UNESCO Cat PDF

Construm PAU
a la Mediterrnia
a travs
de les llenges
CENTRE UNESCO
DE CATALUNYA LINGUAPAX
Materials didctics
Construm PAU
a la Mediterrnia
a travs
de les llenges
Sandra Azaedo
Ouafae Dabbou
Josep Guardiola
Vicent Pallars
Edgar Iglesias (coordinaci)
Parlo del crit unnime de la sang i em retreuen
deslluts prejudicis.
Antigament...!, objecten,
i jo sc vell de segles.
Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?
Companys, alliberem les barques
de tanta corda intil.
Hi ha grans rius que ens esperen.
Miquel Mart i Pol
Puedo dirigirme al silencio

Puedo convertirme en silencio
Puedo poner palabras a la nada
Puedo seguir pensando en los ojos que lo miran todo
Tus dedos son largos ms que los das

Tus notas son ms sutiles
Que todas las veces que no te lo he dicho
Puedo escribir todo aquello que quiera hoy

Esperando a que no sea demasiado tarde an
Que me imagino que imaginas,
Que an es ahora
Exploro a qu sabe la espera

Y s que es de un sabor poderoso
Tanto como los ritmos del tiempo
Que escoges sin hablar
Concdeme que me acerque a esta ausencia

Directa y llena
Porqu como dice Neruda
Estoy alegre de que no sea cierto
Krankananda Ura
Construm PAU a la Mediterrnia a travs de les llenges
Introducci
Els materials didctics Construm Pau a la Mediterrnia a travs de les llenges. es composen de
15 activitats de treball adreades totes elles a estudiants deducaci secundria, tot i que algunes
poden adaptar-se als darrers cursos deducaci primria. Cada activitat s una part dun recorregut
que es desenvolupa a partir de 14 ports i indrets de la Mediterrnia.
Fent una lectura en clau de riquesa i valors de la diversitat, aquests materials posen de relleu lexis-
tncia de diferents expressions de diversitat lingstica, religiosa i cultural a lrea de la Mediterrnia
i sn, alhora, un material de denncia davant situacions de manca de reconeixement de la mateixa
diversitat.
Lelement central i transversal de treball s concebre i reconixer les llenges com a instruments per
a la construcci de la pau, a partir duna dimensi de prevenci o des duna dimensi estratgica i
de reconstrucci de situacions de desigualtat. En concret, shi treballen i desenvolupen aspectes com
les potencialitats de les mateixes llenges, les vinculacions entre la gesti poltica i la identitat ling-
stica, els riscos, perills i conseqncies del procs duniformitzaci, la desaparici duna llengua, o
el seu tracte igualitari o de desigualtat.
Els seus fonaments pedaggics es configuren a partir de la interacci de tres mbits: leducaci inter-
cultural, el respecte pels drets humans i els valors de la pau. Partint de lactivaci daquests elements
es persegueix un efecte xarxa pel qual, en base a diferents paisatges i propostes, els estudiants cons-
trueixin i reconeguin la vertebraci daquests tres mbits com a indispensable, per referir-nos-hi i situ-
ar-nos en un context permanent de reconeixement de la diversitat lingstica en condicions digualtat.
Des del punt de vista metodolgic, les activitats es presenten seguint una mateixa seqncia. Co-
mena amb un comentari introductori on la protagonista del viatge (Carme) arriba a un dels ports
on siniciar el desenvolupament de lactivitat. A continuaci, es presenta informaci referida al seu
context de desenvolupament, amb la finalitat que el professorat i els estudiants puguin fcilment
ubicar-se i considerar elements dinters que es relacionen amb la mateixa activitat. Seguidament, es
presenten els objectius educatius, continguts i elements a considerar per part del professorat abans
diniciar lactivitat. A continuaci es poden seguir els passos que esgraonen el desenvolupament de
lactivitat i finalment, es presenten informacions en forma dannexos per tal denriquir i complemen-
tar els continguts de treball.
La majoria dactivitats es porten a terme des del treball cooperatiu i el professorat -si ho considera
convenient pot realitzar adaptacions de temps en el cas que consideri que les sessions de treball
previstes inicialment no sn suficients.
6
Construm PAU a la Mediterrnia a travs de les llenges Index
Index
Pgina Programa
11 ACTIVITAT 1
TNGER: BENVINGUTS A LA FORTALESA EUROPA!
Els estudiants realitzaran un procs emptic amb algunes de
les conseqncies humanes que implica el projecte migratori en
condicions de desigualtat.
Activitat per a segon cicle de primria (amb adaptacions) i secundria
15 ACTIVITAT 2
KASBAH DALGER: ENTRE EL TAMAZIGHT I EL FRANCS
Els estudiants reflexionaran sobre la situaci de desigualtat en qu es
troba el tamazight i identificaran similituds amb el seu entorn proper.
Activitat per a secundria
23 ACTIVITAT 3
TUNSIA: TURISME SOSTENIBLE PER AL RECONEIXEMENT DE
LES LLENGES
Els estudiants reflexionaran sobre limpacte del turisme global a la
realitat lingstica, cultural i econmica dun context local.
30 ACTIVITAT 4
TRPOLI: ENTRE EL PASSAT I EL PRESENT
A partir duna cerca de diferents informacions, els estudiants
relacionaran la dimensi poltica amb la diversitat lingstica.
35 ACTIVITAT 5
ALEXANDRIA: EL VIRUS DE LHOMOGENETZACI LINGSTICA
Els estudiants reflexionaran sobre el perill i les conseqncies de
lhomogenetzaci lingstica.
40 ACTIVITAT 6
JERUSALEM: LA DIVERSITAT I LES IDENTITATS MLTIPLES
A partir de conixer lenorme diversitat lingstica i religiosa de la ciutat
de Jerusalem, els estudiants elaboraran una histria de vida, per tal
didentificar realitats didentitats mltiples en el seu entorn immediat.
7
51 ACTIVITAT 7
PALESTINA ISRAEL: CONSTRUINT PONTS, TRENCANT MURS
A partir de les seves reflexions, els estudiants identificaran bones
prctiques vinculades a les potencialitats de les llenges i amb
la finalitat de trobar una sortida pacfica al conflicte entre Israel i
Palestina.
ACTIVITAT 8
60
LBAN: CONSTRUCCI DE LA IDENTITAT LINGSTICA A PARTIR
DE LA CONDICI DE REFUGIAT
Els estudiants realitzaran un exercici dempatia per tal didentificar
quines implicacions hi ha entre ser refugiat i la construcci de la
identitat lingstica.
68 ACTIVITAT 9
XIPRE: ENTRE DUES REALITATS
A partir del cas de Xipre, els estudiants aprofundiran el seu
coneixement sobre la frontera divisria duna mateixa rea i
reflexionaran sobre les seves conseqncies des del punt de vista
hum, lingstic, cultural i religis.
ACTIVITAT 10
74
ISTAMBUL: APRENENT NOVES PARAULES
Els estudiants reflexionaran crticament sobre els processos
dintercanvi i adquisici lingstica en escenaris digualtat o
desigualtat.
ACTIVITAT 11
84
ATENES: CONSTRUCCI DUNA GORA CONTEMPORNIA
A partir de conixer les funcions que complia lgora dAtenes,
els estudiants identificaran exemples propers on es visualitzin les
potencialitats de la diversitat lingstica actual.
8
90 ACTIVITAT 12
DURRS: UNA ENTREVISTA PER CONIXER-NOS
A partir de la realitzaci duna entrevista, els estudiants coneixeran
algunes de les estratgies que les persones dorigen immigrat
apliquen per tal de sentir-se reconeguts en el nou context.
96 ACTIVITAT 13
LA COSTA DLMATA: LA DESAPARICI DUNA LLENGUA
Es promou un procs dempatia entre els estudiants per tal
daprofundir i reflexionar crticament sobre la realitat damenaa o
desaparici duna llengua.
101 ACTIVITAT 14
MARSELLA: EL PERILL DUNIFORMITZACI LINGSTICA
A partir de la lletra duna can, els estudiants reflexionaran
crticament sobre la situaci de loccit i el perill i les conseqncies
que t la uniformitzaci lingstica per a les llenges locals
minoritzades.
113 ACTIVITAT 15
ACTIVITAT DE SNTESI: CONCLUSIONS DEL VIATGE
118 GLOSSARI DE CONCEPTES
9
Presentaci
Avui, la Carme ha sortit a navegar. Per fi portar la barca amb la qual havia sortit tantes vegades amb
el seu avi quan era petita per les costes de lAlbufera de Valncia. Est tota emocionada!
Des de fa uns anys sest recuperant aquesta modalitat de navegaci tradicional al nostre litoral, que
amb la vinguda de les embarcacions a motor shavia anat perdent. Aix, cada vegada sn ms nombro-
sos els joves que sinteressen per la vela llatina i s la manera que aquesta tradici de milers danys
no es perdi en el temps.
El dia shavia llevat tranquil i amb la mar en calma, per inesperadament i a partir duna forta bufada
de vent, la Carme perd el control de la seva embarcaci i navega a la deriva. T poca experincia i est
una mica atemorida. Creia que la seva volta per lAlbufera seria tant plcida com quan era infant, quan
la veia com un petit llac, a la vora del qual havia viscut la seva famlia des de generacions. No troba
la manera dorientar-se i no disposa de cap sistema dorientaci per satllit.
Desprs dalgunes hores de navegaci es queda adormida a lembarcaci i quan obre els ulls es troba
al port dAlgesires. Est envoltada dalguns pescadors que li pregunten don s i ella els respon que
s de Valncia. Els pescadors, molts dells amb unes mans el doble de grans que les de la Carme,
mostren la seva enorme sorpresa. Es pregunten: com s possible que hagis arribat fins aqu amb una
embarcaci de vela llatina? Els pescadors ms vells i experimentats somriuen i li diuen: ja fa molt de
temps que nosaltres no la utilitzem! Quins bons records!
En Jos, un vell pescador ara jubilat sofereix a arreglar-li el pal major, que shavia trencat degut a
la ventada. Mentrestant, li explica algunes histries de la Mediterrnia. La Carme pensa: aquests
pescadors sempre tenen a punt un bon relat a la boca, com el meu avi.... Un cop la vela ja est ar-
reglada, en Jos li ensenya algunes de les tcniques necessries per tal daprofitar millor els vents. Li
dna tamb alguns consells dorientaci.
La Carme est emocionada, i s que ha decidit emprendre el viatge, per encara desconeix quin ser
el segent port perqu no vol tornar a lAlbufera de seguida. Els seus ulls trasllueixen lemoci duna
aventura en la qual es proposa aprendre al mxim de tot el que li depari la Mediterrnia.
Mapa de les llenges de la Mediterrnia, de lexposici La mar de llenges. Parlar a la Mediterrnia (Barcelona, del 9 de
maig a l1 de juny del 2008)
10
Activitat 1
Tnger: benvinguts a la fortalesa Europa!
Descripci: Els estudiants realitzaran un procs emptic amb algunes de les conseqncies hu-
manes que implica el projecte migratori en condicions de desigualtat
Introducci
El vent lha portada lluny i creuant lEstret de Gibraltar des dAlgesires i per ra dels forts corrents que
hi ha en aquesta rea, finalment ha arribat a la ciutat de Tnger. Uns pescadors li han dit on podia
amarrar la seva barca perqu queds a recer dels corrents. Tamb li han assenyalat un petit lloc on
podia passar la nit. Un cop situada, la Carme es posa a parlar amb en Mimoun i en Djamel, dos joves
de 15 i 17 anys de mirada expectant. Li expliquen que la situaci al seu pas s difcil i que esperen
el moment adequat per passar la frontera i poder arribar al somni europeu. Li comenten que no ho
tenen gens fcil, ja que cada cop s ms arriscat i difcil emprendre el cam cap al nord. A la Carme
li sorprn tamb la frustraci amb qu ho expliquen, i s que tot i que el territori prohibit s gaireb a
tocar, sha alat una vertadera fortalesa que impedeix poder-hi arribar: la Fortalesa Europa.
Comentari amb relaci al seu context

Avui dia, les mesures de protecci per evitar que cap persona procedent daltres pasos no europeus
pugui entrar en lanomenat Espai Schengen sn ms rgides; cada vegada salcen ms murs i es redo-
blen les inversions econmiques amb aquesta finalitat. Es pretn aix que els ciutadans que busquen
unes millors condicions de vida ho tinguin ms complicat. Com a conseqncia daix, creixen les
mfies que es dediquen al trfic de persones i vulneren constantment els drets humans bsics, sense
mostrar cap mena de respecte a lsser hum. Tanmateix i des de molts indrets del mn, nombrosos
ciutadans de procedncies diverses intenten accedir a Europa. Alguns tenen sort i ho aconsegueixen.
Daltres augmenten les llistes dels sense nom per als mitjans dinformaci. Cal destacar la vulnera-
bilitat en qu es troben molts nois i noies dorigen extracomunitari, menors dedat, que viuen a lEstat
espanyol en situaci dirregularitat o indocumentats. A aquest respecte, tot i que les dades no sn
gaire precises, sestima que lany 2007 a Espanya hi havia aproximadament 6.500 adolescents en
aquesta situaci.
Objectius educatius
En aquesta activitat es potencia la capacitat emptica dels estudiants per posar-se en la situaci dels
joves que pretenen accedir a Europa. Alhora, es pretn aprofundir en el coneixement del fet migratori
i en algunes de les seves causes i conseqncies des duna dimensi humana.
Aquests objectius es plantegen des del convenciment que la gesti dels fluxos migratoris necessita de
la implicaci del conjunt de la ciutadania, de condicions i estratgies que no es poden reduir exclusiva-
ment al control policial i no es poden basar en la vulneraci dalguns dels drets humans bsics.
Continguts
11
Diverses visions del fet migratori (context dorigen context dacollida)

Les fronteres
La diversitat cultural
Per tenir en compte abans de fer lactivitat

Es recomana al professorat que conegui i utilitzi complementriament algunes de les informacions
que apareixen a lapartat dannexos.
Aquesta activitat es realitzar conjuntament amb tot el grup.
La durada de lactivitat s de 50 minuts, repartits de la manera segent:

Explicaci de lactivitat: 5 min
Visi del vdeo: 3:45 min
Espai de reflexi individual: 10 15 min
Espai de debat conjunt: 25 30 min
Recursos / material:
Vdeo i can de projecci
Connexi a Internet
Font: http://www.youtube.com/watch?v=QXC2eJhjmPg
Vdeo: Walou dOutlandish.
Desenvolupament de lactivitat
En primer lloc el professorat contextualitzar i explicar els objectius de lactivitat i es visionar con-
juntament el vdeo.
Seguidament el professorat donar la indicaci que abans diniciar un debat conjunt, senceti un es-
pai de reflexi individual (10 15 minuts) sobre el contingut del que sha vist. Com a pistes, es pot
utilitzar el que es cregui convenient de la segent taula orientativa:
Persecuci policial
Port Retorn a casa
Casa Cam i anada cap a la escola
Escola Esdeveni- Transcurs del dia
Espais
Carrers ments Cotxe blanc
Terrassa Compra-venda al carrer
Platja Preparacions per al viatge
Dia del viatge
Personatges Noi protagonista

(edat, aspec- Mare
Primera: Els nois a la nit
te, procedn- Policia
Segona: Un dia qualsevol
cia, actituds, Companys de classe Escenes
Tercera: Emprenent el viatge
expressions Amics
Quarta: El viatge sacaba
facials i cor- Propietari del cotxe blanc
porals) Clients
12
Dia
Temps
Nit
Finalment, es far un debat conjunt de tot el grup, dinamitzat i guiat pel professorat. Es recomana
basar-lo en les segents qestions:
Qu est passant en aquest vdeo? Per quins motius succeeix aix?

Quins motius pot tenir aquest noi per marxar de casa seva daquesta manera?
Quines expectatives pot tenir sobre el seu viatge?
Qu penseu que passa a la realitat si el noi arriba al dest final?
Com penseu que afecten els missatges emesos per part dels mitjans de comunicaci i altres emis-
sors sobre aquesta realitat? (per exemple, els canals internacionals que es veuen des de pasos
nordafricans, els turistes que visiten aquests pasos o els ciutadans immigrats dorigen nord-afric
que tornen de vacances)
Si ho comparem amb el viatge que ha iniciat la Carme, quines circumstncies i condicions dife-
rents hi veieu? Sn justes? Per qu?
Annexos
Dues iniciatives de dimensi social
http://drari-col-lectiu-iap-drets-infant.blogspot.com/
Web del Collectiu DRARI dInvestigaci Acci Participativa pels drets de lInfant
http://www.catalunyamagrib.cat/
Programa Catalunya Magrib. Departament dAcci Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya
13
Activitat 1
De cara a reflexionar sobre el vdeo:
Qu est passant en aquest vdeo? Per quins motius succeeix aix?
Quins motius pot tenir aquest noi per marxar de casa seva daquesta manera?
Quines expectatives pot tenir sobre el seu viatge?
Qu penseu que passa a la realitat si el noi arriba al dest final?
Com penseu que afecten els missatges emesos sobre aquesta realitat per part dels mitjans de co-
municaci i altres emissors? (per exemple, els canals internacionals que es veuen des de pasos
nord africans, els turistes que visiten aquests pasos o els ciutadans immigrats dorigen nord
afric que tornen de vacances)
Si ho comparem amb el viatge que ha iniciat la Carme, quines circumstncies i condicions dife-
rents hi veieu? Sn justes? Per qu?
Altres idees per al debat:
Guardar Imprimir
14
Activitat 2
Kasbah dAlger: entre el tamazight i el francs
Descripci: Els estudiants reflexionaran sobre la situaci de desigualtat en qu es troba el tama-
zight i identificaran similituds amb el seu entorn ms prxim.
Introducci
Desprs de la seva estada al Marroc, la Carme emprn viatge cap a Algria, en concret a la capital:
Alger. All, lespera la famlia den Miloud, el seu amic de Barcelona, que viu al barri del Kasbah.
Quan arriba al barri, molta gent se li acosta i li ofereixen fer-li de guia, tot assegurant-li que s ben
fcil perdre-shi. La Carme, per, vol posar a prova les seves capacitats dorientaci i decideix intentar
arribar a casa la famlia den Miloud a partir de les indicacions que tenia apuntades.
Tot i la seva bona voluntat, arriba un moment en qu sadona que sha perdut i es troba desorientada en-
mig dels estrets carrerons (zniqat). De cop, sent una msica que li s familiar: s del fams cantant Kabil
Idir! Encuriosida, decideix anar al lloc don prov i entra a un caf molt concorregut. Quan hi entra, creua
la mirada amb un senyor duns 65 anys, que la saluda amb un somriure i li diu en un francs perfecte:
Bonjour mademoiselle et bienvenue notre ville! Asseyez- vous! Je vous invite un caf du blad
Merci monsieur!
Seuen junts, i en Hadj Rabeh li explica que s ve del barri. La Carme, li pregunta com s que parla
un francs tan depurat. En Hadj li respon:
Quan era petit, acabat darribar del poble a la ciutat dAlger, els francesos eren els qui manaven
i a les escoles sensenyava el francs perqu en aquella poca, parlar kabil es considerava un
aspecte de primitivitat que calia eliminar, i, poc a poc, sense adonar-nos-en, el francs es va
assentar en el nostre vocabulari. Per digues, qu tha portat al Kasbah?
Tinc un amic que viu a Barcelona, es diu Miloud, i sempre mha parlat del tamazight i dIdir, el
cantant. Tinc ladrea de la seva famlia i magradaria conixels.
Dacord... Doncs jo, al Marroc, hi tinc una filla que en els darrers nou anys he vist noms un
cop... I a ms, va haver dentrar per Frana, on hi tinc laltre fill. Des que han tancat les fronte-
res entre el Marroc i Algria, les coses sn ms complicades i un gran nombre de famlies han
quedat separades.
Vaja! Quin greu!
S, per malauradament els algerians ja hi estem acostumats... i ms encara els amazics...
Per cert, em podria dir quina can era la que estava sonant abans?
Es diu vava inouva.
15
S... ara recordo que en Miloud va parlar-men... est basada en una llegenda amaziga de la
Kabilia..., parla duna noia anomenada Ghriba, que demana al seu pare, el vell Inouva, que li
obri la porta per sortir...perqu tenia por...oi?
Carai! classes de tamazight a Europa! De qu li servir all si no ens serveix ni aqu? Mira les
journaux en francs i en rab!
Per qu ho diu aix? Vost coneix la quantitat de persones que estan sensibilitzades respecte
al tema i tot grcies al treball dels amazics que viuen a lestranger?... Fins i tot molts dells no
van nixer a territori amazic...
Jo...joveneta..., ja he perdut la fe en la causa... per escoltant-te a tu em ve un aire desperan-

a... tu saps el que s no poder respirar?
Mmm...imagino....
Doncs s aix com ens sentim les persones que no podem gaudir plenament de la nostra iden-
titat lingstica... B, crec que ja s hora de marxar, a fora veig un noi que sapropa cap a no-
saltres i segur que s el familiar del teu amic. Sembla que shan cansat desperar i han decidit
sortir a buscar-te. Mha agradat molt xerrar amb tu filleta!
Oh! El gust s meu... grcies Aammi (en lrab i el tamazight parlat, per exemple, a pasos com
Algria, Egipte o Marroc, significa tiet o oncle, i sutilitza per demostrar respecte i estima a la
persona) Hadj Rabeh, moltes grcies per lestona, ha estat un plaer.
Comentari en relaci amb el context

Algria s un pas en el qual hi ha un conflicte que fa ms de 40 anys que dura. La Mediterrnia, una
rea martima que ha propiciat diferents canals dintercanvi i de relaci, tamb ha estat un espai on
han aflorat diversos conflictes. De fet, actualment encara persisteixen conflictes a Palestina i Xipre.
El terme casbah o kasbah prov de lrab Al Qasbah que significa ciutadella. La casbah dAlger s
el primer districte de la ciutat i est situat en el seu nucli antic. Va ser construda fa 10 segles a la
part ms alta de la ciutat des de la qual es pot veure les seves costes martimes. Avui dia, la casbah
es troba allada de lenorme creixement que darrerament ha experimentat la ciutat dAlger i encara
hi podem trobar un triangle de 50 hectrees de carrers laberntics, escales i parets blanques. El
1992 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i s que a banda de la configuraci
tpica dels carrers, i malgrat haver sofert diferents atacs al llarg de la histria, shi conserven tres
grans mesquites: Ketchaova (segle XII), Djemm el Djedid (1930) i la ms antiga, construda al
segle XI: Kebir.
Objectius educatius
Aquesta activitat persegueix un doble objectiu. Conixer i aprofundir, des duna visi crtica i reflexiva,
la situaci de vulnerabilitat de la llengua tamazight i, alhora, que els estudiants identifiquin elements
que hi tinguin similitud en el seu entorn ms prxim.
16
Continguts
La diversitat lingustica
La situaci crtica del tamazight
Impacte i relacions entre poltica i llengua
Els drets humans

