1 Resum i adaptaci del treball de baix (p.

5-15) sobre
el nom del cap i casal
1.1 Emmarcament de la qesti
s ben sabut que quasi tots els valencians pronunciem el nom del nostre primer
topnim amb una e tancada, Valncia. En canvi, la grafia que ha predominat molt al
llarg del segle XX s amb accent obert, Valncia. La causa deixa actuaci s el fet que
el sufix -ncia t una e oberta en una gran part del valenci (sobretot en la capital i en la
comarca de lHorta) i, entre els professionals de la llengua, ha tingut fora la creena
que la pronncia amb una e tancada seria una influncia del castell. Ara b, de proves
no nhi havia cap, actitud que haurem devitar. s molt negatiu que un lingista (o
qualsevol persona) afirme sense cap prova que tal caracterstica o tal altra seria una
influncia del castell. Primer que res, cal mirar si el fenomen que estudiem sexplica
internament, per propietats de la llengua. I, noms en el cas que lanlisi del sistema
lingstic no justifique el constituent que estudiem, haurem de mirar cap al castell. Per
tant, si volem aclarir qu hi ha darrere de la pronncia de Valncia, no podem limitar-
nos a lactuaci purament intutiva dels ben intencionats valencians patritics, sin que
haurem dactuar com a lingistes.

1.2 La pronncia Valncia en levoluci fontica valenciana

En un treball fet pblic en 1995 (Sobre les causes de les pronncies del nom de la
capital valenciana, Actes del IV Colloqui d'Onomstica Valenciana, i XXI Colloqui de
la Societat d'Onomstica, Ontinyent, 29 i 30 de setembre i 1 d'octubre de 1995,
Paiporta, Editorial Denes, p. 1025-1039, 1997), vaig observar que, si fra certa la
creena que la pronncia Valncia s una conseqncia de la influncia del castell,
haurem de trobar que eixa llengua ha influt en la manera darticular algun altre
topnim que tinga e o o oberta. En canvi, aix no ha passat en les dotzenes i dotzenes de
paraules afectades (Alcoi i Puol, Vinars i Oriola, etc.). Noms per aix, ja nhi havia
prou per a dubtar del recurs precipitat al castell. Les argumentacions, per, han de ser
positives. Per a explicar la pronncia que els valencians fem del topnim que ens dna
nom com a poble, vaig fer una operaci ben simple: posar el nom en el nostre sistema
voclic i en la seua evoluci, operaci que vaig poder fer grcies a lestudi que va
publicar en 1981 el professor canadenc Joseph Gulsoy sobre levoluci del sistema
voclic del catal primitiu.
No cal repetir ac les argumentacions que vaig fer en aquell treball (que adjunte a
linforme). Nhi ha prou recordant que el tancament de les es obertes que es va produir
cap al segle XI comportava la pronncia Valncia. Posteriorment, en la reestructuraci
del sistema voclic que es va produir cap al segle XV la llengua va tendir a pronunciar
amb una e oberta els cultismes que tenien una i o una u posttnica, tal com va observar
Sanchis Guarner en la seua gramtica (1950: 68-75): gremi, tesi, geni, etc.; oli, dimoni,
Antoni; cdula, frmula (contra la grafia frmula, que no he vist mai argumentar). En
lexemplificaci de Sanchis, els lectors veuen que el factor dit tenia tanta fora, que les
paraules duna famlia derivativa ara podien tindre una e tancada (centre) i ara oberta
(cntric).
La influncia de lentorn fnic era tanta, que podia alterar la pronncia de paraules
tradicionals. Aix, la paraula verd hauria de tindre una e tancada segons la forma
etimolgica (VIRIDE), per la t oberta. Eixe marc explica que el sufix ncia haja
acabat tenint una e oberta, encara que el procs ha de ser molt recent, ja que hi han
moltes comarques valencianes que encara pronuncien ncia (o ho pronunciaven aix fa

1
poques dcades). En canvi, el nom Valncia ha roms inalterable, igual que Dnia, no
debades sn un smbol dun poble i, per tant, poden perdurar ms enll de les
evolucions fniques de la llengua. En el treball, esmente una dotzena de topnims que
tenen una estructura fnica que discrepa de les caracterstiques fniques del valenci.
En canvi, els balears i els catalans que pronuncien el sufix -ncia amb una e oberta han
tendit a pronunciar el nostre nom igual que els altres noms amb una i posttnica
(Valncia i Dnia). Ara b, els topnims shan de fixar partint dels seus usuaris: si els
valencians dElx diuen lx i no lig, la grafia deu ser Elx; en canvi, si els de Clig han
mantingut la forma tradicional, eixa deu ser la forma normativa.
En el treball, tinc en compte que el topnim VALENTIA no era popular en la
Catalunya Vella, i argumente per quines raons aix no degu condicionar la pronncia
del nom. Tamb comente que lapellaci a les rimes medievals noms comporta que les
paraules paciencia i Valencia devien tindre la mateixa e, que havia de ser la tancada, no
debades el canvi de ncia a ncia encara est produint-se.

1.3 Combatre objectivament complexos dinferioritat

En les reflexions que vaig fer durant els anys 90 sobre el topnim Valncia, no em
vaig pronunciar a favor de modificar la grafia habitual, perqu eixa qesti s simblica
i, en aquella dcada, no tenem mitjans per a intentar resoldre-la duna manera
tranquilla i serena. Hem de recordar que u dels obstacles que t la recuperaci de ls
social del valenci sn aquelles campanyes que el presenten com a llengua conflictiva:
si el fet dusar el valenci ha de crear problemes, val ms parlar en castell. Ara, per, la
creaci de lAcadmia Valenciana de la Llengua possibilita el tractament de qualsevol
qesti gramatical. Encara que sn necessries dos condicions: argumentar cada decisi
i prendre-les per una majoria ben ampla. Largumentaci, ultra ser una exigncia de la
cincia i de ltica, s una necessitat en la societat valenciana per a oposar-se
objectivament a la formaci de bndols oposats (que van contra la cohesi de la societat
valenciana). Pel que fa a prendre les decisions per majories ben amples, eixa actuaci
cohesiona la instituci i dificulta la intervenci dels qui volen problematitzar el valenci
a fi que els valencians lapartem de ls social. Ben mirat, per a aconseguir que el centre
de la reflexi de la societat valenciana sobre la seua llengua prpia estiga en ls, s
indispensable que el tema de les normes siga clar i assumit socialment. Vet ac quina
responsabilitat tan enorme t lAcadmia. LAcadmia i, tamb, els qui en parlem, que
no haurem de caure en les trampes dels qui promouen debats falsos (i,
complementriament, no nhaurem dafavorir nosaltres). Hem de saber focalitzar les
qestions lingstiques realment importants i, alhora, hem daprendre a actuar i a parlar
duna manera tal, que, a ms de no crear problemes on no nhi han, sapiem atraure el 60
o el 70% de la poblaci valenciana que es sent valenciana.
Darguments a favor de la grafia Valncia, ja hem vist en la part prvia que nhi
han. En primer lloc, s la pronncia general dels valencians (des del Maestrat fins a les
Valls del Vinalop). En segon lloc, la forma Valncia sexplica per levoluci interna de
la llengua. En tercer lloc, lortografia dels topnims depn en primer lloc dels seus
usuaris. En quart lloc, hi ha un factor emotiu: el fet de tractar-se del topnim que origina
el nom dun poble. Finalment, podem recordar que lajuntament del cap i casal encara
no ha oficialitzat cap nom, haja sigut quin haja sigut el partit majoritari.
Si les reaccions de les Illes Balears i de Catalunya no foren positives, hi hauria
lopci de considerar Valncia com a grafia recomanable i, Valncia, com a grafia
secundria. Per entenc que eixe cam no s el millor. Sempre que hi hagen arguments
per a una sola opci, cal buscar-la. I, ara, hem de recordar que el primer criteri per a

