3.2.2. Alguns noms acabats en -e tona
3.2.3. Plural de cognoms i dinasties
3.2.4. Plural de paraules compostes
3.2.4.1. Compostos soldats o units amb guionet
3.2.4.2. Compostos amb dos noms separats
3.2.4.3. Compostos amb un nom i un adjectiu separats
3.2.5. En noms provinents daltres llenges
3.3. Determinants
3.3.1. Article
3.3.1.1. Forma de larticle definit mascul
3.3.1.2. Article neutre
3.3.1.2.1. En construccions abstractives o generalitzadores
3.3.1.2.2. Construccions amb valor intensiu i locucions
3.3.2. Demostratius
3.3.3. Possessius
3.3.4. Numerals

7
3.3.4.1. Cardinals
3.3.4.2. Ordinals
3.3.5. Quantitatius
3.3.6. Indefinits
3.4. Pronoms
3.4.1. Pronoms forts i indefinits
3.4.2. Pronoms febles
3.5. Usos preposicionals
3.5.1. En les expressions locatives
3.5.2. En les expressions temporals
3.5.3. En els rgims preposicionals
3.5.4. La preposici a + complement directe
3.5.5. Usos de per i per a
3.5.6. Les preposicions davall i sota
3.6. Les conjuncions i altres connectors
3.7. Algunes remarques sintctiques ms
3.8. La morfologia verbal
3.8.1. Formes personals
3.8.1.1. Present dindicatiu
3.8.1.2. Formes dels incoatius
3.8.1.3. Formes de limperfet de subjuntiu
3.8.1.4. Formes auxiliars del passat perifrstic
3.8.1.5. Formes del verb haver
3.8.1.6. Algunes consideracions sobre limperfet dindicatiu
3.8.1.7. Algunes remarques sobre el present de subjuntiu
3.8.1.8. El verb voler
3.8.2. Les formes verbals no personals
3.8.2.1. Infinitiu
3.8.2.2. Gerundi
3.8.2.3. Participi
4. LXIC
4.1. Criteri general
4.2. Remarques
4.2.1. Paraules que presenten lalternana a/e
4.2.2. Paraules que presenten lalternana e/o
4.2.3. Paraules que presenten lalternana /r
4.2.4. Paraules que presenten lalternana -esa/-ea
4.2.5. Paraules que presenten lalternana -xement/-ximent
4.2.6. Paraules que presenten lalternana -ada/-
4.2.7. Falsos sinnims
5. TERMINOLOGIA I NEOLOGISMES
5.1. Termes

8
5.2. Neologismes
6. TOPONMIA, ANTROPONMIA, GENTILICIS I NOMS PROPIS DENTITATS
6.1. Toponmia
6.2. Antroponmia
6.3. Gentilicis
6.4. Noms propis dentitats, organismes i esdeveniments
7. CONVENCIONS ORTOTIPOGRFIQUES
7.1. Apostrofaci
7.2. Abreviacions i smbols
7.3. Marques tipogrfiques
8. CRITERIS DE TRADUCCI: ASPECTES CULTURALS
8.1. Noms propis
8.1.1. Antropnims
8.1.1.1. Personatges contemporanis
8.1.1.2. Personatges histrics i llegendaris
8.1.1.3. La pronunciaci dels antropnims
8.1.1.4. Noms de fenmens meteorolgics
8.1.2. Topnims
8.1.2.1. Accidents geogrfics
8.1.2.2. Toponmia urbana
8.1.2.2.1. Auditoris i sales de concerts
8.1.2.2.2. Teatres, museus i cinemes
8.1.2.2.3. Camps desports, places de bous, etc.
8.1.2.2.4. Barris, places, carres i altres vies pbliques
8.1.2.2.5. Monuments, espais i edificis singulars
8.1.2.3. La pronunciaci dels topnims
8.1.3. Entitats i institucions pbliques i sense finalitat de lucre
8.1.4. Equips esportius
8.1.5. Partits poltics i sindicats
8.1.6. Jornades, simposis, trobades, fires i congressos
8.1.7. Denominacions vinculades als sistemes jurdics i administratius
8.1.8. Mitjans de comunicaci
8.1.9. Noms comercials, caixes i bancs
8.1.9.1. Noms propis de vehicles
8.1.10. Operacions o casos militars, policials, poltics i cientfics
8.1.11. Premis
8.1.12. Tradicions
8.1.13. Obres de creaci
8.1.13.1.Ttols dobres musicals
8.1.13.2. Ttols dobres literries
8.1.13.3. Ttols dobres plstiques i pictriques
8.1.13.4. Ttols de pellcules i sries

9
8.1.14. Entitats musicals
8.2. Sigles
8.3. Pesos, monedes, mesures (longitud, rea, pressi, temperatura), etc.
9. LA TRADUCCI AUDIOVISUAL
9.1. Introducci a les modalitats de traducci audiovisual
9.2. El doblatge
9.2.1. Qu s el doblatge i quan sutilitza?
9.2.2. Caracterstiques del doblatge
9.2.2.1. La sincronia
9.2.2.2. Lajust
9.2.3. Aspectes lingstics del doblatge
9.2.4. Caracterstiques especfiques dels gneres
9.2.4.1. Dramtics (pellcules i sries)
9.2.4.2. Documentals
9.2.4.3 Dibuixos animats (per a pblic infantil)
9.2.4.4. Textos publicitaris
9.3. Les veus superposades
9.4. La subtitulaci interlingstica
9.4.1. Qu s la subtitulaci i quan sutilitza?
9.4.2. Caracterstiques ms importants
9.4.2.1. Aspectes tcnics sobre els subttols i lespai
9.4.2.2. Aspectes tcnics sobre els subttols i el temps: sincronia entre la
imatge i els dilegs
9.4.2.3. Aspectes ortotipogrfics
9.4.2.4. Aspectes de contingut
9.5. El sobretitulat
9.6. Traducci i accessibilitat
9.6.1. Laudiodescripci
9.6.1.1. Qu s laudiodescripci i quan susa?
9.6.1.2 Recomanacions per a lelaboraci del gui daudiodescripci
9.6.2. La subtitulaci per a sords
9.6.2.1. Qu s la subtitulaci per a sords (SpS) i quan susa?
9.6.2.2. Recomanacions per a lelaboraci de SpS
9.6.3. La subtitulaci en directe (el reparlat)
9.6.3.1. Qu s el reparlat i quan sutilitza?
9.6.3.2. Quines sn les seues caracterstiques principals?
9.6.4. La llengua de signes
9.6.4.1. Qu s la llengua de signes i quan susa?
9.6.4.2. Recomanacions per a ls de la llengua de signes
9.6.5. La interpretaci
9.6.5.1. Qu s la interpretaci i quan susa?
9.6.5.2. Recomanacions per a ls de la interpretaci

10
DOCUMENTACI I RECURSOS

1. DEONTOLOGIA I PRCTICA PERIODSTICA

2. LLENGUA I MITJANS DE COMUNICACI
3. LLIBRES DESTIL, MANUALS I CRITERIS LINGSTICS
4. ORTOLOGIA
5. OBRES GRAMATICALS I RECURSOS LINGSTICS
6. LEXICOGRAFIA, FRASEOLOGIA, TERMINOLOGIA I NEOLOGIA
7. TOPONMIA, ANTROPONMIA
8. TRADUCCI I ACCESSIBILITAT
9. ANNEXOS SOBRE LEGISLACI

11
 DEONTOLOGIA I PRCTICA PERIODSTICA EN LA CORPORACI
VALENCIANA DE MITJANS DE COMUNICACI

1. PRESENTACI

1.1. Principis generals de la CVMC

Tal com expressa la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei

pblic de radiodifusi i televisi dmbit autonmic, de titularitat de la
Generalitat, en el seu prembul, resulta inqestionable que lexistncia duns
potents i rigorosos mitjans de comunicaci audiovisual de titularitat pblica sn
essencials per a la conformaci duna opini pblica plural i responsable i un
estmul per a la participaci ciutadana en els assumptes pblics, a ms duna
eina de vertebraci social i afirmaci de la identitat i lautonomia poltica de la
nostra terra.

Dacord amb aquests principis i en virtut de lesmentada Llei 6/2016 i del

Mandat marc previst en larticle 6 daquesta, la CVMC haur datendre als
segents principis generals recollits en larticle 5 de la llei:

Article 5. Principis que cal observar en la prestacio del servei public.

1. En lexercici de la funcio de servei public, la Corporacio i les societats
prestadores de serveis de radio i televisio, per a la gestio i la realitzacio
dels interessos generals que tenen encomanats, hauran de:
a) Garantir la generacio de continguts informatius i la difusio dinformacio
objectiva, vera, accessible i imparcial, que shaura dajustar plenament
al criteri dindependencia professional i la pluralitat polit ica, social,
ideologica i territorial de la Comunitat Valenciana.
b) Facilitar el debat democratic i la lliure expressio dopinions; garantir la
diferencia entre informacions i opinions, la identificacio dels que
sustenten aquestes ultimes i la lliure expressio, en ambdos casos dins
dels lim its que estableix larticle 20.4 de la Constitucio, com tambe
desenvolupar procediments que garantesquen el dret de replica.

13
c) Promoure la participacio plural i democratica en les informacions i els
continguts mitjanant lexercici del dret dacces als mitjans.
d) Garantir el principi digualtat efectiva entre homes i dones, com tambe
vetlar per la transmissio duna imatge igualitaria, plural i no estereotipada
de dones i homes en la societat i promoure-la.
Adoptar, mitjanant lautoregulacio, codis de conducta tendents a
transmetre el principi digualtat excloent continguts sexistes,
especialment en la programacio infantil i juvenil.
e) Promoure el principi digualtat efectiva entre homes i dones, que haura
dinformar, amb caracter transversal, lactuacio de la Corporacio
Valenciana de Mitjans de Comunicacio, que lintegrara, de forma activa,
en ladopcio i execucio de les seues disposicions normatives, com tambe
en la definicio, el pressupost i lexecucio del conjunt de les seues
activitats.
f) Promoure la presencia equilibrada de dones i homes en els
nomenaments i les designacions en els carrecs de responsabilitat que li
corresponguen, i vetlar perque aquest principi es respecte en la resta de
nomenaments dins de la Corporacio.
g) Garantir el principi digualtat de drets per a les persones amb
discapacitat, com tambe vetlar per la transmissio duna imatge igualitaria,
plural i no estereotipada daquestes en la societat, i promoure-la.
h) Promoure el principi digualtat de drets per a les persones amb
discapacitat, que haura dinformar, amb caracter transversal, lactuacio
de la Corporacio Valenciana de Mitjans de Comunicacio, que lintegrara,
de forma activa, en ladopcio i execucio de les seues disposicions
normatives, com tambe en la definicio, el pressupost i lexecucio del
conjunt de les seues activitats.
i) Afavorir la convivencia, el respecte, el dialeg i la cooperacio entre les
persones amb independencia de lorigen, letnia, les creences,
lorientacio sexual o qualsevol altra circumstancia personal o social.
j) Promoure la visibilitat de la diversitat dopcions afectives i sexuals, de
diversos models de famil ia i didentitat o expressio de genere, com
tambe cooperar en les estratgies contra la discriminacio del collectiu
de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals.
k) Promoure i difondre els valors historics, culturals, educatius i
lingistics, amb tota la riquesa i la varietat, per a contribuir al
desenvolupament de la Comunitat Valenciana.
l) Promoure i difondre la identitat, els valors i els interessos de la
Comunitat Valenciana particularment del patrimoni historic, cultural,

14
linguis tic i economic i de totes les polit iques que contribuesquen a la
cohesio social i territorial.
m) Prestar una especial atencio a les necessitats dinformacio de
proximitat.
n) Promoure la cohesio territorial i la diversitat lingis tica mitjanant la
difusio en valencia, que sera la llengua vehicular dels mitjans publics que
depenguen de la Generalitat Valenciana.
o) Promoure el coneixement i lus de llenges estrangeres i de les altres
llenges i modalitats lingis tiques de lEstat.
p) Atendre les demandes de laudiencia de la Comunitat Valenciana,
assegurant la maxima continutat i cobertura geografica i social, amb el
compromis doferir qualitat, diversitat, innovacio i exigencia etica i facilitar
lacces als distints generes de programacio i als esdeveniments
institucionals, socials, culturals i esportius.
q) Promoure el coneixement i la difusio dels principis constitucionals i
estatutaris i els valors de la pau i dels que formen part de la Declaracio
universal dels drets humans.
r) Donar suport a la integracio social de les minories i donar veu i
visibilitat a grups socials amb necessitats especif iques. Aixi garantira
lacces de les persones amb diversitat funcional en situacio digualtat i
no-discriminacio, prestant especial atencio a la inclusio sociolaboral de
collectius desfavorits i en especial a les persones amb diversitat
funcional o en situacio de dependencia.
s) Promoure la defensa dels drets dels menors.
t) Promoure el coneixement del patrimoni cultural, natural i ambiental de
la Comunitat Valenciana.
u) Difondre el coneixement dels drets dels consumidors i dels usuaris.
v) Fomentar la produccio de continguts audiovisuals i promoure la
creacio digital i multimedia, com tambe la difusio, com a aportacio al
desenvolupament de la industria cultural i audiovisual valenciana, i
contribuir a la creacio docupacio, a la dignificacio professionals dels
treballadors i treballadores del sector public i privat de laudiovisual
valencia i a la dinamitzacio economica de la Comunitat Valenciana.
w) Vetlar per la conservacio dels arxius historics audiovisuals que tinga
encomanats i, si escau, donar suport a la creacio i la difusio dun arxiu
audiovisual de la Comunitat Valenciana.
x) Fomentar el coneixement, la salvaguarda i el respecte dels valors
ecologics, paisatgis tics i de proteccio del medi ambient.
y) Complir amb el principi dequilibri financer anual en termes de sistema
europeu de comptes.
15
 z) Aplicar, en la gestio general i, en particular, en lassignacio de
recursos, mecanismes adequats de legalitat i control intern, i garantir
criteris de transparencia, prudencia economica i eficiencia.
aa) Promoure i fomentar lacces i la utilitzacio de les noves tecnologies i
noves vies de difusio a fi dimpulsar la societat de la informacio.
bb) Promoure continguts o canals radiofonics i de televisio de contingut
cultural, educatiu o formatiu, en collaboracio amb les institucions
daquest ambit.
cc) Atendre la resta de principis que sarrepleguen en la legislacio
sectorial que siga aplicable.
2. La prestacio daquest servei public es realitzara a traves de canals
generalistes, plataformes o contenidors en obert i dambit autonomic
amb la possibilitat de difusio nacional i internacional, com tambe amb
loferta de serveis connexos o interactius i dinformacio en linia, orientats
a la consecucio dels objectius generals prevists en lapartat anterior.
En la mesura que les disponibilitats economiques i tecnologiques ho
permeten i es dispose dels mitjans personals i materials necessaris, es
podran incorporar canals o contenidors especifics.
3. La programacio de servei public atorgara prioritat a la informacio, que
nha de constituir eix fonamental; estimulara el coneixement de la
realitat, lactitud critica, la reflexio i la participacio ciutadana, i incloura, a
mes dels programes de contingut informatiu general, la programacio
infantil, cultural, divulgativa i dentreteniment.

Aquests principis que sexpressen en la Llei 6/2016 queden concretats tal com
estableix larticle 6 de la mateixa llei en el Mandat marc de la CVMC, aprovat
per les Corts Valencianes per majoria de tres cinquenes parts i amb una durada
de 6 anys.

En el prembul sindica que:

Correspon a aquest mandat marc traslladar les directrius de les Corts

Valencianes a la CVMC per donar compliment als objectius generals de
la prestaci del servei pblic de radio-televisi de forma que aquest siga
un element de vertebraci de la realitat social, econmica i cultural de la
Comunitat Valenciana i de la seua diversitat territorial, la promoci de la
llengua valenciana i, daltra banda, establir el funcionament democrtic i
la pluralitat, la transparncia, laccs dels grups socials i poltics i la
independncia dels professionals que hi desenvolupen la seua feina, fent
compatible el principi fonamental dutilitat pblica, rendibilitat social i la

16
 viabilitat econmica dins dels criteris de legalitat i control dels recursos i
de transparncia, prudncia econmica i eficincia.

Els objectius generals de la CVMC figuren en larticle 4 del Mandat marc

aprovat lany 2017:

Article 4.
Objectius generals
1. Garantir la informacio objectiva i plural, produda des de la
independencia professional i atenent el pluralisme politic, social, cultural i
ideologic.
2. Exercir com a motor del sistema comunicatiu, la industria audiovisual i
la cultura valenciana.
3. Distingir entre informacio i opinio i separar programacio i publicitat.
4. Impulsar una programacio de qualitat.
5. Respectar lhonor, el dret a la intimitat i el dret a la propia imatge de
les persones, incloent-hi el dret a replica.
6. Vetlar pels arxius historics audiovisuals.
7. Impulsar la produccio audiovisual valenciana des de criteris de
professionalitat i qualitat.
8. Manteniment de tecnologies i sistemes de difusio per tal de complir i
desenvolupar de manera optima les funcions de servei public.
9. Prestar una especial atencio a les necessitats dinformacio de
proximitat.
10. Promoure el coneixement i lus de llenges estrangeres i de les altres
llenges i modalitats lingis tiques de lEstat.
11. La CVMC i les societats prestadores de serveis de radio i televisio
tindran en compte la realitat dels valencians i les valencianes que viuen
a lexterior i promoura la seua relacio amb la societat valenciana. Per a
aixo, i per a fomentar la projeccio de la cultura i la industria audiovisual
valencianes a lexterior, sense perjudici del que hi ha establit en larticle
5.2 de la Llei 6/2016, es garantira que els continguts emesos pels
diferents canals, i tambe els continguts especif ics, siguen accessibles en
ia a traves dels diferents mitjans tecnologics existents (pagines web,
lin
podcasts, aplicacions mobils, etc.) i amb aplicacions adaptades a les
televisions intelligents.

17
2. LEXERCICI DEL PERIODISME, TICA I DEONTOLOGIA PROFESSIONAL

2.1. Principis fonamentals

Laccs a la informaci s un dret fonamental del qual s titular el conjunt de la

ciutadania i es materialitza a travs dels mitjans de comunicaci. La Corporaci
Valenciana de Mitjans de Comunicaci, com a servei pblic de comunicaci de
la Comunitat Valenciana, esdev referncia informativa prestant un servei als
valencians i garantint-los el dret a rebre una informaci vera, tal com prescriu
larticle 20.1.d de la Constituci Espanyola. Al mateix temps, la CVMC tamb t
el comproms de garantir i facilitar als professionals de la Corporaci lexercici
de la seua tasca informativa. Amb aquesta vocaci, i amb lobjectiu de garantir
la independncia i professionalitat dels treballadors i treballadores, la
Corporaci i les societats prestadores de serveis hauran de vetlar per la seua
estabilitat laboral i assignar-los una remuneraci digna i suficient com a
compensaci pel servei pblic que es presta a la ciutadania.

Una de les funcions del Llibre dEstil de la CVMC s garantir que la Corporaci
Valenciana de Mitjans Audiovisuals, aix com les empreses prestadores de
serveis i mitjans amb qu la CVMC puga establir aliances comunicatives,
proporcionen informaci de qualitat, complisquen els principis fonamentals de
la prctica del periodisme i actuen segons l`tica i la deontologia professional
de la professi.

2.1.1. Veracitat i rigor

La Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci i les societats

prestadores de serveis, dacord amb la funci de servei pblic que tenen
atorgada, hauran de garantir que la difusi dinformaci siga objectiva, vera,
accessible i imparcial, dacord amb la pluralitat poltica, social, ideolgica i
territorial de la Comunitat Valenciana.

Tenint en compte aquest principi de veracitat, els professionals de la CVMC

hauran devitar mesclar informaci i opini, aix com manifestar opinions
personals. Aix mateix, els fets que es difonguen hauran de contrastar-se i
verificar-se de manera suficient a travs de les fonts pertinents.

18
2.1.2. Neutralitat, imparcialitat i independncia

En lactivitat informativa de la CVMC caldr tindre molt en compte els drets

previstos en larticle 20 de la Constituci Espanyola, aix com la resta de drets
fonamentals que figuren en la mateixa Constituci i en lEstatut dAutonomia de
la Comunitat Valenciana. Els mitjans pblics de comunicaci i les empreses
prestadores de serveis hauran dactuar amb absoluta independncia i
transparncia, sense que puguen rebre instruccions, directrius,
contraprestacions o qualsevol classe dindicaci imperativa del Consell, ni dels
grups poltics, econmics, socials, ni de cap altra instituci o entitat. La decisi
sobre els fets que es difonen i els que no es publiquen correspondr nicament
als professionals de la CVMC, sense atendre cap tipus de pressi ni fer
seguidisme daltres mitjans de comunicaci.

En la programaci de la CVMC hauran de tindre cabuda totes les opcions i

opinions presents en la societat valenciana per tal que la ciutadania puga
valorar i interpretar correctament els fets. Tenint en compte la representaci
social, institucional o econmica dels testimonis, per criteris informatius i per
qestions dequilibri, caldr garantir laccs de les minories i dels grups socials
amb risc dexclusi.

Els i les professionals de la CVMC hauran de treballar regint-se pel principi

dimparcialitat, sense prendre partit per una determinada opci ni esbiaixar cap
informaci. Hauran de difondre els fets des de tots els punts de vista possibles,
a fi que la ciutadania puga construir un relat vera i ajustat a la realitat dels fets.

Lactuaci de la CVMC i de les empreses prestadores de serveis ha de ser

sempre equnime. Per tant, les informacions que semeten hauran daclarir les
causes i explicar els possibles efectes dels esdeveniments, i ser
extremadament precises amb la realitat dels fets, els quals caldr contrastar a
travs de diverses fonts i actualitzar-los constantment, discernint clarament
entre informacions i opinions.

Qualsevol equivocaci o errada que es produsca shaur de corregir, indicant

tant lerror o lomissi, i expressant la correcci pertinent.

2.1.3. Respecte a lhonor, la intimitat i la prpia imatge

Tal com fixa la Llei 6/2016 en larticle 27.d, el respecte al dret de les persones a
lhonor, la intimitat personal i familiar i la prpia imatge, aix com la protecci de
la joventut i de la infncia, han de ser un eix fonamental de lactivitat informativa
de la CVMC i de les empreses prestadores de serveis. En tant que servei

19
pblic, la CVMC ha de ser garant de la protecci dels drets i aix ho ha
dexplicitar en totes les seues plataformes, tant en lexigncia que els missatges
difosos des de la CVMC no afecten la prpia imatge, com en el cas dels
entorns digitals en qu els usuaris siguen creadors de continguts.

La preeminncia del dret a la intimitat noms pot quedar relegada en el supsit

en qu els fets siguen dinters pblic. O siga, quan la conducta dalguna
persona o grup comprometa la seguretat, el benestar, la salut o la convivncia
daltres.

La garantia del dret a la intimitat sha de fer efectiva tant en materials i

documents propis com aliens, i de la mateixa manera quan es tracte de
persones annimes com en cas que siguen socialment rellevants.

2.1.4. Promoci de la llengua i cultura valencianes

Un dels objectius fonamentals de la CVMC s la promoci de la llengua i

cultura valencianes. La Corporaci treballar per a enfortir lespai comunicatiu
valenci amb la voluntat de ser el seu agent de referncia. Els mitjans de
comunicaci pblics valencians, a ms de tindre el valenci com a llengua
vehicular de les emissions i com a llengua institucional en les comunicacions,
tenen la missi de contribuir a la millora de ls social del valenci. Els i les
professionals de la Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci, en
possessi de la corresponent acreditaci lingstica en valenci, han de fer un
s correcte i respectus de la llengua dacord amb aquest llibre destil, que ser
un document actualitzat peridicament a fi dadaptar-lo als canvis socials i a
levoluci del valenci en la nostra societat.

En aquest sentit, la CVMC emprendr iniciatives per a promoure i fomentar ls

del valenci, b a travs daccions prpies, o b en cooperaci amb
institucions, entitats o organismes.

De la mateixa manera, la CVMC t com a objectiu fonamental la promoci de la

cultura prpia. En els continguts, promour la difusi de les tradicions i el
patrimoni cultural valenci, tenint en compte la diversitat territorial del pas. Per
a aix, impulsar iniciatives prpies i en cooperaci amb altres entitats a fi de
projectar la cultura valenciana i ser, alhora, una finestra oberta al mn de la
cultura.

Pel que fa al patrimoni audiovisual, la CVMC ha de jugar un paper cabdal en la

promoci de la indstria cultural valenciana, per la qual cosa haur de
subscriure convenis de collaboraci amb les altres televisions autonmiques,

20
estatals i europees per a dispondre de totes les manifestacions culturals de
rellevncia.

2.1.5. Els mecanismes de control interns de la CVMC. El Consell dInformatius

La CVMC, en tant que prestadora de serveis de radiodifusi de carcter pblic,

ha datendre aquests principis fonamentals. A ms de les instncies de control
extern esmentades en la Llei 6/2016, la Corporaci Valenciana tamb ha de
comptar amb controls interns. Tal com estipula larticle 25 de la Llei 6/2016, el
Consell dInformatius s lrgan intern de la CVMC en qu participen el conjunt
dels professionals que intervenen en el procs delaboraci de continguts
informatius, per a vetlar per la independncia, lobjectivitat i la veracitat dels
continguts difosos.

Aquest organisme tindr les funcions segents:

1. Vetlar per la independncia dels professionals de la informaci davant
de la direcci de cada societat, de les administracions pbliques i de
qualsevol altra organitzaci pblica o privada.
2. Promoure la independncia editorial de la Corporaci i les societats que
en depenguen, dacord amb el que preveuen la legislaci general
audiovisual i la Llei 6/2015 en relaci amb les funcions de servei pblic
prpies de la CVMC.
3. Informar sobre la lnia editorial amb carcter previ a la seua difusi, com
tamb participar en lelaboraci i actualitzaci daquest llibre destil.
4. Informar amb carcter peridic sobre la programaci informativa difosa.
5. Informar amb carcter vinculant sobre les propostes de nomenament
dels directors o directores dels serveis informatius. En cas de ser
negatiu, linforme haur de motivar-se i, si es rebutgen tres propostes
consecutives, el Consell Rector, vista la motivaci, podr decidir sobre el
carcter vinculant de linforme o procedir al nomenament daquests
crrecs.

Aquest organisme es regir pel seu reglament orgnic, el qual haur de ser
aprovat pel Consell Rector de la Corporaci.

2.1.6. Ls del llenguatge no sexista

La llengua s un gran contenidor de possibilitats i recursos per a pensar,

expressar-se i comunicar. A travs del llenguatge parlem de la realitat tant com
la tergiversem i la manipulem. Sempre que triem unes paraules i no unes altres
per a designar situacions, persones o activitats, prenem decisions, no sempre
21
conscients, que tenen conseqncies quant a lavaluaci, la influncia i les
reaccions dunes altres persones en relaci amb el nostre discurs. Les llenges
evolucionen amb la gent que les parla i sn un espill del moment histric, dels
debats presents en el si de la societat, aix com de velles concepcions que han
quedat fossilitzades en el parlar, al costat de les maneres de referir-se a
problemtiques emergents, noves identitats, collectius que reclamen
reconeixement i sectors de poblaci que reproven formes de qualificaci
obsoletes.

Ms dun segle reivindicant els drets de les dones com a ssers humans
complets i autnoms dels homes, ha comportat un rebuig creixent daquelles
formes que expressen subordinaci i dominaci masculina, les quals no
savenen amb les caracterstiques duna societat democrtica i igualitria.

La llengua, com a reflex de lopressi contra les dones, ha consolidat uns

papers sexuals estereotipats, que sovint shan assumit com a propis sense cap
consideraci crtica. El procs de socialitzaci naturalitza les desigualtats i les
fixa en el llenguatge, les quals resulten imperceptibles per a qui no les pateix ni
les posa en qesti i, fins i tot, per a qui les pateix quan acaba considerant-les
normals.

Tot i que vivim uns temps en qu des de les institucions, la societat civil i
lensenyament shan fet molts esforos per a eliminar el sexisme del llenguatge,
encara ens trobem amb asimetries semntiques i patronmiques, a ms de
nombrosos eufemismes, que denoten una poltica docultaci social de les
dones, amb un lxic referent a la corporalitat i a la sexualitat femenines que a
vegades utilitza un llenguatge injuris, ofensiu i brfec.

La llengua s un instrument per a la percepci del mn, mitjanant el qual

podem contribuir a establir nous referents de llenguatge inclusiu. A ms, les
organitzacions internacionals recomanen eliminar el llenguatge sexista.
LInforme sobre el llenguatge no sexista del Parlament Europeu, aprovat el 13
de febrer de 2008, diu:

La utilitzaci dun llenguatge no sexista s ms que un assumpte de

correcci poltica. El llenguatge influeix poderosament en les actituds, el
comportament i les percepcions. El Parlament Europeu, com a instituci,
dna suport plenament al principi digualtat de gnere, i el llenguatge ha
de reflectir aquest principi.

Abans dexposar les estratgies per a eradicar el llenguatge sexista, conv

aclarir que, en el treball comunicatiu, hem demprar en tot moment un registre

22
lingstic clar, directe i senzill, que no caiga en la vulgaritat, fresc i prxim als
nostres pblics, efica en la transmissi dinformaci, lingsticament idoni,
elegant i precs. A pesar de les presses que sovint exigeix el treball, cal
mantindre els mecanismes de rigor i de control que mereixen els nostres
pblics, dacord amb la nostra funci de servei pblic. Tenim la convicci que la
professionalitat de la plantilla de la CVMC treballar per aconseguir
lexcellncia i esdevenir un referent en el sistema comunicatiu valenci.

A) Recomanacions

1. Sempre que siga possible, usarem formes genriques i de substantius

collectius, com ara: adolescncia, alumnat, classe, ciutadania, clientela,
collectiu, cnjuge, electorat, equip, espcie humana, funcionariat, gent,
humanitat, part, persona, personatge, plantilla, poblaci, poble, professorat,
venat, vctima, voluntariat, etc.

Alguns collectius presenten limitacions semntiques i, de vegades, no

expressen exactament el mateix que les paraules amb marca de gnere. En
aquest cas, cal buscar formes alternatives.

Ls del mot persona tamb presenta algunes limitacions. De vegades

comporta una complicaci semntica o sintctica i pot contravindre el principi
deconomia lingstica. Altres vegades, si sadjectiva, pot provocar equvocs.
Per exemple, dir persones treballadores en compte de treballadors pot dur a
pensar que es tracta de persones que treballen molt, consumidores que
consumeixen molt, etc. Segons el context, es pot recrrer a altres solucions,
com ara la plantilla o la clientela.

2. Per a referir-nos a noms de professions, titulacions i crrecs, es pot usar

lacci, la funci, lorganisme o la unitat administrativa en compte de la persona.
Per exemple: intervenci delegada, candidatura a la presidncia, formaci en
(vendes, emprenedoria), direcci, alcaldia, presidncia, magistratura, fiscalia,
etc.

Inadequat: Lajuntament dun poble t com a cap visible lalcalde

Adequat: Lajuntament dun poble t com a cap visible qui exerceix lalcaldia

Quan no disposem de genrics collectius o abstractes, es pot recrrer a una

perfrasi.

Inadequat: Els valencians.

Adequat: El poble valenci.

23
Inadequat: Els demandats.
Adequat: La part demandada.

3. Tamb podem substituir el genric per una metonmia.

Inadequat: Els candidats a la presidncia.

Adequat: Les candidatures a la presidncia.

4. Quan es tracte de titulacions no referides a una persona concreta, cal evitar

les formes masculines i emprar les denominacions de les titulacions:
llicenciatura (i no llicenciat), diplomatura (i no diplomat), doctorat (i no doctor),
enginyeria (i no enginyer).

5. Ls de ladjectiu en compte del substantiu pot ser una alternativa per a evitar
el mascul singular i les formes dobles: Collegi Notarial dAlacant (en compte
de Collegi de Notaris), Collegi Oficial dInfermeria (en compte de Collegi
Oficial dInfermers i Infermeres), informe mdic, pericial, legal... (en compte
dInforme del metge, del prit, de ladvocat, etc.).

6. Ls de les formes dobles completes expressa la voluntat de precisar o

emfasitzar la referncia a dones i homes, amb intenci de fer visibles les dones
en les referncies genriques a les professions. Utilitzarem el desdoblament
quan leficcia comunicativa ho permeta i alternarem lordre de presentaci per
a no prioritzar cap gnere.

Exemples: Es necessita locutor o locutora per a Rdio lHorta, Les xiquetes i els
xiquets comenaran les classes el dilluns, LEstatut dAutonomia reconeix el
dret dels ciutadans i les ciutadanes a utilitzar el valenci en la documentaci
oficial.

Quan sutilitza una forma doble com a subjecte compost, el verb es mant en
singular: El director o directora ha de signar lacta.

7. Noms de professions

La incorporaci progressiva de les dones al mn laboral i a la vida social i

poltica, ha requerit la utilitzaci de formes femenines, de les quals disposa el
valenci, segons siga la persona que exercisca la professi o el crrec.

24
En la formaci del femen dels crrecs, professions i ocupacions usarem els
recursos de qu la llengua disposa. (Vegeu 3.1.1 de lapartat lingstic).

En la major part dels casos, es tendeix a preferir el femen afegint una a al

mascul (candidata, doctora); en alguns casos aix provoca el canvi de la vocal
final del mascul (-e o o) per una a (psiquiatre/a, geriatre/geriatra,
monjo/monja), lalteraci de la consonant final (diputat/diputada) o lafegiment
duna n en el cas dels masculins acabats en sllaba tnica (deg/degana).

Hi ha molts noms de professions formats amb la terminaci ista, invariable per

als dos gneres, tot i que en valenci tamb s correcta la terminaci iste per
al mascul (economiste/a, periodiste/a, lampiste/a, artiste/a). Tamb hi ha un
bon nombre de noms de crrecs en qu no susa una forma especfica per al
femen (cap, guionista, pilot, etc.). En ambds casos el gnere est determinat
per larticle (el/la periodista, el/la cap, el/la guionista, el/la pilot, etc.).

En el cas de les graduacions militars, la tendncia actual s mantindre el

mascul per als dos gneres (coronel, comandant, tinent, sergent), i reservar les
formes femenines per a usos relacionats amb situacions histriques o
informals.

8. Utilitzaci de construccions no sexistes

Ls de determinants i pronoms personals en mascul o femen condiciona el

gnere dels substantius, per la qual cosa una alternativa s substituir-los, quan
siga possible, per altres expressions sense marca de gnere

Inadequat: Els funcionaris i contractats assistiren a lassemblea.

Adequat: Funcionariat i personal contractat assistiren a lassemblea.

Inadequat: Els professionals de la cuina experimental faran un congrs.

Adequat: Professionals de la cuina experimental faran un congrs.

9. Tractament simtric

Es fomentar de la mateixa manera el tractament de dones i homes com a

subjectes dacci. Sevitaran expressions com ara ella ha sigut nomenada al
costat dell ha pres possessi.

10. Estratgia retrica

25
Es recomana ls del plural dones en compte del singular dona. El substantiu
dona ha sigut utilitzat en els discursos histrics com a sinnim de letern
femen. A ms, serveix per amagar la pluralitat, lheterogenetat i les identitats
reals de les dones. Amb el plural dones, ens estem referint a subjectes histrics
reals en tota diversitat.

B) Cal evitar

- Labs del gnere mascul com a genric.

No sha dutilitzar la paraula home com a referncia del mn i de la cultura. Per

exemple, no podem parlar de sufragi universal si no inclou les dones. Haurem
de parlar, en aquest cas, dun sufragi restringit. No direm els artistes, els
universitaris, sin la comunitat artstica, universitria, per posar-ne dos
exemples habituals. No lhome, sin la humanitat.

- La asimetria en el tractament.

Per a fer un s igualitari del llenguatge, hem de tractar duna manera simtrica
ambds sexes. La asimetria pot suggerir una relaci de dependncia de les
dones respecte dels homes o, ms habitualment, que soculten les dones.
Exemple: quan es fa referncia a una ciutadana tractant-la com a senyora de
tal o viuda de tal.

- El salt semntic.

Aquest fenomen es produeix quan, en un mateix discurs, sutilitza el mascul

com a genric, i ms avant sadverteix que no era aix perqu apareix una
marca especfica de sexe.

Inadequat: Els nmades recollien el campament mentre les dones atenien el

bestiar.
Adequat: En les tribus nmades, mentre el homes recollien el campament, les
dones atenien el bestiar.

- La denominaci sexuada.

Es produeix quan als homes sels anomena per la seua professi, crrec,
nacionalitat, mentre que a les dones se les destaca pel seu sexe o per la
relaci que tenen amb un home determinat.

26
Inadequat: Lempresa automobilstica ha acomiadat tres dones i dos mecnics.
Adequat: Lempresa automobilstica ha acomiadat tres enginyeres i dos
mecnics.

- Les dualitats aparents i les paraules semnticament ocupades.

Hem de dedicar una atenci especial als termes aparentment duals perqu
aquests canvien de significat quan es refereixen a un gnere o a un altre. De
fet ocorre que algunes paraules femenines ja tenen un significat, generalment
pejoratiu. s a dir que, de vegades, un vocable que sutilitza en cert sentit no
denigrant, presenta linconvenient daparixer ja ocupat amb un altre significat
en general denigrant o menyspreatiu en relaci amb les dones. Exemple: Home
pblic / dona pblica.

- Les aposicions redundants.

Aquest fet ocorre quan sutilitza el substantiu genric dona que matisa o
especifica la condici sexuada duna altra qualitat ja mencionada, i per tant, s
redundant i no necessari.

Inadequat: Lacte fou organitzat per les dones artistes.

Adequat: Lacte fou organitzat per les artistes.

C) Per a tindre en compte

Regla dinversi

Serveix per a poder detectar el sexisme, i es pot aplicar en qualsevol text,

discurs, imatge, etc. Consisteix a canviar dona per home, esposa per marit, filla
per fill, professor per professora, etc., i comprovar qu succeeix. Si desprs de
la inversi, no fa estrany, es pot considerar que no hi ha sexisme. Per si
pareix rar o ridcul, potser s que nhi ha. La regla dinversi ens permet
descobrir tant el sexisme lingstic com el social.

Vocabulari apoderador

Encara que es recomana ls dexpressions com violncia masclista, violncia

de gnere, violncia sexista o violncia contra les dones, no es tracta noms de
frenar el sexisme discriminatori, sin que tamb hem de promoure la difusi de
nous termes amb un contingut explcit, com s el cas de feminisme, moviment
feminista, sororitat, lluita feminista per tal de subratllar el carcter igualitari i

27
democratitzador que implica la reivindicaci duna societat sense privilegis per
ra del gnere.

2.2. Deures professionals

2.2.1. Presumpci dinnocncia

Les persones acusades o investigades per un delicte tenen dret a la

presumpci dinnocncia. Sn innocents fins que una sentncia ferma diga el
contrari i, per tant, durant tot el procs penal ens hi hem de referir com a
presumptes autores dun delicte. Hem devitar els prejudicis i els judicis
parallels.

Si no aporten cap detall rellevant, informativament parlant, prescindim dels

noms de familiars o amics dels investigats, aix com de la nacionalitat, ltnia, la
filiaci poltica o la religi.

Les i els professionals de la CVMC no condemnem les persones investigades i

evitem que les nostres informacions inciten la ciutadania a una condemna
apriorstica.

2.2.2. Incompatibilitats

Els interessos personals de la plantilla de la CVMC no hauran dentorpir el

carcter de servei pblic dels mitjans de la Corporaci ni el seu comproms
amb la societat valenciana.

La plantilla de la CVMC i les societats prestadores de serveis no poden traure

cap benefici personal de la informaci que hagen obtingut en lexercici de la
professi. Aquest principi regeix especialment als professionals que facen
informaci financera i/o econmica.

El personal de la CVMC necessita autoritzaci prvia per a collaborar en

qualsevol activitat del sector pblic o privat, i tamb quan es tracte de
collaboracions en un altre mitj de comunicaci.

El personal que presente els informatius no pot fer campanyes publicitries ni

promocions comercials. La resta de presentadors necessiten el consentiment
del mitj i no poden anar en cap cas contra la imatge i els interessos de la
CVMC.

28
La participaci del personal en congressos, conferncies, taules redones o
seminaris tamb ha de ser autoritzada, fins i tot quan es tracte dorganismes
sense nim de lucre. En qualsevol cas, la plantilla de la CVMC no estar
obligada a collaborar en actes daltres empreses, institucions, organismes
encara que la Corporaci hi participe. La tasca de la plantilla de la CVMC s la
dinformar i no la de prestar la seua imatge per a altres fins.

En cas de desacord, ser el Consell de Redacci qui haur dinformar sobre els
conflictes que shi puguen presentar.

2.2.3. Identificaci i credencials

Treballem convenientment identificats i expliquem quin s el nostre objectiu

informatiu. Totes les persones de qui enregistrem imatges o udios han de
saber la finalitat del material que obtenim i nhan dautoritzar la difusi.

De forma excepcional i per a garantir linters informatiu dun contingut

determinat o per a evitar riscos innecessaris per a la nostra integritat fsica,
podem ocultar la identitat professional. A lhora de documentar el contingut
shaur despecificar aquesta restricci.

En els continguts dentreteniment podem ocultar qui som si ho fem des del
respecte, sempre que siga per causa justificada i amb el consentiment posterior
de les persones afectades. Si aquestes persones, una vegada hagen sigut
informades que sn objecte duna gravaci oculta, rebugen participar-hi, hem
de respectar la seua voluntat.

2.2.4. Gratificacions, regals, invitacions i premis

La plantilla de la CVMC no accepta regals en metllic ni en espcies. No es

consideren regals els llibres, deveds o entrades a esdeveniments culturals o
esportius que faciliten el treball periodstic.

No fem viatges pagats per empreses, partits poltics o altres organitzacions,

llevat dels casos dinters informatiu. Si els autoritza la direcci ha de quedar
clar que la invitaci no pot afectar lenfocament editorial. La independncia i la
veracitat estan per damunt de linters de qui organitze el viatge.

29
2.3. Drets dels professionals

2.3.1. Clusula de conscincia

Segons la Constituci Espanyola (article 20.1.d) i la posterior Llei orgnica

2/1997, la clusula de conscincia permet als professionals dels mitjans de
comunicaci negar-se a participar en lelaboraci o la difusi daquelles
informacions que, segons el seu criteri, atempten contra els principis tics i
deontolgics de la professi o contra la seua conscincia professional. Tamb
es pot invocar la clusula de conscincia si el mitj canvia radicalment de lnia
editorial o si lempresa trasllada el treballador a un altre mitj del mateix grup la
lnia informativa del qual s contrria als seus principis. En aquests casos, els
empleats poden donar per extingida la relaci laboral amb lempresa i tindre
dret al pertinent dret dindemnitzaci que els corresponga per acomiadament
improcedent.

La invocaci de la clusula de conscincia no pot ser, en cap cas, motiu de

sanci o de trasllat.

2.3.2. Secret professional

La Constituci Espanyola alludeix al secret professional en larticle 20.1.d, per

no nha hagut desenvolupament legislatiu posterior. El secret professional
empara el dret del periodista a guardar secret sobre la identitat de les seues
fonts dinformaci davant de lempresa en qu treballa i davant dels poders
pblics, incloent-hi els rgans judicials.

Es considera que no es pot invocar el secret professional:

- Si el periodista s investigat en una causa en la qual pot ser declarat culpable.
- Si es t lobligaci dimpedir la comissi dun delicte.
- Si crea engany o confusi al desvirtuar la veritat dels fets.
- Si est en joc la seguretat i la vida de les persones.

La invocaci del secret professional no pot ser, en cap cas, motiu de sanci o
trasllat.

30
2.4. Drets de la ciutadania i participaci

2.4.1. El Consell de la Ciutadania

La CVMC, com a prestadora dun servei a la ciutadania com ho sn els mitjans

de comunicaci pblics, t com a objectiu la participaci ciutadana i la garantia
dels drets de la ciutadania. En la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat,
del servei pblic de radiodifusi i televisi dmbit autonmic, de titularitat de la
Generalitat, es preveu la creaci del Consell de la Ciutadania, amb voluntat
dimpulsar la diversitat i la pluralitat.

El Consell de la Ciutadania es converteix en lrgan assessor en matria de

programaci i continguts de la Corporaci Valenciana de Mitjans de
Comunicaci. Assessora el Consell Rector i la Direcci General de la CVMC en
la definici i avaluaci de les poltiques i estratgies de comunicaci dels
diferents mitjans i serveis de la CVMC. El Consell de la Ciutadania tamb t la
missi doferir la perspectiva de les diferents audincies i identificar qestions i
demandes que puguen ser rellevants perqu siguen considerades pel Consell
Rector de la Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci.

2.4.2. La participaci, pluralisme i dret daccs

Un dels principis que ha dobservar la CVMC s la promoci de la participaci

plural i democrtica en les informacions a travs de lexercici del dret daccs
als mitjans.

La CVMC haur de garantir lexpressi de la pluralitat social, ideolgica,

cultural, poltica i sindical de la societat valenciana en la programaci dels seus
mitjans, canals i plataformes.

Pel que fa al dret daccs dels diferents grups socials i poltics, saplicar a la
Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci, tal com fixa la Llei 6/2016,
des de tres mbits:

1. De manera global, a travs de la participaci dels grups poltics i socials

representatius, tant com a fonts com tamb com a portadors dinformaci
i dopini en el conjunt de la programaci.
2. A travs despais especfics en els canals i plataformes de la CVMC en
diferents horaris i formats i mitjanant la cessi despais no guionitzats
dins dels serveis informatius, dacord amb la llei.
3. A travs de convenis de collaboraci amb productors de bns culturals i
audiovisuals de la Comunitat Valenciana per a la gravaci i difusi de

31
 continguts audiovisuals no remunerats, amb lobjectiu de donar a
conixer les seues creacions a travs de la CVMC; i tamb a partir de la
difusi despais publicitaris pel sistema de publicitat a risc, s a dir, quan
la remuneraci depn dels ingressos que produsca lactivitat cultural o
audiovisual de qu es tracte.

En compliment del dret daccs, la Corporaci Valenciana de Mitjans de

Comunicaci garantir la disponibilitat dels mitjans tcnics i humans i
necessaris per a lelaboraci dels espais abans esmentats. Dacord amb la llei,
la responsabilitat de regular amb un reglament especfic lexercici del dret
daccs recau sobre el Consell Rector, prvia consulta al Consell de la
Ciutadania.

Pel que fa a la participaci de particulars, requerirem sempre el seu

consentiment. En cas de persones menors dedat, lautoritzaci del pare, mare
o tutor. A ms, hem de garantir la custdia i protecci de les dades personals
que es demanen per a lexercici del dret de participaci, en compliment de la
legislaci vigent.

En lactual context comunicatiu, les xarxes digitals han de ser tamb un canal
de foment de la participaci en els mitjans de comunicaci pblics. La CVMC i
les empreses prestadores de serveis hauran de fer un esfor en el foment de la
participaci de la ciutadania quant a la producci de continguts. Ats el carcter
interactiu de les xarxes digitals, tamb s un objectiu de la CVMC usar-les per
a detectar interessos, demandes i necessitats del pblic.

Els comentaris poden ser un dels mecanismes de participaci previstos en els

portals digitals de la CVMC. Hauran de seguir unes normes de convivncia
bsiques per al bon funcionament i ordenament dels debats. No es permetran
comentaris que incloguen insults, que inciten a lodi (racistes, xenfobs,
masclistes, LGTBIfbics, etc.), continguts publicitaris o altres de destinats a
interrompre converses entre usuaris. La CVMC establir les normes ds i de
participaci en totes les seues plataformes i haur de posar-les a disposici de
lusuari de manera visible.

2.4.3. Dret de rectificaci

El dret de rectificaci en la CVMC est sotms als principis que figuren en la

Llei orgnica 2/1984, que regula aquest dret. El dret de rectificaci assisteix el
conjunt de la ciutadania, tant pel que fa a persones fsiques com jurdiques,
quan es puga veure perjudicada per una informaci inexacta. El dret de
rectificaci el pot exercir la persona perjudicada, i els seus hereus (en cas de

32
mort) i les persones que els representen, en els set dies segents a lemissi
de la informaci o lopini, dacord amb la llei.

De la mateixa manera, correspon a la direcci del mitj de comunicaci la

difusi i/o publicaci de la rectificaci, preferiblement en el termini ms breu
dins dels tres dies naturals que fixa la llei. La rectificaci tindr una extensi
similar a la informaci o lopini inicial i semetr en el mateix espai.

En cas de conflicte, sinformar el Consell Rector de la Corporaci Valenciana

de Mitjans de Comunicaci, el qual adoptar la decisi pertinent.

2.4.4. Dret de rplica

En cas dinformacions sotmeses a interpretaci ja que no es tracta de fets

objectius i constatables, en qualsevol cas es pot fer s del dret de rplica.
Recaur en la direcci del mitj la decisi dacceptar o no el procediment de
rplica una vegada shaja rebut la petici i la documentaci corresponent per a
demostrar la inexactitud del contingut.

La rplica shaur de publicar en el mateix espai en qu shaja ems la

informaci o lopini. La difusi de la rplica haur de ser gratuta i dins dun
perode curt de temps per tal de minimitzar el dany que shaja produt per la
difusi dinformacions o dopinions inexactes o errnies.