Aquesta activitat es realitzar en grups de 4 5 estudiants.
Cal que quan el professorat dissenyi la composici dels grups, vetlli perqu siguin heterogenis (res-
pecte al gnere, la procedncia, les capacitats, etc.)
La durada de lactivitat es divideix en dues sessions de 50 minuts, repartits de la manera segent:
Primera sessi
Explicaci de lactivitat i reproducci del dileg: 10 min
Treball en grups: 40 min
Segona sessi
Exposici i debat conjunt: 50 min
Connexi a Internet
Primera sessi
En primer lloc, el professorat contextualitzar lactivitat i llegir a tot el grup el dileg entre la
Carme i en Hadj Rabeh.
A continuaci el professorat demanar als grups de 4 5 estudiants que responguian a les pregun-
tes segents. Per fer-ho, caldr que els estudiants tinguin accs a les informacions que apareixen
en els annexos.
Quines llengues es parlen en lactualitat a Algria? Quines sn oficials? Coneixes alguna

daquestes llenges o alg que les parli?
Quina s la situaci actual de les varietats del tamazight?
En la conversa mantinguda entre la Carme i el Hadj Rabeh, aquest ltim fa servir sovint parau-
les en francs. Quins efectes t aquesta actitud lingstica per a llenges com el tamazight?
Qu en pensa Hadj Rabeh de la seva llengua? Per qu?
17
Quines creieu que sn les possibles solucions per reconixer i enfortir ls del tamazight?
Qui s lIdir? Quina s la seva causa? Qu significa el seu nom?
Analitzant la lletra de la can dIdir, qu us crida latenci? Per qu? Hi ha parallelismes entre
el dileg i la lletra de la can?
Podreu identificar i relacionar tot el que heu treballat fins ara amb exemples reals a la vostra
escola, barri, entorn, etc?
A partir del treball fet fins ara, quins elements i realitats us sn nous? Us sorprenen? Per qu?
Segona sessi
Aquesta segona sessi consistir en la presentaci per part dels grups de lanterior treball dexplo-
raci i reflexi.
El professorat conduir un debat on sidentifiqui les informacions recollides (descripci) i les re-
flexions i propostes que sen desprenen (anlisi). s important que es posi mfasi en lexercici
didentificaci de realitats i exemples en lentorn proper dels estudiants.
Annexos
Annex 1
Informacions sobre la Kabilia

http://www.kabyle.com/print/616
http://www.kabyle.com/sites/default/files/carte_kabylie.gif
Pgina web del Ministeri de Cultura dAlgria: Estatus de les llenges

http://www.m-culture.gov.dz/
Annex 2
Informacions complementries a partir dun cantant i un esportista

http://zierzo.wordpress.com/2007/05/22/matoub-lounes-la-voix-de-le-kabyle/
Matoub Lounes
http://www.zidane.fr/homepage.html
Zinedine Zidane
Annex 3
http://www.unesco.org/courier/2000_04/sp/doss13.htm
Informaci sobre Kabil Idir
18
a Vava Inouva
Txilek elli yi n taburt a Vava Inouva

Et suplico pare Inouva que mobris la porta
Ccencen tizebgatin-im a yelli Ghriba

Oh, filla meva Ghriba fes que sonin les pulseres
Ugadegh lwahc elghaba a Vava Inouva

Tinc por del monstre del bosc, pare Inouva
Ugadegh ula d nekkini a yelli Ghriba

Jo tamb tinc por, oh, filla meva Ghriba
Amghar yedel deg wbernus

Di tesga la yezzizin
Lavi es refugia en el seu berns
A la distncia sescalfa
Mmis yethebbir i lqut

ussan deg wqarru-s tezzin
Els seus fills preocupats per guanyar-se el pa (vida material)
(Mentre que) els dies van i venen pel seu cap
Tislit zdeffir uzetta

Tessallay tijebbadin
La nora (asseguda) darrera el teler
remunta els tensors metllics
Arrac ezzin d i tamghart

A sen teghar tiqdimin
Els infants envolten lvia
que els instrueix en les coses dabans
Txilek elli yi n taburt a Vava Inouva

Et suplico pare Inouva que mobris la porta
Ccencen tizebgatin-im a yelli Ghriba

Oh, filla meva Ghriba fes que sonin les pulseres
Ugadegh lwahc elghaba a Vava Inouva

Tinc por del monstre del bosc, pare Inouva
Ugadegh ula d nekkini a yelli Ghriba

Jo tamb tinc por, oh, filla meva Ghriba
Idir a Vava Inouva (1976)
Per escoltar-la: http://www.youtube.com/watch?v=U-CkDWYUIKM
19
Annex 4
Espai de referncia per a la classificaci de les llenges segons rees geogrfiques

http://www.ethnologue.com/
20
Activitat 2 (1a sessi)

Treball en grup:
Quines llenges es parlen en lactualitat a Algria? Quines sn oficials? Coneixes alguna daquestes
llenges o alg que les parli?
Quina s la situaci actual de les varietats del tamazight?
En la conversa mantinguda entre la Carme i el Hadj Rabeh, aquest ltim fa servir sovint paraules
en francs. Quins efectes t aquesta actitud lingstica per a llenges com el tamazight?
Qu en pensa Hadj Rabeh de la seva llengua? Per qu?
Quines creieu que sn les possibles solucions per reconixer i enfortir ls del tamazight?
Qui s lIdir? Quina s la seva causa? Qu significa el seu nom?
Analitzant la lletra de la can dIdir, qu us crida latenci? Per qu? Hi ha parallelismes entre el
dileg i la lletra de la can?
Podreu identificar i relacionar tot el que heu treballat fins ara amb exemples reals a la vostra es-
cola, barri, entorn, etc?
A partir del treball fet fins ara, quins elements i realitats us sn nous? Us sorprenen? Per qu?
21

Per al debat:
Informacions recollides:
Reflexions:
Propostes:
Guardar Imprimir
22
Activitat 3
Tunsia: turisme sostenible per al reconeixement
de les llenges
Descripci: Els estudiants reflexionaran sobre limpacte del turisme global en la realitat lingsti-
ca, cultural i econmica dun context local.
Introducci
La Carme arriba a Tunsia, coneix un grup de turistes amb equipament de platja i la conviden a unir-se
al seu viatge pel pas. La Carme els pregunta quines activitats faran i li expliquen que faran excursions
a les platges, tours pels mercats i fotografies amb els nadius dels diferents indrets que visitaran. Car-
me reflexiona i es diu a ella mateixa que no s una turista sin una viatjera a qui li agradaria conixer
la gent que habita aquest nou lloc: els seus gustos, la seva llengua i aspectes de la seva cultura i
histria... Es proposa, dalguna manera, entendre per qu ha trobat una ciutat tan paradisaca tan a
prop dun context diferent com el que ha visitat anteriorment. Tamb li sorprn que la majoria dels
ciutadans que es troba parlin francs. Es pregunta: no era lrab la llengua oficial?
Comentari amb relaci al context

Tunsia es situa al territori que antigament ocupava Cartago. Sempre ha estat una regi caracterit-
zada pel seu intens intercanvi cultural, ja que ha estat un espai darribada i acollida de comerciants
i navegants. Lany 1893, es va convertir en un protectorat francs, per el 1956 va aconseguir la
independncia. En lactualitat, si b el 22% de la seva poblaci treballa en activitats agrcoles i el
34% viu de la pesca, tanmateix aproximadament el 43% restant socupa en el sector de serveis, on
destaquen les activitats relacionades amb el turisme. En relaci amb la llengua, tot i ser un pas on
predomina bsicament la poblaci amaziga i rab, a lescola saprn lrab i el francs, i, per exemple,
la majoria de senyals i indicacions de lespai pblic (com a les carreteres) sn escrites en francs.
Objectius educatius
Aquesta activitat persegueix un doble objectiu. En primer lloc, lanlisi de la incidncia en ls i pres-
tigui de les llenges a partir de factors econmics i poltics. Tamb, que els estudiants identifiquin dos
perfils de turisme (el convencional i aquell ms interessat pels elements lingistics i culturals) i que
sinterroguin sobre limpacte del turisme en la diversitat lingstica dall on es viatja.
Continguts
La diversitat lingstica
Les relacions entre factors econmics, poltics i llengua
Limpacte del turisme en la diversitat lingstica i cultural

23
pecte al gnere, la procedncia, les capacitats, etc.).

Espai de treball per grups: 20 min
Espai de debat/reflexi conjunta: 25 min
Connexi a Internet i graella
En primer lloc el professorat contextualitzar lactivitat i es formaran els grups. Sels donar la
consigna que com a viatge de fi de curs, han de preparar un viatge a Tunsia. Alhora, sels assignar
equitativament un dels rols segents: rol de turista convencional o rol de turista experiencial.
De cara a lexplicaci de cada un dels rols, orientativament es pot fer referncia a:
Turisme convencional: es compra un paquet de viatge que inclou els vols, lhotel en una zona
privilegiada, els pats del vespre i laccs a serveis nocturns del mateix hotel, i visites guiades
i prviament concertades a indrets coneguts de la zona, que inclouen lpat del migdia.
Turisme experiencial: nicament es disposa dels bitllets davi i una guia de viatge.
Seguidament els estudiants hauran dimaginar i comentar per grups com prepararien el viatge i
com saniria desenvolupant en el lloc de dest. Per facilitar-ho, es recomana que utilitzin la graella
segent:
Turisme convencional Turisme experiencial
Quin seria el
cost del viatge?
Com obtindreu
la informaci
necessria per
fer el viatge?
Quines dificul-
tats apareixen
en la prepara-
ci del viatge?
(trmits, gesti
de permisos,
contactes amb
persones...)
24
Turisme convencional Turisme experiencial
Com imagineu
que podreu
generar vin-
cles, relacions i
amistats?
Amb quina llen-

gua o llenges
us comunica-
reu?
Quina relaci
tindreu amb la
cultura i llengua
de Tunsia?
Penseu que
causareu
alguna mena
dimpacte en
la cultura i
llenges de
Tunsia?
Seguidament un/a representant de cada grup llegir a la resta el que sha resps i el professorat
conduir un espai de discussi i reflexi. En aquest espai, caldr analitzar sobre els aventatges i
desaventatges dels dos rols de turisme, en relaci amb la identitat lingstica i cultural del context
acollidor (impacte, conservaci i sostenibilitat).
Annexos
Annex 1
Exemples de promoci del turisme a Tunsia
Oficina Nacional de Turisme de Tunsia: Website oficial.

http://www.tourismtunisia.com/
Oficina Nacional de Turisme a Itlia.

http://www.tunisiaturismo.it/benvenuti.asp
25
Exemples dimatges promocionals que apareixen a la pgina:
Oficina Nacional de Turisme a Frana

En aquesta adrea es poden trobar altres opcions com el turisme cultural.
http://www.bonjour-tunisie.com/bonjour_tunisie.cfm
Annex 2
Diferents articles relacionats amb la temtica
http://www.destino-tunez.com/modules.php?name=News&file=article&sid=1000
Nuevos proyectos tursticos
Tnez se considera hoy como el primer destino rabe y africano en trminos de turismo, y se clasifica
dentro de los treinta destinos principales en el mundo
03/09/2009 - El turismo es el segundo proveedor vital para la economa tunecina del pas, representa
6% del PIB y ofrece ms de 380.000 puestos de trabajo. El desarrollo del turismo en Tnez est con-
cebido como una oportunidad econmica, una eleccin y tambin una necesidad de futuro. Por ello,
varios proyectos se han realizado en varias regiones:- Bizerte, la zona turstica de Bizerte es la ms
dinmica, bautizada la Venecia de Tnez, se est preparando para despegar, y en pocos aos dejar de
ser considerada como zona turstica de segunda, para convertirse en zona de primera, y en una ciudad
importante y de calidad, gracias a la realizacin del proyecto Marina Cabo 3000, de un coste de 179
26
millones de dinares, y cuya realizacin se ha iniciado el pasado 9 de julio. Este proyecto es parte de la
estrategia de desarrollo que incluye 35 ideas de inversin en el turismo cultural, ecolgico, de salud
y de recreo en la regin y la creacin de museos, la explotacin del sitio ecolgico alrededor del lago
Echkeul, la promocin de la alfarera de Sejnene y la promocin del turismo cultural e histrico en El
Alia y Ghar El Melh, y del turismo rural a Mateur, adems de la realizacin de proyectos de zonas de
recreo y de explotacin de las aguas termales de la regin. El proyecto consiste tambin en la crea-
cin de dos centros deportivos, un centro de formacin en los oficios del mar y una estacin turstica
integrada a Kef Abed, la explotacin de circuitos para conocer las islas del Norte, particularmente,
la Galite y las islas cercanas. Para la promocin de estas ideas y proyectos entre los inversionistas
tunecinos y extranjeros, las autoridades regionales de Bizerte se emplean en crear una sociedad de
desarrollo y de estudios tursticos que rene a las diferentes partes econmicas en la regin, en co-
ordinacin con las estructuras nacionales. Kerkennah: Zona ecoturstica de Sidi Fenkha.l Un nuevo
proyecto turstico ver el da, igualmente, en la isla de Kerkennah con el acondicionamiento de la
infraestructura exterior de la zona ecoturstica futura de Sidi Fenkhal, en Kerkennah. Los trabajos que
se han iniciado recientemente, consisten en la realizacin de una carretera entre Erramla y el lugar
del proyecto, la perforacin de un pozo y su enlace con una estacin desaladora. Se procede en este
momento a la seleccin entre las propuestas para la realizacin de la red de saneamiento cuyas obras
debern empezar antes de fin de ao. Se prev tambin que la zona ecoturstica de Sidi Fenkhal tenga
unos espacios verdes y de animacin turstica y una capacidad hotelera de 3.000 camas.
http://www.destino-tunez.com/modules.php?name=News&file=article&sid=981
Los Ingresos de turismo suben a pesar de la crisis
Los ingresos del sector de turismo han registrado un crecimiento de 4% durante el perodo Enero /
Julio de este ao 2009...
07/08/2009 - Los ingresos del sector de turismo han registrado un crecimiento de 4% durante el
perodo enero / julio de este ao 2009. Un crecimiento que contrasta con la situacin de otros pases
mediterrneos donde se han registrado unas bajas del orden de 20 a 30%, debido a la actual crisis
econmica y financiera mundial.
Estos datos han sido anunciados por el ministro de Turismo Khelil Iajimi, en una alocucin pronunci-
ada con ocasin de la jornada abierta organizada por la seccin de Ariana del partido Agrupamiento
Constitucional y Democrtico.
Laajimi ha sealado que a pesar del retroceso del nmero de pernoctaciones tursticas de un 5,8%,
el ltimo informe del Banco Central de Tnez, indica que las ingresos tursticos han registrado un
crecimiento de 4% a la fecha del 20 de julio, en comparacin con el mismo perodo del ao anterior.
El nmero de turistas durante el primer semestre de este ao ha aumentado de un 1%, alcanzando los
2,9 millones de turistas, segn las cifras avanzadas por el ministerio del turismo. Cabe recordar que
los turistas que han visitado nuestro pas en 2008 han sido cerca de 7 millones.
Los franceses forman el primer contingente de turistas (extra magrebes), con 620.000 turistas entre
el milln y medio de europeos que han elegido a Tnez.
Los ingresos tursticos registrados en julio han alcanzado 1,39 miles de millones de dinares
En total los ingresos de turismo tunecino han alcanzado el ao precedente (2008), 3,3 mil millones
de dinares, contra 3 mil millones de dinares en 2007.
El ministerio del turismo espera este ao mantener el mismo nivel de ingresos que el del ao 2008, con-
siderando este hecho como un xito, en el contexto de crisis y de marasmo econmico de la zona euro.
27
http://www.tvturismo.com/noticias/turismo-en-tunez-a-lo-star-wars.html
Turismo en Tnez a lo Star Wars
20 de febrero, 2008
El turismo tunecino quiere ser algo ms que sol y playa y el gobierno de Tnez est acondicionando
los alczares de la provincia de Tatauine, donde George Lucas rod parte de La Guerra de las Galaxias
e incluso le sirvi para darle nombre al planeta de Anakin y Luke Skywalker, Tatooine.
Los principales alczares estn situados a unos 600 kilmetros al sur de Tnez, se utilizaban para
almacenar los alimentos esenciales para consumo de la poblacin y ahora pretenden restaurarlos, no
slo para ser visitados, sin tambin para que sirvan de alojamiento a los turstas que visiten Tatauine.
28
Activitat 3
Espai de discussi i reflexi:
Avantatges turisme Desavantatges turisme Avantatges turisme Desavantatges turisme

convencional convencional experimental experimental
Daquests consells, quins tindreu en compte a lhora de viatjar a un lloc desconegut?

Per qu?
Cerqueu informacions sobre els pobles que us hi trobareu, les seves cultures i les seves llenges.
Compreu un diccionari o un manual de conversa dalguna de les llenges que shi parlen. En aquest
cas, quina llengua escollireu (la ms semblant a la vostra, la ms diferent, una de les ms parla-
des, una de les oficials, alguna de les llenges en perill dextinci....)?
Estudieu una de les llenges que shi parlen. En aquest cas, quina llengua escollireu (la ms
semblant a la vostra, la ms diferent, una de les ms parlades, una de les oficials, alguna de les
llenges en perill dextinci....)?
Cerqueu msica del lloc que aneu a visitar, proveu daprendre una can, dimitar-ne la pronncia.
Guardar Imprimir
29
Activitat 4
Trpoli: entre el passat i el present
Descripci: A partir duna cerca de diferents informacions, els estudiants relacionaran la dimen-
si poltica amb la diversitat lingstica.
Introducci
La Carme ha arribat a Trpoli, la capital de Lbia. Un lloc especial per a ella. Es troba enmig duna
zona desrtica i li ve a la memria un llibre que havia llegit feia pocs mesos. Es tracta de Trobada del
Desert, escrit lany 1931 per Knud Holmboe. Aquest autor fou un intrpid periodista dans que viatj
pels deserts de Lbia i altres regions del nord dfrica. Ho feia amb un 4 x 4 de lpoca i deixant de
banda camins i carreteres i endinsant-se en el desert, va poder conixer diferents comunitats que
hi habitaven. A partir de la convivncia i lobservaci quotidiana, va conixer la crua realitat de les
poblacions autctones. Lambient era de violncia nascuda del genocidi coms pels administradors
colonials italians. La Carme, recordava el carcter de denncia del llibre i es deia a ella mateixa: qui-
na sort i quina rbia poder conixer aquestes situacions, ja que el llibre va ser prohibit immediatament
desprs de ser publicat pel govern itali.

Lbia, s una naci del nord dfrica que limita amb diferents pasos: a lest amb Egipte, al sud-est
amb el Sudan, al sud amb el Txad i Nigria, a loest amb Algria i al nord-oest amb Tunsia. Ocupa les
antigues regions histriques de Tripolitnia, Cirenaica i Fezn.
Diferents cultures mediterrnies hi han deixat la seva empremta i grcies a descobriments arqueo-
lgics recents, sha concls que lrea de Lbia ja estava habitada durant lEdat de Pedra i lEdat de
Bronze. Shan trobat pintures i gravats que palesen la presncia de civilitzacions al segle X a. C.; pro-
bablement civilitzacions contempornies de les primeres dinasties faraniques dEgipte.
Lbia s el quart pas ms extens dfrica tot i que la seva poblaci es concentra majoritriament a la
franja costanera (Trpoli).
Objectius educatius
Aquesta activitat persegueix un doble objectiu. En primer lloc, que els estudiants coneguin i aprofun-
deixin crticament el fet del colonialisme. Segonament, que identifiquin les relacions entre la dimen-
si poltica, el reconeixement de la diversitat lingstica i els drets humans.
Continguts
Les desigualtats lingstiques
Vulneraci dels drets humans.