2
establir la grafia dun topnim s la pronncia dels seus usuaris (en el cas nostre, el
conjunt dels valencians).

1.4 Recepci de larticle

Com ha incidit el treball que vaig presentar en 1995 sobre la creena que la
pronncia Valncia seria una influncia del castell? Si hi havia alg que no el trobava
coherent i adequat, hauria dhaver argumentat en qu fallava la investigaci, i ms
tenint en compte la importncia social del tema, que ms duna volta ha eixit en els
mitjans de comunicaci. En deu anys, per, no hi ha hagut cap resposta, no s si perqu
tots els lectors lhan trobat coherent i adequat o perqu els qui continuen pensant en el
castell no tenen ms fonamentaci que el seu sentiment. Ben mirat, tenint en compte
lessencialisme duns certs sectors de la nostra societat (que tendixen a interpretar les
seues opinions com si foren argumentacions contundents), hauria convingut fer
campanyes socials a fi devitar les reaccions viscerals, que fan mal a lassumpci social
del valenci i, sobretot, perjudiquen el creixement de la conscincia de ser un poble i la
voluntat de continuar sent-ho, que sn les qestions ms importants de totes.
De cara al futur, crec que una exigncia de lhonradesa s reconixer els errors
que u ha fet. Si el valencianisme dels anys trenta haguera sabut que la pronncia
Valncia no s res ms que la forma que deriva de levoluci fontica valenciana, prou
que hauria actuat igual que en Dnia o La Snia, i ms tractant-se del primer topnim
que tenim els valencians. Si ara lAcadmia Valenciana de la Llengua corregira lerror,
pot presentar la lingstica valenciana com a all que ha de ser: un instrument que,
investigant la histria del valenci i el valenci actual, s indispensable per a aconseguir
una llengua culta que siga digna, assimilable i practicable; un model lingstic amb qu
la societat valenciana no solament puga identificar-se, sin tamb practicar en la vida de
cada dia, que eixa s la frontera que separa les llenges vives i expansives en la seua
prpia societat de les llenges que reculen i es contrauen, cami de la mort. Hem de
recordar que noms en la mesura que aconseguim unir la llengua culta i la llengua viva
de tal manera que salimenten mtuament, noms en eixe cas el valenci tindr futur. Si
hi ha separaci, el valenci popular tendir a descompondres sota la fora de la llengua
socialment dominant (com ja li est passant). A ms, haurem de recordar com va actuar
Sanchis Guarner en el tema de la senyera amb la franja blava. Si aprenem la seua lli, a
ms de rectificar un error del passat impedirem que unes certes persones puguen fer de
la grafia Valncia un instrument per a lenfrontament entre els valencians.

1.5 Reflexions finals

Crec que lAcadmia Valenciana de la Llengua faria molt b dencarar-se a la
qesti que comentem. A ms, malegraria molt que el treball no consistira simplement
en arreplegar opinions i dictaminar. Lideal seria participar en un estudi cientfic.
Magradaria que tots els qui participrem tingurem prou formaci per a diferenciar
entre lactuaci cientfica (que sempre descansa en dades empriques, en raonaments i
en afirmacions demostrables) i el dogmatisme. Tamb magradaria que tots tingam en
compte les argumentacions que shan fet sobre el nom de la nostra capital.
Ben mirat, seria molt allionador que la instituci pblica valenciana fera pblica
la seua decisi i, sobretot, la seua fonamentaci. Hem de convindre que lAcadmia
hauria de ser una instituci pblica que done pautes a la societat valenciana sobre com
superar conflictes. I, per a aconseguir aix, sha de fonamentar en argumentacions. En
eixa opci, hi hauria una manera valuosa danar acostumant-nos a actuar com correspon
a un poble format i civilitzat. Si els valencians volem tindre cada volta ms formaci i
un grau ms elevat de civilitzaci, no noms hem de prendre decisions, sin que les

3
institucions que les prenguen han de fer pbliques les raons en qu shan fonamentat, de
tal manera que impulsen la societat valenciana a augmentar ls de largumentaci i,
correlativament, anem expulsant de la vida pblica les anatemes, que haurien de
desaparixer en un malson afortunadament superat.

4
2
3
4 Com conv escriure el nom del cap i casal?
4.1 Emmarcament del problema
s ben sabut que quasi tots els valencians pronunciem el nom del nostre primer
topnim amb una e tancada, Valncia. En canvi, la grafia que ha predominat molt al
llarg del segle XX s amb accent obert, Valncia. La causa deixa actuaci s el fet que
el sufix -ncia t una e oberta en una part majoritria del valenci (sobretot en la capital
i en la comarca de lHorta) i, entre els professionals de la llengua, ha tingut fora la
creena que la pronncia amb una e tancada seria una influncia del castell. Ara b, de
proves no nhi havia cap, actitud que haurem devitar. Una llengua, certament, pot
influir sobre una altra, per, quan aix passa, habitualment hi han factors objectius que
expliquen la interferncia. De fet, s molt negatiu que un lingista (o qualsevol persona)
afirme sense cap prova que tal caracterstica o tal altra seria una influncia del castell.
Primer que res, cal mirar si el fenomen que estudiem sexplica internament, per
propietats de la llengua. I, noms en el cas que lanlisi del sistema lingstic no
justifique el constituent que estudiem, haurem de mirar cap al castell. Eixe s el cam
que recorrerem en este captol. Primer, per, veurem que poc de fonament que t
lapellaci a la llengua socialment dominant.
Si fra certa la creena que la pronncia Valncia s una conseqncia de la
influncia del castell, haurem de trobar que eixa llengua ha influt en la manera
darticular algun altre topnim que tinga e o o oberta. Jo, per, no tinc notcia que els
valencians dAlcoi, de Puol o de Vinars diguen Alci, Pul o Vinars, ni que els
valencians de la Marina diguen Visc a la srra Brnia. Per tant, encara que devem
tindre centenars de topnims amb e o o oberta, pareix que el castell noms hauria
influt en u, el qual s, damunt, el topnim ms important que tenim els valencians, ja
que s el que ens dna nom com a poble. I s que, quan fem afirmacions sense proves,
s normal que arribem a resultats inslits Al llarg del llibre, ens enfrontarem ms
voltes a apellacions al castell sense cap fonament (com ara en 4.2.2).
Deixarem estar el cam de les suposicions que no tenen cap fonament i, per a
comenar a acostar-nos reflexivament al nostre objecte destudi, farem una observaci
metodolgica. La major part dels problemes lingstics no es poden solucionar allant la
paraula o el constituent en qu es troben. Contrriament, hem de mirar a quina
estructura pertany el constituent lingstic que hgem destudiar i quina funci hi fa.
Com ara, fa un quants anys es va qestionar que el plural de algun (alguns) seria genu.
Ara b, abans dassentar eixa sospita cal dassegurar-nos que el plural alguns no fa cap
funci positiva dins del camp semntic que formen els adjectius quantitatius indefinits i,
en conseqncia, lestudi del conjunt del camp semntic s previ a decidir res sobre
alguns.
Loperaci de buscar el sistema en qu es troba el constituent lingstic que hem
daclarir s sempre necessria, per no sempre s suficient. Sovint, tamb hem de mirar
si el nostre constituent forma part dun sistema que est experimentant una evoluci. Si
seguim en lexemple del plural alguns, podrem pensar que, tenint en compte que hem
fet que ladjectiu numeral que indica la unitat, un (un albercoc), tinga plural, uns (uns
pinyols), no podria tindre relaci levoluci un/uns amb la de alg/alguns?
Apliquem ara eixes reflexions al nostre objecte destudi. Si volem aclarir qu hi ha
darrere de la pronncia de Valncia, no podem limitar-nos a lactuaci purament
intutiva dels ben intencionats valencians patritics, sin que haurem dactuar com a