2.5. Publicitat i patrocinis

Larticle 39 de la Llei 6/2016 tracta explcitament sobre el finanament de la

CVMC i les seues societats per publicitat i comercialitzaci. Aix, diu:

1. La Corporaci t la plena capacitat per a explotar comercialment la

seua oferta de programaci i els seus continguts.
2. No obstant aix, la publicitat en les emissions de rdio i televisi que
puguen difondres o oferir-se a travs dels distints formats de les
empreses dependents de la Corporaci ha de respectar els lmits de
temps imposats per la normativa europea en matria de radiodifusi i els
prevists en la Llei 7/2010, de 31 de mar, general de la comunicaci
audiovisual. Aix mateix, el contracte programa podr fixar restriccions
addicionals per a lemissi publicitria.
3. Tamb formen part del finanament de la Corporaci els ingressos
derivats daltres activitats comercials i mercantils, pels serveis que preste

33
 i, en general, per lexercici de les seues activitats, inclosa la
comercialitzaci de determinats drets o continguts audiovisuals.

2.5.1. Publicitat

La difusi de publicitat en els mitjans de la CVMC ha de contribuir a la promoci

del teixit productiu valenci i, per tant, ha de constituir un impuls per als sectors
econmics que es desenvolupen en el territori valenci.

Procurarem difondre especialment les empreses i els productes locals i,

sobretot, els que aporten innovaci al model productiu valenci.

2.5.1.1. Principis orientadors

La publicitat i els patrocinis no condicionaran la lnia editorial dels nostres

mitjans ni la selecci i lenfocament de la informaci. No determinaran tampoc
els continguts dentreteniment i de ficci. Distingim clarament entre publicitat i
continguts, en especial en el cas dels informatius.

Quant als continguts de la publicitat que difonem, vetlem perqu no fomenten

actituds discriminatries o antisocials, i perqu no ofenguen els sentiments ni
les conviccions morals de les persones.

Tenim en compte especialment els principis que cal observar en la prestaci

del servei pblic, tal com especifica larticle 5 de la Llei 6/2016. Per aix, i de
manera congruent, la CVMC es reserva lopci de no acceptar publicitat que no
sajuste als seus principis o que lesione els seus interessos. No acceptem
publicitat que puga vulnerar la normativa autonmica, estatal i europea, aix
com la Llei general de publicitat.

2.5.1.2. Matries de publicitat restringida

No produm ni difonem publicitat de cap partit poltic fora de la producci i

emissi reglamentades dels espais electorals gratuts. El Consell Rector de la
CVMC desenvolupar la normativa especfica per als perodes electorals.

No difonem publicitat institucional durant els perodes electorals. Difonem, aix

s, espais destinats a informar laudincia sobre dates, procediments, requisits i
trmits electorals i sobre el vot per correu.

34
No difonem publicitat que incite al tabaquisme, lalcoholisme o la drogoaddicci,
en aplicaci de la legislaci vigent, ni tampoc publicitat que fomente els
trastorns de la conducta alimentria, la ludopatia i altres addiccions.

No fem publicitat de la prostituci ni de cap forma dexplotaci o servei sexual,

ni de prctiques endevinatries o esotriques.

Tampoc no acceptem publicitat sexista. Dacord amb el que sindica en lapartat

sobre igualtat de gnere, quan hi haja dubtes sobre un contingut publicitari des
del punt de vista de la discriminaci de gnere, ens atindrem al que dictamine
la Comissi permanent dexpertes en igualtat del Consell de redacci i del
Consell de la Ciutadania.

2.5.1.3. Protecci de la infncia i adolescncia

Vigilem que la publicitat dirigida a la infncia i adolescncia no continga

imatges o afirmacions que els puguen afectar negativament, que abusen de la
seua ingenutat, que els inciten a la violncia o que fomenten comportaments
perillosos.

En la difusi de continguts infantils, la publicitat de begudes alcohliques i de

productes que fomenten males prctiques alimentries o que siguen
perjudicials per a la salut queda expressament exclosa per la llei.

2.5.1.4. La llengua de la publicitat

Els espais publicitaris han de ser preferentment en valenci, que s la llengua

institucional i vehicular dels nostres mitjans. Per tal de facilitar la consecuci
daquest objectiu, posarem a disposici dels anunciants serveis
dassessorament lingstic.

2.5.1.5. Patrocini despais i continguts especfics

Com a regla general, prevaldr la norma de no acceptar patrocinis en els

informatius. Es valorar la possibilitat dinserir patrocinis en espais especfics
com loratge i altres. En qualsevol cas, aquest patrocini no podr entrar en
collisi amb la lnia editorial de la CVMC. Quant al patrocini de programes
dentreteniment, de continguts documentals o de ficci, ens atindrem a all que
sha indicat en els apartats anteriors. Extraordinriament, es pot plantejar la
possibilitat demetre continguts documentals o dentreteniment creats
directament per les marques (Branded Content). En aquest cas, es valorar

35
especialment que siguen marques valencianes o darrelament al nostre territori
i sempre haur de comptar amb la proposta de la Direcci General i amb
laprovaci del Consell Rector.

La CVMC s independent de qualsevol servitud comercial. El patrocini sha

dentendre, doncs, com la promoci dun producte que respecta els principis
fonamentals del servei pblic i contribueix al benestar collectiu per mitj de la
seua legtima activitat comercial i pel suport que ofereix al mitj pblic de
comunicaci.

2.5.1.6. Publicitat i professionals de la CVMC

En aplicaci del principi dindependncia, la participaci dels nostres

professionals en espais publicitaris est subjecta a fortes limitacions. A ms,
haur de comptar preceptivament amb lautoritzaci del Consell Rector.

2.5.1.7. El temps de la publicitat

A ms del compliment estricte de la normativa vigent quant als lmits de

publicitat en la televisi, cal tindre present que no es poden interrompre els
espais informatius per a publicitat. Considerem que un mitj pblic ha
dextremar el respecte a laudincia, ja que s un servei i no un negoci. No
sinterrompran accions en curs per a posar publicitat. En les telesries de ms
de 45 minuts de durada, noms es podr fer una interrupci; eventualment, shi
podr fer tamb un tall premium (noms un anunci o dos). En les telesries de
durada ms curta, semetr el captol sencer, sense interrupcions. Quant a les
obres cinematogrfiques, semetran sempre sense cap interrupci publicitria
en lhorari de mxima audincia disponible (prime time), llevat dels casos
daquelles pellcules que superen els 120 minuts de durada. En qualsevol cas,
sempre que shaja dinterrompre un contingut de ficci es respectar el
desenvolupament de lescena per a no provocar prdua de sentit de lacci.

2.5.1.8 Emplaament de productes

La tcnica de lemplaament del producte (product placement) consisteix a

collocar la marca o el producte en alguna seqncia duna pellcula, srie o
programa de televisi. Daquesta manera, la marca pot ser identificada
clarament pels espectadors i produir-los un efecte no forat, integrat en el relat
de ficci o en el programa dentreteniment (contrriament a la publicitat directa).
A diferncia daltres prctiques, com la publicitat encoberta o la publicitat
subliminal, lemplaament del producte s una tcnica publicitria legal. Per el

36
fet de ser un servei pblic de comunicaci exigeix vetlar pel respecte a
laudincia i no usar-lo duna manera abusiva.

Aquesta exigncia demana que, a linici, hi haja un advertiment visual o sonor

(segons convinga) que continga la llista dels anunciants de qui es far publicitat
en el programa.

Ladvertiment ha de complir els requisits segents:

a) Sha de posar al principi del programa, amb la presncia de

lemplaament de producte.
b) Sha de limitar a inserir la llista dels anunciants publicitats en el
programa. Aquesta llista noms podr incloure el nom (o el logotip, o
qualsevol altre smbol distintiu de lempresa anunciant), el qual anir
amb una llegenda.
c) Ha de seguir uns criteris de coherncia formal.
d) La grandria i el contrast de la lletra, aix com el temps de
permanncia en la pantalla, han de facilitar-ne la lectura.

En cas de programes formats per parts autnomes en qu lemplaament del

producte es pose exclusivament en una de les parts, s recomanable que
ladvertiment es reprodusca, tamb, a linici de cada part. Aquesta condici t
la finalitat de no induir a error lespectador sobre la naturalesa de les
presentacions.

Lobligaci dadvertiment previ s extensiva a tota la programaci que continga

emplaament del producte. Ara b, queden excloses daquesta obligaci les
obres audiovisuals en qu no interv la CVMC en la producci (obres alienes i
cinematogrfiques).

Finalment, per tal dextremar la protecci de la infncia i ladolescncia en

relaci amb les formes de publicitat encoberta, es recomana evitar
lemplaament del producte en els programes, els serveis o les marques
adreats especficament als infants i adolescents durant lhorari protegit.

2.5.1.9. Publicitat a risc

Encara que ja ho hem tractat en lapartat corresponent al dret daccs, conv

recordar aquesta modalitat de publicitat a risc, que est reservada per a les
empreses i les institucions valencianes que establisquen convenis amb la
CVMC per a difondre bns culturals i audiovisuals.

37
La difusi despais publicitaris pel sistema de publicitat a risc comporta que la
remuneraci obtinguda est vinculada als ingressos de lexplotaci cultural o
audiovisual. s a dir, la CVMC, dacord amb el conveni subscrit, autoritzar la
publicitat de determinades activitats culturals o obres audiovisuals en els seus
mitjans i establir com a contrapartida un percentatge o quota sobre els
beneficis que sobtinguen.

2.6. Una mirada valenciana sobre la realitat i una finestra oberta per a
mostrar-nos al mn

La Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci i les societats

prestadores de serveis com a mitjans pblics i multimdia de comunicaci
tenen com a objectiu ser la referncia de lespai comunicatiu valenci. Com a
mitjans propis de la Comunitat Valenciana, han doferir a la ciutadania, des del
rigor i la qualitat dels continguts, una mirada valenciana sobre la realitat. La
perspectiva duns mitjans centrats en lmbit valenci ha de ser prxima a la
societat valenciana i la seua diversitat territorial, i ha de satisfer amb
immediatesa el dret a la informaci dels valencians i les valencianes.

La CVMC ha de vetlar pel tractament dels temes de ms rellevncia per als

interessos de la societat valenciana. Tamb considerar els mbits estatal,
europeu i mundial, de manera que establir una agenda meditica prpia.

La proximitat a la realitat valenciana, que ha de caracteritzar els continguts de

la CVMC, ha danar acompanyada de la voluntat de projectar a la resta del mn
els fets ms rellevants que ocorren a la Comunitat Valenciana, aix com
difondre les manifestacions culturals prpies i de la nostra indstria audiovisual.
En definitiva, la CVMC ha de tindre una mirada prpia sobre la realitat i, alhora,
ser una finestra oberta per a mostrar-nos al mn.

Tal com recull larticle 4.11 del Mandat marc de la Corporaci Valenciana de
Mitjans de Comunicaci, aprovat per les Corts Valencianes, la Corporaci i les
societats prestadores de serveis de rdio i televisi han de tindre en compte la
realitat dels valencians i les valencianes que viuen a lexterior, i han de
promoure la vinculaci amb la societat valenciana. Per a complir aquest
principi, la Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci ha de garantir
que els continguts emesos siguen accessibles en lnia a travs de diferents
mitjans tecnolgics (webs, apps i aplicacions per a televisions intelligents). A
ms, els continguts en valenci que tinguen rellevncia global es podran
difondre subtitulats en angls.

38
La perspectiva valenciana que ha de caracteritzar la tasca de la CVMC sha de
reflectir en ls del llenguatge. Situades en un marc global, les informacions
shauran dexplicar tenint com a referncia la Comunitat Valenciana.

2.6.1. La referencialitat informativa. El punt de vista valenci de la informaci

Les informacions i els continguts que elaboren la CVMC i les societats

prestadores de serveis shan de concebre des del punt de vista valenci. Per
exemple, les ubicacions geogrfiques tindran com a referncia la Comunitat
Valenciana; igualment, paraules ds corrent en els mitjans de comunicaci
com nostre shauran de referir al territori valenci, a la societat valenciana, etc.

Inadequat: Lonada de calor que afecta el sud

Adequat: Lonada de calor que afecta Andalusia

La CVMC t la informaci de proximitat i la cohesi i vertebraci territorial com

un dels seus principis. Usarem, de manera preferencial, lemmarcament
comarcal de les informacions perqu s el ms prxim a la ciutadania. Per a
facilitar la comprensi de les informacions que afecten pobles menuts i
llogarets, completarem la referncia geogrfica amb el nom duna ciutat o dun
municipi prxim.

La referencialitat valenciana de la CVMC tamb sha daplicar al pla

institucional. Per exemple, ls del terme govern o parlament es referir a les
institucions valencianes, encara que seran prioritries les denominacions
oficials (Consell, Consell de la Generalitat, Corts Valencianes). Aix comporta
que les institucions externes a lmbit valenci aniran acompanyades del
gentilici pertinent (govern portugus, parlament angls, Generalitat de
Catalunya, etc.). Seran prioritries les denominacions oficials.

Inadequat: El govern aprova un decret dajudes per les recents inundacions.

Adequat: El govern espanyol aprova un decret dajudes per les recents
inundacions.

Aplicarem el mateix criteri a qualsevol entitat o organisme. Si una entitat no

valenciana t el mateix nom que una entitat valenciana, portar especificaci
geogrfica la que no siga valenciana.

Inadequat: La Generalitat impulsar la innovaci econmica.

Adequat: La Generalitat de Catalunya impulsar la innovaci econmica.

39
El terme valenci es refereix prioritriament al conjunt del territori valenci, i
secundriament a la provncia de Valncia i a la ciutat de Valncia. Per a evitar
confusions, ser preferible usar el terme valenci per a referir-se al conjunt de
la poblaci valenciana o del territori de la comunitat autnoma. En els usos
secundaris, podem arribar a una denominaci unvoca usant els noms
provncia i ciutat (com ara la poblaci de la provncia de Valncia, els habitants
de la ciutat de Valncia).

Ls del terme estatal el reservarem per a ladministaci de lEstat espanyol i

tots els seus organismes. Si el discurs no aporta prou informaci, especificarem
el nom amb el gentilici corresponent, per no ho farem si no s necessari.

Inadequat: La Seguretat Social estatal.

Adequat: La Seguretat Social.

Totes les informacions que elabore la CVMC han de tindre la precisi

geogrfica necessria a fi que laudincia la situe duna manera clara.

Les denominacions Comunitat Valenciana, Pas Valenci i Regne de Valncia

susaran dacord amb el context comunicatiu.

La diversitat territorial s un dels trets caracterstics de la Comunitat

Valenciana. La CVMC ha de fugir duna visi centralista en les informacions i
en els altres continguts.

3. PAUTES PER A LA PRCTICA DEL PERIODISME EN LA CVMC

3.1. Els continguts

3.1.1. Programes informatius

Tenim la vocaci de ser un referent en lespai comunicatiu valenci. Amb

aquest objectiu, treballarem en lelaboraci de temes propis que, sense oblidar
lactualitat de cada dia, ens aporten identitat i ens ajuden a constuir una marca
informativa de prestigi. A lhora de dissenyar lagenda informativa, tenim en
compte els criteris dactualitat, proximitat, globalitat, inters pblic, servei pblic
o valor documental.

40
Ens guiem sempre per criteris periodstics sense cedir a cap tipus de pressi, i
tractem la informaci amb rigor, precisi i equanimitat.

Els equips de la CVMC ens adrecem als protagonistes de la informaci amb

educaci i respecte. Evitem que les diverses vicissituds que hem viscut en
lexercici de la professi es convertisquen en leix central de la informaci.

Tractem cada tema amb el gnere que ms shi adequa i distingint clarament
els gneres informatius i interpretatius dels dopini, tant si qui opina s un
col.laborador o tertuli com si s un periodista de la CVMC.

Posem tots els recursos tcnics necessaris perqu els continguts arriben als
pblics amb la mxima qualitat.

3.1.1.1. Les fonts dinformaci

Sempre que siga possible, cobrim amb equips propis els fets informatius per a
ser testimonis de primera m. Quan hem de treballar amb fonts, les triem en
funci de linters periodstic i ens assegurem que representen la pluralitat de la
societat en els diversos mbits. Tractarem les fonts amb respecte, honestedat i
professionalitat. La relaci personal i/o professional no pot comprometre la
independncia i la imparcialitat dels periodistes de la CVMC. Per a confirmar
una notcia, necessitem fonts informatives de qualitat i, com a mnim, dues
fonts independents entre aquestes (tres quan es tracte dinformacions
exclusives sempre que siga possible). Evitem els rumors i les especulacions.

Distingim entre les fonts segents.

- Agncies. Utilitzem les notcies que ens proporcionen les agncies amb qu
tenim subscrits acords, i quan ho considerem necessari en confirmem el
contingut. Si lagncia concreta que no ha pogut comprovar lautenticitat de la
informaci, ho fem saber al pblic. En la resta de casos no citem les agncies.

- Rodes de premsa. Gabinets de premsa i comunicaci. Acudim a les rodes de

premsa i fem servir el material que elaboren els diversos gabinets de premsa i
comunicaci sempre que, des de la nostra perspectiva, siga notcia. Evitem
reproduir, sense ms, comunicats o declaracions, i fem prevaldre sempre el
nostre criteri informatiu. La CVMC es reserva el dret de negar-se a cobrir i
difondre rodes de premsa sense preguntes.

- Entrevistes, testimonis i enquestes de carrer. Les entrevistes a persones que

ens faciliten informaci han destar identificades amb el nom, cognom i crrec,

41
excepte quan la font demana explcitament la confidencialitat. No pagarem en
cap cas els entrevistats.

En els testimonis dun fet noticis, fugim de les frases buides de contingut i
prioritzem aquelles que aporten detalls rellevants.

A les enquestes de carrer, telefniques o electrniques, no els donem carcter

estadstic i hi prescindim del nom de les persones. Les opinions manifestades
en una enquesta noms representen els enquestats, i no les podem atribuir a
cap grup o collectiu.

- Estadstiques i estudis dopini amb valor cientfic. Han destar fets amb
mtodes rigorosos i han danar acompanyats de dades tcniques. Sempre els
interpretarem amb sentit crtic, ja que moltes vegades, darrere de lestadstica,
hi ha linters de qui lha encomanada. Tant si sn de la mateixa CVMC com
daltres organismes o entitats, shan despecificar els principals detalls de la
fitxa tcnica: lempresa que la realitza i qui la finana, lunivers de la mostra, la
data, el marge derror, etc.

- Altres mitjans. Si considerem rellevant la informaci oferida per altres mitjans,

en citem la procedncia. Utilitzem les nostres prpies fonts per a aprofundir en
la notcia i arribar a aspectes nous.

- Xarxes digitals. Sn el canal de difusi de molts pronunciaments pblics.

Generen debats socials que poden tindre inters informatiu. Amb testimonis,
fotografies o vdeos, ens acosten notcies de llocs on els nostres equips no
estaven presents. En tots els casos, sha de tractar de fonts verificables, i sha
de confirmar el contingut per un altra via.

- Material generat pels usuaris. Identifiquem i atribum sempre el material que

arriba a la redacci i que s generat pels mateixos usuaris. Si no lhem pogut
autentificar, ho diem amb claredat. No paguem per aquests continguts cedits,
excepte si el material s de gran valor informatiu i si, prviament, la direcci ho
ha autoritzat.

3.1.1.2. El tractament de la informaci

En la CVMC, processem la informaci amb rigor, precisi i imparcialitat per a

donar una visi de la realitat que siga plural i equilibrada. Donem cabuda a tots
els punts de vista i, quan una qesti resulta polmica, busquem lopini de
totes les parts. Si no hem pogut contactar amb alguna de les parts o,
explcitament, aquesta es nega a participar-hi, ho diem a la ciutadania.

42
Emmarquem els fets i els interpretem, per sense assumir com a prpies les
opinions dels altres i evitant transformar les opinions en fets.

Inadequat: La magistratura es manifesta contra la ingerncia de lexecutiu.

Adequat: La magistratura es manifesta contra el que considera ingerncia per
part de l executiu.

Utilitzem dades certes i verificables, fonts dinformaci de qualitat i el suport

documental necessari.

Construm el relat informatiu fonamentant-nos en la realitat, no en funci de

com ens agradaria que fra la realitat. No demanem als ciutadans que
responguen el que nosaltres volem o que es comporten davant dels nostres
equips de manera contrria a com ho fan habitualment. Com a norma, no fem
dramatitzacions de fets reals; per, si excepcionalment en fem, es deixa clar
que es tracta duna reconstrucci.

Per a facilitar la narraci informativa, podem fer que els ciutadans simulen
accions que fan en la rutina diria (entrar o eixir de la faena; teclejar lordinador
o contestar el telefon, entre altres); per sense falsejar la realitat.

La rapidesa amb qu es treballa en els mitjans pot obligar a difondre una

notcia que en la seua primera versi no arreplega totes les veus que serien
necessries per a reflectir la pluralitat. Si s aix, ens obliguem a recollir la resta
de punts de vista en les actualitzacions posteriors.

3.1.1.3. Material darxiu

El servei de documentaci i arxiu t una tasca crucial en la documentaci i

conservaci del nostre patrimoni audiovisual. Registra i documenta les imatges
de producci prpies i el material del qual tenim drets demissi per a usos
posteriors. Quan utilitzem material darxiu, ha destar identificat i datat amb
precisi. Els professionals de la CVMC han de respectar les indicacions i
restriccions ds que el personal documentalista haja observat.

Cal respectar la decisi de les persones que, quan sels ha demanat

autoritzaci per a gravar-les, han acceptat per especificant en quines
circumstncies es poden usar.

43
Sempre que siga possible, gravem imatges noves per a illustrar un tema del
qual tenim recursos darxiu. Amb gravacions noves, evitem la reutilitzaci i ls
abusiu dimatges.

No utilitzem imatges molt connotades per a illustrar temes generals. Com ara,
per a parlar de la incidncia de les malalties cardaques no mostrarem la
imatge duna vctima dun atac de cor en un lloc pblic.

Tractem amb una cura especial la reutilitzaci dimatges, udios o fotografies

de catstrofes, atemptats i tragdies. Si les necessitem per a illustrar un tema,
optem pels plans ms generals, on no es puguen identificar persones.

Ls dimatges darxiu amb una finalitat satrica ha destar emmarcat en

programes dhumor ben identificats i sense que hi haja la possibilitat de produir
cap malents.

No emetem material darxiu quan shi poden identificar persones amb

conductes marginals. Per exemple, quan abordem en els informatius la qesti
de les drogoaddiccions, no emetrem imatges dun documental sobre
toxicomanies on es puguen identificar persones. El perms per a participar en
un documental no dna perms per a tornar a usar el material.

No fem servir imatges que contravinguen les recomanacions daquest llibre

destil sobre el tractament de temes de la vida ntima, com ara la protecci dels
menors, la violncia masclista o el dret a la intimitat, a lhonor i a la prpia
imatge.

3.1.1.4. Informaci i publicitat

Evitem alludir a marques comercials en els informatius, per les esmentem

quan, per aspectes positius o negatius, sn objecte de notcia. Els resultats
econmics duna empresa lder; els problemes de seguretat dels vehicles duna
marca determinada o un descobriment cientfic prometedor sn, entre altres
exemples, casos en qu est justificada la menci duna marca comercial. En
altres ocasions, cal estar alerta perqu les empreses venen com a informaci
fets que sn, clarament, publicitat encoberta.

Quan cobrim esdeveniments en qu es publiciten diverses marques (rodes de

premsa, actes esportius, photocalls), no potenciem lefecte publicitari. Si s
possible, captem les imatges, els udios o les fotografies en llocs on no siguen
visibles ni audibles els missatges publicitaris.

44
Quan un club, un festival, un teatre o qualsevol altra entitat ha afegit el nom
duna marca al seu propi, intentem no esmentar la marca.

3.1.1.5. Lelaboraci de la informaci

Les informacions que hem recollit seguint les recomanacions que hem vist en el
captol dedicat a les fonts han de ser processades pels nostres equips per a
bastir un relat informatiu basat en lactualitat, la proximitat, la incidncia social i
linters pblic.

Dels centenars de notcies que ens arriben per agncies, rodes de premsa,
comunicats, xarxes socials i per altres vies, triem aquelles que sadequen al
nostre criteri i les reelaborem afegint-hi elements o perspectives noves.
Generem tants temes propis com ens s possible.

Tenim present que el nostre mbit geogrfic s la Comunitat Valenciana i que

els nostres mitjans arriben, grcies a Internet, a les comunitats autnomes
venes amb qu compartim llengua, i tamb a la resta dEspanya i del mn.

Atenem la pluralitat i heterogenetat de la societat a qu ens adrecem per a

construir uns informatius corals, amb qu puguen identificar-se com ms
ciutadans millor.

Ats que els informatius tenen unes regles prpies per a mantindre linters del
pblic, agrupem i jerarquitzem les notcies en funci dels factors que
considerem ms oportuns en cada moment, per sempre amb un criteri
informatiu. La pirmide invertida no s vlida com a estructura perqu
concentra la informaci ms rellevant a linici i pot provocar desinters.

En el cas dels mitjans interactius, preval el criteri informatiu; per podem

aplicar-hi altres frmules, com ara les notcies ms llegides o les notcies ms
votades.

3.1.2. Els gneres informatius, interpretatius i dopini

La televisi, la rdio i els mitjans digitals ofereixen els seus productes

informatius amb estructures diverses: notcies, crniques, entrevistes,
reportatges, debats, tertlies, documentals, comentaris, etc. Siga quin siga el
mitj per on es difonen, els gneres mantenen algunes caracterstiques, per
nhi ha daltres que clarament estan determinades per la tecnologia prpia del
mitj.

45
3.1.2.1. La notcia

s la pea informativa ms bsica. Respon a les 6 preguntes clssiques del

periodisme: qui, qu, on, com, quan i per qu.

a) La notcia en televisi

Les imatges, les declaracions, el so dambient i loff han de conformar el relat

duna notcia audiovisual. s important que el text i les imatges es
complementen, de manera que evitem lerror de fer una mera descripci de les
imatges. La part visual t molta fora, per sense un discurs coherent pot donar
lloc a interpretacions errnies. En conseqncia, s crucial escriure havent vist
les imatges disponibles i afegint, en el text, aspectes que no es desprenen
automticament de les imatges.

La notcia ha dincloure declaracions rellevants obtingudes en entrevistes,

rodes de premsa o arribades a la redacci per agncia. Les utilitzem pel valor
informatiu, i descartem les especulacions i els rumors.

Sempre gravem les imatges amb el so dambient, el qual se sent en un primer

pla quan el valor informatiu s evident.

Si una declaraci o un so dambient s especialment rellevant, podem pactar

amb lequip dedici donar-li un tractament destacat fora del vdeo.

b) La notcia en rdio

La rdio s el mitj informatiu per excellncia. Les caracterstiques tcniques li

permeten ser el primer que done una notcia. Per, per a garantir leficcia del
missatge, hem de respectar el llenguatge radiofnic.

Escrivim amb un llenguatge clar, senzill i concs, de manera que la comprensi

es faa a la primera. Qui escolta la rdio no pot tornar arrere per a comprovar si
ha ents b el missatge. A ms, sol sentir la rdio mentre treballa.

Lestructura de les frases ha de ser simple. Per, per a evitar la monotonia, no

poden ser totes idntiques. El cam ms adequat s combinar frases
coordinades i alguna subordinada, que la llargria siga diversa i que la narraci
avance amb els connectors pertinents. Prioritzem el principi de leconomia de
les paraules: si podem dir-ho en una paraula, no nutilitzem dues; i, entre dos
sinnims, triem sempre el ms fcil dentendre.

46
Les dades donen precisi a la notcia, per en la rdio no podem donar-ne
moltes perqu podrien dificultar la comprensi de loient. En el cas duna taula
estadstica, que en televisi o en Internet donarem sencera, en el cas de la
rdio lhem de resumir.

Les xifres tamb comporten dificultats. Si podem, les arredonim; i, si cal citar-
les exactament, les repetim ms duna vegada.

La idea principal de la notcia pot repetir-se ms duna volta.

Preferim els verbs en veu activa.

Inadequat: El presumpte lladre ha sigut detingut a la Plaa del Tossal.

Adequat: La policia ha detingut el lladre en la Plaa del Tossal.

Evitem la negaci

Inadequat: La consellera no ha volgut parlar del finanament autonmic.

Adequat: La consellera sha negat a parlar del finanament autonmic.

En la notcia radiofnica, conv utilitzar declaracions i udios ambientals quan

aporten valor informatiu a la pea.

Les declaracions es poden acurtar o connectar. Per no farem en cap cas dir a
ning el contrari del que ha dit, o li canviarem el sentit de les seues paraules.

Preferiblement, les declaracions han de tindre sentit per si mateixes. No s

aconsellable que el periodista haja de construir part de la declaraci.

Inadequat: OFF: La directora de lobra ha destacat la resposta del pblic. s

increble perqu fa 2 anys

TALL VEU ...que no xafava Alacant i una volta ms el pblic ens ha acollit
amb una gran generositat.

Adequat: OFF: La directora de lobra ha destacat la resposta del pblic.

TALL VEU: s increble. Fa 2 anys que no xafava Alacant i una volta ms el

pblic ens ha acollit amb una gran generositat.

c) La notcia en el portal web

47
Sol ser un text, amb ttol, entradeta i fotografia. Per tamb pot anar
acompanyat dun vdeo, dun udio, duna infografia o daltres continguts, ja
siguen els que shan ems per la rdio o per la televisi, ja siguen uns altres,
fets expressament per a la pgina web. El conjunt de peces ha de donar una
visi mplia de la notcia. Per cada pea ha de contindre un relat coherent,
amb els principals aspectes de la informaci. Daquesta manera, si alg noms
sinforma a travs duna pea pot saber qu ha passat.

Enllaos. Sempre que siga possible, totes les notcies del web han danar
enllaades al material documental que les sustenta.

Si convidem el pblic a donar la seua opini sobre una notcia, cal respectar la
norma dels comentaris. No debatrem el tema ni lenfocament, excepte si hem
detectat una informaci errnia o necessitem un aclariment.

3.1.2.2. La crnica

s un gnere de relat testimonial que en molts casos mant la

seqencialitzaci cronolgica en lestructura. s un gnere informatiu i
interpretatiu en qu el periodista ha dhaver estat present necessriament en el
lloc dels fets. Per la descripci i per la narraci, sabrem que es tracta duna
crnica. Hem devitar ls de la primera persona del singular i la inclusi
dopinions personals. Podem fer interpretacions basant-nos en els fets.

a) La crnica en televisi: s el gnere en qu est molt justificada la

presncia del reporter, a travs dun stand-up o speech. La ubicaci del
periodista ha daportar informaci, la qual ha destar dacord amb el
contingut de la crnica.

b) La crnica en rdio: El periodista conta amb un llenguatge molt

descriptiu com sha desplegat un esdeveniment. Introdum tots els
elements que acosten el fet a lespectador, siga en forma de
declaracions o siga en ambients dudio (msica, aplaudiments, crits).

3.1.2.3. El reportatge

s el gnere informatiu i interpretatiu ms lliure. Permet estructures diverses i

dna gran llibertat creativa. Per sempre hem de tindre present que ens
movem en el terreny de la informaci.

El reportatge en televisi

48
El reportatge busca aprofundir en un tema que per la seua rellevncia
necessita ms atenci i sol fer-ho a travs dhistries personals, que posen
cara i ulls a les xifres fredes que sovint contenen les estadstiques i els
informes. Encara que en els informatius diaris semeten reportatges breus,
s en els informatius no diaris on se nofereixen ms i de ms durada.

Quan fem un reportatge, hem de tindre clar lenfocament, pactar amb

lequip el tractament visual del tema i ser permeables a les novetats que
anem sabent a mesura que avancem en lelaboraci. Una idea prvia s
susceptible dexperimentar canvis si els fets que anem coneixent aix ho
aconsellen.

Hem dexplicar a les persones que participen en el reportatge qu farem

exactament. Aix entendran millor el tipus dentrevista que els fem o les
imatges que els enregistrem.

Quan ens decidim per un reportatge sense veu en off, s de vital

importncia un pregui. Hem de tindre previst que la narraci avanar
nicament amb la uni de declaracions i ambients. Hem de bastir, per
tant, una narraci que, amb les imatges, es faa entendre sense cap
acotaci de la veu en off.

La presncia del reporter en pantalla estar en funci de les decisions

de cada programa.

La msica t un poder suggeridor immens. La podem utilitzar en els

reportatges, per sempre de manera que no altere el contingut
informatiu. Lambientaci musical shaur dadequar al to i al contingut
del reportatge.

El reportatge radiofnic

Comparteix amb el reportatge de televisi algunes caracterstiques, per

el mitj condiciona clarament la manera de treballar. Necessitarem dun
llenguatge descriptiu i de tantes entrevistes i udios ambientals com siga
necessari per a illustrar la histria que ens ocupa en el reportatge.

s un gnere que cal potenciar perqu, encara que dna excellents

resultats informatius, est desapareixent de les programacions.
Correlativament, sescampa lentrevista, sempre menys costosa en
termes econmics i laborals.

49
3.1.2.4. Lentrevista

Lentrevista s un gnere dialgic de gran efectivitat periodstica perqu dna al

pblic un plus de presncia del personatge. Basada en el dileg, t una gran
fora comunicativa. En les entrevistes, com en la resta de gneres, intentem
que les persones que hi participen no siguen sempre les mateixes, i busquem
la paritat entre dones i homes. En els espais informatius, no paguem els
convidats. Ens fem crrec de les despeses del desplaament al lloc on es
realitza lentrevista.

Lentrevista televisiva

En lentrevista televisiva expliquem als entrevistats quin s el nostre objectiu

comunicatiu i les caracterstiques de lentrevista: lloc on es far, durada,
programa, etc. Per no els facilitem en cap cas un qestionari previ.

Preparem b lentrevista, documentem les dades que ens han de servir per a
presentar el personatge i per a seguir amb les preguntes. Per no som esclaus
del gui que ens hem preparat, que ha de tindre noms valor orientatiu. Hem
descoltar la persona entrevistada i ser capaos darticular noves preguntes en
funci de la informaci que ens done.

Preguntem amb claredat, i si no ens responen, tornem a preguntar. Per sense

entrar en un estira-i-afluixa sense inters informatiu.

Evitem fer dues preguntes alhora perqu, generalment, una de les dues es
queda sense resposta.

Si hem parlat amb els entrevistats abans de comenar el programa, els hem de
recordar que la informaci aportada s desconeguda per als espectadors, de
manera que hem devitar comentaris com ara: com the dit abans. Si aix
passa, hem dexplicar al pblic a qu es refereix.

Tractem els convidats educadament, de tu o de vost segons el registre, per

entenent que tutejar no vol dir faltar al respecte.

Preguntem per la informaci que considerem que t inters periodstic. Som

incisius, per no agressius.

Lentrevista ha de ser un relat coherent, amb els temes agrupats per blocs i un
ordre lgic.

50
 a) Lentrevista en directe. Pot ser amb presncia fsica de pblic o
sense, per en els dos casos hem de tindre present que fem lentrevista
per als espectadors. Ens hem dadrear a laudincia en la presentaci,
en el comiat i quan ho considerem oport al llarg de lentrevista.

Lequip ha de treballar coordinadament, ja que en lentrevista en directe

no hi ha possibilitat deliminar les errades.

b) Lentrevista gravada. Pot ser que semeta en fals directe (exactament

com es va gravar, sense afegir-hi res) o que sedite. En lltim cas, hem
de ser molt honestos i elaborar una entrevista que sajuste al que el
convidat volia dir, i no al que nosaltres volem que diguera. Una cosa s
eliminar repeticions, informaci banal o interjeccions; i una altra s
tergiversar el contingut.

Lentrevista radiofnica

Algunes de les recomanacions per a lentrevista televisiva tamb sn vlides

per a lentrevista radiofnica. Per cal tindre en compte lespecificitat del mitj
rdio. Tot i la proliferaci de cmeres i emissions en streaming en els estudis
de rdio, hem dentendre lentrevista radiofnica com un gnere informatiu en
qu, com a norma general, el pblic ens escolta per no ens veu.

Tot el que nosaltres observem com a periodistes i considerem que s rellevant,

ho hem de descriure als oients (com ara si el convidat porta un llibre, o un
instrument musical; o si ha anat acompanyat dalg; o simplement volem dir
com va vestit).

Hem de respectar les convencions sonoronarratives del mitj: parlar al

micrfon; apagar els telfons mbils o qualsevol altre dispositiu sonor; evitar
passar fulls, etc.

Hem de preguntar directament i amb qestions clares i senzilles. Quan calga

emmarcar les preguntes, ho farem amb precisi i sense circumloquis.

Prescindim de les frmules retriques del tipus: per a comenar, voldria

preguntar-li, voldria saber, etc.

Hem dadvertir al convidat que els seus gestos no es veuen i, per tant, un gran
percentatge de la comunicaci no verbal es perd. Els entrevistats han de ser
conscients que la seua opini es manifesta amb les paraules i, a vegades, amb
els silencis (que poden tindre un gran valor informatiu).

51
Pel fet de tindre una programaci molt lligada a lactualitat i ser un mitj molt
immediat, la rdio fa moltes entrevistes en els programes informatius. Distingim
entre les modalitats segents:

a) Entrevista informativa. s la que presenta ms austeritat narrativa i

expressiva. Respon a una notcia dltima hora i ens aporta un
aclariment dels fets.

En aquest cas, ens interessa una font de qualitat, no un nom de gran

rellevncia. Hem de subordinar el personatge als fets.

b) Entrevista interpretativa. Busquem la reacci dalg a un fet

determinat o a la declaraci duna altra persona, com passa
habitualment en la informaci poltica. Hem de situar primer el fet o la
declaraci sobre la qual preguntem. Si cal esmentar com a font un altre
mitj, ho fem.

Hem devitar expressions allades que molts oients poden no entendre,

com ara: cas Taula, cas Grtel, operaci Pretria.

c) Entrevista emotiva. Busquem la reacci emocional sobre un fet

determinat. s ms important la connotaci afectiva de les paraules dites
que no la informaci objectiva que dna. El periodista ha de mantindre la
distncia i ha de tindre sempre present les convencions sonoro-
narratives de la rdio (evitar plors, crits).

d) Entrevista en profunditat o de carcter. T menys vinculaci amb

lactualitat informativa. Pretn donar a conixer les persones que
destaquen en un mbit de la societat, i ho fa a travs dun recorregut per
la biografia i lexperincia vital. En lentrevista, el periodista pot
personalitzar les seues intervencions, amb comentaris com ara: el que
ms mha agradat del teu llibre; sempre que et sent parlar de les teues
pellcules pense que....

A ms de les preguntes i respostes, pot incloure altres elements: lectura

dun fragment dun llibre; udios duna pellcula; msica, etc.

Lentrevista en el portal web

En el portal web, pot haver-hi entrevistes escrites, entrevistes de

televisi o entrevistes de rdio.

52
 Les entrevistes escrites les fem majoritriament per correu electrnic; si
cal, les editem. s a dir, no repetim, literalment, lordre i el contingut de
les respostes, sin que les agrupem, en seleccionem i les jerarquitzem.
En aquest procs, apliquem les regles de qualsevol entrevista en la
premsa escrita.

Lentrevista ha de tindre un titular i, a voltes, una entradeta per a

presentar breument el personatge i situar el tema.

Les entrevistes de televisi o de rdio poden fer-se expressament per al

portal web, per tamb s factible aprofitar el material que sha
enregistrat per a la televisi i per a la rdio i que no ha sigut utilitzat al
cent per cent.

3.1.2.5. Tertlies

Tant en la rdio com en la televisi, oferim tertlies amb analistes de lactualitat

i persones expertes en diversos temes, aix com poltics o periodistes.

Com a mitjans pblics, vetlem perqu la societat estiga representada en la

seua pluralitat i evitem que sempre sescolten les mateixes veus.

Almenys el 50 per cent dels tertulians han de ser dones.

Fugim de les tertlies espectacle, que valoren ms la cridria i la falta de

respecte que largumentaci i el sentit com. s missi de qui modera la tertlia
garantir que tots els participants poden expressar-se lliurement i respecten les
normes de convivncia.

3.1.2.6. Debats

Els debats radiofnics i televisius tenen lobjectiu dajudar a entendre la realitat i

facilitar a la societat elements danlisi.

Les persones convidades han de ser coneixedores dels temes objecte de debat
i han de tindre un punt de vista rellevant.

No acceptem que cap convidat impose o vete altres convidats.

53
La persona que modera el debat t diverses funcions: aportar dades per a
centrar la qesti, presentar notcies o reportatges breus sobre el tema i oferir
tots els punts de vista possibles.

Si alguna persona convidada es nega a participar-hi, ho diem obertament.

3.1.2.7. Comentaris i opinions expertes

Si en qualsevol dels canals (rdio, televisi o web) tenim un espai dopini, ha

de quedar clar que la informaci difosa no s el punt de vista del mitj, sin
lopini de persones expertes o especialistes en una qesti determinada.

Qui participa en aquests espais ho fa pel seu coneixement i especialitzaci.

Quan es tracta de temes que provoquen molta controvrsia, mirem dequilibrar

les opinions amb persones expertes que tinguen diferents punts de vista.

Potenciem les opinions de la plantilla professional de la CVMC quan disposem

de persones que sn bones coneixedores de la realitat a qu ens referim.

En tots els casos, ha de quedar clar que es tracta dopinions.

3.1.2.8. Transmissions

Quan considerem que un esdeveniment social, cultural, poltic, religis o

esportiu s prou rellevant, loferim en directe tenint en compte les
caracterstiques de cada canal de distribuci: televisi, rdio i web.

Ens ajustem als fets, i deixem sentir, sempre que siga possible, els sons
originals de lesdeveniment, que completem amb una narraci descriptiva.

En el cas de la televisi i del web, la realitzaci ha de ser ajustada al contingut i

ha de reproduir el fet duna manera tan fidel com siga possible.

3.1.3. Els esports

La cultura de lesfor, la disciplina, el treball en equip o la vida saludable sn

valors que es promouen des de lesport, una activitat que cal tractar amb cura
per lalt contingut emocional que t. Encara que la informaci esportiva est
molt lligada als sentiments, hem de ser igual de rigorosos que quan ens
ocupem de la informaci general. Les fonts de la informaci esportiva han de

54
ser de qualitat, i els procediments de verificaci shan de respectar per a evitar
la difusi de rumors.

Siguen quines siguen les nostres preferncies personals, hem dinformar amb
honestedat dels esdeveniments esportius, i hem dutilitzar sempre la tercera
persona del singular quan usem el nom del club o de lesportista. Els
periodistes no competim ni juguem, no perdem ni guanyem.

Inadequat: Els del Llevant tornem a estar en la categoria reina. Hem pujat a la
primera divisi.
Adequat: El Llevant puja a la primera divisi.

El llenguatge esportiu ha de fugir de les frases fetes i dels tpics, i ha dajustar-

se a les normes de la redacci periodstica en la televisi, en la rdio i en el
web. Hem devitar expressions racistes, irrespectuoses o sexistes.

Promovem lesport de base, les disciplines no majoritries i, sobretot,

destaquem les fites de les dones esportistes i dels equips femenins.

Sempre que podem, retransmetem les competicions esportives en qu

participen esportistes i equips valencians, tant si es es fan ac com fora.

Desprs de les retransmissions esportives, hem de formular preguntes clares i

directes, i hem destalviar-nos comentaris personals, que esperem veure
corroborats per les declaracions del nostre interlocutor.

Inadequat: Lexpulsi de Cristiano Ronaldo, decisiva

Adequat: Creus que lexpulsi de Cristiano Ronaldo ha sigut decisiva en el
partit?

Quan es tracta dun esdeveniment esportiu amb drets demissi, respectem les
restriccions en la difusi dimatges o en laccs al recinte. Intentem obtindre el
material per altres vies, sempre dins de la legalitat.

Si linters informatiu s evident, no renunciem a treballar en un espai on el

contingut publicitari s omnipresent i estem segurs que eixir en les imatges o
en les fotografies.

3.1.4. Ficci i entreteniment

La programaci de ficci de la CVMC busca la qualitat, la innovaci i la

creativitat, i t el comproms de vertebrar i cohesionar la societat a qu

55
sadrea. Fem productes amb qu les persones se senten identificades, on
puguen reconixer paisatges, formes de guanyar-se la vida, maneres de parlar,
esdeveniments culturals, fets esportius, o festes i tradicions de la terra.

Basada en fets reals o inspirada en la realitat, en la ficci presentem arguments

i trames que sn propis de la vida quotidiana, on arrepleguem tot tipus de
comportaments i de situacions.

Si abordem temes sensibles, com lanorxia o el sucidi, ho fem seriosament i

amb lajuda de persones expertes.

Quan la ficci est basada en fets histrics, recorrem a lassessorament

necessari per a donar-ne una visi acurada, sense manipulacions ni
tergiversacions.

La ficci ha de ser versemblant. Aquesta exigncia obliga a jugar amb diversos

registres lingstics, per no hem doblidar que un dels objectius primordials de
la CVMC s la promoci (quan no s creaci) del valenci estndard. Es podr
fer s de la parla quotidiana sense entorpir la tasca de normalitzaci lingstica
a qu obliga la Llei de creaci 6/2016. La Unitat dEstil supervisa els productes
de ficci i el seu vistiplau s imprescindible per a lemissi.

En els programes dentreteniment, buscarem un tracte respectus amb els

valors generals de la CVMC. Distingim entre diversos tipus de programes:

a) Magazins. Es tracta de grans contenidors a mitjan cam entre els

informatius i els programes dentreteniment. Inclou els gneres
informatius, els interpretatius i els dopini. Encara que els temes poden
enfocar-se amb un vessant ms ldic, hem de mantindre el mateix rigor
que quan ens movem en el terreny de la informaci general. Les
entrevistes, els debats o les tertlies que fem dins dels magazins han de
ser respectuosos amb les pautes que hem arreplegat en lapartat dels
programes informatius. Recordem que busquem les opinions
qualificades, que les dones han de representar com a mnim un 50 per
cent, i que expliquem els temes des duna visi polidrica.

b) Stira i humor. Lhumor, desplegat des de la ironia, des de la pardia

o des de la stira, pot tindre efectes balsmics o estimulants, i pot
ajudar-nos a interpretar la realitat. Busquem la creativitat, i ens posem
els lmits all on estan els de la llibertat dexpressi.

56
 c) Concursos i realities. Enfoquem aquest tipus de programes des dun
punt de vista constructiu. Quan els concursants erren una resposta, els
corregim educadament, sense humiliar-los. No premiem en cap cas
conductes incviques. No posem en perill la integritat fsica dels
concursants, ni fem cap tipus dintromissi en la seua vida privada.

En alguns dels programes anteriors, pot ser convenient algun advertiment si els
continguts aix ho aconsellen. Tamb cal adequar la programaci i lhora
demissi al tipus de pblic.

3.1.5. Programes infantils i juvenils

La programaci infantil i juvenil s primordial en la Corporaci Valenciana de

Mitjans de Comunicaci. Des de totes les nostre finestres (rdio, televisi, web,
xarxes socials i les que es puguen crear en un futur), oferim programes
informatius, dentreteniment i de ficci per als xiquets i per als joves, sempre
adequats a cada franja dedat i amb continguts de qualitat.

Fomentem el sentit crtic, la convivncia, el comproms social i la diversitat.

La CVMC ha desenvolupat una carta de valors especfica per a la programaci

infantil i juvenil, que tamb es pot consultar en el web de la Corporaci.

3.1.6. Programes culturals i divulgatius

La cultura i la divulgaci cientfica conformen un altre dels pilars de la CVMC.

En la informaci cultural, busquem la innovaci i la creativitat per a representar

la diversitat. Totes les disciplines artstiques tenen cabuda en la nostra
programaci, tant les que sn de consum massiu com les ms minoritries.
Valorem el patrimoni cultural propi i acostem a la ciutadania la cultura daltres
pobles, sempre des del respecte i amb veracitat, rigor i equilibri. Avaluem, amb
esperit crtic, les campanyes promocionals dels artistes i creadors.

En la informaci cientfica, el rigor s imprescindible. Quan informem de

novetats o avanos cientfics, hem devitar crear alarma o falses expectatives.
Tamb hem de separar la informaci cientfica de linters comercial de qui lha
promoguda. Hem devitar ls de termes cientfics molt especialitzats. Si,
obligatriament, els hem de fer servir, mirem daclarir-ne el significat.

Aquestes recomanacions sn aplicables a totes les produccions, siguen

prpies, alienes o compartides.

57
3.2. Lemissi

3.2.1. Lemissi televisiva

Posem tots els recursos necessaris per a adaptar-nos als canvis tecnolgics en
el sector audiovisual i emetre amb la mxima qualitat possible en les diferents
plataformes i suports disponibles en cada moment.

Tenim cura de la imatge de la cadena, tenint en compte que en formen part el

conjunt de professionals que apareixen en pantalla o que parlen en nom de la
televisi, aix com els personatges de les sries de ficci i tots els elements
grfics, sintonies, separadors de programaci o posades en escena. Hem de
mantindre una unitat i coherncia destil dins de la televisi i tamb en el
conjunt de mitjans de la CVMC. Hem de tindre en compte que tots junts
conformem la identitat corporativa del grup.

3.2.1.1. Continutat

El departament de continutat vigila i monitoritza lemissi per a garantir que en

cap moment sinterromp i que els informatius, programes o espais publicitaris i
de patrocini semeten el dia i lhora en qu estaven previstos. Tamb
sencarrega de superposar la mosca, que s el logotip del canal o una sntesi
grfica. La mosca est present durant tota la programaci, excepte en les
pauses publicitries.

En esdeveniments informatius excepcionals, la direcci pot afegir a la mosca

algun altre element grfic (un lla roig, que simbolitza la lluita contra la SIDA; un
cresp negre, en senyal de dol; o altres).

3.2.1.2. Separadors o molinets

Per a diferenciar uns espais duns altres i per a marcar la barrera entre
continguts de la cadena i espais publicitaris, fem servir separadors, tamb
coneguts amb el nom de molinets. Aquestes animacions identifiquen la cadena
i ajuden a situar les temporades televisives, a ms de ser un element de
comunicaci del grup per a esdeveniments destacats o per a campanyes
concretes (com ara festivitats o cites culturals, foment de la lectura, etc.).