30
Primera sessi

Lectura i comentari sobre el fragment del text: 10 min
Treballs de recerca: 35 min

Segona sessi
Connexi a Internet
Primera sessi
En primer lloc el professorat contextualitzar lactivitat i es formaran els grups.
Seguidament es llegir a tot el grup el segent pargraf extret del llibre Trobada del Desert. Lob-
jectiu es poder contextualitzar el sentit de lobra de Knud Holmboe.
El vaixell es va dirigint cap al nord, cap al luxe i el confort que ha creat la

civilitzaci moderna. Per mentre miro la costa africana i la perdo gradu-
alment de vista sento un dolor al pit pensant en aquells malaurats que he
conegut i en la seva desesperada lluita... Potser algun dia ... la justcia ven-
cer.. No em refereixo a la justcia contaminada de la cobdcia de poder,
sin a aquella que insisteix a abraar tot el que s bell en aquest mn.
Del llibre Desert encounter, de KNUD HOLMBOE
A continuaci sassignaran dos tipus de tasques de manera equitativa entre els grups. Fent recerca
a partir dels annexos, uns grups respondran a les qestions que fan referncia al passat colonial
de Lbia i altres, a la situaci del tamazight en aquest pas. A continuaci sexposen les qestions:
Consulteu la pgina web www.ethnologue.com i cerqueu informacions sobre les llenges parlades
a Lbia:
Quantes nhi ha? Quines sn?
Quin s el seu grau de reconeixement?
31
Quantes persones les parlen?
Sn llenges dotades dun sistema descriptura? De quina mena (alfabtic, sillbic, ideogrfic.....)?
Busqueu alguna frase o paraula en alguna daquestes llenges.
Segona sessi
En aquesta sessi els grups exposaran les diferents cerques. s recomanable que el professorat ho
dinamitzi de manera que sidentifiquin les similituds i diferncies.
Seguidament, siniciar un debat on es reflexioni sobre les implicacions existents entre la poltica
i la diversitat lingstica. Cal tamb identificar alguns elements histrics i la relaci que mantenen
amb el present.
Annexos
Annex 1
Informacions sobre Lbia
Italia le pide perdn a Libia por la colonizacin y la compensar con US$ 5.000 millones
http://www.clarin.com/diario/2008/08/30/um/m-01749617.htm (castell)
http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/130346.stm (angls)
Colonizacin Italiana en Libia. Fragment de la pellcula El len del Sahara de Mustapha Akkad.
http://www.youtube.com/watch?v=Wc8oodru-WY
http://www.youtube.com/watch?v=VUhYnjxTFxw
Informacions sobre Knud Holmboe
El llibre: Desert Encounter an adventurous journey through north Africa.

http://www.knud-holmboe.com/biography.html
http://www.knud-holmboe.com/books/knud_biography.pdf
http://www.knud-holmboe.com/books/Desert%20Encounter-with%20images.pdf
Fotografies del viatge

http://www.knud-holmboe.com/dansk/d_photos.html
Annex 2
Informacions sobre la situaci del tamazight a Lbia
http://www.kabylia.info/
Consideraciones sobre la lengua amazigh
http://www.puntintercanvi.org/castella/pdf/doc3_2.pdf
32
Annex 3
Declaraci Universal dels Drets Humans (1948)
http://www.un.org/es/documents/udhr/ (castellano)
http://www.un.org/en/documents/udhr/ (english)
http://www.un.org/fr/documents/udhr/ (franais)
http://www.un.org/ar/documents/udhr/ (rab)
Informaci complementria:
http://www.hrw.org/
Annex 4
Caricatures sobre la situaci del tamazight:
http://www.tawalt.com/
33
Activitat 4
El vaixell es va dirigint cap al nord, cap al luxe i el confort que ha creat la
civilitzaci moderna. Per mentre miro la costa africana i la perdo gradu-
alment de vista sento un dolor al pit pensant en aquells malaurats que he
conegut i en la seva desesperada lluita... Potser algun dia ... la justcia ven-
cer.. No em refereixo a la justcia contaminada de la cobdcia de poder,
sin a aquella que insisteix a abraar tot el que s bell en aquest mn.
Del llibre Desert encounter, de KNUD HOLMBOE
Consulteu la pgina web www.ethnologue.com i cerqueu informacions sobre les llenges parlades
a Lbia:
Quantes nhi ha? Quines sn?
Quin grau de reconeixement tenen?
Quantes persones les parlen?
Sn llenges dotades dun sistema descriptura? De quina mena (alfabtic, sillbic, ideogrfic.....)?
Busqueu alguna frase o paraula en alguna daquestes llenges i escriviu-la aqu:
Guardar Imprimir
34
Activitat 5
Alexandria: el virus de lhomogenetzaci
lingstica
Descripci: A partir del relat dun somni, els estudiants reflexionaran sobre les conseqncies de
lhomogenetzaci lingstica.
Introducci
Carme ha tornat encantada de tot el que ha vist. A ms daprendre algunes paraules en tamazight,
sobretot, est aprenent la importncia de les llenges per a viatjar i conixer. I a ms, acaba darribar
a un dest mtic: Alexandria!
Decideix anar a la famosa Biblioteca dAlexandria i la seva curiositat fa que es perdi pels seus pas-
sadissos. Desprs dunes hores llegint i remenant llibres, se sent cansada...Ha perdut la noci del
temps.... satura, seu a una taula i sadorm...
Carme somnia que una via li est explicant contes al seu nt mentre ell se la mira atentament, amb els ulls
ben oberts i atent als detalls del que escolta. Sest assegut a terra i lvia seu en una antiga cadira de vmet.
Lvia li transmet tots els seus sabers a partir de les paraules. Durant tota la seva infncia aquest nen
ha crescut i sha alimentat dhistries i t un profund inters per la lectura. Com si fos un viatge en
el temps, de cop, la Carme contextualitza aquesta situaci a lany 2145, en ple desenvolupament de
lera postdigital i el nt, al cap duns anys, s el nou director de la renovada eBiblioteca dAlexandria
3.0. Apareix a les notcies dels diaris ditals de loctubre de 2145: Inaguraci mundial de la nova E
Biblioteca 3.0. Apareix el nt, ja gran i un ordinador fora estrany. La Carme no entn qu passa; ella
ha estat a la Biblioteca i la recorda amb llibres, els ha tocat i els ha ensumat. Es pregunta: de quina
manera poden presentar una biblioteca a travs dun ordinador?
Per, a lera postdigital aquest fet s natural i corrent. Ara, els llibres ja no existeixen i nicament
sutilitzen documents electrnics que poden ser visualitzats i llegits a partir duns ordinadors adaptats.
Com a mesura de sostenibilitat sha prohibit la impressi en paper.
De cop, el somni finalitza amb un titular duna altra notcia: Un virus informtic ataca els ordinadors
de la Biblioteca dAlexandria. La conseqncia del virus s devastadora: tots els documents shan
tradut instantniament a una sola llengua.

Alexandria va ser fundada per Alexandre Magne lany 332 A.C. en un indret privilegiat per convertir-la
en port estratgic, va esdevenir en pocs anys el centre cultural del Mn Antic i va acabar essent la
capital de lImperi grecorom. Alexandre es va interessar per altres cultures i pel coneixement; alguns
llibres dhistria relaten que animava els seus generals i soldats a casar-se amb dones dorigen persa
i indi. Lany 331 D.C. es va inagurar la Biblioteca dAlexandria, un dels primers espais del mn on
persones interessades en el coneixement es reunien per aprofundir en les explicacions i la histria
de lpoca. La ciutat dAlexandria es va convertir en la ciutat del mn occidental ms important: hi
arribaven comerciants i viatgers de la resta del mn, i aix la feia ser un espai dacollida i dintercanvi
de coneixement entre grecs, rabs, egipcis, siris, hebreus, perses, nubis, fenicis, romans, gals i bers.
Fou probablement en aquest moment que la idea de cosmopolitisme va tenir un sentit autntic, ja que
els ciutadans no eren identificats a partir duna sola naci, sin com a ciutadans del cosmos.
35
Objectius educatius
Aquesta activitat persegueix un doble objectiu: conixer i aprofundir sobre la dimensi unitria de les
llenges com a instruments per transmetre coneixement i sobre el perill dhomogenetzaci lingstica.
Continguts
La riquesa de la diversitat lingstica.
El perill dhomogenetzaci lingstica.
Les funcions de les llenges.

Aquesta activitat es realitzar amb tot el grup.

Relat del somni de Carme: 5 min
Espai de reflexi individual: 15 min
Espai de debat conjunt: 30 min
Connexi a Internet (si sescau)
En primer lloc el professorat contextualitzar lactivitat i es llegir el somni a tot el grup.
Individualment, es demanar que es pensi i reflexioni a partir de les qestions segents:
Si tu fossis lvia, quina llengua faries servir per parlar amb el teu nt?
Penses que realment s possible que un dia tots parlem una nica mateixa llengua? Creus que
hi guanyarem o hi perdrem?
A partir del virus, en quina llengua creus que es traduirien tots els documents? Per qu? Quina
seria aquesta llengua? Per qu?
Creus que el fet de tenir una sola llengua en el mn podria ser sinnim digualtat social? Per qu?
A continuaci el professorat dinamitzar un debat a partir de les qestions anteriors.
36
Annexos
Annex 1
Informaci complementria per al professorat abans diniciar lactivitat
RIBEIRO, Augusto Gonalves, The importance of Sociolinguistics to Language Teaching, in

Proceedings of the 2 Congreso Brasileo de Hispanistas, 2002, So Paulo (SPSPSP, Brazil) [online].
2002 [cited 24 October 2009].
http://www.proceedings.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=MSC00000000120020001000
11&lng=en&nrm=iso
Limpacte social de les tecnologies de la llengua, Toni Badia.

http://www.ub.edu/cusc/lsc/articles/badia.pdf
Seis mil lenguas, un patrimonio en peligro. Ranka Bjeljac-Babic

http://partiucarlista.blogia.com/2007/080802-seis-mil-lenguas-un-patrimonio-en-peligro.php (castell)
http://www.unesco.org/courier/2000_04/uk/doss01.htm (english)
Annex 2
Imatges de la Biblioteca dAlexandria
Text antic preservat a la Biblioteca dAlexandria
Font: http://zaken1.files.wordpress.com/2009/03/antigua-biblioteca-de-alejandria.jpg
Font: http://www.diariodenavarra.es/actualidad/20060407/fotos/2006040701352503_300.jpg
Biblioteca moderna dAlexandria
Font: http://farm3.static.flickr.com/2172/2380383136_dbaeaaf0de.jpg
37
Annex 3
LIndex Translationum s un repertori dobres tradudes a tot el mn: una bibliografia internacional
de traduccions. Es tracta de ms de 1.800.000 obres destats membres de la UNESCO.
http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=7810&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=
201.html (castellano)
http://portal.unesco.org/culture/en/ev.php-URL_ID=7810&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=
201.html (english)
Annex 4
Els drets lingstics segons la UNESCO: http://www.unesco.org/most/ln1.htm (english)
38
Activitat 5
Reflexions individuals:
Si tu fossis lvia, quina llengua faries servir per parlar amb el teu nt?
Penses que realment s possible que un dia tots parlem una nica llengua? Creus que hi guanya-
rem o hi perdrem?
A partir del virus, en quina llengua creus que es traduirien tots els documents? Per qu? Quina seria
aquesta llengua? Per qu?
Creus que el fet de tenir una sola llengua en el mn podria ser sinnim digualtat social? Per qu?
Guardar Imprimir
39
Activitat 6
Jerusalem: la diversitat i les identitats mltiples
Descripci: A partir de conixer lenorme diversitat lingstica i religiosa de la ciutat de Jeru-
salem, els estudiants elaboraran una histria de vida, per tal didentificar realitats didentitats
mltiples en el seu entorn immediat.
Passejant pels empedrats carrers de la Ciutat Santa s fcil coincidir amb catlics romans que
recreen les escenes del Viacrucis amb creus de lloguer mentre els seus amics els fan fotos digitals.
Evangelistes llegint fragments de la Bblia en veu alta i intentant convertir tothom que passa per
all. Cristians ortodoxos grecs, russos i sirians o fins i tot dels de les esglsies armnia, etop i copta
visitant els seus respectius llocs de culte i tots coincidint al Sant Sepulcre. Musulmans darreu del
mn venerant el Santuari de la cpula de la Roca i resant a la mesquita dAl-Aqsa. Jueus arribats
dels quatre punts cardinals recitant la Tor davant del mur de les lamentacions i posant papers amb
oracions a les seves escletxes. Tot en un parell dhores i dintre dels murs otomans que delimiten la
ciutat vella de Jerusalem.
Jordi Raich, Guerres de plstic. El conflicte quotidi entre palestins i israelians,

Editorial Cossetnia. Barcelona, 2008
Les recomanacions adoptades per les Nacions Unides i la UNESCO destaquen la importncia de
donar a conixer la riquesa i la contribuci de totes les religions, creences i conviccions, aix com les
possibilitats de cooperaci multireligiosa. El Centre UNESCO de Catalunya s una instituci laica,
per respecta i estima el fet religis, defensa el dret a la llibertat religiosa i promou el dileg interreli-
gis. Vol sensibilitzar la societat sobre la importncia de la diversitat religiosa, el coneixement mutu,
el respecte i el dileg entre religions com a mecanisme per contribuir a la cohesi social i la pau.
Linguapax-Centre UNESCO de Catalunya creu imprescindible incrementar la conscincia i la promo-
ci del valor del pluralisme lingstic per tal de fomentar la convivncia humana, i s per aix que,
des del 2001, canalitza les seves activitats en aquest mbit a travs duna xarxa internacional amb
seu a Barcelona i que t el seu origen en un programa de la UNESCO.
Linguapax-Centre UNESCO de Catalunya, 2009
Introducci
Un cop sha acomiadat dAlexandria, la Carme decideix visitar una de les ciutats ms mtiques de la
regi: Jerusalem. Des de fa molts anys hi conviuen diverses religions com el cristianisme, el judaisme
o lislam. Inicia una passejada pels seus carrers i una de les coses que ms li sorprn s observar que
tant jueus, cristians com musulmans tenen les seves prpies llenges i alfabets. Fins i tot, ha conegut
un noi de la comunitat armnia que utilitza un alfabet propi i diferent a la resta. Intrigada per conixer
un nou alfabet, recull diferents escrits a llibreries i botigues per sadona que li s impossible llegir-
los i entendrels. Es proposa seguir aprenent noves paraules i alfabets per poder comunicar-se i poder
aprofitar aix al mxim el seu viatge.

La paraula que dna nom a la ciutat on s la Carme t diferents transcripcions i significats, segons
la llengua que sutilitzi. Per exemple, en hebreu: Yerushalyim o Yerushalaim, en llat Hie-
40
rosolyma, en grec: , Ieroslyma o , Ierusalm; en rab: ,

Urxalim al-Quds (Jerusalem la Santa); i la transcripci del nom jueu s Urshalim:
Aquesta diversitat no s per casualitat, i s que la ciutat de Jerusalem ha vist passar durant la seva
llarga histria egipcis, assiris, babilonis, perses, macedonis, romans, mamelucs, otomans, britnics,
etc. Tots ells hi han deixat petjada i lany 1981 la seva ciutat antiga i muralles foren declarades Pa-
trimoni de la Humanitat per la UNESCO. A partir del seu profund llegat histric, la Jerusalem actual
expressa i es descriu a partir de la seva diversitat religiosa, cultural i lingstica. Si b s cert que les
tres grans religions monoteistes la jueva, la cristiana i la musulmana- sn les majoritries, tamb hi
ha budistes, seguidors de la fe bah, hinds, sikhs, agnstics o ateus.
Passejant per Jerusalem, hom pot distingir-hi multitud de llenges i les seves variants (lrab, lhebreu,
el rus, langls, lespanyol, el judeoespanyol, el domari, larmeni, el persa, el yiddish, lamhric, etc.).
Mentre que les religions musulmana i jueva al llarg de la histria han utilitzat nicament la llengua
rab i hebrea respectivament - en els seus textos sagrats, la religi cristiana ha fet servir totes les
llenges tant a lantiguitat, com actualment.
Objectius educatius
Aquesta activitat persegueix un doble objectiu. En primer lloc que els estudiants coneguin, aprofun-
deixin i reflexionin crticament sobre la importncia de la diversitat religiosa, lingstica i cultural en
un context local. Segonament, potenciar en ells una actitud reflexiva i crtica sobre la complexitat
identitria, a partir de ser capaos de formular propostes a favor de la convivncia compartida i des
del dileg, en un context amb fortes crregues histriques i poltiques.
Continguts
La diversitat cultural, lingstica i religiosa
El dileg intercultural i interreligis
Els estereotips i prejudicis
Les identitats mltiples
La interacci entre el context global i local
La convivncia en espais compartits

41
Primera sessi

Explicaci de la graella i lectura del pargraf: 15 min
Elaboraci duna histria de vida: 20 min
Segona sessi
Connexi a Internet, graella i fotografies
Desenvolupament de lactivitat:
Primera sessi
En primer lloc, el professorat contextualitzar lactivitat i es formaran els grups.
A continuaci es mostraran dos exemples amb lobjectiu que els estudiants prenguin conscincia
de la diversitat existent a Jerusalem, en clau cultural, lingstica, religiosa i identitria. Es mostrar
una graella i caldr fixar-se en els diferents colors que la composen: vermell per a les creences i
conviccions religioses i blau per a les llenges. Seguidament es llegir un pargraf del llibre den
Jordi Raich: Guerres de plstic. El conflicte quotidi entre palestins i israelians, on es fa referncia
a les identitats mltiples. El professorat tamb es pot basar en altres informacions que apareixen
als annexos 1 i 2.
FE BAH ISLAM JUDEOESPANYOL
JUDAISME RAB PALEST ARMENI
CRISTIANISME HEBREU ANGLS
AGNSTICS/ATEUS DOMARI RUS
En Jacques s rab i, sobretot, palest. Com la majoria de palestins,viu al territori ocupat pels
israelians des de 1967. En el seu cas, resideix, com jo, a Jerusalem Est, que el govern israeli no
considera ocupat sin territori dIsrael i, juntament amb laltra meitat de la ciutat, la capital de
lestat jueu. En Jacques, per, no s musulm com la majoria de palestins, sin que pertany a la mi-
noria catlica. Oficialment, en Jacques s de nacionalitat jordana, almenys aix s el que diu lnic
passaport que t, herncia de lpoca de la postguerra del 1948 quan aquesta part de Jerusalem
era sota control de Jordnia. Per, avui en dia, en Jacques viu a Jerusalem Est grcies a la tarja de
resident palest proporcionada pel govern israeli. Es tracta duna de les identitats ms desitjades
pels palestins, ja que al contrari que amb una tarja de resident a Cisjordnia o a Gaza, la tarja de re-
sident a Jerusalem Est li permet viatjar per Israel i tenir accs als serveis israelians, mentre que les
altres identitats signifiquen estar empresonat a Cisjordnia o a Gaza. Una de les filles den Jacques
i la Siham estudia a Itlia; una altra, a Frana; una, a la Universitat Hebrea de Jerusalem; laltra, a
la Universitat rab de Jerusalem i la ms petita, a lescola americana de Jerusalem. Per si no nhi
42
hagus prou, la famlia den Jacques s originria de Haifa, una ciutat costanera que avui s part
de lEstat hebreu. Els seus pares encara viuen a Haifa, i pertanyen al mili llarg de palestins que no
van poder ser expulsats de les seves terres a la guerra del 1948 pel llavors incipient Estat dIsrael
i que avui tenen nacionalitat israeliana. No s, per tant, sorprenent que sigui ms fcil atrapar un
peix que atrapar els sentiments i la identitat dels Abdala, sovint confusos i contradictoris com la
situaci daquesta regi.
Jo li pregunto: qui ets, Jacques? Ets palest, catlic, tens nacionalitat jordana, vius en territori
ocupat per Israel, els teus pares sn rabs de nacionalitat israeliana i les teves filles parlen francs,
itali, angls i hebreu millor que lrab.
(Fragment extret del llibre Guerres de plstic. El conflicte quotidi entre palestins i israelians, de Jordi Raich)
Seguidament es donar la consigna que cada grup elabori una breu histria de vida, on es posin
de manifest les identitats mltiples que caracteritzen la nostra societat, aix com la diversitat
lingstica i religiosa. Per fer-ho, a cada grup li ser assignada una fotografia i la histria de vida
girar al voltant de cada personatge. Shauran dimaginar que viuen al seu barri, per que tenen
en com haver nascut a Jerusalem. Com a orientaci quant al contingut de cada histria de vida,
es recomana que sinclonguin aspectes lingstics, la participaci en centres cvics i centres de
culte o les professions de cada un dells/es. s recomenable que el professorat, amb lobjectiu de
contextualitzar encara ms aquesta tasca, faci referncia a la informaci que apareix a lannex 3.
Irina Kozlov Nabil Said
Assaf Negat Lauren Grodstein
43
Segona sessi
Un membre de cada grup haur de llegir a la resta la histria de vida elaborada.
Seguidament, el professorat conduir un espai de reflexi i debat conjunt. s recomenable que shi
identifiquin les similituds i diferncies entre les histries de vida, aix com la projecci dimatges
estereotipades en el cas que sigui necessari. Alhora, caldr identificar les capacitats i possibilitats
que genera en les persones el fet de pertnyer a identitats mltiples.
Annexos
Annex 1
Les religions: smbols de la humanitat
El que succeeix a Jerusalem afecta el mn sencer. La frase, de lhistoriador Franco Cardini,

explica, com poques, la importncia simblica que la ciutat t per a les tres religions monoteistes
mediterrnies i, tamb, la influncia universal que han adquirit.
Per als jueus, Jerusalem s el smbol de la seva fe. La ciutat on el rei David diposit larca que con-
tenia les taules de laliana. Jerusalem, la ciutat del Temple, destruda i reconstruda, s el testimo-
ni permanent de la vinculaci del poble amb el seu du.
Jerusalem s, tamb, el centre de la Terra Santa dels cristians; lespai on visqu, mor i ressuscit
Jess, el fill de Du, el du que es fu home per redimir el pecat del mn.
Els musulmans batejaren Jerusalem com la ciutat Santa (Al-Quds). La tradici musulmana com-
partida pels hebreus vol que fos aqu on actualment hi ha la Cpula de la Roca el lloc on Abra-
ham realitz el sacrifici del seu fill. La mateixa ciutat que visit en somnis Mahoma i des de la qual
acced al cel, cavalcant un cavall
Per a ampliar-ne la informaci podeu visitar les webs segents:
Fe Bah: http://www.bbc.co.uk/religion/religions/bahai/
http://w3.bcn.es/fitxers/dretscivils/annexe14.unitatdidcticabahai.710.pdf (catal)
Cristianisme Copte: http://www.bbc.co.uk/religion/religions/christianity/subdivisions/coptic_1.shtml
Esglsia Ortodoxa siriana: http://www.syrian-orthodox.com/news.php (rab)
http://sor.cua.edu/ChTod/index.html (angls)
A la web del Centre UNESCO de Catalunya (www.unescocat.org) es poden trobar materials i docu-
ments per treballar el dileg interreligis a laula. Tamb ofereixen tallers als centres educatius.
Annex 2
La diversitat lingstica
Per a ampliar-ne la informaci podeu visitar les webs segents:
44
Judeoespanyol:
http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=lad
http://www15.gencat.cat/pres_casa_llengues/AppJava/frontend/llengues_detall.jsp?id=96&idioma=1
Domari: http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=rmt
http://www.linguamundi.cat/continguts/fitxa.php?id=20663
Armeni: http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=hye
http://www15.gencat.cat/pres_casa_llengues/AppJava/frontend/llengues_detall.jsp?id=298&idioma=1
Els pobles i els estats de la Mediterrnia (http://www.ciemen.org/materials/joc.swf)
Tamb podeu conixer un material didctic molt interessant elaborat pel CIEMEN, i que ens ofereix
una panormica molt valuosa sobre les llenges de la Mediterrnia.
Atles sobre les llenges en perill al mn, elaborat per UNESCO:

http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=ES&pg=00136 (castell)
http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=EN&pg=00136 (angls)
http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=FR&pg=00136 (francs)
Annex 3
LEspai de Reflexi es troba a la Universitat Pompeu Fabra, al Campus de la Ciutadella. En concret,

a lgora Jordi Rubi i Balaguer.
Lartista Antoni Tpies ho expressa aix:
Davant dels excessos dagitaci, de dispersi mental i dels innombrables cultes a realitats falses
als quals estem sotmesos en les societats actuals, mha semblat molt oport contribuir a crear un
espai i unes imatges que afavoreixin el recolliment, la concentraci i, en definitiva, un millor apro-
pament a la nostra veritable naturalesa.
Hi ha tota una tradici de creences que practica i aconsella aquesta possible modificaci del nivell
primari de la conscincia per dur-la a les zones ms autntiques de lsser. Sn tcniques que,
adaptades a lactualitat, fins i tot es poden considerar una terpia de gran importncia per al nostre
equilibri. I, de fet, el tronc principal de lart de tots els temps no solament ha estat sempre aliat
amb elles sin que sovint ns lelement principal.
En uns moments, doncs, tan dominats per les cultures de la distracci i del negoci, quan fins i
tot alguns museus es passen als bulliciosos i sovint tan alienants espectacles de masses, crec molt
significatiu que des del mn universitari recordem la necessitat duns espais de silenci i de reflexi
amb els quals lart justament pot exercir les seves funcions ms nobles i segur que ms tils als
ciutadans.
45
46