5
lingistes i, per tant, haurem de posar la incgnita que hem daclarir dins del nostre
sistema voclic i dins de la seua evoluci per veure si les dades que hi trobem ens fan
claror sobre la pronncia Valncia. Aix vol dir que, la primera operaci que haurem de
fer, s parlar de levoluci del sistema voclic del valenci.

4.2 Passat, present i futur del vocalisme valenci

4.2.1 Dos evolucions de signe contrari
Per a exposar com ha sigut levoluci del nostre sistema voclic, podem comenar
per formular una paradoxa fontica. Quan el valenci t una o oberta (com ara en coll),
les altres llenges romniques tamb solen tindre la mateixa vocal. En lexemple
anterior, litali collo es pronuncia amb una o oberta, i el castell t el diftong creixent
ue perqu va diftongar i en u i i respectivament (cllo > cullo, trra > tirra).
Eixa correspondncia entre el valenci i les altres llenges romniques s ben normal,
perqu totes vnen del llat i, per tant, s lgic que compartixquen moltes propietats.
Ara b, si passem a les es, resulta que en la nostra llengua trobem molt sovint el contrari
del que hi ha en les altres llenges romniques. Com ara, la paraula verd (que es
pronuncia amb una e oberta en el Pas Valenci i Catalunya) t e tancada en itali, i en
castell no hi ha diftong. Inversament, paraules com herba o finestra (que pronunciem
amb una e tancada) tenen e oberta en itali, i diftong en castell.
Eixa singularitat nostra ha atret latenci de molts lingistes romanistes durant tot
el segle XX: italians, francesos, castellans, alemanys Cada investigador que shi ha
dedicat ha aportat una miqueta de claror, per qui ha fet avanar espectacularment la
comprensi deixe misteri s un lingista canadenc que coneix molt b la llengua
medieval, Joseph Gulsoy. En 1981, eixe investigador va publicar un article
(Levoluci de les ee tniques en catal) que t ms intriga que una novella de
lladres i serenos i que est tan ben fet, que, qui vullga saber qu s lestructuralisme,
far b de llegir-lo. Realment, una teoria (o una escola lingstica) no s bona mentres
no lapliquem a un objecte destudi i mostrem que lexpliquem. Mirar de resumir en
este apartat unes poques de les idees que ha desplegat el deixeble de Joan Coromines.
Gulsoy argumenta que, cap al segle XI, el sistema voclic del catal es trobava
afeblit per la caiguda de les vocals finals (PONTE > pont) i medials posttniques
(MONICU > monge). Tamb hi havien ms factors, sobretot una diferncia massa escassa
entres les es obertes i les tancades. Eixa situaci va fer que la e oberta tendira a tancar-
se en molts entorns fnics (la immensa majoria), mentres que, en uns quants, es
mantenia oberta (com ara davant de l i de rr, mel, ferro). Alhora que es produa eixa
variaci en tota la Catalunya Vella, una srie de condicionants varen afavorir que, en
una part de la llengua daleshores (loriental), les paraules que tenien una e tancada
canviaren el punt darticulaci cap al centre de la boca. Podrem dir que, en aquell
perode, la e oberta es debilita molt en tota la llengua daleshores i, correlativament, la e
tancada senfortix molt en el catal occidental; en canvi, en moltes paraules dels parlars
orientals hi han dos vocals anteriors, la e tancada (provinent duna gran part de les
paraules que la tenien oberta) i la e neutra (provinent de lantiga e tancada). Ac tenim
un esquema dels dos processos que hem descrit (represente la e oberta com a i la e
tancada com a ; he ressaltat els canvis usant lletra negreta):

parlars occidentals parlars orientals

sistema inicial sistema final sistema inicial sistema final
u u u u

6
 a a a a
() ()

i i i i

El resultat va ser que els parlars occidentals es varen quedar en un sistema de set vocals,
encara que la e oberta apareixia en molt poques paraules. Pel que fa als orientals, tenien
les set vocals anteriors ms la e anomenada neutra. Cal dir que les observacions
anteriors no sn especulacions, perqu el sistema voclic oriental del segle XI s el que
t actualment la major part del balear. En concret, en el segle XIII els repobladors de la
Catalunya oriental portaren a les Illes Balears el seu vocalisme tnic, el qual ha arribat
als nostres dies, mentres que els parlars de la Catalunya oriental han tingut una evoluci
ulterior, que comentarem ara. Pel que fa a les terres de lEbre i a les que Jaume I va
incloure en el Regne de Valncia, varen predominar els parlars occidentals sobre els
orientals, de tal manera que el valenci t el mateix vocalisme que Lleida i la Seu
dUrgell.
Tres segles ms tard (cap a mitjan segle XIV, una centria desprs de la conquesta
de les terres balears i de les valencianes), es produiria un reajustament global del
sistema voclic que seria de signe contrari a lanterior: un enfortiment de les vocals, de
manera que, de la confluncia de les es, es passaria a una separaci a fi que la distinci
articulatria i perceptiva fra molt ms clara. Eixa reestructuraci va tindre moltes
conseqncies, de les quals nesmentar ac dos. En el valenci, el tortos i el balear les
os i les es obertes sobririen ms, de tal manera que la diferncia que hi havia entre
eixes vocals i les os i es tancades era (i s) clara; en canvi, eixa diferenciaci no es va
produir al nord del tortos. En la Catalunya oriental, la e neutra es va acostar a loberta i
1