58
3.2.1.3. Lescaleta

En els programes informatius, una pea clau de lemissi s lescaleta,

lelement digital o en paper que arreplega tota la informaci necessria perqu
lemissi es faa amb garanties. Una escaleta cont les peces numerades i
ordenades, amb el nom i el gnere del tema, la persona o persones assignades
per a elaborar-lo, i la durada. Tamb descriu el moment en qu es fan les
pauses publicitries i, per descomptat, la data i lhora demissi de lespai, aix
com el nom dels seus responsables. Les escaletes shan darxivar
convenientment, amb els canvis que shagen introdut a ltima hora o fins i tot
durant lemissi.

En televisi, lescaleta no ha de seguir els principis de la pirmide invertida.

Distribum les peces fent agrupacions temtiques i tenint en compte que volem
mantindre linters del pblic durant tot el programa. Que una notcia semeta
lltima no vol dir que siga menys important que les altres.

3.2.1.4. Lscript

Lscript s un altre element clau en la difusi de les peces en la televisi. Es

tracta del document digital o en paper que cont els detalls necessaris perqu
un vdeo semeta correctament. T el nom i el gnere del tema; el nmero
assignat en lescaleta, la data i ledici del programa; els rtols de localitzaci
geogrfica; els rtols didentificaci dels entrevistats o de subtitulaci; els
titulars informatius; les indicacions sobre ludio; el nom dels membres de
lequip que lhan fet possible i la durada.

3.2.1.5. La connexi en directe

A ms demetre peces gravades, en els programes informatius fem connexions

en directe quan un fet coincideix amb la nostra emissi o quan considerem que
aquest format s ms explicatiu. s important que els departaments de
recursos tcnics, producci, realitzaci i redacci treballen conjuntament per a
localitzar el punt del directe; han de fer les proves necessries perqu tot isca
b tenint en compte els continus avanos tcnics en els enllaos i la
connectivitat de dades. La comunicaci entre el reporter que fa el directe i els
conductors de linformatiu pot adoptar la forma de conversa, o ser un microbloc
dins del programa, en el qual qui informa des de fora dels estudis centrals s
tamb qui presenta la pea o peces, fa entrevistes o explica les claus duna
notcia.

59
3.2.1.6. Programes en directe fora dels estudis

Els noticiaris tamb poden fer-se parcialment o totalment des dun lloc diferent
al plat de televisi. En aquest cas, sempre tindrem un presentador en els
estudis, de manera que puga continuar lemissi si hi ha qualsevol incidncia
tcnica o una caiguda del senyal. Quan fem linformatiu en exteriors, hem de
garantir la mateixa qualitat dimatge i de so que quan el fem des del plat. La
producci ha de preveure totes les mesures necessries: decorats, maquillatge,
perruqueria, seguretat, etc., a fi que lemissi des de lexterior es faa amb
garanties.

3.2.1.7. La gravaci de les imatges

La gravaci de les imatges correspon als operadors de cmera i als ENG

(Electronic News Gathering). Segons els casos, la selecci de plans pot ser a
criteri propi, prvia negociaci amb la resta de lequip; tamb pot ser sota les
ordres de realitzaci. Algunes gravacions poden requerir personal tcnic de so,
dilluminaci o de producci (o tot alhora). En tots els casos, caldr enregistrar
una gran varietat de plans, sempre amb el corresponent so dambient, de
manera que arribem a una narraci visual ptima.

3.2.1.8. Ledici de les imatges

Ledici de les imatges la fan els operadors dequips quan es tracta de peces
que requereixen molta destresa tcnica i gran precisi. En la resta de casos,
poden fer-ne el muntatge els cmeres, els ENG, els periodistes o realitzadors i
els ajudants de realitzaci. Quan editem una pea, hem de ser respectuosos i
no fer que les imatges diguen el contrari del que ha passat en realitat.

3.2.1.9. La qualitat de les imatges

s un objectiu del departament de realitzaci certificar la qualitat de les

imatges, tant si es tracta dun programa gravat com dun programa en directe o
duna transmissi. Al departament de producci, li correspon el trasllat fins a la
continutat de la cadena del senyal en directe o del programa enregistrat que
sha demetre.

3.2.1.10. La sonoritzaci

En la televisi, el so s tan important com la imatge. Per aix, ens hem

dassegurar de sonoritzar les peces correctament, amb una elocuci adequada
al gnere i al format. En lnies generals, hem dadequar les variables de la

60
locuci (vocalitzaci, entonaci, ritme i actitud) al llenguatge audiovisual. Hem
de mirar de no llegir en veu alta. Al contrari, hem de dir les coses amb la
naturalitat i lexpressivitat prpies de la parla quotidiana. A ms dels nostres
textos, hem de tindre en compte la qualitat de les declaracions que hem
enregistrat, els udios dambient i la msica o efectes sonors que puguem fer
servir en alguns formats. Ludio dambient que posem en un primer pla en la
narraci ha de correspondres amb la realitat.

Per tant no posarem aplaudiments si hi ha crits de fora, fora; en canvi,

deixarem el so dambient dels aplaudiments quan realment nhi haja.

Posarem msica per a crear ambients o augmentar lemotivitat, per sempre

tenint en compte el to del programa en qu semet.

En els programes en directe, hem destar atents als micrfons i tancar-los o

obrir-los en funci de qui tinga la paraula, a banda dadvertir totes les persones
que participen en el programa que davant dun micrfon sempre s
aconsellable una certa cautela.

3.2.1.11. La interrupci de la programaci

Est justificada quan passa algun fet excepcional. s competncia de la

direcci, aix com la inclusi de rtols amb notcies dltima hora sobre el
programa que sestiga emetent en un moment determinat.

3.2.1.12. El disseny grfic

Identifica cada programa i mant una lnia coherent amb la resta de la cadena.
En el cas dels informatius, el grafisme t la missi primordial dinformar. Ens
ajuda a fer ms entenedors continguts complexos o fets sobre els quals no
tenim imatges. Els ttols de crdit dels espais televisius tamb formen part del
disseny grfic. Els hem dincloure sempre i vigilar que hi haja prou de temps
demissi per a garantir la lectura.

3.2.1.13. El disseny de lescenografia

Ha de buscar lequilibri entre lesttica i la funcionalitat. Ambientem els espais

tenint en compte el tipus de programa i tenint en compte que fem televisi.

61
3.2.1.14. La illuminaci

s vital en televisi. Ajuda a crear una atmosfera determinada i fa que les

persones que participen milloren clarament la imatge.

3.2.1.15. La imatge personal

Els encarregats de la caracteritzaci, el vestuari, el maquillatge i la perruqueria

contribueixen a la creaci duna determinada imatge, tenint en compte les
caracterstiques del programa, les lnies que marca el departament a qu estan
adscrits els professionals que ixen per pantalla i la seua opini.

3.2.2. Lemissi radiofnica

La rdio s el mitj informatiu per excellncia perqu ens conta lltima hora i
t la capacitat tcnica de reorientar fcilment la programaci en funci de
lactualitat informativa. El responsable demissions o la direcci sn
responsables de la interrupci de la programaci habitual i poden decidir que
siga substituda per una despecial si la cobertura dun fet determinat aix ho
aconsella.

3.2.2.1. Lemissi en directe

Lemissi en directe (que els oients escolten) s sempre la nostra prioritat. Tot
el personal que hi treballa, des de la producci fins a la realitzaci passant per
la redacci, dna preferncia al directe radiofnic.

Busquem la mxima qualitat tcnica tant perqu la cobertura siga ladequada

en tot el territori com perqu els professionals utilitzem els mitjans tcnics que
garanteixen una recepci ptima. En les entrevistes, limitem ls del telefon, ja
que la qualitat s molt baixa i els oients es poden desconnectar de la
programaci.

Emetem la major part de la programaci en directe, per diverses

circumstncies poden obligar-nos a gravar alguns espais. En aquest cas, no
mentirem al pblic: no li direm que es tracta dun programa en directe.

3.2.2.2. Elements identificatius de la programaci

Els programes que difonem al llarg del dia tenen els seus propis elements
identificatius: sintonia i careta dentrada i deixida (o les dues), dacord amb els
criteris esttics i de qualitat de lemissora. Per a distingir uns espais daltres i

62
per a marcar la diferncia entre els espais informatius i els dentreteniment de
la publicitat, fem servir separadors o indicatius, els quals tamb identifiquen el
programa i lemissora.

3.2.2.3. Els espais de promoci, publicitat o patrocini

Els espais de promoci, publicitat o patrocini programats shan demetre

obligatriament.

3.2.2.4. Senyals horaris

Els senyals horaris semeten coincidint amb les hores en punt, i marquen linici
dels butlletins de notcies o dels informatius radiofnics de ms durada que t
la cadena. Quan emetem aquests senyals acstics, no ha de sonar cap msica
ni sha de sentir cap veu.

3.2.2.5. Lemissi dels diferents continguts

3.2.2.5.1. Les connexions

Les connexions amb lexterior les fem en directe, excepte quan hi haja motius
justificats per a gravar-les, com ara que el periodista estiga treballant en un
pas amb el qual tenim una gran diferncia horria, o que el periodista haja de
cobrir una altra informaci, o que es tracte de peces per a la nit o per a la
matinada.

3.2.2.5.2. Les entrevistes

Insistim perqu els convidats vinguen a lemissora amb lobjectiu doferir una
bona factura tcnica. Si per alguna ra hem hagut de gravar prviament una
entrevista, ho diem als oients. Quan es tracte dentrevistes que no emetem
ntegrament, som respectuosos amb les opinions dels convidats i no canviem el
sentit de les seues paraules.

3.2.2.5.3. Els reportatges

Per tractar-se de peces que requereixen un procs delaboraci costs, els

reportatges sempre estan gravats prviament. Producci, realitzaci i redacci
treballen conjuntament per a obtindre el millor resultat possible, i assumeixen la
qualitat de la gravaci (realitzaci), la qualitat dels continguts i la durada de la
pea (producci i redacci).

63
3.2.2.5.4. Les transmissions

Per definici, les transmissions sn en directe, encara que poden incloure

peces gravades (crniques, entrevistes, reportages o informes) que ens ajuden
a contextualitzar el fet i que donen dinamisme al programa. Si per alguna ra
un determinat esdeveniment es transmet amb alguns minuts de retard, ho
comuniquem a laudincia.

3.2.2.5.5. Les intervencions de les persones expertes

Preferim que els comentaristes, els experts i els tertulians entren en directe en
els nostres programes. Aix podrem interactuar i grcies a la conversa
guanyarem en eficcia comunicativa. Si la connexi de qui collabora es fa des
de sa casa o des de qualsevol altre lloc, els tcnics hauran de dir si t prou
qualitat per a radiar-se.

3.2.2.5.6. La msica en directe

En el canal musical i a vegades tamb en el generalista, emetem msica en

directe. En aquests casos, hem de garantir la mxima qualitat i hem de fer les
proves pertinents abans de lemissi.

3.2.3. El llenguatge radiofnic

El llenguatge radiofnic s molt ms que les nostres paraules. Considerem

com a llenguatge radiofnic la suma dun document escrit per a ser dit, aix
com les declaracions, el so dambient; la msica, els efectes sonors i el silenci.

3.2.3.1. Els talls de veu

Els talls de veu shan de sentir b i no prestar-se a interpretacions errnies. Si

un tcnic els descarta perqu la qualitat no s ladequada, en prescindirem. En
cas que es tracte de declaracions dun innegable valor informatiu o testimonial,
els farem servir. Per, per a facilitar-ne la comprensi, tamb nosaltres
repetirem, literalment, les paraules del tall de veu, i les atribuirem a la persona
a qui corresponguen.

Ledici del tall de veu sha de fer correctament. La declaraci ha de comenar

ntidament, ha de ser una unitat de sentit autnoma i ha dacabar en un to
descendent. El tall de veu no tergiversa el significat de les paraules dels
entrevistats.

64
Si els talls de veu sn en valenci o en castell, els deixem sense traduir; per,
si sn en una altra llengua, els doblem. Deixem que sescolte linici i la fi de la
declaraci original, i superposem la veu del doblatge (sense dramatitzar-la) a la
veu original.

3.2.3.2. El so dambient

Captem el so ambient amb la mxima qualitat possible, conscients que ens

servir per a acostar un determinat fet al pblic i aportar ritme a la pea. Una
cosa s el so dambient, i una altra de molt diferent, el soroll. El so dambient
ha destar ben enllaat amb loff de la pea i ha de tindre prou durada perqu
els oients descodifiquen el missatge.

3.2.3.3. La msica

El poder de suggesti de la msica s immens. La utilitzem quan volem

intensificar el valor duna pea, sempre que es tracte dun gnere i dun tema
que aix ho permeten. Adeqem la msica al to del programa i tractem les
canons amb respecte a fi de bastir un discurs harmnic amb les nostres
paraules. Evitem parlar mentre sona la msica, i si hem dinterrompre una
pea, aprofitem les pauses de la mateixa composici.

3.2.3.4. Els efectes sonors

En un reportatge o en programes de ficci, podem recrrer als efectes sonors

per a recrear diverses situacions i ambientar-les de la manera que convinga.
Pel tipus de programa o perqu ho diem explcitament, ha de quedar clar que
es tracta de recursos creats expressament per a fer ms rica una narraci.

3.2.3.5. Els silencis

En la rdio, un silenci molt perllongat se sol associar a una fallada de lemissi.

Per hi ha silencis molt significatius, que hem de respectar perqu tamb
formen part del missatge. La pausa dun entrevistat desprs duna pregunta pot
resultar molt informativa i lhem de respectar.

3.2.4. La difusi en les plataformes digitals (webs, xarxes, apps, mbils, etc.)

A ms de la televisi i la rdio convencionals, mostrem els nostres contiguts en

la pgina web, en les xarxes socials i en les aplicacions mbils. Una gran part
dels usuaris ha de poder accedir als nostres continguts i als serveis interactius,

65
i per aix utilitzem tantes plataformes, dispositius o tecnologies com siga
possible.

En el portal web, fem les adaptacions necessries perqu les persones amb
deficincies visuals tinguen accs per mitj dels lectors de pantalla. La
presentaci de la informaci en forma dimatges, enllaos, marcs o
encapalaments facilita ls dels lectors de pantalla. Per a les persones amb
deficincies auditives, hem de facilitar-los transcripcions per als udios i per als
subttols sincronitzats amb els vdeos.

Fem servir adreces web fcils de recordar i que es puguen identificar amb les
nostres marques de televisi i de rdio. Ls de paraules clau i de metadades
millorar el nostre posicionament tan pel que fa a les cerques com al
posicionament global del grup.

Mantenim els continguts actualitzats i sempre posem la data i lhora de lltim

canvi.

Els continguts dels mitjans interactius sn gratuts, per en aquests mitjans es

poden oferir serveis de pagament, com ara la compra de productes de
marxandatge relacionats amb la CVMC i les seues marques o aplicacions per a
mbils.

Els webs i portals de la CVMC mantenen una unitat destil i una coherncia
visual amb les marques de rdio i de televisi.

En el portal web, reprodum vdeos i udios propis o dels quals tenim drets
demissi, incloent-hi els espais publicitaris i els sistemes per a mesurar
laudincia.

Es pot accedir als nostres serveis des dels navegadors dInternet ms comuns,
i oferim la visualitzaci amb diferents qualitats en funci de les prestacions dels
equipaments dels usuaris. Els continguts de la CVMC hauran destar adaptats
tamb per a la resta de finestres: mbils, tauletes, televisors intelligents, etc.

3.2.4.1. Els webs dels programes

Els programes de rdio i de televisi tenen el seu propi web, on es donen tots
els detalls sobre lemissi, els equips i els continguts. El web s la principal via
dinteracci amb laudincia, i canalitza la participaci del pblic. A ms, s un
espai de fidelitzaci de laudincia i de generaci de la imatge de marca del
grup CVMC.

66
Si distribum material dun programa per les xarxes socials, ha destar
prviament en el web del programa per a poder enllaar-lo.

Els continguts i lactualitzaci del web sn competncia de lequip del

programa, en collaboraci amb daltres departaments de la CVMC.

4. EL TRACTAMENT INFORMATIU EN MATRIES DATENCI ESPECIAL

Larticle 9 del Mandat marc aprovat per les Corts Valencianes per a la CVMC
estableix criteris dautoregulaci en el seu article 9. En conseqncia, la CVMC
i les societats prestadores de serveis de rdio i televisi no hauran dincloure
continguts que pertorben o trenquen el clima de convivncia social a la
Comunitat Valenciana, o inciten al sucidi i a la violncia en qualsevol mbit,
especialment la masclista, com tamb els comportaments masclistes,
xenfobs, racistes o expressions dodi cap al collectiu de lesbianes, gais,
transsexuals i bisexuals. (LGTBI).

A ms, la CVMC i les societats prestadores de serveis tindran especial cura en

el tractament de continguts que afecten les vctimes de la violncia, de
catstrofes naturals o desdeveniments luctuosos, per a evitar que el dolor de
les persones es convertisca en espectacle i aprofundisca el seu patiment.

En aquest captol del present llibre destil de la CVMC hi recollirem les

indicacions per al tractament daquestes matries datenci especial per a
donar compliment als principis abans esmentats i per a facilitar la tasca dels i
les professionals de la CVMC en lexercici de la seua professi.

4.1. Igualtat de gnere

4.1.1. Qestions normatives de la Llei 6/2016 i del Mandat marc

Larticle 2.3 de la Llei 6/2016 diu: La igualtat de tractament i oportunitats entre

dones i homes s un principi informador de lordenament jurdic que ha de
tindres en compte en la interpretaci i aplicaci daquesta llei.

Larticle 5 de la mateixa llei especifica en lapartat d) que sha de garantir el

principi digualtat efectiva entre homes i dones, com tamb vetlar per la

67
transmissi duna imatge igualitria, plural i no estereotipada de dones i homes
en la societat i promoure-la, i demana adoptar, mitjanant lautoregulaci,
codis de conducta tendents a transmetre el principi digualtat excloent
continguts sexistes, especialment en la programaci infantil i juvenil. En el punt
e) afig que sha de promoure el principi digualtat efectiva entre homes i dones,
que haur dinformar, amb carcter transversal, lactuaci de la Corporaci
Valenciana de Mitjans de Comunicaci, que lintegrar, de forma activa, en
ladopci i execuci de les seues disposicions normatives, com tamb en la
definici, el pressupost i lexecuci del conjunt de les seues activitats.
Finalment, en el punt f), tot insistint en aquest comproms, reclama promoure
la presncia equilibrada de dones i homes en els nomenaments i les
designacions en els crrecs de responsabilitat que li corresponguen, i vetlar
perqu aquest principi es respecte en la resta de nomenaments dins de la
Corporaci.

Cal tamb considerar que en el punt j) daquest mateix article, sobre els
principis que cal observar en la prestaci del servei pblic, reclama promoure
la visibilitat de la diversitat dopcions afectives i sexuals, de diversos models de
famlia i didentitat o expressi de gnere, com tamb cooperar en les
estratgies contra la discriminaci del collectiu de lesbianes, gais,
transsexuals, bisexuals i intersexuals.

En larticle 30. Pautes generals per a lemissi desdeveniments esportius, es

diu: En lemissi desdeveniments esportius, la Corporaci atendr
preferentment: a) La divulgaci adequada de lesport femen, de base i
tradicional valenci i de lesport adaptat.

Quant al Mandat marc, larticle 6, sobre Qualitat informativa, pluralisme i

igualtat entre homes i dones, especifica que:

1. La promoci de lespai pblic s un objectiu dels mitjans audiovisuals

pblics, i tamb ho sn la garantia daccs universal a la informaci i el
coneixement i la realitzaci efectiva del dret constitucional a comunicar i
rebre informaci vera i del dret a la pluralitat informativa. Per tant, els
mitjans pblics han doferir una informaci suficient, mplia, vera,
contrastada, imparcial, igualitria, rigorosa, territorialment equilibrada i
precisa sobre les qestions dactualitat que afecten una part o el conjunt
de la societat, i actuar amb respecte als drets de les persones usuries.
Aquesta informaci ha de ser plural i garantir laccs dels grups socials,
poltics, culturals i associatius representatius.

68
 2. La igualtat de tracte i doportunitats entre homes i dones, ls dun
llenguatge no sexista i garantir una imatge plural i no estereotipada de
dones i homes, tamb sn exigncies i valors que els mitjans de
comunicaci pblics han de promoure. Cal una televisi compromesa
amb leradicaci de la cultura masclista i la desigualtat per ra de
gnere, que aposta per un plantejament global que incorpore la
perspectiva de gnere, propostes de programaci no segmentades per
gnere ni estereotipades, un comproms en continguts que ajuden a
remoure obstacles, desmuntar estereotips i a construir una nova cultura
de la igualtat.

3. Cal la intervenci professional especialitzada en matria digualtat i

lestabliment de filtres i garanties per al rebuig de continguts sexistes,
amb especial atenci als adreats al pblic infantil i juvenil, tant en els
programes com en la publicitat, amb la collaboraci de lobservatori de
publicitat no sexista de la Generalitat Valenciana.

4. Els criteris editorials a qu fan referncia els apartats 1, 2 i 3 han de

ser definits extensament en els llibres destil de la CVMC.

4.1.2. Introducci

Tal com ha constatat la recerca, quant al tractament de les dones en els mitjans
de comunicaci, shi mant una doble vara de mesurar que reprodueix el tracte
desigual que reben per la condici de gnere; una discriminaci que practiquen
rutinriament no sols les persones que elaboren continguts per als mitjans, la
professi periodstica, sin tamb les persones que participen en lelaboraci
dels continguts, tant informatius com de programes dentreteniment i
produccions de ficci, s a dir, els i les professionals que fan tasques de
redacci, presentaci, gui, locuci, documentaci, correcci, producci,
realitzaci, presa dimatges i so, postproducci i edici.

En concret, les dades per a lEstat espanyol (Projecte Global de Monitoratge de

Mitjans), tot i la Llei digualtat de 2007, continuen preocupant; aix, el 73% de
les notcies tenen protagonistes masculins i el 91% dels experts consultats sn
homes. Els estereotips de gnere es mostren fortament resistents al canvi si no
sactua decididament per a desmuntar-los i evitar aix la seua continutat. La
falta de visibilitat dels treballs, les accions i les actuacions de les dones
comparada amb la dels homes es manifesta en molts casos; per exemple, quan
sinforma dels currculums de persones rellevants en lmbit pblic: en el cas de
les dones cal evitar destacar aspectes familiars que no siguen rellevants per a
la notcia o donar importncia a laspecte fsic, el vestit, etc. Els mitjans de

69
comunicaci pblics en general, i la nostra CVMC en particular, shan de
comprometre a superar aquesta desigualtat.

4.1.3. Com cal actuar des dels nostres mitjans

La perspectiva de gnere ha dimpregnar el treball de tota la plantilla de la

CVMC. Aix vol dir, senzillament i clarament, que els nostres mitjans, les
nostres pantalles i terminals dudio i sistemes digitals han de tindre en compte
els interessos de les dones a lhora delaborar els continguts. En concret:

1. Assumir la situaci de discriminaci de les dones i les conseqncies que ha

comportat i comporta aquesta posici.

2. Posar en qesti i combatre la desigualtat que han patit les dones respecte
als homes, tot acostant a la ciutadania les dificultats estructurals que encara a
hores dara troben les dones per a poder-se desenvolupar en aquesta societat.

3. Observar i comprendre com opera la discriminaci negativa cap a les dones

(fent-les invisibles i minimitzant les seues aportacions); i la discriminaci
positiva cap als homes (tot destacant les prctiques professionals dactuaci
masculina i amagant comportament inadequats i fins i tot punibles).

4. Cooperar de forma activa i compromesa en leradicaci daquesta desigualtat

4.1.4. Ls de la paritat en el tractament informatiu i en la producci i difusi de

continguts

El comproms amb la igualtat doportunitats exigeix un enfocament informatiu

que qestione els estereotips masclistes i que visibilitze i denuncie les
situacions de desigualtat. El periodisme de qualitat exigeix no sols el tractament
informatiu rigors i un llenguatge no sexista, sin una cobertura inclusiva dels
fets, i un treball en positiu que oferisca nous models de feminitat i masculinitat,
igualitaris i justos. La perspectiva de gnere es fonamenta en un treball crtic
sobre les diferents realitats socials, i per tant, descansa en la informaci ms
que no en lopini.

Pautes

1. En els continguts informatius, es procurar mostrar distints models de dona

segons la realitat plural i diversa i el comproms de millora social. Shaur de
tindre en compte, sempre que la temtica ho permeta, lequilibri en relaci amb
ledat, la raa, lestatus i la capacitat fsica.

70
2. Lequilibri de gnere en la recerca de les fonts dinformaci i de
documentaci s una tasca cabdal. Hem de fer visibles les dones de diferents
estatus, evitant estereotips com infermera/metge, alumna/professor,
secretria/director. Cal evitar presentar les dones com les eternes
subordinades dels homes.

3. Els temes atributs tradicionalment a les dones (cura de les persones,

artesania, moda) hauran de tindre un enfocament positiu que els done valor i
importncia.

4.- Es donar cobertura als xits cap a la igualtat de gnere que mostren una
societat en transformaci. Cal deixar clar que les dones sn productores de
cultura, cincia i tecnologia, i protagonistes de lacci poltica, aix com actives
en altres camps socials. En aquest sentit, resulta til informar dexemples
concrets dinnovaci (la primera dona que).

5. La informaci posar una atenci prioritria a les situacions i als fets que no
complisquen les lleis digualtat.

6. Ha dinformar-se, des del rigor i des de la imparcialitat, sobre les realitats de

desigualtat en laccs als recursos, a la formaci i a la presa de decisions, aix
com en les oportunitats i les expectatives.

7. Els espais informatius identificaran i denunciaran les estructures que

mantenen i reprodueixen desigualtats: marcs normatius, especialment els
relacionats amb drets de propietat, drets successoris, accs a la justcia, a la
poltica, etc.

8. Els canvis i propostes en matria digualtat de gnere, especialment en els

mbits legislatius i educatius, hauran de tindre un lloc destacat en lagenda, aix
com la cobertura de les accions positives aconseguides per les associacions
ciutadanes i collectius feministes que treballen per la igualtat de gnere.

9. Sha de mantindre una presncia equilibrada de dones i homes:

comunicadors i comunicadores, presentadors i presentadores, collaboradors i
collaboradores i tertulians i tertulianes, experts i expertes en els informatius i
programes.

10. Quan els debats giren al voltant de temes que afecten directament el
collectiu de ciutadanes o sobre temes despecial sensibilitzaci com la

71
violncia masclista, sha de donar la veu a les postures dels diferents
feminismes per tal de reflectir la seua veritable heterogenetat i riquesa.

11. Per a donar autoritat i credibilitat a la informaci, sutilitzaran indistintament

veus masculines i femenines.

12. Les professionals que apareguen en la pantalla no han de ser

discriminades en funci dels cnons esttics dominants.

4.1.5. Algunes consideracions segons temes

Conflictes armats. Les dones i les criatures sn doblement vctimes

en aquests casos. Al donar notcies de guerres, es posar tamb el
focus en la situaci que afecta especialment les dones.

Drets humans. Cal recordar que la igualtat s un dret fonamental i,

per tant, tant la violncia masclista com la desigualtat en general per
gnere shan demmarcar sempre dins dels drets humans.

Successos o tragdies, catstrofes. Les dones sn la meitat de la

poblaci per pateixen de forma distinta ats que el rol assignat de
mare i de cura de majors, malalts etc., aporta una problemtica
afegida. Aquesta situaci ser tinguda en compte quan es parle de
situacions de catstrofe.

Religi. La majoria de les religions situen la dona en una posici

social dinferioritat i subordinaci als homes, la qual cosa augmenta
les desigualtats socials. Per aix, es tindran en compte les
conseqncies que les religions tenen sobre les dones i com afecten
de forma desigual els homes.

Infncia i adolescncia. Sens dubte, el sector ms vulnerable a

lassumpci dels estereotips masclistes. En la protecci de la infncia
i ladolescncia s fonamental el tractament amb perspectiva de
gnere per tal devitar els condicionaments de les xiquetes
(sexualitzades, subjectes passius, etc.) i dels xiquets (repressi dels
sentiments, potenciaci de lagressivitat).

Immigraci, xenofbia, transfbia, LGTBIfbia, gitanofbia. Els

sectors vulnerables de la societat necessiten una especial protecci
dels mitjans pblics, amb la potenciaci de la diversitat com un valor
enriquidor de la societat. A ms, les dones sn doblement

72
 discriminades, tant dins dels seus collectius com en la resta de la
societat.

Salut i diversitat funcional. Les persones amb malalties o amb

diversitat funcional (que no discapacitat) afronten de maneres molt
distintes la seua particularitat. Les dones, sotmeses socialment a una
forta pressi per una determinada aparena, sn ms discriminades
pel seu aspecte fsic que els homes. Quant a la salut, cal dir que ni
els estudis, ni els tipus dinvestigacions, ni els tractaments tenen en
compte ara per ara la perspectiva de gnere. Exemple: els
smptomes dinfart sn diferents en els homes i en les dones. Per
ltim, els productes de bellesa que van dirigits a les dones no estan
relacionats amb la salut.

Esport. Un dels mbits ms masclistes i masculinitzats dels mitjans

de comunicaci s lesport, tant per latenci desigual com per
lenfocament. Per una banda, es tendeix a considerar que les
activitats esportives en qu participen dones tenen menys inters
informatiu i, per altra, sovint shi enfoquen aspectes que no sn
rellevants, com ara el fsic de les participants en compte dels seus
mrits esportius, o es dilueixen els xits individuals de les dones
ressaltant el paper del seu entorn: lequip, lentrenador, etc. Cal
evitar, a ms, la banalitzaci dels esports femenins tractant-los com
a esports de segona. Daltra banda, sovint sargumenta que s difcil
equilibrar els dos sexes en les tertlies desports perqu hi ha poques
dones expertes. Es tracta dun argument falla. Hi ha suficients
dones periodistes expertes com per a evitar aquesta discriminaci.
En qualsevol cas, no s acceptable ls de dones sense bagatge amb
un rol purament ornamental.

Treball. Lescletxa salarial se situa al voltant del 25%. s per aix que
la CVMC procurar abordar la discriminaci salarial i laboral de les
dones.

Lideratge. Cal afavorir i normalitzar la presncia de les dones lders,

dirigents poltiques, dempreses, activistes socials, sense el tpic
recurs a suposades qualitats negatives (dominants, masculinitzades,
ambicioses, etc.) distintes a les virtuts dels homes per al
comandament. Aix mateix, sevitar sexualitzar en categories
professionals: secretries, infermeres, etc.

73
4.1.6. Entrevistes i altres peces

La maternitat o la parella sn qestions que shan devitar en les entrevistes a

dones professionals. En canvi, per tal de situar lhome en lentorn de la cura i la
coresponsabilitat, es correcte preguntar als homes per qestions dndole
familiar si s oport destacar aquest paper social.

Parlem de coresponsabilitat i no de conciliaci perqu la segona es veu

(normalment) limitada a la flexibilitat horria laboral de les dones per a atendre
les altres ocupacions familiars que socialment t atribudes, mentre que la
coresponsabilitat apella per igual als progenitors i situa els fills o filles com a
subjectes de la qesti.

Evitarem parlar de la bellesa o de ledat de les dones en les entrevistes si no

tenen rellevncia amb el contingut de lentrevista.

Es procurar utilitzar veus masculines i femenines per a donar legitimitat i

autoritat indistintament.

4.1.7. Expertes

Per tal de garantir la perspectiva de gnere en tots els continguts i la

incorporaci efectiva de les dones al mitj, a ms dincloure al llibre destil la
perspectiva en cada punt, cal reforar els continguts en dos aspectes:

- La creaci duna base de dades dexpertes, que ser consultada per a

qualsevol tipus dinformaci, per tal daportar igualtat i perspectiva en els
continguts.

- La creaci duna comissi permanent dexpertes en igualtat, dins del

Consell de Redacci i del Consell de la Ciutadania, les recomanacions de
les quals seran incloses en els seus informes.

Consideracions

1. Es tracta de promoure nous models de feminitat i masculinitat, que no

emmarquen latractiu i la virilitat en termes de fora bruta i domini, on la
sexualitat siga un exercici responsable, saludable i plaent, fruit duna decisi
personal consensuada en condicions digualtat. Es tracta de promoure models
didentificaci on les dones siguen subjectes de desig propi i no objectes de
desig ali, per tamb de donar suport a la construcci identitria pel que fa a

74
la percepci corporal, lautoconeixement de la sexualitat i el desenvolupament
dels components relacionals.

2. Hem delaborar programes on les dones siguen percebudes com a subjectes

histrics productors de cultura i avanos tecnolgics i socials, membres de ple
dret com a ciutadanes (literates, cientfiques, cineastes, poltiques, artistes...).
Aix no sols servir per a donar-los el lloc en la histria i en els mitjans que els
correspon, sin que ser un bon model didentificaci com a subjectes
autnoms, a travs dels seus xits personals, intellectuals i/o dactivisme
social. Tamb shan de promoure campanyes divulgatives de sensibilitzaci
que redunden en la igualtat entre homes i dones.

3. Quan es realitzen documentals biogrfics sobre valencians illustres, part

fonamental per a reivindicar el nostre patrimoni historicocultural, caldr mostrar
especial atenci a rescatar de loblit les dones illustres, com per exemple
Isabel de Villena, Viria Acte, Josepa Domnica Catal de Valeriola, Maria
Cambrils o Dorotea i Margarida Joanes, entre moltes altres.

4. Respecte a lentreteniment, es recomanable que en la programaci

cinematogrfica es tinguen en compte les pellcules dirigides per dones, i
tamb que les protagonistes femenines no siguen objectes estereotipats.

5. Cal establir sistemes de supervisi sobre els missatges publicitaris. Es

vetlar especialment pels anuncis destinats a la infncia i a ladolescncia, ja
que la publicitat genera constantment imatges pornojuvenils que avancen cada
vegada ms la incorporaci de les adolescents al mercat de la seducci i de les
aparences, i contribueix aix a la disseminaci de malalties de la percepci
corporal com lanorxia, la bulmia i la dismrfia. Les xiquetes ho sn legalment
fins als catorze anys.

6. La CVMC impulsar la formaci en igualtat de gnere del collectiu de

professionals del periodisme. Sexigir alguna formaci en aquest mbit quan
es tracte de responsables de redacci de notcies relatives a aquesta
desigualtat. Cal no oblidar que els mitjans de comunicaci sn el principal
vehicle dinformaci, dentreteniment i de formaci de lopini pblica.

4.1.8. Enfocaments a evitar

1. Sevitar identificar la perspectiva de gnere amb qestions que

concerneixen nicament les dones.

75
2. En les informacions relatives als discursos sobre igualtat de gnere, no es
realitzaran equivalncies entre el masclisme i el feminisme. Al contrari,
sinsistir en qu el feminisme no s un tipus de masclisme a la inversa i en
qu el pensament feminista treballa per la igualtat de drets entre dones i
homes, condici sine qua non dun estat de vertadera democrcia.

3. El debat sobre la igualtat doportunitats no es limitar al repartiment de

tasques domstiques i la cura de persones. Aix sol tindre com a conseqncia
una trivialitzaci de la importncia de la igualtat daccs de les dones a totes les
rees de la vida social, cultural, econmica i poltica.

4. No es faran judicis de valor sobre la dedicaci i la conciliaci entre la vida

privada i la vida professional de les dones, especialment en vides de projecci
pblica, per s en homes, per tal dequilibrar el pes familiar. I haurem de parlar
de coeducaci i no de conciliaci quan parlem de filles i fills.

5. Quan sinforme sobre qestions relacionades amb la maternitat, no es

promouran models rgids i maniqueus contraris a la transformaci social. La
maternitat i la parella sn opcions de vida, no lnic dest que tenen les dones.
No totes les mares viuen digual manera lexperincia de ser mare. La
maternitat sha mitificat com lnica funci til de les dones, tot insistint en
valors patriarcals tradicionals vinculats al sacrifici i a la renncia. Sha de posar
laccent sempre en la paternitat-maternitat-coresponsabilitat, per a situar el fills i
filles com a subjectes de la qesti.

6. No es recorrer a laparena, lestat civil, la situaci sentimental, la

maternitat, etc., per a parlar de les dones, excepte quan siga necessari per a la
comprensi dels fets.

7. La informaci no sustentar models on lxit professional i la feminitat es

presenten com a excloents. Digual manera, lxit femen no sassociar amb la
bellesa i la sensualitat.

8. La prctica professional (cobertura de temes, assignaci de reporters i de

reporteres, expectatives de tractament informatiu, etc.) evitar els estereotips
de gnere.

9. Sevitar la difusi de qualsevol forma de violncia simblica en els discursos

i en les imatges, com ara presentar les dones deshumanitzades, cosificades,
fragmentades en les seues zones ergenes, com a objectes de plaer per al
desig mascul, violentades o de qualsevol manera que les denigre o vexe.

76
10. Sevitar ls de la doble vara de mesurar que destaca i censura accions
reprovables si estan protagonitzades per dones: Una dona abandona el fill de
tres anys en un locutori, tot ignorant la responsabilitat paterna.

4.2. Violncia masclista

4.2.1. Introducci

Es considera com a violncia masclista la que sexerceix contra les dones com
a manifestaci de la discriminaci i de la situaci de desigualtat en el marc dun
sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produda per
mitjans fsics, econmics o psicolgics, incloent-hi les amenaces, les
intimidacions i les coaccions, tinga com a resultat un dany o un patiment fsic,
sexual o psicolgic, tant si es produeix en lmbit pblic com en el privat.

Els mitjans de comunicaci, com un dels espais de creaci i de transmissi

dimatges i destereotips ms poderosos de la societat actual, mereixen un ttol
complet en larticulat de la Llei orgnica 3/2007, per a la igualtat efectiva entre
dones i homes. El mandat estableix que tots els mitjans de comunicaci
respectaran la igualtat entre dones i homes, tot evitant qualsevol forma de
discriminaci (article 39). La Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat,
integral contra la violncia sobre la dona en lmbit de la Comunitat Valenciana.
(DOCV nm. 6912, de 28.11.2012), en larticle 34 es compromet a promoure
ls de la guia destil periodstic que proporcione les claus per al tractament
informatiu adequat de les situacions relacionades amb la violncia que pateixen
les dones.

El document de la Federaci Internacional de Periodistes (FIP), de maig de

2009, titulat tica i gnere: igualtat a les sales de redacci. Declaraci de
Brusselles, remarca la importncia de la professi periodstica a lhora de
millorar la qualitat informativa i la contribuci dels mitjans a leradicaci de la
violncia masclista. En aquest sentit, la CVMC i les seues societats mantindran
una lnia dactuaci coherent tant en els informatius com en el conjunt de la
programaci dels diversos mitjans.

Partint dels diversos llibres destil dels mitjans de comunicaci que aborden
aquesta qesti, de les recomanacions dorganismes pblics (CAC) i tot tenint
en compte el mandat de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del
servei pblic de radiodifusi i televisi dmbit autonmic (articles 2 i 5),
considerem que cal observar els segents principis i criteris dactuaci:

77
 1. Hem de tractar la violncia masclista com una violaci dels drets
humans i un atemptat contra la llibertat i la dignitat de les persones.
2. La violncia masclista s un impediment perqu les dones puguen
assolir la plena ciutadania.
3. La informaci sobre violncia masclista sha de donar per mitj de
diversos formats i gneres periodstics, per tal de fer possible la
percepci del fenomen en tota la seua complexitat.
4. Els maltractaments sn, alhora, un delicte i un problema social. No
conv fer difusi de casos particulars si no nexisteix una denncia
prvia davant dels organismes oficials pertinents, per tal de protegir la
integritat de les persones afectades.

4.2.2. Diversificar i seleccionar les fonts dinformaci

Hem devitar recollir testimonis del venat i dels familiars si no tenen dades
concretes i aprofitables. s contraproduent involucrar terceres persones si no
tenen una vinculaci directa amb el cas, encara que hi tinguen lligams de
parentiu o sentimentals, aix com aquelles que noms hi estan relacionades
circumstancialment.

s recomanable ls de fonts qualificades, especialitzades i de solvncia

contrastada que siguen les ms adequades en cada cas. Cal identificar les
fonts de la manera ms concreta possible.

s important considerar, tant en les decisions com en la tria de fonts

informatives i testimonis, lobjectiu periodstic que es persegueix, el context en
qu semmarca el fet i limpacte i les conseqncies que sen poden derivar
segons com es tracte la informaci.

4.2.3. Relacions causa-efecte

Cal evitar qualsevol relaci de causa-efecte entre els fets i la procedncia de

les persones implicades, la seua situaci sociocultural i/o les circumstncies
personals.

s contraproduent esbiaixar la incidncia dels casos de violncia masclista cap

a grups socials concrets, orgens culturals i circumstncies determinades, ja
que es tracta dun fenomen universal i estructural.

78
4.2.4. Contextualitzar la informaci

s recomanable explicar els antecedents i els processos seguits per la persona

agredida que siguen pertinents (denncia, ordre dallunyament, etc.) abans
darribar a la situaci actual. Cal oferir dades i aquells elements de
contextualitzaci que permeten entendre el problema i ajuden a reflexionar.

4.2.5. Respecte a les vctimes

Hem de respectar la dignitat de les persones agredides i de persones del seu

entorn familiar o venal i no mostrar-les mai sense el seu consentiment previ.

Hem devitar lassetjament de la persona agredida i de les persones del seu

entorn per part dels i de les nostres professionals. Cal esperar que la persona
afectada es recupere abans de mostrar-la als mitjans. s preferible oferir el
testimoni daltres dones o entitats expertes que poden parlar de la seua
recuperaci i del procs de reparaci dels danys sofrits.

Hem danar amb prudncia amb la figura del testimoni. Quan es parla amb una
vctima, no podem desacreditar-la, no hem de guionitzar, no hem dimposar un
determinat discurs. Si parlem amb vctimes s perqu tenen un coneixement
que nosaltres no tenim i qu ens interessa perqu considerem que aporta
alguna cosa. Per tant, deixem que parlen. Si sols ens interessa el testimoni per
recrear lacci violenta o el trauma, no ho fem. Podem estalviar-nos lentrevista.

4.2.6. Usar conceptes i terminologia que sajusten a la definici dels fets

En tots els gneres i continguts conv fer un tractament meditic igualitari de

dones i homes, evitant els estereotips i tpics que frivolitzen i banalitzen el
tractament dels casos de violncia masclista. Cal evitar les adjectivacions que
puguen contribuir a una justificaci implcita de lagressi.

Sha de recordar que lelaboraci i la difusi de continguts i de publicitat que

inciten a la violncia masclista, la justifiquen o la banalitzen estan absolutament
prohibides a la CVMC.

4.2.7. Visibilitzar els recursos de suport

Al mateix temps que sinforma sobre situacions de violncia masclista, conv

difondre informes, balanos peridics i estadstiques, aix com fer visible la
xarxa de recursos i de serveis especfics destinats a les dones en situaci de
violncia masclista, en especial el telfon 016, el 900 58 08 88 Centres Dona

79
24 hores, i els recursos disponibles quant a informaci i assessorament jurdic
en matria de violncia masclista.

4.2.8. Seguiment informatiu

Cal garantir el seguiment informatiu dels casos. Sha dinformar de la seua

resoluci i, si sescau, de la recuperaci de les persones agredides.

Per tal devitar una nova victimitzaci i/o culpabilitzaci de les dones agredides i
facilitar-ne la rehabilitaci o la recuperaci, s convenient fer un seguiment dels
casos abordats i donar rellevncia a les informacions relacionades amb la
superaci de situacions de violncia masclista. Daquesta manera, es pot donar
una visi integral del fenomen i de la capacitat de les dones de deseixir-sen,
ms enll de les agressions.

Conv oferir testimonis i exemples de superaci que servisquen dajuda i de

missatge positiu i esperanador per a altres vctimes.

4.2.9. Rectificaci derror i omissions

Hem de rectificar de manera immediata qualsevol informaci errnia que shaja

pogut difondre sobre un cas.

En cas derror o dequivocaci en una informaci daquestes caracterstiques,

hem de rectificar-lo amb la mxima celeritat i donant-li la mxima importncia
per tal devitar ms pressi psicolgica sobre les persones afectades.

4.2.10. Les conseqncies i el rebuig social

Conv informar i mostrar que lacte violent t conseqncies negatives per als
agressors i fer-ne visibles, aix mateix, les manifestacions de rebuig social que
es produsquen.

Informarem de les sentncies condemnatries per tal de mostrar les

conseqncies penals de la violncia masclista i el suport institucional, jurdic i
social a les dones maltractades.

4.2.11. Dones expertes

Sempre que es puga, hem daccedir a dones expertes i organitzacions de

suport a les dones maltractades. Hem de procurar fer visibles les aportacions
de les dones i presentar-les amb tota la seua autoritat. I tamb fer visibles les

80
aportacions de les dones en tots els mbits de la societat i considerar
lexperincia com a font documental de primera importncia.

4.2.12. Respecte a la intimitat

Cal respectar el dret a la intimitat de les persones agredides i la presumpci

dinnocncia de les persones agressores.

Conv preservar lanonimat de les persones afectades i respectar sempre la

decisi sobre la difusi de la seua identitat. Sha de recordar que, pel que fa als
menors, es prohibeix difondren el nom, la imatge o altres dades que en puguen
permetre la identificaci en casos en qu, amb el consentiment o no dels pares
o tutors, afecten lhonor, la intimitat o la prpia imatge dels menors i,
particularment, si apareixen com a vctimes, testimonis o inculpats amb relaci
a la comissi daccions illegals.

4.2.13. Interacci amb les forces de seguretat

Cal respectar, tamb, la decisi dels cossos de seguretat respecte de la difusi,

o no, de determinada informaci que pot influir en el procs de la investigaci.

Sha devitar sempre que les informacions publicades permeten arribar a

conclusions prematures sobre els fets abans duna resoluci judicial.

4.2.14. Presumpci dinnocncia

Cal tindre en compte que les dones retingudes en operatius policials sobre
casos dexplotaci sexual poden ser les vctimes daquesta explotaci. Per tant,
es fa necessari tindre cura en tot moment de la intimitat daquestes dones, de la
seua presumpci dinnocncia i, en particular, per raons de seguretat i de
protecci, no difondren la imatge. En aquest sentit, recomanem evitar tota
difusi dimatges de cmera oculta i/o dimatges sense autoritzaci expressa.

4.2.15. Visibilitzaci de la violncia masclista

Cal fer visible la violncia masclista que opera de forma ms soterrada i que
costa ms de reconixer: la violncia psicolgica, leconmica o la que es dna
en els mbits social i laboral, les diferents formes que pren lassetjament, i els
seus efectes devastadors en les dones i en les seues filles i fills.

Hem de diversificar els formats. No hem tractar la violncia contra les dones
nicament a travs de les notcies sobre feminicidis, sin amb reportatges

81
sobre elements o aspectes del fenomen complex de la violncia masclista,
taules redones, debats, etc.

4.2.16. Evitar el sensacionalisme i el dramatisme

Evitem el sensacionalisme i el dramatisme, tant pel que fa a la forma com

respecte al contingut de les informacions sobre violncia masclista. Totes les
imatges i tots els textos han de ser respectuosos amb la dignitat de les
persones. Per aix, shan devitar les descripcions detallades, escabroses o
dun gran impacte.

4.2.17. Identificaci de la violncia masclista

Cal evitar tamb confondre situacions de violncia masclista amb altres

possibles conflictes. Quan es tracte dun cas de violncia dins de la famlia,
per no masclista, parlarem de violncia familiar, com ara en els casos de les
agressions als progenitors.

Quant al fenomen de lexplotaci sexual, cal emmarcar-lo sempre en el context

de la violncia masclista, i conv no confondre la prostituci, el trfic i
lexplotaci sexual de dones i xiquetes.

Sha de tindre una cura especial de les informacions sobre mutilacions genitals
femenines i matrimonis forats, que normalment afecten menors.

4.2.18. El comproms de servei pblic

Els mitjans de comunicaci social gestionats o finanats per les administracions

pbliques valencianes, en les notcies sobre fets relacionats amb la violncia
masclista, han dexcloure tots els elements que els puguen donar un caire
morbs i que vagen en contra dels principis de la professi periodstica.

En qualsevol mitj, cal escollir noms aquelles imatges que aporten informaci i
evitar concentrar latenci en les persones agredides i en les del seu entorn.

Preservant el contingut i el rigor de les informacions, cal procurar que totes les
imatges siguen impersonals, neutres, que no permeten identificar el lloc dels
fets ni relacionar-hi persones concretes. Conv valorar quines sn les imatges
imprescindibles i quines les mancades de valor informatiu.

82
4.2.19. Formaci especfica de la plantilla de la CVMC

Cal fomentar la formaci dels i de les professionals de la CVMC i les seues

societats.

Hem dafavorir i incentivar la formaci daquelles persones que han dabordar

continguts relacionats amb la violncia masclista. Pel que fa a la professi,
conv exercir la tasca periodstica des de la responsabilitat personal i
respectant els codis tics i deontolgics.

4.2.20. Aspectes a evitar en la cobertura informativa de la violncia masclista

1. No farem un tractament informatiu que reforce la imatge de les dones com a

vctimes per damunt del seu paper com a subjectes actius.

2. No utilitzarem expressions com: un cas ms..., un altre cas..., a fi devitar

lefecte narcotitzant que reste rellevncia als fets.

3. Evitarem un tractament que culpabilitze o faa responsables les vctimes que

han patit violncia masclista.

4. Tampoc no les hem de presentar com a responsables per no haver

denunciat.

5. Evitarem dades i imatges que permeten la identificaci i/o localitzaci de la

vctima o lagressor, com ara exteriors de la vivenda, lloc de treball, etc.