Expressions de diversitat a Jerusalem:
FE BAH ISLAM JUDEOESPANYOL
JUDAISME RAB PALEST ARMENI
CRISTIANISME HEBREU ANGLS
AGNSTICS/ATEUS DOMARI RUS
Fragment extret del llibre Guerres de plstic. El conflicte quotidi entre palestins i israelians, de Jordi Raich.
En Jacques s rab i, sobretot, palest. Com la majoria de palestins,viu al territori ocupat pels israeli-
ans des de 1967. En el seu cas, resideix, com jo, a Jerusalem Est, que el govern israeli no considera
ocupat sin territori dIsrael i, juntament amb laltra meitat de la ciutat, la capital de lestat jueu. En
Jacques, per, no s musulm com la majoria de palestins, sin que pertany a la minoria catlica.
Oficialment, en Jacques s de nacionalitat jordana, almenys aix s el que diu lnic passaport que
t, herncia de lpoca de la postguerra del 1948 quan aquesta part de Jerusalem era sota control de
Jordnia. Per, avui en dia, en Jacques viu a Jerusalem Est grcies a la tarja de resident palest pro-
porcionada pel govern israeli. Es tracta duna de les identitats ms desitjades pels palestins, ja que
al contrari que amb una tarja de resident a Cisjordnia o a Gaza, la tarja de resident a Jerusalem Est li
permet viatjar per Israel i tenir accs als serveis israelians, mentre que les altres identitats signifiquen
estar empresonat a Cisjordnia o a Gaza. Una de les filles den Jacques i la Siham estudia a Itlia; una
altra, a Frana; una, a la Universitat Hebrea de Jerusalem; laltra, a la Universitat rab de Jerusalem i
la ms petita, a lescola americana de Jerusalem. Per si no nhi hagus prou, la famlia den Jacques
s originria de Haifa, una ciutat costanera que avui s part de lEstat hebreu. Els seus pares encara
viuen a Haifa, i pertanyen al mili llarg de palestins que no van poder ser expulsats de les seves terres
a la guerra del 1948 pel llavors incipient Estat dIsrael i que avui tenen nacionalitat israeliana. No s,
per tant, sorprenent que sigui ms fcil atrapar un peix que atrapar els sentiments i la identitat dels
Abdala, sovint confusos i contradictoris com la situaci daquesta regi.
Jo li pregunto: qui ets, Jacques? Ets palest, catlic, tens nacionalitat jordana, vius en territori ocupat
per Israel, els teus pares sn rabs de nacionalitat israeliana i les teves filles parlen francs, itali,
angls i hebreu millor que lrab.
47

Elaboraci duna breu histria de vida.
Heu de tenir en compte com s el barri, aspectes lingstics, la participaci en centres cvics i centres
de culte, o les seves professions.
(Trobareu fotografies a la pgina segent)
48

Annexos per a lelaboraci duna breu histria de vida:
Irina Kozlov Nabil Said Assaf Negat Lauren Grodstein
LEspai de Reflexi es troba a la Universitat Pompeu Fabra al Campus de la Ciutadella. En concret, a

lgora Jordi Rubi i Balaguer.
Lartista Antoni Tpies ho expressa aix:
Davant dels excessos dagitaci, de dispersi mental i dels innombrables cultes a realitats falses
als quals estem sotmesos en les societats actuals, mha semblat molt oport contribuir a crear un
espai i unes imatges que afavoreixin el recolliment, la concentraci i, en definitiva, un millor apropa-
ment a la nostra veritable naturalesa.
Hi ha tota una tradici de creences que practica i aconsella aquesta possible modificaci del nivell
primari de la conscincia per dur-la a les zones ms autntiques de lsser. Sn tcniques que,
adaptades a lactualitat, fins i tot es poden considerar una terpia de gran importncia per al nostre
equilibri. I, de fet, el tronc principal de lart de tots els temps no solament ha estat sempre aliat amb
elles sin que sovint ns lelement principal.
En uns moments, doncs, tan dominats per les cultures de la distracci i del negoci, quan fins i tot
alguns museus es passen als bulliciosos i sovint tan alienants espectacles de masses, crec molt signi-
ficatiu que des del mn universitari recordem la necessitat duns espais de silenci i de reflexi amb els
quals lart justament pot exercir les seves funcions ms nobles i segur que ms tils als ciutadans.
49

Per al debat:
Similituds i diferncies entre les histries de vida:
Imatges estereotipades:
Guardar Imprimir
50
Activitat 7
Palestina Israel: construint ponts, trencant murs.
Descripci: A partir de les seves reflexions, els estudiants identificaran bones prctiques vincula-
des a les potencialitats de les llenges i amb la finalitat dexplorar possibles sortides pacfiques
al conflicte entre Israel i Palestina.
Cap home s prou estpid per desitjar la guerra i no la pau; perqu

durant la pau, els fills porten els seus pares a la tomba, i a la guerra sn
els pares els qui porten els seus fills a la tomba.
Herdot
La pitjor de les paus s millor que la millor de les guerres.
Marc Tulli Cicer
La violncia s lltim refugi de lincompetent.
Isaac Asimov
Ning neix odiant una altra persona per ra de la seva pell, del seu
origen, de la seva formaci o de la seva religi. La gent aprn a odiar. I
si els homes i dones poden aprendre a odiar, tamb poden aprendre a
perdonar i estimar.
Nelson Mandela
Introducci
A Jerusalem la Carme percep una enorme tensi entre alguns ciutadans palestins i israelians. Tamb
topa amb limpediment de poder-se moure amb llibertat, ja que hi ha nombrosos punts de control de
lexercit israeli i aix li impedeix visitar algunes zones. Li han explicat que fins i tot lexrcit sovint no
deixa passar alguns joves per anar a lescola. A ella aquesta situaci lenfada.
51

Lany 1947 la resoluci 181 del Consell de Seguretat de lONU divideix el territori de Palestina
sota mandat britnic en dos estats. Poc desprs es proclam lEstat dIsrael (1948), sense poder-se
materialitzar des de llavors un Estat palest. El 1948 Israel va annexionar Jerusalem oest, i Egipte
i Jordnia ocuparen Gaza i Cisjordnia, respectivament. El 1967, Israel enva Jerusalem Est, Cis-
jordnia i Gaza desprs de sortir vencedor de lanomenada Guerra dels Sis Dies contra els pasos
rabs. No ser fins als acords dOslo, signats el 1993, que lautonomia dels territoris palestins ser
formalment reconeguda, per locupaci militar i el control del territori imposat per Israel nimpedeix
la implementaci. Aquest fet provoca lesclat de la Segona Intifada. Daltra banda, loposici entre els
diferents sectors palestins en les ltimes dcades, ha estat protagonitzada principalment per grups
nacionalistes laics duna banda i grups confessionals per altra. Lenfrontament entre ells respon a la
voluntat de controlar el poder dins dels territoris palestins i sha tradut, al seu torn, en diferents apro-
ximacions per normalitzar les relacions amb Israel. Per altra banda, el bloqueig dIsrael sobre Gaza
es va intensificar al llarg de lany 2007 i Nacions Unides va alertar del deteriorament alarmant de la
situaci i de les greus conseqncies humanitries que estava provocant. Latac de lexrcit israeli
a finals de lany 2008 va provocar 1.300 morts ms de 400 nens i nenes i ms de 5.000 ferits
palestins. Al costat israeli es van comptabilitzar 13 morts i 80 ferits.
Malgrat aquesta llarga histria de violncia, una proposta de resoluci seria preveure elements
com: la creaci dun Estat palest, poltica i territorialment viable, segons les fronteres existents
lany 1967; la doble capitalitat de Jerusalem; el desmantellament dels assentaments illegals; una
sortida justa a la qesti dels refugiats, i el reconeixement de lEstat dIsrael i de la seva seguretat
per part dels pasos rabs. s a dir, complir les resolucions 194 (1948), 242 (1967), 338 (1973)
de les Nacions Unides.
Carles Vidal Novellas, En el mar de Jenin. Anlisi de limpacte de projectes deducaci per la pau a
Israel i Palestina, a Bones Prctiques dAvaluaci en Educaci per la pau en contextos de conflicte
armat, Escola Cultura de La Pau, novembre 2008.
Objectius educatius
Aquesta activitat persegueix un doble objectiu. En primer lloc aprofundir en el coneixement sobre
el conflicte entre Israel i Palestina des duna perspectiva histrica. Alhora, posar de manifest
-malgrat la dificultat a lhora dinterpretar-lo per ra dels elements didentificaci personal o ide-
olgica- la importncia del dileg, el coneixement mutu i la negociaci com a vies per a resoldre
els conflictes.
Continguts
El conflicte entre Israel i Palestina
El dileg i la negociaci com a via de resoluci dels conflictes
La vulneraci dels drets humans
Els valors de la pau i la no-violncia
La diversitat cultural i lingstica
52

Aquesta activitat es realitzar en grups de 4 - 5 estudiants. Cal que quan el professorat dissenyi la
composici dels grups, vetlli perqu siguin heterogenis (respecte al gnere, la procedncia, les capa-
citats, etc.).

Breu histria del conflicte: 10 min
Projecci del vdeo: 5 min
Emplenar la graella: 15 min
Debat conjunt: 15 min
Recursos / material
Pellcula Promises (2001) de J. Shapiro, B.Z. Goldberg i C. Bolado.
En primer lloc i desprs dhaver explicat lactivitat, el professorat far una breu contextualitzaci
histrica del conflicte. Com a suport, es pot utilitzar el comentari sobre el context i informacions
que es presenten en lannex 1.
Seguidament, i per tal daprofundir en els coneixements daquest conflicte, es projectar el vdeo.
A lannex 2 hi ha informaci complementria al respecte.
A continuaci i per grups, els estudiants hauran demplenar la graella que es divideix en tres
apartats (elements facilitadors, dificultadors de difcil classificaci per a la construcci de la pau).
Ho faran amb lobjectiu de resoldre els conflictes a partir del dileg i identificant elements que
apareixen al vdeo i basant-se en els temes que es presenten a continuaci. Alhora, es recomana
al professorat que per obtenir ms informaci recorri a la que es presenta en lapartat dannexos.
Temes:
Els israelians i palestins tenen el dret de viure en pau i en seguretat.

Lexistncia dassentaments illegals. En aquesta pgina es recomana cercar la informaci per
settlements (http://www.peacenow.org.il/site/en/peace.asp?pi=43; http://www.palestinemonitor.
org/spip/spip.php?article7)
La destrucci de cases (http://coalitionofwomen.org/home/english)
Laugment de la despesa en educaci a Gaza i Cisjordnia.
El bloqueig militar i el control de la llibertat de moviments (els checkpoints) (http://www.
machsomwatch.org/en/checkpoints). Vegeu tamb lannex 3.
El reconeixement de lEstat palest.
La doble capitalitat de Jesusalem.
Arguments a favor i arguments en contra dels projectes de cooperaci entre Israel i Palestina.
Lexportaci darmes.
Limitacions a la poblaci pel que fa a laccs a laigua.
53
La composici diversa (diferent nacinoalitat, origen, religi, etc.) dels equips de futbol.
La corrupci de les administracions.
El projecte Unescocat Educaci Gaza, llavor de Pau.
Arguments a favor i arguments en contra de les colnies dintercanvi entre joves israelians i palestins.
Els grups danimaci infantil i juvenil.
El mur aixecat a Cisjordnia (http://www.stopthewall.org/)
El govern dIsrael nega lentrada a la franja de Gaza a Pallassos sense Fronteres (http://www.
clowns.org/)
Lincrement dels objectors de conscincia
Algunes associacions que treballen per la pau i per la reconciliaci:
Stop the wall: http://www.stopthewall.org/

Alternative News: http://www.alternativenews.org/
Bat Shalom: http://www.batshalom.org/
Neve Shalom: http://nswas.com/
Middle East for Coexistence: http://www.mideastweb.org/
Construint ponts, trencant Destruint ponts, aixecant murs

Difcil identificaci
murs (facilitadors de pau) (obstaculitzadors de pau)
Finalment es far un debat conjunt moderat pel professorat. s important que shi visualitzi la ne-
cessitat de la pau, els elements que la dificulten i les potencialitats de la llengua com a instrument
i estratgia per afavorir la pau. Les conclusions poden ser exposades en un mural o b a la pgina
web de lescola.
54
Annexos
Annex 1
Palestinian centre for human rights:
http://www.pchrgaza.org/portal/en/ (angls)
http://www.pchrgaza.org/portal/ar/ (rab)
Article de Human Right Watch sobre la violaci dels Drets Humans a Palestina:
http://palestinenote.com/cs/blogs/topnews/archive/2010/05/13/human-rights-watch-israel-wantonly-
destroyed-gaza-homes.aspx (angls)
Observatori de Conflictes i Drets Humans de la Universitat de Barcelona
http://www.observatori.org/pais.php?id=53&lng=cat
Ctedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans. Escola de Pau.
http://escolapau.uab.cat/
Pgina penjada a xtec dins de materials per a les cincies socials
http://www.xtec.cat/~aguiu1/calaix/015pales.htm
El conflicte Palest-Israeli. Laia Colomer i Solsona. Edualter, materials pedaggics.
http://www.edualter.org/material/actualitat/palestina/historia.htm
Procon s una organitzaci integrada per palestins i israelians que t com a objectiu promoure el
pensament crtic, leducaci i la informaci de la ciutadania. En angls.
http://israelipalestinian.procon.org/
55
Annex 2
Fitxa de la pellcula PROMISES
Ttol original: Promises

Direcci, gui i producci: Justine Shapiro i B.Z. Goldberg
Codirecci i muntatge: Carlos Bolado
Interpretaci: Moishe Bar Am, Faraj Adnan Hassan Husein, Mahmoud Mazen Mahmoud Izhiman,
Daniel Solan, Yarko Solan
Cmera: Yoram Millo i Ilan Buchbinder
Disseny de so: Rogelio Villanueva
Gravaci de so: Carlos Bolado, B. Z. Goldberg i Justine Shapiro
Consultor i investigador: Stephen Most
Producci executiva : Janet Cole
Pas i any: Estats Units, 2001
Durada 110 min.
Qualificaci: Apta per a tots els pblics
Dinters
La nominada a loscar Promises ha rebut lloances de la crtica de tot el mn per la seva

excepcional lucidesa a lhora de desllorigar el complex entramat del conflicte palest-israeli i
la circularitat destructiva del fanatisme i del ressentiment. Ens dna una visi de la vida als
voltants de Jerusalem intensament personal i immensament commovedora Glenn Whipp, Daily
News, Los ngeles. Produda al llarg de cinc anys, la pellcula t el valor de mostrar la realitat
dOrient Mitj vista des dulls diferents. Erik Lundegaard va escriure al respecte: ajuda a com-
prendre que estem davant un conflicte que no es resoldr fcilment, ni rpid. Malgrat que va ser
projectada a noms sis sales dels Estats Units, la pellcula va recaptar ms de 200.000 dlars,
entre el mar i lagost de 2002.
Sinopsi
En el marc de la situaci que es viu a lOrient Mitj, Promises ens ofereix un retrat hum del con-
flicte palest. A partir dels testimonis de set infants (de 9 a 13 anys), coneixerem com de complicat
s crixer a Jerusalem. Encara que viuen a noms vint minuts de distncia, habiten mons radicalment
diferents, prcticament incomunicats, i sn conscients de la situaci. La seva visi de les coses est
modelada per les imposicions dels adults que els envolten, tanmateix aquest grup ha decidit saltar les
barreres per a trobar-se amb els seus vens.
Teniu una guia didctica (http://www.xtec.cat/crp-rubi/tic/pdf/10.pdf) molt completa elaborada

per Irene de Puig dins del cicle Cinema i Drets Humans del Departament dEducaci de la Ge-
neralitat de Catalunya. Podeu trobar la guia en format pdf i la pellcula als centres de recursos
pedaggics.
56
Annex 3
Article sobre la temtica
El terrorisme a Israel i Palestina
Per anar de Jerusalem a Nablus, que s un viatge que normalment seria de mitja hora per una
carretera normal, ara mateix vosaltres -llevat que agafeu un cotxe amb matrcula israeliana-, si aneu
amb un cotxe de palestins haureu de sortir de Jerusalem, anar a un check point que hi ha al costat
de Ramallah, baixar del taxi que haureu agafat, passar caminant, ensenyar els papers vosaltres no
tindreu problema perqu ensenyant el passaport passareu- els palestins aqu ja no sabrien si po-
drien passar o no, shaurien desperar, de vegades poden passar i de vegades no, s completament
aleatori. Quan hagussiu passat, suposant que pugui passar el palest, haureu de pujar a un altre
taxi i desprs anar per una carretera separada. La situaci s dapartheid: infraestructures per als
uns, infraestructures per a uns altres, separats, vivint separats, separats fins i tot per un mur, anar
per una carretera separada. Estic parlant de Nablus que s una ciutat important en la comunicaci
amb Jerusalem, que s el centre neurlgic. Haureu de passar per un cam de terra, fins i tot els
camions que porten mercaderia, les ambulncies, tots han de passar per all i a larribada a len-
trada de Nablus trobareu un altre check point, haureu de baixar del cotxe altra vegada, ensenyar
els papers, vosaltres passareu, els palestins si passen passen i si no no, de vegades sesperen de
vegades no, altre cop sotmesos a la total discrecionalitat dels soldats israelians. Llavors, un cop
passat caminant el check point, haureu de pujar a un altre cotxe que us portaria fins a Nablus. El
que normalment seria un viatge de mitja hora, per a vosaltres que no teniu cap mena de problema,
es convertiria en un viatge de dues hores i mitja o de tres hores amb tres cotxes diferents. Per a un
palest s sortir i no saber quan arribar. Aix imaginant que arribi a Nablus, i que no hi hagi toc de
queda, que hi pugui entrar, i pot ser que els que estiguin dins de casa no puguin ni sortir de casa,
situaci no tan estranya.
Ferran Izquierdo Brichs

Professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autnoma de Barcelona
(ponncia transcrita presentada loctubre 2005 al Seminari Terrorisme, terrorismes, terroristes organitzat per la Fundaci
Alfons Comn)
57
Activitat 7
Projecci de la pellcula Promises de Justine Shapiro, B.Z. Goldberg i Carlos Bolado
A la pgina segent trobareu possibles elements a classificar i un article sobre la temtica
Construint ponts, trencant Destruint ponts, aixecant murs

Difcil identificaci
murs (facilitadors de pau) (obstaculitzadors de pau)
58
Activitat 7
Temes:
Els israelians i palestins tenen el dret de viure en pau i en seguretat.

Lexistncia dassentaments illegals. En aquesta pgina es recomana cercar la informaci per
settlements. (http://www.peacenow.org.il/site/en/peace.asp?pi=43)
La destrucci de cases (http://coalitionofwomen.org/home/english).
Laugment de la despesa en educaci a Gaza i Cisjordnia.
El bloqueig militar i el control de la llibertat de moviments (els checkpoints) (http://www.
machsomwatch.org/en/checkpoints). Vegeu tamb lannex 3.
El reconeixement de lEstat palest.
La doble capitalitat de Jesusalem.
Arguments a favor i arguments en contra dels projectes de cooperaci entre Israel i Palestina.
Lexportaci darmes.
Limitacions a la poblaci pel que fa a laccs a laigua.
La composici diversa (diferent nacionalitat, origen, religi, etc.) dels equips de futbol.
La corrupci de les administracions.
El projecte Unescocat Educaci Gaza, llavor de Pau.
Arguments a favor i arguments en contra de les colnies dintercanvi entre joves israelians i
palestins.
Els grups danimaci infantil i juvenil.
El mur aixecat a Cisjordnia (http://www.stopthewall.org/)
El govern dIsrael nega lentrada a la franja de Gaza a Pallassos sense Fronteres (http://www.
clowns.org/.
Lincrement dels objectors de conscincia.
Algunes associacions que treballen per la pau i per la reconciliaci:
Stop the wall: http://www.stopthewall.org/

Alternative News: http://www.alternativenews.org/
Bat Shalom: http://www.batshalom.org/
Neve Shalom: http://nswas.com/
Middle East for Coexistence: http://www.mideastweb.org/
Guardar Imprimir
59
Activitat 8
Lban: la construcci de la identitat lingstica
a partir de la condici de refugiat
Descripci: Els estudiants realitzaran un exercici dempatia per tal didentificar quines implicaci-
ons hi ha entre ser refugiat i la construcci de la identitat lingstica
Introducci
Desprs de travessar Jerusalem, la Carme arriba al Lban i torna a conixer una persona palestina: la
Rim. Li explica que ha nascut en un camp de refugiats palestins aqu, al Lban, i que la seva famlia
ja fa uns anys, es va veure obligada a fugir de la guerra. Per aquesta ra es van establir en un camp
de refugiats, on almenys no estan amenaats. Tot i aix, li diu que la vida al camp no s gaire con-
fortable i que sovint hi ha moltes incomoditats: laccs a laigua, dificultats de mobilitat o escassetat
de productes.
La Rim convida la Carme a conixer la seva famlia i totes dues arriben al camp de refugiats. Mentre
prenen un te, lavi de la Rim, li ensenya una vella clau fora gran duna porta, i mirant-la als ulls, li diu:
Aquesta s la clau que obria la porta de casa meva a Palestina. Porta que espero tornar a obrir
quan torni a Palestina i perdi la meva condici de refugiat.