shi va assimilar. Vet ac que loccidental i el central tornaven a tindre el mateix

paradigma voclic tnic, encara que la distribuci de les es en les paraules no s la
mateixa, perqu hi han paraules (com ara les que contenen el sufix diminutiu -et) que
tenen e tancada en occidental i, en oriental, oberta.
El marc histric descrit ja aclarix la paradoxa que, en les es, sovint actuem al revs
que les altres llenges romniques (si finstra ha esdevingut finstra, s lgic que
actuem al revs que el castell o litali. El mateix panorama a qu hem arribat tamb s
molt til per al nostre objecte destudi. En efecte, si apliquem levoluci a la pronncia
del nom de la capital valenciana, ens podem preguntar si la e tancada de Valncia no
respondr a la fase en qu la llengua va tendir a perdre les es obertes (segles XIXIV), i
la pronncia amb una e oberta (que es troba estesa per les Balears i per Catalunya)
pertanyeria a la fase en qu les es obertes han tendit a reforar-se. Eixa possibilitat (que
reprendrem i precisarem en el prxim apartat) obliga a plantejar els dos interrogants
segents: per quina causa shavia de veure afectat el nom de Valncia per la fase
expansiva de les es obertes; i per quines raons haurem conservat els valencians la
pronncia ms antiga. Per a poder explicar el canvi fontic de Valncia a Valncia en
les Illes Balears i Catalunya, s necessari que parlem sobre ms propietats de la nostra
evoluci voclica, cosa que farem a lapartat segent.

1
Una ancdota que deu ser significativa s que una filla meua, als tres anys, pronunciava algunes
paraules que tenien e oberta amb una a (com ara [pws, tla], peus, tela), per lalteraci no es donava
mai cap a la e tancada, cosa que fa pensar que les es obertes del valenci (com a mnim els allfons
ms oberts) es troben ms prop de les as que no de les es tancades. Pel que fa a levoluci del balear,
el valenci i el tortos, podem comentar que laugment de separaci entre la e tancada i la e oberta
solucionava una de les causes de levoluci del segle XI (la proximitat entre la e tancada i loberta).

7
4.2.2 Predomini psicolgic de les es i les os obertes
En el treball de Gulsoy, hi han dos propietats que sapunten per que no es
desenvolupen, ja que no pertanyen al seu objecte destudi. La primera s que levoluci
catalana permet entendre que lentorn fnic s molt important en la distribuci de les es.
Eixe factor s tan influent, que ha canviat lobertura de no poques paraules. Com ara, la
paraula verd tenia e tancada, per la terminaci -ert ha afavorit que la canviem a oberta
(excepte en balear en el cas deixa paraula). Diguem-ho clarament: lentorn fnic
condiciona molt la distribuci de les es tancades i les obertes (i un poc tamb la de les
2
os), sobretot en valenci i en catal occidental per causes que no detallarem ac. Eixa
propietat ja la va observar agudament Sanchis Guarner (1950: 68-75), i permet entendre
que un valenci o un catal occidental no sap pronunciar una e oberta en molts entorns
fnics (o li costa molt). Aix, davant duna paraula desconeguda que sacabe en -ell(a)
(com ara prutella, que s un terme que macabe dinventar) un valenci pronunciar una
e tancada. Inversament, un cantant que no es deixe dominar per la pronncia italiana,
articular litalianisme tarantella amb una e oberta. Un altre exemple: era molt poc
coherent que, fa uns quants anys, els locutors de Canal 9 pronunciaren amb una e
tancada el nom del programa Passarella, potser pel contingut tan poc valenci que
tenia.
El treball de Gulsoy es centra en lEdat Mitjana i, per tant, s lgic que haja tractat
poc un fet important: la reestructuraci del sistema voclic del segle XIV ha comportat
un procs de creixement de les paraules que tenien es i os obertes. Per exemple, Sanchis
(1950: 72) ja va observar que en les paraules cultes en qu hi ha i en la sllaba que va
darrera duna e tnica, eixa vocal s oberta: gremi, tesi, geni, etc. Encara ms
contundent va ser en el cas de la o: la o tnica s sempre oberta, encara que procedixca
de o llarga llatina, quan hi ha i a la sllaba que la seguix: oli, dimoni, Antoni [] (p.
74). De fet, ac hi ha un bon camp dinvestigaci: com anaven augmentant les paraules
3

que tenien os i es obertes al llarg dels segles. Com ara, els cultismes que sacaben en
ecte i en epte (efecte, projecte, recta; repte, recepta) tenen e oberta en balear, en
valenci i en catal occidental.
La freqncia de les os obertes no necessitava augmentar, ja que nhi havien moltes
per la ra que no shi havia produt el tancament que hi havia hagut en les es. En canvi,
la freqncia de les es era molt baixa en valenci i en catal occidental i, per tant, hi
havia el perill de desaparici. Desprs del tancament del segle XI, Gulsoy (1981: 81)
compta 38 paraules amb una e oberta, per ara el valenci i el catal occidental en
deuen tindre centenars i ms centenars. De fet, en valenci est arribant-se a lextrem
que entorns fnics que demanaven una e tancada, ara permeten la e oberta. Aix, s ben
normal sentir molst i exmple, i sn ben notables les pronncies dels tres noms comuns

2
En la Catalunya oriental, tamb s operatiu lentorn fnic. Vegeu Recasens (1991: 84-85 i 86), on
lautor assenyala que moltes paraules que tenien e oberta en el catal oriental, han passat a tindre-la
tancada en una gran part de la Catalunya oriental (com ara llenya, peix, lleig, rei).
3
En realitat, ja en lexemplificaci de les es Sanchis introdux explcitament paraules que provenen
duna e llarga llatina (abstemi, misteri, collegi). Per una altra banda, la influncia de lentorn fnic
permet comprendre que siga possible que hi haja e tancada (o o) i e oberta (o o) en una mateixa
famlia derivativa. Com ara, tres dels exemples que dna Sanchis (cntric, imperi i influncia)
contrasten amb la pronncia valenciana de centre, de influent i de la conjugaci del verb imperar (jo
impere, tu imperes, etc.), amb una e tancada. En eixe marc, potser val la pena que esmentem un detall
de la normativa fontica i ortogrfica. Si tenim en compte que Sanchis observa que la u t el mateix
efecte que la i (mul, cdula, prdua), arribarem a la conclusi que s ben comprensible que tant a
Valncia com a Barcelona es pronuncie frmula, paraula que deriva de forma des dun punt de vista
etimolgic. En canvi, els diccionaris del segle XX grafien la paraula amb una o tancada (frmula), per
raons que no he vist exposar.