6. La rellevncia pblica dels implicats pot justificar la seua identificaci amb la

prvia autoritzaci dels responsables editorials.

7. No sha despecular sobre les raons de lagressi: laspecte fsic, els motius
emocionals com la gelosia, la personalitat de la vctima o de lagressor, el
consum de drogues, els problemes econmics, etc.

8. Mai no sha de situar la violncia masclista en el marc de les relacions

sentimentals. s una relaci de dominaci, no damor.

9. No farem s dexpressions o testimonis que puguen justificar les agressions

de forma ms o menys implcita.

83
10. Evitarem crear situacions dalarma social que puguen conduir les dones a
inhibir-se de la presncia pblica, la participaci social o a tancar-se en elles
mateixes.

4.3. Infncia i joventut

El Mandat marc de la CVMC indica que latenci especial a la infncia i la

joventut ha de ser un objectiu prioritari dels mitjans audiovisuals pblics, que
han de tenir en compte les noves plataformes daccs als continguts
audiovisuals i usar els recursos tecnolgics disponibles per a garantir tant el
deure de protecci de la infncia i la joventut com el respecte dels seus drets
comunicatius, aix com vetlar per ladequaci dhoraris respecte a laudincia
potencial i descartar els continguts que fomenten la discriminaci de gnere
mitjanant estereotips de gnere i rols sexistes.

El tractament informatiu de temes que afecten la infncia i la joventut ha de

respectar els drets dels menors i els ha dajudar a entendre el mn complex en
qu vivim. La informaci ha de promoure la igualtat, la solidaritat, el respecte i
la superaci personal, sobretot a travs de leducaci.

Per tractar-se de persones en ple procs de maduresa, s important la

transmissi de valors, models socials i normes de conducta que retraten la
diversitat des del respecte i la tolerncia. Volem contribuir a la formaci duna
ciutadania amb esperit crtic, capa dafrontar les diferncies des del dileg.
Considerem les xiquetes i xiquets, i els i les adolescents, subjectes actius de la
societat, i busquem la manera dacostar-los el relat informatiu amb programes
ad hoc.

Fomentem la connexi amb el mn escolar i contribum a la formaci de

lalumnat en la descodificaci dels mitjans audiovisuals.

Respectem el dret de menors i adolescents a lhonor, a la intimitat i a la prpia

imatge. Per a difondre imatges o declaracions dun o duna menor, demanem el
consentiment dels pares o tutors, i si, tot i tindre lautoritzaci, considerem que
hi pot haver conseqncies negatives, no difonem el material. La decisi i
responsabilitat del tractament informatiu correspon als periodistes,
independentment que els pares o tutors aposten per lexposici meditica.

Si tenim autoritzaci, hem de pactar el tipus didentificaci (nom; nom i

cognoms, amb imatges; amb imatges difuminades; amb la veu distorsionada) i
lhem de respectar escrupolosament. Hem dextremar la cautela per a no donar

84
detalls que faciliten la identificaci dalg quan el que volem s ocultar-ne la
identitat.

Si ens demanen que el material no es reutilitze, ho comuniquem a larxiu

audiovisual.

Els mitjans de la CVMC establiran sistemes de control parental per a continguts

no aptes per a menors sempre que tcnicament siga possible.

4.3.1. Aspectes a evitar en el tractament de la infncia i la joventut

1. No difonem la identitat de menors quan sn vctimes en causes criminals,

excepte si es tracta dhomicidis, segrestos o desaparicions.

2. Extremem la cautela quan es tracta de menors desprotegits, sense tutella

familiar.

3. No mostrem escenes de violncia gratuta que puguen resultar

traumatitzants per a les xiquetes i els xiquets.

4. No difonem missatges en qu siga palesa la discriminaci dalguna persona

per motius de sexe, raa, religi o ideologia.

5. En entrevistes a menors, no fem preguntes basades en tpics i estereotips

sexistes, classistes o racistes. No reprodum la imatge estereotipada de
xiquetes sexualitzades i passives i de xiquets agressius i repressors dels seus
sentiments.

6. Evitem promoure el consum de productes nocius per a la salut, ja siguen

drogues, alcohol o tabac, tant en els programes com en la publicitat.

7. No donem una visi negativa de la joventut, associant-la a conductes

antisocials o delictives. Tampoc la presentem com un conjunt de gent
desmotivada i sense inters pels assumptes pblics.

8. Evitem generalitzacions i actituds paternalistes. Els i les joves no sn un

collectiu homogeni. Per tant, contextualitzem adequadament cada informaci i
ens estalviem aix simplificacions estereotipades o carregades de prejus.

9. Evitem lalarma social quan tractem de temes especialment sensibles, com

ara les agressions sexuals, el maltractament, lassetjament o la desaparici de
menors.

85
10. No utilitzem un llenguatge groller que atempte contra el respecte, els drets
humans o la dignitat de la persona.

4.4. Assetjament infantil

Des del punt de vista legal, lassetjament inclou el maltractament fsic, el

psicolgic, la negligncia, el tracte indigne, lexplotaci laboral i labs sexual, la
corrupci, la manipulaci, el mal s de la seua imatge i qualsevol altra forma
dabs.

Per tractar-se duna qesti extremadament sensible, busquem

lassessorament expert. Una mirada multidisciplinar ens ajudar a
contextualitzar la situaci, a evitar el sensacionalisme i a educar en la
prevenci.

Linters de les xiquetes i els xiquets est per damunt de tot. Sempre que
sinforme dun cas dassetjament infantil, shan davaluar els riscos i tindre
present que tamb es poden veure afectats altres xiquets.

Cal preservar la intimitat de les vctimes i dels possibles agressors si tamb sn

menors. Noms recollirem, amb el consentiment ex professo dels afectats, els
testimonis de persones que hagen superat el maltractament i sempre des del
rigor i amb sensibilitat.

Considerem que els xiquets i les xiquetes tamb sn vctimes en els casos de
violncia masclista.

Ats que alguns casos dassetjament infantil es produeixen des de les xarxes
digitals, apostem per lalfabetitzaci meditica. Des dels mitjans de la CVMC
cooperem amb les famlies, lescola i els poders pblics en la formaci del
pensament crtic en el consum, ls i laccs als mitjans i a les tecnologies de la
informaci i de la comunicaci (TIC) per a previndre situacions de
maltractament, tant per part dadults (grooming) com per part daltres xiquets
(ciberbullying).

4.4.1. Aspectes a evitar en el tractament de lassetjament infantil

1. No establim relacions causa-efecte entre una determinada situaci

socioeconmica, classe social, sexe o tnia i els casos dassetjament infantil.

86
2. Considerant que els xiquets i xiquetes sempre sn obligats a prostituir-se per
persones adultes, no diem prostituci infantil, sin criatures o menors vctimes
dexplotaci sexual.

3. Evitem qualsevol justificaci social de la violncia contra les xiquetes i els

xiquets, tant en les informacions com en les opinions del pblic.

4. No mostrem agressions fsiques o verbals com a manera dimposar

disciplina, ni ls de la fora per solucionar conflictes entre iguals.

5. Defugim la difusi dimatges que porten les xiquetes i els xiquets a reviure
situacions dramtiques o que els provoquen patiment.

6. Els infants i adolescents que sn vctimes de situacions sensibles i

traumtiques no participen en els nostres programes. Tamb limitem la
collaboraci dels familiars per a evitar la sobreatenci meditica.

7. No emetem imatges que, tot i estar pixelades, puguen permetre identificar

llocs o persones i ferir la sensibilitat de les vctimes i del pblic.

8. Defugim lespectacularitzaci. No ens recreem en els detalls morbosos ni

fem reconstruccions de fets que no han sigut provats.

Les recomanacions incloses en aquest captol shan daplicar independentment

del lloc on passen els fets informatius. Els drets dels menors sn universals.

4.5. Diversitat funcional i malaltia

4.5.1. Malaltia, trastorns, addiccions, diversitat funcional

4.5.1.1. Malaltia

La salut s una de les principals preocupacions de la ciutadania. Des de la

CVMC ninformem mpliament i amb la precisi necessria per a evitar
especulacions. Cobrim la informaci sanitria des del rigor i el respecte, amb
especialistes, varietat de fonts i lassessorament expert, perqu volem que les
nostres notcies siguen acurades i no alcen falses esperances ni causen alarma
injustificada.

Contribum a leducaci sanitria de la poblaci i assumim la nostra

responsabilitat de mediaci entre la professi mdica i la resta de la societat.

87
En els casos en qu est en joc la salut pblica, difonem campanyes
preventives dinstitucions i dassociacions de malalts i seguim les
recomanacions de les autoritats competents per a evitar alarmes injustificades.

Tenim present la perspectiva de gnere perqu, en matria de salut, les dones

han de passar de la invisibilitat a latenci a la seua diferncia.

Fem tot el possible perqu la salut de les dones tinga un tractament igualitari al
dels homes, tant des de la prctica assistencial com des de la recerca.

Informem de problemes especfics de la salut de les dones (menstruaci,

menopausa), per tamb daquells que es deriven del rol social que sels
atribueix (cuidadores de malalts en lmbit domstic, per exemple).

Donem visibilitat a les professionals del camp de la sanitat sense reproduir els
estereotips metge/home, dona/infermera. De la mateixa manera, mostrem
homes en funcions assistencials que generalment satribueixen a les dones.

Quan els smptomes duna malaltia sn diferents en dones i homes, ho

expliquem a la ciutadania, perqu noms aix ajudarem al fet que les dones
tinguen un tracte igualitari en lmbit de la salut.

Noms informem que una determinada persona pateix una malaltia, fsica o
psquica, quan ella ho haja dit pblicament. En la resta de casos, el dret a la
intimitat est per damunt del dret a la informaci.

Protegim el dret a lhonor, a la intimitat i a la prpia imatge de les persones que

pateixen una malaltia, en totes les etapes daquesta i especialment en la fase
terminal. Ens hi referim amb un llenguatge respectus i sense estereotips
negatius que porten a lestigmatitzaci.

En les informacions sobre avanos cientfics o resultats dassajos clnics,

especifiquem molt b en quina fase es troba la investigaci, qu s el que sha
aconseguit i qui est darrere (universitat, laboratori farmacutic, institut de
recerca, etc.).

Evitem tamb donar credibilitat a terpies que no shaja provat cientficament

que sn efectives.

88
4.5.1.2 Aspectes a evitar en el tractament de les malalties

1. No associem la salut a una esttica determinada. Una cosa s la salut i una

altra la bellesa. No establirem cap relaci directa entre salut, bellesa i
cosmtica, ni tampoc entre salut, fortalesa fsica i esteroides.

2. No informarem de productes miracle i de terpies pseudocientfiques.

3. Evitarem relacionar determinades malalties amb certs comportaments, ni en

el cas del trastorn mental ni en cap altre, i molt menys si es tracta de
comportaments delictius.

4. No usarem les etiquetes esquizofrnic, depressiu o qualsevol altra sense

ms. El que fem s referir-nos a la persona i a la patologia que pateix.

Inadequat: Els esquizofrnics...

Adequat: Les persones afectades per lesquizofrnia...

4.5.1.3. Trastorns de la conducta alimentria (TCA)

Promovem un estil de vida saludable, sense associacions directes entre

estereotips corporals i salut. La informaci pot ser molt til per a combatre
malalties relacionades amb una preocupaci excessiva o obsessi per la
imatge corporal i els estndards de bellesa, com s el cas de lanorxia
nerviosa o la bulmia nerviosa.

Els nostres mitjans han de contribuir a la prevenci dels trastorns de conducta

alimentria; per aix, recomanem:

1. No donar consells per aprimar-se ni informaci sobre cap tipus de dieta

quan la motivaci siga esttica.

2. No citar tractaments o medicaments per a perdre pes (dirtics, laxants,

purgants, etc.).

3. No facilitar adreces dInternet de webs del tipus pro Ana (abreviatura de

proanorxia) o pro Mia (abreviatura de probulmia), que inciten la joventut
a seguir conductes qualificades com a trastorns alimentaris.

4. Donar informaci i telfons dajuda dassociacions o dorganismes pblics

especialitzats en el tractament de TCA, on poden acudir les persones
afectades i les seues famlies.

89
4.5.1.4. Aspectes a evitar en el tractament dels TCA

1. No ens centrem nicament en les caracterstiques fsiques. Posem de relleu

els trets intellectuals i psicolgics de les persones. Hem de mostrar tot tipus
de persones i defugir una visi homognia dels cnons esttics on la
bellesa sassocie al fet destar prim.

2. Evitem la simplificaci, banalitzaci i descontextualitzaci de les malalties

derivades dels trastorns alimentaris. Expliquem els smptomes, el
tractament, les conseqncies fsiques i les seqeles psicolgiques.

3. No recorrem ni al sensacionalisme ni a la morbositat, tant en la difusi

dimatges de persones extremadament primes com en el llenguatge verbal.

4. No difonem imatges o testimonis de persones afectades per TAC o de les

seues famlies sense el seu consentiment. El dret a la intimitat i a la prpia
imatge shan de respectar. No obtindrem material audiovisual daquestes
persones amb cmeres o micrfons ocults.

5. Tot i que la majoria dafectades pels trastorns de la conducta alimentria

sn dones (9 de cada 10), no es tracta duna patologia exclusiva de les
dones. Tampoc ens hi referirem com a casos infreqents o allats.

6. Usem expressions que respecten la dignitat de les afectades i dels afectats.

Millor dir lanorxia sol presentar els segents smptomes que les
anorxiques o els anorxics tenen els segents smptomes.

7. Si es tracta de menors, no es pot difondre cap imatge o dada que en

permeta la identificaci, encara que els pares o tutors hi donen el
consentiment. La informaci no pot afectar en cap cas lhonor, la intimitat i la
imatge dels menors.

4.5.1.5. Addiccions

Quan parlem daddicions, ens referim a la dependncia de substncies com la

droga, lalcohol, el tabac o determinats frmacs, per tamb a addiccions
conductuals, com ara la ludopatia, la vigorxia, la compra compulsiva o la
ciberaddicci. El tractament informatiu de les addiccions t sobretot un carcter
preventiu. Pel fet de tractar-se de qestions molt complexes, recorrem a equips
multidisciplinars. Diversifiquem les fonts i ens assessorem correctament.

90
Fomentem els missatges de prevenci i advertim dels riscos de les addiccions
tot respectant la llibertat individual.

Oferim informaci sobre plans de prevenci i telfons de centres on puguen

acudir les persones afectades i les famlies.

Les imatges molt explcites noms les difonem desprs davaluar-ne linters
informatiu i limpacte, i si sn rellevants per a la prevenci. En tot cas, fugim del
morbo i respectem la dignitat i el dret a lanonimat.

Som constructius i busquem lequilibri entre les notcies negatives i daltres en

qu persones afectades per una addicci parlen del procs de superaci.

Les addiccions poden afectar qualsevol persona siga quin siga el seu entorn
social, i aix queda pals en la informaci que donem. El fet de centrar-se
nicament en la incidncia en un collectiu pot dur a pensar, errniament, que
els altres collectius no nestan afectats.

Combatem la criminalitzaci dalguns barris o collectius buscant persones que

tot i pertnyer a aquestes comunitats viuen allunyades de qualsevol addicci o
conducta addictiva.

4.5.1.6. Aspectes a evitar en el tractament de les addiccions i conductes

addictives

1. Evitem difondre continguts que fomenten lalcoholisme, el tabaquisme, la

drogoaddicci o altres conductes addictives.

2. No justifiquem el consum de drogues ni el relacionem amb la curiositat que

senten algunes persones per les coses desconegudes.

3. No ens referim a la droga de manera genrica. Donem informaci precisa i

mencionem exactament de quina substncia es tracta.

4. No diferenciem entre drogues dures i blanes.

5. Prescindim de lexpressi drogues de disseny perqu pot resultar atractiva a

algunes persones. Diem drogues sinttiques o de laboratori.

6. No associem el consum de drogues, ni legals ni illegals, a determinats

contextos (cocana = xit social; herona = marginalitat; cnnabis =
progressisme).

91
7. Equilibrem el tractament informatiu de drogues legals i illegals.

8. No legitimem ni les addiccions ni les conductes addictives. La llibertat

dopini no pot portar a la confusi sobre els efectes de les drogues o de les
conductes addictives.

9. No relacionem les addiccions amb conductes violentes o prctiques

delictives, excepte quan la connexi entre les dues s evident.

10. Fem servir un llenguatge neutre, sense termes pejoratius que estigmatitzen
un determinat collectiu.

11. Som cautelosos en ls de material de arxiu que pot dur a conclusions

errnies sobre una persona. Si vam gravar alg injectant-se herona o en
estat dembriaguesa, no podem repetir les imatges cada volta que parlem
de drogoaddicci o dalcoholisme.

12. Evitem exagerar, banalitzar o atribuir errniament les repercussions

negatives o els possibles beneficis relacionats amb el consum de
substncies psicoactives, independentment de si estan legalitzades o no.

4.6. Persones amb discapacitat o diversitat funcional

Els mitjans de comunicaci no sols reprodueixen limaginari social, sin que

tamb ajuden a crear-lo. Les i els professionals dels mitjans de la CVMC tenim
lobligaci dutilitzar un llenguatge que contribusca a la construcci duna
imatge igualitria de la societat, on les persones amb discapacitat hi participen
en igualtat doportunitats. Les Nacions Unides recomanen utilitzar el terme
persona amb discapacitat, ja que evita substantivar el que s un adjectiu,
mentre que altres organismes o associacions prefereixen dir persona amb
diversitat funcional. Per aix, en aquest llibre destil susen les dues
expressions indistintament.

La diversitat funcional pot ser de molts tipus: motriu, sensorial, intellectual,

psquica o mltiple. En tots els casos, fomentem el respecte a les persones que
la tenen i vetlem pels seus drets. Mostrem, amb normalitat, persones amb
discapacitat, tant si porten una vida dependent com no dependent. Presentem
les persones amb diversitat funcional de forma activa en qualsevol situaci de
la vida quotidiana.

92
En tots els nostres mitjans i en tots els nostres espais trobem persones amb
diversitat funcional. Aquesta presncia normalitzada contribueix a visibilitzar-los
i nevita lestigmatitzaci.

Denunciem aquells casos en qu es limita la participaci de les persones amb

discapacitat en la vida quotidiana, ja siga per les barreres arquitectniques, de
mobilitat o de comunicaci.

Quan hem dentrevistar alguna persona amb diversitat funcional, ens

assessorem convenientment per a saber quines sn les seues necessitats i
com ens hi hem dadrear.

Posem tots els mitjans tcnics perqu les persones amb discapacitat tinguen
accs als nostres mitjans i hi puguen interactuar. En la televisi i en el portal
web emetem els programes amb subtitulaci i audiotranscripci per a garantir
laccs a aquests a les persones amb una discapacitat auditiva o visual.

Les noves tecnologies faciliten laccs a la informaci de manera fcil i rpida

en igualtat doportunitats. Hem daconseguir que la informaci per a les
persones amb discapacitat siga accessible, assequible, adaptable, adequada i
acceptada.

4.6.1. Aspectes a evitar en el tractament de la diversitat funcional

1. No usem etiquetes genriques del tipus: els sords o els invidents, etc.
Preferim la frmula: les persones sordes.

2. Evitem la banalitzaci i els estereotips que denigren les persones

discapacitades.

3. Hem de fugir del llenguatge que equipara la discapacitat al fet de no poder

viure la vida en plenitud.

4. No posem lmfasi en la discapacitat, sin en la capacitat.

5. No informem davanos sense evidncia cientfica.

6. No utilitzem mai el terme persona normal.

7. Prescindim deufemismes del tipus: la sordera poltica; lautisme de

lAdministraci o la ceguera dels poltics.

93
8. Evitem verbs com patir, sofrir, afectar perqu poden no ajustar-se al que
realment sent la persona que t una discapacitat.

9. No sobreprotegim ni tractem com a xiquets les persones adultes que tenen

una discapacitat.

4.7. Sucidi

La cobertura dels sucidis, els intents de sucidi i les autolesions shan de

tractar amb una prudncia especial.

Els mitjans de comunicaci, i en aquest cas la Corporaci Valenciana de

Mitjans de Comunicaci, per la seua capacitat dinfluncia en lopini pblica,
ha de tindre un efecte normalitzador en la informaci sobre la conducta sucida,
aix com jugar un paper destacat en la prevenci daquesta. El fet dinformar de
manera acurada no t una correlaci amb un suposat efecte contagi
(lanomenat efecte Werther). El tacte en el tractament de les informacions
relacionades amb el sucidi s necessari per a evitar la propagaci de llocs
comuns i mites sobre el sucidi.

4.7.1 Aspectes que cal evitar en el tractament del sucidi

1. No qualifiquem una mort com a sucidi sense la confirmaci pertinent i

ninformem sense usar eufemismes.

2. Evitem ubicar les informacions sobre sucidi en posicions preeminents de

lescaleta, i tamb una durada excessiva o sobreinformar daquesta matria.

3. Evitem difondre continguts que inciten al sucidi o que difonguen

informacions sobre procediments de sucidi, aix com imatges de la vctima.

4. En cas que difonguem la identitat de la persona, caldr informar de les

causes, sempre amb el consentiment dels seus familiars. El dret a la intimitat i
el respecte al dolor haur de prevaldre sobre el dret a la informaci.

5. Alguns casos de sucidi poden assolir major importncia informativa per la

notorietat de la persona o per les conseqncies que sen deriven (una
interrupci del servei ferroviari, per exemple).

6. En els casos de persones amb rellevncia pblica, cal tindre en compte que
pot ser ents com un model de conducta per part dels seus seguidors. En tots

94
els casos, caldr evitar associar valors socialment positius (valentia,
romanticisme, etc.) amb el sucidi.

7. Cal evitar el sensacionalisme i lespectacularitzaci en les informacions

sobre sucidi, aix com ls destereotips. Sha de posar atenci especial als
collectius ms vulnerables (infants, adolescents, persones majors, dones
vctimes de violncia masclista, persones amb malalties mentals, etc.).

8. En el tractament de les dades i estadstiques sobre el sucidi hem de tindre

una cura especial, amb atenci a la difusi dinformaci de suport com els
telfons dajuda. En aquest sentit, pot ser convenient comptar amb testimonis
que envien missatges sobre alternatives o exemples de fortalesa personal
(resilincia).

9. En cas de sucidis fallits o dautolesions, cal extremar la protecci de la

identitat de la persona afectada per tal devitar que siga estigmatitzat
socialment.

10. Pel fet de tractar-se dun contingut especialment sensible, en cas que siga
possible cal deshabilitar lopci de comentaris dels usuaris en els suports web.

4.8. Drets humans

La Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei pblic de radiodifusi

i televisi dmbit autonmic, de titularitat de la Generalitat, fixa com un dels
principis dactuaci de la CVMC i societats prestadores de serveis la promoci
del coneixement i la difusi dels principis constitucionals i estatutaris i els valors
de la pau i dels que formen part de la Declaraci Universal dels Drets Humans.

La CVMC i la seua plantilla assumeixen plenament la Declaraci Universal de

Drets Humans. Qualsevol vulneraci daquesta anir en contra de la lnia
editorial del grup. A ms, la CVMC difondr especialment aquelles iniciatives a
favor de la defensa dels drets humans.

Les vulneracions de drets humans han de ser denunciades com a un dels

principis bsics de la funci social del periodisme.

95
4.9. Immigraci, racisme i xenofbia

Vivim en una societat multicultural on els mitjans de comunicaci tenim el deure

de contribuir a la convivncia. La CVMC promou la igualtat i la no-discriminaci,
i s contrria a la xenofbia i al racisme.

Sempre que informem sobre immigraci, hem de tindre presents qestions

prvies que, sovint, signoren. Presentem la immigraci com un fenomen com
de desplaament de persones, no com una amenaa. Darrere de la immigraci
hi ha un conjunt de causes complexes, dndole econmica, poltica, social o
cultural, que cal explicar des dels mitjans de comunicaci.

Els immigrants, a ttol individual o agrupats en associacions, sn una de les

nostres fonts dinformaci. Tenen dret a donar la seua versi dels fets, enfront
dun relat que, generalment, prov de fonts policials o judicials.

Potenciem les informacions positives que involucren la poblaci immigrada amb

la pretensi dexplicar la diversitat, per sense amagar la realitat. Contem el
que passa, tenint en compte que hem de promoure la convivncia en un
context de llibertat, pluralitat i civisme.

Els immigrants sn persones que, circumstancialment, han hagut de deixar el

seu pas. Aquesta condici de "persones" no la poden perdre mai; per tant, no
ens referirem als immigrants des dun punt de vista utilitari o pragmtic, com se
sol fer quan sinforma de la baixa taxa de natalitat o del mercat laboral.

Els sectors vulnerables de la societat necessiten una especial protecci per

part dels mitjans pblics, amb la potenciaci de la diversitat com un valor
enriquidor de la societat. A ms, les dones sn doblement discriminades, tant
en els seus collectius com en la resta de la societat, una doble discriminaci
que cal fer visible i denunciar des de la CVMC.

Els immigrants tenen garantida la llibertat dexpressi, en la doble condici de

subjectes i objectes de la informaci.

4.9.1. Aspectes que cal evitar en el tractament de la immigraci, la

xenofbia i el racisme

1. No ens referim als immigrants amb termes com ara "illegals",

"indocumentats", "irregulars" o "sense papers". Sn expressions
inadequades perqu neguen a lsser hum la categoria dobjecte de dret i

96
 perqu impliquen menyspreu a la dignitat i a la prpia imatge. Utilitzem la
parula "immigrant" o la perfrasi "persona en situaci irregular".

2. Evitem ls reiterat del terme "illegals" per a referir-nos a un collectiu de

treballadors que emigren, ja que aix afavoreix els estereotips i criminalitza
la imatge dels immigrants en la conscincia collectiva.

3. Cal evitar lassociaci, explcita o implcita, de la immigraci amb la

delinqncia, el desordre, la marginalitat o la violncia. Els delinqents sn
persones concretes i no els pobles a qu pertanyen.

4. No esmentem la nacionalitat de la persona o persones que sn notcia per

haver coms un delicte. Normalment es tracta dun aspecte irrellevant que
provoca, en la ciutadania, una actitud negativa cap a la immigraci. s
preferible no fer generalitzacions ni posar etiquetes a les persones, ja siguen de
carcter tnic, religis, econmic o social.

5. Rebugem expressions del tipus "nosaltres primer"; "el drama de la

immigraci s inevitable" o "els immigrants ens envaeixen".

6. Evitem el sensacionalisme i lespectacularitzaci quan parlem daltres

cultures. La condemna moral de determinades prctiques noms est
justificada si atempten contra els drets humans.

7. No tractem la informaci daltres cultures, tnies o religions des duna posici

etnocntrica.

8. No emetem opinions del pblic que siguen xenfobes o racistes.

4.10. Lacitat i pluralisme religis

La Constituci Espanyola de 1978, en larticle 16.3, estableix que lEstat

espanyol s aconfessional; per tant, el tractament informatiu de qestions
religioses ha destar dacord amb aquest principi jurdic.

Aquest principi daconfessionalitat ha danar acompanyat del respecte a la

pluralitat religiosa de la societat, que ser transversal en tots els continguts de
la CVMC i de les societats prestadores de serveis.

Totes les religions i creences requereixen el mateix tractament precs i rigors.

Els professionals de la CVMC nhauran de tindre coneixement suficient per a

97
evitar errades i imprecisions que puguen fomentar prejudicis. Caldr diferenciar
els trets religiosos daltres de tipus tnic, cultural, territorial, etc. En les
informacions no es far tampoc referncia a la confessi religiosa duna
persona si no s imprescindible per a comprendre els fets.

La difusi desdeveniments i litrgies shaur de justificar en funci del seu

arrelament social i per formar part del patrimoni cultural i tradicional i no per
criteris de religi.

La plantilla de la CVMC no podr difondre les seues creences religioses.

Tampoc no podr exhibir smbols religiosos.

4.11. Diversitat sexual

Un dels principis que ha dobservar la CVMC t com a objecte mostrar la

diversitat dopcions afectives i sexuals, de diversos models de famlia i
didentitat o dexpressi de gnere, i tamb cooperar en les estratgies contra
la discriminaci del collectiu de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i
intersexuals, tal com recull la Llei 6/2016 en el seu article 5.j.

Les discriminacions per ra dorientaci sexual o didentitat de gnere, com a

vulneracions dels drets humans, sn contrries a la lnia editorial de la
Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci i les societats prestadores
de serveis que assumeixen plenament la Declaraci de Drets Humans. Per
tant, els continguts LGTBIfbics estan prohibits a la CVMC.

Els continguts de la CVMC tindran un tractament acurat del llenguatge, tenint

en compte lhetereogenetat del collectiu LGTBI, a fi devitar difondre
estereotips negatius.

La CVMC collaborar amb collectius LGTBI i amb altres associacions i

entitats per difondre iniciatives que treballen per leradicaci de la discriminaci
i per tal de produir continguts que fomenten una mirada inclusiva de la diversitat
dopcions sexuals. Tamb establir espais de collaboraci per a consensuar
aspectes relacionats amb el tractament informatiu, ls del llenguatge o daltres
qestions.

98
4.12. Terrorisme, conflictes armats i guerres

Per la seua complexitat, les informacions relaciones amb el terrorisme, guerres

o conflictes armats requereixen duna atenci especial. Tot seguit enunciarem
algunes pautes per a garantir un tractament informatiu que, dacord amb la Llei
6/2016, haur de partir dels principis fixats en larticle 5.Q i, per tant, Promoure
el coneixement i la difusio dels principis constitucionals i estatutaris i els valors
de la pau i dels que formen part de la Declaracio universal dels drets humans.
s per aix que la tasca informativa haur de tindre un paper actiu en la
defensa daquests valors i en la no-legitimaci de la violncia de qualsevol
classe.

En la cobertura de conflictes armats, guerres i terrorisme, juga un paper clau el

contrast i lequilibri de les fonts, aix com el respecte a la dignitat de les vctimes
des de la imparcialitat. El relat haur de compensar els diferents punts de vista,
amb atenci especial a les causes i les conseqncies dels conflictes perqu
laudincia puga construir un relat vera dels fets.

Heus ac deu recomanacions per a informar sobre aquesta classe

desdeveniments:

1. A lhora datribuir la responsabilitat, haur de quedar clar que s dels seus

actors, defugint qualsevol assimilaci a una tnia, comunitat religiosa,
poltica o de qualsevol classe.

2. En el context dun conflicte bllic s imprescindible compensar els punts de

vista dels diferents agents amb informaci imparcial i contrastada. La
instrumentalitzaci de la informaci s part del conflicte, de manera que
caldr ser especialment escrupolosos amb la menci daquesta, aix com en
la denncia de la censura per part dalguna de les parts quan es produsca.
En aquest sentit, i per tal de respectar el principi dimparcialitat, els
conflictes bllics no es podran explicar nicament des del punt de vista de
periodistes empotrats.

3. Caldr fer prevaldre la presumpci dinnocncia, com en la resta de casos,

aix com el dret a la intimitat i a lhonor, per haur de ser compatible amb el
dret a la informaci.

4. En cas davisos de bomba, abans dinformar-ne caldr avaluar lefecte crida,

aix com lalarma social que poden causar, a ms de la rellevncia
informativa que haja provocat (el desallotjament dinfraestructures crtiques
o esdeveniments amb gran nombre dassistents, per exemple).

99
5. El tractament dimatge i sonor daquests esdeveniments ha de tindre en
compte la no-recreaci en el dolor o el sensacionalisme, aix com latenci a
les persones afectades (Vegeu lapartat 4.14. Recomanacions per al
tractament informatiu a les vctimes demergncies, accidents, atemptats o
tragdies personals.). Evitarem tamb la repetici continuada de les
mateixes imatges i sons.

6. Aquestes cobertures sovint shan de decidir en poc de temps; per aix,

caldr ser especialment escrupols en la verificaci de les fonts, per a evitar
difondre informaci no contrastada o rumors que poden, en alguns casos,
agreujar les conseqncies dels fets.

7. Els professionals de la CVMC no posaran en risc la seua integritat i

seguretat per tal daconseguir informaci.

8. Seguint el principi que la CVMC, com a mitj pblic, no ha de legitimar mai

ls de la violncia, haur de decidir en cada cas si emet o no comunicats
de grups terroristes o entrevistes. En els segrestos, els contactes amb els
grups no podran interferir de cap manera la tasca de les autoritats ni posar
en risc les persones afectades.

9. Lemissi dimatges despecial duresa (com ara execucions, assassinats,

massacres, etc.), noms estar justificada per la seua gran rellevncia
informativa. Com s preceptiu en aquests continguts, caldr avisar
laudincia amb antelaci suficient.

10. Cal evitar ls deufemismes, com tamb els enunciats que prejutgen o
valoren un fet. En el llenguatge tamb caldr defensar els valors de
convivncia propis de la CVMC.

4.13. Tragdies, catstrofes, accidents i emergncies

En el cas de les tragdies, catstrofes, accidents i emergncies, hem de ser

especialment escrupolosos amb el tractament de la informaci. En aquest
sentit, la celeritat i precisi necessries han devitar la creaci de situacions
dalarma innecessria.

En aquests casos, ser necessria la coordinaci amb les institucions,

especialment amb lAgncia de Seguretat i Resposta a les Emergncies de la
Generalitat Valenciana i lObservatori de la Seguretat previstos en la Llei

100
4/2017 de la Generalitat Valenciana, tant durant el decurs de situacions
demergncia com tamb en el compliment dun dels objectius que preveu
aquesta llei en larticle 3.2.h: El foment de la promoci de lautoprotecci per
mitj de la informaci i sensibilitzaci necessria dels ciutadans, empreses i
institucions.

Quan es prevegen situacions de perill, a fi de garantir la seguretat de la

ciutadania, aquesta collaboraci amb les autoritats en la difusi davisos i
informacions dinters en contextos demergncia no haur de condicionar la
lnia editorial dels continguts de la CVMC en les diferents plataformes (televisi,
rdio, web i xarxes socials), en qu es fixar la convenincia i format de les
difusions.

La informaci sobre aquestes incidncies ha de tindre en compte una atenci

especial en el tractament de les dades i de les persones afectades

Pel que fa a les qestions relacionades amb catstrofes, accidents i tragdies

personals, tindrem en compte els principis segents:

1. En aquestes situacions demergncia o tragdies personals, els

professionals de la CVMC han de prioritzar les tasques dauxili i de serveis
demergncies, aix com donar preferncia a la informaci que puga garantir la
seguretat i reduir el risc de la poblaci. La tasca informativa no podr entorpir
tampoc les tasques dinvestigaci policial o judicial.

2. Cal evitar la sobreatenci i la dedicaci dun nombre excessiu de mitjans a

aquests esdeveniments, exceptuant els casos en qu, fent-ho aix, es puguen
evitar mals majors.

3. Cal evitar adjectius, lxic i frases fetes que puguen augmentar

lespectacularitzaci del succs.

4. Cal extremar les precaucions a lhora destablir responsabilitats o determinar

les causes de lesdeveniment, a fi de no incrrer en prejudicis ni projectar
sospites sobre persones.

5. Les cobertures, especialment en directe, no poden difondre rumors ni

especulacions sobre els successos.

6. La comparaci amb daltres fets semblants del passat sha de fer de manera
rigorosa, sense magnificar innecessriament la dimensi de la tragdia.

101
7. Lenfocament de la cobertura daquesta classe de fets ha de ser igual, tan si
han succet en un lloc prxim com si han passat lluny, tenint en compte el criteri
de proximitat.

8. La cobertura de successos trgics tamb pot afectar emocionalment els

professionals de la CVMC. En aquest sentit, lestabliment daccions formatives
pot afavorir la seua tasca i garantir la qualitat del producte informatiu. Cal tindre
en compte que, pel fet de tractar-se desdeveniments sobrevinguts, es disposa
de menys temps per a assimilar-los, de manera que s convenient saber com
sha de procedir en aquests casos.

4.14. Recomanacions per al tractament informatiu de les vctimes

demergncies, accidents, atemptats i tragdies personals

1. Evitarem lemissi dimatges morboses i sensacionalistes.

2. Protegirem la privacitat de les persones afectades, no emetent primers plans

de persones ferides o en estat de xoc. Tamb evitarem difondre elements que
en faciliten la identificaci (com les matrcules dels vehicles). En aquest sentit,
el tractament sonor haur devitar transmetre una sensaci ms forta dangoixa
o dolor.

3. La difusi de les xifres de persones afectades haur de ser contrastada amb

lorganisme coordinador demergncies, a fi devitar produir un dany major en
moments molt confusos.

4. Abans de difondre llistes de vctimes, haurem de comprovar que les seues

famlies nhan sigut prviament informades.

5. En cas ds dimatges darxiu, haurem de seguir els mateixos principis, a fi

devitar provocar una nova situaci de dolor pel fet de tornar-les a emetre.

6. Hem devitar entrevistar els familiars i els afectats duna catstrofe per no
agreujar la seua situaci, ja que probablement en aquells moments poden no
ser-ne plenament conscients.

7. Cal evitar, sempre que siga possible, lexposici pblica i la participaci de

menors.

8. En cas demetre continguts sensibles, caldr advertir laudincia amb

antelaci suficient.

102
4.15. Violncia en lesport

Com a mitjans de comunicaci pblics, la CVMC i les societats prestadores de

serveis tenen la responsabilitat social de fomentar els valors de convivncia i
rebutjar ls de qualsevol manifestaci violenta.

A ms de la tasca estrictament informativa, la CVMC fomentar, a travs de

continguts i campanyes prpies o conjuntes amb altres organismes, lexercici
esportiu com a prctica saludable, lesport base i lesport femen, aix com els
esports minoritaris i tradicionals i les iniciatives que treballen per leradicaci de
la violncia en lesport.

En els continguts esportius han de prevaldre els mateixos criteris dobjectivitat i

imparcialitat que en la resta de seccions. La CVMC i les societats prestadores
de serveis donaran prioritat a la cobertura dequips valencians, per aix no pot
ser en cap cas un pretext per a desacreditar lequip rival. En els programes
informatius, la plantilla de la CVMC no podr mostrar les seues preferncies
per un o altre equip.

Hem de ser coherents amb la defensa de la convivncia i el rebuig de ls de la

violncia, assenyalant les conductes inadequades sempre que es produsquen.
En les transmissions ometrem ls de llenguatge bllic o violent, ja que pot
fomentar agressions.

5. LES XARXES SOCIALS EN LA CVMC

Les xarxes socials sn vies dinformaci molt importants. Els canvis que shan
produt en els usos dels mitjans de comunicaci, especialment entre la joventut,
i la manera com aquesta hi participa, fan de les xarxes socials un pilar destacat
en la tasca de la CVMC. A ms, les xarxes socials tamb contribueixen a la
imatge de marca dels mitjans pblics valencians i tenen un paper fonamental a
lhora de conduir trnsit web des dInternet cap al servei pblic que ofereix la
CVMC a travs de mltiples finestres (televisi, rdio, web, apps, i xarxes
socials).

Com un element ms de lacci comunicativa de la Corporaci Valenciana de

Mitjans de Comunicaci, la seua tasca en les xarxes socials tamb haur

103
dobservar les recomanacions i els principis recollits en el present llibre destil.
Aix no exclou que la CVMC elabore documents i pautes especfiques per a s
de les xarxes socials, tenint en compte especialment levoluci contnua
daquestes eines.

A ms, la presncia de la CVMC en les xarxes socials ha de servir per a

potenciar la marca dels mitjans pblics valencians, fidelitzar laudincia i
promoure la participaci i el dileg. Larticle 5.1.aa) de la Llei 6/2016 indica que
un dels objectius de la Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci ha de
ser Promoure i fomentar lacces i la utilitzacio de les noves tecnologies i noves
vies de difusio a fi dimpulsar la societat de la informacio. Pel que fa als criteris
de participaci, susaran els mateixos que en la resta de plataformes de la
CVMC, que hauran de ser accessibles a tots els usuaris en totes les seues
plataformes.

La presncia de la CVMC en les xarxes socials ha de tindre com a objectiu

principal fidelitzar laudincia, a ms de potenciar el flux cap a les diferents
plataformes del grup. Per tant, tot el contingut que shaja difs en les xarxes
socials haur de remetre a travs denllaos als nostres espais dinternet,
excepte en el cas daquells continguts que, per la seua naturalesa, noms
shagen concebut per a aquests entorns.

Daquesta manera, sestablir el criteri de direccionalitat entre les diferents

plataformes de la CVMC. Les xarxes socials hauran de fer daltaveu dels
continguts de la rdio, televisi i web, i aquestes hauran de remetre a lacci en
les xarxes socials. Per tant, les publicacions en les xarxes socials inclouran
enllaos amb els webs del grup. Per exemple, la televisi mostrar enllaos
amb el web i les etiquetes de programes o iniciatives de la CVMC.

Els canals de programes, espais o iniciatives (com les vinculades a la

responsabilitat social corporativa) de la CVMC hauran de ser creats (i en si
escau eliminats) per la mateixa Corporaci i hauran destar vinculats al seu
corresponent espai web. Els comptes de la CVMC susaran per a promocionar
continguts, per a interactuar amb laudincia de manera continuada, no
intrusiva i amb un to prxim als usuaris.

Un dels compromisos de la Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci

ha de ser garantir laccessibilitat de tota la ciutadania als seus continguts. De la
mateixa manera que en el cas de la televisi, la rdio i el web, caldr establir
tots els protocols de subtitulaci i audiodescripci, entre altres recursos
daccessibilitat, en el cas de les xarxes socials. La CVMC haur de fer s de les

104
eines daccessibilitat que posen a disposici les diferents plataformes de
tercers, com ara la descripci de les imatges.

105
 EL MODEL LINGSTIC DE LA CORPORACI VALENCIANA DE
MITJANS DE COMUNICACI

1. INTRODUCCI

Els mitjans de comunicaci pblics valencians tenen el comproms dinformar,

formar i entretindre la societat valenciana. Aquesta tasca sha de fer en una
llengua que tinga en compte, de manera harmnica, les caracterstiques
lingstiques valencianes i la variaci lingstica associada a les diferents
situacions comunicatives derivades dels distints tipus de programaci.

La realitat s que les llenges no susen de manera uniforme, sin que

presenten variacions. Aquesta variaci pot estar condicionada per lusuari duna
llengua i pel context comunicatiu en qu usa aquesta llengua.

Lusuari pot presentar tres tipus de variaci: a) de tipus geogrfic, quan ens
referim a les seues caracterstiques lingstiques per la seua procedncia
(dialectes); b) de tipus social, quan aquestes manifesten una manera de parlar
associada al fet de pertnyer a un grup social (sociolectes o varietats
diastrtiques); c) de tipus histric, quan representen la manera de parlar duna
poca determinada (cronolectes).

Per aquest usuari no sexpressa sempre de la mateixa manera, perqu sovint

dins del seu bagatge lingstic ha de triar opcions lingstiques per a adaptar-se
a les diferents situacions comunicatives en qu es troba. s el que es coneix
com a variaci funcional o registres. En aquesta variaci, pensant
concretament en els mitjans de comunicaci, podem dir que interactuen factors
molt diversos:

El gnere i el contingut del discurs: el tipus de programa, el tema o la

matria que saborde.

107
 El mode del discurs: la manera com es configura el text dacord amb el
canal que sutilitza (oral o escrit, i totes les combinacions de codis
possibles: escrit per a ser dit, escrit per a ser dit com si no estiguera
escrit, etc.).
El nivell de formalitat: la relaci del parlant amb el destinatari
determinada pels altres factors apuntats. Podem parlar de diferents
graus de formalitat: elevada, estndard formal, estndard informal,
colloquial.
El nivell despontanetat: el parlant es mostra ms o menys espontani en
funci del grau de dependncia dun gui establit.
El propsit i la intencionalitat amb qu selabora un discurs (informar,
persuadir, instruir, dissuadir, etc.).

La capacitat dun parlant de passar dun registre a un altre i de saber utilitzar

els recursos lingstics ms adequats a cada context comunicatiu s una
habilitat que adquireix grcies a ls habitual de la seua llengua en el seu
entorn social. De fet, posa de manifest la seua competncia lingstica. En
aquest sentit, els professionals de la CVMC han de saber triar el registre
adequat per a cada situaci comunicativa amb lobjectiu de fer que el valenci
que es projecte en els mitjans siga comunicativament efectiu, i al mateix temps
siga percebut com a natural, genu i adequat.

Aquesta situaci comunicativa est determinada generalment pels gneres

audiovisuals. Recordem que els gneres sn dispositius de comunicaci
definits socialment i histricament, amb unes caracterstiques formals
determinades i amb uns propsits comunicatius concrets compartits per la
societat o la cultura que els ha produts. Els gneres audiovisuals poden ser
ben diversos (notcies, pellcules, reportatges, anuncis, etc.) i poden organitzar
el discurs de maneres diferents dacord amb la tipologia textual que predomine
(narraci, dileg, descripci, exposici, argumentaci, instrucci), encara que
sovint les tipologies poden estar combinades o superposades. Tot seguit
posem una mostra de com es poden manifestar les tipologies textuals en els
gneres:

Dileg: tertlies, pellcules, sries.

Narraci: notcies, reportatges, transmissions esportives.
Descripci: programes divulgatius, documentals.
Exposici: debats, notcies, programes divulgatius.

108
 Argumentaci: debats, entrevistes.
Instrucci: programes de cuina, campanyes dinformaci, publicitat.

Per raons prctiques, en aquest llibre agruparem els gneres audiovisuals en

quatre grans tipus bsics o macrogneres (vegeu els quadres de ms avall): el
macrognere informatiu (notcies, reportatges, debats, etc.), el macrognere
dramtic (pellcules, sries, telefilms, etc.), el macrognere dentreteniment
(concursos, programes dhumor, transmissions esportives, etc.) i el
macrognere publicitari (anuncis, publicitat institucional, etc.).

En tot aquest procs dadequaci lingstica a la situaci comunicativa, no hem

de perdre de vista que hem de partir dun model lingstic de referncia. s el
que es coneix com a varietat o registre estndard. LAcadmia Valenciana de la
Llengua, en la seua Gramtica normativa Valenciana (2006: 20), la defineix de
la manera segent:

Lestndard es conforma sobre la base de la funcionalitat comunicativa,

que afavoreix els fenmens ms estesos i acceptats en un determinat
espai comunicatiu duna comunitat lingstica, en detriment daquells
altres que tenen un abast ms restringit o que estan menys prestigiats.

Grcies a lestndard, els parlants prenen conscincia de la identitat i els lmits

de la seua llengua, siguen les que siguen les distncies interiors i les dificultats
dintercomprensi entre les varietats regionals; precisament perqu lestndard
s el registre que ms facilita la intercomprensi entre tots ells.

No sn admissibles en el registre estndard expressions excessivament

vulgars, castellanismes ni estrangerismes innecessaris. Tamb shan devitar
els arcaismes i les expressions molt cultistes. De fet, lestndard ha de ser
capa dintegrar formes habituals, naturals i genunes de la llengua viva
sancionades per la normativa.

Per lestndard, encara que sol coincidir amb la llengua normativa, va ms enll, en
la mesura que no es limita a la reglamentaci de carcter acadmic. s el resultat dun
procs de difusi i dacceptaci social (lestandarditzaci) de les convencions
acadmiques que participa del dinamisme que implica ls social de la llengua. Per
tant, com ms s fem de la llengua, ms es consolidar aquest model de referncia. I
aix tant en la llengua oral com en lescrita.

Encara que lestndard se sol caracteritzar com a varietat superadora de la variaci

geogrfica (i tamb histrica i social) i va associada generalment amb situacions
109
comunicatives formals, factors com lespontanetat o lexpressivitat posen de manifest
que els lmits entre formalitat i informalitat poden esdevindre difusos. En aquests
casos, lestndard sadapta lingsticament a situacions ms informals sense arribar a
un registre estrictament colloquial, familiar o vulgar. En el nostre llibre destil, les
solucions lingstiques associades a aquesta situaci solen classificar-se com a
acceptables.

Tot i que la Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci no t com a

objectiu principal ensenyar llengua, en la mesura que els professionals que hi
treballen sexpressen en un valenci actual, gil, adequat i genu, el model de
llengua tindr una gran acceptaci social, aconseguir leficcia comunicativa
que pretn i servir de model a la societat valenciana.

Els comunicadors dels canals de la Corporaci, per tant, han de conixer

quines formes lingstiques sn adequades, recomanables o preferibles, quines
sn acceptables, i quines sn inadequades o no recomanables per a cada
situaci comunicativa.

El paper de lAVL, aix com tamb ls del valenci en el sistema educatiu, en

lAdministraci, en el camp editorial, en els mitjans de comunicaci (orals i
escrits) i en molts altres mbits socials, poltics i culturals, ha ajudat a fixar
aquestes jerarquitzacions. Per ara encetem una nova etapa en qu laplicaci
(i lajust, si escau) daquestes recomanacions estilstiques esdevindr
fonamental per a la consolidaci de lestandarditzaci del valenci. En aquest
procs, ser important trobar un equilibri entre normativa, estndard i s real de
la llengua.

Els gneres televisius i radiofnics

Hem classificat els gneres que solen aparixer tant en rdio com en televisi a
partir de lagrupaci en macrogneres informatius, dramtics, dentreteniment i
publicitaris i dels condicionants professionals que comporten. Aquests
condicionants estan determinades per tres parmetres que considerem
fonamentals per a definir i diferenciar els gneres que en resulten:

a) els codis que utilitzen (oral, escrit per a ser dit i escrit per a ser dit com si
fra oral);
b) el nivell de formalitat que exigeixen dels professionals (formal elevat,
estndard formal, estndard informal i colloquial);
c) i el nivell despontanetat que utilitzen (llengua espontnia i llengua no
espontnia).