Al mn es calcula que hi ha entre 20 i 25 milions de refugiats. LACNUR (Alt Comissionat de les Na-
cions Unides per als Refugiats) defineix a un refugiat com aquella persona que es troba fora del seu
pas dorigen i no pot retornar-hi a causa dun temor ben fundat de persecuci per ra de la religi,
nacionalitat, opini poltica o pertinena a un determinat grup social.
Dacord amb la definici operacional de la UNRWA (Agncia de les Nacions Unides per a Palestina i
lOrient Mitj), els refugiats palestins sn persones la residncia normal de les quals era Palestina, entre
el juny de 1946 i el maig de 1948. La definici de la UNRWA dun refugiat tamb abraa els descen-
dents de les persones que es van convertir en refugiats lany 1948, i que van perdre tant les seves cases
com el mitj de subsistncia a conseqncia del conflicte rabisraeli de lany 1948. El nombre de
refugiats de Palestina registrats posteriorment ha augmentat de 914.000 (1950) a ms de 4,4 milions
(2005). En lactualitat i degut a laugment de la poblaci natural aquesta xifra segueix creixent.
Degut als diferents conflictes entre el govern dIsrael i Palestina, un ter dels refugiats palestins re-
gistrats, aproximadament 1,3 milions, viuen en 58 campaments de refugiats repartits entre diferents
pasos i territoris. El seu retorn a Palestina significaria un dels reptes majors en un hipottic i desit-
jable procs de pau.
Objectius educatius
Aquesta activitat persegueix un doble objectiu. En primer lloc, que els estudiants coneguin i refle-
xionin crticament sobre algunes de les conseqncies que es desprenen de la condici de refugiat.
60
En segon lloc, que aquest coneixement i aquesta reflexi es facin a partir dun exercici dempatia,
i sinterroguin sobre limpacte que aix significaria respecte de la seva identitat lingstica i la seva
vida quotidiana.
Continguts
La condici de refugiats
Refugiats i identitat lingstica

Aquesta activitat es realitzar en grups de 4 5 estudiants. Cal que quan el professorat dissenyi la
citats, etc.).
Primera sessi
La durada daquesta sessi s de 50 minuts, repartits de la manera segent:

Explicaci i contextualitzaci de lactivitat: 20 min
Treball sobre les preguntes: 30 min
Segona sessi
La durada daqueta sessi s de 50 minuts, repartits de la manera segent:

Posada en com: 20 min
Debat i reflexi conjunta: 30 min
Activitat complementria
La durada daquesta sessi s de 50 minuts, repartits de la manera segent:

Cerca de la informaci: 30 min
Connexi a Internet i graella
Primera sessi
En primer lloc el professorat contextualitzar lactivitat i es formaran els grups de treball. Per fer-ho
es recomana que el professorat es basi en les informacions que hi ha a lannex 1.
Seguidament, es demanar que els diferents grups facin un exercici dempatia, es posin en la si-
tuaci dun grup de persones que han de fugir de la seva terra i que tenen la condici de refugiats.
Per fer-ho, es formularan les questions segents:
61
Imagineu-vos que sinicia una guerra i heu de fugir per poder salvar la vida. Penseu qu us
podria succeir?
Qu agafareu per endur-vos? Per qu?
A quin pas imagineu que anireu a viure? Seguireu parlant en la vostra llengua? I en el cas que
ning us entengus, qu fareu?
Com penseu que tot plegat podria afectar la vostra identitat lingstica? Quines valoracions en feu?
Si no us trobssiu en aquesta situaci, la vostra identitat lingstica seria la mateixa?
Voldreu tornar a la vostra terra? Per qu?
Qu penseu de la clau que li ensenyen a la Carme? Si al cap dun temps tornssiu a casa i us
hi trobssiu persones que no coneixeu, com us sentireu? Qu fareu?
Segona sessi
Aquesta sessi es divideix en dues parts. En primer lloc, els diferents grups exposaran i presentaran
a la resta quines sn les seves respostes.
A continuaci, siniciar un debat conjunt condut pel professorat. s important que sidentifiquin
aspectes comuns i divergents que apareixen entre els grups. Tamb, que es posi de manifest quines
conseqncies tindria la situaci de refugiat per a la seva llengua, segons els estudiants.
Activitat complementria
Per grups, els estudiants aprofundiran en la situaci dels refugiats palestins que hi ha al Lban. Per
fer-ho, el professorat demanar un treball dexploraci a partir de les questions segents:
Identifiqueu els principals camps de refugiats que hi ha al Lban.
Quin s el seu origen? Per qu les persones que hi viuen shan convertit en refugiats?
Don han fugit? Per qu han fugit?
Qui els ha expulsat?
La situaci social de les persones que hi viuen ha canviat en els darrers anys? Qu est succeint?
Quins sn els seus drets? Quins drets han perdut? Quins drets considereu que sn bsics i
irrenunciables?
Creieu que s justa la situaci en qu es troben?
Creieu que volen tornar al seu lloc dorigen? Per qu no ho fan?
62
Per a cercar la informaci cal basar-se en els annexos de lactivitat, fent cerca a la Xarxa.
Finalment, es far un debat conjunt condut pel professorat. s important que sidentifiquin aspec-
tes comuns i divergents que apareixen entre els grups.
Annexos
Annex 1
Articles relacionats amb la temtica
http://www.mundoarabe.org/refugiados_palestinos_libano.htm
Article amb informaci sobre els refugiats palestins al Lban
http://asiapacific.amnesty.org/library/Index/ESLMDE180042007?open&of=ESL-375
http://www.amnesty.org/en/library/info/MDE18/002/2010/en
Article que tracta sobre lexili i refugiats poltics al Lban
http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/4947.pdf
http://www.unrwa.org/userfiles/2010011955711.pdf
http://www.unrwa.org/etemplate.php?id=65
Article sobre els refugiats palestins i la seva situaci
Annex 2
Informacions complementries
http://www.unrwace.org/los-refugiados-2.html
Enlla a la Pgina de la UNRWA on es pot trobar abundant informaci sobre els refugiats palestins
http://www.unrwace.org/mapa-de-campos-de-refugiados-de-palestina-2.html
Mapes multimdia dels camps de refugiats del Lban
http://www.acnur.org/publicaciones/SRM/index.htm
Enlla del llibre de lACNUR La situacin de los refugiados en el mundo, amb informaci molt com-
pleta sobre la temtica dels refugiats
63
Annex 3
Imatges
Font: http://www.un.org/unrwa/67commem/gallery/Baqaa-47.jpg
Font: http://www.un.org/unrwa/67commem/gallery/024.jpg
64

Formeu grups i responeu a aquestes qestions:
Imagineu-vos que sinicia una guerra i heu de fugir per poder salvar la vida. Penseu qu us podria
succeir?
Qu agafareu per endur-vos? Per qu?
A quin pas imagineu que anireu a viure? Seguireu parlant en la vostra llengua? I en el cas que
ning us entengus, qu fareu?
Com penseu que tot plegat podria afectar la vostra identitat lingstica? Quines valoracions en feu?
Si no us trobssiu en aquesta situaci, la vostra identitat lingstica seria la mateixa?
Voldreu tornar a la vostra terra? Per qu?
Qu penseu de la clau que li ensenyen a la Carme? Si al cap dun temps tornssiu a casa i us hi
trobssiu persones que no coneixeu, com us sentireu? Qu fareu?
Guardar Imprimir
65

Per al debat:
Aspectes comuns i divergents entre els grups:
Conseqncies per a les meves llenges:
Altres:
Guardar Imprimir
66
Annexos
Annex 1
Articles relacionats amb la temtica
http://www.mundoarabe.org/refugiados_palestinos_libano.htm
Article amb informaci sobre els refugiats palestins al Lban
http://asiapacific.amnesty.org/library/Index/ESLMDE180042007?open&of=ESL-375
Article que tracta sobre lexili i refugiats poltics al Lban
http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/4947.pdf
Article sobre els refugiats palestins i la seva situaci
Annex 2
http://www.unrwace.org/los-refugiados-2.html
Enlla a la Pgina de la UNRWA on es pot trobar abundant informaci sobre els refugiats palestins
http://www.unrwace.org/mapa-de-campos-de-refugiados-de-palestina-2.html
Mapes multimdia dels camps de refugiats del Lban
http://www.acnur.org/publicaciones/SRM/index.htm
Enlla del llibre dACNUR La situacin de los refugiados en el mundo amb informaci molt comple-
ta sobre la temtica dels refugiats
Font: http://www.un.org/unrwa/67commem/gallery/Baqaa-47.jpg
Font: http://www.un.org/unrwa/67commem/gallery/024.jpg
Guardar Imprimir
67
Activitat 9
Xipre: entre dues realitats
Descripci: A partir del cas de Xipre, els estudiants aprofundiran el seu coneixement sobre la
frontera divisria duna mateixa rea i reflexionaran sobre les seves conseqncies des del punt
de vista hum, lingstic, cultural i religis.
Introducci
Darrerament la Carme troba massa conflictes a la Mediterrnia. La nostra protagonista qestiona cada
vegada ms la idea que identifica lespai mediterrani amb una mar tranquilla, que havia sentit dir
tantes vegades. No obstant aix, est contenta perqu ha arribat a Xipre.
Inicia una passejada i sadona que tothom parla grec... Tamb es troba amb una situaci que li genera
una gran sorpresa: hi ha una frontera militaritzada. Una altra? -pensa. Comeno a estar una mica farta
de totes elles! es diu en veu baixa. A laltra banda hi ha una bandera turca. No entn res. Una illa
dividida en dues parts i no es pot anar lliurament dun extrem a laltre... Dues comunitats en una illa
amb ben poc de contacte i radicalitzades?

Lilla de Xipre ha estat un indret de la Mediterrnia on des de lAntiguitat hi han passat moltes cultu-
res. Per ra de la seva situaci i inters estratgics, ha estat un enclavament molt disputat: ha estat
escenari de moltes guerres, ocupacions i conflictes, i actualment est dividida en dues parts que cor-
responen a dues comunitats: la greco-xipriota i la turco-xipriota. Malgrat que lany 2007 les autoritats
greco-xipriotes van enderrocar el mur que existia i que dividia literalment lilla per lanomenada lnia
verda, encara avui queda molt cam a recrrer per poder parlar dun context digualtat i de pau entre
les dues comunitats.
Objectius educatius
Aquesta activitat persegueix un doble objectiu. En primer lloc, que els estudiants coneguin la
situaci de conflicte entre les dues comunitats xipriotes i hi reflexionin crticament. Alhora, que
identifiquin les implicacions que tenen les fronteres en la diversitat lingstica, religiosa i cultural
duna mateixa rea.
Continguts
Les fronteres en una mateixa rea
Les implicacions pel que fa a la seva diversitat lingstica, religiosa i cultural

68
citats, etc.).
La durada de lactivitat s de dues sessions de 50 minuts repartides de la manera segent:
Primera sessi
Explicaci de lactivitat: 10 minuts

Cerca de la informaci i treball en cartolines: 40 minuts
Segona sessi
Explicaci de lactivitat: 5 minuts

Exposici i debat: 45 minuts
Connexi a Internet i cartolines, cola
Primera sessi
En primer lloc el professorat contextualitzar lactivitat i es formaran els grups. Sassignar a cada
un dells un dels mbits que sexposen a continuaci, i aquells grups que coincideixin saprofitar
per enriquir i complementar la segona sessi.
Els grups de treball estaran dividits en els mbits que sexposen a continuaci i la cerca es far a
partir de les informacions que apareixen en lapartat dannexos.
Grup A: mbit geogrfic
Situa Xipre en el mapa.

Com est dividida lilla?
Quines comunitats lhabiten i en quina rea?
De quins pasos provenen cadascuna daquestes comunitats?
Com ho fan per comunicar-se aquestes dues comunitats? Es podria millorar la seva comunicaci?
Creieu que s possible que les identitats culturals i lingstiques es mantinguin invariades?
Grup B: mbit lingstic i religis
Quines religions hi ha a lilla? Quina relaci hi ha entre les diverses religions i les comunitats
de lilla?
Hi ha relaci entre les diferents llenges i les diferents religions?
A quina llengua sassocia cada comunitat?
En quines llenges i en quins alfabets estan redactats els textos de les dues religions majori-
tries a lilla?
Cerqueu els alfabets en els quals estan escrits els diferents textos sagrats de les dues religions
69
majoritries presents a lilla. (Feu una impressi de tots dos alfabets, els utilitzarem desprs
per fer el mural final).
Grup C: mbit dels drets humans
Qu s la lnia verda? Quina funci t?

Per qu hi ha conflicte en aquesta illa?
Quines iniciatives de pau shan proposat a lilla? Quines aportacions hi faries?
La frontera que separa lilla, s fcil de travessar? Quines altres fronteres com aquesta podem
trobar a la Mediterrnia?
Seguidament els diferents grups faran una cerca de la informaci a partir de lmbit assignat. Cada
grup realitzar un mural on sestructur la informaci.
Segona sessi
Els grups exposaran en un espai com els murals realitzats i faran una presentaci a la resta del grup.
El professorat conduir un espai de debat i reflexi, identificant les similituds i divergncies entre
els grups que han realitzat el mateix mbit. Alhora, s important incidir en les vinculacions entre
les fronteres i la diversitat lingstica.
Annexos
Annex 1
http://www.cyprus.com/cyprus-general-info-checkpoint.php
Pgina web amb informaci general sobre lilla de Xipre
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=783417
Web amb abundant informaci sobre lilla de Xipre ( en catal)
http://www.mondivers.cat/spip.php?mot620
Web Mn divers amb abundant informaci de Xipre
http://www.observatori.org/mostrar.php?id=69&files_id=208&tipus=files&lng=cat
Article sobre el conflicte a Xipre
http://news.bbc.co.uk/2/hi/in_depth/photo_gallery/2969259.stm
Fotografies de la reobertura de la frontera a Xipre
70
Imatges
Font: http://heracliteanfire.net/wp-content/uploads/2009/05/cyprus.jpg
Font: http://cache.daylife.com/imageserve/09g66rRczLf9n/610x.jpg
71
Activitat 9
Treballeu per grups un dels mbits segents:
Grup A: mbit geogrfic
Situa Xipre en el mapa.
Com est dividida lilla?
Quines comunitats lhabiten i en quina rea?
De quins pasos provenen cadascuna daquestes comunitats?
Com ho fan per comunicar-se aquestes dues comunitats? Es podria millorar la seva comunicaci?
Creieu que s possible que les identitats culturals i lingstiques es mantinguin invariades?
Grup B: mbit lingstic i religis
Quines religions hi ha a lilla? Quina relaci hi ha entre les diverses religions i les comunitats de lilla?
Hi ha relaci entre les diferents llenges i les diferents religions?
A quina llengua sassocia cada comunitat?
En quines llenges i en quins alfabets estan redactats els textos de les dues religions majori-
tries a lilla?
Cerqueu els alfabets en els quals estan escrits els diferents textos sagrats de les dues religions
majoritries presents a lilla. (Feu una impressi de tots dos alfabets, els utilitzarem desprs
per fer el mural final).
Grup C: mbit dels drets humans
Qu s la lnia verda? Quina funci t?
Per qu hi ha conflicte en aquesta illa?
Quines iniciatives de pau shan proposat a lilla? Quines aportacions hi faries?
La frontera que separa lilla, s fcil de travessar? Quines altres fronteres com aquesta podem
trobar a la Mediterrnia?
72
Activitat 9
Material de suport.
Annex 1
http://www.cyprus.com/cyprus-general-info-checkpoint.php
Pgina web amb informaci general sobre la illa de Xipre
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=783417
Web amb abundant informaci sobre lilla de Xipre ( en catal)
http://www.mondivers.cat/spip.php?mot620
Web Mn divers amb abundant informaci de Xipre
http://www.observatori.org/mostrar.php?id=69&files_id=208&tipus=files&lng=cat
Article sobre el conflicte a Xipre
http://news.bbc.co.uk/2/hi/in_depth/photo_gallery/2969259.stm
Fotografies de la reobertura de la frontera en Xipre
Font: http://heracliteanfire.net/wp-content/uploads/2009/05/cyprus.jpg
Guardar Imprimir
73
Activitat 10
Istanbul: adquisici de noves paraules
Descripci: Els estudiants reflexionaran crticament sobre els processos dintercanvi i adquisici
lingstica en escenaris digualtat o desigualtat.
Introducci
La Carme arriba a Istanbul enmig de grans vaixells de crrega. A un cant del port hi ha sia, a laltre,
Europa. Increble... dos continents en una mateixa ciutat! All lluny, els minarets de les mesquites
alegren la vista sobre lhoritz...
Tantes vegades lha vista per la televisi que no es pot creure que ara sigui all. Desprs damarrar
la seva barca, comena a passejar per la ciutat. Visita les dues mesquites ms famoses: la de Santa
Sofia i la Mesquita Blava.
Finalment, es disposa a anar al Gran Basar. Es sorprn per la gran varietat de llenges que poden
arribar a utilitzar els venedors. Per es queda realment sorpresa quan sadreen a ella en espanyol i
sense que hagi parlat abans! Es pregunta: com ho deuen fer per saber don sc?

El Gran Basar s el centre comercial ms antic del mn. Consta de 64 avingudes i carrers, 2 basars
coberts, hi ha prop de 3.600 botigues, ocupant una superfcie molt mplia on fins i tot hi podem
trobar una infermeria, bancs, oficina de correus i un punt de policia. Diriament rep entre 250.000 i
400.000 visitants i shi venen tot tipus de productes (des de menjar, fins a ornamentacions, teixits,
robes o art).
Es calcula que sen va iniciar la construcci lany 1461, durant lpoca bizantina, i es va convertir en
lepicentre de limperi bizant i en el cor de la seva economia. Al llarg de la histria ha estat objecte
de diferents remodelacions i reconstruccions, arran dincendis o terratrmols.
Objectius educatius
A travs daquesta activitat es persegueix que els estudiants reflexionin crticament sobre els proces-
sos dintercanvi i adquisici lingstica i sobre si es produeixen en condicions digualtat.
Continguts
Processos dintercanvi i adquisici lingstica
Identitat lingstica
Igualtat i desigualtat
A tenir en compte abans de lactivitat

74
La durada de lactivitat es divideix en dos sessions de 50 minuts, repartits de la manera segent:
Primera sessi

Aprofundiment: 20 min
Qestions a treballar: 25 min
Segona sessi
Exposici: 25 min
Debat conjunt: 25 min
Connexi a Internet
Primera sessi
En primer lloc, el professorat contextualitzar lactivitat i es formaran els grups. Amb lobjectiu que
els estudiants prenguin conscincia de la importncia dels processos dintercanvi lingstic entre
diferents llenges, el professorat llegir larticle (annex 1) i els exemples dels annexos 2 i 3.
Seguidament i amb lobjectiu daprofundir en la temtica, els grups respondran les qestions segents:
En quina llengua us comuniqueu quan sou amb els amics?
Les paraules que utilitzeu, quin origen lingstic tenen? Sn totes dorigen catal o espanyol?
Penseu que en un mn globalitzat com lactual el manlleu de paraules daltres llenges, noves
paraules augmenten o disminueixen? Per qu?
Els comerciants del Gran Basar, per quin motiu aprenen noves paraules? Qu us sembla? Con-
sidereu que ho fan lliurement?
Qu us semblen les fotografies?
A continuaci el professorat demanar a cada grup que prepari una redacci per a la sessi se-
gent. Les indicacions seran:
Haur de tenir entre 250 i 300 paraules.
La temtica s lliure.
75
Si la redacci es fa en catal; nicament es poden utilizar paraules dorigen catal (si es fa en

castell dorigen castell).
Parallelament i sense explicar-ho al grup el professorat elaborar una redacci de la mateixa

extensi, per utilitzant lliurement les paraules que vulgui. Per a totes elles nidentificar els ori-
gens, i els destacar fent servir diferents colors.
Segona sessi
Els grups posaran en com les redaccions. A mesura que cada grup ho faci, caldr que la resta de
grups amb el suport del professorat identifiquin si sempren paraules darrel o dorigen distint
del catal.
A continuaci el professorat llegir la seva redacci identificant els diferents origens de les paraules.
Seguidament, el profesorat conduir un espai de debat i reflexi a partir de les questions segents:
Us ha estat fcil la redacci? Per qu?
Teneu conscincia daquests fenmens de manlleu?
Considereu que es donen en condicions digualtat? Per qu? Poden afectar de manera diferent
les llenges? En funci de qu?
Annexos
Annex 1
Web oficial del Gran Basar dIstanbul
http://www.kapalicarsi.org.tr/eng/index.asp
Article sobre el Gran Basar dIstanbul
http://www.webislam.com/?idn=9731
Se habla espaol
El desconocimiento de idiomas de los turistas espaoles y el instinto comercial de los vendedores

turcos llevan a muchos empleados del Gran Basar de Estambul a aprender la lengua de Cervantes.
La marea de turistas extranjeros y locales que cada ao inunda Estambul ha provocado que el Gran
Basar o Kapaliarsi (mercado cubierto) haya perdido su encanto de antao, as como a sus clientes
locales, que se quejan del alza de los precios y prefieren hacer sus compras en las tiendas de las
callejuelas anejas.
La variedad infinita de productos artesanos que podan encontrarse en el Gran Basar cuando Estambul
an era la capital del vasto Imperio Otomano ha sido progresivamente sustituida por una gama de
objetos estndar que calman las mayores o menores exigencias de exotismo de los turistas.
Dura pugna a base de regateos y ofertas. Pero el colorido y las ms de 4.000 tiendas de uno de los
mayores mercados cubiertos del mundo an siguen atrayendo a millones de visitantes cada ao.
76
As, los negocios de esta superficie que se extiende desde la mezquita de Nuruosmaniye a las de Ba-
yaceto y Suleyman, se esfuerzan por conseguir la mayor cantidad de clientes estableciendo una dura
pugna a base de regateos y ofertas.
Y, para ello, cada da es ms importante el dominio de los idiomas, por lo que en muchas de las tiendas
se colocan carteles anunciando que Se habla espaol o Si parla italiano, e incluso Es parla catal.
Cunto vale el traje ese en negro?, pregunta una turista con fuerte acento andaluz, como si estu-
viera en una calle cualquiera de Sevilla. Treinta y cinco liras, responde el vendedor a lo que la mujer
replica: Muy caro.
Pues veinte, ofrece por ltimo Al, quien regenta un puesto de camisetas y trajes otomanos desde hace
40 aos, durante los que ha ido aprendiendo un poco de espaol, italiano, alemn e ingls.
A los espaoles les gusta mucho regatear, cuenta.
Aprovechar los negocios para aprender idiomas .
Algunos aprovechan sus negocios en Espaa para aprender idiomas, como Enver, quien mantiene con-
tacto fluido con clientes en Alcal de Henares, a la afueras de Madrid, con los que comercia alfombras.
Pero la mayora de los vendedores locales, en especial los ms jvenes, aprenden idiomas rpidamente
de odo.
Nos gusta el espaol y por eso hay curiosidad por aprenderlo, explica Eren, un chaval de 18 aos
que tras apenas un ao trabajando en el Gran Basar puede comunicarse ya en espaol.
A cada espaol que viene le preguntamos un par de frases y as aprendemos. Tambin tengo un dic-
cionario en el que busco las palabras que necesito, cuenta.
Su mentor, Ahmet, reconoce sin embargo sus dificultades: no sabemos mucho, slo lo suficiente:
descuento, barato, cmo te llamas? o aqu hay buenos chollos.
Centro de intercambio de noticias.
El Gran Basar de Estambul ha sido, a lo largo de toda su historia, una prodigiosa mezcolanza de
lenguas gracias a la diversa procedencia tanto de clientes como de comerciantes turcos, armenios,
griegos, sirios o rabes.
Adems, como todo nudo comercial, es un centro de intercambio de noticias e informaciones y, como
tal, los comerciantes preguntan y conocen lo que sucede en Espaa.
Se nota que, desde el cambio de la peseta al euro, las familias espaolas gastan menos aqu, porque en
Espaa los precios han subido, arguye Elas, un propietario sirio (un pueblo del este del Mediterrneo
que sigue la religin cristiana ortodoxa, aunque su Iglesia es autnoma del Patriarcado de Estambul).
Incluso algunos se permiten hacer bromas al turista espaol utilizando nuestros propios tpicos.
Cataln, cataln, se escucha a los comerciantes cuando un cliente espaol se marcha del negocio
sin comprar nada, en referencia al supuesto carcter ahorrativo de los ciudadanos de Catalua, regin
del noreste de Espaa.
El colmo llega en el Basar Egipcio o de las Especias, situado en la zona de Eminn, en el que las
tiendas se anuncian con refranes espaoles o frases sacadas de los programas de televisin.
Annex 2
Paraules dorigen turc incloses en el Diccionari de la Real Academia Espaola.
http://analesdeturquia.blogspot.com/2006/11/prstamos-de-la-lengua-turca-en-el.html
Exemples de processos dimportaci de diferents paraules entre Turquia i Grcia:
77
Paraules dorigen turc utilitzades pels grecs
(yalatz), ( (kefts), (mezs), (ntonturms), (mpugt-

sa), (kebb) (yaks), (sofs), (sba), (tspi), (magli),
(divni)
Paraules dorigen grec utilitzades pels turcs
Paavra, funda, kukla
Exemples de manlleus:
Whisky, byte, pizza, falfel, xampany, xers, xat, consom, iogui, mrqueting, email....
Annex 3
Imatges del Gran Basar dIstanbul
78