8
quimra, zro i clro, i la de dos noms propis tan importants socialment en moltes
comarques valencianes com sn Vicnt i Josp, el primer dels quals t una terminaci
que demana una e tancada fins i tot en els adjectius que es relacionen derivativament
amb noms amb una e oberta ({influent/influncia}, {conscient/conscincia}). Un altre
exemple de laparici duna e oberta en entorns fnics que tradicionalment demanaven
la tancada s bca, pronncia fcil de sentir. Per una altra banda, els jvens
castellanoparlants que fan seu el valenci poden pronunciar hrba o srp (he sentit la
segona pronncia a un professor de valenci de lensenyament mitj criat i educat a
Valncia en castell). En realitat, la sllaba travada afavorix en molts casos el pas a una
e oberta, i tamb la terminaci -ec(a) (com ara Albuixec, que he sentit espordicament
amb una e oberta en lHorta Sud). Deixem-ho estar, per, ja que levoluci de les es des
del segle XIV a lactualitat, b que es mereix latenci dun doctorand.
A partir de les darreres observacions, podem arribar a una conclusi important:
laugment de les es obertes no s una conseqncia noms de la introducci de
cultismes. En eixe procs, tamb hi ha una conversi de es tancades en obertes. Gulsoy
esmenta paraules com verd, vela o tela i, un estudi de la llengua actual, faria augmentar
la llista. Com ara, la pronncia valenciana molst (i la conjugaci de molestar, jo
molste, tu molstes, etc.) podria ser una conseqncia de la e oberta de molstia.
Diguem-ho clarament: els cultismes no han augmentat noms els entorns fnics de les
es obertes (tedi), sin que tamb estan portant parts de la llengua actual a entrar en
conflicte quan hi han entorns que tradicionalment demanaven una e tancada (molst,
psta i vsta contra festa, finestra, est(a), vespa, vespra, cabestre, etc.). Si hi afegim que
4
tamb hi ha hagut un augment de les os obertes en quasi tot el domini lingstic, podem
arribar fcilment a la sospita que, en la ment dels parlants actuals, les os i les es obertes
deuen tindre un valor superior a les tancades.
De fet, no es tracta noms duna sospita, ja que hi han no poques dades empriques
que esdevenen transparents des de la preeminncia psicolgica de les es i os obertes
sobre les tancades. Aix, si un valenci central normal i corrent sent caissa (per caixa),
ho trobar malsonant, per probablement callar; ara b, si sent trra o hme, no ser
difcil que diga: Xiquet, tu no saps parlar el valenci. En castell, no existix cap dels
tres sons alludits (caixa, terra i home), per els fonemes que fan aparixer un rebuig
fulminant sn les es i les os obertes. Un altra dada: un valenci que pronuncie pu (des
de Valncia cap a amunt) pot passar a pronunciar pu (que s larticulaci que
predomina des de Valncia cap al sud); per diria que al revs s ben difcil. De fet, no
he vist que Raimon o Maria del Mar Bonet vacillen en la pronncia de la paraula por
(que t o oberta en balear, valenci i catal occidental); en canvi, Llus Llach ha cantat
pr i pr; o he sentit que locutors del catal oriental pronuncien pr en la TV3, per
5
encara no he sentit que un locutor de Canal 9 pronuncie pr. En fi, devem ser molts els
parlants que, malgrat que hem posat molt bona voluntat, encara no som capaos de dir
espontniament mt, tot i que la terminaci -ot no s una de les que demana o oberta,
perqu hi han paraules que sacaben en -ot i es pronuncien amb una o tancada (bot, rot,
6
tot).

4
Hi ha una trentena ben llarga de paraules que abans tenien una o tancada i, ara, la tenen oberta, com
ara hora o flor. Lexcepci s el nord, en concret el bisbat de Girona, on continuen pronunciant flr.
5
La ra de no haver sentit pr en Canal 9 no deu ser un hipottic intent de distanciar-se Barcelona,
perqu hi he sentit pronunciar cementiri, que s una forma prou allunyada de la valenciana, cementeri
(amb una e oberta, no cal dir-ho).
6
Les dades empriques es podrien augmentar. Com ara, quan pregunte als meus alumnes si troben
normal o estranya la pronncia Tinc pr, tothom la troba estranya, per si demane als alumnes de les

9
 Ja veuen els lectors que estem xafant un camp molt apassionant (i encara poc
estudiat), ja que es tracta de clarificar sentiments que la gent del carrer t sobre la
llengua que parla. Tamb hi ha una qesti de la normativa: preveure levoluci futura i
decidir si la deixem vindre o si, contrriament, conv que modifiquem algun aspecte de
levoluci (com ara donar preferncia a jo molste o exmple sobre jo molste o
exmple). Nosaltres, per, hem de deixar eixa tasca per als fonetistes, ats que ara ja
tenim les causes mediates que possibiliten que el nom de Valncia haja canviat
lobertura de la e desprs del segle XIV en les Illes Balears i Catalunya. En efecte, les
causes del pas de Valncia a Valncia deuen ser estes dos: en primer lloc, les paraules
cultes que sintroduen en la llengua amb una e tnica tendien a pronunciar-se amb una
e oberta si tenien una i en una sllaba posterior; en segon lloc, una paraula tradicional
podia canviar lobertura duna e si es trobava en un entorn fnic que promovia
lobertura (verd, tela, vela, verge). Pel que fa a la causa mediata de lobertura de la e en
Valncia, deu ser la mateixa que explica levoluci vrd > vrd. Realment, si totes les
paraules que acaben en -ncia tenen una e oberta, s factible (i comprensible) que hi
hagen parlants que hagen canviat la pronncia de Valncia per la de Valncia.
En el punt en qu ens trobem, s indispensable que formulem la pregunta segent:
per quina ra quasi tots els valencians hem continuat dient Valncia? Ens encararem a
eixa pregunta en la secci segent.