110
Aquests parmetres no sn tancats, hermtics i estables, sin oberts, flexibles,
porosos i canviants.

Tamb s evident que els gneres sn sovint hbrids i heterogenis: per

exemple, els programes culturals i divulgatius poden estar destinats a pblics
molt diferents (pblic infantil, juvenil o adult), la qual cosa implicar un nivell de
formalitat distint en funci de laudincia. O els programes musicals poden
tindre espais molt diversos: des dinformaci sobre peces de msica clssica a
una entrevista en un poble amb membres duna banda local. En tots els casos,
el professional ha de saber ajustar, en funci del context i del programa, el
model de llengua ms adequat per a cada situaci comunicativa.

Pel que fa al portal web, aquest s, en realitat, un canal que reprodueix tant la
programaci televisiva com la radiofnica, encara que ara la modalitat
audiovisual es combina amb molta ms freqncia amb lestndard escrit. En
aquest punt, tamb caldr seguir les pautes que marca el llibre destil per a la
llengua escrita.

111
TELEVISI NIVELL
MACROGNERE GNERES CODIS NIVELL FORMALITAT ESPONTANETAT

Oral Escrit per Escrit per a Formal Estndard Estndard Colloquial No espontani Espontani
a ser dit ser dit com si elevat formal informal
fra oral
INFORMATIUS Notcies X X X
Reportatges X X X
Debats X X X
Tertlies X X X
Entrevistes X X X X
Actualitat X X X X
Culturals i divulgatius X X X X
Esports X X X
Documentals X X X X

DRAMTICS Pellcules X X X X X X
Sries X X X X X
Telefilms X X X X X
Sries X X X X X
Dibuixos animats X X X X
pera filmada X X X X
Teatre filmat X X X X X X

ENTRETENIMENT Concursos i realities X X X X

Magazins X X X
Programes dhumor X X X X X
Progr. infantils i X X X X X

112
 juvenils
Transmissions X X X
esportives i culturals,
etc.
Programes musicals X X X

PUBLICITARIS Anuncis X X X X
Campanyes X X X X
informaci
Publicitat institucional X X X

RDIO GNERES CODIS NIVELL FORMALITAT NIVELL

MACROGNERE ESPONTANETAT

Oral Escrit per Escrit per a Formal Estndard Estndard Colloquial No espontani Espontani
a ser dit ser dit com si elevat formal informal
fra oral
INFORMATIUS Notcies X X X
Reportatges X X X
Debats X X X
Tertlies X X X
Entrevistes X X X X
Actualitat X X X X
Culturals i divulgatius X X X X
Esports X X X
Documentals X X X X
DRAMTICS Radionovelles X X X X X X

113
ENTRETENIMENT Programes musicals X X X X X X
Programes dhumor X X X X X
Transmissions X X X
esportives i culturals,
etc.
PUBLICITARIS Anuncis X X X X
Campanyes X X X X
informaci
Publicitat institucional X X X

114
2. ORTOLOGIA I PRONUNCIACI

La proposta de pronunciaci que sespecifica a continuaci es basa en les

recomanacions realitzades per lAcadmia Valenciana de la Llengua en les seues
diverses obres normatives, adaptades als mitjans audiovisuals pblics valencians.
Shi diferencien les formes que considerem recomanables en els mencionats
mitjans, de les formes acceptables i de les no recomanables, en atenci a:

a) Recomanables: es tracta daquelles pronunciacions consolidades en el

valenci estndard. Sn pronunciacions amb una mplia extensi en tot el
territori valenci i amb un prestigi social reconegut.

b) Acceptables: shi inclouen realitzacions duna extensi geogrfica no tan

mplia, per que continuen sent vlides i assumides dins dun model
estndard de pronunciaci.

c) No recomanables: hi apareixen pronunciacions duna extensi territorial

reduda o amb connotacions poc prestigiades en el conjunt de la comunitat
lingstica.

La diversitat i la multiplicitat funcional dels productes elaborats pels mitjans de

comunicaci comportar tamb anar ajustant les opcions de pronunciaci a la
situaci comunicativa.

111
2.1. Les vocals

2.1.1. Les vocals tniques

a) Pronunciacions recomanables:

Cal distingir les e obertes de les e tancades:

e oberta [] e tancada [e]

Set nmero Set ganes de beure
Mel Febra
Correcte Angls
Respecte Pur
Cel Esglsia
Ferro Squia
Terra Meu
Europeu Greu
Preu Creu
Novella Entendre

Encara que en lortografia laccent greu, en general, t una correspondncia amb la

pronunciaci oberta, hi ha algunes paraules que per tradici sescriuen amb accent
greu per es pronuncien tancades: qu, perqu, Valncia, srie o poca.

Duna altra banda, les paraules agudes acabades en -, -s i -n (com caf,

congrs, pretn, etc.), els verbs acabats en -ixer, -ncer i -nyer (com crixer,
vncer, empnyer, etc.), i les formes verbals en -iem i -ieu (com diem, dieu,
etc.) es pronunciaran amb e tancada dacord amb laccentuaci valenciana habitual.

Cal diferenciar les o obertes de les tancades:

o oberta [] o tancada [o]
Dona persona de sexe femen Dna verb donar
Cor Dol
Oli Cant
Porta Plvora
Cosa Glucosa
Arrs Amor
Rosa Boca
Foc Estoig

112
Roig Gola
Bosc Nebot
Esport Gota

En el cas de les paraules que tenen el diftong ou, la pronunciaci ms estesa i

recomanable s amb o oberta [w]: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, prou, pou,
sou (salari).

Quant a les formes jo i com, sn vlides tant la pronunciaci oberta com la tancada.

b) Pronunciacions acceptables:

En el cas del diftong ou, la realitzaci de la o com a tancada, prpia del valenci
septentrional, tamb s acceptable [ow]: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, prou,
pou, sou (salari).

c) Pronunciacions no recomanables:

En tots els registres, cal evitar la pronunciaci tancada de la e oberta i de la o

oberta: cel *[sl]; terra *[tra]. Tamb sha devitar la pronunciaci, per ultracorrecci,
de la e i de la o tancades com a obertes: bec *[bk]; gola *[gla]; boca *[bka];
difondre *[difne]; recrreguen *[rekre en].

2.1.2. Les vocals tones

Encara que en valenci sol haver-hi una correspondncia entre la grafia de les
vocals tones i la pronunciaci daquestes, hi ha casos que saparten daquesta
correspondncia. En aquests casos, seguirem les pautes segents.

2.1.2.1. Amb la vocal e

a) Pronunciacions recomanables:
En registres formals, la e inicial de les paraules patrimonials comenades per
en-, em-, es- i ei- pot pronunciar-se com una [e] o com una [a]: entendre
[entne] o [antne], emportar-se [empotse] o [ampotse], escoltar

[eskolt] o [askolt], eixugar [eju ] o [aju ].

113
 Aquesta alternana entre la [e] o la [a] tamb s possible en paraules com
gegant, lleganya, lleuger, sencer, terrs, desemparat, Miquelet o llenol.
En registres formals, les paraules acabades en -aixement o eixement
(naixement, reconeixement) mantenen la pronunciaci de la [e]: [najemnt],
[rekonejemnt].

b) Pronunciacions acceptables:
La pronunciaci de la [e] com a [i] de la vocal pretnica de les paraules
acabades en -aixement o eixement tamb s acceptable en situacions
comunicatives espontnies o menys formals en qu es vol reforar
lexpressivitat: naixement [najimnt], reconeixement [rekonejimnt].
Tamb s acceptable lassimilaci voclica de la a final de paraula a la e
oberta tnica de la sllaba anterior, caracterstica duna zona extensa del
valenci: terra [tr], perla [pl].

c) Pronunciacions no recomanables:
No s recomanable en registres formals la pronunciaci de la vocal e com a
[i] quan est en contacte amb una consonant palatal: queixal, deixar, general,
senyor, etc.
Tampoc no s recomanable en registres formals el canvi de la desinncia -a
en e de la primera i la tercera persona del singular dalguns temps verbals,
caracterstica dels parlars septentrionals: parla [ple], parlava [palve],
parlara [pale], parlaria [palae].

2.1.2.2. Amb la vocal o

a) Pronunciacions recomanables:

El pronom ho pot tindre diferents pronunciacions segons el context en qu aparega:

En posici postverbal, si el verb acaba en consonant o en semivocal [w]
mant la pronunciaci en [o]: fer-ho, duent-ho, dueu-ho.
Es pronuncia com a [w] si entra en contacte amb una vocal: li ho porta
[liwpta], porta-ho [ptaw]), ho entra [wnta].
Pot alternar entre [ew] i [u] quan apareix anteposat a un verb comenat
per consonant: ho porta [ewpta] o [upta]), mho porta [mewpta]) o
[mupta], els ho porta [elzewpta] o [elzupta].

114
En noms propis com Joan i Josep, la pronunciaci recomanable de la o s [u]:
[un], [uzp].

b) Pronunciacions acceptables:

Tamb s acceptable lassimilaci voclica de la a final de paraula a la o oberta

tnica de la sllaba anterior, caracterstica duna zona extensa del valenci: cosa
[kz], porta [pt].

Tamb s acceptable en situacions comunicatives en qu predomine lespontanetat

la pronunciaci com a [u] de la vocal o en mots en qu va seguida duna slaba amb
una i tnica o duna slaba comenada per consonant labial: collir [ku], cobert
[kut].

c) Pronunciacions no recomanables:

La pronunciaci com a [o] de la vocal u en mots com juliol, fugir o jupet.

2.1.2.3. Amb la vocal i

a) Pronunciacions recomanables:

Quan apareix una i davant de la consonant palatal x [], en paraules com caixa,
aixeta o peix, es recomana la pronunciaci de la i: [kja], [ajta], [pj].

b) Pronunciacions acceptables:

Tamb s acceptable lemmudiment de la semivocal i del grup ix, caracterstica de

zones valencianes meridionals: caixa [ka], aixeta [ata], peix [p].

c) Pronunciacions no recomanables:

Sha devitar lelisi de la vocal i pretnica en mots acabats en -incia: conscincia

[konsnsia], pacincia [pasnsia].

115
2.1.3. Els grups voclics

a) Pronunciacions recomanables:

Els grups voclics tons finals ia, ie es pronunciaran com a diftongs: histria (his-
t-ria), srie (s-rie).

El grup voclic ui pot pronunciar-se com un diftong creixent o decreixent: buit [bwt]
o [bjt], circuit [sikwt] o [sikjt]. Per ser un diftong creixent en casos com hui [w]
i huit [wt]) (i els seus derivats) i en el grups gi (ping, lingista) i qi (aqfer,
terraqi).

En els verbs acabats en iar, com ara afiliar, agenciar, premiar, canviar, estudiar,
etc., en les persones primera, segona i tercera del singular i en la tercera del plural,
laccent ha de recaure sobre la penltima sllaba: a-fi-li-a, a-gen-ci-a, pre-mi-a, can-
vi-es, es-tu-di-en (i no sobre lantepenltima: a-fi-lia, a-gen-cia, pre-mi-a, can-vi-es,
es-tu-di-en).

En els verbs acabats en -cuar (evacuar, descuar) tamb tindrem una soluci similar,
perqu la sllaba tnica, en les mateixes desinncies, s la penltima: e-va-cu-en,
des-cu-a. Per contra, quan tenim verbs acabats en quar (adequar, liquar), el grup
voclic -ua- es comporta com un diftong i, en les persones gramaticals esmentades,
laccent recau sobre la sllaba anterior: a-de-qe, a-de-qes, a-de-qua, a-de-qen:
li-qe, li-qes, li-qua, li-qen.

b) Pronunciacions no recomanables:

No s recomanable la diftongaci de la o inicial en [aw]: olor, obert, ofegar. No ho s

tampoc la reducci del diftong ua [wa], precedit de consonant velar (q, g), a una sola
vocal: quaranta [konta], guanyar [go ]. Aquestes pronunciacions noms
seran possibles quan es vulguen reflectir situacions comunicatives molt informals.

116
2.2. Les consonants

2.2.1. Els sons alveolars corresponents a les grafies s, ss, c, , z, tz, ts, x, sc

a) Pronunciacions recomanables:

Seguint la pronncia ms estesa i prestigiada, en tots els registres formals i

informals distingirem entre sordes i sonores.

Sonora [z] (grafies: -s-, z) Sorda [s] (grafies: s-, -s, -ss-, c, )
Casa [kza] So [s]
Concisi [konsizi] Cansat [kanst]
Quinze [knze] Gros [grs]
Zona [zna] Passa [psa]
Cirera [sia]
Caa [ksa]

El grup tz del sufix verbal -itzar i dels seus derivats nominals es pronunciar com
una [z]: analitzar, organitzaci. I el grup ts en posici inicial, o b com una [ts] o b
com una [s]: tsar, tsarista. Per en el cas dels nombres dotze, tretze i setze, i de
mots com atzavara o Adzeneta, el grup tz tindr la realitzaci [dz]: [ddze], [tdze],
[sdze], [adzava], [adzenta].

La pronunciaci de la x del grup ex- seguit de vocal ser [gz]: examen [egzmen],
exemple [egzmple], exhaurit [egzawt]. Quan no es dna aquest context, la
pronunciaci de la x s [ks]: sintaxi [sintksi], taxi [tksi], Mxic [mksik].

El grup -sc-, davant e, i, es pronuncia com a s sorda: piscina [pisna], escena

[esna].

En el grup sc- dels verbs incoatius s possible la pronunciaci com a [sk] i com a
[k]: patisca [patska] o [patka].

b) Pronunciacions no recomanables:

Encara que lensordiment de les s sonores no s recomanable en la pronunciaci

estndard, pot servir per a recrear determinades situacions comunicatives poc
formals o parlars colloquials de la zona on s habitual: casa [ksa], quinze [knse].

117
En paraules com comissi, impressi, consell o funci no sha de sonoritzar la esse
sorda. Sha devitar la pronunciaci palatalitzada [] de la s del grup ts en posici
final: plats [plt], potser [pot].

En els nmeros dotze, tretze i setze no s recomanable pronunciar el grup tz com a

[]: dotze [de].

2.2.2. Les consonants palatals representades per g/j, tg/tj, x

a) Pronunciacions recomanables:

En tots els registres formals i informals, es pronunciaran sonors els sons

corresponents a les lletres g/j i tg/tj: gener [en], jugar [u], fetge [fe], viatjar
[via].

s recomanable la pronunciaci com a i semiconsonant de la j en les paraules ja [j]

i jo [j] o [j].

b) Pronunciacions acceptables:

s acceptable, en els mbits territorials en qu els s prpia, la pronunciaci com a

geminada de la grafia tj/tg: metge [mde], platja [plda].

s acceptable en un registre formal elevat la pronunciaci de la j com a [] en les

paraules ja [] i jo [] o [].

c) Pronunciacions no recomanables:

Encara que lensordiment dels sons representats per g/j i tg/tj no s recomanable en
el valenci estndard, pot servir per a recrear determinades situacions
comunicatives poc formals o parlars colloquials de la zona on s habitual: Jaume
[twme], platja [plta].

No s recomanable la pronunciaci com a [j], en lloc de [], de la grafia j dels grups -

jecc- i -ject-: projecci [pojeksj], trajecte [tajkte].

Cal evitar la pronunciaci com a [js] del grup ix: baixar [bajs], coneix [konjs].

118
Laddici de vocals eufniques davant del so palatal inicial x no s adequada: Xtiva
[aitiva], xarop [aiap].

Shauria devitar la pronunciaci com a [] o com a [j] de la x del grup ex- seguit de
vocal en mots com executar, exercici, exemple o exrcit.

2.2.3. Les consonants corresponents a les grafies l, ll, l, tl i tll

a) Pronunciacions recomanables:

Es recomana mantindre la ressonncia velar de la l valenciana que la fa distinta de

la castellana.

Conv conservar la l en paraules com altre, nosaltres i vosaltres.

El dgraf ll sha de pronunciar amb el so palatal lateral: llum [m], callar [ka], ull
[u].

s possible tant la pronunciaci geminada o com la simple del grup tl en paraules de

carcter patrimonial: ametla [amlla] o [amla], vetla [vlla] o [vla], etc., encara que
la primera pronunciaci es considera ms prpia de registres de formalitat alta.

El grup consonntic tl en paraules cultes es pot pronunciar com a [dl] o com a [ll]:
atles [dles] o [lles], atleta [adlta] o [allta].

El grup tll, en paraules com bitllet, ratlla o rotllo, es pronunciar com a [].

El grup l es pronunciar sense geminaci: ilusi [iluzi]), novela [novla].

b) Pronunciacions acceptables:

s acceptable lemmudiment de la l en les paraules en situacions comunicatives

espontnies o de formalitat baixa: altre [te], nosaltres [noztes] i vosaltres
[voztes].

En un registre formal elevat tamb ser acceptable la pronunciaci geminada de ll:

ilusi [illuzi]), novela [novlla].

119
c) Pronunciacions no recomanables:

Sevitaran les pronunciacions segents:

La pronunciaci ieista del grup ll [j]: llum [jm], callar [kaj], ull [uj]. I
especialment, el reforament com a palatal africada de la consonant
inicial: llet *[t].
La pronunciaci palatal de la l inicial de paraules cultes com lnia [nia],
literatura [iteata].
La pronunciaci nasalitzada de la ll inicial de mots com llenya [a], lligar
[i].
La pronncia de la t de la lletra composta tl: ametla [amdla].

2.2.4. Les consonants que representen les grafies b/p, t/d i g/c

a) Pronunciacions recomanables:

s recomanable en tots els registres la pronunciaci de la d intervoclica en els

acabaments en -ada i -ador: menjada, vegada; mocador, llaurador.

Els grups consonntics finals mp/mb, nt/nd i lt/ld mantindran, en general, la darrera
consonant: llamp [mp]), tomb [tmp]), pont [pnt], dividend [divint]; molt [mlt],
herald [elt]. Per en les formes en plural, la soluci general ser lelisi de la
consonant en els grups mp/mb i nt/nd:, llamp [ms]), tomb [tms]), pont [pns],
dividend [divins]. En els plurals dels acabats en lt, -ld, pot haver-hi alternances,
en casos com molts, [mlts] o [mls], o manteniment de la consonant, en casos com
adults [adlts], malalts [mallts], heralds [elts].

Els grups cultes ads-, obs- i subs-, seguits de consonant, poden mantindre o
emmudir les consonants b i d: adscripci, subscriure.

En paraules de formaci culta encapalades pel grup ps- es recomana la

desaparici de la p: pseudnim, psiquiatria.

El grup gg se simplificar en g: suggerir [sue].

En cognoms i topnims, quan es mant per tradici la combinaci grfica ch en

posici final, cal pronunciar-la com a [k] i no com a [t]: Pitarch [pitk], Albuixech
[alujk], March [mk], Buch [bk], Bosch [bsk], etc.

120
b) Pronunciacions acceptables:

Tamb s acceptable en el valenci estndard lemmudiment de les consonants

finals en els grups mp/mb, nt/nd, lt/ld: llamp [m]), tomb [tm]), pont [pn], dividend
[divin]; molt [ml], herald [el].

En els grups finals -nc (cranc), -ng (sang), la prdua de la consonant final t una
extensi geogrfica molt ms reduda i lacceptaci es restringir a casos en qu es
vulga donar ms naturalitat a la situaci comunicativa.

c) Pronunciacions no recomanables:

No sn recomanables les realitzacions fontiques segents:

La desaparici de la d en posici intervoclica en paraules com boda,

cadira, madur, cadena, nadal, roda.
La supressi de la g intervoclica en paraules com jugar, agulla, aigua.
Lepntesi duna t al final de paraules com geni [nit], premi [pmit].
La palatalitzaci del grup ts en la formaci dels plurals del mots acabats
en nt/nd i lt/ld: ponts [pnt], molts [mlt]. O quan safig una s a un mot
acabat en t: pots [pt], cabut [kabt].

2.2.5. La pronunciaci de la v

a) Pronunciacions recomanables:

s preferible mantindre la distinci entre la v i la b en tots els registres: viure, barca.

b) Pronunciacions acceptables:

Tamb s acceptable la reducci de la distinci entre [v] i [b] a [b]: viure [biwe].

c) Pronunciacions no recomanables:

Sha devitar la caiguda de la v intervoclica de les terminacions de limperfet

dindicatiu: pujaves, pujvem, pujveu, pujaven.

121
2.2.6. Les consonants vibrants r i rr

a) Pronunciacions recomanables:

En tots els registres s recomanable la pronunciaci de les erres finals de paraula:

parlar, crrer, fortor, calor, etc.

En verbs com prendre i perdre i els seus compostos, les formes dinfinitiu, futur i
condicional elidiran la r de la primera sllaba: prendre [pne], perdre [pe].

s recomanable lemmudiment de la r en paraules com arbre dimarts, diners,

llavors, marbre, socors.

b) Pronunciacions acceptables:

Tamb s acceptable en tots els registres la desaparici de la r final, caracterstica

de les terres septentrionals i meridionals del valenci: parlar [pal], calor [kal].

c) Pronunciacions no recomanables:

Conv evitar solucions connotades com a vulgars, com ara: mettesis com quirdar
per cridar, pedricar per predicar o crompar per comprar; o lelisi de la r en paraules
com poblema per problema o pograma per programa.

Tampoc s recomanable laddici duna r final en paraules com compte [kmte] o en

infinitius: creure [kwe]), traure [twe].

2.2.7. Les consonants nasals m, n i ny

a) Pronunciacions recomanables:

En els grups consonntics tn- i tm- de paraules patrimonials, la t no es pronuncia

perqu sassimila a la nasal segent o desapareix: cotna [knna] o [kna], setmana
[semmna] o [semna], sotmetre [sommtre] o [somtre]. La primera de les
solucions s prpia del registre formal elevat.

122
En paraules cultes, la pronunciaci del grup tm ser [dm] o [mm]: algoritme
[alodme] o [alomme]. En el cas del grup tn ser [dn] o [nn]: tnia [dnja] o
[nnja].

En els grups bm i pm, la pronunciaci ser [bm] o [mm]: submar [subma] o

[summa], Capmany [kabm] o [kamm].

En el grup gn, la pronunciaci ser [gn] o [n]: designar [dezign] o [dezin].

En els cas dels grups consonntics cultes inicials gn, mn i pn, es recomana la supressi
de la primera consonant: gnom, mnemotcnia, pneumtic.

Es mantindr la pronunciaci del grup nn- o es reduir a n: connexi, innocncia,

sexenni. Per en cas que tinguem el prefix in-, es mantindr la geminaci:
innecessari [innesesri].

En els grups cultes cons-, ins-, trans- s recomanable pronunciar la n en els

registres formals: conspirar, institut, transport.

b) Pronunciacions no recomanables:

Conv evitar la pronunciaci palatalitzada de la n inicial en paraules com nervi [vi]

o nugar [u].

2.3. La parla contnua

En la parla contnua, encadenem o posem en contacte les paraules per a formar

unitats sintctiques ms extenses, com ara sintagmes. Aquest contacte de mots pot
fer variar la pronunciaci allada dalguns sons, especialment en els lmits de final de
mot. s el que es coneix com a enllaos fnics o fontica sintctica. A continuaci,
mostrem les realitzacions naturals daquests enllaos, que considerarem les
solucions recomanables.

2.3.1. Contactes entre vocals

a) Fenmens de diftongaci:

En la frontera de mot es consideren recomanables les diftongacions prpies del

valenci:

123
 Esta unitat [stawnitt]
No ho du [nowd]
No hi ha gent [no j nt]

b) Fenmens delisi:

En els lmits entre paraules, quan ens trobem amb dues vocals idntiques, es pot
suprimir una daquestes vocals:

Entre els arbres [ntelz es]

Que el cotxe [kel cte]

Per si una de les dues vocals s tnica, la que selideix s ltona:

Aix que ha dit [aj kat]

No es volen [nos vlen]
Una hora [una]
Quina obra [kina]
Eixe home [ejme]
Qu esperes [kspees]
A m esquerra [amaskra]

2.3.2. Contactes entre consonants o entre consonant i vocal

a) Fenmens dassimilaci de sonoritat:

a.1) Les consonants oclusives finals b/p, d/t, g/c en posici final de paraula
sensordeixen totes: tub [tp], Valladolid [vaaolt], alberg [albk]. Ara b, en la
parla contnua, quan desprs hi ha una paraula que comena per una
consonant sonora [b, d, v, g, n, , m, l, r, z, d, , j, w], els sons oclusius
esdevenen sonors per assimilaci a la consonant segent:
Tub roig [tubrt]
Sac gran [saggn]
Cap gros [kabgs]
Cap whisky [kabwski]

Aix no passar si la paraula segent comena per una consonant sorda o per una
vocal: sac tancat [saktanct], sac ample [sakmple]. En aquest sentit, cal recordar

124
tamb que els compostos que designen punts cardinals o procedncia geogrfica
tamb mantenen la consonant sorda: nord-est [ntst], sud-americ [sutameik].

a.2) Els sons finals fricatius i africats sords [f, s, , ts, t] esdevenen sonors quan la
paraula segent comena per una vocal o per una consonant sonora:
Tuf increble [tvikele]
Les ganes [leznes]
Feix ample [fjdmple]
Pots anar-ten [pdzanrten]
Desig incomplit [dezdikomplt]

El compliment daquesta assimilaci de sonoritat permet el contrast entre

sintagmes com:
Les ales [lezles] / les sales [lesles]
Els avis [elzvis] / els savis [elsvis]
Uns astres [unzstes] / uns sastres [unsstes]
Les eleccions [lezeleksjns] / les seleccions [leseleksjns]

b) El grup -nt

En el grup consonntic final nt, en paraules com quant, sant o vint, si la paraula
segent comena per vocal, es pot donar tant el manteniment de la t final com
lelisi: sant Antoni [santantni] o [sanantni], quant s [kwants] o [kwans], vint
actors [vntakts] o [vnakts].

2.4. Remarques sobre la sllaba tnica dalgunes paraules

a) Sn paraules agudes:

Fluor, futbol, hoquei, linier, Munic, Nobel, poliglot, radar, Raimon, Tibet, tiquet,
xandall, xasss, etc.

b) Sn paraules planes:

Acne, aerstat, atmosfera, biosfera, conclave, decalitre, dentrifici, dinamo,

exegesi, hidrosfera, intrfon, karate, leuccit, libido, magnetfon, medulla,
mssil, rptil, sinergia, termstat, txtil, vking, etc.

125
c) Sn paraules esdrixoles:

Aurola, Clepatra, Dmocles, czema, elctrode, Hlsinki, mrqueting,

olimpada, perode, pneumnia, Shara, etc.

3. MORFOSINTAXI

Com a criteri general, tots els fenmens relacionats amb la morfologia i la sintaxi
tindran com a marc de referncia les propostes gramaticals de lAVL. Aix no
obstant, tenint en compte la complexitat de les situacions comunicatives en qu ens
podem trobar, considerem convenient marcar les pautes estilstiques segents.

3.1. Formaci del femen

3.1.1. El femen dels crrecs i de les professions

Quan ens referim a dones que exerceixen un crrec o una professi, cal utilitzar la
forma en femen. A tall dorientaci, i sense nim dexhaustivitat, en donem uns
quants exemples:

advocat advocada
agrnom agrnoma
alcalde alcaldessa
ambaixador ambaixadora
rbitre rbitra
arquitecte arquitecta
banquer banquera
bidell bidella
bileg biloga
botnic botnica
cientfic cientfica
cirurgi cirurgiana
capats capatassa
cirurgi cirurgiana
comediant comedianta
comerciant comercianta
comte comtessa
deg degana

126
 dependent dependenta
detectiu detectiva
diplomtic diplomtica
doctorand doctoranda
enginyer enginyera
escengraf escengrafa
executiu executiva
filsof filsofa
fsic fsica
fotgraf fotgrafa
gegraf gegrafa
gestor gestora
hematleg hematloga
jutge jutgessa
lletrat lletrada
magistrat magistrada
majordom majordoma
mar marina
mecnic mecnica
miner minera
missatger missatgera
msic msica
metge metgessa
notari notria
pallasso pallassa
pedagog pedagoga
pediatre pediatra
pedicur pedicura
prit prita
procurador procuradora
psiquiatre psiquiatra
qumic qumica
sacerdot sacerdotessa
torero torera
xofer (o xfer) xofera (o xfera)

En canvi, altres sn invariables, i fan la distinci de gneres per mitj del larticle que
els acompanya:

un astronauta una astronauta

un atleta una atleta
un auxiliar una auxiliar

127
 un bus una bus
el cap la cap
el comptable la comptable
el conferenciant la conferenciant
el cnsol la cnsol
un dibuixant una dibuixant
un edil una edil
un espia una espia
un estudiant una estudiant
el fiscal la fiscal
el fisioterapeuta la fisioterapeuta
el forense la forense
el gemetra la gemetra
el gerent la gerent
el gurdia la gurdia
un guixaire una guixaire
un intrpret una intrpret
un maniqu una maniqu
el model la model
un ordenana una ordenana
el periodista la periodista
el pilot la pilot
el policia la policia
el tastavins la tastavins
el xef la xef

3.1.2. Els mots acabats amb el sufix ista:

a) Formes preferibles:

En els registres formals, orals i escrits, els mots acabats en ista seran invariables:
lingista, artista, socialista, activista, analista, etc.

b) Formes acceptables:

Quan es vulga expressar una certa espontanetat i en els registres colloquials, la

variaci de gnere tamb s acceptable: artiste/artista; especialiste/especialista;
futboliste/futbolista; etc.

128
3.2. Formaci del plural

3.2.1. Paraules acabades en -sc, -st, -xt i -ig

a) Formes preferibles:

En aquesta classe de mots, els plurals es faran en os: boscos, castos, textos,
desitjos, bojos, etc. Per, en paraules com puig i test, i en alguns termes cientfics,
com raig, blast, protist, cist o plast (i els compostos), s preferible el plural en s:
puigs, tests; raigs, blasts, protists, cists, plasts.

b) Formes acceptables:

Tamb sn acceptables els plurals en s: boscs, casts, texts, desigs, boigs, etc.

3.2.2. Alguns noms acabats en -e tona

a) Formes preferibles:

En tots els registres, els mots home i jove poden adoptar tant la terminaci ns
(hmens, jvens) com la terminaci s (homes, joves); en tot cas, s convenient
mantindre una homogenetat formal en el discurs. En altres paraules que tenen
caracterstiques morfolgiques similars, es preferir la soluci en s: raves, marges,
orfes, termes, imatges, verges, coves, ases, etc.

b) Formes acceptables:

En registres espontanis i colloquials tamb sn possibles les solucions amb ns de

paraules com: rvens, mrgens, rfens, trmens, imtgens, vrgens, cvens, sens,
etc.

3.2.3. Plural de cognoms i dinasties

Quan el cognom designa diversos membres duna mateixa famlia, posarem larticle
en plural, per mantindrem el cognom en singular: els Botn, els Blasco, els Cerd.

En el cas de les dinasties, nhi ha que adopten la forma del plural (els ustries, els
Borbons, els Trastmares, etc.), i nhi ha que prefereixen posar en plural noms
larticle inicial (els Savoia, els Borja, els Estuard, els Tudor, etc.).

129
3.2.4. Plural de paraules compostes

3.2.4.1. Compostos soldats o units amb guionet

Farem el plural afegint una s al final de la paraula:

blanc-i-negre blanc-i-negres
curtcircuit curtcircuits
llargmetratge llargmetratges
nouvingut nouvinguts
gira-sol gira-sols
vila-realenc vila-realencs

3.2.4.2. Compostos amb dos noms separats

La marca de plural la tindr la primera paraula, i la segona es mantindr invariable:

cotxe bomba cotxes bomba

decret llei decrets llei
vag restaurant vagons restaurant
pis pilot pisos pilot

3.2.4.3. Compostos amb un nom i un adjectiu separats

El morfema de plural saplica als dos elements:

gurdia civil gurdies civils

policia nacional policies nacionals
novella negra novelles negres
rellotge digital rellotges digitals

3.2.5. En noms provinents daltres llenges

Les paraules que sn prstecs daltres llenges, tant si estan adaptades

ortogrficament com si mantenen la forma original, faran el plural seguint les
solucions morfolgiques habituals en valenci:

aquelarre aquelarres
currculum currculums
mting mtings
prcing prcings
flaix flaixos

130
 espagueti espaguetis
ikastola ikastoles
land lands
wisky wiskys

En els casos en qu el prstec ha penetrat amb la forma originria de plural entre

els especialistes dun camp temtic, es mantindr la forma originria. En sn un
exemple termes musicals com: castrati (sing. castrato) o lieder (sing. lied).

3.3. Determinants

3.3.1. Article

3.3.1.1. Forma de larticle definit mascul

a) Forma preferible:

La forma el s la soluci general en tots els registres: Vam deixar el cotxe a casa.

b) Forma acceptable:

Les formes lo, los, caracterstiques dels parlars septentrionals (lo cotxe, los carros),
sn acceptables en registres menys formals o colloquials per marcar situacions
comunicatives dels mbits territorials on sn prpies.

3.3.1.2. Article neutre

3.3.1.2.1. En construccions abstractives o generalitzadores

a) Forma preferible:

En la llengua estndard, en construccions abstractives o generalitzadores, on

larticle funciona com a substantivador dadjectius o doracions de relatiu, la forma
general que farem servir ser el:

Preferix el dol al salat (i no: *Preferix lo dol a lo salat)

Far tot el que podr (i no: *Far tot lo que podr)

Quan la substantivaci afecte estructures preposicionals, participis o possessius,

caldr buscar solucions diferents a la simple anteposici de la forma de larticle el:

131
 Torna-li les seues coses (i no: *Torna-li lo della)
El que sindica s inadequat (i no:*Lo indicat s inadequat)
No vol res meu/de les meues coses (i no: *No vol res de lo meu)

b) Formes no recomanables:

Ls de la forma lo amb valor generalitzador o abstractiu podr usar-se, si s

procedent, per a marcar situacions comunicatives de baixa formalitat o colloquials.

No sn recomanables les formes aix, all + adjectiu amb la funci generalitzadora,

si no tenen una funci dctica (s a dir, susen per a referir-se a alguna cosa
concreta):

(Funci generalitzadora) *Eixa persona representa all antiquat (en lloc de:
Eixa persona representa les coses antiquades/un estil antiquat)
(Funci dctica) Dnam all que hi ha all

3.3.1.2.2. Construccions amb valor intensiu i locucions

a) Formes preferibles:

Lexpressi de la intensitat sha de realitzar per mitj delements quantitatius i no

amb estructures amb larticle lo o amb larticle el:

No et pots imaginar que b que ens ho hem passat (i no: *No et pots imaginar
lo b que ens ho hem passat)
Em sorprn com toca de b el piano (i no: *Em sorprn lo b que toca el piano)
Ho far tan rpid com puga (i no: *Ho far lo ms rpid possible)

b) Formes no recomanables:

En algunes ocasions, utilitzem modismes amb la forma de larticle lo que no sn

propis del valenci: a lo gran, en lo successiu, a lo seu, en lo referent a, etc. Cal
buscar alternatives prpies de la llengua: de manera copiosa, dara en avant, a la
seua, pel que fa a, etc.

132
3.3.2. Demostratius

a) Formes preferibles:

En tots els registres orals, tant en els formals com en els informals, susaran els
determinants demostratius reduts amb un sistema dctic de tres graus: este
(proximitat), eixe (distncia intermdia), aquell (llunyania). Les formes del mascul
singular este i eixe, davant duna paraula que comena en vocal, elideixen la vocal
final: este home (pron. [estme]), eixe arbre (pron. [ej bre].

En la redacci de textos escrits, quan el text es reprodusca en la pantalla de la TV

(subtitulaci, anuncis, etc.), tamb susaran els demostratius reduts. Ara b, en el
portal web institucional (rdio i TV) i en les xarxes socials de la Corporaci, si no s
el cas que la informaci ja ve redactada de ledici oral, es donar preferncia a les
formes reforades dels demostratius: aquest (proximitat i distncia intermdia),
aquell (llunyania). Per al mascul plural del demostratiu aquest sha demprar la
forma aquests.

En els cas dels pronoms demostratius neutres, sadoptar el sistema de tres graus
amb les formes segents: a (proximitat), aix (distncia intermdia), all
(llunyania).

Els demostratius locatius tamb tenen un sistema de tres graus amb les formes
segents: ac (proximitat), ah (distncia intermdia), all o all (llunyania).

b) Formes acceptables:

En la llengua oral, en registres marcats per un grau de formalitat elevat, tamb ser
possible optar pel sistema binari de demostratius en forma reforada: aquest
(proximitat i distncia intermdia), aquell (llunyania).

Pel que fa a la forma aqu amb valor de distncia intermdia, ha de quedar

restringida al registre formal elevat. Aquesta forma tamb pot adoptar el valor de
proximitat; en aquest cas, s acceptable per a marcar restrictivament una
procedncia geogrfica (parlars ms septentrionals i meridionals).

c) Formes no recomanables:

Cal evitar ls de la forma ast.

133
3.3.3. Possessius

a) Formes preferibles:

En el cas dels possessius tnics, les corresponents formes femenines seran les no
consonantitzades: meua, teua, seua, meues, teues, seues.

Davant de noms de parentiu i amb certes expressions, les formes del possessiu
ton poden alternar amb les del possessiu tnic en tots els registres: mon pare / el
meu pare, ma mare / la meua mare, sa tia / la seua tia, etc.; en ma vida / en la seua
vida, a ma casa / a la meua casa.

Els possessius tons tamb sn adequats en algunes frmules de tractament com:

sa santedat, sa excellncia, ses majestats, sa illustrssima, ses senyories.

b) Formes no recomanables:

No sn recomanables les formes arcaiques llur, llurs, que seran substitudes per el
seu, la seua, els seus, les seues.

Tampoc no s recomanable usar el possessiu associat amb parts del cos, noms de
parentiu, objectes prxims, etc., quan la relaci s bvia i no hi ha possibilitat de
confusi.

Vindr amb la dona i els fills (i no: amb la seua dona i els seus fills)
La pilota li ha pegat al bra (i no: La pilota li ha pegat al seu bra)

Si no queda satisfet, li tornem els diners (i no: els seus diners)

He portat el cotxe al taller (i no: el meu cotxe)

3.3.4. Numerals

3.3.4.1. Cardinals

a) Formes preferibles:

En tots els registres orals (formals i informals), es preferir ls invariable del

numeral dos (ex. les dos candidates a la Presidncia del Govern), i les formes huit,
huitanta, huit-cents, dsset, dhuit i dnou.

134
En la redacci de textos escrits, quan el text es reprodusca en la pantalla de la TV
(subtitulaci, anuncis, etc.), tamb susar la forma invariable del numeral dos. Ara
b, en el portal web institucional (rdio i TV) i en les xarxes socials de la Corporaci,
si no s el cas que la informaci ja ve redactada de ledici oral, es donar
preferncia a la variaci de gnere del numeral dos:

Els dos candidats

Les dues candidates

b) Formes acceptables:

En la llengua oral, quan hi haja un inters per reflectir un registre de formalitat

elevada, tamb s possible la variaci de gnere del numeral dos: dos/dues.

3.3.4.2. Ordinals

a) Formes preferibles:

En tots els registres orals, les formes dels ordinals corresponents a 5, 6, 7 i 8 podran
ser les formes simples quint, sext, sptim i octau o les derivades amb el sufix /-
ena, cinqu, sis, set i huit. A partir del 9, es formen amb el sufix /-ena: nov,
des, onz, etc.

El Llevant ocupa la quinta/la cinquena posici

LOrfe ha interpretat la Huitena Simfonia de Mahler
Bautista ha pujat al nov lloc en la classificaci de lATP

En la redacci de textos escrits, quan el text es reprodusca en la pantalla de la TV

(subtitulaci, anuncis, etc.), es reproduir la soluci de lemissi oral. No obstant
aix, en el portal web institucional (rdio i TV) i en les xarxes socials de la
Corporaci, si la informaci no ve ja redactada de ledici oral, es donar preferncia
a les formes cinqu, sis, set i huit.

El Llevant ocupa la cinquena posici

Les variants simples poden constituir-se tamb com a substantius per a designar
determinats conceptes com estrofes (una octava clssica), intervals musicals (una
sexta menor) o la coincidncia en un any (ser de la mateixa quinta).

135
b) Formes acceptables:

s possible usar aix mateix altres solucions populars com: el que fa cinc, el que fa
nou, la que fa dotze, etc.

El Castell ja va el que fa cinc

c) Formes no recomanables:

En registres formals, conv evitar ls invariable de primer i segon quan

acompanyen substantius en femen o en plural: *La primer volta; *la segon casa;
*les segons eleccions.

3.3.5. Quantitatius

a) Formes preferibles:

En els contextos negatius, interrogatius i en les condicionals, usarem el quantitatiu

molt en tots els registres orals i escrits:

Enguany la collita de taronges no ha sigut molt bona

Que en vols molts?
Si sen presenten molts ms, no en tindrem prou

La quantificaci exclamativa dun nom sha de dur a terme amb quin i no amb que:

Quin fred que fa! (i no: *Que fred que fa!)

Quin morro que t (i no: *Que morro que t!)

b) Formes acceptables:

El quantitatiu gaire quedar restringit a registres orals i escrits de formalitat elevada:

Enguany la collita de taronges no ha sigut gaire bona

Que en vols gaires?
Si sen presenten gaires ms, no en tindrem prou

3.3.6. Indefinits

a) Formes preferibles:

El quantitatiu cap s la soluci recomanable en tots els registres orals i escrits:

136
 No t cap problema

b) Formes acceptables:

El quantitatiu ningun, encara que no s la soluci preferible en registres formals, pot

aparixer, alternant amb cap, en situacions comunicatives orals no formals:

No t ningun problema

c) Formes no recomanables:

Sha devitar lelisi de larticle indefinit davant de la forma altre en contextos com:

*Altre tema que abordarem ser... (en lloc de: Un altre tema que abordarem
ser...)
*Sha detectat altre cas de violncia masclista (en lloc de: Sha detectat un altre
cas de violncia masclista)

3.4. Pronoms

3.4.1. Pronoms forts i indefinits

Les solucions prpies dels registres formals orals i escrits sn: nosaltres, vosaltres.

La forma u del pronom indefinit s la recomanada en les construccions impersonals

en tots els registres: Quan u t un accident no sap qu fer. Sevitar ls de la forma
arcaica hom.

Les formes tots i tot el mn prevaldran sobre la forma tothom.

3.4.2. Pronoms febles

a) Formes preferibles:

a.1) Les formes que han dadoptar els pronoms febles en els registres formals orals i
escrits sn les proposades per la normativa lingstica:

Em pareix
Vull casar-me
Ens nanem

137
 Anem-nos-en

En el cas del pronom feble corresponent a la segona persona del plural, conv
advertir que la forma preferible en loralitat, en tots els registres formals i informals,
s la invariable:

Vos acompanye
Vull acompanyar-vos
No vull perdre-vos

En la redacci de textos escrits, quan el text es reprodusca en la pantalla de la TV

(subtitulaci, anuncis, etc.), tamb susar la forma invariable vos. Per, en el portal
web institucional (rdio i TV) i en les xarxes socials de la Corporaci, si la informaci
no ve ja redactada de ledici oral, es donar preferncia a les formes variables
us/vos:

Us acompanye
Vull acompanyar-vos
No vull perdre-us

a.2) En els temps compostos, quan els pronoms de tercera persona adopten la
forma femenina (la, les), es recomana la concordana del participi amb el pronom
feble tant en registres orals com escrits:

Eixa situaci econmica ja lhem viscuda (i no: Eixa situaci econmica ja

lhem viscut)
Les opcions de guanyar les ha perdudes (o no: Les opcions de guanyar les ha
perdut)

a.3) Cal conservar els usos normatius i tradicionals dels pronoms en, hi i ho en tots
els registres:

En tinc dos (i no: *Tinc dos)

Has vingut alguna volta a ma casa? S que hi he anat (i no: *S que he anat)
Qu vols? Ho vull tot (i no: *Vull tot)

b) Formes acceptables:

En la llengua oral, s possible la variaci del pronom feble de segona persona del
plural (us / vos) quan es pretn marcar una formalitat elevada.

138
c) Formes no recomanables:

Cal evitar la confusi entre els pronoms febles de primera i segona persona del
plural amb la tercera persona, prpia del registre colloquial dalguns parlars:

*Se nanem (en lloc de: ens nanem)

*Se naneu (en lloc de: vos/us naneu)

La forma del pronom feble mos (< ens/nos) sevitar en textos formals i informals,
encara que podr servir com a recurs per a marcar situacions comunicatives orals
molt colloquials.

*Mos nanem (en lloc de: ens nanem)

*Anem-mos-en (en lloc de: anem-nos-en)

3.5. Usos preposicionals

En lnies generals, el model de referncia s el que indica la GNV de lAVL. Aix no

obstant, tot seguit es fan una srie de remarques.

3.5.1. En les expressions locatives

Davant de noms propis de lloc, per a indicar la localitzaci susar la preposici a:

Viu a Girona (i no: Viu en Girona)

Quan no sn noms propis, per expressen un lloc fsic, s possible optar per la
preposici a o per la preposici en:

Viu al/en el carrer Major

Viuen a/en diferents cases dels afores
Prximament a/en la televisi valenciana

Si sexpressa una localitzaci metafrica, susar la preposici en:

Estem en una crisi constant

139
3.5.2. En les expressions temporals

a) Formes preferibles:

En les parts del dia, sovint poden alternar a i de: al mat / de mat, a la vesprada / de
vesprada, a la nit / de nit, a la matinada / de matinada. Per: al migdia, a lhora de
dinar, etc.

Els mesos i les festes poden anar amb a o amb per + article: al gener / pel gener; al
mar / pel mar; a Sant Vicent / per Sant Vicent.

Les estacions, segons els casos, poden anar amb a o amb de: al hivern/dhivern, a
lestiu / destiu. Per: a la primavera, a la tardor.

En els anys, hi ha diverses possibilitats: amb la preposici en o sense.

En 2017
Lany 2017
El 2017

b) Formes no recomanables:

No sn prpies de registres formals les solucions amb la preposici en per als

mesos, les festes i les estacions: en gener, en Sant Vicent, en estiu.

Tampoc no sn prpies de registres formals les solucions amb la preposici per per
a les parts del dia: pel mat, per la vesprada, per la nit.

Per, tant uns casos com els altres, si s el cas, podran servir com a recurs per a
marcar situacions comunicatives orals colloquials.

3.5.3. En els rgims preposicionals

En construccions de rgim preposicional amb a, en, de i amb davant de la conjunci

que, sha deliminar la preposici o buscar solucions alternatives amb bases buides
com lexpressi el fet:

El rumor que no vindr s fals (i no: *El rumor de que no vindr s fals)
Est content que vingues (i no: *Est content de que vingues)
Un pare soblida que el fill era al cotxe / del fet que el fill era al cotxe (i no: *Un
pare soblida de que el fill era al cotxe)

140
 El Govern sarrisca que li tomben el pressupost / al fet que li tomben el
pressupost (i no: *El Govern sarrisca a que li tomben el pressupost)

En el cas de les preposicions en i amb davant dun infinitiu, segons els casos pot
canviar la preposici o mantindres:

No tardar a vindre (i no: *No tardar en vindre)

Aix consisteix a/en fer diverses prospeccions

3.5.4. La preposici a + complement directe

En la llengua oral, s possible en tots els registres la presncia o labsncia de la

preposici a davant dun nom propi sense article:

Sha vist a Ximo Puig passant el dia per lAlbufera

Sha vist Ximo Puig passant el dia per lAlbufera

Per en els textos escrits en el web i en les xarxes socials de la Corporaci la

soluci sense preposici ser la preferent.

3.5.5. Usos de per i per a

a) Formes preferibles:

Lexpressi duna finalitat, fins i tot si comporta una intencionalitat, sexpressar amb
la preposici per a en tots els registres:

Els poltics treballen per a millorar la situaci actual

b) Formes acceptables:

En els registres formals escrits, la intencionalitat marcada amb un verb dacci

tamb es podr expressar amb la preposici per:

Els poltics treballen per millorar la situaci actual

3.5.6. Les preposicions davall i sota

Les preposicions davall i sota sn sinnimes i indiquen una posici inferior respecte
a un altre referent. Per, mentre que davall ser la forma preferent amb sentits fsics

141
(Sha deixat el llibre davall de la taula), sota s la forma recomanada amb sentits
abstractes (Est sota les seues ordes). En aquests contextos, no s recomanable
ls de baix (*Sha deixat el llibre baix de la taula; *Est baix les seues ordes).

3.6. Les conjuncions i altres connectors

Caldr seguir la normativa gramatical. Amb tot, conv fer algunes remarques:

La conjunci final presenta la forma perqu en la llengua estndard: Li ho dic

perqu estiga preparat. Ls de la forma per a que podr servir com a recurs
expressiu en situacions comunicatives poc formals: *Li ho dic per a que estiga
preparat.
Les formes mentre i mentre que sn les preferibles de registres formals; amb
tot, tamb sn acceptables les formes mentres i mentres que en contextos
espontanis i en registres informals.
Lexpressi de la confirmaci amb s seguida duna oraci exigeix la
presncia de que: S que ho far (i no: *S ho far).
El connector de contrast no obstant aix tamb pot tindre la soluci no
obstant.
No sn recomanables les formes cultes: car, puix, puix que, nogensmenys.

3.7. Algunes remarques sintctiques ms

Lexpressi de la probabilitat es dur a terme preferentment amb la perfrasi

deure + infinitiu: Deuen ser les dotze. Ls del futur, encara que tamb
acceptable, s una opci menys formal.

Les construccions amb el verb haver-hi: quan aparega amb un sintagma

nominal en plural, s possible tant la no concordana del verb com la
concordana, encara que aquesta darrera s menys formal: Hi havia / hi
havien molts hmens. En tot cas, cal evitar el pleonasme, o aparici
redundant, del pronom en: *Nhi havia molts hmens.