Atents a la lectura.
Article sobre el Gran Basar dIstambul
Se habla espaol
El desconocimiento de idiomas de los turistas espaoles y el instinto comercial de los vendedores

turcos llevan a muchos empleados del Gran Bazar de Estambul a aprender la lengua de Cervantes.
La marea de turistas extranjeros y locales que cada ao inunda Estambul ha provocado que el Gran
Basar o Kapaliarsi (mercado cubierto) haya perdido su encanto de antao, as como a sus clientes
locales, que se quejan del alza de los precios y prefieren hacer sus compras en las tiendas de las
callejuelas anejas.
La variedad infinita de productos artesanos que podan encontrarse en el Gran Basar cuando Estambul
an era la capital del vasto Imperio Otomano ha sido progresivamente sustituida por una gama de
objetos estndar que calman las mayores o menores exigencias de exotismo de los turistas.
Dura pugna a base de regateos y ofertas. Pero el colorido y las ms de 4.000 tiendas de uno de los
mayores mercados cubiertos del mundo an siguen atrayendo a millones de visitantes cada ao.
As, los negocios de esta superficie que se extiende desde la mezquita de Nuruosmaniye a las de
Bayaceto y Suleyman, se esfuerzan por conseguir la mayor cantidad de clientes estableciendo una
dura pugna a base de regateos y ofertas.
Y, para ello, cada da es ms importante el dominio de los idiomas, por lo que en muchas de las tiendas
se colocan carteles anunciando que Se habla espaol o Si parla italiano, e incluso Es parla catal.
Cunto vale el traje ese en negro?, pregunta una turista con fuerte acento andaluz, como si estuvi-
era en una calle cualquiera de Sevilla. Treinta y cinco liras, responde el vendedor a lo que la mujer
replica: Muy caro.
Pues veinte, ofrece por ltimo Al, quien regenta un puesto de camisetas y trajes otomanos desde hace
40 aos, durante los que ha ido aprendiendo un poco de espaol, italiano, alemn e ingls.
A los espaoles les gusta mucho regatear, cuenta.
Aprovechar los negocios para aprender idiomas .
Algunos aprovechan sus negocios en Espaa para aprender idiomas, como Enver, quien mantiene con-
tacto fluido con clientes en Alcal de Henares, a la afueras de Madrid, con los que comercia alfombras.
Pero la mayora de los vendedores locales, en especial los ms jvenes, aprenden idiomas rpidamen-
te de odo.
Nos gusta el espaol y por eso hay curiosidad por aprenderlo, explica Eren, un chaval de 18 aos
que tras apenas un ao trabajando en el Gran Basar puede comunicarse ya en espaol.
A cada espaol que viene le preguntamos un par de frases y as aprendemos. Tambin tengo un dic-
cionario en el que busco las palabras que necesito, cuenta.
Su mentor, Ahmet, reconoce sin embargo sus dificultades: no sabemos mucho, slo lo suficiente:
descuento, barato, cmo te llamas? o aqu hay buenos chollos.
79
Centro de intercambio de noticias.
El Gran Basar de Estambul ha sido, a lo largo de toda su historia, una prodigiosa mezcolanza de
lenguas gracias a la diversa procedencia tanto de clientes como de comerciantes turcos, armenios,
griegos, sirios o rabes.
Adems, como todo nudo comercial, es un centro de intercambio de noticias e informaciones y, como
tal, los comerciantes preguntan y conocen lo que sucede en Espaa.
Se nota que, desde el cambio de la peseta al euro, las familias espaolas gastan menos aqu, porque en
Espaa los precios han subido, arguye Elas, un propietario sirio (un pueblo del este del Mediterrneo
que sigue la religin cristiana ortodoxa, aunque su Iglesia es autnoma del Patriarcado de Estambul).
Incluso algunos se permiten hacer bromas al turista espaol utilizando nuestros propios tpicos.
Cataln, cataln, se escucha a los comerciantes cuando un cliente espaol se marcha del negocio
sin comprar nada, en referencia al supuesto carcter ahorrativo de los ciudadanos de Catalua, regin
del noreste de Espaa.
El colmo llega en el Basar Egipcio o de las Especias, situado en la zona de Eminn, en el que las
tiendas se anuncian con refranes espaoles o frases sacadas de los programas de televisin.
80

Exemples de processos dimportaci de diferents paraules entre Turquia i Grcia:
Paraules dorigen turc utilitzades pels grecs
(yalatz), ( (kefts), (mezs), (ntonturms), (mpugt-

sa), (kebb) (yaks), (sofs), (sba), (tspi), (magli),
(divni)
Paraules dorigen grec utilitzades pels turcs
Paavra, funda, kukla
Exemples de manlleus:
Whisky, byte, pizza, falfel, xampany, xers, xat, consom, iogui, mrqueting, email...
Treball en grup
Amb quina llengua us comuniqueu quan sou amb els amics?
Les paraules que utilitzeu, quin origen lingstic tenen? Sn totes dorigen catal o espanyol?
Penseu que en un mn globalitzat com lactual el manlleu de paraules daltres llenges, noves
paraules augmenten o disminueixen? Per qu?
Els comerciants del Gran Basar, per quin motiu aprenen noves paraules? Qu us sembla? Conside-
reu que ho fan lliurement?
Qu us semblen les fotografies?
81

Fotografies relacionades amb les preguntes anteriors:
82

Espai per elaborar la redacci:
Llistat de paraules de diferents origens:
Guardar Imprimir
83
Activitat 11
Atenes: construcci duna gora contempornia
Descripci: A partir de conixer les funcions que complia lgora dAtenes, els estudiants iden-
tificaran exemples propers on es visualitzin les potencialitats de la diversitat lingstica actual.
Introducci
Carme arriba al port del Pireu i prop dels seus carrers coneix la Gea, una velleta grega. Es posen a
conversar i li comena a explicar histries antigues sobre la ciutat dAtenes. La nostra protagonista
es queda sorpresa per la importncia de la ciutat i el pes de la immensa histria que la singularitza;
Atenes fou el bressol de molts pensadors clssics, i a partir dun intens intercanvi cultural, les seves
reflexions encara sn vigents i molt importants en els nostres dies.
Juntes, caminen per lAcrpolis, el Parthen i finalment arriben a una zona on hi ha monuments
derruts. Es troben de ple sobre lgora dAtenes i Gea li explica que fou lepicentre de lorigen de la
democrcia i que justament, lgora, era lespai geogrfic que acollia intercanvis de tota mena.

La ciutat dAtenes representa un dels centres culturals i intellectuals ms importants del mn. A
partir de les contribucions prehelniques (costums, llenges, tradicions, pensaments, art, etc.), shi
van originar algunes de les idees, assoliments i prctiques de bona part del mn actual: per exemple,
la idea de democrcia. Lgora dAtenes fou un espai fonamental en la societat de lpoca, ja que shi
gestava la vida pblica i les persones shi trobaven per intercanviar mercaderies, debatre sobre la vida
poltica, informar-se, o simplement conversar i establir relacions socials.
Aix, saprofitava el bescanvi de mercaderies, bns i serveis per intercanviar tamb valoracions sobre
el mn, per la qual cosa es va anar generant un llenguatge i un codi comuns. En lpoca de mxim
esplendor de Grcia, cap a lany 600 a.c. tant pensadors com la resta de ciutadans discutien lleis i
decidien conjuntament sobre el futur poltic de la ciutat. La ciutadania sanava contruint a travs de
la paraula pblica.
Objectius educatius
Aquesta activitat persegueix un doble objectiu. En primer lloc que els estudiants coneguin la idea
de lgora com a espai dintercanvi cultural entre els membres duna mateixa comunitat. Alhora, que
identifiquin la idea dgora en exemples del seu entorn immediat.
Continguts
Intercanvi cultural i lingstic
Dileg per a la pau i per a la democrcia
Lgora i els espais compartits
Construcci de cultures pbliques comunes (pensar en el nou Pacte Nacional per a la Immigraci
catal)
84
A tenir en compte abans de lactivitat

Aquesta activitat es realitzar en grups de 4 5 estudiants. Cal que quan el professorat dissenyi la
citats, etc.).

Aproximaci a lgora dAtenes: 10 min
Treball en grups: 20 min
Connexi a Internet
En primer lloc, el professorat contextualitzar lactivitat i es formaran els grups.
El professorat realitzar una breu aproximaci del que era lgora dAtenes. Per fer-ho, es recomana
que sutilitzi el comentari en relaci amb el context, aix com la informaci que es presenta a lan-
nex 3 que es consideri necessria.
Seguidament i per grups, els estudiants hauran didentificar exemples actuals que puguin ser conside-
rats com una gora, en els quals sha de visualitzar les potencialitats de la diversitat lingstica actual.
Per concloure, el professorat conduir un breu espai de debat i reflexi, per conixer els exemples
presentats i la seva vinculaci amb les potencialitats de les llenges.
Annexos
Annex 1
Video educatiu sobre Atenes
http://www.youtube.com/watch?v=z2Sam859l6w (castell)
http://www.youtube.com/watch?v=ftB95Yh_fLU (angls)
85
Annex 2
Imatges de lgora dAtenes
Font: http://www.paginasobrefilosofia.com/html/Atenas/agorplan_archivos/agorplan.html_txt_agorplan_cmp.gif
Font: http://cache.virtualtourist.com/1/971583-Athens_Ancient_and_Roman_Agora-Athens.jpg
Annex 3
Articles sobre gores contempornies
http://www.nacion.com/ln_ee/2009/marzo/04/opinion1893164.html
86
Del gora al espacio virtual
En un curso reciente sobre historia de la arquitectura se resaltaba la funcin del gora griega como el
espacio de la ciudad donde llegaban sus habitantes a conversar. Segn Jorge Wagensberg, conversar
es quizs el mejor entrenamiento que puede tener un ser humano para ser humano.
Fue el humanismo la principal virtud que nos legaron los griegos y que todava persiste en nuestro mun-
do occidental. El gora griega era el lugar de encuentro casual, el mercado de la ciudad, la tribuna de
los polticos y el tribunal del pueblo. Desde lo alto de una colina contigua, la acrpolis, santuario de las
deidades atenienses, vigilaba las acciones de los ciudadanos obedientes de los designios de sus dioses.
All mismo, Platn fund la Academia y Aristteles, el Liceo, lugares donde se daba ms importancia a
las preguntas que a las respuestas y ms inters provocaban las negaciones que las afirmaciones.
Lugar de intercambio. La polis griega se nutra humansticamente de la conversacin, de tal manera
que la retrica era valorada, y enseada, con mayor inters que las matemticas, que se considera-
ban, en un principio, una gimnasia espiritual. Ya los griegos se haban dado a conocer en las costas
italianas (Paestum, Siracusa) cuando los conquistadores romanos luego pusieron pie en Grecia, sinti-
ndose atrados por las ideas, arquitectura y deidades griegas, las cuales adoptaron sin vacilar.
El sentido del gora tambin fue copiado e institucionalizado por los sucesivos emperadores romanos
en un espacio al que llamaron foro. All se encontraba el centro cvico de la ciudad (civitas ) donde se
llevaban a cabo actividades civiles, comerciales o jurdicas.
Conversar en el gora, conversar en el foro, intercambiar opiniones, transmitir ideas, vencer con la
retrica al contrincante, hacer amigos, fue, desde siempre, el motor de toda sociedad. Sin embargo,
para eso haba que coincidir en un lugar, que era un mismo espacio, con un lenguaje similar, con una
historia en comn, con tradiciones propias, con una identidad compartida.
En Amrica Latina, los conquistadores espaoles impusieron, al fundar las ciudades, el trazado en
cuadrcula que los urbanistas etruscos haban utilizado en sus territorios. En San Jos, los cuadrantes
son: Catedral, Merced, Carmen y Hospital y, en el cruce de los dos ejes que los divide, est el parque
Central, gora josefina que, en su momento, fue sitio de recreo y esparcimiento y que est hoy en
franca decadencia, desplazado por el parque de La Merced que es ahora el sitio de conversacin,
intercambio y socializacin de la migracin nicaragense.
Desde el gora griega al parque Central no hay ms que 2.000 aos en los que siempre ha existido la
necesidad del ser humano de encontrarse y conversar.
El espacio se agot. Sin embargo, algo ha cambiado en este ltimo siglo: ya nadie funda ciudades.
Pareciera ser que el espacio se ha agotado y que tendremos que conformarnos con lo existente. Las
villas de otras pocas contaban con el espacio cvico o vecinal que permita informarse, discutir e
intercambiar opiniones. Cuando la villa pas a la categora de ciudad, se quebr ese lazo que vincula
con los dems y las distancias que desunen se estiraron cada vez ms.
Ya se han fundado todos los centros administrativos posibles y solo queda esperar que la densidad de
nuestras ciudades no ahogue a sus habitantes.
Las metrpolis se expanden y el contacto entre los ciudadanos se realiza ahora por medios electrni-
cos. Ya no existe la noticia boca a boca ni el lugar comn para comentarla y juzgar a sus protagonistas.
El telfono, el fax, los mensajes de texto, el correo electrnico son el medio de encuentro y no el lugar
de encuentro. Conversar en un lugar nunca ser lo mismo que encontrarse en el espacio ciberntico
para intercambiar mensajes.
El gora ateniense, el foro romano, la plaza mayor, el parque central fueron siempre el espacio y lugar
de conversacin hasta que la expansin de la ciudad entrever los caminos que permitan el encuentro.
Solo nos queda descubrir, al igual que los filsofos griegos, una rpida respuesta a un problema en el
que est en juego nuestra necesidad de no convertirnos en un chip ciberntico y seguir perteneciendo
a un humano contexto social.
Jorge Gran
87
http://www.cccb.org/rcs_gene/espacios_publicos_cast.pdf
Espacios pblicos en la sociedad informacional. Manuel Castells (1998)
http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=39600306#
Rubiano, Elkin, (2005). Sobre el gora global y los sujetos posibles: de la utopa tecnolgica al
enfoque crtico. Tabula Rasa, enero-diciembre, 97-110.
Annex 4
Informaci relativa a les llenges que, segons lEthnologue, es parlen a Grcia:
http://www.ethnologue.com/show_country
88
Activitat 11
Exemples despais que poden ser considerats una gora:
Guardar Imprimir
89
Activitat 12
Durrs: una entrevista per conixer-se
Descripci: A partir de la realitzaci duna entrevista, els estudiants coneixeran algunes de les
estratgies que les persones dorigen immigrat apliquen per tal de sentir-se reconegudes en el
nou context.
Introducci
Com per a Simbad i Ulises, la Mediterrnia s una mar carregada de perills... Amb tot, cal continuar
viatjant i coneixent gent i indrets i desprs dhaver passat per Grcia, la Carme navega cap al Nord i
arriba a Albnia. En concret, al port de Durrs.
Tot just en baixar de la barca, coneix dos joves que caminen per les passarelles i li expliquen que,
com que no tenen gaire possibilitats de trobar feina, han decidit que volen marxar a Itlia. Per aquest
motiu, esperen al port el moment ptim per amagar-se a linterior dun cami que els dugui a linterior
dun vaixell de crrega. La Carme, malauradament, ja coneix aquesta situaci perqu lha sentit en
altres escales del seu viatge.
Mentrestant, li proposen ensenyar-li lamfiteatre rom que hi ha a la ciutat.

Durrs s una ciutat albanesa costanera de la mar Adritica. s el principal port del pas i una de
les vies de connexi martima entre Albnia i els ports de Brindisi i Bari (Itlia). Histricament,
aquest port fou lentrada de moltes cultures i, per exemple, tant grecs com romans shi van establir.
Podem trobar la seva herncia en lactual patrimoni cultural i histric de lrea, lamfiteatre rom
ns un exemple.
Albnia s un pas que des dels anys 1990 est en plena transformaci: shi ha produt una transici
dun sistema totalitari a un de democrtic. Enmig daquest canvi, han aparegut diferents problemes
econmics i socials. Un dells s la proliferaci i presncia de mfies (trfic darmes, de drogues i de
persones). Parallelament, tamb ha augmentat el desig de molta gent de marxar del seu pas per cer-
car millors condicions de vida. Aix i durant els anys 1990, molts albanesos van marxar des daquest
port principalment cap a Itlia o cap a Grcia. Encara es poden recordar les escenes de vaixells plens
de persones amb lesperana de trobar la prosperitat en altres indrets. Una viva imatge de les desi-
gualtats que existeixen en el nostre mn.
Objectius educatius
Aquesta activitat t per objectiu reflexionar crticament sobre la realitat social i lingstica de les per-
sones que porten a terme un projecte migratori. Per fer-ho, els estudiants aprofundiran en algunes de
les estratgies que han dutilitzar les persones que arriben a nou context.
Continguts
Projecte migratori i diversitat lingstica
Identitat lingstica
Inclusi i exclusi
90

que apareixen a lapartat dels annexos.
citats, etc.).
La durada de lactivitat s de dues sessions de 50 minuts, repartides de la manera segent:
Primera sessi
Treball sobre com fer lentrevista: 50 min
Segona sessi
Exposici del contingut de lentrevista: 25 min
Graella i material per realitzar els murals (si cal)
Primera sessi
En primer lloc el professorat contextualitzar lactivitat i es formaran els grups.
Cada grup haur de fer una entrevista a una persona dorigen immigrat. Lnic requisit s que no
sigui un familiar directe.
Seguidament el professorat explicar que lobjectiu de lentrevista s explorar les estratgies ling-
stiques que fan servir les persones dorigen immigrat en un nou context. Alhora, donar les pautes
necessries sobre com sha de realitzar lentrevista (confidencialitat, respecte, etc.) i sassegurar
que totes les preguntes i qestions a indagar han quedat clares.
Gui per a lentrevista
Dades personals: nom, edat, origen, lloc de residncia (anteriors i actual; en el cas que hi hagi
ms duna residncia des de larribada, caldria preguntar-ne els motius)
Quina llengua o llenges parla?
Quina s la llengua amb la qual se sent ms identificat?
Amb qui parla la llengua o llenges? Hi ha diferncies en ls en relaci amb els contextos on
es trobi (feina, amics, etc.)
Quant de temps ha trigat a aprendre la nova llengua del pas dacollida?
91
Coneixia la realitat plurilinge del context dacollida?
Quines dificultats ha tingut per aprendre la nova llengua? I quines facilitats?
Lha enriquit aprendre noves llenges? Per qu?
Per facilitar el seu posterior treball es proposa que els grups utilitzin la pauta segent:
Dades Llenges Llengua Temps que Dificultats Diferent Lha enri-

personals que parla amb qu ha trigat a i facilitats s que quit, o no,
sidentifica aprendre que ha fa de les aprendre
la llengua tingut per llenges llenges?
del pas aprendre que coneix
dacollida la nova (segons
llengua context)
Segona sessi
En aquesta segona sessi els grups exposaran a la resta les informacions que han recollit. Ho faran
a partir dutilitzar la tcnica de la roda: cada grup explica per ordre a la resta la informaci que es
refereix a cada mbit. Un cop tots els grups hagin esmentat un mbit, es passa al segent. Aix,
sidentificaran ms fcilment els elements similars i divergents, i la riquesa de la informaci. Com
a suggeriment, tamb es pot utilitzar un gran mural que es vagi omplint a partir de les informacions
de cada grup.
Posteriorment, el professorat conduir un espai de reflexi i debat per tal daprofundir en les rela-
cions entre el projecte migratori i la diversitat lingstica actual.
Annexos
Annex 1
Informaci sobre Drres
http://es.wikipedia.org/wiki/Durr%C3%ABs
http://www.galenfrysinger.com/durres_albania.htm (angls)
Annex 2
La Mediterrnia vista des dAlbnia
92
http://www.iemed.org/publicacions/quaderns/5/eribas.pdf
Annex 3
Articles sobre la temtica
http://www.migrationinformation.org/Feature/display.cfm?id=239
Albnia: fora de les fronteres
http://www.elpais.com/articulo/internacional/Hallados/21/inmigrantes/albaneses/muertos/barco/
deriva/mar/Adriatico/elpepiint/20040111elpepiint_11/Tes/
Hallados 21 inmigrantes albaneses muertos en un barco a la deriva en el mar Adritico
http://www.elpais.com/articulo/internacional/ITALIA/ALBANIA/Tercer/exodo/masivo/albaneses/Italia/
elpepiint/19910809elpepiint_11/Tes/
Tercer xodo masivo de albaneses hacia Italia
http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4528274.stm
Immigrants fear Grece amnesty
Font: Durrs Vicent Pallars
Annex 4
Per aprofundir en la temtica (acollida i llengua):
Unamuno, V. (2003). Lengua, escuela y diversidad sociocultural. Hacia una educacin lingstica
crtica. Barcelona: Gra.
93

Gui per a lentrevista:
Dades personals (nom, edat, origen, lloc de residncia (anteriors i actual; en el cas que hi hagi
ms duna residncia des de larribada, caldria preguntar-ne els motius)
Quina llengua o llenges parla?
Quina s la llengua amb qu se sent ms identificat?
Amb qui parla la llengua o llenges? Hi ha diferncies en ls en relaci amb els contextos on
es trobi (feina, amics, etc)
Quant de temps ha trigat a aprendre la nova llengua del pas dacollida?
Coneixia la realitat plurilinge del context dacollida?
Quines dificultats ha tingut per a aprendre la nova llengua? I quines facilitats?
Lha enriquit aprendre noves llenges? Per qu?
Pauta per al treball en grup:
Dades Llenges Llengua Temps que Dificultats Diferent Lha enri-

personals que parla amb qu ha trigat a i facilitats s que quit, o no,
sidentifica aprendre que ha fa de les aprendre
la llengua tingut per llenges llenges?
del pas aprendre que coneix
dacollida la nova (segons
llengua context)
94

Espai per anotar aspectes relatius al debat:
Font: Durrs Vicent Pallars
Guardar Imprimir
95
Activitat 13
La costa dlmata: la desaparici duna llengua
Descripci: Es promou un procs dempatia entre els estudiants per tal daprofundir i reflexionar
crticament sobre la realitat damenaa o desaparici duna llengua.
Introducci
Desprs de deixar Drres i desitjar sort als dos joves que va conixer, la Carme continua el seu viatge
i arriba a un lloc molt bonic: La costa dlmata, pertanyent a Crocia, actualment un estat sobir que
havia format part de lantiga Iugoslvia.
Prop del port coneix un anci. Desprs duna bona estona xerrant, li diu: El meu nom s Antonio Udi-
na i et confessar un secret que alhora, s el meu tresor. Sc la darrera persona que parla el dlmata,
una llengua que amb la meva mort desapareixer, per lestic intentant ensenyar a algunes persones...
em vols ajudar?