4.3 Pronncies de Valncia a partir de levoluci voclica

4.3.1 Esquema general de la pronncia medieval
Per a aclarir lactuaci lingstica dels valencians, s convenient que intentem
dibuixar les lnies generals de les pronncies que al llarg de la histria deu haver tingut
el topnim que, en llat, tenia la forma VALENTIA. A la vista que el sufix llat ENTIA
tenia una e breu en el llat clssic, haurem de deduir que hagu de donar una e oberta en
el catal anterior al segle XI: Valncia. Seguint levoluci fontica del catal, podem dir
que, quan es va produir el tancament de les es obertes (cap a la centria onzena), la e
deixe sufix (i el resultat popular, ena: creena, malvolena, aparena, Provena)
degu canviar lobertura i, per tant, arribem a Valncia. Ara b, s possible que eixe
raonament siga defectus, ja que ignora ls real de la llengua. Hem de tindre en compte
que totes les dades que coneixem apunten a la sospita que el catal es degu formar en
una regi prou reduda que aniria per les comarques pirinenques meridionals (des de la
Ribagora al Rossell i a lEmpord) i que seixamplaria per la banda oriental fins a
Barcelona. Resulta, per tant, que el catal es trobava, en els segles XI o XII, molts
quilmetres al nord duna ciutat anomenada en llat VALENTIA. A ms, eixa ciutat no
solament era llunyana, sin tamb de cultura rab i de religi islmica. Clar i ras: en el
segle XII, el nom de la ciutat de Valncia no devia ser una paraula ms del catal
colloquial, sin ms ana tot al contrari.
En eixes condicions, en compte dapellar noms a levoluci interna de la llengua,
conv que tamb ens preguntem com devien actuar Jaume I i els seus militars quan
plantejaren i portaren a terme la conquesta de Valncia. Com que no varen partir de la
forma rab (que pareix que hauria portat al mot Balnsia), sin de la forma llatina,
VALENTIA, ens podem preguntar com devien pronunciar la e tnica, oberta o tancada.
Trobe que eixa pregunta no admet massa vacillacions desprs de la informaci que
hem vist ms amunt (4.2.2). Efectivament, pronunciar Valncia devia ser tan difcil per
a qualsevol catal del segle XIII, com difcil li resulta a un valenci actual pronunciar

comarques que pronuncien pu com consideren la pronncia Va caure en un pu, una part
considerable diu que la troba normal.

10
prunlla. Conv que recordem que hi havien molt poques paraules amb e oberta durant
el segle XIII, i totes apareixien davant de consonants obridores, com ara mel o ferro.
7
Contrriament, la consonant nasal alveolar (n) s una de les ms tancadores. Realment,
si ara ens costa a molts pronunciar mt a pesar que la terminaci -ot admet la o tancada
(bot, rot, tot), qu no passaria davant duna paraula esdrixola, Va-len-ci-a, que tenia
una terminaci que no era aplicable a cap e oberta, exactament com el resultat popular -
ena. I b, si Jaume I i els militars feudals devien pronunciar Valncia, eixa pronncia
s la que tamb hi hauria en les crides pbliques que degueren fer per a atraure
repobladors cap a les terres conquistades.
Tenim, per tant, que la pronncia que probablement portaren a Valncia Jaume I i
els repobladors catalans s Valncia, i aix independentment que el nom de la capital
valenciana fra una paraula viva en el segle XII, que fra una forma introduda durant el
segle XIII a partir de la grafia llatina, o que hi haguera en convivncia les dos
possibilitats. Abans de seguir avant per les vicissituds de la pronncia del topnim
Valncia, potser valdr la pena que insistim en el fet que acabem dintroduir: la
pronncia Valncia no s estranya ni a la fontica histrica del catal preliterari
(tancament de les es del segle XI), ni a la pronncia que els repobladors catalans del
segle XIII degueren portar al nou Regne de Valncia.

4.3.2 Les rimes i les preguntes realment pertinents

Hom ha argumentat que Valncia havia de tindre e oberta a lEdat Mitjana perqu
apareix rimant amb paraules acabades en -ncia, i eixe sufix sol tindre e oberta en la
llengua actual. Davant dun tal raonament, conv dir que la dada de les rimes noms
demostra que Valncia i pacincia devien tindre la mateixa e durant el segle XV (en el
cas, naturalment, que no hi haja una rima falsa). En canvi, eixa dada emprica no
demostra gens ni miqueta que la paraula Valncia tinguera aleshores una e oberta. De
fet, les qestions decisives sn estes dos: en primer lloc, haurem de saber en quin
perode comena a actuar la llei segons la qual la presncia duna i posttnica comporta
que, si hi ha una e o una o tniques, sn obertes (codi, tedi); en segon lloc, ens hem de
formular la pregunta crucial: saber en quin perode concret el sufix ncia comena,
com a conseqncia de la llei dita, a canviar lobertura de la e (de tancada que li venia
del tancament de les es del segle XI a oberta).
Pel que fa a la segona qesti, el pas de pacincia a pacincia no degu produir-se
en quatre dies, ni menys encara en quatre dies del segle XV, ja que, com observa
Casanova (1995: 1211 n. 6), en el valenci central encara es troba -ncia per ac i per
all (com ara a Algemes la Ribera o a lOlleria la Vall dAlbaida), i Jordi Colomina
mha informat que pel valenci meridional s general. s cert que est produint-se una
unificaci fontica en la pronncia del sufix -ncia, de tal manera que, dac a poques
dcades, la e tancada (-ncia) potser haur desaparegut. Actualment, per, es troba
8
fcilment en moltes comarques valencianes.

7
He dagrair lobservaci sobre limpuls tancador de la n a Jordi Costa, el qual, treballant el tancament
de la o en u en el catal septentrional, ha arribat a la conclusi que la consonant n implosiva s, amb la
s, la que ms promou el tancament a u. Vegeu Costa (1977: 295-296).
8
En la comarca de lHorta Sud, el canvi s total. De fet, els meus companys destudis de cap a lany
setanta (que no havien vist ni una lnia escrita en la seua llengua), pronunciaven valncia quan parlant
entre ells esmentaven el concepte qumic (cf. La valncia del ferro s tal), pronncia que tamb va
notar Vicent Pascual en el IV Colloqui dOnomstica Valenciana (1995). Per una altra banda, en
lHorta Sud tamb es pronuncia amb una e oberta el sufix -ena (com ara en el mot com aparena).
Joan Domnguez em va informar durant el Colloqui que la mateixa situaci hi havia en el Camp del
Tria.

11
 Tenint en compte la superioritat de les es i les os obertes sobre les tancades, podem
predir que, en valenci i en el catal occidental, levoluci sempre es donar cap a les
obertes, propietat que admet moltes verificacions i sobre la qual no conec cap
9
desmentiment (com a mnim que siga de pes). Ara b, aix implica que el sufix -ncia
10
no noms devia tindre una e tancada en el segle XV, sin encara molt posteriorment.
Diguem-ho duna altra manera: la regla que va enunciar Sanchis Guarner sobre els
efectes de les is i les us posttniques, si ja actuava durant el segle XV (cosa que per ara
no sabem), resultaria que hauria anat augmentant el seu abast a poc a poc a travs dels
segles.