Cal evitar la tendncia dalguns usuaris a confondre el pronom de CD amb el

de CI:

Linformem que ha eixit una oferta fantstica (i no: *Li informem que ha
eixit una oferta fantstica)

142
 La mort del seu germ el va afectar molt (i no: *La mort del seu germ
li va afectar molt)
No el guanyars (i no: *No li guanyars)

La perfrasi anar a + infinitiu no sha dusar per a expressar un futur imminent

o una intenci:

Qu vols fer? (i no: *Qu vas a fer?)

Dem les temperatures pujaran (i no: *Dem les temperatures van a
pujar)
Est a punt de ploure (i no: *Va a ploure)

Les oracions que indiquen una acci posterior a la principal no poden anar
encapalades per un gerundi:

Va tindre un accident i es va quedar paraplgic (i no: *Va tindre un

accident quedant-se paraplgic)

Les oracions de relatiu preposicionals, quan van precedides dun antecedent,

no es poden expressar amb la forma article definit + que:

El futbolista del Valncia sha posat a calfar a la banda en qu / on es

troben els aficionats de lequip contrari (i no: *El futbolista del Valncia
sha posat a calfar a la banda en la que es troben els aficionats de
lequip contrari)

3.8. La morfologia verbal

3.8.1. Formes personals

Se seguiran les opcions normatives primries de lAVL. Amb tot, conv fer
algunes remarques:

3.8.1.1. Present dindicatiu

a) Formes preferibles:

Com a forma general de la primera persona del present dindicatiu dels verbs de la
primera conjugaci, cal usar les formes amb la desinncia e: parle. En la resta de
conjugacions, sn preferibles les formes sense desinncia: perd, dorm.

143
Quant al verb ser, la segona persona del present dindicatiu s eres en tots els
registres orals i escrits: Tu ja eres vell.

b) Formes acceptables:

Les formes de la primera persona en o tamb sn acceptables quan es vol posar

de manifest la procedncia geogrfica (com en el cas dels parlars septentrionals).
Ls de la forma de segona persona del present dindicatiu ets, com a alternativa a
eres, noms apareixer si existeix ambigitat comunicativa entre el present i
limperfet (Tu ets/eres lalcalde).

3.8.1.2. Formes dels incoatius

a) Formes preferibles:

En tots els registres orals, formals i informals, el present dindicatiu dels verbs
incoatius de la tercera conjugaci adoptar les formes amb les terminacions -isc, -
ixes, -ix i -ixen en la primera, segona i tercera persones del singular i la tercera del
plural, respectivament: patisc, patixes, patix, patixen.

La marca patrocinadora vos oferix este programa

Aquestes formes tamb es mantindran en la redacci de textos escrits emesos en la

pantalla de la TV (subtitulaci, anuncis, etc.). Per, en el cas del portal web
institucional (rdio i TV) i en les xarxes socials de la Corporaci, seran preferents les
solucions pateixes, pateix i pateixen, sempre que la informaci no vinga ja redactada
de ledici oral.

Per al present de subjuntiu, cal utilitzar les formes amb les terminacions -isca per a la
primera i la tercera persones del singular, -isques per a la segona i -isquen per a la
tercera del plural:

Patisca, patisques, patisca, patisquen

b) Formes acceptables:

En registres orals marcats per una formalitat alta, tamb poden ser acceptables les
variants del present dindicatiu en eix per a la segona i tercera persona del singular
i per a la tercera del plural: pateixes, pateix, pateixen.

144
3.8.1.3. Formes de limperfet de subjuntiu

a) Formes preferibles:

En tots els registres, limperfet de subjuntiu adoptar les formes amb les
terminacions -ara, -ares, -ara, -rem, -reu, -aren:

Parlara, parlares, parlara, parlrem, parlreu, parlaren

b) Formes acceptables:

En determinades circumstncies (registre formal elevat, procedncia geogrfica de

lusuari), per raons dadequaci al context comunicatiu, tamb sn possibles les
formes en -s-: parls, parlesses, parls, parlssem, parlsseu, parlessen.

3.8.1.4. Formes auxiliars del passat perifrstic

Per al passat perifrstic, cal utilitzar les variants monosillbiques vas, vam, vau i
van, en lloc de les formes vares, vrem, vreu, varen.

3.8.1.5. Formes del verb haver

Shan dutilitzar les formes hem i heu, com a primera i segona persones del plural
del present dindicatiu del verb haver, en lloc dhaveu, haveu.

Per al present de subjuntiu, cal utilitzar les formes hgem i hgeu, en lloc dhaguem,
hagueu.

3.8.1.6. Algunes consideracions sobre limperfet dindicatiu

a) Formes preferibles:

En registres formals, orals i escrits, verbs com dir, fer i els verbs acabats en -ure (ex:
caure, creure, jaure, traure o veure) faran limperfet dindicatiu amb la -i- antihitica:
deia, deies, deia, diem, dieu, deien; caiem, caieu.

b) Formes acceptables:

145
En el cas dels verbs acabats en ure, sn tamb acceptables en situacions
comunicatives orals de carcter espontani les solucions sense la -i-: caem, caeu.

3.8.1.7. Algunes remarques sobre el present de subjuntiu

En verbs de la tercera conjugaci com collir, cosir, cruixir, engolir o renyir:

a) Formes preferibles:

En els registres formals orals i escrits, cal utilitzar les formes no velaritzades en la
primera persona del present dindicatiu i en les formes del present de subjuntiu:

Cull; culla, culles, culla, collim, colliu, cullen

b) Formes acceptables:

Tamb s possible la soluci velaritzada daquesta classe de verbs en registres orals

espontanis i de formalitat baixa.

Cullc; cullga, cullgues, cullguen

Duna altra banda, en verbs irregulars de la segona i de la tercera conjugaci com

vindre, tindre, conixer, etc., les desinncies en am, -au (vingam, vingau), no
generals geogrficament, quedaran restringides a registres orals pocs formals.

3.8.1.8. El verb voler

a) Formes preferibles:

En la llengua oral, la forma preferent en tots els registres (formals i informals) per a
la primera persona del present dindicatiu s vull. En el cas del present de subjuntiu,
aquesta preferncia correspondr a les formes:

Vullga, vullgues, vullga, vullguem, vullgueu, vullguen

En la llengua escrita, aquestes solucions es mantindran en els textos projectats

sobre la pantalla de la TV (subtitulaci, anuncis, etc.). No obstant aix, quan es
penge una informaci en la pgina web institucional (rdio i TV) o en les xarxes
socials de la Corporaci, si el text no reprodueix una redacci ja prvia procedent de
lemissi oral, sadoptaran com a opcions preferents les formes vulga, vulgues,
vulga, vulguem, vulgueu, vulguen.

146
b) Formes acceptables:

En registres orals amb una formalitat elevada, tamb sn possibles les solucions
despalatalitzades: vulga, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen.

Per a la primera persona del present dindicatiu, la forma vullc s acceptable en

registres espontanis i de formalitat baixa.

3.8.2. Les formes verbals no personals

3.8.2.1. Infinitiu

En relaci amb els verbs que presenten lalternana de les terminacions -indre/-enir
en la forma dinfinitiu, cal utilitzar en tots els registres les formes acabades en
indre: tindre, vindre, mantindre, etc. Aix no obstant, tamb sn acceptables les
formes en enir (tenir, venir, etc.) en el registre formal elevat i quan reflectisquen
una procedncia.

Per als infinitius que presenten lalternana de les terminacions -re/-er, cal usar les
formes acabades en re: caldre, doldre o valdre.

Linfinitiu veure presenta la variant vore, que s la prpia de registres ms

espontanis i informals.

3.8.2.2. Gerundi

Cal evitar en tots els registres les formes velaritzades dels verbs de la segona
conjugaci:

*veguent en lloc de veient

*creguent en lloc de creient
*coneguent en lloc de coneixent
*correguent en lloc de corrent
*diguent en lloc de dient
*duguent en lloc de duent
etc.

En verbs del tipus veure o creure, que duen una -i- antihitica com a soluci
preferent (veient, creient), la desaparici daquesta -i- (veent, creent) s tamb
acceptable en situacions comunicatives orals espontnies.

147
3.8.2.3. Participi

En el cas dels participis dalguns verbs de la tercera conjugaci que presenten

lalternana de les terminacions -it/-ert, cal utilitzar les formes acabades en -it:
complit, establit, oferit, omplit.

En el cas del verb ser, cal usar la forma sigut. La forma estat ha de quedar
restringida al registre formal elevat.

En el cas del verb riure, s preferible la forma rist.

4. LXIC

4.1. Criteri general

Com a norma general:

Sn formes preferents les formes que el Diccionari Normatiu Valenci de

lAVL t com a entrades principals. Exemples: bes, cltxina, bresquilla, calfar,
cosquerelles, escal, avant, carrera, castic, cine, acomiadar, estrela, faena,
forqueta, hui, llavadora, mentida, oncle, menut, parixer, agafar, febra, afonar,
bonegar, galleta, llanda, palometa, xafar, etc.

Sn formes acceptables les paraules que el DNV t com a secundries.

Aquesta acceptabilitat est condicionada al fet que es corresponguen amb
solucions identificables pels valencians, b perqu tenen una extensi
geogrfica dins del territori valenci significativa (exemples: besada, musclo,
prssec, escalfar, pessigolles, gra, estel, agarrar, despedir, mentira, tio, avui,
enfonsar, etc.), b perqu lestandarditzaci de la llengua les ha fetes habituals
(exemples: endavant, cursa, cstig, cinema, estrella, feina, forquilla, rentadora,
petit, semblar, febre, renyar, galeta, llauna, papallona, trepitjar, etc.).

Sn formes no recomanables en registres formals les paraules que duen la

marca de colloquial al DNV. Exemples: aixina, agulletes, calentura, conseguir,
cridar telefonar, curro, lmpara, patejar, quarto habitaci, rabo, robo,
samarro, sampar, tamany, tonto, vago, xillar, xiste, etc.

148
4.2. Remarques

4.2.1. Paraules que presenten lalternana a/e

En els verbs, aix com en les paraules que en deriven, que presenten una alternana
grfica de a i e en el radical, sn preferibles les formes en a. Ex.

arrancar arrencar
avanar avenar
llanar llenar
nadar nedar
traure treure
xarrar xerrar

4.2.2. Paraules que presenten lalternana e/o

En paraules com les que sindiquen a continuaci, que tenen una alternana grfica,
sn preferibles les formes amb e. Ex.

fenoll fonoll
red rod
reny rony

4.2.3. Paraules que presenten lalternana /r

En paraules com les segents, que presenten una alternana grfica, sn

preferibles les formes sense r. Ex.

alfbega alfbrega
murta murtra
cart cartr

4.2.4. Paraules que presenten lalternana -esa/-ea

Les formes preferibles sn les acabades en esa. Les formes en ea poden resultar
especialment expressives en registres poc formals i populars. Ex.

bellesa bellea
franquesa franquea

149
 gentilesa gentilea
grandesa grandea
maduresa madurea
malesa malea
naturalesa naturalea
noblesa noblea
peresa perea
pobresa pobrea
riquesa riquea
senzillesa senzillea
vellesa vellea

4.2.5. Paraules que presenten lalternana -xement/-ximent

En les paraules que presenten una doble possibilitat grfica amb les terminacions -
ement/-iment, cal utilitzar les formes amb e en els registres formals. Les formes amb
la terminaci -iment sn acceptables en contextos ms populars en qu es vol
reforar la naturalitat expressiva:

coneixement coneiximent
creixement creiximent
naixement naiximent

4.2.6. Paraules que presenten lalternana -ada/-

Hi ha paraules que designen una festa, un plat tpic o una activitat popular que
poden presentar una doble possibilitat grfica amb els sufixos -ada/-
(mascletada/masclet). En aquesta classe de mots, s preferible utilitzar les formes
amb ada en els registres formals. Per en certs contextos comunicatius en qu es
vol ressaltar la singularitat de lacte o de lesdeveniment per a incrementar
lexpressivitat, sn acceptables les formes en -:

albada alb
entrada entr
mocadorada mocador
mascletada masclet

150
4.2.7. Falsos sinnims

A vegades hi ha grups de paraules que no susen amb precisi. s el que es coneix

com a falsos sinnims. Napuntem uns quants:

adrea: lloc on es viu.

direcci: lloc cap a on va alg o alguna cosa.
domicili: lloc de residncia duna persona o entitat.

anomenar: donar nom (a alg o alguna cosa).

nomenar: designar (a alg) per a un crrec o una funci.

aterrar: tocar terra

aterrir: infondre temor

cabdal: principal, primordial.

cabal: volum daigua.
caudal: de la cua o que t relaci amb aquesta.

compondre: produir una obra intellectual o artstica.

composar: imposar.

conseqentment: de manera conseqent i lgica.

consegentment: per consegent, per tant.

desvelar: descobrir, revelar una cosa.

desvetlar: llevar la son.

doblar: duplicar.
doblegar: fer que una cosa prenga una forma corba.

enteniment: facultat de comprendre.

entesa: facultat dentendres amb alg.

fi (el): finalitat.
fi (la): final.

lliurar: posar en mans, en poder d'alg.

alliberar: salvar.

151
 medi: conjunt de circumstncies que envolten un sser o una comunitat.
mitj: element que serveix per a un fi determinat.
mig: la mitat dun tot.

real: que t existncia efectiva

reial: que t relaci amb la reialesa

recolzament: acci de descansar sobre un suport.

suport: ajuda.

cridar: avisar en veu alta

tocar per telfon: telefonar

trfic: comer o transport de mercaderies.

trnsit: circulaci de vehicles, moviment de persones.
trfec: assumpte que causa un desorde o un trasbals.

5. T ERMINOLOGIA I NEOLOGISMES

Els mitjans de comunicaci han dinformar sobre camps temtics ben diversos i
sovint de carcter especialitzat i innovador. Aquesta tasca comporta, duna banda,
fer s de les paraules especfiques que designen aquests camps despecialitat (els
termes), i duna altra, tindre recursos per a afrontar larribada de nous mots que
donen nom a nous conceptes (els neologismes).

5.1. Termes

Per a resoldre els dubtes derivats dels llenguatges despecialitat (abastiment en vol,
acrobcia aria, carta de navegaci; ajudant de cmera, animaci electrnica,
banda sonora original, etc.), podem accedir als portals segents:

Porterval: https://www.avl.gva.es/lexicval/ptv
Cercaterm: http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/Fitxes/

152
5.2. Neologismes

Per a comprovar el grau dacceptaci de paraules que designen nous conceptes,

sovint manllevades daltres llenges (*aquaplning, *bulling, *crting, csting,
*mbing, quaterback, dron, etc.), podem consultar els portals segents:

Porterval: https://www.avl.gva.es/lexicval/ptv
Neoloteca del Termcat: http://www.termcat.cat/ca/Neoloteca
Observatori de Neologia/IULA:
http://obneo.iula.upf.edu/bobneo/index.php
.

6. T OPONMIA, ANTROPONMIA, GENTILICIS I NOMS PROPIS DENTITATS

Sense cap nim de ser exhaustius, apuntem una srie de recursos en lnia que
poden ajudar a resoldre dubtes sobre toponmia, antroponmia, gentilicis i noms
propis dentitats.

6.1. Toponmia

La documentaci relacionada amb aspectes de toponmia tindr com a referents

bsics els enllaos segents:

Corpus toponmic valenci:

https://www.avl.gva.es/corpus-toponimic-valencia
Criteris per a la fixaci de la toponmia valenciana:
http://www.avl.gva.es/documents/31987/58581/MANUALS_03.pdf
Nomencltor oficial de toponmia de Catalunya:
http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/documentacio/territori-i-
urbanisme/cartografia/nomenclator_oficial_de_toponimia_de_catalunya/
Nomencltor toponmic de les Illes Balears:
http://notib.recerca.iec.cat/
Nomencltor dAndorra:
https://www.bopa.ad/bopa/022060/Documents/687B6.pdf?pDataInici=&pDataFi=&pS
earchWord=&pOrdre=rellevancia
Municipis de la Franja de Ponent:
http://esadir.cat/back/filelib/documents/Noms_dels_municipis_de_la_Franja_de_Pon
ent_IEC.pdf

153
 Nomencltor toponmic de la Catalunya Nord:
http://esadir.cat/back/filelib/documents/Nomenclator_Catalunya_Nord.pdf
Enciclopdia catalana:
http://www.enciclopedia.cat/

6.2. Antroponmia

A lhora de consultar els noms propis de persona, poden ser tils els recursos en
lnia segents:

Vocabulari de noms de persona: valenci-castell

http://www.avl.gva.es/documents/31987/64529/Vocabulari_noms_2017.pdf/be9cf4b2
-4537-48ca-b20e-40d82cfdf73c
Cercador de noms catalans de la Generalitat de Catalunya:
http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/cercador_de_noms/
Equivalncies catalanes de noms estrangers:
http://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/noms_estrangers.pdf
Enciclopdia catalana: noms histrics i actuals.
http://www.enciclopedia.cat/
sadir: noms propis actuals i de ficci.
http://esadir.cat/Nomspropis

6.3. Gentilicis

Podem trobar informaci sobre com es denominen les persones duna determinada
localitat consultant les referncies en lnia segents:

Els gentilicis valencians:

https://www.avl.gva.es/documents/35882/40728/Gentilici.pdf/0952e532-10c3-4f06-
b2af-22e97d3e1245
Altres gentilicis pertanyents a territoris de la nostra llengua:
http://esadir.cat/Cerca?cercaVal=gentilici&cerca=gentilici&criteri=General

En cas de gentilicis de poblacions que no pertanyen a la nostra llengua, si no resulta

natural la formaci per mitj de sufixos com eny (albaceteny), -s (congols), -enc
(londinenc) o -/-i (parmes) o no tenen una entrada als diccionaris, caldr recrrer
a la formaci daquests gentilicis amb lestructura:

els habitants de + topnim: els habitants de Bordeus

154
6.4. Noms propis dentitats, organismes i esdeveniments

El fet dinformar sobre tot tipus dactivitats (poltica, societat, economia, cultura,
esport, etc.) comporta haver de fer referncia a una quantitat molt diversa dentitats,
dorganismes o desdeveniments:

Consell de Seguretat de lONU

Ara en Com
Dia Mundial contra el Cncer
Primavera Sound
Alts Forns de Biscaia
Barcelona Dragons
La Bohme
Servei de Recursos Humans

Els enllaos segents ens donen dades de primera m sobre aquest punt:

sadir: http://esadir.cat/Nomspropis
Enciclopdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/

7. CONVENCIONS ORTOTIPOGRFIQUES

Els aspectes ortogrfics i tipogrfics, com ara lalfabet, la separaci de les sllabes,
accentuaci, diresi, guionet, apstrof, majscules i minscules, abreviatures,
smbols, marques tipogrfiques i signes de puntuaci seguiran les recomanacions
generals indicades per lAVL (vegeu lapartat dOrtografia de la Gramtica
Valenciana Bsica). Amb tot, considerem til fer les remarques segents de carcter
escrit o oral.

7.1. Apostrofaci

a) En paraules estrangeres:

Les paraules que en altres llenges comencen per una h aspirada [h], per que han
sigut adaptades ortogrficament a la nostra llengua, seguiran les normes
dapostrofaci convencionals, ja que la h s muda:

155
 lhoquei
dhaixix

Ara b, si no estan encara adaptades i mantenen la h aspirada, no sapostrofaran:

el hacker
de Hollywood

En les paraules no adaptades ortogrficament que comencen per una s- seguida de

consonant, larticle la i la preposici de no sapostrofen. En canvi, larticle el pot
apostrofar-se o no.

de Smith
la schola cantorum
lspeaker o el speaker

b) En abreviatures:

Tant si sn sigles com si sn acrnims, lapostrofaci seguir les normes generals

dacord amb la pronunciaci corresponent:

lNBA (lenebea)
d. (da punt)
lFMI (lefeemei)
la UEFA (la uefa)
lUGT (lugete)
lUJI (luji)

c) En les xifres:

En les xifres romanes i en les arbigues, se seguiran les mateixes regles

dapostrofaci que si estigueren escrites en lletres:

l1 de maig
lXI Colloqui Internacional de Periodisme

d) Davant de cometes o de cursiva:

Tant larticle (el, la) com la preposici de no sapostrofaran quan el mot que
comena per vocal t un s metalingstic:

156
 Hi ha gent que parla de excursus sense saber qu significa

En la resta dels casos se seguir el criteri general:

Han qualificat la seua intervenci dinslita

Del director dEl Padr, ja no sen recorda ning

e) Davant de noms propis o de topnims no adaptats al valenci:

Se seguiran les regles generals de lapostrofaci si larticle forma part del nom propi
o del topnim no adaptat:

s un producte dEl Corte Ingls

Han desaparegut tres quadres dEl Prado

En el cas del topnim, si s propi de la llengua o est adaptat, caldr, si s el cas,

fer la contracci corresponent:

La festa es va fer al Campello

s una empresa dels Estats Units

7.2. Abreviacions i smbols

a) Sigles:

Cal recordar que la pronunciaci de les sigles sha de realitzar dacord amb la
manera valenciana de pronunciar les lletres:

FBI (efebei, i no efabei)

CNN (ceeneene, i no ceenaena)
MP3 (emepe3, i no emape3)
IRPF (ierrepeefe, i no ierrapeefa)

Quan les sigles no es pronuncien lletra per lletra, sin que passen a
pronunciar-se com una paraula, parlem dacrnims. En aquests casos, es pot
escriure en majscules o en minscules:

MUVIM o Muvim
RENFE o Renfe
PRYCA o Pryca

157
 El plural de les sigles no es far ni duplicant les lletres ni afegint la marca de
plural s:

els EUA (i no els EEUU)

les ONG (i no les ONGs)
els PC (i no els PCs)

Amb tot, per tradici s que es far la duplicaci en els casos de JJOO (Jocs
Olmpics) i CCOO (Comissions Obreres).

Els noms propis, caldr escriurels amb el nom complet, i no amb les inicials,
per a evitar errors o vacillacions en la interpretaci de les sigles, si no s el
cas que el personatge siga conegut per les inicials:

Josep Llus Sisera (o no: J.L. Sirera)

Per: J.K. Rowling (jotaka Rowling)

b) Abreviatures de carrers, crrecs, numerals, noms de persona, dies de la setmana;

i smbols de mesures, pesos, quantitats, monedes, etc.

Com a regla general, no farem servir les abreviatures ni els smbols en la redacci
dun text, si no s el cas que ho exigeix la situaci comunicativa o la limitaci
despai, com ara en peus de foto, retolaci televisiva, quadres sinptics, quadres
estadstics, taules, mapes, classificacions, etc.

Avinguda av.
Director dir.
Primer 1r
Dilluns dl
Quilmetre Km
Megabit Mb
Quilogram Kg
Euro

7.3. Marques tipogrfiques

Les citacions textuals, caldr escriure-les sempre entre cometes. En el cas de la

marca tipogrfica de la cursiva, encara que estiga establida per les convencions, ls
que sen faa dependr en lltima instncia de les possibilitats tcniques dels
formats grfics: subtitulaci, teletext, pgines web, xarxes socials, etc.

158
8. CRITERIS DE TRADUCCI: ASPECTES CULTURALS

Els referents culturals ms generals que presenten problemes a lhora de traduir

solen ser: llocs especfics dalguna ciutat o dalgun pas; aspectes relacionats amb la
histria, amb lart o amb els costums duna poca determinada (canons, literatura,
conceptes esttics), personatges molt coneguts en una societat; la mitologia; la
gastronomia; les institucions, les unitats de mesura, de pes o de moneda; etc. s a
dir, tots els elements que fan que una societat es diferencie duna altra, que cada
cultura tinga una idiosincrsia. El problema principal que planteja la traducci
daquests elements s si shan de mantindre o s millor fer-ne una adaptaci. Les
solucions varien en funci dels gneres (en els informatius es recomana el
manteniment en la majoria dels casos) i tamb de la importncia daquests elements
en el text. De vegades, el context ajuda a superar els problemes de comprensi; en
altres ocasions, si la cultura darribada comparteix referents amb la de partida, les
diferncies es redueixen. Tamb s possible que, a causa de la situaci cultural
dalguns pasos respecte daltres, cultures com ara la nord-americana o la dels
principals pasos europeus siguen molt conegudes per altres cultures, i aix facilita
la comprensi de certs referents culturals. Segurament, molts europeus no saben el
nom que rep la moneda marroquina, qu s la fideu, qu es pot fer en una granja a
Barcelona o qui s Fof. Per tots saben qu s un dlar, una hamburguesa, un
McDonalds o qui s David Beckham.

8.1. Noms propis

Ens trobem davant dun recurs lingstic molt complex. A primera vista, el suposat
carcter referencial i sense crrega semntica addicional, fa pensar que els noms
propis no shan de traduir o que sn intradubles (al marge de ladaptaci fontica i
grfica corresponent). La realitat s ben diferent, ja que poden aplicar-se tcniques
de traducci molt distintes: no-traducci, transposici o transcripci, traducci literal,
adaptaci parcial, substituci, adaptacions ideolgiques, neutralitzacions, glossa
extratextual o intratextual (explicitaci, explicaci), naturalitzacions (domesticacions),
creacions discursives, omissions o creacions autnomes. En tots els casos, la
soluci final dependr del context, del gnere i de la modalitat de traducci.

8.1.1. Antropnims

159
Com a norma general, cal fer una primera distinci entre noms propis de
personatges contemporanis i de personatges histrics o de ficci.

8.1.1.1. Personatges contemporanis

Pel que fa als noms dels personatges contemporanis, els noms de persona no es
tradueixen i, a ms, shan de respectar les grafies de les llenges originals en el cas
de les que fan servir lalfabet llat. Exemples: Xabier Arzalluz, Xohana Torres, Los
Alibrt, Angela Merkel, Giulio Andreotti, Pauline Marois, Mrio Soares o Margrethe
Vestager. En altres casos, shan de seguir les normes generals de transcripci
grfica. Per exemple: Jsser Arafat, Vladmir Putin, Mahmud Abbas, Takeo
Kawamura, Anna Politkvskaia, Den Xiaobing o Nikos Xydakis.

Sha de parar atenci als noms de personatges contemporanis que, durant un

temps, s que es van traduir, per que els criteris de traducci actuals recomanen
deixar en original: Johan Sebastian Bach, Alexandre Dumas o Jules Verne, per
exemple.

Tampoc shan de traduir els noms de tribus urbanes: els escriurem amb majscula si
fem referncia al nom del grup (els Latin Kings, els etas), i amb minscula si es
tracta dels individus que en formen part (un black panther, un mara).

Tot i aix, hi ha una srie de noms que segueixen una tradici de traducci que cal
respectar. Alguns dels exemples ms habituals sn els noms de membres de la
reialesa (reina Beatriu dHolanda, rei Felip VI o prncep Carles dAnglaterra) o de
dinasties (Borb, Habsburg o Casa dAlba). No es tradueixen els noms que no tenen
equivalent en catal (Svend de Dinamarca) o els noms dels cnjuges dels
descendents reials, si no tenen ttol de prncep o princesa o si no provenen de
famlies reials (Iaki Urdangarn, Philippe Junot). Tamb es tradueixen sempre els
noms de papes i altres representants eclesistics, i els noms de santes i de sants:
papa Joan XXIII, papa Francesc; patriarca de Constantinoble, patriarca ecumnic
Bartomeu I; santa Teresa de Lisieux, sant Felip Neri.

8.1.1.2. Personatges histrics i llegendaris

Com a norma general, no shan de traduir si no tenen tradici en la nostra llengua:

Chrtien de Troyes, William Shakespeare. Hi ha noms que es van traduir en algun
perode per que ara hem recuperat sense la traducci: Thomas More, per exemple.

Amb carcter genric, shan de traduir els noms de personatges histrics clssics o
medievals (reals o de ficci): Plat, Penlope, Maria de Frana, Maimnides,
Herdot, Galileu, Sant Joan de la Creu, Tici, Dant, Maquiavel, don Quixot, Gndalf,

160
Guillem Tell, Otello. Tamb les divinitats i personatges mitolgics: Nept, Apollo,
Callisto, Tetis, Hrcules, Bellona.

Com a recomanaci general, quan ens trobem amb documentals histrics o

pellcules amb protagonistes que tenen aquestes caracterstiques, sha de garantir,
en primera instncia, la versemblana del text i combinar solucions diverses: Sa
Majestat / La reina / Elisabet / Elizabeth, etc.

Els noms propis que tenen un valor afegit (connotatius) shan de traduir sempre.
Aix passa, de forma molt especial, en el cas dels malnoms o sobrenoms: Bola de
greix (Boule de suif), Bola de Drac (Dragon Ball), Directora Msquelplom (Principal
Waxelplax), Metxa curta (Short Fuse), Fada de les Dents (Tooth Fairy), Quim
Aiguacau (Stormy Rains). Es poden donar excepcions en cas de noms molt
coneguts ja en loriginal o en la traducci a lespanyol (per proximitat a la nostra
llengua i context) o que tenen ja una infraestructura comercial al seu voltant:
Spiderman, Batman, etc.

8.1.1.3. La pronunciaci dels antropnims

Com a criteri general, es respectar el nom tal com el diu la mateixa persona (si una
persona es fa dir Jaime no es canviar per Jaume). En la pronunciaci de noms (o
cognoms) de persona no valencians, sha de fer respectant la fontica de la llengua
original, per sense que faa lefecte que estem canviant de llengua (amb sons
habituals per als valencians): Jaime [xjme], Lpez [lpe], Peter [pte], John [dn].

Sobre els noms de personatges histrics del nostre mbit lingstic, els
pronunciarem en valenci: Vicent Blasco Ibez, Joaquim Sorolla, etc.

8.1.1.4. Noms de fenmens meteorolgics

Com a criteri general, sha de respectar el nom que tenen els fenmens
meteorolgics. Resulta molt til la consulta a lOrganitzaci Meteorolgica Mundial:
https://public.wmo.int/es

En el cas dels huracans, els noms ja estan estipulats seguint una ordenaci
predeterminada i, encara que es van modificant, sempre mantenen el nom inicial:
lhurac Noel, lhurac Katrina.

8.1.2. Topnims

Shan de respectar els noms de lloc de fora del nostre mbit lingstic que tenen una
forma tradicional en la nostra llengua: Aquisgr, Estrasburg, Txetxnia, Moscou,

161
Canes, Logronyo o Saragossa, la Terra del Foc. Hi ha casos, per, que mantenen la
forma original: Buenos Aires, Los Angeles, Civitavecchia, Alczar de San Juan.

Com a recomanaci general, apliquem els criteris segents:

Utilitzarem les formes valencianes dels topnims traduts consolidats. En cas

que no hi haja una tradici de traducci, optarem per les formes oficials o els
usos internacionals fixats. Quan es tracte de llenges amb alfabets diferents
del llat, hem daplicar la transcripci grfica corresponent.

En cas de topnims amb ms duna denominaci oficial i que no tenen una

forma tradicional en valenci, s recomanable donar preferncia a les formes
prpies de cada territori.

Resulta molt til la consulta del Corpus Toponmic Valenci, de lAcadmia

Valenciana de la Llengua (https://www.avl.gva.es/corpus-toponimic-valencia) i la
consulta a lOficina dOnomstica i Toponmia de lInstitut dEstudis Catalans
(http://www.iec.cat/recerca/projecte1.asp?codi=PNS2015-S4-ONOMASTICA) (cf.
tamb 6.1 daquest llibre destil).

8.1.2.1. Accidents geogrfics

Com a criteri general, traduirem el genric del topnim daccidents geogrfics (caps,
badies, illes, estrets, golfs, parcs, deserts, etc.) i traduirem o no el topnim segons
que tinga forma tradicional en valenci o no. Exemples: les muntanyes Rocalloses,
el golf de Biscaia, les illes Malvines, el llac Victria, els alts del Golan, lestret dels
Dardanels, el cap de Bona Esperana, parc de Doana, cap dHornos, illa dA Toxa,
desert del Kalahari o riu Gualdalquivir.

Quan, per tradici, sha lexicalitzat el genric amb el nom propi, el topnim no es
tradueix: Mont Saint Michel, Rift Valley, Salt Lake, Coney Island, Grand Canyon,
Long Island, Sierra Morena, Picos de Europa, Ro Bravo, Sierra Nevada.

8.1.2.2. Toponmia urbana

Com a criteri general, es tradueixen els espais que tenen una denominaci
descriptiva i una equivalncia tradicional en valenci.

8.1.2.2.1. Auditoris i sales de concerts

162
Seguint el criteri general, tindrem: Auditori de la Filharmnica de Berln (Berliner
Philharmonie), Auditori Isaac Stern (Stern Auditorium) o pera de Pars (Opra de
Paris).

Per no s recomanable traduir denominacions que ja estan consolidades en la

llengua original com Carnegie Hall de Nova York, la Royal Opera House, el Madison
Square Garden o el Metropolitan de Nova York, el Konzerthaus de Viena, el
Mgaron dAtenes, el Moulin Rouge de Pars o el Ttre Capitole de Quebec.

En alguns casos, les denominacions originals amb hall i hallen conviuen amb les
traduccions amb la paraula sala: Royal Albert Hall / Sala Royal Albert (Londres).

8.1.2.2.2. Teatres, museus i cinemes

Se solen traduir els llocs amb denominaci molt descriptiva, com Museu Americ
dHistria Natural (American Museum of Natural History).

Com a criteri general, si la denominaci inclou un nom propi, noms tradum la part
genrica: Museu Marmottan Monet (Muse Marmottan Monet), Teatre del Festival
de Bayreuth (Bayreuther Festpielhaus) o Museu del Louvre (Muse du Louvre).

Trobem algunes excepcions quan es tracta dinstitucions molt conegudes en llengua

original: National Gallery.

Quan la denominaci inclou topnims o antropnims amb tradici de traducci

seguim la norma general: Gran Teatre de lHavana (Gran Teatro de La Habana),
Museu Reina Sofia (Museo Reina Sofa).

8.1.2.2.3. Camps desports, places de bous, etc.

Una vegada ms, el criteri general indica que tradum la part genrica de la
denominaci, molt especialment quan parlem de palau desports, plaa de bous,
pavell, estadi, etc. Per exemple: Plaa de bous Real Maestranza de Sevilla (Plaza
de toros Real Maestranza de Sevilla), Palau desports de Gijn (Palacio de deportes
de Gijn), Pavell esportiu Tiszaligeti (Tiszaligeti Sportcsarnok), Estadi Vicente
Caldern (Estadio Vicente Caldern), Estadi Newlands (Newlands Stadium).

En alguns casos, coexisteixen o alternen les formes en original i traduda: Stade de

France / Estadi de Frana, Stdio da Luz / Estadi de la Llum, Cape Town Stadium /
Estadi Ciutat del Cap.

163
8.1.2.2.4. Barris, places, carrers i altres vies pbliques

Com a criteri general, es recomana mantindre el nom propi i traduir la part genrica
del lloc esmentat: barri de Chueca de Madrid, plaa ltoile de Pars, carrer
Mercaderes de Pamplona, parc de Mara Luisa de Sevilla, passeig de la Castellana
de Madrid, plaa de San Marco, etc.

Tot i aix, hi ha denominacions fixades per ls que cal respectar: Camps Elisis de
Pars, Cinquena Avinguda de Nova York. Per tamb hi ha exemples on es mant el
nom original complet: la carrera de San Jernimo o Paseo de Recoletos a Madrid,
Trafalgar Square o Downing Street a Londres, Faubourg de Saint-Honor o Quai
dOrsay a Pars, Central Park o Wall Street a Nova York, Via Veneto a Roma o
Alexanderplatz a Berln.

8.1.2.2.5. Monuments, espais i edificis singulars

Shan de traduir els noms que tenen un s tradicional en la nostra llengua: la Gran
Muralla, el Mur de les Lamentacions, el Kremlin, la Capella Sixtina, lEsttua de la
Llibertat, lArc de Triomf, el Palau dHivern, la Torre de Londres, les Torres
Bessones, etc.

Per no shan de traduir els noms ja fixats per ls o que no tenen un equivalent clar
en la nostra llengua: Puerta del Sol, Torre del Oro, Piccadilly Circus, Big Ben,
London Eye, Fontana di Trevi, Empire State Builging, World Trade Center
(Barcelona).

8.1.2.3. La pronunciaci dels topnims

Els topnims que sn de fora del nostre domini lingstic per tenen una forma
tradicional en la nostra llengua, shan de pronunciar seguint el sistema fontic
valenci. Els que no tenen una forma en la nostra llengua, shan de pronunciar en la
llengua original, seguint les caracterstiques bsiques i laccentuaci de loriginal
per sense arribar a reproduir aspectes fontics que no sn propis del valenci com,
per exemple, las nasalitzacions o les guturalitzacions.

8.1.3. Entitats i institucions pbliques i sense finalitat de lucre

Quan parlem dentitats i institucions de carcter pblic, el criteri general s el de

traduir-les a la nostra llengua: Assemblea de Madrid, Parlament britnic,
Organitzaci de les Nacions Unides, Comissi Europea, Delegaci dHisenda,
Ministeri dEconomia, Tribunal Superior de Justcia, Tribunal de Comptes Europeu,

164
Gurdia Civil, Organitzaci Europea per a la Recerca Nuclear, Universitat de
Harvard, Federaci Espanyola de Municipis i Provncies.

Tamb apareixen generalment tradudes les entitats sense finalitat de lucre i les
institucions religioses: Pallassos sense Fronteres, Mn Obert, Associaci Amics de
les Brigades Internacionals.

En moltes ocasions, les denominacions estan formades per un genric, que es

tradueix, i un nom propi que, generalment, no sha de traduir: Reial Acadmia de
Belles Arts de San Fernando, Hospital Clnic Universitari de Santiago, Universitat
Carlos III de Madrid, Centre Universitari de Luxemburg, Hospital Virgen de la Salud
de Toledo.

A pesar daquest criteri general, quan els centres o les institucions tenen una
rellevncia molt destacada, ens trobem amb traduccions ja fixades per ls: Hospital
del Mont Sina, de Nova York (Mount Sinai Hospital).

Per tamb ens trobem amb una srie dinstitucions i rgans de gesti que no tenen
tradici de traducci: Xunta de Galcia, Ertzaintza, Scotland Yard, National
Geographic Society, Greenpeace, London School of Economics, Save the Children
o Medicus Mundi.

8.1.4. Equips esportius

En el cas dels esports ms populars, fonamentalment el futbol, si sn equips

estrangers, el criteri general s traduir el topnim o gentilici que forma part del nom
de lequip, seguint la forma tradicional generalitzada o els criteris generals de la
traducci de topnims: Steaua de Bucarest, Dynamo de Moscou, Bayern de Munic,
Olympique de Li, Pars Saint-Germain. En cas dequips de lEstat espanyol, els
direm en la forma generalitzada i tradicional que sha adoptat entre els usuaris:
Alabs, Saragossa, Llevant, Reial Madrid, Atltic de Madrid; per: Rayo Vallecano,
Deportivo de la Corunya.

En altres esports ms minoritaris o en el cas dels equips que no contenen topnims

o gentilicis, el criteri general s el de mantindre la forma de loriginal: Real Canoe
Natacin Club (waterpolo), Nettuno (beisbol), lEstudiantes (bsquet), All Blacks, de
Nova Zelanda (rugbi), Buffalo Bills (futbol americ). Per: Valncia Basket (bsquet).

Quan els noms de lequip inclouen el nom de patrocinadors, aquests tampoc no es

tradueixen: Unicaja (bsquet), Frigorficos Morrazo (handbol), Aqua Blue Sport
(ciclisme), Ros Renovables (futbol sala).

165
8.1.5. Partits poltics i sindicats

El criteri general que utilitzen tots els mitjans de comunicaci s el de traduir el nom
dels partits poltics i sindicats. En aquest sentit, parlarem de: Comissions Obreres,
Solidaritat, Uni General de Treballadors, Partit Socialista Europeu, Partit Comunista
Francs, Podem, Partit Popular, Lliga Nord, Moviment 5 Estreles, Ciutadans, Els
Verds, Front Nacional, Partit Pirata, Iniciativa Feminista o Front Polisario.

Per tamb hem de ser conscients que hi ha denominacions que es mantenen

invariables: Comproms, Euskadiko Ezquerra, Manos Limpias, Fuerza Nueva, Herri
Batasuna, Sinn Fin, Fianna Fil, Forza Italia, Vlaams Blok.

Quan els partits estan conformats per corrents o tendncies internes, aquestes
tamb sha de traduir: Esquerra Socialista, Ara en Com.

8.1.6. Jornades, simposis, trobades, fires i congressos

Es recomana la traducci de les trobades cientfiques, culturals, empresarials, etc.,

quan es tracte de denominacions descriptives: Sal de lEnsenyament, Sal del
Cmic, Snar de Dia, Snar de Nit, Convenci Internacional del Tatuatge, Sal
Nutic Internacional, Sal del Manga, Jornades Internacionals de Traducci,
Expojove, Fira de lAutombil, Fira Congrs Expojoc, Ecofira.

Podem trobar excepcions en els casos dabsncia de tradici en la nostra llengua,

en els acrnims o en cas que la denominaci funcione com una marca internacional:
Mobile World Congress, Arenal Sound, Doctor Music Festival, Arco, World ATM
Congress (WATMC), Free from Food Expo, European Congress of Osseointegration
(EAO), MOMAD Shoes, Expolangues, Intergift, Bisutex, Juvenalia, Almoneda
Navidad, UNIGOLF, FITUR, CEVISAMA.

Hi ha voltes que coexisteixen el nom internacional i la traducci: Barcelona Meeting

Point / Sal Immobiliari Internacional; Smart City Expo World Congress / Cimera
Internacional sobre Ciutats Intelligents; Auto Retro / Exposici de Cotxes i
Motocicletes de Collecci; IBTM World / Sal de la Indstria de Viatges de Negocis,
Congressos i Incentius.

8.1.7. Denominacions vinculades als sistemes jurdics i administratius

Com a criteri general, els tradum sempre a la nostra llengua:

a) Lleis: Llei de pressupostos, Llei orgnica per a la igualtat efectiva entre

dones i homes, LOMQUE (Llei orgnica per a la millora de la qualitat

166
 educativa), Llei orgnica de finanament de les comunitats autnomes, Llei
de la dependncia, Llei general de sanitat, Llei Tubon.

b) Declaracions: Declaraci Universal dels Drets Humans, Declaraci

Universal dels Drets de lInfant.

c) Tractats: Tractat de Pars, Tractat de Versalles, Protocol de Minsk, Tractat

de Fort Laramie, Tractat dal-Hudaybliyya, Acords de Lom, Pau de Cllies.

d) Decrets: Decret de Nova Planta, Decret de Plurilingisme.

e) Altres documents administratius i jurdics: diaris oficials, circulars,

ordenances, ordes ministerials, normes, actes, resolucions, decisions,
informes, memries, sentncies, provisions, testaments, interlocutries,
denncies, recursos, escrits de les parts, escrits de proposicions de proves,
certificats, convocatries de reuni, autoritzacions, testimonis, dissolucions de
comunitats, poders, declaracions dobra nova, captols matrimonials,
compravendes, etc. Ex: Butllet Oficial de lEstat (BOE).

f) Documents pontificis: cartes enccliques, epstoles, constitucions

apostliques, exhortacions apostliques, butlles. Ex: Du s amor. Carta
Encclica. Benet XVI. En alguna ocasi, el document mant la denominaci
llatina original: Motu Propio, etc.

Duna altra banda, els crrecs i els tractaments associats a sistemes poltics, jurdics
i administratius shan de traduir sempre: monsenyor, degana, president, delegat del
govern, cancellera, etc. Si es dna el cas que hi haja crrecs poltics que no tenen
equivalents literals, caldr determinar quina s la correspondncia adequada.
Exemple: ministre dAfers Exteriors (Secretary of the Department of State of the
United States), tot i que es pot traduir literalment com a secretari destat.

8.1.8. Mitjans de comunicaci

Com a criteri general, els nom de cadenes de televisi, emissores de rdio, diaris,
revistes, etc., no shan de traduir, excepte que siga el mateix mitj de comunicaci
qui descidisca tindre noms diferents en funci de la llengua en qu arriba al
destinatari (Hola!, Hello!). En aquests casos, si no hi ha una versi a la nostra
llengua, utilitzarem la forma de la publicaci original.

Seguint el criteri general, sempre escriurem i direm: Disney Channel, Univisin,

Canal Sur, Al Jazeera, Fox News, Galavisin, France Info, La Cinq, Das Erste, Die
Welt o Frankfurter Allgemeine, Correio a Manh, Attiki Press.

167
Sha de recordar que els mitjans que tenen una sigla com a nom shan de
pronunciar en la fontica de la nostra llengua: BBC (bebese), CNN (seeneene).

Si fem referncia a publicacions peridiques, tampoc no es tradueixen: The New

York Times, The Huffington Post, Le Canard Enchan, Lquipe, Le Monde
Diplomatique, Charlie Hebdo, Le Figaro, El Mundo, Egunkaria, Nature, National
Geographic, The Times, The Sunday, Mundo Deportivo, Meridiano, Jara y sedal,
etc.

Respecte de les emissores de rdio, seguim el mateix criteri: Los 40 Principales,

Onda Cero, Kiss FM, Radio Nacional, M80 Radio, Radio City, Absolute Classic
Rock, France Bleu, Skyrock.

8.1.9. Noms comercials, caixes i bancs

Cal diferenciar entre els noms propis i les denominacions genriques. Els primers
shan de preservar en la llengua original (El Corte Ingls), mentre que quan hi ha
una part del nom que s genrica, aquesta s que es pot traduir (lleixiu Estrella,
magatzems Harrods).

En general, els noms dempreses que corresponen a marques registrades no shan

de traduir. Aix tamb s freqent en el cas de les entitats financeres: Deutsche
Banc, Socit Gnerale de Banque, Crdit Lyonnais, Caisse dpargne, Ibercaja,
Kutxabanc.

Per hi ha una srie dempreses pbliques i de serveis, aix com entitats financeres
la traducci del nom de les quals s que t traducci: Banc dEspanya. Els rgans de
gesti de les empreses sempre es tradueixen: rea de Recursos Humans del
Deutsche Bank, Departament de Vendes de Zara.

8.1.9.1. Noms propis de vehicles

Com a criteri general, es tradueix el genric, per no el nom propi: la sonda Pioneer,
lembarcaci de pesca Amparo, el transbordador espacial Discovery, el submar
Ictneo, la fragata Cristbal Coln, el portaavions USS Gerald R. Ford, lavi Air
Force One.

La decisi de traducci daquest tipus de paraules en lmbit comercial no s

responsabilitat dels qui tradueixen. S que ho seria en cas que aquests casos
formen part de textos de ficci. Tot i aix, en ocasions les empreses es veuen en la
necessitat de modificar o canviar els noms propis en funci dels nous destinataris.

168
Per exemple, el model de lempresa Mitsubishi denominat Pajero va haver de patir
una transformaci en tots els pasos prxims a la llengua i cultura espanyoles, ja
que el significat va ser considerat massa vulgar i contrari a les estratgies
publicitries. El nou nom proposat va ser Montero.

8.1.10. Operacions o casos militars, policials, poltics i cientfics

Shan de traduir sempre les referncies a les operacions vinculades al trnsit:

operaci deixida, operaci de tornada.

Sobre les operacions o casos militars i policials, en els textos informatius se sol
traduir el nom de loperaci quan t una denominaci molt descriptiva o quan pot
facilitar la comprensi per part del destinatari: operaci Plom Fos, operaci
Tempesta del Desert, operaci Llibertad Duradora, operaci Barbarroja, operaci
Galxia, operaci Lle Mar, cas ERO dAndalusia.

En els casos en qu el nom de loperaci t un nom propi, es mantindr i nicament

es traduir el genric: operaci Lezo, operaci Opson, operaci Cauldron, operaci
Iskra, cas Grtel.

En altres casos, ls ha fixat la forma en una llengua determinada que sha de

respectar: operaci Lionfish II, operaci Overlord, operaci Ogro.

En els casos de gneres de ficci, la decisi dependr de lobjectiu de loriginal: si t

una intenci ldica o t alguna connotaci, caldr fer la traducci corresponent del
nom.

8.1.11. Premis

El criteri ms general s el de traduir sempre els noms dels Premis: Premis

Nacionals de Traducci, Premis Globus dOr, Premi Llibreter, Premis Princesa
dAstries de Comunicaci i Humanitats, Premi Nacional de Cinematografia, Premis
s dOr, Premis de la Uni dActors, Medalla dOr de lAcadmia de les Arts i les
Cincies Cinematogrfiques dEspanya, Premis Lle dOr, Premis Csar, Premis
Palma dOr, Premi Nobel de la Pau.

En molts casos, mantenen el nom propi amb qu es designen, de forma invariable, o

mantenen la denominaci original perqu ls ja est fixat, encara que sempre cal
traduir el genric: Premi Goncourt, Premi Nadal de novella, Premis Feroz, Premis
Ondas, Premis BAFTA, Premis Golden Bauhinia, Premis IIFA, Premis Biznaga de
Oro, Premis Max.

169
8.1.12. Tradicions

La denominaci en la nostra llengua de les festes, actes i esdeveniments ms

importants de cada poble o territori depn de la tradici de traducci que tinga en la
nostra llengua. Per exemple, direm la Feria de Abril de Sevilla o la Feria de San
Isidro de Madrid, per les festes del Pilar a Saragossa.

De la mateixa manera, les tradicions preservaran el seu nom en llengua original

quan estiguen fixades per ls social: Sanfermines, Semana Grande, Oktober Fest.
Per cal dir Diada de Sant Patrici, en comptes de L Fhlie Pdraig, en irlands o
Saint Patricks Day, en angls.