El dlmata s una llengua romnica desapareguda ja fa anys i parlada a la part costanera de les
actuals Crocia, Montenegro i nord dAlbnia. Segons algunes fonts documentals, la darrera persona
en utilitzar-la va ser lAntonio Udina Burbur, que va morir el 10 de juny de 1898 als 77 anys. LAn-
tonio, lhavia aprs dels seus pares, que la parlaven secretament. Abans de morir, per, el lingista
Matteo Giulio Bartoli, lhavia visitat per tal de registrar algunes de les paraules que conformaven
el dlmata. Ho va fer, escoltant alguns relats, ancdotes i paraules en la prpia veu de lAntonio.
En lactualitat, es calcula que al mn existeixen aproximadament 6.000 llenges, de les quals nhi
ha unes 2.000 la prctica de les quals es troba amenaada. El patrimoni lingstic de la humani-
tat s en risc, per ra, en gran mesura, del procs dhomogenetzaci lingstica. Per exemple, es
preveu que gairab la meitat de les llenges del mn desapareixeran durant els 100 anys vinents.
Objectius educatius
Aquesta activitat persegueix un doble objectiu. En primer lloc, que els estudiants reflexionin crti-
cament sobre la situaci damenaa o desaparici dalgunes llengues. En segon lloc, que facin un
exercici dempatia per tal daprofundir-hi.
Continguts
Llenges amenaades
Desaparici duna llengua

96
Aquesta activitat es realitzar amb tot el grup.
La durada de lactivitat s de dues sessions de 50 minuts repartides de la manera segent:
Primera sessi
Explicaci de lactivitat i contextualitzaci: 15 min
Cerca als links: 20 min
Cloenda: 15 min
Segona sessi
Preparaci del missatge: 50 min
Tercera sessi
Explicaci del missatge: 50 min
Connexi a Internet
Primera sessi
En primer lloc el professorat contextualitzar lactivitat.
A continuaci i amb lobjectiu que els estudiants coneguin el fet que hi ha moltes llenges en situ-
aci damenaa en lactualitat, es llegir a tot el grup lapartat dintroducci i comentari en relaci
amb el context de lactivitat.
Seguidament, i amb lobjectiu daprofundir en la temtica, cada grup far una cerca en un dels links
que apareixen en lapartat dannexos, de manera que la informaci quedi repartida equitativament.
A continuaci, el professorat conduir un espai de conclusions a partir de les questions segents:
Qu s la mort duna llengua?
Per qu haurem de preocupar-nos-en?
Per quines raons desapareixen les llenges?
Qu podem fer-hi?
Segona sessi
El professorat proposar realitzar un exercici dempatia respecte de lamenaa que una llengua
desaparegui. Es tracta que tot el grup elabori una nova llengua a partir de les indicacions segents:
No es poden utilitzar paraules conegudes de cap altra llengua.
Sha de fer una selecci daproximadament 50 paraules.
97
Aquesta selecci es far seguint criteris de funcionalitat: articles, noms, adjectius, etc.
Lobjectiu s elaborar un missatge a partir daquestes 50 paraules la traducci del qual seria:
Hola, he vingut a comunicar-me amb tu perqu et necessito. La meva llengua est a punt de
desaparixer i necessito que laprenguis perqu majudis a mantenir-la. Em vols ajudar?
Es poden utilitzar codis de comunicaci no verbal.
La finalitat del missatge ser apropar-se a un altre grup de lescola i ser capaos de comunicar-
nos-hi per tal de que el desxifrin.
Durant el procs de preparaci cap estudiant pot explicar lactivitat a cap altre company o compa-
nya de lescola, amb la finalitat que la tercerca part de lactivitat es desenvolupi de manera natural.
Tercera sessi
En aquesta sessi, el professorat convidar un grup destudiants a entrar a laula.
El professorat els haur dit que els volen explicar una cosa, per que lexplicaci ser en una
altra llengua.
A continuaci el grup de laula mirar de comunicar-se i de fer entendre al grup convidat qu passa.
Lactivitat es clour a partir de la dinamitzaci del professorat. s important que sexpressi com
shan sentit els estudiants (el grup de laula i el grup convidat).
Annexos
Annex 1
http://dalmatianlanguage.yolasite.com/about-dalmatian-language.php
http://www.proel.org/index.php?pagina=mundo/indoeuro/italico/romance/italorromance/dalmata
Informaci sobre la llengua dlmata
http://www.gela.cat
Web del GELA (Grup dEstudis de Llenges Amenaades)
http://www.linguamon.cat/
Web de Linguamn. Casa de les Llenges. Generalitat de Catalunya
http://www.ub.es/cusc/quisom_set.htm
Web del Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci
98

Material de suport:
Informaci sobre el dlmata

http://www.proel.org/index.php?pagina=mundo/indoeuro/italico/romance/italorromance/dalmata
Web del GELA (Grup dEstudi de Llenges Amenaades)

http://www.gela.cat/doku.php
Web de Linguamn. Casa de les Llenges. Generalitat de Catalunya

http://www.linguamon.cat/
Web del Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci

http://www.ub.es/cusc/quisom_set.htm
Espai per al debat i la reflexi:
Per quines raons desapareixen les llenges?
Qu podem fer al respecte?
99

Creem una nova llenga!
Hola, he vingut a comunicar-me amb tu perqu et necessito. La meva llengua s a punt de desapa-
rixer i necessito que laprenguis perqu majudis a mantenir-la viva. Em vols ajudar?
Recordeu!
No es poden utilitzar paraules conegudes de cap altra llengua.
Sha de fer una selecci dunes 50 paraules.
Aquesta selecci ha de realitzar-se a partir dall que ens sigui til: articles, noms, adjectius, etc.
Lobjectiu a partir daquestes 50 paraules s elaborar el missatge anterior.
Es poden utilitzar codis de comunicaci no verbal.
La finalitat daquest missatge ser apropar-se a un altre grup de lescola i ser capaos de comu-
nicar-nos per tal de que el descifrin.
Durant el procs de preparaci cap de vosaltres li pot explicar lactivitat a un altre/a company
de lescola, amb la finalitat que la tercerca part de lactivitat es desenvolupi de manera natural.
Guardar Imprimir
100
Activitat 14
Marsella: el perill duniformitzaci lingstica
Descripci: A partir de la lletra duna can, els estudiants reflexionaran crticament sobre la
situaci de loccit i el perill i conseqncies de la uniformitzaci lingstica en detriment de les
llenges locals minoritzades.
Introducci
Desprs duna gran tempesta, la Carme voreja el vell port de Marsella amb el castell coronant la mun-
tanya. Desprs de demanar perms a les autoritats del port, amarra la seva barca al costat de la resta
de velers i sen va a fer una volta per la ciutat. Marsella ha estat una ciutat on els ltims anys shi han
establert moltes persones immigrades des de pasos com el Marroc o Algria. La majoria delles viuen
en les mateixes rees o barris i tenen diferents comeros amb productes del seu pas. La Carme, tot
passajant-hi, reviu alguns colors, aromes i gustos dindrets visitats anteriorment.
No obstant aix, totes aquestes bones sensacions li desapareixen quan coneix la Sanaa. Ella li explica,
que tot i tenir la nacionalitat francesa, pateix molts problemes de discriminaci. Li parla amb preocu-
paci de lemergncia a Europa dalgunes actituds totalitries per part dalguns governs. Carme pensa
que les desigualtats no sn prpies dalgunes regions sin que shan globalitzat.

Marsella s una ciutat situada al sud de lEstat francs, concretament a la regi ProvenaAlps-
Costa Blava. Lrea Marsella-Aix-en-Provence t una poblaci de ms de 1.600.000 persones i s el
port ms important de la Mediterrnia i el tercer en importncia dEuropa.
Va ser fundada el 600 aC, amb el nom de Masslia, per comerciants grecs de Focea i durant la
dominaci romana es va continuar anomenant aix. La seva llarga histria, com la daltres ciutats de
la Mediterrnia, ha estat lligada al comer, les guerres, les paus, les aliances; aix com a la lluita
pel reconeixement de les seves singularitats dins dun estat centralitzat com s el francs. Va ser
prcticament destruda durant la Segona Guerra Mundial, i es va anar recuperant al llarg dels anys
50 i 60 del segle passat. La ciutat actual, per ra dels diferents fluxos migratoris, ha esdevingut un
autntic gresol de cultures i llenges diferents. Amb tot, la seva taxa datur s del 12% la mitjana
francesa s del 8% i un 23 % de la seva poblaci viu sota el llindar de la pobresa.
Objectius educatius
En aquesta activitat es potencia la capacitat crtica dels estudiants, a partir didentificar la pluralitat
lingstica existent i els processos de minoritzaci dalgunes llenges. Sha de posar laccent en el fet
que el multilingisme s un fet natural, espontani, de les societats humanes, mentre el monolingis-
me s un fet artificial, fruit de decisions poltiques.
Continguts
Multilingisme vs monolingisme
Les conseqncies de la uniformitzaci
La llengua occitana
Les interaccions entre el context local i el global
101

que apareixen a lapartat dels annexos.
Es realitzar conjuntament amb tot el grup.
La durada de lactivitat s de 50 minuts encara que pot ser ampliada amb lanlisi duna altra can
(annex 3), repartits de la manera segent:
Situaci de la llengua occitana: 10 min
Treball amb la can: 25 min
Reflexi final: 10 min
Recursos/material:
Can, reproductor de so i Internet.
Parla patois, Massilia Sound System

Font: http://www.youtube.com/watch?v=9sBJx0rbPsw&feature=related
En primer lloc el professorat la contextualitzar. Per fer-ho, cal que anteriorment hagi llegit els
textos informatius de lannex 1.
Per tal didentificar els coneixements previs dels estudiants, es plantejaran a tot el grup les qes-
tions segents:
Quines llenges es parlen a Frana, al marge del francs? Quin tractament reben?
Heu sentit parlar de la llengua dOc o occit?
Qu en sabeu de la ciutat de Marsella? On s? Quantes llenges creieu que shi parlen?
A continuaci i a partir dels coneixements dels estudiants, el professorat far una petita introducci
sobre la llengua occitana i la seva situaci actual, fent una comparaci amb la llengua catalana.
Seguidament sescoltar la can Parla patois (annex 2 i 3). Una primera, sense la lletra escrita,
intentant reconixer algunes paraules que poden ser comunes o semblants al catal i, una segona,
amb la lletra per tal de seguir la can en occit.
Finalment, es realitzar una reflexi que tingui per objectiu laprofundiment crtic dels estudiants
davant els processos duniformitzaci lingstica.
Qestionari:
Qu vol dir patois? T connotacions negatives?
En alguna estrofa de la can es donen pistes dels llocs on es parla la llengua occitana. Els
podeu identificar?
102
Al llarg de la can tamb hi apareixen uns personatges histrics que parlaven occit. Qui eren?
Considereu que lintent duniformitzaci cultural de lEstat francs tamb queda reflectit a la
can. Si s aix, com? Amb quines paraules?
Penseu que la msica pot ser una eina til per denunciar i conscienciar sobre la situaci duna llen-
gua? Coneixeu altres exemples? Quin paper va jugar la nova can o el rock catal a Catalunya?
Lestil de msica predominant s una barreja de reggae, ska, i ritmes mediterranis. Creieu que
s una bona frmula per apropar les seves reivindicacions als joves?
De ben segur que heu sentit parlar de Manu Chao. Abans tenia un grup anomenat Mano
Negra, desprs Radio Bemba Sound System i en les seves canons sempre ha barrejat
diferents llenges com el francs, espanyol, portugus, angls... Us proposem que escolteu la
can Me gustas t del disc Prxima estacin: esperanza. http://www.youtube.com/watch?
v=EvZ8LWBesKs&feature=related
Annexos
Annex 1
Informaci sobre les llenges parlades a lEstat francs

http://www.ciemen.org
A la web del CIEMEN (Centre Internacional Escarr per a les Minories tniques i les Nacions) hi podeu
trobar el joc Els pobles i els estats de la Mediterrnia on podeu trobar informaci sobre les llenges
parlades a lEstat francs.
Informaci sobre loccit

Loccit o llengua doc (occitan, lenga dc) s la llengua romnica prpia dOccitnia
El domini lingstic actual de loccit sestn per quatre estats:
El ter sud de Frana
La Vall dAran, a la comunitat autnoma de Catalunya, a Espanya (Arans)
Les Valls Occitanes, a Itlia (o s: una franja del Piemont i un tros de la Ligria) i a un enclava-
ment de Calbria (la Grdia, en itali Guardia Piemontese )
El Principat de Mnaco (on loccit coexisteix amb el monegasc)
Loccit es va anar consolidant a la Baixa Edat Mitjana com la llengua administrativa i de cultura
dOccitnia. Els primers textos que sen conserven sn del segle XI i, als segles XII i XIII, va arribar a
ser el vehicle duna cultura vigorosa. Den del segle XIII, per, i al llarg de la resta de lEdat Mitja-
na, Frana es va anar emparant de gaireb tot el pas, amb la qual cosa shi va iniciar un procs de
francesitzaci cultural i lingstica.
Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixena literria del segle XIX i loccitanisme del
segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presncia als mitjans de comu-
nicaci, a lescola i, especialment, en la producci editorial. Tamb ha estat limpulsor de lactual llengua
estndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, per apta per a totes les varietats occitanes.
La varietat gascona prpia de la Vall dAran, integrada a Catalunya des del segle XIV sanomena ara-
ns. A partir de la protecci que li atorga lEstatut de Catalunya, se nha anat consolidant lestatus
legal a la Vall fins a arribar (1990) a la cooficialitat, juntament amb el catal i el castell.
103
Ja abans (1982) shi havia adaptat lortografia occitana reformada, amb la qual cosa sen reconeixia
la vinculaci amb loccit, i nhavia comenat ls a lescola (1984). Avui larans sutilitza a ladmi-
nistraci i a lensenyament, t una certa presncia als mitjans de comunicaci i shi escriu literatura.
El procs de substituci lingstica engegat a lOccitnia francesa no ha afectat la Vall dAran, on
lidioma t fora vida i hi ha collectius que el defensen. Malgrat tot, la posici de larans no s prou
ferma: la seva subordinaci al castell i tamb, encara que secundriament, al catal, que sensenya
a lescola i una majoria de la poblaci sap parlar, lafebleix davant fenmens com ara la immigraci
i el turisme.
BADIA i CAPDEVILA, Ignasi, Diccionari de les llenges dEuropa. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2002.
Informaci sobre loccit en lactualitat

http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=oci
http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/5773/Llengua%20occitana.pdf?sequence=3
La llengua occitana com a paradoxa de la histria
Pel que fa a lEstat francs, lenquesta Famlia del cens de 1999 comptabilitzava un total de 526.000
parlants doccit. Segons la Generalitat de Catalunya hi ha 3 milions de persones que poden parlar
loccit. (http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat)
En poc menys de 150 anys, de llengua dominant al seu territori loccit ha passat a ser una llengua
minoritria a gran part del seu espai tradicional, excepte a les parts del seu domini no compreses a
lEstat francs: la Val dAran i a les Valades Occitanes. Els factors que han propiciat la prdua de loc-
cit sn bsicament tres: els conflictes bllics internacionals que obligaren els autctons a integrar
lexrcit i a aprendre la llengua destat, lescolaritzaci obligatria, que comen a lEstat francs a
partir de 1880 (1), i finalment larribada, a partir del segle XX i ms intensament desprs dels anys
1960, a moltes parts dOccitnia de poblacions no occitanfones. On ms es parla de manera pro-
porcional s als territoris occitans que no formen part de lEstat francs: la Vall dAran (Catalunya)
i el Piemont (Itlia). A la Comunitat Autnoma de Catalunya (des de laplicaci dun nou estatut el
9 dagost del 2006) loccit t lestatus de llengua cooficial. Al Piemont sest preparant la seua co-
oficialitat i sespera obtenir prompte. A Frana, loccit t una situaci legal precria car en diverses
ocasions lEstat francs sha mostrat reaci a ratificar la Carta europea de les llenges regionals o mi-
noritries. Ara b, les actituds respecte a loccit han canviat de manera radical a finals del segle XX.
Aix lAlt Consell Nacional de Llenges de Frana va fer una enquesta el 1994, de la qual es desprenia
que el 77% dels francesos eren partidaris dadoptar una llei que reconegus i protegs les parles regi-
onals, i el 68% creia que les llenges regionals afavorien els intercanvis fronterers. Loccit, malgrat
la seva manca de vitalitat a la vida diria, sha anat desfensant gradualment del desprestigi del qual
havia estat patint molt de temps.
(1)Al comenament del segle XX, lescola republicana va jugar un gran paper en la desaparici de ls
de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilitzar els parlants occitans i fer-los entendre que per
anar per la vida havien de parlar en francs. La repressi de ls de la llengua en el si de lescola va
ser molt intens, fins i tot amb cstigs fsics i humiliacions. En aquesta poca, es deia: Est prohibit
escopir a terra i parlar patus. El terme patus s des daleshores despectiu i pejoratiu. La finalitat
de tot plegat era fer oblidar que loccit era una llengua, i fer creure que ls de loccit era obscur,
car no era pas el mateix dun poble a laltre.
104
En aquest ambient no gaire optimista, loccit continua sent la llengua regional de Fran-
a amb ms usuaris, ms de tres milions. Els occitanistes han comenat a organitzar-se
sense esperar lajuda providencial de lEstat. La creaci, fa ms de deu anys, de les Ca-
landretas, escoles associatives bilinges, ha sigut un avan, fins i tot estant amenaades
per una uniformitzaci de lensenyament: aquestes escoles han demostrat que loccit
pot ser no sols llengua ensenyada sin tamb densenyament. Cosa que s evident per
a nosaltres, per no per a tothom... Ara sn els occitanistes els que shan de reagrupar i
forjar un projecte poltic coherent on es trobe una soluci, o almenys una proposta que els
occitans puguen acceptar o rebutjar. Un fet positiu des de fa deu anys s que la imatge
de la llengua ha canviat: ja no s el patus, ha esdevingut una llengua que ja ning pot
negar. Cal desitjar que no siga massa tard i que no estiguem en el cam que porta al ce-
menteri de llenges. Al costat de la fora encara real del catal, loccit pot representar
una llengua bessona, una alteritat catalanooccitana que haurem de crear tots junts.
JOAN-YVES CASANVA.Universitat de Pau i de les Comarques de lAdor
Per ampliar la informaci sobre loccit i la seva gramtica

http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/ElementsBasicsLlOccitana.pdf
Elements bsics de llengua occitana, de la Generalitat de Catalunya. Hi reprodum la seguent taula:
Llat Francs Itali Castell Occit Catal Portugus Romans Sard Cors Francoprovenal
chjave/
clave clef chiave llave clau clau chave cheie crae cl
chjavi
nuch
noctem nuit notte noche nit noite noapte notte notte/notti nuet
(nuit)
cantar
cantare chanter cantare cantar cantar cantar cnta cantare cant chantar
(chantar)
cabra
capra chvre capra cabra (chabra, cabra cabra capra cabra capra cabra / chivra
craba)
lingua langue lingua lengua lenga llengua lngua limb limba lingua lenga
pratza,
platea place piazza plaza plaa plaa praa pia piazza place
pratha
ponte/
pons pont ponte puente pont (pnt) pont ponte pod ponte pont
ponti
glisa creia,
ecclesia glise chiesa iglesia esglsia igreja biseric ghjesgia gls
(glia) cresia
espital spedale/
hospitalis hpital ospedale hospital hospital hospital spital ispidale hpetl
(espitau) uspidali
caseus
formatge
llat vulgar fromage formaggio queso formatge queijo ca casu casgiu tma / fromjo
(hormatge)
formaticum
105
Annex 2
Informaci sobre el grup de msica Massilia Sound System

http://www.massilia-soundsystem.com/
Massilia Sound System s un grup de reggae aparegut a Marsella en els anys 1980 que ha sabut
desenvolupar una versi provenal del reggae / rub-a-dub jamaic a travs de lletres cantades en
occit i en francs, i un so caracterstic, amb una base de caixes de ritmes i de samples trets de la
tradici local o dels seus collegues. Desprs de molt de temps ignorat per les cases de discs, el grup
va fundar la seva prpia estructura de producci Roker Promocion. El grup simplica des de fa molt
de temps en la vida cultural de Marsella multiplicant els balti, els pats de barri i altres iniciatives
populars.
Llaos regionals shan creat amb altres formacions, com els Fabulous Trobadors de Claude Sicre a
Tolosa de Llenguadoc, els Nux Vomica a Nia, i daltres formacions de reggae/ragga que utilitzen cul-
tures i llenges minoritzades.
Discografia:
Parla Patois (1992)

Chourmo (1993)
Commando Fada (1995)
Aolliwood (1997)
Marseille London Experience (1999)
3968 CR 13 (2000)
Occitanista (2002)
Massilia fait tourner (2004)
Oai E Libertat (2007)
Annex 3
Lletra de la cano Parla Patois
ESCOTA ME PLAN, ESCOTA ME BEN, ESCOTA ME RAGGA

ARA ES PAPET JALI QUE VEN TE FAR BOLEGAR
ARA ES MOUSSU T. QUE VEN PER TE FAR BOLEGAR
MAI DINS LA DANSA, OC DINS LA DANSA
SIAU ANAT A PARIS PER I VEIRE LEI PRODUCTORS

ESCOTERON MON LIRIC, COMPRENGUERON REN DAU TOT
ME DIGUERON : PARLAS PAS FRANCES, PARLAS PAS ESPANHOU
PARLA PAS ENGLES, PARLA PAS ITALIAN
PARLA PAS PORTUGUES, ME SEMBLA PAS NORMAU
BRONCHA PAS MOUSSU RIGAUD, VAU TEXPLICAR, FAGUES PAS PAUR !
SIAU BEU, SIAU CAUD PERQUE SIAU PROVENCAU
IS ! PAPET JALI QUE TE FAR MARCHAR LO COR
106
REPIC N 1 :
REPIC N 2 :
PARLA PATOIS RAGGA, OC PARLA PATOIS
PARLA PATOIS QUE BABILONA ENTENDRA PAS
PARLA PATOIS, COMENCA E TARRESTA PAS
DEDINS MARSILHA : PARLA PATOIS

E PER TOLOSA : PARLA PATOIS
DE NISSA A LEMOTGES TAMBEN : PARLA PATOIS
E MEMA PARIS, RAGGA, TE FAU PARLAR PATOIS !
REPIC N 2 :
PER CARRIERA : PARLA PATOIS

E DINS LA DANSA : PARLA PATOIS
EN AMOR, RAGGA : PARLA PATOIS
E DINS LA FILADA TAMBEN : PARLA PATOIS
REPIC N 1 :
LO DILUNS DINS LA TESTA SE PASSEJA UN REPIC