4.3.3 El conservadorisme fontic dels topnims

Noms ens queda per explicar un factor important: per quina ra el pas de -ncia a -
ncia per ara no ha comportat en valenci la pronncia Valncia (o com a mnim no lha
comportada duna manera notable, detall que comentarem ms avant, 4.4.2). Podem
assolir eixe objectiu amb dos mitjans, el segon del quals s el ms important. El primer
fet que hem de tindre en compte s que la pronncia dels topnims i dels antropnims
es pot mantindre inalterable encara que contradiga lestructura fnica de la llengua, com
ara el manteniment de la o final a Mallorca i des de Tortosa cap al sud (Campos, Mont
Caro, Muro, Gorgos, etc.). En els antropnims, tamb pot passar. Aix, u dels patrons
de la nostra agricultura (els Sants de la Pedra, progressivament substituts per la devoci
castellana a sant Isidre a causa de la mentalitat centralista) s sant Abdon, amb una
terminaci estranya en la morfologia nominal valenciana.
Sobre aix, conv remarcar que, en lonomstica valenciana, sn notables les
discrepncies que hi han entre lestructura fnica del lxic com, i alguna propietat
fnica que podem trobar en els topnims i els antropnims. Per exemple, encara que la
m en final de sllaba s una consonant ben tancadora de les es, pronunciem amb una e
oberta els topnims Benimuslem i Salem. O, des de la Ribera cap al sud, abunden els
topnims amb una palatal fricativa sorda inicial (Xtiva, Xaraco, Xal, Xixona, etc.),
fenomen que, en el lxic colloquial, t ben poca fora. I b, cal destacar que el valenci
general no t una actuaci estable davant deixes particularitats fniques. Ens hi
aturarem una miqueta, ja que aix ens permetr entrar en lentrellat de la causa ms
important que deu explicar el manteniment de la pronncia Valncia en la boca dels
valencians.
Quan alguna volta he dit als meus alumnes les oracions Men vaig a Novetl
(topnim de la Costera) i Men vaig amb Fif (antropnim de Silla i de Picassent,
lHorta), tot i que sabien que els havia de dir un topnim i un antropnim valencians, i
que eixos noms havien de tindre alguna propietat fontica estranya, en compte
danalitzar quina raresa hi ha, duna manera ben majoritria no sestan de fer coralment
esta resposta: Qu???!!! Encara que, ben mirat, la seua sorpresa s lgica. Un
valenci de Silla, de Picassent o de la Costera ha sentit moltes vegades Fif o Novetl, i
ja hi est acostumat; per un valenci que sent per primera volta eixes paraules, com
que en el seu sistema fontic no hi ha cap paraula aguda que sacabe en -, deu sentir

9
Les os en occidental sn semblants a les es en oriental i, per tant, podrem trobar ac algun detall que
va contra la tendncia general, per que s explicable, com en el cas de loriental (vegeu 4.2.2, nota
67). Pel que fa a les es, noms conec, en el camp de les paraules tradicionals, la vacillaci davant de
Lloren, siga perqu els valencians hem perdut molt els nostres noms propis a favor dels castellans, o
siga perqu la terminaci ens demana una e tancada (cf. el nom Vicent, amb una e tancada en el
Maestrat).
10
Casanova (1995: 1211 n. 6), fonamentant-se en la pronncia actual, ja dubta que el sufix ncia
tinguera una e oberta durant el segle XV.

12
una espcie de torbaci causada pel desajust entre les estructures fniques que el seu
cervell deu haver dedut i assimilat, i la pronncia que li arriba (i dac el Qu???!!!
dels meus alumnes). Clar i ras: en el sistema fontic general del valenci, no hi han
paraules acabades en i, a causa deixa propietat, encara que un valenci veja escrit
caf, llegir probablement caf; per, aix no obstant, lantropnim Fif i el topnim
11
Novetl han aguantat el pas del temps.
Han aguantat per ara, haurem de precisar. Els infants de Novetl senten pronunciar
una e oberta a tothom del seu entorn i, per tant, acabaran assimilant eixa pronncia. En
canvi, com ms poques vegades haja sentit un valenci la pronncia Novetl, ms difcil
ser que la reproduxca, predicci terica que permet prou corroboracions empriques.
Com ara, Emili Casanova mha informat que, en el cas de Novetl, es pronuncia amb
una e tancada en la Vall dAlbaida, a pesar que el llogaret de la Costera s conegut a la
Vall i hi han relacions personals directes.
Un altre exemple s el de les nombroses Pobles que tenim. Eixos topnims tenen
una o tancada perqu, segons Coromines diu en el DECLC, s un derivat de poblar, i
eixe verb t (o tenia) una o tancada en la conjugaci (ells pblen). Ara b, els balears,
els valencians i els catalans que no viuen en alguna Pobla (o prop de Pobles), diuen
Pbla, no debades el nom com poble t una o oberta: realment, de la mateixa manera
que s gs i gssa, o hrt i hrta, s ben lgic que el poble pla haja generalitzat: els qui
no sn de Pobles, pronuncien de la mateixa manera el Poble Nou i la Pobla Llarga
(amb una o oberta, no cal dir-ho).
Un tercer exemple pot ser el de Dnia. No he sentit mai que un valenci de la
Marina o de la Safor pronuncie Dnia, per s que he sentit eixa pronncia (i he vist la
grafia corresponent) en balears i catalans que no coneixen el nom de Dnia de la llengua
viva. Podrem allargar prou els exemples, com ara en el cas de Callosa dEn Sarri i
Polop (de la Marina Baixa), que tenen una o tancada, per que els valencians de fora
tendeixen a pronunciar, segons em comunica Jordi Colomina, amb una o oberta (i ja des
de fa anys, ats que lOnomasticon arreplega la dada que lalcoi Mart Gadea escrivia
Callsa).
La lli general que podem extraure s que els parlants tendixen a pronunciar duna
manera objectivament regular (Dnia) o subjectivament regular (Callsa) aquells
topnims que diuen poc perqu cauen lluny (siga geogrficament o siga afectivament).
En canvi, els parlants que usen quotidianament o molt sovint un topnim, el poden
mantindre inalterable, encara que vaja contra lestructura fnica de la llengua que parlen
(Benimuslm, Novetl, La Pbla Llarga).
I b, a partir de les dades anteriors podem concloure que no t res destrany que, en
les Illes Balears i Catalunya, els parlants actuen davant del topnim Valncia
exactament igual que davant de qualsevol altra paraula acabada en -ncia. En canvi, per
als valencians s ben diferent, ja que no solament es tracta del nom de la ciutat
valenciana ms populosa, sin encara del nom que el poble pla (aquella part de la
poblaci que no ha caigut en el parany del provincianisme i la despersonalitzaci

11
Jordi Colomina em va comentar durant el Colloqui esmentat que Fif i Novetl devien vindre de
*Fif i *Novetl, de la mateixa manera que lantropnim alcoi Tet venia de Tat. En canvi, Joan
Domnguez em va dir que Fif tamb es deia en el Camp del Tria, i que venia de les sllabes inicials
de Figa de Ferro. Vinguen don vinguen, la qesti s que existixen i que tenen una vocal final que s
clarament distinta de les vocals finals de sof i caf. Per una altra banda, en el marc de les anomalies
fontiques que trobem en la toponmia i en lantroponmia valencianes, potser podrem investigar la
presncia de la terminaci [nsa] en topnims del Camp del Tria (segons em va informar Joan
Domnguez), ja que laplicaci duna e oberta al sufix -ena en paraules del lxic com (aparena),
deu ser posterior a levoluci -ncia > -ncia. De fet, pareix que es pronuncia -na all on el sufix -
ncia t una e oberta unnimement (lHorta, el Camp del Tria).