A voltes, resulta convenient disposar dalternatives a les denominacions ms

habituals o ms literals, en funci del que s tamb compartit per la llengua i cultura
darribada. Per exemple, Valentines Day, pot traduir-se literalment com el Dia de
Sant Valent en funci del tipus de text amb qu treballem. Hi ha vegades en qu els
textos per al doblatge adapten la festa i ofereixen la possibilitat de lhipernim Dia
dels Enamorats. Pensem que els valencians, per exemple, celebrem Sant Dons (el
9 doctubre) com el Dia dels Enamorats, amb la tradici de la mocador.

Les paraules vinculades a tradicions prpies shan de marcar tipogrficament en els

subttols o en el portal web de la Corporaci: encierro, huggies, kilt, pretzel, etc.

8.1.13. Obres de creaci

Com a criteri general, deixem en la llengua original els ttols dobres musicals,
plstiques o pictriques que no tenen tradici de traducci en la nostra llengua i
respectem les traduccions ja fixades per ls.

8.1.13.1.Ttols dobres musicals

No se solen traduir els ttols de discos: The Man Who Sold the World o Black Star,
de David Bowie. Per s els ttols dperes, operetes, sarsueles i altres gneres de
gran abast que es troben en llenges diferents de les ms prximes a la nostra
(francs, itali o castell). Aix tenim, de Wagner: Lanell del Nibelung, Lor del Rin,
La valquria, Sigfrid, El capvespre dels dus; de Mozart: La flauta mgica, Les noces
de Fgaro; de Bartk: El castell de Barbablava; de Prokfiev: Lamor de les tres
taronges. Per mantenim loriginal en casos com lespectacle Cmeme el coco
negro, de La Cubana; les sarsueles Agua, azucarillos y aguardiente, de Chueca, o
La verbena de la Paloma, de Bretn; peres com La Dolores, de Bretn, La vida
breve, de Falla, Don Quichotte, de Massenet, i Lheure spagnole, de Ravel, o Cos
fan tutte i Don Giovanni, de Mozart. Tot i aix, solen traduir-se els ttols ms

170
descriptius de les composicions i de les peres, per a facilitar-ne la comprensi: La
consagraci de la primavera, de Stravinsky, o Els pescadors de perles, de Bizet.

A banda del criteri de la proximitat o llunyania entre llenges, tamb es t en compte

si els ttols de les obres estan molt connotats amb la llengua original: Il trovatore, La
bohme.

Tamb es mantenen en la llengua original els ttols que estan en una llengua distinta
de la de lautor pel seu desig: Una voce in off, de Monsalvatge, o Charmes, de
Mompou.

Quan es tracta de peces famoses, especialment ries i cantates, conservarem la

llengua de loriginal per mantindre la identificaci de la pea: Una furtiva lacrima, de
lpera Lelisir damore (Donizetti); Ombra mai fu, de lpera Serse (Hndel); Nessum
dorma, de lpera Turandot (Puccini); La donna mbile, de Rigoletto (Verdi);
Lamour est un oiseau rebelle, de Carmen (Bizet); Viva el vino, de Cavalleria
rusticana (Mascagni).

Per contra, les denominacions dobres que inclouen una forma musical genrica
shan de traduir. Aix, direm: Novena simfonia, Appassionata (sonata per a piano),
Concert per a viol en re major, Quartets Razumovski, de Beethoven.

8.1.13.2. Ttols dobres literries

Quan una obra literria disposa ja duna traducci a la nostra llengua, el criteri
general s el de mantindre el ttol tradut. Podem comprovar si ja nexisteix una
traducci a la base de dades de lISBN o als catlegs de biblioteques, per exemple.

Si lobra literria no t una traducci a la nostra llengua, hi haur diverses opcions

segons el gnere discursiu. En el cas dels gneres informatius, si es tracta duna
obra contempornia, el ttol es dir en la llengua de ledici consultada si es
considera prxima a loient. En cas de gneres de ficci i tamb de documentals
ms divulgatius, prevaldr el criteri de la versemblana i comprensi (traducci o
manteniment de loriginal). Tant en un cas com en laltre, si sopta per una traducci,
la traducci ser literal i sindicar la llengua original, ja que lobjectiu s nicament
el de transmetre la informaci bsica del ttol.

Si la informaci apareix en el portal de la Corporaci o en un ttol, pot tindre la forma

duna referncia bibliogrfica, de manera que quede ben clar quina s ledici
consultada.

171
Quan ens referim a obres en castell que tenen traducci a la nostra llengua,
obviarem la llengua original i donarem preferncia als ttols en llengua darribada:
Els xiprers creuen en Du, de Gironella; Poemes de lenyorament, dAlberti; Cent
anys de solitud, de Garca Mrquez; La ciutat dels prodigis, de Mendoza; Lombra
del vent, de Ruiz Zafn; o Don Quixot de la Manxa, de Cervantes.

8.1.13.3. Ttols dobres plstiques i pictriques

Si les obres tenen ja un s fixat en la nostra llengua, es respectar la tradici de

traducci: El tanc rosa, El penjat o El cap de Frank Kafka, de David ern.

Quan les obres tenen un ttol en una llengua que no s la prpia de lautor, el criteri
ms ests s no traduir-les: Quo vadis, Entropa o London Booster, de David ern.

Les obres considerades clssiques solen traduir-se, especialment si els ttols sn

descriptius: El jard de les delcies, Les temptacions de Sant Antoni Abat o Taula
dels set pecats capitals, del Bosch.

Per, a vegades, la tradici s el manteniment de la llengua original, sense

traducci: Las Lanzas, Los borrachos o Las Meninas, de Velzquez.

8.1.13.4. Ttols de pellcules i sries

La casustica pot ser molt variada i, en funci del gnere, les solucions seran tamb
diferents.

En els ttols dobres actuals que es donen a conixer en informatius, magazines o

programes especialitzats en cinema, sempre haurem de reproduir el ttol amb qu
lobra apareix a la cartellera, les agendes o els contextos culturals de la nostra
comunitat (cicles de cinema, festivals, etc.): Star wars: el despertar de la fora, Hot
shot, Shrek, Limpostor, El preu de la glria, etc.

En cas de programes especialitzats en qu es fa referncia a algun director que t

una part de lobra traduda i una altra no, per donar homogenetat a la informaci,
podem fer una traducci literal de les obres que no tinguen encara una traducci a la
nostra llengua.

En el nostre context cultural, resulta molt important fixar-nos en el criteri habitual que
utilitzen les productores. Aix, observarem que quan el ttol en la traducci a
lespanyol s en la llengua original, es mant el mateix criteri en la nova traducci. Si
en la versi espanyola sha fet una traducci del ttol, sha de fer una traducci amb

172
els mateixos criteris que la de la versi espanyola (traducci literal, traducci
explicativa, traducci creativa, etc.): Eat your heart out / Cmeme / Menjam.

En cas que loriginal no tinga una versi intermdia en espanyol, es pot fer una
traducci funcional per garantir la comprensi per part dels destinataris.

Si la pellcula est basada en una obra literria que t traducci en la nostra

llengua, es recomana utilitzar el ttol de lobra literria per facilitar-ne la comprensi i
reforar la intertextualitat.

Pot resultar especialment til lenlla a la Filmoteca del portal sAdir:

http://esadir.cat/filmoteca

8.1.14. Entitats musicals

Com a criteri general, tradum els noms de les formacions musicals que comencen
per un genric descriptiu: Orquestra Filharmnica de Viena, Orquestra Simfnica
dEuskadi, Orquestra de Cambra de Salzburg, Orquestra i Cor de la Comunitat de
Madrid, Xaranga Llenya al Bombo, etc.

Les agrupacions que no responen a una estructura tradicional, mantenen la seua

denominaci original: Big band o Ensemble.

8.2. Sigles

En general, no s recomanable traduir les sigles estrangeres, encara que s que

traduirem el nom complet:

HD: Alta densitat (high density)

AM: Modulaci damplitud (amplitude modulation)
CERN: Organitzaci Europea per a la Investigaci Nuclear (Conseil Europen
por la Recherche Nuclaire)
CPU: Unitat central de processament (central processing unity)
HTML: Llenguatge detiquetatge dhipertext (hypertext markup language)
ISO: Organitzaci Internacional per a la Normalitzaci (International Organization
for Standardization)
IRA: Exrcit Repblica Irlands
MIT: Institut de Tecnologia de Massachusetts (Massachusetts Institute of
Technology)
UEFA: Uni dAssociacions Europees de Futbol (Union of European Football
Association)

173
 TGV: Tren dalta velocitat (Train Grande Vitesse)
WYSIWYG: El que veus s el que obtens, mbit de la informtica (What You See
Is What You Get)
WWW: Xarxa dabast mundial (World Wide Web)

Per, de vegades, sn les entitats o els organismes els qui proposen o exigeixen la
traducci a altres llenges: ONU (Organitzaci de les Nacions Unides), OMS
(Organitzaci Mundial de la Salut), OTAN (Organitzaci del Tractat de lAtlntic
Nord), OPEP (Organitzaci de Pasos Exportadors de Petroli), ADN (cid
desoxiribonucleic), COI (Comit Olmpic Internacional), OCDE (Organitzaci per a la
Cooperaci i el Desenvolupament Econmics), PMF (preguntes ms freqents).

En algun cas, mantenim les sigles en llengua original per no en fem la traducci del
que signifiquen: NaBai (Nafarroa Bai), ETA (Eta ta Askatasuna), BBC (British
Broadcasting Corporation), KO (knock out), NBA (National Basketball Association).

8.3. Pesos, monedes, mesures (longitud, rea, pressi, temperatura), etc.

Tenint en compte la immediatesa del discurs audiovisual i radiofnic, en qu la

prioritat s la comprensi de la informaci per part del destinatari, el criteri de
traducci ms habitual de les mesures i els pesos, sobretot en els gneres
informatius, s el de donar les equivalncies en el sistema mtric decimal quan els
textos originals duen altres sistemes diferents. En cas de documentals histrics o
gneres de ficci, la soluci depn de la intencionalitat del text i la voluntat de
mantindre el color local dels originals. Ens podem trobar amb casos en qu
sadapten al sistema mtric, encara que la correspondncia no siga exacta. Per
exemple, Twenty miles es pot traduir per 30 Km, o en comptes de dir unes quantes
polzades es pot traduir per uns quants dits o una miqueta. En canvi, altres voltes, si
no sopta per mantindre la mesura original, sintenta fer una traducci equivalent en
el sistema de mesura ms prxim: 4 miles an hour es converteix en 6 km per hora, i
a radius of six miles es tradueix com un radi de 9 quilmetres. Els pesos de diferents
sistemes tamb es tracten de forma diferent. De vegades, la traducci opta per
mantindre les lliures, i altres vegades prefereix donar lequivalent en quilos per
facilitar-ne la comprensi. El que sha dintentar s trobar un equilibri entre la
comprensi i el color local.

Disposem de taules de conversions al sistema mtric decimal en lnia que ens

faciliten els clculs i les equivalncies ms aproximades: velocitat (milles per hora /
quilmetres per hora; nusos/quilmetres); temperatura (Farenheit/Celsius;
Kelvin/Celsius); pes (lliures/quilos; unces/grams); rea (acres/hectrees); volum

174
(galons/litres; pintes/litres; unces/centilitres); longitud (milles/quilmetres;
peus/metres; polzades/centmetres), etc. Lenllac s:
http://www.metric-conversions.org/ca/taula-de-conversio-metrica.htm

Respecte a les unitats monetries, en moltes pellcules sentim parlar de lliures,

dlars, marcs o francs. Tamb cal advertir que les pellcules nord-americanes fan
referncia als bitllets de dlar no en funci del valor que tenen, sin de la imatge
impresa. La relaci de valors i imatges s la segent: $1, George Whashington; $2,
Thomas Jefferson; $5, Abraham Lincoln; $10, Alexander Hamilton; $20, Andrew
Jakson; $50, Ulysses S. Grant; $100, Benjamin Franklin; $500, William Mckinley;
$1.000, Grover Cleveland; $5.000, James Madison; i, finalment, $10.000, Salmon P.
Chase.

9. LA TRADUCCI AUDIOVISUAL

La traducci audiovisual (TAV) s una modalitat de traducci que engloba tots els
textos en els quals hi ha una combinaci de codis verbals (oral i escrit) i codis
visuals (icnics i lingstics). Una de les caracterstiques fonamentals s el mode, ja
que el traductor ha de produir un text escrit per a ser dit com si no estiguera escrit.

Si b, en els inicis, la TAV socupava del cinema i, desprs, tamb de la televisi, les
noves tecnologies han ampliat el camp dactuaci amb la incorporaci dun mercat
de gran abast en el mn dels productes multimdia.

9.1. Introducci a les modalitats de traducci audiovisual

Per a comprendre la complexitat i labast de la traducci audiovisual, presentem tot

seguit les modalitats ms importants que tenen cabuda en els mitjans audiovisuals
de la Corporaci Valenciana de Mitjans Audiovisuals: duna banda, doblatge, veus
superposades, subtitulaci interlingstica, sobretitulat i interpretaci; de laltra, les
modalitats de traducci accessible: subtitulaci per a sords (SpS), audiodescripci
per a cecs (AD), subtitulaci en directe i, finalment, la llengua de signes.

Al si de la CVMA nicament es produiran traduccions audiovisuals de textos que

semeten en directe. Els textos gravats (doblatge, veus superposades, subtitulaci
interlingstica i supratitulaci), sexternalitzaran a empreses del sector audiovisual
(estudis de doblatge i sonoritzaci i estudis de subtitulaci), que prviament hauran

175
signat un contracte amb la CVMA i que hauran de seguir els criteris del Llibre destil
de la CVMA.

Per aquest motiu, en aquest apartat ens centrarem de forma prioritria en les
modalitats ms vinculades als professionals que treballaran dins la CVMA. Per a la
resta, es presentaran una srie de criteris de traducci de carcter general.

9.2. El doblatge

9.2.1. Qu s el doblatge i quan sutilitza?

El doblatge s la modalitat de TAV en qu els dilegs de la versi original del text

audiovisual se substitueixen pels dilegs en la llengua meta de forma sincronitzada
amb la imatge.

Per diverses circumstncies histriques, lEstat espanyol s un pas amb tradici de

doblatge. Solen traduir-se els gneres dramtics ms habituals (pellcules, sries,
dibuixos); els gneres informatius com documentals, reportatges o fragments
daltres gneres que apareixen en textos dramtics (fragments de telenotcies,
documentals o entrevistes, per exemple), i els gneres publicitaris com els anuncis,
la venda per televisi, les campanyes institucionals estatals i autonmiques de
carcter informatiu, preventiu o de propaganda electoral.

9.2.2. Caracterstiques del doblatge

9.2.2.1. La sincronia

La sincronia inclou tres aspectes molt importants i definitoris: la sincronia de

caracteritzaci, el sincronisme de contingut i la sincronia visual.

a) La sincronia de caracteritzaci s lharmonia entre la veu de lactor o actriu que

dobla i laspecte o gesticulaci. s una tasca que coordina la direcci del doblatge.

b) El sincronisme de contingut aborda tots els problemes de la congruncia entre la

nova versi del text i largument de loriginal. Se nencarrega la persona que fa la
traducci. Algunes de les consideracions ms generals sn:

Les variacions culturals, els accents i els dialectes. La recomanaci general

s donar unes pinzellades bsiques que ajuden a caracteritzar els
personatges.

176
 La presncia de diverses llenges en una mateixa pellcula: el criteri
general ha de ser mantindre la credibilitat i la versemblana de loriginal i
preservar la diversitat lingstica si s important per al text. Les estratgies
poden ser diverses: canviar les llenges si sn molt similars a la nostra o
combinar doblatge amb subtitulaci. En el cas de les pellcules
denominades multilinges, recomanem una versi subtitulada en comptes
del doblatge.

c) En la sincronia visual podem destacar tres aspectes: la sincronia labial, la

isocronia i la sincronia quinsica. La sincronia labial s lharmonia entre la boca dels
actors i actrius de la pantalla i el que sentim. La isocronia o sincronia temporal s la
sincronia darticulaci de la sllaba en relaci amb la llargria de la frase (la frase ha
de cabre en la boca dels personatges). I la sincronia quinsica s lharmonia entre
el que es diu i lexpressi facial i gestual dels personatges.

9.2.2.2. Lajust

La sincronia visual s una part destacable de lajust. Lajust, que s una

caracterstica essencial del doblatge, s una tcnica molt precisa, que alguns
denominen gimnstica del llenguatge, a travs de la qual es prepara el text tradut
perqu els actors i actrius linterpreten en sala. Precisament les restriccions que
plantegen aquest conjunt de convencions i restriccions, a banda del fet de treballar
un text escrit per a ser dit com si no estiguera escrit, sn les que han originat el
concepte de dubbese (llengua prpia del doblatge).

Podem distingir una srie de caracterstiques bsiques de lajust, encara que cada
estudi t unes convencions prpies. Lajustador, que pot ser la mateixa persona que
el traductor, prepara el gui o llista de dilegs:

Lencapalament ha de dur el nom de lestudi, les dades de la persona que fa

la traducci i el ttol original i tradut del text.
El text es divideix en preses o takes.
Cada presa estar numerada i tindr un codi de temps assignat (TCR) per a
identificar lescena a lestudi.
Els noms dels personatges han de precedir les intervencions, i les
intervencions han danar sagnades. El nombre de carcters per lnia
dintervenci ser aproximadament de 60.
La presa no pot tindre ms de 10 lnies, per un personatge no pot tindre ms
de 5 lnies per presa.
Un canvi significatiu descena comporta un canvi de presa.
Les preses no poden dividir-se en dues pgines diferents.

177
 Quan dins duna presa hi ha una pausa superior als 15 segons, es canvia de
presa.
Sha dintentar que una presa no tinga una durada total superior als 30
segons.
s important utilizar una tipografia clara (Arial 12) i un interlineat no inferior a
1,5.

Lajust utilitza una srie de convencions per a facilitar la interpretaci del text:

(ON) El personatge apareix en pantalla i se li veu la boca.

(OFF) Se sent la veu, per el personatge no hi s.
(DE) Desquena.
(SB) Sense boca. El personatge parla en pantalla, per no se li veu la boca.
(ALHORA) Els personatges intervenen al mateix temps.
(AD LIBITUM) Quan hi ha molts personages que parlen o fan gestos alhora i
no sels entn b.
(R) (Rs) (RR) (R ) Riure.
(X) Xisclar, cridar.
(G) (Gs) (GG) (G ) Gestos sonors.
(LL) Els personatges es troben lluny i la vocalitzaci passa ms
desapercebuda.
(T) Trepitjar. Unes intervencions sencavalquen amb unes altres.
/ Pausa entre 3 i 5 segons.
// Pausa doble, entre 5 i 15 segons.

9.2.3. Aspectes lingstics del doblatge

En el doblatge hi ha una srie de fenmens o aspectes que conv evitar o

afavorir:

a) Amb carcter general, en el nivell prosdic shan devitar:

Les reduccions i supressions consonntiques prpies del discurs oral
colloquial espontani (pa per per a).
La caiguda de la d intervoclica (caaor per caador).
La caiguda de les vocals tones (pndix per apndix).
Les mettesis (crompar per comprar).
Lafegiment de vocals de suport, prpies de registres molt colloquials (amoto
per moto).
Lelisi dels enllaos intraoracionals.
Les ambigitats prosdiques.

178
 Les cacofonies, perqu, encara que sn prpies del discurs oral, dificulten
molt el treball dels actors de doblatge.

b) Amb carcter general, en el nivell morfolgic shan devitar:

Les concordances agramaticals.
Les flexions verbals incorrectes per analogia.
La creaci de singulars o plurals analgics.
La creaci de masculins o femenins analgics.
Ls abusiu dels possessius.
Ls innecessari dels pronoms personals.

c) Amb carcter general, en el nivell sintctic sha devitar:

La segmentaci de lenunciat en fragments successius.
La supressi de connectors i marcadors discursius.
La supressi de preposicions, molt prpia del discurs oral informal.
Els incompliments de les restriccions gramaticals o semntiques.
Ls excessiu de lanteposici de ladjectiu.
Els usos incorrectes del gerundi.
Ls de les falques (question tags).
Les vacillacions.

d) Amb carcter general, en el nivell lxic shan devitar ls de calcs i falsos amics:
actual (efectiu) per actual (moment present)
assist (ajudar) per assistir (estar present)
bomber (bombardeig) per bomber (personal contra incendis)
choke (ofegar) per xocar (collisionar)
college (universitat) per collegi (institut)
disgust (repugnncia) per disgust (preocupaci)
embarrassed (avergonyida) per embarassada (prenyada)
fabric (tela) per fbrica (factoria)
lecture (conferncia) per lectura (de llegir)
preoccupied (distret) per preocupat (capficat)
rope (corda) per roba (vestimenta)
ultimately (al final) per ltimament (fa poc)

e) Amb carcter general, sha dafavorir:

El manteniment del nivell de formalitat de loriginal.
La topicalitzaci dels elements ms rellevants des del punt de vista de la
informaci o de lexpressivitat dels textos.

179
 Ls de les frases juxtaposades; desprs, de les coordinades, i, finalment, de
les subordinades.
Ls de les expressions dobertura i tancament del registre oral.
Ls de les interjeccions, els recursos expressius i els vocatius, especialment
en els gneres dramtics. Com sempre, haurem de tindre present els
aspectes de lajust (nombre de sllabes, obertura de vocals, bilabials, etc.).
Ac en tenim alguns exemples:
Admiraci: oh!, fantstic!, xulssim!, de conya!, meravells!, visca!,
bravo!, etc.
Assentiment: exacte, tu ho has dit, dacord, naturalment, ja ho crec,
equiliqu, veges si no, en efecte, etc.
Avs: alerta!, atenci!, vigila!, vs (a) espai!, para compte!
Avorriment: uf!, quin pal!, etc.
Contrarietat: aix no pot ser!, impossible!, etc.
Desacord: ah, no!, ni pensar-ho ni somiar-ho!, allucines!, tu flipes o
qu?, i ara!, que tho has cregut!, Au, vinga!, i qu ms?, puja ac i vors
Pars!, I una merda!, de cap manera!, ni de conya!, aix s que no!, para
el carro!, vs i corre! I a laltra, pinyol!, que tho has cregut!, etc.
Dificultat: ui!, uf!, ai, mare!, ai, senyor!, de miracle!, etc.
Donar nims: au, vinga!, nims!, avant!, amunt!, tira!, va!, etc.
Dolor: ai!, quin mal!, estic baldat!, no puc ms!, etc.
Dubte: la veritat s que, el cas s que, mira, vull dir que, a
vore, etc.
Emfasi: que fort!, que guai!, quina passada!, mare meua!, no mho puc
creure!, ausades!, on vas a parar!, etc.
Fstic: quina agonia!, ecs!, quin fstic!, ai, que vomitar!, quin oix!, etc.
Imprecacions: casson dena! o caguen dena!, caguen Ceuta!, bord!,
desgraciat!, malparit!, fill de puta!, la mare que va!, la mare que el va
parir!, la mare que t un piano!, merda!, cabr!, puta!, hstia!, hosti!,
collons!, recollons!, caracollons!, mala bstia!, etc.
Incredulitat: impossible!, no s cert!, etc.
Indiferncia: no s de qu em parles!, Ni idea!, Ps!, etc.
Interpellaci: de qu vas?, qu vols, ara? qu dius que fars?, vine, si
tens valor!, escolta!, etc.
Plaer: Mm!, ah!, molt b!, etc.
Por: no per favor! para!, etc.
Reprovaci: daix, res!, no anem b, cobrars!, et pegar un clatellot!,
mira que, molt malament!, deixa-ho estar!, etc.
Resignaci: si tu ho dius, si no hi ha ms remei, com digues, etc.
Salutacions: Hola!, Bon dia i bon hora!, Bona nit!, Com va?, Qu fem?,
Com ho tenim tot?, etc.

180
 Silenci: mut!, mut i a la gbia!, calla!, prou!, sha acabat!, silenci!, etc.
Sorpresa: ah!, eh!, eu!, xe!, xa!, ostres!, jas, coca!, fotre!, ala!, qu
dius?, de veritat?, carai!, caram!, s, dona!, s, home!, no fotes tu, ara!,
redell!, redeu!, etc.
Tranquillitat: Uf!, per fi!, que b! ja tocava!, ja eren hores!, etc.

El doblatge refora la illusi que els actors i actrius parlen la mateixa llengua que
lespectador. s un aspecte que t relaci molt directa amb la llengua que utilitza el
doblatge, justament per la funci de model que exerceix en la societat.

9.2.4. Caracterstiques especfiques dels gneres

9.2.4.1. Dramtics (pellcules i sries)

En les pellcules, la caracterstica principal s la importncia de les restriccions

visuals: laparici del codi escrit en la imatge (notes, cartes, cartells, senyals, etc.);
les situacions amb restriccions visuals (primers plans, la sincronia fontica, la
isocronia, la rapidesa de lacci, etc.), i les situacions que no presenten restriccions
visuals (les veus en off, els plans generals, les veus desquena a la cmera o del
personatge). Els aspectes vinculats als aspectes culturals, pragmtics i comunicatiu
depenen, en gran mesura, dels subgneres dramtics: les pellcules musicals
presenten la dificultat de la traducci de les canons; les pellcules documentals, el
de la terminologia; les pellcules literries, el nivell retric del text; les pellcules
histriques, els referents culturals; les pellcules per a joves, el registre colloquial;
les pellcules dhumor, la traducci dels jocs de paraules, la ironia, etc.

Sobre les sries, sha dafegir la dificultat de mantindre les estratgies de traducci
al llarg de tots els captols per a evitar incoherncies: tractament entre els
personatges, adaptacions culturals, noms dels personatges, recursos humorstics,
idiolectes, etc.

9.2.4.2. Documentals

La caracterstica essencial dels documentals s la presncia mnima de restriccions

visuals: la majoria dels documentals doblats tenen una veu en off, s a dir,
presenten una situaci sense restriccions visuals. Aix permet una traducci ms
prxima a la traducci escrita. En els casos en qu el documental t veus en on, les
caracterstiques de la traducci per al doblatge, en relaci amb lajust, sn les
mateixes que en les pellcules, telefilms o sries. Aix no obstant, conv destacar:
Exigeixen una elocuci molt precisa i correcta per part dels locutors i actors
de doblatge, dacord amb el registre estndard de formalitat que tenen en la
majoria dels casos.

181
 El nivell de referencialitat elevada dels textos implica un s acurat de les
referncies dctiques, de les denominacions precises dels llocs, la fauna, els
processos i les persones que apareixen al text.
Ls de terminologia variada i de lxic general precs s molt freqent. Els
processos de documentaci sn importants.
Des del punt de vista gramatical, es recomana respectar lordre cannic de la
frase.
Sha de produir un text ben cohesionat, amb poques ellipsis i un s adequat
dels connectors.

9.2.4.3. Dibuixos animats (per a pblic infantil)

A excepci de les produccions en 3D i danimaci digital, el doblatge dels dibuixos

es caracteritza pel fet de tindre una exigncia menor en lajust (especialment en la
isocronia i en la sincronia labial). La funci primordial s la dentretindre, encara que
tamb poden tindre una funci educativa.

Per regla general, els continguts no tenen massa referncies intertextuals, ni

aspectes lingstics complexos o varietats dusuari difcils dentendre per als infants.
La traducci se centra en la transmissi dels aspectes relacionats amb la
pragmtica i en lintent daconseguir una expressivitat adequada (repeticions,
canons, humor, frases fetes, interjeccions, recursos voclics, jocs de paraules,
traducci de noms propis amb crrega semntica, etc.).

9.2.4.4. Textos publicitaris

En la traducci per al doblatge de la publicitat, la caracterstica ms destacable s la

importncia dels factors contextuals i professionals, com ara el paper central de les
qestions econmiques condicionades per la voluntat del client, els usos i costums
de les societats implicades, i les restriccions de les poltiques televisives de la
llengua meta (qu es pot anunciar i qu no).

Pel que fa a les qestions de lajust, el doblatge de la publicitat presenta les

segents modalitats: a) doblatge similar al dels gneres dramtics en els anuncis
amb dilegs; b) combinaci de veu en off del narrador amb dileg de personatges;
c) doblatge de la veu en off dun narrador; i d) combinaci del doblatge amb la
subtitulaci.

Sobre els aspectes lingstics, tenen una rellevncia especial els aspectes
pragmtics (la intencionalitat), els semitics (les referncies culturals) i tots els
recursos retrics i expressius de la llengua: des de la fontica (alliteracions) a la
selecci lxica (jocs de paraules, traducci de les marques).

182
Finalment, cal advertir que la diversitat lingstica dels anuncis, la presncia de
personatges famosos i la internacionalitzaci de les campanyes pot comportar una
selecci destratgies que es mouen entre la no-traducci (Just do it) i la substituci
total de lanunci (mxima localitzaci).

9.3. Les veus superposades

Es tracta duna variaci del doblatge que consisteix a mantindre la banda sonora de
loriginal de forma atenuada i superposar la traducci oral en un volum superior.

A lEstat espanyol s la forma en qu semeten una gran part de documentals.

La diferncia ms important respecte del doblatge afecta la sincronia temporal (la

isocronia), ja que aquesta nova locuci comena uns dos segons desprs de
loriginal, per finalitza al mateix temps (decalatge).

9.4. La subtitulaci interlingstica

9.4.1. Qu s la subtitulaci i quan sutilitza?

El text audiovisual original es mant inalterable, i safegeix un text escrit a la part

inferior de la pantalla (subttol) que semet de manera simultnia. Les
caracterstiques fonamentals sn el pautat del text original per a preservar les
unitats de sentit i la sincronitzaci dels subttols. Aquesta modalitat posa de manifest
la diferncia entre original i traducci a travs de la coexistncia de totes dues
versions. La transparncia que suposa la subtitulaci li ha valgut ladjectiu de
traducci vulnerable.

Susa en pellcules, sries, documentals i publicitat, si b en general com a opci

secundria, a causa de la tradici espanyola de doblar, que ha creat unes
expectatives de recepci molt difcils de canviar. De fet, els estudis indiquen que una
bona part dels productes que semeten subtitulats per la pantalla de les corporacions
televisives s una conseqncia de la demanda de subtitulaci per a sords.

s molt recomanable ls de la subtitulaci com a modalitat preferent per a textos de

carcter multilinge molt marcat o en aquells en qu els elements culturals siguen
fonamentals. Tamb adquireix importncia en les pellcules musicals i en els
programes o espais amb una vocaci pedaggica elevada.

183
9.4.2. Caracterstiques ms importants

Tal com passava amb el doblatge, a lhora de fer la subtitulaci, no totes les
empreses de subtitulaci tenen els mateixos criteris. A ms, molts dels aspectes
ms tcnics dependran del programari utilitzat. Aix no obstant, presentem alguns
dels criteris ms generals.

9.4.2.1. Aspectes tcnics sobre els subttols i lespai

Nombre de lnies: el criteri general ser no utlitzar mai ms de dues lnies per
subttol.
Ubicaci del subttol: es collocaran en la zona inferior de la pantalla i de
forma centrada. nicament, i com a mesura extrema, es deplaaran a la zona
superior quan hi haja problemes greus de visibilitat o coincidisca amb un
insert o rtol del text original. Es pot utilitzar el criteri dutilitzar una caixa de
fons color gris semitransparent, o similar. Es recomana un grau de
coherncia en el sistema utilitzat per no provocar en laudincia problemes de
lectura. Precisament per a facilitar la lectura, la lnia inferior del subttol estar
a una duodcima part de laltura de la pantalla. Si el subttol noms t una
lnia, la situarem sempre en la zona superior, de manera que tots els subttols
comencen sempre en el mateix lloc i lull tinga una rutina de lectura. Quan
cada lnia del subttol corresponga a la intervenci de dos personatges
diferents, el subttol continuar estant al centre per justificades les dues
lnies a lesquerra. El ms important s mantindre la coherncia al llarg de tot
el text.

Nombre de carcters per lnia: tenint en compte que ens movem entre
pantalles de televisi, dordinador, de tableta i de mbil, recomanen que el
nmero mxim de carcters siga de 35. Els programes de subtitulaci ja
tenen en compte aquests parmetres i ens avisen si superem la xifra
estipulada. El nombre mnim de carcters per lnia ser de 5 espais, per a
garantir un mnim de permanncia en la pantalla i evitar la sensaci daparici
i desaparici immediata per part de lespectador.
Color del subttol: s preferible el color groc tamb per la legibilitat i la
possibilitat de destacar ms sobre la imatge.

9.4.2.2. Aspectes tcnics sobre els subttols i el temps: sincronia entre la imatge i els
dilegs

Com a criteri general, no sha dabusar dels subttols duna nica lnia, ja que
demanden ms temps de lectura dos subttols duna lnea separats que un subttol
de dues lnies.

184
La velocitat de lectura mitjana s molt variable, per si prenem com a estndard
dues o tres paraules per segon, s recomanable que els subttols duna lnia tinguen
un mxim de huit paraules i es mantinguen en la pantalla uns 4 segons, mentre que
els de dues lnies en tinguen un mxim de 16 i una permanncia de 6 segons en
pantalla. Aix no obstant, els programaris actuals ja fan tot aquest procs de manera
automatitzada.

Ha dhaver-hi una sincronia amb el tempo de loriginal: sha de perseguir lharmonia

entre lenunciaci del text oral original i laparici en la pantalla dels subttols
(aparici i desaparici dels personatges, pauses naturals del discurs, canvis de pla).
En textos dalta densitat verbal, com a cas excepcional, es permet un marge dun
10% dasincronia entre el subttol anterior i el posterior.

9.4.2.3. Aspectes ortotipogrfics

En primer lloc, cal advertir que lortotipografia de la subtitulaci no coincideix

exactament amb les convencions que apliquem als textos escrits. De nou, el ms
important s ser coherent al llarg de la mateixa traducci.
Quant al tipus de lletra, com a criteri general, es recomana la lletra Arial 10,
per lalt nivell de legibilitat.
Sobre els signes de puntuaci:
Quan la frase ocupa ms dun subttol, posarem els signes dinterrogaci i
dexclamaci tamb a linici per a facilitar-ne la lectura.
Sha devitar ls dels signes de puntuaci amb carcter redundant. Hem
de recordar que lespectador ja t la imatge i, per tant, veu quin s lestat
dnim dels personatges. Tampoc no s adequada la repetici dels signes
per a donar ms mfasi a una intervenci: *Vine ac de seguida!!!
No utilitzarem els signes dinterrogaci i dexclamaci de forma combinada
en la mateixa frase. Haurem de decidir-nos per un de sol.
s de majscules: sha de mesurar b com usar-les, ja que ocupen ms
espai que les minscules i fan ms lenta la lectura del subttol. Queda limitat
als ttols inicials dels programes, als inicis de frase, a les sigles, a la primera
lletra dalgunes abreviatures, dalguns ttols dobres o dinstitucions, als
inserts i als rtols.
Guionet: en les convencions del subttols, el guionet sutilitza abans de la
intervenci dels dilegs dels personatges en els subttols de dues lnies (no
sutilitza el gui ms llarg dels textos teatrals).
Els punts suspensius: sutilitzaran quan hi ha una frase inacabada, una pausa
llarga, una omissi, una vacillaci del personatge, una voluntat de provocar
suspens, en una enumeraci que es pot continuar, etc. En cas que el subttol
no incloga una frase sencera, shan de collocar punts suspensius al final del

185
 subttol i al comenament del segent per tal dindicar que pertanyen a la
mateixa intervenci. Van sempre units a la paraula que segueixen o
precedeixen.
Shan devitar al mxim ls de parntesis i claudtors. De fet, com que solen
implicar explicacions i la subtitulaci es caracteritza per la sntesi de la
informaci, solen desaparixer en la majoria dels casos.
En cas que una frase haja finalitzat, sha de posar un punt sempre.
Quan el subttol consta duna sola frase i es tracta dun insert, i no duna
intervenci de personatge, no sha de posar un punt final. A ms, lescriurem
en majscula per a diferenciar-ho millor dels dilegs.
Ls de la cursiva indica les intervencions en off dels personatges: els somnis,
la veu de la conscincia, pensaments, veu del narrador omniscient, etc.
Tamb es marcaran amb cursiva les paraules daltres llenges que no es
diuen amb pronncia adaptada.
A diferncia del que ocorre amb la subtitulaci per a sords, que fa prevaldre
ls de les cometes, es recomana tamb la cursiva en les veus en off que
procedeixen de televisors, aparells de msica, megafonia, contestadors, i
quan parla una persona a laltra banda del telfon o pantalla i que no veiem,
etc. Tamb en les canons.
Quan en un dileg cada personatge usa una llengua diferent, utilitzarem la
cursiva per a identificar una de les dues llenges.
Les cometes sutilitzen en el discurs destil directe, en les cites, per a indicar
que ens trobem amb neologismes, o paraules agramaticals o incorrectes, les
referncies bibliogrfiques i literries, ttols de publicacions, llocs, objectes i
obres de naturalesa molt diversa o conceptes que es volen destacar. Tamb
sutilitzen per a destacar els malnoms, expressions irniques o usos
metalingstics.
En la reproducci grfica de noms propis daltres llenges, no utilitzarem
smbols especials que no formen part dels teclats convencionals. Per
exemple: escriurem Rostropovic (i no Rostropovi).
Les quantitats shan descriure amb lletres de lu al dnou i amb xifres a partir
del 20. Les frases fetes s que mantindran els nombres amb lletres: No ala
dos pams de terra. Per contra, sempre es posaran en xifres els nmeros dels
edificis, habitaciones dhotel, els dies del mes, les dcades.
Marcarem els barbarismes amb les cometes, per a destacar-ne ls
incorrecte.
Sobre les abreviatures, es poden usar per a estalviar carcters: Sr. per
Senyor, Dr. per doctor, etc.
No shan dutilitzar en cap cas abreviatures informals prpies de missatges de
mbils, correus electrnics o xats dInternet.
Les sigles i els acrnims no duran punts.

186
 Sha de donar preferncia a les formes abreujades dels smbols ms
coneguts: km, s, %, , $, . En el cas de km, sha de posar un espai abans
del smbol (6 km); per als diners, es colloquen desprs de la xifra, sense
espai en blanc (100$).
Per a les referncies horries, sutilitzen preferentment els dos punts: les
23:15.

9.4.2.4. Aspectes de contingut

La subtitulaci es caracteritza per una sntesi de la informaci original deguda a les

restriccions espaciotemporals. Per aix, sutilitzen tcniques de condensaci i de
supressi de la informaci, per sempre mantenint un equilibri pel que fa a la funci,
a la crrega semntica i a lestil de loriginal per a preservar-ne la fidelitat. Podem
destacar els aspectes segents:
Sutilitzen sinnims amb menys carcters: usar per utilitzar; dir per comentar;
ara per en este moment, abans per en altres poques, etc.
Se substitueixen paraules, sintagmes i fins i tot frases per pronoms: Podries
passar-me la sal, per favor? > Passa-me-la.
Sempre que es puga, shan dafavorir els temps verbals simples en lloc dels
compostos i shan devitar les perfrasis verbals: Vull reformar la casa, i
desprs la voldria vendre > Reformar la casa i la vendr.
Shan de simplificar les estructures sintctiques.
Shan de fer prevaldre les oracions actives i les interrogatives directes.
Es poden fusionar dues frases en una.
Es poden suprimir tots els elements redundants amb la imatge, els textos
explicatius que van entre comes, guionets o parntesis, les paraules o
expressions repetides.
Tamb es poden eliminar les expressions ftiques (mira, escolta, vull dir), les
salutacions, les interjeccions, les preguntes retriques, alguns adjectius i
adverbis amb una funci secundria.
Es pot prescindir de molts noms propis i referncies a coses i persones que ja
apareixen a la pantalla.
Per a dotar al text subtitulat duna coherncia que en facilite la comprensi
davant de lesfor de sntesi, sutilitza la pronominalitzaci i saugmenta ls
de les formes amb valor dctic (ac, all).
En contra del que s habitual en la nostra llengua, utilitzem els vocatius de
forma ms recurrent: Tranquilla, Mary./ Tot anir b.

187
9.5. El sobretitulat

El sobretitulat s una varietat de subtitulaci electrnica que sutilitza en pera i

tamb en teatre, fonamentalment amb lobjectiu de mantindre tant com es puga la
proximitat amb el text original. En el cas de la transmissi de teatre i pera per la
TV, la sobretitulaci es far en la sala on t lloc lespectacle i, per tant, no hi ha una
intervenci dels professionals de lens pblic.

9.6. Traducci i accessibilitat

Les modalitats de traducci associades a laccessibilitat es caracteritzen pel fet de

tindre com a objectiu leliminaci de les barreres de comunicaci que poden
presentar els productes audiovisuals a les persones amb problemes auditius i
visuals, fonamentalment. La LIONDAU (Llei digualtat, no-discriminaci i
accessibilitat universal), aprovada el 2 de desembre de 2003, va suposar un gran
impuls per a aquestes noves modalitats.

9.6.1. Laudiodescripci

9.6.1.1. Qu s laudiodescripci i quan susa?

s una modalitat de traducci intersemitica que permet accedir, a travs del canal
acstic i de forma sincronitzada amb loriginal, a la informaci de tots els elements
que no ens arriben a travs de la banda sonora de qualsevol text audiovisual
(pellcula, srie, espectacle, etc.). T com a objectiu facilitar la comprensi del text
a un espectador meta que t dificultats visuals.

La utilitzarem en els programes emesos per la televisi o el portal web, tant si sn

en directe com si sn gravats: retransmissions desdeveniments esportius, culturals,
espais dentreteniment, pellcules, sries, dibuixos animats, documentals, etc.

9.6.1.2. Recomanacions per a lelaboraci del gui daudiodescripci

a) Aspectes tcnics i professionals. La sincronitzaci:

El gui est format per unitats que es denominen bafarades dinformaci, que
han de sincronitzar-se en els silencis del text original, i han dexplicar tots
aquells elements que apareixen en pantalla i que sn rellevants per a la
narraci.
La locuci sha de distingir clarament del text original (elecci de la veu ms
apropiada en cada cas) i ha de ser la mateixa per a tot el text. Sha devitar

188
 recrrer a personatges famosos amb una veu que es pot reconixer
fcilment, ja que aix pot provocar una distracci per part de laudincia.
El gui ha dincloure la informaci aportada per qualsevol element grfic que
apareix a la imatge o que hi ha en lescena, plat, etc. (subttols ocasionals,
cartells, notes, avisos, ttols de crdit, etc.). Se nha de fer una sntesi quan
les restriccions de sincronitzaci no permeten locutar-los de forma ntegra.
Sha de descriure en la llengua de laudincia, no de la producci. Per
exemple, si en una pellcula hi ha algun fragment en ms duna llengua, tot
es traduir al valenci.

b) Aspectes de contingut:

Sha daplicar la regla espai-temps, que consisteix a aclarir el quan, on, qui,
qu i com:
quan (nit o dia; mat, vesprada; fosc, clar, etc.).
on (llocs, escena, canvis descena, etc.).
qui (gnere, vestit -descripci de lestil, de les caracterstiques de la
roba, etc.-, caracterstiques fsiques -altura, cabells, color de pell,
complexi, etc.-; edat -nad, xiqueta, jove, vell, madur, edat avanada,
etc.-; expressions facials -riure, celles, arrugues, etc.-; llenguatge
corporal -mans tremoloses, cames creuades, mans en alt, negar amb
el cap, alar els muscles, etc.).
qu (sons de fora de camp, efectes sonors difcils didentificar,
subttols o qualsevol element grfic important).
com (desenvolupament de la histria que ajuda a seguir el text:
explicitaci dellipsis dinformaci, per exemple, de cada situaci que
es descriu).
Laudiodescriptor ha de consultar la documentaci disponible sobre el text
que ha de descriure amb lobjectiu de garantir la utilitzaci correcta de la
selecci lxica i la terminologia apropiada i requerida en cada cas.
El gui ha de tindre en compte la trama de lacci dramtica o el discurs que
se sent i, en segon lloc, els ambients i les dades plstiques que apareixen a
la imatge.
La informaci ha de ser coherent amb la tipologia de lobra i les necessitats
de laudincia (pblic infantil, juvenil, adult, etc.).
Lestil de lescriptura ha de respectar que cada bafarada dinformaci ha de
tindre sentit complet i shan devitar les cacofonies, les redundncies i la
pobresa de recursos idiomtics bsics.
Sha de ser tan concs com siga possible amb la finalitat devitar confusions a
laudincia.

189
 Shan de respectar les dades que aporta la imatge, sense aplicar la censura
(ni suprimir informaci rellevant ni afegir informaci innecessria). Per
exemple: escenes de violncia, sexe, etc.
Sha devitar descriure el que es pot deduir del text sonor original.
No sha davanar la informaci de la trama, ni trencar les situacions de tensi
dramtica, suspens o misteri.
Sha devitar transmetre cap punt de vista subjectiu. No sha de descriure el
que s invisible, no perceptible amb la mirada. Per exemple, shan devitar les
referncies a lestat mental dels personatges, les motivacions que tenen, etc.
Quan siga convenient i tcnicament possible, es poden fer descripcions ms
extenses (explicacions sobre la producci, definicions de termes, etc.). Aix
es pot fer, de forma especial, en la retransmissi desdeveniments esportius i
culturals, per exemple. Serien tcniques similars a les que sutilitzen en la
rdio.

9.6.2. La subtitulaci per a sords

9.6.2.1. Qu s la subtitulaci per a sords (SpS) i quan susa?

La subtitulaci per a sords (SpS) s una modalitat de traducci que pot ser
intralingstica (dins de la mateixa llengua) o interlingstica (entre dues llenges
diferents). Permet oferir de forma sincronitzada tota la informaci sobre els dilegs
dels personatges, aix com tots els elements discursius que formen part de la
imatge, i no estan en la llengua darribada (notes, pancartes, grafits, senyals, etc.), o
que formen part de la banda sonora (sorolls, veus en off, msica, etc.).

La utilitzarem de forma preferent en la TV en directe (informatius, anuncis

dorganismes pblics, entreteniment), per a facilitar laccs a la informaci de les
persones amb problemes auditius. Tamb en lexhibici en la TV i en el portal web
de programes gravats (ficci: pellcules, sries; i informatius: documentals,
especialment).

En el cas dels programes dedicats a una audincia infantil, shaurien de modificar

els aspectes tcnics per a adequar la subtitulaci a les capacitats de lectura.

9.6.2.2. Recomanacions per a lelaboraci de SpS

Donem unes recomanacions genriques perqu, en el cas de la SpS de productes

gravats, la producci es fa fora de la Corporaci, i cada estudi de subtitulaci t uns
criteris particulars.

a) Aspectes tcnics visuals i temporals:

190
 Sha dindicar el nom dels personatges quan siga necessari.
El temps daparici en pantalla ha de garantir la legibilitat per part de
laudincia.
La segmentaci de les lnies del subttol ha de seguir les normes generals de
la subtitulaci.
La llargria de les lnies no ha de superar els 30-35 carcters, i el temps
dexposici del subttol no hauria de ser inferior als 1,80 segons per lnia.
Sobre la grandria dels carcters, han de ser visibles a 2,5 metres de
distncia de la pantalla (formats estndards de pantalla consignats en la
norma UNE-153010: 2012). En aquest sentit, cal remarcar que laudincia no
s homognia i les velocitats de lectura poden variar molt. Com a estndard,
utilitzarem la referncia de 15 carcters/segon.
Els subttols no poden sobrepassar la sisena part de la pantalla.
Sha dintentar no sobrepassar les dues lnies per subttol.
Els subttols, amb carcter general, shan de situar centrats en la zona inferior
de la pantalla. Si hi ha condicions extremes de la imatge que en dificulten la
legibilitat (un fons que coincideix amb els colors de les lletres, la presncia
dalgun element escrit situat en la zona inferior), els subttols es collocaran
en la zona superior, preferentment.
Pel que fa a la sincronia:
Labial: sha dintentar aconseguir una correspondncia entre la
intervenci dels personatges i laparici del subttol.
Locuci: els subttols han de coincidir tant com es puga amb el ritme
dels dilegs.
Canvi de pla: quan hi ha un canvi de pla significatiu, el subttol sha de
tancar i se nha de comenar un altre.
Informaci sonora: tota la informaci sobre els elements sonors haur
daparixer de forma sincronitzada.

b) Aspectes ortotipogrfics:

Cada personatge principal, en funci de la importncia que t i la densitat de

text que diu, t un color assignat: Colors:
Protagonista 1: groc. En caixa negra.
Protagonista 2: verd. En caixa negra.
Protagonista 3: cian. En caixa negra.
Protagonista 4: magenta. En caixa negra.
Resta de personatges: blanc. En caixa negra.
Efectes sonors: roig o blau. En caixa blanca.

191
 Canons: blau. En caixa groga. nicament shan de traduir si
tenen un tractament especial i cal diferenciar-les dels dilegs.
Sn molt importants en les pellcules musicals.
La caixa sha dutilitzar per a preservar el contrast entre els subttols i la
imatge. No s ds obligatori per s convenient quan hi ha dificultats de
visibilitat.
Quan els colors no sn suficients per a identificar els personatges, utilitzarem
les etiquetes, que escriurem en majscula i entre parntesis.
Els efectes sonors apareixen entre parntesis i amb majscula inicial a la part
dreta superior de la pantalla.
Un altre recurs tipogrfic complementari s ls de guionets al principi
dintervenci de personatge.
La tipografia ha de ser molt legible: es recomana ls de la lletra Arial 10.

c) Aspectes de contingut:

Farem la descripci dels efectes de la banda sonora, els aspectes

extralingstics sonors, com els sorolls ambientals. Per exemple: (Toc de
campanes), (So de telfon), (Cmera), (Veus), (Frenades), etc. En tots els
casos, el format ser: collocaci en la part superior dreta, entre parntesis i
amb majscula inicial.
Tamb inclourem en aquest apartat la informaci paralingstica (aspectes
relacionats amb la descripci de les veus, com parlen els personatges,
lentonaci, la prosdia (cadncia prpia dels personatges), els accents, la
presncia daltres llenges; s a dir, qualsevol tipus dinformaci contextual.
En aquests casos, el criteri general ser:
Posar la informaci davant del subttol, entre parntesis, amb
majscules i en el mateix color que la intervenci del personatge. Per
exemple: (EN ITALI) (ACCENT ESTRANGER) (PARLA EN
BLGAR).
En el cas dels elements paralingstics pronunciats pels personatges,
se situaran en el subttol abans o desprs de la seua intervenci amb
la finalitat destar com ms sincronitzat millor: (RIU), (TUS), (PLORA),
(CRIDA), (XIULA), (SOSPIRA), etc.
Per a algunes veus en off, seguirem el mateix criteri. Per exemple, si
es tracta del que se sent a la rdio, a la tele, al contestador, per
megafonia, etc., posarem, entre parntesis i en majscula al principi
del subttol, i tot seguit entre cometes, el que se sent:
(TV) Aquest mat han segrestat
uns periodistes a Constantinoble.