LO DIMARC, DINS LA BOCA VIRA VIRA UN LIRIC
LO DIMECRES, LO VAU CONTAR PER LEIS AMICS
LO DIJOUS VEN LO RIDDIM QUE TOMBA A PIC
LO DIVENDRES REPETICION-REPETITIT
MAI LO DISSABTE MEN VAU PER FAR UN BON VIATGI
VAU CANTAR PER LEI RAGGA DUN VILATGI
AI LA JOIA DE FAR PASSAR ENCARA LO MESSATGI
E LEI CRIS DEIS ENFANTS ME DONARAN FORCA PARATGI
REPIC N 1 :
107
REPIC N 2 :
PARLA PATOIS, COMENCA E TARRESTES PAS
GARIBALDI, JAURES, CASTAN PARLAN PATOIS

LEI TROBADORS, GELU, CHADEUIL PARLAN PATOIS
MARTI, CARLOTTI, MASSILIA PARLAN PATOIS
E TA VESINA E TA COSINA PARLAN PATOIS
Per ampliar la informaci en aquest enlla hi podeu trobar una altra can. T per ttol Ma ville est
malade http://www.youtube.com/watch?v=CRX835B6Gxs
Annex 4
Article que ofereix elements per enriquir el debat i la reflexi.
Publicat al noticiari on-line Nouvel Observateur el 23 de juny de 2008.
Una missi de lONU troba racisme viu a Pars, Marsella i Estrasburg
Les rgides nocions de la identitat nacional francesa dificulten integrar la diferncia
Les conclusions de Gay McDougall -una experta independent que ha encapalat una missi de les
Nacions Unides sobre minories tniques al territori estatal francs aquest setembre- signifiquen una
nova crtica al tracte que la societat atorga als immigrants i els seus descendents. Segons les impres-
sions que McDougall va expressar en acabar la seva visita a Pars, Estrasburg i Marsella, el racisme
hi s viu i insidis.
Un racisme que, segons lexperta, sadrea a les minories visibles dascendncia immigrada. Per-
sones que, pel color de la pell, per la religi, pel cognom o simplement per ladrea veuen impos-
sibilitat el seu ascens social.
McDougall ha carregat contra les rgides nocions de la identitat nacional francesa, que, a parer seu,
rebutgen les diferncies culturals, religioses o lingstiques que aporten els immigrants i els seus des-
cendents. LONU ha recordat, en aquest sentit, el rebuig histric de Frana a admetre el concepte
de minoria al seu si.
McDougall ha afegit que el reconeixement de letnicitat, la religi o la procedncia no hauria
de ser considerat com una amenaa als principis dunitat i digualtat. [A Frana] queda molt
per fer per acceptar la diversitat cultural, ha concls lexperta, que ha recomanat a lexecutiu
estatal que engegui poltiques efectives per acabar amb la discriminaci generalitzada contra
les minories.
108
Annex 5
Imatges relacionades amb loccit
1. http://www.asterix-international.de/asterix/languages/occitan/occita_32.jpg
2. http://modiya.nyu.edu/modiya/bitstream/1964/1045/3/occitan_t_v1.jpg
3. http://4.bp.blogspot.com/_OYXC4BybyRU/R1C730qOM7I/AAAAAAAAADA/oh6hTF5KeD8/s1600-R/oc.jpg
109
Activitat 14
Quins coneixements previs tenim?
Quines llenges es parlen a Frana, al marge del francs? Quin tractament reben?
Heu sentit parlar de la llengua dOc o occit ?
Qu sabeu de la ciutat de Marsella? On s? Quantes llenges creieu que shi parlen?
Sobre la can Parla patois:
Qu vol dir patois? T connotacions negatives?
En alguna estrofa de la can es donen pistes dels llocs on es parla loccit. Els podeu identificar?
Al llarg de la can tamb hi apareixen uns personatges histrics que parlaven occit. Qui eren?
Considereu que lintent duniformitzaci cultural de lestat francs queda reflectit a la can? Si
s aix, com?
Lestil de msica predominant s una barreja de reggae, ska i ritmes mediterranis. Creieu que s
una bona frmula per apropar les seves reivindicacions als joves?
De ben segur que heu sentit parlar de Manu Chao. Abans tenia un grup anomenat Mano Negra, des-
prs Radio Bemba Sound System i en les seves canons sempre ha barrejat diferents llenges com
francs, espanyol, portugus, angls.... Us proposem que escolteu la can Me gustas t del disc
Prxima estacin: esperanza http://www.youtube.com/watch?v=EvZ8LWBesKs&feature=related
110
Activitat 14
Lletra de Parla patois, Massilia Sound System...
Font: http://www.youtube.com/watch?v=9sBJx0rbPsw&feature=related

SIAU ANAT A PARIS PER I VEIRE LEI PRODUCTORS

ESCOTERON MON LIRIC, COMPRENGUERON REN DAU TOT
ME DIGUERON : PARLAS PAS FRANCES, PARLAS PAS ESPANHOU
PARLA PAS ENGLES, PARLA PAS ITALIAN
PARLA PAS PORTUGUES, ME SEMBLA PAS NORMAU
BRONCHA PAS MOUSSU RIGAUD, VAU TEXPLICAR, FAGUES PAS PAUR !
SIAU BEU, SIAU CAUD PERQUE SIAU PROVENCAU
IS ! PAPET JALI QUE TE FAR MARCHAR LO COR
REPIC N 1 :
REPIC N 2 :
DEDINS MARSILHA : PARLA PATOIS

E PER TOLOSA : PARLA PATOIS
DE NISSA A LEMOTGES TAMBEN : PARLA PATOIS
E MEMA PARIS, RAGGA, TE FAU PARLAR PATOIS !
REPIC N 2 :
PER CARRIERA : PARLA PATOIS

E DINS LA DANSA : PARLA PATOIS
EN AMOR, RAGGA : PARLA PATOIS
E DINS LA FILADA TAMBEN : PARLA PATOIS
111
Activitat 14
REPIC N 1 :
LO DILUNS DINS LA TESTA SE PASSEJA UN REPIC

LO DIMARC, DINS LA BOCA VIRA VIRA UN LIRIC
LO DIMECRES, LO VAU CONTAR PER LEIS AMICS
LO DIJOUS VEN LO RIDDIM QUE TOMBA A PIC
LO DIVENDRES REPETICION-REPETITIT
MAI LO DISSABTE MEN VAU PER FAR UN BON VIATGI
VAU CANTAR PER LEI RAGGA DUN VILATGI
AI LA JOIA DE FAR PASSAR ENCARA LO MESSATGI
E LEI CRIS DEIS ENFANTS ME DONARAN FORCA PARATGI
REPIC N 1 :
REPIC N 2 :
PARLA PATOIS, COMENCA E TARRESTES PAS
GARIBALDI, JAURES, CASTAN PARLAN PATOIS

LEI TROBADORS, GELU, CHADEUIL PARLAN PATOIS
MARTI, CARLOTTI, MASSILIA PARLAN PATOIS
E TA VESINA E TA COSINA PARLAN PATOIS
Per ampliar la informaci en aquest enlla hi podeu trobar una altra can. T per ttol Ma ville est
malade http://www.youtube.com/watch?v=CRX835B6Gxs
http://modiya.nyu.edu/modiya/bitstream/1964/1045/3/occitan_t_v1.jpg
Guardar Imprimir
112
Activitat 15
Conclusions del viatge (activitat de sntesi)
Introducci
La Carme ja ha arribat a lAlbufera. s conscient que en un espai breu de temps ha viscut intensament
moltes experincies i ha adquirit nombrosos coneixements. Sadona, per, que amb les emocions dels
darrers dies ha perdut el seu diari de viatge.
Cal que lajudem a reconstruir les idees i coneixements clau per tal que la seva vivncia perduri i sigui
accesible a altres joves. Per aquest motiu, a continuaci us proposem lactivitat de sntesi segent.
Com ja hem vist, els tres eixos a partir dels quals es fonamenten aquests materials sn la interacci de
tres elements que es necessiten i salimenten: per exemple, no podem reconixer la diversitat lings-
tica sin s en un context de pau i a partir del respecte dels drets humans. s en aquestes condicions
que, alhora, construm una societat veritablement intercultural.
DRETS HUMANS I PAU
SOCIETAT DIVERSITAT
INTERCULTURAL LINGSTICA
Al llarg de les activitats, hem anat identificant diferents mbits que en funci de com es gestionin,
poden facilitar o dificultar el desenvolupament duna societat intercultural, on es respectin els drets
humans i es reconegui la riquesa de la diversitat lingstica.
En aquesta activitat de sntesi es proposa que els estudiants formulin propostes per tal de garantir
lestabliment duna societat intercultural i en pau i on es reconegui la diversitat lingstica. Per fer-
ho, caldr que relacionin els mbits amb els actors o agents encarregats de responsabilitzar-se de la
realitzaci de les propostes.
En primer lloc, es reproduir el quadre segent per tal que els estudiants identifiquin clarament quins
sn els mbits i els actors. Alhora, si se nidentifiquen de nous shi podran incorporar. s important
que les propostes es contextualitzin en el context natural de desenvolupament.
113
ACTORS
MBITS (qui coordina el desenvolupament
de les propostes)
Joves participants
Fluxos migratoris
Lescola o lespai educatiu on es
Poltiques lingstiques desenvolupen les activitats
Interaccions entre el context global i el local LAdministraci o administracions del

context on es desenvolupen les propostes.
Diversitat religiosa
El conjunt de la ciutadania.
Processos de construcci de la identitat
Els tcnics (educatius, socials,
Estereotips i prejudicis econmics, ...) que treballen en el context
on es desenvolupen les propostes.
Lactivitat constar de tres sessions:
La primera sessi estar orientada als mbits: es dividir el grupclasse en 3 grups i cada un
dells, es responsabilitzar com a mxim daprofundir i debatre sobre 2 mbits. Lobjectiu ser
identificar propostes i s recomanable que hi hagi professorat de suport per tal dacompanyar
els joves en la reflexi.
La segona sessi estar orientada als actors: a partir de la mateixa composici anterior, cada
grup identificar en cada proposta plantejada el mxim dactors possibles per a realitzar-les.
La tercer sessi estar orientada a lenriquiment de les propostes: totes elles estaran escrites
en un gran mural. El professorat conduir un debat on tot el grup, i de manera constructiva,
haur de debatre-les amb lobjectiu denriquir-les. Finalment i un cop les propostes ja siguin
definitives, es podran seguir diferents estratgies per tal de fer-les visibles i compartir-les. Per
exemple, utilitzar la pgina web de lescola, crear un blog o realitzar una exposici monogrfica
a lescola a partir de fotografies o vdeos.
114
Activitat 15
Taula on podeu veure quins sn els mbits i actors per realitzar les propostes:
ACTORS
MBITS (qui coordina el desenvolupament
de les propostes)
Joves participants
Fluxos migratoris
Poltiques lingstiques desenvolupen les activitats
Interaccions entre el context global i el local LAdministraci o administracions del

Diversitat religiosa
El conjunt de la ciutadania.
Processos de construcci de la identitat
Estereotips i prejudicis econmics, ...) que treballen en el context
on es desenvolupen les propostes.
115
Activitat 15
A partir daqu ja heu triat dos mbits; ara cal reflexionar-hi i treuren conclusions i fer propostes:
ACTORS
MBITS (coordinen el desenvolupament
de les propostes)
116
Activitat 15
Ara cal que trobeu el mxim dactors possibles per realitzar les propostes que heu assenyalat en els
mbits:
ACTORS
MBITS (coordinen el desenvolupament
de les propostes)
1
Joves participants (qui...?)

desenvolupen les activitats (qui...?)
LAdministraci o administracions del

(qui...?)
El conjunt de la ciutadania. (qui...?)

econmics, ...) que treballen al context on
es desenvolupen les propostes. (qui...?)
Daltres... (qui...?)
He acabat totes les activitats Guardar Imprimir

117
Glossari de conceptes
Aculturaci Procs selectiu que permet adoptar algunes de les pautes culturals
daltres grups culturals. Aquest procs t lloc a partir de la interac-
ci de dos o ms grups culturals i pot ser una relaci igualitria o
desigual, on una de les dues parts sigui la dominant.
rab Persona que prov de la pennsula arbiga. Aquest concepte t una

connotaci geogrfica, identitria o de pertinena.
Assimilaci Procs en qu una persona socialitzada en un context cultural di-

ferent del que es troba, decideix no diferenciar-se del nou entorn
dacollida, a partir datribucions personals del qui protagonitza el
procs (carcter vital de la persona).
Ciutadania Condici i drets (civils i poltics) de les persones que pertanyen i se

les reconeix dins un mbit territorial concret en forma dEstat i per
tant, la naci-estat garanteix aquest vincle de drets i reconeixement
de la mateixa condici.
Conflicte Incompatibilitat de finalitats entre dos subjectes i/o grups, i percep-

ci compartida que sn incompatibles.
Cultura Conjunt de conductes apreses, creences, valors, smbols, moral,

maneres dorganitzaci i formes dinterpretar la realitat immedia-
ta. s tamb la manera dorganitzar-se socialment i transmetre-la
a membres del grup que hi pertanyen; es tracta dun mecanisme
dadaptaci i dun fet identitari i t carcter dinmic i heterogeni.
Discriminaci Aquells tractes que sn diferencials, desfavorables i que infravalo-

ren la persona, grup o collectiu que els rep. Els motius de discri-
minaci poden ser diversos: per ra de lorigen cultural o tnic, de
gnere, dedat, per la classe social, etc., poden expressar-se des
dun marc legal concret i poden ser alhora visibles o invisibles.
Colonialisme Podrem dir que el tret fonamental que caracteritza aquest fenomen
s el control i lexplotaci econmica dun territori i de la seva po-
blaci per part dun estat ali a travs de lestabliment de diferents
formes de domini, ja sigui poltic, religis o cultural. Doctrina i ac-
titud que defensen amb raonaments racials, tnics, econmics, po-
ltics o morals, la colonitzaci, o sigui lexistncia dunes relacions
de subordinaci entre una naci dominant i els pobles o territoris
que en depenen.
Descolonitzaci Procs que tendeix a la independncia o a lautodeterminaci pol-

tica dels pasos colonitzats.
118
Dialecte Sistema lingstic derivat dun altre, normalment amb una concre-
ta limitaci geogrfica, per sense diferenciaci suficient davant
daltres sistemes dorigen com. Resulta dificults establir si les
diferncies entre dues variants sn suficients per a considerar-les
llenges diferents. Cal tenir en compte les raons poltiques davant
les distincions entre llenges i dialectes.
Educaci intercultural Aproximaci a leducaci que t en compte la diversitat cultural,

que potencia lintercanvi entre els diferents subjectes culturals i
que garanteix alhora, el bagatge i trets culturals propis, potenci-
ant tanmateix les semblances i no les diferencies. Es desenvolupa
des duna perspectiva global que implica totes les parts implicades:
escola, alumnes, famlies (dimensi social, econmica i cultural) i
entorn immediat.
Empatia Capacitat que tenim com a persones didentificar-nos i/o posar-nos

al lloc duna altra persona, per tal dentendre all que pensa o sent,
a partir de la prpia identitat cultural.
Enculturaci Procs dadquisici i interioritzaci de pautes culturals en el si del

grup cultural de pertinena, pel qual saprn a ser membre del grup
i a respondre a les expectatives que el mateix grup t cap els seus
membres.
Estereotips Imatge deformada que un subjecte o grup t sobre una persona o

una cosa, manera com les persones apliquem una imatge que res-
pon a un sol cas i la fem servir per a totes les possibilitats.
Etnocentrisme Procs de comprensi/acci que saproxima a lalteritat sense tenir-

ne en compte el bagatge cultural i, per tant, linterpreta nicament
des dels referents culturals propis.
Globalitzaci Procs dinternacionalitzaci de les relacions econmiques, polti-

ques, socials, culturals, etc. entre els pasos en clau dinterdepen-
dncia i desigualtat.
Inclusi Construcci compartida dun sentit social de pertinena lliure en

condicions digualtat.
Jueu Persona que practica la religi jueva i que comparteix una tradici
cultural comuna.
Llengua Sistema de comunicaci i expressi verbal propi dun poble o naci,

o com a diversos pobles o nacions. Es caracteritza per presentar
les associacions entre les idees i els sons o gestos (en el cas de les
llenges per signes). Les llenges, siguin escrites o no, tenen un
sistema gramatical propi.
119
Llengua de signes Les llenges de signes sn les llenges prpies de les comunitats de
persones sordes. No sn sistemes de comunicaci inventats ad hoc,
sin que sorgeixen com a llenges naturals quan hi ha un grup prou
significatiu de signants. Aquestes situacions noms shan donat his-
tricament quan les persones sordes han format associacions i han
establert una xarxa social entre elles. A lEstat espanyol hi ha dues
llenges de signes: la catalana (al Principat) i lespanyola (a la resta
del territori).
Manlleu Element lingstic que passa duna llengua a una altra, o b que,
procedent dun llenguatge especialitzat, passa al llenguatge com.
Monolingisme Realitat en la qual es dna el domini duna sola llengua considerada

com a oficial i de major estatus. Aquest fenomen el protagonitzen
majoritriament les llenges culturalment influents o tils econmi-
cament, ats que tenen una gran probabilitat dinfluir en el fet que
els estats on es parlin siguin monolinges, i ho justifiquin per ra de
la seva utilitat o importncia global.
Multilingisme Fenomen que es dna a partir de ls de diferents llenges en un

mateix context geogrfic i cultural; diferents llenges coexisteixen en
un mateix mbit i nivell.
Musulm Persona que practica la religi musulmana o islmica.
Neocolonialisme Prctica imperialista dels pasos industrialitzats sobre les antigues

colnies i els pasos subdesenvolupats en general. Desprs de la
descolonitzaci formal, les potncies mundials van conservar la seva
preeminncia poltica, econmica i cultural i van seguir un procs de
recolonitzaci i dintervenci en pasos subdesenvolupats, aprofitant
el desequilibri econmic. El seu fi s mantenir lorientaci econmi-
ca de les ex-colnies, i els pasos subdesenvolupats en general, cap
a les necessitats de les grans potncies. El control poltic i econmic
s assolit per pressi directa o a travs de pactes generals que inclo-
uen els pasos subdesenvolupats dins lestratgia de les potncies.
Prejudicis Opini que un subjecte o grup es forma sobre una persona o una cosa
i que no es correspon amb la realitat, que ha estat creada sense tenir
en compte all que passa realment.
Racisme Discriminaci activa dun subjecte o grup per motius relacionats amb
el seu origen o caracterstiques tniques i/o culturals.
Relativisme cultural Posicionament epistemolgic que defensa que qualsevol judici moral
o tic respecte duna societat concreta, nicament es pot formular
tenint en compte els codis culturals daquella mateixa societat.
120
Per a lelaboraci daquest glossari shan utilitzat les fonts segents:
Associaci Objectiu Inclusi (2006)
Equip de Desenvolupament Organitzacional. (2007). Departament Pedagogia Aplicada. Univer-

sitat Autnoma de Barcelona.
Quer, J. (2005). Les llenges de signes, les ms inaudibles de totes. A Les llenges a Cata-
lunya. Quantes llenges shi parlen?. Universitat de Barcelona, Barcelona: Octaedro
Malgesini, G. & Jimnez, C. (2000). Gua de conceptos sobre migraciones, racismo e intercul-
turalidad. Madrid: Los libros de la Catarata.
http://www.definicionabc.com/comunicacion/multilinguismo.php
http://www.sil.org/capacitar/sociolx/lenguadialecto.htm
121
Construm PAU
a la Mediterrnia
a travs
de les llenges
CENTRE UNESCO
DE CATALUNYA LINGUAPAX
Materials didctics

UNESCO Cat PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

UNESCO Cat PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Construm PAU

Miquel Mart i Pol

Puedo dirigirme al silencio

Tus dedos son largos ms que los das

Puedo escribir todo aquello que quiera hoy

Exploro a qu sabe la espera

Concdeme que me acerque a esta ausencia

118 GLOSSARI DE CONCEPTES

Comentari amb relaci al seu context

Diverses visions del fet migratori (context dorigen context dacollida)

Per tenir en compte abans de fer lactivitat

Aquesta activitat es realitzar conjuntament amb tot el grup.

La durada de lactivitat s de 50 minuts, repartits de la manera segent:

Personatges Noi protagonista

Qu est passant en aquest vdeo? Per quins motius succeeix aix?

Qu est passant en aquest vdeo? Per quins motius succeeix aix?

Quines expectatives pot tenir sobre el seu viatge?

Qu penseu que passa a la realitat si el noi arriba al dest final?

Altres idees per al debat:

Vaja! Quin greu!

S, per malauradament els algerians ja hi estem acostumats... i ms encara els amazics...

Es diu vava inouva.

Jo...joveneta..., ja he perdut la fe en la causa... per escoltant-te a tu em ve un aire desperan-

Comentari en relaci amb el context

Per tenir en compte abans de fer lactivitat

Aquesta activitat es realitzar en grups de 4 5 estudiants.

La durada de lactivitat es divideix en dues sessions de 50 minuts, repartits de la manera segent:

Quines llengues es parlen en lactualitat a Algria? Quines sn oficials? Coneixes alguna

Quina s la situaci actual de les varietats del tamazight?

Qu en pensa Hadj Rabeh de la seva llengua? Per qu?

Qui s lIdir? Quina s la seva causa? Qu significa el seu nom?

Informacions sobre la Kabilia

Pgina web del Ministeri de Cultura dAlgria: Estatus de les llenges

Informacions complementries a partir dun cantant i un esportista

Txilek elli yi n taburt a Vava Inouva

Ccencen tizebgatin-im a yelli Ghriba

Ugadegh lwahc elghaba a Vava Inouva

Ugadegh ula d nekkini a yelli Ghriba

Amghar yedel deg wbernus

Mmis yethebbir i lqut

Tislit zdeffir uzetta

Arrac ezzin d i tamghart

Txilek elli yi n taburt a Vava Inouva

Ccencen tizebgatin-im a yelli Ghriba

Ugadegh lwahc elghaba a Vava Inouva

Ugadegh ula d nekkini a yelli Ghriba

Idir a Vava Inouva (1976)

Per escoltar-la: http://www.youtube.com/watch?v=U-CkDWYUIKM

Espai de referncia per a la classificaci de les llenges segons rees geogrfiques

Activitat 2 (1a sessi)

Quina s la situaci actual de les varietats del tamazight?

Qu en pensa Hadj Rabeh de la seva llengua? Per qu?

Qui s lIdir? Quina s la seva causa? Qu significa el seu nom?

Activitat 2 (2a sessi)

Comentari amb relaci al context

Per tenir en compte abans de fer lactivitat

Aquesta activitat es realitzar en grups de 4 5 estudiants.

La durada de lactivitat s de 50 minuts, repartits de la manera segent:

De cara a lexplicaci de cada un dels rols, orientativament es pot fer referncia a:

Turisme convencional Turisme experiencial

Turisme convencional Turisme experiencial

Amb quina llen-

Exemples de promoci del turisme a Tunsia