13
collectiva) dna al seu pas (Sc de Valncia, independentment que u haja nascut a
Alcoi o a Alzira, a Sagunt o a Vila-real). Finalment, si hi afegim que levoluci
pacincia > pacincia deu ser tan poc antiga en valenci que encara es troba en la fase
de realitzaci, no pareix massa aventurat concloure que la pronncia Valncia s ben
12
predictible i, per tant, ben genuna.

4.3.4 La generositat de la metodologia de la cincia

Podrem remarcar que el fet de situar les coses en el lloc que els correspon (en el
cas dara, posar la pronncia del nom de Valncia en levoluci del sistema voclic
valenci), a ms de fer-nos evitar camins erronis, tamb permet que contestem a ms
preguntes de les que inicialment ens havem plantejat. Com ara, ac noms ens
interessava saber si la pronncia Valncia era una influncia del castell, com hem
tendit a creure una part dels valencians alfabetitzats i preocupats pel nostre pas.
Tanmateix, el cam que hem seguit en este captol tamb ens ha portat a contestar
preguntes que inicialment quedaven fora de linters de lautor, com ara saber per quina
ra en les Illes Balears i Catalunya solen pronunciar Valncia. Anant ms lluny, tamb
ens hem pogut encarar a preguntes que lautor del llibre no shavia formulat mai, com
ara saber quina devia ser la pronncia medieval del topnim que en el segle XX hem
escrit Valncia. Finalment, com que s necessari ser sincer (i per tant honrat), haur de
dir que la confecci destes reflexions tamb mha portat a dubtar de les idees que tenia,
ja que jo tamb creia que el sufix -ncia devia tindre una e oberta durant el segle XV. I
s que els principis de la metodologia de la cincia no sn cap pres per al cientfic, ans
al contrari: sn mitjans que ens permeten aclarir enigmes i, fins i tot, solucionar misteris
que ni sabem que eren misteris (que s la pitjor ignorncia que hi ha: quan u no sap que
una cosa no la sap).
Nota bibliogrfica. A banda de les referncies en les gramtiques (com ara Sanchis
1950: 73), sobre el nostre objecte destudi hi havia alguna nota i un parell de treballs.
Casanova (1995: 1211 n. 6) i jo (Saragoss 1997: 6.2) vrem dedicar unes lnies al
nostre problema. Finalment, es varen presentar dos treballs al IV Colloqui
dOnomstica Valenciana: el de Garcia Illa (1997) i el meu (Saragoss 1997b). Garcia
Illa afirma que la pronncia Valncia seria una manifestaci de lapitxat, encara que el
fenomen de lapitxament no t cap relaci amb lobertura de les vocals. Pel que fa al
13

meu treball, s el fonament de lexposici que he fet ac.

4.4 Valncia o Valncia?

A la vista de les dades obtingudes, com convenia actuar de cara al futur? En el
moment de fer el treball, hi havien poques condicions per a fer variacions. Per al cap

12
Voldria agrair a Josep Moran un comentari que em va fer lany 1986, quan era professor meu. Seguint
Coromines (1971: 203), va dir en classe que la pronncia Ebro (de les terres de lEbre) no podia ser
un castellanisme, sin una deixalla de la llengua anterior a la conquesta catalana, ja que com podia
ser que aquelles comarques shaguessin deixat influir en la pronncia del seu principal accident
geogrfic? Eixa opini va ser el primer toc dalerta davant de la creena, molt estesa, que la
pronncia Valncia era un castellanisme. Tamb he dagrair a Emili Casanova la desconfiana que,
durant un curs de postgrau de 1990-1991, va expressar contra el prejudici (ms que creena).
13
Seria profits que algun sociolingista investigara ls de la paraula apitxat dins del valencianisme, ja
que habitualment no hi ha un terme que designe un concepte cientfic (i, com a conseqncia, una
noci clara i relacionada amb els conceptes que han dexplicar levoluci de lestructura fonolgica
del valenci). Lluny dun valor objectiu, la paraula apitxat ha adquirit un valor sentimental i apreciatiu
(en concret despectiu). Finalment, com que els usuaris no solen ser conscients deixe valor subjectiu,
haurem de concloure que ls de la paraula apitxat expressa un prejudici. Els lectors interessats poden
consultar el marc general i la bibliografia que cite en Saragoss (2001: 96 n. 32).

14
duns anys es va formar lAcadmia Valenciana de la Llengua. Si la grafia Valncia era
lefecte dun error i eixa grafia no havia incidit en la llengua parlada, ltica demanava
corregir lerror, de tal manera que la forma prcticament general de la llengua oral
(Valncia) tamb seria la forma escrita. Si hagurem actuat aix, noms hi hauria hagut
un vencedor: el poble valenci, que hauria superat un error del passat. En canvi, han
pogut ms les pors infantils i els comportaments sectaris.

4.4.1 Combatre objectivament complexos dinferioritat

Quan vaig elaborar la primera reflexi sobre el nostre objecte destudi (en
Saragoss, 1997: 6.2), no tenia gens en compte com havia de ser laccent en la llengua
escrita. Lobjectiu que matenallava era un altre, que mirar dexplicar ara. Des de fa
molts anys (potser una vintena), havia observat la constataci que he fet al principi: els
valencians alfabetitzats que estimem el pas on vivim, tendem a pensar que la
pronncia Valncia era una influncia del castell. Ara b, eixa suposici no tenia cap
prova a favor i, probablement, era una conseqncia de dos factors units: no sabem
explicar la pronncia Valncia i, tenint en compte que el castell ha sigut en els segles
XIX i XX la llengua del poder (tant el poltic i el policac com leconmic i sobretot el
dels mitjans de comunicaci), resulta que, a causa deixa dominaci social, tendim a
interpretar tota coincidncia amb el castell com a castellanisme.
En unes tals condicions, un objectiu del valencianisme ha de ser la recuperaci de
lamor propi i de lestima per la forma que els valencians tenim de ser i de parlar, sense
autobombo ni egocentrisme (i sense autoodi). Certament, hem fer autocrtica cap als
nostres defectes, per eixa activitat lhem de desplegar dins de la matriu de
lautoestima. I b, en eixe marc es comprn b com de receptiu vaig ser cap a la
informaci que he esmentat en la darrera nota (4.3.3, nota 77). Tamb s comprensible
que, comenant a reflexionar sobre el problema de laccentuaci de les es en valenci
(sorprs/sorprs, Saragoss 1997: 6), quan vaig veure que levoluci del vocalisme
tornava genuna la pronncia Valncia, tot seguit hi vaig dedicar una secci, ja que per
fi podia contribuir a combatre el prejudici tan comprensible com nefast datribuir
propietats nostres a la influncia del castell. Crec que no exagere si dic que, cada volta
que atribum a la llengua dominant una propietat nostra (com ara quan un valenci
alfabetitzat veu faena com a mot suspecte de castellanisme, quan s un valencianisme
del castell), s com si ens tirrem una pedra al fetge, no debades esdevenim un poc ms
forasters en la nostra prpia casa.

15