192
 Shan devitar totes les referncies i frases fetes vinculades a la recepci
acstica: Aix em sona, Podem sentir, Si escoltem amb atenci, etc.
Sobre la representaci dels aspectes musicals, si s important per a la
trama, podem especificar:
El tipus de msica: (Msica rock), (Msica pop), (Msica clssica),
(Msica celta), (Msica nadalenca), (Msica infantil), etc.
La sensaci que transmet: (Msica tranquilla), (Msica estrident),
(Msica de suspens), etc.
La identificaci de la pea musical i de lautor: (Aria de Verdi)
(Sonata de Chopin) (Per a Elisa, de Beethoven), etc.
En tots els casos, el format ser: collocaci en la part superior
dreta, entre parntesis i amb majscula inicial.
Quan la lletra s rellevant, la consignarem com a subttol normal
(part inferior de la pantalla) posant el smbol # a linici del primer
subttol i segents, i en posici inicial i final en lltim subttol de la
can.
Sobre la redacci i lestil:
Els subttols han de ser literals, s a dir, shan devitar les
estratgies dadaptaci, ja que poden provocar una interferncia en
la comprensi del missatge.
A lhora de dividir els peus del subttol, saprofitaran les pauses i els
silencis, les pauses gramaticals i la puntuaci.
Quan els subttols tinguen dues lnies, sescriuran en la lnia inferior
les conjuncions i els nexes.
No separarem en dues lnies diferents els sintagmes nominals, els
verbals i els preposicionals.
No es poden dividir les paraules en cap situaci.
Se seguiran els aspectes lingstics de la normativa del valenci.
En els registres formals (informatius, reportatges i similars),
corregirem els textos, per intentarem canviar el mnim possible el
discurs oral.
En els registres ms colloquials (magazins, ficci dramtica i
similars), corregirem mnimament els aspectes de morfologia i
sintaxi dels textos. Per, pel que fa al lxic, es mantindran els
dialectalismes, els colloquialismes i els barbarismes que ajuden a
caracteritzar els personatges o les situacions.
nicament es cometran incorreccions lingstiques quan la
idiosincrasia del personatge aix ho demane.
En cas de productes infantils, sha dintentar una simplificaci del
vocabulari.
Si hi ha problemes de densitat en la informaci dels subttols, shan
daplicar tcniques de condensaci de la informaci:

193
 Sempre que es puga, es donar preferncia a ls de sigles,
acrnims, abreviatures; sevitaran les repeticions i les
paraules crossa, i safavoriran les formes breus de noms de
personatges famosos i els crrecs.
Quan siga necessari, es poden aplicar tcniques de
reducci: suprimir parts del subttol que no aporten
informaci bsica; de simplificaci: utilitzar un lxic ms
senzill; o tcniques de sntesi: abreviar-ne la informaci.

9.6.3. La subtitulaci en directe (el reparlat)

9.6.3.1. Qu s el reparlat i quan sutilitza?

s una subtitulaci intralingstica, en la majoria docasions, que es realitza en

temps real (o quasi real) per a facilitar laccs a la informaci a les persones amb
problemes auditius. Les tcniques ms freqents sn la velotpia (teclat informatitzat
que permet reproduir les sllabes a la velocitat de la parla), lestenotpia (basada en
lescriptura fontica i que, amb ajuda de programes informtics, es converteix en
escriptura estndard) i el reconeixement vocal, tamb anomenat reparlat (un locutor
repeteix les frases del text original i, a travs dun programari especfic, es
transformen en subttols integrats en la imatge quasi de forma immediata).

Fonamentalment, sutilitza en els programes de televisi informatius (telenotcies,

entrevistes) i en les retransmissions televisives esportives o culturals.

9.6.3.2. Quines sn les seues caracterstiques principals?

El reparlat es basa especialment en el treball del locutor amb un programari que

edita els subttols. Hi ha programes molt diversos, tot i que els nics que es
consideren realment eficaos sn els que exigeixen un treball dentrenament
minucis del locutor amb el programa. Un dels ms coneguts s el Nuance Dragon
Naturally Speaking.

La persona que fa la locuci tamb fa la subtitulaci i ha de seguir els criteris

delaboraci de la SpS, amb la dificultat afegida que suposa el decalatge que hi ha
entre la locuci i ledici dels subttols. La dificultat de la primera part es basa en el
fet que el locutor/subtitulador ha de tindre una dicci perfecta i dominar les frmules
per a entrenar el programa.

194
9.6.4. La llengua de signes

9.6.4.1. Qu s la llengua de signes i quan susa?

s una llengua natural de modalitat gestual i visual que utilitza el collectiu de les
persones sordes i sordcegues signants com a sistema lingstic primari.

La utlitzarem de forma preferent en la TV en directe (informatius, anuncis

dorganismes pblics, entreteniment), per a facilitar laccs a la informaci a les
persones amb problemes auditius que utilitzen la llengua de signes com a llengua
primria. Tamb en lexhibici de programes gravats tant per a la TV com per al
portal web (informatius, especialment).

9.6.4.2. Recomanacions per a ls de la llengua de signes

La disposici cinquena de la Llei general de la comunicaci audiovisual (7/2010) diu

que els canals de titularitat pblica han de tindre 10 hores dinterpretaci setmanal
en llengua de signes.

La Corporaci haur de garantir una interpretaci professional de qualitat. Lintrpret

haur de treballar amb la llengua de signes i el valenci.

Des del punt de vista tcnic, es pot incloure la interpretaci en llengua de signes en
el requadre inferior dret de la pantalla.

9.6.5. La interpretaci

9.6.5.1. Qu s la interpretaci i quan susa?

Encara que s una de les modalitats de traducci menys utilitzades en lmbit

audiovisual, tamb pot aparixer en aquest entorn. Lintrpret, situat en plat, en
lestudi o en la sala o en lespai on es fa la transmissi, efectua la traducci a partir
dels parlaments dels personatges que intervenen de forma sncrona.

En el cas de la CVMC, el context ds preferent de la interpretaci ser el de les

emissions en directe; de forma especial, les retransmissions desdeveniments
poltics i culturals de trascendncia (funerals, jocs olmpics, finals esportives
internacionals, sessions de lONU, la Uni Europea, festivals de cinema
internacionals, etc.) i tamb en entrevistes en programes dentreteniment o en
informatius.

195
9.6.5.2. Recomanacions per a ls de la interpretaci

La Corporaci haur de garantir una interpretaci professional de qualitat. Lintrpret

tindr com a parell de llenges de treball lidioma estranger que corresponga i el
valenci.

Tot i que la modalitat ms utilitzada en els mitjans audiovisuals s la interpretaci

simultnia, quan hi ha dificultats tcniques i dimmediatesa es pot utilitzar la
interpretaci consecutiva, en la qual lintrpret se situa al costat del parlant, utilitza la
presa de notes i tradueix de forma sinttica la intervenci del parlant de manera
segmentada.

En entrevistes radiofniques en directe saconsella un model mixte, amb torns de

traducci consecutiva quan sinterpreta cap al valenci i amb la interpretaci
simultnia en interpretar cap a lentrevistat estranger. Per a reduir el temps
dexposici de laudincia tant a la llengua estrangera com a les veus superposades
(crea soroll en la comunicaci), es baixar el volum de la intervenci de lintrpret.
Es recomanen torns de parla rpids i breus (al voltant de 20 segons), principalment
entre lintrpret i el presentador.

Per a les entrevistes en qu els participants de lemissi no tenen contacte visual, es

recomana la interpretaci dialgica. Els torns de paraula tampoc no seran superiors
a 20 segons per a no afectar el factor de confort daudincia.

196
 DOCUMENTACI I RECURSOS

1. DEONTOLOGIA I PRCTICA PERIODSTICA

ACSUR - Las Segovias, Elles i nosaltres. Una aproximaci al discurs dels mitjans
de comunicaci catalans sobre les dones migrades, 2009.

Agenda d'expertes de la Uni de Periodistes Valencians.

https://agendadexpertes.es/

ALFARO, Elida; BENGOECHEA, Mercedes; VZQUEZ, Benilde, Hablamos de

deporte en femenino y en masculino, Instituto de la Mujer, 2011.

ALSIUS, Salvador i altres (eds.), The Ethical values of journalists. Field research
among the media professionals in Catalonia, Collecci Lexikon, Direcci
General de Difusi Corporativa, 2010.

http://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=4584LEXIKON

ALSIUS, Salvador i altres (eds.), La tica informativa vista por los ciudadanos.
Contraste de opiniones entre los periodistas y el pblico, Editorial UOC,
Barcelona, 2010.

Anlisi de gnere dels mitjans de comunicaci audiovisual catalans, Informe juliol

2009, Campanya Mou-te per la igualtat, Indera, Consultoria de gnere.
http://www.mueveteporlaigualdad.org/docs/analisis_genero_medios_catalan
es_catalan.pdf

ASSOCIACI DE DONES PERIODISTES, Periodisme no sexista per a una

ciutadania plural, Dones Dossier, nm. 43, primavera 2013.

http://www.adpc.cat/new_site/wp-
content/uploads/2013/04/DONES_43_Dossier.pdf

111
BALSEBRE, Armand; MATEU, Manuel; VIDAL, David, La entrevista en radio,
televisin y prensa, Ctedra. Signo e Imagen/Manuales, Madrid, 1998.

CONSEJO AUDIOVISUAL DE ANDALUCA.

http://www.consejoaudiovisualdeandalucia.es/

CONSELL DE LAUDIOVISUAL DE CATALUNYA. https://www.cac.cat/

CONSELL DE LAUDIOVISUAL DE CATALUNYA, Acord 70/2015, de 20 de maig,

del Ple del Consell de lAudiovisual de Catalunya. Aprovaci de lInforme
sobre el tractament informatiu de lestavellament dun avi de Germanwings
el 24 de mar de 2015.

https://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Acord_70_2015.pdf

CONSELL DE LAUDIOVISUAL DE CATALUNYA, Acord 85/2015, de 17 de juny,

del Ple del Consell de lAudiovisual de Catalunya. Recomanacions sobre el
tractament de lanorxia i la bulmia nervioses als mitjans de comunicaci
audiovisual.

https://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Acord_85_2015.pdf

CONSELL DE LAUDIOVISUAL DE CATALUNYA, Acord 118/2015, de 2 de

setembre, del Ple del Consell de lAudiovisual de Catalunya.
Recomanacions sobre el tractament de la salut mental als mitjans de
comunicaci audiovisual.

https://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Acord_118_2015.pdf

CONSELL DE LAUDIOVISUAL DE CATALUNYA, La paritat de gnere a la rdio

i televisi pbliques, 2008.

CONSELL DE LAUDIOVISUAL DE CATALUNYA, Recomanacions del Consell

de lAudiovisual de Catalunya sobre el tractament informatiu de la
immigraci.
http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q12recomanacions.
pdf

CONSELL DE LAUDIOVISUAL DE CATALUNYA, Recomanacions del Consell

de lAudiovisual de Catalunya sobre el tractament informatiu de les tragdies
personals.
http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/q9recomanacions.p
df

112
CONSELL DE LAUDIOVISUAL DE CATALUNYA; COLLEGI DE PERIODISTES
DE CATALUNYA, Recomanacions sobre la cobertura informativa dactes
terroristes.
https://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Recomanacions_terrorisme_2
_CA.pdf

Conseil Suprieur de l'Audiovisuel. Rpublique franaise.

http://www.consejoaudiovisualdeandalucia.es/

DEPARTAMENT DE SALUT, GENERALITAT DE CATALUNYA; CONSELL DE

LAUDIOVISUAL DE CATALUNYA, Guia per als mitjans audiovisuals
daspectes sanitaris relacionats amb la seguretat dels pacients.

https://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/CAC_Salut_SegPacients.pdf

DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA; CONSELL DE

LAUDIOVISUAL DE CATALUNYA, Recomanacions als mitjans audiovisuals
sobre el tractament informatiu de la mort per sucidi.

http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/recomanacions_suici_cat.pdf

Eines per a un periodisme no sexista, Associaci de Dones Periodistes de

Catalunya. http://www.adpc.cat/05_ComFem/05_eiPerNS.htm

Feminicidio.net. http://www.feminicidio.net/

GALLEGO AYALA, Juana (dir.), La prensa por dentro. Produccin informativa y

transmisin de estereotipos de gnero, Los Libros de la Frontera, Barcelona,
2002.

GMEZ NICOLAU, Emma, La violncia de gnere en el discurs televisiu. Procs

de producci i representaci meditica (tesi doctoral), 2015.

http://roderic.uv.es/handle/10550/41739

GMEZ MOMPART, Josep Llus (coord.), La recerca en comunicaci al Pas

Valenci, Treballs de Comunicaci, nm. 2, 2005.

GRIJELMO, lex, El estilo del periodista, Taurus, Madrid, 1997.

HERMES, Joke, Mujeres y periodistas primero, Manual sobre los estereotipos de

gnero en los medios de comunicacin, impulsat pel Comit Directiu per a la
Igualtat entre Homes i Dones del Consell dEuropa, 2012.
http://www.inmujer.gob.es/servRecursos/portada/docs/manual.pdf

113
Instalar el equilibrio. Igualdad de gnero en el periodisme, Federaci
Internacional de Periodistes i Unesco, Brusselles, 2009.

http://unesdoc.unesco.org/images/0018/001807/180740S.pdf

INSTITUTO DE LA MUJER Y PARA LA IGUALDAD DE OPORTUNIDADES,

Observatorio de la Imagen de las Mujeres.

http://www.inmujer.gob.es/observatorios/observImg/home.htm

LPEZ DEZ, Pilar, Los medios y la representacin de gnero: algunas

propuestas para avanzar. Feminismo/s, 11, Centro de Estudios sobre la
Mujer. Universitat dAlacant, p. 95-108, juny 2008.

https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/9000/1/Feminismos_11_06.pdf

LPEZ DIEZ, Pilar, Segundo informe. Representacin de gnero en los

informativos de radio y televisin, Instituto de la Mujer i IORTV (RTVE),
Madrid, 2005.

LUZN, Virgina, Internet, leina inevitable. Periodistes, mitjans i missatges en la

xarxa, Collegi de Periodistes de Catalunya, Barcelona, 2003.

Manual de urgencia para tratar las noticias sobre violencia de gnero, RTVE,
2002.

MASIP, Pere, Internet a les redaccions. Informaci diria i rutines periodstiques,

Trpodos, Barcelona, 2008.

MIC, Josep Llus, Periodisme a la xarxa, Eumo, Vic, 2006.

MORENO SARD, Amparo; ROVETTO GONEM, Florencia; BUITRAGO

Londoo, Alfonso, De quin hablan las noticias? Gua para humanizar la
informacin, Icaria Editorial, Barcelona. 2008.

Nordicom. http://www.nordicom.gu.se/sv

NORMA VALLE, Berta Hiriart; AMADO, Ana Mara, El ABC del periodismo no
sexista.

http://www.mujeresenred.net/spip.php?article103

NEZ DOMNGUEZ, Trinidad; LOSCERTALES ABRIL, Felicidad (coords.), Las

mujeres y los medios de comunicacin. Una mirada de veinte aos (1989-
2009), Instituto Andaluz de la Mujer, Sevilla. 2009.

114
 OLIVA, Llcia; SITJAR, Xavier, Les notcies a la televisi, Instituto Oficial de
Radio y Televisin, Madrid, 1990.

OLIVA, Llcia; SITJAR, Xavier, Las noticias en radio y televisin, Omega,

Barcelona, 2007.

PRADO, Emilio, Estructura de la informacin radiofnica, Editorial Mitre,

Barcelona, 1985.

PUYAL, Joaquim M., Aicnlunma. Reflexions sobre la societat i els mitjans.

Propostes per a la nova televisi, Columna, Barcelona, 2011.

Quin figura en las noticias? Proyecto de Monitoreo Global de Noticias 2010,

aspectos destacados de los hallazgos preliminares, GMMP.

Recomanacions sobre el tractament de la violncia masclista als mitjans de

comunicaci.
http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/mco_recomanacions_tr
actament_violencia.pdf

UNI DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA. CONSELL CATAL

DE LESPORT. GENERALITAT DE CATALUNYA, Receptes per visibilitzar
les dones en la llengua.

http://www.mujerpalabra.net/pensamiento/lenguaje/eulalialledocunill/2008Xul
eta.pdf

VALLS-LLOBET, Carme, Mujeres, salud y poder, Ctedra, 2009.

VIGARA TAUSTE, Ana Mara; JIMNEZ CATALN, Rosa (eds.), Gnero, sexo,
discurso, Ediciones del Laberinto, Madrid, 2002.

XARXA DE PERIODISTES I PROFESSIONALS DE LA COMUNICACI PER AL

DESENVOLUPAMENT, Devreporter Network.

http://devreporternetwork.eu/ca/

2. LLENGUA I MITJANS DE COMUNICACI

AA.DD, II Seminari de correcci de textos. La qualitat de la llengua oral en els

mitjans de comunicaci, Institut dEstudis Catalans, Barcelona, 2003.

115
AA.DD. Actes de les I i II Jornades sobre l's i la presncia del Valenci en l'mbit
audiovisual, Acadmia Valenciana de la Llengua, Valncia, 2011.
http://www.avl.gva.es/documents/31987/54305/Actes_04/bffef692-ecf3-
42b8-b12f-709308c7f2d0

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Llibre blanc de ls del valenci (2

vols.), Valncia, AVL, 2005.

http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/dadesestudis/altres/arxius/
blanc.pdf

https://www.avl.gva.es/documents/31987/99521/Recerca_09.pdf/477a5f43-
2f6c-4f7d-8ffb-cf1b9bee8ed0

BASSOLS, Margarida; RICO, Albert; TORRENT, Anna M. (eds.), La llengua de

TV3, Barcelona, Empries, 1997.

BASSOLS, Margarida; SEGARRA, Mila, El colloquial dels mitjans de comuni-

caci, Eumo Editorial, Vic, 2009.

BIBILONI, Gabriel, Llengua estndard i variaci lingstica, 3i4, Valncia, 1997.

BIBILONI, Gabriel, Sobre lestndard composicional.

http://bibiloni.cat/textos/estandard_composicional.html

BIBILONI, Gabriel, Ls de la llengua catalana a IB3 Televisi,

http://www.uib.cat/depart/dfc/gresib/curs/2007/bibiloni.pdf

BUONANO, Milly, Let della televisione. Esperienze e teorie, Laterza, Bari, 2006.

CASALS, Daniel, El catal en antena. Vint anys construint el model lingstic de

Catalunya Rdio, Benicarl, Onada Edicions, 2003.

CASALS, Daniel, El catal als mitjans de comunicaci, Editorial UOC, Barcelona,

2010.

CASALS, Daniel; CAMPS, Oriol, Lmits per a la consecuci d'un estndard

plural als media. El procs de producci de textos a la rdio com a factor
d'anivellament geolectal, dins Variaci, poliglssia i estndard / Variation,
Polyglossie un Standardisierung, p. 231-256, Aachen: Shaker, 2009.

COLOMINA, Jordi, La contribuci dels dialectes a la fixaci dun model

estndard. Propostes valencianes per a lestndard oral, dins Actes de les I

116
 Jornades de Sociolingstica: La llengua estndard, Ajuntament dAlcoi,
Alcoi, 1993.

CREUS, Imma; JULI, Joan; ROMERO, Slvia (eds.), Llengua i mitjans de

comunicaci. Actes del Congrs de Llengua i Mitjans de Comunicaci,
Lleida, 17-18 de desembre de 1999, Pags Editors, Lleida, 2000.

ESTEVE, Juli, i altres (eds.), La televisi (im)possible. Deu anys deinformatius a

Canal 9, Editorial 3i4, Valncia, 2000.

FAURA, Neus, Futbol i llenguatge. La innovaci lxica a les crniques i a les

retransmissions futbolstiques, Publicacions de lAbadia de Montserrat,
Barcelona, 1998.

FAURA, Neus, i altres (eds.), La llengua de Televisi de Catalunya. Materials per

a lanlisi, UAB, Bellaterra, 1998.

GIFREU, Josep, El catal a lespai de comunicaci. El procs de normalitzaci de

la llengua als mdia (1976-2013), Collecci Aldea Global, UV-UJI-UPF-
UAB, 29, 2014.

GUIMER I ORTS, Josep ngel; Jos Joaqun BLASCO GIL, La reciprocitat de

les emissions de televisi als territoris de parla catalana, a ESCACC, 2011.
http://www.escacc.cat/ca/contingut/la-reciprocitat-de-les-emissions-de-
televisio-als-territoris-de-parla-catalana-2828.html

CROS, ANNA, i altres, Llengua oral i llengua escrita a la televisi, Publicacions de

lAbadia de Montserrat, Barcelona, 2000.

CUENCA, M. Josep, Sobre el catal als mitjans de comunicaci de massa,

dins Vicent Salvador, Teletextos, Universitat de Valncia, p. 121-150,
Valncia, 1989.

LACREU, Josep, Manual ds de lestndard oral, Publicacions de la Universitat

de Valncia, Valncia, 1990 (2012, 10a edici, corregida i augmentada).

FERRANDO, Antoni (ed.), La llengua als mitjans de comunicaci, Universitat de

Valncia IIFV, Valncia, 1990.

GRUP DESTUDIS CATALANS (GEC), El barco fantasma (1982-1992), Llibres de

lndex, Barcelona, 1992.

INSTITUT DESTUDIS CATALANS, Proposta per a un estndard oral de la llen-

gua catalana. II: Morfologia, IEC, Barcelona, 1992.

117
 http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039%5C00000073.pdf

JULI-MUN, Joan, El llenguatge de la rdio i de la TV, Bromera, Alzira, 2004.

JULI MUN, Joan (ed.), Llengua i rdio, Publicacions Abadia de Montserrat

(Biblioteca Mil i Fontanals; 35), Barcelona, 2000.

LAMUELA, Xavier, La llengua catalana: entre la codificaci i lestandarditzaci,

dins Els Marges, nm. 25, 1982.

Llengua nacional. http://llenguanacional.cat/

LPEZ DEL CASTILLO, Llus, Llengua stndard i nivells de llenguatge, Ed. Laia,
Barcelona, 1976.

MAR, Isidor, Els registres i les varietats de la llengua, Com ensenyar catal als
adults, nm. 3, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura,
Barcelona, 1983.

MAR, Isidor, Varietats i registres en la llengua dels mitjans de comunicaci,

dins Un horitz per a la llengua. Aspectes de la normalitzaci lingstica,
Empries, Barcelona, 1992.

MART I CASTELL, Joan; Josep M. MESTRES (eds.), Loralitat i els mitjans de

comunicaci, Institut dEstudis Catalans i Consorci Universitat Internacional
Menndez Pelayo de Barcelona-Centre Ernest Lluch, Barcelona, 2003.

MARTNEZ, Quilo, Aprenguem a llegir la publicitat, Eumo Editorial, Vic, 1996.

MOLL, Toni, La llengua dels mitjans de comunicaci, Bromera, Alzira, 1990.

NICOLS, Miquel, Algunes notes a lentorn de la televisi i la normalitzaci

lingstica, dins Vicent Salvador (ed.), Teletextos II (Lectures de sociologia
de la comunicaci), Universitat de Valncia, Valncia, p. 79-105, 1990.

PALOMA, David, La representaci del colloquial mediatitzat. Aproximaci a un

model de quatre constituents, dins Caplletra, nm. 55 (tardor 2013), p. 87-
105.

http://www.raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/271205

PAYRAT, Llus, Catal colloquial, Valncia, Universitat de Valncia, 1988.

PAZOS, M. Llusa, L'amenaa del catal light, Tibidabo Ediciones, Barcelona,

1990.

118
 PAZOS, M. Llusa, La violaci del catal, Tibidabo Ediciones, Barcelona, 1992.

PERICAY, Xavier; TOUTAIN, Ferran, Verinosa llengua, Empries, Barcelona,

1986.

SABAT, Joan, La publicitat en catal, Prtic, Barcelona, 1999.

SABATER, Ernest, Ni heavy, ni light. Catal modern, Empries, Barcelona, 1992.

TORRENT, Anna M., La llengua de la publicitat, Publicacions de lAbadia de

Montserrat, Barcelona, 1999.

TUBAU, Ivan, El catal que ara es parla. Llengua i periodisme a la rdio i la

televisi, Empries, Barcelona, 1990.

VALLVERD, Francesc, El catal estndard i els mitjans audiovisuals, Edicions

62, Barcelona, 2000.

3. LLIBRES DESTIL, MANUALS I CRITERIS LINGSTICS

Badia, Jordi i altres, Llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el

catal, Barcelona, Castellnou, 2006.

BBC, Editorial guidelines.

http://www.bbc.co.uk/editorialguidelines/guidelines

BBC, Journalism. News sytle guide.

http://www.bbc.co.uk/academy/journalism/news-style-guide

BBC, Policies and guidelines.

http://www.bbc.co.uk/aboutthebbc/insidethebbc/howwework/policiesandguid
elines

CASTILLO, Carmen, i altres, Llibre destil per als mitjans audiovisuals valencians,
Acadmia Valenciana de la Llengua, Valncia, 2011.
http://www.avl.gva.es/documents/31987/58581/MANUALS_02/af7454cc-
fa9c-4b03-8461-092f9c52a61d

119
COROMINA, Eusebi, El 9 Nou. Manual de redacci i estil, Eumo Editorial, Vic,
1991.

COROMINA, Eusebi, El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacci i estil, Eumo

Editorial, Vic, 2008.

TUBAU, Ivan, Un model de llengua pels mitjans de comunicaci. Llibre destil del
Diari de Barcelona, Empries, Barcelona, 1987.

Criteris lingstics de lAdministraci de la Generalitat, Generalitat Valenciana, 2a

edici, 2017.

http://www.ceice.gva.es/documents/161863132/163843714/Criteris_2a+edici
%C3%B3_web.pdf/35655c83-8beb-43e7-a6d9-47a8c2c83bb6

Criteris lingstics, Xarxa Vives.

https://issuu.com/xarxavives/docs/criteris

Criteris lingstics per als usos institucionals de les universitats valencianes,

Universitat Jaume I - Universitat Politcnica de Valncia - Universitat de
Valncia - Universitat dAlacant - Universitas Miguel Hernndez, Secretariat
de Promoci del Valenci, Universitat dAlacant.

http://www.uv.es/splweb/Documentos/criteris_linguistics.pdf

DROU, Pere, Llibre destil dEl Punt, Hermes Comunicacions, Girona, 2000.

El Peridico de Catalunya, Llibre destil, Editorial Primera Plana, Barcelona, 2002.

sadir. http://esadir.cat/

FERR, Carme; NOGU, Anna, Agncia Catalana de Notcies. Llibre destil,

Editorial UOC, 2010.

https://drive.google.com/drive/folders/0B24JKhA1J1_ZWVlXaW1YZDlzYTA

FERRE PAVIA, Carme, Barcelona TV: Llibre d estil, Ed. UOC, Barcelona, 2008.

Guia dusos lingstics: 1. Aspectes gramaticals, Institut Interuniversitari de

Filologia Valenciana, Valncia, 2002.

http://www.uv.es/splweb/Documentos/Guia_usos_linguistics.pdf

Guia destil de Softcatal. https://www.softcatala.org/guia-estil-de-softcatala/

LA XARXA. COMUNICACI LOCAL, Consells lingstics.

120
 https://sites.google.com/a/laxarxa.com/sl/consells-linguistics

LA XARXA. COMUNICACI LOCAL, Llibre destil de La Xarxa de Comunicaci

Local, la plataforma multimdia de la Diputaci de Barcelona.

http://www.xn-noticies.cat/llibre-estil

Llibre destil de lAvui, Empries, Barcelona, 1997.

Llibre d'estil de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Guia

editorial. Manual ds, Entitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions,
Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, 2013.

http://unesdoc.unesco.org/images/0018/001807/180740S.pdf

Llibre destil de la revisi de la toponmia estrangera, Enciclopdia catalana,

2010.

http://comunicacio.grec.cat/ajuda/toponimia.pdf

Manual de documentaci administrativa, Acadmia Valenciana de la Llengua,

Valncia, 2011.

http://www.avl.gva.es/documents/31987/58581/MANUALS_01_AVL_5a-
ed.pdf/708d8b68-560c-4cf8-b1d8-bdd2faeac1b9

Manual de documents i llenguatge administratiu, Universitat Jaume I - Universitat

Politcnica de Valncia - Universitat de Valncia - Universitat dAlacant -
Universitas Miguel Hernndez, Publicacions de la Universitat Jaume I,
Castell de la Plana, 2004 (2009, 3a edici, revisada).

https://www.uv.es/splweb/Documentos/manual_documents_administratius.p
df

MARTN, Rosa M., i altres, Libro de estilo de EiTB.

http://www.eitb.eus/multimedia/corporativo/documentos/Libro-Estilo-EiTB-
20160929.pdf

MESTRES, Josep M., i altres, Manual destil. La redacci i ledici de textos,

Eumo - Universitat de Barcelona - Universitat Pompeu Fabra - Associaci de
Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 1995 (2009, 4 edici, revisada, ampliada
i complementada amb CD).

121
PIC, Neus; Magdalena RAMON, Llibre destil per als mitjans de comunicaci
orals i escrits, Universitat de les Illes Balears-Consell Insular de Menorca,
Menorca, 2006.

https://drive.google.com/drive/folders/0B24JKhA1J1_ZWVlXaW1YZDlzYTA

PUJOL, Josep M.; SOL, Joan, Ortotipografia. Manual de leditor, lautoeditor i el

dissenyador grfic, 3a ed., Columna, Eines, 3, Barcelona, 2000.

REUTERS, Handbook of journalism.

http://www.bbc.co.uk/academy/journalism/news-style-guide

RTVE, Manual de estilo de RTVE. http://manualdeestilo.rtve.es/

SANGLES I MOLES, Ramon, Compendi de normes destil. Manual per a

redactors i correctors, Llengua Nacional, Barcelona, 2009 (2a edici
revisada i augmentada).

SERVITJE, Albert, Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra, Universitat

Pompeu Fabra, Barcelona, 1996.

SOL, Joan (dir.), Llibre destil de la Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona,

Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona, Barcelona, 1991 (2a ed., 1993).

SOL, Joan, i altres, Llibre destil de lAjuntament de Barcelona, Ajuntament de

Barcelona, Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, Barcelona, 1995.

SOLS, Marina; PUIGDOMNECH, Laura, Proposta de llibre destil per a Andorra

Televisi (ATV).

http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/viewFile/128216/177760

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS, CONSELL INSULAR DE MALLORCA,

Llibre destil per als mitjans de comunicaci orals i escrits, Palma, 2009.

Vilaweb. Llibre destil. http://editores.vilaweb.cat/resources/files/llibre_estil_v1_20-

01-06.pdf

122
4. ORTOLOGIA

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, L'estndard oral del valenci.

https://www.avl.gva.es/documents/35882/40728/Oral.pdf/97c04880-4477-
48b2-a314-00e626f43674

CASTELLANOS, Josep-Anton, Manual de pronunciaci, Eumo Editorial, 1993.

INSTITUT DESTUDIS CATALANS, Proposta per a un estndard oral de la

llengua catalana. I: Fontica, Barcelona, IEC, 1990 (3a ed., 1998;
reimpressi corregida, 1999).

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000072.pdf

JULI-MUN, Joan, Fontica aplicada catalana, Barcelona, Ariel, 2005.

PRIETO, Pilar, Fontica i fonologia. Els sons del catal, Barcelona, UOC, 2014.

RECASENS, D., Fontica descriptiva del catal, Institut dEstudis Catalans,

Barcelona, 1991.

VALLVERD, Francesc, Elocuci i ortologia catalanes, Barcelona, Jonc, 1986.

5. OBRES GRAMATICALS I RECURSOS LINGSTICS

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Gramtica normativa valenciana,

Valncia, 2006 (2008, segona reimpressi).

http://www.avl.gva.es/documents/35882/40728/GNV.pdf/170b7082-ab13-
4af7-a527-4ea0d0594749

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Gramtica valenciana bsica,

Valncia, 2016.

http://www.avl.gva.es/documents/35882/40728/GVB.pdf/5f11842c-9b6c-
4909-8a91-cfc115aec30f

BADIA I MARGARIT, Antoni M., Gramtica de la llengua catalana, descriptiva,

normativa, diatpica, diastrtica, Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1994.

123
INSTITUT DESTUDIS CATALANS, Gramtica de la llengua catalana, Barcelona,
2016.

INSTITUT DESTUDIS CATALANS, Ortografia catalana, Barcelona, 2017.

http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf

Optimot. http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

RUAIX, Josep, El catal complet (3 vol.).

RUAIX, Josep. Observacions crtiques i prctiques sobre el catal davui, 1, Editor

J. Ruaix, Moi, 1994.

RUAIX, Josep, Observacions crtiques prctiques sobre el catal davui, 2,

Editor J. Ruaix, Moi, 1995.

RUAIX, Josep, Punts conflictius del catal, Barcelona, Barcanova, 1982.

SALVADOR, Carles, Gramtica valenciana, Lletres Valencianes, 1951 (edici de

la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, de la Generalitat Valenciana,
1982).

SANCHIS GUARNER, Manuel, Gramtica Valenciana, Valncia, Editorial Torre,

1950 (edici a cura i amb un estudi preliminar dAntoni Ferrando, Editorial
Alta Fulla, Barcelona, 1993).

SOL, Joan; LLORET, M. Rosa; MASCAR, Joan; PREZ, Manuel (dir.),

Gramtica del catal contemporani, 3 vols., Empries, 2002.

UNIVERSITAT DE VALNCIA, SERVEI DE POLTICA LINGSTICA, Gramtica

zero, Valncia, 2011.

http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdf

VALOR, Enric, Curs mitj de gramtica catalana referida especialment al Pas

Valenci, Papers Bsics, 3i4, Valncia, 1977.

VALOR, Enric, La flexi verbal, Ed. 3i4, Valncia, 2003.

124
6. LEXICOGRAFIA, FRASEOLOGIA, TERMINOLOGIA I NEOLOGIA

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Porterval (Portal Terminolgic

Valenci).

https://www.avl.gva.es/lexicval/ptv

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Diccionari normatiu valenci,

Acadmia Valenciana de la Llengua, Valncia, 2016.

http://www.avl.gva.es/lexicval/

AA.DD, Gran Larousse Catal, Edicions 62, Barcelona.

Alcover, Antoni M.; Francesc B. Moll, Diccionari catal-valenci-balear, Editorial

Moll.

http://dcvb.iecat.net/

Diccionari Voramar valenci/castell, castell/valenci, Voramar Santillana, 1998.

DOMNECH, Josep Llus i altres, Diccionari bsic de la comunicaci, Nau

Llibres, Valncia, 2002.

Enciclopdia Catalana, Diccionari castell-catal, Barcelona, Enciclopdia

Catalana, 1987 (4a ed., 2005).

http://www.enciclopedia.cat/obra/diccionaris/diccionari-castella-catala

Enciclopdia Catalana, Diccionari catal-castell, Barcelona, Enciclopdia

Catalana, 1987 (4a ed., 2005).

http://www.enciclopedia.cat/obra/diccionaris/diccionari-catala-castella

Enciclopdia Catalana, Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopdia

Catalana.

www.diccionari.cat/

Enciclopdia Catalana, Gran enciclopdia catalana, Barcelona, Enciclopdia

catalana.

http://www.enciclopedia.cat/

125
ESPINAL, M. Teresa, Diccionari de sinnims de frases fetes, UAB, Bellaterra,
2004.

Grup Flaix, Diccionari del catal colloquial: dubtes davant del micrfon,
Enciclopdia Catalana, Barcelona, 2009.

INSTITUT DESTUDIS CATALANS, Diccionari de la llengua catalana, Institut

dEstudis Catalans, 2a edici.

http://dlc.iec.cat/

MART MESTRE, Joaquim, Diccionari de fraseologia (segle XVII-XXI), Valncia,

PUV, 2017.

OBSERVATORI DE NEOLOGIA, Diccionari de paraules noves. Neologismes

recollits a la premsa, Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1998.

OBSERVATORI DE NEOLOGIA / IULA

http://obneo.iula.upf.edu/bobneo/index.php

PALOMA, Daniel; RICO, Albert, Diccionari de dubtes i barbarismes, Grup 62,

Barcelona, 2014.

POMARES, Joaquim, Diccionari del catal popular i d'argot, Edicions 62,

Barcelona, 1997.

REIG, Eugeni, El valenci de sempre, Alzira, Bromera, 2014.

TERMCAT. http://www.termcat.cat/

TERMCAT, Cercaterm. http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/Fitxes/

TERMCAT, Neoloteca. http://www.termcat.cat/ca/Neoloteca

VERDAGUER, Pere, Diccionari de renecs i paraulotes, Perpiny, El Trabucaire,

1999.

VILA, Pep, Bocavulvari ertic de la llengua catalana, Barcelona, La Magrana,

1990.

VINYOLES, Joan J., Vocabulari de largot de la delinqncia, Barcelona, Mill,

1978.

VINYOLES, Joan J.; Ramon PIQU, Diccionari ertic i sexual, Barcelona,

Edicions 62, 1989.

126
7. T OPONMIA I ANTROPONMIA

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Collecci Toponmia dels Pobles

Valencians.

www.avl.gva.es

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Criteris per a la fixaci de la

toponmia valenciana, Valncia, 2015 (juny, 2016, edici digital
actualitzada).
http://www.avl.gva.es/documents/31987/58581/MANUALS_03.pdf/bba90551
-8722-4a8b-8690-a385145ec91a

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Corpus toponmic valenci,

Valncia, 2009.

http://www.avl.gva.es/corpus-toponimic-valencia

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Els pobles valencians.

http://www.avl.gva.es/documents/84900/91479/Denominaci%C3%B3+dels+
municipis+valencians/8bc07bb2-7d03-42cb-a97a-2df9a8f66b65

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Vocabulari de noms de persona:

valenci-castell, AVL, Valncia, 2017 (2 edici).

http://www.avl.gva.es/documents/31987/64529/Vocabulari_noms_2017.pdf/b
e9cf4b2-4537-48ca-b20e-40d82cfdf73c

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Els gentilicis valencians.

https://www.avl.gva.es/documents/35882/40728/Gentilici.pdf/0952e532-
10c3-4f06-b2af-22e97d3e1245

GENERALITAT DE CATALUNYA, Nomencltor oficial de toponmia de

Catalunya.
http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/documentacio/territori-i-
urbanisme/cartografia/nomenclator_oficial_de_toponimia_de_catalunya/

INSTITUT DESTUDIS CATALANS, Nomencltor toponmic de les Illes Balears.

127
 http://notib.recerca.iec.cat/

GOVERN DEL PRINCIPAT DANDORRA, Nomencltor dAndorra.

https://www.bopa.ad/bopa/022060/Documents/687B6.pdf?pDataInici=&pDat
aFi=&pSearchWord=&pOrdre=rellevancia

INSTITUT DESTUDIS CATALANS, Municipis de la Franja de Ponent.

http://esadir.cat/back/filelib/documents/Noms_dels_municipis_de_la_Franja_
de_Ponent_IEC.pdf

INSTITUT DESTUDIS CATALANS /Universitat de Perpiny, Nomencltor

toponmic de la Catalunya Nord.

http://esadir.cat/back/filelib/documents/Nomenclator_Catalunya_Nord.pdf

Enciclopdia Catalana, Gran Enciclopdia catalana.

http://www.enciclopedia.cat/

GENERALITAT DE CATALUNYA, Cercador de noms catalans de la Generalitat

de Catalunya.

http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/cercador_de_noms/

GENERALITAT DE CATALUNYA, Equivalncies catalanes de noms estrangers.

http://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/noms_estrangers.pd
f

CCMA, sadir: noms propis actuals i de ficci.

http://esadir.cat/Nomspropis

CCMA, sadir: gentilicis pertanyents a territoris de la nostra llengua.

http://esadir.cat/Cerca?cercaVal=gentilici&cerca=gentilici&criteri=General

128
8. T RADUCCI I ACCESSIBILITAT

AENOR, Audiodescripcin para personas con discapacidad visual. Requisitos

para la audiodescripcin y elaboracin de audioguas. UNE 153020,
Asociacin Espaola de Normalizacin y Certificacin (AENOR), Madrid,
2005.

AENOR, Requisitos para el uso de la lengua de signos espaola en redes

informticas. UNE 139804, Asociacin Espaola de Normalizacin y
Certificacin (AENOR), Madrid, 2007.

AENOR, Subtitulado para personas sordas y personas con discapacidad auditiva.

Subtitulado a travs del teletexto, UNE 153010, Asociacin Espaola de
Normalizacin y Certificacin (AENOR), Madrid, 2003.

AGOST, Rosa, La traducci audiovisual: el doblatge, Servei de Publicacions de la

Universitat Jaume I, Castell, 1997.

AGOST, Rosa, Traduccin y doblaje: palabras, voces e imgenes, Barcelona,

Ariel, 1999.

AGOST, Rosa, La traduccin de la publicidad televisiva: la globalizacin,

catalizadora de cambios en la estrategia traductora, en Linguistica
Antverpiensia, nm 6, p. 295-314, 2007.

AGOST, Rosa (ed.), Audiovisual Translation, International Journal of Translation,

Bahri Editions, Nova Delhi, 2011.

AGOST, Rosa, Traducci audiovisual: reflex de la variaci o model lingstic,

dins COLN DOMNECH, Germ, Mitjans de comunicaci i traducci.
Realitat i interpretaci, p. 9-25, 2016.

AGOST, Rosa; CHAUME, Frederic (eds.), La traduccin en los medios

audiovisuales, Publicacions de la Universitat Jaume I, Castell, 2001.

AGOST, Rosa; MONZ, Esther, Teoria i prctica de la traducci general.

Espanyol-catal, Publicacions de la Universitat Jaume I, Castell, 2001.

AGOST, Rosa; Pilar ORERO; Elena DI GIOVANNI (eds.), Multidisciplinarity in

Audiovisual Translation, MonTI 4, 2012.

129
ALLU, Fina; Grahame J. EVANS, Diccionari de paranys de traducci. Angls-
catal. False friends, Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1999.

ARNIZ, Vernica, Los parmetros que identifican el subtitulado para sordos.

Anlisis y clasificacin, MonTI 4, p. 103-132, 2012.

BRUGU, Lydia, La traducci de canons per al doblatge i ladaptaci musical en

pellcules danimaci, Universitat de Vic, 2013.

CASTELLANOS, Carles; LENOIR, Franoise, Diccionari de paranys de traducci.

Francs-catal. Faux amis, Enciclopdia Catalana, Barcelona, 2000.

CLARK, Joe, Standard Techniques in Audio Description.

https://joeclark.org/access/description/ad-principles.html

CHAUME, Frederic, Doblatge i subtitulaci per a la TV, Biblioteca de Traducci i

Interpretaci 8, Eumo Editorial, Universitat Pompeu Fabra, Universitat
Autnoma de Barcelona, Universitat de Vic, Universitat Jaume I, 2003.

CHAUME, Frederic, Cine y traduccin, Ctedra, Madrid, 2004.

CHAUME, Frederic, Audiovisual Translation: Dubbing, Ed. Saint Jerome

Publishing, Manchester, 2012.

COMES, Llus, El doblatge en catal, Quaderns del CAC, nm. 28, p. 45-51,
2007.

DAZ CINTAS, Jorge, La traduccin audiovisual: el subtitulado, Ediciones Almar,

Salamanca, 2001.

DAZ CINTAS, Jorge (2003). Teora y prctica de la subtitulacin (ingls -

espaol), Ariel Cine, Barcelona, 2003.

DURO, Miguel (coord.), La traduccin para el doblaje y la subtitulacin, Ctedra,

2 Madrid, 001.

El doblatge. http://www.eldoblatge.com/

FONTCUBERTA, Joan, La traducci de guions cinematogrfics, dins Actes del

Primer Congrs Internacional sobre Traducci, Universitat Autnoma de
Barcelona, 1994.

IZARD, Natlia, La traducci cinematogrfica, Centre d'Investigaci de la

Comunicaci, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1992.

130
LEDESMA, Iolanda; LPEZ ARNABAT, Merc (2003): El doblatge, dins II
Seminari de Correcci de Textos. La qualitat de la llengua oral en els mitjans
de comunicaci, a cura de Joan MART I CASTELL, Josep M. MESTRES i
Oriol CAMPS, Servei de Relacions Exteriors de lIEC, p. 47-56, IEC,
Barcelona, 2003.

LORENZO, Lourdes; Ana PEREIRA (eds.), Traduccin subordinada (III).

Traduccin y publicidad, Servizo de Publicacins Universidade de Vigo,
Vigo, 2004.

LLENGUA I MDIA, La subtitulaci del colloquial, Universitat Autnoma de

Barcelona, Bellaterra, 2004.

MATAMALA, Anna, La accesibilidad en los medios: aspectos lingsticos y retos

de formacin, dins PREZ-AMAT, Ricardo: lvaro PREZ-UGENA (codir.)
Sociedad, integracin y televisin en Espaa, p. 293-306, Laberinto, Madrid,
2006.

MUTELEBISTA, ALBIST. AINHOA MOIUA (11/04/2013).

https://www.youtube.com/watch?v=AU546qCMZyg

ORERO, Pilar, La accesibilidad en los medios: una aproximacin

multidisciplinar, dins Revista de Traductologa. Trans II, Universitat de
Mlaga, p. 11-14, Mlaga, 2007.

NEVES, Joslia; LORENZO, Lourdes, La subtitulacin para Sordos, panorama

global y preformativo en el marco ibrico, dins Revista de Traductologa.
Trans II, Universitat de Mlaga, p. 95-114, Mlaga, 2007.

ORERO, Pilar, La inclusin de la accesibilidad en comunicacin audiovisual

dentro de los estudios de traduccin audiovisual, dins Quaderns. Revista
de traducci, 12:161-172, UAB Servei de Publicacions, Bellaterra, 2005.

http://ddd.uab.es/pub/quaderns/11385790n12p161.pdf

PEREGO, Elisa; Silvia BRUTI, Subtitling Today, Cambridge Scholars Publishing,

Cambridge, 2015.

PITTA, Paulo; M. del Carmen FRRIZ; Ros GORGORI, Diccionari de paranys

de traducci. Portugus-catal. Falsos amigos, Enciclopdia Catalana,
Barcelona, 2012.

SELLENT, Joan, Misries i esplendors del doblatge, revista Cultura, gener de

1993.

131
 TELEVISI DE CATALUNYA, Criteris lingstics sobre traducci i doblatge,
Barcelona, Edicions 62, 1997.

TURULL, Isabel, Diccionari de paranys de traducci. Itali-catal. Falsi amici,

Enciclopdia Catalana, Barcelona, 2001.

RUIZ MEZCUA, Beln; UTRAY, Francisco (coord.), Accesibilidad a los medios

audiovisuales para personas con discapacidad, AMADIS 06, Real Patronato
sobre Discapacidad, Madrid, 2007.

SANTAMARIA, Laura, Subtitulaci i referents culturals. La traducci com a mitj

dadquisici de representacions socials, UAB, 2001.

http://www.tdx.cat/handle/10803/5249;jsessionid=E3154E5CDEBB8A18933
95C9BE0AB10F0

VALDS, Cristina, La traduccin publicitaria: comunicacin y cultura, Collecci

Aldea Global, UV-UJI-UPF-UAB, 15, 2004.

9. ANNEXOS SOBRE LEGISLACI

Constituci Espanyola 1978.

https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionCATALAN.pdf

Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 2006.

http://www.cortsvalencianes.es/cs/Satellite/Layout/Page/1260974741578/Estatuto
Autonomia.html?lang=ca_VA

GENERALITAT VALENCIANA. VICEPRESIDNCIA I CONSELLERIA

DIGUALTAT I POLTIQUES INCLUSIVES. INSTITUT DE LA DONA.
Normativa referent a la Violncia contra les dones.

http://www.inclusio.gva.es/va/web/mujer/normativa-referente-a-violencia-
contra-la-mujere6a

GENERALITAT VALENCIANA. VICEPRESIDNCIA I CONSELLERIA

DIGUALTAT I POLTIQUES INCLUSIVES. INSTITUT DE LA DONA.
Normativa referent a la igualtat.

132
 http://www.inclusio.gva.es/ca/web/mujer/normativa-referente-a-igualdadd24

Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei pblic de radiodifusi i

televisi dmbit autonmic, de titularitat de la Generalitat.

http://www.dogv.gva.es/datos/2016/07/19/pdf/2016_5748.pdf

Mandat marc a la Corporaci Valenciana de Mitjans de Comunicaci previst en

larticle 6 de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del Servei
pblic de radiotelevisi dmbit autonmic de titularitat de la Generalitat.
Publicat en el Butllet Oficial de les Corts Valencianes. IX Legislatura.
Nmero 156. 22 de febrer de 2017.

http://www.cortsvalencianes.es/BASISCGI/BASIS/BOCV/WEB/IMAGENES_
PDF/DDD/2976.pdf

133